ajuntament de montgatmedia.seu-e.cat/acteca/812650006/2017/ff0f221c-b5d7-4677... · 2017-07-04 ·...

Ajuntament de Montgat

EXP. 1409/2017

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT NÚM. 5/2017

CARÀCTER: ORDINÀRIADATA: 25 de maig de 2017HORARI: de les 20 hores a les 23’27 hores. LLOC: Sala Pau CasalsCONVOCATÒRIA: primera. HI ASSISTEIXEN

ROSA FUNTANÉ VILADAVID SANCHEZ BOUTINJORDI CHIMISANAS BELLESLAURA RIBOT CUENCAMONTSE SANLLEHY GILABERTEMMA ROS MARTÍNFRANCESC GARCIA ARROCHANEREIDA EDO CÁRDENASMÒNICA PUIG RIBASODILO ENRIQUEZ PÉREZ RAÜL ABAD NAVARRETE AMPARO NAVARRO ÁLVAREZJUAN CARLOS PABLOS DOS SANTOSGABRIEL SALGUERO LAFUENTE JORDI ABAD PLANAS

CLARA PÉREZ GONZÁLEZ – SECRETÀRIA DE LA CORPORACIÓ No assisteixDIMAS RAMIREZ JUANMARC GUAITA GRECH

ORDRE DEL DIA I DESENVOLUPAMENT

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu abans d'iniciar el Ple voldria excusar al Regidor Sr. Marc Guaita que per raons laborals no pot estar aquí avui.

I.- PART RESOLUTIVA

I.- APROVACIÓ DE L’ACTA NÚM. 4/2017, CORRESPONENT A LA SESSIÓ DE DATA 27 D’ABRIL.

Per unanimitat dels assistents s’aprova sense cap esmena l’acta de la sessió núm. 4/2017, la qual va ser tramesa a cadascun dels Srs. Regidors i Regidores juntament amb la convocatòria i l’ordre del dia d’aquesta mateixa sessió.

1


II.- DESPATX D’OFICI.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu que tractarem dos temes; un és el de l'escola nova que tal i com estava planificat avui ha estat l’últim dia de presentació de d'ofertes de les empreses que volen fer les obres per adequar el terreny; la setmana vinent es convocarà les meses de contractació per tal que la millor oferta procedeixi a fer les obres per a poder instal·lar l'escola nova.

L'altra tema, arrel d'un escrit que va arribar al Departament de Comunicació ens vam assabentar que hi havia un servei de transport a Montgat, l'N-80 que no parava des de feia un temps; ens vam posar en contacte amb l'empresa MOVENTIS que és l'antiga CASAS, ens hem posat en contacte també amb l'Àrea Metropolitana i amb la Direcció General de Transport i Mobilitat; vam parlar amb les tres parts; cap d'elles suposava que hi havia cap inconvenient, però evidentment havien de posar-se d'acord i havien de parlar entre ells per donar aquest permís i crec que va ser dilluns el Subdirector General de Transport i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya ens va dir que aquesta setmana es reprendria el servei de l'N-80; per tant des d'ahir ja tenim un altre cop aquest servei. Cal esmentar que aquest servei és un autobús que passen 4 durant la nit i que passen cada hora, si no recordo malament. És veritat que el recorregut és molt més ràpid però aquest servei també reforça el que és l'N9 que és l'autobús que tenim que passa més sovint tot i que dona una gran volta per Montgat.

III.- DONAR COMPTE DE LES RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA DES DEL 21 D’ABRIL DE 2017 FINS EL 19 DE MAIG DE 2017 NÚM. 2017-0367 AL 2017-0481, I DELS ACORDS DE LA SESSIONS DE DATA 20 D’ABRIL I 4 DE MAIG DE 2017 DE JUNTA DE GOVERN LOCAL (ACTES NÚMS. 7/2017 I 8/2017).

Els Srs. Regidors assistents, resten assabentats de les Resolucions de l’Alcaldia des del 21 d’abril fins el 19 de maig de 2017 núm. 2017-0367 al 2017-0481, i dels acords de la sessions de data 20 d’abril i 4 de maig de 2017 de la Junta de Govern Local (actes núm. 7/2017 i 8/2017).

IV.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE ADMINISTRATIU DE SERVEIS DE NETEJA DE DIVERSES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS, AMB LA MERCANTIL SERVICIOS INDUSTRIALES REUNIDOS, SAU (SIRSA). (EXP. 964/2017).

Se sotmet a consideració del Ple una proposta de la Regidoria de Recursos Econòmics i Serveis Interns, la qual es transcriu a continuació,

“Antecedents

Primer.- El Ple municipal, en sessió celebrada el dia 20 de desembre de 2012, va acordar l’adjudicació del contracte de serveis de neteja de diverses dependències municipals a favor de SERVICIOS INDUSTRIALES REUNIDOS SAU (d’ara endavant SIRSA) d’acord amb les condicions establertes als plecs de clàusules tècniques i administratives particulars i amb l’oferta presentada per l’adjudicatària.

Segon.- La data de formalització i inici del contracte va ser el dia 21 de gener de 2013 i la durada del contracte s’estableix en quatre anys des de la data esmentada, amb possibilitat de pròrroga anual de fins a dos anys. Els quatre anys de contracte finalitzaven el dia 21 de gener de 2017.

2


CONCLUSIÓ:Atesa la necessitat de netejar els espais ampliats a l’Escola Sant Joan i que l’ampliació no supera el 20% màxim previst en els Plecs, si així ho considera convenient la Corporació, es proposa incorporar-los en el contracte de serveis de neteja de diverses dependències municipals, segons els preceptes anteriorment explicats.”

Cinquè.- Per Resolució d’Alcaldia de data 13 d'abril de 2017 es va acordar la incoació de l’expedient de modificació del contracte administratiu de serveis de neteja de diverses dependències municipals, formalitzat en data 21 de gener de 2013 amb la mercantil SERVICIOS INDUSTRIALES REUNIDOS SAU (SIRSA) consistent en “Ampliar les hores setmanals de neteja a la dependència de l’Escola Sant Joan en 12,50 hores més, restant un total de 69,50 hores setmanals de neteja en aquesta dependència. ”, atorgant un termini de 10 dies hàbils d’audiència per a que la mercantil presentés al·legacions i/o observacions.

Vist que ha finalitzat el termini d’audiència sense que la interessada hagi presentat al·legacions i/o observacions a la proposta de modificació contractual.

Atès que existeix crèdit adequat i suficient per atendre les despeses derivades de la modificació contractual proposada.

Fonaments de Dret:

- Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP).

- Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, i el Reial Decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic; en tot allò que no s’oposi al TRLCSP.

Per tant, en l'exercici de les competències conferides en virtut de la delegació efectuada

4


per l'Alcaldia a la Regidora delegada de Recursos Econòmics i Serveis Interns, mitjançant el Decret número 227/2015, de data 19 de juny de 2015, proposo al Ple l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar la modificació del contracte administratiu de serveis de neteja de diverses dependències municipals, formalitzat en data 21 de gener de 2013, amb la mercantil SERVICIOS INDUSTRIALES REUNIDOS SAU (SIRSA) consistent en “Ampliar les hores setmanals de neteja a la dependència de l’Escola Sant Joan en 12,50 hores més, restant un total de 69,50 hores setmanals de neteja en aquesta dependència. ”, suposant un increment anual de 7.583,18 euros, IVA exclòs, corresponent a un increment del 2.85%, restant un total de 273.601,16 euros anuals, IVA exclòs.

Segon.- Requerir a la mercantil SIRSA per tal de que en el termini de 15 dies des de la notificació del present acord reajusti la garantia dipositada per import de 379,16 euros, de conformitat amb l'article 99 del TRLCSP.

Tercer.- Autoritzar i disposar l’import de 9.175,65 euros amb càrrec a l’aplicació pressupostària 30.933.2270 Neteja edificis municipals.

Quart.- Notificar el present acord a SIRSA i requerir-la per a que procedeixi a formalitzar la modificació acordada, als efectes de l’article 156 del TRLCSP.”

El Sr. Pablos (C's), diu entendemos que es normal que un contrato que se inició en el 2013 al haber las ampliaciones del Colegio Sant Joan era lógico que se hiciera una pequeña ampliación; lo único que si nos gustaría que si ahora concedemos, han pasado cuatro años del contrato, son dos prórrogas, vamos a hacer ahora la primera prórroga; que no se haga una segunda; o sea se hizo ya, perdón, una primera. Que no se haga una segunda prórroga. Es lo único que pediría para que no entrásemos siempre en los juegos de prórrogas; simplemente; pero si estamos de acuerdo con la ampliación.

El Sr. Abad (PSC-CP), diu nosaltres també estem d'acord amb l'ampliació perquè veiem que a l'ampliar la superfície de neteja evidentment s'ha d'ampliar la partida; i el que deia també el company tenir en compte que si s'ha de prorrogar la propera licitació intentar reduir aquesta quantitat per un servei millor. Si pot ser d'aquesta empresa o de la que sigui, amb tota aquesta cobertura de neteja.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies Sr. Raül Abad. Més intervencions, Sr. Garcia?

El Sr. Garcia (CiU), diu sí, Sra. Alcaldessa, bona nit, per començar voldria saber quan finalitza aquest contracte?. Potser la Sra. Ribot ens ho pot dir. La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu encara estem dins de termini.

El Sr. Garcia (CiU), diu quan finalitzava la licitació? fins a quin any era?.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu el 21 de enero del 2018.

El Sr. Pablos (C's), diu no del 17.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu del 17 pero ya estaba la primera prórroga. De ahí es de

5


donde viene la primera ampliación.

El Sr. Garcia (CiU), diu vol dir que, per entendre l'escenari que estem, fins el 2017 i hem ampliat un any. Hem aconseguit una pròrroga d'un any. És així?

La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu no, no, no estem aprovant això.

El Sr. Garcia (CiU), diu no, no, estem aprovant un altra cosa, però vull dir que estem en el moment d'ampliació d'un any?. Vull dir al gener del 2018 haurem d'haver concursat?.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu en tot cas quan arribi el 2018, en tot cas en aquest punt quina és la seva pregunta Sr. Garcia?

La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu quan acabi el contesto.

El Sr. Garcia (CiU), diu entenem que estem en un contracte que finalitza o que veiem proper a que finalitzi; és un contracte que des del primer moment i si se’n recorden vostès van tenir certa polèmica perquè amb el Plec Tècnic les hores, exactament el volum de la massa d'hores no era exactament les que havia dedicat l'adjudicatari anterior i es va produir un decalatge d'un mes quan les treballadores s'havien de reubicar en el municipi. I això és un problema greu; és un problema greu econòmicament perquè desvirtues econòmicament el contracte i és un tema que hem assumit, es va produir aquest error tècnic i estava adjudicat i bé, i ja està no. I la pregunta de quan finalitza? és perquè imagino que vostès ja estaran treballant pel nou contracte amb la futura licitació perquè és un contracte important el de neteja d'edificis públics. Això per una banda. Que tinguin en compte que tècnicament el contracte actual és imperfecte perquè falta un mes de feines. Segur que ja ho tenen en compte i sinó ja ho posaran sobre la taula; i després ens agradaria estar segurs que la distribució horària, la distribució de les jornades de treball i de les hores entre les treballadores, jo diria municipals, no és que siguin municipals però són persones al final que són del poble i que porten molts anys dedicant-se a la neteja dels edificis i per tant, nosaltres els fem com si fossin municipals, no, com si fossin nostres. Home, ens agradaria també que prestessin una especial atenció a que hi hagi una distribució equànime de les jornades de treball disponibles. Per què ho dic? perquè també en aquests anys no hem deixat de rebre queixes amb més o menys intensitat de les treballadores d'aquest servei, indicant que hi ha treballadores que tenen vuit hores de dedicació o set, i altres que tenen una i mitja o tres. Bé, aquestes coses penso que s'han de mirar bé perquè al final som persones que treballem per guanyar diners per portar-lo a casa; si podem distribuir adequadament les jornades de treball perquè tothom més o menys surti amb una dedicació semblant això seria una molt bona notícia i milloraria la situació actual que no ho és. Ho estan fent això?. Aquestes són les preguntes.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu d'acord. Sra. Ribot si vol respondre?

La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu en aquí hi ha dues parts; una la part de gestió que li respondrà el Sr. Salguero, i l'altra part de contractació. A veure jo també vull situar en context, val, perquè a vegades barregem conceptes i jo crec que es bo que tothom ho tingui clar. Quan es fa un procés, uns plecs i una licitació, i s'aposta per complir el que diu la normativa d'uns anys fixes i uns anys de pròrroga s’està generant expectatives, lògicament a les empreses, amb les quals a partir d'aquí estableixen els seus preus de licitació; i quan un proposa un contracte i un model evidentment és amb la voluntat de complir-lo; les parts; les dues; la que presenta l'oferta i la que presenta la proposta. Per tant actualment amb el contractes que s'estan fent per poder arribar a la conclusió que no es fa, o l'opció, no s'executa l'opció de pròrroga que preveu la Llei lògicament hi ha

6


d'haver causes o bé perquè ha canviat substancialment les condicions del contracte o bé perquè hi ha unes partides a canvi; sinó, lo normal i lo correcte, perquè tampoc hem de perjudicar les empreses que han presentat uns preus amb unes expectatives, evidentment uns amb certes expectatives, és complir-lo; per tant, amb això el fet de fer les pròrrogues senzillament s'està executant tant com diu la Llei de Contractes i unes propostes que en aquest cas l'Ajuntament que llavors vostè presidia doncs va tirar endavant; per tant, d'entrada la voluntat és de complir els contractes. Ara bé, a partir d'aquí lògicament s'han d’avaluar i veure si hi han hagut canvis substancials. Avui el que aprovem és, sí que hi hagut un canvi que a més els contractes i els plecs de clàusules administratives ja preveien, que era si canvia la superfície perquè en aquí hi hagut una ampliació es recull i lògicament es regula; properament el que farem és regularitzar aquests mesos que hi han hagut fins que l'empresa ha aportat tota la documentació ampliació de les garanties, etc.; per tant jo vull deixar clar que quan s’està dient de pròrroga estem complint allò que l'Ajuntament va ofertar a les empreses; per tant les pròrrogues d'entrada s’avaluen, si no hi ha res cert que tingui una consistència important lo normal i habitual en tots els contractes és prorrogar-la. En aquest cas estem en fase d’avaluació per veure realment en quina situació quedarà tot plegat; també estem valorant altres aspectes a nivell formal i a nivell jurídic. Per tant, vostè diu que són treballadores de l'Ajuntament, no són treballadores de l'Ajuntament, són treballadores d'un altra empresa; a més aquí l'Ajuntament ha de ser molt curós per les responsabilitats que poden derivar en quan a drets, per tant, i això el Sr. Salguero, està molt a sobre i pot fer propostes però mai pot obligar a l'empresa a dir a quines hores pot donar o quan ha de contractar a una persona, perquè això és un tema de gestió interna, es poden fer suggeriments, però l'Ajuntament no pot fer més ni pot condicionar a l'empresa com executa els seus recursos; i això ho hem de tenir també clar. Per tant la proposta de revisió s’està treballant com altres contractes; la decisió no està pressa encara i en tot cas es prendrà en el seu moment.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu Sr. Salguero si vol completar la seva informació?

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu sí; más que nada una cosa es el objeto del punto del orden del día de la propuesta y lo otro que si que tenemos en mente como mínimo estar muy encima; le recuerdo que el contrato se originó el 21 de enero del 2013 yo en su día ya estaba en la oposición y me quejé de las condiciones que no podía ser que amparándonos en el momento económico y coyuntural en que nos encontrábamos licitáramos a la baja y después producto de eso hemos tenido problemas a la hora de ubicar a las trabajadoras, sobre todo en los meses de verano; porque tenemos un contrato para once meses y después terminó siendo por diez. Es verdad que la propuesta de hoy es simplemente para asumir esa ampliación de espacio que tiene el colegio Sant Joan pero sí que tenemos en mente y seremos cautos a la hora de mirar por las trabajadoras, porque como bien usted ha dicho no dejan de ser señoras y señores de Montgat. No se preocupe por eso. Gracias.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies; hi ha alguna replica; vostè Sr. Garcia?

El Sr. Garcia (CiU, diu d'acord amb les seves explicacions Sr. Salguero, simplement posar de relleu que és imprescindible sota el nostre punt de vista saber que hi ha una equànime distribució de les feines; no acumulem amb X persones tot i que no són treballadores municipals és cert però torno a dir nosaltres d'alguna manera sí que les creiem que les hem de considerar de la casa perquè algunes porta treballant més de vint anys per l'Ajuntament en fer feines de neteja; i per tant s'ha de tractar aquest servei amb molt de carinyo. Bé Sra. Ribot, d'acord amb el que ha explicat; nosaltres penso que obligació

7


l'Ajuntament a prorrogar o a executar una pròrroga no té, tot i que respecto que ho pugui fer i nosaltres també ho hem fet i penso que és una praxis correcta i que sinó la Secretària no ho autoritzaria. Per tant estem tranquils. Indicar només això que des del nostre punt de vista s'ha de començar a treballar perquè arribarà i estaria bé un contracte que té tant d'impacte tenir-ho preparat, enllestit i si és amb el consens polític i també dels treballadors que formen part del servei doncs també molt millor.

La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu Sr. Garcia per tancar; evidentment la inquietat que vostè ha expressat la tenim i estem treballant perquè també hem detectat deficiències; passen en tots els contractes una cosa és el paper i l'altre l'execució i que hi havia en els contractes en els plecs inicials; per tant, ara les hem identificat, com vostè diu, i hem de prendre les decisions i també vigilar tenir en compte temes de marc normatiu extern que ens permet jugar en diverses opcions. Per tant estem treballant. Quan sigui el moment ja els informarà el Sr. Salguero, amb deteniment, les opcions amb les qual s’està treballant.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu crec que ja ha quedat prou debatut; passarem a la votació.

Sotmesa a votació la proposta és aprovada per unanimitat dels 15 Regidors assistents.

V.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DEL CODI DE CONDUCTA DELS ALTS CÀRRECS DE L’AJUNTAMENT DE MONTGAT. (EXP. 1204/2017).

A continuació se sotmet a consideració del Ple una proposta de la Regidoria de Recursos Econòmics i Serveis Interns, la qual es transcriu a continuació,

“Antecedents

D’acord amb l’article 55.3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, els ens locals han d’aprovar un codi de conducta de llurs alts càrrecs.

En el marc del conveni de la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya (XGTC), integrada per la Generalitat de Catalunya, el Consorci Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC), les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), es va crear un grup de treball per elaborar un model de codi de conducta dels alts càrrecs de l’Administració local que pogués ser adoptat pels ens locals de Catalunya.

El grup de treball esmentat ha elaborat un model de codi de conducta dels alts càrrecs de l’Administració local. Aquest codi conté els principis ètics i de bon govern a què s’han de sotmetre els alts càrrecs, així com les normes de conducta per les quals s’han de regir, que inclouen, a més d’uns compromisos generals, els compromisos en relació amb els conflictes d’interessos i grups d’interès i els compromisos en relació amb la ciutadania.

El model de codi de conducta elaborat per la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya es considera un instrument idoni per regular el comportament ètic dels alts, amb les modificacions introduïdes per adaptar-lo a la realitat d’aquesta corporació, així com per complir amb el mandat contingut a la Llei 19/2014, de, 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Per tal de vetllar pel compliment del Codi de Conducta i del conjunt de mesures en

8


matèria de transparència i bon govern es considera com a la fórmula més adequada la creació del Comitè assessor d’Ètica i Bon Govern les funcions i règim de funcionament del qual es regulen en el mateix Codi.

Fonaments de Dret:- Articles 54 i 55 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la

informació pública i bon govern.- Articles 25 i 26 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la

informació pública i bon govern.- Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les

administracions públiques.

Per tant, en l'exercici de les competències conferides en virtut de la delegació efectuada per l'Alcaldia a la Regidora delegada de Recursos Econòmics i Serveis Interns, mitjançant el Decret número 227/2015, de data 19 de juny de 2015, es proposa al Ple de la corporació l’adopció dels següents:

ACORDS

Primer.- Aprovar el Codi de conducta dels alts càrrecs de l’Ajuntament de Montgat, el text del qual s’annexa a la present proposta d’acord.

Segon.- Crear el Comitè assessor d’Ètica Pública i Bon Govern de l’Ajuntament de Montgat.

Tercer.- Assignar al Comitè assessor d’Ètica i Bon Govern de l’Ajuntament de Montgat les següents funcions:

- Resoldre consultes i dubtes referents a la interpretació i aplicació del codi o elevar-les als organismes competents.

- Formular recomanacions i propostes de millora.- Vetllar per l’actualització del codi i efectuar propostes de modificació del seu

contingut.- Promoure la difusió i el coneixement del codi.- Rebre les queixes sobre la conducta ètica en l'exercici de les seves tasques dels alts

càrrecs i personal directiu i efectuar recomanacions de conducta al respecte o donar-hi el tràmit que correspongui.

- A petició dels òrgans competents per incoar o arxivar un procediment sancionador per incompliment del Codi de conducta, orientar i donar directrius amb la major precisió possible sobre els fets susceptibles de motivar la incoació d'un procediment sancionador i de les circumstàncies rellevants en el cas.

Quart.- Designar com a membres del Comitè assessor d’Ètica i Bon Govern els titulars dels següents càrrecs:

- President/a: L’Alcalde/ssa o regidor/a en qui delegui.- Vocals:

El/la Director/a de Serveis. Un assessor extern en ètica de reconegut prestigi, designat a proposta de

l’Alcaldia.- Secretari/ària: El/la Secretari/ària de l’Ajuntament o funcionari en qui delegui.Cinquè.- Fer públic el Codi de Conducta dels Alts Càrrecs al Portal de transparència de l’Ajuntament.

9


Sisè.- Notificar aquest acord als grups polítics municipals.”

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu Sra. Ribot si vol fer una mica d'esment del que es tracta.

La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu sí gràcies; una mica sí que voldria posar en context i algunes reflexions que no per òbvies jo crec que és un bon moment per fer. No descobreixo res a ningú quan al llarg d'aquests darrers anys els índexs de confiança política han anat disminuint de manera progressiva, no només aquí sinó a nivell general; i paral·lelament han anat augmentant el desencís i l'apatia de la ciutadania respecte el que és l'acció i la gestió política. Amb tot això un dels factors més importants és la percepció; la percepció de la ciutadania i lamentablement en molts casos l'evidència que representants electes i també treballadors públics duen a terme o podrien dur a terme pràctiques poc ètiques i quan no fins i tot corruptes en funció de les sentències que hi ha per part dels Tribunals. Tenir confiança política implica, entre d'altres coses, tenir la creença o el convenciment cert o ferm que els servidors públics en definitiva els electes, els alts càrrecs i també els treballadors en l'exercici de les seves funcions són honestos, són fiables i que el principi fonamental en el que es mou és el del servei, el be comú i l'interès general. I sobretot que la seva prioritat són aquests serveis, el bé comú i l'interès general, per sobre dels interessos particulars. Amb l'aprovació del Codi de conducta que proposem es dóna compliment a un mandat legal, però no només és això; l'adopció d'un Codi de conducta no s'ha de veure com un tema estètic ni com una manera de posar-se al dia de les tendències o una moda política. Sinó que s'ha d'entendre i és una voluntat clara i sincera d'incorporar la cultura; i remarco la paraula cultura de l'ètica en el nucli de les organitzacions; en el nostre cas de l'Ajuntament de Montgat; aquesta orientació ètica implica veure l’ètica com una actitud i una visió amb la qual i en aquí volem posar èmfasis, cal educar i fomentar als electes, els treballadors públics i també a la ciutadania; tenim una ciutadania crítica. Un codi de conducta en general i aquest en particular, entre d'altres compleix una doble funció; informar als servidors públics i aquesta és una paraula que defenso molt activament que hem d'interioritzar sobre la conducta que han d'adoptar en el desenvolupament de la seva activitat; també quan abans parlàvem del que són les percepcions, informar a la ciutadania sobre la conducta que poden o han d'esperar del servidors públics. I en definitiva tot plegat, ajudar, tots plegats i conveniar entre tots, a aconseguir recuperar la confiança de tots els electes que a vegades estem gairebé esquitxats i sempre sobre sospita recuperar la confiança amb ciutadans i ciutadanes. La finalitat del codi en definitiva és reforçar aquesta confiança; la confiança en la gestió pública i amb els electes que dediquem temps i esforços; els de govern i els de l'oposició; tots; tots sumen per tirant endavant projectes tots legítims i sempre estic convençuda que en el cas de Montgat per la millora del poble. La seva fita és reposar aquesta confiança i també prevenir determinades pràctiques; garantir que s'adopta un comportament correcte professional, eficaç i transparent i també establir les responsabilitats que se’n poden derivar, que en definitiva ja estan taxades per la Llei de Transparència. També és important dir que aquest Codi de conducta no és una Llei; no és un reglament. És un instrument; és un instrument que recull tota una sèrie de valors, principis ètics i una sèrie de normes de conducta; algunes molt òbvies. Sentit comú per sobre de tot; si ens guiéssim pel sentit comú les coses jo crec que serien molt més simples i molt més entenedores i arribaríem a acords i a consens amb molta més facilitat; jo crec que és un exercici que tots ens hem de proposar. Per tant, el que defineix és això: valors, principis, normes de conducta, que s'han de regir la nostra activitat; és també una eina dinàmica, no és una foto fixa. És una eina dinàmica, oberta a les interpretacions; cada vegada més es parla d'ètica i de valors; cada vegada més això ha d'anar en concordança i traspassar-ho a la gestió; no quedar només en la literatura i en l'estètica. Per tant, és una

10


eina dinàmica i oberta a interpretacions doctrinals, a reflexions, a valoracions d'ètica, a nous requeriments i exigències socials; per tant ha d'anar evolucionant al temps que es consolida una estructura organitzativa i es configura com un nou entorn del que ha de ser la integritat pública. Conserva els codis ètics o codis de conducta d'aquesta manera permet també fer front a algunes de les critiques que se'ls hi fan sovint i que els considera massa simplista perquè diuen a vegades moltes obvietats; els convido, demà estarà publicat al portal de transparència i els convido a llegir-lo i veuran com els hi dic que està ple d'obvietats. Coses que no caldria dir ni escriure. Per poder captar tots els dilemes ètics que poden sorgir al marc d'una gestió pública no es resumeix en quatre línies; té complexitat. És cert que l'abast és limitat i ho assumim; sempre pot ser ampliable però no es tracta d'escriure una bíblia. És una guia, és un marc de referència. Lo important és interioritzar-ho cadascun de nosaltres individualment i després també, i no menys important, en la cultura de l'organització. No hi ha cap document en normes que sigui capaç de definir en detall tots els conflictes que es poden generar. Amb la seva implantació el codi no s'ha de limitar a ser una guia orientativa o només un instrument d'avaluació, sinó que s'ha de convertir en mecanisme que fomenti l'educació; l'educació en valors que tant reclamen a vegades a la societat. Recuperar l'ètica són temes que no han de quedar en una moda sinó que les hem de fer nostres, creure'ns i a més a més fer pedagogia i donar sobretot exemple; dels càrrecs electes se'ns espera que nosaltres siguem exemplars. Només si aconseguim tot això podrem efectivament al final del recorregut recuperar aquesta confiança i no a vegades, dir en boca petita, que fem política; que a vegades això és vist per molta gent i segur que tenen els seus motius i arguments com una cosa no lloable. Qüestió que tots, govern com oposició, quan abordem per nosaltres és un servei i ho decidim com un servei a la ciutadania. Només volia ficar aquest context, els hi comentava abans, el document sempre és ampliable, també és un document que no han redactat polítics és un document que s'ha agafat com a referència un treball que portaven temps treballant-hi tot un comitè de persones tant filòsofs, juristes i demés que en el marc del que són la Xarxa de governs transparents s'ha treballat perquè es va fer aquesta demanda des del món local a la Generalitat, Diputació i les Associacions municipalistes; tant l'Associació Catalana com la Federació de Municipis que una mica guiessin. No és cadascú fer la seva, aquell discurs brillant sinó sinó que a més és portar-ho a la practica. Per tant una mica el document que proposem és la base del document de la Xarxa de Municipis Transparents, i a partir d’aquí convidem a tots els membres de la Corporació municipal a adherir-se i a partir d'aquí doncs allò que ja fem i estic convençuda que la majoria de nosaltres que sigui evident i que els ciutadans sàpiguen què ens poden exigir perquè ens comprometem explícitament a adoptar aquests compromisos i aquestes actituds.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies Sra. Ribot; si hi ha intervencions; Sr. Pablos?

El Sr. Pablos (C's), diu sí a ver, con este código que nuestro partido hace tiempo desde sus inicios está luchando por la transparencia y somos defensores de la transparencia y que de la política desaparezca todo aquello que está creando todas las cargas y toda la corrupción que hay. Y evidentemente este código viene a confirmar que los que nos dedicamos a la política aunque no cobremos igual que los que están en los altos cargos tengamos que ser como la mujer del César; no solamente ser honestos sino parecerlo. Este código parece ser que va en la segunda línea del que tenemos que parecerlos a parte de serlos. Aún así hay algunos puntos, a pesar que defendemos totalmente cualquier tipo de transparencia y siempre estaremos a favor de que se realice y que al pueblo le llegue realmente todo lo que cualquier departamento o cualquier entidad esté realizando de la forma más transparente posible, hay algunos puntos que tenemos una serie de problemas. Hay uno de ellos, de entrada, que nos ha encantado averiguar eso

11


que nosotros los de la oposición también somos altos cargos; curioso altos cargos que no tenemos acceso para entrar en el ayuntamiento; no tenemos una tarjetita para entrar. Tenemos que picar y nos tiene que abrir la mujer de la limpieza. Me gustaría que eso, si soy un alto cargo, ya que parece ser que lo soy y lo somos, podamos tener ese tratamiento de alto cargo.

El otro punto es el de los grupos de interés. Los grupos de interés, me he leído mucha información; los grupos de interés están partiendo desde la base que puede ser desde cualquier tipo de plataforma a incluso hasta un solo ciudadano, puede crear un grupo de interés. A mí me parece muy bien si tiene alguna finalidad para convertirse en algún sistema político. Lo normal es que la política sea llevada a cabo según el sistema democrático en unas votaciones que nosotros, ciudadanos votan y nos escogen a nosotros para que seamos sus representantes. Eso teóricamente es lo que se es; después que se generen grupos de interés no he visto en ningún sitio ningún tipo de normativa, que es lo que ha de cumplir un grupo de interés; si existe el Registro de grupo de interés en el cual se puede registrar cualquier persona que quiera, tampoco es obligatorio. Pero hay muchas ambigüedades y una de las cosas que no nos ha gustado y que parece que ya ha ocurrido, es el no atender a una cita por parte de un alto cargo, no atender una reunión con alguien, una entidad, por no estar en el Registro de grupos de interés. Creo que eso no debería de ocurrir porque además si no estoy confundido en el capítulo cuarto del Registro de grupos de interés en el artículo 46 punto 3 pone: La creación del Registro no puede impedir ni restringir el ejercicio de los derechos que legalmente corresponden a las autoridades por los grupos públicos o a los que son inherentes al mandato parlamentario o de los cargos electos. Yo con este punto quiero entender que no hace falta que estés en el registro de grupos de interés para que se te atienda igualmente. Y creo que eso ya ha ocurrido y no se le ha atendido; parece ser, no lo puedo afirmar porque como no lo he hecho yo. Después a parte de este tema del gruppo de interés, me da miedo que este documento en el cual nosotros fieles servidores de él y de la transparencia pero nos da miedo que se queda en esa segunda parte. Nos da miedo que este documento de código de conducta se quede en esa segunda parte de esa frase de parecer honestos sin serlos, y se quede en un postureo. Lo digo porque en el capitulo núm. 1 de la Ley de Transparencia de Catalunya en su artículo 55 dice: Principios de actuación. Los altos cargos deben actuar de acuerdo con los siguientes principios éticos i reglas de conductas. a) el respeto a la Constitución, el Estatuto de Autonomía i el principio de legalidad. Ya no puedo leer más porque me planto y tengo la confirmación y aseveración que en esta mesa de 17 concejales hay algunos que no cumplen, no respectan ni van a respetar ese apartado a); entonces la Ley de Transparencia poco sentido tiene que la aprobemos y amparándonos en, sólo en este articulo 55 del apartado a). Entonces a pesar de todo eso vemos que no deja de ser un documento de postureo y no estaremos a favor; nos abstendremos en esta situación.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies Sr. Pablos; Sr. Raül Abad?

El Sr. Abad (PSC-CP), diu nosaltres el que volem comentar és que estem d'acord evidentment amb tot el que ha explicat la Sra. Ribot que aquest codi de conducta de cara als electes parteix de la Llei de Transparència, aprovada al 2014, i el que volem comentar és que això no s'hauria d'aprovar perquè s'hauria de donar per fet que tots hem de tenir bona conducta, hem de ser ètics i responsables en el nostre càrrec públic i també de bon govern, evidentment. El que veiem, una mica lligat al que diu el company de Ciutadans sobre els grups d'interès, i la ciutadania no volem que, o no volem entendre que aquest codi posi obstacles a la ciutadania. Volem estar propers als ciutadans i no haver de justificar tot; però evidentment amb la transparència per sobre de tot; però que no sigui una dificultat per estar a prop del ciutadà a l'hora de comunicar i donar-li's la informació.

12


Això per davant de tot; a banda que siguin entitats o no que s'hagin de registrar com a grups d'interès que puguin tenir accés a l'espai de transparència de la web o també via personal amb una reunió. També veiem un petit detall en aquí que és el Comitè assessor, que pertany en ell el Director de Serveis. La nostra proposta és que també pugui ser algun càrrec tècnic d'escala superior com un Arquitecte o el Cap de la Policia; perquè aquest senyor està un temps determinat a l'Ajuntament i s'haurà d'anar canviant; llavors que sigui algú de la casa que porta anys com a proposta que també es pugui valorar això. En tot cas desprès ja faré la votació.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies Sr. Raül Abad; alguna intervenció Sr. Garcia?

El Sr. Garcia (CiU), diu gràcies Sra. Alcaldessa; bé, d'entrada dir que absolutament a favor de que treballin i presentin i desenvolupin aquest model de codi de conducta tal i com mana la Llei 19/2014 i per tant estem avançant en aquest escenari que descriu la Sra. Ribot de millorar la confiança i la sensació que té la ciutadania aquest desencís que tenen de la política, quan escoltes la televisió cada dia doncs és el que és, no?. Per tant a favor de treballar-ho això i fer-lo real. Dir que ens agradaria creure que aquest model, en el que s'han basat serveis tècnics i suposo que jurídics de l'Ajuntament el model aquest desenvolupat per l'ACM, amb la Diputació, Generalitat, tots els òrgans que han respòs aquesta demanda del món local. Ens agradaria creure que hauria de tenir la profunditat perquè tots ens ho féssim nostre. Per tant no només aprovar-ho avui i marxar a casa tranquils de que ja hem aprovat el codi de conducta, sinó que realment el treball sigui d'una profunditat tal que ens ho fem nostre i per tant no hi hagi fissures a l'hora d'interpretar d'avançar. Que vull dir amb això Sra. Alcaldessa? doncs que, no és critica, intentaré ser, volem ser positius en aquest tema precisament. Ens agradaria creure que és un tema tant important per aquest Ajuntament doncs que primer haurien d'incorporar als 17 regidors; estem en un moment en el que per millor que vagi aquest Ple no serem 17; penso que és un tema tant important com per esperar a ser 17 i que tots donem l'exemple d'acceptació; no l'acceptació i aprovació que la tindran, sinó que penso que hi ha unes formes que estaria bé intentar complir. Sota el nostre punt de vista hi ha un regidor que està de baixa; potser el mes que bé potser ja el tindrem; no ho sé; quan sigui. Això és un tema molt important i transcendental com per ser-hi tots, format per tots i creure’ns-ho tots. Després de l’examen, aquest model és un model i és un model creat per uns tècnics juristes en el que els Ajuntaments, els Ens locals hem d'intentar adaptar a la nostra forma particular d'entendre-ho. La base la tenim, però això s'ha de desenvolupar; i s'ha de desenvolupar entre tots. Nosaltres de l'estudi hi ha coses que no acabem d'entendre; que potser com a model estan bé però que s'haurien de desenvolupar més. Equiparen vostès o el codi, aquesta proposta, als Regidors de govern amb els Regidors de l'oposició. No som directius, no som persones que tenim la capacitat de decidir i d'influir i de caure en el perill, no. Evidentment l'escenari d'un Regidor que té delegacions de govern és un escenari molt diferent al del Regidor de l'oposició que el que fa és intentar ajudar, opinar, fer seguiment. Crec que això s'ha de desenvolupar bé. Principis ètics i de bon govern; entre cometes és un brindis al sol. Això ja són obligacions pròpies; que hem de ser imparcials, que hem de tenir responsabilitat i professionalitat; i tant que sí. No creuen que això s'hauria d'acabar de polir bé? Normes de conducta dels alts càrrecs. S'ha de fer una declaració de bens. Ja ho diu la Llei; no descobrim res. Ja ho hem fet tots els que estem aquí; tots hem fet una declaració de bens. Són coses que diu la Llei; no hem inventat res, per tant no li guanyem gaire a la situació actual. Que no s'han d'acceptar regals; és un principi, fins i tot personals, de cada un de nosaltres. Miri que hem de publicar en el portal de transparència les entrevistes, reunions i similars; crec que s'ha de respectar l'autonomia dels grups municipals. Si no respectem l'autonomia dels grups municipals i hem de publicar cada pas que donem, jo

13


crec que una cosa és un regidor que té una delegació de govern, que hauria de fins i tot pública la seva agenda i un altre són els regidors, els grups de l'oposició que es poden reunir amb una entitat perquè els hi expliqui les coses que no els hi funciona bé; o que sí funciona bé. No hem d'intentar fer un control dels grups de l'oposició, sinó l'oposició queda desvirtuada i no pot funcionar bé. Hi ha coses que no ens agraden i que crec que amb la bona voluntat que vostès porten això aquí ens agradaria sumar-nos però ampliar-ho més. Per acabar; el Comitè assessor és un punt especialment que no ens acaba d'agradar. Per què? Perquè entregues a la cúpula de l'Ajuntament, exactament a l'Alcalde o Alcaldessa, no perquè sigui vostè, qui sigui, o el Regidor delegat el Director de Serveis entre cometes un Gerent, un càrrec executiu, els assessors externs; el Secretari de la Corporació; home entreguem precisament a les persones que més capacitat tenen d'influir en la dinàmica de l'Ajuntament el seu propi control; com funciona això? No podríem intentar veure exemples, com per exemple, les multinacionals que garanteixen el dret dels seus clients a entregar aquest control a òrgans de fora? Que ens mirin com ens hem de mirar nosaltres; no sé hi ha coses que penso que ens agradaria, amb tranquil·litat. És cert que vostès ens han passat fa quinze dies aquest Codi, ho hem mirat, és cert; hem tingut temps, però el temps que pot dedicar un Regidor de l'oposició no és igual que el temps que pot dedicar a desenvolupar unes idees el Regidor de Govern que té una dedicació. Per tant el resum nostre és crec que tots ens hem d'adherir a aquest Codi i per fer-ho i amb la tranquil·litat i seguretat que és un Codi que tindrà una finalitat i una utilitat real com deia el Sr. Pablos que aquesta idea és bona, ens la hem de fer nostra. I per tant sota el nostre punt de vista acceptaríem deixar-ho sobre la taula i que la Sra. Alcaldessa fixi un termini màxim que no dic un any, poden ser dos mesos amb unes comissions de treball i avançar i acabar de polir les coses, i ens agradaria molt aquest gest, si no és possible el votarem a favor i llavors si algun dia nosaltres governem doncs intentarem adaptar les nostres idees i sinó, doncs bé ja haurem avançat algo del que tenim ara. Però la nostra proposta és deixar-ho sobre la taula i que la Sra. Alcaldessa, fixi en un termini breu, abans de l'estiu, doncs una sèrie de reunions per poder acabar de polir totes aquestes coses i fins i tot si pot estar tota la Corporació doncs millor que millor. Gràcies.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies Sr. Garcia; abans de passar a la Sra. Ribot, li volia aclarir al Sr. Pablos el tema dels grups d'interès. Els grups d'interès, són grups que volen influir en decisions que són d'abast municipal. Aquest grup d'interès que vostè anomena ja ens vàrem reunir, crec que dilluns passa,t i per tant evidentment no hi ha cap tipus de tabulació ni cap tipus de barrera perquè no puguin reunir-se amb nosaltres. Una cosa és el grup d'interès que volen influir dins de les decisions que nosaltres volem prendre de cara al municipi i l'altre és la persona que vulgui reunir-se perquè té un problema o el que sigui; tothom que ha demanat hora tothom ha tingut hora tant amb l'Alcaldia com amb les Regidories; per tant la reunió ja es va portar a terme. Li volia dir perquè estigui tranquil en aquest sentit. Li passo la paraula a la Sra. Ribot.

La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu varis aspectes; primer de tot la definició d'alts càrrecs la defineix la Llei de Transparència; val? per tant allà parla d'electes; electes ho som tots. Els valors i els principis ètic són universals; cadascú els aplicarà amb la seva gestió i la seva activitat. Per tant no cal difereciar, una cosa és ètic o no ho és. Un valor el tens o no el tens; i lògicament l'apliques en l'àmbit de responsabilitat i d'actuació. Com alts càrrecs la Llei de Transparència defineix tots els electes, més el que són, s'han afegit el que són els directius professionals, això és el que defineix la Llei; electes i directrius professionals i aquí s'ha ampliant també els habilitats nacionals perquè ells tenen també un Codi de conducta propi i es van adherir en el seu moment i pels eventuals que en definitiva són càrrecs de confiança. En aquest cas els eventuals no estan definits, s'han inclòs; que és una mica la recomanació. Per tant primer tenir clar que quan parlem d'alts càrrecs és la

14


terminologia que estableix la legislació. Després, quan parlem dels grups d'interès; els grups d'interès també neixen de la mateixa Llei de Transparència; és cert que la Llei de Transparència està pendent de desenvolupament, el Reglament, que tots esperem que aclareixi moltes qüestions i sobretot clarifiqui aspectes que la Llei de Transparència Catalana que és molt ambiciosa, ha definit de manera molt àmplia i que pot arribar a vegades a l'absurd; i els grups d'interès estan definits com això; qualsevol persona individual, física, jurídica o col·lectiu de persones que tenen la voluntat d'influir en les decisions d'un govern, els polítics o bé en les decisions de les polítiques públiques. És una decisió molt àmplia; és que podria cabre fins i tot el veí que vol que li canviïs el contenidor de lloc. Per tant són aquelles definicions tant àmplies que per això la gent està esperant que surti el Reglament i ho acoti; però a dia d'avui és això. I el Reglament, quan el Sr. Pablos, cuando comentaba que no hay normativa, hay normativa que la regula. Emana de la mateixa Llei de Transparència però desprès hi ha el Decret 171/2015 que regula el Registre de grups d'interès de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic, que posteriorment ara amb el Decret Llei 1/2017 és el que transforma el registre de grup d'interès de la Generalitat el transforma com a registre de grup d'interès de Catalunya. Per tant hi ha normativa que regula tot això; i defineix també el Codi ètic de Registres i totes aquestes qüestions i en allà és també on es diu que quan una persona vol demanar i vol actuar en aquest sentit se li ha de demanar que s'inscrigui i després se li atent sense problemes; que és el que va passar amb el cas que vostè esmentava. El registre de grups d'interès és un altre tema que té per objecte, jo ho definiria com grup de taquígrafs. I senzillament és que la gent sàpiga amb qui es reuneix cadascú per saber qui podria haver darrera de les decisions que s'adopten. És això el que vol la Llei, val, per tant i la Llei et marca, perquè també els grups estan obligats a declarar les entrevistes que puguin tenir amb alts càrrecs; amb el concepte ampli. I lògicament els alts càrrecs han de publicar que han tingut una entrevista amb un grup d'interès. Quan es donin les circumstàncies, no vol dir pels temes taxats, els temes que en la normativa hi ha un procediment, en els temes que un és part interessada; és amb la capacitat lògicament d'influir; per tant, són coses complementaries però lògicament en el Codi surten perquè és un dels temes que surten en la Llei de Transparència.

A veure situant en context, com ha anat el procés; tot el tema del Codi ètic és un tema que requereix molta reflexió, gent experta; era important que el document base de partida no sortís dels polítics, per això vam considerar i per això una mica Sr. Garcia, igual no m'he explicat bé, no m'he sabut explicar o vostè no m'ha escoltat. He estat parlant que és un document en dinàmic, és un punt de partida, que apostem per la formació, per això també el model de Codi del Comitè assessor, val, perquè en tot cas la Federació de Municipis ja posa a disposició dels Ens locals un Comitè d'experts en el qual poder elevar; per tant aquí és un Comitè Assessor que impulsi i com he explicat abans apostem per un tema d'interiortizar valors de formació; com hi ha un Pla d'actuació al darrera que en el moment que els Regidors s'hagin adherit, que és l'altra cosa que dèiem, aquí aprovem un document i cadascú dels Regidors, evidentment qui vulgui, s’adherirà individualment que és la manera de reforçar aquesta voluntat. Per tant, tothom tindrà l'oportunitat d'adherir-se voluntàriament al que és el Codi de conducta. I com abans he dit, aquest és un document dinàmic, que hi ha un treball de gent que porta molt de temps treballant, posant i qüestionant què és l'ètica pública, traient temes, per tant no és una qüestió baladí agafar i començar a redactar un document. I com abans he dit apostem amb la formació, o sigui a la interiorització de tot això, i tenim al darrera un Pla de sessions amb experts, perquè parlin i no només amb els electes, també amb els treballadors públics; que desprès l'altre part amb la qual també s'està treballant amb aquest mateix grup de treball per crear el Codi de Conducta dels servidors públics. Per tant document de partida; es va convocar la Junta de Portaveus abans de la Comissió Informativa, uns dies abans, lamentablement suposo que vostè per altres obligacions o

15


altres prioritats no li va ser possible i no va poder assistir; aquest tema es va plantejar i es van aclarir els dubtes i més o menys es va parlar amb els temes que ara comentàvem, per tant és un document treballat per experts, no polítics, que s'han qüestionat molts aspectes i a partir d'aquí és el que li he dit abans, és un document de partida; ens l'hem de fer nostre; hi ha un Pla de treball al darrera, hem previst reunions i sessions de formació amb els electes, perquè a partir d’aquí acabin treballant; no és ficar-nos nosaltres aquí ara reunir i filosofar; perquè estarem aquí i quan no serà la coma serà una altra cosa; per tant aquí és un document que ja hi ha aquest treball fet i la voluntat del que es desprèn de tot el que abans he explicat és aquesta. Hi han obvietats, vostè diu; si, ja ho he explicat; hi ha obvietats; és que no caldria; a veure jo i els companys no necessitem que hi hagi un Codi per saber que no tenim perquè acceptar regals ni que ens convidin a dinar o bé quan anem a una festa veïnal que hi ha una entrada pagar i no demanar l'entrada per la cara; això no ens fa falta; ja ho fem; no ens fa falta. El tenir el Codi és el que he dit abans, és un document de compromís que posa temes sobre la taula, reflexions i obvietats, per posar-les en comú. I a partir d’aquí com deia abans, donar exemple, és com deia a veure hi ha qüestions que s'han de recollir perquè ho diuen les normes; el tema de grups d'interessos; o el tema de la Declaració de Bens i Activitats; ho diu la Llei. Tot l'he fet, sinó no estaríem aquí. Si no haguéssim presentat la declaració de béns i activitats no ens podríem seure en aquests moments aquí. Però en el seu moment quan es va posar el Portal de Transparència i la Llei diu que això és un document públic, es va enviar a tots els regidors, ho va fer Serveis Jurídics de la casa, un mail amb un formulari perquè ens traspassessin la part pública que teníem que publicar. Hi ha regidors en aquí que no ho han fet. I no està el seu formulari o declaració; l'han presentat però el públic no. I en aquí hi ha bastants uns quants Regidors que això no ho van fer. Per tant no fa falta que estiguin escrites les coses per fer-les, però és l'exercici d'escriure-les. I a partir d'aquí com he dit abans hem d'interioritzar tot això que hi hagut, gent experta que porta molt de temps treballant que ha elaborat aquest document; d'entrada s'han fet moltes qüestions i s'han plantejat moltes més coses que nosaltres i a partir d'aquí prenem aquest punt, que abans he dit que era un document dinàmic, tenim aquest Pla d'actuacions que vindran experts, faran formació, convidarem a tots els Regidors, qui pugui venir, esperem que siguin tots i resultat de tot això si és dins de sis mesos o un any o quan sigui, si decidim modificar coses allà s'aplicaran. Per tant, ja li dic igual no m'he sabut explicar Sr. Garcia, o vostè no m'ha escoltat però del que he explicat es desprenia això. No és una foto fixa; és un document de treball i hem de començar a arrancar. Per tant aquest és el que hem proposat. Per això no hem, sobre aquí, redactat masses coses; vull dir és el bo de partida i comencem a treballar.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies Sra. Ribot; si hi ha més intervencions Sr. Pablos.

El Sr. Pablos (C's), diu sí; es que referente a todo lo que es la parte que afecta a las personas, a los regidores, en eso estamos totalmente de acuerdo; pero sigo insistiendo en los grupos de interés. Usted Sra. Ribot, acaba de confirmarme lo que antes me estaba negando. Si una entidad quiere tener una influencia de una actuación política usted lo ha dicho, está grabado, le van a pedir que se registre en los grupos de interés y entonces tendrán una reunión con él. Ahí viene mi primera duda, no van ustedes a reunirse con nadie que no esté registrado en el grupo de interés; en el registro de grupos de interés. Es la conclusión que yo he sacado y es el caso que yo he estado contando Sra. Alcaldesa, que es lo que ha ocurrido. Ha habido una entidad que les ha pedido una reunión y ustedes le han contestado diciendo regístrese en el grupo de interés y entonces tendremos la reunión. Esa es la parte que me preocupa; que ustedes empiecen a fiscalizar a los ciudadanos. Sí, porque como partimos de la base que un grupo de interés es desde una sola persona que quiere influir en que le pongan palmeras en su calle,

16


porque eso ya es una influencia política y no van ustedes a reunirse cuando es la obligación de cualquier político como cargos electos de reunirnos con los ciudadanos para escuchar sus problemas y sus quejas. Es la interpretación que nosotros hacemos de esa línea; y es la que tenemos toda la gran duda, si nuestra obligación como concejales, como cargos electos es atender y escuchar los problemas de los ciudadanos pero ahora resulta que los ciudadanos según la Ley de Transparencia para poderse quejar y influir políticamente las acciones políticas de los cargos electos tienen que registrarse como grupos de interés, tenemos aquí una especie de pescadilla que se muerde la cola que no vamos a ir a ningún lado. Es la interpretación que estamos haciendo. Y lo que a mí me gustaría es que no ocurriese, es que si cualquier entidad que no tiene la obligación de registrarse en el registro de grupos de interés que no sea atendida por este municipio. Y que por estos cargos electos que tenemos con gobierno les nieguen una reunión para hablar si no se registran. Cosa que ha ocurrido una vez y a mí me gustaría que no ocurriese; si ha ocurrido ya una vez. Que se ha pedido una reunión y se ha dicho no nos podemos reunir porque no estáis en el registro de grupos de interés. Se han registrado en el grupo de interés y entonces han tenido ustedes la reunión; y la Sra. Ribot lo acaba de confirmar. Si cualquier entidad quiere hablar para influir en una actuación política que se le va a pedir que se registre. Significa que si no se registra no se le va a atender; esta es la interpretación que estamos obteniendo nosotros. No sé como lo explican pero es la que yo estoy entendiendo. Entonces esa es la parte que más nos preocupa. Y esa fiscalización a los ciudadanos, no la entiendo. Yo lo comenté en las informativas que no lo veía nada claro, porque grupo de interés es lo que digo, un sólo señor que quiere influir políticamente para que en su calle le pongan palmeras en vez de ponerle manzanos, eso ya es grupo de interés. Entonces ustedes no le van a atender. Me quedan muy ambiguos y muy perdidos los grupos de interés. Pero usted lo ha confirmado Sra. Ribot.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies Sr. Pablos; el Sr. Raül Abad té alguna aportació.

El Sr. Abad (PSC-CP), diu sí bé, coincideixo amb algunes aportacions del company de Ciutadans, però bé tampoc repetiré el mateix perquè sinó es farà molt llarg. Més que res que no se m'ha contestat si per exemple l'Arquitecte Municipal com a figura o el Cap de Policia si és un alt càrrec també de l'Ajuntament? per afegir-lo en el Comitè Assessor. Perquè en aquí entenc que pot ser aquesta persona o una que la substitueix. Perquè si la persona que estem posant en aquí amb una falta d'ètica, és el seu Director de Serveis ell no pot formar aquest Comitè; amb aquest evidència.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies Sr. Raül Abad. Alguna intervenció Sr. Garcia.

El Sr. Garcia (CiU), diu si bé, Sra. Ribot com que m'ho ha dit dues vegades, li contesto dues vegades; l'he escoltat; una; l'he escoltat dos. Però és que no estic d'acord. Vostè té la tendència a qüestionar cada una de les meves intervencions. He començat Sra. Alcaldessa dient que ho fem en positiu; nosaltres volem, ens volem adherir tots a aquest Codi de conducta; ens volem adherir tots. Penso que tots, tots no perquè falta un, ens volem adherir; bé de fet dos avui a la sessió, però un de forma circumstancial. Tots ens volem adherir. La Sra. Ribot fa la defensa i ho explica, aquest és un codi i quan ens va arribar diu exactament model; per tant un model és ampliable. No deixa de ser un model. Perquè ho hem d'acceptar exactament quan s'ha creat com a model? si no s'ajusta o podria ser millorable o no. Igual sí és perfecte; és que no ho sé. Parla vostè de que molts tècnics han desenvolupat aquest Codi, aquest model.Estic d'acord i tenen més coneixements que jo segur perquè el meu camp professional és un altre. Però és que resulta que el Comitè Assessor que vetllarà pel correcte desplegament del Codi de

17


conducta és de polítics. Fixi's: l'Alcaldessa o Regidor; Assessor externs reconeguts en ètica, de reconegut prestigi designats a proposta de l'Alcaldessa; per tant l'Alcaldia. Per tant polítics o de confiança política. Home, no, si és la Sra. Secretària que els proposa jo creuré que són tècnics. Però si els proposa un grup polític o una persona que és un càrrec o un electe entendré que són de confiança política; no passa res, poden ser perfectament. Jo li he començat a dir, no m’allargaré, crec que és un tema molt important; és un tema que si vostès volen que això funcioni ens ho hem de fer nostre; jo no li dic que estigui en un 90% perfecte o no o en un 50%; crec que hi ha moltes coses que es poden ampliar, hi han detalls importants que podríem millorar dins d'aquest Codi, per exemple a nosaltres ens agradaria parlar de la gent, dels regidors de govern o de la nostra també, perquè no, explicar-la, ensenyar-la a la ciutadania que volen saber que fan els seus regidors; les hores que es dediquen, les que no es dediquen amb qui s'ha reunit; en part ho posa però en part no. Penso que parlar no està malament. I això que nosaltres els hi hem proposat i li torno a proposar a la Sra. Alcaldessa, si té el detall d'acabar de millorar-lo, doncs el Consell Comarcal el Sr. Odilo que és Conseller, doncs ho han deixat sobre la taula amb l'acord de tots els grups polítics perquè entre tots puguin millorar aquest model de codi. I ningú s'ha enfadat ni ha pensat que algú volia impedir l'aprovació. Ben al contrari; tots pensen el consens de que això s'ha de perfeccionar perquè tothom s'ho faci seu. I això és el que nosaltres els hi estem demanant. Els dubtes que hem expressat nosaltres, que ha expressat Ciutadans o el PSC, que es pugin posar sobre la taula, comentar-les amb els assessors si volen i veurem si tenim raó si es pot millorar o si no es pot millorar; i sinó és possible ja li dic votarem a favor i si algun dia tenim l'oportunitat de decidir doncs ja ho canviarem. Gràcies.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies Sr. Garcia. Si vol intervenir Sra. Ribot.

La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu sí, contesto al Sr. Pablos; a veure estem complint el que estrictament diu la normativa respecte els registres de grups d’interès. A partir d'aquí una vegada aprovat el Codi ètic incloent, quan algú i sobretot abans ja ho he dit, estem pendents de que el Reglament de la Llei de Transparència clarifiqui i posi més sentit comú i ho delimiti més; mentres aplicarem el sentit comú. Hi ha peticions i demandes d'aclariments de grups d’interès i altres que són de gestió quotidiana. Per tant ho he dit abans; sentit comú per sobre de tot. Però mentres sí que estem obligats a demanar a la gent quan clarament si és un tema de grups d’interès que s'inscriguin. I amb l'aprovació del Codi incloíem si vols demanar reunió perquè al final això es tramita electrònicament doncs només que ens demani, que comuniqui el ferm compromís de donar-se d'alta i a partir de l'aprovació això ho hem contemplat. Per tant se'ls atendrà i ho comunicarem al Registre que és el que diu la normativa. I ja està; per tant la gent i tothom s'atendrà; però amb això a més a més no hi ha cap voluntat de fiscalitzar; és que és tot el contrari. És senzillament que la gent ha de saber amb qui és reuneix i qui ha darrera de les decisions; però no es cap voluntat perquè en tot cas el que fem és exhibir-nos i publicar allò que es fa. Sr. Garcia, jo ho intento, i no sé si és la paraula escoltar, entendre, sentir o parlem llenguatges diferents; però jo torno a repetir; posem un document que en el seu dia es va convocar la Junta de Portaveus per explicar-ho, aprovem un document i a partir d'aquí hi ha previst una sèrie de sessions de formació amb experts en temes d'ètica per treballar; fer aquestes formacions i a partir d'aquí com he dit abans i torno a repetir és un document de punt de partida; és un element perfectament vàlid el posem a sobre la taula i a partir d’aquí si pot ser abans de vacances farem una primera sessió amb un expert en ètica per parlar; perquè abans de començar a parlar tots hem de parlar el mateix llenguatge, cosa que a vegades no ho sembla; perquè tothom té els seus esquemes mentals i quan diu algo s'imagina no sé què; i per tant abans de començar a parlar d’això tots hem de tenir un llenguatge comú. Tots abans hem de poder reflexar sense pensar en el document

18


i hem de saber de què estem parlant. Jo dic una cosa i vostè entén una contraria. I l'exemple és aquesta conversa, la d'avui i la que tenim altres vegades. Un pel que sigui escolta algo i ja s'imagina o entén; perfecte; per tant abans de començar a parlar d'ètica tots hem de fer reflexions parlant d'ètica, no del codi; per això i cada vegada més hi ha experts i filòsofs que vindran, farem aquest treball i després fet tot això abordarem el document. Però comencem amb un document d'un compromís a la ciutadania és el que deia abans; això és perfectament vàlid; aquest és el nostre compromís de partida i com que ens ho creiem i no és un tema estètic i això abans ja ho he explicat hem d'incorporar-ho en la cultura de l'organització, no només dels electes també dels treballadors, de tothom. Per tant cal aquest procés de treball i de formació prèvia; perquè sinó jo diré A i vostè entendrà o qualsevol altra persona entendrà altra cosa; i no és un tema de discussió partidista, sinó un tema d'establir un marc comú. He parlat abans del marc comú d'integritat; és això. I nosaltres aquí com apostem fer-ho és d'aquesta manera. Complint una part normativa amb aquest document perfectament treballat per experts i vàlid i a partir d'aquí comencem a construir aquest marc d'integritat pública. I aquesta és, igual jo no m'he sabut explicar el que he estat explicant abans amb la primera intervenció i la que torno a repetir; per tant abans de l'estiu si podem amb agendes és, aquesta és la meva intenció, jo també, els companys sempre ho diuen perquè soc molt agosarada i això fa que a vegades tingui una data i no pugui ser, però la voluntat és aquesta sinó és juliol serà setembre, començar a treballar amb aquesta línia, treballar per una cultura; però treballar no per discutir un document, parlem de valors, parlem d'ètica, amb agent que sap molt més que nosaltres. I resultat d’això que quan diem les coses tots parlem del mateix, que ara no és el cas, llavors estarem en condició de parlar d'un document i agafar compromisos. Però evidentment per això no ens hem d'esperar tot aquest temps. A part, aprovem un document però després l'adhesió és individual. Tot i cadascú podran manifestar i adherir-se. En el moment que la Secretària tingui sobre la taula el document que se'ls hi enviarà perquè tots els que vulguin, vulguin manifestar la seva adhesió puntual. Per tant jo crec, i crec que aquesta discussió que tenim de bon rotllo i a fi de bé i estic convençuda que vostè ho fa amb bona voluntat, vostè en nom de tot el seu grup precisament és això, perquè quan parlem, parlem del mateix. I ens cal algú que ens posi les coses i ens expliqui i aquesta com que és la nostra manera d'entendre-ho, és la que hem proposat per desplegar-n’he, no només despleguem un Codi anem a desplegar un marc d'integritat pública. I aquest és el primer pas de molts més que hem de fer.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM) , diu moltes gràcies Sra. Ribot; crec que ja ha quedat bastant debatut i passaríem a les votacions.

Sotmesa a votació la proposta és aprovada per:- Vots a favor 13 dels Regidors dels grups municipals CiU, Esquerra-AM, PSC-CP, ICV,

PRE-AR i MES.- Abstenció 2 dels Regidors del grup municipal de C’s.

VI.- PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL DE L’ORDENANÇA REGULADORA DE L’ÚS RECREATIU PER CLUBS SOCIALS PRIVATS DE CONSUM DE CÀNNABIS. (EXP. 1289/2017).

Seguidament se sotmet a consideració del Ple una proposta de la Regidoria d’Ordenació del Territori, la qual es transcriu a continuació,

“Antecedents

19


Vist que per acord de Ple de data 28 de juliol de 2016 es va acordar la suspensió durant el termini d’un any de l’atorgament de llicències d’edificació, reforma i rehabilitació de construccions, d’instal·lacions o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial destinades a clubs i associacions de cànnabis. El termini d’un any computa a partir de la publicació de l’acord de suspensió de tramitacions i de llicències en el BOP.

Vist que tanmateix s'ha procedit a la revisió i estudi del marc normatiu d’aplicació necessari per a establir detalladament tots els criteris relatius a l’establiment i funcionament d’aquestes activitats i a la redacció d’una ordenança municipal reguladora de clubs socials de cànnabis i de les condicions d’exercici de l’activitat.

De conformitat amb els principis de bona regulació (necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència) previstos a l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

Vist que s’ha seguit el procediment establert a l’article 133 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

Vist l’informe tècnic i jurídic incorporat a l’expedient.

Fonaments de Dret:- Els articles 4.1.a), 22.2.d), 25 (en la seva redacció donada per la LRSAL), 49, 65.2 i

70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL).

- Els articles 128, 129 i 133 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP).

- L’article 56 RD Leg 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim Local (TRRL).

- Article 69 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Per tot l’exposat, i de conformitat amb les atribucions delegades per decret d’alcaldia de data 19 de juny de 2015, proposo al Ple l'adopció dels següents:

ACORDS:

Primer.- Aprovar inicialment l’Ordenança reguladora de l’ús recreatiu per Clubs Socials privats de consum de Cànnabis al municipi de Montgat el text literal de la qual es transcriu tot seguit:

“ORDENANÇA MUNICIPAL DE REGULACIÓ ESPECÍFICA DE L'ÚS RECREATIU PEL QUE FA ALS CLUBS SOCIALS PRIVATS DE CONSUM DE CÀNNABIS.

Preàmbul

CAPÍTOL I.- OBJECTE, ÀMBIT I REGLUACIÓ D’USOS

Article 1. Objecte.

Article 2. Àmbit d'aplicació.

Article 3. Regulació de l’ús.

CAPÍTOL II.- CONDICIONS DE L’EMPLAÇAMENT

Article 4. Criteris d'emplaçament.

20


Article 5.- Còmput de distàncies i mesuraments.

CAPÍTOL III.- CONDICIONANTS TÈCNICS PER A L’ADMISSIÓ DE L’OBERTURA DE

L’ACTIVITAT.

Article 6. Règims d’intervenció d’activitat i d’obra.

Article 7. Documentació i tràmits relatius a la tramitació i procediment.

Article 8.- Condicions específiques per al desenvolupament de l’activitat.

CAPÍTOL IV.- ALTRES CONDICIONANTS PER A L’EXERCICI DE L’ACTIVITAT

Article 9. Altres condicions.

Article 10. Prohibició de publicitat i de qualsevol altra activitat impròpia.

Article 11. Manual de bones pràctiques i protocol per a la convivència.

Article 12. Reducció de riscos i participació.

Article 13. Dispensació de marihuana.

CAPÍTOL IV.- INSPECCIONS I RÈGIM SANCIONADOR

Article 14. Inspeccions.

Article 15. Règim sancionador.

Article 16. Infraccions molt greus.

Article 17. Infraccions greus.

Article 18.Infraccions lleus.

Article 19. Responsabilitat.

Article 20. Graduació de sancions.

Article 21. Concurrència de sancions.

Article 22. Prescripció i caducitat.

Article 23. Mesures cautelars.

Article 24. Mesures sense caràcter sancionador.

Article 25. Relació dels fets denunciats amb altres ordenaments.

Article 26. Competència per a sancionar.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL.

DISPOSICIÓ FINAL.

PREÀMBUL

Arrel de l’aparició dels clubs de fumadors, han proliferat les peticions d’autorització municipal per a l’habilitació de locals per usos associatius de consumidors de substàncies que generen dependència, com és el cas del cànnabis.

Els Clubs Socials de consum de Cànnabis es constitueixen com a associacions sense ànim de lucre que s'autoabasteixen i distribueixen cànnabis entre els seus propis socis –consumidors terapèutics i/o lúdics-, tots ells majors d'edat i en un àmbit privat, reduint danys associats al mercat clandestí i a determinats usos del cànnabis.

Aquesta nova realitat és objecte d'atenció i debat des de diferents àmbits de la societat civil, dels professionals i per part dels poders públics.

Des d'una perspectiva de salut pública, la regulació de les bones pràctiques sobre el consum de

21


cànnabis fa que: S'eviti el contacte del consumidor amb el mercat negre i altres drogues il·lícites. S'involucri els usuaris i generadors de la "cultura del cànnabis" en l'elaboració de propostes

factibles de reducció de riscos i de danys. Es possibiliti l'establiment d'un model adequat de clubs amb l'establiment de les mesures

següents:- Determinant l'edat mínima d'accés.- Definint els horaris i les condicions de salubritat dels locals.- Limitant les activitats de promoció d'aquesta activitat.- Intervenint amb pràctiques preventives de reducció de riscos i de danys, establint una

coordinació entre l'administració i les associacions d'usuaris/àries dels clubs socials de cànnabis en allò relatiu a la prevenció de riscos associats al consum.

Es conegui millor la realitat del fenomen (nombre de clubs de consumidors, maneres de consum, pràctiques de risc) per intervenir-hi amb més eficàcia.

Es pugui accedir a la població usuària de drogues per establir mètodes de detecció precoç, prevenció de riscos i reducció de danys vinculats al seu consum.

Es pugui conèixer la composició, la potència, l'adulteració de la planta i els seus derivats. La no regulació pot comportar: La progressió vers al model de clubs "comercials" amb ànim de lucre. Dificultats d'incorporació de missatges preventius de reducció de riscos i danys a la població

consumidora. El desconeixement de les pràctiques de risc dels consumidors. El desconeixement sobre la composició, la potència de la planta i dels seus derivats.

Aquestes associacions s'inscriuen legalment en el Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya, dependent de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia.

Per aquest fet, es considera que la regulació d'aquest tipus de locals al municipi de Montgat, és convenient i oportuna per diferents motius:

Perquè és necessari establir unes condicions de seguretat, salubritat i higiene per l'exercici d'aquesta activitat, amb l'objectiu de protegir a les persones usuàries i al veïnat.

Perquè es vol garantir que l'obertura d'aquest tipus d'establiments es realitzi per part d'associacions d'usuaris/àries degudament inscrites en els registres públics i amb unes normes de funcionament clares i conegudes.

Perquè es considera necessari fixar unes distàncies mínimes entre aquestes activitats i els centres culturals i educatius, els centres públics de salut, i els centres esportius, els centres religiosos i per evitar, ni que sigui de manera indirecta, la promoció del consum d'una substància que pot tenir especials efectes nocius en la salut de determinades poblacions de risc: grups vulnerables com ara menors o persones diagnosticades amb patologies mentals.

Perquè es considera oportú regular la instal·lació d'aquest tipus d'establiments a través de la fixació d'un règim de distàncies entre ells mateixos, per poder evitar possibles efectes negatius i/o perjudicials i, per tant, les molèsties als veïns.

A més, aquesta regulació pot ser útil al servei d'altres objectius d'indubtable interès públic: Així, per una banda, pot servir per evitar que sota l'aparença d'associacions d'usuaris/àries

legalment constituïdes s'implantin en la ciutat iniciatives que no respectin criteris de bones pràctiques, pel què fa a aquest tipus de locals.

I, per l'altra, pot coadjuvar a establir una cultura de col·laboració entre l'administració i les associacions d'usuaris/àries pel que fa referència a la prevenció de riscos associats a les pautes de consum i altres àmbits de mutu interès.

Aquesta Ordenança ha tingut en compte els criteris en matèria de salut pública per orientar les associacions cannàbiques i els seus clubs socials i les condicions de l'exercici de la seva activitat per als ajuntaments de Catalunya, que han estat objecte d'informe favorable del Consell Assessor de Salut Pública en la sessió plenària de 27 de novembre de 2014, aprovats a la Resolució

22


SLT/32/2015, de 15 de gener, publicada al DOGC número 6799 de 29 de gener de 2015.

També la normativa continguda en la "Ley 28/2005, de 26 de diciembre, de medidas sanitarias frente al tabaquismo y reguladora de la venta, el suministro y la publicidad de los productos del tabaco", -modificada per la Llei 42/2010, de 30 de desembre-, i molt especialment les disposicions relatives als clubs privats de fumadors.

Finalment, exposar que l'habilitació legal de l'ajuntament per poder regular aquest tipus d'activitats s'emmarca dins de diferents blocs normatius com s'exposa a continuació. Per una banda la Llei 20/2009 de 4 de desembre de prevenció i control ambiental de les activitats i de forma específica per la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives que en el seu article 3.1, defineix les activitats recreatives com "les activitats que ofereixen al públic la utilització de jocs, màquines o aparells o el consum de productes o de serveis d'oci, entreteniment o diversió, i també les activitats que congreguen persones amb l'objecte principal d'implicar-les a participar-hi o d'oferir-los serveis amb finalitat d'oci, entreteniment o diversió". Aquesta definició té el seu correlatiu urbanístic en l'article 283 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità de Barcelona en el seu text refós aprovat en data 8 d’agost de 1988 i publicat al DOGC el dia 5 de desembre de 1988. L'annex I del Catàleg d'espectacles públics i activitats recreatives aprovat mitjançant Decret 112/2010, de 31 d'agost estableix, dins aquestes tipologies d'ús recreatiu, les d'espai tancat i accés al públic, categoria en què es poden encabir els clubs cannàbics.

La regulació del fenomen dels clubs cannàbics es veu completada amb dues normes com són la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana i l'art. 8 de la Llei 17/1967, de 8 d'abril, per la que s'actualitzen les normes vigents sobre estupefaents, adaptant-les a allò establert al Conveni Únic de 1961 sobre estupefaents de les Nacions Unides. Aquesta llei estableix que tindran la consideració d'articles o gèneres prohibits, els estupefaents inclosos o que s'incloguin a la llista IV dels annexos a la convenció única de 1961 sobre estupefaents, que en conseqüència no podran ser objecte de producció, fabricació, tràfic, possessió o ús, amb excepció de les quantitats necessàries per a la investigació mèdica o científica. I s'hi inclou el cànnabis i els seus derivats.

CAPÍTOL I.- OBJECTE, ÀMBIT I REGLUACIÓ D’USOS Article 1. Objecte.

Aquesta Ordenança té per objecte: La regulació de l’activitat de clubs i Associacions de cànnabis, dins de l’ús religiós i cultural,

previst al vigent Pla General Metropolità (d’ara endavant PGM), establint l’àmbit o zones de compatibilitat d’aquesta activitat i les condicions de l’emplaçament.

Garantir que els locals destinats a local social i punt de trobada dels Clubs Socials de Cànnabis reuneixin les condicions mínimes necessàries per evitar qualsevol tipus de risc en la seguretat, salubritat i higiene de les persones usuàries.

Garantir que els locals destinats a local social i punt de trobada dels Clubs Socials de Cànnabis reuneixin les condicions mínimes necessàries per evitar qualsevol tipus de molèsties als veïns i veïnes.

Garantir que l'activitat es dugui a terme per associacions d'usuaris degudament inscrites en els registres públics.

Establir un règim de distàncies respecte els centres educatius, de salut i esportius. Regular l'obertura de Clubs Socials de Cànnabis legals d'acord amb la jurisprudència del

Tribunal Suprem establert en la Sentència 788/2015 de 9 de desembre, establint un règim de distàncies entre ells.

Establir les condicions en que s’ha de desenvolupar aquesta activitat. Establir mecanismes de col·laboració entre les Associacions dels clubs socials de consum de

cànnabis i l'Ajuntament per a la prevenció de possibles riscs derivats del consum de cànnabis.

23


Article 2. Àmbit d'aplicació.

L’àmbit d’aplicació d’aquesta Ordenança és d'aplicació en tot el terme municipal de Montgat, en aquelles zones i sectors del municipi on està admès l’ús recreatiu associatiu d’acord amb el PGM

Article 3. Regulació de l’ús.L'ús de Club Social de Cànnabis, a efectes urbanístics i ambientals, es considera un ús cultural associatiu, pel que es podrà implantar en els àmbits i/o locals en els que el planejament urbanístic autoritza la implantació d'aquesta modalitat d'ús.

CAPÍTOL II.- CONDICIONS DE L’EMPLAÇAMENT

Article 4. Criteris d'emplaçament.

L'ús de Club Social de Cànnabis, a efectes urbanístics i ambientals, es considera un ús recreatiu associatiu, pel que es podrà implantar en els àmbits i/o locals en els que el planejament urbanístic autoritza la implantació d'aquesta modalitat d'ús i haurà de complir les condicions tècniques exigibles a aquest ús.

Es fixa una distància mínima entre locals destinats a Club Social de consum de cànnabis de 350 metres.

Es prohibeix l'obertura d'una activitat d'aquest tipus a menys de 150 m de centres educatius, centres sanitaris o assistencials, equipaments esportius i centres religiosos i culturals. Així mateix es prohibeix l'obertura d'una activitat d'aquest tipus en qualsevol dels llocs en els quals estigui prohibit fumar.

No es permetrà l'obertura d'una activitat d'aquest tipus a plantes primeres o superiors d'edificis residencials. A més el local haurà de disposar d'una entrada pròpia i directa des de la via pública.

La superfície màxima útil dels locals serà de 200 m2. L’activitat concreta que es desenvolupa en aquests locals fa necessari establir-ne una superfície màxima atès, bàsicament, a dos aspectes: evitar la concentració excessiva dins els propis locals, amb la finalitat bàsica de protegir la salut de la població consumidora i dels propis treballadors, i evitar la concentració excessiva a la via pública.

Article 5.- Còmput de distàncies i mesuraments.

Per mesurar les distàncies mínimes per a la implantació dels establiments regulats en la present Ordenança, es prendrà la línia recta imaginària que va des del punt mig de les portes d'accés principal d'un i altre establiment, sense tenir en compte l'alçada de les edificacions.

Les distàncies mínimes per a la implantació dels establiments regulats en la present Ordenança, entre aquests i els sistemes d'equipaments esportius i centres educatius, culturals, religiosos i sanitaris a què es fa referència en l'anterior apartat, es calcularan des de qualsevol punt del perímetre exterior de l'àmbit de l'equipament, considerant a tal efecte el perímetre real i teòric equidistant.

CAPÍTOL III.- CONDICIONANTS TÈCNICS PER A L’ADMISSIÓ DE L’OBERTURA DE L’ACTIVITAT.

Article 6. Règims d’intervenció d’activitat i d’obra.

Amb independència de les possibles autoritzacions que siguin exigibles per altres administracions públiques en el marc de les seves competències, l’obertura d’un local amb destinació a club o Associació de cànnabis està subjecta al règim de declaració responsable atès que la seva superfície construïda sempre serà inferior a 500 m2, així com al règim de llicència urbanística o de

24


comunicació prèvia, en funció de si aquestes requereixen o no l’elaboració d’un projecte tècnic d’acord amb la legislació sobre ordenació de l’edificació pel que fa a les obres d’adequació del local, en els termes previstos a la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica.

En tal sentit, els supòsits de verificació del compliment de requisits legals, d’esmena de defectes o mancances de requisits legals, règims d’intervenció (inclosa la intervenció municipal relacionada amb la prevenció i seguretat en matèria d’incendis), canvis de titularitat i modificacions, seran els previstos en l’esmentada Llei 16/2015, del 21 de juliol, i altre legislació o normativa concordant. A banda de la manifestació explícita sobre la conformitat de l’activitat amb el règim urbanístic del sòl en les declaracions responsables o comunicacions prèvies, el certificat de compatibilitat urbanística és incorporat d'ofici a la sol·licitud presentada.

L'Associació que es constitueixi per a realitzar l'activitat de Club Social de Cànnabis haurà d'estar legalment constituïda i acreditar-ho en el moment de sol·licitar la llicència d'obres o presentar la comunicació prèvia o la declaració responsable d'obertura, adjuntant una còpia del certificat d'inscripció de l'entitat al Registre d'Associacions de la Direcció General d'Entitats Jurídiques i de Dret de la Generalitat de Catalunya o del Registre Nacional d'Associacions del Ministeri d'Interior, i una còpia dels seus Estatuts i del Reglament de Règim Intern.

Per tal de garantir un correcte funcionament de l’activitat, les instal·lacions elèctriques i de protecció contra incendis dels locals estaran subjectes a les revisions periòdiques que els hi corresponguin en funció de les seves característiques.

Article 7. Documentació i tràmits relatius a la tramitació i procediment.

D’acord amb allò establert a l’article anterior, la documentació a presentar per al desenvolupament de l’activitat segons el règim d’intervenció aplicable és la prevista l’article 13 de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, juntament amb la documentació necessària per justificar el compliment de les condicions tècniques dels articles següents, i si s’escau, d’acord amb el que s’estableixi a la restant normativa sectorial que sigui aplicable.

Article 8.- Condicions específiques per al desenvolupament de l’activitat.

En locals a on es pretengui desenvolupar l’activitat de club o Associació de cànnabis s’haurà de presentar un projecte tècnic que acrediti l’acompliment dels següents paràmetres:

Soroll:L’activitat queda classificada en el Grup IV amb un nivell d’emissió inferior o igual a 84 dB(A), d’acord amb l’apartat 12 de l’Ordenança reguladora del soroll i les vibracions de Montgat. S’haurà de justificar el compliment de la mateixa, així com del Decret 176/2009, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, amb el contingut que s’indica en l’Annex 12 de l’Ordenança.

En el cas que l’activitat treballi en la franja d’horari nocturn haurà de complir els nivells d’aïllament establerts en l’annex 8 de l’Ordenança reguladora del soroll i les vibracions per les activitats de restauració.

En tot cas, l’aïllament que s’haurà d’acreditar serà el necessari per garantir a l’habitatge més afectat un nivell de soroll igual o inferior al valor límit d’immissió permès en ambient interior establerts en l’annex 4 de l’ordenança reguladora del soroll i les vibracions. El projecte per a l'aïllament acústic del local serà projectat per un tècnic competent degudament titulat qui assumirà la direcció facultativa de la seva execució, en el cas que sigui necessària la realització d'obres d'insonorització.

Caldrà comprovar les exigències de l’aïllament acústic seguint les indicacions i metodologia descrita en l’Annex 8 l’Ordenança reguladora del soroll i les vibracions.

25


En cas que disposin d’equip de reproducció sonora, el nivell LAeq,60s ha de ser inferior o igual a 75 dB(A) a 1 metre de la font.

L’Ajuntament pot exigir si ho considera oportú la instal·lació d’un limitador-enregistrador o altres mecanismes similars, per garantir que no es superen els nivells d’immissió a l’interior del local. La instal·lació d’un limitador-enregistrador no ha de substituir en cap cas l’aïllament mínim que ha de tenir l’establiment.

En tot cas caldrà presentar certificat acústic amb mesures “in situ”, emès per tècnic competent que certifiqui l’aïllament projectat i/o el nivell de soroll igual o inferior al valor límit d’immissió permès en l’ambient interior des de l’habitatge més afectat.

Mesures d’accessibilitat:Es donarà compliment a les condicions d’accessibilitat per a l’ús de restauració o de pública concurrència, segons el DB-SUA 9 - Accessibilitat del Codi Tècnic de l’Edificació TE, el Decret 135/1995, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’accessibilitat i els criteris de les Taules d’accessibilitat a les Activitats a Catalunya, Llei d’accessibilitat 13/2014, del 30 d’octubre, o qualsevol normativa que l’ampliï o substitueixi.

Ventilació, eliminació d'olors i estanqueïtat:No es poden llençar a l’exterior, fums, bafs, gasos, vapors o aire amb substàncies en suspensió o a temperatura diferent que l’ambient per les façanes i els patis de qualsevol tipus. Cal disposar d’un sistema d’extracció forçada fins a coberta.

Els recintes on es generin fums i/o olors han d’estar tancats i amb depressió respecte la resta de l’activitat, en cas de disposar de finestres aquestes no podran ésser practicables. Els locals disposaran d'un sistema de ventilació forçada amb els requisits exigits en el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE) o norma que el substitueixi. La categoria de la qualitat de l’aire interior que s’haurà d’aconseguir serà com a mínim IDA 1.

L'extracció forçada d'aire es realitzarà a través d'un conducte exclusiu i estanc fins a la coberta de l'edifici, amb dispositius de filtració i absorció adequats. L'alçada del conducte serà com a mínim d'1 metre per damunt dels careners de les cobertes existents en una circumferència amb un radi de 10 m, agafant com a centre el propi conducte, i es situarà a la mateixa alçada que les obertures dels edificis existents a una distància entre 10 i 25 m del conducte. En la coberta, s'haurà de garantir també que el punt de descàrrega del conducte es situí a una distància horitzontal de com a mínim 3 m respecte de qualsevol element d’entrada d’aire de ventilació (presa d’aire, obertura d’admissió, porta exterior i finestra) i dels espais on pugui haver persones de forma habitual, tals com terrasses, galeries, miradors, balcons, etc. respecte a altres conductes, o bé haurà de superar la seva alçada en mig metre.

S'adoptaran les mesures correctores addicionals que siguin necessàries per tal d'evitar que l'activitat pugui transmetre olors a l'interior o a l'exterior d'altres locals, habitatges i via pública, especialment pel que fa als patis interiors dels edificis d'habitatges i altres elements comuns.

Cambres higièniques:Tenint en consideració la superfície útil màxima permesa, han de disposar de serveis amb la proporció mínima de lavabos i cabines de vàter, , següent:

Fins a 50 persones d’aforament autoritzat: 1 lavabo i 2 cabines. Entre 51 i 150 persones d’aforament autoritzat: 2 lavabos i 4 cabines.

Els serveis s’han d’instal·lar diferenciats entre homes i dones i han de complir els requisits següents: han d’estar allunyats i separats de la sala mitjançant vestíbul d’independència (en el vestíbul hi pot haver el lavabo), ventilats segons el RITE i ben il·luminats; han de disposar de llums de senyalització i d’emergència i les parets han de tenir un mínim de dos metres des del sòl de material impermeable i que es pugui netejar fàcilment.

26


Alçada lliure i accés a la sala principal:Totes les dependencies destinades a presencia permanent de persones tindran una alçada mínima lliure de 2,80 m. La resta de dependencies (lavabos, passadissos, magatzems, etc.) tindran una alçada mínima de 2,20m.L’establiment ha de disposar de doble porta d’accés a l’interior del local o vestíbul de separació entre la porta d’entrada i la sala principal.

Prevenció i seguretat en matèria d’incendis:Es donarà compliment al DB-SI “Seguridad en caso de incendio” del Codi Tècnic de l’Edificació per a l’ús de pública concurrència i als aclariments publicats per la Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo del Ministerio de Fomento i la Direcció General de Prevenció, Extinció d’incendis i Salvaments de la Generalitat de Catalunya, o les normes que les puguin substituir o complementar.

Horari:No podrà obrir més de 8 hores diàries, amb hora d’obertura a partir de les 11 hores del mati i un horari límit de tancament les 22 hores, i els divendres i dissabtes les 24h.

Queda prohibit realitzar qualsevol activitat, excepte les de manteniment i neteja del local, fora de l'horari màxim d'obertura i tancament.

CAPÍTOL IV.- ALTRES CONDICIONANTS PER A L’EXERCICI DE L’ACTIVITAT

Article 9. Altres condicions.1. L’entrada i permanència en el local serà únicament i exclusivament per les persones

associades.2. Es prohibeix l'ocupació o ús de l'espai públic adjacent al local amb cadires, taules, tendals,

etc.3. Els responsables del local seran els encarregats de mantenir l'exterior del local i el seu

voltant en les degudes condicions d'higiene, evitant l'abandonament d'objectes o residus derivats de l'activitat.

4. L'aforament es limitarà segons allò establert al Codi Tècnic de l'Edificació.5. Limitació de l'accés:

a. Per accedir al local s'ha de ser major de 18 anys.b. Cal ser consumidor/a habitual de cànnabis.c. S'ha de ser soci del local. L'accés a les instal·lacions és exclusiu pels associats del

club, la qual cosa es comprovarà amb la verificació del Registre d'Associats que ha de tenir el propi club. També tindran accés al local aquells professionals que ofereixin activitats orientades a la reducció de riscos, així com el personal de serveis i manteniment.

d. No es pot ser soci/a de cap altre Club de Cànnabis.e. Període de carència de 15 dies des de l'admissió a l'associació.f. Cada soci/a ha d'estar avalat/da per un altre membre de l'associació.g. L'Associació és la responsable de garantir l'acompliment de les mesures de control

d'accés al club, mitjançant personal o qualsevol altre sistema, situat a la porta d'entrada. L'Associació, per al control d'accés podrà exigir la presentació del carnet de soci, del DNI o d'altre document justificatiu de la personalitat per tal que acreditin la seva edat.

h. Cal indicar la prohibició de l’entrada a menors de 18 anys mitjançant un rètol indicatiu als seus accessos, visible des de l'exterior. El rètol ha de tenir un format mínim de 30X20 centímetres i les lletres de la inscripció seran de caixa alta, com a mínim de 36 punts. Caldrà indicar-hi igualment l'aforament màxim admès.

6. L'Associació, quan així es disposi a la normativa que li sigui d'aplicació, haurà de concertar els contractes d'assegurances que cobreixin el risc de responsabilitat civil.

7. El Club Social està obligat a comunicar llur baixa quan cessi l'activitat.8. S’ha de donar compliment dels criteris i condicions establerts per la secretaria de Salut

Pública i/o per la subdirecció General de Drogodependència de l’Agència de salut Pública de Catalunya.

27


Article 10. Prohibició de publicitat i de qualsevol altra activitat impròpia.

1. Amb caràcter general, es prohibeix la realització d’activitats que no tinguin relació amb les finalitats i objectius pròpies d’un club o Associació de cànnabis, activitats que estaran recollides als estatuts de les associacions. En aquest sentit s'entén que segons els Codis de Bones Pràctiques elaborats per les diferents Federacions d'Associacions Cannàbiques de Catalunya, són activitats pròpies d'un club social de cànnabis aquelles orientades a la reducció de riscos derivats del consum. No s'entenen com a activitats pròpies d'aquests clubs les exclusivament recreatives.

2. Està prohibit el consum d'altres drogues o begudes alcohòliques dins del club, així com la comercialització de béns o productes consumibles. No obstant això, es permetrà la instal·lació als locals de màquines expenedores de menjar i begudes no alcohòliques per als socis, les quals hauran de complir amb la normativa vigent i comunicar-ho a l’Ajuntament.

3. Queda prohibit el tràfic de drogues i la producció, fabricació, o cultiu de cànnabis a l'interior del local.

4. Està prohibida tot tipus de publicitat de l'associació, dels seus establiments, locals o clubs, i d'activitats de promoció del consum de cànnabis per part dels membres de la mateixa, ni a través de cartells, rètols publicitaris o qualsevol altre suport, en paper o electrònic, o acte a la via pública.

Article 11. Manual de bones pràctiques i protocol per a la convivència.

Els Clubs i Associacions de fumadors de Cànnabis i/o d'altres substàncies anàlogues s'hauran de regir en tot moment pel Manual o Codi de bones pràctiques per les Associacions Cannàbiques elaborat per la Federació d'Associacions Cannàbiques de Catalunya (o entitat que, en el seu cas, la substitueixi).

Article 12. Reducció de riscos i participació.1. Les associacions cannàbiques, acompanyades per altres agents competents, ha d'oferir

serveis d'informació i assessorament professionalitzats en reducció de riscos i danys adreçats als socis, així com de detecció precoç i gestió de consums problemàtics del cànnabis.

2. Alhora, hauran de fer formació en reducció de riscos i danys associats al consum de cànnabis als responsables de la dispensació de cànnabis de l'associació. S'ha de garantir una formació mínima anual.

Article 13. Altres activitats consistents en el consum de substàncies que generen dependència.

Els efectes d'aquesta norma i la regulació continguda en ella serà extensible directament a totes aquelles activitats que comportin directa o indirectament el consum de substàncies que poden generar dependència, excloent expressament les considerades per la Llei 20/1985 com a drogues no institucionalitzades a excepció del cànnabis i els seus derivats. CAPÍTOL IV.- INSPECCIONS I RÈGIM SANCIONADOR

Article 14. Inspeccions.

1. Els titulars i els organitzadors han de permetre i facilitar les inspeccions que acordi l'autoritat competent. El personal d'inspecció pot accedir a qualsevol lloc, instal·lació o dependència, de titularitat pública o privada, amb el límit constitucional de l'entrada domiciliària.

2. Poden fer inspeccions els membres de cossos i forces de seguretat o altres serveis d'inspecció de l'Administració els quals, en l'exercici de llurs funcions, tenen el caràcter d'agents de l'autoritat, en els termes i amb les conseqüències que estableix la legislació general de procediment administratiu. També poden col·laborar en la inspecció persones o empreses amb l'especialització tècnica requerida i l'habilitació suficient.

3. Com a resultat de la inspecció, els agents actuants han d'estendre una acta, en la qual els

28


interessats poden fer constar llur disconformitat i llurs observacions. L'acta s'ha de notificar als interessats i a l'òrgan administratiu competent.

4. Si el resultat de la inspecció constata irregularitats, l'òrgan competent, incoarà el procediment administratiu d'esmena de defectes o mancances de requisits legals previst a l'article 7 de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, esmentada en apartats anteriors i si s'escau les mesures de restauració o sancionador que en virtut del principi de legalitat estableixi la legislació reguladora de les activitats recreatives.

Article 15. Règim sancionador.

1. Constitueixen infracció administrativa d'aquesta ordenança les accions i omissions que representin vulneració dels seus preceptes, tal com apareixen tipificats en els seus articles. La regulació de la potestat sancionadora que fa aquesta ordenança s'entén sense perjudici del que pugui contemplar la legislació sectorial corresponent.

2. Les infraccions administratives d'aquesta ordenança es classifiquen en lleus, greus i molt greus, de conformitat amb l'article 140 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local i seran sancionades de la forma següent:

a) Les infraccions lleus es sancionaran amb multa de fins a 750 EUR i/o suspensió de l'activitat fins a una setmana.

b) Les infraccions greus amb multa de 751 a 1.500 EUR i/o suspensió de l'activitat fins a sis mesos.

c) Les infraccions molt greus amb multa de 1.501 a 3.000 EUR i/o suspensió de l'activitat fins a un any.

3. La imposició de les sancions serà compatible amb l'exigència a l'infractor que reposi la situació alterada al seu estat originari i amb la indemnització pels danys i perjudicis causats pels fets sancionats.

Article 16. Infraccions molt greus.

Als efectes del que estableix aquesta Ordenança són infraccions molt greus, les que així siguin qualificades per la normativa reguladora de les activitats recreatives i de seguretat ciutadana vigents en cada moment i les següents específiques d'aquesta Ordenança:

a) Obrir un establiment i dur-hi a terme les activitats de Clubs Socials de Cànnabis, o fer modificacions, sense tenir les llicències o les autoritzacions pertinents o sense haver fet la comunicació prèvia corresponent, o incomplir- ne les condicions, si comporta un risc greu per a les persones o els béns.

b) Tolerar, els titulars o els organitzadors, activitats il·lícites o il·legals, entre les quals el consum de drogues o de substàncies tòxiques i el tràfic d'estupefaents, o no posar la diligència necessària a l'hora d'impedir-les, sens perjudici de les responsabilitats que es derivin d'aquestes activitats.

c) Excedir l'aforament permès.d) Incomplir de manera greu i reiterada, com a mínim tres vegades en un període de sis

mesos, els horaris d'inici o acabament de l'activitat.e) No permetre l'accés als agents de l'autoritat en l'exercici de Ilurs funcions.f) Admetre menors de 18 anys, de manera reiterada a les seves instal·lacions.g) Trencar els precintes o incomplir les prohibicions fixades per una mesura provisional, mentre

en duri la vigència, o per les resolucions sancionadores.h) No complir la normativa mediambiental aplicable i, particularment, la que garanteixi el

descans dels veïns.i) Incomplir el que estableix aquesta ordenança sobre els contactes d'assegurances de

responsabilitat civil o altres exigibles, si no constitueix una infracció penal.

Article 17. Infraccions greus.

Als efectes del que estableix aquesta Ordenança són infraccions greus les que així siguin qualificades per la normativa reguladora de les activitats recreatives vigents en cada moment, i les següents específiques d'aquesta ordenança:

a) Incomplir els requeriments i les resolucions de les autoritats competents.b) L'ocupació o ús de l'espai públic termener al local amb cadires, taules, tendals, etc.

29


c) No mantenir l'exterior del local i el seu voltant en les degudes condicions d'higiene, evitant l'abandonament d'objectes o residus derivats de l'activitat.

d) Tenir un cultiu en el local.e) No complir les condicions de salubritat dels locals segons allò establert en la normativa

vigent, així com de les zones de consum.f) Realitzar activitats que no tinguin relació amb les activitats pròpies d'un Club Social de

Cànnabis.g) Admetre a persones que no siguin consumidores habituals de cànnabis, o que siguin sòcies

d'altres clubs de cànnabis, o que no siguin sòcies del club de cànnabis, o que no s'hagi respectat el període de carència de 15 dies des de la seva adscripció a l'associació, o que no hagi estat avalat per un altre membre de l'associació.

h) Tolerar el consum de begudes alcohòliques dins del club.i) Incomplir les normes específiques sobre les mesures de control d'accés al club, mitjançat

personal o qualsevol altre sistema, situat a la porta d'entrada.

Article 18. Infraccions lleus.

Als efectes del que estableix aquesta Ordenança són infraccions lleus, les que així siguin qualificades per la normativa reguladora de les activitats recreatives i de seguretat ciutadana vigents en cada moment, i les següents específiques d'aquesta ordenança:

a) No col·locar els rètol de prohibició d'accés a menors de 18 anys mitjançant un rètol indicatiu als seus accessos, visible des de l'exterior.

b) No oferir serveis d'informació i assessorament professionalitzats en reducció de riscos i danys adreçats als socis i sòcies (entitats especialitzades) així com de detecció precoç, seguiment i derivació de consums problemàtics del cànnabis.

c) No fer formació en reducció de riscos i danys associats als consums de cànnabis als responsables de la dispensació de l'associació. (garantint-se una formació mínima anual).

d) Vendre o comercialitzar en les seves instal·lacions béns o productes consumibles fora de les màquines expenedores de menjar i begudes no alcohòliques per als socis.

e) Realitzar qualsevol tipus de publicitat de l'associació o dels seus establiments, locals o clubs, i d'activitats de promoció del consum de cànnabis per part dels membres de la mateixa, ni a través de cartells, rètols publicitaris o qualsevol altre suport, en paper o electrònic.

f) És una falta lleu qualsevol incompliment de les condicions o els requisits establerts per questa ordenança, sempre que no estigui tipificat com a infracció molt greu o greu.

Article 19. Responsabilitat.

1. Seran responsables de les infraccions comeses les entitats titulars de l'activitat.2. Les entitats responsables d'una infracció d'aquesta ordenança, a més de ser sancionades

amb la corresponent multa, hauran d'abonar les despeses que es derivin de la reposició pels danys i perjudicis que hagi pogut ocasionar la seva conducta, sempre i quan no hagin procedit voluntàriament a la reposició a la situació anterior.

Article 20. Graduació de les sancions.

1. La graduació de les sancions tindrà en compte els criteris següents:a. L'existència d'intencionalitat o reiteració.b. La naturalesa dels perjudicis ocasionats.c. La reincidència, per comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la

mateixa naturalesa.d. La transcendència social.e. Si s'escau, el fet que l'objecte de la infracció sigui legalitzable.f. El benefici derivat de l'actuació infractora.g. El grau de participació per títol diferent de la persona infractora principal.

2. En el cas d'infraccions lleus i sense que els fets hagin ocasionat danys als béns públics, es podrà rebaixar la sanció fins al 50% de la quantia màxima prevista, si la persona denunciada reconeix la seva responsabilitat com autor dels fets, renuncia a presentar al·legacions, o

30


recursos i abona l'import en els deu dies següents a la formulació de la denúncia. Article 23. Concurrència de sancions.

1. Incoat un procediment sancionador per dues o més infraccions entre les quals hi hagi relació de causa-efecte, s'imposarà només la sanció que resulti més elevada.

2. Quan no es doni la relació de causa-efecte a la que es refereix l'apartat anterior, als responsables de dues o més infraccions se'ls imposaran les sancions corresponents a cadascuna de les infraccions comeses, llevat que s'apreciï identitat de subjectes, fets i fonaments. En aquest darrer supòsit s'aplicarà el règim que sancioni amb major intensitat, gravetat o severitat la conducta de la que es tracti.

Article 24. Prescripció i caducitat.

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys; i les lleus, al cap de sis mesos. Aquests terminis es començaran a comptar a partir del dia en què la infracció s'hagués comès.

2. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; les imposades per faltes greus, al cap de dos anys; i les imposades per faltes lleus, al cap d'un any. Aquests terminis es començaran a comptar des del dia següent a aquell en què hagués adquirit fermesa en via administrativa la resolució per la qual es va imposar la sanció.

3. Transcorreguts sis mesos des de l'inici del procediment sancionador sense que aquest s'hagi resolt i notificat, es produirà la seva caducitat. Aquests terminis s'interrompran en el supòsit que el procediment s'hagués paralitzat per alguna causa imputable a persones interessades o perquè els fets hagin passat a la jurisdicció penal.

Article 25. Mesures cautelars.

1. L'òrgan competent per a la incoació del procediment sancionador pot adoptar, mitjançant resolució motivada, les mesures cautelars de caràcter provisional que siguin necessàries per a la bona finalitat del procediment, evitant el manteniment dels efectes de la infracció i impulsant les exigides pels interessos generals. En aquest sentit, podrà acordar el tancament de les activitats que es realitzin sense llicència, i la retirada i comís d'objectes, materials, utensilis o productes amb què s'hagués generat la infracció.

2. La mesura de comís la podrà adoptar la Policia Local després de formulada la denúncia preceptiva; i haurà de ser mantinguda, modificada o aixecada per l'òrgan que incoï el procediment.

Article 26. Mesures sense caràcter sancionador.

No tenen caràcter sancionador el tancament o la prohibició o suspensió d'un club de cànnabis obert al públic que no tenen la llicència o l'autorització corresponents, fins que no es restableixi la legalitat. Aquestes mesures poden ésser adoptades per l'administració competent en matèria d'inspeccions i sancions, després d'haver donat audiència a les persones interessades.

Article 27. Relació dels fets denunciats amb altres ordenaments.

En qualsevol moment del procediment sancionador en què els òrgans competents estimin que els fets també poden ser constitutius d'il·lícit penal, ho comunicaran a l'autoritat judicial corresponent, i s'ha de suspendre el procediment fins que no hi hagi resolució judicial.

Article 28. Competència per a sancionar.

A l'efecte de sancionar, l'òrgan competent és l'alcalde president de la corporació, o l'òrgan que, per raó de la matèria, tingui delegada la competència.

A l'efecte d'incoar expedient i nomenar-ne instructor, és competent el regidor delegat que, per raó de la matèria, tingui atribuïda la competència de conservació del bé jurídic protegit.

31


DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA.Els locals regulats en la present Ordenança prèviament autoritzats per l'Ajuntament i en funcionament, i els que hagin presentat els preceptius règims de comunicació tindran un termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de la present Ordenança per a la seva adaptació, pel que fa a les condicions indicades a l'articulat d'aquesta Ordenança.

En el supòsit que algun d'aquests locals incompleixi les distàncies mínimes establertes a l'article 4 de la present Ordenança, es considerarà, als efectes oportuns, que es troben en situació de fora d'ordenació. En aquests casos, no s'autoritzaran canvis de titularitat ni modificacions substancials.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL.

La remissió que es fa a la normativa amb rang legal que reguli les activitats recreatives i de seguretat ciutadana serà la vigent en cada moment i s'entén actualitzada de forma automàtica aquesta remissió.

DISPOSICIÓ FINAL.

La present Regulació entrarà en vigor als 15 dies de la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

ANNEX.ZONES D’EXCLUSIÓ

Segon.- Sotmetre l’expedient a informació pública i audiència als interessats pel termini mínim de 30 dies per a la presentació de reclamacions i suggeriments, mitjançant publicació d’aquest acord al portal web de l’Ajuntament, al Tauler d’Edictes i al Butlletí Oficial de la Província, conforme allò establert als articles 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, i article 133.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

_Tercer.- En el supòsit que no es presentessin reclamacions, l’Ordenança es considerarà

32


aprovada definitivament de forma automàtica, havent de publicar-se el text íntegre de la mateixa al portal web de l’Ajuntament, al Tauler d’Edictes i al Butlletí Oficial de la Província i donar-se trasllat de l’acord i del text definitiu de l’Ordenança Municipal a la Delegació del Govern i a l’òrgan corresponent de la Comunitat Autònoma per al seu coneixement i efecte oportú.”El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu bona nit a tothom; farem una mica d'antecedents; en els darrers anys en el municipi de Montgat igual que ha succeït en altres poblacions s'han anant registrant diferents clubs socials privats de consum de cànnabis. Aquests clubs socials de consum de cànnabis es constitueixen com a associacions sense ànim de lucre, que s’ auto abasteixen i distribueixen cànnabis entre els seus propis socis tots ells majors d'edat i en un àmbit privat, reduint danys associats al mercat clandestí i a determinats usos dels cànnabis. L’objectiu o un dels principals objectius d'aquesta ordenança que en aquí Montgat no hi comptàvem amb ella, és una i per exemple en primer lloc, és garantir que els locals destinats a local social i de punt de trobada dels clubs social de cànnabis reuneixin les condicions mínimes i necessàries per evitar qualsevol tipus de risc en la seguretat, salubritat i higiene dels usuaris. Un altre punt que vol cobrir és garantir que els locals destinats a locals socials i punt de trobada dels clubs socials de cànnabis reuneixin les condicions mínimes i necessàries per evitar qualsevol tipus de molèsties als veïns i veïnes que puguin estar al voltant. Garantís que l'activitat és dugui a terme per associacions d'usuaris degudament inscrits en els registres públics, perquè compleixin amb la seva funció i un altre punt també important és establir un règim de distàncies respecte els centres educatius, de salut i sanitàries. En el cas nostre hem establert una distància de 150 m. També s'ha establert una distància entre els diferents clubs que és de 350m. Aquesta distància respecte a les escoles, clubs esportius o centres sanitaris, és perquè ni que sigui d'una manera indirecta la promoció del consum d'una substància que pot tenir especials afectes nocius en la salut de determinades poblacions de risc com ara els menors d'edat o persones diagnosticades amb patologies mentals. Creiem que la no regulació pot produir la progressió vers al model de clubs "comercials" amb ànim de lucre, que no és la funció dels clubs de cànnabis; Dificultats d'incorporació de missatges preventius de reducció de riscos i danys a la població consumidora. I el desconeixement sobre la composició, la potència de la planta i dels seus derivats. I per això portem a aprovar aquesta ordenança i esperem que sigui aprovada per tothom. La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies Sr. Sánchez; Sr. Pablos quan vulgui.

El Sr. Pablos (C's), diu sí evidentemente estaremos a favor de esta propuesta, de esta ordenanza; nuestro partido siempre ha sido defensor de la legalización del consumo del cánnabis; esperemos que algún día se consiga realizar porque tenemos muy claro que cuando se apruebe desaparecerá un tanto por ciento muy elevado de toda la mafia que genera precisamente y todo el mercado negro que genera el consumo de esto; entonces nos parece correcto que mientras tanto tengamos una ordenanza que regule, que no la teníamos, para el consumo y que estos locales sean controlados y vigilados para que se dediquen exclusivamente a lo que se presupone que están destinados y es solamente al consumo interno dentro del local, de esta sustancia. Con lo cual nada a decir, lo encontramos todo correcto, solo que curiosamente esta ordenanza ha generado paralelamente una situación que nos ha dejado un pelín perplejos o curiosos y es una especie de seudo consulta popular que se ha realizado en la cual el ayuntamiento a través de la redes sociales proponía que se iba a aprobar hoy aquí esta ordenanza y estaba entonces pidiéndole a los ciudadanos que votasen qué opinaban sobre el tema de la ordenanza del cánnabis. Está puesto en la página web del Ayuntamiento; pidiendo la opinión de los ciudadanos sobre este tema. A mí me parece muy bien pero como se

33


trata de una seudo consulta popular me gustaría primero saber si realmente algún ciudadano ha escrito y ha dado alguna opinión; y lo otro aprovechando la coyuntura de esa seudo consulta popular decir que aunque los once mil habitantes de Montgat hubiesen escrito diciendo que no quieren estos clubs no se puede impedir, puesto que la Ley está para todos, la democracia conlleva eso; entonces intentar hacer una seudo consulta no vinculante y dar una serie de simuladas esperanzas a unos ciudadanos en actuar en alguna cosa que no poden actuar, es engañarles y es venderles un algo que no tiene sentido; simplemente era esa parte curiosa la que me ha chocado; pero bueno si hay datos de esa consulta me gustaría si los pudiesen publicar. Gracias.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies Sr. Pablos; Sr. Raül Abad?

El Sr. Abad (PSC-CP), diu bé nosaltres aquesta aprovació inicial estem d'acord però volem fer unes consideracions també; de fet amb el Regidor ja ho varem comentar a la informativa doncs que hi ha unes zones d'exclusió; actualment hi ha uns centres de cànnabis perquè estem parlant que aquesta ordenança és per les de nova creació les qual demanin llicència d'activitat a Montgat. Per una banda s'ha de registrar a la Generalitat i en segona instància han de demanar permís al municipi per poder implantar la seu raó social per fomentar aquest consum. Actualment tenim unes en funcionament que no estan registrades en aquí, no tenen l'activitat evidentment perquè van ser anteriors a aquesta ordenança que estem aprovant avui i que després s'hauran de regularitzar. Hauran de fer una control que això ho porta a terme els Mossos d'Esquadra juntament amb Policia Local perquè algunes d'elles estan properes a zones educatives i centres educatius que no es poden permetre per aquesta ordenança; per tant a posteriori s'haurà de fer una revisió i un control d'aquest centres que demanin la llicència d'activitats i els que no doncs demanar el tancament; però clar com estem parlant de pisos o espais que són privats, això també és difícil de controlar. Però bé això ja és una tasca policial que a partir d’aquí ja farà la seva acta adient sobretot si veu menors en allà, en el carrer d'aquest espai consumint o traficant esperem que no perquè això estem parlant d'una paraula una mica pujada de to, i bé més que res comentar això que tinguem en compte que els que tenim actualment no legalitzades amb la seva llicència pertinent que s'haurà de fer una revisió i un control d'aquestes. Però estem d'acord en regular el consum de cànnabis perquè és terapèutic i també és bo per segons quines persones i pels joves també perquè s'ho passin bé.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies Sr. Raül Abad; Sra. Puig?

La Sra. Puig (CIU), diu bona nit. Doncs bé el meu discurs està una mica en la línia del Sr. Raül Abad, evidentment estem d'acord amb la ordenança i votarem a favor; però la realitat no es queda en aquí només, no. Els que existeixen, els llocs que estan exercint l'activitat tot i tenir el registre de la Generalitat com a entitat soci cultural, però no tenen l'activitat i probablement si volguessin legalitzar-ho ara amb aquesta ordenança igual no complirien i no podrien tirar endavant. A les hores saber una mica què preveuen fer davant d'aquesta situació, si faran algun seguiment i si hi haurà una mica de pressió policial per desatascar una mica aquests locals que ara estan actuant il·legalment, no. Gràcies.

La Sr. Alcaldessa , diu moltes gràcies Sra. Puig.

La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu jo més que res faig un aclariment al Sr. Pablos; no s'ha fet cap consulta popular. El que s'ha fet, s'ha complert un tràmit preceptiu des de l'aprovació de la Llei 39 i 40 de procediment d'administratiu comú de les administracions públiques i també la Llei del sector públic que estableix que prèviament a l'aprovació de

34


l'ordenança s'ha d'obrir un tràmit de consulta prèvia. Això és el que diu la nova legislació que és un tema d'obertura dels marcs normatius previs al tràmit reglat que s'obrirà d'informació pública una vegada aprovada inicialment. Per tant no és que sigui una consultat popular que la gent digui, senzillament s'ha informat que l'Ajuntament està revisant aquesta ordenança, s'han explicat els arguments i els motius del perquè l'Ajuntament preveu fer això, val que és el que bàsicament ha estat explicant el Regidor Sr. Sánchez, i el que s'ha complert és un tràmit preceptiu. I a més amb l'anunci s'explicava l'article, ara aquest no me'l sé de la Llei tal, s'obre i s'inicia el tràmit de consulta pública pel període de tants dies i s'ha fet estrictament un tràmit normatiu. Durant aquest període aportacions no s'han rebut cap, val; però s'ha fet el que tocava. Publicar amb tota la informació de què és, quin és el motiu el perquè i amb quina finalitat i s'ha donat difusió perquè la gent ho sàpiga. I ja està; és un compliment d'un tràmit estrictament procedimental. La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies; Sr. Sánchez, si vol.

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu estem d'acord amb el que diu el Sr. Pablos, nosaltres no podem impedir aquesta activitat ni és el sentit de l'ordenança, perquè és una activitat que està legalitzada i a més a més si en el cas que en el moment de fer l'ordenança s’hagués hagut de posar alguna sèrie de condicionants com perquè no se'ns pogués instal·lar cap club de cànnabis estaríem prevaricant perquè sabríem que estaríem fent algo que no era correcte. Respecte al tema de què farem. El que farem és aplicar l'ordenança tal com està; hi ha una disposició transitòria que un cop aprovada l'ordenança en sis mesos aquelles activitats que ells declarin que estan fent hauran de complir amb els requisits que demana l'ordenança. En el cas que ens trobéssim que existís, si és que fos el cas, un club que estigués amb la seva llicència, com que l'ordenança no es podia ampliar amb caràcter retroactiu, no hi podríem fer res. L'únic que sí podríem fer és que si hi hagués alguna modificació algun canvi aleshores sí que els hi podríem demanar que complís amb tot el tema de seguretat, salubritat, etc... El que farem un cop passat aquests sis mesos és aprovar conjuntament tal com ha comentat el Sr. Abad, que ell ho sap pel temps que ha estat a govern, doncs ser molt curós, si entra la policia i els Mossos d'Esquadra doncs anar a intentar regularitzar aquests llocs. Entenguem que també són unes activitats que no estan obertes al públic. No són locals que estan oberts; no estan publicitats i ni està la porta oberta perquè algú pugui entrar quan vulgui. Implica la seva dificultat. Però bé tot i això ja fa un temps que s'està treballant i el que farem és aplicar l'ordenança.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies Sr. Sánchez; Sr. Pablos?

El Sr. Pablos (C's), diu si, Sra. Ribot, ya me leeré el articulo ese para saber exactamente qué dice, pero que aun y así de nada sirve que se ponga esa consulta cuando no están los expedientes colgados en la web y los ciudadanos no pueden ver; entonces cómo va, pregunto, cómo van a opinar sobre esto en esa pregunta que se hacía; se va a aprobar una ordenanza de regulación de cánnabis. Vale, pero si nadie puede leer la ordenanza, no entiendo la finalidad. Da la sensación que el poner eso según esa Ley que ya me leeré exactamente lo que dice parece ser que hay que parecer honestos sin serlo y lo veo estaño. Porque es que no le veo la finalidad de consultar sobre un expediente que no está colgado en la web y que los ciudadanos no pueden leerlo, cómo pueden opinar sobre él y qué tipo de email pueden enviar al Ayuntamiento para dar una opinión; es que no lo entiendo. Se me hace complicado; entonces por eso me hizo mucha gracia esa especie de seudo consulta pero si hay una Ley que la ampara ya me la leeré bien para tener claro; pero me sigue quedando claro porque precisamente una de las cosas que ya se ha pedido en algún Pleno anterior y es precisamente que se cuelguen los expedientes

35


cuando se viene al Pleno para que los ciudadanos puedan leerlos y tenerlos; hay ayuntamientos que ya lo hacen y se puede leer antes de llegar, no solamente unos capítulos del orden del día y entonces ante esa situación sí que los ciudadanos podrían una vez leído podrían opinar; que está bien tener la opinión meramente por tenerla; sin que sea decisoria y sin ser vinculante; eso estaría correcto.La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies Sr. Pablos; més intervencions? No; doncs Sra. Ribot si vol contestar?

La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu l'equip de govern en aquí no hem fet la Llei; senzillament l'apliquem i en aquest sentit la Llei parla d'una consulta informativa prèvia. No té que haver l'ordenança; no ha d'haver-hi; això es començarà a partir de demà o en el moment que s'aprovi formalment, llavors s'exposarà el reglament, es publicarà al BOP i a partir d'aquí s'obre el període d'al·legacions que pot fer qualsevol ciutadà. Això és un tràmit previ que s'ha fet amb la legislació actual per informar que s'està treballant en aquest tema. I qui vulgui presentar propostes en caràcter general, obert; val, això és el que diu la normativa; és un tràmit d'informació; per tant no ha d'haver ni l'expedient ni ha d'haver, perquè a més a més la Llei et diu quins ítems, quina informació has de donar; o sigui no té perquè; perquè es previ a l'aprovació. Ara, a partir de l'aprovació sí que hi ha un tràmit d'inici d'aprovació inicial, que qualsevol persona pot presentar al·legacions, pot presentar propostes. Si n'hi haguessin hagut durant aquesta fase prèvia de consulta s’avaluarien conjuntament amb les al·legacions i s'estimarien o no; però és un tràmit previ, preliminar. Això és nou, d'aplicació d'aquest any des de que va entrar en vigor la Llei 39, per tant és el que s'ha fet. Llegeixi la Llei. Sé que ho farà; i si té algun dubte li aclariran els Serveis Jurídics de l'Ajuntament.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies; en tot cas passaríem a la votació.


VII.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE LES RETRIBUCIONS DELS REGIDORS I REGIDORES AMB DEDICACIÓ PARCIAL I DELS IMPORTS PER ASSISTÈNCIA A LES SESSIONS DE PLE I DE LES COMISSIONS INFORMATIVES. (EXP. 625/2017).

Tot seguit se sotmet a consideració del Ple una proposta de la Regidoria de Recursos Econòmics i Serveis Interns, la qual es transcriu a continuació,

“Antecedents:

Primer.- Per acord de Ple en sessió extraordinària de data 29 de juny de 2015, modificat per acord de ple data 28 de gener de 2016, es van acordar les retribucions dels càrrecs amb dedicació parcial així com els imports per assistència a les sessions de Ple i de les Comissions Informatives.

Segon.- Per Decret d’Alcaldia núm. 2017-0261 de data 22 de març de 2017 es va modificar el Cartipàs municipal, nomenant als nous membres de la Junta de Govern Local.

Fonaments de Dret:- Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local.- Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei

Municipal i de Règim Local de Catalunya. - Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Montgat.

36


Vist el que disposa l’article 75.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local i l’article 34 a) del ROM, en relació a les quantitats econòmiques que tindran dret a percebre en concepte d’assistència als òrgans col·legiats dels quals formen part, tots aquells regidors que no tinguin règim de dedicació exclusiva ni parcial.

Atès que les retribucions proposades per dedicació parcial respecten el límit legal establert per l’article 75 bis de la LRBRL.

Vist que hi ha crèdit adequat i suficient.

Per tant, en l'exercici de les competències conferides en virtut de la delegació efectuada per l'Alcaldia a la Regidora delegada de Recursos Econòmics i Serveis Interns, mitjançant el Decret número 227/2015, de data 19 de juny de 2015, PROPOSO al Ple l’adopció dels següents

A C O R D S :

Primer.- Adaptar els càrrecs que són exercits en règim de dedicació parcial a la modificació del Cartipàs Municipal aprovada per Decret d’Alcaldia núm. 2017-0261 de data 22 de març de 2017 resultant com segueix:

CÀRREC RETRIBUCIÓ ANUAL

(14 PAGUES)Alcaldessa 20.689,00€1ra. Tinent d’Alcalde i Regidora d’Acció Social, Dona i Salut i Educació 20.074,00€2n. Tinent d’Alcalde i Regidor d‘ordenació del Territori, Esports, Obres, Infraestructures i Serveis.

20.074,00€

4ta. Tinent d’Alcalde i Regidora de Recursos Econòmics i Serveis Interns, Ciutadania i Participació 20.074,00€3r. Tinent d’Alcalde i Regidor de Via Pública, Parcs i Jardins

20.074,00€

5è. Tinent d’Alcalde i Regidor de Promoció Econòmica, Promoció de la Vila i Consum

--------

Regidora de Sostenibilitat, Comunicació, Mobilitat i Transports18.655,00€Regidor de Cultura, Festes i Joventut

18.655,00€

Segon.- Establir a favor dels membres d’aquesta Corporació que no tinguin dedicació parcial els imports següents per assistència a òrgans col·legiats:

- Per assistència al Ple: 100€ - Per assistència a les Comissions Informatives: 50€- Per assistència a la Junta de Govern Local: 200€

Tercer.- Comunicar els presents acords al Departament de Recursos Humans, i a la Intervenció i Tresoreria Municipals pel seu coneixement i als efectes pertinents.”

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu alguna intervenció? Sr. Pablos.

El Sr. Pablos (C's), diu sí estamos totalmente de acuerdo con este cambio, con esta aportación nueva; la situación evidentemente es súper entendible, ante la entrada en el equipo de gobierno de un nuevo regidor que no va a obtener ningún tipo de nómina ni de

37


sueldo, solamente la ampliación de los 200€ de la Junta de Gobierno, nos parece totalmente correcto sólo que opinamos que podrían haber sido ustedes un poquito más generosos y haber ampliado también los plenos y las informativas. Solamente esto.


El Sr. Abad (PSC-CP), diu nosaltres estem també d'acord però hem vist que les retribucions queden igual i la única modificació és per l'entrada del company Abad i veiem just que per la seva feina pugui percebre aquests diners. Aquesta compensació econòmica.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies; alguna intervenció? Sr. Garcia.

El Sr. Garcia (CiU), diu nosaltres votarem a favor; estem d'acord i sempre ho hem manifestat; estem absolutament d'acord en que aquelles persones que tenen una dedicació provada i constatada cobrin per ella; per tant en aquest cas no tenim cap inconvenient en reconèixer que segurament el Sr. Abad ho farà; per tant a favor. Només dir-li’s que doble rasero novament perquè hi ha òrgans als que vostès convoquen a regidors sense remunerar les existències com per exemple les Meses de contractació a les quals no he anat ni a una perquè evidentment haig de deixar de treballar, haig de demanar permís. Penso que les persones que dediquen una part del seu temps que han de deixar de treballar demanar festes o simplement dedicar una vida professional a la gestió pública doncs han de ser remunerades. Això és un tema que ens hauria de servir per reflexionar profundament. En aquest cas evidentment sort i endavant.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies; passaríem a la votació.


VIII.- PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES BASES D’EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST MUNICIPAL DE 2017. (EXP. 3226/2016).

A continuació se sotmet a consideració del Ple una proposta de la Regidoria de Recursos Econòmics i Serveis Interns, la qual es transcriu a continuació,

“Antecedents

Primer.- Per acord de ple de en sessió extraordinària celebrada el dia 13 de desembre de 2016 es va aprovar el Pressupost municipal per a l’exercici de 2017, conjuntament amb les Bases d’Execució del Pressupost.

Segon.- L’article 27 de les Bases d’Execució del Pressupost vigent estableix:

“Article 27. Indemnitzacions per assistència a òrgans col·legiats

1. Els membres de la Corporació sense dedicació exclusiva o parcial, percebran indemnitzacions per assistència a les sessions dels òrgans col·legiats d'acord amb les quanties següents:- Ajuntament Ple: 100€- Comissions Informatives: 50€

2. L'acreditació de l'assistència als òrgans col·legiats serà expedida pel secretari de l'òrgan corresponent.”

38


Tercer.- Per Decret d’Alcaldia núm. 2017-0261 de data 22 de març de 2017 es va modificar el Cartipàs municipal, nomenant als nous membres de la Junta de Govern Local. Vist que els regidors que no tenen règim de dedicació exclusiva ni parcial tenen dret a percebre en concepte d’assistència als òrgans col·legiats dels quals formen part.

En conseqüència, cal procedir a modificar l’acord d’assistències per tal de incloure les de la Junta de Govern Local.

Fonaments de Dret:- Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei

reguladora de les hisendes locals.- Reial Decret 500/90, que desenvolupa el capítol primer del títol sisè de la Llei 39/1988,

de 28 de desembre.

Per tot l’exposat, en l'exercici de les competències conferides en virtut de la delegació efectuada per l'Alcaldia a la Regidora delegada de Recursos Econòmics i Serveis Interns, mitjançant el Decret número 227/2015, de data 19 de juny de 2015, PROPOSO al Ple l’adopció dels següents

A C O R D S :

Primer.- Aprovar inicialment la modificació de l’article 27 de les Bases d’Execució del Pressupost municipal per a l’exercici 2017 tal com segueix:

On diu:“Article 27. Indemnitzacions per assistència a òrgans col·legiats

1. Els membres de la Corporació sense dedicació exclusiva o parcial, percebran indemnitzacions per assistència a les sessions dels òrgans col·legiats d'acord amb les quanties següents:- Ajuntament Ple: 100€- Comissions Informatives: 50€

2. L'acreditació de l'assistència als òrgans col·legiats serà expedida pel Secretari de l'òrgan corresponent.”

Ha de dir:“Article 27. Indemnitzacions per assistència a òrgans col·legiats

1. Els membres de la Corporació sense dedicació exclusiva o parcial, percebran indemnitzacions per assistència a les sessions dels òrgans col·legiats d'acord amb les quanties següents:- Ajuntament Ple: 100€- Comissions Informatives: 50€- Junta de Govern Local: 200€

2. L'acreditació de l'assistència als òrgans col·legiats serà expedida pel secretari de l'òrgan Corresponent”

Segon.- Exposar al públic, en compliment del que estableix l'art. 20.1 del RD 500/1990, en relació amb l'art 169.1 del RDL 2/2004, el present acord previ edicte publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a l’e-tauler de la corporació així com al portal de transparència, per 15 dies hàbils, durant els quals els interessats podran procedir al seu examen i presentar les reclamacions que estimin oportunes, davant el Ple.

Tercer.- El present acord es considerarà definitivament aprovat, amb caràcter automàtic,

39


de no presentar-se reclamacions en el termini abans esmentat.

Quart.- Trametre’n una còpia a l’Administració de l’Estat, així com, a l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies; Sra. Ribot si vol fer una petita introducció.

La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu aquest punt es conseqüència de l'anterior; és per mantenir la coherència de les bases d'execució del pressupost; no representa re més que traslladar el que s'ha aprovat abans en el document.


II.- PART DE CONTROL

I.- MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS D’ERC, ICV, PRE-AR I MES INSTANT A MODIFICAR EL PROJECTE DE REIAL DECRET PEL QUAL ES REGULA EL CONSUMIDOR VULNERABLE D’ENERGIA ELÈCTRICA, EL BO SOCIAL I LES CONDICIONS DE SUSPENSIÓ DEL SUBMINISTRAMENT PER A CONSUMIDORS AMB POTÈNCIA CONTRACTADA IGUAL O INFERIOR.

La Sra. Sanllehy (ICV), diu abans passaré a donar una mica d'explicació perquè té molt de part expositiva però perquè entengui el públic també el que estem votant. Es tracta de presentar als resultats de la votació d'aquí perquè es tingui en compte de cara a modificar el projecte del Reial Decret pel qual es regula el consumidor vulnerable. S'ha de dir, que, i això no és un tema d'Autonomia, ni de govern local, ni de l'Estat Espanyol, és un tema de regulació que existeix a Catalunya per protegir a les persones que són vulnerables amb el tema de pobresa energètica i amb l'àmbit habitacional; és una Llei que tenim aprovada pel Parlament i que s'està complint a Catalunya, que a més s'està complint i els ajuntaments estan col·laborant, sobretot els serveis socials dels ajuntaments, en fer els informes de vulnerabilitat i tota la tramitació que significa les ajudes econòmiques per no deixar a cap llar sense subministrament, tant de llum, com d'aigua i gas, i en el model que es vol aprovar s'introdueixen unes coses que pensem que no podem acceptar; i no podem acceptar-la primer perquè fa responsables a les administracions locals dels talls de subministrament; i m'explicaré. Si en el termini de cinc mesos no s'ha emès un informe per part dels serveis socials, l'Ajuntament ha pagat el 50% de la factura que deu l'usuari i s'ha ingressat, encara que la persona sigui vulnerable es procedirà al tall de subministrament. L'altre qüestió que no contempla és la mesura de precaució abans de un tall; la Llei catalana en aquest cas preveu que tenen que haver-hi unes precaucions abans de tallar qualsevol subministrament i davant del dubte no es talla. A més, no només per temes de pobresa sinó per temes del que se'n diu dependència energètica. Hi ha persones que per sobreviure necessiten estar connectades, per exemple, a un aparell d'oxigen. O tenen una teleassistència per temes de salut, o tenen teleassistència per temes de violència de gènere. Bé aquesta podria ser més obviable; però hi ha una sèrie d'aparells, obviable perquè no depèn tant de la corrent; hi ha una sèrie d'aparells que són vitals per la teva seguretat i per la teva salut; aquesta Llei no es contempla. Però a part, coses que també són bastant greus es que estem en un país que mentre és el país que té la llum més cara i més índex de pobresa energètica, paral·lelament les companyies són les que més beneficis tenen. I això també s'ha de dir. Per tant i resumint: no té en compte la situació de vulnerabilitat de moltes persones; càrrega sobre els ajuntaments els talls de llum; posen mesures que és tan difícil tramitar que ja tenen comptat que pràcticament el 50% de persones que tinguin vulnerabilitat en aquest àmbits no faran la tramitació. Llavors amb tot aquest panorama la Sra. Secretària llegirà els acord que demanem

40


prengui el Ple.

“El 31 de gener es va votar en el Ple del Congrés dels Diputats el Reial decret llei RDL 7/2016 pel qual es regula el mecanisme de finançament de l'anomenat bo social elèctric. El títol del Reial decret també feia al·lusió a "altres mesures de protecció al consumidor vulnerable d'energia elèctrica", però més enllà del sistema de finançament del bo, la resta va quedar pendent d’articulació fins l’actual projecte de reial decret pel qual es regula el consumidor vulnerable d'energia elèctrica, el bo social i les condicions de suspensió del subministrament per a consumidors amb potència contractada igual o inferior a 10 Kw.

El govern del PP va dur al Congrés aquell Reial Decret, no per convenciment, sinó perquè estava obligat a modificar el model de repartiment del finançament del bo social després de la recent sentència del Tribunal Suprem que obligava a modificar el règim de finançament al considerar-lo "discriminatori" i incompatible amb la directiva europea 2009/72/CE.

El Reial Decret de finançament del bo social elèctric que es va convalidar al congrés, fruit d’un pacte entre el PP i el PSOE, no va ser objecte d’un nítid debat, ni social ni polític, ni tan sols va ser un debat sobre la pobresa energètica, del seu abast i de les seves causes, un problema que afecta més de cinc milions de persones, un 11% de la població a l’Estat espanyol.

Una pobresa energètica que ha d'atendre en el seu conjunt els serveis bàsics d'aigua, gas, llum com un dret bàsic de la ciutadania que ha de cobrir l'Estat i les diferents administracions. I en un context on milions de persones estan atrapades en el triangle format per una energia cara, uns baixos ingressos i uns edificis de mala qualitat amb nul·la eficiència energètica. Mentre això succeeix, les tres grans empreses elèctriques s’enriqueixen amb beneficis milionaris: Endesa, Iberdrola i Gas Natural van guanyar, del 2008 al 2015, 37.000 milions d'euros entre Espanya i Portugal. Mentre les empreses espanyoles són les empreses elèctriques amb les taxes de beneficis més alts d'Europa, els seus clients tenen alhora els nivells de pobresa energètica més alts d'Europa. En definitiva es va regular en forma de Reial Decret un nou transvasament de fons públics a empreses que, ja de per si, aconsegueixen grans beneficis i carregant de més condicions d’exclusió a una part important de la ciutadania vulnerant drets bàsics.

En relació amb el Projecte de reial decret de regulació del consumidor vulnerable d'energia elèctrica, i el bo social, volem manifestar:

- No dóna cap resposta efectiva a la majoria de persones que es troben en situacions de pobresa energètica. Planteja tres definicions de vulnerabilitat: consumidor vulnerable, consumidor vulnerable sever i consumidor vulnerable sever en risc d’exclusió social. Cadascuna d’aquestes categories tindrà un descompte que oscil·la entre el 25% i el 40% de la factura tenint en compte un límit d’energia en funció de la unitat familiar.

- Els criteris de renda que s’inclouen per a ser beneficiari són molt baixos, deixant a moltes famílies fora de la seva protecció. A més, l’única protecció que recull el projecte de reial decret és bàsicament descomptes per pagar les factures, però la protecció contra els talls de subministrament només es contempla en el cas de consumidors vulnerables severs en risc d’exclusió social (amb una renda inferior a 399,38 € mensuals que com a màxim pot arribar a 1.065 € mensuals en el cas de famílies nombroses) sempre que la comunitat autònoma o l’ajuntament es comprometi a assumir el 50% de la factura (abans del descompte del Bo

41


Social). Per tant, l’única protecció contra talls de subministrament s’associa a que Serveis Socials pagui factures. La llei 24/2015 preveu l’empara d’un espectre més ampli de rendes i contempla també la situació de dependència energètica com a vulnerabilitat. És inversemblant que el nivell de renda fixat per impedir els talls resulti si més no incoherent en un país en què el risc de llindar de pobresa es situava al 2014 en 8.011 euros anuals. No solament això, sinó que a més és necessari que la comunitat autònoma o ajuntament corresponent es comprometi a pagar la meitat de la factura. Cal recordar que en els gairebé dos anys d’aplicació de la Llei 24/2015 de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, a Catalunya ens trobem que més del 80% de les famílies en situació de possible tall no estaven registrades per Serveis Socials. Per tant, a aquestes persones se’ls podria suspendre el subministrament.

- Vulnera l’autonomia local. Deixa la responsabilitat als municipis de fer el pagament del 50 % del rebuts. Qui els dota pressupostàriament? Molts ajuntaments no podran fer front a aquest cost. Les administracions locals no podrem garantir que amb cinc mesos s’hagi fet el pagament de les factures, si la tramitació no és suficientment àgil, recaurà sobre les administracions locals la suspensió dels subministraments.

- Significa acabar amb el principi de precaució davant els talls de llum de famílies vulnerables, una de les demandes més clares que moviments socials, organitzacions de consumidors, persones expertes en la matèria i alguns grups polítics, considerem com una qüestió irrenunciable. Aquest principi recollit a la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, estableix que les empreses no podran en cap cas efectuar un tall de subministrament a famílies en situació de vulnerabilitat. La vulneració d'aquest principi queda patent en el Projecte de Reial Decret, quan s'estableix que per evitar el tall de subministrament elèctric, les famílies en situació de vulnerabilitat han de complir (més enllà del restrictiu criteri de renda esmentat) en un període màxim de 4 mesos, dos requisits addicionals que no estan vinculats a la seva situació econòmica: l'exigència d'estar atès pels serveis socials corresponents d'una administració autonòmica o local i que aquesta financïi com a mínim el 50% de l'import de les factures (tant impagades com futures).

- La concessió del Bo Social no serà realitzada de forma automàtica, sinó que les persones afectades seran les que hauran de cursar les sol·licituds, qüestió que dificulta l'accés als descomptes. De fet, segons els càlculs econòmics del mateix Ministeri, la previsió és que tan sols el 45% de les famílies que podrien acollir-se als descomptes ho sol·licitaran.

- Tot i l'exigència que l'accés al Bo Social es basi en criteris de renda, el Projecte de Reial Decret permet que famílies nombroses, sense haver de complir cap criteri de renda, puguin accedir a aquest descompte. Una mesura totalment injustificable en el cas de famílies nombroses amb alts ingressos.

- Exclou totes aquelles llars on visqui una persona sola.

- Es determina que el finançament del cost del bo social vagi a càrrec de les comercialitzadores en funció del nombre de clients, com ja vam denunciar quan es tramitava el reial decret convalidat el gener, enlloc del volum de negoci, o el volum de kWh comercialitzats. Podent-se dissenyar un sistema de finançament

42


equitatiu entre les parts, el govern exclou els generadors del finançament del bo fent recaure el cost exclusivament a les comercialitzadores. Aquest criteri és rellevant perquè perjudica les petites comercialitzadores, que no s'han beneficiat mai de les trampes del sistema, dels beneficis caiguts del cel o dels costos de transició a la competència i que principalment tenen abonats i abonades en el sector domèstic, enfront de les grans companyies elèctriques, que tenen clients industrials de gran consum i que, amb aquest criteri, computen igual que un petit consumidor domèstic.

Atès que, avui el bo social no és suficient, en els casos greus de pobresa energètica per cobrir les despeses que permetin gaudir d'un mínim d'energia a la llar i poder desenvolupar una vida digna.

Atès que és una escàndol condicionar l'accés a un dret bàsic de famílies en situació de vulnerabilitat al fet que companyies multimilionàries tinguin garantits per avançat part d'aquestes factures.

Atès que el Govern a qui vol deixar tranquil·les és a les grans companyies elèctriques i no donar resposta a les necessitats d eles famílies.

Atès que el subministrament energètic és, per raons òbvies, indispensable per garantir unes condicions de vida dignes a les famílies i que aquest Projecte de Reial Decret nega, una vegada més, l’enfocament de drets i redunda en l’energia únicament com a bé econòmic que, lluny de satisfer les necessitats mínimes dels ciutadans i ciutadanes, és tractada com a objecte de lucre.

Atès que el projecte protegeix els interessos empresarials de les distribuïdores i fins i tot garanteix que les administracions es responsabilitzen de part de les factures, assegurant així els beneficis privats per sobre del benestar comú.

Atès que no s’ha tingut en compte aspectes més garantista en matèria de pobresa energètica, no només de l’Estat, sinó de tota Europa. La Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, protegeix de les famílies vulnerables en els talls de subministrament aplicant el principi de precaució i atenent a la realitat existent en matèria de risc de pobresa energètica.

Atès que el projecte perpetua un element mes de confrontació institucional per part del govern de l’Estat, en aquest cas amb la Generalitat de Catalunya.

En virtut d’aquestes consideracions els grups d’ERC, ICV, PRE-AR i MES, proposa al Ple l’adopció dels següents

A C O R D S :

Primer.- Instar el Govern de l’Estat espanyol a modificar el projecte de reial decret pel qual es regula el consumidor vulnerable d'energia elèctrica, el bo social i les condicions de suspensió del subministrament per a consumidors amb potència contractada igual o inferior a 10 Kwi, tenint en consideració i incloure el següent:

- La protecció del consumidor vulnerable només ha de tenir com a criteri els nivells de renda i no la relació comercial de la persona afectada amb qualsevol empresa. En aquest sentit proposem que s’estableixi la definició contemplada a l’article

43


5.10. de la LIei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica sobre situació de risc d’exclusió residencial: uns ingressos inferiors a 2 vegades l’IRSC, si es tracta de persones que viuen soles, o uns ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IRSC, si es tracta d'unitats de convivència, o uns ingressos inferiors a 3 vegades l’IRSC, en cas de persones amb discapacitats o amb gran dependència. En el cas que els ingressos siguin superiors a 1,5 vegades l’IRSC, cal un informe dels serveis socials que acrediti el risc d’exclusió residencial. Es fixaran unes quanties màximes en funció dels índexs oficials de renda que cada territori tingui establerts.

- El principi de precaució i la protecció davant els talls de subministrament. Ha de ser l'empresa, i no la persona afectada, la que contacti amb els serveis socials, i sense que es puguin generar noves deutes impagables per a les famílies afectades.

- Tarificació en el disseny del bo social a partir de la renda, amb descomptes que puguin arribar al cent per cent en cas d'unitats familiars sense ingressos.

- Contemplar a la tarifa l’existència a la llar de persones que per motius de salut requereixen d'un consum elevat d'energia

- Contemplar la zona climàtica segons la ubicació geogràfica (a major alçada, més fred i més consum energètic)

Segon.- Comunicar aquest acord al Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital, al Departament d’Empresa, Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya, els grups polítics del Congrés, Senat i Parlament de Catalunya, les entitats municipalistes de Catalunya i l’Aliança contra la pobresa energètica.”

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu intervencions? Sr. Jordi Abad?

El Sr. Abad (MES), diu el nostre grup votarà a favor, clarament d'acord amb la Moció i clarament d'acord també amb les explicacions de la Sra. Sanllehy. Gràcies. La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies; Sr. Salguero?

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu completamente de acuerdo con mis compañeros; me había hecho algunos apuntes para hablar del Real Decreto 7/2016 del bo social eléctrico, pero no voy a entrar porque tengo muchos apuntes pero sí quisiera tocar un par de temas que bajo el punto de vista del PRE son totalmente anómalas. De ahí parte esta Moción. En el Real Decreto se excluye aquellas viviendas donde vive una sola persona, como si fueran menos pobres que cuando hay cinco. En el mimo Decreto se recogen que una familia numerosa sin tener en cuenta que su nivel adquisitivo también se podrían beneficiar; osea una familia que tenga una renta per cápita de 60.000€ se puede sumar y pedir ese bono; en todo caso y sólo con la única premisa de que hoy en día hay niños, ancianos, discapacitados, que sufren en primera persona la pobreza energética, por esto presentamos junto con nuestros compañeros la Moción el PRE se sumará a ella.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), moltes gràcies Sr. Pablos, té alguna intervenció?

El Sr. Pablos (C's), sí, a ver en el documento hay algunas cosas, hay una que han obviado y es que precisamente nuestro partido colaboró junto con el PP y el PSOE en la aprobación de esta Ley. Y fue nuestro partido precisamente, si no estoy equivocado, el que añadió a las normas de los bonos sociales que especificaba que para que no ocurriese lo que estaba ocurriendo con la Ley anterior que había que precisamente como ha comentado el Sr. Salguero se podía beneficiar una familia numerosa sin estar precisamente en riesgo de vulnerabilidad, era precisamente una aportación de las que

44


hizo Ciudadanos fue precisamente el crear a los consumidores vulnerables y se crearon tres categorías de consumidores vulnerables. De las tres categorías que hay, hay que declararse como consumidor vulnerable y el único que lo puede declarar como tal son los Ayuntamientos, los servicios sociales de los Ayuntamientos; no puedes auto denominarte consumidor vulnerable porque no te apetece pagar la luz; eso está claro. Entonces en este último proyecto de Ley que se aprobó los consumidores vulnerables, considerados como severos está terminantemente cortarles la luz. No se les puede cortar la luz; según el último Reglamento que está aprobado, yo tengo otros datos distintos, no se le puede cortar la luz a los que están declarados como consumidores vulnerables severos. No se les puede cortar la luz. Entonces hay una serie de puntos que no nos cuadra con la información que tenemos; da la sensación que haya cogido información de la Ley del 2013 de los bonos sociales anteriores, pero no, no es ese el punto. Porque es lo que especificaba la responsabilidad, antes comentaban que no tiene que recaer sobre el ayuntamiento; hombre el ayuntamiento es el que tiene que definir quién está en un riesgo social. Osea, quien tiene un riesgo de una vulnerabilidad; no lo puede decidir; de la forma que ustedes parece que lo plantea cualquier persona puede dejar de pagar la luz y que entonces automáticamente lo asuma la compañía eléctrica; no es esa la intención. Para que una persona esté considerada como vulnerable tiene que ser los servicios sociales quien la catalogue como tal. Evidentemente y entonces por supuesto que hay unos plazos, y los plazos que están comentando de asumir el 50% de la factura de los ayuntamientos dentro de los cinco meses me parece que es en la previsión de un corte ante un pago inmediato; si esa familia ya esta previendo que está dentro de esa cuota de consumidor vulnerable ya puede ir a los servicios sociales y automáticamente se hacen los contratos de luz se hacen ya con esas prerrogativas; previendo precisamente que esas personas tienen esa vulnerabilidad. Ahora si nos encontramos con la situación inmediata que ninguna familia se declara y ha ido a servicios sociales a plantear su situación real y de repente un día no paga el recibo de la luz, bueno pudiera ser que sí que es verdad que haya un problema. Pero la línea de trabajo es precisamente los servicios sociales del Ayuntamiento que es quien determina y hace el enlace con las compañías eléctricas. Por eso hay varios puntos que nos da la sensación que no, y no votaremos a favor de esta Moción.


El Sr. Abad (PSC-CP), diu bé nosaltres el PSC està totalment d'acord amb aquesta Moció i no repetiré els arguments que ha donat la Regidora Sra. Sanllehy, tot i que hi ha algun punt en aquí que discrepem, perquè l'acord amb el PP i PSOE però bé, estem d'acord en afegir aquesta modificació en aquest bo social i tirem endavant.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), moltes gràcies; Sr. Sánchez?

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu és el que té ser el penúltim; res més a afegir i nosaltres votarem a favor. La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu Sr. Garcia?

El Sr. Garcia (CiU), diu sí el Partit Demòcrata i Unió estem absolutament d'acord crec que les administracions tenim l'obligació de vetllar per les famílies i més concretament per les famílies més febles, els individus més febles de la societat i per tant votarem a favor. Dir que som conscients també i coneixem els programes que ha iniciat la Diputació de Barcelona i hi ha una en concret que és molt interessant que per ràtio a Montgat li toquen vuit famílies per fer estudis; ens consta que des de Serveis Municipals s'han iniciat i que tot està en marxa i Sra. Sanllehy jo l’encoratjaria a intentar ampliar aquest ràtio; perquè

45


també som conscients que hi ha municipis que no han fet els deures com en aquest cas Montgat que si que els ha fet en aquest cas i que la bossa es pugui repartir entre els municipis que si que sé que som més favorables d'anar cap aquest camí d'un estalvi d'ajudar a les famílies a disminuir aquesta càrrega energètica. Vuit famílies és molt poc en un municipi; vostè ho sap millor que jo i no li preguntaré el nombre però suposo que són pocs respecte de la població i de la gent amb les dificultats que té. Per tant endavant si podem ajudar en algo en aquest sentit doncs a la seva disposició.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies Sr. Garcia; Sra. Sanllehy per al·lusions.

La Sra. Sanllehy (ICV), diu sí; en el que va participar Ciutadans va ser en el primer Decret; que donava peu a aquest Decret que regulava el bo social. A les hores, primer que algú va decidir que tenien que ser els Serveis Socials els que fessin els informes de vulnerabilitat; bé és una funció més que se'ns ha assignat dins de la pobresa i estem d'acord; però la proposta de Reglament fins i tot arriba a parlar de que les pròpies companyies poden determinar, poden accedir als nivells de renda de les famílies per determinar ells qui són vulnerables. La Llei Catalana el que fa és dir: nosaltres no tallarem, us deixarem un temps fins a tallar, fins que l'Ajuntament pugui pagar, fins que pugueu pactar amb les famílies. Això no és el que diu el Reial Decret; el Reial Decret, diu, no, no, diu clarament que si en el termini de cinc mesos des de que es produeix el deute l'Ajuntament no ha pagat el 50% es produirà el tallament. O sigui no hi ha un tallament suspensiu en cas de pobresa severa. Això ens posa davant de ciutadans una situació bastant complicada. Perquè pot ser que tot i que hagin anat als Serveis Socials o que no hagin anat, perquè actualment en la Llei Catalana les companyies han de comunicar els Serveis Socials municipals el registre de persones vulnerables; els Serveis Socials municipals han de dir si coneixen aquelles persones i si estan en situació vulnerable. En cas que els serveis municipals no les coneguin les companyies estan obligades a enviar abans de tallar el subministrament un requeriment a aquelles persones perquè es posin en contracte amb Serveis Socials. Si passat un temps prudencial i llarg, per exemple dos o tres mesos, després de que la companyia s'ha posat, poden tallar el subministrament. No estem parlant d'això, estem parlant que famílies en situació de pobresa severa que són les úniques que tindrà dret a aquesta ajuda dels ajuntaments quan ara amb la Llei actual, la que és vigent a Catalunya, a nivell de renda és molt més alt, estem parlant de que famílies que a lo millor amb dues persones tinguin una renda per càpita de 365€ això és el que entenen per pobresa severa; i per sobre d'això ja no tens dret, si són dues persones; doncs bé en el moment actual els nivells de renda són molt més alts a Catalunya, per evitar el tall, es tenen en compte situacions que no només són econòmiques i que també poden acreditar els serveis socials i la responsabilitat es compartida. Perquè les companyies han de fer totes les averiguacions prèvies i tenir totes les garanties abans de fer un tall de subministrament. Amb aquest Reial Decret això no s'estableix així. I primer paga l'Ajuntament i en tot cas la persona que té dret al bo en el millor dels casos té dret a un 40% de reducció de la part que li correspondria aportar. Crec que és bastant diferent. Hi ha un altre qüestió; a Montgat com a tot l'AMB tenim la sort que els diners que nosaltres donem a l'Àrea Metropolitana reverteix en l'Ajuntament per donar ajuts; i hi ha una partida important per donar ajudes a les famílies que compleixen els requeriments que posa l'AMB per aquest ajut. Qualsevol municipi que surti de l'AMB pot tenir un seriós problema si ha de fer front al pagament del 50% de totes les factures de les persones que no poden pagar el subministrament. Per tant nosaltres des del punt de vista social em sembla que no és acceptable.

Sr. Garcia, entenc que es referia a les auditories energètiques; som conscients de que ha quedat un romanent i intentarem aprofitar-lo. Ara faltarà que realment hi hagi persones

46


amb els requisits que estableix la Diputació i òbviament els deixin entrar en el domicili i fer aquesta feina. Gràcies.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies, passaríem a la votació.

Sotmesa a votació la Moció és aprovada per:- Vots a favor 13 dels Regidors dels grups municipals CiU, Esquerra-AM, PSC-CP, ICV,

PRE-AR i MES.- Vots en contra 2 dels Regidors del grup municipal de C’s.

II.- MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS D’ERC, ICV, PRE-AR I MES RECOLLIDA PER PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA.

Vista la proposta de moció presentada en el Registre General de l'ajuntament el dia 11 de maig de 2017 per la PLATAFORMA D'AFECTATS PER LA HIPOTECA, expressa la voluntat d'assumir la proposta, per tal que sigui tractada pel Ple de l'Ajuntament a la sessió del dia 25 de maig.

Per aixó, es proposa AL PLE DE L'AJUNTAMENT, l'aprovació de la següent MOCIÓ:

"L'Ajuntament de Montgat, en defensa del dret de l'habitatge dels nostres veïns, es compromet a:

1. Defensar públicament la Llei de Vivenda de la PAH amb les seves corresponents 5 demandes per fer front l'emergència habitacional.

2. Exigir al govern de l'Estat i a tots els grups parlamentaris del Congrés la introducció i legislació de les propostes recollides a la llei de vivenda de la PAH.

3. Recolzar i facilitar qualsevol recurs necessari per la legislació i posterior aplicació de la Llei de Vivenda de la PAH.

La Llei de la vivenda contempla les següents 5 demandes:

1. DACIO EN PAGAMENT RETROACTIVA Mecanismes de segona oportunitat per concedir la dació en pagament i la condonació

del deute. Inembargabilitat de la vivenda habitual d'avaladors.

Eliminació de clàusules abusives i compensació econòmica per les mateixes.

2. LLOGUER ACCESSIBLE Reforma de la LAU per donar seguretat i estabilitat.

Ampliació a un mínim de 5 anys i fórmules en les quals el contracte només es pugui rescindir en casos concrets d’urgència.

Establir un marc de regulació deis preus que corresponguin als ingressos de la població.

3. STOP DESNONAMENTS Moratòria sobre desnonaments de primera i única vivenda.

Obligació dels bancs i grans tinents de vivenda d'oferir el lloguer social a les famílies afectades abans d'executar un desnonament.

Ajudes per pagar el lloguer quan el propietari és un petit tinent.

47


Obligatorietat de l'administració Pública d'oferir reallotjaments inclús front casos d'ocupació.

Assegurar el dret d'arrelament en els reallotjaments, oferint-los en el mateix municipi i barri.

4. VIVENDA SOCIAL Mobilització de la vivenda buida mitjançant la cessió obligatòria.

Incrementar la oferta pública de vivenda.

Lloguers socials no superiors al 30% dels ingressos de la unitat familiar.

5. SUMINISTRAMENTS GARANTITS Principi de Precaució: garantia de no tallar els subministraments bàsics d'aigua, llum i

gas sense abans tenir informació de la situació de les persones afectades. Tarifa social: pagament en funció de la capacitat. adquisitiva.

No assumir els deutes amb recursos públics, obligant a les subministradores a que assumeixin el cost de les famílies que no puguin pagar.

ACORDS:

Primer.- Donar suport als eixos de la Llei de la vivenda esmentats.

Segon.- Traslladar aquestes demandes al Congrés dels Diputats, al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya i al Síndic de Greuges.”

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu això és una proposta de Moció que ens va fer arribar la Plataforma d'afectats per la Hipoteca el dia 11 de maig i els partits signants ens l'hem estudiat i ara faré una lectura del que implica. Són cinc punts; el primer és:

1. DACIO EN PAGAMENT RETROACTIVA d’aquí se’n desprenen tres:· Mecanismes de segona oportunitat per concedir la dació en pagament i la condonació

del deute.· Inembargabilitat de la vivenda habitual d'avaladors.· Eliminació de clàusules abusives i compensació econòmica per les mateixes.

2. LLOGUER ACCESSIBLE· Reforma de la LAU per donar seguretat i estabilitat.· Ampliació a un mínim de 5 anys i fórmules en les quals el contracte només es pugui

rescindir en casos concrets d’urgència.· Establir un marc de regulació deis preus que corresponguin als ingressos de la

població.3. STOP DESNONAMENTS

-Moratòria sobre desnonaments de primera i única vivenda.-Obligació deis bancs i grans tinents de vivenda d'oferir el lloguer social a les famílies

afectades abans d'executar un desnonament.-Ajudes per pagar el lloguer quan el propietari és un petit tinent.-Obligatorietat de l'administració Pública d'oferir reallotjaments inclús front casos

d'ocupació.-Assegurar el dret d'arrelament en els reallotjaments, oferint-los en el mateix municipi i

barri.4. VIVENDA SOCIAL

-Mobilització de la vivenda buida mitjan9ant la cessió obligatòria.-Incrementar la oferta pública de vivenda.-Lloguers socials no superiors al 30% deis ingressos de la unitat familiar.

5. SUMINISTRAMENTS GARANTITS

48


- Principi de Precaució: garantia de no tallar els subministraments basics d'aigua, llum i gas sense abans tenir informació de la situació de les persones afectades.

- Tarifa social: pagament en funció de la capacitat. adquisitiva.- No assumir els deutes amb recursos públics, obligant a les subministradores a que

assumeixin el cost de les famílies que no puguin pagar.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu intervencions Sr. Abad?

El Sr. Abad (MES), diu sí el nostre grup està plenament d'acord en donar suport a aquesta Moció i tal com hem escoltat les mesures que es prenen per les cinc demandes proposades per l'emergència d'habitacionabilitat i entenem que s'ha de llegir una per una però per nosaltres hi ha una que ens ha copsat que és la següent: una persona que és avalista d'un altre l'avala amb la seva propietat i quan aquest té la necessitat que no té casa en aquests que l'avalat amb la seva propietat, li prenen la propietat de raó de l'aval amb lo qual encara pot ajudar menys a la persona necessitada; amb lo qual clarament d'acord amb la proposta. La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies; Sr. Salguero?.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu bueno también hay la otra versión; que te quitan la casa y tienes que seguir pagando la deuda. El PRE de Montgat, apoya incondicionalmente esta Moción en las cinco principales demandas; sin lugar a dudas la dación en pago. O sea, la condonación de la deuda. Las cláusulas abusivas o el embargo; totalmente en contra de la usura de los bancos. Por un alquiler accesible para todos. Stop a los desahucios. Y una moratoria sobre estos dos de la administración sea la que de una salida viable a las familias. Más vivienda social como bien recoge uno de los cinco puntos y con qué criterios y si este es únicamente económico se cortan los suministros. Si a la tarifa social. El PRE apoya esta Moción.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies; Sra. Sanllehy?

La Sra. Sanllehy (ICV), diu bé després de l'anterior esta viene en la línea de la que hemos leído antes; obviamente des de Iniciativa siempre se ha estado por la construcción de vivienda pública de alquiler; pensamos que un gran déficit que tenemos actualmente es precisamente, al menos en Cataluña, es la construcción de vivienda pública, asequible, social; todos los demás puntos que ya han sido hablados por otros compañeros obviamente, pero para nosotros el punto básico es vivienda de alquiler social y que la intermediación que se está haciendo con los bancos, efectivamente que se está haciendo de la Generalitat, efectivamente sirva para esas viviendas que están desocupadas se den a la población que haya pasado por las mesas de emergencia en alquileres sociales asequibles a sus ingresos; por lo tanto estamos completamente a favor.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies; Sr. Pablos?

El Sr. Pablos (C's), diu sí, a ver, nuestro partido está a favor de casi todos los puntos que señalan los de la PAH pero hay algunos de los cuales no podemos compartir; en el tema de las garantías de suministros no podemos entender por qué no va a cubrir el cargo del presupuesto público. Lo normal es que sea el sistema tributario quien garantice y avale los problemas de suministros precisamente que sean las entidades públicas las que se hagan cargo de ellos. En el tema de los alquileres sociales ya existe una normativa y una Ley que regula los alquileres sociales; precisamente Ciudadanos ya presentó una batería de propuestas para intentar conseguir que los precios sean los más adecuados y hay unas tarifas vinculantes con este tipo de alquiler social. Y de la parte que no estamos nada de acuerdo a pesar de que Ciudadanos fue el primer partido que presentó la

49


propuesta de la dación en pago y defendemos la dación en pago como medida para poder solventar el problema pero no estamos nada de acuerdo que esta dación en pago sea retroactiva; ya que consideramos que afectaría económicamente tanto al Gobierno, como a los contribuyentes como a los ciudadanos. Esta parte es la que no estamos de acuerdo entonces nos vamos a abstener.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies Sr. Pablos; Sr. Raül Abad?El Sr. Abad (PSC-CP), diu a nosaltres ens entristeix veure la gent que perd la seva vivenda, evidentment com a tothom, i sobretot a Montgat, a Montgat i a tot arreu. Estem totalment d'acord amb aquesta Moció i destacaríem la dació en pagament retroactiva que ja hem parlat i també lloguer socials; doncs que aquestes persones que perden el seu sostre puguin accedir a un lloguer social econòmic i poder tenir una vivenda per viure. Són famílies que ho estan passant malament i tenen aquests problemes que veiem cada dia a la televisió; totalment d'acord i endavant.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies Sr. Raül Abad; Sr. Sánchez?.

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM) diu totalment d'acord.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies; Sr. Garcia?

El Sr. Garcia (CiU), diu sí, Sra. Alcaldessa; bé començo per dir que des del Partit Demòcrata Unió i personalment els regidors i regidores que som en aquest grup, hem de dir que som plenament conscients i fins i tot algun de nosaltres ho ha pogut veure molt de prop, com la societat ha transformat el dret de l'habitatge amb una cosa que no hauria de ser. Vivim en una societat complexa en la que en un moment donat doncs els poders econòmics doncs s'han carregat la classe mitja. I hem arribat al punt més agressiu contra les famílies que és fotre-les fora de la seva casa; i això és una realitat. Per tant home, si algú és més contrari a les coses que han fet els bancs que nosaltres, no sé reto a que compartim. Jo públicament ho he dit sempre; molt contrari; dit això, simpatia per la Moció la tenim; però també volem ser coherents i ens agradaria construir Mocions que dic igual que amb el punt del temes dels regidors del Codi ètic; Mocions que nosaltres ens les fem nostres amb la seguretat de que arribaran a un bon port amb una confecció ben preparada, ben definida; les coses no es poden precipitar. Aquí tenim una Moció que amb bona voluntat presenta aquesta Plataforma, hi ha simpatia i la volem votar a favor, ens agradaria votar-la a favor però també ens agradaria diferenciar coses. Mirin, el mes de desembre el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de mesures de protecció al dret a l'habitatge per les persones amb risc d'exclusió social. I es va aprovar amb una majoria. No sé, és així, amb una majoria. Per tant, tenim una eina jurídica per lluitar contra aquesta barbàrie que van iniciar els bancs amb plenes garanties, a més a més d'haver estat aprovada a casa; molt nova. Jo tinc l'article i avui fent una mica doncs de, això és de desembre de 2016; amb totes les seves imperfeccions que té aquesta Llei que segur que les té. Jo no he entrat profundament a estudiar-la, però segur que té imperfeccions. Home, per què no treballem per millorar-la, no? Per què no es fan comissions i intentem sumar aquesta plataforma amb les coses que tots pensem. Tornem a lo d'abans. Hi ha coses que ens preocupa també. Home, nosaltres també volem protegir el dret a la propietat. Quan tu ets l'hereu de l'habitatge del pares perquè falten o de qui sigui i no l'ocupes i va i se't fot gent a dins, tampoc ens agrada. Nosaltres protegim el dret de que tú puguis tenir una vivenda buida, esperant, o que vas els caps de setmana, jo que sé el que sigui. Pensem que hi ha molts motius per donar-li voltes. No obviem també que hi ha màfies que s'aprofiten de la feblesa de les famílies i que s'estan negociant amb els pisos que ocupen i per mil euros et donen les claus. Això surt, ho veus a la premsa cada dia. La realitat és que la societat és autodestructiva per sí mateixa; són persones i hi ha persones

50


bones, regulars i bé, i xungues; vull dir, la gent s'aprofita i es creen màfies, es creen conxorxes; que els hi vull dir?, què pensa el nostre grup? Per què no ens concedim temps, quan entra una proposta com la de la Plataforma però que poder falta redactar-la, donar-li voltes, hi ha punts que jo també, home¡ que les administracions es facin càrrec dels pagaments. Una administració, nosaltres? una petita també? I Sant Esteve de Sant Rovires, 4.000 habitants, també? hi ha coses que m'agradaria desenvolupar-les bé, escoltar què tenen que dir aquesta Plataforma, què tenen que dir vostès; la Sra. Sanllehy que sap més de temes de Serveis Socials i defensa aquestes coses, que nosaltres. Vull dir, per què no la treballem? Deixem un mes o dos mesos per construir una proposta molt més potent i avancem. Igual hi ha algun punt que cau; o igual hi ha punts que milloren o la presentem igual. Però es que a nosaltres ens agradaria donar-li suport però amb una coherència. I jo veig que aquest text és molt imperfecte. És el nostre punt de vista. Per tant jo li demanaria novament a la Sra. Alcaldessa, si és possible i ho considera adequat que ho puguem, doncs muntar un grup de treball amb la Plataforma, amb aquestes persones dins que puguin opinar i aportar, enriquir la proposta, donar-li una forma potent per elevar-la al Parlament a millorar aquesta llei que acabem d'aprovar que segur que té mil imperfeccions i entre tots la puguem millorar. La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies Sr. Garcia. Val a dir que aquesta Moció se li va presentar en el seu moment i no hem rebut en cap moment cap tipus d'imput en el qual vostès manifestessin que volien canviar o volien elaborar algun canvi en aquesta Moció. Per tant jo crec que en tot cas aquesta Moció diu el que diu, evidentment és respectable tot el que digui cadascú, però el que no farem serà deixar-la damunt de la taula. En tot cas si comencem en reunions i en comissions i que després ens costa molt a tots reunir-nos perquè a vegades per dificultats doncs no es pot assistir en algunes convocatòries, doncs encara és més difícil poder fer aquests comissions que vostè parlava. En tot cas passem a la votació.

El Sr. Garcia (CiU), diu Sra. Alcaldessa pot ser una segona intervenció?

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu sí i tant; algun vol intervenir.

La Sra. Sanllehy (ICV), diu per al·lusions; a veure totes les mocions són millorables; el que ha fet en aquest cas l'equip de govern és recollir la Moció que la PAH ens diu que vol saber la opinió de tots els grups de l'equip de govern, perquè està en tràmit en el congrés i per tant necessiten el suport del que ja s’està fent. Això no és contradictori amb la Llei 24/2015 ni amb la Llei 4/2016 del Parlament de Catalunya; i òbviament que també són millorables; però són dues qüestions que van en paral·lel i que una no contradiu l'altre; que podem fer Mocions i pensar en àmbit local que seria més bo per la nostra població? completament d'acord. Però són situacions diferents. Ens demanen el suport pel que presenten en el Congrés i en aquest sentit és el nostre vot. Òbviament hi ha coses que les nostres lleis ja recullen. Gràcies.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu Sr. Garcia, té la paraula.

El Sr. Garcia (CiU), diu sí primer, això que deia vostè que va al Congrés? Això no ho posa en aquí.

La Sra. Sanllehy (ICV), diu no; jo crec que en l'exposició de motius potser no s'ha dit però el que demana la PAH és que els grups polítics que estem representats a l'Ajuntament ens definim del que la PAH està presentant en el Congrés. I són els acords que recull aquesta Moció. En base a això és el que nosaltres emetem el vot; lo qual insisteixo no té res contradictori amb el que ja diu la legislació que tenim a Catalunya i la que s'ha aprovat

51


recentment.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu Sr. Garcia, digui. El Sr. Garcia (CiU), diu miri penso que tots els partits que hi han aquí o la gran majoria ja tenen els seus representants en aquests organismes que defensaran i segurament que no distarien o si, a vegades el món local pensa d'una manera i amb la política nacional que a mi em queda molt lluny, es pensa d'un altre. Jo Sra. Alcaldessa, no li hem completat la Moció; però miri, no ens podem transformar en acollidors de Mocions per interès i per estètica; és el que jo li intento dir; pensi que a nosaltres ens seria fàcil, ens seria fàcil aprovar això; per nosaltres ens seria molt fàcil i senzill votar a favor, tal i com està la Moció i lo puedo decir en mi idioma materno: me fumo un puro y me voy a casa. La he aprobado; bien, ¿no?. L'aprovem. No és això; nosaltres volem estar segurs, quan s'aprova un text, home marxar amb la seguretat i després igual t'has equivocat, però com a mínim marxar amb la màxima seguretat de que allò és potent, no? Per això li diem; vostè diu que no és possible. Home, no ens agrada dir, però és que al final és la Llei del rodillo. Quan es tenen majories àmplies passa això, que vostès les apliquen. I les poden aplicar i tant que les poden aplicar; però fixi's li estem dient per completar-la amb positiu, dintre donar-li la forma adequada perquè surti de l'Ajuntament de Montgat una cosa que ens creiem i potser la PAH està d'acord; llavors la nostra proposta és deixar-la sobre la taula perquè com a molt en un mes ser capaços de completar-la amb l'ajuda de la PAH i sinó és possible doncs nosaltres ens haurem d'abstenir i llavors perden l'oportunitat de donar-li la consistència i unanimitat a la Moció que ens demana aquestes persones. Vostè és l'Alcaldessa i té la paraula.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies Sr. Garcia; moltes gràcies per donar-me la paraula. En tot cas li volia comentar que en qüestió d'estètica potser vostè té més habilitat que ningú; vostè s'omple la boca i en aquí en els Plens constantment, van dient que vol participar; però en aquest cas moltes vegades vostès o no pot assistir o no delega en membres del seu grup a l’assistència en algunes convocatòries. En tot cas jo crec que en el que aquí hi ha és una proposta, si vostè la vol aprovar a favor, doncs endavant i sinó faci el que vostè cregui en conseqüència amb la seva consciència, evidentment com fa cadascú. Això en tot cas és una decisió seva. Passaríem a la votació.

Sotmesa a votació la Moció és aprovada per:- Vots a favor 9 dels Regidors dels grups municipals d’Esquerra-AM, PSC-CP, ICV,

PRE-AR i MES.- Abstencions 6 dels Regidors del grup municipal de CiU i C’s.

III.- PRECS I PREGUNTES.

PREGUNTES DEL GRUP MUNICIPAL DE CIUTADANS.

Preguntes del Sr. Pablos (C's)

El Sr. Pablos (C's), diu hoy vengo con ganas de marcharme temprano; sólo tengo el tema de los huertos; he estado dándome una vuelta por allí entonces primero he visto que hay como 9 huertos que están abandonados que no está siendo utilizados por nadie y me han comentado que hay algunos de ellos que llevan bastantes meses abandonados; era saber qué medida se va a tomar porque me consta que en la lista de espera para poder acceder a los huertos sigue habiendo gente apuntada y estarán esperando que se les asigne; después también he visto que se ha pasado para eliminar todo lo que son las espigas y toda la broza que hay pero han dejado todo lo que han cortado lo han dejado

52


en los caminos. No creo que haya peligro de incendio porque aunque tiene en según qué momentos unos grosores de 20-25cm pero yo que he estado caminando por ahí puede ser peligroso el resbalar con todas esas hojas y esas plantas secas que están en cima del camino; creo que se podría pasar a hacer una pequeña limpieza en los caminos.

Sobre la fuente del Mercado Municipal. Sería fantástico que encima tuviese agua; sería estupenda; no tiene. Y he preguntado y me dicen que no es que esté estropeada sino que parece ser que no está conectada a ningún sitio. Saber exactamente la realidad y saber cómo está la situación y por qué la fuente del parque no tiene agua; curioso.

Después la Sra. Ribot, nos prometió que nos pasaría el ejecutado del primer trimestre; pues bueno, si en un pleno nos dijo que si que la intención era, nos prometió con intención de; no era un juramento. Nos gustaría ver exactamente como está la situación porque ya que se presupone que el ejecutado es de sus propios números no habrá los impedimentos de otras situaciones.

Nos gustaría saber a la fecha que se tenga, si no es hoy me imagino que no, porque no lo he comentado antes, pero sí podrían enviarnos o para el siguiente pleno comentarlo la cantidad de sanciones de tráfico que se ha puesto a fecha de hoy si puede ser y la cantidad de dinero recaudado; o sea cuantas hay sido ya cobradas de enero a hoy. Para saber el importe del dinero que llevamos ingresado en el presupuesto de un millón de euros de ingresos.

Ydespués lo último que además me ha surgido hoy es que me parece recordar que en el 2015 se habló que la empresa que coloca las marquesinas de las paradas de autobús tenía que informatizarlas todas. Me parece recordar algo; yo diría que se habló de algo, se comentó que tenían que informatizarlas y poner los típicos paneles con las conexiones de las APP para los móviles e indicar el tiempo de retardo del siguiente autobús. Era para saber cómo está el tema, si es que realmente era así o me lo estoy inventando yo. Gracias.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies Sr. Pablos; Sr. Raül Abad. Perdó disculpi Sra. Navarro.

Pregunta de la Sra. Navarro (C's)

La Sra. Navarro (C’s), diu bueno yo quería hacer una pregunta al Sr. Salguero y es referente al alumbrado público. Supongo que como todos los que vivimos en Montgat también circulamos con los vehículos por la noche. Entonces el alumbrado público desde que se cambió en la anterior legislatura el contrato se cambiaron las luces leds. Montgat está en penumbra. Montgat ha perdido más del 50% de visibilidad; hay sitios donde la oscuridad es absoluta. Todos los pasos de peatones el que va circulando con el coche por la noche tiene que reducir en previsión de que algún posible peatón vaya a cruzar; porque cuando estás llegando es cuando tienes la visibilidad absoluta; sobre todo en algunos más concretamente que en otros. Entonces si en teoría se hizo el cambio y estaba, bueno el señor que en ese momento estaba el Sr. Esgueva me comentó que estaban muy contentos porque se habían ahorrado unos 300.000€; entonces mi pregunta es: ¿hay que ahorrar en seguridad? Porque por ejemplo cuando vas circulando en la zona de aparcamientos de la calle Marina hasta la salida de la autopista en los semáforos que van para el Ayuntamiento, hay un tramo donde no se ve absolutamente nada; si hay un peatón sólo lo ves cuando lo tienes ya encima. Y si ya hablamos de gente que va distraída, con los móviles, o sea, nos encontramos gente de espaldas que te los encuentras ya que casi los atropellas. Entonces circular por la noche en Montgat es un

53


peligro; te obliga a reducir velocidad, justo ayer volvía a hacer todo el recorrido del pueblo, porque son recorridos que hago habitualmente como la gente que sale por la noche y tenía constancia pero como hoy lo quería tocar en el Pleno, digo voy a realmente a confirmar si esto es así en los puntos que yo he observado. Y sí, efectivamente hay zonas oscuras todo está en penumbra en las calles en las que solo hay una acera de alumbrado, porque hay calles con derecha e izquierda, pero hay calles que no. Las viviendas hasta para abrir las puertas tenemos problemas. Entonces, Montgat no merece estar en penumbra. Si hay que ahorrar, hay que ahorrar, pero hay que ahorrar en otras cosas. Y entonces me gustaría, sobre todo cara a la seguridad vial, que no hubiera ninguna zona peligrosa para los viandantes. Y por supuesto poder circular libremente; y si se puede hacer algo. Gracias.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM) , diu moltes gràcies Sra. Navarro; Sr. Raül Abad?

PREGUNTES EL GRUP MUNICIPAL DEL PSC-CP.

El Sr. Abad (PSC-CP) diu moltes gràcies; jo com que tinc moltes preguntes intentaré ser ràpid i alguna la deixaré pel proper Ple perquè sinó acabarem molt tard. Primer de tot per la Sra. Alcaldessa. Nosaltres pensem que no s'aposta per la seguretat ciutadana en aquest municipi i li explicaré perquè. De les quatre branques importants que tenim les persones que són l'educació, sanitat, serveis socials i la seguretat ciutadana, és una de les bases per sentir-se segur i amb els suficients efectius al municipi per estar segur; que tots els ciutadans estiguin segurs. No entenem perquè aquest equip de govern no aposta per la Policia. En segon terme a Montgat no som Estats Units. El passat 22 de maig hi havia un policia patrullant per Montgat i l'altre no sé on estava; no sé si és evident que hi ha una manca de plantilla o de quadrant cosa que quan jo hi era no passava això. O si vostè pot descobrir el que va passar. Això no és Estats Units que van amb un cotxe sols els policies. És una evidència que vostè sap que tenim problemes i ho ha de reconèixer. Per altra banda, quines solucions prendrà vostè aquesta campanya d'estiu, degut a aquests problemes que li estic dient. Quan jo era Regidor vam treballar al febrer del 2016 un reglament intern que va ser la extrapolació de la Llei 16/1992 de les Policies Locals però aplicat a Montgat, que és un treball que està fet, que el Secretari Municipal va rebre, que vostè ho sabia i bé ha passat un any i pico, jo no ho vaig poder tirar endavant perquè no es veia adequat el moment de presentar-lo i amb el consens del Cap de la Policia, els Delegats sindicals de la Policia, el que primer va faltar doncs que no es veia clar, si vostè té la idea de tirar endavant aquest projecte que està fet. La manca d'efectius jo crec que és per obsolescència, que són grans, plantilla gran, i també per desmotivació; això ho hem parlat moltes vegades i el Sr. Enríquez m'ho ha reclamat sempre; i ara ho faig jo perquè són coses que són evidències i s'han de dir en aquí. Quan arribarà la roba d'estiu de la Policia?

Pel que fa al pàrquing de l'Ajuntament perquè està tancat? Vull saber quin problema hi ha perquè els ciutadans ho volen saber. 40 places tancades en allà quin problema legal hi ha per regular aquest pàrquing? I també si el local municipal del Mercat que ja es va parlar que havia d'anar per una destinació de la Policia, si ja es té preparat aquest ús.

Sr. Sánchez, aquest estiu a Montgat només tindrem dues guinguetes, que jo sàpiga; perquè hi ha dues que no es poden posar. Podem trobar solucions per garantir un servei al ciutadà de Montgat? per re ubicar aquestes guinguetes. Hi ha alguna possibilitat? vostè ho ha consultat? quines gestions s'han realitzat? Gràcies.

54


Sr. Chimissanas; ja vam comentar vostè i jo l'altre dia un fet, i li volia preguntar aquí perquè contestés una mica; pel que fa la baixada d’andròmines que era una activitat innovadora aquí a Montgat, una idea que em va donar una persona de Montgat molt entesa amb això, i va ser una idea que volíem impulsar des de joventut. Vostè què creu que ha passat o que ha fallat per no tirar endavant aquesta nova activitat que penso que seria molt positiva pels joves i pels infants que estaven preparant la seva andròmina?. Sr. Salguero, quines actuacions hi ha previstes per contrarestar l'allau de visitants al Panoràmic, al seu barri? si té previst alguna zona per habilitar estacionaments pels veïns del barri que tenen dificultats per estacionar? i què té pensat vostè com a Regidor de via pública?

També refrescar-li la memòria del Ple anterior si vostè ha parlat amb el Gerent del Mercat per la necessitat de tenir més bancs o posar més bancs en moments d'afluència que falta espai, també com deia el Sr. Pablos, de la font en aquesta plaça del davant del Mercat.

Si té previst a nivell d'inversions renovar el mobiliari urbà. Perquè vostè, jo ja sé que fa voltes, però vagi a fer una volta perquè hi ha mobiliari urbà que fa pena en aquest poble.

També si és coneixedor d'un arbre que hi ha al carrer Buenos Aires núm. 14 d'una finca mig abandonada que desprèn un fruit i embruta tot el carrer i els veïns estan molt disgustats; no sé si li han fet arribar una instància fa mesos i no s'ha contestat.

Sra. Sanllehy, 21 nens de P1 s'han quedat sense plaça a P1 a l'escola Els Montgatets. Vostè ho sap. Estan treballant amb aquest escenari?

Pel altra banda quin nivell d'ocupació tenim ara per ara en els espais de l'Ajuntament per a projectes educatius, formació de lleure i la resta d'activitats.

Sra. Ros, quan té previst si ho ha pogut encarar, el Pla de Mobilitat que està pràcticament enllestit i faltava la valoració econòmica; quan es podrà aprovar en aquest Ple? Cosa que el Sr. Enríquez me la va fotre moltes vegades perquè era una cosa molt important. A veure com està això.

També la següent qüestió; vostè podria instar a l'empresa de neteja de recollida de residus, perdó, la neteja dels contenidors soterrats, perquè ara ve la temporada d'estiu i també hi ha algunes queixes de l'olor que desprenen sobretot els contenidors de l'orgànica en algunes zones; i també l'afluència de rates, per evitar tot això doncs sol·licitar que netegin aquests contenidors.

També una petita apreciació; en el carrer Tiana on viu l'Alcaldessa, més endavant tocant a la Ronda Llevant hi ha un aparcament de vehicles que quan surts faria falta un mirall perquè els contenidors de la dreta no deixen visibilitat als que baixen. I és un perill; si ho sap ho celebro.

I també a la Ronda Llevant van treure unes pilones amb una obra d'ampliació de vorera que trobo que s'haurien de tornar a posar perquè els veïns continuen pujant a sobre de la vorera i no és respecte. Al final malauradament hem de posar aquestes barreres arquitectòniques perquè la gent no respecta les voreres per les persones. Sobretot els caps de setmana. I les persones amb carrets i nens no poden passar.

Un parell de cosetes més i ja acabo. Sra. Ribot, la transparència és contestar a les entitats del poble, em penso també. Quin és el nombre d'instàncies que estan sense

55


respondre i contestar a les entitats? Si ho sap o m'ho pot contestar el proper Ple o a veure vostè el que em vol dir. I gràcies per resprondre abans en el punt V si un Arquitecte és un alt càrrec o no?

I per últim felicitar al Sr. Abad per l'acte del dissabte passat i sé que està fent bona feina i el motivem a que continuí treballant pel poble de Montgat.

La Sra. Alcaldessa, diu moltes gràcies. El grup de convergència?

PREGUNTES DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ.

Preguntes del Sr. Enríquez

El Sr. Enríquez (CiU) , diu sí, bona tarda, bé bona nit a tothom; alguna pregunta ja me l'ha tret el Sr. Abad, sobretot el tema del Pla de Mobilitat; sí, és veritat, li he donat molta canya a vostè i ara li hauré de donar a vostè Sra. Ros; ho sento però és que continuem després de dos anys sense Pla de Mobilitat, sense tempos i sense res; anem malament; molt però que molt malament.

Sra. Alcaldessa, jo ja sé que vostè es va negar i va dir que era molta gent, que no sé, que no sé quantos; miri jo tinc l'obligació de demanar-li que faci el favor d'incloure els grups de l'oposició a les Juntes de Seguretat. Som dels poc pobles que no estem l'oposició dins d'aquestes juntes. És important, vostè va minimitzar les estadístiques que ens va donar de robatoris i demés; escolti jo no puc minimitzar-ho; eren increments petitons però són increments. O sigui no són decrements, són increments. Si són increments és que el tema no va bé. I a més ara arriba una època molt més fotuda que és l'estiu. Que si no tenim el Pla de Mobilitat, no tenim el Pla de la Policia Local i no tenim un Pla de xoc doncs l'estadística ens petarà; ens petarà cap a dalt; desgraciadament.

I després un tema que cada cop me l'estic mirant més que estic veient i que estic investigant se’m posem els pels de punta; que és el tema del Wavegarden; de l'empresa aquesta del Wavegarden tenen dues instal·lacions fetes a tot el món; una als Estats Units i altra al Regne Unit. De les dues instal·lacions una no funciona; i l'altra han tingut molts i molts problemes per fer-la funcionar. Llavors jo, més que instar, els hi dic que estaria molt bé curar-nos en salut; en salut en qui aspecte? aspecte de que hauríem de veure que aquesta concessió a quaranta anys, com l'hem protegit? És a dir, no solament a nivell de tecnologia i tècnic sinó també a nivell de garantia; és a dir, aquesta empresa a lo millor als 10 anys per lo que sigui doncs deixar l'ús i tenim un muerto en aquí enorme que no farem servir per res. Jo pregunto; han negociat vostès amb aquesta empresa? o en el projecte la transferència de la tecnologia a l'Ajuntament de Montgat en cas que aquests no donin el servei corresponent?.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM) , diu en tot cas li responc ara; és que no s'ha aprovat res encara del Wavegarden.

El Sr. Enríquez, diu no, no; ja sé que no està aprovat, però jo ho dic en l'aspecte ja davant posar-nos en molts aspectes que poden venir. I moltes qüestions que poden venir; i qüestions molt importants donada la tipologia de projecte que és i el que implica, durant els anys i el que hi ha. Llavors li deia si han tingut en compte per exemple això, o sigui, si la transferència de la tecnologia a l'Ajuntament en cas d'incompliment per part d'aquesta empresa.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM) , diu sí ja l'he entès.

56


El Sr. Enríquez (CiU), diu i res més; sí que els hi demanaríem si tenen o si estan estudiant, o si ho estan preparant ens diguin si tenen un Pla de Mobilitat i de Policia per donar cobertura a aquest projecte? Paral·lelament si ho estan treballant o tenen intenció de fer-ho que ens facin cinc cèntims. I res més, moltes gràcies. La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM) , diu gràcies Sr. Enríquez. Sra. Edo?

Preguntes de la Sra. Edo (CiU)

La Sra. Edo (CiU) , diu bona nit. Amb sintonia amb el que deia el senyor de Ciutadans i amb sintonia amb el que el Ple passat vam manifestar des de els tres grups que estem a l'oposició Sra. Ros el dilluns passat es va celebrar una reunió en aquestes mateixes instal·lacions amb els hortolans. Fer-los partícips de com estava la situació actual sobre el rec segons ens han dit, ja que vostès no ens van convidar en aquesta reunió a cap dels tres grups que estem avui a l'oposició i em consta que ens hagués agradat assistir a tots de saber que aquesta reunió es feia; però tot i així, tot i que no vam estar convidats ens van comentar, algun dels hortolans, perquè nosaltres els hi poguéssim dir en aquí al Ple que sembla ser que les actuacions practicades amb la mina d'aigua el cabdal que surt avui en dia és suficient per regar però encara no és òptim i que s'està treballant per aconseguir-ho. Com no vam poder assistir ens agradaria que ens ho clarifiques ja que tots els grups que estem a l'oposició teníem molt d’interès.

D'altra banda com ha dit el Sr. Pablos, hi ha horts que estan abandonats; i és cert que estan abandonats; i l'article 4r. del Reglament que vam aprovar en aquest mateix Ple deia textualment: L'hort que quedi sense treballar més de sis mesos per adjudicatari, sense que hi hagi comunicació expressa i motivada a l'Ajuntament quedarà lliure i podrà ser adjudicat novament. Pregunta obligada. Saben quants horts i ha abandonats? I quants d'ells fa més de sis mesos que estan abandonats? Si tenen previst recuperar-los i tornar-los a adjudicar. Perquè com dèiem hi ha llista d'espera.

Una pregunta per la Sra. Sanllehy. La comissió de Serveis a les Persones que inclou Serveis Socials, Ensenyament i Esports Sr. Sánchez, també és per vostè aquesta pregunta, fa cinc mesos que no es celebra. Res del que hi ha i que portem vostès de les Regidories de Serveis Socials, Ensenyament i Esports ha de passar pel Ple?. No tenim novetats que calguin elevar-les al Ple? Crec que cinc mesos sense portar res al Ple d'aquesta comissió a mi em preocupa i jo crec que als companys també.

Sra. Ribot, anem a parlar de plusvàlues va; anem a parlar de plusvàlues perquè el dia 11 de maig el Tribunal Constitucional va determinar que els contribuents de tot l'Estat no hauran de pagar aquest impost quan hi hagi una minusvàlua. No ho dic jo, ho diu el Tribunal Constitucional i fa dos mesos li vaig fer unes preguntes que avui li torno a fer, perquè es van actualitzant. Ja s'ha iniciat la identificació de les compra-vendes, donacions i herències on hi ha minusvàlua produïda durant els últims quatre anys? S'ha calculat la previsió de despeses davant la possibilitat de reclamació en allau dels afectats? Ara sí, amb la Sentència aprovada ja, s'ha calculat quina serà la baixada dels ingressos en el pressupost? S'ha d'estar preparat per interposar la demanda de responsabilitat patrimonial de l'estat legislador; però cal que fem totes aquestes coses que li estic comentant. Hi ha dades, l'INE ens dóna dades i ens diu que ens els últims quatre anys el total de transaccions immobiliàries de vivenda ha estat de 385 en els últims quatre anys 2013, 14, 15 i 16. I de segona mà han estat 319. Seguim amb aquestes dades i si us plau avancem amb el tema. És molt preocupant; de veritat. És un tema molt preocupant perquè estem parlant de molts diners i de reclamacions que són

57


jurídicament molt senzilles. Si us plau no puc posar número però no m'aventuraria.

Sr. Salguero, si us plau, mosca blanca. S'han recordar que fa un parell de Plens també vam parlar de la mosca blanca. Va assistir algú a la formació de sobre com combatre la mosca blanca de figueres de moro que es va fer al Consell Comarcal del dia 4 d'abril? què s'està fent al respecte? Fa més d'un any que arrosseguem aquest problema de la mosca blanca a Montgat. Li torno a portar la formació d'aquell dia.

Sr. Abad, aquesta si que és per vostè; quina valoració fa del Tast de Vins de la DO Alella i la degustació de tapes al Mercat de Montgat? té dades de l'assistència? i pel proper any fem el nom més curt. Gràcies.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM) , diu moltes gràcies; més preguntes?

Preguntes del Sr. Garcia (CiU).

El Sr. Garcia (CiU) , diu Sra. Alcaldessa, alguns encara mantenim el criteri i no canviem el discurs; per tant li expresso en nom del meu grup municipal que no ens agrada com porta vostè les sessions Plenàries a la part de Precs i Preguntes. Aquí si sumen igual hi ha 40 preguntes que quan comencin vostès a respondre el públic no sabrà lligar la pregunta amb la resposta. Creiem que és premeditat, creiem que és una forma que és més còmode per vostès; d'acord la capacitat i la decisió només és de vostè Sra. Alcaldessa, que és la que presideix aquesta Corporació i pren la decisió de com s'ha de desenvolupar aquesta part de control. No ens agrada; no canviarem el discurs i el mantindrem el temps que sigui.

Bé un breu; ens agrada arribar acords, Sra. Alcaldessa, i vostè quan han votat la Moció de la PAH, sap greu que vulgui ensenyar, nosaltres, jo li he dit que ho fèiem en positiu; vostès ha passat el rodillo, no?, com es deia abans. Té una majoria, ha aprovat aquesta Moció; està bé, és correcte. Però nosaltres intentem, intentàvem arribar a acords, i li hem expressat en aquí públicament i crec que amb un to conciliadors i adequat. Vostè diu que si les imatges, no sé que. Cada uno viene a hablar de su libro. Nosaltres hem intentat arribar amb un to conciliador, intentar arribar a una cosa que tots ens ho féssim nostre. Qui perd, crec que perd vostè, perquè una cosa és aprovar una Moció per unanimitat, més una Moció social com és aquesta, i un altre és aprovar-la de refilón amb la majoria de la que disposen. Però cadascú ha de fer com millor cregui i vostè que és l'Alcaldessa farà allò que millor pensi.

I ara venen les preguntes:

Vam entrar una instància Sra. Alcaldessa, el dia 17 a les 9'17hores amb una sèrie de preguntes. No entrarem en el fons perquè és molt repetitiu; però el fet és, des de Secretaria signat per vostè ens contesten que ha estat admès a tràmit. D'acord, ja entenem que és admès a tràmit; és com l'article 45 del ROM diu que quan es tracti de documentació, perdo la sol·licitud haurà de ser resolta, parla de les preguntes que fan els Regidors ja que no tenim accés al Registre d'Entrada hem de fer cada petició per escrit. Diu: la sol·licitud haurà de ser resolta en el termini màxim de cinc dies. Demanaria a la Sra. Secretària, sé que ara no ho farà, si pot estudiar si s'han vulnerat els drets d'aquest grup municipal, ja que ens han contestat que està admès a tràmit però no ens han contestat la pregunta. No ens han donat audiència per examinar l'expedient, ni tenim una setmana i pico després la resposta a allò que nosaltres preguntàvem. Per tant una pregunta que si us plau em podria contestar, quan sigui la setmana que ve, Sra. Secretària per conèixer quin és el marge de maniobra que tenim.

58


Concurs de consergeria. Recentment fa uns mesos es va produir l'adjudicació del concurs de consergeria dels edificis públics. Haig de dir que després d'escoltar als treballadors municipals, als usuaris dels edificis sobretot del pavelló, de la biblioteca, de la sala polivalent, doncs hi ha una sèrie de coses que detectem i que crec que haurien vostès de focalitzar intentar resoldre-les i superar-les. Ha canviat, no només l'empresa que gestiona aquest servei, sinó el servei en sí. Hi havia persones especialitzades que eren més que conserges i que feien una tasca més amb profunditat, coneixedora dels pavellons, dels edificis públics, que eren capaços d’interactuar amb la resta de treballadors municipals i perfeccionar aquest serveis, que en teoria si són de consergeria, però si parlem del pavelló municipal, un conserge que es queda sol davant d'un pavelló municipal. Sra. Alcaldessa, s'ha produït i penso que és objectivament un empitjorament d'aquest servei que afecta a la càrrega de feina per manca de formació i per les habilitats personals de les persones que desenvolupen aquestes feines. I aquesta càrrega de feina s'ha de distribuir entre els serveis dels diferents serveis que expressen les seves reserves. Només demanem que ho estudiïn. Les persones que envia aquesta empresa pensem que no tenen els coneixements per prestar els serveis que fins ara s'havien prestat. Podem resoldre? és pot millorar? suposo que si; una cosa que deixem a la seva consideració.

I per acabar; Plaça de la Vila; després de la inauguració doncs passen unes setmanes i el Sr. Abad, apuntava, el pàrquing municipal, és cert, també ens agradaria conèixer el destí i la forma quina serà la regulació d'aquest pàrquing aquestes 40 places municipals que tenim a disposició; no sabem si podran dotar de més rotació el comerç local. El comerç local no està en el seu millor moment; han passat dos anys i la veritat és que a pulmó han hagut de tirar endavant i no sobra una ajuda per part de l'Ajuntament. No sé si el Sr. Abad, com a Regidor de Promoció Econòmica pot valorar iniciar unes trobades amb els comerciants de la zona de l'Ajuntament per copsar opinions, quin és l'estat del comerç i si l'Ajuntament pot iniciar accions per ajudar. Entre elles el pàrquing. Falten coses per acabar també. Preocupació dels veïns de la zona, algunes són subjectives com si ens agrada o no el banc, i altres són més de calado. A la farmàcia encara hi ha una part que encara no s'ha acabat; no ha finalitzat l'obra; porta mesos allà. Què passarà amb això? penso que és un moment en el que han d'iniciar aquestes reunions tant amb els comerciants de la zona per ajudar-los si és que és possible, com els veïns per copsar opinions i veure si el projecte és millorable que segur que sí. D'acord? els encoratgem a fer-ho. Res més gràcies.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies. Passarem a les respostes. A les preguntes del grup de Ciutadans Sra. Emma?.

La Sra. Ros (ICV), diu bé, a veure, sobre el tema del desbrossament que em comentava comprovaré què ha passat i perquè estan les restes en el camí. Y le contestaré en cuanto lo averigüe.

Sobretot amb el tema dels horts abandonats i amb això contesto espero que a les dues parts i sinó després en el retorn matitzem. Nosaltres el que hem anat fent des de que es va aprovar el nou Reglament és anar fent diversos sorteigs perquè com que hi havia un llistat prou gran en el seu moment d'horts abandonats i la llista d'espera els primers llocs eren per gent que s'havia apuntat al principi de tot del projecte i moltes vegades les condicions de vida d'aquestes persones varien doncs el que ha anat veient durant aquest temps és que fas sorteig atorgues les 20 que inicialment hi havia abandonades, aquests persones tenen uns dies un cop reben la notificació de la parcel·la que els hi ha tocat per fer el pagament corresponent, i hi ha gent que no fa el pagament; hi ha gent que renuncia

59


perquè s'ha buscat la vida per una altra via; a l'inici li interessava però se mudó y se fue a vivir a otro pueblo. Coses així; llavors hem anat eixugant les parcel·les abandonades fins arribar més o menys al punt que vostè deia 9 horts. El darrer sorteig es va realitzar el mes de març, cap a finals, que era quan estava convocat i les persones adjudicatàries que sabien que tenien hort, nosaltres amb el sorteig l'únic que fem és assignar la parcel·la que els hi toca; però clar al març ja ens havia esclatat el tema de la mina. I estàvem en un moment que un cop es va fer el sorteig no teníem aigua. En aquell moment zero. Llavors es va parlar en el mateix sorteig amb les persones a les quals els hi havia tocat l'hort que, com que nosaltres normalment enviem la notificació, dient és aquesta la parcel·la que et toca i ara tens aquest límit de dies per fer el tràmit corresponent d'acceptació; com no podíem garantir-los l'aigua els hi vam comentar que els hi enviaríem aquesta carta quan poguéssim garantir un mínim d'aigua; amb la qual cosa a priori els que estan abandonats és perquè nosaltres voluntàriament no hem volgut afegir regants en un moment de crisi en el que aquesta gent plantarà i es trobarà amb la problemàtica de, tindrà problemes per regar. Revisarem l'estat perquè l'altre dia sí que es van queixar que clar com han passat aquest mesos, ha anat plovent, han crescut les herbes i el desbrossament nosaltres l'anem fent periòdicament, procedirem a fer aquest desbrossament però aquestes persones se'ls hi ha enviat una carta expliquen com està la situació, perquè en tinguin constància, els hi hauria d'arribar en breu per tal de poder seguir amb el procediment. Un cop aquestes persones els hi arribi aquesta carta puguin fer el o no pagament, vull dir facin l'acceptació de la parcel·la o no, doncs seguirem fent com fins ara. Vull dir en funció dels que facin l'acceptació de la parcel·la si dels nou hi ha quatre que no l'accepten doncs tornarem a fer el sorteig i així com portem fent. Espero que amb això; em sembla que més o més era això.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM) , diu gràcies; Sr. Salguero, sobre la font del Mercat?

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu con todo y con eso me parece que la pregunta sobre las marquesinas pertenece a Movilidad, pero en todo caso ya lo miraremos.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu pregunten Sr. Salguero sobre la font del Mercat Municipal.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu vale sí. Pero si me permite Sra. Alcaldesa, me gustaría empezar haciendo una observación. Es una observación que puede ser también un toque de atención. En la pasada legislatura este Regidor fue parte de la oposición. Vino a las Mesas de contratación, vino a las informativas, vino a todo lo que tenía que venir e hizo su trabajo como opositor del equipo de gobierno. Bueno, bien, me llama muchísimo la atención que por un lado la Sra. Edo pidiendo que se les invite a una serie de comisiones y por otro lado este el Sr. Francesc García Arrocha diciendo que como no le pagan no viene a las mesas de contratación. Ahí hay una serie de incongruencias que no termino de entender. Si se es oposición y se solicita, se solicita estar en todo; no en una si, en las otras no, porque me paguen. Yo vine a la pasada legislatura a todas sin cobrar; eso por un lado.

Ahora voy a intentar a entrar a responder a las preguntas, pero también tenemos otra historia una cosa es hacer oposición y otra es ser catastrofista. Parece ser que cuando hablamos de ¡el pueblo está sucio!, ¡se hunde! ¡la iluminación es fatal! ¡vamos a tener un accidente!. Sí es posible que haya zonas un poco opacas. Algunas son tradicionales y ya estaban antes de que se pusiera en marcha el actual sistema. Cuando se puso en marcha el actual sistema se daban esas situaciones de zonas oscuras y opacas y calles donde sólo había una línea de farolas o de fanales en un lado y estaba penumbra y no se podía abrir, por ejemplo al que le pillaba de espaldas no era capaz de abrir; eso se ha

60


ido solucionando y la verdad es que lo dábamos por hecho; es la primera noticia que tengo por parte suya, no suya de toda la oposición, de que siguen habiendo muchas zonas oscuras. Repito, hay algunas que ya son puntos tradicionales, que tenemos detectados y a medida que podamos cuando vayamos teniendo presupuesto ya sea de inversiones que hay algunos temas por hacer, y de remanente que también hay algunos temas por hacer, iremos solucionando algunos temas. Tomaré nota, sobretodo de esa zona que me ha hablado usted de la calle Marina. La Sra. Navarro (C’s), diu eso ya no es penumbra, es oscuridad total, sobretodo donde hay la máquina para pagar y entonces es que luego ya no hay farolas.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu Sra. Navarro, després en el torn de replica.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu tomaré nota e iré personalmente a verlo. Pero que el pueblo este a oscuras total, no es verdad; hay puntos como por ejemplo arriba en la calle Maresme con la Plaza Ciurana, el paso de peatones, que está oscuro tradicionalmente. Hay ya una partida para solucionarlo. Cuando llegue el momento porque también vamos un poco desbordados, se hará. Pero no es la norma, eh. Sí es verdad que si tienen algún punto detectado pues me gustaría saberlo. Yo aprovecharé para decirle al técnico correspondiente que haga una visita general a todo el pueblo e intenten hacerme un listado.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu Sr. Salguero, la font del Mercat.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu la fuente; no había fuente en el mercado municipal en el proyecto; no la había; si fue un error no ponerla lo desconozco; en el proyecto no lo había; sorpresa de todos nosotros que de hoy para mañana nos encontramos una fuente. Una vez detectado que estaba la fuente veo unos cartelitos “fuente fuera de servicio”. Yo pregunto: ¿por qué esta fuera de servicio?. Y después me entero que no hay cometida. Ni de agua ni de salidas. La historia estaba en esas. Que no había fuente y alguien decidió no sé si a petición del Gerente o el técnico correspondiente poner una fuente. Habiendo detectado un problema que no teníamos porque no iba una fuente en esa plaza se ha buscado el dinero y se va a hacer la canalización; no estoy en disposición de decirle si se va a hacer mañana o el mes que viene. En su momento se licitará. Yo una visión que he hecho propia, es verdad que en momentos punta hay falta de asientos en el Mercat; pero no vamos a llenar la plaza del Mercado de asientos. Estéticamente no es viable y porque en una franja muy puntual de la tarde que oscila desde que salen los niños del colegio hasta las siete que es una hora habitual que ya se marchan para casa, hay terrazas de bar, la gente pasea, seguiré observando pero no es una prioridad que tengamos ahora.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu val; en tot cas Sra. Ribot en quan a l'executat del primer trimestre.

La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu aquest és un dels exemples que les meves previsions de tirar endavant la feina, doncs, i les meves ganes, no van al mateix ritme que la realitat que sempre s'acaba imposant. Com ja he comentat en altres ocasions estem actualment fent la gestió als serveis econòmics de la feina ordinària de funcionament, més tancant liquidació 2016 que esperem que el proper mes la puguem presentar i també els comptes generals del 2013 i 14 que són els que ja s'han convocat; i automàticament continuarem. Llavors temes més de documentació quotidiana no me'ls han acabat; per tant, vull dir no els han estructurat per facilitar la informació; el compromís hi és i esperem que d’aquí a l'estiu puguem normalitzar i a més a més no fer-li arribar a vostè sinó senzillament publicar-los al Portal de Transparència que és l'objectiu final i el compromís que a vostè li vaig explicar.

61


Respecte a la informació de les dades de les sancions evidentment no les tinc en aquí per tant les demanaré i en el moment que me les hagin elaborat li faré arribar.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM) , diu Sra. Ros, les marquesines informatitzades.

La Sra. Ros (ICV), diu em consta que sí que hi havia un seguit de terminis per fer-ho progressivament, en tot cas miraré explícitament el conveni per poder-li contestar per escrit.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies. Passaríem a les respostes del grup del PSC. En quant a Seguretat Ciutadana em comenta si no apostem per la Policia; vostè sap molt bé que hem apostat des de l'inici; vostè i jo hem treballat conjuntament envers la Policia. El tema del 22 de maig, ara estava consultat les incidències i no em consta que hi hagi hagut cap incidència perquè hi hagués un agent patrullant sol, però no es preocupi que ho preguntaré i en tot cas li faré saber. La campanya d'estiu de la Policia ho estem treballant ara en aquest moment amb el Sots Inspector i en tot cas quan estigui ja aprovada i tot el que s'hagi definit doncs li podrem traslladar.

El Reglament intern que està, diu que està acordat amb els delegats sindicals, això en tot cas quan s'aprovi el conveni amb els treballadors ja li vam comentar en el seu moment que seria un tema que treballaríem en aquell moment per intentar aprovar aquest Reglament.

La manca d'efectius per edat i motivació. Bé, tots sabem que el col·lectiu de la Policia doncs comporta que hi hagin torns i hi hagin dificultats i també trasllats d'una població a una altra, estem treballant en el sentit que conjuntament amb el Sots Inspector, per treballar aquest tema de la motivació. L’edat no ho puc resoldre; entendrà que això és biològic.

La roba d'estiu, ja ha arribat una gran part i esperem que la setmana vinent ja arribi la totalitat; per tant ja està a l'espera. Crec que no em deixo res en aquest cas. Sr. Sánchez, si vol parlar del tema de l'aparcament?

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), dui si; Sr. Abad, sobre el tema de l'aparcament. Per posar en marxa el pàrquing requereix que tingui fet un reglament d'ús. Però per tenir fer un reglament d'ús, prèviament ha de tenir fet un estudi econòmic; i a part abans un estudi de viabilitat. Això és preceptiu. És cert que l'obra està acabada; però un cop acabada l'obra veiem que no hi ha ni estudi de viabilitat, bé ja està fet el pàrquing. Però no hi ha ni un estudi econòmic, que s'hauria d'haver fet en el moment que es va fer el projecte i per tant no està, tampoc tenim el reglament d'ús. Hi estem treballant.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu en quant al local municipal, doncs ja tenim una proposta que s'ha enviat a inspecció de treball i al Síndic per tal que es pugin pronunciar sobre aquest tema.

En quan als temes de les guinguetes, Sr. Sánchez?

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu sí, el tema de les guinguetes és cert que aquest any les dues guinguetes que estan més cap El Masnou, diguem-ne, anant cap a Mataró, no es poden instal·lar perquè en funció dels paràmetres que marca Costes el que és el Pla

62


d'Usos doncs no hi ha prou espai de sorra i aquest any no s'han pogut instal·lar. No hi ha opcions; és a dir; la licitació té uns condicionants; diu que s'ha d'estar en un lloc. Si modifiquéssim estaríem també modificant les altres guinguetes; les estaríem acostant i els hi estaríem modificant la seva licitació. Està contemplat dins dels Plecs, està contemplat que si no hi ha espai doncs no es poden muntar les guinguetes; sinó recordo malament el Ple passat es va preguntar si hi ha algun tipus de compensació econòmica per rescabalar les guinguetes, no és així, està contemplat i així està el tema. Esperarem a que vingui la sorra que això és un tema que com tots sabem no ni un tema municipal, sinó que és un tema que se'n va molt més enllà. Se'n va cap al centre de la Península que és on tenen que prendre les decisions i fer les inversions.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu Sr. Chimisanas, tema andròmines?

El Sr. Chimisanas (Esquerra-AM) , diu bona nit; el tema de les andròmines em pregunta Sr. Abad, el perquè no ha acabat de funcionar. Era un projecte nou que era el primer que es feia a Montgat, això ja representa una problemàtica; creiem que la publicació ha estat molt elevada; s'ha fet el taller d’andròmines on van participar molts pares; s'ha fet el seguiment; se'ls ha convidat cada dissabte a poder fer l’andròmina a l'Espai Jove. S'ha intentat però clar l'interès, no sé si ha estat un interès, les dates o què però la participació ha estat molt baixa.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies. Sr. Salguero, el tema del Panoràmic, en quan a les actuacions.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu si Sr. Abad, el tema de la afluencia de vehículos al Panorámic tenemos lo que tenemos de lo cual usted ya es consciente. Se les hizo un aparcamiento en la zona de donde a futuro irá la escuela, tenemos lo que tenemos en el Vial de Santa Victoria y se ha solicitado y vinieron arquitectos del ÀMB a ver si había alguna posibilidad de actuación ya fuera en la montaña del Vial o ya fuera entrando por las Pedreras hacia el Panorámic; en todo caso lo desaconsejan los arquitectos del Área Metropolitana siguiendo la misma línea de los arquitectos municipales, porque es una montaña que tiene movimiento. Entonces actualmente tenemos el aparcamiento que tenemos y la afluencia que llegado estas fechas vendrán. Y no hay una receta mágica para ello, y en mi bolsillo no me caben más coches. Usted es consciente porque lo ha vivido en primera persona conmigo y tenemos lo mismo, lo mismo que teníamos el año pasado.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu la renovació del mobiliari urbà, Sr. Salguero i l'arbre del carrer Buenos Aires.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu sí, el tema del mobiliario urbano, puede haber sensación de que en algún punto está mal; si así ha sido se han ido cambiando como era los de la Rambla del Turó; ahora tenemos un Plan Ocupacional de pintores que están terminando de hacer los túneles que van en toda la franja marítima debajo de la calle del Mar y el Paseo Marítimo y en breve se van a poner a pintar todos aquellos bancos para dejarlos al día. Tema de papeleras estamos bastante bien; alguna que se ha destrozado se ha cambiado y en este momento sí estamos en disposición, estamos haciendo estudios para colocar más bancos en algunos puntos a solicitud de las asociaciones de vecinos. También hay algún parque infantil al cual ahora estamos haciendo un lote para licitar, pues el cambio de aparatos y también el sustrato de la arena donde juegan los niños. Es lo que le puedo decir ahora mismo.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu ara queda l'arbre del carrer Buenos Aires.

63


El Sr. Salguero (PRE-AR), diu el árbol ese tengo desconocimiento total; usted ha dicho que hay una instancia de la cual no tengo, mañana preguntaré; es verdad que hay árboles frutales por ejemplo en el linde de la Virreina entre Montgat i Tiana que suelta la mandarina; son árboles muy bonitos pero cuando la mandarina cae al suelo lo ensucia. En las Mallorquinas tenemos las Moreras que cuando el fruto cae al suelo lo ensucia. Y en la calle Buenos Aires supongo yo que estará ese árbol del cual tenía desconocimiento; intentaré saber cuál es el problema; es verdad que tenemos otra par de ellos en la calle San Feliu con la Plaza Argeles que han estado enfermos y soltaban; se les ha hecho el tratamiento y parece ser que de momento no están soltando. Pero en todo caso mañana mismo estoy preguntando por ese árbol en concreto de la calle Buenos Aires.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies Sr. Salguero; Sra. Sanllehy, en quant al P1?

La Sra. Sanllehy (ICV), diu bona nit de nou; suposo que els 21 nens és refereix a les places de P1 que demà entren en sorteig; suposo que es refereix a això?

Dir-li que el tema de manca de places i de llistes d'espera és una qüestió tradicional que l'any passat sense anar més lluny van quedar 25 nens en llista d'espera; que evidentment farem actuacions que consisteixen en demanar l'autorització a Serveis Territorials per veure si es pot obrir un altre grup dins de l'Escola Bressol per tal de donar més servei a més famílies; però també he de dir que he heretat un pressupost on no es recull cap ampliació de l'Escola Bressol i llavors això tindrem que veure com es pot tractar suposant que Serveis Territorials ens dones l'autorització. Gràcies.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu en quan al Pla de Mobilitat Sra. Ros.

La Sra. Ros (ICV), diu el Pla de Mobilitat com vostè diu, en teoria està casi enllestit, i quan em poso a repassar resulta que no s'han recollit aportacions que es van comentar en una reunió conjunta amb la resta de Regidors que en aquell moment formàvem part de l'equip de govern; per tant estem procedint a repassar-lo per poder fer aquestes incorporacions i un cop estiguin fetes poder fer la presentació al conjunt de Regidors d'aquest Consistori per tal de poder fer les vostres aportacions i portar-lo a aprovar. Gràcies. Pel que fa a residus i neteja, hi ha normalment un Pla cíclic de neteja de contenidors soterrats i de superfície i en el que és temporada d'estiu el que sí que mirem és repartir-nos la hidropressió amb el company de via pública reforçar ja com es va venint fent des de l'any passat de neteja. Per tant la idea és anar complint un cicle de neteja que vagi recorrent tot el que és el poble i fer un especial reforç en aquells punts que tenim detectats com a més polèmics. Ha comentat un tema d'afluència de rates. Jo en el que porto de legislatura només hi hagut un cas d'afluència de rates, justament els contenidors soterrats un dels avantatges que tenen és que en quedar segellats eviten això. Vull dir és passejant però no hi ha aquesta afluència. Nosaltres només hem tingut una vegada un problema amb un punt molt concret que estava a l'entrada del Parc de les Bateries i era en els contenidors de superfície perquè el propi terreny impedia que encaixés bé el contenidor i el que es va fer és retirar el punt, ja que per ràtio estava cobert. Per tant no tinc ara mateix cap constància d'aquest problema.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu el mirall del carrer Tiana?

Contemplarem aquestes accions en les que vostè va deixar previstes justament no estan

64


però ho inclourem per posar-ho en marxa.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu les pilones de la Ronda Llevant?

La Sra. Ros (ICV), diu lo mateix; la resposta és la mateixa.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu Sra. Ribot en quan a la transparència el número d'instàncies.

La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu el fet de contestar o no en tot cas seria una bona pràctica no és un tema de transparència; en qualsevol cas el funcionament del registre directament està lligat amb els serveis competents a nivell del servei tècnic que són els que responen. En qualsevol cas m'assabentaré i verificaré si hi ha alguna entitat que no se li hagi contestat.

L'altre qüestió que vostè feia referència que si no li havia contestat el tema dels alts càrrecs, he definit el concepte d'alt càrrec; alts càrrecs són els electes més els directius professionals. L'Arquitecte no és un alt càrrec.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu passaríem ara a respondre les preguntes de Convergència i Unió. En quan al Pla de Mobilitat crec que ja ha estat contestat per la Regidora Sra. Ros.

En quan a les Juntes de Seguretat Sr. Enríquez hi ha municipis que sí tenen els regidors de l'oposició dins de les Juntes de Seguretat i hi ha municipis que no. I hi ha de tots els colors recollits i mil variacions. En aquest cas no ho hem contemplat i si properament ho contemplem li farem saber, evidentment.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu en quan al Wavegarden, Sr. Sánchez?

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu a veure tema Wavegarden; ho dic perquè a vegades es diuen coses i poden portar a l'engany. Aquí no hi ha cap concessió per part de l'Ajuntament. Són uns terrenys privats i és una iniciativa privada. Això ho ha fet la UAB, ha fet una licitació han guanyat aquests senyors i han fet un contracte per 40 anys. Nosaltres aquí com Ajuntament no són uns terrenys municipals. Fa una comparativa per exemple com el tema de Malamar, allà sí que era una concessió per part de l'Ajuntament, uns terrenys de l'Àrea que ens fa una cessió a nosaltres i nosaltres fem una concessió; però no és en aquest cas; són uns terrenys privats, una iniciativa privada que la UAB ha fet a 40 anys. Respecte en cas que vagi malament i això li explico perquè en tinc el coneixement, vull dir si això no anés bé dins del contracte o la licitació o les condicions que ha posat la UAB en la licitació, han aportat uns diners perquè en cas que això no vaig bé rescabalar els terrenys en el seu estat anterior o lo màxim en el seu estat anterior. Sobre el tema Pla de Mobilitat?; és que a veure si ens entenem; aquest projecte no està aprovat; no està tirant endavant per enlloc; s'ha enviat, s'ha presentat a l'Ajuntament i l'Ajuntament fa el que li toca fer; és enviar-ho a Medi Ambient perquè faci els seus informes. I està en tràmit; no hi ha més; vull dir, no ens confonguem, ni és una concessió de l'Ajuntament és un tema privat, l'Ajuntament el que fa és recollir el que toca i ja està; es fan els tràmits. Ja està; arribarà el seu moment que si arriba el seu moment i toca, pues passarà i haurà de passat pel Ple i aquí tothom ens haurem de sacrificar i ja està. No hay más. És un projecte que està en tràmit; no hi ha més enllà.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu en quan al tema de plusvàlues Sra. Ribot.

65


La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu amb el tema de plusvàlues estem una mica en lo mateix; ara hi ha una sentència més; a més convidar al legislador perquè adapti o acabi d'ajustar i també lògicament les entitats municipalistes reclamen lògicament que hi hagi unes compensacions. A nivell de gestió i així s'han definit els protocols qualsevol persona que es vingui a interessar el que haurà de fer és presentar una sol·licitud justificant que no hi hagut un benefici i demanar una devolució d'ingressos indeguts. Però això ho han de fer les persones; per altra banda l’impacte i demés és un dels temes que s'han despatxat i a la que es puguin dedicar recursos; la persona qualificada per fer-ho està previst fer-ho; a dia d'avui encara només s'ha parlat, s'ha despatxat però en tot cas en aquests moments hi havia altres prioritats, per acabar de quantificar-ho. Val, com abans he dit estem fent tot el procés de posar-nos al dia però sí que la intenció és d’aquí al setembre tenir dades i amb això, amb aquesta hipòtesis de treball estic treballant. Repeteixo, en qualsevol cas sí s'ha definit un protocol que si qualsevol persona demana el que haurà de fer és això, demana la devolució, justificar-ho i a partir d’aquí estarem a veure lo que els Serveis Econòmics primer i després a nivell jurídic si procedeix i justifica adequadament.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies Sra. Ribot; en quan a la mosca blanca, Sr. Salguero?

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu sí me parece que ya le comenté a la Sra. Edo que el técnico municipal en este caso la técnica Municipal, la Sra. M.V. fue a las jornadas que se hacían en el Consell Comarcal; fueron tres días después del Pleno. Allí en la ponencia estaba invitado como prueba piloto Tiana i no sé que otro pueblo...

La Sra. Edo, diu Premià de dalt.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu no sé, no hubo una panacea para acabar con la mosca blanca, se están haciendo pruebas; en Montgat concretamente se acaba de fumigar por el tema del pulgón el tema de la mosca y tal y cual. Es un bicho muy difícil de acabar. Ya le digo que no es sólo problema del Maresme sino de toda la Costa Mediterránea; desde Tarifa hasta arriba la Junquera. En todo caso estamos en ello. Vamos a tener mosca blanca este verano, porque las moreras siguen enfermas, se van cortando a un ritmo muy lento, más del que yo desearía; tengo el personal que tengo y lo mas que podemos hacer es fumigaciones; intentaremos meter alguna en medio de las que ya se van haciendo.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies. Sr. Abad, la valoració de la denominació d'origen, que tal?

El Sr. Abad (MES), diu què content que estic que em faci aquesta pregunta. Miri, abans de fer-li la valoració si em permet hi ha una paraula que m'agrada dir-la molt i és gràcies. Gràcies als empleats de l'Ajuntament; gràcies als responsables del Mercat municipal; gràcies als comerços que van fer unes tapes fantàstiques; gràcies a la gent de Denominació d'Alella per la seva presència i els seus excel·lents vins; gràcies als Montgatins i forasters que van venir a viure el nostre dia; gràcies als membres de la Corporació pel vostre suport i sobretot gràcies a tothom que va venir i va gaudir de l'acte. Gràcies Raül; Emma gràcies.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies....

El Sr. Abad (MES), diu i ara, ara és quan ve el tema, les dades no són meves; el Gerent

66


del Mercat l'amic Carlos, em diu: les parades van vendre 500 tikets; més 300 tikets de vins. Això amb el que fa referència al Tast; però a mi una dada que m'he enorgulleix i si em permet és la següent: Com dada: aquest dissabte l'esdeveniment ha provocat que vinguessin mil persones més de la mitjana habitual dels dissabtes al Mercat Municipal. Aquesta per mi és la dada. I gràcies a tothom.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies. Sra. Ribot en quan a la instància.

La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu sí en qualsevol cas ja li respondran, ja li traslladarem l'informe de la Secretària sobre el tema i en aplicació de la normativa que en principi es resolt la sol·licitud en aquest cas favorablement i l'altra vegada s'ha de preparar totes les respostes i tota la documentació que se li lliurarà així que es pugui. Els Serveis de Recursos Humans en el moment que vostè ho va presentar, estaven en temes de tancament de nòmina i procés de selecció, per tant la informació de li lliurarà així que es pugui dedicar temps a fer-ho i serà evidentment el més aviat possible. Continuo amb el tema de consergeria; les observacions que vostè fa nosaltres també les tenim; a veure, en aquí es va fer una licitació va guanyar una empresa que portava temes amb persones amb un cert grau de discapacitat, de diversos tipus, val?. Primer de tot, totes les persones necessiten un temps d'adaptació, aquest temps s'ha donat; s'està fent un seguiment molt exhaustiu amb el responsable del projecte; tal i com es va definir en els plecs l'empresa adjudicatària té designat un coordinador responsable del projecte que se li està fent un seguiment i se li ha anat passant totes les incidències hagudes; ha anat millorant, i ha algunes en les que no hi ha problemes; sí que hi ha uns sectors determinats que si que no acaben de trobar el perfil adequat. A vegades el fet de tenir persones amb característiques especials o singulars doncs han de trobar aquell perfil que realment ho pugui fer. Dir-li que més enllà del seguiment que s'està fent perquè estem en aquests primers mesos d'encaix i que a més se'ls hi ha de donar un marge, se'ls hi han fet una sèrie d'advertiments; precisament aquesta setmana s'està gestionant una reunió per escalar el tema ja no a nivell del responsable del projecte, el coordinador, sinó a nivell de l'empresa, per informar-lo que aquest temps d'ajustos l'han d'anar afinant. Perquè ara ja precisament començaríem a aplicar el que diu la Legislació que si hi ha incompliments o infraccions reiterades o mala praxis tocarà aplicar el que diu el contracte que són les penalitzacions previstes en el Plec de Clàusules i normativament. Evidentment la reiteració d'aquests incompliments doncs donarà lloc al que hi hagi; esperem que l'empresa acabi de trobar el perfil adequat en uns certs llocs que amb les persones amb les capacitats que ells estaven treballant no han estat adequades. En el Plec el que sí és cert és que el que es demana unes persones determinades però no tots els llocs necessàriament tenien que ser d'aquest tipus de persones. Per tant, ja li dic a nivell del Director o Coordinador del personal s'ha li ha dit, cada vegada que s'ha la trucat ha vingut, però no acaben de trobar en alguns llocs el perfil adequat. Per això ara s’escaparà suposo que sinó la setmana que ve o l'altre encara no m'han fixat l'agenda, però ara ja serà fer-li l'advertiment que el temps de marge, que és lògic, sobretot quan són persones d'aquest perfil, s'han d'adaptar. Però ara entenem que ja són un parell de mesos i escaig que estan funcionant per lo tant ara ja és recordar-lis que s'ha de posar les piles perquè sinó evidentment es començarà a aplicar les penalitzacions econòmiques que estableix el contracte.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies Sra. Ribot. Sr. Sánchez la última pregunta?

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu sí sobre el tema del pàrquing, sobre el destí de les

67


places, quan tinguem el Reglament d'ús i el previ estudi econòmic que és preceptiu podrem decidir quin ús se li dóna. El que segur que no podrem donar, perquè això ja ho hem consultat és el tema de places de zona blava perquè soterrat no es pot fer.

I sobre el tema de la Plaça de la Vila, l'obra està acabada tal i com estava al projecte; què hi ha coses a millorar? nosaltres un cop fet el projecte també ho hem vist i bé quan puguem, mirarem d'incorporar-ho i poder fer algunes millores. Estem parlant del banc mateix que hi ha que ens ha demanat que tingui respaldo; hi ha qui ens ha demanat que les escales que baixen hi hagi una barana al mig que seria molt útil perquè és molt ample; i després sobre el tema del, suposo que es refereix davant de la Farmàcia, allò no està fet, però és que allò no estava dins del projecte; no està. També ens ha sorprès; i el que hem fet és encarregar als tècnics que facin una memòria per poder demanar pressupost i poder tirar endavant el més aviat possible per poder enllestir el que és la Plaça de la Vila.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu quedaria només una pregunta que ens hem saltat sense voler, i és sobre la Comissió Informativa de serveis a les persones; Sra. Sanllehy?. La Sra. Sanllehy (ICV), diu Sra. Edo, a mi també m'agradaria veure-la i fer comissions informatives. Què és el que passa? Bé, a part que s'ha descuidat que Cultura i Joventut també formen part de l'Àrea de les Persones; jo crec que el treball que té l'Àrea de les Persones és un treball molt més quotidià que no requereix de tant procediment administratiu que hagi d'arribar al Ple. M'explico; per exemple no es pot dubtar de que estem fent coses de cara a l'escola nova, i en canvi no han anat a la informativa d'atenció a les persones perquè teníem que veure o amb modificació pressupostària o en temes de territori . Què vull dir amb això? que tenim una Àrea que té un treball molt transversal molt quotidià i que algunes de les coses que tenen que veure la nostra Àrea passen per altres comissions. Jo no sé si la Sra. Ribot, podria aportar alguna cosa més en temes de funcionament de les comissions informatives? La Sra. Ribot (Esquerra-AM), diu no, bàsicament a veure, en l'àmbit de serveis a les persones són temes que els òrgans competents per resoldre són bàsicament resolucions d'alcaldia o quan portem temes de bonificacions val que són temes de Junta de Govern; tema d'òrgan competent. La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu en tot cas quedaria la reunió d’hortolans Sra. Ros si us plau.

La Sra. Ros (ICV), diu sí, el que seria la reunió d’hortolans i l'estat del cabdal; a veure tal i com estableix el reglament quan abans vostè s'ha referit normalment amb els hortolans el sistema de comunicació habitual d’interlocució és a través de la Comissió de gestió. Donada la magnitud de la situació en relació a la mina, aquesta vegada excepcionalment en lloc de convocar directament la Comissió de Gestió i que per tant els dos representants de l'Associació d’Hortolans haguessin de fer la transmissió de com estava l'actuació en relació a la mina, vam decidir convocar via carta als Hortolans; era una qüestió de treball en la qual només vam afegir el que ja li vaig explicar el mes passat, l'actuació que s'havia fet aquest mes. El resultat d'aquella actuació ha estat en que estem en 20m2 d’aigua. De 8 que teníem hem passat a 20; bé hem guanyat. Que diguin que és suficient per regar? si tothom regués gota a gota potser. Però no tothom rega gota a gota; per tant no. El mínim que a mi tècnicament em diuen que necessitem per aixecar les restriccions són 30m2; en falten 10. Haig d'arribar a aconseguir que la intervenció ens doni 10m2 més per aixecar la restricció i així se'ls hi va comunicar als Hortolans a la reunió de dilluns.

68


La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu moltes gràcies; en tot cas passaríem al torn de rèplica. Sr. Pablos?

El Sr. Pablos (C's), diu algo rápido. Sra. Ros, sobre el tema ese que es un problema de hace 15 días, 3 semanas que lo fui a ver sobre el terreno, no me conteste que vaya alguien y lo limpie.

Y Sr. Salguero, me ha preocupado mucho su respuesta. A mi si me gustaría saber y yo oficialmente le pido que averigüe quien ha sido responsable de poner una fuente en un sitio en el que no estaba ni prevista, ni autorizada, ni proyectada, ni absolutamente nada, según sus palabras. Una fuente que, quien la persona que haya decidido ponerla por su libre albedrío, Dios no me estaba refiriendo a Dios, que es el que nos otorgó el libre albedrío, nos va a costar un dinero sólo por la decisión de esa persona, entonces a mi sí me gustaría saber quién es el responsable y ver qué medidas se pueden tomar; porque que ahora venga un señor y ponga en un proyecto que estamos haciendo plante algo sin autorización y después tenga que venir el Ayuntamiento a hacer una licitación y gastarse un dinero y un algo por eso a mí me preocupa. O sea que espero que lo investigue por favor.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu Sr. Raül Abad?

El Sr. Abad (PSC-CP), diu si bé, comentar que és una pena que la feina feta quedi en un calaix com és el Reglament intern, perquè posar d'acord a la Policia és complicat i és una llàstima i això denota la confiança que tenia amb el Regidor de les hores, de la feina que feia.

Per altra banda i lligat també el que ha comentat la Sra. Ros, bé la resposta del Pla de Mobilitat, sona més a donar llargues que a altra cosa, perquè si vostè m'està dient que falten coses, jo no deuria fer la feina ben feta tampoc. Però jo li dic que els tècnics van supervisar i van afegir tot el que creien convenient. Estem parlant de com deia la Sra. Ribot també és un Pla de Mobilitat dinàmic; es poden afegir i treure coses; en aquí no hi ha res rígid. Em sona com donar llargues. I el tema de les rates evidentment no li dic perquè hi hagi rates sinó com a tema preventiu de cara l'estiu i les olors; evidentment que és una alarma; no vull crear cap alarma.

I a la Sra. Sanllehy , com he comentat el tema de l'escola el grup municipal del PSC, al Parlament va demanar una dotació pressupostaria amb una esmena de l'Escola Els Montgatets per l'ampliació i poder acollir aquests nens que al final s'han de sortejar i queden exclosos fora de l'escola perquè falta capacitat.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies Sr. Abad. Alguna pregunta més? Sra. Edo?

La Sra. Edo (CiU), diu Sr. Salguero intentaré ser molt gràfica. Si a mi vostè em demana demà que vostè i jo ens anem a talar figueres de moro i enterrar-les per eradicar la Mosca blanca? demà, li diré que no puc anar; perquè treballo. Però si em diu que anem divendres a la tarda, vindré. I ens anirem vostè i jo a talar figueres de moro per enterrar i eradicar la mosca blanca. I sense cobrar.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu alguna intervenció més.

El Sr. Enríquez (CiU), diu sí Sra. Alcaldessa, jo ja li vaig comentar en el seu moment de que, i no insistiré més en aquest aspecte de que no hi ha una voluntat clara d’incloure’ns

69


en les Juntes de Seguretat però si que li he demanat ja en els dos últims Plens que al menys ens passin les actes de les Juntes per saber on estem. Cerc que no és res de l'altre món; no és res difícil, senzillament és donar la informació que vostès adopten en una Junta de Seguretat perquè nosaltres puguem dir algo també; al menys en aquí en un Ple, ja que no podem estar a les Juntes. Gràcies.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies Sr. Enríquez. Sr. Garcia?

El Sr. Garcia (CiU), diu si per acabar; Sr. Salguero a ver; ¿usted está en este equipo de gobierno y cobra, no? ¿O no? ¿Y de su empresa también? ¿Usted tiene dos trabajos? Uno su oficio, como conductor de TMB, ¿es TMB?, bueno; y otro como regidor; y cobra de los dos sitios cosa que es licita y ningún problema. Con lo cual mire, hay una cosa que es remunerar en justicia las personas por el trabajo que hacen; y usted lo que me pide, es que, no me pide un trabajo voluntario que sabe que lo haría, porque además nos hemos encontrado haciendo cosas voluntarias; no es vocacional, no. Usted lo que me pide es que falte a mi trabajo para asistir a unas juntas, a unas mesas de contratación en horario laboral en medio de la mañana que caen todas, con el descuento que me conlleva perdiendo dinero y que ustedes no me paguen; o sea usted me pide que ponga el culo y pague la cama. No; o sea una cosa es que ustedes me soliciten ayuda o a cualquier regidor y que seamos vocacionales y todo lo que usted quiera. Pero que les hagamos el trabajo y además gratis, hombre me parece que ya es mucho pedir y no se lo puede pedir usted a nadie; no a los regidores, a nadie. Por lo tanto póngase en orden; si no deje usted de cobrar del Ayuntamiento y yo haré lo mismo. Sra. Sanllehy, usted ha recibido unos presupuestos que no contemplan la ampliación de la escuela bressol, pero usted es regidora y lleva ese área, por lo tanto cree esos presupuestos; hace dos años que es usted Regidora Teniente de Alcalde y otras cosas; yo la animo y la apoyaremos nuestro grupo para que cree esos presupuestos para hacer más grande la escola bressol si es que cree usted que hay que hacerlos. Si no lo cree, pues entonces no digo nada. Si usted tiene el convencimiento no se escude en los presupuestos porque hace dos años que gobiernan ustedes. Por lo tanto vamos a ir concretando.

Y respecto a las obras y para acabar tanto la fuente, la fuente, las obras públicas donde el Ayuntamiento es promotor los servicios municipales del Ayuntamiento siguen en ejecución de esas obras. Habría que preguntarse por qué los Servicios Municipales del Ayuntamiento no detectaron en su día que había una fuente sin conectar. A mí me parece marciano esto que explican. Y creo que es un gran problema porque les recuerdo, esta vez no he sido yo; la han gestionado ustedes la obra al cien por cien. No es culpa de ustedes, pero Serveis Tècnics ha fallado; bueno resuélvanlo pero desde noviembre estamos llegando a junio y no hay agua en la fuente, me parece muy ridículo.

Y lo mismo le digo Sr. Sánchez, de la esquina que hay con la Farmacia. Usted dice que no estaba en el proyecto; será verdad; será así; seguro; sin duda. Pero el proyecto afectó porque esa calle estaba cerrada, se abrió, un cambio de rasante, cotas, se intervino profundamente; han habido grúas ahí paradas; hombre no cree usted que con lo pequeña que es la pastilla que valdría la pena con el tiempo que hace que estamos viendo ahí ese pedazo incompleto, pues no sé, buscar una partida o que sea la Brigada la que pueda hacer; tienen conocimientos, están bien, es más económico, les animo a hacerlo. No busquemos excusas, busquemos soluciones y nos van a encontrar para ayudar si podemos.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM) , diu moltes gràcies; en tot cas en quan a la font del

70


Mercat crec que ja ha quedat respòs i en tot cas ja mirarem com queda.

En quan el Reglament intern, no està al calaix Sr. Abad, senzillament el que he dit és que quan arribi el moment doncs el treure’m; i evidentment que valorarem que estigui funcionant si amb el que vostè va treballar amb el Sots Inspector i evidentment amb tots els treballadors.

En quan al Pla de Mobilitat que ha comentat, existeix s'han d'acabar de perfilar, hi ha coses que no volem tirar endavant algunes coses que creiem que potser no són possibles i hi han de valorar-les econòmicament.

En quan a l'escola bressol i escola nova, crec que hi hagut una confusió per part seva, en tot cas la Sra. Sanllehy, li vol respondre?

La Sra. Sanllehy (ICV), diu simplement li anava a dir que crec que la Resolució que es va presentar al Parlament sinó m'equivoco era per l'Escola però com que no estava segura d'això no anava a contestar; en tot cas el que jo dic és una cosa és el que es demana al Parlament i l'altra són les mesures que es posen sobre la taula des del govern local per fer efectiu allò que creiem. Llavors agafo la paraula del Sr. Garcia, que ara no hi és en aquest moment, espero que el seu grup li transmeti, per anar a la Generalitat que és qui té competència i ens pot donar la autorització per crear aquesta nova aula i en tot cas veure què podem fer amb els pressupostos municipals que tenim amb els quals reitero jo no era Regidora l'any passat i no hi ha una dotació pressupostaria per fer aquesta obra. La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu en quan a les actes de la Junta de Seguretat, ja li vaig comentar que quan féssim les juntes els hi passaria; el que passa és que la que s'havia de fer aquest mes de maig s'ha ajornat i no tenim fins el mes de juny. En tot cas ja li faria arribar; vaig comentar que ho faria i ho faré.

El Sr. Sánchez (Esquerra-AM), diu sobre el tema, dir que als Serveis Tècnics se'ls hi ha encarregat que facin una memòria per poder demanar tres pressupostos i solventar el tema que falta per acabar dins del l'àmbit de la Plaça de la Vila; crec que no és posar excuses sinó posar solucions; i vaja parlar de que aquest govern posa excuses quan s'ha trobat els projectes com se'ls ha troba i els ha acabat tirant endavant malgrat totes les dificultats que s'ha trobat em sembla que no toca.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu Sra. Ros volia vostè comentar.

La Sra. Ros (ICV), diu sí volia comentar una tema en relació a l'anterior Ple en el que vaig citar un Ple en el que el Sr. Garcia em va instar a buscar un acta en la qual el Sr. Cabrejas referint-se a la seva acció com a Regidor de Sostenibilitat dins de l'equip de govern feia referència justament a que no havien fet res en relació als plecs sobre el contracte de recollida selectiva. Ben cert és que em vaig equivocar en el dia de la Ple, en la sessió del Ple, però no en les seves paraules; van ser en el Ple del 30 de juliol de 2015 a les pàgines 51 i 52 hi ha dos paràgrafs específicament que corroboren les paraules que vaig dir jo en el seu moment i bé quan vingui li faré entrega del text.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gràcies; Sr. Salguero.

El Sr. Salguero (PRE-AR), diu si rápidamente; Sra. Edo le cogería el testigo pero de entrada tengo que decirle que esas chumberas pesan más de 35 kilos además pinchan son de difícil manejo y además es una obra de chinitos enterrarlas. Pero bueno

71


recientemente hemos estado limpiando el Parque de las Baterías y algunos vamos de voluntarios. Y con esto lo ligo con la respuesta que me hubiera gustado decirle al Sr. García porque la pasada legislatura un Regidor que estaba en la oposición no cobraba, venía a las informativas, a las Juntas de Gobierno, a las Mesas de contratación y a todos los actos donde se me convocaba. Y nunca he pedido un duro de más; nunca. Nada más muchas gracias.

La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), diu gracies Sr. Salguero; en tot cas crec que ja s'ha acabat el torn de paraules per tant passaríem a la pregunta presentada pel públic.

PREGUNTES DEL PÚBLIC

1) Escrit presentat per la Sra. G.M.X en data 23 de maig amb registre d’entrada núm. 3552.

Exposa:

Que el 22 de maig de 2917 vaig presentar una instància/sol·licitud en relació al ple restabliment de la línia nocturna de l’autobús N-80, recalçada amb 498 signatures (instància 2017/E-RC-3518).

Sol·licito:

Que aquest tema sigui debatut en el proper Ple de dijous 25 de maig de 2017.” La Sra. Alcaldessa (Esquerra-AM), dóna resposta a la petició. I atès que no hi ha més assumptes què tractar, la presidència dóna per acabada la sessió de la qual s’estén aquesta acta per a la deguda constància de tot allò acordat, signant-la la Sra. Alcaldessa juntament amb mi la Secretària, que en dono fe.

72

ajuntament de montgatmedia.seu-e.cat/acteca/812650006/2017/ff0f221c-b5d7-4677... · 2017-07-04 ·...

Documents