1 esot11 no art

TEMA 11:

ELS INVERTEBRATS NO ARTRÒPODES

1r ESO

1. Els animals o Metazous. Són organismes pluricel·lulars amb teixits especialitzats i amb nutrició heteròtrofa, és a dir que s'alimenten d'altres organismes. Presenten una gran sensibilitat gràcies al teixit nerviós i poden realitzar moviments (la majoria poden fins i tot traslladar-se) gràcies al teixit muscular. Aquests dos teixits són exclusius dels animals. Es poden distingir dos grups:

Invertebrats. Són els animals sense columna vertebral. Comprèn a: Porífers o esponges, Celenteris, Anèl·lids, Platihelmints, Mol·luscos, Nematodes, Equinoderms i Artròpodes.

Vertebrats. Són els animals amb columna vertebral. Comprèn: Peixos, Amfibis, Rèptils, Aus i Mamífers.

ANIMALS O METAZOUS

Caracteristiques

Teixit nerviós

Heteròtrofa

Pluricel.lulars

Grups

Moviments

Vertebrats

Invertebrats

Rèptils

Aus

Amfibis

Peixos

Mamífers

Porífers

Celenteris

Anèl.lids

Platihelmints

Mol.luscos

Equinoderms

Artròpodes

Nematodes

PORÍFERS O ESPONGES

PORÍFERS O ESPONGES

PORÍFERS O ESPONGES

1. PORÍFERS O ESPONGES. Són invertebrats aquàtics filtradors, que presenten el seu cos perforat per un elevat nombre de porus microscòpics (porus inhalants) pels quals entra l'aigua (amb matèria orgànica) fins la cavitat interna (cavitat atrial), de la qual surt per uns porus visibles a primera vista (òsculs).

Són sèssils (viuen fixes a roques, algues, etc.)

PORÍFERS O ESPONGES

1. PORÍFERS O ESPONGES.

A la cavitat atrial hi ha unes cèl lules flageladas (coancits) capaços de capturar les partícules alimentàries que conté l'aigua (són doncs organismes filtradors). Algunes esponges contenen petites espines internes (espícules) i altres, com les anomenades esponges de bany, presenten una substància esquelètica interna de naturalesa còrnia (espongina). Les esponges que utilitzem en el bany en realitat són els esquelets de espongina que queden al desintegrar la resta de l'organisme.

Esponja de baño natural – absorbe agua gracias a su esqueleto de espongina. Fuente: http://encina.pntic.mec.es/~nmeb0000/invertebrados/esponjas/esponjas2.html

PORÍFERS O ESPONGES

PORÍFERS O ESPONGES

PORÍFERS O ESPONGES

Invertebrats

Porífers

Celenteris

Anèl.lids

Platihelmints

Mol.luscos

Equinoderms

Artròpodes

Nematodes

CNIDARIS

• 2. CNIDARIS. Són invertebrats aquàtics que tenen forma de sac, amb tentacles envoltant l'obertura (boca) i amb abundants cèl lules urticants (cnidoblasts) en la seva pell.

• Presenten dues formes diferents: la forma de pòlip (forma de sac fixat al fons i amb la boca dirigida cap amunt i reproducció asexual) i la forma de medusa (forma de sac amb la boca dirigida cap avall i de vida lliure nedadora i reproducció sexual).

• En algunes espècies la forma de pòlip genera la forma de medusa i viceversa. En altres només hi ha una de les dues formes.

CNIDARIS

CNIDARIS • 2. CNIDARIS.

• Presenten dues formes diferents: la forma de pòlip (forma de sac fixat al fons i amb la boca dirigida cap amunt i reproducció asexual) i la forma de medusa (forma de sac amb la boca dirigida cap avall i de vida lliure nedadora i reproducció sexual).

• En algunes espècies la forma de pòlip genera la forma de medusa i viceversa. En altres només hi ha una de les dues formes.

CNIDARIS

CNIDARIS Amb aquestes cèl lules paralitzen a les seves preses i després les introdueixen en la seva cavitat interna digestiva (cavitat gastrovascular) on són digerides.

CNIDARIS

CNIDARIS

CNIDARIS

Hidra de agua dulce

Medusa

CNIDARIS

Cangrejo Ermitaño con una anémona sobre el caparazón donde se refugia

Arrecife de coral

CNIDARIS

PORÍFERS O ESPONGES

Invertebrats

Porífers

Celenteris

Anèl.lids

Platihelmints

Mol.luscos

Equinoderms

Artròpodes

Nematodes

PLATIHELMINTS 3. PLATIHELMINTS. Són invertebrats amb forma de cuc aplanat i ample. Pot presentar segments com la tenia o no presentar segments, com les planàries. La tenia o solitària és un paràsit d'uns 2 o 3 metres de longitud que pot viure en l'intestí prim dels animals, inclosos els humans. La infestació es produeix en ingerir carn crua (pernil, "cecina", etc.) d'animals que contenen larves enquistades de tenia. Les planàries viuen a l'aigua dolça i al mar, són carnívores i amb capacitat d´autoregeneració - aproximadament tenen un centímetre de longitud.

PLATIHELMINTS

PLATIHELMINTS

PLATIHELMINTS-Regeneració en planàries

PORÍFERS O ESPONGES

Invertebrats

Porífers

Celenteris

Anèl.lids

Platihelmints

Mol.luscos

Equinoderms

Artròpodes

Nematodes

NEMATODES 4. NEMATODES. Són invertebrats amb forma de cuc cilíndric i prim.

• Abunden en ambients húmits.

• La majoria de plantes i vertebrats els tenen de forma paràsita. Poden causar greus malalties.

• Els mes coneguts són: triquina i cucs intestinal.

Ascaris Lumbricoides, también conocido como lombriz intestinal, por su parecido con la lombriz de tierra. Es un nematodo parásito que se desarrollan en el intestino delgado del hombre, muy frecuente en países subdesarrollados. Su contagio se produce por la ingestión de de sus huevecillos que se encuentran presentes en el suelo contaminado Puede llegar a medir 25 cm aproximadamente.

ANÈL.LIDS

• 5. ANÈL·LIDS. Són invertebrats de cos allargat, tou (blando), cilíndric i format per nombrosos anells (segments) gairebé iguals, és a dir tenen forma de cuc. La seva superfície està recobert d'una cutícula elàstica (per a mantindre la humitat) i pot presentar uns pèls molt fins (quetes).

ANÈL.LIDS

• Metamerismo El metamerismo es una repetición seriada de segmentos que son semejantes y que se sitúan a lo largo del eje longitudinal del cuerpo, cada segmento se llama metámero o somita y está representado por un número de estructuras variable dependiendo del grupo animal del que se trate. Los animales metaméricos son: anélidos, artrópodos y cordados.

ANÈL.LIDS

ANÈL.LIDS

ANÈL.LIDS- Moviments d´una sangonera

PORÍFERS O ESPONGES

Invertebrats

Porífers

Celenteris

Anèl.lids

Platihelmints

Mol.luscos

Equinoderms

Artròpodes

Nematodes

MOL.LUSCOS

6. MOL·LUSCOS. Són invertebrats de cos tou (blando), no segmentat i, sovint, dividit en cap, massa visceral i peu. En molts d'ells la massa visceral està envoltada per un mantell que produeix una closca de carbonat càlcic A més, el mantell forma una cavitat anomenada cavitat del mantell o cavitat paleal on es troba l'aparell (un pulmó en les espècies terrestres i brànquies a les espècies aquàtiques). Els mol·luscos es classifiquen en:

a) Gasteròpodes

b) Bivalves

c) Cefalòpodes

MOL.LUSCOS: GASTERÒPODES • Gasteròpodes. Presenten un peu musculós capaç de lliscar sobre tot tipus de superfícies i una closca formada per una sola peça com el cargol terrestre o bé no en tenen com les bavoses La closca pot ser plana com en les pegellides (lapas) o formar una espiral, com en els caragols.

• La respiració pot ser branquial, com en els cargols marins, o pulmonar, com en el cargol terrestre, que és hermafrodita.

MOL.LUSCOS: BIVALVES • Bivalves. Presenten una closca

formada per dues peces articulades anomenades valves. No tenen cap diferenciat i el peu té forma de pala excavadora o bé és molt reduït i presenta una glàndula que segrega el biso (substància que al solidificar permet adherir-se a les roques).

• Respiren per brànquies laminars que a més serveixen per retenir les partícules (animals filtradors) que entra per un tub (sifó inhalant) i surt per un altre (sifó exhalant). Per exemple les cloïsses (almeja) i les escopinyes (berberecho).

MOL.LUSCOS: GASTERÒPODES i BIVALVOS

MOL.LUSCOS: GASTERÒPODES i BIVALVOS

MOL.LUSCOS: CEFALÒPODES • Cefalòpodes. Presenten un

peu dividit en 8 o 10 tentacles proveïts de ventoses que envolten la boca. Tenen un cap ben diferenciada amb dos grans ulls. El mantell té forma de sac i l'aigua que entra a ell pot ser expulsada amb força per un tub (sifó) originat un corrent que les permet nedar a reacció. Poden mancar de closca com els pops (pulpo), tenir closca interna com la sípia (sepia) i el calamar, o externa com els nautilos.

MOL.LUSCOS: CEFALÒPODES

Calamar y Sepia

Nautilus

EQUINODERMS

7. EQUINODERMS. Són invertebrats exclusivament marins que posseeixen sota la seva pell (epidermis) un esquelet calcari constituït per plaques soldades o independents o per espícules petites i aïllades. Les plaques poden servir de suport a llargues espines.

EQUINODERMS

• 7. EQUINODERMS.

• Presenten un conjunt de conductes denominat sistema ambulacral, plens d'un líquid semblant a l'aigua de mar i una sèrie de tubets acabats en ventoses que serveixen per a fixar-se i desplaçar-se, els anomenats peus ambulacrals. Tenen simetria pentagonal (molt evident en les estrelles de mar en presentar 5 braços).

EQUINODERMS: erizos de mar

PORÍFERS O ESPONGES

Invertebrats

Porífers

Celenteris

Anèl.lids

Platihelmints

Mol.luscos

Equinoderms

Artròpodes

Nematodes

EQUINODERMS

7. EQUINODERMS.

• Es reprodueixen sexualment. Presenten sexes separats, és a dir els individus o són mascles o són femelles. La fecundació es realitza en el mar (fecundació externa) i de l'ou surt una larva nedadora (larva planctònica) que després dóna lloc a un adult marxador (l'adult és doncs un organisme bentònic).

EQUINODERMS

• Simetría es la posibilidad de dividir al individuo en partes iguales a partir de un eje que pase por su centro. Un organismo es asimétrico cuando no se pueden obtener partes iguales debido a que su forma es completamente irregular. Entre ellos tenemos a la ameba, algunas esponjas, etc. La simetría radial es aquella en la que el organismo puede ser dividido por cualquier plano que pase a partir de la boca a lo largo del cuerpo en partes iguales. Por ejemplo las medusas y las estrellas de mar. La simetría bilateral es aquella en la cual un solo plano pasa a lo largo del animal dividiéndolo en dos partes, izquierda y derecha, a manera de imágenes especulares. Por ejemplo la mosca y el hombre.

EQUINODERMS

• Erizos de mar. Tenen un esquelet de plaques calcàries soldades entre si, que formen una estructura globosa que suporta llargues espines. Són herbívors.

EQUINODERMS

• Estrelles de mar. Tenen cinc braços poc flexibles i poden presentar espines. Són carnívores i poden evaginar l'estómac per digerir les preses

EQUINODERMS

• Holotúries. Són les anomenades "botifarres de mar" en referència a la seva forma. S'alimenta dels petits organismes que conté la sorra que ingereixen.

EQUINODERMS

• Ofiures Són com estrelles de mar però de braços molt flexibles que mouen amb rapidesa. Viuen sota les pedres del fons marí.

EQUINODERMS

• Comàtules o crinoides. Presenten 5 braços dividits en dos amb els que moltes espècies pot nedar, encara que sigui per molt poc temps. Presenten colors molt vius.

BIBLIOGRAFÍA

WEB: http://www.aula2005.com/html/cn1eso/16invertebradosnoartropodos/16invertebratsnoartropodes2es.htm

VIDEOS: http://www.youtube.com/user/josejaviergracia

LIBROS DE TEXTO:

• Natura, Ciencias de la Naturaleza. Ed. Vicens Vives. 2008

• Avanza, Ciencias de la Naturaleza, 1º ESO. Proyecto: Los Caminos del Saber. Ed. Santillana. 2011.

• http://cienciasiesrafel.blogspot.com.es/