alguns tipus de poesia
Post on 31-Jul-2015
108 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Alguns tipus de poesia. Cicle superior.
Galindaines o paraules imatge
S’escriu una paraula disposant
cadascuna de les seves lletres de
manera que traci un dibuix del seu
significat.
Mira aquestes altres que han fet
nois i noies de la teva edat.
Fes ara una llista de paraules
que t’agradin i després crea una
galindaina.
Cal·ligrames o poemes imatge Els cal·ligrames són composicions
generalment poètiques en què la
distribució del text té relació amb el
contingut.
Classe de les papallones
Mira aquests d’altres companys.
Busca una poesia breu que es pugui
convertir en cal·ligrama.
Fes un dibuix i damunt dels traços
escriu el poema.
Pensa primer un poema sobre un
animal o una cosa i després fes el
cal·ligrama.
Acròstic
1) Serveix per dir una paraula o
expressió d’una manera
amagada.
2) De vegades té a veure amb el
poema, d’altres no. De vegades
es marca, de vegades no.
Remant cada vespre On la lluna es reflecteix
Sense fer remor Amb la meva estimada
Només de veure’t
Em vas semblar diferent Uns ulls com dues ametlles Sempre estaven somrient
Juguen Onades, Sempre
En cadena, Plegades
Faig els pastissos
amb el blat.
Remenem bé
i afegim sucre.
No hi ha res millor.
A menjar tots.
Quin és el nom amagat?
Obligades a viure en companyia, Lligades a la terra i als camins, Immerses en la pau de cada dia, Verdes o blaves i amb el sol a dins. Esclats de fruit –les branques ben curulles! Reclam de tords i grives en dejú, Espai del vent que dansa entre els fulles, Soplouig dels somnis amb el cor ben nu.
Goses fer ara un acròstic
amb el teu nom?
I amb el de Sant Jordi o
Jocs Florals?
Versos encadenats i repeticions
Al cel Al cel, el sol. Al sol, el foc.
Al foc, la llum. El cel, el sol, el foc, la llum...
Tot es fica dins de l’ull.
Tot n’és ple Quantes roselles al prat de la vila
Tot n'és ple Quants ocells que fan ombra a l'ermita
Tot n'és ple Quantes estrelles quan l'agost s'apaga
Tot n'és ple Quantes fonts fresques pel camí dels masos
Tot n'és ple Quantes donzelles que ploren, a l'alba
Tot n'és ple Quants anuncis taurins plantats als arbres
Tot n'és ple Quanta gent trista per la carretera
Tot n'és ple Quantes antenes de TV en els àtics
Tot n'és ple J.V.FOIX
Una pometa verda i rodoneta rodoneta com aquella xiqueta
aquella xiqueta que estava en la caseta en la caseta de la meua"tieta"
la meua "tieta" li donà la pometa la pometa verda i rodoneta.
Tinc una cosa meravellosa meravellosa com una rosa una rosa hi ha al meu jardí
al meu jardí hi ha un balancí un balancí de color rosa
rosa com la rosa meravellosa. Irene Peirats Roig
La lluna de la muntanya la lluna que més m’agrada! Ai com m’agrada la lluna, la lluna de la muntanya. És una lluna molt neta, és una lluna molt clara.
Com és de clara la lluna, la lluna de la muntanya!
Vicent Andrés Estellés
La ginesta altra vegada La ginesta amb tanta olor
... Joan Maragall
Cases pels nostres, cases per tots,
cases pels pobres, cases pels mots.
...
El llit és tou, el llit m’agrada, el llit és meu, e l llit m’abraça.
El JARDÍ DE LA REINA Aquest és el jardí de la reina.
Aquesta és la clau del jardí de la reina. Aquesta és la cinta, que sosté la clau del jardí de la reina.
Aquest és el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la reina.
Aquests són els ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la reina.
Aquestes són les mans que han fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la
reina. Aquest és el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté
la clau del jardí de la reina. Aquesta és la font que ha mullat el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha
mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la reina. Aquest és el caminal que voreja la font que ha mullat el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la
reina. Joan Brossa
Poemes-diàleg
On va la llauradoreta? On va ella tan de matí
-Jo me’n vaig a collir roses que un ramell n’he de collir.
Què has de fer d’aquestes roses de les quals mostres desig? -En tinc d’anar carregada en el ball d’aquesta nit.
Per qui toquen les campanes amb un so tan llarg i trist? -Toquen tocs per una jove
que flors anava a collir. Per qui ploren les fadrines? Per qui ploren els fadrins? Ploren tots la llauradora
que l’ha picada un escorpí. Tomás Aguiló
top related