anàlisi de xarxes socials al raval
Post on 10-Jul-2015
1.490 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Informe de resultats estudi “EN XARXA, avaluació de les xarxes
associatives del barri del Raval de Barcelona.
Realitzat per:
amb el patrocini :
Axon
1. Introducció: un barri de Barcelona particular
Població Barri Raval de Barcelona segons continent d'origen
62%
4%
9%
25%
0%
Europa
Àfrica
Amèrica
Àsia
Oceania
0 20 40 60 80
SocietatCulturals i científiques
EconomiaSuport social
Cooperació internacional i ONGHumanitats i Lletres
EsportsOci i lleureEducació
Tècnia i tecnologiaCiències
Partits políticsSalut
ComunicacióMedi ambient
Agricultura i RamaderiaAlimentació
Ciències socials
Entitats del Barri Raval
?
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del directori d’entitats de l’ajuntament de Barcelona
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Estadística de l’ajuntament de Barcelona
2. Objectius de l’estudi
Avaluar les potencialitats i febleses del tercer sector del barri Raval de Barcelona, mitjançant l’elaboració del mapa relacional del barri.
Analitzar el paper del Tercer Sector al barri davant els reptes plantejats pels canvis socials succeïts els darrers anys.
Elaborar el mapa relacional del Tercer Sector al barri Raval.
Metodologia
Unitats d’anàlisi: Entitats que formen part del Tercer Sector
Població: Barri Raval de Barcelona
Unitats enquestades: 70 entitats
Variables Observades: 28
Metodologia: enquesta presencial multitemàtica
Tècnica d’anàlisi: freqüències i correlacions estadístiques
Període: Agost-Octubre 2010
Entitats que han participat
Casal dels infants
Coordinadora inserció sociolaboral Anem per feina
El lloc de la dona-Germans Oblates
Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina
Fundació Privada Escó
Fundació Quatre Vents, Fundació privada
Impulsem Sccl
L'abrigall dels Avis de Betlem
L'hora de Deu
Comerciants Riera Alta
Veïns i comercinats del Carme
Art Solidari
Assoc. Cultural El Raval (El Lokal)
Assoc. Cultural Gitana La Cera
Assoc. Intercultural Punt Comú
Assoc. Teatreal Pa'tothom
Centro Boliviano Catalán
FAD- Foment de les Arts Decoratives
Societat Coral Xauxa
CISEC Cent. Inf. I Serv Estudiants Catalunya
Fundació Educació Solidària-Escola Pia
Fundacio casa de la misericòrdia de Barcelona
Obra Misionera Ekumene Centro social Domingo Solá
Atlanta, FC
Assoc. Sociocultural Ibn Batuta
Centro Filipino Tuluyán Sant Benito
Fundació Raval Solidari
Fundació Tot Raval
SCI Catalunya
Terral
Assoc. Educativa integral Raval (AEIR)
Aula Jove Estel d'Assís
Casal de Joves Calassanç
Casal Infantil l'Estel d'Assís
Fundació Social del Raval
Ravalnet
Centre Islàmic Camí de la Pau
Consell Islàmic i Cultural de Catalunya
Grup Nova Vida (Iglesia Evangélica)
Tariq Bin Ziad
Assoc. SIDA-Studi
Assoc. Estel Tàpia Socio-laboral
Assoc.per la promoció Inserció Professional
Probens
Assoc. Amics de l'Arc del Teatre i Rodalies
Veïns del Raval ( Associació Veïns del Raval)
Agermanament sense fronteres
Setem
Fundacio servei solidari
Cidob
Fundació b-raval
Fundación acció social montalegre
Fundació terral
Fundació pisos de lloguer
Ravaltex
USOC-AFPES
Genera
Associació de treballadors Pakistanesos
Comerciants del Mercat de la Boqueria
ACESOP
Centro Filipino Tuluyan Sant Benito
Fundació Arrels "Centre Obert Arrels"
Fundació Mambré
Xamfrà – Centre de Música i Escena
Àmbit Prevenció
Assoc. Punt de Referencia
Assoc. La trifulca
Assoc. Almazen la ciutat de les paraules
72,46%
2,90%1,45%
23,19%Associació
Fundació
Cooperativa d'IniciativaSocial
Altres
S'ha enquestat als responsables d'un total de 70 entitats del tercer sector, de les quals un 72,46% han estat associacions, un 23,19% fundacions i de forma residual altres tipus d'entitats.
Forma jurídica de l’entitat
10,06%
2,23%
10,06%
6,70%
9,50%
3,91%
3,91%
1,12%
4,47%
5,59%
1,12%
2,79%
7,82%
5,59%
3,91%
2,23%
6,70%
3,91%
4,47%
3,91%
12,07%
1,72%
1,72%
8,62%
13,79%
13,79%
3,45%
1,72%
3,45%
1,72%
1,72%
1,72%
12,07%
1,72%
5,17%
3,45%
1,72%
10,34%
0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16%
Educació
Comerç
Cultura i Art
Dones
Inserció Social
Religió
Infància
Oci
Defensa Interessos Sectorials
Joventut
Medi Ambient
Esports
Migració
Voluntariat
Veïns
Salut
Treball/Inserció Laboral
Coop. Internacional/Solidaritat
Participació
Altres
Associació Fundació
Els àmbit d’actuació de les entitats
7,55%
3,77%
19,81%
23,58%
14,15%
31,13%
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00
Barri
Districte
Ciutat
Catalunya
Estat Espanyol
Resta del Món
Territoris d’actuació de les entitats del barri
Podem observar que el territori d'actuació de les entitats no és únicament a nivell de barri, encara que si que és el que té el major percentatge, sinó que el terrotori d’actuació s'estén en un gran percentatge a la ciutat de Barcelona.De forma residual, trobem “resta del món” i “estat espanyol” amb els menors percentatges.
PARTICIPACIÓ EN ACTIVITATS CULTURALS O FESTIVES DEL BARRI
34,29%
22,86%
21,43%
18,57%
2,85%
sempre
gairebé sempre
a vegades sí avegades nogairebé mai
mai
GRAU D'IMPLANTACIÓ QUE CREU QUE TÉ L'ENTITAT AL BARRI
27,14%
41,43%
18,57%
10,00%2,86%
molt alt
alt
ni alt ni baix
baix
molt baix
ACTIVITATS ADREÇADES A GENT QUE VIU:
15,71%
18,57%
5,71%
60,01%
només al barri
al barri i a la resta deCiutat Vella
al barri, Ciutat Vella iresta de Barcelona
a gent que no viu al barri
Les entitats i el barri
MECANISMES DE DIFUSIÓ
8,90%
17,12%
12,67%
15,41%
8,56%
15,75%
8,22%
10,27%
3,08%
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20
Altres
Aparició en mitjans de comunicació
Publicacions periòdiques en paper
Publicacions electròniques a la web de l'entitat
Utilització de xarxes socials virtuals
Cartells i pòsters, tríptics, souvenirs
Mailing
Fem servir el "boca orella"
Diaris i butlletins del barri o districte
Els mecanismes més utiltzats per donar-se a conèixer al barri són el boca-orella, les publicacions periòdiques en paper, i els cartells i pòsters
Prop d’un 60% de les entitats solen participar a les activitats culturals del barri, mentre que un 20% no prenen part a les esmentades activitats. Per altre banda, aquestes activitats estan adreçades majoritàriament a tota la gent que viu a Barcelona.
10,85MITJANA GENERAL
Fundació: 9
Associació: 11,68
Quantitat i tipus de projectes que realitzen:
13,95%13,95%
4,26%2,33%
10,08%
12,02%3,10%
3,88%5,04%
3,49%3,88%
8,14%1,55%
12,79%1,55%
0 2 4 6 8 10 12 14 16
AltresFormatives/inserció laboral
Tradicionals i folklòriquesAssistencials
Cooperació internacional i solidaritatDefensa d'interessos sectorials
Reivindicatives i denúnciaDivulgativesEducativesReligioses
VoluntariatFires i mercats
Estudis i diagnosisInclusió/Inserció social
Lúdiques, festives i/o culturals
Les fonts de finançament dels projectes segons tipus d’entitat
1,33%
20%
4,67%
2,67%
6,67%
12,67%
12,67%
10%
3,33%
3,64%
16,36%
7,27%
1,82%
9,09%
18,18%
3,64%
10,91%
7,27%
6%
20,00%
5,45%
16,00%
0% 5% 10% 15% 20% 25%
Ajuntament
Diputació de Barcelona
Consell Comarcal
Generalitat de Catalunya
Govern central
Unió Europea
Empreses
Donacions
Quotes dels socis/es
Obra social
Altres
Associació Fundació
Comparant les fonts de finançament, podem observar que tant les associacions com les fundacions comparteixen les principals fonts, Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i donacions, però s’observa que el percentatge varia; així doncs, per les fundacions, la primera font de finançament són les donacions, mentre que per les associacions ho són la Generalitat i L’Ajuntament amb la mateixa proporció.
Els projectes realitzats s’han desenvolupat a partir de:
13,66%
20,50%
14,29%
6,83%
10,56%
3,73%
1,86%
28,57%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%
Convenis amb administracions
Concursos públics de lliure concurrència
Subvencions d'adjudicació directe
Contractació/Licitació
Recursos propis de l'entitat
Patrocinis
Mecenatge
Altres
12,04%
23,15%
14,81%
8,33%
28,70%
8,33%
2,78%
1,85%
20,45%
11,36%
13,64%
4,55%
29,55%
15,91%
4,55%
0%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%
Convenis amb administracions
Concursos públics de lliure concurrència
Subvencions d'adjudicació directe
Contractació/Licitació
Recursos propis de l'entitat
Patrocinis
Mecenatge
Altres
Associació Fundació
40%
12,5%16%
43,75%
10%12,5%10%
31,25%
24%
05
101520253035404550
Fundació Associació
Fins 100.000
De 100.0001 a 350.000
350.0001 a 1.000.000
més de 1.000.001
no sap
PRESSUPOST DESTINAT A LA REALITZACIÓ DE PROJECTES AQUEST 2010
26,09%
10,14%
17,39%17,39%
28,99% fins 100.000€
100.001€ a 350.000€
350.001€ a 1.000.000€
mes de 1.000.001€
no sap
MITJANA GENERAL : 598.924,98 €
MITJANA FUNDACIÓ
MITJANA ASSOCIACIÓ
1.001.090,91 €
504.557,21 €
El pressupost l’any 2010
8,30%
6,55%
7,86%
6,11%
1,75%
7,86%
7,42%
6,55%
3,06%
10,92%
4,80%
4,37%
4,37%
5,24%
10,48%
3,49%
0,87%
6,52%
4,35%
9,78%
5,43%
1,09%
10,87%
5,43%
5,43%
4,35%
13,04%
2,17%
7,61%
3,26%
8,70%
6,52%
3,26%
2,17%
0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14%
Assessoria jurídica
Mediació conflictes
Formació per trobar feina
Interlocució davant l'administració
Atenció a persones amb drogodependències
Atenció a les dones
Mediació intercultural
Cessió d'espais per activitats culturals
Atenció a persones amb algun tipus de malaltia
Atenció a persones en situació d'exclusió social
Recolzament espiritual
Borsa de treball
Canalització de recursos per a activitats
Activitats amb infants (esplais, lleure, extraescolar)
Festes, concerts, exposicions artístiques, esport
altres
cap servei
Associació Fundació
Quin tipus de serveis social dóna l’entitat a la gent que viu al barri?
Problemes per poder desenvolupar els projectes
1,83%
20,12%
5,49%
7,93%
3,05%
15,85%
11,59%
10,98%
23,17%
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00
Altres problemes
Falta de recolzament adm.públiques
Coordinació amb altres entitats
Ubicació i/o característiques de la seu o local
Problemes amb els/les veïns/veïnes
Sobrecàrrega d'usuaris/es
Problemes per trobar voluntaris/es pels projectes
Infraestructura informàtica i altres equipaments
Solvència econòmica
Els tres principals motius que no permeten o donen problemes a les entitats per realitzar els seus projectes són: la solvència econòmica, falta de recolzament de les administracions públiques i sobrecàrrega de usuaris i usuàries.
Inserció social: 12,38
Dones: 10,48%
Voluntariat: 9,52%
Educació: 9,52%
Migració: 8,57%
Infància: 8,57%
ÀMBIT D’ACTUACIÓ
APROXIMACIÓ A LES XARXES ASSOCIATIVES
.Què és el capital social? (Diferents perspectives)
“per als individus, la pertinença a un grup o xarxes de relacions és un requeriment bàsic per a que hi hagi capital social. A més, aquests grups han de tenir una relativa estabilitat amb límits definits i estables per a poder distingir-se de la resta de grups”. (P. Bourdieu, 2000)
“El Capital Social és el resultat de les directrius institucionals que emanen des de el poder, que distribueixen i donen una sèrie de recursos i oportunitats, creant i reproduint les condicions favorables (o desavorables) per a que unes interaccions especifiques siguin generades i reproduïdes pels individus, generant sentiments i emocions de pertinença recíproca (J.Coleman 1990)
“Les relacions lliures horitzontals són la base de les relacions cíviques, de les relacions del teixit associatiu de la comunitat. Per a Putnam, la confiança, les normes de reciprocitat i les xarxes socials que s’hi teixeixen, són les dimensions que constitueixen el capital social”. (R. Putnam, 2003)
•Amics•Participació•Associacionisme•Xarxes socials•Normes socials•Reciprocitat•Altruïsme•Estabilitat•Confiança•Seguretat•Negocis
Què és el capital social?
Cohesió social, solidaritat, vincles de confiança, Reciprocitat.Articulació social iEconòmica.
Xarxes socials, vincles de parentiu,
les xarxes comunitàries, les organitzacions socials
Les normes socials
(voluntarietat, altruïsme) i drets
comunament acceptats.
Com actúa…..
Són les relacions d’intercanvi entre dos o més entitats o individus que orienten l’acció dels actors que hi participen cap a determinats objectius
Anomenats
Nomenants
Nodes: Individus, entitats, empreses, etc.
Relació/interacció
Les xarxes socials
Escenari hipotètic 1:Les relacions entre les entitats conformen estructures relacionals com xarxes de subgrups i la xarxa teixit associatiu
• Cohesió externa
• Coordinació
• Intercanvis
• Transitivitat
• Intensitat
• Centralitat
CAPITAL SOCIAL +
Els escenaris hipotètics per l’exploració:
Escenari hipotètic 2:La relació entre entitats és escassa o inexistent, per tant no hi ha cap tipus de xarxa o teixit associatiu.
• Fragmentació
• Aïllament
• Desconnexió
• Tancaments
- CAPITAL SOCIAL
Metodologia xarxes
Unitats d’anàlisi: Entitats que formen part del Tercer Sector
Població: Barri Raval del Barcelona
Unitats enquestades: 70 entitats (o nodes) Unitats observades: 319 ( o nodes)
Tècnica d’anàlisi: matemàtica i anàlisi de grafs aplicat a l’estudi de xarxes socials
Treball de camp: bola de neu contrastada per cens.
La pregunta
Si us plau, assenyali amb quines entitats ha partcipat o col·laborat la seva entitat al llarg de l’any 2010 en activitats, projectes, campanyes o actuacions conjuntes o altres.
Sociograma de les entitats del tercer sector del Barri Raval
Grandària : 4.962 vincles o relacions possibles
Densitat: es realitzen només el 3,74% de les relacions possibles
Entitats nomenants: 70
Entitats anomenades: 336
Sociograma: les entitats centrals
Entitats Observades Casals dels Infants (1)
Degree:0.338Closeness: 0.680Between:0.215
Fundació Tot Raval (2)
Degree:0.265Closeness: 0.461Between:0321
1
2
2(b)
1 2 3
5
7
4
6
Sociograma: les entitats perifèriques
Entitats observades:
3.Fundació Quatre Vents
5.Temple Sijks
7. Fundació Casa de la Misericòrdia
9. Agermanament sense fronteres
11.Coral Xauxa i resta de Corals
13. Assoc. De Gitans, Església Evangèlica 7. Assoc. De Veïns del Raval
Sociograma: les entitats pont o intermediàries
14
3
2
5
6
Entitats observades (nodes en verd) •Fundació Tot Raval
•Casals dels infants
•Fundació Escó
•Assoc. Ibn Batuta
•Entitats: Càritas Diocesana, Tot Raval (outdegree), Germanes Oblates i Fundació Èxit
•Ponts en la perifèria: Societat Coral “Flors de Maig”, Fundació Servei Solidari
Sociograma: indicadors de centralitat
Entitats més centrals Contactes Proximitat Intermediació
Fundació Tot Raval 0.609 0.704 0.265
Casals dels Infants 0.348 0.681 0.217
Sociocultural Ibn Batuta 0.188 0.649 0.039
Germanes Oblates 0.159 0.628 0.023
Fundació Dones Surt 0.159 0.619 0.019
Fundació Centre obert Joan Salvador Gavina 0.145 0.610 0.020
Entitats perifèriques Contactes Proximitat Intermediació
Coordinadores de Corals de Ciutat Vella 0.014 246.333 0
Ràdio Ciutat Vella 0.014 246.333 0
Temple Sijks 0.014 105.571 0
Fundació Quatre Vents 0.18 78.667 0
Assoc. Veïns del Raval 0.029 0.456 0
Corals 0.14 0.345 0
Sociograma: subxarxes (anàlisi de faccions)
•L’estudi de les faccions ens assenyala quins actors són equivalents en la mida que tenen al mateix perfil relacional amb els altres actors. •D’aquesta manera es conformen els grups o subgrups que tenen una major densitat.
•Per aquesta anàlisi hem decidit la partició de 5 grups.
Sociograma: facció 1 Entitats observades (nodes en color blau)
3.Assoc. Joves T4.Teb- Ravalnet5.Fundació Servei Solidari6.Genera.7.Impulsem8.Probens9.Ravaltext10.Fundació Arrels 11.Fundació Social del Raval12.Fundació Privada Quatre Vents13.L’Hora de Déu14.Assoc. Àmbit Prevenció-Dona15.Càrites Diosecena16.Apip17.Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina18.Assoc. Estel Tàpia19. Anem per feina
Sociograma: facció 2
Entitats observades (nodes
en color blau)
3.Assoc. Treballadors Pakistanesos4.Almazen - Ciutat de les Paraules5.Estel Tàpia6.Afpes7.Setem8.Fundació Cidob9.Assoc. Comerciants Riera Alta10.Fundació Tot Raval11.Assoc. Casal dels Infants12.Assoc. Ibn Batuta13.Centre Filipino Tuluyán14.Diari Massala15.CC.OO16.Sida- studi
Sociograma: facció 3
Entitats observades
(nodes en color vermell)
3.Creu Roja4.APIP5.Sida-studi6.Assoc. Àmbit Prevenció-Dona 7.Fundació Èxit8.Genera9.Fundació Arrels10.Punt de Referència
Sociograma: facció 4
Entitats observades (nodes en color vermell)
3.Fem Paral·lel4.Art Solidari5.Acuma6.Acesop7.Pisos Maragall8.Presó de dones wad-ras9.Assoc. Pa’tothom10.Assoc. La Trifulca11.UB12.Centre Vilana13.Institut de Cultura de Barcelona14.Taula del Raval15.Assoc. de Veïns i Comerciants carrer de la Cera16.Institut per la Promoció de la Cultura Catalana
Sociograma: facció 5
Entitats observades (nodes en color blau)
3. Assoc. B-Raval4. Fundació Raval Solidari5. Obra Social La Caixa6. Centro Boliviano Catalán7. Consell Islàmic de
Catalunya8. Acesop9. Asso. Veïns del Raval10.Centre Islàmic Camí per
la Pau11.Assoc. Intercultural Punt
Comú12.Mesquita Tariq Bin Ziad13.Fundació Acció Social
Montalegre14.Assoc. Terral
Sociograma: àmbit d’actuació-Inserció laboral i dones :
Sociograma: àmbit d’actuació-educació
Sociograma: àmbit d’actuació-inserció social
Sociograma: àmbit d’actuació-juventut
Sociograma: àmbit d’actuació-infància
Sociograma: àmbit d’actuació-religió
Sociograma: àmbit d’actuació-cultura i art
Sociograma: àmbit d’actuació-migració
PUNTS FORTS:
Es constata la presència i dimensió d’un tercer sector estructurat i cohesionat. Hi ha un teixit associatiu força autònom i flexible que s’ha anat adaptant als canvis socials i a les necessitats socials del barri per donar-hi resposta.
Un important nombre d’associacions del barri es relacionen entre elles de forma continuada i coordinada. Són les entitats més dinàmiques, les que fan “més xarxa” al barri i les que tenen un nivell d’implantació al barri més alt.
Els àmbits d’actuació en els que participen més entitats del barri són: inserció laboral, formació, inserció social, educació i dones. Aquests àmbits també són els àmbits en els que hi ha una xarxa més dinàmica, interconnectada, estructurada i professionalitzada.
L’àmbit d’actuació territorial de bon nombre d’entitats és el barri (31% de les entitats) tot i que aquest fet no exclou que un 23% de les entitats també actuï a nivell ciutat o que un 20% actuï a nivell de Catalunya.
És freqüent la participació de les entitats del tercer sector al barri Raval en organitzacions de Segon Nivell (federacions, xarxes).
El recolzament de les administracions públiques a les entitats és important i significatiu tot i que entre les entitats del barri Raval és freqüent que desenvolupin actuacions amb recursos propis.
PUNTS FEBLES:
Les associacions de base i de reivindicació política (associacions corals, esportives i de veïns) estan perdent la seva presència al barri.
L’assimetria de la distribució i accés a recursos que es dóna entre fundacions i associacions, pot influïr en el funcionament autònom de les associacions més petites podent-se crear situacions de dependència unidireccional cap a les fundacions.
Malgrat haver-hi un tercer sector fort, no s’arriba a respondre a totes les necessitats o demandes que hi ha al barri. Les entitats, molt freqüentment es troben en una situació de sobrecàrrega d’usuaris/es.
La solvència econòmica i la falta de recolzament per part de les administracions públiques es poden considerar com els principals obstacles que tenen les entitats pel desenvolupament dels seus projectes.
L’utilització de xarxes virtuals (facebook, twitter o similars) és molt poc freqüent.
Amb el consell comarcal de Barcelona, la diputació de Barcelona i la Unió Europea, el contacte és mínim o inexistent per a la major part de les entitats enquestades. Seguint en aquesta línea, entre entitats i empreses també es podrien establir més vincles de col·laboració.
AMENACES:
En un context d’escassetat de recursos, la competència entre les entitats del barri per l’obtenció de finançament públic o privat podria socavar la xarxa associativa. En aquest sentit podria aparèixer un ambient més competitiu i menys cooperatiu entre les entitats tant per rebre subvencions com per ofertar serveis.
Moltes de les entitats que ofereixen serveis socials es troben amb una sobrecàrrega d’usuaris/es. Aquesta sobrecàrrega podria convertir-se en desbordament.
Si bé la percepció de les entitats enquestades sobre l’evolució del teixit associatiu del barri és que aquest ha millorat, gran nombre d’entitats enquestades pensen que la solidesa de la seva entitat es mantindrà o bé empitjorarà en el futur.
La desaparició d’entitats d’inserció social, d’inserció laboral i de dones podria generar un buit molt important en la prestació de serveis bàsics, el que afectaria negativament els processos d’inclusió social i integració que s’han vingut desenvolupant.
La dependència excessiva de les entitats a la Generalitat de Catalunya i/o a l’ajuntament de Barcelona podria derivar cap a una pèrdua d’autonomia en les línees d’acció i de reivindicació de les entitats.
El fet que en el teixit associatiu hi hagi entitats molt centrals, assenyala un tipus de jerarquia informal en quant al possibilitats d’influència. Aquesta situació pot provocar cert rebuig per part de les entitats més petites o perifèriques.
S’observen grups d’entitats allunyades del nucli de la xarxa tot i que poden tenir una base social important en quant a representativitat.
OPORTUNITATS:
Hi ha un teixit associatiu “enxarxat”, que funciona en xarxa, i que connecta internament i externament 336 entitats aproximadament. Aquesta gran xarxa pot augmentar el nivell de les seves sinèrgies i cohesionar-se més. En termes teòrics, una entitat, amb sis passes, es podria connectar amb totes les entitats de la resta de la xarxa (amb l’excepció d’aquelles enitats que estan aïllades).
Les associacions tenen el repte d’involucrar més les empreses i les donacions privades a la seva base de finançament. En aquest sentit, les fundacions ho tenen ben treballat.
Hi ha una xarxa associativa molt diversa que es conforma en base a projectes i col·laboracions i que pot orientar-se per l’assoliment de diversos objectius.
La xarxa associativa connecta i enxarxa diferents àmbits d’actuació, el que esdevé vertebrador de les diferents realitats del barri a les que es dóna resposta des de les entitats. Aquest fet és d’important rellevància pel que fa a la possibilitat de desenvolupar projectes de caire comunitari i projectes de caràcter transversal.
Medi Ambient, oci, salut, veïns i participació ciutadana són els àmbits en els que hi ha menor nombre d’intervencions per part del tercer sector, i esdevenen per això àmbits a explorar i a explotar pel conjunt de les entitats del tercer sector del barri Raval de Barcelona.
top related