11 meteorització i erosió

A la superfície terrestre podem reconèixer diferentes formes de relleu produïdes pels agents geològics: un penya-segat erosionat per les onades, una vall excavada per un riu, unes dunes formades pel vent... Quan contemplem aquestes formes de modelat, sovint ens hi referim amb el nom de paisatges. Aquests tres termes fan al·lusió a l'aspecte que presenta la superfície terrestre en un lloc determinat, però entre els tres hi ha una diferència important.

Formes de relleu i formes de modelat són expressions descriptives del relleu. Impliquen una anàlisi de la topografia del terreny i prescindeixen de l'estètica.

El terme paisatge és més ampli que els dos anteriors, ja que comprèn el contingut dels altres dos termes però també s'hi afegeix la valoració estètica de l'observador.Quan ens referim a l'entorn que veiem anomenant-lo paisatge, estem fent una valoració subjectiva relacionada amb múltiples factors:

Les formes del relleu que s'hi aprecien: muntanyes, penya-segats, planes, dunes...

El temps meteorològic durant la contemplació del paisatge també influeix en la percepció que en tenim. Si aquesta situació atmosfèrica es repeteix cada vegada que presenciem el mateix paisatge, n'acaba formant part.

tenen a veure amb l’agent principal que els produeix: eòlics, fluvials, torrencials, càrstics, marins, glacials, biòtics, antròpics...

el clima i les característiques de les roques determinen l’efectivitat dels agents externs.

La METEORITZACIÓ és el procés d'alteració i esmicolament que experimenten les roques exposades a la intempèrie sense desplaçar els residus que resulten d’aquesta alteració.

La meteorització facilita l’acció EROSIVA d’altres processos.

L’aparició d’una superfície de SÒL en el nostre planeta

La disgregació de les roques pot estar causada pels factors següents:

La humitat, que fa que alguns minerals es dissolguin i que d'altres canviïn de composició. L'oxigen atmosfèric, que oxida alguns minerals. Els canvis de temperatura, que produeixen dilatacions i contraccions en les roques. La congelació de l'aigua a les clivelles de les roques, que actua com si fos un tascó i les trenca. Els éssers vius, especialment els vegetals, les arrels dels quals s'introdueixen a les clivelles de les roques i les acaben trencant, però també els que secreten substàncies que fan que es dissolguin alguns minerals.

Les roques estan sotmeses a tres tipus diferents de meteorització:

Meteorització química. Origina canvis en la composició química dels minerals. És el cas dels minerals que s'oxiden, s'hidraten o es dissolen. Els minerals de les argiles són un dels productes més freqüents de meteorització química de les roques. Meteorització mecànica. Provoca l'esmicolament o el desgast de les roques sense modificar la composició dels minerals que les formen. Meteorització biològica. És la produïda pels éssers vius, i és el resultat de la combinació de les dues anteriors.

AIGUA

FORMACIÓ CRISTALLS:

evaporació

Pressió

Temperatura

Humitat

DESERT D’ALGÈRIA

FRED i GLAÇ

CALOR i DILATACIÓ

Detritus o

Clasts

OXIDACIÓ

La formació del sòl

Com a resultat de la meteorització de les roques es forma un conjunt de fragments o clasts que rep el nom de detritus.

El resultat sol ser una mescla força fèrtil, perquè durant el procés de meteorització química s'alliberen moltes sals minerals que es combinaran amb la matèria orgànica procedent de l'activitat biològica.

El Sòl

Tota la vida que hi ha en el nostre planeta recolza en l’existència dels vegetals, perquè la resta d’éssers vius depenem de la matèria que produeixen els vegetals en la fotosíntesi. Al seu torn els vegetals depenen de la llum, de l’aire i del sòl, aquesta capa prima que fa de pell del nostre planeta. Per tant tots estem lligats a la terra que trepitgem, ja que és imprescindible per a la vida.

Origen, formació dels sòls. El sòl és aquesta capa prima de la Terra ,de 2 metres com a màxim de fondària, que permet el desenvolupament de les plantes. Ja que n’és el seu suport i per tant permet que les arrels s’hi endinsin i s’hi estenguin tot formant una àmplia base per a la planta. A més conté les substàncies que la planta necessita per viure. Aquesta coberta terrestre és la resposta a l’acció de l’atmosfera i la biosfera, i alhora no és un sistema inert, sinó viu i dinàmic.

Material geològic inicial

ROCA MARE - PLANTES PIONERES - CLÍMAX ECOLÒGIC

James Lovelock mantenia que la biosfera es comportava com un únic organisme, i que constantment busca l’equilibri (Deesa grega de la Terra que es deia Gea o Gaia).

La Terra és un ésser viu creador del seu propi hàbitat.

El nostre planeta és una mena de superorganisme que a partir de processos físics i químics pot fer que tota la matèria viva interactuï a fi d’aconseguir unes condicions de vida ideals

EL PLANETA ESTÀ EN PERILL PER CULPA DEL DESCONTROL D’UNA PART DE LA SEVA BIOSFERA

Les aigües salvatges produeixen una acció erosiva molt intensa i originen relleus molt agrestos, com els rasclers i els barrancs, formes de relleu inhòspites per a l'ocupació humana, però d'una gran bellesa i valor paisatgístic.

Els rius produeixen modelats molt característics quan erosionen el relleu, en el qual s'encaixen i formen congostos profunds, com el de Mont-rebei o el de Collegats, tots dos al Pallars Jussà.

Aquest agent geològic és més eficaç com més àrid és el clima, més escassa és la vegetació i més abrupte és el relleu.

Al peu dels relleus, els torrents acumulen els materials que transporten i formen cons o ventalls al·luvials, en què el règim torrencial dels rierols és un factor de risc, ja que causa inundacions i avingudes.

Els rius que han ampliat les valls per on circulen creen zones molt aptes per a l'ocupació humana, com les planes d'inundació i les terrasses fluvials

ANETO

Moltes zones muntanyoses de la península Ibèrica presenten un modelat produït per les glaceres fa uns 18.000 anys, durant l'últim període glacial. Als Pirineus encara es conserven petites glaceres, com la de la Maladeta o la del Mont Perdut.

El modelat glacial produeix paisatges abruptes. A més, com que es localitza en zones d'alta muntanya, l'ocupació humana és baixa, però solen ser indrets turístics.

CIRC

LLENGUA

VALL GLACIAL

VALL FLUVIAL

FIORD

Catalunya té uns quants milers de quilòmetres de costa en els quals es pot apreciar el modelat produït per l'onatge. Aquest agent geològic és molt eficaç pel que fa a l'acció erosiva, i mobilitza enormes quantitats de sediments arenosos.

El vaivé de l’aigua trenca les roques pels llocs més dèbils

Comportament un xic capritxós

carbonatació

baumes

DISSOLUCIÓ

A les zones formades per calcàries o per guixos, les aigües subterrànies fan que les roques es dissolguin, fenomen que hi produeix cavitats. Això origina dos tipus de formes de modelat:

El modelat superficial, degut a la dissolució o al col·lapse del sostre de cavitats.El modelat subterrani, com les coves, les galeries, els avencs

Karst

DOLINA

LLAC

RASCLERS

ROQUES CALCÀRIES

Sobretot en zones àrides o zones sense

vegetació

A les zones desèrtiques, com ara al sud del Marroc, el vent origina formes de modelat diferents, segons si hi predomina el procés erosiu o la sedimentació de materials.

REGS O DESERTS DE PEDRES

On predomina l'erosió, el vent s'enduu les partícules d'argila i els grans de sorra, i hi deixa únicament les pedres. Així s'origina un desert de pedres.

Als llocs on la sedimentació de la sorra és predominant, es formen els camps de dunes.

ERGS O DESERTS DE DUNES DE SORRA

Reptació - Saltació - SuspensióEl vent no és un agent geològic que dugui a terme una acció erosiva eficaç, però sí que intervé en el transport de la sorra acumulada a les platges per l'onatge, fenomen que origina les dunes costaneres, que són formes d'acumulació eòlica.

PENDENT SUAU PENDENT FORTA

LOESS

DIPÒSITS DE PETITS SEDIMENTS ARRIBATS PER SUSPENSIÓ EN ZONES HUMIDES -- ZONES MOLT FÈRTILS

La manca d'aigua limita molt el creixement de la vegetació en una zona determinada, i això origina paisatges molt característics.

Impacte repetit de les partícules en

suspensió

Diferent duresa de les capes de roques

GRAN CANÓ DE COLORADO

METEORITZACIÓ FÍSICA I QUÍMICA

PETROLI, CARBÓ, ESCULLS, ...

INFLUÈNCIA ANTRÒPICA

LÍQUENS

Els agents geològics poden transportar molt lluny i durant molt de temps els materials que han recollit quan han erosionat la superfície terrestre, però tard o d'hora els acaben transportant fins a una zona on se sedimenten de manera definitiva. Aquestes zones on s'acumulen els materials en capes successives o estrats reben el nom de conques sedimentàries

Les conques sedimentàries són zones extenses on l'escorça terrestre s'enfonsa lentament, en bona part a causa del pes dels materials que s'hi dipositen. Per aquesta raó poden acumular gruixos enormes de sediments sense arribar a omplir-se.

L'enfonsament o subsidència que es produeix en una conca sedimentària fa que els sediments vagin quedant cada vegada més profundament enterrats al terreny.