descobrirparcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/mas_de_melons... · 2019-03-03 · jaciments...
Post on 15-Aug-2020
4 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Descobrir els espais naturals protegitsde la plana de Lleida
ii iii
Programa de comunicació i divulgació dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida
EditaSEO/BirdLife
Amb el suport deMinisterio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino – Programa de Desarrollo
Rural Sostenible 2010-2014
Una iniciativa deCentre Tecnològic Forestal de Catalunya
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Continguts i redacció: Ignasi Oliveras, Juan Bécares i Silvia Gannau
Coordinació editorial: Cristina Sánchez
Disseny i maquetació: Jordi Prieto i Sara Sánchez
Impressió: NETAIGRAF S.L.L.
Dipòsit legal: M-10420-2014
Primera edició: setembre 2011
Cita recomanada: Oliveras, I.; Bécares, J. i Gannau, S. (2011). Descobrir els espais naturals protegits de la plana de Lleida. Edita: SEO/BirdLife.
Il·lustracions: Juan Varela
Fotografia portada: Juan Bécares
Fotografies contraportada i solpes internes: Jordi Prieto i Juan Bécares
Fotografies interiors (en ordre alfabètic dels autors): Albert Ruhí (A.R.), Anna Esteve (A.E.), Anna Maria Cabezas (AM.C.), Blanca
Martínez (B.M.), Carme Torres (C.T.), Cristina Sánchez (C.S.), David Serrano
(D.S.), Dolors Santiveri (D.S.), Isabel Rodríguez (I.R.), Iván Corbacho (I.C.),
Jaume Charles (J.C.), Jordi Izquierdo (J.I.), Jordi Prieto (J.P.), José Manuel
Fernández (JM.F.), Josep Maria Abadia (JM.A.), Juan Bécares (J.B.), Mònica Utjés
(M.U.), Noemí León (N.L.), Roser Fonte (R.F.), Salvador Solé Soriano (S.S.S.), Sara
Sánchez (S.S.), Teresa Torres (T.T.).
iv v
Índex
INTRODUCCIÓ 3
GEOGRAFIA DE LA PLANA 8
Plans, tossals i aigua 10
De rius i de canals 12
De la calor estival al fred de l’hivern 15
Boira hivernal, vent de ponent 16
Ecosistemes, plantes i animals 18
Ecosistemes i ambients 19
Fauna amb denominació d’origen 21
Poblament humà a la plana 24
Corrent per la història 24
Ruralitat a la plana 27
Activitats diverses en espais comuns 29
Paisatges de la plana de Lleida 32
Elements del paisatge 35
El paisatge dels espais naturals protegits 38
VALORS CULTURALS I HISTÒRICS 40
Patrimoni cultural i històric 42
Jaciments catalogats i elements d’interès històric 46
Jaciments històrics catalogats als espais naturals protegits 48
Unapuntfinal:elscaminsramaders 50
VALORS NATURALS 53
Ambients esteparis: únics i diferents 55
Ambients subestèpics a Catalunya 57
Els diferents tipus de secans 59
Ocells de la plana de Lleida 65
Els ocells de les zones humides 65
Els ocells dels secans 67
Altres valors naturals rellevants 81
Plantes d’ambients estèpics, de zones humides i males herbes 81
Identitat animal en ambients àrids 83
AGRICULTURA I RAMADERIA 89 L’agricultura als espais naturals dels secans 91 Ramaderia als secans 96 Activitat ramadera diferenciada segons els espais 97 Perfilhumàdelesexplotacionsagràries 101 Paisatges temporals 105 Tardor 105 Hivern 106 Primavera 107 Estiu 108
CONSERVACIÓ 109 LaxarxaNatura2000ilesZEPA 111 QuèésunaZEPA? 113 XarxaNatura2000:novesoportunitats 115 Finançamentdelaxarxa 117 SituacióactualdelaxarxaNatura2000 119 XarxaNatura2000aCatalunya 121 LESZEPADELSSECANSDELAPLANADELLEIDA 125 Importància de la conservació dels secans 127 Preservació de la biodiversitat, una assegurança de futur 127 Serveis ambientals 129 DesignaciódelesZEPA 134 MapageneraldelesZEPAdelssecans 135 DescripciódelesZEPA 137 Secans de Mas de Melons-Alfés 137 Anglesola-Vilagrassa 147 Granyena 153 Secans de la Noguera 161 Bellmunt-Almenara 173 Plans de la Unilla 181 Plans de Sió 187 SecansdeBelianes-Preixana 197 SecansdelSegriàiUtxesa 205
ANNEXOS 217 Estudis i treballs realitzats pel CTFC entre els anys 2010 i 2011 219 Noms de les espècies animals i vegetals citades al llibre 223
Referènciesbibliogràfiques 235
2 3
Introducció
I.C
.
4 5
camps llaurats, guarets i erms, ha permès, de forma secular, la supervivència d’un
ecosistemaúniconinteraccionenunafaunaiflorabenparticulars.
El compromís amb la preservació de la biodiversitat adoptat internacionalment
suposa la conservació i protecció d’aquests hàbitats i de les espècies que els
habiten, objectius que, en l’àmbit europeu, es pretenen assolir amb la creació
d’unaxarxad’espaisnaturalsprotegits.
En aquesta lògica, hi ha un grup d’espais, que engloben els secans de la plana
deLleida,ques’hanincorporataaquestaxarxaeuropea,atesaladiversitati
riquesa d’ocells que hi viuen gràcies a les particularitats d’aquests ambients
pseudoestèpics (vegeu mapa de les pàgines 136-136). Un cop incorporats cal
dissenyar iexecutarplansdegestióespecíficsperatènyerelsobjectiuspro-
posats.Elfetdeformarpartd’aquestaxarxasuposauneslimitacionssobreles
activitats que es poden dur a terme dins l’espai protegit per tal de preservar
Introducció
Els secansde laplanadeLleidaconstitueixenunpaisatge singularaCatalu-
nya. L’observació d’aquesta realitat en la curta distància permet a l’espectador
constatar que, més que un paisatge únic, la realitat la conforma una suma de
paisatges. Lluny de la uniformitat globalitzant que acompanya els temps mo-
derns,aquestspaisatgesreflecteixenlesparticularitatsdepoblesipobladors,
quealllargdelahistòriahandeixatlasevapetjaalaplana.
ComsucceeixentotalaMediterrània,l’evoluciódel’entornruralidelsseus
valors naturals ha anat acompanyada, amb un afaiçonament mutu, de l’evolució
de les persones que han poblat aquest territori en períodes successius, amb els
seus valors culturals i socials propis. No es pot entendre el paisatge de la plana
sinoestéencompteaquestesinteraccionsques’hanproduït,iesprodueixen,
entre el medi i els seus pobladors.
Ijustamentaquestainteracció−pluralidesigual
eneltemps−entrelaterrail’aixada,l’oliverai
el setrill, la perdiu i el guisat és la que ha per-
mès, gràcies a l’harmonia natural i l’amorosiment
del pagès, que la plana tingui aquest valor afegit
que li és propi i diferenciat d’altres contrades del
nostre país.
AlcostatdelestrinxeresdelabatalladelSegre,
junt a les vies romanes i les torres de guaita de
l’època dels sarraïns, a tocar de pobles encimbe-
llats i coves paleolítiques, hi conviuen un conjunt
devalorsnaturalsqueexisteixengràciesal’estruc-
turació, manteniment i pervivència dels conreus de
secà, amb els quals aquests valors han evolucionat
any rere any, seguint el ritme acolorit del canvi es-
tacional de les feines del camp. Hi destaquen, per
particulars, els ambients anomenats pseudoestè-
pics per la seva similitud a les estepes pròpiament
dites,onelsherbassarsnaturalscreixenalvoltant
delscampsdeblatiordi,ambaquestaidentificació
amb l’estepa. Aquest conreu de secà, que alterna
Introducció
J.P.
6 7
Aquest material que teniu a les mans no és un material aïllat, sinó que forma
part d’un ampli programa de sensibilització que inclou, a més a més, l’ela-
boració d’una pàgina web, la redacció de fulletons informatius i rutes orni-
tològiques, l’elaboració ipresentaciód’unaexposició itinerant i laconfecció
i projecció d’un curtmetratge. Darrere de tot plegat hi ha un doble objectiu:
donar informació actualitzada i precisa sobre els espais protegits dels secans de
la plana de Lleida, i potenciar el valor afegit que aquests espais de gran riquesa
naturaliculturalcontenenperdonar-losaconèixerforadelesterresilerden-
ques, icontribuiraixíaldesenvolupament sostenibledesitjat ialcompromís
internacional de conservació de la biodiversitat.
La preservació i la difusió dels valors naturals, culturals i històrics associats a les
activitats pròpies de l’agricultura dels secans són la clau per aconseguir aquest
valor afegit. I també són la clau de volta que ha d’obrir una porta cap al futur.
aquestsvalorsnaturals.Peròalmateixtempsintrodueixunvalorafegitalterri-
tori−sovintdesconegutigairebémaiproureconegut−associatalasingularitat
del seu potencial natural, que obre un ampli ventall de noves possibilitats de
desenvolupament dels seus habitants, en consonància amb els nivells de con-
servació requerits.
La recerca del desenvolupament sostenible, que ha d’incloure els pilars social, eco-
nòmic,ambientalidegovernabilitat,éslafitaúltimadeladegestiódelsespais
naturals protegits dels secans de la plana de Lleida.
Aquestllibrepretén,dinsleslimitacionsinherentsdelformat,exposarelsvalors
naturals dels secans de la plana als habitants de la zona, però sense oblidar el
visitant,esporàdicorecurrent,elpúblicinteressat,expertollec.Ambaquest
objectiu,laprimerapartdelllibreintrodueixellectorenlageografiaielsva-
lorsculturals,històricsinaturalsdelaplana−aquestsdarrersambunaatenció
particularsobreelsocellsobjectedeprotecció−,seguitd’unadescripciódeles
activitats humanes, principalment agropecuàries, que hi tenen lloc. Tot seguit
es fa un repàs de les qüestions de conservació que han conduït a la inclusió de
determinatsespaisdelaplanaalaxarxaeuropea,percontinuarambunades-
cripció àmplia d’aquests espais, on es destaquen els valors naturals i culturals
que inclouen.Unsannexosambelsnomsde lesespèciescitades,elsdarrers
treballsrealitzatsalazonaiunabibliografiadereferènciaconclouenelllibre.
IntroduccióJ.
P.
8 9
Geografiade la plana
Plans, tossals i aiguaDe la calor estival al fred de l’hivernEcosistemes, plantes i animalsPoblament humà a la planaPaisatges de la plana de LleidaJ.
B.
10 11
Els materials que afloren a la plana de Lleida són força diversos, i els millors
representats són els carbonats, especialment les calcàries, però també hi ha
conglomerats calcaris i dolomies com també gresos, llims, argiles i guixos.
Durant el Quaternari, la cubeta sedimentària de l’Ebre es va anar retallant
amb la creació i eixamplament dels rius que passaven per la plana: el Segre, la
Noguera Ribagorçana, el Set, la Femosa, el Sió, el riu d’Ondara i el Corb, entre
d’altres.
La uniformitat del relleu que hi ha a les comarques del Pla d’Urgell i l’Urgell
és molt notable; en canvi, al sud de Tàrrega els terrenys són una mica més ac-
cidentats. Per la seva banda, l’altiplà central de la Segarra, d’orientació nord-
sud, divideix la Depressió Central Catalana en dues unitats geogràfiques a banda
i banda dels dos vessants.
La dinàmica actual de tot aquest territori és erosiva, en especial a Les Gar-
rigues, la Segarra i l’Urgell, encara que no amb una intensitat gaire elevada.
Tanmateix, el risc potencial d’erosió per l’ús agrícola de les terres ha anat dis-
minuint al llarg dels anys amb la construcció de murs de pedra i terrasses que
eviten la pèrdua del sòl fèrtil, i que han esdevingut un dels elements distintius
del paisatge d’aquestes comarques.
Un altre factor que cal tenir en compte en aquesta zona, tant pel que fa a la
definició del paisatge com per la seva influència en la vegetació i usos agrícoles
del sòl, és la salinitat derivada de la presència de materials amb alts continguts
de sals solubles.
Plans, tossals i aigua
A les terres de Lleida s’estén una gran plana de baixa altitud, entre els 200
i 400 metres, que forma part de la Depressió Central i defineix un paisat-
ge de línies horitzontals interminables, on només algun tossal testimonial
trenca, de tant en tant, la monotonia de la planura.
La plana, envoltada per un semicercle de muntanyes que va de nord a sud-est,
queda oberta cap a l’oest i constitueix l’única plana realment extensa de Ca-
talunya, fins al punt que en un passat recent es produïren diversos fenòmens
endorreics per rius que, mancats de pendent, no podien arribar a desguassar i
formaven estanys, com el d’Ivars d’Urgell i Vila-Sana. Cap al centre de la plana,
el riu Segre ha practicat un profund tall i ha obert una àmplia vall esglaonada,
on se situa la franja de verdor de l’horta.
Geogràficament, la Depressió Central Catalana forma part de la depressió de
l’Ebre. Va néixer fa 60 milions d’anys com un mar que recollia els detritus apor-
tats pels rius i, posteriorment, es va transformar en un gran llac interior. Per
això, a la base es troben els sediments marins i més amunt els lacustres, sepa-
rats en molts llocs per capes de guixos i sals. Poc afectada per les orogènies, els
rius pirinencs van anar escampant cap a la depressió arrossegalls que formen el
nivell superior de graves.
Geografia de la plana
J.B.
J.P.
Serra Llarga
Secans de Mas de Melons-Alfés
12 13
del riu Segre, que travessa el territori de nord-est a sud-oest, amb una longitud
de 265 km des de la capçalera fins a l’aiguabarreig, i que durant el seu pas pels
secans rep petites aportacions de diferents cursos fluvials. Una bona part de
les seves aigües són dirigides cap a una xarxa de canals que abasten d’aigua els
camps agrícoles de la zona. Per la seva banda, la Noguera Ribagorçana, de 133
km de longitud, transcorre de nord a sud del territori i contribueix a augmentar
les aigües del Segre poc abans que aquest entri al nucli urbà de Lleida. La No-
guera Ribagorçana també aporta aigua als camps de conreu propers mitjançant
una altra xarxa de canals de regadiu.
Respecte a les zones humides, aquestes es troben tant a la proximitat dels prin-
cipals cursos d’aigua, com disperses arreu, fins i tot enclavades en el paisatge
agrícola.
De rius i de canals
En tota la regió destaca la presència de diversos cursos fluvials que marquen
l’orografia i la zonificació de l’espai i que tenen un important valor paisatgístic,
alhora que accentuen els valors ecològics i estètics dels conreus i la vegetació
natural presents al territori.
El conjunt de les aigües continentals de la plana de Lleida la formen els rius
que, juntament amb les aigües subterrànies, constitueixen un recurs impor-
tant per a les poblacions d’aquest territori, i també altres masses d’aigua, com
embassaments, basses agrícoles i canals de regadiu força freqüents en algunes
zones d’aquestes terres.
La xarxa hidrogràfica ve marcada pel transcurs de dos importants cursos fluvials
i els seus afluents: el Segre i la Noguera Ribagorçana, que donen nom a les res-
pectives conques a les quals pertanyen i que formen part de la conca de l’Ebre.
L’orografia de la plana de Lleida està marcada principalment per la presència
Bassa dels caçadors
J.P.
J.B.
Geografia de la plana
Canal d’Urgell
14 15
De la calor de l’estiu al fred de l’hivern
Situada a cavall de la Depressió Central Catalana i els Prepirineus, la plana
de Lleida es caracteritza per un clima mediterrani continental, amb tempe-
ratures molt contrastades i poca precipitació.
La plana de Lleida se situa a l’extrem oriental de la gran zona de clima conti-
nental i semiàrid del centre de la depressió de l’Ebre, que es perllonga a les
províncies de Tarragona, Saragossa, Osca, La Rioja i part de Navarra. Aquesta
continentalitat i aridesa es manifesten en un contrast de temperatures i unes
pluges escasses que determinen uns creixements molt minsos de la vegetació.
El clima continental està mancat de la suavitat pròpia dels climes mediterranis
més litorals. Així, les temperatures d’hivern i d’estiu són unes de les més extre-
mes de tot el territori català: als mesos de juliol i agost les temperatures màximes
poden superar els 40º C i, a l’hivern, les mínimes poden baixar dels -10º C. La
forta oscil·lació tèrmica no és només anual, sinó també mensual i diària.
Les temperatures poden veure’s modificades en funció de l’orientació dels ves-
sants: els vessants que miren cap al sud (solell) reben més radiació solar que els
vessants orientats cap al nord (obac), contribuint a alterar les temperatures de
En general, a la plana de Lleida els canals de re-
gadiu deriven dels principals rius del territori i es
subdivideixen en una xarxa de canals secundaris
i sèquies de regadiu tot permetent que gran part
d’aquestes terres de vocació eixuta puguin soste-
nir conreus. Els principals canals de regadiu cons-
truïts són els de Pinyana, Urgell, Aragó i Catalunya
i el canal d’Algerri-Balaguer. Altres canals de gran
importància, com el de Seròs, han estat dissenyats
per produir energia hidroelèctrica. Cal destacar la
present execució de les obres per a la construcció
d’un nou canal: el Segarra-Garrigues, que, amb ini-
ci al pantà de Rialb i final a l’embassament d’Alba-
gés, contribuirà a aportar aigua a desenes de milers
d’hectàrees de conreu de la plana.
Secà de Belianes - PreixanaBellmunt - Almenara
J.P.
J.P.
Geografia de la plana
16 17
Aquestes boires tenen com a conseqüència una disminució de la temperatura
−ja que el sol no arriba a escalfar la superfície− i una menor amplitud tèrmica
diària; això provoca que les temperatures del dia i de la nit difereixin en pocs
graus. Un altre efecte de la boira, important però de difícil mesura, és la seva
contribució a la precipitació horitzontal, que possiblement influeix, juntament
amb les pluges primaverals, al desenvolupament dels conreus cerealístics de
secà.
De manera general, com més al centre i a l’oest de la plana de Lleida, el clima
té una aridesa més extrema i la boira incideix amb més persistència. En canvi,
com més al nord, al sud i a l’est, més elevada és la topografia i la boira té una
incidència relativament menor i la precipitació mitjana és un pèl més alta,
possiblement associada a un nombre més important de tempestes estivals i
tardorenques.
Pel que fa al vent, especialment el cerç o ponent, es presenta associat al pas
de fronts i sistemes de borrasques atlàntiques, i sol arribar molt sec però fort i
i amb ràfegues. També pot arribar a ser persistent el mestral que es canalitza
per la vall de l’Ebre i que coincideix amb episodis de tramuntana en altres zones
del país.
forma moderada respecte els valors que s’enregistren als llocs planers contigus
no exposats. Aquest fenomen és observable fins i tot en els petits turons de la
plana del Segrià i l’Urgell.
Els obstacles orogràfics que limiten la plana de Lleida, tant pel sud com pel
nord, fan que la sequera sigui molt accentuada, ja que els vents humits tant
atlàntics com mediterranis no hi arriben: les serres prepirinenques, especial-
ment el Montsec i la serra de Sant Mamet, al nord, i les elevacions de la serra
de la Llena, de la serra de Vilobí i del Tallat, al sud, actuen com a barreres que
dificulten el pas dels vents humits cap a les planes interiors.
És per això que la precipitació mitjana anual al sector central oscil·la entre 378
i 411 mm, amb força variabilitat entre anys. Durant la major part de l’any, el
balanç hídric −entrades menys sortides− és deficitari. Els màxims de precipita-
ció es produeixen a la primavera i a la tardor, amb més biaix cap a la tardor
com més influència mediterrània hi ha a la zona. No es pot menystenir, però,
la possibilitat de precipitacions torrencials capaces de concentrar grans volums
d’aigua superficial.
Boira hivernal, vent de ponent
Hi ha dos fenòmens meteorològics més d’especial rellevància a la plana de Llei-
da: la boira i el vent. En el cas de la boira, tot i la seva presència variable segons
els anys, quan hi és pot romandre durant setmanes, especialment a les parts
més baixes de la plana, associada a la presència d’anticiclons hivernals (altes
pressions atmosfèriques), en què l’aire fred, més dens que el calent, roman
arran de terra fins que un vent fort el remou o l’escalfor del dia el fa aixecar.
Sovint, entre els mesos de novembre i febrer, la boira es manté estable per sota
dels 400 m d’altitud.
J.B.
Geografia de la plana
18 19
Ecosistemes i ambients
Els ecosistemes propis de la plana són de tipus mediterrani continental encara
que la intervenció humana els ha modificat profundament. Així, malgrat que
actualment hi destaquen els conreus, en realitat aquests han anat ocupant el
lloc d’antics ecosistemes fluvials, forestals i de màquies.
Actualment, a la plana de Lleida destaquen els ambients de caire estèpic, deno-
minació que, pel que fa a Catalunya, s’assigna a aquelles grans extensions pla-
nes, desarborades i dominades per plantes de petit port. Aquestes comunitats,
considerades com a pseudoestepes, estan representades per cultius extensius
de cereal que interaccionen amb la vegetació natural. Justament, i no per casu-
alitat, el conjunt dels espais naturals protegits de la plana de Lleida s’emmarca
dins d’aquest àmbit estèpic.
En aquest àmbit, l’ús predominant és l’agrícola: el 83 % de la superfície total
dels espais de la plana està ocupat per camps de conreu, i el 16 % per vegetació
natural −bàsicament herbàcia i subarbustiva, com les brolles i timonedes− mentre
que la vegetació arbrada representa només el 2 % de la superfície total. Els con-
reus més representatius són els extensius de secà que s’estenen al llarg de més
de 34.000 ha (63 %), seguits dels fruiterars alts predominantment de secà (17 %).
Ecosistemes, plantes i animals
Malgrat que la informació sobre la biodiversitat de la plana és heterogènia
i centrada en grups d’animals concrets, com els ocells, o de determinats
espais, com els espais naturals protegits, la seva singularitat i importància
biogeogràfica li atorguen, fora de qualsevol dubte, una rellevància espe-
cial.
Com en altres contrades mediterrànies, el paisatge vegetal de la plana de Lleida
es mostra extraordinàriament modificat i alterat. Els humans han cremat, tallat
i eliminat grans extensions de bosc i bosquines a fi d’obtenir pastures, terres
agrícoles i material per construir els assentaments. Els ecosistemes naturals
originaris del territori s’han degradat o han desaparegut: extenses superfícies
del bosc primitiu han estat substituïdes per cultius o per masses forestals −que
en condicions naturals haurien d’ocupar petites extensions, com la major part
de les pinedes mediterrànies− o bé estan formades per un mosaic de comunitats
vegetals diferents, on la garriga, la brolla, els matollars, herbassars i prats re-
presenten diferents estats de degradació o reconstrucció de la vegetació.
Secans de la Noguera
J.P.
Geografia de la plana
20 21
Per la seva banda, els ecosistemes fluvials se situen
al llarg del curs del riu Segre, els seus afluents i bona
part de la xarxa hidràulica associada als canals i sè-
quies. La formació vegetal més característica és el
bosc de ribera −pollancredes, alberedes, omedes i
vernedes−, dominat per arbres caducifolis que, junta-
ment amb salzedes, bardisses i canyissars, ofereixen
refugi a una gran quantitat d’ocells i petits mamífers.
Les comunitats vegetals submergides representen un
important recurs alimentari per a les comunitats de
peixos i alguns ocells.
Els espais naturals protegits de la plana de Lleida han
rebut l’atenció de botànics a causa de les singularitats
de flora existents. En general, els elements florístics
d’interès en aquests espais estan lligats a tres grups
concrets: flora associada als herbassars i matollars es-
tèpics; flora arvense −les anomenades males herbes−
associada als conreus extensius de secà; i flora lligada
als medis aquàtics existents dins d’aquests espais.
Fauna amb denominació d’origen
Existeix un interès científic pels espais d’aridesa extrema, on els tipus de vege-
tació existent solen tenir associats un conjunt d’espècies d’invertebrats adap-
tats a aquestes condicions de sequedat, de temperatures o de salinitat extre-
mes. Per exemple, certs tipus de vegetació força específics, com el siscallar,
acullen espècies d’invertebrats també molt específics. Entre els invertebrats,
les aranyes, les llagostes i les papallones d’aquests ambients són les que han
rebut més atenció, i s’han trobat algunes espècies endèmiques de la depressió
de l’Ebre.
En el cas dels peixos, a la conca del Segre es poden trobar 19 espècies de
peixos, de les quals set són autòctones. Antigament, els cursos fluvials i em-
bassaments com l’Ondara, el Sió, el Set, el Farfanya o el Corb i l’embassament
d’Utxesa tenien poblacions de peixos molt més interessants. Actualment, però,
el seu estat ecològic es troba força degradat, amb riberes constretes per les
Però això no sempre ha estat així: fins a principi del segle XIX aquestes zones de
secà estaven dominades per un ecosistema de boscos i màquies de fulla peren-
ne. La tala, la pastura i la roturació per guanyar terreny per a l’agricultura en
van reduir la distribució. Actualment, accentuat amb l’extensió dels regadius,
aquesta vegetació es troba limitada a les àrees que els envolten i sovint són
les comunitats secundàries −pinedes de pi blanc, brolles de romaní, llistonars,
siscallars− les que dominen el paisatge. Amb aquests canvis que han generat
ambients pseudoesteparis, s’han consolidat comunitats de diverses espècies de
flora i fauna.
L’altre ambient destacat està format per les zones de regadiu del canal d’Ur-
gell, les hortes del Segre i els seus afluents i alguns regadius més recents que es
troben situats sobre l’antic domini forestal del carrascar i la màquia continental
de garric i arçot, formacions que han estat completament transformades. El
regadiu comporta una diversitat biològica menor, amb un gran predomini d’uns
pocs conreus herbacis i llenyosos de regadiu. Als marges dels camps hi abunden
els llistonars i bardisses i, a les zones de reg, algunes comunitats de plantes que
necessiten créixer en llocs molt humits. La fauna terrestre, en general, es troba
molt afectada per la intensificació dels processos agrícoles.
Parcel·les amb marges arbrats
J.B.
Geografia de la plana
22 23
explotacions agrícoles, amb cabals molt irregulars més lligats al cicle del reg
i els seus drenatges que no pas al cicle hidrològic natural, i amb aigües sovint
contaminades per fitosanitaris, aigües residuals urbanes i rentats de fertilit-
zants. Aquest fet, juntament amb la introducció d’espècies al·lòctones −per a
la pesca esportiva− ha provocat la desaparició d’algunes espècies autòctones,
determinant una riquesa actual de peixos bastant minsa.
Els espais naturals de la plana de Lleida tenen una notable riquesa en amfibis i
rèptils. Destaquen els ambients purament estèpics o subestèpics de la part més
plana, amb cinc espècies d’amfibis que aprofiten tant els cursos fluvials natu-
rals com els entollaments temporals, inclosos els relacionats amb estructures
d’origen antròpic com els abeuradors. Pel que fa als rèptils, cal destacar fins a
11 espècies en aquests ambients més algunes altres que s’afegeixen a les serres
properes i a l’embassament d’Utxesa.
El grup dels mamífers es troba ben representat gràcies a la varietat d’ambients
de la zona, al tipus d’activitat que s’hi desenvolupa i al comportament propi de
les diferents espècies, poc selectiu. Tanmateix, hi són absents, malgrat alguna
cita esporàdica, els grans herbívors i carnívors propis de zones forestals i de
muntanya, així com mamífers d’espais fluvials −amb les excepcions de la rata
d’aigua i la llúdriga.
Pel que fa als ocells, aquest és segurament el grup faunístic que ha rebut més
atenció en aquestes contrades, tant des del punt de vista pròpiament natura-
lista o d’observador com des del punt de vista científic, especialment en els
darrers anys i sobre algunes espècies en concret, amb el grau màxim de pro-
tecció i especialment lligades als ambients estèpics. En funció de la distribució
i presència de les diverses espècies d’ocells, es tendeix a agrupar els espais
naturals de la plana de Lleida en dues àrees diferenciades: els secans orientals
i els secans occidentals (aquests darrers inclouen les millors poblacions de les
espècies més estrictament estepàries). Tot i que les espècies d’ambients estè-
pics o pseudoestèpics són les que han rebut més atenció, la varietat d’ambients
presents a la plana −estepes, conreus, brolles, bosc de ribera, bosc mediterrani,
rius, estanys, basses i zones urbanes− fa possible una gran diversitat d’altres es-
pècies d’ocells que hi són més o menys abundants, i les poblacions de les quals
poden ser especialment importants.
J.B.Esparver cendrós
24 25
importància especial les ciutats
d’Ilerda (Lleida) i Iesso (Guisso-
na). Es va produir un procés de
desforestació de les terrasses
fluvials i d’extensió de les terres
dedicades a l’agricultura −prin-
cipalment olivera, vinya, cere-
als i altres com la noguera− i la
construcció d’importants vies de
comunicació −les vies romanes.
El declivi de l’Imperi Romà, l’ar-
ribada dels francs procedents
del nord i la conquesta del terri-
tori pels sarraïns i el seu domini
posterior sobre aquestes terres
van suposar canvis importants.
Durant el període islàmic, entre
altres exemples, es van construir
diversos canals d’aigua, com el
de Pinyana.
Entre els segles XI i XII, la neces-
sitat de garantir el domini sobre
les terres reconquerides va afa-
vorir que s’atorguessin privilegis
i es creés un sistema feudal. Van
sorgir nombrosos nuclis de població nous o al voltant de castells i esglésies.
Es va produir una nova expansió dels conreus mediterranis −cereals, olivera i
vinya−, mentre que la ramaderia va esdevenir més intensiva. Amb les guerres
i epidèmies dels segles XV i XVII, però, va disminuir la població, hi va haver un
abandonament de camps de conreu i, en conseqüència, una nova recuperació
forestal.
A principi del segle XIX un nou increment poblacional va accelerar la cerca de
noves terres per conrear oliveres, vinyes i ametllers, amb cultius abancalats
gràcies a la construcció de murs de pedra seca, que va permetre la instauració
de l’agricultura a les terres trencades i costerudes. Aquests murs ajuden encara
Poblament humà a la plana
Com passa arreu de la Mediterrània, el paisatge de la plana de Lleida no es
pot explicar si no és sota el prisma de la interacció secular de l’home amb
l’entorn. Aquesta influència recíproca es fa especialment palesa en l’acti-
vitat agrícola d’aquest territori.
Corrent per la història
La plana de Lleida presenta vestigis arqueològics que posen de manifest l’an-
tiguitat del poblament humà en aquest indret ja des del Paleolític. En aquella
època es tractava d’una població minsa i nòmada, que vivia en coves, balmes i
cabanes, s’alimentava de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres.
Durant el Neolític, al cinquè mil·lenni aC, van tenir lloc els primers assenta-
ments de població estables i es va iniciar la pràctica de l’agricultura i de la
ramaderia, amb les consegüents
transformacions dels ecosistemes.
Entre els segles VI i V aC, els iler-
getes, una tribu iber que tenia
la seva capital a Iltirta (l’actual
Lleida), controlaven el territori.
Vivien en poblats dalt de turons
i cases aïllades i van realitzar les
primeres rompudes de terreny per
a l’establiment d’una agricultura
cerealista −blat, civada, ordi i
mill−, tot i que alhora es practi-
cava l’agricultura d’horta. La ra-
maderia −cabrú, oví, porcí, oví i
equí− també hi va tenir un paper
important.
Durant la romanització, entre el
218 aC i el 500 dC, van tenir una
Arbeca
Montcortés de Segarra
J.B.
J.P.
Geografia de la plana
26 27
Ruralitat a la plana
La plana de Lleida presenta dues característiques pròpies de l’espai rural: el
predomini d’usos extensius del sòl, amb grans extensions dedicades a les acti-
vitats agràries, i uns nivells baixos d’urbanització que suposen unes densitats
poblacionals també baixes.
Les Garrigues és la comarca més rural, mentre que el Segrià és la que té menys
municipis i població rurals. En general, els municipis de menys de 500 habitants
són els més comuns però perden població, mentre que hi ha una estabilització
poblacional en municipis de més de 2.000 habitants, i han aparegut municipis
de més de 5.000 habitants, les ciutats del camp, que agrupen una part impor-
tant de la població. Els espais naturals protegits se situen majorment −amb
excepcions importants− dins de municipis amb densitats de població inferiors a
75 habitants/km2.
Tot i el suposat declivi demogràfic associat als espais rurals, al llarg de tot el
segle XX el creixement demogràfic d’aquest territori ha estat, de fet, positiu.
En el balanç dels darrers 30 anys (1981-2010) només la comarca de Les Garri-
gues ha patit un lleuger descens poblacional del 0,3 %. Les altres comarques han
experimentat un creixement demogràfic considerable, en alguns casos força su-
perior al creixement general català: per damunt del 30 % al Segrià i la Segarra i
gairebé del 80 % al Pla d’Urgell (26 % a Catalunya en el mateix període). El 2010,
la població conjunta de les cinc comarques i, per tant, més enllà de l’àmbit
estricte de la plana, és de 363.900 habitants.
avui a retenir els sòls i protegir-los de l’erosió. A mitjan segle XIX les lleis de de-
samortització −amb el pas de la propietat de les terres dels nobles als pagesos−
van permetre una nova explotació de les terres i una nova etapa de degradació
de les àrees de vegetació natural a favor dels conreus. El conreu de la vinya es
va expandir i es van ocupar terres molt marginals.
A final de segle, la construcció del ferrocarril (1874), l’arribada de l’electrici-
tat (1884) i el telègraf, el regadiu −amb la materialització del canal d’Urgell,
l’any 1862− i la millora de la xarxa de carreteres van suposar una transformació
ràpida del paisatge.
A principi del segle XX, juntament amb la política de repoblament forestal i la
creació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, va començar la construcció
de grans embassaments amb la fina-
litat d’explotar les aigües superficials
per a reg i generar energia hidroelèc-
trica, com l’embassament de Cama-
rasa (iniciat el 1917), la presa de Sant
Llorenç de Montgai (1935) i el canal
auxiliar d’Urgell (1929). L’empenta
econòmica amb què va començar el
segle es va veure frenada tot d’una
amb la Guerra Civil. Un cop recupe-
rada aquesta embranzida als setanta,
es van produir canvis importants en
els sectors agrícola −amb l’expansió
de la fruita dolça−, ramader −amb la
construcció de més granges de besti-
ar porcí−, industrial i de serveis.
J.P.
Regar la plana de Lleida és un pro-
jecte que data de temps immemo-
rial i que té diversos precedents his-
tòrics. Al segle XII, el lleidatà Pere
de Sassala va allargar fins a Alcarràs,
passant per la ciutat de Lleida, una
antiga sèquia que portava aigua a
Almenar des de la Noguera Ribagor-
çana i va bastir el canal de Pinyana,
que ha regat les hortes del Segrià
durant més de 800 anys.
Geografia de la plana
28 29
Activitats diverses en els espais naturals protegits
Les activitats que tradicionalment han tingut més significació dins els espais
naturals protegits de la plana de Lleida són l’agricultura i la ramaderia, si bé
aquesta darrera ha patit un retrocés prou significatiu durant les darreres dèca-
des. Tanmateix, aquestes activitats han de conviure amb altres tipus d’activi-
tats que es desenvolupen als mateixos espais:
• l’activitat agrícola als espais naturals protegits de la plana de Lleida té una
gran importància en l’àmbit econòmic, social i ambiental, ja que suposa una de
les principals activitats econòmiques i d’aquesta depèn una bona part de les es-
pècies d’interès lligades a l’agroecosistema estèpic. El sòl agrícola està ocupat
majorment per cultius herbacis, la gran majoria en règim de secà i alguns en reg
de suport, dominats per l’ordi, però també d’altres com blat, civada, triticale,
colza i alguna lleguminosa. Tot i això, la seva importància relativa varia d’unes
zones a altres;
• la ramaderia extensiva s’ha reduït de manera molt notable arreu del ter-
ritori. Així, la funció de gestió de la vegetació i dels rostolls que en el passat
realitzaven els ramats d’ovelles i cabres s’ha perdut en gran mesura, amb el
conseqüent increment del recobriment de la vegetació natural. Dins el territori
de diversos espais protegits, com a tota la plana i més enllà, hi són presents les
granges de ramaderia intensiva, especialment les porcines.
J.P.
Geografia de la plana
Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de Catalunya(www.idescat.cat)
Secà de Mas de Melons - Alfés
30 31
Altres activitats que es desenvolupen en aquests espais i que tenen rellevància,
en major o menor grau, són:
• apicultura, que aprofita la floració dels subarbusts i arbusts de les timonedes,
brolles i garrigues, i dels fruiters;
• ús de l’aigua, atès que es tracta d’un territori de secà, amb aqüífers super-
ficials poc nodrits i subterranis poc assequibles, l’aprofitament de l’aigua està
circumscrit a pous o fonts d’abastament per a ús de boca i petits recs locals;
• turisme i ús públic, amb una infraestructura minsa que respon a iniciatives
locals en cadascun dels espais;
• cinegètica, caça menor orientada a la captura de perdius i conills, organit-
zada a través d’Àrees Privades de Caça, que es desenvolupa en gran part dels
àmbits inclosos als espais protegits;
• piscicultura a l’embassament d’Utxesa, on hi ha una zona de pesca controla-
da i on es realitza pesca esportiva i recreativa;
• industrials, presents a l’espai natural protegit dels Secans del Segrià i Utxesa;
• producció d’energia, com les instal·lacions de plantes fotovoltaiques o cen-
trals solars;
• extractives, d’argiles, guixos, graves (només absents a l’espai natural protegit
d’Anglesola-Vilagrassa);
• gestió de residus, amb zones amb petites deixalleries, compostatge de resi-
dus agrícoles i ramaders, i espais d’abocament de runes i deixalles. Per exem-
ple, al límit de l’espai natural de Mas de Melons-Alfés es troba l’abocador co-
marcal i planta de compostatge de residus domèstics del Segrià, amb efectes
com l’arrossegament de plàstics pel vent, el trànsit de maquinària i camions i
l’atracció d’espècies d’ocells antropòfiles que poden causar impactes sobre les
poblacions d’ocells que cal protegir;
• aeroportuàries, concretades en l’aeròdrom d’Alfés, d’ús esportiu i particular,
i l’aeroport de Lleida-Alguaire, situat prop de la zona dels Plans de la Unilla, pel
qual es preveia un volum anual de 400.000 usuaris i 3.500 tones de mercaderies.
Gravera de Belianes
J.B.
Aeroport d’Alguaire
Perdiu roja
J.B.
J.B.
Geografia de la plana
32 33
Paisatges de la plana de Lleida
Les característiques del paisatge dels espais
naturals protegits de la plana de Lleida re-
produeixen a petita escala molts dels atributs
de les zones romanents de secà de la vall de
l’Ebre.
Segons el Conveni europeu del paisatge, el pai-
satge designa una part del territori tal com la
percep la població, el caràcter del qual resul-
ta de l’acció dels factors naturals i/o humans i
de les relacions que s’estableixen entre ells. El
conveni assenyala la importància del paisatge en
els àmbits cultural, ecològic, econòmic, ambi-
ental i social i destaca el fet que contribueix a
elaborar les cultures locals, alhora que, com a
element important de la qualitat de vida, afavo-
reix el benestar humà individual i social, tant en
entorns urbans com rurals.
La plana de Lleida, amb un paisatge de dominàn-
cia rural, presenta una gran diversitat paisatgís-
tica, amb zones seques i àrides i també àrees
verdes i humides. Els propis ambients de secà, a més a més, canvien el seu
aspecte al llarg de les estacions, accentuant aquesta diversitat. El paisatge de
pedra i metall inclou habitatges moderns que conviuen amb castells, esglési-
es, torres de guaita i murs, però també amb coberts precaris construïts amb
materials de rebuig i granges d’aparença descuidada, o bé amb grans polígons
industrials i logístics. El resultat és una diversitat de paisatges única: un espai
modelat i construït; funcional, atenent al sistema cultural que hi opera, i per-
cebut, com a representació dels coneixements, sentiments i emocions de la
població que l’utilitza i el contempla.
En aquest àmbit, més d’un 68 % de la superfície es troba ocupada per conreus
−on els de secà representen un 43,8 % del territori i els de regadiu un 24,6 %− i,
si s’afegeixen les bosquines, matollars, erms i prats pasturats, el territori amb
un cert grau d’explotació actual −o molt recent− s’apropa al 87 % de la super-
fície total. Aquest fet determina el caràcter eminentment rural i agrícola del
paisatge d’aquestes terres.
La intensa transformació al regadiu que ha experimentat el territori atorga
encara més rellevància a aquest paisatge de secà, especialment quan algunes
àrees comencen a dibuixar-se com illes de territori cerealístic de secà enmig
de planes molt transformades a conreus arboris o herbacis intensius de regadiu,
amb característiques paisatgístiques específiques molt diferents.
Tot i que aparentment la distribució de paisatges ha estat força estable, entre
el 1992 i el 2002 el 27,9 % del territori ha experimentat importants canvis.
Aquests canvis afecten principalment les àrees agrícoles, ja sigui per l’incre-
ment dels cultius de regadiu −per exemple, a l’àrea d’Algerri–Balaguer−, com
per l’abandonament de conreus de secà en zones marginals o bé pel canvi de
Camp d’ametllers
J.P.
Geografia de la plana
34 35
fruiters de regadiu a conreus extensius que s’ha produït en alguns regadius
tradicionals. Les dades sobre la utilització del territori entre el 1996 i el 2004
indiquen un increment de la superfície forestal d’un 6 % −causat en part per
l’abandonament de les terres agrícoles de secà, que disminueixen un 8 %− i un
augment de la superfície de sòl urbanitzat, fet que s’explica en part per la re-
serva de sòl urbanitzable i per la construcció d’àrees industrials i infraestructu-
res. Al voltant de l’A-2 es viu una gran expansió urbana, creixements industrials
i logístics, aparició de noves àrees de serveis, infraestructures, equipaments,
etc.; un corredor urbà, que es reforçarà amb l’establiment de l’eix transversal
ferroviari i amb el desdoblament de la C-25.
Entre els processos que al llarg de les darreres dècades segurament han fet va-
riar més el paisatge agrícola de secà destaca la mecanització, que ha provocat
l’abandonament i eliminació de feixes i marges, la creació de parcel·les més
grans i uniformes, i, en alguns casos, la recolonització del bosc, que ha implicat
canvis notables que han afectat la diversitat agrícola i han causat la pèrdua
d’elements tradicionals com els camins, murs de pedra, cabanes de volta i al-
tres construccions rurals.
Elements del paisatge
Es poden descriure alguns elements estructuradors que caracteritzen aquest
paisatge. Són elements molt valorats per la població que engloben un seguit de
valors estètics, socials, naturals o històrics i que doten d’identitat i simbolisme
els paisatges d’aquest territori. Aquests elements són:
• els fons escènics i elements que destaquen: a banda del Montsec com a teló
de fons, hi ha un conjunt de serres de transició entre plana i muntanya com la
serra Llarga, i elements destacats com el tossal de Montmagastre al nord o el
de Montmaneu al sud, el Pilar d’Almenara (torre històrica del segle XI), la Seu
Vella de Lleida o el santuari del Sant Crist de Balaguer;
• els tossals: turons testimoni de l’antic modelat dels rius presents de forma
dispersa pel territori, referents en la construcció històrica del territori;
• els conreus d’olivera, ametller i vinya: paisatge agrícola amb un mosaic de
conreus de secà, sovint en terrasses i amb presència permanent de la pedra
seca −murs i cabanes de volta− que s’intercala amb fragments de matoll i bosc;
paisatge d’imbricació en el temps entre societat i natura;
J.P.
Geografia de la plana
36 37
• les zones estepàries: vegetació estèpica i de transició cap al bosc mediterrani
(brolles i garrigues), ambients relictes, principalment tossals i serres, amb ves-
sants que formen, juntament amb els conreus de cereals, guarets i superfícies de
vegetació baixa un mosaic que és l’hàbitat de poblacions d’ocells de gran valor;
• els paisatges fluvials: a l’entorn més immediat dels rius Segre i Noguera Riba-
gorçana, emergeixen aquests paisatges singulars que alternen ambients embos-
cats (boscos de ribera), espais humits i terrasses agrícoles, en contrast amb el
paisatge semiàrid tradicional;
• el regadiu: en comparació de les zones de reg més antigues, hortes associades
a la Noguera Ribagorçana i el Segre, l’obertura del canal d’Urgell, el 1862, per-
met l’extensió de l’agricultura de regadiu per la plana i la introducció de nous
conreus, les parcel·les són més grans i s’alternen cultius extensius al nord i de
fruiters al sud; paisatge i patrimoni associat a les tècniques de reg constitueixen
una part indestriable de la identitat paisatgística de la zona; les zones amb tèc-
niques més modernes presenten una major concentració parcel·lària i ofereixen
un paisatge més monòton, amb poca diversitat de conreus;
• l’horta: paisatge agrícola intensiu, gestionat a través de petites explotacions
familiars; element estructurador de gran valor productiu, social i familiar;
• les construccions defensives: castells i torres de guaita marquen l’etapa
d’assentaments defensius que tenen lloc durant la reconquesta en aquest ter-
ritori de frontera; especialment abundants a les comarques de la Noguera, la
Segarra i l’Urgell, on es van situar els límits territorials entre els dominis sarra-
ïns i els cristians;
• els nuclis encimbellats (en llocs dominants) i alineats en vall: poblacions
que, a banda de ser elements destacats, esdevenen miradors excepcionals so-
bre l’entorn circumdant; proliferen en direcció a les serres marginals, on la
plana deixa pas al predomini dels tossals −Segarra, Urgell i Les Garrigues−; a les
mateixes comarques, un seguit de poblacions s’assenten resseguint els cursos
fluvials: la vall Major, el riu Set, el torrent de la Femosa, el riu Corb i el riu Sió;
• i la boira: condicionada per l’estacionalitat i la distribució espacial, aquest
fenomen modifica la percepció del paisatge, influencia la composició vegetal i
l’estructura de conreus a la plana.
Castell de Montsonís
Camps de regadiu
J.B.
J.P.
Geografia de la plana
38 39
El paisatge dels espais naturals protegits
El Catàleg de paisatge de les terres de Lleida (vegeu requadre adjunt) divideix
el territori en unitats de paisatge que són, a grans trets, àrees amb un caràcter
similar pel que fa als elements naturals, culturals i visuals que configuren el
paisatge i que el fan diferent d’un altre. Les unitats es basen, principalment, en
els elements que estructuren el territori (muntanyes, rius o camins) i en la seva
organització (sòl agrícola, forestal
o urbà), però tenint en compte les
dinàmiques, processos i transfor-
macions propis, així com la tradició
cultural i la història particular.
Existeix una notable coincidència
dels límits de molts dels espais pro-
tegits amb els límits d’unitats de
paisatge concretes, especialment
quan aquestes tenen origen en ele-
ments geogràfics molt marcats o bé
d’usos del sòl força diferenciats.
El paisatge dels espais protegits de
la plana de Lleida es defineix per un
seguit d’elements: uns són abiòtics
com la continentalitat i l’aridesa
del clima, la presència de substrats
amb empaquetaments horitzontals i
el modelat del substrat per l’acció
del riu Segre i dels seus afluents;
altres tenen a veure amb la substi-
tució secular dels hàbitats naturals
semiestèpics d’herbassars, espar-
tars, brolles i garrigues per conreus,
principalment cereals de secà però
també conreus llenyosos; o amb la
presència de territoris contigus molt diferents, irrigats, però, amb estructures de
conreu força diferenciades. I d’altres fan referència al baix poblament als espais
naturals protegits, amb pocs masos i pobles generalment amb marcada història.
El paisatge dels espais naturals de la plana de Lleida es pot definir com un
paisatge agrícola de secà dominat, en bona part de la seva superfície, pels
conreus cerealístics −sobretot d’ordi−, tot i que amb certes intercalacions de
conreus arboris de secà tradicionals especialment a les zones més perifèriques.
Tot i aquestes consideracions generals, la notable diversitat dels espais naturals
protegits respecte del clima, l’orografia, els usos del sòl i la història dels assen-
taments humans donen lloc a especificitats paisatgístiques destacades.
La Llei 8/2005, de 8 de juny, de pro-
tecció, gestió i ordenació del paisat-
ge de Catalunya crea el Catàleg de
Paisatge com un instrument per a la
introducció d’objectius paisatgístics
en el planejament territorial, així
com en les polítiques sectorials, i
d’aquesta manera adopta els princi-
pis i estratègies d’acció que estableix
el Conveni europeu del paisatge pro-
mogut pel Consell d’Europa. L’Obser-
vatori del Paisatge de Catalunya, ens
d’assessorament de l’administració
catalana i de conscienciació de la
societat en general en matèria de
paisatge, col·labora amb el Depar-
tament de Territori i Sostenibilitat
de la Generalitat de Catalunya en la
publicació dels catàlegs de paisat-
ge. El primer i únic catàleg publicat
fins a l’actualitat, dels set previstos,
correspon a l’àmbit territorial de les
terres de Lleida.
El Catàleg de paisatge les terres de Lleida divideix aquest àmbit territorial en unitats de paisatge, àrees estructuralment, funcionalment i/o visualment coherents. Els espais naturals protegits de la plana de Lleida, diferenciats entre ells, s’encabeixen en diverses d’aquestes categories. Font: Nogué i Sala (coords.), 2010.
Geografia de la plana
40 41
Valors culturalsi històrics
Patrimoni cultural i històricJaciments catalogats i elements d’interès històricUn apunt final: els camins ramaders
J.P.
42 43
En un apartat anterior ja s’ha fet esment de com les terres que conformen la
plana de Lleida han estat testimonis dels diferents pobladors de la plana al llarg
de la història: pobles paleolítics, ibers, romans, sarrains i senyors feudals s’han
succeït en el temps deixant la seva empremta al territori, part de la qual s’ha
conservat fins als nostres dies. Una empremta que ara es troba barrejada i fosa
amb la dels ocupants de la modernitat.
Els territoris inclosos dins els espais naturals protegits de la plana de Lleida pre-
senten, en el seu interior o en la seva immediatesa, part d’aquesta empremta,
nombrosos elements d’interès històric i cultural que cal ressaltar com a part
integrant del patrimoni que s’ha de gestionar.
Així, els jaciments existents als municipis de Lleida, Puigverd de Lleida, Alfés
−pintures d’una escena de caça a la Balma de la Peixera, declarat patrimoni de
la humanitat per la UNESCO−, Aspa i Artesa de Lleida testimonien la presència
de primers pobladors durant el Paleolític. També es disposa de restes arqueolò-
giques pertanyents al període final del Mesolític (8800-5000 aC), com són, entre
d’altres, els jaciments de la roca dels Moros del Cogul (Les Garrigues). En canvi,
però, no hi ha testimonis del Neolític (5000-2000 aC), com sí que es donen al
Montsec i serres properes.
Les restes ilergetes (segles VI i V aC) més im-
portants dins o a l’entorn dels espais naturals
protegits són el molí de l’Espígol (Tornabous) i
la fortalesa dels Vilars (Arbeca), a l’Urgell i Les
Garrigues, respectivament. Durant la romanit-
zació (entre el 218 aC i el 500 dC), el territori
de la Depressió Central Catalana presentava un
poblament molt dens, i destacaven especial-
ment les ciutats d’Ilerda (Lleida) i Iesso (Guis-
sona) i algunes vil·les rurals associades. Aquest
període també va estar marcat per la construc-
ció d’importants vies de comunicació (les vies
romanes), el traçat de les quals encara perdura
a través de les actuals infraestructures viàries:
la via Gallica Flava, per exemple, sortia d’Iler-
Patrimoni cultural i històric
Les transformacions paisatgístiques que han tingut lloc al llarg dels segles
a la plana de Lleida han deixat un llegat històric, rural i cultural extens que
constitueix, més enllà del seu valor intrínsec, un element de potenciació
dels espais naturals que els comprenen.
El patrimoni històric dels secans de la plana de Lleida reuneix un nombre extra-
ordinari de béns culturals i arquitectònics, jaciments arqueològics de diferents
èpoques, fins i tot, paleontològics. El patrimoni rural i cultural es fa palès no
solament amb l’existència de paisatges agraris de gran bellesa i elevat valor,
sinó també en la pròpia voluntat dels habitants de donar a conèixer les tradici-
ons i les formes de vida lligades al medi rural del territori −la casa, els oficis i
els costums− i a la diversitat dels productes agraris locals.
La combinació dels diferents elements i factors del paisatge de la plana crea
determinats paisatges que mereixen una especial consideració, com el paisatge
de secà −lligat a infraestructures de pedra seca (cabanes de volta, marges,
aljubs, etc.), amb fileres de fruiters de secà o bardisses que limiten les parcel-
les, etc.− o les hortes històriques vinculades a les cultures del regadiu de les
èpoques romana, islàmica i medieval que s’estenen al voltant del Segre.
Valors culturals i històricsJ.
B.
Secà de Mas de Melons - Alfés
44 45
A partir del segle XI, i especialment a l’inici del XII, amb la reconquesta d’aques-
tes terres i la creació d’un sistema feudal sorgeixen nombrosos nuclis de pobla-
ció arreu del territori. Aquests nuclis s’aixopluguen al voltant de castells (po-
bles d’origen castral) i esglésies (pobles d’origen de sagrera), mentre d’altres
es creen de nou (vilanoves).
A principi del segle XIX sorgeix un element cultural de molta repercussió en el
paisatge i que va significar la instauració de l’agricultura a les terres trencades
i costerudes de la Segarra, la Noguera i, molt especialment, de Les Garrigues:
la construcció de murs de pedra seca.
Cal destacar també que la Guerra Civil ha dei-
xat diverses restes en el territori objecte d’es-
tudi a causa dels esdeveniments de la Batalla
del Segre (abril de 1938−gener de 1939).
da cap a les Avellanes i, després d’enfilar-se pel port d’Àger, on encara es pot
observar un tram d’aquesta calçada, arribava a Àger, i després continuava fins a
Vilanova de Meià, travessant el Montsec pel pas Nou fins a Isona.
Del període posterior a l’Imperi Romà i la islamització resten pocs vestigis, de
manera que en l’àmbit dels espais naturals no trobem elements importants
referents a aquesta època tot i que durant el període de domini islàmic es van
produir avenços agrícoles importants, amb la construcció de diversos canals
com el de Pinyana −que encara sobreviu amb les correspo-
nents transformacions. Segons alguns darrers treballs,
tot i que els estudis sobre el món islàmic a Ca-
talunya són molt recents, actualment es
disposa d’exemples d’almúnies o al-
queries excavades, com a Avinga-
nya (Seròs) o al jaciment de
Solibernat (Torres de Segre)
on es pot veure un
d’aquests nuclis,
integrat per
una torre, uns
habitatges i
un mur que
cloïa el cim
d’un turó.
Castell de les Pallargues
Plans de Sió
J.P.
J.P.
A l’aeròdrom d’Alfés hi ha ele-
ments que recorden el passat
bèl·lic d’aquest lloc, associat
a la Batalla del Segre, com
ara els búnquers, els nius de
metralladores, el campament
republicà i els refugis antiae-
ris. A Bellmunt d’Urgell també
hi trobem alguns d’aquests
elements a més de túnels i
amagatalls. Al mateix poble
d’Alfés hi ha l’Hospital de la
Sang, utilitzat per atendre els
soldats republicans, i una fossa
comuna d’aquest període a to-
car del cementiri.
Valors culturals i històrics
46 47
Jaciments catalogats i elements d’interès històric
Arreu del territori comprès dins dels espais naturals protegits hi trobem restes
d’aquest passat històric, amb els seus valors culturals associats, alguns dels
quals han perdurat fins als nostres dies. Aquestes restes es troben en diferents
estats de preservació, però totes constitueixen el reflex de l’acció dels pobla-
dors d’aquestes terres al llarg dels anys.
Existeix una gran varietat de tipus de restes que es poden agrupar en diferents
categories com ara llocs habitats, poblats, viles, castells, torres, necròpolis,
ceràmiques, pintures i gravats. Les restes corresponen a moments històrics tam-
bé diferents, de manera que hi ha restes del Paleolític, del Mesolític, de l’edat
del bronze o de les èpoques ibèrica, romana i medieval. A la taula adjunta
s’assenyalen els jaciments històrics catalogats trobats dins dels espais naturals
protegits, ordenats en funció de l’època a la qual pertanyen, i on també s’indica
el tipus de jaciment, així com el municipi i l’espai natural protegit on se situen.
A banda d’aquests jaciments i elements històrics, hi ha una relació molt extensa
d’altres elements d’interès dispersos per tots els municipis amb territori dins
dels espais protegits. El seu estat de conservació és molt variable, i va des de
molt bo fins a ser purament un vestigi del passat.
La relació és massa llarga per ser tractada en aquest document, però en tot cas
val la pena fer un llistat de quin tipus d’elements hi trobem: cabanes amb co-
bertes de volta de canó, balmes murades, aljubs, molins, esglésies de diferents
estils (romàniques, barroques, gòtiques i neoclàssiques), convents, monestirs,
ermites, castells de diferents èpoques, palaus renaixentistes, poblats visigòtics
i nuclis medievals amb estructures de carrers particulars, cases renaixentis-
tes i barroques, aqüeductes
medievals, ponts, torres i
pilars, muralles i fortaleses
àrabs, pous i trullets (peti-
tes coves excavades a les
roques per a la fermentació
del raïm).
J.B.
Trullets d’Algerri
El patrimoni històric, cultural i rural de la
plana de Lleida és objecte d’estudi i delec-
tació per part dels visitants que arriben als
nombrosos museus de la zona, que respo-
nen a l’interès de les poblacions actuals de
donar a conèixer aquest patrimoni. Així, i
sense pretendre ser un llistat exhaustiu,
hi trobem museus arqueològics (Artesa de
Lleida, Verdú), etnològics (Agramunt, Bell-
puig), museu de l’oli i del món rural (Cas-
telldans, Belianes), exposicions de carros
(Anglesola) i eines del camp (Anglesola,
Bellcaire d’Urgell, Belianes, Sant Martí de
Riucorb, Sunyer), museu del blat i la pa-
gesia (Cervera, Plans de Sió), forn de guix
(Cubells), antiga fàbrica de filatures (Al-
guaire), o pous de gel (Cubells, Alguaire,
Almenar, Plans de Sió).
J.P.
Castell de l’Aranyó
48 49
Jaciments històrics catalogats als espais naturals protegits
Valors culturals i històrics
J.B.
Periode Jaciment Tipus Municipi EspaiPaleolític superior (30.000- 9.000 anys) Balma de la Peixera pintures rupestres Alfés Secans de Mas de Melons-Alfés
Mesolític (9.000-5.000 anys) La roca dels Moros pintures El Cogul Secans de Mas de Melons-Alfés
Balma del Salada gravats El Cogul Secans de Mas de Melons-Alfés
Edat del bronze (1.800 aC – 700 aC) Rocaferida poblat fortificat Sarroca de Lleida Secans del Segrià i Utxesa
Ibèric (VI-V aC) Coll de Reu poblat Verdú Granyena
Els Tossalets ceràmica Tàrrega Anglesola-Vilagrassa
Pedres Ficades poblats Tàrrega Plans de Sió
Tossal de l’Àliga poblats Agramunt Bellmunt-Almenara
Romà (218 aC – 500 dC) Tossal Mas de Matxerri vil·les Castelldans Secans de Mas de Melons-Alfés
Vil·la romana de Talarn vil·les Plans de Sió Plans de Sió
Clot del Moré vil·les Tàrrega Plans de Sió
Medieval (VIII dC – XV dC) La Pleta lloc habitat Belianes Secans de Belianes-Preixana
Montalbà lloc habitat Vilagrassa Secans de Belianes-Preixana
Mas de Melons II lloc habitat Castelldans Secans de Mas de Melons-Alfés
Tossal Rodó de Monfalcó torre Ossó de Sió Plans de Sió
La Pleta necròpolis Els Plans de Sió Plans de Sió
Riudovelles necròpolis Tàrrega Plans de Sió
Pilar d’Almenara torre Agramunt Bellmunt-Almenara
Escalars II lloc habitat Castellserà Bellmunt-Almenara
Tossal del Moro lloc habitat Castellserà Bellmunt-Almenara
Castell de Butsènit castell Montgai Bellmunt-Almenara
Indeterminat Tossal de les Forques ceràmica Montgai Bellmunt-Almenara
Indeterminat Mas de Melons I murs dispersos Castelldans Secans de Mas de Melons-Alfés
Arbeca
50 51
Un apunt final: els camins ramaders
Un element més del paisatge que il·lustra tant el passat com el present de les ac-
tivitats humanes i, en especial, les ramaderes és l’existència dels camins rama-
ders. Aquest no és, com és ben sabut, un tret exclusiu de la plana de Lleida, però
és un element més que cal tenir en compte, tant en la gestió dels espais protegits
com a l’hora de potenciar la riquesa del patrimoni cultural d’aquestes terres.
La norma estatal que regula i empara aquests camins per on el bestiar té dret
de pas −la Llei 3/1995, de 23 de març de vies pecuàries− té un gran valor ja que
no prescriu, és a dir, que el que ha estat camí ramader mai no deixarà de ser-
ho, encara que faci anys que no hi passa el bestiar. En el cas que siguin vies en
desús −assenyala la llei− només poden ser destinades a altres usos compatibles i
complementaris a la seva naturalesa i finalitat i han de donar prioritat al trànsit
ramader i altres usos rurals tot inspirant-se en el desenvolupament sostenible
i el respecte al medi ambient, el paisatge i el patrimoni natural i cultural. Es
tracta, doncs, d’un patrimoni públic per al lleure respectuós, la descoberta i
el gaudi de l’entorn. En l’àmbit dels espais naturals protegits dels secans de la
plana de Lleida, per tots ells hi passen un o més trams de les vies ramaderes,
amb l’excepció dels espais de Granyena i d’Anglesola-Vilagrassa.
J.P.
B.M
.
Castellmeià
Ramaderia extensiva als secans
53 54
Valors naturals
Ambients esteparis: únics i diferentsEls diferents tipus de secansOcells de la plana de LleidaAltres valors naturals rellevantsJ.
B.
55 56
i lleguminoses en interacció amb la
vegetació natural. Els ambients agro-
ramaders extensius han esdevingut els
substituts de les estepes naturals de
tal forma que les activitats agrícoles
i ramaderes extensives tradicionals
tenen un paper molt important en la
conservació dels paisatges estèpics i
de la seva biodiversitat, ja que eviten
els estadis de successió ecològica que
duen a la formació de boscos. L’agri-
cultura moderna, tant intensiva com extensiva, transforma aquests hàbitats
amb l’aparició de regadius, la proliferació de monocultius, la disminució de les
superfícies en guaret, la concentració parcel·lària intensiva o la progressiva
desaparició de la ramaderia extensiva. La construcció de grans infraestructures,
les plantacions forestals o les graveres accentuen encara més la desaparició
d’aquests hàbitats.
Ambients esteparis: únics i diferents
Les estepes es caracteritzen per ser grans extensions planes, desarborades
i dominades per plantes de port baix amb un potent aparell radical.
El concepte estepa és d’origen rus i fa referència a les extenses planes cobertes
d’herba que es troben a les regions més continentals d’Euràsia. A Amèrica del
Nord, els paisatges equivalents a les estepes s’anomenen praderies. A l’hemis-
feri sud, els referents més semblants són les pampes d’Amèrica del Sud, els pai-
satges herbosos de clima temperat de l’Àfrica austral i les terres baixes de l’illa
del Sud de Nova Zelanda. La considerable semblança de tots aquests paisatges
permet parlar d’un únic bioma estepari.
L’absència o escassesa extrema d’arbres i arbustos fa que el paisatge estigui
dominat bàsicament per gramínies que tenen un sistema d’arrels fortament
desenvolupat per absorbir la humitat de forma ràpida i efectiva, ja que a les
estepes els períodes considerablement secs succeeixen a períodes d’humitat
abundant. A Europa Occidental aquests ambients estèpics s’han de considerar
pseudoestepes o subestepes, ja que s’hi troben bàsicament comunitats de subs-
titució de les estepes naturals, representades per cultius extensius de cereal
J.P.
Anglesola-Vilagrassa
A nivell mundial els hàbitats
estèpics estan molt poc valo-
rats i protegits, i més del 75%
del territori del bioma este-
pari està llaurat i s’explota
de manera intensiva per con-
rear-hi cereals.
Valors naturals
57 58
i saladars. Al seu torn, aquests espais estèpics formen, conjuntament amb els
conreus de cereal, guarets i superfícies de vegetació baixa, un mosaic que és
l’hàbitat de valuoses poblacions d’ocells com el sisó, les terreroles o l’esparver
cendrós. En aquest sentit, algunes d’aquestes poblacions no només se situen als
límits de la seva àrea de distribució i constitueixen la connexió amb les poblaci-
ons aragoneses, sinó que sovint es tracta de poblacions molt petites, marginals
o aïllades, amb la qual cosa el marge de recuperació envers factors negatius és
molt reduït.
Les zones estèpiques que estructuren el paisatge de la plana de Lleida són àrees
de gran valor ecològic, paisatgístic i identitari, no només per a les mateixes
terres de Lleida, sinó per al conjunt dels paisatges de Catalunya.
Ambients subestèpics a Catalunya
A Catalunya, la superfície dels ambients subestèpics ha anat variant a causa
sobretot de l’activitat humana, especialment a mesura que els regadius iniciats
ja en temps dels àrabs anaven transformant superfícies creixents. Tot i aquests
canvis, la plana de Lleida continua essent l’àrea més important d’aquestes ca-
racterístiques a Catalunya. La plana constitueix, a més a més, l’extrem oriental
del conjunt de zones estèpiques existents a la depressió de l’Ebre.
La morfologia majorment plana i el seu clima subàrid −amb escassa precipita-
ció i grans oscil·lacions tèrmiques− determinen la presència d’una vegetació
climàcica estèpica i de transició cap al bosc mediterrani de brolles i garrigues.
La colonització històrica del territori va impli-
car l’extensió del conreu dels cereals a la pla-
na, i dels fruiters de secà (oliveres, ametllers i
vinya) als vessants dels tossals i les serres, en
aquest darrer cas gràcies a l’abancalament amb
feixes i murs de pedra seca.
L’extensió actual del regadiu sobre la plana ha
suposat un trencament amb la cultura agrícola
tradicional, una intensificació dels conreus i una
reducció dràstica dels ambients amb vegetació
natural.
El paisatge actual, marcat per la dicotomia se-
cà-regadiu, conserva al seu interior alguns am-
bients relictes, principalment tossals i serres,
on es mantenen uns hàbitats estèpics d’alt valor
ecològic per la seva singularitat i raresa en el
context de Catalunya. La presència d’aquests
espais estèpics relictes és actualment un factor
bàsic per garantir la biodiversitat i la identitat
del paisatge de la plana de Lleida i del conjunt
de les terres de Lleida. Aquests espais, especial-
ment els vessants, són l’hàbitat d’endemismes
d’interès biogeogràfic i d’espècies i comunitats
d’interès florístic com les timonedes, espartars
J.B.
Valors naturals
Ganga mascle
59 60
Conreus herbacis de secà
Els conreus herbacis de secà estan dominats per l’ordi i el blat. El seu cicle es
caracteritza per tres estadis ben diferenciats: la tardor-hivern, amb la sembra
i la naixença del cereal; la primavera, quan es dóna el creixement i maduració
fins que surt l’espiga; i l’estiu, amb la sega (fins que queda el rostoll) i, sovint,
el posterior llaurat dels camps. D’aquesta manera, al llarg de l’any un mateix
espai té aspectes molt diferents, tant en estructura com en coloració, i dóna al
paisatge una dinàmica temporal més gran que en qualsevol altre espai natural.
Els diferents tipus de secans
Els conreus de secà a la plana de Lleida estan dominats pels camps d’ordi
i de blat, alternats amb conreus llenyosos (ametllers i oliveres) en major o
menor proporció segons la seva situació geogràfica dins la plana de Lleida.
Més d’un 68 % de la superfície de la plana està ocupada per conreus, especial-
ment els de secà que representen un 43,8 % del territori, fet que determina el
caràcter eminentment rural i agrícola del paisatge de la plana de Lleida, amb
un pes específic del secà molt alt.
Els terrenys de secà no són uniformes, sinó que estan modelats per les activitats
humanes que s’hi realitzen. A grans trets, els podem agrupar en dos tipus de
conreu, els herbacis i els llenyosos, que en alguns sectors comparteixen l’espai
amb petites taques de vegetació natural. Els herbacis de secà estan dominats
pel blat i l’ordi i poden ocupar grans extensions de terreny. Els conreus llenyosos
estan dominats pels ametllers i les oliveres, i en algun sector existeixen petites
superfícies de vinya. La mida i la forma dels camps i les proporcions d’un i altre
tipus de conreu, així com la superfície de vegetació natural, és variable entre
espais i proporciona una fisiognomia del paisatge característica per a cadascun
d’ells. Actualment, l’agricultura tendeix a disminuir els marges, fent parcel·les
més grans i agrupant els diversos tipus de conreu. D’altra banda, també s’estan
abandonant activitats tradicionals com les de deixar els camps en guaret, fet
que incrementa la productivitat del conreu al mateix temps que redueix l’he-
terogeneïtat espacial de l’ambient i l’hàbitat de nidificació i alimentació de
diverses espècies d’ocells.
Torlit o Samerlic
Font: Catàleg dels Hàbitats de Catalunya elaborat pel DMAH
J.B.
J.B.
Valors naturals
HÀBITATS SEMINATURALS I ARTIFICIALITZATS SÚPERFÍCIE (ha) %
Conreus herbacis intensius, sobretot cereals i ferratges 15,61 0,03
Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 896,26 1,67
Conreus herbacis de secà 34.035,26 63,32
Fruiterars alts, predominantment de secà 9.226,73 17,16
Fruiterars principalment de regadiu 235,12 0,44
Vinyes 215,85 0,40
Plantacions de pollancres, plàtans i altres planifolis de sòls humits 0,15 0,00
Grans parcs i jardins 8,66 0,02
Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 109,65 0,20
Pedreres, explotacions d’àrids i runam 46,03 0,09
Àrees revegetades: mines a cel obert, pistes d’esquí 2,67 0,00
Conreus abandonats 335,3 0,62
Basses d’aigua dolça industrials, agrícoles , grans canals i estanys ornamentals 14,5 0,03
61 62
ver-lo llaurat, amb molt poca cobertura vegetal, o el cas extrem d’un guaret
abandonat durant anys que acaba essent colonitzat per plantes llenyoses per
convertir-se en un erm o pastura. Entremig d’aquestes dues tipologies extremes
de guaret, podem trobar multitud de variants en la seva composició florística i
en la seva estructura, depenent de diversos factors entre els quals destaquen
les pluges de la primavera, el banc de llavors, els fertilitzants presents al sòl o
la gestió realitzada, ja sigui mecànica o ramadera.
En l’actualitat, alguns guarets tenen una excessiva presència de nutrients al sòl
i una manca de pastura, fet que provoca un creixement vegetal desmesurat.
Aquest fet es produeix com a conseqüència de la gran quantitat d’adob que
es tira als sembrats des de fa anys per garantir la qualitat de les collites, com
també per l’abocament freqüent de purins i residus de depuradora. En canvi,
altres guarets mantenen una estructura amb una cobertura i alçada vegetal
molt baixa, afavorint les condicions de cria de les espècies d’ocells d’hàbits
exclusivament estèpics, que tenen uns requeriments ecològics molt específics,
cosa que les fa especialment vulnerables.
Erms
El pas següent al guaret, seguint la successió ecològica natural, és en molts
casos l’erm, que es pot definir com un terreny amb escassa vegetació i de poca
alçària amb grans proporcions de sòl nu. Moltes de les espècies vegetals que s’hi
troben ja no son anuals, com en el cas dels guarets, sinó que tenen estructura
llenyosa com poden ser, per exemple, la farigola o el romaní . Aquets espais són
molt importants tant per la flora com per la fauna, ja que a diferència del que
succeeix amb els conreus mantenen una estructura semblant al llarg de l’any, i
proporcionen aliment, refugi i lloc de nidificació de manera predictible.
Conreus llenyosos de secà
Els conreus majoritaris són els ametllers i les oliveres, que poden ocupar des
de grans extensions fins a petits camps o bé marges entre conreus herbacis,
tot creant paisatges molt diversos. Les oliveres són de fulla perenne, mentre
que els ametllers són de fulla caduca i floreixen al febrer-març, just abans de
treure la fulla. Sovint es troben en terrasses i amb presència permanent de la
pedra seca −murs i cabanes de volta− que s’intercalen amb fragments de matoll
i bosc, i configuren un paisatge característic.
Guarets
Els guarets són terrenys de conreu herbaci de secà que es deixen en repòs du-
rant un any o més per tornar a conrear-los posteriorment, un cop recuperada
la fertilitat del sòl. Aquesta activitat es realitzava antigament quan no es dis-
posava d’adobs, però en l’actualitat és una pràctica residual i molt minoritària
que ha reduït molt l’heterogeneïtat dels paisatges agrícoles. En l’actualitat la
superfície deixada en guaret no arriba al 10 % del total, mentre que fa 20-30
anys era propera al 30 %.
Tenint en compte que el terme guaret té un significat molt ampli, entenent com
a tal les parcel·les que es deixen en repòs un o més anys, cal distingir diferents
tipologies en funció de la seva estructura vegetal i la composició florística. Així
doncs, es pot considerar un guaret un camp poques setmanes després d’ha-
J.B.
J.B.
Valors naturals
J.P.
63 64
Valors naturals
Així, en anys mitjanament secs, la producció de cereal al secà de Belianes o al de Serós pot
ser molt diferent. Aquest fet, juntament amb la intensificació de l’agricultura, condiciona
la major o menor superfície conreada i, per tant, la major o menor presència de vegeta-
ció natural. Generalment, en zones més productives i de relleus més suaus la presència
de vegetació natural és més escassa, mentre que en zones més abruptes, amb presència
de tossals o sòls pobres per a l’agricultura com saladars o sòls guixencs, hi trobem una
heterogeneïtat espacial major. Així, es pot diferenciar clarament un sector més pla i amb
una diversitat paisatgística inferior en la part oriental de la plana de Lleida, però amb
produccions de cereal per hectàrea més grans, i un sector nord-occidental amb major
mosaic de vegetació on s’alternen erms, vegetació natural i els conreus de secà, que solen
ser menys productius.
D’altra banda, la presència de marges i guarets també és desigual; són superiors en per-
centatge en els sectors occidentals −on les terres són més pobres− que en els secans
orientals, tot i que la presència d’aquests camps depèn més de les pràctiques agrícoles.
Secans orientals, secans occidentals
A la plana de Lleida trobem dos sectors de secà clarament
diferenciats: un sector oriental, on trobem els espais de
Bellmunt-Almenara, Secans de Belianes-Preixana, Plans de
Sió, Anglesola-Vilagrassa i Granyena; i un sector occiden-
tal, més sec, on trobem els espais naturals dels Secans de
Mas de Melons-Alfés, Secans del Segrià-Utxesa, Plans de la
Unilla i Secans de la Noguera.
Les diferents característiques ambientals dels secans orien-
tals i occidentals han determinat variacions en les activitats
agrícoles i això ha provocat diferències paisatgístiques i de
distribució de la fauna entre els secans orientals, més plans,
fèrtils i humits, i els occidentals, amb un relleu més pronun-
ciat, sòls més pobres i amb una pluviometria inferior.
Les diferències vénen determinades per la pluviometria,
el relleu i les característiques del sòl, que condicionen la
presència d’un tipus de conreu i vegetació natural així com
l’estructura d’aquests.
J.B.
J.B.
65 66
boscarla de canyar, el balquer, el trist i el rossinyol bord, a més de la presència
del boscaler comú. Hi crien el rascló, la polla d’aigua, la fotja i el cabusset i al-
guns ardeids com l’agró roig, el martinet blanc, el martinet menut, el martinet
de nit i el bernat pescaire. L’embassament també és un punt d’aturada en el pas
migratori i lloc d’hivernada per a nombroses espècies d’ànecs.
Petits moixons de canyissar: la mallerenga de bigotis, el re-picatalons i la boscarla mostatxuda
La mallerenga de bigotis, el repicatalons i la boscarla mostatxuda són tres ocells
de canyissar que crien a Utxesa. La boscarla mostatxuda inicia la seva repro-
ducció ben aviat i evita els canyissars monoespecífics de manera que prefereix
vegetacions diversificades amb canyís (més aviat jove), boga, xisca borda o joncs
de baixa i mitjana alçària. El repicatalons se situa en canyissars més secs, de
creixement pobre, alçària mitjana i substrat molt dens. En canvi, la mallerenga
de bigotis necessita grans canyissars, inundats preferentment amb aigua dolça o
poc salabrosa. Durant la resta de l’any les tres espècies reben individus migrants
del nord d’Europa.
L’eliminació de canyissars i la pèrdua de
qualitat de l’aigua són un problema per
a aquestes espècies, i les pràctiques
de gestió per potenciar el creixement
dels canyissars densos i monoespecí-
fics, com la crema del canyís i el bombeig
d’aigua dolça, afavoreixen altres espècies d’aus
de canyissar més generalistes. La incidència de
pesticides pot explicar les baixades de població
d’aquestes espècies en zones en principi òptimes pel
que fa a l’hàbitat. Per tal d’afavorir aquestes tres es-
pècies s’han de mantenir superfícies àmplies de canyis-
sar, tranquil·les i diversificades, amb estructures. També
cal millorar la qualitat de l’aigua i augmentar el coneixement
sobre l’ecologia d’aquestes espècies mitjançant estudis cien-
tífics, aplicats de manera especial a la realitat dels canyissars
d’Utxesa i propers.
Ocells de la plana de Lleida
Els secans de la plana de Lleida són prou representatius de les comunitats
ornítiques d’hàbitat de secà pseudoestèpic del continent europeu. Amb
l’excepció d’una espècie extingida fa més de 50 anys, el pioc salvatge, i
una altra extingida l’any 2006, l’alosa becuda, a la plana hi nidifiquen les
espècies més característiques d’aquest hàbitat en l’àmbit europeu.
La plana de Lleida destaca per la presència d’una elevada superfície de terreny
de secà que allotja una diversitat d’espècies molt elevada i característica, amb
unes particularitats que les fan úniques i amb una sèrie d’adaptacions i limitaci-
ons que fan que moltes d’elles només puguin viure als terrenys de secà. Aquesta
avifauna és molt més variada que la que es troba en els ambients de regadiu
veïns. A la plana, però, també trobem zones humides i ambients forestals lli-
gats a rius que alberguen una elevada diversitat. Entre aquestes zones destaca
l’embasament d’Utxesa, situat dins de l’espai natural protegit dels Secans del
Segrià-Utxesa.
Els ocells de les zones humides
L’embassament d’Utxesa és d’una gran importància per als ocells aquàtics, però
és principalment rellevant per als ocells associats al canyissar, i es considera
una de les localitats més importants a Catalunya per a aquestes espècies i la
més important per a la mallerenga de bigotis, el repicatalons, la boscarla mos-
tatxuda i l’arpella vulgar. També nidifiquen altres espècies de canyissar com la
J.P.
Pantà d’Utxesa
Valors naturals
Mallerenga de bigotis J.B.
67 68
que en l’àmbit europeu tan sols estan ben representats a la península Ibèrica.
Els ambients de secà, però, són cada cop més escassos a causa de la transfor-
mació al regadiu i la pèrdua de qualitat d’aquest hàbitat per la intensificació
agrícola. A Catalunya, la superfície de secà també s’ha reduït de manera con-
siderable durant el darrer segle i, com a la resta d’Europa, la intensificació de
l’agricultura ha produït una reducció considerable de les poblacions de gairebé
totes les espècies associades. Dins l’àmbit català, moltes espècies gairebé no-
més són presents als secans de la plana de Lleida, amb la importància que això
suposa en l’àmbit de la conservació. Aquestes espècies són totes reproductores,
i poden passar aquí tot l’any o bé migrar a altres àrees durant l’hivern, princi-
palment a l’Àfrica Subsahariana. En destaquen el torlit, la cogullada fosca, la
calàndria, la terrerola vulgar i la rogenca, l’alosa becuda, la ganga, la xurra, el
sisó, el còlit negre, el tallarol trencamates, el trobat, la trenca, la xixella, el
gaig blau, l’esparver cendrós, el xoriguer petit, l’esparver d’espatlles negres o
el falcó mostatxut, tot i que hi són presents moltes altres espècies d’interès.
De totes aquestes, hi ha onze espècies per a les quals s’han declarat les zones
d’especial protecció per als ocells (ZEPA) pròpies del secà de la plana de Lleida,
i la seva distribució en l’espai ve determinada per les característiques paisatgís-
tiques, els usos del sòl i l’estructura de la vegetació presents a la plana.
Els ocells dels secans
Dins del secà hi ha diverses espècies d’ocells: algunes són especifiques d’aquest
ambient i d’altres més ubiqüistes, és a dir, que hi són presents en diversos hàbitats:
• entre les espècies ubiqüistes, espècies menys exigents comunes al secà du-
rant tot l’any però que poden viure en altres ambients, destaquen la garsa, els
pardals xarrec i roquer, l’estornell negre, el bitxac comú, la cigonya blanca,
l’esplugabous, el xoriguer comú, la perdiu roja, el tudó, la gralla de bec ver-
mell, el botxí, el cruixidell, el tallarol capnegre, la tallareta cuallarga, la cogu-
llada vulgar, el mussol comú o l’òliba, entre d’altres. Altres espècies comunes
però només durant els mesos estivals són l’oreneta vulgar, la puput, l’abellerol,
el siboc, l’àguila marcenca, el milà negre, el tallarol de garriga, el còlit ros, el
cucut reial o la guatlla. Durant l’hivern els secans són utilitzats per espècies co-
munes del nord d’Europa per passar els mesos més freds: hi destaquen els grans
estols de fringíl·lids −principalment pinsans comuns i passerells− l’estornell vul-
gar, la titella, l’alosa vulgar, l’aligot comú, el milà reial, l’arpella pàl·lida, la
daurada o la fredeluga, entre d’altres;
• les espècies específiques d’aquests ambients, a diferència de les anteriors,
estan greument amenaçades, ja que només poden viure en aquests ambients
J.B.
Valors naturals
Esparver cendrós
69 70
Àguila cuabarrada
Rapinyaire de mida mitjana-gran −més d’1,5 m
d’envergadura− amb ales amples i cua recta.
Quan vola s’observa el contrast entre el cos, de
color blanc, i les ales i cua de coloració més
fosca per sota. És una espècie sedentària,
present tot l’any, típica d’ambients me-
diterranis, que cria en parets verticals i
tranquil·les. Als secans de Lleida no
cria, però els joves fan servir els
secans com a zones de dis-
persió i àrees d’alimenta-
ció, ja que la seva dieta
es basa fonamentalment
en perdius i conills.
Necessita d’un mosaic de vegetació natural (erms, brolles, garrigues i clapes
de bosc) amb terreny agrícola de secà extensiu (predomini de cereal) combinat
amb guarets. Les zones amb més presència són Granyena, Mas de Melons, la
serra d’Almenara i Plans de Sió. L’espècie pateix una alta mortalitat de juvenils
per col·lisió o electrocució en línies elèctriques i la persecució directa (trets,
verí o trampes), així com la pèrdua d’hàbitat de mosaic natural i de conreus
extensius. La conservació i recuperació d’aquesta espècie passa per establir
sistemes de guarets rotatius, conservar i potenciar els arbres isolats perquè
actuïn com a posadors, adequar les línies elèctriques existents, però sobretot
mantenir l’estructura en mosaic, els conreus extensius herbacis, les zones de
vegetació natural baixa, amb àrees amb reduïda humanització i pertorbació.
Esparver cendrós
Rapinyaire de mida mitjana −al voltant d’un metre d’envergadura− amb ales es-
tretes i llargues i cua també llarga, i amb coloració ben diferenciada entre mas-
cles i femelles. Es tracta d’una espècie estival, que arriba a Catalunya a mitjan
març procedent de l’Àfrica Subsahariana, i marxa entre agost i setembre. Fa el
niu al terra en zones amb vegetació, preferentment en camps de cereal, però
si la cobertura és molt baixa pot criar en altres conreus herbacis. Tot i que es
pot observar en qualsevol dels secans, és més comú als orientals, especialment
al secà de Bellmunt i el d’Angesola-Vilagrassa. Necessita una alçària i densitat
del cereal considerable als camps on nidifica com també un paisatge divers
per obtenir recursos per caçar i marges naturals. El gruix de les eclosions dels
ous es produeix a la primera quinzena de juny i els polls volen entre la darrera
quinzena de juny i tot el mes de juliol, activitat incompatible amb els conreus
habituals d’ordi de cicle curt. La intensificació agrícola, l’època primerenca de
sega del cereal, les transformacions de conreu, la caça furtiva o la depredació
per part d’animals associats als humans són els principals obstacles per a la
seva conservació. En canvi, el manteniment del rostoll, la implementació de
varietats de cereal més tardanes
o de cicle llarg, retardar uns dies
la sega en els camps amb nius i el
manteniment dels marges i gua-
rets són mesures que en poden
potenciar la conservació i recu-
peració.
Valors naturals
♀
♂
71 72
Torlit
És un ocell camallarg de mida mitjana i coloració críptica. Destaca el seu ull
groc i gran, perfectament adaptat a la vida nocturna, que és quan realitza la
major part de la seva activitat. Té les potes llargues i les ales marrons amb dues
franges blanques ben visibles. Fa el niu directament sobre el terra.
Requereix de zones de vegetació baixa i oberta, amb sòls nus, amb abundància
d’invertebrats de mida mitjana i gran, així com grans superfícies contínues
d’hàbitat. És característic de tot tipus d’indrets plans i oberts, malgrat que
accepta la presència de matollars i d’arbres de petites dimensions. Tot i que
també està present en alguns conreus de regadiu, és més abundant als con-
reus de secà, on té tendència a ocupar erms, guarets, camps llaurats, vinyes
i camps amb ametllers o oliveres esparsos, mentre que defuig els camps de
cereal a causa de la seva excessiva cobertura. Ocasionalment nidifica en llocs
relativament pendents, com els vessants dels tossals. A l’hivern, bona part dels
torlits migren fora de la plana de Lleida, tot i que alguns es queden i formen
concentracions nombroses. La pèrdua i degradació de l’hàbitat, la utilització
de fitosanitaris, la pèrdua de superfície de guarets i erms, així com l’eliminació
de marges i la concentració parcel·lària dificulten la seva conservació. Petites
actuacions com l’increment de la superfície de
guarets i erms, el manteniment i augment de
marges amb baixa cobertura i la gestió d’es-
pais nus de vegetació per a la seva repro-
ducció són claus per a la millora de
les poblacions d’aquest ocell.
Xoriguer petit
Rapinyaire de mida petita −60-70 cm
d’envergadura− lleugerament més pe-
tit que el xoriguer comú. És una es-
pècie estival que arriba a Catalunya a
principi de març procedent de l’Àfrica.
És colonial i fa el niu en edificacions.
Necessita zones amb vegetació natural,
guarets i marges on pugui caçar les se-
ves preses, principalment insectes.
Necessita l’alternança de cultius ex-
tensius de cereals de secà, guarets,
erms, pastures i zones amb brolles poc
denses, amb disponibilitat d’aliment
(grans artròpodes i petits mamífers),
així com edificis o estructures artificials
amb forats on fer les colònies de cria.
La intensificació agrícola amb l’homogeneïtzació associada, la disminució de
preses, l’augment de cultius arbrats o d’estructura tancada, fruiterars inten-
sius, plantacions o bosquines, la pèrdua de construccions tradicionals per nidi-
ficar o el llaurat del rostoll després
de la sega són els principals reptes
amb què s’enfronta l’espècie. Per
això, per tal de potenciar la seva
conservació i recuperació, és neces-
sari protegir i adequar les colònies
de cria i fomentar els guarets, pastu-
res i erms, regulant l’ús de produc-
tes fitosanitaris en l’agricultura per
afavorir les seves preses.
Valors naturals
♀
♂
73 74
Ganga
Lleugerament més petit que un colom, aquest ocell té
una coloració general marró, amb la panxa blanca i el
pit vermellós amb una franja negra. La ploma central
de la cua es més llarga que la resta. Emet un cant
característic en vol, curt, dur, nasal i aspre. Durant el
període reproductor s’observen individus solitaris o en
parelles i durant l’hivern s’ajunten en grans grups que
poden concentrar tota la població catalana (aproxima-
dament 100 individus). Fa el niu a terra, en llocs amb
poca vegetació −erms i guarets principalment− entre
abril i agost, segons les condicions ambientals.
Viu en hàbitats cerealistes de secà, principalment en planes i petits altiplans,
amb presència de guarets, timonedes i erms, i fuig de les garrigues, conreus
arboris i grans extensions de conreus sense guarets. A Catalunya únicament es
troba al secà de Mas de Melons-Alfés. Necessita abeuradors amb marges amb
poca vegetació i bona visibilitat. Durant el període reproductor selecciona erms
i guarets amb cobertura vegetal inferior al 40 % i una alçària de la vegetació
inferior als 40 cm per fer el niu. En canvi, durant l’hivern es desplaça als grans
guarets de crucíferes on s’apleguen grans grups, i també a rostolls, llaurats i
sembrats, amb una alta fidelitat a les zones d’hivernada.
La transformació i la intensificació agrícola, com també la disminució de les zones
de vegetació natural herbàcia o arbustiva i la pèrdua de qualitat dels erms i gua-
rets per abandonament de la ramaderia són les principals dificultats de l’espècie
a l’hora de trobar un lloc per criar. Altres problemes són el llaurat de rostolls i
guarets en període reproductor, la substitució de cultius herbacis per arboris i la
pèrdua del nombre i qualitat dels abeuradors. Algunes mesures com l’augment de
la superfície de guarets i erms, amb unes característiques òptimes per a l’espècie,
mantenint una càrrega ramadera i temporal compatible amb el cicle reproductor
de l’espècie, com també el manteniment, adequació i creació d’abeuradors, són
essencials per a la conservació i recuperació de l’espècie.
Gaig blau
És un ocell de mida mitjana −al voltant de 70 cm entre els extrems de les ales− i
complexió robusta, amb el cap gran i el bec fort i negre. És de color blau, amb
el dors de color castany. Quan vola es veu molt el contrast entre el cap, ales i
cua de color blau en comparació amb el dors i les plomes de vol de les ales, de
color fosc. És un ocell estival, que arriba a Catalunya a final d’abril i marxa a
l’agost cap a l’Àfrica Subsahariana.
Cria en forats, ja sigui d’arbres (ametllers principalment) o de construccions
humanes (cabanes, per exemple). Necessita ambients agrícoles i ramaders ex-
tensius on hi hagi zones de vegetació baixa a prop de guarets, marges o erms
on pugui trobar aliment (insectes grans, sargantanes i petits mamífers). Sol
posar-se en llocs visibles i elevats que fa servir per caçar.
Un factor limitant per a l’espècie és la disponibilitat de llocs adients de nidifica-
ció. La concentració parcel·lària amb pèrdua de marges, la pèrdua de vegetació
natural i seminatural, la qualitat de guarets i erms amb massa vegetació com a
conseqüència de l’abandonament de la ramaderia
extensiva, l’eliminació d’arbres grans o l’ender-
rocament i caiguda de les construccions tradi-
cionals, com també l’eliminació de rostolls
després de la sega afecten la disponibilitat
d’espais de nidificació i d’aliment. Algu-
nes accions com la reconstrucció d’edi-
ficacions tradicionals o la instal·lació
de caixes-niu i plantació d’arbres en
zones amb manca de llocs de nidi-
ficació, són claus per a la conser-
vació de les seves poblacions.
Valors naturals
♀ ♂
75 76
Xurra
Lleugerament més gran que una ganga i de la mida
d’un colom, la xurra té una coloració general mar-
ró, amb una gran taca negra a la panxa que con-
trasta amb el blanc de les ales quan vola. A terra
passa molt desapercebuda. El cant, que emet en
vol, és característic, curt i bombollejant. Durant
el període reproductor, entre maig i setembre,
s’observen individus solitaris o en parelles als se-
cans del Segrià i als de la Noguera, i durant l’hi-
vern s’ajunten en grups de fins a 20-30 exemplars
en grans guarets, a l’altiplà d’Alguaire. Fa el niu al
terra, en llocs amb molt poca vegetació.
Les condicions que necessita per criar són semblants a les de la ganga, però
generalment fa el niu en zones encara més nues en terrenys de secà, amb pre-
sència de guarets, fugint de conreus arboris i grans extensions de conreus sense
guarets. També necessita abeuradors amb bona visibilitat.
Els principals problemes per a l’espècie són la transformació i la intensificació
agrícola, així com la disminució de les zones de vegetació natural herbàcia i la
reducció de guarets. L’abandonament de la ramaderia fa que sovint les condi-
cions estructurals dels guarets no siguin òptimes per criar. El llaurat de rostolls
i guarets en període reproductor pot malmetre els nius i esdevé també un pro-
blema greu. Com a mesures per a la conservació de la xurra destaca l’augment
de la superfície de grans guarets, amb un recobriment de la vegetació inferior
al 30 % i una alçària inferior als 20 cm, així com el manteniment, adequació i
creació d’abeuradors.
Sisó
Ocell de la mida d’una gallina petita, de coloració marró excepte la panxa.
Durant el període reproductor, el mascle mostra un coll negre amb dues franges
blanques i la cara de color gris. Té un vol molt característic, amb aletejos ràpids
i curts, que mostra les ales blanques per sota. Només canta el mascle i durant
el període reproductor, amb un so curt i sec que repeteix cada deu segons apro-
ximadament.
És una espècie sedentària a la plana de Lleida, que durant la primavera i l’estiu
es desplaça al secà per reproduir-se. Les primeres postes es donen a mitjan
abril i s’allarguen fins al moment de la sega del cereal. La major part de les
femelles nidifica en camps de cereal, per això el conreu de varietats de cereals
de cicle llarg afavoreix l’espècie. Fa el niu a terra en zones amb elevat reco-
briment vegetal com guarets, camps de cereals o marges. Mostra preferència
pels guarets i altres zones de vegetació herbàcia natural i tolera la presència de
plantacions aïllades de fruiters de secà.
Els polls s’alimenten exclusivament d’insectes durant les primeres setmanes
de vida, especialment de llagostes i és per això que els guarets, erms, marges
o brolles amb vegetació baixa i esparsa són importants per al seu creixement.
Durant l’hivern forma grans grups de fins a un miler d’exem-
plars, tot i que normalment són d’un o dos centenars, que es
desplacen als cultius herbacis de regadiu, bàsicament alfals.
La presència d’individus hivernants al secà és molt escassa
i no arriba a ser important fins entrat el mes de març. La
transformació, la intensificació agrícola, la concentració
parcel·lària i la reducció d’erms, guarets i zones amb
vegetació natural, dificulten la conservació de les
seves poblacions. Les mesures per afavorir l’es-
pècie consisteixen a potenciar marges am-
ples entre cultius amb vegetació herbàcia,
sembrar guarets amb lleguminoses, crear
un mosaic de cultiu de cereal amb sem-
bra directa i retardar com a mínim 15
dies la data normal de sega en una part
important dels camps de cereal.
Valors naturals
♀ ♂
77 78
Calàndria
Ocell semblant a una terrerola vulgar, però de mida més gran i més robust. És
de color bru, amb la panxa blanca i el pit amb franges marrons al centre i taca
destacada negra als costats. El bec és gran i fort. Quan vola mostra el cos blanc
en contrast amb les ales negres per sota, amb una franja blanca a la part pos-
terior de l’ala. Canta durant tot el dia, tant des del terra com quan vola a gran
altura, amb un cant potent que imita els cants d’altres espècies.
Durant la reproducció és una espècie molt visible, amb densitats altes allà on
es troba. A l’hivern forma grups que poden arribar a ser força nombrosos, amb
centenars d’individus. Necessita conreus de cereal extensius, erms i zones amb
vegetació herbàcia o timonedes. Fa el niu a terra en zones amb elevat recobri-
ment vegetal (guarets, camps de cereal, marges, etc.). Es tracta d’una espècie
molt lligada als conreus de cereal amb guarets intercalats.
Alguns dels principals reptes a què han de fer front les poblacions de calàndria
són la transformació a regadiu, la pèrdua d’extensió i qualitat de guarets, i la
sega primerenca de cereals amb varietats de cicle més curt. La potenciació de
les zones de guarets, zones de vegetació natural i rostolls −sense llaurar a la
primavera− són claus per mantenir les poblacions a Catalunya.
Terrerola vulgar
Petit ocell de color marró pàl·lid, amb la panxa i el pit blancs. Té una cella
blanca ben visible i una petita taca fosca als costats del pit; el bec és curt, pun-
xegut i fort. Té les ales llargues, fosques per sobre i blanques per sota, i la cua
fosca amb les plomes externes blanques. Canta durant tot el dia, generalment
quan vola, amb un vol ondulant. És una espècie estival, que hiverna al sud del
desert del Sàhara.
És relativament confiada i es troba en llocs amb molt poca vegetació i de pen-
dent pla, erms principalment, però també guarets i zones amb vegetació herbà-
cia esparsa i hàbitats salins. Nidifica al terra, en zones amb cobertura i alçària
de la vegetació força baixes i és molt sensible a l’alteració de les zones on
nidifica, com per exemple el llaurat; per això prefereix els erms als guarets. La
poca presència d’erms i l’excessiu recobriment d’aquests com a conseqüència
de l’abandonament de la ramaderia són obstacles importants per a la supervi-
vència de les seves poblacions, juntament amb la transformació a regadiu. Me-
sures com les que s’haurien d’aplicar per a la conservació de la ganga o l’alosa
becuda serien efectives també per a la terrerola.
Valors naturals
79 80
Trenca
De la mida d’una calàndria, aquest ocell té el cap gran i arrodonit, amb un bec
fort. Per damunt la gola blanca presenta un antifaç gruixut i negre que s’estén
per tot el front. El cap i el dors són de color gris i la cua és fosca per damunt i
blanca per sota. És una espècie estival, que arriba a Catalunya a mitjan maig
procedent de l’Àfrica Subsahariana i marxa a l’agost. Cria en arbres grans.
Prefereix zones amb força marges, guarets i vegetació en mosaic, on caça insec-
tes generalment des d’un lloc elevat.
Necessita arbres de gran port (plàtans, pollancres) per nidificar i zones de cace-
ra amb vegetació herbàcia i arbustiva laxa al voltant del niu. Li agraden espe-
cialment els cultius herbacis amb presència de marges amplis amb vegetació on
troba invertebrats de mida gran com escarabats i llagostes.
Els principals problemes per a la seva supervivència són la pèrdua i degradació de
l’hàbitat, la manca d’arbres grans per nidificar, la utilització de fitosanitaris que
afecten els insectes, la pèrdua de superfície de guarets, erms i marges, la con-
centració parcel·lària i l’aïllament poblacional. La població present a Torreribera
és l’única població espanyola i en l’actualitat només és de dues parelles, quan fa
només set anys era de vint parelles. Per salvar de l’extinció aquesta espècie s’ha
d’arribar a acords amb els propietaris per gestionar i afavorir l’espècie.
Alosa becuda
Petit ocell de color bru, similar a una cogullada però sense cresta, amb la panxa
blanca i llistes marrons al pit. Sol adoptar una posició estirada. Té el bec fi i
corbat. Es tracta d’una espècie tímida i que fuig amb facilitat, generalment
corrent. Té un cant peculiar que emet a primera hora del matí, a darrera hora
de la tarda i durant la nit. Es tracta d’una espècie sedentària, de costums molt
terrestres, que a Catalunya es va extingir l’any 2006, quan va desaparèixer
l’única població coneguda, situada a la Timoneda d’Alfés. Fa el niu a terra.
Té uns requeriments ecològics molt particulars i únicament es troba en hàbitats
pseudoesteparis amb matollars de vegetació natural (timonedes i erms), fugint
de garrigues i conreus. Necessita el pasturatge de la zona per tal que la vegetació
es mantingui esclarissada amb un recobriment d’un 30-40 %, amb poca cobertura
arbustiva, i una alçària de 35-45 cm. Un dels condicionants més important per a
la seva supervivència són les grans extensions d’hàbitat adequat per mantenir po-
blacions viables. I és que per estabilitzar un nombre mínim de parelles reproduc-
tores l’espècie necessita de 300 a 500 ha d’hàbitat adequat, ja sigui en una sola
taca o bé en diverses taques properes. Per això una de les principals amenaces
per a l’espècie és l’aïllament geogràfic respecte d’altres poblacions a causa de la
degradació de l’hàbitat i la reducció de les zones
de vegetació natural herbàcia o arbustiva laxa i
la disminució de la ramaderia.
Per recuperar l’espècie cal una superfície
d’hàbitat adequat i un augment de la su-
perfície actual de vegetació natural, erms
i timonedes, així com la millora de la
connectivitat entre poblacions. A
més, cal que aquests hàbitats
tinguin unes condicions òpti-
mes per a la reproducció
de l’espècie mantenint
una càrrega ramadera
adequada.
Valors naturals
81 82
Altres valors naturals rellevants
Els secans de la plana de Lleida presenten una
fauna i una flora de gran rellevància més enllà
de la coneguda fauna ornítica que és potser la
més destacada. L’estudi i seguiment d’aquests
valors naturals permeten millorar el coneixe-
ment de les seves adaptacions i distribució
així com de les comunitats i ambients que els
acullen.
Plantes d’ambients estèpics, de zones humides i males herbes
Existeixen diversos elements de la flora i de la fau-
na que convé destacar. Tal com s’ha avançat en un
apartat anterior, els espais naturals protegits de la
plana han estat objecte d’estudi per part de botà-
nics per les singularitats de flora existents.
Els estudis de base dels espais naturals estèpics ja
determinaven l’existència de set endemismes de
la vall de l’Ebre, 21 hispànics i ibèrics, 28 ibero-
magrebins i 21 espècies interessants d’ambients
àrids, i els estudis posteriors encara ressalten més
la importància d’aquests espais.
Així, per exemple, un inventari realitzat a Sarroca de Lleida, en una UTM de 100
km2 als Secans del Segrià i Utxesa, ha determinat l’existència de 709 espècies
de plantes vasculars, entre les quals destaca la presència de nombrosos grups
taxonòmics propis del mediterrani estèpic i endemismes diversos.
Un altre estudi realitzat a la timoneda d’Alfés ha permès detectar prop de 300
espècies vegetals, el 65 % de les quals són mediterrànies i entre les quals des-
taquen les plantes xeròfiles, pròpies d’ambients secs, de tendència estèpica i
que representen un 22 % del total d’espècies d’aquesta zona. També s’hi troben
endemismes ibèrics i espècies iberomagrebines d’ambients àrids.
Algunes espècies, ja sigui pel seu grau de protecció o raresa, mereixen una
atenció particular. Per a la seva descripció es poden agrupar en tres categories
segons si es troben associades a les comunitats estèpiques, a les comunitats
arvenses dels secans o a les zones humides:
• flora associada als herbassars i matollars estèpics, com en els casos de la
subespècie Senecio auricula sicoricus, endemisme iberomagrebí propi de sòls gui-
xencs en zones àrides i assolellades; o de Linaria oblongifolia aragonensis, prò-
pia de zones de matollars de sòls calcaris de zones àrides; o de Ferula loscosii,
endemisme ibèric propi de zones de matollars secs amb poca pendent i amb una
gran resistència als terrenys guixencs i salats. Totes tres espècies estan conside-
rades com a vulnerables al catàleg de plantes amenaçades de Catalunya (Decret
172/2008);
• flora arvense (males herbes) associada als conreus extensius de secà, que
es troben en un mal estat de conservació a causa de l’aplicació d’herbicides,
subministrament de fertilitzants nitrogenats o per la sembra directa. En són
exemples interessants les espècies Garidella nigellastrum, Silene conoidea o la
niella (Agrostemma githago), entre d’altres;
Granja d’Escarp
J.B.
Un endemisme fa
referència a una es-
pècie o tàxon que
viu exclusivament en
una àrea geogràfica
determinada.
Valors naturals
83 84
• flora lligada a les zones humides, amb espècies destacades localitzades a
l’entorn de l’embassament d’Utxesa, com Limonium latebracteatum, Limoni-
um tournefortii o l’orquídia botons de gos (Orchis palustris). Totes tres també
reben la categorització de vulnerables al catàleg de plantes amenaçades de
Catalunya.
Identitat animal en ambients àrids
La fauna invertebrada ha rebut una atenció relativament limitada en compa-
ració amb altres espais de la vall de l’Ebre com Los Monegros. Però ja hem es-
mentat que existeix un clar interès científic per la fauna associada a ambients
extrems en aridesa com alguns dels presents a la plana:
• aràcnids: en estudis realitzats a la ti-
moneda d’Alfés s’ha detectat la presència
de la taràntula, endemisme ibèric de gran
mida, i una de les aranyes més caracterís-
tiques. També s’hi troba una aranya prote-
gida, Eresus niger, o Gluvia dorsalis, l’únic
aràcnid de l’ordre dels solífugs de la penín-
sula Ibèrica, entre d’altres;
• llagostes: en general, a les zones estèpiques dels secans de Lleida apareixen
nombroses espècies de llagostes d’interès lligades a aquests ambients, tant es-
pècies pròpies del nord d’Àfrica, litoral meridional ibèric i vall de l’Ebre, com
d’altres d’origen africà, que
només arriben en la seva dis-
tribució fins a la depressió de
l’Ebre, i d’altres pròpies de les
zones de secà peninsulars, que
colonitzen també erms i zones
de garric. En concret, s’han
trobat diversos exemplars d’es-
pècies pròpies d’ambients es-
tèpics, que resulten ser de gran
interès biogeogràfic i que supo-
sen primeres cites per al nostre
territori, entre aquestes el lla-
gost-pedra de timoneda, només
citat aquí a tota Catalunya;
Ortòpter
Ortòpter
Valors naturals
Els solífugs són un grup
d’aràcnids de mida gran,
molt actius i adaptats a
les condicions extremes
de climes àrids.
J.B.
J.B.
J.B.
Aràcnid
85 86
• papallones: també entre les
papallones s’han detectat espè-
cies d’indrets secs, com Zegris
eupheme i Melanargia ines. A
diferència del que succeeix a la
resta de Catalunya, l’aridesa es-
tival d’algunes zones dels secans
fa que la màxima presència de
papallones tingui lloc a la prima-
vera i a la tardor i no a l’estiu,
amb algunes excepcions interes-
sants com Pyronia cecilia, que
s’alimenta de gramínies.
• crustacis: també cal citar la presència de crustacis d’aigua dolça d’interès,
com és el cas de la tortugueta, que habita en basses temporals, tolls que es
produeixen sobre forats o concavitats d’afloraments rocosos i abeuradors;
• peixos: al llarg dels anys, i a causa de diversos factors relacionats amb l’ac-
tivitat humana, s’han perdut vàries espècies de peixos que vivien als principals
rius que discorren pels secans com l’Ondara, el Sió, el Set o el Corb. La diversitat
de peixos actual és força baixa amb només 19 espècies, amb l’agreujant que 12
d’aquestes són introduïdes. Malgrat això, destaquen alguns rius com el Farfanya
amb una qualitat d’aigua bastant bona i una biomassa de peixos mitjana, però
on només hi trobem una espècie al seu pas per Castelló de Farfanya, el barb
cua-roig.
En el cas dels rius Corb, Ondara i el barranc del Gossalet, existeix una densitat
de peixos alta bàsicament per la presència de la bagra (espècie en franca dis-
minució a Catalunya) i el gobi ibèric, ambdues espècies autòctones, i on també
apareixen nombroses espècies introduïdes. Un cas a part és el de l’embassa-
ment d’Utxesa, amb més diversitat de peixos: set espècies, tres de les quals són
autòctones: el barb, la madrilla i la bagra;
• amfibis i rèptils: els espais naturals de la plana de Lleida tenen una notable
riquesa en amfibis i rèptils; tenen una especial rellevància els ambients estèpics
o subestèpics, en què destaca un grup conformat per cinc espècies d’amfi-
bis: granota verda, gripau corredor, gripau comú, gripau d’esperons i tòtil, que
aprofiten els cursos fluvials i els entollaments temporals.
A la xarxa del Catalan
Butterfly Monitoring Scheme
www.catalanbms.org hi ha cinc
itineraris que recorren els espais
naturals protegits de la plana de
Lleida, passant per la timoneda
d’Alfés, Arbeca, Mas de Melons i
dos a la Granja d’Escarp i en els
quals s’han detectat 30, 25, 31,
43 i 35 espècies de papallones,
respectivament.
Valors naturalsA.
R.
S.S.
Tortugueta
Granota verda
87 88
També hi trobem un grup important
d’onze espècies de rèptils entre saures
(dragó comú, sargantana cua-roja, sar-
gantaner gros, sargantaner petit, sargan-
tana bruna, vidriol i llangardaix ocel·lat)
i ofidis (serp blanca, serp verda, serp llisa
meridional i escurçó ibèric).
Si afegim els ambients de les ser-
res de Bellmunt, Almenara i Serra
Llarga, la llista s’incrementa amb
la serp de ferradura i la reineta.
Aquesta última també és present
a Utxesa, acompanyada de la tor-
tuga de rierol, la colobra d’aigua i
la serp de collaret;
• mamífers: la presència d’un paisatge en mosaic, amb diferents ambients
representats, és un factor clau que permet que hi hagi una bona representació
de mamífers al territori; hi trobem espècies com el porc senglar, la guineu, la
fagina, la geneta, el teixó o la mostela, així com els eriçons clar i europeu.
També ha estat citat el turó i el gat salvatge, malgrat que es desconeix si hi ha
poblacions estables a la zona. La llúdriga està present en diferents trams del riu
i s’ha detectat a l’embassament d’Utxesa. En canvi, fora d’algunes citacions de
cabirols al Mas de Melons, es troben a faltar espècies de grans herbívors. A més,
la zona té vuit espècies de micromamífers: les musaranyes nana i comuna, la
rata comuna, els ratolins mediterranis i de camp, la rata cellarda, l’esquirol i
el talpó; dues espècies cinegètiques: la llebre i el conill; i poblacions i citacions
més que interessants d’una gran varietat de quiròpters com el ratpenat de
musell llarg, la ratapinyada o muricec, el ratpenat de ferradura mediterrani, el
ratpenat de ferradura gran, el ratpenat de cova, el ratpenat de peus grans, el
ratpenat de ferradura petit o el ratpenat de bosc, així com alguna citació del
gènere Tadarida.
D’aquestes espècies, per la seva
escassetat al territori català, cal
destacar la sargantana cua-roja,
trobada a les zones sorrenca i
de salobrar del secà d’Utxesa,
als erms d’Aitona i a les zones
sorrenques dels tossals de Mont-
meneu, i l’escurçó ibèric, trobat
al barranc de les sabines de la
Serra Llarga.
Valors naturals
J.B.
J.B.
En el cas de Bellmunt-Almenara
hi ha una cita de dull o lludrió
estriat sense confirmar que, si
és bona, suposaria una població
totalment aïllada de la seva
àrea de distribució natural i
que dependria dels herbassars
existents en aquest espai.
Guineu
Serp verda
89 90
Agricultura iramaderia
L’agricultura als espais naturals dels secansRamaderia als secansPerfil humà de les explotacions agràriesPaisatges temporals
J.B.
91 92
Sobre la propietat del sòl agrícola, cal assenyalar que es troba molt repartit de
manera que hi ha molts propietaris per una superfície relativament petita, cosa
que dificulta la rendibilitat de les explotacions. Als espais protegits la superfí-
cie mitjana per explotació és de 40 ha, excepte al Pla de la Unilla i Anglesola-
Vilagrassa, on és de 20 ha. Les parcel·les també són petites, una mitjana de 2
ha, i molts agricultors demanen concentracions parcel·làries. En molts casos
es combina el conreu de secà dins l’espai protegit amb terres de regadiu a
fora, ja que, majorment, les terres situades als espais naturals estan explota-
des per agricultors que sovint també tenen terres agrícoles fora d’aquests, on
desenvolupen conreus de regadiu, especialment a les zones regables del canals
Algerri-Balaguer i d’Urgell, que els serveixen per complementar les rendes eco-
nòmiques obtingudes en als secans. A aquesta forma d’explotació mixta, s’afe-
geix sovint un nou complement amb l’activitat ramadera, la qual, a més a més,
condiciona els règims de fertilització de les explotacions.
Així, pel que fa a la fertilització, se’n fa una de fons i una altra de cobertura
a pràcticament totes les àrees, però en aquelles zones on hi ha més densitat
ramadera, en l’adobat de fons s’utilitza matèria orgànica enlloc del fertilitzant
mineral, tot i que sovint també es complementen un i altre. L’adobat de co-
bertura es realitza gairebé sempre amb fertilitzant inorgànic, encara que hi ha
L’agricultura als espais naturals dels secans
L’activitat agrícola té una gran importància als espais naturals protegits
de la plana de Lleida, tant des d’una perspectiva econòmica i social, ja
que es tracta d’una de les principals activitats econòmiques que tenen lloc
en aquests espais, com des de l’àmbit ambiental, atès el seu lligam amb la
conservació d’espècies animals i vegetals associades als ambients estèpics.
En aquests espais s’estableix una estreta vinculació entre l’agricultura i el seu
entorn, així com amb la resta d’activitats que s’hi realitzen.
Als espais protegits de la plana de Lleida existeix un domini dels conreus her-
bacis de secà, amb l’ordi com a espècie prioritària, atesa la seva adaptabilitat
a les condicions d’aridesa de la plana. Però també s’hi troben altres cultius
com el blat, la civada, el triticale, la colza o alguna lleguminosa. La importàn-
cia d’un o altre cultiu varia en funció de la zona o subzona en què ens fixem.
Així, als espais situats més al nord −Secans de la Noguera, Plans de la Unilla,
Bellmunt-Almenara, Plans de Sió i Anglesola-Vilagrassa− els cereals d’hivern
ocupen pràcticament tota la superfície conreada, mentre que als espais més
meridionals −Secans de Belianes-Preixana, Granyena, Secans de Mas de Melons-
Alfés i Secans del Segrià i Utxesa− es combinen amb més o menys intensitat amb
cultius arboris (olivera, vinya i ametller), i fins i tot amb fruiters de regadiu,
com en el cas dels Secans del Segrià i Utxesa (vegeu gràfic adjunt).
Agricultura i ramaderiaJ.
P.
Elaboració pròpia. Font: Correa, M. a partir de REGSEGA (2009). Secans de la Noguera i Plans de la Unilla a partir de dades de Servei Informació Geogràfica Parceles Agricoles (SIGPAC). Citat a Limonium, 2010.
Anglesola-Vilagrassa
93 94
llavor, segons un estudi del 2008, varien de forma considerable, des dels 1.500
kg/ha de la zona sud dels Secans de la Noguera fins als més de 3.000 kg/ha que
s’assoleixen a les zones més productives dels Plans de Sió, Anglesola-Vilagrassa
i Belianes-Preixana i Granyena.
En tots els espais naturals protegits l’ús d’herbicides és generalitzat i es duu
a terme en una fase que s’allarga des de final d’hivern fins a principi de prima-
vera, en funció de l’any, la data de sembra i les espècies de males herbes que
apareixen.
El maneig del sòl majoritari als espais naturals és el tradicional, amb diverses
passades de vibrocultors, cultivadors i grades. Tot i això, la sembra directa, a
més de representar un estalvi de cost important per a l’agricultor, constitueix
un dels pilars de l’agricultura de conservació; està molt present als Plans de Sió,
on està implantada des de fa més de 30 anys, i a Bellmunt-Almenara i la zona
nord dels Secans de la Noguera, des del 2005 a través de diversos plans pilot de
millora de la conservació.
agricultors que fan també aplicacions de purins. En general, però, alguns estu-
dis consideren que la fertilització és excessiva pels rendiments que s’obtenen
dels cultius de secà, a causa de l’aplicació en massa de dejeccions ramaderes,
que són tractades més com un residu que cal eliminar de l’explotació que com
un fertilitzant. La utilització dels subproductes de l’activitat ramadera com
a adob orgànic pot suposar un estalvi important, no només en termes de cost
de la fertilització dels cultius herbacis, sinó també en termes de gestió de les
dejeccions ramaderes.
Pel que fa a la tinença de la terra, aquesta és, principalment, en propietat i
només a la serra de Bellmunt-Almenara, Plans de Sió i Anglesola-Vilagrassa, la
parceria i l’arrendament assoleixen nivells destacables. La tinença de la terra
és un cost afegit per a les explotacions agràries quan aquesta no és la propietat,
ja que sota algun tipus de contracte s’acorda el pagament d’una certa quantitat
de diners per a l’ús productiu de la terra. Hi ha també un percentatge elevat de
propietaris que tot i que no arrenden terra sí que contracten els serveis agraris
a alguna empresa de la zona, normalment perquè tenen alguna ocupació prin-
cipal diferent a l’agricultura. Així doncs, trobar
contractes d’arrendament resulta difícil, però
encara ho és més la compra-venda de terres, de
manera que els agricultors que volen ampliar les
seves explotacions ho tenen força complicat.
Tot i que les característiques climàtiques, edà-
fiques i agronòmiques són força homogènies, es
poden detectar algunes diferències significatives
entre els sistemes agraris de les diferents zones a
causa de factors relacionats amb la pluviometria,
l’aridesa i també per factors culturals. Aquestes
diferències afecten la rendibilitat econòmica de
les activitats i també la major o menor dificultat
d’adaptació de les explotacions a noves condici-
ons. Tenint en compte les diferents variabilitats,
sembla que la quantitat mitjana de llavor utilit-
zada per sembrar el cereal de secà, en concret
l’ordi, és de 200 kg/ha. Els rendiments produc-
tius mitjans de gra assolits amb aquest volum de
Agricultura i ramaderia
S.S.
Bellmunt-Almenara
95 96
Ramaderia als secans
L’ativitat ramadera és present a l’entorn dels espais naturals protegits de
la plana de Lleida, i constitueix un complement més o menys habitual de
les explotacions de secà en aquests espais, tal com succeeix amb el conreu
de regadiu. El bestiar més comú a totes les àrees és el porcí, en concret
d’engreix, i es troba principalment en granges situades fora dels espais
protegits.
La plana de Lleida és un territori on la ramaderia intensiva té una especial sig-
nificació dins del conjunt del sistema agrari, ramader i agroindustrial d’aquest
espai. No és estrany que dins dels mateixos espais naturals protegits també
hi hagi un nombre significatiu de granges, especialment porcines, que tenen
una important influència econòmica, paisatgística i ambiental. La ramaderia
intensiva suposa una part significativa de la renda agrària en aquests territoris:
de fet, molts dels models d’explotacions incorporen en el seu disseny tant una
explotació ramadera intensiva com unes terres de conreu.
En canvi, la ramaderia extensiva, que en el passat havia estat un dels com-
ponents importants de l’agroecosistema del secà, s’ha reduït de manera molt
notable en tot el territori, de manera que la funció de gestió de la vegetació i
els rostolls que realitzaven els ramats d’ovelles i cabres s’ha perdut; tot i així,
continuen existint alguns ramats en alguns dels espais naturals.
Pel que fa a la maquinària, tots els agri-
cultors disposen de tractors −amb excés de
potència segons destaquen alguns estudis−,
així com sembradores tradicionals i estris
per llaurar la terra (cultivador, subsolador,
etc.), però molt pocs tenen en propietat
una recol·lectora, una embaladora o una
màquina de sembra directa. La majoria
d’agricultors que no poden assumir una in-
versió d’aquest tipus contracten els serveis
d’aquestes màquines, un cost afegit que cal
tenir en compte. En canvi, per als propietaris d’aquest tipus de maquinària, la
realització de serveis agraris en altres terres pot constituir una important font
d’ingrés complementària a l’activitat agrícola pròpia.
A la zona de Plans de
Sió, Anglesola-Vilagras-
sa i als Secans de Belia-
nes-Preixana i Granyena
hi ha regs històrics de
suport on també es cul-
tiva ordi amb uns rendi-
ments que poden arribar
als 5.000 kg/ha.
Agricultura i ramaderia
J.B.
J.P.
J.P.
T.T.
97 98
• un 23 % de les explotacions als Plans de Sió té activitat ramadera, malgrat que
als municipis de Plans de Sió i Ossó de Sió la xifra és superior al 30 %. El porcí
és el bestiar més representat en les explotacions agràries, seguit a molta dis-
tància de l’aviram, els bovins i els ovins, que són presents en menys d’un 5 % de
les explotacions. El nombre mitjà de caps de bestiar porcí és de més de 1.100.
Quant als bovins, la mitjana és de 200 caps; en cas dels ovins és de 500; i pel
que fa a l’aviram, hi ha granges de més de 23.000 aus. A les 43 granges situades
a l’interior de l’espai protegit, hi ha una dominància del boví, amb gairebé la
meitat de les instal·lacions, amb molta diversitat de producció per les granges
de cabra, conills, aviram i activitat apícola;
• un 15 % de les explotacions d’Anglesola-Vilagrassa té activitat ramadera. A
l’igual dels Plans de Sió, el porcí és el bestiar més representat, seguit a distàn-
cia de l’aviram, els bovins i els ovins. Però si s’analitzen les granges de l’espai
protegit, el porcí ocupa el tercer lloc després del boví i l’equí. El nombre mitjà
de caps de bestiar porcí és de poc més de 900. Quant als bovins, la mitjana és de
200 caps, en els ovins és de més de 1.000, i en el cas de l’aviram les dimensions
també són molt elevades. Dins de l’espai protegit hi ha 13 granges en actiu;
Activitat ramadera diferenciada segons els espais
Es troba activitat ramadera en tots els espais naturals protegits i a les seves
rodalies, però no és la mateixa ni té la mateixa intensitat en tots els espais
considerats. En alguns casos, el major o menor grau d’activitat agrícola es com-
plementa amb una major o menor activitat ramadera. Però també hi ha altres
elements que hi intervenen.
A causa d’aquestes diferències, resulta interessant veure com es desenvolupa la
ramaderia als diversos espais naturals protegits:
• Granyena és un dels espais amb mennys incidència ramadera, ja que només
un 11 % de les explotacions presents en aquest espai desenvolupa aquesta ac-
tivitat. El porcí i l’aviram són els dos sectors més representats, però en tot cas
amb un percentatge molt petit d’explotacions. Al territori protegit són majori-
tàries les granges per a la producció de pollastres, davant del porcí. El nombre
mitjà de porcs per explotació és una mica superior als 900, mentre que la xifra
supera els 20.000 en l’aviram, els 250 en els bovins i no arriba a 300 en el cas
de l’oví. També hi destaquen tres granges de conills. Dins l’espai protegit hi ha
11 granges en actiu;
Agricultura i ramaderiaJ.
B.
Secà de Mas de Melons-Alfés
99 100
• el 30 % de les explotacions dels Plans de la Unilla desenvolupa una activitat
ramadera. Cal destacar el municipi d’Almenar, on pràcticament el 40 % de les
explotacions té bestiar. El porcí és l’activitat ramadera més present, seguida
de l’aviram, mentre que el boví i l’oví tenen un pes menor. La mitjana de caps
de bestiar porcí està per sobre dels 1.100, mentre que la dimensió mitjana
d’aviram se situa en els 3.000. En oví, la dimensió està al voltant dels 400 caps,
i el boví al voltant dels 200. Dins de l’espai protegit només hi ha una granja en
actiu, dedicada a l’engreix de porcs, però amb una capacitat set cops superior
a la mitjana de la zona;
• el 24 % de les explotacions als Secans de la Noguera també desenvolupa ac-
tivitat ramadera. A l’igual del Pla de la Unilla, el porcí és l’activitat ramadera
més present −l’aviram, el boví i l’oví el segueixen a distància. Aquesta tendèn-
cia es manifesta també a les granges de dins de l’espai natural protegit, on el
80 % són d’explotació de porcs. La mitjana de caps de bestiar porcí està per
sobre dels 1.100, mentre que la dimensió mitjana d’aviram se situa per sobre
dels 8.500 caps. Les dimensions de l’oví i el boví són similars a les que es donen
al Pla de la Unilla. Dins de l’espai protegit hi ha 15 granges actives;
• només el 16 % de les explotacions agràries dels Secans de Mas de Melons-
Alfés desenvolupa alguna activitat ramadera. El porcí i el boví són els dos sec-
tors amb més representació dins la ramaderia, especialment als municipis del
Segrià que formen part d’aquest espai, mentre que l’aviram i l’oví tenen una
presència menor. El nombre mitjà de caps de bestiar porcí per explotació és de
gairebé 1.000, mentre que en el bestiar boví són menys de 200, pràcticament
500 en l’oví i més de 12.000 en l’aviram. En aquest espai hi ha alguns ramats
que pasturen tant per la reserva natural parcial de Mas de Melons, com per la
timoneda d’Alfés;
• el 18 % de les explotacions dels municipis amb territori dins de l’espai natural
dels Secans de Belianes-Preixana desenvolupa algun tipus d’activitat ramade-
ra, que s’enfila fins al 25 % si es tenen en compte només els tres municipis amb
més territori a l’espai protegit. El principal sector ramader de la zona és el
porcí d’engreix, seguit de l’aviram i els bovins, però a molta distància −inferior
al 6 % de les explotacions. L’oví té una presència marginal. El nombre mitjà de
caps de bestiar porcí per explotació és de més de 1.100, el de bovins poc més de
150, el d’ovins més de 600 i el d’aviram és molt elevat, amb més de 37.000 aus
per explotació. Dins de l’espai natural s’han comptabilitzat 30 granges actives;
• a l’espai natural protegit de Bellmunt-Almenara hi ha més presència de l’ac-
tivitat ramadera en aquelles explotacions on hi ha més dedicació al secà que al
regadiu. Entre un 30 % i un 40 % de les explotacions agràries desenvolupa també
una activitat ramadera. El bestiar porcí és, amb diferència, el més representat
als municipis que formen part de l’espai natural, i en especial per a l’engreix.
El segueix en importància, però a molta distància, l’aviram. El nombre mitjà de
cap de porcs per explotació és inferior a 1.000 en el conjunt de municipis, tot
i que un productor n’engreixa al voltant de 5.000. Per als bovins, la mitjana se
situa en els 250 caps, en els ovins gairebé 600, i en l’aviram prop de 20.000.
Dins de l’espai protegit, on hi ha deu granges en actiu, tot i que el porcí és ma-
joritari, l’activitat queda repartida entre les granges de cabrú, oví, boví, aviram
i explotació apícola;
Agricultura i ramaderiaJ.
P.
J.P.
Secà de Belianes-Preixana
Secà de Mas de Melons-Alfés
101 102
• agricultor professional consolidat en el sector: es tracta d’una persona en-
tre 40 i 60 anys d’edat, que gestiona un gran nombre d’hectàrees, entre 100 i
300 en el cas del secà extensiu, ja sigui en règim de propietat o de lloguer. Pel
que fa a activitats agràries, actua amb criteri estratègic d’empresari agrari,
tant si desenvolupa el monocultiu en secà acompanyat d’una empresa de ser-
veis agraris, com si realitza una altra activitat de regadiu o ramadera. Aquest
grup d’agricultors és poc nombrós però constitueix el recurs principal sobre el
qual recau la gestió agrícola de les àrees protegides;
• agricultor professional jove o d’incorporació recent al sector: són professi-
onals d’edats compreses entre els 18 i els 40 anys, que gestionen un volum mitjà
d’hectàrees, entre 30 i 100 en el cas del secà extensiu, ja siguin en règim de
propietat o de lloguer. Sovint acompanyen la seva activitat agrícola de secà amb
una altra complementària de regadiu o ramadera, ja que no té prou extensió
per explotar només el monocultiu de secà. Li és difícil créixer com a empresari
agrari, a causa de la dificultat d’accés a més terres pel seu preu elevat i la poca
oferta existent;
• agricultor patrimonial de temps parcial: es tracta d’agricultors de més de
60 anys que estan a punt de retirar-se del sector, o ja ho estan, o bé són més
joves però pels quals l’activitat agrícola no és la seva activitat principal, sinó
un complement a la seva font primera d’ingressos. Gestionen un volum petit
d’hectàrees, inferior a 30 en el cas del secà extensiu, principalment de propie-
tat, i no desenvolupen cap altra activitat agrícola ni ramadera. Molts d’aquests
agricultors arrenden les seves terres a professionals dels dos grups anteriors,
• a l’espai natural dels Secans del Segrià i Utxesa només un 12,5 % de les explo-
tacions desenvolupa alguna activitat ramadera. El bestiar porcí és el més repre-
sentat, mentre que el boví, l’oví i l’aviram tenen una presència molt petita. Però
dins de l’espai natural les proporcions canvien i les granges de boví superen les
altres. La mitjana de caps de bestiar és superior a 1.200 en el cas dels porcs, prop
de 45.000 en les aus, poc més de 200 en el boví i prop de 450 en el cas de l’oví. Tam-
bé hi ha força activitat apícola. Actualment,
hi ha 12 granges en actiu dins d’aquest espai.
Perfil humà de les explotacions agràries
Per entendre com funcionen les activitats agropecuàries als secans de la
plana de Lleida i, en particular, als espais naturals protegits, cal descriu-
re la figura de l’agricultor que desenvolupa les seves activitats agràries
i ramaderes en aquests espais naturals, i que és peça clau en la seva
gestió.
Els agricultors que es troben darrere de les explotacions agràries als espais pro-
tegits dels secans són els principals recursos humans sobre els quals es desenvo-
lupa la gestió d’aquests espais. Conèixer el seu perfil és de gran importància per
entendre quina és la realitat en aquests espais, i per pensar les millors eines per
elaborar i executar plans de gestió. A partir de diferents estudis s’han arribat
a definir quatre grups diferents d’agricultors, amb característiques també ben
diferenciades:
Ruscs d’abelles
Dins dels territoris dels
diversos espais naturals
protegits, es desenvolu-
pen activitats d’apicul-
tura, tot aprofitant la
floració dels subarbusts
i arbusts de les timone-
des, brolles i garrigues, i
també dels fruiters com
l’ametller i el presseguer.
Agricultura i ramaderia
J.P.
J.P.
Anglesola-Vilagrassa
103 104
però serveixen com a aproximació. D’aquestes es conclou que hi ha uns 19.500
propietaris agraris entre les comarques de Les Garrigues, Noguera, Segarra,
Segrià i Urgell, però poc més de la meitat són agricultors professionals.
El Segrià és la comarca amb més propietaris (6.505) i professionals (4.725): és
a dir, una majoria de propietaris són també gestors professionals, i la relació
entre uns i altres és de 1,38 (hi ha 1,38 propietaris per cada professional). En
canvi, la Segarra és la comarca que té menys propietaris (2.255) i professionals
(664), amb una relació de 3,40 propietaris per cada professional, és a dir, que
només un de cada tres propietaris és professional. El cas de l’Urgell (amb una
relació de 2,90) és similar al de la Segarra: ambdues comarques destaquen
perquè els seus conreus són bàsicament herbacis i de cereals i, per tant, cada
agricultor professional pot gestionar una superfície agrícola més gran −45 hec-
tàrees a l’Urgell i 70 a la Segarra− que si es tractés d’un altre tipus de conreu,
com passa a Les Garrigues, la Noguera i el Segrià, on l’agricultor professional
gestiona una mitjana de 29, 42 i 19 hectàrees, respectivament.
En conclusió, els recursos humans amb els quals es compta per a la gestió agrí-
cola dels secans de la plana de Lleida no són tan abundants en relació amb
la quantitat total de propietaris d’actius agraris: els agricultors professionals
representen en nombre la meitat dels propietaris, i cadascun d’ells gestiona un
volum de terres molt superior a la dimensió mitjana d’una explotació agrària
−de mitjana cada agricultor professional gestiona el doble de superfície agrícola
que la superfície mitjana de l’explotació agrària d’un propietari.
però no les venen ja que tenen expectatives de que el preu de la terra conti-
nuarà pujant. Això genera dificultats sobre els joves agricultors pel que fa a la
tinença de terres;
• gran propietari agrari: el tret diferencial d’aquest grup és la dimensió de les
seves propietats agrícoles, amb una superfície superior a les 300 hectàrees. No
és part activa en la gestió del territori, sinó que sovint es tracta d’un empresari
en alguna altra activitat professional, amb molta capacitat per invertir però que
no gestiona directament l’explotació.
L’agricultor del primer grup, és a dir, el professional consolidat en el sector, és
el que està millor posicionat quant a la seva capacitat econòmica i tècnica per
fer front, a través de la seva explotació agrària, a noves inversions com el rega-
diu o nous reptes de gestió del territori com la gestió compatible amb la conser-
vació als espais naturals protegits. El professional jove o d’incorporació recent,
del segon grup, pot tenir més dificultats −tant econòmiques com tècniques− per
a ambdós tipus de reptes. Malgrat això, són els dos grups professionals i, per
tant, els que podrien assumir millor la gestió agrícola dels espais naturals pro-
tegits. Als de més edat, però, se’ls presenta el problema afegit de la continuïtat
en l’explotació familiar, ja que molts d’ells no la tenen garantida, i en alguns
casos també s’afegeix alguna dificultat associada a la manca de certa formació
tècnica. En canvi, els agricultors del tercer grup no tenen voluntat ni capacitat
tècnica per afrontar noves inversions i reptes.
Tot i que és molt difícil quantificar el nombre d’agricultors de cada grup, es
pot fer una aproximació a partir de les dades de la Declaració Única Agrària i el
Cens de les Cambres Agràries. Les dades, que pertanyen als anys 2007 i 2008,
són comarcals i no es refereixen específicament als espais naturals protegits,
Agricultura i ramaderiaJ.
P.
105 106
Paisatges temporals
Els ritmes estacionals marquen una dinàmica paisatgística molt forta als
secans de la plana de Lleida. El fet de que el paisatge sigui majorment pla
fa pensar que es tracta d’un paisatge pobre i sense cap atractiu visual més
enllà de la visió de grans extensions de terrenys agrícoles. En canvi, els
canvis que es produeixen al llarg de l’any són molt aparents, tant en colo-
ració com en estructura de la vegetació, principalment a causa de l’activi-
tat agrícola, que en els conreus herbacis és una activitat anual que passa
per diversos estadis.
Tardor
Durant la tardor es realitza la sembra del cereal, generalment sobre camps
llaurats, que són de coloració bruna, com bona part del paisatge, tot i que pot
realitzar-se sobre rostolls on es fa la sembra directa del cereal. Durant aquest
període de l’any, els ametllers no tenen ni fulles ni flors i es pot dir que és el
període de l’any en què els secans tenen un menor atractiu visual. Aquesta
monotonia del paisatge amb tons bruns només es trenca pels arbres de fulla
perenne, com és el cas de les oliveres o les carrasques.
Hivern
En els mesos posteriors a la sembra, durant l’hivern,
els brots de cereal ja donen una coloració verda a bona
part del paisatge i durant aquest període es produeix
un dels fenòmens més característics de la plana, les
boires, associades a les altes pressions. Aquestes boi-
res donen un aspecte particular al secà, d’un atractiu
discutible, però identificatiu de la zona. Les boires,
que poden ser persistents i moltes vegades gebrado-
res, tenyeixen de blanc la totalitat dels secans i donen
un aspecte del tot hivernal, amb grans capes de ge-
bre sobre els ametllers. Quan desapareix l’anticicló,
també desapareixen les boires i el secà té un aspecte
totalment diferent; els tons verds del cereal recorden
que la primavera s’apropa.
J.P.
J.B.
J.P.
107 108
Agricultura i ramaderia
Primavera
La floració dels ametllers és, sens dubte, el que marca l’inici de la primavera
als secans. Ja al mes de febrer comencen a florir i ho continuen fent durant tot
el mes de març i tenyeixen de blanc i de rosa els arbres. El cereal comença a
créixer en alçària i ja pot aixecar un pam de terra a principi d’abril, tot depe-
nent de la pluviometria anual.
Durant el mes d’abril tot comença a adquirir un to verd, els ametllers comencen
a fer el fruit i els marges, els guarets i els erms a florir, fet que arriba al seu
màxim esplendor durant el mes de maig, quan es produeix l’explosió de roselles
que tenyeixen de vermell els guarets, marges i alguns camps de cereal. La ra-
venissa blanca, que començava a florir al març, continua florint durant el maig
amb la seva dilatada floració, tenyint de blanc alguns guarets. Durant aquest
mes l’heterogeneïtat espacial dels conreus produeix una elevada diversitat de
colors, sobretot en zones on alternen conreus de cereal amb marges arbrats,
erms i guarets en diferents estats de tractament, alhora que alguns camps es
mantenen llaurats. Els canvis en l’estructura de la vegetació −a final de maig el
cereal ja pot tenir en alguns sectors un metre d’alçària− pot reflectir imatges
molt maques, especialment en dies de vent quan el cereal oneja gràcies a l’aire.
A final de maig i principi de juny, es comencen a veure els primers símptomes
que s’acosten les calors de l’estiu, molt acusades en aquestes terres interiors.
El cereal comença a espigar i a adquirir una coloració daurada, que fa del pai-
satge una imatge espectacular, especialment a primera i darrera hora del dia.
Estiu
A final de juny i principi de juliol, quan el cereal és completa-
ment sec, comença la sega del cereal, que en pocs dies canviarà
totalment l’aspecte del paisatge. Els rostolls generats mantenen
la coloració daurada, però l’estructura es manté immòbil davant
el vent, que només pot aixecar pols. Aquesta visió del paisatge
tan horitzontal i sense vegetació dels conreus només es trenca
per les bales de palla, els marges que ja comencen a assecar-se
i els erms que mantenen el seu aspecte inalterable al llarg de
l’any a excepció de la seva floració primaveral. Poc després de
la sega, entre final de juliol i agost es produeix el llaurat dels
camps, que farà d’aquell paisatge un altre cop un espai on do-
minen els tons bruns, encara trencats pels ametllers que man-
tindran la fulla fins a la tardor.
A més a més, alguns espais poden patir canvis paisatgístics interanuals, com és
el cas de la inundació de la cubeta endorreica del clot de la Unilla, que depèn
del règim pluviomètric i s’inunda de manera molt irregular en cicles propers
als deu anys. Aquest component d’aigua suposa un contrast espectacular amb
el conreu de cereal circumdant. Aquest contrast es produeix de manera perma-
nent en altres indrets com el pantà d’Utxesa, on el to daurat del canyissar es
pot veure tot l’any, tenyit de verd en algunes zones durant la primavera.
J.P.
J.P.
Secà de Belianes-Preixana
Bellmunt - Almenara
109 110
Conservació
La xarxa Natura 2000 i les ZEPA
J.B.
111 112
gions biogeogràfiques de la UE −alpina, atlàntica, del mar Negre, boreal, conti-
nental, macaronèsica, mediterrània, panònica i estèpica−; en un termini màxim
de sis anys després de la selecció d’un espai com a LIC, l’Estat Membre designa
aquest espai com a ZEC. La xarxa Natura 2000 es completa amb les zones d’es-
pecial protecció per als ocells (ZEPA).
La xarxa Natura 2000 i les ZEPA
La xarxa Natura 2000 és el principal instrument per a la conservació de la
natura a la Unió Europea. El seu objectiu és assegurar la biodiversitat mit-
jançant la preservació dels hàbitats naturals, la fauna i la flora silvestres
al territori del seus estats membres.
Les directives comunitàries més importants en matèria de conservació de la
natura, conegudes com a Directiva Ocells i Directiva Hàbitats, defineixen la
necessitat de garantir la biodiversitat en
el territori dels estats de la Unió Euro-
pea (UE) a través d’un marc comú d’ac-
tuació. D’aquestes emana l’obligació
de crear i mantenir una xarxa ecològica
d’espais, anomenada Natura 2000, on
s’han d’establir les mesures necessàries
per garantir la conservació de la flora i
fauna salvatges, i dels hàbitats d’interès
comunitari, en harmonia amb les pobla-
cions humanes que hi viuen.
Els països membres de la UE tenen l’obli-
gació de declarar espais protegits segons
la presència i importància al seu territori
dels diversos hàbitats, flora i fauna llis-
tats en aquestes directives.
La designació de les zones especials
de conservació (ZEC) es fa en tres
etapes: segons els criteris establerts,
cada Estat Membre prepara una re-
lació de llocs amb hàbitats naturals
i espècies de fauna i flora salvatges;
a partir d’aquestes llistes nacionals i
d’acord amb els estats membres, la
Comissió Europea elabora una llista
de llocs d’importància comunitària
(LIC) per a cadascuna de les nou re-
Directiva Hàbitats és el nom
amb què es coneix la Directiva
92/43/CEE del Consell, de 21
de maig de 1992, relativa a la
conservació dels hàbitats natu-
rals i de la fauna i flora silves-
tres. Als seus annexos s’inclou
un llistat dels hàbitats, espèci-
es vegetals i animals (excepte
ocells) per als quals cal la cre-
ació de zones especials de con-
servació per a la seva protecció
(alguns d’ells amb criteris de
protecció estricta).
Directiva Ocells és el nom amb què
es coneix la Directiva 2009/147/CE
del Parlament Europeu i del Consell,
de 30 de novembre de 2009, relati-
va a la conservació dels ocells sal-
vatges, la qual substitueix, després
d’haver patit diverses modificaci-
ons, la Directiva 79/409/CEE del
Consell, de 2 d’abril de 1979.
Conservació
Xarxa Natura 2000 (actualitzada a novembre de 2010). Font: Agència
Europea del Medi Ambient.
113 114
Els estats membres tenen l’obligació de conservar els territoris més adients, en
nombre i superfície suficient per garantir la supervivència dels ocells llistats als
annexos de la directiva. En aquests territoris, declarats ZEPA, s’han d’adoptar
les mesures oportunes per aconseguir els objectius de protecció establerts, tals
com evitar la contaminació, el deteriorament dels hàbitats o la pertorbació
d’aquestes espècies.
Què és una ZEPA?
Són zones d’especial protecció per als ocells que cada Estat Membre declara
en compliment de la Directiva Ocells per garantir la protecció de determinades
espècies d’ocells, i que la UE incorpora dins la xarxa Natura 2000. La idea-força
que emana d’aquesta directiva és que els ocells constitueixen un patrimoni
comú per a tota la UE i el que es pretén és la conservació i gestió de tots els
ocells salvatges que viuen dins el seu territori. Per aconseguir-ho es defineixen
unes normes generals de protecció, es limiten les espècies que es poden caçar i
els mètodes de captura, alhora que es regula la seva comercialització. Al mateix
temps, la directiva dóna suport legal a la conservació dels hàbitats on viuen
aquestes espècies per tal d’assegurar-ne la protecció.
La superfície protegida per la xarxa Natura
2000 no és la suma de les superfícies res-
pectives de LIC i ZEPA, ja que sovint ambdós
espais se solapen parcialment o totalment.
Conservació
I.C.
J.I.
J.P.
J.P.
J.P.
J.B.
J.B.
J.B.
J.B.
J.B.
J.B.
J.B.
J.B.
J.B.
J.B.
115 116
Per exemple, la caça
sostenible es conside-
ra una de les activi-
tats que formen part
de la gestió d’aquests
llocs. En canvi, sí que
es prohibeix l’ús de
perdigons de plom a
les zones humides pel
seu efecte tòxic sobre
els ocells que els in-
gereixen.
Xarxa Natura 2000: noves oportunitats
Un cop designats els espais que constitueixen la xarxa, s’han d’aprovar els seus
respectius plans de gestió i endegar mesures que afavoreixin el manteniment i
la rendibilitat de les activitats tradicionals i les oportunitats de desenvolupa-
ment sostenible. Només així es pot aconseguir la conservació dels valors natu-
rals i la prosperitat dels seus habitants.
Els habitants d’aquestes zones han de veure
la xarxa com una oportunitat de reconeixe-
ment per part de l’Administració, de la im-
portància ambiental del seu territori i exi-
gir-ne l’atenció.
La xarxa no suposa una limitació automàtica d’usos. No es tracta de construir reser-
ves naturals o paralitzar l’activitat productiva ja que, en molts casos, és la mateixa
activitat humana la que ha generat i conservat els valors ambientals que tenen.
No es tracta d’una exclusió d’activitats com l’agricul-
tura, el turisme, la caça, l’oci o les infraestructures,
sinó de fer compatibles els usos amb la conservació
dels seus valors ambientals.
La titularitat de les terres tampoc no es veu modificada
per la declaració d’aquests espais.
Els parcs naturals d’An-
dalusia generen més
de 70 milions d’euros
a l’any en activitat tu-
rística.
Les empreses agroalimentàries que es trobin
dins els espais de la xarxa Natura 2000, sem-
pre que compleixin amb els requeriments i
la normativa establerta, podran acollir-se a
l’ús de la marca de qualitat d’aquests espais
que estigui reconeguda a la comunitat au-
tònoma corresponent. L’ús de marques de
qualitat porta associada la participació en
campanyes de comunicació i promoció tant
en l’àmbit nacional com internacional.
ConservacióJ.
B.
117 118
xen disminució dels seus
ingressos o s’enfronten a
costos addicionals pel fet
d’implementar un pla de
gestió en la seva zona.
També està contemplada
la possibilitat d’establir
incentius per tal de man-
tenir i recuperar l’activi-
tat cinegètica en aquells
llocs en què la caça sigui
necessària per a la gestió
específica d’un determi-
nat espai.
Les administracions mu-
nicipals incloses en la
xarxa Natura 2000 tenen prioritat en l’obtenció d’ajudes a través dels diferents
fons europeus i programes nacionals per a accions vinculades a la protecció,
millora i foment del medi natural com ara la millora del paisatge, restauració
ambiental, instal·lació de depuradores, gestió de residus, formació, etc.
Finançament de la xarxa
Existeixen diversos fons europeus que preveuen ajudes als agents que interve-
nen en la xarxa Natura 2000, però estan en funció del compliment que es faci
de les obligacions legals sobre conservació.
L’any 2005 els estats membres van adoptar un model de finançament d’aquesta
xarxa que aprofita els fons sectorials comunitaris de desenvolupament rural (FE-
ADER) −principal fons del qual es poden beneficiar els propietaris d’explotacions
agràries i forestals−, però també fons d’altres línies d’inversió: pesca (FEP),
desenvolupament regional (FEDER), de cohesió (FSC), així com un petit fons per
a projectes de demostració en protecció ambiental (LIFE+).
També la legislació espanyola, a través de la Llei per al desenvolupament sos-
tenible del medi rural, del 2007, estableix un marc de finançament per a inver-
sions públiques i privades en el medi rural amb prioritat pels municipis inclosos
a la xarxa.
Aquests fons ofereixen l’oportunitat de tenir un suport addicional i específic als
agricultors d’aquestes zones, sovint terres marginals. La previsió és que més
enllà de 2013, la percepció de la major part dels fons per a agricultura estarà
associada a mesures amb objectius ambientals i garanties de qualitat.
Els programes i plans de desenvolupament rural, europeus i nacionals, esta-
bleixen la prioritat sobre els espais en què s’han elaborat plans de gestió per
a l’assignació de fons i ajudes; atorguen ajudes agroambientals especialment
dirigides a les explotacions que es troben dins d’aquests espais; i contemplen
ajudes directes per ajudar agricultors, ramaders i propietaris forestals si patei-
El turisme orientat al coneixement i gaudi de la na-
tura és una demanda creixent que, de forma especí-
fica, guanya força a les zones rurals lligades a la xar-
xa Natura 2000. Els plans de gestió han d’orientar la
capacitat d’acollida de cada espai, establint vincles
entre turisme rural, turisme cultural i turisme de
natura, permetent un increment, quan calgui, de
l’oferta d’allotjament, però de forma ordenada, per
tal de preservar els valors naturals que serveixen de
reclam per atraure els visitants i continuar oferint
aquest valor afegit que suposa una natura en bon
estat. Entre els diversos subsectors del turisme de
natura, el d’observació d’ocells presenta actual-
ment un gran potencial, amb una demanda deses-
tacionalitzada.
Conservació
J.B.
119 120
Situació actual de la xarxa Natura 2000
Amb les dades de 2010 de la Comissió Europea i del Ministerio de Medio Ambi-
ente y Medio Rural y Marino del Govern d’Espanya −les darreres disponibles a
l’hora de redactar aquest text− es pot afirmar que:
• la xarxa Natura 2000 ocupa una superfície de 950.000 km2 entre zones terres-
tres (79 %) i marines (21 %);
• la Comissió Europea considera que les llistes de LIC declarades per Bèlgica,
la República Txeca, Dinamarca, Alemanya, Grècia, Itàlia, Malta, Països Baixos
i Polònia són completes, mentre que les de la resta de països de la UE, inclòs
l’Estat espanyol, són insuficients;
• la Comissió Europea, a través de la Direcció General de Medi Ambient i l’Agèn-
cia Europea de Medi Ambient (AEMA), considera que les llistes de ZEPA decla-
rades per Bèlgica, la República Txeca, Dinamarca, Alemanya, França, Itàlia,
Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Finlàndia i Estònia són completes,
mentre que les de la resta de països de la UE, inclòs l’Estat Espanyol, són insu-
ficients;
• l’Estat espanyol és el país de la UE-27 que participa en la xarxa amb una
superfície més gran: 147.591 km2 entre zones terrestres (93 %) i marines
(7 %), superfície que equival al 18,3 % de tota la xarxa en consonància amb la
seva elevada biodiversitat; França és el segon contribuent absolut en superfície
aportada, amb 110.088 km2;
• a l’Estat espanyol, la superfície terrestre que forma part de la xarxa represen-
ta el 27,2 % de la superfície del país i això la situa en el cinquè lloc darrere de
Xipre, Eslovàquia, Bèlgica i Eslovènia, la qual, amb un 35,5 % del seu territori
inclòs a la xarxa, ocupa el primer lloc;
• dins l’Estat espanyol, Catalunya és la cinquena comunitat en superfície apor-
tada a LIC (10.415 km2), darrera de Castella i Lleó, Castilla-La Manxa, Aragó i
Andalusia que és qui n’aporta més amb 26.243 km2;
• en percentatge del seu territori declarat com a LIC, Catalunya també és la
cinquena comunitat (amb un 30 %) darrere de Ceuta, La Rioja, Canàries i la
Comunitat de Madrid que és la primera amb un 40 %;
• França és el país de la UE-27 que aporta més superfície ZEPA (terrestre més
marina) a la xarxa (un 16 % del total de la xarxa), seguida de l’Estat espanyol
(15 %);
• l’Estat espanyol és el país que aporta més superfície terrestre ZEPA a la UE-
27 (106.066 km2, un 18 % del total) però és el dotzè en aportació de superfície
marina ZEPA (1.034 km2, un 1 % del total);
• dins de l’Estat espanyol, Catalunya és la cinquena comunitat que aporta més
superfície ZEPA (9.134 km2), darrere d’Extremadura, Castella-La Manxa, Andalu-
sia i Castella i Lleó que és qui n’aporta més amb gairebé 20.000 km2; Catalunya
és la comunitat autònoma que aporta més superfície marina a les ZEPA;
Xarxa Natura 2000 a l’Estat espanyol (actualitzada a juliol de 2010). Font: Agèn-
cia Europea del Medi Ambient.
Conservació
121 122
Les ZEPA a Catalunya
• en percentatge, Catalunya, amb un 26% del seu territori declarat ZEPA, és la
sisena comunitat amb un percentatge de ZEPA declarat més alt, darrere d’Ex-
tremadura, la Comunitat Valenciana, Ceuta, La Rioja, i les Canàries que és la
que, amb un 36,5%, té més percentatge de territori declarat ZEPA.
Xarxa Natura 2000 a Catalunya
Alta i mitjana muntanya
Zones humides i aiguamolls litorals
Ambients mediterranis
Espais marinsAmbients d’aigües continentals
J.P.
J.P.
J.P.
C.S.
J.P.
123 124
En el cas de Lleida, més de la meitat de l’extensió de les seves ZEPA (57 %)
pertany a la regió alpina i es concentra al Pirineu, mentre que el 43 % restant
pertany a la regió mediterrània. Entre aquestes ZEPA mediterrànies, n’hi ha nou
que corresponen a la zona dels secans
de la plana de Lleida, objecte d’aquest
llibre i a les quals al llarg del text ens
referim com a espais naturals protegits.
Aquestes ZEPA dels secans ocupen una
extensió de 540 km2, superfície que re-
presenta un 14 % de les ZEPA de Lleida
i un 6 % del total de ZEPA de Catalunya.
Com ja s’ha comentat, Catalunya contribueix amb una extensió de 9.134 km2 a
les ZEPA de la xarxa Natura 2000. Un 28 % d’aquesta superfície pertany a la regió
biogeogràfica alpina, i un 72 % a la regió mediterrània.
Si s’analitza per províncies, Barcelona i Girona participen, cadascuna, amb un
16 % al total de la superfície de les ZEPA catalanes, Tarragona amb un 27 % i
Lleida amb un 41 %. Tanmateix, la província de Tarragona és la que té un per-
centatge més alt del seu territori declarat ZEPA, un 39 %, per davant de Lleida
(31 %), Girona (25 %) i Barcelona (18 %).
ConservacióJ.
B.
Les ZEPA de la plana de Lleida con-
formen l’àrea estèpica més impor-
tant de Catalunya i per això han
estat incloses com a espais de la
xarxa Natura 2000, per tal de con-
servar els seus hàbitats i les espèci-
es que hi habiten.
Secans de Mas de Melons - Alfés
125 126
Les ZEPA dels secansde la plana de Lleida
Importància de la conservació dels secansDesignacions de les ZEPADescripció de les ZEPA
J.B.
127 128
Des d’aquella data fins a l’actua-
litat, un total de 193 parlaments
nacionals han ratificat la Con-
venció sobre Biodiversitat, amb
tots els compromisos que això
comporta. La UE, com ja s’ha co-
mentat, també feia la seva lluita
particular i, si al 1979 ja havia elaborat la Directiva Ocells −reformulada 30
anys més tard−, un mes abans de la Cimera de Rio es va aprovar la d’Hàbitats,
que té per objectiu l’establiment d’una xarxa d’espais protegits que asseguri la
conservació de la biodiversitat europea.
És ben sabut que la biodiversitat no està igual-
ment repartida arreu del planeta, on hi ha am-
bients amb una alta concentració de diversitat
biològica com ara els boscos tropicals o els es-
culls coral·lins, mentre que d’altres són més li-
mitats, com els deserts o els ambients polars.
Però, tot i que en diferent mesura, tots els
ambients en tenen i la seva conservació és im-
prescindible per assegurar el benestar dels seus
ecosistemes, dels éssers vius mateixos i de les
societats humanes en particular.
En aquest sentit, els secans de la plana de Lleida no són una excepció. Al contra-
ri, aquests ambients pseudoestèpics ofereixen un seguit de serveis ambientals
dels quals traiem benefici, raó de més per preservar-los i gestionar-los adequa-
dament.
Importància de la conservació dels secans
Els paisatges pseudoestèpics de la plana de Lleida i les activitats agrícoles
associades tenen un gran valor en la conservació de la biodiversitat en el
seu sentit més ampli, tant pel que fa a la preservació dels éssers vius que hi
habiten, com al manteniment dels serveis ecològics que aquests ambients
proporcionen.
Preservació de la biodiversitat, una assegurança de futur
El 5 de juny de 1992, la comunitat internacional va aprovar la Convenció sobre
la Biodiversitat a Rio de Janeiro, Brasil, en el marc de la Cimera de la Terra
sobre medi ambient i desenvolupament. Les evidències sobre la pèrdua de bi-
odiversitat a escala mundial −fenomen irreversible associat a la fragmentació,
destrucció i reconversió d’hàbitats, la introducció d’espècies exòtiques, la so-
breexplotació dels recursos naturals, la contaminació i el canvi climàtic−, eren
ja massa evidents per no actuar globalment i prendre mesures per evitar-la. I
més encara sabent que d’aquest recurs format pels éssers vius, els seus gens i
els ecosistemes que els contenen, els humans en depenem per coses tan diver-
ses i imprescindibles com l’obtenció de combustibles, teixits, aliments i produc-
tes curatius a més de tots els serveis ecològics o ambientals que ens ofereixen
els ecosistemes, com la pol·linització, la producció d’oxigen o la regulació del
cicle de l’aigua, per citar-ne alguns.
Segons la Unió Internacional per a la
Conservació de la Natura (UICN), de les
més de 47.600 espècies avaluades el
2009, el 37 % estan en perill d’extinció.
Un estudi de la Co-
missió Europea desta-
ca que el 52 % de les
espècies animals i el
62 % dels hàbitats de
la UE es troben en una
situació desfavorable i
el 80 % dels ambients
agrícoles estan ame-
naçats.
Les ZEPA dels secansJ.
B.
129 130
Els ecosistemes pseudoestèpics rics,
com són una part important dels
que trobem als espais naturals, són
aquells en els quals existeix convi-
vència de diversos cultius i parcel-
les amb diferents estadis productius,
mosaic amb espais de vegetació na-
tural, marges amples i estructurats
i on l’agricultura que es practica és
sostenible i equilibrada amb el seu
entorn. En aquestes circumstàncies,
es crea un hàbitat amb una immen-
sa diversitat d’elements biòtics que
tenen un paper important per a la
salut ambiental de l’ecosistema i
de l’entorn més proper, amb impac-
te sobre les persones que hi viuen.
La diversitat de flora distribuïda als
marges i espais no cultivats servei-
xen de refugi i aliment per als ar-
tròpodes −depredadors de plagues,
pol·linitzadors i descomponedors
que ajuden a regular les poblacions
d’insectes, a recuperar l’estructura i
porositat dels sòls, i a la descomposi-
ció de la matèria orgànica−, i també
per als ocells, que regulen les pobla-
cions d’artròpodes i micromamífers al mateix temps que permeten la dispersió
de llavors i eviten la proliferació d’espècies vegetals invasores.
Als espais protegits dels secans, la relativa poca intensificació juntament amb
unes condicions biofísiques hostils −temperatures extremes, precipitació escas-
sa i irregular, sequedat estival, salinitat− han possibilitat l’existència d’un mo-
saic de conreus principalment herbacis, intercalats amb conreus tradicionals de
secà i zones amb vegetació natural que han permès una important biodiversitat
i, especialment, la conservació de les majors poblacions d’éssers vius del país
més lligats a l’activitat agrària tradicional.
Serveis ambientals
Els ecosistemes agrícoles dels espais naturals protegits de la plana de Lleida són
sistemes seminaturals que es desenvolupen en el medi obert, amb un compo-
nent natural que, combinat amb l’acció secular humana, ha permès a aquests
espais reunir un conjunt de característiques equivalents a les veritables estepes
herbàcies. Al mateix temps, són el rebost d’aliments per a la població humana i
un espai on es pot gaudir de l’entorn natural per a les activitats educatives i de
lleure. L’ús principal d’aquests espais és l’aprofitament agrícola −més d’un 82 %
de la totalitat de la seva superfície està dedicada a l’agricultura−, amb conreus
majorment de secà que es produeixen en un entorn on la interacció amb la resta
d’éssers vius és activa i constant.
Els diferents serveis ambientals que ofereixen aquests ecosistemes es poden
agrupar de la manera següent:
• biodiversitat: els ecosistemes
pseudoestèpics de la plana de Llei-
da poden semblar homogenis quant
a estructura, biodiversitat i serveis
ambientals que poden oferir, però hi
ha múltiples factors diferencials que
els fan particulars: les característi-
ques climàtiques i del sòl, la tipologia
dels cultius que s’hi conreen, el nivell
d’intensificació, les espècies pròpies
de cada zona, la quantitat i tipologia
d’inputs que s’utilitzen en l’activitat
humana, etc. En tots els casos exis-
teix una biodiversitat diferent associ-
ada, adaptada a les condicions ambi-
entals que es creen entorn al sistema.
Però la diversitat biològica de la plana
agrícola està fortament lligada al ni-
vell de naturalització dels sistemes,
de manera que es va reduint a mida
que la intensificació de l’espai i l’ho-
mogeneïtat van creixent.
Les ZEPA dels secans
J.B.
J.B.
Mussol comú
Mas de Melons
131 132
de qualitat està format per multitud d’espècies de flora i fauna que conviuen
en un mosaic de diferents cultius amb processos diferents i distints moments de
floració, de collita, etc.
La baixa intensificació dels espais naturals protegits de la plana de Lleida per-
met un mosaic paisatgístic diversificat, on elements com els camins, els marges,
els arbres aïllats, els retalls de vegetació natural i les construccions agràries
tradicionals tenen molta importància i aporten personalitat a l’indret. Aquests
paisatges es caracteritzen per ser oberts, amb poques alteracions i amb un con-
tingut històric de gran valor.
La presència de multitud de camins agrícoles, utilitzats tradicionalment i en
l’actualitat per agricultors i ramaders per a les seves tasques habituals, consti-
tueix una xarxa d’itineraris d’ús públic per al gaudi d’un sistema seminatural,
estacionalment canviant. De la mateixa manera, l’agricultura ha deixat un pa-
trimoni històric agrícola que encara es conserva en algunes zones, especialment
al secà, d’interès cultural per a les persones que hi viuen i per a les que el
visiten. Aquestes construccions antigues, així com els murs i marges de pedra
que separen moltes parcel·les tenen, a més a més, una funció ambiental molt
important com a refugi i punt de nidificació per a espècies d’ocells i rèptils.
L’àmbit agrícola dels espais naturals també té un paper en l’educació per reduir
la distància creixent entre el món agrícola i l’urbà, el qual desconeix els pro-
cessos de producció d’aliments frescos i l’origen dels productes que consumeix.
Al mateix temps, aquests espais són els darrers reservoris de l’activitat agrícola
de secà, on es conserven els últims reductes de la saviesa popular i tradicional
pròpia de l’indret i, per tant, espais de divulgació del coneixement;
• control de l’erosió, conservació de sòls i efecte embornal: els ecosistemes
mediterranis i en especial els espais naturals dels secans presenten uns sòls
pobres, on el clima accentua els problemes d’erosió i de pèrdua de la matè-
ria orgànica procedent dels residus de la collita i dels subproductes ramaders.
Aquesta matèria orgànica, amb el temps i gràcies a l’activitat de la fauna del
sòl, s’acumula en forma d’agregats, que són els responsables de donar una es-
tructura adequada al sòl i de fer disminuir el risc d’erosió, augmentar la capaci-
tat de retenció d’aigua i la fertilitat. La matèria orgànica que no forma part dels
agregats es descompon per l’acció dels microorganismes i la seva mineralitza-
ció permet l’absorció dels nutrients per part del cultiu. Aquesta descomposició
Els elements que constitueixen la biodiversitat d’una àrea són els reguladors
naturals dels fluxos d’energia i de matèria. Compleixen una funció important
en la regulació i estabilització dels sòls, en l’amortiment i protecció d’accions
mecàniques d’elements com el vent, en l’equilibri entre la matèria orgànica
que es crea i la que es descompon (nutrients), en la degradació de toxines, la
fixació i estabilització de compostos perillosos, així com en processos atmosfè-
rics i climàtics;
• disponibilitat d’espècies cinegètiques: l’activitat cinegètica als espais natu-
rals dels secans té una importància social i econòmica estretament vinculada
als ecosistemes agrícoles. Les mateixes condicions de diversitat que potencien
la presència d’altres espècies en el mosaic agrícola i natural afavoreixen també
el desenvolupament de les poblacions d’ocells com perdius, guatlles i tords,
i també de mamífers com el conill, la llebre, la guineu i el senglar, tots ells
objecte de la caça. La gestió adequada dels espais enfocada a la conservació i
recuperació de poblacions estèpiques coincideix en bona part amb els requeri-
ments que tenen les espècies cinegètiques: els ecosistemes pseudoestèpics amb
nivells òptims de conservació són els que poden oferir les millors poblacions per
a la pràctica de la caça;
• qualitat paisatgística i educació: els diversos espais agrícoles tenen diferents
valors naturals i paisatgístics, segons els impactes de l’activitat humana i de les
infraestructures associades. La qualitat paisatgística està també fortament re-
lacionada amb la biodiversitat que presenten aquests espais, ja que un paisatge
Les ZEPA dels secansJ.
B.
Perdiu roja
133 134
Designacions de les ZEPA
La designació de les ZEPA, en par-
ticular les dels secans de la plana
de Lleida, no ha estat un camí fàcil
a Catalunya.
El llistat actual d’espais catalans pro-
posats per formar part de la xarxa
Natura 2000 es deriva d’una sèrie de
propostes successives formulades pel
Departament de Medi Ambient i Habi-
tatge de la Generalitat de Catalunya
(DMAH), aprovades per acord de Go-
vern. Algunes de les propostes fan re-
ferència específica a espais protegits
dels secans de la plana de Lleida com
la designació de ZEPA de la reserva natural parcial de Mas de Melons (1987), o la
proposta d’inclusió de diversos espais com a LIC a la xarxa Natura 2000 i de designa-
ció de diverses ZEPA en el sector estèpic de la regió mediterrània catalana (2003).
Aquestes propostes i d’altres sobre altres àmbits, presentades per la Generalitat de Ca-
talunya des de l’any 1987, han estat recopilades en la proposta final, acord de Govern
de 2006, que inclou el conjunt de la xarxa Natura 2000 a Catalunya, tant pel que fa a les
llistes de LIC com a les de ZEPA. Sobre aquest global d’espais inclosos a la xarxa Natura
2000, la Comissió Europea (CE) ha analitzat de forma exhaustiva el grau de compliment
assolit per cadascun dels objectius de conservació definits per les dues directives.
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge i el Pla de gestió dels espais
naturals de la plana de Lleida, aprovats per Acord de Govern, són l’instrument que
estableix les normes de protecció, l’ordenació dels diferents usos i activitats socioeco-
nòmiques per a fer-les compatibles amb les preservació dels valors naturals, i la gestió
que cal fer per a assolir els objectius de conservació d’aquests valors.
s’accelera en llaurar ja que es trenquen els agregats i s’oxigena més el sòl, cosa
que afavoreix l’acció dels microorganismes. Els sistemes agrícoles es troben en
un equilibri fràgil, ja que l’acció humana, constant, pot actuar en benefici o
detriment de la conservació dels sòls, depenent de com sigui aquesta.
Els sistemes agrícoles absorbeixen gasos amb efecte d’hivernacle, com el diòxid
de carboni (CO2) necessari per a la fotosíntesi associada al desenvolupament
dels cultius. Realitzen una funció d’embornal sempre que el balanç entre les fi-
xacions de carboni i les seves emissions sigui positiu, tenint en compte, entre al-
tres factors, les emissions que es produeixen a partir dels combustibles emprats
en l’ús de la maquinària agrícola i la producció
de fertilitzants. Els processos productius soste-
nibles i de conservació afavoreixen la captura
del carboni i l’acumulació de matèria orgànica,
alhora que utilitzen mètodes de gestió més efi-
cients que redueixen les emissions. El segrest
de carboni als sòls agrícoles també permet mi-
llorar la qualitat dels sòls, augmentar la seva
productivitat, reduir-ne l’erosió i la contami-
nació de les aigües.
Un altre gas amb efecte d’hivernacle és el metà (CH4). Les seves emissions en
l’àmbit agropecuari estan relacionades amb els processos digestius de la rama-
deria herbívora, regulable en part mitjançant l’alimentació d’aquests animals.
El mateix passa amb els fems obtinguts d’aquests animals i la manera com es
fan les aportacions de fertilitzants als camps de cultiu. Tot i així, els sistemes
agrícoles tenen una certa capacitat de consumir aquest metà en funció del mo-
ment de l’any, gràcies a l’activitat de determinats bacteris del sòl.
Diversos estudis mostren
com l’ús de fertilitzants
inorgànics sembla neutra-
litzar en part el consum de
CH4 per part dels bacteris.
Les ZEPA dels secansJ.
B.
J.B.
J.B.
J.B.
Per tal de valorar on són les millors zones,
la CE disposa d’un inventari que va encar-
regar a l’associació BirdLife International,
la màxima referència en coneixement orni-
tològic en l’àmbit europeu. L’inventari rea-
litzat ha donat lloc a les àrees importants
per als ocells (IBA), delimitades l’any 1998,
que identifica, a grans trets, les àrees més
importants al conjunt de la UE. La CE, en
absència de millor informació científica con-
trastada, fa servir aquest inventari com a
marc de referència tècnic a l’hora de valorar
la suficiència de les propostes de ZEPA.
Calàndria, gaig blau, sisó i terrerola vulgar
135 136
Mapa general de les ZEPA dels secans
Les ZEPA dels secans
137 138
conreus, guarets, erms i fruiters de secà en el sector més proper a Castelldans.
Pel que fa al sector nord (Torreribera), és un espai singular, separat de la resta de
l’espai protegit, amb un mosaic de conreus, tant de regadiu com de secà, i amb
gran abundància d’arbres de gran port, sobretot plataners i freixes.
Paisatge i vegetació
L’organització actual del paisatge està condicionada pel clima semiàrid, que
històricament ha suposat dificultats per al desenvolupament de les activitats
humanes. L’ocupació vigent del sòl es caracteritza per un domini de l’activitat
agrícola que es va ajustant al particular relleu de l’espai, entre el riu i la pla-
taforma garriguenca. Al llarg dels segles, l’activitat antròpica ha anat dibuixant
la fesomia actual del territori d’aquesta unitat, on s’han conservat turons i
tossals, i part de la xarxa fluvial com el riu Set. Tot i que l’activitat agrícola
representa un 79 % de la superfície de l’espai, existeix un mosaic de sòl agrícola
herbaci i llenyós i sòl recobert de vegetació natural. La zona planera es troba
ocupada per grans extensions de conreus herbacis de secà, mentre que l’extrem
oriental (més elevat i accidentat) acull els conreus llenyosos de secà, formats
principalment per ametllers i oliveres. La zona nord de l’espai natural protegit,
travessada per la sèquia quarta del canal d’Urgell, és l’única superfície en què
es practica el cultiu herbaci de regadiu.
Les ZEPA dels secans
Secans de Mas de Melons-Alfés
Aquest espai natural protegit té una superfície de 7.616 ha, està situat entre
les comarques de les Garrigues i el Segrià i pertany als municipis d’Albatàrrec,
Lleida, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Castelldans, El Cogul, Aspa i Alfés.
Es tracta d’un espai discontinu on predomina el paisatge agrícola de secà, en el
qual el cultiu de cereal és el més estès, tot i que també es conreen ametllers i
oliveres. Un petit sector nord de l’espai natural (Torreribera) manté un mosaic
de secà i regadiu.
L’espai exemplifica un paisatge de transició entre el riu Segre i els seus afluents i
l’interior continental i elevat de la plataforma garriguenca. El riu Set, que marca
petits congostos, és un element significatiu de l’espai, dominat per grans exten-
sions de conreu de cereal en la seva part més occidental i per l’alternança de
Les ZEPA dels secans
S.S.
Mas de Melons
139 140
Fauna
En aquesta ZEPA, les espècies prioritàries designades pel Departament de Medi
Ambient i Habitatge (DMAH) són la ganga, el gaig blau, la terrerola vulgar, la
trenca, la calàndria, l’alosa becuda i el xoriguer petit. Acull una de les pobla-
cions més importants de torlit, uns 16-50 mascles de sisó i petits grups que
utilitzen les zones planes cerealistes d’aquest espai durant l’hivern, el 17 %
de la població catalana de gaig blau, amb unes 30 parelles, l’esparver cendrós
amb 0-2 parelles, el 20 % de la població de terrerola vulgar amb unes 175 pa-
relles, l’única població reproductora de trenca a Catalunya i Espanya. També
acull l’única població de ganga formada por 50-60 parelles (90–130 exemplars a
l’hivern), la terrerola rogenca que, amb una població entre 175 i 300 parelles,
representa la pràctica totalitat d’individus de les terres de Lleida i el 15 % de la
població catalana, com també la cogullada fosca.
Així mateix també destaca la presència històrica de parelles de xoriguer petit,
que van nidificar al Mas de Vinfaro i al Corral d’Alfés del 1998 al 2003; tanma-
teix, durant el 2009 no es va constatar la presèn-
cia de cap parella reproductora. La població de
calàndria és també molt important, amb unes 527
parelles. Apareix l’àguila marcenca amb una po-
blació d’una a cinc parelles.
La Timoneda d’Alfés és un indret especialment
singular dins d’aquesta ZEPA, ja que s’hi troben
set de les nou espècies europees de la família dels
alàudids. Destaca per ser l’hàbitat òptim de l’alo-
sa becuda a Catalunya, malgrat que des de l’any
2006 no s’ha detectat cap individu d’aquesta es-
pècie.
Altres aus d’interès sedentàries i nidificants són
el siboc, la merla roquera, el còlit ros, el pardal
roquer, el falcó pelegrí, la gralla de bec vermell.
Altres aus més comunes però també interessants
en aquest tipus d’ambients són la guatlla i l’abe-
llerol. En àrees de vegetació natural també tro-
bem el tallarol de garriga, la tallareta cuallarga o
Les terres que antigament debien estar recobertes per vegetació llenyosa, bos-
quines sobretot, i formacions herbàcies xeròfiles (llistonars i espartars) van ser
roturades i pasturades fins acabar de dibuixar el paisatge actual en mosaic, tot
i que encara romanen erms, guarets, vessants i capçaleres de tossals amb ve-
getació d’interès, o espais com la mateixa timoneda d’Alfés. Aquesta vegetació
natural està dominada per les brolles de romaní amb ginesta biflora, que es con-
centren a la meitat est de l’espai natural, entre Aspa i El Cogul, on el relleu del
sòl es més accidentat i dificulta el seu aprofitament agrícola. De manera més
dispersa, intercalades entre els camps de conreu, existeixen petites extensions
de matollars halonitròfils i brolles de romaní amb foixarda.
La part nord de l’espai natural protegit (Torreribera) destaca per la presència
de conreus herbacis irrigats a manta i especialment per arbres alineats al llarg
dels camins i canals, i que presenten un interessant dinamisme cromàtic; la
tardor és (amb els colors ataronjats de les seves fulles) el punt culminant.
Les ZEPA dels secansSecans de Mas de Melons-AlfésJ.
C.
Aspa
141 142
Dins del terme municipal d’Alfés, hi trobem les restes del castell de Vinfaro,
fortalesa documentada el 1197, i de la qual queda alguna resta en un turó que
domina el riu Set. A Alfés, destaquen també les pintures rupestres al límit del
terme amb Aspa. Es poden veure en una cova de petites dimensions (4,4 m
d’ample i 2,2 m de fons) i formen un conjunt integrat per tres figures: dues cor-
responents a figures zoomorfes naturalistes incompletes (caprins) i la tercera a
restes de pigment. Estan documentades als anys 9000-5000 aC (Epipaleolític).
Dins del casc urbà, hi ha l’església romànica de Sant Pere i l’Hospital de la Sang
que va ser utilitzat abastament a la batalla del Segre durant la Guerra Civil per
atendre soldats republicans. Cal destacar que l’inventari de les construccions
de pedra seca del municipi comprèn 26 cabanes amb coberta de volta de canó,
una torre de guaita de pedra seca, un pou ovalat i empedrat i tres balmes mu-
rades. A llarg del curs del riu Set i prop del poble hi ha restes de cinc molins
(destaca el de Cal Franxiquet) i de peixeres.
A Aspa destaca el castell-palau, situat al nucli urbà, que era la casa residenci-
al dels bisbes de Lleida, documentada el 1215. Té una galeria romànica, una
sala gòtica i reformes posteriors. L’inventari de construccions de pedra seca
determinen l’existència de fins a 28 cabanes amb diversos tipus de volta (falsa
cúpula, volta de canó, volta apuntada, etc.), una balma murada, un aljub i un
pou empedrat.
Al terme de Castelldans, destaca el castell situat a un turó a prop del poble
i documentat des del 1033, tot i que podria tenir un origen islàmic. Resta un
mur perimetral, part del paviment i les cisternes. Al casc urbà, cal destacar Les
Arcades, que són les restes de l’antic celler cenobial cartoixà. L’església de la
Mare de Déu de l’Assumpció té una façana neoclàssica amb una imatge de pedra
policromada de la Mare de Déu amb el nen (segle XV). L’inventari de construc-
cions de pedra seca incorpora fins a 37 cabanes amb cobertes de volta de canó
i dues balmes murades. Castelldans té també un Museu de l’Oli i del Món Rural.
Al terme del Cogul destaquen les pintures rupestres de l’abric de la Roca dels
Moros, en una cavitat d’uns 10 m d’ample, 3 m de fons i 4 m d’alçària, que va
ser utilitzada per l’home durant uns 5.000 anys. Es conserven figures antromor-
fes i zoomorfes i gravats. Aquestes pintures rupestres són Patrimoni de la Hu-
manitat per la UNESCO i s’està treballant per crear el Centre d’Interpretació de
la Roca dels Moros del Cogul. En aquest terme també hi ha les restes del castell
el botxí. L’abundància de preses (guatlles, perdius, conills, rèptils, invertebrats
de mida gran, etc.) és una garantia de la presència de diverses espècies de
rapinyaires. D’interès són les poblacions locals d’àguila daurada, àguila cua-
barrada, el falcó mostatxut; a l’hivern, l’esmerla i l’arpella pàl·lida. Les parets
que envolten el tram del riu Set que discorre per l’espai conté alguns territoris
de l’escàs còlit negre circumscrit a Catalunya a zones del migjorn tarragoní i
lleidatà. Aquesta espècie també apareix a la vall de Matxerri.
Elements de patrimoni històric
Cal destacar en aquest espai natural la disposició de diversos jaciments d’in-
terès al llarg del riu Set. Al mateix temps, cal destacar que l’aeròdrom d’Alfés
va aparèixer durant la Guerra Civil. Va ser un dels principals aeròdroms militars
republicans utilitzats durant el 1936-1938, i va tenir un paper molt important al
Front d’Aragó i a la batalla de Belchite. Conserva búnquers, dos nius de metra-
lladora, el campament republicà i els refugis antiaeris.
També cal destacar dins de l’espai natural diverses cabanes de volta, algunes
d’aquestes senyalitzades pel Consell Comarcal del Segrià, i els interessants Mas de
Matxerri i Mas de Melons, situats a la reserva natural parcial que duu el mateix nom.
Ganga mascle
J.I.
Les ZEPA dels secansSecans de Mas de Melons-Alfés
143 144
negre o l’oreneta cua-rogenca. De camí a Castelldans podem observar una al-
ternança de conreus de cereal herbaci i arbori de secà, especialment ametllers
i oliveres. Ja de tornada per la part nord, entre els quilòmetres 20 i 25, abunden
les brolles i els erms i es poden observar bones panoràmiques de la plana amb
abundants conreus de regadiu. A poc a poc, després de travessar la carretera
que uneix Artesa de Lleida i Aspa, el paisatge comença a canviar de nou, amb
zones amb grans extensions de cereal.
Dades d’interès:
• Distància: 38,8 km.
• Com fer-la: si es vol realitzar la ruta completa es recomana fer-la en
bicicleta o cotxe, tot i que en ser circular es pot realitzar caminant durant
tot el dia. En cas de fer-la caminant, és millor fer només alguna zona. Si
voleu gaudir de la gran varietat d’ocells, no oblideu buscar pels camps,
guarets i construccions abandonades amb els prismàtics.
• Dificultat: mitjana (a peu) per la seva longitud, tot i que és un camí força
planer. Es tracta d’una ruta que es pot realitzar en cotxe tot i que en alguns
punts el camí pot estar una mica en mal estat, especialment després de les
pluges. A migdia, durant els mesos de primavera-estiu, pot fer molta calor i
per això cal portar aigua, un barret i calçat adequat per caminar.
• Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes d’abril i maig,
especialment a primera hora o darrera hora del dia per poder gaudir d’una
temperatura agradable i de la màxima activitat dels ocells, així com de la
millor llum.
del Cogul, documentat al segle II. L’inventari de construccions de pedra seca al
Cogul incorpora fins a vuit cabanes amb cobertes de volta de canó i dos aljubs.
Al casc urbà de Puigverd de Lleida hi trobem l’església parroquial de Sant Pere,
del segle XVIII.
A Artesa de Lleida, l’inventari de construccions de pedra seca determina l’exis-
tència de tres cabanes de pedra seca amb coberta de volta de canó. Al casc
urbà, hi trobem la casa Gallart (XVIII), l’església parroquial de Sant Miquel (ne-
oclàssica del segle XVIII) i les restes de l’antiga vila closa, anomenada la Vileta.
Visitar l’espai
Miradors
Si es recorre l’autopista AP-2 en direcció est-oest, des de Castelldans fins a
l’inici, la visió de l’espai es redueix a l’entorn pròxim, especialment cap al sud,
ja que l’autopista discorre en una cota inferior a l’altiplà on se situa la zona de
Mas de Melons. Tanmateix, a mesura que ens movem cap a l’oest, el camp visual
es va obrint i es pot arribar a veure el canal d’Urgell al nord i les àmplies zones
cerealistes cap al sud. Com a horitzó constant destaca el tossal de Carrassuma-
da, situat al sud-oest de l’espai protegit dels Secans del Segrià-Utxesa. El nucli
d’Alfés, abans fortalesa i situat al límit de l’espai, conserva encara l’estructura
de vila closa i és conegut com la Vileta. El poble s’eleva en un turó sobre la
riba esquerra del riu Set i, des dels punts elevats del nucli, es veu una àmplia
panoràmica de la ciutat de Lleida i de bona part de l’espai natural.
Ruta ( )
Es tracta d’una ruta llarga, circular, que travessa inicialment la timoneda d’Al-
fés, única superfície relativament gran d’aquest hàbitat a Catalunya i on trobem
moltes espècies d’ocells amenaçats. Després de travessar l’autopista, trobem
grans extensions agrícoles de cereal de secà. A poc a poc, comencem a veure
camps d’ametllers que alternen amb els conreus de cereal fins que arribem
al riu Set on hi ha diverses cabanes de volta interessants, així com un hàbitat
característic i on podem trobar espècies d’ocells força interessants com el còlit
J.C.
Les ZEPA dels secansSecans de Mas de Melons-Alfés
Aspa
145 146
N.L
.
Punt 1: en aquest tram del recorregut podem observar algunes espècies d’ocells
molt rares a Catalunya com són la ganga o la terrerola vulgar.
Punt 2: timoneda d’Alfés. En aquest indret trobem un dels hàbitats més
amenaçats a Catalunya i que manté una elevada diversitat d’espècies d’ocells.
Cal destacar l’extinció de l’alosa becuda l’any 2006, que trobava aquí el seu
únic refugi de tot Catalunya, representant el límit oriental de la seva distribució
a Europa. També trobem espècies com la calàndria, la terrerola o la ganga,
entre d’altres.
Punt 3: torre de nidificació d’ocells. En aquest punt crien diverses espècies
d’ocells, la gralla, la xixella i el gaig blau.
Punt 4: riu Set. En els vessants rocosos del riu Set podrem observar espècies
d’ocells com la merla roquera, el còlit negre, el còlit gris o els abellerols.
Punt 5: secà i Regadiu. Des d’aquest punt del recorregut podem observar les
diferències existents entre els conreus de regadiu (situats a la plana) i els de
secà, on alternen erms amb ametllers i oliveres.
Punt 6: mosaic de conreus de secà. En aquest punt del recorregut podem
observar la varietat de conreus de secà alternats amb vegetació natural.
Altres rutes senyalitzades ( )
Es troben dins la reserva natural parcial de Mas de Melons i al llarg d’aquesta
hi trobareu senyalització direccional i també informativa dels valors naturals
presents en aquest espai.
1
2
35
4
6
Les ZEPA dels secansSecans de Mas de Melons-Alfés
147 148
El conreu herbaci ocupa el 94 % de la superfície total de l’espai. La presència
del riu d’Ondara i diversos canals secundaris del canal d’Urgell permeten l’exis-
tència de conreus herbacis extensius de regadiu a l’extrem sud i central de l’es-
pai protegit. La vegetació natural existent ocupa 137 ha que s’estenen a l’est
de la carretera C-53 d’Anglesola a Tornabous i està constituïda per matollars
halonitròfils de sòls àrids.
Anglesola-Vilagrassa
Se situa a la zona central de la comarca de l’Urgell i comprèn una superfície de
1.123 ha. Pertany als municipis de Tàrrega, Anglesola i Vilagrassa. És un espai
monopolitzat per la presència de camps de conreu amb cultiu de cereal, tot i
que també hi ha petits cultius d’ametllers i oliveres.
Paisatge i vegetació
L’espai natural protegit d’Anglesola-Vilagrassa comprèn un territori de relleus
suaus formats per una suau planura de fons pla amb molt poques alçàries. L’agri-
cultura de cereal és la protagonista principal del territori, on el riu d’Ondara té
encara una presència modesta però visible. Dins l’espai natural no existeixen
nuclis de població. Atesa la preponderància de l’ús agrari del sòl, el paisatge de
l’espai és clarament agrícola, molt homogeni, amb línies rectes i horitzontals, i
només la fenologia dels cultius dominants aporta un cert dinamisme estacional.
Les ZEPA dels secans
J.P.
Anglesola-Vilagrassa
149 150
Visitar l’espai
Miradors
Dins la ZEPA no existeixen miradors
paisatgístics. Tot i així, l’ermita de
Sant Eloi de Tàrrega permet visi-
ons àmplies d’aquest espai.
Ruta
Aquesta ZEPA és la més petita de
les ZEPA de secans que trobem a la
plana de Lleida, és pràcticament
plana i la ruta és força curta. De
fet, es podria considerar com l’inici de la ruta de la ZEPA adjacent de Plans de
Sió, molt més llarga i que s’inicia just on aquesta finalitza. La ruta és ideal per
fer-la en bicicleta o caminant i només es recomana fer-la en cotxe si es decideix
continuar per la ruta de Plans de Sió. Travessa camps de cereal on és fàcil ob-
servar espècies com el cruixidell, la perdiu, la guatlla, però sobretot l’esparver
cendrós, que fa servir els camps de cereal com a lloc de nidificació.
Dades d’interès:
• Distància: 4,8 km.
• Com fer-la: caminant o en bicicleta. Tot i ser lineal es pot tornar per al-
tres camins de la zona. Una altra opció és empalmar amb la ruta de Plans
de Sió, molt més llarga i que es pot realitzar en cotxe. No oblideu portar
uns prismàtics i, si podeu,contractar un guia ornitòleg, podreu observar i
aprendre’n molt més.
• Dificultat: baixa, la ruta és molt planera i curta; es realitza en una hora
caminant (només anada).
• Dates recomanades: ideal per realitzar-la entre març i juny, època en
què podreu observar l’esparver cendrós planejant a baixa altura per buscar
aliment.
Fauna
En aquesta àrea es troba el principal nucli reproductor d’esparver cendrós,
incloent les millors zones per a la nidificació d’aquesta espècie (set parelles el
2009), així com un dels nuclis de reproducció del sisó, al voltant d’uns 29 mas-
cles. Aquestes dues espècies són les designades com a prioritàries de conser-
vació pel DMAH dins la ZEPA. També cal destacar la presència d’altres espècies
com el gaig blau amb una parella, la calàndria amb unes 90 parelles, la terrerola
vulgar amb tres parelles i el xoriguer petit.
Elements de patrimoni històric
Dins d’aquest espai no trobem elements remarcables del patrimoni històric i
cultural. En tot cas, es podria citar l’església de Santa Maria de Vilagrassa, dins
del casc urbà del poble, amb una important portalada romànica. Al casc urbà
d’Anglesola, destaca Cal Gasol (casa pairal del segle XV) que incorpora un petit
museu de la pagesia, i l’església parroquial de Sant Pau de Narbona, construïda
a final del segle XVI però que manté encara unes estàtues originals romàniques
a la façana.J.
P.
J.B.
Les ZEPA dels secansAnglesola-Vialgrassa
Anglesola
Esparver cendrós mascle
151 152
Inici-final: aquesta ZEPA de petites dimensions és una de les més importants
per a la reproducció de l’esparver cendrós de tot Catalunya. Aquesta espècie
està greument amenaçada a Catalunya on hi crien molt poques parelles. Es pot
observar entre mitjan març i el mes d’agost.
J.P.
Les ZEPA dels secansAnglesola-Vialgrassa
Anglesola-Vilagrassa
153 154
Les transformacions humanes vinculades a l’activitat agrària estructuren i de-
fineixen el seu espai i ocupen aproximadament el 80 % de la superfície total de
l’espai natural. El relleu variat de l’espai de Granyena determina l’existència
d’un mosaic vegetal en el què es combinen l’ús agrícola, dominat pels conreus
herbacis i amb certa representació de conreus llenyosos, i la vegetació natural
que ocupa el 18 % de la superfície de l’espai protegit.
En general, i especialment a la meitat est, el sòl s’ha aprofitat mitjançant l’es-
tabliment de terrasses agrícoles que permeten superar els desnivells existents
entre les fondalades dels barrancs i les parts més elevades de les serres de la
zona. Al Pla de la Ruda, a l’est de Verdú, el territori està íntegrament ocupat
per conreus herbacis extensius de secà i conreus llenyosos de secà; el més abun-
dant és el d’olivera, que va acompanyat pel conreu de fruita seca i per la vinya,
que a Granyena presenta l’extensió més gran del conjunt dels espais naturals
protegits de la plana de Lleida.
A l’espai apareix un tipus de patró agroforestal de fons de valls molt caracte-
rístic: es tracta d’una estructura morfològica lineal, amb una vall principal que
funciona com a espina dorsal d’un seguit d’altres petites valls.
Granyena
Se situa entre les comarques de l’Urgell i la Segarra i ocupa una superfície de
6.646 ha. Pertany als municipis de Tàrrega, Granyanella, Cervera, Granyena de
Segarra, Ribera d’Ondara, Montornès de Segarra, Montoliu de Segarra, Guimerà
i Verdú. Té una orografia molt marcada i formada en conjunt per petites serres
i valls. Els cultius arboris se situen esglaonadament a les valls i els cultius de
cereal a les zones d’escorrentia. En general, s’observa un mosaic de cultiu amb
guarets erms i boscos.
Paisatge i vegetació
A grans trets, l’espai natural protegit de Granyena se situa a l’extrem nord-
oest del costat occidental de l’altiplà de la Segarra, així com també a la zona
de transició cap als conreus de secà de la plana d’Urgell, al sud de Tàrrega. La
presència dels cursos del riu Ondara al nord i del Cercavins al sud determinen
també certa gradació altitudinal cap a l’oest.
Les ZEPA dels secans
J.B.
Granyena
155 156
Els carrascars són la vegetació arbòria predominant i s’estenen per les vessants
i cotes altes de la serra Llarga, al nord. Les fondalades de la meitat sud, traves-
sada per un nombre més alt de cursos d’aigua, acull les rouredes de roure valen-
cià, mentre que les zones de més pendent lliures de conreu estan ocupades per
les pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolles calcícoles. Al nord del torrent
de la Vilagrasseta i del Cercavins, així com a les cotes elevades de la serra
Llarga s’hi situen les 179 ha de llistonars de terra baixa, hàbitat d’interès co-
munitari prioritari que suposen el 4,7 % de la superfície total de l’espai natural.
Fauna
Aquesta zona té un gran interès per a les poblacions d’àguila cuabarrada ja que
és una àrea de dispersió de juvenils d’aquesta espècie. També es poden trobar
alguns exemplars de torlit, de sisó amb 5-10 mascles, de gaig blau amb 5-10
parelles, de calàndria amb 9-27 parelles, de cogullada fosca i, esporàdicament,
s’ha observat la terrerola vulgar. A més, gràcies al mosaic d’hàbitats presents
a l’espai, presenta una bona representació de rapinyaires com l’arpella vulgar,
l’esparver cendrós i el duc, i altres espècies com l’enganyapastors, l’hortolà i
la tallareta cuallarga.
Els usos del sòl varien segon els pendents i la qualitat del sòl: als punts més
baixos del fons de la vall se situen els usos agrícoles, sempre conreus herbacis
de secà; més amunt, als vessants, es poden encara percebre les terrasses de
cultius actualment abandonades i colonitzades per vegetació; i, finalment, a
les cotes més altes, els protagonistes són les masses lineals de pinedes. Aquest
patró es pot localitzar a les valls d’Ondara i del Cercavins. A la vall d’Ondara
les pinedes són substituïdes per garrigues de coscoll; pel que fa a la conca del
Cercavins, al fons de la vall hi trobem vinyes en comptes de camps d’herba-
cis. També a l’àrea drenada pel Cercavins, sobretot a la zona de Montornès
de Segarra, hi trobem els primers fruiters de secà, majoritàriament oliveres i
ametllers, que ocupen les terrasses en els primers pendents accentuats. Entre
les singularitats del paisatge agrari d’aquest espai natural també cal subratllar
la presència de murs de pedra.
La vegetació natural s’intercala amb els conreus i ocupa principalment les zones
de més pendent o els marges dels torrents que travessen el territori. El tipus
de vegetació dominant són les brolles de romaní amb foixarda i es concentra en
l’àrea compresa entre el torrent de Vilagrasseta i el Cercavins. Cal destacar que
es tracta de l’espai protegit amb més extensió forestal de totes les de la plana
de Lleida (aproximadament del 10 %).
J.P.
Les ZEPA dels secansGranyena
Mas Bondia (Granyena)
157 158
i una torre rodona de vigilància de 20 m d’alçària; està documentat com a
assentament des de l’edat ferro-ibèrica i posteriorment durant tota l’edat mit-
jana. Dins del casc urbà, destaca l’estructura de carrers medievals i l’església
parroquial d’origen gòtic. A la vall del riu Corb, es troben les ruïnes de l’antic
monestir cistercenc de la Vallsanta.
A Verdú destaca el castell central de la vila, que conserva una torre de l’ho-
menatge de planta circular de 25 m d’alçària, diverses dependències d’origen
gòtic i el doble mur. Al seu voltant, la vila es tanca i és defensada amb torres
quadrades del segle XII. En aquest poble destaca també l’església parroquial
amb la portalada d’origen romànic.
A Montoliu de Segarra cal destacar el castell enlairat, d’origen medieval.
Visitar l’espai
Miradors
El relleu de l’espai permet posicions topogràfiques variades a l’observador, de
manera que els paisatges són oberts o tancats segons la localització. L’alternan-
ça de textures vegetals en harmonia amb la suau topografia conforma patrons
molt atractius, de línies corbades. Els principals miradors de la unitat es troben
a Granyena de Segarra (panoràmiques a la meitat occidental).
Ruta
La ruta pel secà de Granyena és circular; aquest fet la fa ideal per realitzar-la en bici-
cleta. Tot i que que té pendents forts, aquestes són relativament curts. La ruta té en
total un desnivell acumulat de 322 metres. La ruta comença al municipi de Granyena
de Segarra i dóna la volta en el sentit de les agulles del rellotge. Tan bon punt comen-
cem, arribem al punt més alt del recorregut, pocs quilòmetres abans d’arribar a Mon-
tornès de Segarra on hi ha el castell de Montornès, molt malmès ja que els materials
i estructures es van utilitzar per a la construcció de l’església parroquial i altres cases
del poble. Al quilòmetre deu del recorregut passem a prop del Mas del Bondia, que
mereix una visita. Després, continuem en descens amb petites pujades que travessen
les característiques valls d’aquest espai cap a la zona nord del recorregut, fins arribar
a Sant Jaume de la Mora, al costat del riu Ondara. A partir d’aquí el camí comença a
pujar passant per Granyanella i finalitza de nou a Granyena.
Elements de patrimoni històric
A la part sud d’aquest espai les construccions de pedra seca adquireixen una
especial rellevància, de manera que donen identitat al territori i paisatgísti-
cament tenen molt valor. Hi ha escampats arreu nombrosos castells de gran
bellesa i que estan situats en turons, cosa que els fa visibles des de molts punts
del territori. Les restes de diversos molins fariners antics romanen al llarg del
traçat dels rius, entre aquests el molí de Poblet (Verdú) o el molí del Mas de
Bondia (Montornès de Segarra).
A Granyanella hi podem trobar els castells de Granyanella, d’estil romànic (XI) i
actualment força enrunat; el castell de la Curullada també d’estil romànic (XI,
XVI); de Fonolleres, d’estil romànic però molt reformat; i la Torre Saportella o
Molí de la Torre, d’estil gòtic renaixentista (XIV).
A Granyena de Segarra hi ha el castell de Granyena, documentat com a empla-
çament des de l’època final ferro-ibèrica i posteriorment entre els anys 988 a
1789.
A Montornès de Segarra trobem el castell de Montornès, documentat com a em-
plaçament des de l’època ferro-ibèrica i des de l’any 400 durant tota l’època
medieval. Molt malmès ja que els seus materials i estructures es van utilitzar en
la construcció de l’església parroquial i altres cases del poble.
A Guimerà, i espacialment allunyat del límit de l’espai natural protegit, es tro-
ba el seu castell enlairat, d’estil romànic, del qual queden murs, estructures
JM.F
.
Les ZEPA dels secansGranyena
Torlit o samerlic
159 160
Dades d’interès:
• Distància: 24,9 km.
• Com fer-la: és millor realitzar la ruta en bicicleta, ja que es tracta d’una
ruta circular i és bastant llarga; tot i que es pot realitzar en cotxe, alguns
punts poden ser complicats per l’estat de la pista i caminant és una mica
llarga. Si voleu gaudir de les espècies més representatives de la zona, hau-
reu de mirar cap al cel, on, amb una mica de sort, podreu localitzar alguna
àguila cuabarrada. Això sí, no oblideu portar uns prismàtics.
• Dificultat: mitjana, tot i que el desnivell total acumulat no és molt alt, la
ruta presenta algunes rampes fortes.
• Dates recomanades: ideal per realitzar-la durant la primavera per gaudir
d’una varietat més gran d’espècies d’ocells, però durant l’estiu, la tardor
i l’hivern és un molt bon lloc per observar l’àguila cuabarrada, que utilitza
aquest indret com a àrea de dispersió de juvenils.
Punt 1: aquest és el punt més elevat del recorregut, amb 645 metres.
Punt 2: a Montornès de Segarra trobem el castell de Montornès, documentat
com a emplaçament des de l’època ferro-ibèrica. Es troba molt malmès perquè
els seus materials i estructures es van utilitzar en la construcció de l’església
parroquial i altres cases del poble.
Punt 3: els ambients en mosaic com el que observem en aquesta zona del secà
de Granyena presenta una gran quantitat de conills i perdius, espècies clau per
a l’alimentació de l’àguila cuabarrada, que fa servir aquesta zona com a àrea
de dispersió post-reproductora dels juvenils.
Punt 4: en aquest creuament agafarem el camí de l’esquerra (en direcció al Mas
del Bondia), en un terreny que descendeix lleugerament. En aquest punt del
recorregut abunden les oliveres.
Punt 5: bones vistes d’una de les valls principals de la ZEPA de Granyena.
5
3
2
1
4
Les ZEPA dels secansGranyena
161 162
La sinuosa morfologia de la serra Llarga, amb la seva peculiar alineació de tu-
ronets individuals, esdevé protagonista persistent en la imatge visual de l’espai
natural, en combinació amb la seqüència dels tossals de la Noguera Ribagorçana
i del Segre. Al seu peu s’estén una plana per la qual discorre el riu de Farfanya,
afluent del Segre, un tret distintiu de l’espai, que creua l’espai protegit en la
seva part nord al costat del nucli de Castelló de Farfanya i després es constitu-
eix en el límit occidental del sector sud.
El territori és eminentment agrícola; l’ús del sòl dominant és el conreu agrícola
herbaci de secà, que ocupa més de la meitat de la seva superfície (58,4 %). En
els darrers anys l’entorn de l’espai natural protegit ha sofert una transformació
notable a conseqüència de la seva posada en regadiu amb la inauguració del
canal Algerri–Balaguer (1999).
Dins l’espai, però, romanen els conreus cerealístics amplis a la part sud (en un
relleu molt planer, sense zones pràcticament de vegetació natural exceptuant
grups i bosquetons de carrasques i amb marges molt petits entre camps, i sense
incidència de conreus llenyosos) i al nord, on els camps de conreu (bàsicament
cereals però també oliveres) s’alternen entre zones d’alzinars i taques de mar-
ges més àmplies i amb una parcel·lació més reduïda. En aquest sector sud cal
distingir el peu de la serra constituït encara per aquestes parcel·les relativa-
ment àmplies de cereals i el cor de la serra, on domina la vegetació natural
(brolles, timonedes gipsícoles, cadequers, repoblacions de pi blanc).
Secans de la Noguera
Aquest espai situat a la zona sud-oest de la comarca de la Noguera, té una su-
perfície de 8.960 ha i pertany als municipis de d’Algerri, Ivars de Noguera, Ós
de Balaguer, Balaguer, Castelló de Farfanya i Camarasa. És un espai discontinu
on predominen els camps de conreu de cultius de cereal al sector sud i conreus
entre turons amb brolles, boscos i matollars al nord.
Paisatge i vegetació
L’espai natural protegit dels Secans de la Noguera comprèn un territori bàsica-
ment planer en la seva part sud, situada sobre una antiga terrassa elevada al
costat dret del riu Segre, entre aquest i el riuet de Farfanya, i amb un relleu
més accidentat a la part nord, limitada per les terres al·luvials dels rius Noguera
Ribagorçana i Segre i pel primer estrep prepirinenc (els Aspres de la Noguera).
Les ZEPA dels secans
J.P.
Secans de la Noguera
163 164
certa freqüència l’arpella pàl·lida, l’esmerla, abundants aligots i el milà negre,
i a l’estiu el falcó mostatxut. El xoriguer comú és molt freqüent a la zona, on
també s’observa el falcó pelegrí. Es tracta d’una zona on es poden veure en
vol joves en dispersió d’àguila daurada i cuabarrada, així com adults d’aquesta
espècie i d’àguila marcenca. També és possible observar l’aufrany. En aquesta
serra també són molt abundants les poblacions de còrvids (fins a sis espèci-
es), sílvids (incloent la tallareta cuallarga), túrdids hivernants (incloent el rar
tord ala-roig). També destaca la presència del mussol banyut. Les poblacions de
fringíl·lids són força interessants i destaquen els estols hivernals.
Elements de patrimoni històric
No existeixen nuclis urbans dins l’espai natural, però al sector nord destaquen
els pobles inserits o protegits pels escarpaments de la serra, com Ivars de No-
guera a l’oest, Algerri i Castelló de Farfanya al sud i Gerb a l’est. Aquests pobles
són antics, esgraonats sobre els vessants i compten amb restes de castells enlai-
rats, entre els quals destaca, pel seu grau de conservació i estètica, el castell
de Castelló de Farfanya.
Dins de l’espai natural protegit dels Secans de la Noguera destaquen les restes
del poble semiabandonat de la Figuera, al terme municipal d’Algerri. Es conser-
ven les restes de la torre i de l’ermita romànica de Sant Salvador de la Figuera.
Es tracta de l’espai protegit amb més proporció de vegetació natural (37,5 %)
a causa, principalment, de la topografia de la zona, caracteritzada per l’exis-
tència de diverses serres i barrancs que dificulten la utilització agrícola del sòl.
El conjunt de la vegetació natural està dominat per les brolles i timonedes amb
ruac (ocupen el 14,5 % de la superfície total), que s’estenen tot resseguint la
serra Llarga, al sud de l’espai protegit, i al voltant del barranc del Macip. Cal
destacar que aquesta comunitat vegetal està considerada hàbitat d’interès co-
munitari prioritari (vegetació gipsícola ibèrica). També són abundants les brolles
de romaní amb foixarda que, juntament amb els carrascars, ocupen el relleu
accidentat de la serra de l’Àliga i la serra de Boïgues, al centre de l’espai natural
protegit, i la serra de la Mora, a l’extrem nord-est. Com en la majoria dels espais
naturals protegits de la plana de Lleida, els Secans de la Noguera presenten una
certa superfície recoberta per prats mediterranis rics en plantes anuals.
Fauna
Les espècies prioritàries a la ZEPA dels Secans de la Noguera són la xurra, el
xoriguer petit, la terrerola vulgar, el gaig blau, l’esparver cendrós i la calàndria.
També hi ha presència del sisó i l’arpella pàl·lida. Cal destacar que a la zona
de d’influència dels Secans de la Noguera s’han concentrat, durant el 2009,
56 de les 67 parelles de xoriguer petit censades a la plana de Lleida. La serra
Llarga rep la visita d’espècies més montanes provinents de més al nord, com és
el cas dels voltors, nidificants a la zona del Montsec. A l’hivern apareixen amb
JM.A
.
Les ZEPA dels secansSecans de la Noguera
Secans de la Noguera
165 166
El municipi de Balaguer té un casc amb valor històric de primer ordre però no
incorpora elements destacats dins del territori protegit. Sobresurten, però, les
restes de les seves muralles d’origen àrab, el castell Formós i la basílica del Sant
Crist, així com el convent de Sant Domènec i l’església romànica de Santa Maria
de les Franqueses.
Visitar l’espai
Miradors
La carretera entre Castelló de Farfanya i Os de Balaguer permet apreciar trans-
versalment els trets característics de la serra Llarga i el seu sistema agronòmic
associat; el recorregut entre Alfarràs i Castelló de Farfanya permet apreciar
tota la cara sud d’aquesta serra. El sector sud de l’espai natural no té carrete-
res ni miradors, només una trama de camins rurals. El trajecte de la carretera
C-26 es caracteritza per un contrast entre espais de visibilitat oberta i tancada,
on la visibilitat és fragmentada i la major part del territori es troba ocult entre
Alfarràs i Algerri. D’Algerri a Castelló de Farfanya, en canvi, la visió s’obre i
s’amplia i esdevé una visió panoràmica caracteritzada per una seqüència de
conreus herbacis extensius de secà. Si ens aproximem a Balaguer destaquen, ja
a les ribes del riu Segre, els matollars, espartars i carrascars.
Els principals miradors de l’espai protegit són externs i es troben a les rodalies
del cementiri d’Albesa (panoràmiques a la serra Llarga) i als pobles d’Algerri
i Castelló de
Farfanya (pa-
noràmiques a
la zona sud de
l’espai). Tot
i així, alguns
punts elevats
de la serra,
com les pis-
tes que surten
des del poble
d’Ivars de No-
guera cap a
Una mica més amunt del poble hi ha les restes dels trullets, petites coves ex-
cavades a les roques per conservar els vins. Sobresurt en aquest terme l’ermita
de Santa Bàrbara. Corresponent al terme municipal d’Ivars de Noguera, cal des-
tacar que dins del territori de l’espai natural hi ha l’ermita de Sant Sebastià. Al
sector sud de l’espai natural no destaca cap element històric rellevant, només
els masos tradicionals agraris, anomenats torres.
El nucli del poble d’Algerri té també elements d’interès com l’església de Santa
Maria (gòtica modificada al segle XVIII), l’ermita de Sant Blai, les restes del
Castell i la casa Escolà (neoclàssica del 1764).
Si bé el terme d’Os de Balaguer no contribueix amb cap element d’interès his-
tòric o cultural especialment important a l’espai natural protegit, cal destacar
l’existència del castell que domina el poble, com també el monestir romànic
de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, i el castell de Montessor. Al mateix
temps, la zona del nucli de Gerb està dominat per la penya de l’Espígol, on hi
ha les restes del castell i del poble vell. A la zona de plana de Gerb, cal desta-
car els jaciments arqueològics de la Torre de Moles, els Capitells de Morulls o la
necròpolis tubular de la Colomina.
Castelló de Farfanya és un poble medieval amb gran riquesa d’elements d’in-
terès cultural i històric. En un turó que domina el poble hi ha les restes del
castell i l’església gòtica de Santa Maria (amb retaule gòtic del segle XV). Dins
del poble, cal destacar l’església romànica de Sant Miquel (segle XIII), els casals
renaixentistes, els carrers porticats i el palau set-centista dels Ducs d’Alba, com
també una font barroca a la plaça de l’església.
J.P.
Les ZEPA dels secansSecans de la Noguera
Castelló de Farfanya
Ruta ( ) Altres rutes senyalitzades ( )
167 168
Ruta 2
La ruta del sector sud-oriental dels Secans de la Noguera circula pel secà de
Balaguer, una àrea més planera que la zona nord-est de la ZEPA on es troba la
ruta 1. Es tracta d’una ruta circular, duns 11,2 km de longitud i que transcorre
per pistes amples i en bon estat, que només després de les pluges poden estar
en força mal estat. És ideal per realitzar-la en bicicleta o caminant, però també
es pot realitzar en cotxe. La ruta travessa grans extensions de cereal de secà
amb presència de guarets, sovint amb força vegetació i que al maig adquireixen
el seu màxim esplendor amb una variada flora. A diferència de la zona nord de
la ZEPA, en aquest recorregut són escassos els punts amb vegetació natural. Al
llarg de l’itinerari podem observar una variada fauna ornítica; destaquen el sisó,
la calàndria, el xoriguer petit, el torlit, la perdiu i la guatlla entre moltes altres.
Dades d’interès:
• Distància: ruta 1 (zona nord), 17,6 km; ruta 2 (zona sud-est), 11,2 km.
• Com fer-les: és millor realitzar el recorregut per la zona nord (ruta 1) en
bicicleta o en cotxe per la seva longitud i en no tractar-se d’una ruta circu-
lar. En canvi, la zona més propera a Balaguer és pot realitzar en 2-3 hores
caminant. Si voleu gaudir de la gran varietat d’ocells, especialment a la
zona sud-est, no oblideu portar uns prismàtics i si podeu contractar un guia
ornitòleg, podreu observar i aprendre molt.
l’est (i cap a l’ermita de Sant Sebastià) permeten obtenir vistes interessants
del cor de la serra, com també des del poble abandonat de la Figuera per la
seva situació enlairada. Les carreteres C-12 entre Balaguer i Os de Balaguer i
LV-9046 entre Gerb i Vilanova de la Sal permeten observar la part nord-oriental
de l’espai natural protegit, que és marcadament molt més muntanyós i forestal.
La carretera L903 fins a Ivars de Noguera permet també apreciar els espadats
que limiten la vall de la Noguera Ribagorçana. Cal remarcar la Serra Llarga com
a referent visual constant per a la resta de la regió de Lleida.
Ruta 1
Es tracta d’una ruta lineal amb un desnivell acumulat d’aproximadament 150 me-
tres, una longitud de 17,6 km i que transcorre entre Algerri i Castelló de Farfanya.
Aquest fet la fa ideal per realitzar-la en cotxe o en bicicleta. Només començar, i
en sortir del poble d’Algerri, podem observar els Trullets d’Algerri, on antigament
s’emmagatzemava el vi. Ja ficats al secà podem observar les notables diferències
amb altres secans de la plana de Lleida, amb més presència d’arbres (fins i tot
algun roure) i un relleu més ondulat que defineix aquest paisatge com una trans-
ició entre el secà i els prepirineus. Existeixen bones taques de vegetació natural,
moltes vegades de tipus arbustiu, que dominen les zones amb més pendent. A la
meitat del recorregut trobem el poble semiabandonat de la Figuera, situat en un
alt amb bones vistes sobre la part sud de l’espai natural. Posteriorment, el re-
corregut es dirigeix cap a l’est per una àrea amb abundants camps de conreu de
cereal per acabar baixant cap al riu Farfanya on finalitza el recorregut.
J.B.
Les ZEPA dels secansSecans de la Noguera
Xurra (grup de mascles i femelles)
169 170
• Dificultat: són unes rutes que poden tenir camins en mal estat i són de vega-
des difícils de fer en cotxe, especialment després de les pluges. Si es fa cami-
nant als mesos de primavera-estiu durant les hores del migdia pot fer molta ca-
lor i per això és important portar aigua, un barret i calçat adequat per caminar.
• Dates recomanades: durant tota la primavera, especialment des de mitjan
abril fins al finals de maig, quan hi ha una major diversitat d’ocells i quan els
guarets estan més florits. A principi d’estiu és el millor moment per observar
les xurres, això sí, per veure-les primer les haureu d’escoltar quan volen, ja
que a terra és una espècie molt críptica.
Ruta 1
Punt 1: des de la mateixa carretera s’observen els Trullets d’Algerri. La utilitat
dels trullets era emmagatzemar el vi durant el temps necessari per fer el pro-
cés de la fermentació i, posteriorment, extreure aquest líquid per comerciar o
consumir. Més informació: http://www.ccnoguera.cat/algerri/
Punt 2: en aquesta zona del recorregut dominen els ambients cerealístics amb es-
pècies com el cruixidell, l’abellerol, la perdiu o, fins i tot, el gaig blau, que fa servir
forats en grans ametllers i oliveres o en edificacions abandonades per fer el niu.
Punt 3: en aquesta petita bassa podem trobar una interessant fauna, principal-
ment d’insectes, com per exemple, les libèl·lules. Agafarem la pista que puja
cap a l’esquerra on el camí pot estar complicat en cas de pluges recents o si
es condueix un cotxe molt baix. En aquest cas es recomana seguir per la pista
anterior fins arribar de nou a la ruta.
1
2
3
4
5
6
Les ZEPA dels secansSecans de la Noguera
JM.F
.
Milà reial
171 172
Punt 4: bones vistes de la serra, on s’observa molt bé la transició entre el secà
situat cap al sud i les serres prepirinenques al nord.
Punt 5: en aquest punt del recorregut trobem el poble semiabandonat de la
Figuera, al terme municipal d’Algerri. Es conserven les restes de la torre i de
l’ermita romànica de Sant Salvador de la Figuera.
Punt 6: vistes de la vall del riu Farfanya on finalitza el recorregut.
Ruta 2
Punt 1: en aquest punt podem observar una zona de vegetació natural rodejada
de camps de cereal. Aquest petit tossal mereix una parada per gaudir de les
nombroses plantes aromàtiques i és un lloc per descansar en una de les poques
ombres que trobem al secà. A més en aquesta zona és fàcil gaudir de la presèn-
cia dels abellerols, el mussol, el cucut reial i, fins i tot, el sisó.
Punt 2: les grans extensions de cereal són molt propícies per escoltar el cant de
la guatlla (un so que recorda un «vuit per vuit»). Als marges dels camps i guarets
podrem observar el sisó.
Punt 3: torre de cria de xoriguer petit. En aquest punt del recorregut podem
observar una de les torres de cria fetes per al xoriguer petit al secà de Balaguer.
Sens dubte aquest és un dels millors llocs de Catalunya per observar aquesta es-
pècie. També trobem altres espècies com el gaig blau, la xixella o la gralla. Els
camps circumdants, generalment en guaret són molt bons per al torlit i el sisó.
Punt 4: panoràmica del secà amb la serra de Mont-roig de fons.
JM.A
.
3
2
1
4
Les ZEPA dels secansSecans de la Noguera
Secans de la Noguera
173 174
Dominen els conreus herbacis extensius, que ocupen el 84 % de l’espai. La dis-
tribució de la vegetació natural que ocupa la resta de la superfície ve determi-
nada per la topografia de l’espai natural protegit, caracteritzada pel contrast
entre la zona planera de la major part de l’espai i la serra de les Quadres i la
serra d’Almenara, que se situen al límit sud de l’espai natural, disposades de
nord-oest a sud-est i que ocasionen l’existència de forts pendents. D’aquesta
manera, els vessants accidentats del sud estan recoberts per llistonars de terra
baixa (4,12 %) mentre que a l’extrem nord-oest de l’espai apareixen les brolles
i timonedes amb ruac, que ocupen el 4,6 % del total de l’espai natural protegit.
Ambdues formacions vegetals estan classificades com a hàbitats d’interès co-
munitari. La continuïtat temporal d’aquest mosaic ha permès el manteniment
d’importants valors ecològics. En algunes zones, especialment als vessants me-
ridionals, dominen aquestes brolles i timonedes gipsícoles.
Fauna
La ZEPA de Bellmunt–Almenara és una àrea designada pel DMAH com a crítica pel
sisó, el gaig blau, el xoriguer petit i l’esparver cendrós. Així, a l’àrea de l’altiplà
de Bellmunt es troba un nucli reproductor de sisó, com també llocs favorables
per tal que els mascles situïn els cantadors (87 leck el 2008); els efectius d’es-
parver cendrós s’estimen al voltant del 19-30 % de la població catalana, amb
nombre de parelles entre 1-14 (set en el cas del 2009) i el gaig blau amb unes
tres parelles.
Bellmunt-Almenara
Està situada entre les comarques de la Noguera i l’Urgell i té una superfície de
4.039 ha. Pertany als municipis de la Sentiu de Sió, Bellcaire d’Urgell, Balaguer,
Cubells, Montgai, Bellmunt d’Urgell, Castellserà, Penelles, Agramunt i Preixens.
La majoria del terreny està monopolitzat per camps de cultiu de cereal, quasi
sense cultius arboris. D’altra banda, també hi ha zones arbrades i arbustives
amb vegetació gipsícola d’interès.
Paisatge i vegetació
La serra de Bellmunt-Almenara es constitueix com una alineació de relleus su-
aus disposats en direcció est-oest, que formen part d’una unitat geològica sin-
gular, que des del sud es concep com un serrat ondulat que marca visualment
la primera limitació orogràfica a la plana agrícola. Al seu interior existeix una
mena d’altiplà amb un relleu més deprimit al centre, que forma com una cubeta
allargada i elevada, i cau de manera suau cap al nord (vall del Sió).
Les ZEPA dels secans
S.S.
S.
Sisó mascle
175 176
Des del punt de vista del patrimoni etnològic, cal citar l’existència en aquest es-
pai de mostres interessants de la cultura de la pedra, com les cabanes de volta
i els marges. Cal destacar les cabanes de volta de porta lateral de gran bellesa
constructiva, com els elements més singulars de l’espai i que, juntament amb
els que hi ha al terme de Puigverd d’Agramunt, no es troben en d’altres indrets.
L’associació cultural Aladrell ha inventariat 92 cabanes, a més de diversos aixo-
plucs, marges d’interès i altres elements de pedra.
També cal citar en aquest espai el pas del canal d’Urgell. Es tracta d’una obra
hidràulica força antiga (aviat complirà 150 anys), per la qual cosa està farcida
d’elements interessants, com les banquetes, les casilles del canaler (on vivia
la persona que tenia cura del manteniment del canal), les boqueres, els salts,
etc. Al pas per la serra d’Almenara –un dels dos obstacles principals que havia
de travessar el canal (a més de la serra de Montclar més al nord)– es va haver
de construir primer una trinxera (la trinxera de la caserna, de 1.700 m i 23 m de
profunditat) i després un terraplè, abans de Castellserà, per salvar la vall d’Ala-
drell. Cal recordar que actualment la Casa del Canal, que depèn de la Comunitat
General de Regants del Canal d’Urgell, està treballant per posar en valor aquest
patrimoni des del punt de vista cultural i ha col·laborat amb diverses publicaci-
ons, com també amb l’Espai Cultural del canal d’Urgell, un centre d’interpreta-
ció del territori que explica la transformació de la plana gràcies a la construcció
del canal d’Urgell. Des del punt de vista del patrimoni hidràulic, també existei-
xen, dins la serra, els ponts de l’antiga sèquia que l’havia de travessar.
Altres aus destacables són el torlit, amb 60-90 parelles, la calàndria amb unes
20 parelles, l’arpella pàl·lida, el cruixidell, el siboc, i fins i tot, el cucut reial.
Les zones agrícoles i mixtes amb vegetació natural són molt interessants per a
nombroses espècies de fringíl·lids, especialment els estols hivernals. També són
importants les poblacions d’alàudids, entre aquestes la cogullada vulgar i fosca
amb entre 37 a 95 parelles, l’abellerol amb molt bones poblacions estivals, i
la guatlla, o la tallareta cuallarga a les
zones de brolles.
Respecte dels rapinyaires, aquesta zona
té especial interès per l’abundància de
preses i s’ha convertit en una àrea de
cacera per a algunes aus amb territoris
en serres properes com l’àguila daura-
da, l’àguila cuabarrada, l’arpella vulgar,
que de vegades intenta la cria al cereal,
i el xoriguer comú. Cal destacar que per
a l’àguila cuabarrada la serra d’Almena-
ra és una àrea important per a la disper-
sió de joves. Altres falcònids més rars
però que també apareixen en aquest
espai són l’esmerla durant l’hivern i
el falcó mostatxut i el falcó pelegrí a
l’estiu. També hi arriben de tant en tant
exemplars erràtics o estols de voltors.
Elements de patrimoni històric
El poblament en aquesta unitat és escàs. La pràctica inexistència de nuclis habi-
tats i cursos fluvials i l’escassa xarxa viària contribueixen a l’incontestable domini
d’aquest paisatge agrícola característic, només alterat per la presència de les
granges. Tot i això, com a element més significatiu de l’espai natural, i dins del
terme d’Agramunt, destaca el Pilar d’Almenara o castell d’Almenara, documen-
tat des de 1139. Es tracta d’una torre de planta circular que s’enlaira en un indret
estratègic per la seva visibilitat de la plana circumdant. Al seu costat hi ha les
restes de l’església romànica de Sant Vicenç del castell d’Almenara.
I.R.
J.P.
Les ZEPA dels secansBellmunt-Almenara
Sisó femellaSecà de Bellmunt-Almenara
177 178
El municipi de Preixens conserva, al nord de l’espai protegit, els castells de
Preixens (gòtic) i de Pradell de Sió (gòtic), així com les restes de la muralla
de les Ventoses i l’església de Sant Pere en aquest mateix poble, que conserva
l’absis romànic.
Al terme de Montgai, es poden veure les restes dels castells de Butsènit i de
Montgai, ambdós medievals.
L’església del Castell al nucli urbà de Cubells té una de les portalades romàni-
ques més importants del país.
El poble de Bellmunt d’Urgell conserva al seu casc urbà cases amb portes adove-
llades i l’església parroquial de Sant Josep d’estil gòtic renaixentista.
Visitar l’espai
Miradors
Bellmunt d’Urgell, situat dalt d’un turó de 379 m, domina la Plana d’Urgell, i
des del poble es pot veure, els dies amb bones condicions atmosfèriques, un
panorama que s’estén des de Cervera fins al campanar de la Seu Vella de Lleida
i es constitueix en un mirador paisatgístic molt important. També ho és la torre
medieval del Pilar d’Almenara.
Ruta
Es tracta d’una ruta lineal, que transcorre d’est a oest per tota la vall que
defineix l’espai natural protegit. En ser lineal i tenir una longitud elevada es
recomana fer-la en bicicleta o bé en cotxe, tot i que es pot realitzar una part a
peu. La ruta comença al nord de Castellserà, al costat del canal, i és pràctica-
ment plana, amb un desnivell acumulat total de poc més de 150 metres. Durant
els mesos de primavera és un dels millors llocs per observar el festeig del sisó,
espècie emblemàtica dels secans de la plana de Lleida. El trobareu fàcilment
cantant als marges, guarets o franges de lleguminoses al costat d’alguns camps.
També podreu observar perdius, torlits, escoltar el cant de la guatlla o veure
espècies amenaçades a Catalunya com són l’esparver cendrós o la calàndria.
A la part central del recorregut, un quilòmetre a l’oest de Bellmunt d’Urgell
trobareu les Trinxeres dels Tossals, recentment restaurades.
També cal destacar les antigues guixeres als termes de Cubells, la Sentiu de
Sió, Bellmunt d’Urgell, Castellserà i Agramunt (Almenara); de fet, al poble de la
Sentiu de Sió hi havia una fàbrica de guix.
Cal esmentar també la importància que la serra de Bellmunt-Almenara va tenir
durant la batalla del Segre, a la Guerra Civil espanyola. Durant la guerra civil,
els enfrontaments a la zona van durar nou mesos i es van construir elements
propis del front. Encara resten diverses mostres importants de trinxeres i altres
elements associats. Així, en els tossals propers a la Font Amarga (terme muni-
cipal de Bellmunt d’Urgell) es poden observar tot tipus d’elements: búnquers,
trinxeres, túnels, emblemes, amagatalls. El punt més elevat de la serra de Bell-
munt (lo Borinyol), va tenir un paper estratègic molt important. Fora de l’espai
natural protegit cal destacar el Tossal de les Forques, al nord-oest del poble de
la Sentiu de Sió, que conserva un dels conjunts de trinxeres més interessants
de la Guerra Civil. Cal destacar, també, algunes masies d’interès arquitectònic,
entre aquestes, la masia de Cal Martí de la Serra, amb exemples d’arquitectura
defensiva, i l’ermita-capella del 1740 dedicada a Sant Martí de Tours.
Al poble proper d’Almenara Alta romanen les restes d’una torre medieval qua-
drada, la Torre de la Guàrdia de Déu (s.XI). Al nord-oest d’aquest nucli hi ha les
restes d’una necròpolis ibèrica.
C.T.
Les ZEPA dels secansBellmunt-Almenara
Butsènit d’Urgell
179 180
Dades d’interès:
• Distància: 17,7 km.
• Com fer-la: si es vol realitzar la ruta completa es recomana fer-la en cotxe
o en bicicleta. També es pot realitzar caminant però s’ha de tenir en compte
que és una ruta lineal i relativament llarga. Si voleu gaudir de la gran vari-
etat d’ocells, presents a la zona i especialment del sisó, no oblidieuportar
uns prismàtics i si podeu contractar un guia ornitòleg, podreu observar i
aprendre molt.
• Dificultat: fàcil; algunes pistes poden ser difícils de recórrer en cotxe si
ha plogut, ja que patinen força. Al migdia, durant els mesos de primavera-
estiu, pot fer molta calor i per això cal portar aigua, un barret i calçat
adequat per caminar.
• Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes d’abril per observar el
festeig del sisó, especialment a primera hora del matí quan se’ls pot veure
saltant. També és molt fàcil d’observar en aquesta zona el torlit, la perdiu
i el mussol comú.
Punt 1: terraplè de Castellserà i Trinxera de la Caserna.
Punt 2: els marges, especialment els arbrats, i els guarets són indrets molt bons
per observar els sisons cantant durant els mesos d’abril i de maig. També és fàcil
observar l’esparver cendrós que utilitza els camps de cereal per situar el niu.
Punt 3: trinxeres dels Tossals.
Punt 4: des d’aquest punt es pot observar amb facilitat el festeig del sisó, prin-
cipalment en als guarets propers i marges dels conreus del secà.
Punt 5: sòls guixencs; aquesta ZEPA transcorre per una àrea de secà on trobem
petites taques de sòls guixencs, amb una vegetació molt interessant que pertany al
gènere Gypsophilion, que és considerat com a hàbitat d’interès comunitari segons
la normativa europea. En aquests indrets es formen els anomenats matollars gip-
sícoles, que estan catalogats com a hàbitats d’especial protecció ja que es tracta
d’hàbitats que ocupen poca superfície a Catalunya i, per tant, són representatius
d’una de les sis regions bioclimàtiques presents al territori de la Unió Europea.
32
1
4
5
Les ZEPA dels secansBellmunt-Almenara
181 182
naturalitat dels plans longitudinals donen una imatge d’obertura i amplitud ab-
soluta. Per tot plegat, és un paisatge singular en el qual cal tenir en compte una
particularitat: la zona d’inundació temporal del Clot de la Unilla.
La superfície dels Plans de la Unilla és pràcticament en la seva totalitat de
caràcter agrícola. Els conreus herbacis extensius de secà ocupen el 95,7 % de la
seva superfície ja que es tracta d’un terreny pla apte per a l’activitat agríco-
la. La vegetació natural queda relegada a una petita extensió de menys d’una
hectàrea ocupada per pinedes de pi blanc sense sotabosc llenyós, situada a
l’extrem nord-oest de l’espai, i a la zona humida del Clot de la Unilla, així
com algun vessant dels tossals que emmarquen la zona humida on apareixen
comunitats herbàcies de llistonars i espartars. Tot i aquesta reduïda superfície
de vegetació natural, cal destacar la importància de les comunitats vegetals
que ocupen la zona humida ja que, mentre que a l’àrea de pineda del nord es
troben els matollars halonitròfils, al Clot de la Unilla coexisteixen tres hàbitats
d’interès comunitari: la comunitat de salicòrnia i altres plantes anuals, les ai-
gües estagnants oligomesotròfiques i les basses i tolls temporers mediterranis.
Fauna
La ZEPA dels Plans de la Unilla compta, com a espècies prioritàries designades
pel DMAH, amb la xurra, el xoriguer petit, el gaig blau i la calàndria. Aquesta
zona concentra al seu interior i voltants la major part de la població hivernant de
xurra i una colònia de xoriguer petit amb vuit nius el 2009. Hi ha una presència
menor del sisó −entre 5 i 10 mascles−, d’arpella vulgar −amb una parella−, d’es-
parver cendrós −fins a quatre parelles−, de calàndria −amb 145-312 parelles− i de
cogullada fosca −entre 11 i 50 parelles−; també compta amb la presència de la
terrerola vulgar.
Durant els períodes d’inundació temporal, el Clot permet l’aparició de nombro-
ses espècies d’aus aquàtiques i es converteix en un important espai per a la
hivernada en gran nombre d’algunes espècies. El Clot té un interès especialment
remarcable en la migració prenupcial (primavera), amb 21 espècies de limícoles,
algunes anàtides escasses com l’ànec xiulador i el xarrasclet i també els fumarells
comú i carablanc i diverses espècies de rapinyaires. Entre els nidificants, cal des-
tacar el cames llargues, el cabusset i la polla d’aigua. El pas postnupcial és molt
menys important ja que el Clot sol estar sec després del període estival.
Plans de la Unilla
La ZEPA està situada a la zona de l’Alt Segrià i ocupa una superfície de 989 ha.
Pertany als municipis d’Almenar i Alguaire i es tracta d’una àrea de secà amb
una zona humida d’origen endorreic i d’elevat interès ambiental, tant des del
punt de vista hidrològic com botànic i faunístic. La irregularitat del seu règim
d’inundació li confereix unes singularitats ecològiques que no presenten les
zones d’inundació permanent. La zona encara es drena i es llaura.
Paisatge i vegetació
El paisatge dels Plans de la Unilla es pot definir en certa manera com una illa
perquè està elevada respecte als voltants, i perquè és un territori excepcional
a la plana de Lleida. D’altra banda, la manca d’obstacles en el paisatge i la
Les ZEPA dels secans
183 184
La vila d’Almenar es troba esglaonada en un petit turó. Al cim del turó hi havia
l’antic castell que va ser arrabassat el 1094 als musulmans de Lleida pel Comte
Ermengol V d’Urgell. Actualment només són visibles les restes d’una torre fuse-
llera del segle XIX. L’església parroquial de Santa Maria, gòtica i d’una sola nau,
va ser reformada al segle XVIII, quan també es va construir l’esbelt campanar
(1740) que domina les visuals de la població. Dins del terme municipal s’han
trobat restes arqueològiques de l’edat de bronze i del ferro (tossal del Metxut,
turó de Sant Salvador), d’un camp d’urnes a la partida de Tudela i de viles ro-
manes al pla del Sot i al pont de Ferrando. El municipi comprèn l’antic terme
de Santa Maria d’Almenar (o torre de Santa Maria) i el caseriu de la Bassa Nova.
Visitar l’espai
Miradors
L’itinerari de Malpartit a Almenar permet l’observació del paisatge característic
d’aquest espai, i al costat est del Clot de la Unilla s’ha habilitat un mirador
paisatgístic.
Ruta
Aquesta ruta és ideal per realitzar-la caminant en un parell d’hores o bé en bici-
cleta. És pràcticament plana i l’únic desnivell és el del mateix Clot de la Unilla.
Durant el recorregut podem observar una petita representació de l’altiplà d’Al-
guaire, on dominen els conreus cerealístics de secà. A diferència d’altres espais
de secà de la plana de Lleida, en aquest secà les plantacions de fruiters de
secà, com ametllers o oliveres, són gairebé inexistents, i aquest fet dóna més
amplitud al paisatge. Malgrat tot, aquesta ZEPA pateix pertorbacions humanes:
destaquen la gravera que trobem a la zona nord del recorregut i la nova autovia
Lleida-Pirineus, que divideix l’espai natural protegit en una part oriental i una
altre occidental, on es troba el Clot de la Unilla. Al llarg del recorregut es pot
gaudir de moltes de les espècies d’ocells més característiques del secà i si el
Clot està inundat durant els mesos de primavera es poden arribar a observar
moltes espècies d’ocells migratoris.
Elements de patrimoni històric
Dins de l’espai inclòs com a espai natural protegit no hi ha constància de l’exis-
tència de jaciments arqueològics ni elements arquitectònics d’interès. Cal des-
tacar, però, l’existència d’un antic pou a tocar del mirador paisatgístic.
Els dos municipis que incorporen territori a l’espai protegit, Almenar i Alguaire,
presenten alguns elements històrics i patrimonials d’interès. Alguaire té, en el
vessant de l’altiplà que domina el poble, les restes molt malmeses de trams
petits de muralla de l’antic castell, que va ser una comanda hospitalera i con-
vent de monges hospitaleres. La seva època d’esplendor va finalitzar el 1640;
a final segle XVII va ser abandonat. Cal destacar també, en aquest altiplà, la
monumental estàtua del Sagrat Cor, construïda el 1966, i que és visible des de
tot el poble. Altres elements d’interès del municipi són l’ermita de la Mare de
Déu del Merli, originada sobre una antiga església visigòtica anterior al pobla-
ment d’Alguaire; les restes arqueològiques de la necròpolis medieval del So
Roig; el Pou de Gel (s. XVI i XVII) existent dins del casc urbà; i l’antiga fàbrica
de filatures (1901), que va esdevenir colònia textil i origen del nucli de població
de la Mata de Pinyana.
J.P.
Les ZEPA dels secansPlans de la Unilla
Plans de la Unilla
185 186
Dades d’interès:
• Distància: 7,0 km.
• Com fer-la: es recomana fer-la en bicicleta o caminant, tot i que es pot
realitzar en cotxe. Les primaveres en què el Clot de la Unilla està inundat és
molt recomanable anar-hi ja que es pot trobar una diversitat d’ocells molt
elevada. No oblideu portar prismàtics i, si podeu, un telescopi.
• Dificultat: fàcil; durant els mesos de primavera-estiu pot fer molta calor i
per això cal portar aigua, un barret i calçat adequat per caminar.
• Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes de maig, especialment
a primera o darrera hora del dia. En cas que el Clot estigui inundat, els
períodes de migració dels ocells (març-maig i agost-octubre) poden ser molt
productius en l’observació.
Punt 1: explotació d’àrids i nova autovia Lleida-Pirineus.
Punt 2: els camps de cereal de l’altiplà d’Alguaire és un dels millors llocs de
Catalunya per escoltar el bonic cant de la calàndria. La sentirem cantant quan
vola, sovint a gran altura i deixant-se caure per amagar-se al bell mig dels verds
camps de cereal. Les zones en guaret són un bon lloc per observar la xurra, el
sisó o el torlit, entre d’altres.
Punt 3: mirador sobre el Clot de la Unilla. Tot i que és molt infreqüent, alguns
anys el Clot s’inunda. Aquesta àrea presenta plantes adaptades a la inundació
que romanen latents fins a l’any en què es produeixi la inundació. Durant les
primaveres en què el Clot té aigua, s’observen moltes espècies d’ocells aquàtics
migratoris.
AM.C
.
1
23
Les ZEPA dels secansPlans de la Unilla
Plans de la Unilla
187 188
turons, encara que tenen un paper important en la configuració del paisatge,
tenen unes dimensions reduïdes. Dins l’espai protegit podem destacar els Tos-
sals de Queralt, de la Bassa Nova, de Sant Armengol, de Miró, Rodó, lo Tossal i
d’Espígol.
L’espai forma part del planell cerealista de la Segarra, tallat per quatre afluents
paral·lels del Segre. Són altiplans on predominen els cultius herbacis de secà,
però on també és possible trobar conreus més delicats, refugiats dels freds i
vents de l’hivern i de l’aridesa de l’estiu, a les valls abrigades. És destacable el
patró agrícola de conreus herbacis de secà al bell mig dels Plans de Sió, entre
Bellver d’Ossó i Hostafrancs, que geomètricament s’ordena en parcel·les estre-
tes que se situen perpendicularment al curs del Sió. El patró es pot percebre des
de la carretera L-303, que el creua paral·lelament. Cal destacar com a elements
singulars les cabanes de volta i les carrasques aïllades que formen bosquetons
en zones elevades.
Plans de Sió
Se situa a cavall de les comarques de l’Urgell i la Segarra, tot i que una petita
part pertany a la Noguera. Té una superfície de 10.382 ha i és la més gran de les
ZEPA de la plana de Lleida. S’emplaça dins dels municipis d’Agramunt, Puigverd
d’Agramunt, Oliola, Torrefeta i Florejacs, Plans de Sió, Tàrrega, Tornabous, Tar-
roja de Segarra, Barbens i Ossó de Sió. La majoria de l’espai natural protegit
està ocupat per zones agrícoles (principalment cereal de secà) i per petites
extensions d’arbredes naturals d’esclerofil·les amb sotabosc arbustiu.
Paisatge i vegetació
L’espai natural protegit es correspon amb terres planeres de relleu lleugera-
ment ondulat. De tant en tant, apareix algun turó allargassat que limita valls
suaus obertes. Cap a llevant es produeix un increment de l’altitud que comporta
una transició gradual de la vegetació, ja que es troben zones de carrascars i
brolles; cap a ponent es passa a terres més planes de conreus de regadiu. Els
Les ZEPA dels secans
J.P.
Conill (Plans de Sió)
189 190
nya, encara que la seva distribució no és uniforme en el conjunt de la ZEPA. Es
poden observar mascles de sisó a tota l’àrea, tot i que són molt més escassos
com més al nord (a causa del major relleu i el mosaic agroforestal); la distribu-
ció dels grups familiars es localitza al sud de l’àrea, principalment als sectors
de Tornabous i Plans de Conill, on el nombre de mascles està al voltant dels 340.
És, així mateix, una zona important per a la calàndria (900-1.400 mascles) que
utilitzen els erms i guarets per a la nidificació; apareix també la terrerola vulgar
amb unes 13 parelles. En menor mesura es poden trobar poblacions de gaig blau
(amb unes 16-31 parelles) i a la zona sud-oest, al límit amb el terme municipal
d’Anglesola, es troben nius d’esparver cendrós (1-2 parelles) i en alguns petits
canyissars l’arpella vulgar (1-2 parelles). La presència de zones de carrascar
permet una gran diversificació ornítica, amb poblacions interessants de carac-
terístiques molt més forestals, entre les quals destaca el colltort, l’astor i el
tallarol de garriga.
Les poblacions de rapinyaires estan ben representades, tant en espècies diürnes
−l’àguila cuabarrada, daurada, calçada i marcenca (les dues darreres amb 1-5
parelles nidificants possibles cadascuna) −com en les espècies nocturnes− com el
mussol comú, xot i gamarús. Aquest sector septentrional de la plana de la Segar-
ra i vall del Sió constitueix una àrea vital de nidificació per a petits rapinyaires,
i de campeig i caça per a grans rapinyaires.
L’activitat agrícola de secà ocupa el 97 % de la superfície de l’espai natural dels
Plans de Sió, concretament per conreus herbacis extensius, ús que es veu facili-
tat per la topografia pràcticament plana de l’espai. La superfície que ha conser-
vat la vegetació natural es distribueix pels extrems de l’espai natural protegit,
coincidint generalment amb les zones més humides properes als cursos d’aigua
naturals. La major varietat vegetal es concentra a l’extrem nord-oest de l’espai
protegit. Hi coexisteixen àrees ocupades per brolles de romaní amb foixarda,
llistonars de terra baixa i espartars d’albardí. A la punta nord, a l’est del poble
de Renant i coincidint amb el curs del barranc de la Pisquera, apareixen car-
rascars i màquies i garrigues amb càdec. Hi ha també una petita extensió de
jonqueres de jonc boval. Sota el casc urbà de Claravall apareixen petites àrees
ocupades pels matollars halòfils mediterranis i matollars halonitròfils.
Fauna
En aquesta ZEPA les espècies designades com a prioritàries pel DMAH són el sisó,
el gaig blau, la calàndria, el xoriguer petit i l’esparver cendrós. La població de
sisó d’aquest sector és la segona o tercera en importància de tota Catalunya,
fet pel qual aquesta ZEPA esdevé estratègica per a la conservació de l’espècie
a escala nacional. En aquesta zona es donen densitats (3,3 mascles/km2 i 0,7
femelles/km2) i productivitats (1,2 pollets/femella) de les més altes de Catalu-
J.P.
J.B.
Les ZEPA dels secansPlans de Sió
Sisó mascle
Plans de Sió
191 192
Al terme municipal dels Plans de Sió hi ha també nombrosos castells. El castell de
les Pallargues es troba al nucli urbà homònim i consisteix en un casal fortificat amb
un gran arc gòtic a la façana, documentat des de l’any 1040.
Al poble de Pelagalls hi ha l’església romànica de Sant Esteve de Palagalls, amb
absis, volta de canó i portalada orientada a ponent amb tres arquivoltes.
Al nucli de Concabella hi ha el castell, documentat l’any 1040 i que actualment és
un palau senyorial de planta quadrada amb elements renaixentistes del segle XVI.
A l’oest del nucli urbà destaca el castell-molí de Ratera, que és una casa fortifi-
cada amb una gran torre de planta quadrada i una altra circular, reformat el 1534
per realitzar funcions de molí. Al sud es troba el castell de l’Aranyó, dins del nucli
homònim, documentat el 1126, i que és un castell residencial de planta poligonal
(reformat el 1569 amb elements renaixentistes). Ben visible des de tota la plana
hi ha el castell de Montcortés, documentat el 1095; va ser reformat el 1493, amb
planta rectangular, dues torres bessones a ponent, portal de mig punt adovellat a
migjorn i finestrals renaixentistes.
Al municipi de Tornabous, extern a l’espai natural protegit però proper al seu límit,
hi ha l’impressionant jaciment ibèric del Molí de l’Espígol, que és un poblat amb
estructures, centre de producció i explotació agrícola (sitges) i metal·lúrgica cor-
responent a l’època ferro-ibèrica.
Elements de patrimoni històric
El poblament de l’espai natural protegit és dispers i, majoritàriament, de tipolo-
gia rural. Destaca Agramunt com a població externa més important al nord-oest i
Cervera al sud-est. Els llocs de poblament inserits dins l’espai natural són d’origen
castral i han deixat empremtes que perduren actualment, com el cas de la distribu-
ció de les parcel·les en forma de corbes circulars establertes al voltant dels nuclis
de poblament. Es tracta de la sèrie de poblats que se situen al llarg del Sió, als
punts més elevats del terreny, i que, en ocupar aquests punts privilegiats, poden
aprofitar l’aigua necessària per a l’agricultura, protegir-se del risc d’inundació i
controlar el territori. Aquests pobles, amb una organització molt concentrada i
densa, segurament per raons de seguretat i de defensa contra els possibles atacs,
formen una espècie de front compacte de cara a l’exterior, que manté protegides
les petites places i obertures interiors. Alguns d’aquests pobles mantenen enca-
ra alguns exemples d’edificis d’un valor important, que mereixen una protecció i
aprofitament especial.
L’espai protegit i territoris propers presenten nombrosos castells i torres de guaita
escampats pel territori que són un fidel testimoni de l’època en què la Segarra
constituí una frontera. Un altre element característic del paisatge són els molins
hidràulics de la vall del riu Sió, com els d’Ossó de Sió, Puigverd i Agramunt, que són
d’origen medieval. També les cabanes de volta anteriorment citades són elements
que cal tenir en consideració.
Al terme municipal d’Ossó de Sió es troba
la Torre Rodona, situada al poble de Cas-
tellnou d’Ossó, que correspon a una torre
medieval, de planta circular i probable-
ment d’origen romà. També destaquen
l’església romànica de la Mare de Déu del
Remei d’Ossó de Sió, l’església de Sant Mi-
quel de Montfalcó d’Agramunt, que con-
serva una antiga imatge de la Mare de Déu
de Montmagastrell, l’església romànica
de Sant Pere de Castellnou de Montfalcó,
i l’església, també d’origen romànic, de
Sant Pere de Bellver de Sió.
AM.C
.
Montfalcó Murallat
Les ZEPA dels secansPlans de Sió
193 194
Els principals miradors de l’espai natural protegit són externs i es troben a la serra
d’Almenara (panoràmica general des de l’est) i Florejacs (panoràmiques cap al
sud-est). La principal ruta escènica dins l’espai natural és la que va de Concabella
a Montfalcó d’Ossó.
Ruta ( )
Es tracta d’una ruta de llargària mitjana en lleuger ascens, però que en cap cas
té forts pendents. Aquesta ruta és la continuació natural de la ruta de la ZEPA
d’Anglesola-Vilagrassa, de només 4,8 km de longitud. La ruta manté gairebé al
llarg de tot el seu recorregut un paisatge similar, on dominen els conreus herbacis
de secà amb camps dispersos, principalment d’ametllers però també d’oliveres.
Destaca al quilòmetre set el llogaret abandonat de Conill, just abans de recórrer
uns quants quilòmetres per unes zona d’àmplies vistes. Posteriorment, i passant
els termes de Bellver d’Ossó i Mont-roig, el camí transcorre per una zona amb més
presència de conreus arboris. Just passat el canal Segarra-Garrigues, ja es divisa el
castell de Montcortés de Segarra, situat a sis quilòmetres de distància i on finalitza
el recorregut.
Dades d’interès:
Al terme de Tàrrega, i propers al límit meridional de l’espai natural, apareixen
diversos castells en nuclis urbans com el de la Figuerosa (documentat el 1105 però
actualment molt desdibuixat), el d’Altet (segles XVI-XVIII), el de Riudovelles (cas-
tell-palau d’època incerta, annex a una església parroquial romànico-tardana) i el
de Claravalls (castell-palau documentat el 1172, però molt modificat, de planta
quadrada i gran pati central).
Els termes d’Oliola, Barbens i Puigverd d’Agramunt no incorporen elements desta-
cats del patrimoni dins de la seva part de municipi inclosa a l’espai natural o als
seus encontorns. Es pot citar, però, l’església de Santa Magdalena dels Arquells al
nucli homònim dins del terme d’Oliola.
El terme de Torrefeta i Florejacs té una gran densitat de castells (la Morana, Flo-
rejacs, les Sitges, Castellmeià, Bellver, el Llor) i proper al límit de l’espai protegit
destaca el castell de Sedó, d’estil romànic, documentat al segle XI.
Visitar l’espai
Miradors
Els trets morfològics del paisatge dels Plans de Sió permeten que les perspectives
s’obrin i es pugui gaudir de la visió àmplia del paisatge. Seguint el curs de la carre-
tera L-303, d’Agramunt cap a Cervera, destaquen en la imatge visual una seqüència
de conreus herbacis extensius de secà i, cap a les serres del límit de la vall del
Llobregós, brolles de romaní i timonedes, taques compactes de llistonars en segon
pla i petites llengües de garrigues de coscoll i cadequers que descendeixen pels
vessants cap a l’interior de la vall. Al llarg del riu Sió la imatge visual està caracte-
ritzada per un sistema continu de nuclis urbans, amb la repetició variada dels ele-
ments de paisatge (orografia, edificació, vegetació). Vers al nord-oest, direcció a
Agramunt, la capacitat de domini visual s’amplia i s’obre; destaquen en primer pla
conreus herbacis extensius de secà i, en segon pla, una seqüència de garrigues de
coscoll, cadequers i brolles de romaní. Com a referència visual de fons romanen la
muntanya de Sant Mamet i la carena del Montsec de Rúbies o de Meià. La carretera
de Tàrrega a Agramunt és una altra via que permet recórrer bona part de l’espai i
apreciar la transició de les zones més cerealistes meridionals cap als petits turons
que enllacen amb la serra d’Almenara a l’oest.
Pradell de Sió
M.U
.
Les ZEPA dels secansPlans de Sió
195 196
• Distància: 24,6 km.
• Com fer-la: si es vol realitzar la ruta completa es recomana fer-la en cotxe
o en bicicleta per la seva gran distància. També es pot fer caminant però en
aquest cas és recomanable fer només algun tram. No oblideu dur els prismàtics.
• Dificultat: mitjana si es realitza caminant, ja que durant els mesos de pri-
mavera pot fer molta calor i cal tenir present que cal portar aigua, un barret
i calçat adequat per caminar. Es tracta d’una ruta que pot tenir camins en
mal estat si es vol fer en cotxe, especialment després de les pluges. Si es fa
a peu, cal portar aigua, un barret i calçat adequat per caminar.
• Dates recomanades: ideal per realitzar-la als mesos d’abril i maig, on podreu
observar el festeig del sisó, especialment a primera o darrera hora del dia.
Punt 1: mosaic agrícola de secà on dominen els ametllers, les oliveres i els
camps de cereal. Bones vistes sobre la vila de Claravalls.
Punt 2: en aquest punt podem observar les espècies més típiques dels ambients de secà
amb arbres dispersos com la puput, la perdiu, el cruixidell o el torlit, entre d’altres.
Punt 3: llogaret abandonat de Conill.
Punt 4: a Bellver d’Ossó destaca l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic.
Punt 5: pont sobre el canal Segarra-Garrigues.
Punt 6: ben visible des de bona part del final d’aquest recorregut, trobem el
Castell de Montcortés, documentat el 1095, reformat el 1493, que presenta
una planta rectangular, dues torres bessones a ponent, un portal de mig punt
adovellat a migjorn i finestrals renaixentistes.
Altres rutes senyalitzades ( )
Al llarg d’aquestes rutes hi trobareu senyalització direccional i també informativa
dels valors naturals presents en aquest espai.
1
3
2
45
6
Les ZEPA dels secansPlans de Sió
197 198
que aquestes explotacions constitueixen un element d’alteració constant en el
paisatge. Atesa la preponderància de l’ús agrari del sòl, el paisatge de l’espai
protegit és clarament agrícola, molt homogeni, amb línies rectes i horitzontals,
on la vegetació natural és pràcticament inexistent. Quant a patrons agrícoles,
podem afirmar que les trames agrícoles més nítides es troben al nord de Belia-
nes. En aquest cas, el patró està format per conreus herbacis de secà, amb una
configuració espacial particular, que es caracteritza per parcel·les longitudinals
de mida petita que aprofiten al màxim, gràcies a la seva orientació perpendicu-
lar al riu Corb, els recs.
La part nord i central de l’espai, al marge esquerre del canal d’Urgell, està ocu-
pada pels conreus herbacis extensius (70 %), mentre que el terç sud s’empra per
als conreus llenyosos tradicionals (29 %). Aquests últims estan constituïts apro-
ximadament en parts iguals per conreus de fruita seca (ametllers) i d’olivera. A
més, hi ha una certa presència de vinya i conreus de fruiters. La vegetació na-
tural és pràcticament inexistent dins l’espai natural protegit; tan sols han romàs
51 ha no conreades que suposen menys de l’1 % del total de l’espai protegit.
Al sud apareixen àrees aïllades de pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolles
calcícoles o de màquies i garrigues, així com brolles de romaní amb foixarda.
Al tram sud del riu Corb existeixen també petites superfícies de bosc de ribera.
Fauna
Secans de Belianes-Preixana
Situat a cavall entre les comarques de l’Urgell, les Garrigues i el Pla d’Urgell,
aquest espai té una superfície de 6.521 ha. Pertany als municipis de Tàrrega,
Vilagrassa, Preixana, Sant Martí de Riucorb, Belianes, Arbeca, Vilanova de Bell-
puig i Bellpuig. Predominen els conreus de cereal de secà encara que hi ha una
bona representació de cultius arbrats.
Paisatge i vegetació
Aquest espai natural protegit comprèn un territori de relleus molt suaus −en al-
guns casos pràcticament plans− formats, d’una banda, per valls amples de fons
pla i, de l’altra, per turons i altiplans d’alçàries modestes.
L’agricultura és la principal protagonista del territori, i n’ocupa gairebé el 99 %
de la superfície d’aquest, a causa principalment de les escasses limitacions de
pendents i de risc d’erosió. Dins l’espai natural destaquen algunes activitats ex-
tractives existents que exploten les graves i els còdols del riu Corb, de manera
Les ZEPA dels secans
J.P.
Secans de Belianes-Preixana
199 200
Elements de patrimoni històric
No existeixen nuclis de població dins l’espai natural protegit, però sí a la perifè-
ria, sovint al llarg dels cursos d’aigua. Al costat del riu Corb, destaca Belianes,
Maldà i Sant Martí de Maldà. Aquests petits pobles perifèrics tenen força trets
comuns: sovint es recolzen en turons testimonials, amb un centre format per un
nucli dens. Aquests municipis tenen diversos elements d’interès històric que cal
referenciar. A tota la zona cal citar l’existència de diversos molins fariners que
aprofitaven l’aigua del riu Corb: per exemple, a Belianes, Molí del Roquet, Molí
del Fontova, Molí de la Torre (s. XII-XIII) o Molí de la Sinoga (s. XII-XIII), o també
el Molí del Falguera.
Al terme municipal d’Arbeca cal destacar el Castell-Palau d’Arbeca, documen-
tat des de l’any 1151 i reconstruït el 1520 amb estil renaixentista. Només es
conserven restes dels murs de talús de la base i part d’una torre de planta
circular. Cal destacar que l’inventari de construccions de pedra seca de les
Garrigues cita en aquest municipi fins a 64 cabanes amb cobertes de volta de
canó, dues balmes murades i cinc aljubs; no s’ha determinat quantes n’hi ha
dins de la ZEPA.
Al terme municipal de Preixana, i dins del casc urbà, destaca l’església de Sant
Llorenç, d’estil gòtic, i la creu de terme.
El nucli històric de Belianes, d’origen medieval (esmentat el 1041) incorpora
una estructura de carrers entorn del desaparegut castell. Destaquen l’església
de Sant Jaume Apòstol d’origen gòtic del segle XV i aixecada sobre l’antiga es-
glésia romànica, així com diverses cases d’estil renaixentista i barroc amb grans
portalades adovellades de pedra que formen arcs de mig punt: Casa de la Vila,
Cal Roc, Casa Renyé i Cal Josa.
Al terme municipal de Sant Martí de Maldà destaca el castell de Sant Martí situat
a la part alta del poble, documentat el 1212, del qual resten pocs vestigis, i
l’església homònima de Sant Martí, d’estil barroc.
Tot i que el municipi de Maldà aporta molt poc territori a l’espai natural prote-
git, la seva situació propera als límits fa força visible el castell de Maldà, d’ori-
gen medieval però transformat en palau renaixentista, del qual es conserven
parts molt importants de la seva façana.
En aquesta ZEPA les espècies designades com a prioritàries pel DMAH són el
sisó, el gaig blau, la calàndria, el xoriguer petit i l’esparver cendrós. En aquesta
àrea es troba el principal nucli reproductor del sisó, incloent les millors zones
per a la reproducció d’aquesta espècie, així como els llocs més favorables per
tal que els mascles situïn els seus lek (de 250 a 300 mascles). També es tracta
d’un espai important per acollir en les seves construccions agrícoles poblacions
de xoriguer petit (tres parelles el 2009) i de gaig blau (30-45 parelles); també
trobem un dels nuclis de nidificació de l’esparver cendrós (5-10 nius) a la zona
de regadiu del riu Corb. Com a zona de cereals extensius, són molt importants
les poblacions d’alàudids, entre ells la calàndria que té aquí una de les seves
millors poblacions (estimada en 772 parelles), i també la presència de la terre-
rola vulgar amb 14 parelles. El torlit té també poblacions importants.
I.R.
Les ZEPA dels secansSecans de Belianes-Preixana
Gaig blau
201 202
Dades d’interès:
• Distància: 15 km.
• Com fer-la: ideal per realitzar a peu o en bicicleta, ja que és circular. Si
voleu gaudir de la gran varietat d’ocells no oblideu portar uns prismàtics.
• Dificultat: fàcil, ja que la ruta és completament plana i les pistes estan
en bon estat. Si es realitza en cotxe s’ha d’anar amb compte en algun tram
després de les pluges, ja que la pista pot relliscar força.
• Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes d’abril per observar el
festeig del sisó i moltes calàndries cantant, especialment a primera hora
del matí. També és molt fàcil d’observar en aquest mes el torlit o el mussol
comú, ambdós força abundants. Durant el mes de maig també és fàcil obser-
var el gaig blau en ametllers i edificacions abandonades.
Al terme de Bellpuig cal destacar el convent de Sant Bartomeu, les restes del
castell, com també dins del patrimoni arquitectònic, l’aqüeducte medieval, les
Coves del Macarí i tres molins catalogats dins l’inventari del Patrimoni Cultural
Immoble de Catalunya: el Molí del Nou Senyor, el Molí Vell de la Vila i el Molí
de la Farinera.
Visitar l’espai
Miradors
Fora de l’espai protegit es pot afirmar que la carena que s’estén de Tàrrega a
Verdú esdevé una referència visual per a la resta del territori, tot i que la vista
de la ZEPA és relativament llunyana. D’altra banda, els principals miradors de
l’espai natural es troben a Belianes, amb panoràmiques a les Garrigues Baixes
i la vall del Corb.
Ruta
Es tracta d’una ruta de longitud mitjana, pràcticament plana amb només un
desnivell acumulat de 59 metres. La ruta transcorre per un ambient de conreus
de secà on s’alternen camps d’ordi i blat amb camps d’ametllers i masos aban-
donats. La part inicial del recorregut està menys arbrada que la final i transcor-
re propera al canal; en aquesta zona les parcel·les són molt allargades i perpen-
diculars al canal. Els guarets i marges, així com els camins menys transitats que
observem des de la ruta principal, són utilitzats per moltes espècies d’ocells,
entre les quals destaca el sisó, espècie que observem amb molta facilitat si visi-
tem l’espai entre abril i maig. A la meitat del recorregut, travessem la carretera
de Bellpuig a Belianes i deixem a l’esquerra una gran gravera. Aproximadament
1,5 km després girem a l’esquerra i entrem en una pista en pitjor estat; punt del
recorregut on abunden els guarets i els grans ametllers, que creen un hàbitat
òptim per a moltes espècies d’ocells entre les quals destaquen el gaig blau, el
sisó, el torlit i, fins i tot, l’esparver d’espatlles negres.
Sant Martí de Maldà
R.F.
Les ZEPA dels secansSecans de Belianes-Preixana
203 204
Inici i final: tot sortint de Bellpuig en direcció a Belianes per la carretera LP-
2015, a 1,3 km de distància de Bellpuig travessem el canal; just en aquest punt
agafem cap a la dreta un camí que passa al costat d’unes granges.
Punt 1: en aquests metres inicials del recorregut s’observa com dominen els
camps de cereal d’aspecte allargat i amb marges sovint amb presència d’amet-
llers. Aquesta zona és una de les millors de Catalunya per observar el festeig
dels mascles de sisó durant els mesos d’abril i maig. Un dels sons més comuns
durant aquest període de l’any és el cant de la calàndria. A començament de
l’estiu (quan ja s’ha segat) és la millor zona de Catalunya per observar les fe-
melles de sisó amb els seus pollets pels rostolls.
Punt 2: les construccions humanes i els marges arbrats amb ametllers grans són
zones molt bones per a la cria del gaig blau. A les construccions també podem
observar el xoriguer comú i el mussol comú.
Punt 3: en aquesta zona del recorregut s’alternen els guarets i erms amb els
conreus de cereal, amb presència d’ametllers amb gran port, ideal per a la
reproducció del gaig blau, però també per a espècies molt escasses a Catalu-
nya com l’esparver d’espatlles negres. Al llarg del camí podem observar altres
espècies comunes del secà com són el mussol, la calàndria, la cogullada vulgar,
la perdiu o el torlit.
I.C.
3
2
1
Les ZEPA dels secansSecans de Belianes-Preixana
Puput
205 206
A l’extrem sud-oest, l’elevació dels Tossals de Montmeneu, amb la seva forma
cònica característica, es converteix en un punt de significació paisatgística vi-
sual des de bona part del sud de la província de Lleida.
L’ocupació del sòl es caracteritza per un predomini de l’activitat agrícola que
s’ajusta al particular relleu de la zona. Al llarg dels segles, l’activitat antròpica
ha anat dibuixant la fesomia actual del territori. Les terres que antigament de-
vien estar recobertes per vegetació llenyosa, principalment bosquines, i forma-
cions herbàcies xeròfiles (llistonars i espartars) van ser roturades i pasturades
fins dibuixar el paisatge actual en mosaic amb una diversitat d’usos del sòl rela-
tivament elevada. La riquesa relativa és alta amb predomini del secà herbaci i
dels fruiters de secà, però també amb inserció dels fruiters de regadiu (com els
presseguers i els cirerers).
Les terres situades als nivells de terrasses mitjanes d’un sector del marge es-
querre del riu Segre acullen zones humides artificials i terres agrícoles posades
en regadiu els darrers anys, que van experimentar una concentració parcel-
lària. Al sud de l’espai natural protegit, l’activitat agrícola es limita als fruiters
de secà que es restringeixen, gairebé exclusivament, al fons de les petites valls
que estructuren el territori; mentrestant, als vessants apareix una escassa ve-
getació menys intervinguda, testimoni de l’antic paisatge climàcic del territori.
Es tracta de l’espai natural protegit que presenta una major extensió de sòl
agrícola de conreus llenyosos de secà, dominats per l’olivera i els arbres frui-
ters, ús que ocupa el 64,4 % de la superfície. Els conreus herbacis de secà
tenen una petita representació en
aquest espai. Tot i això, destaca
un percentatge força alt de terri-
tori en què encara es manté la ve-
getació natural, i esdevé el segon
espai natural protegit del conjunt
d’espais de la plana de Lleida amb
més superfície natural. Pràctica-
ment la meitat d’aquesta vegeta-
ció natural de l’espai natural està
formada per brolles de romaní
amb foixarda i matollars haloni-
tròfils de sòls àrids, aquests últims
Secans del Segrià i Utxesa
Situats a la zona del baix Segrià, tenen una superfície de 7.731 ha i pertanyen als
municipis d’Alcanó, Torres de Segre, Sarroca de Lleida, Aitona, Seròs, Llardecans
i La Granja d’Escarp. Engloba la zona humida corresponent al pantà d’Utxesa i la
zona estepària dels erms d’Aitona i La Granja d’Escarp-Seròs. Hi ha una part im-
portant de conreu arbori, en moltes zones de regadiu (presseguers principalment).
Paisatge i vegetació
Paisatge complex, situal al límit entre el riu Segre i els seus afluents, de trans-
ició entre el paisatge fluvial d’una banda, i l’interior continental i elevat de la
plataforma garriguenca, de l’altra. Al sud, la seqüència de valls estretes accen-
tua la presència dels afluents i prepara les entrades de les estructures lineals
mixtes de l’interior de les Garrigues, que es componen de la combinació de la
vegetació de garriga i la vegetació agrícola de secà.
Les ZEPA dels secans
J.P.
Utxesa
207 208
gralla de bec vermell.
L’embassament d’Utxesa, situat a
la ZEPA dels Secans de Segrià i Ut-
xesa, té, lògicament, una gran im-
portància per les aus aquàtiques,
però especialment per les aus lli-
gades al canyissar, de manera que
ha estat considerada una de les 23
localitats més importants a Catalu-
nya d’aquests tipus d’aus i, espe-
cíficament, la més important per a
la mallerenga de bigotis, el repi-
catalons (amb aproximadament 25
parelles) i la boscarla mostatxuda,
amb entre 5 i 10 parelles. També
nidifiquen altres espècies típiques
de canyissar i algunes espècies
d’ardeids com l’agró roig, el mar-
tinet blanc, el martinet menut, el
martinet de nit i el bernat pescai-
re. L’embassament és també un
punt d’aturada en pas migratori i
d’hivernada de nombroses espèci-
es d’ànecs. Entre els rapinyaires que nidifiquen a l’espai cal destacar l’arpella
vulgar amb 16 parelles l’any 2009 (el 27 % del total de nius de la plana de Llei-
da).
Elements de patrimoni històric
El poblament, extern però immediat a l’espai natural protegit, és compacte i
de tipologia rural. La major part de les poblacions properes a l’espai natural
són castrals, és a dir, originades al voltant d’un castell construït abans o durant
la conquesta comtal. Normalment el castell es troba al centre de la població;
és el cas del poble de Sarroca de Lleida, que aprofita la topografia del tossal de
Petxango per assentar-se. Sarroca de Lleida és una de les primeres poblacions
concentrats a la zona central de l’àmbit, entre les carreteres de Seròs a Maials
i d’Aitona a Llardecans. Les pinedes de pi blanc de l’extrem sud constitueixen
la vegetació forestal natural de l’espai.
L’espai protegit posseeix pràcticament 90 ha de zones humides (Utxesa-Secà,
Burgebut, Simó) que serveixen per a la regulació del canal de Seròs i que es van
aconseguir aprofitant el tancament de tres valls seques (valls de Secà, Major i
Burgebut) mitjançant dics i la posterior inundació amb aigües procedents del
canal. El pantà d’Utxesa s’encasta en aquest espai com una singularitat de gran
força visual, que presenta variacions estacionals importants. La presència de
l’aigua en làmina superficial, rodejada per la vegetació permanent (principal-
ment canyissar), afegeix qualitat i varietat al paisatge de l’espai natural, sobre-
tot a la primavera i l’estiu. No obstant això, la seva situació d’adjacència visual
a línies elèctriques i altres infraestructures disminueix el seu valor paisatgístic.
Cal destacar l’existència de tres dels cinc hàbitats d’interès prioritari presents
en el conjunt dels espais naturals protegits de la plana de Lleida, a causa, prin-
cipalment, de l’existència del pantà d’Utxesa. És en aquest espai humit on es
troben les comunitats halòfiles de sòls d’humitat molt fluctuant i els aiguamolls
calcaris amb mansega. De manera més extensa i repartida arreu de l’espai na-
tural protegit trobem els prats mediterranis rics en anuals; són més abundants
entorn del tossal de Ventafarines i del barranc de Valldemora.
Fauna
En aquesta ZEPA, les espècies estèpiques designades com a prioritàries pel
DMAH són la ganga, la xurra, el gaig blau, la terrerola vulgar i la calàndria. Tam-
bé hi trobem el sisó i l’esparver cendrós. Les espècies estèpiques estan molt ben
representades: la xurra, amb unes 4-6 parelles, xifra que representa més del 50
% de la població catalana, el gaig blau amb el 10 % de les parelles de Catalunya,
la terrerola rogenca, la terrerola vulgar, la calàndria (amb més de 500 parelles)
i també la ganga, que molt aïlladament apareix als Erms d’Aitona i la Granja
d’Escarp. Per al sisó i el xoriguer petit, aquest espai és una àrea amb presència
esporàdica, si bé potencialment bona pel que fa a les característiques de l’hà-
bitat. Tampoc no s’han d’oblidar altres aus d’interès com l’abellerol, el torlit,
la cogullada fosca i comuna o el trobat. Entre els rapinyaires sedentaris destaca
l’àguila cuabarrada, el falcó pelegrí i el duc. També destaca la presència de la
J.B.
Les ZEPA dels secansSecans del Segrià i Utxesa
Teixidor
209 210
Al terme de Sarroca de Lleida destaca, com ja s’ha comentat, el castell de
Sarroca, documentat el 1280. Molt ben conservat, sobresurt el recinte superior
amb part del mur, cisternes, una sala rectangular amb tres espitlleres i una
torre de planta quadrada. L’inventari de construccions de pedra seca cita per
a aquest municipi una cabana amb coberta de volta de canó a la partida dels
Embalçadors.
Cal destacar que a Alcanó, l’inventari de les construccions de pedra seca de-
termina l’existència de deu cabanes de volta i un aljub amb coberta de volta
de canó. Al nucli urbà es poden veure les restes del castell, d’origen medieval
però molt modificat, del qual es conserven les restes d’una finestra ogival, una
espitllera i un trencaaigües. L’església parroquial de Sant Pere és barroca (segle
XVIII). Aquest municipi té també les restes arqueològiques del Tossal del Gros.
A la vall de Carratalà, dins dels Erms d’Aitona, hi ha tres cabanes de volta. El
nucli urbà d’Aitona se situa a l’altre costat del Segre i conserva una església
barroca del segle XVIII, les restes molt destruïdes del castell i les restes de l’er-
mita romànica de Sant Pere. La zona del terme en aquest costat del Segre és
rica en jaciments prehistòrics, ibèrics, romans i musulmans.
A Llardecans, l’inventari de construccions de pedra seca incorpora vuit cabanes
amb diversos tipus de volta i una balma murada, encara que segurament, per la
poca superfície inclosa a l’espai protegit, no hi hagi massa elements d’aquestes
característiques dins l’espai protegit. El nucli urbà d’aquest municipi té una vila
closa amb casals de pedra del segle XVIII i l’església parroquial de l’Assumpta
característiques dels patrons que segueixen l’estructura lineal de la comarca
de les Garrigues. Històricament, trobem les seves arrels en el període islàmic
i ocupa un indret privilegiat perquè permet la vigilància de la vall de la Socar-
rada. Destaquen també com a elements estranys però que cal tenir en compte
les urbanitzacions situades a la vora de l’embassament d’Utxesa i l’antic poblat
dels treballadors de FECSA dins d’aquest mateix espai.
Al terme municipal de Torres de Segre destaca l’ermita de Carrassumada, situ-
ada en un petit tossal a pocs quilòmetres del nucli, anomenat tossal de Carras-
sumada, i és propietat del Bisbat de Lleida. Va ser construïda al segle XIV per
commemorar la llegendària trobada d’una imatge per un pastor. Actualment,
l’ermita és una reconstrucció parcial de les restes que es van conservar després
de la Guerra Civil. A aquesta ermita, espai religiós de referència per a tots els
pobles de la vora, es realitzen dues romeries tradicionals el 10 de maig i el
primer diumenge de setembre. Des del cim de l’ermita es pot gaudir de molt
bones vistes de la major part de la comarca del Segrià. Hi ha mostres evidents
de població al tossal en època dels ibers, els primers pobladors del lloc. El nom
del temple, però, és fruit de sis segles d’assentament de cultura àrab. Carrassu-
mada, en àrab Kars’umm-adà, és un mot compost de Kars (palau o castell), Umm
(mare) i Adà, nom propi de l’amo. Per tant, sembla que significa: Palau de la
mare d’Adà. Probablement quan els cristians van tornar a ocupar la terra, cap al
segle XII, van dedicar aquesta muntanyeta a Santa Maria amb una petita església
al costat del palau, tot i que potser la mesquita va passar a ser un temple cristià.
J.B.
Les ZEPA dels secansSecans del Segrià i Utxesa
Cigonya blanca
211 212
abandonem el pantà ens endinsem una mica al secà proper on hi ha una bona
representació de conreus de cereal, erms i guarets. Destaquen especialment
els erms situats al final del recorregut a la part més oriental del tossal de Car-
rassumada.
Ruta 2
Es tracta d’una ruta circular ideal per fer-la a peu o en bicicleta; tot i que es
pot realitzar en cotxe alguns trams es troben en mal estat. A diferència de
la Ruta 1 d’aquesta ZEPA, aquesta ruta transcorre per una de les zones més
àrides de Catalunya. El paisatge està dominat pels conreus de cereal de secà
i les plantacions d’ametllers i oliveres. En aquesta zona es poden observar les
grans diferències existents entre els secans orientals i occidentals de la plana
de Lleida, on els mateixos conreus de cereal tenen una aparença ben diferent,
amb produccions de gra de cereal per hectàrea molt inferior que en altres
secans com, per exemple, el de Belianes. El paisatge està dominat per petites
valls i amb tossals amb vegetació natural en els vessants. Al llarg del recorregut
abunden les construccions humanes abandonades on es reprodueixen diverses
espècies d’ocells com el gaig blau o la gralla de bec vermell.
(XVIII) amb façana barroca. Al terme municipal destaca també el despoblat
d’Adar, amb vestigis d’una fortalesa àrab i un interessant arc apuntat.
Al terme municipal de Serós, destaca la basílica paleocristiana de Bovalar, a
l’est del poble i propera al límit de l’espai natural. Té planta rectangular divi-
dida en tres naus separades amb columnes. Sembla ser que al voltant hi havia
un poblat d’època visigòtica. Al terme de Seròs també hi ha la Torre dels Moros,
d’Algorfa o d’Engorfa, que pertanyen a l’època medieval islàmica.
Al terme municipal de Torres de Segre, a més de la ja citada ermita de Carras-
sumada, cal destacar les restes del castell, dins del casc urbà, del qual només
es conserven els contraforts.
Visitar l’espai
Miradors
Els principals miradors de l’espai natural protegit, des dels quals es poden con-
templar àmplies àrees de territori propi i veí, es localitzen al tossal de Carrassu-
mada. La carretera de Maials a Seròs creua l’espai natural en una zona elevada
de mosaic de conreus llenyosos i de cereals. El camí natural que circumval·la
l’embassament d’Utxesa a Torres de Segre i Aitona permet apreciar perfecta-
ment aquest espai singular. Finalment, les zones sud-occidentals de Montmeneu
són molt poc visibles i no tenen itineraris o miradors accessibles −només per
pistes forestals− tot i que la potència del Tossal el fa visible des de territoris
llunyans i el camí asfaltat de la Granja d’Escarp a Maials permet bones visions
d’aquest territori.
Ruta 1
La ZEPA dels Secans del Segrià i Utxesa té una superfície força elevada amb am-
bients molt diversos i és per això que dins d’aquest espai natural s’han realitzat
dos itineraris. El primer se centra en el pantà d’Utxesa i secans circumdants i el
segon transcorre pels secans de Serós. La zona central de la ZEPA conté diversos
centenars d’hectàrees dedicades al conreu de fruiters de regadiu, principal-
ment el préssec. La ruta comença al tossal de Carrassumada i es dirigeix al
pantà per un camí paral·lel al canal de Seròs. Durant el recorregut, al voltant
del pantà, trobem diversos observatoris per a l’observació d’ocells. Una vegada
Les ZEPA dels secansSecans del Segrià i Utxesa
J.P.
Utxesa
213 214
Dades d’interès:
• Distància: la ruta 1 té 19,7 km; la ruta 2 té 10,7 km.
• Com fer-la: la ruta 1 es pot fer en cotxe, en bicicleta o caminant. Es recomana fer
la ruta 2 en bicicleta o caminant ja que alguns trams del recorregut es troben en mal
estat. Si voleu gaudir de la gran varietat d’ocells no oblideu portar uns prismàtics.
• Dificultat: es tracta de dues rutes sense dificultat; tanmateix, si fem les
rutes en cotxe ens podem trobar camins en mal estat després de les pluges.
Al migdia, durant els mesos de primavera-estiu, pot fer molta calor i per
això cal portar aigua, un barret i calçat adequat per caminar.
• Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes de maig, especialment a
primera o darrera hora del dia. La ruta 1 (embassament d’Utxesa) és especi-
alment interessant durant la primavera-estiu i també a l’hivern.
Ruta 1
Punt 1: arribem a l’embassament d’Utxesa. Aquest espai presenta un dels ca-
nyissars més importants de l’àmbit català, i presenta espècies d’ocells molt
interessants. Destaquen les colònies d’ardeids (bernats pescaires, martinets de
nit, etc.) i les espècies lligades al canyissar com la mallerenga de bigotis, el
repicatalons i la boscarla mostatxuda, totes elles reproductores. Utxesa també
és un dels indrets més importants de tot Catalunya per a l’arpella vulgar i és
fàcilment observable en aquest recorregut. Durant l’hivern, l’embassament és
molt important per a altres espècies, especialment les anàtides.
Punt 2: bones vistes del canyissar de l’embasament d’Utxesa.
Punt 3: observatori de fauna amb vistes al canyissar. És un bon lloc per observar
espècies associades a aquest ambient, com el repicatalons, la boscarla mostat-
xuda o, fins i tot, la mallarenga de bigotis.
Punt 4: en aquesta zona es pot observar la transformació dels conreus de secà a
regadiu. Els fruiters de regadiu (presseguers principalment) estan substituiint erms,
guarets i conreus de cereal. Aquest fet és especialment important a la zona central
de la ZEPA, entre els dos itineraris dels secans del Segrià-Utxesa, a la zona d’Aitona.
Punt 5: tossal de Carrassumada. Aquest tossal presenta erms en un bon estat
de conservació. En aquest indret podem observar el torlit, la xurra o el siboc.
1
4
32
5
Les ZEPA dels secansSecans del Segrià i Utxesa
215 216
Ruta 2
Punt 1: la zona sud de l’espai està dominada pels conreus arboris de secà, espe-
cialment els ametllers i les oliveres. Els fons de vall estan dividits en parcel·les
longitudinals, perpendiculars a la direcció de la vall, separades per marges amb
vegetació natural.
Punt 2: en aquesta zona dominen els guarets i els conreus de cereal, amb
una gran quantitat de masos abandonats on podem observar moltes espècies
d’ocells que les fan servir per criar i refugiar-se. Entre elles destaquen el gaig
blau, el xoriguer comú, la gralla de bec vermell, el mussol comú i l’òliba.
Punt 3: les basses pel bestiar es troben repartides per diversos punts del secà i
són de gran importància per a algunes espècies d’ocells de secà, especialment
les que s’alimenten exclusivament de llavors, ja que només amb la dieta no
aconsegueixen l’aigua que necessiten; entre aquestes destaquen la ganga i la
xurra, espècies molt localitzades i escasses a Catalunya i que es poden observar
en aquest espai. Als camps propers, generalment els que tenen menys cobertura
vegetal, podem trobar espècies que han patit una forta davallada durant els dar-
rers anys a Catalunya, com és el cas de la terrerola vulgar, una espècie estival.
Punt 4: a les zones més seques i amb més pendent podem observar espècies
com el còlit ros o el còlit negre, i als ametllers propers i construccions aban-
donades, el gaig blau, molt abundant aquí durant els mesos d’estiu. En algun
dels guarets propers es pot observar alguna de les poques parelles de ganga que
queden en aquest espai.
A.E.
Utxesa
1
2 3
4
Les ZEPA dels secansSecans del Segrià i Utxesa
217 218
Annexos
Estudis i treballs realitzats Noms de les espècies citades al llibreReferències bibliogràfiques
AnnexosJ.
B.
219 220
• Seguiment anual de les poblacions catalanes de ganga i xurra
Finançadors: Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) / Aigües del Segar-
ra-Garrigues, SA (ASG), 2010-2011.
Seguiment de la població reproductora i hivernant d’ambdues espècies, localit-
zació de zones de nidificació i aprofundiment en el coneixement sobre els seus
requeriments ecològics.
• Xarxa de monitoreig d’ocells i hàbitats en l’àmbit del Segarra-Garrigues
Finançadors: REGSEGA / ASG, iniciat al 2010.
Xarxa que contempla més de 200 transsectes repartits per totes les ZEPA de
la plana de Lleida. Permetrà disposar d’un sistema de monitoreig de les po-
blacions d’ocells i dels seus hàbitats per avaluar aspectes com ara tendències
poblacionals d’espècies que no disposen de programes específics de seguiment,
aprofundir en el coneixement de la biologia d’espècies, avaluar la incidència de
canvis −com les concentracions parcel·làries− en les poblacions d’ocells, etc.
A més a més, aquests transsectes permeten obtenir informació anual relativa
a aspectes relacionats amb l’agricultura com ara percentatge d’usos del sòl,
estructura (alçària i recobriment) dels cultius de cereal, característiques de
marges, etc.
• Projecte d’estudi sobre ecologia de la terrerola vulgar
Finançadors: REGSEGA / ASG, 2010-2011
La terrerola vulgar és una de les espècies que ha sofert una davallada poblacio-
nal més gran en l’última dècada a Catalunya. Actualment, la població catalana,
majoritàriament concentrada als secans lleidatans, no supera les 200 parelles.
Els escassos coneixements sobre els requeriments ecològics de l’espècie han
plantejat la realització d’aquest estudi basat en el marcatge d’exemplars amb
emissors en zones de vegetació natural permanent i zones de guaret; l’avalu-
Estudis i treballs realitzats pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya entre els anys 2010 i 2011
• Documents tècnics dels expedients d’aprovació dels Plans de Recuperació d’ocells esteparis
Finançador: Direcció General de Medi Natural, 2010.
Redacció i actualització segons el Decret del Catàleg de Fauna Amenaçada dels
plans de recuperació/conservació de les espècies d’ocells estepàries de Catalu-
nya. Els plans han de marcar les línies estratègiques que cal seguir per garantir
la recuperació d’aquestes espècies a Catalunya.
• Ocells esteparis, pràctiques agrícoles i viabilitat eco-nòmica: conservació d’espècies amenaçades en entorns humanitzats
Finançador: Fundación General CSIC-Banco Santander, iniciat al 2011.
Projecte interdisciplinari que pretén aportar noves aproximacions sobre la con-
servació de les espècies d’ocells amenaçades vinculades als hàbitats esteparis,
en entorns fortament humanitzats i dominats per l’activitat agrícola. Integrant
les pràctiques agrícoles en les estratègies de conservació, es desenvolupen es-
cenaris amb diferents usos a escala de paisatge, descrits mitjançant el conei-
xement local i agronòmic. Els escenaris seran avaluats en termes de viabilitat
econòmica i de capacitat d’albergar poblacions viables d’ocells, utilitzant els
elements ecològics clau de les espècies. Aquestes aproximacions poden ajudar a
la implementació d’accions específiques de gestió en un context agronòmic.
Annexos
221 222
• Cens de gaig blau a la plana de Lleida
Finançador: ASG, 2011.
L’any 2006 es va realitzar un cens específic de gaig blau en l’àmbit de la plana,
que va permetre conèixer la distribució de l’espècie i estimar la seva població.
Passats cinc anys, s’ha considerat que calia realitzar un nou cens per avaluar la
tendència poblacional de l’espècie durant aquest període de temps, i disposar
d’una estima poblacional acurada del nombre de parelles reproductores.
• Seguiment de la productivitat de sisó en diferents po-blacions de Lleida
Finançadors: REGSEGA / ASG, 2010-2011.
La productivitat −nombre de polls per femella− és una de les principals varia-
bles poblacionals que condiciona la viabilitat de les poblacions de sisó. L’acurat
seguiment anual d’aquest paràmetre permet avaluar les tendències a mitjà i
llarg termini, com també les causes de la seva variabilitat, i esdevé un element
imprescindible per a les estratègies de conservació de l’espècie. Amb aquest
seguiment es realitza un cens de femelles amb polls als secans de Belianes i
Bellmunt, Mas Estadella i Plans de Sió.
• Resposta de l’avifauna al pla pilot de gestió en la ZEPA del secans de la Noguera
Finançador: REGSA, 2010-2011.
Avaluació de la incidència de les mesures de gestió endegades dins del pla pilot
sobre la comunitat d’ocells esteparis presents a la zona, especialment sobre les
poblacions de xurra i sisó.
ació de la fenologia de la reproducció i paràmetres reproductors a partir de la
recerca de nius; i la realització d’un estudi comparatiu de la biologia repro-
ductiva, mida de territoris, etc. entre hàbitats estables (erms o timonedes) i
hàbitats més estacionals com els guarets i les pastures.
• Seguiment ornitològic de les mesures compensatòries de l’aeroport de Lleida-Alguaire
Finançador: Aeroports de Catalunya, 2010
Avaluació de la incidència de les mesures de gestió compensatòries endegades
en el marc de la declaració d’impacte ambiental de l’aeroport de Lleida-Alguai-
re sobre la comunitat d’ocells esteparis presents a la zona. Aquestes mesures
s’han centrat principalment en l’arrendament i gestió de guarets per a la fau-
na.
• Avaluació de les mesures d’agricultura de conservació a les poblacions d’aus estepàries a la ZEPA de Bellmunt-Almenara: incidència sobre la població de sisó
Finançador: REGSEGA, 2010.
Avaluació de la incidència de les mesures de gestió endegades dins del pla pilot
sobre la població de sisó d’aquesta ZEPA, principalment en relació amb la se-
lecció de l’hàbitat i població de mascles, com també la productivitat anual de
les femelles.
• Seguiment de la població de trenca a Catalunya
Finançador: REGSEGA, 2010.
Localització de les parelles reproductores i possibles exemplars no aparellats a
les zones tradicionals de cria de l’espècie.
Annexos
223 224
NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL
romaní
farigola timó
Aranyes
Eresus niger
Gluvia dorsalis
taràntula Lycosa fasciventris
Llagostes
llagost-pedra de
timonedaPrionotropis flexuosa
Papallones
Zegris eupheme
Pyronia cecilia
Melanargia ines
Crustacis
tortugueta Triops cranciformis
Peixos
bagra Leuciscus cephalus
Noms de les espècies animals i vegetals citades al llibre
NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL
Flora estèpica
Ferula loscosii
Linaria oblongifolia
aragonensis
Senecio auricula sicoricus
Flora arvense del secà
niella Agrostemma githago
Garidella nigellastrum
Silene conoidea
Flora de zones humides
boga Thypa sp.
canyís Phragmites australis
orquídia de prat Orchis palustris
xisca borda Cladium mariscus
Limonium tournefortii
Limonium latebracteatum
Altra flora
Annexos
225 226
NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL
sargantana bruna Podarcis liolepis
sargantana cua-roja Acanthodactylus erithurus
sargantaner gros Psammodromus algirus
sargantaner petit Psammodromus hispanicus
serp blanca Rhinechis scalaris
serp de collaret Natrix natrix
serp de ferradura Hemorrhois hippocrepis
serp llisa meridional Coronella girondica
serp verda Malpolon monspessulanus
tortuga de rierol Mauremys leprosa
vidriol Anguis fragilis
Mamífers
cabirol Capreolus capreolus
conill Oryctolagus cuniculus
eriçó clar Erinaceus algirus
eriçó europeu Erinaceus europaeus
esquirol Sciurus vulgaris
NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL
barb comú Barbus graellsii
barb cua-roig Barbus haasi
gobi ibèric Gobio lozanoi
madrilla Parachondrostoma miegii
Amfibis
granota verda Pelophylax perezi
gripau comú Bufo bufo
gripau corredor Epidalea calamita
gripau d’esperons Pelobates cultripes
reineta Hyla meridionalis
tòtil Alytes obstetricans
Rèptils
colobra d’aigua Natrix maura
dragó comú Tarentola mauritanica
dull o lludrió estriat Chalcides striatus
escurçó ibèric Vipera latastei
llangardaix ocel·lat Timon lepidus
Annexos
227 228
NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL
ratpenat de ferradura gran
Rinolophus ferrum-equinim
ratpenat de ferradura mediterrani
Rinolophus euryale
ratpenat de ferradura petit
Rhinolophus hipposideros
ratpenat de musell llarg
Myotis myotis
ratpenat de peus grans
Myotis capaccinii
talpó Microtus duodecimcostatus
teixó Meles meles
turó Mustela putorius
Ocells
abellerol Merops apiasterbellerol, miner, auriol, picot terrer, pardal canadenc
agró roig Ardea purpurea garsa
àguila cuabarrada Aquila fasciata àguila perdiguera
àguila marcenca Circaetus gallicusàliga, àliga blanca, àliga colobrera, àliga serpera
aligot comú Buteo buteo
àguila, àliga, àliga perdiguera, àliga xica, aligot, busaca, dugo, esparver, esparaver
alosa becuda Chersophilus duponti
alosa vulgar Alauda arvensis alosa, aloia, losa
NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL
fagina Martes foina
gat salvatge Felis sylvestris
geneta Genetta genetta
guineu Vulpes vulpes
llebre Lepus granatensis
llúdriga Lutra lutra
mostela Mustela nivalis
musaranya comuna Crocidura russula
musaranya nana Suncus etruscus
porc senglar Sus scrofa
rata cellarda Eliomys quercinus
rata comuna Rattus norvegicus
rata d’aigua Arvicola sapidus
ratapinyada Pipistrellus pipistrellus muricec
ratolí de camp Apodemus sylvaticus
ratolí mediterrani Mus spretus
ratpenat de bosc Barbastella barbastellus
ratpenat de cova Miniopterus schreibersii
Annexos
229 230
NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL
cruixidell Emberiza calandra cruixider, cruixidé
cucut reial Clamator glandariuscridol, cucut garser, cuvatxo
daurada grossa Pluvialis apricaria piulot
esparver cendrós Circus pygargusesparver, esparaver, àliga
esparver d’espatlles
negresElanus caeruleus
esplugabous Bubulcus ibis garsa, patxera
estornell negre Sturnus unicoloraustornell, asturnell, estornell, pujolet, tord, rixard
estornell vulgar Sturnus vulgaris
austornell, asturnell, estornell, estornell negre (a la primavera), pujolet, tord, rixard
falcó mostatxut Falco subbuteo falcó
fotja vulgar Fulica atra fotja
fredeluga Vanellus vanelluscogullada marina, gallet, cucullada marina, fredolia
gaig blau Coracias garrulusgaig, garsa reial, gralla blava, gralla verda
ganga Pterocles alchata carranca, xurra
garsa Pica pica
gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocoraxcigala, cigarra, gralla, gralla de bec roi, sigala
NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL
arpella vulgar Circus aeruginosus
arpella pàl·lida Circus cyaneus esparver d’estany
balquer Acrocephalus arundinaceus ric-rac, xarrac
bernat pescaire Ardea cinereabernat, garsa, garsa pescaire, garsa reial
bitxac comú Saxicola torquatuscagamànecs, cagamànics, cagatrip, montanyés, pelut
boscaler comú Locustella luscinioides
boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus
boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon
botxí meridional Lanius meridionaliscapser, capser garser, gaig botxí
cabusset Tachybaptus ruficollis cabussó
calàndria Melanocorypha calandra calandri, calània
cigonya blanca Ciconia ciconia cigonya, cigüenya
cogullada fosca Galerida theklaecogullada, cregullada, cucullada, cugullada, txutxuvia
cogullada vulgar Galerida cristatacogullada, cregullada, cucullada, cugullada, txutxuvia
còlit negre Oenanthe leucuramerla cuablanca, covatxo
còlit ros Oenanthe hispanica covatxo
Annexos
231 232
NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL
pinsà comú Fringilla coelebspilsà, pinsà, pinsó, pinson
pioc salvatge Otis tarda avutarda
polla d’aigua Gallinula chloropusgallineta, gallineta d’aigua, polleta, polleta d’aigua
puput Upupa epops putput
rascló Rallus aquaticus polleta
repicatalons Emberiza schoeniclus picampall
rossinyol bord Cettia cetti rossinyol de boba
siboc Caprimulgus ruficolliscabrer, enganyapastors, saboc, escloper
sisó Tetrax tetrax
ànec de secà, ànec garrigal, ànec xiulador, brèvol, grèvol, pollbou, sisot, trèvol
tallareta cuallarga Sylvia undata
tallarol capnegre Sylvia melanocephalacapet negre, capellanet, flaret, rectoret, txenxe
tallarol de garriga Sylvia cantillans
tallarol trencamates Sylvia conspicillata
terrerola rogenca Calandrella rufescens
terrerola vulgar Calandrella brachydactylacalanió, terredull, terredulla
NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL
guatlla Coturnix coturnix gotlla
mallerenga de bigotis Panurus biarmicus
martinet blanc Egretta garzetta garsa, patxera
martinet de nit Nycticorax nycticorax
martinet menut Ixobrychus minutus
milà negre Milvus migrans àliga, esparaver
milà reial Milvus milvusàliga de cua forcanada, cua de peix, milà
mussol comú Athene noctua mussol, xut, meuca
òliba Tyto albameuca, ganeca, llantier, olier, xuta
oreneta vulgar Hirundo rustica
agruneta, angrineta, aurineta, orendeta, orendeta casolana, oreneta, orondeta, volandreta
pardal roquer Petronia petronia pardal tordà
pardal xarrec Passer montanuspardal, pardal roquer, pardal de teulada
passerell comú Carduelis cannabina passarell, passerell
perdiu roja Alectoris rufaperdiu, perdiu roia, perdiu rossa, perdigot (el mascle)
Annexos
233 234
NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL
titella Anthus pratensis aigüerol, piula
tord comú Turdus philomelos tord
torlit Burhinus oedicnemussaberlic, samarlic, samerlic, txamerlic
trenca Lanius minor capser
trist Cisticola juncidis bit-bit, sit, sit-sit
trobat Anthus campestris piula
tudó Columba palumbuscolom salvatge, trocaç, toraço, todó, paluma
xixella Columba oenas sisella
xoriguer comú Falco tinnunculus
asparaver, astoret, esparaver, esparver, lo que balla, esparver que fa l’aleta
xoriguer petit Falco naumanni
xurra Pterocles orientalis carranca, xurla, xurrut
Annexos
J.B.
235 236
Referències bibliogràfiques
AGÈNCIA EUROPEA DEL MEDI AMBIENT (AEMA). Natura 2000: Birds and Habitats
Directives. Consultat el 6 de juliol de 2011 a: www.eea.europa.eu/data-and-
maps/figures/natura-2000-birds-and-habitat-directives-2
CANTERO, Carlos i MONCUNILL, Judit. Caracterització agronòmica de les Zones
d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPAs) dels hàbitats esteparis de Catalunya.
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Cata-
lunya, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. 2008.
COMISSIÓ EUROPEA. Natura 2000 network. Consultat el 6 de juliol de 2011 a:
http://ec.europa.eu/environment/nature/natura2000
CONSELL D’EUROPA. Conveni europeu del paisatge. Consultat el 6 de juliol de
2011 a: www.coe.int/t/dg4/cultureheritage/heritage/Landscape/VersionsCon-
vention/catalan.pdf
CONSELL D’EUROPA. Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992,
relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres
(Directiva Hàbitats). Consultada el 6 de juliol de 2011 a: http://europa.eu/
legislation_summaries/environment/nature_and_biodiversity/l28076_es.htm
CORREA, Miquel (coord.). Estudi de la viabilitat econòmica de les explotacions
agràries a les àrees ZEPA. Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de
Lleida i Centre Tecnològic i Forestal. Març, 2010.
CURCÓ, Antoni; ESTRADA, Joan; FOLCH, Anna; i RIFÉ, Santi. Importància eco-
lógica i interès biogeogràfic de la Timoneda d’Alfés, Lleida. Institució per a
l’Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL). 1996
FOLCH, Ramon (dir.) Biosfera. Vol.8 Praderies i taigà. Fundació Enciclopèdia
Catalana. Barcelona, 1997.
GENERALITAT DE CATALUNYA. Designació de les zones d’especial protecció per
a les aus (ZEPA) i de llocs d’importància comunitària (LIC). Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya. Número 4735. Octubre, 2006.
GENERALITAT DE CATALUNYA. Proposta de modificació de límits de diversos es-
pais de la xarxa Natura 2000. Departaments de Medi Ambient i Habitatge i
d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya. Abril,
2009.
LIMONIUM. Pla de gestió i Pla especial de protecció del medi natural i del pai-
satge dels Espais Naturals Protegits (ENP) de la Plana de Lleida. Departament
de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Centre Tecnològic
i Forestal de Catalunya, i Limonium. Setembre, 2010.
MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO (MARM). Red Natura
2000. Consultat el 6 de juliol de 2011 a: www.marm.es/es/biodiversidad/te-
mas/red-natura-2000
NOGUÉ, Joan i SALA, Pere (coords.). Catàleg de Paisatge. Les Terres de Lleida.
Observatori del Paisatge de Catalunya, Departament de Política Territorial i
Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, 2010.
PARLAMENT EUROPEU I CONSELL D’EUROPA. Directiva 2009/147/CE del Parla-
ment europeu i el Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació
dels ocells silvestres (Directiva Ocells). Consultada el 6 de juliol de 2011 a:
http://europa.eu/legislation_summaries/environment/nature_and_biodiver-
sity/ev0024_es.htm
AnnexosJ.
B.
top related