Informe de resultats estudi “EN XARXA, avaluació de les xarxes

associatives del barri del Raval de Barcelona.

Realitzat per:

amb el patrocini :

Axon

1. Introducció: un barri de Barcelona particular

Població Barri Raval de Barcelona segons continent d'origen

62%

4%

9%

25%

0%

Europa

Àfrica

Amèrica

Àsia

Oceania

0 20 40 60 80

SocietatCulturals i científiques

EconomiaSuport social

Cooperació internacional i ONGHumanitats i Lletres

EsportsOci i lleureEducació

Tècnia i tecnologiaCiències

Partits políticsSalut

ComunicacióMedi ambient

Agricultura i RamaderiaAlimentació

Ciències socials

Entitats del Barri Raval

?

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del directori d’entitats de l’ajuntament de Barcelona

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Estadística de l’ajuntament de Barcelona

2. Objectius de l’estudi

Avaluar les potencialitats i febleses del tercer sector del barri Raval de Barcelona, mitjançant l’elaboració del mapa relacional del barri.

Analitzar el paper del Tercer Sector al barri davant els reptes plantejats pels canvis socials succeïts els darrers anys.

Elaborar el mapa relacional del Tercer Sector al barri Raval.

Metodologia

Unitats d’anàlisi: Entitats que formen part del Tercer Sector

Població: Barri Raval de Barcelona

Unitats enquestades: 70 entitats

Variables Observades: 28

Metodologia: enquesta presencial multitemàtica

Tècnica d’anàlisi: freqüències i correlacions estadístiques

Període: Agost-Octubre 2010

Entitats que han participat

Casal dels infants

Coordinadora inserció sociolaboral Anem per feina

El lloc de la dona-Germans Oblates

Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina

Fundació Privada Escó

Fundació Quatre Vents, Fundació privada

Impulsem Sccl

L'abrigall dels Avis de Betlem

L'hora de Deu

Comerciants Riera Alta

Veïns i comercinats del Carme

Art Solidari

Assoc. Cultural El Raval (El Lokal)

Assoc. Cultural Gitana La Cera

Assoc. Intercultural Punt Comú

Assoc. Teatreal Pa'tothom

Centro Boliviano Catalán

FAD- Foment de les Arts Decoratives

Societat Coral Xauxa

CISEC Cent. Inf. I Serv Estudiants Catalunya

Fundació Educació Solidària-Escola Pia

Fundacio casa de la misericòrdia de Barcelona

Obra Misionera Ekumene Centro social Domingo Solá

Atlanta, FC

Assoc. Sociocultural Ibn Batuta

Centro Filipino Tuluyán Sant Benito

Fundació Raval Solidari

Fundació Tot Raval

SCI Catalunya

Terral

Assoc. Educativa integral Raval (AEIR)

Aula Jove Estel d'Assís

Casal de Joves Calassanç

Casal Infantil l'Estel d'Assís

Fundació Social del Raval

Ravalnet

Centre Islàmic Camí de la Pau

Consell Islàmic i Cultural de Catalunya

Grup Nova Vida (Iglesia Evangélica)

Tariq Bin Ziad

Assoc. SIDA-Studi

Assoc. Estel Tàpia Socio-laboral

Assoc.per la promoció Inserció Professional

Probens

Assoc. Amics de l'Arc del Teatre i Rodalies

Veïns del Raval ( Associació Veïns del Raval)

Agermanament sense fronteres

Setem

Fundacio servei solidari

Cidob

Fundació b-raval

Fundación acció social montalegre

Fundació terral

Fundació pisos de lloguer

Ravaltex

USOC-AFPES

Genera

Associació de treballadors Pakistanesos

Comerciants del Mercat de la Boqueria

ACESOP

Centro Filipino Tuluyan Sant Benito

Fundació Arrels "Centre Obert Arrels"

Fundació Mambré

Xamfrà – Centre de Música i Escena

Àmbit Prevenció

Assoc. Punt de Referencia

Assoc. La trifulca

Assoc. Almazen la ciutat de les paraules

72,46%

2,90%1,45%

23,19%Associació

Fundació

Cooperativa d'IniciativaSocial

Altres

S'ha enquestat als responsables d'un total de 70 entitats del tercer sector, de les quals un 72,46% han estat associacions, un 23,19% fundacions i de forma residual altres tipus d'entitats.

Forma jurídica de l’entitat

10,06%

2,23%

10,06%

6,70%

9,50%

3,91%

3,91%

1,12%

4,47%

5,59%

1,12%

2,79%

7,82%

5,59%

3,91%

2,23%

6,70%

3,91%

4,47%

3,91%

12,07%

1,72%

1,72%

8,62%

13,79%

13,79%

3,45%

1,72%

3,45%

1,72%

1,72%

1,72%

12,07%

1,72%

5,17%

3,45%

1,72%

10,34%

0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16%

Educació

Comerç

Cultura i Art

Dones

Inserció Social

Religió

Infància

Oci

Defensa Interessos Sectorials

Joventut

Medi Ambient

Esports

Migració

Voluntariat

Veïns

Salut

Treball/Inserció Laboral

Coop. Internacional/Solidaritat

Participació

Altres

Associació Fundació

Els àmbit d’actuació de les entitats

7,55%

3,77%

19,81%

23,58%

14,15%

31,13%

0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00

Barri

Districte

Ciutat

Catalunya

Estat Espanyol

Resta del Món

Territoris d’actuació de les entitats del barri

Podem observar que el territori d'actuació de les entitats no és únicament a nivell de barri, encara que si que és el que té el major percentatge, sinó que el terrotori d’actuació s'estén en un gran percentatge a la ciutat de Barcelona.De forma residual, trobem “resta del món” i “estat espanyol” amb els menors percentatges.

PARTICIPACIÓ EN ACTIVITATS CULTURALS O FESTIVES DEL BARRI

34,29%

22,86%

21,43%

18,57%

2,85%

sempre

gairebé sempre

a vegades sí avegades nogairebé mai

mai

GRAU D'IMPLANTACIÓ QUE CREU QUE TÉ L'ENTITAT AL BARRI

27,14%

41,43%

18,57%

10,00%2,86%

molt alt

alt

ni alt ni baix

baix

molt baix

ACTIVITATS ADREÇADES A GENT QUE VIU:

15,71%

18,57%

5,71%

60,01%

només al barri

al barri i a la resta deCiutat Vella

al barri, Ciutat Vella iresta de Barcelona

a gent que no viu al barri

Les entitats i el barri

MECANISMES DE DIFUSIÓ

8,90%

17,12%

12,67%

15,41%

8,56%

15,75%

8,22%

10,27%

3,08%

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Altres

Aparició en mitjans de comunicació

Publicacions periòdiques en paper

Publicacions electròniques a la web de l'entitat

Utilització de xarxes socials virtuals

Cartells i pòsters, tríptics, souvenirs

Mailing

Fem servir el "boca orella"

Diaris i butlletins del barri o districte

Els mecanismes més utiltzats per donar-se a conèixer al barri són el boca-orella, les publicacions periòdiques en paper, i els cartells i pòsters

Prop d’un 60% de les entitats solen participar a les activitats culturals del barri, mentre que un 20% no prenen part a les esmentades activitats. Per altre banda, aquestes activitats estan adreçades majoritàriament a tota la gent que viu a Barcelona.

10,85MITJANA GENERAL

Fundació: 9

Associació: 11,68

Quantitat i tipus de projectes que realitzen:

13,95%13,95%

4,26%2,33%

10,08%

12,02%3,10%

3,88%5,04%

3,49%3,88%

8,14%1,55%

12,79%1,55%

0 2 4 6 8 10 12 14 16

AltresFormatives/inserció laboral

Tradicionals i folklòriquesAssistencials

Cooperació internacional i solidaritatDefensa d'interessos sectorials

Reivindicatives i denúnciaDivulgativesEducativesReligioses

VoluntariatFires i mercats

Estudis i diagnosisInclusió/Inserció social

Lúdiques, festives i/o culturals

Les fonts de finançament dels projectes segons tipus d’entitat

1,33%

20%

4,67%

2,67%

6,67%

12,67%

12,67%

10%

3,33%

3,64%

16,36%

7,27%

1,82%

9,09%

18,18%

3,64%

10,91%

7,27%

6%

20,00%

5,45%

16,00%

0% 5% 10% 15% 20% 25%

Ajuntament

Diputació de Barcelona

Consell Comarcal

Generalitat de Catalunya

Govern central

Unió Europea

Empreses

Donacions

Quotes dels socis/es

Obra social

Altres

Associació Fundació

Comparant les fonts de finançament, podem observar que tant les associacions com les fundacions comparteixen les principals fonts, Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i donacions, però s’observa que el percentatge varia; així doncs, per les fundacions, la primera font de finançament són les donacions, mentre que per les associacions ho són la Generalitat i L’Ajuntament amb la mateixa proporció.

Els projectes realitzats s’han desenvolupat a partir de:

13,66%

20,50%

14,29%

6,83%

10,56%

3,73%

1,86%

28,57%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%

Convenis amb administracions

Concursos públics de lliure concurrència

Subvencions d'adjudicació directe

Contractació/Licitació

Recursos propis de l'entitat

Patrocinis

Mecenatge

Altres

12,04%

23,15%

14,81%

8,33%

28,70%

8,33%

2,78%

1,85%

20,45%

11,36%

13,64%

4,55%

29,55%

15,91%

4,55%

0%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%

Convenis amb administracions

Concursos públics de lliure concurrència

Subvencions d'adjudicació directe

Contractació/Licitació

Recursos propis de l'entitat

Patrocinis

Mecenatge

Altres

Associació Fundació

40%

12,5%16%

43,75%

10%12,5%10%

31,25%

24%

05

101520253035404550

Fundació Associació

Fins 100.000

De 100.0001 a 350.000

350.0001 a 1.000.000

més de 1.000.001

no sap

PRESSUPOST DESTINAT A LA REALITZACIÓ DE PROJECTES AQUEST 2010

26,09%

10,14%

17,39%17,39%

28,99% fins 100.000€

100.001€ a 350.000€

350.001€ a 1.000.000€

mes de 1.000.001€

no sap

MITJANA GENERAL : 598.924,98 €

MITJANA FUNDACIÓ

MITJANA ASSOCIACIÓ

1.001.090,91 €

504.557,21 €

El pressupost l’any 2010

8,30%

6,55%

7,86%

6,11%

1,75%

7,86%

7,42%

6,55%

3,06%

10,92%

4,80%

4,37%

4,37%

5,24%

10,48%

3,49%

0,87%

6,52%

4,35%

9,78%

5,43%

1,09%

10,87%

5,43%

5,43%

4,35%

13,04%

2,17%

7,61%

3,26%

8,70%

6,52%

3,26%

2,17%

0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14%

Assessoria jurídica

Mediació conflictes

Formació per trobar feina

Interlocució davant l'administració

Atenció a persones amb drogodependències

Atenció a les dones

Mediació intercultural

Cessió d'espais per activitats culturals

Atenció a persones amb algun tipus de malaltia

Atenció a persones en situació d'exclusió social

Recolzament espiritual

Borsa de treball

Canalització de recursos per a activitats

Activitats amb infants (esplais, lleure, extraescolar)

Festes, concerts, exposicions artístiques, esport

altres

cap servei

Associació Fundació

Quin tipus de serveis social dóna l’entitat a la gent que viu al barri?

Problemes per poder desenvolupar els projectes

1,83%

20,12%

5,49%

7,93%

3,05%

15,85%

11,59%

10,98%

23,17%

0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00

Altres problemes

Falta de recolzament adm.públiques

Coordinació amb altres entitats

Ubicació i/o característiques de la seu o local

Problemes amb els/les veïns/veïnes

Sobrecàrrega d'usuaris/es

Problemes per trobar voluntaris/es pels projectes

Infraestructura informàtica i altres equipaments

Solvència econòmica

Els tres principals motius que no permeten o donen problemes a les entitats per realitzar els seus projectes són: la solvència econòmica, falta de recolzament de les administracions públiques i sobrecàrrega de usuaris i usuàries.

Inserció social: 12,38

Dones: 10,48%

Voluntariat: 9,52%

Educació: 9,52%

Migració: 8,57%

Infància: 8,57%

ÀMBIT D’ACTUACIÓ

APROXIMACIÓ A LES XARXES ASSOCIATIVES

.Què és el capital social? (Diferents perspectives)

“per als individus, la pertinença a un grup o xarxes de relacions és un requeriment bàsic per a que hi hagi capital social. A més, aquests grups han de tenir una relativa estabilitat amb límits definits i estables per a poder distingir-se de la resta de grups”. (P. Bourdieu, 2000)

“El Capital Social és el resultat de les directrius institucionals que emanen des de el poder, que distribueixen i donen una sèrie de recursos i oportunitats, creant i reproduint les condicions favorables (o desavorables) per a que unes interaccions especifiques siguin generades i reproduïdes pels individus, generant sentiments i emocions de pertinença recíproca (J.Coleman 1990)

“Les relacions lliures horitzontals són la base de les relacions cíviques, de les relacions del teixit associatiu de la comunitat. Per a Putnam, la confiança, les normes de reciprocitat i les xarxes socials que s’hi teixeixen, són les dimensions que constitueixen el capital social”. (R. Putnam, 2003)

•Amics•Participació•Associacionisme•Xarxes socials•Normes socials•Reciprocitat•Altruïsme•Estabilitat•Confiança•Seguretat•Negocis

Què és el capital social?

Cohesió social, solidaritat, vincles de confiança, Reciprocitat.Articulació social iEconòmica.

Xarxes socials, vincles de parentiu,

les xarxes comunitàries, les organitzacions socials

Les normes socials

(voluntarietat, altruïsme) i drets

comunament acceptats.

Com actúa…..

Són les relacions d’intercanvi entre dos o més entitats o individus que orienten l’acció dels actors que hi participen cap a determinats objectius

Anomenats

Nomenants

Nodes: Individus, entitats, empreses, etc.

Relació/interacció

Les xarxes socials

Escenari hipotètic 1:Les relacions entre les entitats conformen estructures relacionals com xarxes de subgrups i la xarxa teixit associatiu

• Cohesió externa

• Coordinació

• Intercanvis

• Transitivitat

• Intensitat

• Centralitat

CAPITAL SOCIAL +

Els escenaris hipotètics per l’exploració:

Escenari hipotètic 2:La relació entre entitats és escassa o inexistent, per tant no hi ha cap tipus de xarxa o teixit associatiu.

• Fragmentació

• Aïllament

• Desconnexió

• Tancaments

- CAPITAL SOCIAL

Metodologia xarxes

Unitats d’anàlisi: Entitats que formen part del Tercer Sector

Població: Barri Raval del Barcelona

Unitats enquestades: 70 entitats (o nodes) Unitats observades: 319 ( o nodes)

Tècnica d’anàlisi: matemàtica i anàlisi de grafs aplicat a l’estudi de xarxes socials

Treball de camp: bola de neu contrastada per cens.

La pregunta

Si us plau, assenyali amb quines entitats ha partcipat o col·laborat la seva entitat al llarg de l’any 2010 en activitats, projectes, campanyes o actuacions conjuntes o altres.

Sociograma de les entitats del tercer sector del Barri Raval

Grandària : 4.962 vincles o relacions possibles

Densitat: es realitzen només el 3,74% de les relacions possibles

Entitats nomenants: 70

Entitats anomenades: 336

Sociograma: les entitats centrals

Entitats Observades Casals dels Infants (1)

Degree:0.338Closeness: 0.680Between:0.215

Fundació Tot Raval (2)

Degree:0.265Closeness: 0.461Between:0321

1

2

2(b)

1 2 3

5

7

4

6

Sociograma: les entitats perifèriques

Entitats observades:

3.Fundació Quatre Vents

5.Temple Sijks

7. Fundació Casa de la Misericòrdia

9. Agermanament sense fronteres

11.Coral Xauxa i resta de Corals

13. Assoc. De Gitans, Església Evangèlica 7. Assoc. De Veïns del Raval

Sociograma: les entitats pont o intermediàries

14

3

2

5

6

Entitats observades (nodes en verd) •Fundació Tot Raval

•Casals dels infants

•Fundació Escó

•Assoc. Ibn Batuta

•Entitats: Càritas Diocesana, Tot Raval (outdegree), Germanes Oblates i Fundació Èxit

•Ponts en la perifèria: Societat Coral “Flors de Maig”, Fundació Servei Solidari

Sociograma: indicadors de centralitat

Entitats més centrals Contactes Proximitat Intermediació

Fundació Tot Raval 0.609 0.704 0.265

Casals dels Infants 0.348 0.681 0.217

Sociocultural Ibn Batuta 0.188 0.649 0.039

Germanes Oblates 0.159 0.628 0.023

Fundació Dones Surt 0.159 0.619 0.019

Fundació Centre obert Joan Salvador Gavina 0.145 0.610 0.020

Entitats perifèriques Contactes Proximitat Intermediació

Coordinadores de Corals de Ciutat Vella 0.014 246.333 0

Ràdio Ciutat Vella 0.014 246.333 0

Temple Sijks 0.014 105.571 0

Fundació Quatre Vents 0.18 78.667 0

Assoc. Veïns del Raval 0.029 0.456 0

Corals 0.14 0.345 0

Sociograma: subxarxes (anàlisi de faccions)

•L’estudi de les faccions ens assenyala quins actors són equivalents en la mida que tenen al mateix perfil relacional amb els altres actors. •D’aquesta manera es conformen els grups o subgrups que tenen una major densitat.

•Per aquesta anàlisi hem decidit la partició de 5 grups.

Sociograma: facció 1 Entitats observades (nodes en color blau)

3.Assoc. Joves T4.Teb- Ravalnet5.Fundació Servei Solidari6.Genera.7.Impulsem8.Probens9.Ravaltext10.Fundació Arrels 11.Fundació Social del Raval12.Fundació Privada Quatre Vents13.L’Hora de Déu14.Assoc. Àmbit Prevenció-Dona15.Càrites Diosecena16.Apip17.Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina18.Assoc. Estel Tàpia19. Anem per feina

Sociograma: facció 2

Entitats observades (nodes

en color blau)

3.Assoc. Treballadors Pakistanesos4.Almazen - Ciutat de les Paraules5.Estel Tàpia6.Afpes7.Setem8.Fundació Cidob9.Assoc. Comerciants Riera Alta10.Fundació Tot Raval11.Assoc. Casal dels Infants12.Assoc. Ibn Batuta13.Centre Filipino Tuluyán14.Diari Massala15.CC.OO16.Sida- studi

Sociograma: facció 3

Entitats observades

(nodes en color vermell)

3.Creu Roja4.APIP5.Sida-studi6.Assoc. Àmbit Prevenció-Dona 7.Fundació Èxit8.Genera9.Fundació Arrels10.Punt de Referència

Sociograma: facció 4

Entitats observades (nodes en color vermell)

3.Fem Paral·lel4.Art Solidari5.Acuma6.Acesop7.Pisos Maragall8.Presó de dones wad-ras9.Assoc. Pa’tothom10.Assoc. La Trifulca11.UB12.Centre Vilana13.Institut de Cultura de Barcelona14.Taula del Raval15.Assoc. de Veïns i Comerciants carrer de la Cera16.Institut per la Promoció de la Cultura Catalana

Sociograma: facció 5

Entitats observades (nodes en color blau)

3. Assoc. B-Raval4. Fundació Raval Solidari5. Obra Social La Caixa6. Centro Boliviano Catalán7. Consell Islàmic de

Catalunya8. Acesop9. Asso. Veïns del Raval10.Centre Islàmic Camí per

la Pau11.Assoc. Intercultural Punt

Comú12.Mesquita Tariq Bin Ziad13.Fundació Acció Social

Montalegre14.Assoc. Terral

Sociograma: àmbit d’actuació-Inserció laboral i dones :

Sociograma: àmbit d’actuació-educació

Sociograma: àmbit d’actuació-inserció social

Sociograma: àmbit d’actuació-juventut

Sociograma: àmbit d’actuació-infància

Sociograma: àmbit d’actuació-religió

Sociograma: àmbit d’actuació-cultura i art

Sociograma: àmbit d’actuació-migració

PUNTS FORTS:

Es constata la presència i dimensió d’un tercer sector estructurat i cohesionat. Hi ha un teixit associatiu força autònom i flexible que s’ha anat adaptant als canvis socials i a les necessitats socials del barri per donar-hi resposta.

Un important nombre d’associacions del barri es relacionen entre elles de forma continuada i coordinada. Són les entitats més dinàmiques, les que fan “més xarxa” al barri i les que tenen un nivell d’implantació al barri més alt.

Els àmbits d’actuació en els que participen més entitats del barri són: inserció laboral, formació, inserció social, educació i dones. Aquests àmbits també són els àmbits en els que hi ha una xarxa més dinàmica, interconnectada, estructurada i professionalitzada.

L’àmbit d’actuació territorial de bon nombre d’entitats és el barri (31% de les entitats) tot i que aquest fet no exclou que un 23% de les entitats també actuï a nivell ciutat o que un 20% actuï a nivell de Catalunya.

És freqüent la participació de les entitats del tercer sector al barri Raval en organitzacions de Segon Nivell (federacions, xarxes).

El recolzament de les administracions públiques a les entitats és important i significatiu tot i que entre les entitats del barri Raval és freqüent que desenvolupin actuacions amb recursos propis.

PUNTS FEBLES:

Les associacions de base i de reivindicació política (associacions corals, esportives i de veïns) estan perdent la seva presència al barri.

L’assimetria de la distribució i accés a recursos que es dóna entre fundacions i associacions, pot influïr en el funcionament autònom de les associacions més petites podent-se crear situacions de dependència unidireccional cap a les fundacions.

Malgrat haver-hi un tercer sector fort, no s’arriba a respondre a totes les necessitats o demandes que hi ha al barri. Les entitats, molt freqüentment es troben en una situació de sobrecàrrega d’usuaris/es.

La solvència econòmica i la falta de recolzament per part de les administracions públiques es poden considerar com els principals obstacles que tenen les entitats pel desenvolupament dels seus projectes.

L’utilització de xarxes virtuals (facebook, twitter o similars) és molt poc freqüent.

Amb el consell comarcal de Barcelona, la diputació de Barcelona i la Unió Europea, el contacte és mínim o inexistent per a la major part de les entitats enquestades. Seguint en aquesta línea, entre entitats i empreses també es podrien establir més vincles de col·laboració.

AMENACES:

En un context d’escassetat de recursos, la competència entre les entitats del barri per l’obtenció de finançament públic o privat podria socavar la xarxa associativa. En aquest sentit podria aparèixer un ambient més competitiu i menys cooperatiu entre les entitats tant per rebre subvencions com per ofertar serveis.

Moltes de les entitats que ofereixen serveis socials es troben amb una sobrecàrrega d’usuaris/es. Aquesta sobrecàrrega podria convertir-se en desbordament.

Si bé la percepció de les entitats enquestades sobre l’evolució del teixit associatiu del barri és que aquest ha millorat, gran nombre d’entitats enquestades pensen que la solidesa de la seva entitat es mantindrà o bé empitjorarà en el futur.

La desaparició d’entitats d’inserció social, d’inserció laboral i de dones podria generar un buit molt important en la prestació de serveis bàsics, el que afectaria negativament els processos d’inclusió social i integració que s’han vingut desenvolupant.

La dependència excessiva de les entitats a la Generalitat de Catalunya i/o a l’ajuntament de Barcelona podria derivar cap a una pèrdua d’autonomia en les línees d’acció i de reivindicació de les entitats.

El fet que en el teixit associatiu hi hagi entitats molt centrals, assenyala un tipus de jerarquia informal en quant al possibilitats d’influència. Aquesta situació pot provocar cert rebuig per part de les entitats més petites o perifèriques.

S’observen grups d’entitats allunyades del nucli de la xarxa tot i que poden tenir una base social important en quant a representativitat.

OPORTUNITATS:

Hi ha un teixit associatiu “enxarxat”, que funciona en xarxa, i que connecta internament i externament 336 entitats aproximadament. Aquesta gran xarxa pot augmentar el nivell de les seves sinèrgies i cohesionar-se més. En termes teòrics, una entitat, amb sis passes, es podria connectar amb totes les entitats de la resta de la xarxa (amb l’excepció d’aquelles enitats que estan aïllades).

Les associacions tenen el repte d’involucrar més les empreses i les donacions privades a la seva base de finançament. En aquest sentit, les fundacions ho tenen ben treballat.

Hi ha una xarxa associativa molt diversa que es conforma en base a projectes i col·laboracions i que pot orientar-se per l’assoliment de diversos objectius.

La xarxa associativa connecta i enxarxa diferents àmbits d’actuació, el que esdevé vertebrador de les diferents realitats del barri a les que es dóna resposta des de les entitats. Aquest fet és d’important rellevància pel que fa a la possibilitat de desenvolupar projectes de caire comunitari i projectes de caràcter transversal.

Medi Ambient, oci, salut, veïns i participació ciutadana són els àmbits en els que hi ha menor nombre d’intervencions per part del tercer sector, i esdevenen per això àmbits a explorar i a explotar pel conjunt de les entitats del tercer sector del barri Raval de Barcelona.