david bueno i torrens departament de genètica universitat...
Post on 28-Oct-2018
222 Views
Preview:
TRANSCRIPT
APOLOGIA DEL’OPTIMISME
David Bueno i TorrensDepartament
de Genètica
Universitat de Barcelona
3 de febrer de 2011
dbueno@ub.edu
Optimisme:voluntat de continuar vivint i procreant malgrat saberque la mort individual és, en darrer terme, inevitable
El mite del “bon salvatge”?Els bons salvatgesFerran Sàez MateuEd. Mina (Grup 62)
Optimisme:voluntat de continuar vivint i procreant malgrat saberque la mort individual és, en darrer terme, inevitable
l’optimisme contribueix a què
les persones sobrevisquin proutemps per engendrar i criar els fills, transmetent-los així
la
seva càrrega genètica
Contribució genètica ?
des del punt de vista de la nostra espècie,l’optimisme és, per tant crucial
Charles Darwin Alfred Russell Wallace
Adam Smitheconomista
Thomas Malthussociòleg
La Teoria
de l’evolució
La selecció
natural
!
!
!
La selecció actua sobre els individus,però el que evoluciona són les poblacions
I les caracaterístiques
“humanes”?- llenguatge, creativitat, autoconsciència
...
FOPX2ASPMMicrocephalin
...
DRD2 -
creativitat verbal (amistat, ...)TPH1 -
creativitat numèrica i figurativa
AVPR1A -
creativitat musicaltransportador de serotonina -
creativitat global
neuroregulina-1 -
creativitat global (disminuiex
memòria de treball)AVPR1a -
creativitat escènica
SLC6A4 -
creativitat escènica
Optimisme:voluntat de continuar vivint i procreant malgrat saberque la mort individual és, en darrer terme, inevitable
l’optimisme contribueix a què
les persones sobrevisquin proutemps per engendrar i criar els fills, transmetent-los així
la
seva càrrega genètica
Contribució genètica
Transportador de serotonina (variant L i S)
AIXÒ IMPLICA QUE L’OPTIMISME ÉS INNAT,I PER TANT NO HI PODEM FER RES?
Si és
innat
i no hi
podem
fer res, anem
a fer un cafè
i ens estalviem
la resta de la conferència
Si malgrat
tenir
un component
innat
es pot
modificar,continuem
parlant-ne
- En nens que de petits han patit abusos s’observa una metilació epigenèticaal gen del receptor de glucocorticoids, que s’ha associat a depressió i unataxa elevada de suicidi
Aprender a sentir y pensar en positivo es una inversión sumamente rentable para
vencer en la batalla contra el pesimismo y desarrollar al máximo las posibilidades de
vivir sanos y felices. En este libro, el psiquiatra Luis Rojas Marcos repasa la
historia del pensamiento positivo; detalla los ingredientes que distinguen la
disposición optimista de la pesimista; explora las fuerzas que forjan nuestro
temperamento, identifica los venenos más dañinos para el optimismo, describe estrategias de probada eficacia para fomentar una disposición positiva y
examina la influencia del optimismo en las relaciones con otras personas, en la salud y en el trabajo. Y finaliza con un análisis de
la cualidad más valiosa de nuestro optimismo: su enorme y probada utilidad a la hora de hacer frente a la adversidad en
la vida.
En esta guía, acompañada de un interesante test para los lectores, el doctor Seligman, aplicando sus veinte años de investigación clínica, nos ayuda a reconocer nuestros pensamientos negativos y cómo neutralizarlos. Técnicas sencillas de aplicar para superar nuestro impenitente pesismismo.
Plaer-
Quan mengem, bevem o practiquem el sexe, experimentem un plaer físicassociat als sentits. Relacionat a la satisfacció
dels instints de supervivència.
Quan un individu sent plaer, el seu cervell indueix la producció
d’hormonesi neurotransmissors com l’endorfina, l’oxitocina i la serotonina, que causenun estat general de benestar
-
Quan estem en societat sentim plaer emocional, el qual es relacionaamb la nostra vida social, i indueix la producció
de neurotransmissors
adequats, com endorfines. Sense aquest plaer emocional, probablementla nostra activitat social seria molt més restringida.
Plaer
-
Però també
cal parlar d’una altra forma de plaer, el plaer intel·lectual.
Plaer
Comprensió
Creativitat
Optimisme
Llibertat
El plaer intel·lectual forma part de la natura humana, com a estratègia de supervivència, i per tant també en formen part totes
les actituds i activitats que el generen
1) Unes quantes definicions
- Excel·lència: Qualitat de ser eminent o molt bo en un gènere o aspecte determinat.
- Talent (segons el DIEC): Especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses. Aquesta definició implica l’existència de molts talents (científic,
matemàtic, musical, social, etc.)
- Talent (des d’una perspectiva funcional): Aplicació de les capacitats intel·lectuals pròpies a la resolució de problemes. Inclou la idea d’excel·lència, d’assoliment/èxit i
d’eficàcia. I per tant també la idea de creativitat.
- Creativitat (segons una definició que vaig publicar en un article a Escola Catalana - num- 435, de desembre de 2006): habilitat cognitiva o funció mental que permet qüestionar assumpcions, trencar límits, reconèixer patrons que resten amagats a simple vista, observar de manera crítica i analítica i realitzar noves connexions.
La creativitat té tres components clarament distingibles però indissociables: experiència, habilitat de pensament creatiu i motivació, entesa com la passió i el
desig interns de resoldre el problema plantejat.
- Intel·ligència (segons el DIEC): capacitat de comprendre alguna cosa amb la pensa.
- Intel·ligència (des d’una perspectiva més funcional): capacitat de processar i manipular grans quantitats de dades.
Tot això implica que sigui necessari distingir clarament entre creativitat i intel·ligència (i per extensió, entre talent i intel·ligència). La creativitat (i el
talent) és una habilitat cognitiva diferent a altres funcions mentals, i és independent del complex d’habilitats que de forma habitual s’agrupen dins el concepte d’intel·ligència. Creativitat, talent i intel·ligència no són sinònims, la qual cosa implica que no s’ha de valorar el talent o la capacitat creativa de l’alumnat per la seva intel·ligència, però això no exclou que la intel·ligència
afavoreix el potencial creatiu i talentós.
2) Característiques bàsiques de les persones talentoses
- No depenen de motivacions externes, si no que saben automotivarse. - Aprenen a controlar els seus impulsos. - Saben quan han de perseverar i quan han de canviar els seus objectius. - Saben treure el màxim profit de les seves capacitats. - Tradueixen el pensament en acció. - Es proposen objectius concrets. - Completen les tasques que inicien. - Tenen iniciativa. - No tenen por del fracàs. - No deixen les coses per a un altre dia. - Accepten les crítiques justes. - Rebutjen l’autocompasió. - Són independents. - Intenten superar les dificultats personals. - Es concentren en els seus objectius. - No intenten fer massa coses a la vegada, ni tampoc massa poques. - Tenen capacitat per endarrerir la gratificació, i saben trobar la gratificació en el
camí que segueixen, no només en la consecució de l’objectiu final- Saben veure al mateix temps el “bosc” i els “arbres” (el detall i la globalitat). - Tenen un nivell raonable d’autoconfiança. - Equilibren el pensament analític, el creatiu i el pràctic.
3) Recursos fonamentals del talent
- Desenvolupar una idea del món veraç, rica, àmplia i plena de possibilitats. - Desenvolupar un pensament fluid, rigorós, creatiu i capaç de resoldre problemes. - Desenvolupar un to vital actiu, segur d’hom mateix, optimista i resistent. - Aprendre què és la llibertat: la construcció de la voluntat, la responsabilitat personal, la formació de la consciència moral i les virtuds de l’acció.
- Desenvolupar un llenguatge capaç de comprenmdre i expressar les ides amb nosaltres mateixos i amb els altres.
- Desenvolupar la sociabilitat, els sentiments socials, les activitats prosocials i la cerca de la justícia.
llapispantalonsgoma d’esborrarcamisafull de papersabata
llapisgoma d’esborrarfull de paper
camisasabatapantalons
llapispantalonsgoma d’esborrarcamisafull de papersabata
llapisgoma d’esborrarsabata
papercamisapantalons
llapispantalonsgoma d’esborrarcamisafull de papersabata
llapisgoma d’esborrarsabata
papercamisapantalons
L'arribada de la generació Y
- La generació Y està formada per aquelles persones nascudes al llarg dels anys noranta i principis del segle XXI. Les seves actituds i la seva visió del món han estat forjades, bàsicament, per dos elements:
1) Un període de creixement econòmic sostingut i ininterromput al llarg de quinze anys. Aconseguir diners i un lloc de treball semblava més fàcil que en dècades anteriors i les polítiques governamentals van poder donar suport a l'expansió continua de l'ensenyament superior i facilitar-hi l'accés.
PERÒ, ELS HI VAM DIR??????
2) La revolució d'Internet. La tecnologia ha evolucionat ràpidament i l'arribada d'Internet a les aules i a les llars, com també la seva aplicació a ordinadors portàtils i de butxaca i als telèfons mòbils, han revolucionat la forma d'accedir i compartir la informació.
NOSALTRES EN SOM CONSCIENTS?????
top related