Geografia i arquitectura de l´aigua de la Comunitat Valenciana

Geografia de l´aigua de la Comunitat Valenciana

Albuferes

Salines

Clots

Barrancs

Marjals o aiguamolls

Fotges (hoces o cañones)

Albufera de València

És una llacuna costanera situada a la costa mediterrània al sud de la ciutat de València. Té una extensió de 23,94 Km ², i està envoltada de 223 Km ² d'arrossars.

Salines de Santa pola:

Zona en la qual s'ailla aigua del mar en embassaments poc profunds.

El parc està format per un conjunt de dunes i platges al costat de les que s'ubica l'explotació salinera.

Clot de Galvany

Cavitat en la superficie de un cos solid.

El paratge és un enclavament de gran valor ambiental. S'hi poden distingir diferents ecosistemes.

Barranc de l´encantada

Excavación profunda que fa una corrent d'aigua.

D'origen natural situat en Planes (Alacant) amb una quota maxima de 510 m una cota mínima de 460.

Marjal de Pego-Oliva

Terreny cobert d'aigua y molta vegetació.

Aquest espai natural protegit té un sistema dunar que s'estén al sud del riu Serpis.

Fotges del Cabriel

Pas estret en una vall profund o en el pas d'un riu entre dues serres.

És un important riu de l'est d'Espanya, un dels principals afluents del riu Xúquer. Té una longitud de 220 km.

Arquitectura de l´aigua de la Comunitat Valenciana

Aqüeductes

Sèquies

Aljubs

Safareigs

Sínies

Pous de neu

Embassaments

Assuts

Aqüeductes

És un sistema d'origen romà d'irrigació que permet transportar aigua en forma de flux continu des d'un lloc on aquesta és accessible. Situat a Elx (Alacant).

Sèquia

D'origen àrab, aquestes construccions, tot i ser conduccions d'aigua, difereixen dels tradicionals canals heretats dels romans. L'ús principal és el reg del camp

Aljub

És un dipòsit d'origen àrab destinat a guardar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases.

Safareig

El safareig és una obra usat per a rentar-hi la roba o emmagatzemar-hi aigua per regar. La seva aparença és similar a la d'una alberca àrab.

Sinia

Una sínia o sènia és una màquina d'elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d'aigua o fins i tot del vent.

Pou de neu

És un pou excavat a la terra amb murs de contenció, de petites o grans dimensions que s'utilitzen per emmagatzemar la neu.

Embassament de Beniarrés

Es troba situat al municipi de Beniarrés, a la província d'Alacant

Té una superfície de 268 hectàrees

Amb sobreeixidor de comportes de 1.000 m³ / s de capacitat.

Assut

D'origen àrab. Es tracta d'una obra construïda transversalment en un riu o en un rierol per a aturar l'aigua, fer-ne pujar el nivell i derivar-la fora de la llera en general cap una sèquia.

Pantano de TibiPantano de Tibi

Origen del pantano de Tibi

Fue construido para abastecer las huertas de alicante en 1594.

El pantano esta construido en el cauze del rio Verde.

El río verde nace en la Sierra de Onil (Foia de Castalla, provincia de Alicante)

Recorrido del río Verde.

El río verde nace en la Foia de Castalla y pasa por Ibi y Castalla.

Cuando llega a Tibi cambia de nombre y pasa a llamarse río Monnegre donde se encuentra con el pantano de Tibi.

Sigue su ruta hasta llegar a Muchamiel pasando por Jijona.

Cuando llega a Campello cambia su nombre a río Seco y desemboca en el mar.

Historia

Construido en 1580 durante el reinado de Felipe II.

Es el más antiguo de España y de Europa.

Su coste fue de 58.000 libras Valencianas.

Historia del pantano de Tibi

Sufrió un desprendimiento en el año 1601.

Sufrió una rotura el año 1697.

Características del pantano de Tibi.

La presa se eleva entre dos farallones.

La presa tiene una altura 46 m y una longitud de 65 m.

Su superficie es de 50 hectáreas y su capacidad es de 2hm³.

Historia del embalse de Elche

Fue construido en el cauce del rio Vinalopo en 1632.

Su función: regar las comarcas del sur de Alicante.

Fue la primera presa de arco en Europa.

En 1793 fue inutilizada y en 1842 fue reconstruida.

Tribunal de les aigües de València

Tribunal de les aigües de València

Es la institució judicial més antiga d'Europa.

Funció: solucionar conflictes sobre l'aigua de regadiu de l'horta de València.

Existència i Origen

Existeix constància escrita des del segle XVIII.

Es creu que el seu origen es musulmà i que es va mantenir després de la conquesta del regne de Valéncia per Jaume I (1238)

Funcionament

Està format per huit síndics de les séquies de la horta de València.

Síndics

Huit són les séquies-mare que prenen aigua del riu Túria a través dels seus assuts:

Pel marge dret: Quart i Benacher, Faitanar, Mislata-Chirivella, Favara, Rovella.

Pel marge esquerre: Tormos, Mestalla i Rascanya.

Funcionament

El Tribunal es reuneix cada dijous (excepte festius), amb els seus assessors, a la gòtica Porta dels Apòstols de la Catedral de València.

Procés de funcionament

1. El Guardia exposa el cas.

2. Presenta al querellant.

3 Si el querellant no apareix a declarar a la tercera vegada és declarat culpable.

Motius de denúncia

Furt d'aigua

Trencament de canals

Tirar aigua bruta en camps veïns

Alçar la parada quan un regant està usant de la seua tanda

Regar sense sol·licitud de tanda...