01 escultura grega obres

1

EVOLUCIÓ DE L’ESCULTURA GREGA

Un recorregut evolutiu des de l’època arcaica fins l’època

hel·lenística

M.B 2

Índex

• Característiques generals de l’escultura• El kouros• L’ Àuriga de Delfos• El Discòbol• El Dorífer• Hermes amb el nen Dionís• Laoocont i els seus fills

3

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA GREGA

• Importància de l’home com a centre de l’univers (antropocentrisme).

• Art mimètic, intenten imitar la realitat.• Recerca d’un ideal de bellesa basat en

l’equilibri i la proporció.• Preocupació per trobar el cànon

(proporció exacta)• Esforç per captar el moviment; que

marca la seva evolució.• Policromia.

4

El kouros d’Anàvissos (510 a.C) Període: ARCAIC

Kouros: figures masculines, estàtues funeràries o votives.

Frontalitat, simetria i rigidesa Braços estirats, enganxats al

cos, punys tancats Espatlles altes i horitzontals Cama esquerra més avançada Cos nu Expressió del rostre “somriure

arcaic”, ulls ametllats.

5

• Kouros Anavyssos (510 a.C.) Museu Arqueològic Nacional Atenes.

Alçada 1’95 m

M.B 6

7

• Cabellera reduïda a esquemes geomètrics

M.B 8

9

L E S K O R A I• Les figures femenines, Koré o Korai,

representen noies al servei del temple, fent ofrenes.

• CARACTERÍSTIQUES:

-Simetria, frontalitat i geometria.– Es representen vestides– El somriure és més marcat– L’anatomia es reflecteix a través

de la roba. – Cabells endavant, amb rissos

geomètrics.

- Policromia

M.B 10Dama d’Auxerre 630-300 a.C. Hera de Samos 560 a.C. Koré del pèplum 530 a. C.

M.B 11

M.B 12

13

L’Auriga de Delfos (474 a.C.) període: protoclàssic o de

transició Representa un conductor de carro de dos cavalls, vestit amb la túnica “Khiton”

Interès pel moviment, cap lleugerament girat i plecs de la túnica desiguals

Estil sever, sobri, amb intenció expressiva però austera forma externa.

M.B 14Guerrers de Riace (s.V a.C.)

ESTIL: GREC CLÀSSIC

M.B 15

Guerrers de Riace

detalls del rostre del guerrer A

16

Guerrer B

Detalls del rostre

17

18

El Discòbol (460 a.C ) MiróPeríode CLÀSSIC

Representa un atleta nu a punt de llançar el disc

Trenca la simetria, la frontalitat i la rigidesa.

Captació del moviment en un instant fugaç.

Rostre que no denota esforç: hieratisme

19

El Dorífor (430 a.C.) PolicletPeríode: CLÀSSIC

És el Cànon: totes les parts del seu cos tenen una relació correcta amb les altres i cadascuna guarda també una relació matemàtica i geomètrica amb el conjunt.

El cap és la setena part del cos.

El rostre està dividit en tres parts iguals: el front, el nas i el mentó.

Trenca la simetria amb el “contrapposto”

La bellesa = mesura i proporció.

20

El cànon de proporcions segons Policlet

21

Hermes amb Dionís infant (350-330 a.C)Praxíteles

Període: POSTCLÀSSIC Anatomia perfecta,

proporcionada harmònica i sensual.

Corba “praxiteliana” fa que el cos es desplaci de l’eix vertical donant sensació d’equilibri entre moviment i repòs.

Rostre més naturalista; mostra + tendresa vers al nen.

Tractament del cabell amb clar-obscur, més naturalisme.

22

Laocoont i els seus fills (s.III-II a.C.)

Període: HEL·LENÍSTIC Proporcions:

colossalisme.

Composició piramidal amb una diagonal que travessa tota l’escultura.

Màxima expressió de moviment, contorsió dels cossos, musculatura en tensió

Màxima expressió dels sentiments “patetisme”.

M.B 23

Rostre del Laocoont

M.B 24

M.B 25

La Victòria de Samotràcia (200 a.C.)

Musée du Louvre

París

M.B 26

Afrodita de Melos

130 a.CMusée du LouvreParís

27

Gàlata moribund (230 a.C.) Musei Capitolini Roma