La universitat es mouLes universitats valencianes s’organitzen enplataformes unitàries per plantar cara a lesretallades

Allioli

La lluita per l’escola pública

> pàg. 16

PLURILINGÜISME

Educació fa cas omís de lesaportacions de les entitats

STEPV renova la web i crea unaplataformacomunicativa per al futur

La situació delpersonal interí:preguntes mésfreqüents

> pàg. 8 > pàg. 11> pàg. 6 i 7

Quaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 249 · Època IV · Juny 2012Intersindical

INTERSINDICALVALENCIANA

> pàg. 2-6

Els centres educatius valencians han sostingut una mobilització constant que ha durat tot el cursQuatre centres ens relaten com l’han viscuda

EN PRIMER PLA MOBILITZACIONS PER L’ESCOLA PÚBLICA

249 / JUNY 20122

ÈPOCA IV - Núm. 249 · JUNY2012 · SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ. INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV) DIRECTOR:Amadeu Sanz REDACCIÓ: Marc Candela, Beatriu Cardona, Vicent Mauri, COL·LABORACIÓ: Laura Biosca, Miquel Coll, Empar Ferrer, Benjamín Giménez, José Luís Grande, Vicente Henarejos, Francesc Marí, Lola Navarro, Mavi Oliver, Toni Soriano DISSENY I MAQUETACIÓ:Gràcia Ausiàs,, Amadeu Sanz CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:Toni Soriano · ADMINISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT: Juan de Mena, 18, bxs. 46008 València. Telèfon 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 ·allioli.stepv@intersindical.org · www.inter-sindical.org/stepv ·TIRATGE:15.000 exemplars · ISSN:1576-0197 · DEPÒSIT LEGAL:V-1.454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT:46/075 · INTERSINDICAL VALENCIANA ·ALACANT: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005.·Tel. 965985165 · ALCOI:Oliver, 1-5a. 03802.Tel. 966 54 06 02 · ALZIRA:Av. Luis Suñer, 28, 16. 46600.· Tel. 96 240 02 21 · BENICARLÓ:Pl. de l’Ajuntament, 3. 12580.· Tel. 964 46 52 83 · ELX:Maximilià Thous, 121, bxs. 03201 Elx· Tel. 966 22 56 16 · CASTELLÓ:Marqués de Valverde, 8. 12003. Tel. 964 26 90 94 · GAN-DIA: Sant Pasqual, 13, 1r, dta. 46700. Tel. i Fax. 96 295 07 54 · VALÈNCIA: Juan de Mena, 18, bxs. 46008 València. Tel 963919147 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2a. 46800. Tel. 96 228 30 67 · UNIVERSITAT D’ALACANT: Edifici Ciències Socials. Tel. 965 90 95 12 · UNIVER-SITAT JAUME I CASTELLÓ: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964 72 88 12 · UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 96 398 30 18 · UPV: Camí de Vera, s/n. Tel. 96 387 70 46 · UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ (ELX):Maximilià Thous, 121, bxs. Tel. 96622 56 16 · UNIVERSITAT CARDENAL HERRERA - CEU: Alfara del Patriarca. Tel. 96 387 70 46 · UNIVERSITAT CATÒLICA SANT VICENT FERRER: Godella. Tel. 96 387 70 46.

Allioli

Antecedents

Pocs territoris han patit una situació deconflictivitat en l’àmbit educatiu tan pro-longada i de variada naturalesa i in-tensitat com el País Valencià. Des del’obscena concertació dels batxille-rats, l’estiu del 2007, passant pel la-mentable episodi d’Educació per a laciutadania de Camps i Font de Mora,que hi van veure una oportunitat de sa-botejar l’aplicació de la LOE, fins a lessuccessives retallades de personalper via de la denúncia dels acords deplantilles de secundària, que ja han su-posat la pèrdua de 2.400 llocs de tre-ball en l’ensenyament, amb la conse-güent minva en la capacitat d’atencióa l’alumnat del sistema educatiu públic.A més, el professorat, com a personalpúblic, ja havia vist retallat el sou en-tre un 5% i un 7% pel govern de Zapa-tero, i havia patit un ajust i una refor-ma laboral en 2010 i la reforma de lespensions en 2011.

Tot plegat, aquesta política d’a-gressions ha generat un sentiment defrustració entre el personal de l’ense-nyament públic valencià en la mesuraque expressa la incomprensió de latranscendència històrica del modeld’escola pública com a factor de mo-deració d’una situació d’injustícia so-cial i econòmica endèmiques, i com acatalitzadora de l’emancipació delsvalencians i valencianes de la misèria,la incultura i la superstició. També delmenyspreu dels governs envers elpersonal al qual se li ha encomanataquesta tasca.

Tanmateix, la revàlida electoral queva rebre el Partit Popular la primave-ra del 2011, després de setze anys in-interromputs de govern, junt amb l’ad-veniment al poder estatal de Mariano

Rajoy, han suposat una acceleració enel ritme d’implantació del model ideo-lògic neoliberal, un mecanisme queconsisteix en el transvasament a granescala, però simple com una botija, delsrecursos financers del sector públic alsector privat, principalment a la ban-ca.

El decret de retallades

El 5 de gener el Consell de la Genera-litat va aprovar el Decret Llei 1/2012 iles Corts el van validar el 18 de gener.Aquest afectava tot el personal de laGeneralitat valenciana. El decret de re-tallades, o decret Vela, suposava unaretallada directa de les retribucions delpersonal públic valencià d’uns 258milions d’euros, dels quals uns 120 cor-responien al personal docent per l’a-comiadament del personal interí al’estiu, la rebaixa d’un 50% dels se-xennis o la modificació de la reduccióde jornada, entre altres mesures queafectaven de manera global tot el per-sonal de la Generalitat valenciana.També s’anul·laven tots els acordsdels darrers anys i una reducció de 440milions d’euros de les partides sani-tàries.

El govern valencià que va imposarles retallades no ha volgut seure a ne-gociar realment. Ha presentat dos do-cuments que endolcien en part les re-tallades, però que han sigut conside-rats com a manifestament insuficientstant pel personal afectat com pelssindicats. El personal de la Generali-tat valenciana va dir amb fermesa queno estava d’acord amb les propostes del’Administració al llarg dels cinc pri-mers mesos de l’any 2012 i en el refe-rèndum convocat el passat 10 de maig.En aquest, més de 57.000 persones van

dir No a les propostes del consellerVela. Un referèndum autoorganitzat enels centres de treball per les treballa-dores i treballadors que ha suposat unanova desautorització a les polítiques delgovern valencià.

Com hem assenyalat, durant cincmesos hem estat exigint del govern laderogació del decret de retallades i l’o-bertura d’un procés de negociació realper potenciar els serveis públics i lacreació d’ocupació en el sector.

La mobilització: del gener a la vagageneral

Immediatament, el decret de retalla-des va provocar una reacció d’indig-nació que es va articular en una sèriede mobilitzacions massives que van tin-dre lloc en totes les ciutats i pobles delPaís Valencià en forma de manifesta-cions, concentracions, tancades encentres de treball i una multitud de for-mes alternatives de protesta de diver-sa intensitat, sota el lema “No a les re-tallades. Depuració de responsabilitatsen Consell”.

En l’escola pública valenciana, unade les formes més reeixdes van ser lesconcentracions dels dijous a les portesdels centres, amb els Dilluns de dol perl’escola pública, i concentracions ales places dels ajuntaments en molteslocalitats, juntament amb sanitat ifunció pública.

El 21 de gener van tindre lloc duesgrans manifestacions a Alacant i Va-lència convocades per la Plataforma deDefensa de l’Escola Pública, que vanaplegar 180.000 persones al carrer, iuna segona manifestació, el dia 26, endefensa del serveis públics, que va re-unir més 200.000 persones a Alacant,Castelló i València.

Les protestes van continuar al llargdel febrer, amb marxes sobre els sím-bols del desbaratament i les concen-tracions als centres educatius, entre al-tres accions. Precisament el 15 de fe-brer, en una d’aquestes concentracionsdavant l’IES Lluís Vives de València, l’ac-tuació de la policia contra un grup d’es-tudiants va encetar una espiral de vio-lència que es va estendre durant unasetmana arreu dels carrers de Valèn-cia en el que es va anomenar la Pri-mavera valenciana. Durant tota unasetmana els i les estudiants plantarencara a la violència policial armats de lli-bres. Aquests fets tingueren un im-

portant ressò mediàtic i van ser la tar-geta de presentació internacional delgovern espanyol.

Quasi a continuació, el govern es-panyol va aprovar una reforma laboralque suposava un retrocés històric enels drets dels treballadors i les treba-lladores i situava les condicions labo-rals en un estadi anterior a la II Guer-ra Mundial, en la mesura que atorga-va tot el poder en les relacions laboralsa les empreses i suprimia tota garan-tia legal en el manteniment de l’ocu-pació, la jornada i les retribucions.

La inevitable convocatòria d’unavaga general d’abast estatal contra lareforma de Rajoy suposava, d’unabanda, un element distorsionador peral calendari previst de mobilització enl’escola pública valenciana i, de l’altrabanda, era una oportunitat per a glo-balitzar un conflicte que, tot i tindre unaconcreció molt rigorosa en l’ensenya-ment valencià, no deixava d’emmarcar-se en un context estatal, europeu i in-ternacional d’ofensiva contra els dretsde les treballadores i treballadors.

Així ho van entendre STEPV i Inter-sindical Valenciana i es van sumar, enratificar-ho les assemblees convocades,a la convocatòria del 29 de març tot in-cloent les seues reivindicacions secto-rials i territorials en el lema sota el qualconvocaven: “No a les retallades. No ala reforma laboral”. I així mateix ho va

Les retallades vanprovocar una indignacióque es va articular enmobilitzacions massives

Una de les formes mésreeixides van ser lesconcentracions delsdijous a les portes delscentres

La lluita per l’escolapúblicaEs tanca un curs convuls per l’ofensiva sense precedentscontra l’estat del benestar que ha canviat, potser persempre, l’escenari de les relacions laborals i socials en elsàmbits estatal i nacional. La comunitat educativavalenciana ha reaccionat i ha encetat un procésmobilitzador que ha tingut en la vaga en l’ensenyament elseu punt culminant. S’obri ara el debat sobre l’estratègiaque ha de seguir el moviment.

Una escola enlluitaQuan a l’octubre un grup de mestresens compràrem la samarreta verda peranar a la marxa estatal de Madrid encontra de les retallades en educació noens podíem imaginar que encetàvem uncurs ple de mobilitzacions i que trau-ríem un bon rendiment a la samarre-ta en qüestió. De broma, comentem alcol·le que enguany la moda és el “mo-reno manifestació”, i encara ens que-da…

Al nostre centre fa uns quants anysque ens estem acostumant a moure’ns,protestar, manifestar-nos, acampar, re-clamar i tot allò que se’ns ha ocorre-gut per demanar l’ampliació de l’es-cola, que compta amb unes instal·la-cions obsoletes i manifestamentinsuficients per a la població que ate-nem. També estem molt implicats al

barri intentant, amb la col·laboració en-tusiasta de l’AMPA, donar un servei ales famílies i al veïnat que transcendiscal’aspecte merament educatiu. El nos-tre col·le està obert des de les 7.30 h,amb l’escola matinera, fins a les 20 hamb tallers i activitats per a gent adul-ta. Funciona també l’escola d’estiu, laguarderia en l’escola de pares i mares

i en les reunions de tutoria, el grup desenderisme dels diumenges, el mate-rial socialitzat: realment som un col·lec-tiu entusiasmat per l’escola i que ha fetque durant aquest curs ens lliuràrema participar en totes les mobilitza-cions possibles, amb el convencimentque és el que toca ara, que no podemquedar-nos quiets, que no podran ca-

llar i que en les nostres mans està con-servar i millorar el nostre sistemaeducatiu i de serveis públics.

Al novembre tinguérem concentra-ció en la Delegació del Consell contrala cessió de sòl públic per a fer-hi cen-tres concertats i aprofitàrem per a re-clamar que ens pagaren a les escolesles despeses de funcionament, els bo-nollibres i les ajudes de menjador.Sembla que no ha passat el temps per-què encara seguim demanant-ho.

Va ser el 5 de gener quan el Consell,aprofitant el dia de Reis, ens va “rega-lar” el decret que definitivament ens vaposar en “peu de guerra”. Quan tor-nàrem a classe estàvem un poc no-quejats i sense creure’ns el que haviapassat. Els companys i companyes in-terins que tenien el contracte signat finsal 31 d’agost es pensaven que era unaerrada, una provocació, una equivoca-ció. En la sanitat les retallades erentambé tremends i en general en tota lafunció pública. I ens posàrem les piles:primeres concentracions a la portadel col·legi, reunió amb les famílies ales tutories per explicar-los en què elsafectava el decret i la situació econò-mica en què estàvem, tallers d’elabo-

ració de pancartes, tisores gegants, car-tells per a les finestres, enganxines…i vam organitzar des del col·legi lamarxa a la manifestació en defensa del’escola pública del dia 21 de gener ambles famílies, el veïnat, l’altre col·legi delbarri i arreplegant la resta de centresque volien sumar-se a la nostra xico-teta manifestació des d’un barri d’Ala-cant. Anàvem persones de sis centresi ens vam fer notar! Va ser un èxit i hovam repetir per anar a la manifestacióunitària i de tota la Funció Pública deldia 26. Feia molts anys que no es veiatanta gent al carrer protestant, però ésque la indignació era molta i sentíemque érem protagonistes en una lluitaque veiem llarga i dura, però que estavaen les nostres mans aturar tant de des-propòsit.

Entre “mani” i “mani”, ens concen-tràvem a l’Ajuntament, féiem els dillunsde dol, els dijous reivindicatius, tanca-des, cadenes humanes, comunicats ales famílies, reunions, debats... i el dis-sabte 11 de febrer se n’anàrem desenderisme a la Ciutat de la Llum. Pertal de no anar per la carretera i com desdel nostre barri es veuen en l’horitzó lesinstal·lacions cinematogràfiques, vam

EN PRIMER PLA MOBILITZACIONS PER L’ESCOLA PÚBLICA

JUNY 2012 / 249 3

entendre el professorat valencià, que varespondre majoritàriament amb unseguiment d’un 60% del personal, cosaque va suposar la paralització efectivadel sistema educatiu valencià el 29-M,i amb una assistència massiva a les ma-nifestacions de la vesprada, de les mésconcorregudes dels darrers anys. Elconflicte educatiu valencià trobava el seureflex en la lluita de tota la classe tre-balladora i era conscient que la seualluita és un episodi més d’una lluita glo-bal. L’èxit de la vaga del 29-M en l’es-cola pública havia de ser un test que ser-vira per a valorar la maduresa del mo-viment. Si el professorat del sectorpúblic es mobilitzava per una causa quel’afectava, de moment, d’una maneratangencial, podria estar preparat per aintensificar la seua mobilització en de-fensa de l’escola pública i de les seuscondicions laborals.

El procés de decisió de la vagad’ensenyament

Paral·lelament, al llarg del febrer i envista de l’èxit de les mobilitzacions deresposta al decret de retallades entreels col·lectius de la funció públicaafectats per aquestes mesures –ad-ministració, sanitat i ensenyament–les assemblees del professorat van en-comanar als sindicats que articularenuna consulta entre el sector sobre laconveniència d’una convocatòria devaga i, en cas d’afirmativa, sobre la mo-dalitat que aquesta havia de tindre. Així,es va enviar un qüestionari als centresi al resultat del qual es vinculava la pla-taforma sindical unitària.

Hem de recordar que aquest procésde decisió, a través d’una enquesta, nopertany a la cultura sindical d’STEPV.A l’hora de decidir l’estratègia de la mo-bilització n’hi ha, fonamentalment, dosmodels: un, segons el qual la cúpula di-rigent sindical decideix l’oportunitat ono de les convocatòries. Aquest és elmodel que s’ha seguit, per exemple, enla vaga general del 29 de març, on lesdirectives de dos sindicats en van de-cidir el dia i l’hora. Un altre model, el

propi d’STEPV, és l’assembleari, en elqual són les assemblees dels treba-lladors i treballadores les que deci-deixen democràticament què es fa.És un procés més lent perquè reque-reix un esforç addicional de consens ide discussió, però és el més legítim , jaque que empodera i responsabilitza lespersones directament implicades.

Tot i que es tractava d’un procedi-ment alié a la seua cultura, STEPV vadebatre en les assemblees preparatò-ries del seu consell nacional i en el ma-teix consell, celebrat a Algemesí el 24de març, la seua vinculació a la deci-sió que emanara de l’enquesta. Així ma-teix, va decidir que impulsaria entre elprofessorat la convocatòria de la vagaen el supòsit que algun dels sindicatsde la plataforma sindical unitària esdesvinculara del compromís, cosa que,finalment, no va ocórrer.

La consulta es va celebrar en tornarde les vacances de Pasqua acompa-nyada d’una àmplia roda d’assem-blees –més de vint– entre el 17 i el 23.Hi van participar un 33% dels centreseducatius del País Valencià, en repre-sentació d’unes 20.000 persones, i vadonar com a resultat una respostamajoritàriament afirmativa a la con-vocatòria de la vaga. Quant a la seuamodalitat, un 30% preferia una vagad’un dia, un 30% vaga indefinida i un40% vaga indefinida intermitent (tresdies cada setmana). Tot un exercici dedemocràcia real i participativa.

En vista d’aquests resultats de l’en-questa, la plataforma sindical unitàriava buscar una convocatòria de consensi que responguera de forma majorità-ria a la voluntat de treballadores i tre-balladors. Així, es va convocar unavaga de dues jornades per setmana du-rant tres setmanes –16, 17, 23, 24, 30,31 de maig– i es va decidir que al finalde cada setmana es revisaria en les as-semblees del professorat la continuïtati la forma de les mobilitzacions. Tam-bé en les assemblees de l’abril i delmaig el professorat que hi va participarva expressar, majoritàriament, el seu

suport a la convocatòria. La decisió deconvocar una vaga només en l’ense-nyament es va prendre després deveure que la resta de sectors de la Ge-neralitat valenciana no volien convocarcap jornada de vaga. Ni el sector de sa-nitat ni el sector de l’Administració delConsell tenien en el seu full de ruta laconvocatòria de vaga, malgrat que elssindicats de la Intersindical Valencia-

na d’aquests sectors si que eren par-tidaris, i ho són, per fer-ne. La situacióde cada sector, la corelació de forcessindicals i els efectes de les retalladessón elements que cal considerar per va-lorar aquesta decisió. El professorat va-lencià no podia esperar que la resta desectors decidiren fer passos avantquan estàvem patint tres retallades si-multànies, les corresponents a lesconselleries d’Hisenda i Educació, i ladel MEC. A més, les retallades tenenmesures immediates en el sector do-cent: acomiadaments al juny del pro-fessorat interí, desplaçaments i su-pressions al juliol del funcionariat decarrera, augment de les ràtios i dis-minució d’unitats i augment de la càr-rega lectiva per a l’1 de setembre de2012.

El Ministeri d’Educació va anunciarun decret llei –publicat després com elReial Decret 14/2012– que materialit-zava les mesures amb què la Conse-lleria d’Educació amenaçava des del ge-ner i que suposaven un increment de lesràtios d’un 20%, l’augment de dues ho-res setmanals de la jornada del pro-fessorat i l’augment de les taxes uni-versitàries, a més d’altres decisions quecomprometien seriosament les condi-cions laborals, la salut dels treballadorsi treballadores i la qualitat del serveieducatiu, com la no-substitució de lesbaixes de curta durada. Això va suposar,finalment, una proposta de convocatò-ria estatal de vaga per al 22 de maig, apesar que l’aplicació del decret depe-nia de les administracions autonòmi-ques i que algunes, inclosa algunad’administrada pel mateix partit del go-vern espanyol, havia anunciat que no l’a-plicaria. Així, els diferents ritmes i àm-bits de decisió territorial comprometienl’abast generalitzat de la mobilització.No obstant això, és al País Valencià i enl’àmbit educatiu on coneixem amb méscruesa l’aplicació del programa de mà-xims neoliberal. Els sindicats valencianstambé vam estar esperant que elsnostres respectius sindicats estatalsconvocaren mobilitzacions contra el

En les assemblees del’abril i del maig, elprofessorat va donarsuport a la convocatòriade vaga

La mobilització en els centresCEIP EL PALMERAL D’ALACANT

>>>

>>>

249 / JUNY 20124

EN PRIMER PLA MOBILITZACIONS PER L’ESCOLA PÚBLICA

Reial Decret Wert. Ho vam fer fins al 4de maig, però quan vam veure que enla reunió celebrada el dia 3 de maig totsels sindicats estatals van apostar per noconvocar cap vaga vam fer efectiu elnostre calendari. Cal afegir que la de-cisió del dia 3 de maig de no convocarvaga estatal va ser rectificada pocs diesmés tard, quan nosaltres ja havíem co-municat el nostre calendari de vaga al’autoritat laboral. Per aquest motiu, elssindicats valencians vam decidir mo-dificar les dates de les jornades de vagaper fer-lo coincidir amb la convocatò-ria estatal. Una convocatòria que abas-tava des de l’educació infantil fins la uni-versitat. Una vaga contra el reial decretdel ministre Wert que ha comptat ambla unitat sindical i la unitat de tots elssectors educatius més àmplia de la nos-tra història recent.

El desenvolupament de la vaga

Els dos primers dies de vaga, el 16 i 17de maig, van estar condicionats per laconvocatòria estatal, la pressió del’administració i d’alguns mitjans de co-municació, la situació de “shock” enquè es troba el professorat i els debatsinterns en els centres educatius sobrela seua oportunitat. Malgrat tot açò, el16 de maig van secundar la vaga un35% del professorat. A Alacant un42%, Castelló el 30% i València el32%. En la manifestació que va recór-rer els carrers de València van parti-cipar més de 30.000 persones.

El 17 de maig, la vaga va tindre unseguiment del 25%. A València el22%, Alacant el 32% i Castelló el20%. Aquest dia van tindre lloc di-verses manifestacions entre les qualscal destacar les de València (8.000),Alacant (5.000) i Castelló (1.000). Entotal més de 14.000 persones.

La vesprada del dia 17 es van cele-brar nombroses assemblees per va-lorar els dos dies de vaga. Era el quevan anomenar com a vaga reconduïbleo revisable. Doncs bé, la major part deles assemblees van valorar positiva-ment el seguiment de la vaga, malgrat

el context tan advers en què ens trobemi comparant-les amb altres mobilitza-cions recents, com les vagues del 8 dejuny o la del 29 de setembre del 2010.

En les assemblees es va debatre so-bre la continuïtat de les jornades devaga més enllà del 22 de maig. Aques-tes es van pronunciar majoritària-ment a favor de transformar les jor-nades de vaga previstes per als dies 23,30 i 31 en altres tipus de mobilitzacions.Cal dir que aquesta decisió va sermolt debatuda i que no hi va haver unaunitat en el moviment ja que un sectorimportant apostava per la seua conti-nuïtat.

Com hem dit, la vaga del 22 de maigabastava tot l’ensenyament en tot l’es-tat. Era una proposta dels nostressindicats en l’àmbit estatal que vaaturar el sistema educatiu ja que va ob-tindre un important seguiment en totsels àmbits educatius. El seguiment alPaís Valencià va ser d’un 65%, un pocsuperior a la vaga general del 29-M.Per territoris, a Alacant el seguimentva ser del 68%, València del 65% i Cas-telló del 63%. En el sector universita-ri el seguiment va ser massiu a ex-cepció de la Universitat Miguel Her-nández d’Elx. El moviment estudiantilva tindre una participació molt activa entot el procés: tancades als campus,marxes, concentracions, piquets… Alllarg del dia hi va haver manifestacionsmultitudinàries: València (60.000), Ala-cant (25.000) o Castelló (15.000). La re-percussió va ser molt important en elsmitjans de comunicació i fins i tot lapremsa internacional se’n va fer res-sò. Hem de dir que la vaga del 22 demaig va tindre, per primera vegada enla història, el suport de la CEAPA, fetque fa palesa la gravetat de la situaciói de les retallades en educació.

La valoració del secretariat nacionalde les jornades de vaga i de tot el pro-cés de mobillització és positiu. Des delsindicat es considera que cal continu-ar en la mobilització en els mesos dejuny i juliol, amb noves mobilitzacionsgenerals del conjunt de l’ensenyament

i sectorials dels col·lectius afectatsmés directament per les retallades.També s’aposta per estendre la con-flictivitat a l’inici del curs 2012-13.

Per això, cal continuar amb l’orga-nització del moviment a través de lesassemblees o plataformes unitàries enles comarques i localitats. A més, hemconvocat la Coordinadora de Profes-

sorat Interí el 16 de juny i el consell na-cional, màxim òrgan entre congressos,per al 30 de juny per dissenyar el fullde ruta per al proper curs.

Ensenyaments de la vaga

La convocatòria d’una vaga sectorial enl’ensenyament havia sigut una possi-bilitat a la qual es podia arribar en qual-sevol moment. La decisió de convocaruna vaga és una responsabilitat enor-me que no es pren mai a la lleugeraperquè implica enfrontar-se amb unasèrie de resistències enormes. La pri-mera, la resistència de la patronal, enaquest cas el govern valencià, perquètem la desautorització de les seues de-cisions de govern. Per això, se serveixde totes les eines al seu abast per des-prestigiar el col·lectiu que es mobilit-za i les organitzacions que el repre-senten, i afeg al desprestigi, la por i lacoacció. Així, la consellera Català no hadubtat a minimitzar els efectes nega-tius sobre el sistema públic d’ense-nyament de les retallades del Consellper a enfrontar els col·lectius de paresi mares amb el professorat i reduir elconflicte a un xoc d’interessos entre ungrup de privilegiats i la resta de la so-cietat. O el director general d’Ordena-ció i Centres, Jorge Cabo, va arribar aargumentar sobre la bondat de les re-tallades amb declaracions com: “He-mos estudiado en clases con más de 40alumnos y no nos ha ido tan mal” o quel’alumnat “se aburre en grupos conpocos alumnos”. O la més recent, els in-sults al professorat conceptuant-nos detalibans per part del director generald’Avaluació i Prospectiva de la Conse-lleria d’Educació, Mariano Vivancos,destituït immediatament per aquestesdeclaracions.

D’altra banda, hi ha les resistènciesd’una part del mateix col·lectiu docent.Aquestes són de diversa naturalesa iconvé detindre’s a analitzar-les.

Desconfiança en l’efectivitat de lavaga

La vaga ha sigut sempre l’eina princi-

Un referentcomarcalEn aquest període de temps el nostreIES s'ha convertit en un referent per atota la comarca del Baix Segura ja queés el centre on s'han celebrat les as-semblees de coordinació de tota la co-marca, excepte una reunió de repre-

Hi ha una demandamajoritària entre elprofessorat de continuaravant amb lesmobilitzacions

pensar que hi arribaríem sense pro-blemes. I arribar-hi, hi arribàrem, peròamb molts problemes, tenint de pas-sar per un barranc amb aigua i desprésde perdre el camí unes quantes vega-des. Almenys vam riure de valent iaconseguírem arribar a la concentra-ció. La indignació ens va fer esclatar eldia 16 de febrer quan ens assabentà-rem de l’agressió policial a l’alumnat del’IES Lluís Vives de València. Aquell ma-teix dia ens concentràrem tota la co-munitat escolar a les portes del cen-tre. Ens tancàrem el dia 20 i participà-rem per iniciativa de les AMPA,aprofitant que estàvem en carnestol-tes, en una “processó” del “soterra-ment de l’educació”. Tots i totes vestitsde dol i des de totes les escoles del dis-tricte anàrem a la conselleria amb totel nostre rebuig, indignació i dol pel quehavia passat amb els estudiants de Va-lència.

D’una manera improvisada, co-mençàrem a construir uns llapis ge-gants per a significar que davant les ar-mes de la policia nosaltres lluitàvemdes de l’escola amb unes armes méssenzilles, però molt més poderoses:amb l’educació. I vestits amb les nos-

tres bates de mestres i armats amb elsllapis gegants tornàrem a baixar ca-minant des del col·legi a la manifesta-ció del dia 25 de febrer. Entràrem delsúltims al lloc on acabava la marxa, peròho férem al ritme de LA MUIXERANGAi amb les nostres armes enlaire. Va seremocionant... Com que sembla queaquest govern no fa més que pensar dequina manera pot maltractar la clas-se treballadora, va vindre la reforma la-boral i la vaga general del 29 de març.Anàrem 25 mestres d’una plantilla de31 i el suport per part de les famíliesva ser majoritari. Aquesta va ser la pri-mera jornada d’aturada, perquè almes de maig es convocaren sis dies devaga a l’ensenyament. I al centre con-

tinuàvem fent llapis gegants amb els le-mes: Contra la crisi, Contra l’opressió,Contra el racisme, Contra la injustícia,Contra l’homofòbia... EDUCACIÓ. I així54 llapis. I vingué el decret estatal con-tra les retallades en educació i sanitat.Des de l’escola començàrem a orga-nitzar el viatge a València del primer diade vaga i aconseguírem omplir 2 au-tobusos. Carregàrem els llapis en elsquals, d’alguna manera, s’havia plas-mat el nostre ideari i el perquè estàvemlluitant i 17 companys i companyes sen’anàrem cap allà i des de les comar-ques del Sud ens férem notar al Cap iCasal.

Al dia següent, a Alacant, vam tor-nar a eixir amb les nostres armes iamb el nostre entusiasme. I el 22 demaig, una altra vegada, junt amb laresta de l’estat. Però nosaltres ja noanàvem tots sols: totes aquestes mo-bilitzacions han fet que els dos col·le-gis de la zona, El Palmeral i El SantGabriel ens hàgem conegut més a fonsi tant les famílies com el professoratens estem coordinant i manifestant demanera conjunta. Això pensem que ésimportant per al barri i per als doscol·lectius. I després diuen que les mo-

bilitzacions no han servit per a res!També han servit perquè la gent joveescoltara els mestres més veteranscontar com era l’escola de fa trentaanys, en quines condicions treballà-vem i com ha sigut una lluita constantperquè mai no ens han regalat res iara hem de continuar lluitant, que ésel que toca i per reivindicar el paperdels sindicats que són els que ens re-presenten a tots i totes. La veritat ésque no hem tingut un moment de res-pir. La setmana passada vam gravarun LIB-DUP que ha preparat un grupde pares i mares amb l’alumnat de 5éi 6é i la col·laboració de tot el col·legii que ja estarà penjat en Internet. Tam-bé l’AMPA està omplint-nos la tancadel col·legi de llaços de colors ambfrases reivindicatives cap a l’escola iels serveis públics. Semblen ora-cions tibetanes al vent. És curiós i re-confortant com s’hi ha implicat tota lacomunitat educativa. Tenim esperan-ça i sabem que encara no hem acabatperò que som molts per a continuarlluitant per una escola millor i un fu-tur prometedor i, a més a més, no caldir que tenim la raó, sense cap menade dubte.

Sentíem que éremprotagonistes en unalluita que véiem llarga i dura

La mobilització en els centres

IES MARE NOSTRUM DE TORREVIEJA GENER-JUNY DE 2012

JUNY 2012 / 249 5

EN PRIMER PLA MOBILITZACIONS PER L’ESCOLA PÚBLICA

Les retallades des d’infantil

“Tinc unaidea” Hèctor, 4 anys

Hèctor és un alumne de 4 anys que,en veure el pin de les tisores en el jer-sei de la mestra, hi entaula una con-versa:Hèctor: Per què portes les tisores ahí?

Mestra: Tu saps què és açò?Hèctor: Sí, el senyal de prohibit. Pro-hibit retallar. Quina llàstima! A mi m'a-grada molt retallar!

(La mestra somriu)Mestra: I... ara què farem?Hèctor: Ah!... Ja sé. ARA PUNXAREMENFRONT DE LES RETALLADES!...

... ARA PUNXAREM!

Allioli vos agraeix la paciència.

pal dels treballadors i les treballadoresper a pressionar i moderar la voracitatde la patronal. Escampar el dubte so-bre la seua efectivitat és una podero-sa eina propagandística del poder,però no amaga el fet del temor que ins-pira al poder la paralització del fun-cionament normalitzat de l’estat i l’em-poderament per part de la ciutadaniadels processos de la vida quotidiana.D’altra banda, hi ha l’antecedent recentde les mobilitzacions en la Comunitatde Madrid, una mobilització paregudaa la valenciana les ensenyances de laqual no s’han sabut o pogut evidenciar,i sí la lectura més evident que no vanaconseguir paralitzar, en aquell mo-ment, les retallades del govern d’Agu-irre. Un altre exemple ha estat la llui-ta dels sindicats catalans contra laLlei d’Educació de Catalunya que s’a-propiava de l’agenda neoliberal i de lagestió mercantilista de l’educació.

Un col·lectiu en estat de xoc

Com descriu Naomi Klein, “una pode-rosa eina de desmobilització és la desotmetre a la ciutadania a un perma-nent estat de xoc, traumatitzar la po-blació”. En el procés de superació d’untrauma hi ha diferents ritmes per a lesdiferents parts implicades. Una bonapart del professorat encara no ha eixitde l’etapa de negació del trauma i té porque un moviment ara supose una pèr-dua encara més gran en forma dedescomptes dels dies de vaga o per lapèrdua de prestigi davant la resta d’u-na societat molt castigada per l’atur, laprecarització de l’ocupació o la deva-luació del seu poder adquisitiu, i ame-naçada per la pèrdua de garanties so-cials i laborals. Després de tot, el llocde treball de la gran majoria encara noestà posat en qüestió, tot i que una partdel col·lectiu, el professorat interí, per-drà de manera immediata el seu dreta una ocupació digna, i una part del fun-cionariat de carrera, es veurà despla-çat o suprimit del seu centre de treball.

En la partida juguen altres ele-ments de caràcter irracional i que són,

per tant, més difícils d’argumentar,però que tenen un pes important al’hora de decidir les persones. Cal nomenysprear el fet que el poder inspi-ra una por pànica. La manera decontrarestar aquesta por és la con-fiança solidària que inspiren els igu-als, d’una banda, i el prestigi de les or-ganitzacions a través de les quals es

canalitzen les mobilitzacions i lesencapçalen.

Quant a la primera, el cert és que elprofessorat no és alié a la fragmenta-ció de l’espai públic en una miríada deminiespais privats on, a manera denínxols, la persona habita aïllada delsi les seues semblants. Fa molt detemps que una part important de la so-cietat ha abdicat, per motius que no en-trarem a analitzar ara, de l’ocupacióquotidiana de l’espai públic en què éspossible la cristal·lització d’aquells lli-gams solidaris que són la vacuna con-tra la por de plantar cara al poder. El bui-dament de l’espai públic condueix a ladesesperació, atés que és l’únic lloc onés possible la discussió, el debat i lacreació dels vincles afectius i d’identi-ficació de les persones. Ací hi ha un pro-blema seriós.

Pel que fa al prestigi de les organit-zacions que han de liderar la mobilit-zació, cal tindre en compte la intensacampanya mediàtica antisindical queels mitjans de comunicació desenvo-lupen dia sí i dia també. Cal admetreque els sindicats no sempre han estata l’altura de la situació i, a vegades, handonat a entendre amb algunes actua-cions que intentaven harmonitzar els in-teressos dels i les treballadores amb al-tres motivacions. També cal tindre encompte que a l’Estat espanyol es dónauna de les taxes d’afiliació sindicalmés baixes de tot Europa i que els avan-ços de la negociació col·lectiva i delsacords s’apliquen a totes les treballa-dores i treballadors independentmentde si estan o no afiliats.

En el cas del sector educatiu valen-cià, la situació és lleugerament diferent,amb una taxa d’afiliació sindical per da-munt de la mitjana, amb una alta par-ticipació del personal en les eleccionssindicals del sector i amb una capaci-tat d’autoorganització important. Amés, hi ha un sindicat, el nostre, que re-nova la confiança que el professorat liatorga en cada procés electoral, pel seumodel de proximitat sindical i la seuatradició democràtica, assembleària i

combativa. STEPV té el prestigi que s’haguanyat cada dia en els últims 35 anysi té la confiança d’un professorat que elsent de la casa. Té, per tant, la res-ponsabilitat d’encapçalar i contribuir aarticular la resposta sindical.

D’altra banda, hi ha una part de per-sones, no tan insignificant, que, a pesard’entendre la necessitat d’una respos-ta, són ostatges d’una situació personalde relació clientelar amb l’administra-ció. Així, alguns equips directius, un sec-tor de persones vinculades a l’Admi-nistració i al PP, i algunes de les per-sones que estan pendents de laconcessió d’una comissió de serveis, elprocés de selecció de les quals ha sigutoportunament llançat enguany per laConselleria en els dies previs a la con-vocatòria com una amenaça

Un col·lectiu dividit quant al’estratègia correcta

Amb un altre ritme de recuperació, unaaltra part important entén que cal unaresposta immediata i contundent, i esdesficia davant la suposada passivitatsindical i de la resta del col·lectiu. Es po-dria pensar que aquest grup es com-pon d’aquelles persones que es veuenmés damnificades de manera imminentper les retallades, el conjunt dels i lesinterines, puix perdran el seu lloc de tre-ball al juliol i una proporció importantno el recuperarà. Però no sempre ésaixí i hi ha, fins i tot, una part reduïdad’aquest personal que ha donat unaresposta més aïna tèbia a la convoca-tòria de la vaga.

És cert també que molta gent queno se sent amenaçada de maneraapressant, més enllà de la rebaixa delsou, ha adoptat una actitud passiva, al’expectativa del que passe a partir desetembre, o que culmine la catarsi eu-ropea de l’estat de benestar amb unahipotètica intervenció de l’estat perpart de la Unió Europea, l’FMI i el BCEque, a la manera grega, marque un sòlencara més baix per a l’escola públi-ca i les condicions del personal que hitreballa.

S’hi conjuminenelements irracionals,però que tenen un pesimportant a l’hora dedecidir el personal

CRA SERRA DEL BENICADELL - RÀFOL DE SALEM

sentants que va tenir lloc al CP Manu-el de Torres de Almoradí. A la primeraassemblea van acudir més de 400 do-cents de Guardamar, Almoradí, Rojales,San Miguel de Salinas, Orihuela casc icosta, Catral, Dolores, Pilar de la Ho-radada i Torrevieja. Des del moment decomençar a conéixer els decrets i ordresque anaven a posar en conflicte per-manent l'ensenyament públic, es vancomençar a organitzar espontània-

ment diferents activitats: elaboracióde pins amb les arxifamoses tisores, ta-llers d'art al·lusius a les retallades, queencara romanen exposats al centre,pancartes en contra de les retallades,que després de passejar-les en les

manifestacions tornaven al seu murcorresponent, venda de samarretes,tancades amb membres de l'AMPA, dela qual cal destacar la comprensió icol·laboració en tot moment per part dela seua escassa junta directiva, dillunsde samarretes negres, dijous de sa-marretes verdes, concentracions a laporta del centre durant els esplais… L’a-lumnat començava a preguntar-nos elperquè de la nostra indumentària. Al

nostre centre, des que va entrar en fun-cionament el curs 1998/1999, coincidimun grup de professors i professores, fo-namentalment mestres adscrits al pri-mer cicle de l'ESO que traslladem al'IES les maneres de funcionar quehavíem aprés a primària, la participa-ció democràtica a través del claustre sies podia o d'assemblees informativesen cas contrari. Intentem guanyar-nossempre el suport de la majoria dels i lescompanyes, no només quan arribavenles eleccions sindicals sinó en la pràc-tica diària. Amb el pas del temps, i nosense algun episodi conflictiu, l'equip di-rectiu va quedar configurat d'acordamb el plantejament anterior, raó perla qual que gaudeix d'un suport moltampli dins el claustre, i que afavoreix elclima i la implicació tant del professo-rat estable com del professorat que cadaany s'incorpora al centre. La participa-ció a canvi de responsabilitat, la pràc-tica de despatxos oberts, la implicacióa canvi de proximitat han permés queen moments de conflictivitat com elspresents un nombre molt significatiu delprofessorat s'implique activament tanten la defensa del lloc de treball com enla lluita per l'ensenyament públic.

IES MARE NOSTRUM DE TORREVIEJA GENER-JUNY DE 2012

Els i les mestresadscrits hem traslladata l’institut la manera defuncionar en primària

>>>

EN PRIMER PLA MOBILITZACIONS PER L’ESCOLA PÚBLICA UNIVERSITATS

249 / JUNY 20126

Hi ha una part del personal que haentrat en pànic i ha optat pel campequi puga o veu en l’actual situació unaoportunitat: la promesa del Ministe-ri d’Educació de posar en marxa unareforma educativa i un estatut docentque implemente una carrera profes-sional sembla adreçada a una part delcol·lectiu que comparteix el modelideològic neoliberal d’escola públicaque divideix en castes el conjunt delsi les treballadores de l’ensenyament,amb diferents funcions, amb res-ponsabilitats jerarquitzades i ambuna escala retributiva diferent enfunció de criteris aliens a l’escola, comara la productivitat, la comptabilitatdels resultats acadèmics o, potser, ladisciplina mostrada a l’hora d’acatarles directrius polítiques.

Hi ha, a pesar de tot, una deman-da majoritària entre el professorat decontinuar portant a terme accions enel marc de les mobilitzacions. És unademanda recurrent en les assembleesdel professorat que s’indague la via-bilitat de mobilitzacions alternativesa la vaga que tinguen un cost perso-nal menor quant al detriment retri-butiu. És cert que algunes d’aquestesaccions obtenen, a vegades, un res-sò mediàtic gens menyspreable queredunda en el prestigi i la visibilitat dela protesta. D’altres, tanmateix, tenenun efecte contrari en algunes comu-nitats educatives, com ha passat en al-guns llocs amb la suspensió de les ac-tivitats extraescolars. Han sigut moltreeixides les mobilitzacions d’àmbit lo-cal i comarcal, com les concentracionsi manifestacions en les places dels po-bles, perquè evidencien el conflicte en

una escala on els actors tenen nom icognoms. L’efectivitat d’aquesta pro-testa es pot mesurar en l’assetjamenta què s’han sotmés alguns i algunesde les persones que han impulsataquestes mobilitzacions comarcals.

S’han posat en marxa altres me-sures de baixa intensitat que tenen unabast que va més enllà de l’àmbit edu-catiu i que són més difícils de coordi-nar perquè obtinguen l’efectivitat de-sitjada, però que no per això s’han dedeixar d’assajar, com ara la retiradacoordinada i massiva de diners delsbancs. La pèrdua de depòsits és unaamenaça molt seriosa per al sistemafinancer i una retirada de domicilia-cions bancàries de la nòmina enmassa no és una broma.

Hi ha una part del professorat queexigeix dels sindicats que explore to-tes les vies legals per a judicialitzar elconflicte. Com que aquesta via ha es-tat present en l’estratègia sindical des

del primer moment i, de fet, els ser-veis jurídics dels sindicats estan pro-movent una sèrie d’accions i tots els re-cursos que són possibles, viables i te-nen alguna probabilitat d’èxit, caldrà feruna tasca d’explicació de les mesuresque s’han pres i quina és el full de rutai les expectatives d’èxit que tenen per-què sembla que una part del col·lec-tiu no ha entés tot el que s’està fent.

Tanmateix, davant una agressió tanradical com la que estem patint, lesmesures de baixa intensitat són efi-caces en gran manera per tal commantenen una posició de resistènciai van desgastant el govern. Però ate-sa la postura de tancament en bandaque aquest ha adoptat, no podenconduir a la consecució de l’objectiuque ens hem marcat, la retirada de lesretallades i l’obertura d’un procésde negociació sobre el futur i la na-turalesa de l’escola i els serveis pú-blics. En algun moment, els pròxims

mesos, es tornarà a plantejar la ne-cessitat de mesures més contun-dents, la possibilitat de convocatòriad’una vaga, la modalitat i la legitimi-tat del procés de decisió. La vaga ésl’eina més dura que les treballadoresi treballadors tenim en les nostresmans per fer front a la nostra patro-nal. És una eina que hem de continuarutilitzant en els moment en que aixího considerem totes i tots. STEPV hade treballar per impulsar-la, peròha de ser molt meticulós i prudent entot el procés de conscienciació, ar-gumentació i de presa de decisions.Hem d’impulsar i articular una xarxael més horitzontal possible d’assem-blees i col·lectius que facen transpa-rent el procés democràtic de presa dedecisions i avaluen la maduresa delmoviment, i que siguen capaços de co-ordinar un moviment massiu que pa-ralitze el funcionament de l’educaciói de l’estat.

STEPV contral’augment de lestaxes universitàriesAllioli La pujada de les taxes universitàriesen més d'un 50%, juntament amb lareducció de quasi un 12% del pres-supost de beques (166.400.000 menysque el 2011), limita l’accés a la uni-versitat pública a la gran majoria deciutadans i ciutadanes, de nivells derenda mitjans i baixos. Així mateix, laproposta d’adequació de l'oferta de ti-tulacions a un nombre mínim de ma-trícula, a més que no respon a una re-alitat que puga ser controlada legal-ment des del ministeri, perquè éscompetència de les comunitats au-tònomes, no pot pretendre una pla-nificació basada exclusivament en lademanda de l’alumnat: l’orientació deformació científica i investigació en elsdiferents territoris de l’estat ha de res-pondre a un altre tipus de criteris.

Aquestes propostes continuenerrant el diagnòstic sobre les neces-sitats del sistema universitari es-panyol, fent recaure sobre l'alumnat,una vegada més, el cost i les possi-bilitats dels seus estudis, i sobre elprofessorat pel que fa a les possibi-litats de promoció acadèmica i in-vestigadora, la responsabilitat de lesdisfuncions que puga presentar el sis-

tema. En veritat, el que es pretén ambaquestes propostes de control de ladespesa públic és abordar una defi-nitiva RECONVERSIÓ DEL SISTEMAUNIVERSITAR PÚBLIC.

Aquest conjunt de mesures són in-compatibles amb els objectius prin-cipals de l'estratègia UNIVERSITAT2015, ja que falten al "compromís deservei públic de l'educació superioruniversitària ", abandonant la funciósocial d'una universitat pública quehauria de permetre la incorporació dequalsevol persona a l'educació su-perior universitària independentmentdel seu nivell econòmic o social.

La universitat pública requereix delgovern l'atenció suficient sobre elseu professorat i el seu alumnat, fis-calitzant l’eficàcia de la inversió pú-blica i avaluant resultats, no impedintl’accés als estudis o criminalitzantl’activitat docent i limitant les possi-bilitats de desenvolupament acadèmici investigador: calen més professoresi professors i no tant que qüestionenla seua tasca, incrementen la càrre-ga lectiva i el nombre d'alumnat a quiatendre o limiten les seues possibili-tats de recerca.

Les polítiques de govern i del mi-nistre Wert haurien d'afavorir l’accésde tots i totes en igualtat a la univer-sitat, congelant les taxes acadèmiquesi augmentant les beques durant elspropers cursos perquè no hagen de serles persones amb menys recursosles que paguen els plats trencats.

Estudis més cars, minval'oferta de titulacions,amb menys professorati personal investigador

Motiu ideal per acuinar-la: unes bonesRETALLADES, si sónautonòmiques i estatalsalhora, millor encara. I si són a escalamundial… ja ni et conte!

Ingredients:

n Samarreta “Per una educació pú-blica i de qualitat” per ald dilluns dedol.n Rodabalcó “No a les retallades enels serveis públics” per a penjar acasa.(El fet de tindre la seu del sindicat alcostat, ajuda a trobar aquests dos in-gredients.)n Pin amb el “Prohibit retallar” per ala resta de dies (de dimarts a di-umenge), i així podem llavar la sa-marreta.n Diadema “No sóc retallable” per aeixir en premsa. (Si te'n sobren, d'a-quests quatre ingredients, reparteix-ne!)n Pancarta graaaaaaaaan i cridane-ra. (El groc és ideal.)n Retolets informatius per a l’alum-nat i la ciutadania.n Un manollet d'hores extres per aanar a assemblees.nUna culleradeta d’estalvis per a su-portar les vagues. (Ei els tens amagats

davall el matalaf millor que alsbancs... no són fiables.)n Un quilo i mig d’imaginació (si tenspropet algú de primària... aprofita-ho!)Mitla quarta de paciència amb les au-toritats. (Un curset de meditació pera calmar els nervis no ve gens mala-ment.)n Una cullerada gran de respecte icomprensió amb les companyes icompanys. (Cal posar-los a remulladurant tota la vida professional per-què no es facen malbé.)n Un bon grapat de ganes de cridar ifer soroll. (La marca Micròfon és ge-nial.)nUn parell de bones cames per a agu-antar les dues hores de manifestació.n Uns quants eslògans, com ara:“Sin idiomas, no hay futuro”, “Tous en-semble, tous ensemble, tous, tous”,“Public education, state obligation”,“El Wert petit quan talla, talla, talla,talla...”.n Uns trossets d’enuig (si el motiu ésl'adequat, ix solet, no cal buscar-lo)i moooooooolta dignitat i força perlluitar per un dels drets humans mésvaluosos: l'educació pública i de qua-litat.

En una paella i amb l’oli calent, sesofrigen els trossets d'enuig, el qui-lo i mig d’imaginació, la mitja quartade paciència amb les autoritats i elgrapat de crits; es remenen fins quecomencen a daurar-se i quan estigaja tot prou sofregit, s’hi afig la culle-

rada gran de respecte i comprensió,el manollet d’hores extres, el parell debones cames i els eslògans. Es mes-cla ben bé amb el sofregit i es deixabullir fins que tot estiga ben cuitet. Alcap de quinze minutes, es trau la pae-lla del foc i s'hi escampa per damuntun bon batut de dignitat i força per fer

la crosta i, finalment, es fica la pae-lla al forn fins que qualle bé.

Se serveix acompanyat d’unesquantes samarretes, rodabalcons,pancartes, retolets, pins i diademes agust del consumidor.

Bon profit i sempre avant com-panys i companyes!

EOI VALÈNCIA - RECEPTA REIVINDICATIVA

La mobilització en els centres

UNIVERSITATS

JUNY 2012 / 249 7

La universitat valenciana

AllioliEls diferents equips rectorals havienanat endeutant-se satisfer les obli-gacions derivades dels serveis queofereixen les universitats públiques ala societat valenciana.

Les promocions internes i l’esta-bilitat laboral del seu personal, tantPDI com PAS, s’han vist molt minva-des, la qual cosa es tradueix en unamenor qualitat de l’ensenyament.

L’STEPV vam denunciar aquesta si-tuació i vam preveure nous atacs a lesuniversitats públiques.

Així ho vam reflectir en la ponèn-cia sobre universitats en l’XI Con-grés, i ja el gener de 2012 vam con-vocar la resta de sindicats per cons-tituir la Plataforma en Defensa de laUniversitat Pública de la Universitat deValència, amb la vocació d’estendre laidea al conjunt de les universitatspúbliques del País Valencià.

A hores d’ara comptem amb la Pla-taforma en Defensa de la UniversitatPública del País Valencià, que integrael conjunt de sindicats presents a lesuniversitats públiques valencianes,així com organitzacions d’estudiants,constituint una eina unitària i perma-nent fonamental per afrontar i res-pondre als atacs que finalment s’hanmaterialitzat de manera més evidenten el Reial Decret Llei 14/2012 de 20d’abril, de mesures urgents de racio-nalització de la despesa pública enl’àmbit educatiu, promulgada per l’ac-tual ministre Juan Ignacio Wert.

Aquesta idea al voltant de la ido-neïtat d’estendre les plataformes enDefensa de la Universitat Pública fins

i tot en l’àmbit de la Confederació d’S-TES ho vam proposar en les V Jorna-das Confederales de Universidad, ce-lebrades el 27 i 28 d’abril a la Univer-sidad de Salamanca amb el lema “Endefensa de la universidad pública”. Enaquestes jornades, s’aprovà per una-nimitat la idea d’impulsar la creacióplataformes arreu de l’Estat.

Pel que fa a la universitat aquestReial Decret Llei, a més d’una invo-lució en la història recent de la uni-versitat per raó de l’increment de lestaxes (que impedirà l’accés a un grannombre d’estudiants a l’ensenyamentsuperior), suposa un sabotatge nor-matiu en la universitat pública. Així,l’augment de càrrega lectiva del pro-fessorat universitari implicarà l’aco-miadament de docents i una menorqualitat de l’ensenyament universita-ri, ja que molt del personal haurà d’im-partir docència en matèries distintesde la seua especialitat. Si a açò afegimla probable desaparició de departa-ments (fins i tot de centres) per no arri-bar a la quota d’alumnat imposada,sens dubte ens trobem davant d’un ex-pedient de regulació d’ocupació en totaregla.

Amb tot, el pitjor encara no ha arri-bat. No hem d’oblidar que, com ha de-clarat el ministre pitjor valorat per laciutadania, aquest reial decret lleinomés ha abordat les qüestions mésurgents i que encara falten les mésimportants. El mateix pamflet expli-catiu del ministeri reconeix que elReial Decret Llei 14/2012 no és la re-forma educativa de l’actual executiu.Hem d’estar atents al que vindrà.

Més informació: http://www.facebook.com/groups/335924833141042/ • http://somosuniversidadparatodos.blogspot.com.es/ •http://www.facebook.com/estudiantespreparados • http://adr-enfermeria.blogspot.com.es/ • http://associatuv.wordpress.com/

Els atacs a les universitats públiquess’estan esdevenint en el terreny del’incompliment de les obligacionsfinanceres; incompliment que haviagenerat un deute total amb les cincuniversitats públiques valencianesd’uns 900 milions (l’any 2010).

Es mouen els equips rectorals, el rebuig del de-cret Wert per part dels consells de govern de lescinc universitats públiques valencianes ha sigutunànime. La CRUE (Conferència de Rectors de lesUniversitats de Espanya) també ha mostrat el seurebuig, i fins i tot recentment els rectors de totesles universitats públiques acordaren per unani-mitat no assistir a la reunió amb el ministre (lesuniversitats privades sí que hi assistiren) en el

Consejo de Universidades.Es mou, també, la comunitat universitària en

conjunt, tant estudiants com PDI i PAS. Sesucceeixen en les universitats públiques del PaísValencià les concentracions, les assemblees, lestancades, les acampades, les manifestacions,com demostra l’ampli recull fotogràfic quereproduïm en l’Allioli. Així quedà palés en l’ampliseguiment que va t indre en les universitats la

vaga de l’ensenyament del passat 22 de maig, itambé l’assistència a les diferentsmanifestacions. Potser el cas més cridaner elconstitueix la vaga indefinida dels professorsassociats de la Universitat de València.

La retirada del decret Wert és un clam enles universitats públiques valencianes. Lacomunitat universitària està cada vegada méssensibilitzada i mobilitzada enver s aquestobjectiu. En aquesta lluita, no cal dir queSTEPV del sector d’universitats està plenamentcompromés.

I la universitat es mou...

ES MOU

Dalt, resentació de la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública i, de dalt a baix,diverses mobilitzacions de les diferents plataformes: a Castelló, al Campus de Tarongers,

Campus de Burjassot, i Alacant.

PROFESSORAT ASSOCIAT

Desconvocada lavaga en laUniversitat deValència

AllioliEl 8 de juny, l’assemble del porfes-sorat associat de la Universitat de Va-lència va desconvocar la vaga inde-finida que mantenia des del 23 demaig en arribar a un acord amb elrectorat que garanteix el manteni-ment del lloc de treball als vora 400associats que en un principi estavenen perill. La docència necessàriaper a que aquest col·lectiu continuea la universitat s’obtindrà de la re-ducció de docència al professorat so-bre el que s’ha d’aplicar l’incrementdecretat pel ministre Wert. Bàsica-ment, aquells professors que haviende pujar de 24 a 32 crèdits, es que-daran en 29. Aquesta diferència decrèdits alliberats és allò que fa quela major part dels associats conti-nuen, això sí, baixant tots (els con-junturals) a 3+3.El col·lectiu de professors i profes-sores associats de la Universitat deValència va encetar un procés de vagaarran l'aplicació del Reial DecretLlei 14/2012, que obliga a totes lesuniversitat d'arreu de l'Estat a aug-mentar la dedicació docent del seuprofessorat funcionari.

Com a conseqüència d'aquestaugment en les hores d'impartició di-recta de classe per part del cate-dràtics, titulars d'universitat i delsajudants i contractats doctors, aixícom de la previsible disminució en lad'alumnat com a conseqüència del'augment espectacular de les taxes,la Universitat necessita menys pro-fessorat associat que, de manera au-tomàtica, no seria contractat el cursvinent, en ser l'última baula de la ca-dena.

Paradoxalment totes les Univer-sitats de l'Estat han abusat del seu úsja que és una figura contractual pre-cària: cobren sous irrisoris, no s'hade cotitzar a la Seguretat Social ja quehan d'estar contractats en un altretreball principal on ja es cotitza i nocobren acomiadament ni vacances.

No estem únicament davant d'unatac brutal al treball d'un col·lectiuque aporta coneixements pràctics i dequalitat a les universitats sinó tam-bé estem presenciant un atac directei frontal al sistema públic d'ensen-yament universitari. Desprestigiarallò que es públic. Deixar que es de-grade i passar, acte seguit, a la seuaprivatització amb l'excusa de quècal augmentar la qualitat.

L’acord és suficientment accep-table com per desconvocar la vaga.Això però, l’assemblea consideraque és del tot insuficient des del puntde vista de la lluita pels drets concretsdel col·lectiu de professorat associati, de forma general, per la universi-tat pública, de qualitat i universal.

Per això, el col·lectiu del profes-sorat associat s'ha constituit en unaassociació l’objectiu de la qual ésdefendre els seus drets laborals i vi-gilar pel compliment dels acords.

PROFESSORAT INTERÍ

249 / JUNY 20128

1.Quin tipus de comunicació rebré per part de l’administració?

Abans que arribe el 30 de juny, la conselleria hau-ria de notificar-me el cessament a data de 30 dejuny o a 25 de juliol que són els dies que em co-rresponen de vacances no gaudides.

També és possible que, emparant-se en la pu-blicació del decret-llei 1/2012, consideren que éssuficient i no siga necessari comunicar-ho indi-vidualment.

2. Quan reba la comunicació del cessament: què puc i què he de fer?

Pots actuar jurídicament:Des de l’STEPV s’interposaran accions legals con-tra els actes d’execució del Decret llei 1/2012, de5 de gener, del Consell, de manera paral·lela ambaquelles que interpose el funcionariat interíafectat de forma individualitzada. A continuaciótrobareu quins són els tràmits a seguir.

Els serveis jurídics de l’STEPV elaboraran lesreclamacions i/o recursos.

Per fer-ho efectiu podeu personar-vos a lesseus del sindicat a València, Castelló i Alacant,en l’horari d’atenció a l’afiliació amb cita prèvia.

Per tal de donar resposta a totes les personesi col·lectius de personal interí que volen recórrerindividualment i per reivindicar els diferentsdrets vulnerats per aplicació del decret-llei1/2012, els SSJJ de l’STEPV informen de les se-güents qüestions consensuades: presentar el sin-dicat un recurs davant de cada acte d’execució deldecret-llei 1/2012 a mesura que vagen produint-se. Presentar recurs individual d’alçada contracada acte d’execució del decret-llei. Una vegadainterposat, si transcorreguts tres mesos des dela interposició no hi ha resposta per part de l’ad-ministració, es tindran sis mesos per interposarrecurs contenciós-administratiu davant del jut-jat; si, pel contrari, hi ha resposta expressa perpart de l’administració, tindrem dos mesos, desde la notificació de la resolució, per a interposarrecurs contenciós davant del jutjat.

Aquest acte d’impugnació serà gratuït en lavia administrativa i en la via contenciosa-admi-nistrativa tindrà un preu especial reduït de 50 eu-ros per afiliat o afiliada, però se’n farà càrrec l’a-filiació de les costes que pogueren ser interpo-sades.Cessament d’interins a 30 de juny: s’interposa recursd’alçada davant la resolució de cessament. Ter-mini de presentació: un mes des de la recepciódel cessament. IMPORTANT: cal apuntar la dataexacta en què hem rebut la credencial.

Has de tenir en compte que has de tramitarla prestació de l’atur.

L’apartat a) és opcional i el b) és obligatori sihi tens dret.

3. Quan s’inicia la prestació de l’atur?

S’inicia la prestació quan acaba el període de va-cances que quede per gaudir el personal en aca-bar el contracte. Quan acabe ens corresponen lesvacances a raó de 2,5 dies per mes treballat, ésa dir, si comencem amb data d’1 de setembre, enscorresponen 25 dies. Aquests dies ens els ha depagar la conselleria i no podrem presentar-nosa l’atur fins que no hàgem acabat de gaudir-los.Si el nomenament n’és posterior, haurem de cal-cular els dies que ens corresponen. Ara bé, hau-rem de barallar-nos perquè aquests dies ens elsreconeguen com a temps prestat a l’administració(temps per a triennis).

4. Quins papers hauré de recollir de l’administració educativa per a sol·licitar l’atur?

Els serveis de personal de cada Direcció Terri-torial treballen d'una manera diferent, ja que enalguns s'enviarà d'ofici el certificat d'empresa alSERVEF i en altres haurem d'anar personalmenta sol·licitar-lo.

5- De què depén la durada de la prestació de l’atur?

La durada de la prestació està en funció del tempsde cotització del treballador o treballadora du-rant els sis últims anys.

Es necessita un mínim de 360 dies per tenirdret a una prestació de 120 dies.

TEMPS DE COTITZACIÓ DURADADes de 360 fins a 539 dies 120 diesDes de 540 fis a 719 dies 180 diesDes de 720 fins a 899 dies 240 diesDes de 900 fins a 1.079 dies 300 diesDes de 1.080 fins a 1.259 dies 360 diesDes de 1.260 fins a 1.439 dies 420 diesDes de 1.440 fins a 1.619 dies 480 diesDes de 1.620 fins a 1.799 dies 540 diesDes de 1.800 fins a 1.979 dies 600 diesDes de 1.980 fins a 2.159 dies 660 diesDes de 2.160 dies 720 dies

6. Què he de fer per a sol·licitar la prestació de l’atur?

Has de demanar cita prèvia en:http://www.sepe.es/citapreviao bé al telèfon 901010210 i indicar el teu codi pos-tal i l’ordenador t’indicarà si fa falta cita prèvia ono.Recorda:

El DNI haurà d’estar en vigor i amb el domi-cili actualitzat, si no és així has d’aportar docu-mentació acreditativa del nou domicili (rebut dellum, aigua, etc.) o empadronament.

Tots els tràmits davant de l’administració hande ser per escrit i cal conservar-ne còpia.

7. Quin és el termini per a sol·licitar la prestació?

Com que els criteris de totes les oficines del SER-VEF no són iguals i com que els dies de vacan-ces que pertoquen a cada persona depenen dediversos factors (la data exacta de presa de pos-sessió d'una vacant, els dies treballats en subs-titucions, etc.), recomanem que vos dirigiu a lavostra oficina del SERVEF a partir del dia següentdel cessament i abans de passats 15 dies hàbils.

8. Què passa amb les prestacions de l’atur si hom està de baixa per IT quan acaba el contracte?

Es continuarà rebent la prestació econòmica perIT fins al final de l’alta mèdica, però se’n modi-fica la quantitat i passa a ser l’equivalent a la dela prestació de l’atur.

Quan s’obtinga l’alta mèdica hi ha 15 dies persol·licitar la prestació de l’atur, sempre que es reu-nisquen els requisits generals anteriorment des-crits. Es descompta del període de prestaciód’atur a què el treballador o treballadora tingue-ra dret.

9. Què passa amb les prestacions d’atur si la maternitat o paternitat comencen abans d’acabar el contracte de treball?

S’hi continuarà cobrant (el pagament el realitzarál’INSS) la prestació econòmica de maternitat finsa l’alta mèdica, moment en el qual es disposende 15 dies per a sol·licitar la prestació o subsidiper desocupació.

10. Què passa amb la prestació contributivaper desocupació si mentre s’està cobrant es produeix la maternitat?

Es pot suspendre la prestació d’atur i iniciar laprestació per maternitat o paternitat que abonaràl’INSS.

La prestació d’atur no es consumeix mentredure el permís de maternitat.

En finalitzar la situació de maternitat, es dis-posen de 15 dies per a sol·licitar la represa de laprestació d’atur.

11. Què passa si tenint un contracte a tempsparcial i es cobra la prestació parcial de l’atur es passa a una situació de desocupaciótotal per finalització de contracte...?

Si es passa d’una situació de desocupació par-cial a una altra de desocupació total per finalit-zació de contracte es comunicarà la variació dedades al SEP per tal de cobrar la prestació d’a-tur al 100%.

12- Quina és la quantitat que cobraré de l’atur?

Les quantitats de la prestació són les establer-tes en la Llei General de Seguretat Social i la res-ta de normes, però estan en funció de las basesde cotització dels últims 6 mesos que consten enel certificat d’empresa, així com de la prestacióde serveis si és a temps complet o a temps par-cial i del temps cotitzat. S’hi reconeix un perío-de de 2 anys, que és el màxim (en virtut del tempscotitzat en els 6 anys anteriors)

Es cobra el 70% de la base reguladora durantels 6 primers mesos i el 60% la resta de tempsfins al final, essent la base reguladora el resul-tat de dividir el total de bases de cotització delsúltims 6 mesos per 180 dies.

En cap cas la prestació podrà superar les se-güents quantitats, sempre que haja treballat atemps complet (a temps parcial està tot en pro-porció a la jornada de treball)n Sense fills a càrrec: 1087 € mensuals brutsamb descomptes d’IRPF i seguretat social.n Amb 1 fill a càrrec: 1242 €n Amb 2 fills a càrrec: 1397,84 €

Els estudis són personalitzats, ja que la pres-tació dependrà de la cotització dels últims 6 me-sos i cada persona pot presentar una casuísticadiferent i es poden calcular mitjançant un pro-grama d’autocàlcul en:www.sepe.es

13. Què ocorrerà amb l’atur si l’any 2013 continuem igual?

SUPÒSIT: Al juliol de l’any 2012 sol·licite la prestació perdesocupació i se’m concedeix (veure quadrepregunta 5) .

El curs 2012-13 se’m contracta amb data del’1 de setembre i si se’m continua cessant el 30

de juny, NO he generat una nova prestació perdesocupació (no he arribat a 360 dies), estaré obli-gat a reprendre i recuperar la prestació que se’mconcedí en 2012

De totes les maneres, una cosa haurem de te-nir clara, i és que és millor sol·licitar l’atur per-què:

De cara a la jubilació, com més temps cotit-zat tinguem millor. I la prestació d’atur cotitza lamateixa base per la qual veníem cotitzant.

QUADERNS DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ · EXTRA · ÉPOCA IV · JUNY 2012

Allioli

LA GUIA DELPROFESSORATINTERÍ

HISTÒRIA RECENT DEL NOU ACORD DE PROFESSORAT INTERÍ

SUBSCRIT EL 23 DE NOVEMBRE DE 2010 · APROVACIÓ I PUBLICACIÓ

DEL DECRET-LLEI 1/2012 DE MESURES PER A LA REDUCCIÓ DEL

DÈFICIT · PREGUNTES FREQÜENTS I QÜESTIONS GENERADES PER

L’APLICACIÓ D’AQUEST DECRET-LLEI

2012STEPVINTERSINDICALVALENCIANA

Preguntes freqüents i qüestions generades per l’aplicació del decret llei

AllioliLa guia del professorat interíSTEPV ha preparat una guia amb tota la in-formació sobre la història recent del nouacord de professorat interí, subscrit el 23 de no-vembre de 2010, l’aprovació i la publicació deldecret llei 1/2012, de mesures per a la reduc-ció del dèficit, i les preguntes freqüents iqüestions generades per l’aplicació d’aquest de-cret llei. Podeu descarregar-vos-la des de lapàgina web del sindicat.

Coordinadora del ProfessoratInterí

STEPV, junt amb AFID, ha creat la Coordina-dora del Professorat Interí, una plataforma queté com a finalitat valorar i impulsar totesaquelles accions i mobilitzacions encaminadesa defendre els drets del personal docent interí.El 16 de juny ha tingut lloc la seua constitucióa Gandia. Si estàs interessada a pertànyer-hiestigues atenta a la pàgina web, en què publi-carem totes les convocatòries i resolucions queprenga.

MESES DE NEGOCIACIÓ

JUNY 2012 / 249 9

Cada dia sorgeixen centenars de pagi-nes amb continguts educatius creati-us i de lliure distribucio. Pero, es im-prescindible l’us d’internet en les es-coles? Debats a part, atés que l’einaesta aci, negar-se a utilitzar-la es, al-menys, sorprenent. Amb el desenvo-lupament del tan util Wi-Fi, acabasent massiva i quasi inevitable l’expo-sicio a ones electromagnetiques des-tinades a donar acces a Internet. Arabe, sabem les repercussions cogniti-ves que esta induint l’acces massiu ainformacio efimera en la xarxa? i el quees molt mes important, sabem les re-

percussions sobre la salut derivades del’exposicio dels nostres fills i els nos-tres alumnes al Wi-Fi?Son molts els especialistes que faanys que treballen en l’estudi de l’ex-posicio als camps electromagnetics iaquestes investigacions han donat elsseus fruits. L’OMS reconeix ja la pos-sible relacio de l’exposicio a aquestesradiacions (entre les quals hi ha el Wi-Fi), i alguns tipus de cancer. Es per acoque en la llei que regula la implanta-cio, entre altres, d’estacions base de te-lefonia mobil (les radiacions de lesquals tambe son electromagnetiques)

es defineixen les "zones sensibles" alvoltant de les quals no pot construir-se infraestructures que emeten ra-diacions d’aquest tipus. Aquestes de-nominades "zones sensibles" son elsparcs infantils, els centres de salut, elshospitals i, naturalment, les escoles.Si des de fora de l’escola s’esta inten-tant preservar la salut infantil regulantl’exposicio als camps electromag-netics i nosaltres omplim els col·legisde Wi-Fi, per a que serveix l’esforcpre-ventiu? Es imprescindible l’emissiode Wi-Fi en les escoles? Hi ha alter-natives?

Miguel Jara en el seu llibre Conspira-cions toxiques explica com les deci-sions politiques i economiques preva-len sobre les contraindicacions enmateria de salut, i es en aquest sen-tit en què cal mirar quan ens pregun-tem per les solucions. Enfront de larendibilitat economica de les empre-ses telefoniques que col·loquen Wi-Fien lloc de cable, les escoles haurien detindre en compte la salut dels xiquetsi evitar-los, en la mesura que fóra pos-sible, l’exposicio al Wi-Fi, exigint ins-tal·lacions d’Internet per cable perals ordinadors en les sales on es re-

querisca acces a Internet. D’altra ban-da, i atés que els encaminadors Wi-Fipoden connectar-se i desconnectar-sesegons necessitats, una altra de les so-lucions seria la limitacio de l’horarid’exposicio al Wi-Fi desconnectant-loen els moments quee no s’utilitze.Si no es complicat ni car evitar l’expo-sicio de xiquets i mestres al Wi-Fi enles escoles, per que no ens posem a lafaena? Iniciatives com la d"Escolasense Wi-Fi" promoguda per la PEE-CEM (Plataforma Estatal contra laContaminació Electromagnètica), es-tan posant-se ja en marxa. Us convi-dem des de RecolCEM a les ampes, elsclaustres o els consells escolars a par-ticipar d’aquesta iniciativa, i a contac-tar amb nosaltres per manifestar-nosla vostra sensibilitat i adhesio.Pilar Almenar - RecolCEM (Reagru-pament de Col·lectius d’Afectats per laContaminació Electromagnètica) re-colcem@gmail.com - http://recol-cem.blogspot.com/

SALUT LABORAL

Wi-Fi en les escoles: l’enemic a casa

La utilitat d’Internet com a eina educativa augmenta a un ritme frene�tic. Les escoles s’apunten al mó�ndigital, els xiquets van al col·legi amb l’ordinador i les administracions (no totes, és clar) intenten facilitarla immersió� tecnolo�gica.

PILAR ALMENAR

AllioliLa Conselleria d'Educació, Formaciói Ocupació ha modificat la nova nor-mativa de desplaçaments i supres-sions que pretén aplicar de cara alcurs que ve. En l'actualitat, les nor-matives sobre desplaçaments i su-pressions estableixen que la perso-na afectada no pot ser obligada a aga-far una vacant de fora de la localitaton té la plaça. Amb l'augment de rà-tios en tots els trams de l'ensenya-ment, i amb l'augment d'hores lecti-ves, milers de docents funcionari decarrera es quedarà sense horari alseu centre. Davant d'aquesta previsióla Conselleria ha modificat la normaper a adjudicar d'ofici una vacant enqualsevol centre de tot el País Va-lencià (en el cas del professorat su-primit), o de la província de la plaçad'origen (en el cas del professoratdesplaçat).

A més, aquesta nova normativa re-cull un aspecte que representarà unadisminució de la qualitat de l'educacióen els nostres centres, ja que s'esta-bleixen unes "habilitacions transitòries"que van en detriment de l'especialit-zació didàctica que sempre ha carac-teritzat al professorat de l'ensenyamentpúblic. Aquestes habilitacions podranevitar alguns desplaçaments a curt ter-mini, però a mitjà i a llarg termini elsefectes seran negatius.

Itineràncies, en pitjors condicions

Per la seua banda, la nova normati-va d'itineràncies, justificada per l'aug-ment de ràtios i d'horari lectiu queprovocarà desplaçaments i supres-sions i la multiplació de docents que

hauran d'impartir docència en mésd'un centre empitjora la situació ac-tual perquè el descompte d'horesper ser itinerant serà d'hores com-plementàries i no d'hores lectives.

Instruccions d'inici de curs

Conselleria també ha modificat totesles instruccions d'inici de curs per a do-nar cabuda a les retallades del minis-teri quant a les hores lectives. El sin-dicat no pot acceptar, per tant, aques-ta normativa.

Més temps per a negociar l'atenció ala diversitat

En la mesa del 7 de juny es va acon-seguir l’ajornament de la negociaciód'un decret tan important com eld'atenció a la diversitat, el Decret d'a-tenció educativa inclusiva, ja que ladocumentació es va remetre ambnomés dos dies d'antel·lació, sensetemps per a treballar el document nide consultar al professorat en as-semblees, d'acord amb el model sin-dical de STEPV. La Conselleria va ac-ceptar ajornar la negociació i va pro-posar que es discutira en MesaSectorial un calendari de reunions pera tractar el decret.

Quant a l'amortització de llocs detreball de mestres de primer cicled'ESO, STEPV va exigir que les placesque s'amortitzen siguen ofertades alcos de professorat de secundària enconcurs de trasllats per tal que no esperda cap lloc de treball i, alhora, esgarantisca la mobilitat de mestresd'ESO mantenint places suficientsque no s'amortitzaran. La Conselle-ria ha acceptat aquesta demanda i laintroduirà en el document.

Calendari escolar i jornada

En les meses de negociació celebradess’ha tractat també normativa diversa,com ara el calendari escolar del cursque ve, la provisió de llocs de treball enrègim d'interinitat en ensenyamentsd'FP inicial i ensenyaments artístics, lescomissions de serveis per als centresinclosos en el programa experimentalplurilingüe, els desdoblaments de FP,el nou decret d'atenció a la diversitati l'horari de determinades especialitatd'ensenyaments professionals de mú-sica.

Quant al calendari escolar, la Con-selleria ha informat que es negociaràuna ordre específica sobre la jornadacontinuada, ja que la nova ordre marcde jornada i calendari escolar -que en-cara no s'ha publicat- no la regula, comva informar STEPV en el seu momenti com ha reconegut la mateixa admi-nistració, a pesar que algun sindicat vacelebrar que sí que es regulava gràciesa la seua pressió.

STEPV també va rebutjar la reso-lució de desdoblaments de mòduls deFP, ja que són conseqüència de la re-tallada en les plantilles de FP arran laderogació de l'acord de 2001 signatamb els sindicats i la imposició d'unaordre de plantilles en gener de 2010,que dóna cobertura a les retallades queaplica Conselleria des d'aleshores.

Els contractes-programa

La Conselleria d'Educació, en un nouintent de distraure i confondre alscentres educatius amb cortines defum, va llençar la seua aposta per ferfront al fracàs escolar: els contractes-programa. En la lletra xixoteta de lanorma contradiu els anuncis grandi-

loqüents de l'administració. Resultacuriós l'esforç per publicitar la nor-mativa de la Conselleri, que ha fet unfort desplegament humà per pre-sentar els contractes programa ensessions informatives arreu del país.Des d'STEPV considerem que, mésque intentar vendre titulars de prem-sa i normativa buida a la comunitateducativa, el que de veritat hauriad'estar fent l'administració és donarresposta als problemes reals delsnostres centres i treballar a favor del'escola pública de manera decidida.

Cal dir que la principal demandad'STEPV a les Juntes de Portaveus haestat en els darrers anys el disseny d'u-na estratègia seriosa i estructurada perlluitar contra el fracàs escolar. Durantels darrers cursos, hem vist i denun-ciat com el problema s'ha tractat demanera parcial i compartimentada,amb una retafila de xicotetes norma-tives que feien de parxe.

En aquest sentit, es fa absolutamentnecessari que hi haja un pla global delluita contra el fracàs escolar, pla glo-bal que després s'ha d'aplicar i adap-tar en cada centre. Però, a normativapublicada, la Conselleria no ha apos-tat per la globalitat de les mesures, sinóper la dispersió de conceptes i d'ac-tuacions: és cada centre qui ha de fertota la feina de planificació que no hafet la Conselleria, emplenar una sol·li-citud i esperar a que una comissió onno hi ha cap representant del profes-sorat decidisca, amb una criteris queconsiderem clarament arbitraris, quincentre té aprovada la sol·licitud i fins aquin punt es respecten els mitjans quedemana.

Mitjans que en un context de for-tes retallades de professorat, grups,impagament, etc., és una burla que esplantegen perquè no seran coberts.Si els 1625 centres de què parlaConselleria s'han de repartir la do-tació econòmica oferida, el resultat ésde 516€ per centre. Tampoc no estàgarantida la dotació extra de profes-sorat, ja que l'augment d'horari lec-tiu i de ràtios a totes les etapes edu-catives segons RD-Llei 14/2012 quel'administració vol aplicar al màxim,representarà una disminució de laplantilla de tots els centres.

La nova normativa sobre itineràncies i supressions i desplaçaments dóna cobertura legal a lesretallades del ministeriS’ajorna la negociació del decret d’atenció a la diversitat

Les "habilitacionstransitòries" van contra l'especialitzaciódidàctica

Les places a amortitzars’oferiran en el concursde trasllats perquè no esperda cap lloc de treball

Cal un pla global de lluita contra el fracàsescolar que despréss'adapte en cada centre

249 / JUNY 201210 Pensades

Escolesdesvinculades

M entre l'educació pública viu en estatd'emergència entre amenaces, reta-llades i mentides sorprén que les per-

sones i els col·lectius implicats en la seua de-fensa travessen serioses dificultats per a reac-cionar de manera conjunta. No és per l’escassesadels discursos ni per la manca de principis o decompromís ideològic. Llavors, per què l'acciócol·lectiva es troba encallada?

Hi ha una tendència generalitzada a consi-derar que quan actuem de manera col·lectivaconjuminem forces enfront d'un enemic comú.Així, per exemple, demanem al professorat i ales famílies que estiguen units per a fer fronta les amenaces que planen contra l'escola pú-blica. Ho fem partint d'un supòsit de partida queno cal menysprear: la presumpció de la par-ticularitat dels interessos que defensen amb-dós col·lectius. Tant hem interioritzat que elsobjectius, les pràctiques i les voluntats dels uns

i els altres són diferents –fins i tot, oposats ocontradictoris en determinades circumstàn-cies– que apel·lem a la unió i a l'establimentd'aliances com si es tractara d’una cosa d’a-llò més natural.

La premissa al·ludida és tanmateix un malsímptoma per a la salut dels centres escolars.Vegem-ho. Perquè una comunitat educativasiga autènticament dinàmica i transformado-ra, ha d’esforçar-se per a aconseguir la vin-culació efectiva de docents i no docents en unprojecte educatiu –social, cultural i polític–comú. Perquè si en compte de vincular-nos demanera estreta, els distints agents ens lliuremsobretot a organitzar-nos de manera com-partimentada –en blocs més o menys homo-genis que de tant en tant coincidim en batallespuntuals– el que fem és adobar el corporati-visme miop, l’individualisme estèril i l’esclerosidemocràtica. Amb aquesta feblesa de partida

no és estrany que ens coste tant resistir elsatacs al model públic d'ensenyament.

Ningú no discuteix que per a remuntar la si-tuació en les escoles al professorat i a les famí-lies ens cal compromís, unitat i col·laboració.Però no ens enganyem. De res no ens servirà amitjà i llarg termini complir aquestes condicionsinexcusables si només es tracta d’una mera po-sició estratègica enfront de l’enemic comú.

La cooperació no és la suma d’interessos di-versos sinó la creació d'espais on puguem en-fortir aquests lligams que ens impliquen com acol·lectiu. Des de l’escola, no se m’ocorre una al-tra forma millor de defensar l’espai públic quecomençar a trencar barreres des dels claustres,les ampes i els consells escolars. Al capdavall,la lluita conjunta de famílies i docents contra lespolítiques regressives del ministeri i la conse-lleria hauria d’impulsar-nos a avançar en aques-ta direcció.

PA I ROSES

MARIA LOZANO ESTIVALIS

E ns parlen de la crisi i ens demanen queens estrenyem el cinturó. Tanquen ser-veis d'urgències als hospitals, despatxen

milers de docents, ens abaixen el sou o les pen-sions, ens augmenten les hores de treball i enstenen amb l’ai al cor perquè no sabem quan ensalcem al matí amb què t’eixiran. Inventen me-sures que, uns quants mesos després, es de-mostra que no han servit per a res i són abso-lutament incapaços de trobar estratègies de de-fensa del que és públic, del que s’ha construïtamb els diners de tothom i la lluita de les clas-ses populars. Tal vegada no pot ser d'una altramanera. Al cap i a la fi, ells són els qui, amb elsdiners públics, greixen la descontrolada ma-quinària del capitalisme salvatge; perquè això ésel que estem patint: una fase de capitalisme vo-

raç que, amb la complicitat dels gestors de lesdemocràcies formals, ha aconseguit posar con-tra les cordes l'històric moviment obrer i està dis-posat a tot, ho vol tot. Les vides, el territori, lasalut, la natura, la cultura, l'educació... és pre-cisament això el que està amenaçat, és això ex-actament el que s'està perdent.

El personal docent, que tenim el privilegi d'en-trar en un aula cada dia, haurem d'identificar lesactuals urgències curriculars, aquells sabers quehui en dia ens ajuden a saber-nos en el món, apesar-lo críticament, a mantindre’l i cuidar-loperquè és la casa comuna. En algunes assem-blees del 15-M s'han començat a elaborarguies didàctiques i materials per treballar a lesaules l'anàlisi de totes aquestes formes d'a-gressió capitalista. I estaria molt bé que també

fóra una iniciativa i una forma de lluita i resis-tència de les organitzacions sindicals i polítiquesde l’àmbit de l’esquerra.

Fet i fet, podem entrar a l'aula i continuar ex-plicant: "Un tren que ix de Barcelona...", l'anà-lisi gramatical de no sé què o la taula periòdi-ca dels elements, però jo us invite a treballartambé una altra classe de problemes.: a l'Es-glésia no li toca un duro dels 6.000 mil milionsd’euros que s'emporta; el Banc de Santander de-clara que enguany ha guanyat vora 9.000 mil mi-lions d'euros; el pressupost del Reial Madrid és6 vegades superior als diners que diu Esperan-za Aguirre que estalvia enviant 3.000 mil mes-tres al carrer... Pregunta: Com anomenemaquesta forma d'economia política i quina res-posta hi donem?

TEATRES DE L’ESCOLA

Crisi ocapitalismesalvatge?

JAUME MARTÍNEZ BONAFÉ

Des de fa més d'un quart de segle, els governssocialdemòcrates i conservadors que han go-vernat alternativament en l'Estat Espanyol i entota Europa, han desenvolupat en l'àmbit educatiupolítiques neoliberals dictades pels grans orga-nismes econòmics internacionals al servici delmercat. Els Tractats de Lliure Comerç (TLC), quevan començar el seu camí a mitjan segle XX pera liberalitzar el comerç de béns, s'han multipli-cat en els últims 15 anys amb la novetat que enestos últims anys s'ha liberalitzat també el co-merç de servicis i la propietat intel·lectual, en-tre altres. Quedava així oberta la veda a la mer-cantilització i privatització encoberta dels siste-mes educatius públics.

Van començar intel·ligentment, preparant elterreny, apropiant-se i pervertint el significat deparaules com qualitat, autonomia, competència,llibertat d'elecció, finançat amb fons públics i mol-tes altres que han calat en l'imaginari col·lectiude la ciutadania sense a penes reflexió. Per aixòés fonamental, redefinir els conceptes i recupe-rar l'autèntic significat de les paraules.

A força de repetir-les, ues idees estretamentrelacionades han colonitzat les ments dels le-gisladors/es, dels anomenats “experts de l'e-ducació” i també de molts docents i famílies Laprimera és que els sistemes educatius públicsestan en crisi, que l'educació pública és més caraque la privada concertada i que en ells es con-centra el fracàs escolar. Directament vinculadaa esta crisi dels sistemes educatius, apareix elconcepte de qualitat educativa, valorada en fun-

ció d'avaluacions diagnòstiques de dubtosa fia-bilitat i d'informes nacionals i internacionals in-terpretats sense rigor.

La suposada crisi dels sistemes educatius,sota criteris d'eficàcia i competitivitat, ha portata la implantació de successives reformes edu-catives, plasmades en un rosari de lleis que, perfalta de finançament, no van arribar a imple-mentar-se mai per complet, que es van pro-mulgar d'esquena a la Comunitat Educativa i quetan sols van servir per a crear confusió i des-concert i per a omplir les arques de les grans edi-torials. En totes estes reformes de caràcter ne-oliberal, s'associa la paraula qualitat a selecciói competitivitat en el seu vessant professional ia domesticació, desinformació i alienació en elcamp dels valors. En el País Valencià, la dreta con-servadora s'ha apropiat del terme qualitat as-

sociant-lo a eficàcia i eficiència. Es torna a insistiren valorar el sistema segons la qualitat del pro-ducte final, identificant els estudiants amb uni-tats destinades al mercat de treball. I es parla derendiment, entés no com la relació entre capa-citat i esforç de la persona, sinó posant en rela-ció resultat-inversió. Però clar, què s'entén perresultats? Parlem de competència, parlem de for-mació, parlem de qualificacions (notes), parlemdel tan recurrent “fracàs escolar”? O tal vegadapretenem aplicar només criteris de rendibilitateconòmica al quefer educatiu?

Es construïx així un fals i pervers discurs quepretén projectar una imatge de baixa qualitat delsistema educatiu públic per a desprestigiar-lo,obviant les múltiples i valuoses experiències edu-catives que es donen en quasi tots els centreseducatius, i obviant també múltiples aspectes enquè hem anat avançant al llarg del temps coml'increment de l'escolarització, la millora de lescondicions laborals, l’augment de la formació do-cent, la creació de programes d'atenció a la di-versitat i compensació de desigualtats, els pro-jectes de mediació, la participació de les famíliesen iniciatives que molts equips docents com-promesos han anat arrancant a les diferents ad-ministracions, després d'anys de reivindicació i

protesta. Drets conquistats que ara, amb l'excusade “la crisi” ens volen tornar a robar. No és ve-ritat que l'escola pública siga més cara que la pri-vada concertada. Tan sols és que la privada nocomptabilitza totes les seues despeses. No és ve-ritat que la privada concertada tinga més quali-tat, tan sols és que selecciona l'alumnat i maquillaels resultats. No és veritat que la privada con-certada tinga més mitjans i millors infraestruc-tures. Simplement no airegen ni les seues defi-ciències ni els seus múltiples defectes. I per siaçò fóra poc només els docents de l'educació pú-blica han passat per un sistema d'oposició quese suposa certifica la seua millor preparació, i laseva condició funcionarial els garanteix inde-pendència ideològica.

El que sí que és cert és que l'escola públicano ha cessat en el seu compromís social de mi-llorar la qualitat del servici que oferix i per aixòmostra els seus errors, les seues necessitats itots els seus defectes, perquè eixa és l'única pos-sibilitat que té d'esmenar-los implicant a tota lasocietat i aprofundint en la democràcia.

La qualitat per a tots i totes, recolzada en laigualtat d'oportunitats, sense discriminacionsde cap tipus, que afavorisca la integració, laigualtat i la diversitat, que garantisca el plura-lisme, la convivència i la tolerància, que revi-talitze els conductes de participació, que elimineels processos selectius, que revise els contin-guts curriculars i les pràctiques pedagògi-ques, esta qualitat pareix no interessar als par-tits de dretes i “socialdemòcrates” que ens hangovernat fins ara. Combatre la privatització ensobliga a refer el discurs, a difondre’l, a fer ungran esforç per a transmetre allò en el quecreiem i pel que estem disposats/s'a lluitar sen-se treva. Tots i totes junts ho aconseguirem

Directora de l’ESFMB-IV i membre de laFederació d’MRPs del País Valencià

LA PRIVATITZACIÓ DE L’EDUCACIÓ ( I 2)

La crisi dels sistemes educatius i el concepte de qualitatM. ÁNGELES LLORENTE CORTÉS

Al coratge i l’alegria delprofessorat que s’ha mobilitzataquest curs per l’escola públicai pels seus drets, contra vent i marea, i a pesar dels xocs i dels entrebancs.

OLI

A Mariano Vivancos, exdirectorgeneral de l’AgènciaValenciana d’Avaluació iProspectiva de la Conselleriad’Educació, que va qualificar de “talibà” el professorat.

ALL

ENSENYAMENT PRIVAT

JUNY 2012 / 249 11

Què pot fer una treballadora o untreballador de manera individualdavant la retallada del DL?

Hem de tindre clar que per a recupe-rar els diners que ens lleva l’Admi-nistració hem de fer-ho a títol perso-nal.

Les quantitats que es poden recla-mar prescriuen al cap d’un any si noes reclamen seguint els passos ad-ministratius adequats.

Si és un deute per una IT (baixatemporal) hauríem d’esperar a tindrel’alta per a no haver de reclamar cadames, i si és per un contracte d’interi-nitat, esperar al mes de setembre perreclamar les nòmines de juliol i agost.

El procediment és el següent:1.En primer lloc es presenten dues re-clamacions, una a Educació i una al-tra a l’empresa. La reclamació a l’em-presa no és més que un tràmit per apoder anar a l’acte de conciliació i po-sar una demanda posterior.2. Una vegada hem fet l’acte de con-ciliació i no hem arribat a cap acordamb l’empresa (ja que l’empresarino és qui ha de pagar) ja podem posaruna demanda judicial.

Ara només ens queda esperar ladata de juí. En les demandes per lespagues de 25 anys es condemna l’Ad-ministració a pagar. Ací, per tant, ha depassar el mateix.

Què ha fet el sindicat enfront deldecret llei de 5 de gener?

STEPV-Iv ha recorregut contra la de-cisió del Consell d’aprovar el decretconjuntament amb la resta de sindi-cats amb representació en pública,però afegint-hi un paràgraf en refe-rència a l’educació concertada.

Amb tot i això, hem negociat ambel PSPV perquè aquest recórrega con-tra el decret al Tribunal Constitucional.

Com bé recordàrem en la mesa deconcertada que va tindre lloc el dia 17d’abril, l’Administració informà queaplicarà a l’educació concertada els ar-ticles 13 i 15 del dit decret, i que la for-ma en què ho farà serà deixant de pa-

gar els complements d’incapacitattemporal a partir dels 15 primersdies d’una baixa (llevat de les deriva-des d’un accident laboral i de les ma-lalties professionals) i els sous de lespersones amb contracte d’interinitatentre l’1 de juliol i el 31 d’agost.

Evidentment, aquests drets els te-nim consolidats en l’Estatut dels Tre-ballladors i en el nostre conveni, aixíque, en paraules de l’Administració, se-ran les empreses les que hauran d’as-sumir les despeses.

Des d’STEPV-Iv pensem que és unincompliment del concert educatiu, iun atac a totes les treballadores itreballadors del sector de concertada.Les patronals no estan disposades aassumir cap despesa d’obligatori com-pliment per part de la conselleria i no-més deixen dues opcions:n Despatxar, que derivaria en un aco-miadament improcedent i una possi-ble indemnització que hauria d’assu-mir l’empresa.n Continuar amb el personal en plan-tilla sense pagar-li el que legalment licorrespon, que malauradament com-portarà milers de reclamacions de

quantitat en contra de l’administració,fet que agreujarà la situació que ja pa-tim des de fa més de tres anys amb lespagues d’antiguitat.

D’una altra banda, poc va ser el quees va poder tractar sobre el nou acordd’educació en concertada i l’esbo-rrany que la conselleria va presentaral desembre, ja que l’Administracióestà pendent de veure com s’aplica-ran les noves retallades anunciadespel govern d’Espanya i va manifestarque segurament en presentarà un nouesborrany d’ací a un mes.

Contràriament a FSIE, STEPV-Iv téclar que ara no és el moment més pro-pici per a negociar i molt menys sobreassumptes de tanta rellevància com unnou acord que regule el sector de l’e-ducació concertada, perquè un nouacord es traduirà en noves retalladesi pèrdua de drets i poder adquisitiu.Per això no ens cansarem de dir que,amb aquesta conjuntura econòmica iamb aquest govern valencià, hem deprorrogar tant com puguem l’acord del96 que encara està vigent i que desprésde signar-lo al desembre es prorrogàmentre no se signe el nou.

Les organitzacions sindicals FSIE,USOCV, FE CCOO PV, FETE-UGT PV ySTEPV-Iv, rebutgen de manera unità-ria i contundent les retallades que elgovern central i les administracions au-tonòmiques estan aplicant al sistemaeducatiu. “L’ensenyament concertat,en especial el seu personal, estansent seriosament perjudicats”, afirmenen el seu manifest. Des de l’any 2010,les administracions públiques hanefectuat retallades salarials als do-cents; hi ha hagut retards en l’abona-ment de les despeses de funcionamentdels centres amb les consegüents di-ficultats en el pagament mensual delssalaris del personal d’administració iserveis; i s’ha incrementat el nombred’alumnes per classe, fet que ha com-portat acomiadaments; i les substitu-cions no s’han cobert amb la rapidesa

necessària perquè no afectaren laqualitat de l’ensenyament.

STEPV-Iv ha estat denunciant totesaquestes retallades durant els últimsmesos des del mateix moment en quèes van anunciar, de primer, i publicar,després, el decret del conseller Vela delgener, i ha promogut accions i mobilit-zacions tant en el sector públic com enel privat per denunciar i aturar una po-lítica de retallades que comprometgreument la qualitat de l’ensenyament.

Així mateix, és una contradicció enquè incorren els responsables políticsquan afirmen que “cal fer costat alsprofessionals del sistema educatiu i re-conéixer la tasca que desenvolupen”,i no reduir la inversió, empitjorar lescondicions laborals dels docents i nodocents, a més d’adoptar mesuresque repercuteixen negativament en

la qualitat i l’estabilitat del sistema.

Manca de diàleg

Per a STEPV i la resta de sindicats ésabsolutament intolerable que, durantaquest període díficil, molt sovint s’as-sabenten de les retallades pels mitjansde comunicació o bé a colp de DOCV oBOE. Així, cal recordar que han passatcinc mesos des de la presa de pos-sessió de la consellera de Educació inomés s’ha convocat una mesa deconcertada en la qual l’Administracióes va limitar a informar del DL 1/2012i la repercussió que se’n deriva. Per lapart estatal, les notícies tampoc no sóngens bones: en tot aquest temps desde la presa de possessió del ministred’Educació, encara no s’ha convocat lamesa sectorial a pesar de las reitera-des peticions. No ha explicat als re-

presentants legítims de l’ensenya-ment concertat ni les retallades efec-tuades ni el que pensa fer amb el sis-tema educatiu. Ni hi ha diàleg, ni ne-gociació.

Endarreriments del 2008

D’altra banda, la Conselleria d’Educa-ció continua sense pagar als docentsels endarreriments de 2008, incom-pleix l’acord de l’abonament de la pagaextraordinària d’antiguitat, amb l’a-greujant de l’incompliment de les sen-tències dictades pels tribunals de jus-tícia, cosa que comporta dificultatsafegides per a fer front a l’abonamentdels salaris del personal d’adminis-tració i serveis. De la mateixa maneraincideixen aquests endarreriments enl’educació infantil de 0 a 3 anys.A més, la Conselleria d’Educació sem-bla que no està disposada a abonar lessubstitucions legals dels mesos de ju-liol i agost; obviant el conveni del sec-tor, pretenen rebaixar les compensa-cions que s’hi estableixen per als pe-ríodes d’incapacitat temporal.Els professionals de la concertada es-tan patint un bloqueig de les jubilacionsparcials i la paralització d’un possibleacord, i també la minva retributivaper la supressió unilateral del com-plement personal transitori dels do-cents.

L’aplicació del decret deretallades en l’ensenyamentconcertat

Els sindicats de l’ensenyament concertatrebutgen en un manifest les retallades El manifest “No a les retallades: pel futur de l’escolaconcertada”, denuncia la falta de diàleg de la conselleria i el ministeri

Potser vos han arribat rumors malin-tencionats que pràcticament soterrenSTEPV d’ensenyament privat-concer-tat en vida. La gent intel·ligent sap que

un rumor no és informació i que qui di-fon un rumor és perquè té algun in-terés amagat.

Sabeu ben bé que l’interés d’STEPV,com diu la sigla, sempre ha sigut la de-fensa de tots els treballadors i treba-lladores de l’ensenyament, siga quinsiga el seu lloc de treball a l’escola, isiga quin siga el model d’educació enquè treballe (públic, privat, concertat,no reglat, etc.). Aquesta visió comple-ta del món de l’ensenyament, junta-

ment amb el suport de la nostra afi-liació i simpatitzants (i d’altres que nos’atreveixen a confessar-ho en públic),són els nostres punts forts.

No és la primera vegada que es volfer fora de les negociacions del sectorSTEPV, però ací continuem. En les ve-gades anteriors ha acabat imposant-se el seny i sempre s’ha comprés queel sindicat representava el sentir i lesreivindicacions de massa gent per adeixar-la de banda. ¿Donaria la con-

selleria el vistiplau perquè 600 per-sones afiliades d’ensenyament con-certat i privat, i 85 delegades i delegatsen escoles concertades, no puguen ne-gociar sobre el futur de l’escola con-certada al País Valencià?

Amb aquests antecedents, ens pre-guntem ¿per què devia voler el sindi-cat majoritari del sector que STEPV noparticipara en les negociacions que es-tan per vindre? ¿Beneficia les treba-lladores i treballadors de l’ensenya-ment concertat que el sindicat majo-ritari de l’ensenyament al País Valenciàno puga participar-hi? ¿A qui benefi-ciaria realment que STEPV no tingue-ra veu ni vot en les meses de nego-

ciació de l’escola concertada? A quidone crèdit a rumors, podem plante-jar-li aquesta darrera pregunta.

Queda molt per decidir i per quèlluitar. Els atacs a STEPV vénen de moltde temps arrere. Ara ens toquentemps durs, de retallades i de nego-ciacions. I no caldria, però sembla quecal recordar-ho, que STEPV és el pri-mer sindicat docent del País Valencià,per afiliats i per representants de tre-balladors. Açò vol dir que, a hores d’a-ra no es veu el dia en què el sindicatno tinga capacitat per defensar-vos.

Potser a alguns no els agrada,però no cal dir que STEPV està mas-sa viu encara.

Ha faltat LoliCalomardeLa nostra companya LoliCalomarde Olmedo, lluitadoraincansable dels drets delstreballadors i treballladores i dela igualtat de gènere i drets de lesdones, ens ha deixat després demesos de lluita contra una llargamalaltia. Des de del col·legi de Sagunt-Port on treballava, i des delnostre sindicat, recordaremsempre la seua tasca ambrespecte i admiració i als nostrescors restarà el seu somriure.

STEPV està massa viu encara

El sindicat desementeix rumorsmalintencionats quehan circulat entre elprofessorat

249 / JUNY 201212

V a ser durant la Setmana Santa, més queSanta jo en diria de Passió, que tot sem-blava desbocat en el panorama politi-

coeconòmic d’aquest país, retallades i més re-tallades, educació, sanitat, serveis socials..., endefinitiva, tot aquest estat del benestar, avan-ços socials que agraïen els qui, amb un sou jaretallat, tenien garantits amb les poques co-ses que ens igualava, que ens dignificava, queens tranquil·litzava i , de sobte, en un tres i nores, uns polítics, manejats per éssers invisiblesper la majoria dels mortals, ens diuen que aixòno pot ser, que açò és un balafiament i que enshem d’estrényer el cinturó els de sempre.

La cosa no va parar ahí, les retallades alsdrets lingüístics de les minories també es vanfer presents en la Setmana de Passió i la Con-

sellera d’Educació de la Comunitat Valencia-na llançà, ignorant totes les entrevistes, com-promisos, somriures i bones paraules que ha-via dedicat a sindicats, permanents de direc-tors, associacions de mares i pares, FederacióEscola valenciana, Associació d’Inspectorsd’Educació i Partits polítics en l’oposició, un es-borrany de decret de plurilingüisme igualetigualet que el que havia presentat abans de totala parafernàlia muntada. Unes setmanesabans envià a la cap del Servei de Llengües ala Jornada de Sociolingüística que es va fer aAlcoi; venia, segons paraules seues, a escol-tar i prendre bona nota del que digueren els es-pecialistes, professors universitaris, gent en-tesa que sap de què parla quan parla de plu-rilingüisme; però, a quin sant! Tot pur engany,

ens enganyen com a caragols, això no els in-teressava gens ni miqueta, era part de la ma-teixa estratègia de ser amiguitos/as, el seu ob-jectiu és desorientar els centres i les famílies,noves nomenclatures, noves sigles, tot per ferdesaparéixer els únics programes plurilingüesque funcionen, els d’ensenyament en valenciài els d’immersió lingüística; no hi ha cap altraalternativa possible rigorosa i realista, qualsevolaltre plantejament és ignorar la formació delsnostres alumnes. Venim d’un Herodes i passema mans de Pilat, qui amb bones maneres i som-riure permanent es llava les mans com qui novol la cosa i no fa ni la més mínima concessióa tots els qui confiàvem en un bon decret deplurilingüisme.

D’Herodes a PilatDES DEL SUD VALENCIÀ

TUDI TORRÓ

El decret deplurilingüisme vol ferdesaparéixer els únicsprogrames que funcionen

AllioliLa Conselleria d’Educació, Formació iOcupació va presentar un nou esbor-rany de decret sobre plurilingüisme pertal que s’avalue en la Comissió de Pro-jectes Legislatius i Planificació Gene-ral de l'Ensenyança del Consell Esco-lar Valencià el pròxim dilluns. És el pri-mer pas per a aconseguir un informefavorable d’aquest òrgan controlat perl’administració educativa valenciana.

Representants d’entitats i institu-cions que van signar un document de9 punts perquè la Conselleria d’Edu-cació incorporara canvis bàsics enl’esborrany de decret, s’han reunitper avaluar el nou document. El re-sultat ha sigut que no s’hi ha incorpo-rat cap de les propostes fetes per 33entitats i institucions, entre les qualses troben les cinc universitats públi-ques valencianes. Unes propostes a lesquals s’ha adherit també aquesta set-mana l’Associació d’Inspectors del’Ensenyament del País Valencià (ADI-DEPV). En total, ja són 34 les entitatsi institucions que representen unaàmplia majoria del món educatiu va-lencià en tots els seus àmbits i sectors,que interpreten que la Conselleriad’Educació no té cap intenció de con-sensuar un decret definitiu sobre plu-rilingüisme, que canviarà l’actual Sis-tema Educatiu Valencià.

Des d’Escola Valenciana, que estàal capdavant de les negociacions so-bre el tema de plurilingüisme, es con-sidera que la Conselleria d'Educació hatrencat l'intent de consens amb laresta de la comunitat educativa i no hafet cas omís del que es pensava ques’havia consensuat en les diferentsconverses mantingudes. “Ha sigutuna sorpresa veure la redacció del nouesborrany de decret”, ha explicat VicentMoreno, president de l’entitat, i ha afe-git: “La Conselleria d’Educació habandejat les aportacions basades enpostulats científics, pedagògics i d’ex-cel·lència educativa aportats pel mónacadèmic en matèria de plurilingüis-me. Això ha sigut un engany a la so-cietat valenciana, un engany a la nos-tra actitud dialogant i constructiva, un

engany als pares i les mares, als do-cents, als experts en plurilingüisme ia tots els qui treballem dia a dia peraconseguir un sistema educatiu va-lencià seriós, rigorós i de qualitat pergarantir el millor ensenyament pública l’alumnat”.

Ànàlisi del nou documentd’esborrany de Decret sobreplurilingüisme

Des de la Comissió d’Educaciód’Escola Valenciana s’ha fet una pri-mera anàlisi comparativa amb el textanterior, que s’ha valorat sobre lataula en la reunió de hui amb repre-sentants de sindicats, entitats, insti-tucions i partits polítics signants del do-cument de 9 punts per aconseguir undecret final consensuat entre totesaquestes entitats i la Conselleria d’E-ducació.

En diferents reunions prèvies, elsrepresentants de la Conselleria d’E-ducació van assegurar que el nou do-cument d’esborrany inclouria en la re-dacció:n Que es cataloguen lingüísticamenten valencià totes les places del pro-fessorat de tot el Sistema Educatiu Va-lencià. Si en l’anterior esborrany esdeia a l’article 9 del capítol IV “ La con-selleria competent en matèria d’e-ducació catalogarà lingüísticament elsllocs de treball en els centres públicsamb la finalitat de garantir la conti-nuïtat dels programes plurilingües”,cosa que ja no assegurava la catalo-gació en valencià de tots els llocs detreball. Ara fa un pas més arrere res-pecte a la catalogació lingüística envalencià dels llocs docents. El text diu:“La conselleria competent en matè-ria d’educació incorporarà el requisitde coneixement de llengües en elsllocs de treball en els centres públicsamb la finalitat de garantir la conti-nuïtat dels programes plurilingües”.Amb aquest text es pretén nomésavançar en l’exigència de requisit enanglés perquè, ara com ara, la llei nopermet parlar de catalogació en an-glés i deixa encara més al marge unareivindicació de fa dècades com és la

catalogació lingüística en valenciàdels llocs de treball.n Que l’alumnat s’examine en la llen-gua en què està impartint-se la ma-tèria. Aquesta petició continua senseestar incorporada en el nou docu-ment.Que el programa plurilingüed’ensenyament en valencià (PPEV) esdividiria en dues branques, l’ense-nyament en valencià i la immersió lin-güística, cada un amb les seues me-todologies d’ensenyament. El nou es-borrany no ho inclou i, per tant, des dela Conselleria d’Educació es plantejaeliminar la immersió lingüística, la me-todologia d’ensenyament que duranttants anys ha garantit l’aprenentatgede les dues llengües oficials a l’alum-nat.nQue es mantinguera la denominacióde programa plurilingüe d’incorpora-ció progressiva (PPIP). El nou docu-ment continua parlant de programaplurilingüe d’ensenyament en caste-llà (PPEC).

Sempre han existit punts de des-acord que continuen reflectits en el nouesborrany de decret. Una de les exi-gències bàsiques que ha proposatsempre Escola Valenciana, i que ha re-but el suport de la comunitat educa-tiva en bloc, ha sigut el fet de mantin-dre en el programa plurilingüe encastellà que s’impartira en valencià l’à-rea de Coneixement del medi.

Així mateix, el nou text manté quees farà una consulta a les famílies so-bre el programa d’ensenyament que

volen per als seus fills i aquesta me-sura es considera molt negativa perpart de les 34 entitats signatàriesd’un document d’aportacions al decretdefinitiu: “És una proposta que consi-derem desafortunada perquè les fa-mílies intenten escollir programa d'en-senyament durant el període de ma-triculació dels seus fills, un període enquè la conselleria no es molesta a in-formar els pares i les mares sobre elsprogrames d'ensenyament vigents,cosa que suposa explicitar que els pro-grames d'ensenyament òptims, dequalitat i que garanteixen l'aprenen-tatge de les dues llengües oficials i unallegua estrangera són el PEV i el PIL.Per tant, què pretén la conselleria ambaquesta consulta? Com estarà dis-senyada aquesta consulta?”, ha co-mentat el president d’Escola.

Campanya Sí al valencià. Sí a lesllengües. Sí a les oportunitats

Després de la reunió celebrada hui ala seu d’Escola Valenciana, els repre-sentants de les entitats i institucions

signants dels 9 punts per a modificarel decret sobre plurilingüisme hanacordat reactivar una campanya socialamb diferents mesures per donar a co-néixer a la societat els postulats sobreels quals cal basar un sistema valen-cià plurilingüe de qualitat, que nomargine el valencià, tal com ho estanfent els diferents esborranys de decretque presenta Educació.És per això que van a començar a or-ganitzar un acte que tindrà lloc al junyi es dissenyaran diverses mobilitza-cions sobre aquest tema per a l’inici delcurs que ve. “ El nostre objectiu és in-formar-ne la societat valenciana per ferfront als titulars demagògics de l’ad-ministració educativa. Cal garantir elmillor per al nostre alumnat i, ara comara, en matèria de competència lin-güística, cal assegurar que l’alumnatdomine també el valencià, llenguaoficial al nostre País. La Conselleriad’Educació està mostrant una mancaabsoluta de responsabilitat sobre laqüestió”, ha declarat Vicent Moreno.cte”, ha declarat Vicent Moreno.

Polítiques educatives» PLURILINGÜISME

El nou esborrany de decret sobre plurilingüismeignora els punts bàsics aportats per les entitats

Documents que podeu consultar en la pàgina web

n Esborrany del decret de plurilingüisme.http://www.intersindical.org/docs/plirilinguisme/DECRET-PLURI-VAL.pdfn Document de nou punts a què donene suport Escola Valenciana, STEPVi les entitats civils, socials i sindicals del País Valencià.http://www.intersindical.org/docs/plirilinguisme/DOCUMENT-9-PUNTS-PLURI.pdf

JUNY 2012 / 249 13

A CASA NOSTRA

Polítiques d’igualtat

AllioliEl dia de la presentació del primer lli-bre d’una escriptora és un dels diesque no s’oblida mai en la vida. RosaRoig sempre recordarà l’acte del dia11 de maig. Sempre tindrà presentsen la memòria les paraules que vasentir; els rostres que la miraven

mentre parlava; les dedicatòries queva escriure als assistents... Ben certés que l’acte que Intersindical vaacollir va ser molt emotiu, com ho vanser també els fragments del llibre lle-gits per alguns components de la tau-la, així com les intervencions de lespersones que Rosa Roig va convidar

perquè l’acompanyaren en la pre-sentació: Manel Alonso, Gemma Pas-qual i Vicent Esteve. Aquest poema-ri porta per títol Joc de dos, i està pu-blicat dins la col·lecció “Mil poetes unpaís”, de l’Editorial Germania. Alzira,2012. Les disculpes sinceres de qui nola va poder acompanyar.

Qui vullga participar en la IV Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua iliteratura), ús social i normativa (Taula de Filologia Valenciana, Catarroja, 27d’octubre del 2012, dissabte) pot enviar la proposta a

Maribel.Guardiola@ua.es

Temes centrals: Anàlisi i millora sobre algun aspecte de l’ensenyament delvalencià / L’ús social del valencià / Alguna norma dubtosa / Ressenya críticad’un llibre.Podeu demanar ajuda o orientació als qui dirigixen la revista Aula deLletres Valencianes: Abelard.Saragossa@uv.es, Maribel.Guardiola@ua.es, Ximo.Lopez-Rio@uv.es, Antoni.Lopez@uv.es, jamas@idm.upv.es, sifre@fil.uji.es,jaime.siles@uv.es.

La nostra companya i col·laboradora Rosa Roig va presentar en la seu deValència el seu primer llibre

AllioliLa paraula crisi haesborrat del glossarieducatiu terminologiatal com coeducació,polítiques d'igualtat,plans d'igualtat, llengu-atge inclusiu …

El llenguatge es l'estructura su-perficial que accepta o rebutja l'inte-rès per treballar la igualtat, que visi-bilitza o amaga la voluntat de fer el pos-sible per aconseguir que les dones noes troben en desavantatge a l'hora d'a-conseguir els mateixos drets: el ma-teix sou i el mateix prestigi laboral i so-cial que els hòmens. En aquest sentitel llenguatge es el termòmetre quemarca el grau de malaltia del sistema.El llenguatge rarament es neutre sinóque serveix per expressar allò que espensa com a individu o col·lectivitat,serveix per amagar o visualitzar allòque es desitja. La qüestió es així desimple. Malauradament en moltesescoles no es té en compte el llen-guatge que visibilitza la dona alumna,professora o directora i els escritsnormatius i comunicats externs sovintnecessitarien una revisió de llenguat-ge no sexista. Queda, doncs, molt detreball pendent pel que fa a guiar els

i lesdocents enaquest ús i el puguen transmetre al seualumnat.

Els plans d'igualtat contemplenentre els seus objectius la cura d'a-quest aspecte del llenguatge i l'orga-nització d'una estructura que contro-la i vigila sobre les accions positivescompensatòries per tal d’aconseguir laigualtat real i efectiva entre hòmens idones. Malauradament mentres a An-dalucia els Plans d'Igualtat s'iniciarenals centres docents no universitaris a2005 amb el ‘I Plan de Igualdad entrehombres y mujeres en educación', acíal País Valencià no s'ha elaborat cap ini tan sols hi ha hagut la intenció d'e-laborar-ne un. És una realitat que lesautoritats educatives autònomiquesvalencianes han mostrat als darrersanys un gran grau de desinterés perdesenvolupar normativa autonòmicaque promoga la coeducació i la igual-

tat de gènere als llocs de treball. La cri-si ha segut l'excusa perfecta per arro-donir tota una línia d'actuació queevita el desenvolupament de les polí-tiques d'igualtat.

A banda del treball no fet, la clas-se política ha decidit en aquesta èpo-ca de crisi que el dèficit financer es pa-gue a càrrec de personal de les admi-nistracions públiques i que sesuprimisquen accions que incideixen

directament en l'estat de benestar. Elssectors més afectats són els delsserveis públics en els quals ladona treballa majoritàriament (sa-

nitat, educació i benestar social). Eneducació patim especialment els retallsimposats pels decrets autonòmic iestatal, no sols com a treballadoressinò també com a usuàries d'aquestservei públic, ja que els nostres fills ifilles sofriran els canvis. Es calcula quecom a conseqüència de l'aplicaciódels decrets autonòmic i estatal, al vol-tant de 5.000 docents es veuran afec-tats greument al País Valencià. Apro-ximadament un 60%, unes 3.000, sóndones que es quedaran sense treball,suprimiran la seva plaça i es possibleque hagen de traslladar-se a una lo-calitat lluny de la família. El permís perlactància s'haurà de compactar obli-gatòriament desprès del permís pernaixement i es reduirà a raó de dos diesi mig per mes treballat en el cas de lesinterines que finalitzaran el contractea 30 de juny. La salvaguarda del nadóno estarà totalment garantida i laigualtat efectiva no s'aconseguirà men-tre no s'instauren els permisos igualsi intransferibles per naixement o adop-ció, tal com promou la Plataforma porPermisos Iguales e Intransferibles por

Nacimiento o Adopción (PPIINA). Per finalitzar, caldria fer referència

a l'estudi del I Pla d'Igualtat de la Ge-neralitat. El Pla mostra que, en matè-ria de formació, la presència de la donaen els cursos específics d'igualtat degènere és aclaparadorament majori-tària, 86% contra el 14%. Es a dir, quea l’ensenyament la pèrdua de llocs detreball de la dona suposarà la pèrduade personal molt format i conscienciatper difondre la igualtat de gènere i elsprincipis de la coeducació.

Avui en dia que aquests principisarriben a les aules solament depén delprofessorat compromés ideològica-ment amb la igualtat de gènere. La co-educació ja forma part d'un esperit vo-cacional, solidari i altruista que no ésrecolzat per l'administració educativa.

Fem una crida per posar unes ulle-res violeta en educació que alerte de si-tuacions discriminatòries i trobe so-lucions i rectifique les diferències in-justes que la normativa permet.Reclamem un pla general d'igualtat dela Conselleria d'Educació per tal d'as-senyalar les línies específiques d'ac-tuació a l'àmbit educatiu. Un Pla d'I-gualtat que es desplegue des de l'es-coles infantils fins la secundàriapassant per l'educació especial.

Només el compromísideològic del professoratpermet la igualtat entrea les aules

El permís per lactàncias’haurà de compactarobligatòriament després del permís per naixement

CRISI, LLENGUATGE NO SEXISTA I PLANS D'IGUALTAT

Unes ulleres violeta per l’educació La crisi ha atacat amb crueltat les estructures més febles i ha augmentat les injustícies socials, cosa que ha provocat major diferència entre pobres i rics, entre homes i dones.

“Joc de dos”

IV Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa

TOTA LA INFORMACIÓ SINDICAL

stepv.intersindical.org

249 / JUNY 201214 Fent camí

H a arribat la primavera, moltes plantesde la Mediterrània han acumulat reser-ves durant tot l’hivern per florir i iniciar

la seua reproducció sexual. La flor és el princi-pal instrument de reproducció de les plantes su-periors i els agents, en el cas de la pol·linitzacióentomòfila, els insectes i, en especial, les abe-lles. L’abella de la mel (Apis mellifera) té el cosple de pèls daurats que faciliten en gran manerala pol·linització involuntària de les flors, recull elpol·len amb la boca, l’aglutina amb saliva i eltransporta en unes estructures, a tall de ciste-lletes, de les potes posteriors, anomenades cor-bícules. És una pol·linitzadora excel·lent, intervéen el 88% de les pol·linitzacions, sobretot deplantes que s’anomenen mel·líferes com el ro-mer, el timó o farigola, i moltes plantes labiadesmés, l’argelaga, la gatosa i moltes altres papi-lionàcies, tan abundants en les nostres brolles,sense parlar dels fruiters com l’ametler, la flo-ració del qual fa les delícies de les nostres pas-sejades primaverenques pel camp.

Però fixarem la nostra atenció en duesplantes característiques de les nostres brolles:la punxent, grisa i antipàtica argelaga (Genis-ta scorpius), que en arribar la primavera estransforma en un ram de flors grogues, i la ga-tosa (Ulex parviflorus), arbust encara més pun-xós, d’espines densíssimes. Ambdues per-tanyen a la família de les fabàcies (fruits en lle-gum) i reben el nom comú d’argelagues per laseua semblança sobretot en plena floració, en-cara que presenten diferències morfològiquesevidents. El to de color de les flors de la gato-sa és d’un groc llima, més clar que el groc ata-ronjat de les flors de l’argelaga. La gatosa flo-reix en ple hivern mentre que l’argelaga, comhem dit, ho fa a la primavera. Podrem dife-renciar-les observant el calze: el de la gatosaés groc, quasi es confon amb el groc dels pè-tals i el de l’argelaga no. Durant la floració, lesplantes canvien totalment d’aspecte, és com sisubstituïren les vulnerants espines pel groc llu-minós de les nombroses flors papilionades. El

color verd de les tiges i les punxes és més claren la gatosa i una mica més fosc en l’argela-ga.

Al començament del bon temps, el groc ata-ronjat de l’argelaga el trobarem acompanyat pelblau clar de la intensíssima floració del romer(Rosmarinus officinalis), el blau viu de les flore-tes de la sanguinària o herba de les set sagnies(Lithodora fruticosa = Lithospermum frutico-sum), el morat dels capítols florals de la foixarda(Globularia alypum) o el rosa purpuri de l’este-pa blanca (Cistus albidus), entre altres espècies;mentre que el groc llima de les flors de la gato-sa a penes podrà competir, al llarg de l’hivern,amb el rosat violaci de les abundoses campanetesdel bruc d’hivern (Erica multiflora). I per acabaruna llegenda:

“El dimoni, com va veure que Déu havia fet lapreciosa i airada ginesta, volgué fer-ne una d’i-gual, i li sortiren les flors semblants a la gines-ta, petites i sense olor, i la planta plena de pun-xes; això va ser l’argelaga”.

M entre que les retallades en sanitat ieducació, i fins i tot en cooperació i so-lidaritat, van creixent d’una manera

galopant, el pes de l’Església catòlica en la nos-tra societat és intocable.

Enmig de l’escàndol de l’impagament del’impost de béns immobles (IBI), de les seuesmés de 40.000 institucions, ens veiem con-demnats a recordar l’existència dels seus pri-vilegis.

Tinguem en compte que les institucionseclesiàstiques rebran, fins a la fi d’any 10.000milions d’euros, com a resultat de totes lesexempcions d’impostos, subvencions i assig-nacions dels diners públics que els governs icomunitats autònomes de tot signe han anataprovant. La institució eclesiàstica s’ha quedatfora de les dures mesures d’ajustament del go-vern de Mariano Rajoy.

El 4 de febrer de 2012 es va realitza en la Fa-

cultat de Ciències de l’Educació de Sevilla la VIIIJornada Laïcista, d’àmbit estatal, i organitza-da per Europa Laica. Amb participació dequasi 200 persones que representaven agru-pacions en l’Estat espanyol d’Europa Laica, lajornada es va estructurar en una conferènciamarc sobre laïcisme hui a Europa del catedràticde filosofia de l’Escola d’Estudis Polítics de Pa-rís, Henrí Peña-Ruiz, taules de discussió i grupsde discussió. Jo vaig tindre la sort d’assistir iparticipar en un debat intens, almenys en elsgrups sobre Ritus de pas i processos de so-cialització; Laïcisme i ensenyament universi-tari i no universitària; i Interculturalitat i laï-cisme.

Allí vam poder concloure que el laïcismeal·ludeix a un perfil determinat de ciutadaniacrítica i, per tant, de model democràtic basaten la justícia social, l’equitat i en defensa delque és públic. D’igual manera, aquest laïcis-

me ens acosta a una relació cultural que, en elmarc de les seues complexitats, ha de ser res-pectuós encara que crític.

L’estudi en l’escola del fenomen religiós i deles creences, hauria de ser un espai més de tre-ball i anàlisi. Això sí, d’anàlisi crítica en l’àm-bit que li correspon (les humanitats) i per pro-fessorat homologat i expert, no dependent decap credo concret.

Si no es fa una veritable bandera de la qües-tió laica, l’esquerra social, política i sindical esveurà davant la disjuntiva de tancar els ulls omirar a una altra banda. Precisament, perquèestem immersos en aquesta crisi estructuraldel sistema capitalista, econòmica, però tam-bé cultural i de valors, hem de seguir reivin-dicant amb més força: la religió (les reli-gions), fora de l’escola, denúncia i final del Con-cordat de 1979, que consagra els privilegis del’Església catòlica.

ALLEGRO MA NON TROPPO

JOSÉ A. ANTÓN VALERO

He de reivindicar que lareligió, les religions,estiguen fora de l’escola

El laïcisme en la seua cruïlla

NATURA VALENCIANA

INTERNACIONAL

AllioliGarantir l’educació professional i tec-nològica per a joves i adults, treballa-dores i treballadors, com a política pú-blica que possibilite la inclusió críticade les persones en els processos de

construcció democràtica de la socie-tat, és el primer punt temàtic de la Car-ta del Fòrum Mundial d’Educació(FME) celebrat al final de maig a Flo-rianópolis (SC- Brasil).

És difícil imaginar-se a Europa un

esdeveniment semblant. Prop de15.000 educadores i educadors, estu-diants i militants de moviments socialsde 30 països, assistien diàriament a lessessions d’aquest FME. A aquestes xi-fres cal afegir les més de 400 activitats

autogestionades i els 700 pòsters quemostraven les experiències que apor-taven professorat i grups d’estudiants,la majoria procedent dels instituts fe-derals del Brasil, entorn de la temà-tica d’educació professional i tecnolò-gica, democràcia, emancipació i sos-tenibilitat.

L’explicació la podem trobar en lamateixa història de l’FME en aquestpaís, on va sorgir ja fa 11 anys, el pro-jecte dels instituts federals, una ideaque intenta superar la divisió entre laformació universitària i la professional,i el suport del govern progressista delBrasil i d’alguns dels seus estats, queno van regatejar esforços per garan-tir la realització del fòrum i el despla-çament, perquè no oblidem que moltsdels assistents van realitzar distànciessemblants a les que separen Valènciade Suècia.

Ens faltaria espai per a descriure laintensa vida dins d’aquest FME. Di-guem com a mostra que era impres-sionant veure que, alhora que es feienconcerts o representacions teatrals, esvisitaven pavellons amb experiènciesdidàctiques o es feien els debats cen-trals del fòrum; cap de les activitats au-togestionades, realitzades de forma si-

multània va haver de suspendre’s perfalta d’assistència.

Finalment, és destacable la pre-sència d’STEs i els MRPs: Albert San-sano, coordinador de la secretariaexecutiva de l’FME, va compartir la pa-raula junt amb el ministre d’Educaciódel Brasil en l’acte inaugural, i més tard,en els debats van participar, a més d’Al-bert, José Segovia (USTEA-STEs), Les-lie Toledo (FMRPPV) i Julio Rogero(MRP Escuela Abierta de Getafe). Enuna altra activitat, organitzada perSTEs, rd va debatre la relació entre laformació permanent, la renovació pe-dagògica i la responsabilitat sindical. Hiva assistir el president de la Confede-ració Americana d’Educadors (CEA) i di-rigents i militants de Confederação Na-cional dos Trabalhadores em Educação(CNTE, 2,6 milions d’afiliats i afiliades)i el Sindicato Nacional dos ServidoresFederais da Educação Básica (SINA-SEFE) del Brasil, la Confederación deTrabajadores de la Educación de la Re-pública Argentina (CTERA) i l’Associa-ció Argentina de FP, entre d’altres.

Per a més inormació sobre el Fò-rum i la declaració final (Carta), podeuaccedir a la web:http://almanaquefme.org/

Acaba el IIFòrum mundial d’educacióprofessional i tecnològica

JOAN PÉREZ ALBERO

La primavera

El nostre company d’STEPV Albert Sansano intervé en el Fòrum Mundial d’Educació Professional i Tecnològica

Escrits JUNY 2012 / 249 15

L’estel, una editorialimprescindible

Els camins de l’Olívia,M. Tere-sa Rizo Soler i Antoni Ferrer Pa-lero, Ediciones Aljibe, Archi-dona (Màlaga) 2011. 112 pàg. Aquest llibre narra l’apassio-nant i original història, d’0nzeanys, en què es van embarcar

Olívia i els seus pares, arran de nàixer ella ambuna greu lesió en el cerebel. Una experiència derehabilitació integral, duta a terme fora dels cà-nons imperants El viatge és a través de caminsrecorreguts des del compromís i l’autenticitat. .

Profesoras/es y profesión do-cente. Entre el ser y el estar,Miguel Zabalza Beraza i M. Ai-noha Zabalza Cerderiña, Nar-cea, Madrid 2011. 165 pàg.La clau que conforma aquestllibre és l’adaptació docent al’ecosistema escolar que ha

anat canviant al mateix ritme que el món, la re-alitat, la vida. Un treball que ens recorda que ac-tuar com a docents és responsabilitat, a més degaudi, creativitat i reptes.

La gestió del temps personali col·lectiu, Rosa López, Graó,Barcelona, 2012. 146 pàg.Aquesta proposta vol orientar-nos en la reflexió sobre comgestionem el temps personali el compartit. Ens ajuda a

descobrir els vampirs del temps. Demostra quela gestió temporal influeix en l’autoestima, la mo-tivació, el nivell d’estrés, i alhora ens assaben-ta de recursos i idees per viure en harmonia ambel temps. Tot plegat es tracta de combatre es-tratègicament la vampritizació del temps.

Mujeres Maestras, iden-tidades docentes en Ibe-roamérica, Ricard Hu-erta, Graó, Barcelona,2012. 232 pàg.Es tracta d’un homenat-ge a les docents en què

es reflexiona sobre la seua visió de la realitathumana i laboral a partir de les narratives per-sonals. Aquest projecte es desenvolupa, amés, en l’àmbit de l’educació artística.

Llengua catalana i literatura, treball coordinat perAnna Camps. Consta de tres volums: 1r Comple-ments de formació disciplinària; 2n Didàctica de lallengua catalana i literatura; i 3r Investigació, in-

novació i bones pràctiques. Graó, Barcelona, 2011.El primer volum reflexiona sobre el llenguatge coma activitat verbal humana, la complexitat de les si-tuacions plurilingües, les característiques de l’ac-tivitat metalingüística, l’aproximació al discurs, lafonamentació d’una sintaxi per a l’ensenyament, elsestudis literaris per a la fonamentació de la com-prensió i el comentari de text, les implicacions dela xarxa digital en l’aprenentatge i l’ús de la llenguaescrita i, finalment, les prescripcions curriculars pera l’educacioó en secundària.

El segon gira entorn de la problemàtica espe-cífica de la llengua oral, de l’ensenyament de la llen-gua escrita de la lectura, de l’ensenyament de la lec-tura literària, de l’ensenyament de la gramàtica, dela programació i de la complexitat dels processosd’avaluació dels aprenentatges lingüítics.

Per últim, el tercer se centra en aspectes re-llevants en nivells de secundària: el resum, l’ex-posició oral lligada al treball d’indagació, la com-posició escrita, la sintaxi de l’oració i la relació en-tre cinema i literatura. Així mateix, ofereix punts devista sobre com abordar la correcció de textos. Peracabar recull un ampli ventall de seqüències di-dàctiques.

ESCRIT AVUI

ESCRIT AHIR

La invención de Hugo és una pel·lícula senzilla.Exhala frescor, ingenuïtat, naturalitat… açò és,expressa d’una manera singular i sense cap do-blec la seua admiració i respecte al cinema deGeorges Méliès. I, per tant, una admiració al ci-nema primitiu: a aquestes dues primeres dèca-des, des de la invenció del cinematògraf en 1895pels germans Lumiére fins al cinema novel·latde Griffith, mostrant el cinema de Buster Kea-ton i Harold Lloyd. Una primera època quan l’es-pectacle cinematogràfic se sentia com una cosamàgica i es veia amb una mirada ingènua. La in-vención de Hugo és una oda a l’obra del director

Georges Méliès. Perquè Méliès va imaginar l’in-vent de l’aparell cinematogràfic com un gran con-tador de somnis. Si per a la història del cinemaels Lumiére són els pares tècnics del cinema-tògraf, considerat com un simple gravador i pro-jector de la realitat en moviment, George Mélièses pot considerar el pare sim-bòlic del cinema, pensat com ungran contador d’històries, desomnis.

En realitat, La invención deHugo és un homenatge a la fi-gura del pare. Literalment,Scorsese narra una història dereconeixement al director Mé-liès, com a pare visionari de lapotencialitat creativa-narrati-va del cinematògraf. N’hi haprou de recordar que el perso-natge del director Méliès ésanomenat en la pel·lícula papàGeorges. Metafòricament, Scorsese conta unahistòria de la importància de la funció paterna en

l’experiència d’un xiquet, en concret del prota-gonista del film, Hugo Cabret. Una funció paternaubicada a lliurar una paraula, un relat que doneun sentit ètic a la inintel·ligible i dolorosa reali-tat que envolta el fill. I en aquesta paraula, raula seua importància, el fill trobarà la seua posi-

ció, la seua funció, el seupropòsit com a subjecte almón.

La invención de Hugo ésuna història de gratitud. D’u-na banda, a la labor creativade Georges Méliès, i, de l’al-tra, del protagonista, Hugo, ala labor educativa del seupare. Una labor centrada a fersentir al fill una passió en lalectura dels relats literaris i ci-nematogràfics, i en la realit-zació de la tasca de cadascun.Una passió ètica que donarà

un sentit al subjecte quan la desolació de la re-alitat impacte en la seua existència.

Un homenatge al pare

EN PANTALLA

La invención de HugoDirector: Martin Scorsese. Repartiment: AsaButterfield, Cholë Grace, Ben Kingsley, SachaBaron, Jude Law I Johnny Deep. Guió: JohnLogan. Música: Howard Shore. Fotografia:Robert Richardson. EUA/2011.BEGOÑA SILES OJEDA

FERRAN PASTOR I BELDA

Expressa d'unamanera singular i sense cap doblec la seua admiració i respecte al cinemade Georges Méliès

Fa cinquanta anys, a mésde publicar-se ‘Nosaltres elsvalencians’, l’editorialL’Estel va reprendre la seuatrajectòria

El passat novembre , durant el sopar –homenatgeque Guaix (associació de l’Horta Sud pro nor-malització de valencià) va dedicar a Alfred Ramosamb motiu de la seua jubilació–, un documen-tal sobre la seua vida em va suggerir aquest ar-ticle. Perquè me n’adoní, que l’autor d’El llibrede Pau, personificava la darrera fornada d’acti-vistes culturals que havien publicat en l’editorialL’Estel. I efectivament, tal com temia la celebraciódels 50 anys de la publicació de Nosaltres els va-lencians està eclipsant la memòria d’altres fitesculturals que s’esdevingueren aquell any. Par-larem de la que considere més potent: la represade l’editorial L’Estel. El febrer del 1971, un re-portatge publicat en la revista Gorg sobre edito-rials valencianes donava algunes pinzellades so-bre els seus primers anys.

“Ja el 1930 existia una editorial amb aquestnom, i prou bona, per cert. El 1962 un grup for-mat per Soriano Bueso, Sanchis Guarner, Piz-cueta, Rigal i Fuster decideixen reprendre-la. Naixamb més ambicions que les editorials existentsaleshores, però amb poca tirada (1.500 a 2.000exemplars pel cap alt) perquè el públic és bastantreduït. (…) . A quin públic ens dirigim? Interessaal públic universitari, i als antics valencianistes su-pervivents d’una època que conserven la fe (…)”

He qualificat de potentaquesta fita. És el mínim que esmereix. En primer lloc, perquèel grup que fa la represa és unconglomerat de totes les ge-neracions en actiu del valen-cianisme, començant per Piz-cueta, que el 1921 ja havia si-gut president de la JoventutValencianista i acabant per So-riano i Bueso (per cert, si a algúdel País Valencià li escau elqualificatiu de petaïnista és aell), aleshores administrador dela Prensa del Movimiento (Le-vante, Jornada) a València. Laqual cosa era compatible ambun bon currículum semiocult en el valencianis-me de dreta durant la república. Rigal, un lli-breter, aportava el realisme del mercader. Fus-ter i Sanchis Guarner garantien la solvència deles publicacions. Poetes Universitaris valen-cians, publicat el mateix 1962, representa la vo-cació de continuïtat amb la nova generacióemergent dels seixanta (Isabel-Clara Simó,Cucó , Aracil…). Qui vulga conéixer bona cosa dedetalls sobre la vida interna de l’editorial ha de

llegir l’apartat que li dedicaAdolf Pizcueta en les seuesMemòries fragmentàries, qued’altra banda és un documentimpagable sobre el valencia-nisme d’un temps que per a lesnoves generacions deu ser jaarqueologia, en fi….Jo em limitaré a subratllar queaquesta editorial aportà ja desdel començament unes pinze-llades de lectura en valencià enla bibliografia universitària re-comanada. Almenys en Geo-grafia, Història, Economia (L’es-tructura econòmica del PaísValencià, en dos volums), So-

ciologia (Integrats, rebels i marginats) i Litera-tura. Va ser el meu cas i el de molts altres. Totaquest treball editorial s’ha fer sense menystenirla creació literària i la militància, com ara L’Es-glésia Valenciana i l’ús de la llengua vernacla,1964. Acabarem recordant com altres editorialsampraven el segell editorial a L’Estel quan la re-pressió feixista no els deixava cap altra alterna-tiva per a publicar. És el cas dels primers anysde 3 i 4.

L’última

249 / JUNY 201216

15 anys democratitzant la informació sindical

N o sabíem res del món d’Internet. No feiamolts anys que havíem deixat de re-dactar els nostres comunicats en mà-

quines d’escriure mecàniques i quan ens acos-tumàrem a canviar les “margarites” de les no-ves màquines elèctriques ja havien quedatdesfasades per l’aparició d’altres màquinesnoves: els ordinadors. Ara resultava que el PCja no era allò que havíem conegut com a ex-pressió política, sinó una màquina que ens per-metia escriure, equivocar-nos i tornar a escriurei emmagatzemar la informació i fer-la manipu-lable poc després. D’altra banda, la rapidesa detransmetre la informació no va vindre al sindi-cat fins a les acaballes de 1988 en què vam ad-quirir els primers faxs.

Per això, quan a l’inici dels anys 90 vam sen-tir parlar d’una xarxa de comunicació d’ordina-dors que permetia disposar de la informació qua-si immediatament, vam pensar que nosaltres ha-víem d’apostar per aquesta xarxa. Tothomparlava dels nous reptes de la informació digi-tal, d’un futur sense paper, de la informació uni-versal, lliure, sense fronteres ni impediments. Laxarxa global esdevenia un mecanisme d’alli-berament i evitava la manipulació dels poders.

Les primeres passes les vam fer l’any 1996,amb la connexió de les seus mitjançant el correuelectrònic. Però amb això no n’hi havia prou. Ne-cessitàvem que qualsevol persona interessadapuguera accedir a la informació que generàvem

cada dia, sense impediments. I així, un dia delmes d’abril de 1997 vam obrir el nostre web.

Els inicis van ser modests. No teníem cap ideade com fer les pàgines. Amb il·lusió i amb un en-tusiasme prou agosarat vam superar decidida-ment el nostre analfabetisme, sempre am-pliant coneixements d’acord amb les necessitats.

Amb poc més d’un miler de visites per mes,era difícil pensar en un futur tan esplendorós coms’anunciava. Nosaltres, però, vam procurar ofe-rir tota la informació disponible, com si milionsde persones la consultaren cada dia. Van ser anysde molt d’esforç, però només una minoria dis-posava de mitjans per a accedir-hi i les visitesanuals eren molt limitades.

A poc a poc, el creixement de consultes va serconstant i vertiginós, un ascens que va anar pa-ral·lel a l’augment de l’ús de les tecnologies dela informació en l’àmbit de l’ensenyament idels serveis públics. Mentre el primer any s’hivan registrar poc menys de 15.000 visites, els da-rrers anys l’increment va pujar a xifres milio-nàries. I amb això va créixer el volum de notíciesoferides i, també, la credibilitat dels contingutsque es posaven a l’abast dels treballadors i tre-balladores.

Férem el primer web sindical de l’ensenya-ment. Milers de professors i professores des delscentres, de ciutadans i ciutadanes anònims, pas-sant per alts càrrecs de l’administració o mem-bres d’altres sindicats… vénen diàriament a lle-

gir el que pensa el sindicat de l’ensenyament so-bre algun tema concret o per buscar l’última guiadel concurs, la documenació bàsica o una in-formació sobre borses i oposicions. La informaciós’ofereix amb garantia de periodicitat i elabo-ració.

Des que vam nàixer, de primer amb la infor-mació escrita –des de la nostra revista Allioli– iara amb la digital, hem pensat que un sindica-lisme que s’autodefineix com a participatiu ha-via de comptar amb sòlids mecanismes de co-municació i debat. La informació és necessàriaper a poder decidir. El Sindicat sempre ha dit queper a garantir la democratització de l’acció sin-dical cal vetlar perquè la informació estiga a l’a-bast de totes les persones, que són les que, alcapdavall, han de prendre decisions. Un sindi-calisme participatiu i assembleari com el nos-tre entén que la capacitat de decisió correspona tot el col·lectiu.

Però, com escrivíem en l’Allioli commemoratiudels 30 anys (227, octubre 2009) “Hui sabem queel món digital no és tan lliure i universal com des-itjaríem. Ni ha substituït el paper, ni ho farà. Pera STEPV, el web és el millor complement de lanostra revista Allioli. L’altra cara d’un mateix com-promís.”

Hem fet 15 anys, una fase ha acabat i n’en-cetem una altra. El compromís, però, és el ma-teix des del primer dia.

EL MORTER

JOAN BLANCO PAZ

Milers de professors i professores, de ciutadansi ciutadanes anònims, altscàrrecs de l’administracióo membres d’altressindicats… vénendiàriament a llegir el quepensa el sindicat del’ensenyament

La web del sindicat aposta per una re-novació tecnològica profunda que s’em-marca en el procés d’actualització de to-tes les webs de la Intersindical Valen-ciana. Aquesta renovació implica, amés, que passa a localitzar-se en el do-mini stepv.intersindical.org, d’acordamb la resta de sindicats de la Inter-sindical.

La nova web adopta una sèrie derecursos tecnològics que li permetranmantindre’s a l’avantguarda de la in-formació i la comunicació sindical enInternet, a més d’implementar novesfuncionalitats i serveis per a l’afiliaciód’STEPV i per al conjunt del profes-

sorat i la comunitat educativa valen-ciana.

Culmina ara una primera fase d’ac-tualització que ha consistit en la crea-ció d’una base tecnològica sòlida ambun sistema d’administració de contin-guts que es troba entre els més avan-çats, segurs i flexibles. S’hi han incor-porat més de dues mil noves entrades,en les quals es recupera el millor i mésútil de la web d’STEPV, alhora que s’hicreen nous continguts i seccions, i esreestructuren els que ja existien.

La base sobre la qual s’organitza laweb són els canals, contenidors que en-cabeixen la informació en forma d’en-

trades. Sobre aquests, s’ha establit unnou sistema de navegació que permetrelacionar i agrupar els continguts dela web seguint diferents criteris. Peraixò, s’ha etiquetat doblement tot el con-tingut des del 2012, amb un sistema detags i amb una jerarquia de categoriesque possibiliten diferents maneres denavegar: una de vertical, per categoriestemàtiques sota les quals s’agrupen lesentrades, i una altra d’horitzontal, peretiquetes, que permet agrupar entra-des que pertanyen a diferents canals.

També s’ha refet tota la base de da-des legislativa, ubicada fins ara en el do-mini Enxarxats, per fer-la més acces-

sible i operativa. D’altra banda, el contingut anterior

al 2012, un cabal immens d’informaciósindical, però també social i política queja és història del País Valencià, esmanté tal com estava perquè serviscad’arxiu, accessible a través dels cer-cadors.

Aquest pas que ara fa STEPV afa-vorirà una gestió més descentralitza-da i horitzontal dels continguts, i unaparticipació més oberta de la comuni-tat educativa i de l’afiliació en la crea-ció i publicació dels continguts. Ente-nem que en un temps on cada vegadaés més necessària la implicació de totel professorat en el treball sindical decada dia, la web podrà ser, encara més,un instrument de comunicació i inter-acció àgil i flexible entre totes les per-sones compromeses amb la construc-ció d’una escola pública de qualitat, lai-ca i valenciana.

Volem continuar sent la web de re-

ferència de l’ensenyament valencià ide tot l’estat. Per això, en la següentfase de desenvolupament, que tindràlloc al llarg de l’estiu, s’implementa-rà un nou espai de l’afiliació més ric,obert i participatiu, amb un nou sis-tema de fòrums i comentaris de les in-formacions i una major integracióamb les xarxes socials. S’hi crearannoves seccions d’informació de lesàrees de treball del sindicat, com araSalut Laboral o l’Àrea de la Dona, is’enriquirà el contingut de les que jaexistien, com Organització, Acció sin-dical o Serveis Jurídics.

El lloc Enxarxats també es renovai passarà a ser el lloc virtual de tro-bada de les experiències educatives isindicals de l’afiliació i del professo-rat. Enxarxats comptarà amb un sis-tema de blocs en què participen totesaquelles persones que tinguen idees,arguments i iniciatives que puguenaportar i vulguen compartir en elmarc de l’educació nacional, estatal iinternacional, a més de mantindre laseua clàssica secció de propostes di-dàctiques.

No cal dir l’esforç col·lectiu que hacostat la web que ara vos presentemi en el qual han pres part les personespermanents, les responsables de lesàrees i, com no podia ser d’una altramanera, les persones de l’àrea de Pu-blicacions: Empar Pérez i Civera, au-tora de les màgies dels css; Antoni So-riano i Perelló, que ha corregit i ac-tualitzat la base de dades legislativa;Gràcia Ausiàs i Ferrairó, destra ambles capçaleres del DOCV; i el factòtumde la ciutat, Carles Calpe, mestre delphp i el javascript. Així mateix, volemagrair l’esforç i l’esperit visionari d’a-quelles persones que allà en la pre-història d’Internet, començaren aquestprojecte: Joan Cortés, Vicent Grau, Al-bert Sansano, Blai Doménech i, primusinter pares, Joan Blanco.

STEPV renova la seua web Canvia de domini i passa a estar ubicada en stepv.intersindical.org

Captura de pantalla de la portada de la web d’STEPV, en un dels seus estadis de desenvolupament