al servei del camp menorquÍ set. 07 - consell insular de ...€¦ · breu recorregut a travÉs de...

6
CCEA Núm. 61 SET. 07 INFORMACIÓ TÈCNICA Centre de Capacitació i Experiències Agràries de Maó (Menorca) DL: ME-299-2004 BREU RECORREGUT A TRAVÉS DE LA SEVA HISTÒRIA .- Des que es va fundar l'any 1922, el Centre de Capacitació i Experiències Agràries ha intervingut en tots els canvis tecnològics i agrícoles que s'han desenvolupat a l’illa, actuant com a impulsor del sector agrari, acollint i fomentant qualsevol activitat, aspiració o necessitat d’aquest. Des que es va fundar i fins a la dècada dels cinquanta, coincidint amb l'època cerealista de Menorca, el Centre es va dedicar a la millora del cultiu de cereals, sobretot blat, provant nous mètodes culturals (ormeigs) i introduint noves varietats. Durant tots aquests anys, i encara que es continuaven emprant els mitjans primitius de conreu (arada romana, esterrossadors de barrera, etc.), es van introduir les arades brabant i algun tipus de rascle, com el canadenc, que no es van estendre per tota l’illa, a causa de les dificultats econòmiques i de divulgació. CCEA, 85 ANYS AL SERVEI DEL CAMP MENORQUÍ Així, si feim un breu recorregut al llarg d'aquests vuitanta-cinc anys d'història...

Upload: others

Post on 05-Oct-2020

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: AL SERVEI DEL CAMP MENORQUÍ SET. 07 - Consell Insular de ...€¦ · BREU RECORREGUT A TRAVÉS DE LA SEVA HISTÒRIA.- ... (COINGA), i el seu director, Guillermo de Olives, va ser

������� ����

��� ��

�������

CC

EA

Núm. 61SET. 07

INFORMACIÓ TÈCNICACentre de Capacitació i Experiències Agràries de Maó (Menorca)

DL: ME-299-2004

BREU RECORREGUT A TRAVÉS DE LA SEVA HISTÒRIA.- Des que es va fundar l'any 1922,

el Centre de Capacitació i Experiències Agràries ha intervingut en tots els canvis tecnològics i agrícoles que

s'han desenvolupat a l’illa, actuant com a impulsor del sector agrari, acollint i fomentant qualsevol activitat,

aspiració o necessitat d’aquest.

Des que es va fundar i fins a la dècada dels

cinquanta, coincidint amb l'època cerealista de

Menorca, el Centre es va dedicar a la millora del

cultiu de cereals, sobretot blat, provant nous

mètodes culturals (ormeigs) i introduint noves

varietats.

�������������� ��������

Durant tots aquests anys, i encara que es

continuaven emprant els mitjans primitius de

conreu (arada romana, esterrossadors de

barrera, etc.), es van introduir les arades

brabant i algun tipus de rascle, com el

canadenc, que no es van estendre per tota

l’illa, a causa de les dificultats econòmiques i

de divulgació.

� ������������

CCEA, 85 ANYS

AL SERVEI DEL CAMP MENORQUÍ

� ������

������������������

������������

��������

���� ������

� �������� ���

��������������

Així, si feim un breu recorregut al llarg d'aquests vuitanta-cinc anys d'història...

Page 2: AL SERVEI DEL CAMP MENORQUÍ SET. 07 - Consell Insular de ...€¦ · BREU RECORREGUT A TRAVÉS DE LA SEVA HISTÒRIA.- ... (COINGA), i el seu director, Guillermo de Olives, va ser

• ...I millora de la cabanya ramadera, per la

qual cosa es va crear en el Centre una

parada d’onze sementals, primer de la raça

suissa, que es va utilitzar per intentar millorar

mitjançant encreuament els exemplars de

raça Menorca (vermella), i posteriorment

amb la importació i introducció de bestiar de

raça frisona la parada va disposar de

sementals d'aquesta raça, que es van utilitzar

per millorar-la.

• El 1957 es va realitzar a sa Granja el primer ensitjament de

farratges amb tant d’èxit que l'any venidor es van habilitar catorze

sitges en altres tantes finques de Menorca. Però uns rumors relatius

al fet que l’ensitjament podia produir la inflor butírica dels formatges

va significar un període de dos anys de suspensió. Posteriorment es

va aconseguir convèncer tothom dels avantatges de l’ensitjament com

a mitjà de conservació a llarg termini dels excedents de farratge.

• En aquesta dècada es realitza la instal·lació del primer reg per aspersió i

l'expansió de les instal·lacions de reg amb les seves corresponents bombes

d'impulsió.

����

A partir dels anys cinquanta, a Menorca es va començar a desenvolupar la ramaderia, per la qual cosa es

va passar gradualment d'una alternativa eminentment cerealista (blat-guaret) a una altra alternativa amb

predomini de plantes farratgeres.

El Centre, sensible i conscient del canvi que es produïa en el camp menorquí, durant la dècada dels

cinquanta va començar a treballar en dos aspectes:

� ��� � � �������

���������� ����

���������������

������������������������� ����������������

������������ ���!�������"������������������

# ����$���%������&��

�����' ���(������ �������(�� ���

���������)��

• Millora dels cultius farratgers, per a la qual cosa es van realitzar en el Centre diversos estudis i

assajos, que van durar uns quants anys, amb prop de trenta espècies i varietats de farratgeres, i van

permetre conèixer, en aquells moments, el comportament a Menorca d'una sèrie de plantes com els

alfalsos de secà, els Lolium (avui dia tan conreats a Menorca) i distintes veces i trèvols.

El 28 de desembre de 1955,el veterinari D. Josep Capella

va realitzar la primera inseminació artificial,encara que aquesta no es va generalitzar a Menorca fins a la dècada dels setanta.

Page 3: AL SERVEI DEL CAMP MENORQUÍ SET. 07 - Consell Insular de ...€¦ · BREU RECORREGUT A TRAVÉS DE LA SEVA HISTÒRIA.- ... (COINGA), i el seu director, Guillermo de Olives, va ser

Cultius farratgers.- Durant aquesta dècada es van realitzar al llarg de cinc anys una sèrie d'assajos sobre

deu ecotips d’enclova importats d'Itàlia. El resultat final de les observacions realitzades, comparant els

ecotips italians entre si i la conreada a Menorca, va ser que se’n van conèixer algunes com la

VIBOVALENTIA i la CAMPOBASSO, que es mantenien verdes fins gairebé un mes després d'haver-se

assecat els altres ecotips i la menorquina, i, d'altra banda, la TOLENTINO, que era més empinada i creixia

més ràpid que les altres.

Tractors i maquinària.- Arran del desenvolupament

que la mecànica agrícola va començar a tenir durant

aquesta dècada, es van impartir en el Centre cursos

de mecànica agrícola i de tractor.

� ��� � � �����*�����

COINGA

Des del Centre es va donar suport a la creació de la

COOPERATIVA INSULAR RAMADERA (COINGA), i el seu

director, Guillermo de Olives, va ser l'autor del projecte de la

nova fàbrica.

En el Centre es van fer les proves d’elaboració de mantega i

analítica bàsica.

+������������)�������

%������������������

�������������

Tots aquests ecotips, junt amb les plantes de procedència menorquina,

per disseminació de la llavor per tota l’illa, han donat lloc a les actuals

plantes espontànies d’enclova a Menorca.

Al mateix temps es van realitzar també una sèrie d'estudis, assajos i

experiències relacionats amb el cultiu de l’enclova tant de dosi de

fertilització com de sembra; produccions i estudis bromatològics en verd;

ensitjament o fenificació d’enclova, que van culminar l'any 1968 en una de

les poques publicacions sobre l’enclova que podem trobar actualment en

tot el món.

Ramaderia.- A començament dels seixanta funcionava en el Centre una parada de cavalls composta per

dos sementals, un de raça bretona i l’altre de raça anglonormanda.

Durant aquesta dècada també hi havia verros de diferents races, el més demandat dels quals era el de

raça Wessex Saddlebakc (el faixat, com vulgarment es coneix).

Divulgació.- Durant aquesta dècada el Centre desenvolupava un programa de

ràdio titulat NOTICIARIO AGRÍCOLA, que s'emetia a Radio Juventud de Menorca

els dissabtes al migdia i que va durar uns quants anys en antena.

Page 4: AL SERVEI DEL CAMP MENORQUÍ SET. 07 - Consell Insular de ...€¦ · BREU RECORREGUT A TRAVÉS DE LA SEVA HISTÒRIA.- ... (COINGA), i el seu director, Guillermo de Olives, va ser

SUPERFÍCIE (ha)

Farratge verd (t)

SUPERFICIE (ha)

Farratge verd (t)

CIVADA 9.000 270.000 3.700 111.000

ENCLOVA 4.500 202.500 700 31.500

RAIGRÀS 3.900 312.000

CIVADA+RAIGRÀS 5.200 416.000

ALTRES 1.500 45.000 1.500 45.000

TOTAL 15.000 517.500 15.000 915.500

����

Des que en la dècada dels seixanta, el camp menorquí es va decantar definitivament per la producció de

llet i la seva posterior transformació en formatge, va ser prioritat del Centre trobar qualque espècie

farratgera que s'adaptés a les condicions climàtiques de Menorca i baixés els costos de producció.

Per això es van provar multitud d'espècies i varietats de farratgeres, i d'entre totes va ser el raigràs italià el

que va obtenir més bons resultats, per les raons següents:

• Tenir poca o nul·la parada hivernal.

• Adaptar-se a la climatologia i a la majoria dels terrenys de Menorca.

• Tenir una alta producció farratgera en secà (90 t/ha o més), depenent

del règim de pluges.

• Tenir un alt valor nutritiu.

• Ser una planta molt desitjable per al bestiar (gran consum de MS).

• Adaptar-se molt bé a la pastura, sega, fenificació o ensitjament.

� ��� � � �����$�

L'abans i el després del cultiu del raigràs italià a Menorca.- A Menorca s'han conreat tradicionalment

devers 15.000 ha de farratgeres en secà, distribuïdes de la manera següent:

Abans 1972 ActualmentCULTIU

Amb la introducció del raigràs italià, Menorca ha duplicat pràcticament la producció mitjana dels farratges

per unitat de superfície, i ha passat de:

,��������- ./�����0 ���������*�"

*��������- ./�����0 ������ ���"

Els primers assajos sobre el cultiu de raigràs italià es van realitzar en el

Centre durant la temporada 1972-1973. En la temporada agrícola 1974-

1975, es fan assajos a les finques de Biniaixa des Fasser (Maó) i Son Telm

(Ferreries).

El cultiu té tant d’èxit que el 1975-1976 se’n sembren a Menorca devers 225 ha i durant la campanya

agrícola de 1977-1978, se’n conreen unes 1.500 ha.

��# ��1����� �)������$$2�%������������������������- 333�� �� ������!��������������

����4���!� � �����&���� ��� ������)�� � 56����%��� ���� %�� ���� ��)���&��� ��� 7 �����

�6� )���������/�%�������%����1��� 89��������*���:������������

Page 5: AL SERVEI DEL CAMP MENORQUÍ SET. 07 - Consell Insular de ...€¦ · BREU RECORREGUT A TRAVÉS DE LA SEVA HISTÒRIA.- ... (COINGA), i el seu director, Guillermo de Olives, va ser

����

• De 1981 a 1986, es van desenvolupar els treballs de camp per a l'obtenció

d'una casta de bactèria de Rhizobium per a l’enclova.

Aquests estudis es van realitzar en col·laboració amb el Departament de

Microbiologia de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de la

Universitat Politècnica de Madrid.

� ��� � � �����;�

D'entre totes elles, podem destacar:

• La colza farratgera, per l’alta producció i l’alt contingut en proteïna

que presenta i perquè és una planta molt adequada per a l’ensitjament

de primavera.

• El bromus, perquè dura uns quants anys en el terreny i evita

d'aquesta manera despeses en maquinària.

• El fesol farratger, perquè és una lleguminosa i per tant una planta

que millora el sòl.

� ��� � � �������

• ALTRES CULTIUS.- Amb la introducció del raigràs italià (Lolium multiflorum), la dècada dels setanta,

Menorca s'havia convertit pràcticament en un monocultiu.

Pensant des del Centre que això no era el més adequat i amb la finalitat de diversificar l'oferta farratgera

a Menorca, a més de potenciar el cultiu d’enclova, s'introdueixen diverses espècies vegetals.

De les 127 castes estudiades en el laboratori, se’n van seleccionar 8, amb les quals es van realitzar 5

experiències de camp. La millor era una que procedia de Menorca; aquesta es va comercialitzar durant

uns quants anys a Espanya.

< �= #> 3?�%��������������9����)��������

��������(��

� És la dècada del desenvolupament de l'alimentació animal del bestiar boví. El Centre passa a

treballar en col·laboració amb l’IRTA de Catalunya i comença l'aplicació de la informàtica al càlcul de

racions alimentàries per al bestiar boví, cosa que permetrà l'assessorament a les finques. S'introdueix a

Menorca el control de la condició corporal de les vaques com a mètode eficaç per controlar si l'alimentació

és la correcta.

El Centre, juntament amb l’IRTA de Catalunya, intervenen en el programa sectorial I + D agrari i

alimentari del MAPA, en el projecte Transferència de la metodologia del racionament alimentari i ús de la

programació informàtica, núm. de projecte PD96-030-C2-2. Anys 1997-1998.

• CULTIUS.- Introducció a Menorca del cultiu del trèvol subterrani.

� � �����!3���� ���!�����!��������� �������

� En la dècada dels noranta l'arribada de fons

europeus propicia la realització d'accions formatives i

el Centre organitza cursos de curta durada per als

pagesos, que abasten multitud de temes, com ara:

� ������@�3����� 8���+�� ������A���� �����&��!

�? �� < � B

���������������������������������������������������� ����

���� ������ �����

< �����!�/&����#C �5< - �

Page 6: AL SERVEI DEL CAMP MENORQUÍ SET. 07 - Consell Insular de ...€¦ · BREU RECORREGUT A TRAVÉS DE LA SEVA HISTÒRIA.- ... (COINGA), i el seu director, Guillermo de Olives, va ser

����������

���

! "� # ! $ � ��������������%���������������$ & �� ' ! ( �$ � &

�������1���

Per això, el Centre col·labora en la creació de l'associació

de productors de gallina raça Menorca ASOGAME i intervé

en dos projectes: Caracterització morfològica i productiva de

la gallina Menorca i Formació i caracterització d'una població

base de gallina Menorca.

����

És la dècada de la gestió econòmica; com que es controla l'alimentació mitjançant programes informàtics,

apareix la necessitat del control econòmic de l'explotació.

CARACTERITZACIÓ PRODUCTIVA DE LA GALLINA MENORCA

< �= #�> 3? �)�"� ����� �����������������������* ��������

������ ������������+�����������������%������( �������

�+����,� ���� ������ ���-� �� ����� ��� ��.�� �� �������)��� �� ��

����

& �( /0! ���������%���

1����2

J. Bustamante, A. Allés, M. EspadasCentre de Capacitació i Experiències Agràries

Ctra. de Fornells, km 2. Apt. correus 35, 07700 MAÓTel.: 971 35 63 17 - Fax: 971 35 09 28Adreça electrònica: [email protected]

www.cime.es/ca/ccea.htm

��������

�������

< �= #�> 3? �� 537 #C > � �3D��A���������

! # 3 ( �$ � ! $ ����

0! "�4 �/! & �

# � �5�� 6 ! $ � ����������

����+�7 859 � ! "�4

�����

����������

!

7 �������

+�< � ? ��3D �� #�55#>

ServeiServeiassessoramentassessorament

gratuïtgratuït

El Centre ofereix als pagesos un servei

d’assessorament totalment gratuït. Aquest servei té

com a objectiu principal:

E� (�����6�)�������

������������ ��������������

���"�#��������$�%

���� �$�$�%��&���$�%

��' ����$�%�(�#����

� ����)�$�����#

�����)���' �*����

��#��+�$���#���' �*���#

��$,