blanca llum vidal

UNTROSDECONVERSAAMB

A.C. Al teu llibre no tanquesel lector dins d’una història.

B.L.V. Em deixo anar i en relle-gir-me –operació complicada–, in-tento treure el cap per la finestra imirar la realitat per explicar-la desdel meu punt de vista, sense obli-dar el seu vessant abstracte.M’agrada aquesta mescla entre fi-guració i surrealisme. Són esquei-xos, mirades puntuals. Volia pro-var altres maneres d’escriptura.Quan escrivia aquestes peces, es-tava fent un altre llibre de poemes,La punyetera flor, un camí que ana-va seguint. Em calia agafar aire ideixar-lo anar, perquè l’altre llibreés en vers i amb una mateixa es-tructura. Aquí no em limito a ferdescripcions sinó que m’agradamirar una cosa i transformar-la.Entenc que aquestes proses devegades semblen quadres, peròno és ben bé això perquè els hevolgut donar moviment per dins.No hi ha una trama, no hi ha perso-natges, però l’home hi és present.Primer ho volia titular Històries i unaltre element. Sempre amb aques-ta copulativa per separar la refe-rència a dos tipus de mirada: la depeu pla, estàtica, i una altra que so-brevola, més dinàmica.

A.C. La segona part és plenade citacions, quins són els teusreferents?

B.L.V. Aquí, Rodoreda. No no-més per la prosa sinó perquè ésl’autor que més m’ha impactat, so-bretot per la manera de mirar i ex-plicar la vida. Molt profunda i alho-ra molt superficial en el bon sentit.I també hi ha la influència de MaxJacob. Just abans d’escriure aixòem vaig llegir El gobelet dels dausd’una tirada, al Morrot, a Montjuïc,en veu alta.

A.C. T’agrada molt fer servirdiversos registres i variants dellengua.

B.L.V. Sí, jo sóc de Barcelona,però he viscut molts anys a Cas-serres, on es parla un català cen-tral, sotsferéstec. A més, tota lameva família materna és de Ma-llorca. No és un intent de demos-

tració de lèxic. És el que tinc pre-sent sempre, fins i tot quan parlo,em puc posar a xerrar mallorquí,de sobte.

A.C. De què vius?

B.L.V. Sóc treballadora socialo més ben dit existent social. Tre-ballo amb discapacitats psíquics,que són una font d’aprenentatgeper escriure perquè a mi el que emfa escriure és el contacte humà.M’agrada estar en dos pols quesón tan diferents i que no crec queestiguin tan allunyats. Està bé aju-dar una persona a fer-se el dinar oa dutxar-se i després anar a classede literatura comparada d’unagran eminència, més que res perno quedar-se penjat en cap delsdos globus.

A.C. Aquest llibre et va sortira raig, tot i que després, natural-ment, hi ha feina. En general, es-crius així?

B.L.V. No, no em passa. Jo es-cric molt, però no ho considerouna qualitat sinó que ho faig per

por d’aturar la màquina. He d’anarpaint que no passa res si un dia noescric.

A.C. I de què tens por?

B.L.V. I si un dia et quedes enaquesta mena d’estat de no es-criure? Jo no ho vull. Vull anar fent iaixò en cap cas vol dir anar acu-mulant. Mai res no és definitiu niestà acabat. Molts cops hem d’es-criure textos per acabar fent-ned’altres. Són passos, camins. Ésun combat per existir, més que nopas un exercici terapèutic, encaraque les grandiloqüències nom’agraden: crear et fa sentir unaforça amb tu mateixa, una cosaque ningú no et traurà mai. No hicrec, en les inspiracions místiques.És un treball, un esforç d’escriptu-ra i bàsicament de lectura.

A.C. Què estàs llegint, ara?

B.L.V. La revolució desconegu-da, de Volin, després de La comu-na de París, de Kropotkin. Éstemps de llegir aquestes coses. Itambé Vilaniu, de Narcís Oller, i ara

coses de l’Hélène Cixous, ja quem’ha tocat llegir-la al Palau de laMúsica durant el Festival de Poe-sia, tot un honor, encara que johauria preferit anar-hi per escol-tar-la a ella. És una autora que vio-lenta la llengua i alhora la fa cantar.

A.C. Recomanes la lecturad’Homes i ocells en veu alta?

B.L.V. Sí, però que no siguiuna prioritat. La Maria Bohigas[l’editora] em deia “Trenca el me-trònom” perquè poden acabarsent versos acumulats. Vull que lalectura en silenci pugui ser tan im-portant com l’altra, encara que jotreballi en veu alta, no significa queel lector hagi de fer el mateix.

A.C. Tornem a la compren-sió: aquesta no només implica laracionalitat. La teva feina t’haajudat a entendre aquesta co-municació no racional?

B.L.V. Sí, jo treballo en un pisamb dotze persones i puc estaramb persones que no parlen i sesaben comunicar molt. ❋

Blanca Llum VidalBlanca LlumVidal(Barcelona,1986) va co-mençar a es-criure com si lavida l’haguéssobrepassada,però despréses va adonar,ens confessa,que “l’emocióde viure enfar-fega” i va ferl’aprenentatgede contenir-se.Ara està fins itot fent unacrònica d’unviatge perl’Amazònia,encara que licosti explicarhistòries iprou. Llegintles proses poè-tiques d’Ho-mes i ocells(Club Editor)entendremque la sevaatracció pelmoviment il’abstracció lafan anar benlluny

FOTO: ANDREU PUIG

ADA CASTELLS

contracultura