al servei del camp menorquÍ set. 07 - consell insular de ...€¦ · breu recorregut a travÉs de...
TRANSCRIPT
������� ����
��� ��
�������
CC
EA
Núm. 61SET. 07
INFORMACIÓ TÈCNICACentre de Capacitació i Experiències Agràries de Maó (Menorca)
DL: ME-299-2004
BREU RECORREGUT A TRAVÉS DE LA SEVA HISTÒRIA.- Des que es va fundar l'any 1922,
el Centre de Capacitació i Experiències Agràries ha intervingut en tots els canvis tecnològics i agrícoles que
s'han desenvolupat a l’illa, actuant com a impulsor del sector agrari, acollint i fomentant qualsevol activitat,
aspiració o necessitat d’aquest.
Des que es va fundar i fins a la dècada dels
cinquanta, coincidint amb l'època cerealista de
Menorca, el Centre es va dedicar a la millora del
cultiu de cereals, sobretot blat, provant nous
mètodes culturals (ormeigs) i introduint noves
varietats.
�������������� ��������
Durant tots aquests anys, i encara que es
continuaven emprant els mitjans primitius de
conreu (arada romana, esterrossadors de
barrera, etc.), es van introduir les arades
brabant i algun tipus de rascle, com el
canadenc, que no es van estendre per tota
l’illa, a causa de les dificultats econòmiques i
de divulgació.
� ������������
CCEA, 85 ANYS
AL SERVEI DEL CAMP MENORQUÍ
� ������
������������������
������������
��������
���� ������
� �������� ���
��������������
Així, si feim un breu recorregut al llarg d'aquests vuitanta-cinc anys d'història...
• ...I millora de la cabanya ramadera, per la
qual cosa es va crear en el Centre una
parada d’onze sementals, primer de la raça
suissa, que es va utilitzar per intentar millorar
mitjançant encreuament els exemplars de
raça Menorca (vermella), i posteriorment
amb la importació i introducció de bestiar de
raça frisona la parada va disposar de
sementals d'aquesta raça, que es van utilitzar
per millorar-la.
• El 1957 es va realitzar a sa Granja el primer ensitjament de
farratges amb tant d’èxit que l'any venidor es van habilitar catorze
sitges en altres tantes finques de Menorca. Però uns rumors relatius
al fet que l’ensitjament podia produir la inflor butírica dels formatges
va significar un període de dos anys de suspensió. Posteriorment es
va aconseguir convèncer tothom dels avantatges de l’ensitjament com
a mitjà de conservació a llarg termini dels excedents de farratge.
• En aquesta dècada es realitza la instal·lació del primer reg per aspersió i
l'expansió de les instal·lacions de reg amb les seves corresponents bombes
d'impulsió.
����
A partir dels anys cinquanta, a Menorca es va començar a desenvolupar la ramaderia, per la qual cosa es
va passar gradualment d'una alternativa eminentment cerealista (blat-guaret) a una altra alternativa amb
predomini de plantes farratgeres.
El Centre, sensible i conscient del canvi que es produïa en el camp menorquí, durant la dècada dels
cinquanta va començar a treballar en dos aspectes:
� ��� � � �������
���������� ����
���������������
������������������������� ����������������
������������ ���!�������"������������������
# ����$���%������&��
�����' ���(������ �������(�� ���
���������)��
• Millora dels cultius farratgers, per a la qual cosa es van realitzar en el Centre diversos estudis i
assajos, que van durar uns quants anys, amb prop de trenta espècies i varietats de farratgeres, i van
permetre conèixer, en aquells moments, el comportament a Menorca d'una sèrie de plantes com els
alfalsos de secà, els Lolium (avui dia tan conreats a Menorca) i distintes veces i trèvols.
El 28 de desembre de 1955,el veterinari D. Josep Capella
va realitzar la primera inseminació artificial,encara que aquesta no es va generalitzar a Menorca fins a la dècada dels setanta.
Cultius farratgers.- Durant aquesta dècada es van realitzar al llarg de cinc anys una sèrie d'assajos sobre
deu ecotips d’enclova importats d'Itàlia. El resultat final de les observacions realitzades, comparant els
ecotips italians entre si i la conreada a Menorca, va ser que se’n van conèixer algunes com la
VIBOVALENTIA i la CAMPOBASSO, que es mantenien verdes fins gairebé un mes després d'haver-se
assecat els altres ecotips i la menorquina, i, d'altra banda, la TOLENTINO, que era més empinada i creixia
més ràpid que les altres.
Tractors i maquinària.- Arran del desenvolupament
que la mecànica agrícola va començar a tenir durant
aquesta dècada, es van impartir en el Centre cursos
de mecànica agrícola i de tractor.
� ��� � � �����*�����
COINGA
Des del Centre es va donar suport a la creació de la
COOPERATIVA INSULAR RAMADERA (COINGA), i el seu
director, Guillermo de Olives, va ser l'autor del projecte de la
nova fàbrica.
En el Centre es van fer les proves d’elaboració de mantega i
analítica bàsica.
+������������)�������
%������������������
�������������
Tots aquests ecotips, junt amb les plantes de procedència menorquina,
per disseminació de la llavor per tota l’illa, han donat lloc a les actuals
plantes espontànies d’enclova a Menorca.
Al mateix temps es van realitzar també una sèrie d'estudis, assajos i
experiències relacionats amb el cultiu de l’enclova tant de dosi de
fertilització com de sembra; produccions i estudis bromatològics en verd;
ensitjament o fenificació d’enclova, que van culminar l'any 1968 en una de
les poques publicacions sobre l’enclova que podem trobar actualment en
tot el món.
Ramaderia.- A començament dels seixanta funcionava en el Centre una parada de cavalls composta per
dos sementals, un de raça bretona i l’altre de raça anglonormanda.
Durant aquesta dècada també hi havia verros de diferents races, el més demandat dels quals era el de
raça Wessex Saddlebakc (el faixat, com vulgarment es coneix).
Divulgació.- Durant aquesta dècada el Centre desenvolupava un programa de
ràdio titulat NOTICIARIO AGRÍCOLA, que s'emetia a Radio Juventud de Menorca
els dissabtes al migdia i que va durar uns quants anys en antena.
SUPERFÍCIE (ha)
Farratge verd (t)
SUPERFICIE (ha)
Farratge verd (t)
CIVADA 9.000 270.000 3.700 111.000
ENCLOVA 4.500 202.500 700 31.500
RAIGRÀS 3.900 312.000
CIVADA+RAIGRÀS 5.200 416.000
ALTRES 1.500 45.000 1.500 45.000
TOTAL 15.000 517.500 15.000 915.500
����
Des que en la dècada dels seixanta, el camp menorquí es va decantar definitivament per la producció de
llet i la seva posterior transformació en formatge, va ser prioritat del Centre trobar qualque espècie
farratgera que s'adaptés a les condicions climàtiques de Menorca i baixés els costos de producció.
Per això es van provar multitud d'espècies i varietats de farratgeres, i d'entre totes va ser el raigràs italià el
que va obtenir més bons resultats, per les raons següents:
• Tenir poca o nul·la parada hivernal.
• Adaptar-se a la climatologia i a la majoria dels terrenys de Menorca.
• Tenir una alta producció farratgera en secà (90 t/ha o més), depenent
del règim de pluges.
• Tenir un alt valor nutritiu.
• Ser una planta molt desitjable per al bestiar (gran consum de MS).
• Adaptar-se molt bé a la pastura, sega, fenificació o ensitjament.
� ��� � � �����$�
L'abans i el després del cultiu del raigràs italià a Menorca.- A Menorca s'han conreat tradicionalment
devers 15.000 ha de farratgeres en secà, distribuïdes de la manera següent:
Abans 1972 ActualmentCULTIU
Amb la introducció del raigràs italià, Menorca ha duplicat pràcticament la producció mitjana dels farratges
per unitat de superfície, i ha passat de:
,��������- ./�����0 ���������*�"
*��������- ./�����0 ������ ���"
Els primers assajos sobre el cultiu de raigràs italià es van realitzar en el
Centre durant la temporada 1972-1973. En la temporada agrícola 1974-
1975, es fan assajos a les finques de Biniaixa des Fasser (Maó) i Son Telm
(Ferreries).
El cultiu té tant d’èxit que el 1975-1976 se’n sembren a Menorca devers 225 ha i durant la campanya
agrícola de 1977-1978, se’n conreen unes 1.500 ha.
��# ��1����� �)������$$2�%������������������������- 333�� �� ������!��������������
����4���!� � �����&���� ��� ������)�� � 56����%��� ���� %�� ���� ��)���&��� ��� 7 �����
�6� )���������/�%�������%����1��� 89��������*���:������������
����
• De 1981 a 1986, es van desenvolupar els treballs de camp per a l'obtenció
d'una casta de bactèria de Rhizobium per a l’enclova.
Aquests estudis es van realitzar en col·laboració amb el Departament de
Microbiologia de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de la
Universitat Politècnica de Madrid.
� ��� � � �����;�
D'entre totes elles, podem destacar:
• La colza farratgera, per l’alta producció i l’alt contingut en proteïna
que presenta i perquè és una planta molt adequada per a l’ensitjament
de primavera.
• El bromus, perquè dura uns quants anys en el terreny i evita
d'aquesta manera despeses en maquinària.
• El fesol farratger, perquè és una lleguminosa i per tant una planta
que millora el sòl.
� ��� � � �������
• ALTRES CULTIUS.- Amb la introducció del raigràs italià (Lolium multiflorum), la dècada dels setanta,
Menorca s'havia convertit pràcticament en un monocultiu.
Pensant des del Centre que això no era el més adequat i amb la finalitat de diversificar l'oferta farratgera
a Menorca, a més de potenciar el cultiu d’enclova, s'introdueixen diverses espècies vegetals.
De les 127 castes estudiades en el laboratori, se’n van seleccionar 8, amb les quals es van realitzar 5
experiències de camp. La millor era una que procedia de Menorca; aquesta es va comercialitzar durant
uns quants anys a Espanya.
< �= #> 3?�%��������������9����)��������
��������(��
� És la dècada del desenvolupament de l'alimentació animal del bestiar boví. El Centre passa a
treballar en col·laboració amb l’IRTA de Catalunya i comença l'aplicació de la informàtica al càlcul de
racions alimentàries per al bestiar boví, cosa que permetrà l'assessorament a les finques. S'introdueix a
Menorca el control de la condició corporal de les vaques com a mètode eficaç per controlar si l'alimentació
és la correcta.
El Centre, juntament amb l’IRTA de Catalunya, intervenen en el programa sectorial I + D agrari i
alimentari del MAPA, en el projecte Transferència de la metodologia del racionament alimentari i ús de la
programació informàtica, núm. de projecte PD96-030-C2-2. Anys 1997-1998.
• CULTIUS.- Introducció a Menorca del cultiu del trèvol subterrani.
� � �����!3���� ���!�����!��������� �������
� En la dècada dels noranta l'arribada de fons
europeus propicia la realització d'accions formatives i
el Centre organitza cursos de curta durada per als
pagesos, que abasten multitud de temes, com ara:
� ������@�3����� 8���+�� ������A���� �����&��!
�? �� < � B
���������������������������������������������������� ����
���� ������ �����
< �����!�/&����#C �5< - �
����������
���
! "� # ! $ � ��������������%���������������$ & �� ' ! ( �$ � &
�������1���
Per això, el Centre col·labora en la creació de l'associació
de productors de gallina raça Menorca ASOGAME i intervé
en dos projectes: Caracterització morfològica i productiva de
la gallina Menorca i Formació i caracterització d'una població
base de gallina Menorca.
����
És la dècada de la gestió econòmica; com que es controla l'alimentació mitjançant programes informàtics,
apareix la necessitat del control econòmic de l'explotació.
CARACTERITZACIÓ PRODUCTIVA DE LA GALLINA MENORCA
< �= #�> 3? �)�"� ����� �����������������������* ��������
������ ������������+�����������������%������( �������
�+����,� ���� ������ ���-� �� ����� ��� ��.�� �� �������)��� �� ��
����
& �( /0! ���������%���
1����2
J. Bustamante, A. Allés, M. EspadasCentre de Capacitació i Experiències Agràries
Ctra. de Fornells, km 2. Apt. correus 35, 07700 MAÓTel.: 971 35 63 17 - Fax: 971 35 09 28Adreça electrònica: [email protected]
www.cime.es/ca/ccea.htm
��������
�������
< �= #�> 3? �� 537 #C > � �3D��A���������
! # 3 ( �$ � ! $ ����
0! "�4 �/! & �
# � �5�� 6 ! $ � ����������
����+�7 859 � ! "�4
�����
����������
!
7 �������
+�< � ? ��3D �� #�55#>
ServeiServeiassessoramentassessorament
gratuïtgratuït
El Centre ofereix als pagesos un servei
d’assessorament totalment gratuït. Aquest servei té
com a objectiu principal:
E� (�����6�)�������
������������ ��������������
���"�#��������$�%
���� �$�$�%��&���$�%
��' ����$�%�(�#����
� ����)�$�����#
�����)���' �*����
��#��+�$���#���' �*���#
��$,