AGRAÏMENTS:

Gràcies a la meva família, per la seva paciència amb mi durant la realització d’aquest treball. Sé que

no ha estat fàcil!

Gràcies a la meva tutora de treball de recerca, que m’ha orientat, m’ha aconsellat i m’ha ajudat

molt.

Gràcies a l’Anna Torné, ja l’hi vaig dir que la seva ajuda m’ha servit de molt. Gràcies un altre cop

Anna!

Gràcies a la Lurdes Segalés i també a en Roger Iborra, per explicar-me tantes coses d’aquest món

tant extens de la leucèmia.

Gràcies a la Fundació Carreras Contra la Leucèmia, la informació que em van proporcionar m’ha

estat de gran utilitat durant el treball.

Moltes gràcies.

"És molt gratificant treballar per a un objectiu tan important com el de salvar vides. Encara que no sempre s'arriba a bon fi, en molts casos, sí, i en qualsevol d'aquests has contribuït amb el teu granet

de sorra a allò més important i valuós: la vida."

Cristina Bueno, Responsable de Donants de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia.

ÍNDEX

0. INTRODUCCIÓ............................................................................................................................ - 7 -

1. OBJECTIUS ................................................................................................................................. - 8 -

2. REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA ............................................................................................................ - 9 -

2.1. LA SANG ............................................................................................................................. - 9 -

2.1.1. DEFINICIÓ .................................................................................................................. - 9 -

2.1.2. COMPOSICIÓ DE LA SANG ......................................................................................... - 9 -

2.1.3. ERITRÒCITS .............................................................................................................. - 10 -

2.1.4. HEMOGLOBINA ....................................................................................................... - 11 -

2.1.5. LEUCÒCITS ............................................................................................................... - 11 -

2.1.5.1. GRANULÍTICS O CÈL·LULES POLIMORFONUCLEARS ........................................ - 12 -

2.1.5.2. AGRANULÍTICS O CÈL·LULES MONOMORFONUCLEARS .................................. - 13 -

2.1.6. PLAQUETES .............................................................................................................. - 14 -

2.1.7. EL PLASMA SANGUINI ............................................................................................. - 15 -

2.1.8. TIPUS DE SANG ........................................................................................................ - 15 -

2.1.9. CIRCULACIÓ DE LA SANG ......................................................................................... - 16 -

2.1.10. FISIOLOGIA DE LA SANG .......................................................................................... - 17 -

2.2. EL SISTEMA IMMUNITARI ................................................................................................ - 18 -

2.2.1. IMMUNOLOGIA ....................................................................................................... - 18 -

2.2.2. QUÈ ÉS EL SISTEMA IMMUNITARI? ......................................................................... - 18 -

2.2.3. LES LÍNIES DE DEFENSA IMMUNOLÒGICA ............................................................... - 20 -

2.2.4. BARRERES DE SUPERFÍCIE ....................................................................................... - 21 -

2.2.5. SISTEMA IMMUNUITARI INNAT .............................................................................. - 22 -

2.2.5.1. FUNCIONS ........................................................................................................ - 22 -

2.2.5.2. QUÈ ÉS LA INFLAMACIÓ? ................................................................................ - 23 -

2.2.6. CÈL·LULES DE LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA ............................................................ - 23 -

2.2.6.1. LEUCÒCITS ....................................................................................................... - 23 -

2.2.6.2. FAGOCITOSI ..................................................................................................... - 24 -

2.2.7. SISTEMA IMMUNITARI ADAPTATIU ........................................................................ - 25 -

2.2.7.1. LIMFÒCITS ....................................................................................................... - 25 -

2.2.7.2. MEMÒRIA IMMUNITÀRIA ............................................................................... - 27 -

2.2.8. TRANSTORNS DE LA IMMUNITAT HUMANA ........................................................... - 28 -

2.2.8.1. IMMUNODEFICIÈNCIA ..................................................................................... - 28 -

2.2.8.2. AUTOIMMUNITAT ........................................................................................... - 29 -

2.2.8.3. HIPERSENSIBILITAT .......................................................................................... - 29 -

2.3. SISTEMA LIMFÀTIC .......................................................................................................... - 30 -

2.3.1. DEFINICIÓ ................................................................................................................ - 30 -

2.3.2. FUNCIONS DEL SISTEMA LIMFÀTIC ......................................................................... - 31 -

2.3.3. PATOLOGIES DEL SISTEMA LIMFÀTIC ...................................................................... - 33 -

2.3.4. INFLAMACIÓ DELS GANGLIS LIMFÀTICS .................................................................. - 33 -

2.4. LEUCEMIA ........................................................................................................................ - 34 -

2.4.1. DEFINICIÓ ................................................................................................................ - 34 -

2.4.2. TIPUS ....................................................................................................................... - 34 -

2.4.3. CAUSES .................................................................................................................... - 37 -

2.4.4. SÍMPTOMES O MANIFESTACIONS ........................................................................... - 40 -

2.4.5. DIAGNOSI ................................................................................................................ - 43 -

2.4.6. TRACTAMENT .......................................................................................................... - 44 -

2.4.7. PRONÒSTIC .............................................................................................................. - 47 -

2.5. TRASPLANTAMENT DE MEDUL·LA ÒSSIA ........................................................................ - 49 -

2.5.1. QUÈ ÉS EL TRASPLANTAMENT? ............................................................................... - 49 -

2.5.2. FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS CONTRA LA LEUCÈMIA ............................................. - 50 -

2.5.3. DONACIÓ DE MEDUL·LA ÒSSIA ............................................................................... - 52 -

2.5.3.1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................. - 52 -

2.5.3.2. ANESTÈSIES ...................................................................................................... - 52 -

2.5.3.3. ASPIRACIÓ DE LA MEDUL·LA ÒSSIA ................................................................. - 53 -

2.5.3.4. AUTOTRANSFUSIÓ ........................................................................................... - 54 -

2.5.3.5. EFECTES SECUNDARIS DE LA DONACIÓ DE MEDUL·LA ÒSSIA ......................... - 55 -

2.5.3.6. SEGONA DONACIÓ .......................................................................................... - 56 -

2.5.4. DONANTS COMPATIBLES ........................................................................................ - 57 -

2.5.5. DONANTS VOLUNTARIS ........................................................................................... - 58 -

2.5.5.1. CARACTERÍSTIQUES ......................................................................................... - 58 -

2.5.5.2. CONTRAINDICACIONS PER LA DONACIÓ ......................................................... - 58 -

2.5.5.3. COM FER-SE DONANT? .................................................................................... - 59 -

2.5.5.4. ACTIVACIÓ DE LA DONACIÓ ............................................................................ - 60 -

2.5.5.5. CARACTERÍSTIQUES DE LA DONACIÓ .............................................................. - 61 -

2.5.5.6. REGISTRE DE VOLUNTARIS .............................................................................. - 61 -

2.6. CÈL·LULES MARE .............................................................................................................. - 62 -

2.6.1. ENTRE L’ESPERANÇA I LA CONTROVÈRSIA .............................................................. - 63 -

2.6.2. QUAN LA VIDA CURA, la meva petita salva a la seva germana ............................... - 64 -

3. METODOLOGIA ........................................................................................................................ - 70 -

3.1. ENQUESTES SOBRE LA LEUCÈMIA ................................................................................... - 70 -

3.2. ENTREVISTES ................................................................................................................... - 73 -

3.2.1. ENTREVISTA A ANNA TORNÉ COROMINA ............................................................... - 73 -

3.2.2. ENTREVISTA A LURDES SEGALÉS ............................................................................. - 73 -

3.2.3. ENTREVISTA A ROGER IBORRA SERRAT ................................................................... - 73 -

4. RESULTATS............................................................................................................................... - 74 -

4.1. ENQUESTES SOBRE LA LEUCÈMIA ................................................................................... - 74 -

4.2. ENTREVISTES ................................................................................................................... - 90 -

4.2.1. ENTREVISTA A ANNA TORNÉ COROMINES .............................................................. - 90 -

4.2.2. ENTREVISTA A LURDES SEGALÉS ............................................................................. - 94 -

4.2.3. ENTREVISTA A ROGER IBORRA SERRAT ................................................................... - 99 -

5. CONCLUSIONS. ...................................................................................................................... - 101 -

6. FONTS UTILITZADES .............................................................................................................. - 105 -

- 7 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

0. INTRODUCCIÓ.

La leucèmia és un càncer de la sang o medul·la òssia i és caracteritzat per una proliferació anormal

de cèl·lules sanguínies, normalment leucòcits. Les cèl·lules leucèmiques s’acumulen a la medul·la

òssia, n’ocupen l’espai sencer i substitueixen els elements normals. També poden envair òrgans

hematològics com la melsa, el fetge i els ganglis limfàtics i teixits i òrgans no hematològics com per

exemple el tub digestiu, el ronyó, les meninges i la pell.

Moltes persones es pregunten si aquesta malaltia té cura o no. La leucèmia, principalment té cura si

es diagnostica a temps i es segueix un tractament estricte que en molts casos sol ser la

quimioteràpia, radioteràpia i possiblement també el transplantament de medul·la òssia. Si bé pel

contrari, aquesta malaltia no és diagnosticada a temps i les cèl·lules leucèmiques ja han envaït per

exemple el sistema nerviós central, molts d’aquests cops ja no té cura.

Al sentir el terme leucèmia, sempre m’ha fet cert respecte, però al mateix temps m’ha atret molt.

La veritat és que fa molt de temps que tenia al cap aquest tema ja que tinc molt interès per a

conèixer-la i entrar en contacte amb metges i persones relacionades amb aquesta malaltia. Vull

saber-ne les causes, els símptomes i els possibles tractaments. Així com també els tipus de

leucèmies que existeixen i com s’origina aquesta malaltia.

A part de fer una recerca d’informació sobre la malaltia, aquest treball inclourà informació sobre la

sang ja que la leucèmia és un càncer a la sang i per tant, és important saber com funciona i de què

està format aquest teixit líquid que circula a través dels capil·lars, venes i artèries del nostre cos. En

el treball també s’explicarà en què consisteixen el sistema immunitari i el sistema limfàtic, que

estan molt relacionats amb aquesta malaltia.

També es realitzarà unes enquestes a la societat per a saber el grau de coneixement sobre la

malaltia , així com també algunes entrevistes a persones que estan relacionades amb la malaltia

com per exemple un metge, algú que l’hagi patit i alguna persona que tingui un conegut pròxim que

l’hagi patit per així analitzar les diverses opinions que té cadascú sobre la malaltia.

Tinc realment molta curiositat i ganes de realitzar una recerca per aquesta lluita constant.

- 8 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

1. OBJECTIUS

Saber què és la malaltia i en què consisteix.

Com s’origina la leucèmia.

Quins tipus de leucèmies existeixen.

Saber les causes i manifestacions o símptomes.

Conèixer i estudiar els possibles tractaments com per exemple quimioteràpia, radioteràpia i

sobretot el trasplantament.

Saber què són les cèl·lules mare i perquè esdevenen tant importants.

Realitzar una recerca d’informació sobre la sang i els seus components principals, circulació

i fisiologia, ja que la leucèmia és una malaltia lligada a la sang.

Saber què és el sistema immunitari i el sistema limfàtic i perquè estan relacionats amb la

leucèmia.

Passar unes enquestes sobre la leucèmia a diverses persones per així poder determinar el

grau de coneixement que té la societat actual sobre aquesta malaltia utilitzant taules de

dades i gràfics.

Realitzar una entrevista a una persona que hagi conegut o conegui un pacient amb

leucèmia, una entrevista a alguna persona que hagi patit la malaltia i també una entrevista

a un metge professional.

Analitzar els diversos punts de vista que tenen aquestes diferents persones sobre la

malaltia.

- 9 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2. REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA

2.1. LA SANG

2.1.1. DEFINICIÓ

La sang és un teixit líquid que circula pels capil·lars, venes i

artèries de tots els éssers vertebrats. El seu color és un

vermell característic degut a la presencia de pigment

hemoglobínic contingut pels eritròcits.

És un tipus de teixit conjuntiu amb una matriu col·loïdal

líquida i una constitució molt complexa. Té una fase sòlida

(glòbuls blancs, glòbuls vermells i plaquetes) i una fase líquida

representada pel plasma sanguini.

2.1.2. COMPOSICIÓ DE LA SANG

La sang, com tots els altres teixits, està composta de cèl·lules i components extracel·lulars.

Aquestes dues fraccions tissulars vénen representades per:

- Elements formes: són elements semi sòlids (és a dir, meitat líquids i meitat sòlids) i

particulats, representats per cèl·lules i altres components derivats de les cèl·lules.

- Plasma líquid: un líquid translúcid i groguenc que representa la matriu extracel·lular líquida

on hi ha els elements formes.

Els elements formes constitueixen un 45% de la sang i l’altre

55% està representat pel plasma sanguini. Els elements formes

de la sang són molt variats en la mida, l’estructura i la funció.

S’agrupen en:

- Cèl·lules sanguínies: que són els glòbuls blancs o

leucòcits. Són unes cèl·lules que passen per la sang per

complir la seva funció en altres teixits.

Imatge 1. En aquesta il·lustració podem apreciar eritròcits, que són els components majoritaris de la sang.

Imatge 2. Podem observar en aquesta fotografia, alguns dels diferents components que hi ha a la sang. Plasma, leucòcits, plaquetes i eritròcits o glòbuls vermells.

- 10 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

- Derivats cel·lulars: que no són estrictament cèl·lules, sinó fragments cel·lulars que estan

representats per eritròcits i plaquetes, i són els únics components sanguinis que

compleixen estrictament les seves funcions dins l’espai vascular.

2.1.3. ERITRÒCITS

Els eritròcits (també anomenats hematies o glòbuls

vermells) estan presents en la sang i transporten oxigen fins

a la resta de cèl·lules del nostre cos. Constitueixen el 96%

dels elements formes. El seu valor normal és

d’aproximadament 4.800.000 a les dones i 5.400.000

eritròcits en els homes per cada cm3.

Aquestes partícules no tenen ni nucli ni orgànuls (només en els mamífers) per la qual cosa no poden

ser considerats estrictament cèl·lules. Contenen algunes vies enzimàtiques i el seu citoplasma està

ocupat casi bé per la hemoglobina, una proteïna encarregada de transportar oxigen. En canvi el

diòxid de carboni és transportat en la sang (lliure i dissolt en el 8%, amb compostos carbodinàmics

el 27% i en bicarbonat, que regula el pH de la sang).

A la membrana plasmàtica dels eritròcits hi ha les glucoproteïnes que defineixen els diferents grups

sanguinis i altres identificadors cel·lulars. Els eritròcits tenen forma de disc una mica enfonsat en el

centre. Aquesta forma augmenta la superfície efectiva de la membrana. Els glòbuls vermells madurs

no tenen nucli perquè els expulsen a la medul·la òssia abans d’entrar en el torrent sanguini (això no

passa en aus, amfibis i certs animals). Els eritròcits dels humans adults es formen a la medul·la

òssia.

Imatge 3. En aquesta il·lustració podem observar els eritròcits o glòbuls vermells, presents dins el plasma sanguini.

Imatge 4. En aquesta imatge hi apareix un eritròcit mostrant la seva fora rodona i de disc una mica enfonsat pel centre.

- 11 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.1.4. HEMOGLOBINA

La hemoglobina (que està continguda exclusivament als glòbuls vermells o eritròcits) és una

proteïna que transporta el diòxid de carboni, la major part de qual es troba dissolt dins el plasma

sanguini.

Els nivells normals d’hemoglobina estan entre 12 i 18 g/dl sang i

aquesta quantitat es proporcional a la quantitat i a la qualitat dels

glòbuls vermells o eritròcits. Constitueix el 90% dels glòbuls

vermells i, com a pigment, atorga el seu color vermell

característic, tot i que això només passa quan l’eritròcit està

carregat d’oxigen.

Després d’una mitjana de 120 dies, els eritròcits són destruïts i

extrets de la sang pel braç, fetge i la medul·la òssia, on

l’hemoglobina es degrada en bilirrubina1 i el ferro és reciclat per formar una nova hemoglobina.

2.1.5. LEUCÒCITS

Els glòbuls blancs o leucòcits formen part dels

efectors cel·lulars del sistema immunitari i són

cèl·lules amb una capacitat migratòria que utilitzen

la sang com a vehicle per tenir accés a diferents

parts del cos. Els leucòcits són els encarregats de

destruir els agents infecciosos i les cèl·lules

infectades i també segreguen substàncies

protectores com els anticossos, que combaten les

infeccions.

La quantitat de leucòcits està dins un rang de 4500 i 11500 cèl·lules per mm3 de sang. Que pot

variar segons les condicions fisiològiques, per exemple embaràs, estrés, esport, edat,etc. O bé

1 Bilirrubina: producte de degradació, principalment, de l’hemoglobina (trobada a eritròcits, glòbuls vermells envellits),

però també de mioglobina i altres enzims. La bilirubina s’utilitza en el diagnòstic de moltes malalties, en especial, de les

malalties hepàtiques.

Imatge 5. Estructura de la proteïna hemoglobina.

Imatge 6. En aquesta imatge podem apreciar un leucòcit o glòbul blanc envoltat de molts eritròcits dins al plasma sanguini.

- 12 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

també pot variar segons les condicions patològiques com ara infeccions, càncer,

immunosupressió... 2

Segons les característiques microscòpiques del seu citoplasma i el seu nucli es divideixen en

leucòcits granulítics o cèl·lules polimorfonuclears i agranulítics o cèl·lules monomorfonuclears.

2.1.5.1. GRANULÍTICS O CÈL·LULES POLIMORFONUCLEARS

Els Leucòcits granulítics tenen un nucli polimòrfic i molts grànuls en el seu citoplasma. Estan

formats per neutròfils, basòfils i eosinòfils.

Els neutròfils estan presents en la sang entre 2.500 i 7.500 cèl·lules per mm3. Són els més

nombrosos. Es tenyeixen pàl·lidament, d’aquí prové el seu nom i la seva funció és de fagocitar

substàncies estranyes, com per exemple bacteris, agents externs, etc, que entren a l’organisme. En

situacions d’infecció o inflamació el nombre de neutròfils augmenta a la sang.

Els basòfils, en canvi, són presents entre 0’1 i 1’5 cèl·lules per mm3 en sang. La seva funció és la de

segregar substàncies com la heparina, de propietats anticoagulants i la histamina, que

contribueixen en el procés d’inflamació. Tenen un nucli que normalment està cobert per grànuls de

secreció.

Per últim, els eosinòfils són presents en la nostra sang de 50 a 500 cèl·lules per mm3. Augmenten

en malalties produïdes per paràsits, en les al·lèrgies i a l’asma.

2 Immunosupressió: l'ús de medicaments en teràpia immunosupressora per a inhibir l'activitat del sistema immune.

Imatge 7. En aquesta il·lustració podem apreciar de un color lila més fosc un neutròfil.

Imatge 9. Podem observar com també, en el centre d'aquesta imatge es pot apreciar d'un color lila fosc un basòfil.

Imatge 8. En el centre de la fotografia apareix un eosinòfil, també de un color lila fosc amb una forma particular.

- 13 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.1.5.2. AGRANULÍTICS O CÈL·LULES MONOMORFONUCLEARS

Els leucòcits agranulítics no tenen grànuls en el seu citoplasma i tenen un nucli arrodonit. Estan

formats pels monòcits i els limfòcits.

Els monòcits normalment apareixen a la sang amb una quantitat d’entre 150 i 900 per m3. Aquesta

xifra augmenta normalment per infeccions originades per virus o paràsits. També en alguns tumors

o leucèmies. Són unes cèl·lules amb un nucli definit i amb una forma de ronyó.

Els limfòcits són unes cèl·lules les quals el seu valor normal és

d’entre 1.300 i 4.000. El seu nombre augmenta sobretot en

infeccions virals, tot i que també en càncers i poden disminuir en

immunodeficiències. Els limfòcits són molt importants perquè són

els efectors específics del sistema immunitari i existeix dos tipus de

limfòcits: els limfòcits B i els limfòcits T. Els limfòcits B són els

encarregats de la immunitat humoral, és a dir, la secreció

d’anticossos3.

També són les cèl·lules responsables de la producció de components del sèrum de la sang,

anomenats immunoglobulines. Els limfòcits T, en canvi, reconeixen cèl·lules infectades pels virus i

les destrueixen amb l’ajuda de macròfags. Aquests limfòcits amplifiquen o suprimeixen la resposta

immunològica global, també regulen a altres components del sistema immunitari i segreguen una

gran varietat de citoquines. Constitueixen el 70% de tots els limfòcits.

Tant els limfòcits B com els limfòcits T tenen una capacitat de “recordar” una exposició prèvia a un

antigen específic, així, quan hi hagi una nova exposició a ell, l’acció del sistema immunitari serà més

eficaç.*

3 Anticossos: substàncies que reconeixen als bacteris i s’uneixen a elles i els destrueixen.

*Més informació sobre els limfòcits a l’apartat 2.2.7.1 dins el Sistema Immunitari a la pàgina 25.

Imatge 7. En aquesta il·lustració hi apareixen els dos tipus de limfòcits, els limfòcits B i els limfòcits T.

- 14 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.1.6. PLAQUETES

Les plaquetes són petits fragments cel·lulars ovalats i

sense nucli. Es produeixen a la medul·la òssia a partir de

la fragmentació del citoplasma dels megacariòcits,

quedant lliures dins la circulació sanguínia. El seu valor

quantitatiu normal es troba entre 150.000 i 450.000

plaquetes per mm3.

Les plaquetes serveixen per tapar o guarir les lesions

que poden afectar als vasos sanguinis. En el procés de

coagulació (hemostàsia), les plaquetes contribueixen a la

formació dels coàguls, així són responsables de que es

tanquin les ferides vasculars. Una gota de sang conté aproximadament 250.000 plaquetes.

La seva funció és la de coagular la sang i són les cèl·lules més petites de la sang. Quan es trenca un

vas circulatori elles venen i rodegen la ferida per disminuir la mida per evitar el sagrament.

El fibrinogen es transforma en uns fils enganxosos i amb les plaquetes formen una xarxa per atrapar

els glòbuls vermells per evitar una hemorràgia.

Imatge 8. Diverses plaquetes exercint la seva funció de tapar o guarir les lesions que es poden produir en el nostre cos.

Imatge 9. En la il·lustració podem apreciar plaquetes, d'un color fúcsia i també neutròfils d'un color lila més fosc.

- 15 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.1.7. EL PLASMA SANGUINI

El plasma sanguini és la porció líquida de la

sang on estan situats els elements formes. És

salat i de color groc translúcid i és més dens

que l’aigua. El plasma sanguini és

essencialment una solució aquosa composta

d’aigua (91%), de proteïnes (8%) i de restes

d’altres materials com ara hormones,

electròlits... Aquestes proteïnes són el

fibrògen, les globulines, les albúmines i les

lipoproteïnes. Altres proteïnes plasmàtiques

importants actuen com a transportadors fins

als teixits de nutrients essencials com el coure,

el ferro, altres metalls i diverses hormones. Els components del plasma es formen al fetge (les

albúmines i el fibrògen), a les glàndules endocrines (les hormones), i altres a l’intestí.

A més de fer de vehicle de les cèl·lules per la sang, també porta aliments i les substàncies de rebuig

recollides de les cèl·lules. El sèrum sanguini, és la fracció fluida que queda quan es coagula la sang i

es consumeixen els factors de coagulació.

El plasma doncs, és una mescla de proteïnes, aminoàcids, glúcids, lípids, sals, hormones, enzims,

anticossos, urea, gasos en dissolució i substàncies inorgàniques com el sodi, el potassi, el clorur de

calci, carbonat i bicarbonat.

2.1.8. TIPUS DE SANG

Existeixen quatre tipus de sang: A, B, AB i 0. Si una persona amb un tipus de sang se li fa una

transfusió de un altre tipus de sang pot emmalaltir greument o fins i tot morir ja que els grups

sanguinis es classifiquen segons una franja anomenada aglutinogen que està situada al voltant dels

eritròcits a la seva capa citoplasmàtica, i si capta un grup estrany de sang es pot destruir, i també

destruirà l’eritròcit generant una reacció en cadena. Per això, als hospitals intenten trobar la sang

compatible en els bancs de sang, és a dir, sang del mateix tipus que la del pacient.

Imatge 10. Podem observar una artèria on a dins, hi ha glòbuls blancs, plaquetes i glòbuls vermells transportats pel plasma sanguini.

- 16 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

Cal destacar que entre els grups sanguinis de més compatibilitat es troba el grup “AB”que té

compatibilitat en tots els tipus de sang (positius i negatius) pel contrari que el grup “0-“ que no.

Per tant, doncs, hi ha 4 grups sanguinis bàsics:

1. Grup A amb antígens A en les glòbuls vermells i anticossos anti-B en el plasma.

2. Grup B amb antígens B a les glòbuls vermells i anticossos anti-A al plasma.

3. Grup AB amb antígens A i B en les glòbuls vermells i sense els anticossos anti-A ni anti-B en el

plasma. Aquest grup es coneix com “receptor universal de sang”, ja que pot rebre de qualsevol grup

però no pot donar més que als del seu propi tipus.

4. Grup 0 sense antígens A ni B a les glòbuls vermells i amb els anticossos anti-A i anti-B en el

plasma. Aquest grup es coneix com "donador universal de sang", ja que pot donar sang a qualsevol

grup però no pot rebre més que del seu propi tipus.

2.1.9. CIRCULACIÓ DE LA SANG

El cor, es un múscul de la mida del puny, situat entre els pulmons. Gràcies al seu moviment de

contracció i dilatació, fa circular la sang pels vasos sanguinis.

Té quatre cavitats: les dues superiors s’anomenen aurícules i les dues inferiors, ventricles. La sang

entra per les aurícules, passa als ventricles i aquests, l’expulsen amb força cap a l’exterior.

Imatge 11. A la il·lustració podem observar el cor, un òrgan del cos imprescindible on s'hi poden apreciar les quatre cavitats: les dues aurícules i els dos ventricles.

- 17 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

En el cor, hi ha dos circuits diferents, el pulmonar i el

general. En el circuit pulmonar, la sang va des del cor als

pulmons, i dels pulmons al cor. En el circuit general, la sang

va des del cor cap a les diferents parts del cor com per

exemple el cap, les extremitats, els intestins, els ronyons... I

torna de nou al cor. La sang, proporciona substàncies

nutritives i oxigen a les cèl·lules. Les cèl·lules transformen

aquestes substàncies en energia, i generen substàncies residuals i diòxid de carboni que aboquen a

la sang, la quan s’encarregarà d’expulsar-les del cor.

2.1.10. FISIOLOGIA DE LA SANG

La sang del nostre organisme té moltes funcions:

Una de les funcions de la sang és proveir nutrients (oxigen, glucosa), elements constituents

del teixit i conduir productes de l'activitat metabòlica (com diòxid de carboni).

La sang també permet que cèl·lules i diferents substàncies (aminoàcids, lípids, hormones)

siguin transportats entre teixits i òrgans.

La fisiologia de la sang està relacionada amb els elements que la componen i pels vasos que

la transporten, de tal manera que també transporta l'oxigen des dels pulmons a la resta de

l'organisme, vehiculitzat per l'hemoglobina continguda en els glòbuls vermells.

Transporta l'anhídrid carbònic4 des de totes les cèl·lules del cos fins als pulmons.

Transporta els nutrients continguts en el plasma sanguini, com glucosa, aminoàcids, lípids i

sals minerals des del fetge, procedents de l'aparell digestiu a totes les cèl·lules del cos.

Transporta missatgers químics, com les hormones.

Defensa el cos de les infeccions, gràcies a les cèl·lules de defensa o glòbul blanc.

Respon a les lesions que produeixen inflamació, per mitjà de tipus especials de leucòcits i

altres cèl·lules.

També té la funció de coagular gràcies a les plaquetes i als factors de coagulació.

Rebutja el trasplantament d'òrgans aliens, com a resposta del sistema immunitari.

4 Anhídrid carbònic: diòxid de carboni, la seva fòrmula mol·lecular és CO2

Imatge 12. En aquesta il·lustració podem observar la circulació de la sang que pasa per l'artèria i després per la vena.

- 18 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.2. EL SISTEMA IMMUNITARI

2.2.1. IMMUNOLOGIA

La immunologia és la ciència que estudia el funcionament i

l’estructura dels mecanismes de defensa del cos contra

patògens com per exemple bacteris, virus, fongs o altres

substàncies alienes. L’objecte d’estudi de la immunologia és el

sistema immunitari, un sistema de processos cel·lulars i

moleculars que s’encarreguen de reconèixer i eliminar els

patògens i substàncies alienes; aquests processos formen la

resposta immunitària. A causa del paper central que juga el

sistema immunitari humà en una gran varietat de malalties, la

immunologia té una gran importància en medicina a l’hora de

comprendre, prevenir, diagnosticar i tractar malalties.

2.2.2. QUÈ ÉS EL SISTEMA IMMUNITARI?

El sistema immunitari és el conjunt de mecanismes del nostre organisme que el protegeixen contra

les malalties per mitjà de la identificació i l'eliminació de patògens i cèl·lules tumorals. Detecta una

gran varietat d'agents, des de virus a cucs parasitaris, i cal que els distingeixi de les cèl·lules i els

teixits saludables propis de l'organisme per tal de funcionar correctament.

La detecció és complicada, ja els patògens evolucionen molt ràpidament, i creen adaptacions que

els oculten del sistema immunitari i els permeten infectar amb èxit els seus hostes.

Per sobreviure a aquest repte, han evolucionat nombrosos mecanismes dedicats a reconèixer i

neutralitzar els patògens. Fins i tot organismes unicel·lulars senzills com ara els eubacteris5 tenen

sistemes enzimàtics que els protegeixen contra infeccions víriques.

El sistema immunitari, el trobem disseminat per tot el cos i està format per diferents tipus de

cèl·lules i per una gran varietat de molècules (els anticossos). A més a mes, ens defineix, ja que

permet diferenciar el que és propi del cos del que és aliè. I també ens protegeix, ja que intenta

destruir tot el que reconeix com a estrany: els antígens, agents patògens, substàncies químiques...

5 Eubacteris: també denominats bacteris, són un grup de microorganismes cel·lulars.

Imatge 13. Fotografia a un microscopi electrònic de sang humana a la qual s'hi poden distingir glòbuls vermells i glòbuls blancs incloent-hi limfòcits, monòcits, neutròfils i moltes plaquetes.

- 19 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

Algunes característiques que cal conèixer del sistema immunològic són per exemple que les

cèl·lules essencials del sistema immunitari són els limfòcits, que el sistema immunològic constitueix

la tercera barrera de l’organisme i que es caracteritza per la seva especificitat (les altres dues són la

pell i la resposta cel·lular inespecífica). Diem que el sistema, també té memòria, que li permet

reaccionar ràpidament i de forma eficaç davant un antigen amb el qual ja ha estat en contacte.

Altres sistemes immunitaris bàsics evolucionaren en els eucariotes ancestrals i encara existeixen en

els seus descendents moderns, com ara les plantes, els peixos, els rèptils i els insectes. Aquests

mecanismes inclouen pèptids antimicrobians6 anomenats defensines, la fagocitosi i el sistema del

complement.

El sistema immunitari dels vertebrats (com ara els humans) consisteix en molts tipus de proteïnes,

cèl·lules, òrgans i teixits, que interactuen en una xarxa elaborada i dinàmica. Com a part d'aquesta

resposta immunitària més complexa, el sistema immunitari humà s'adapta al llarg del temps per

reconèixer patògens específics de manera més eficient. Aquest procés rep el nom d'"immunitat

adaptativa" o "immunitat adquirida" i crea una memòria immunitària. La resposta immunitària

creada a partir d'una resposta primària a un patogen determinat ofereix una resposta millorada a

enfrontaments secundaris amb aquest mateix patogen determinat. Aquest procés d'immunitat

adquirida és la base de la vacunació.

Els trastorns del sistema immunitari poden provocar malalties. Les malalties d'immunodeficiència

es produeixen quan el sistema immunitari és menys actiu del normal, resultant en infeccions

recurrents i potencialment letals.

La immunologia cobreix l'estudi de tots els aspectes del sistema immunitari que tenen una

rellevància especial per la salut i les malalties humanes, és a dir, estudia la naturalesa de les

malalties infeccioses, així com també el càncer i dóna bases científiques pet comprendre

l’organització química dels éssers vius. S'espera que la investigació en aquest camp jugui un paper

important en la promoció de la salut i el tractament de malalties.

6 Pèptids antimicrobians: proteïnes d'origen natural que tenen propietats antibiòtiques, generalment constituïts per

entre 12 i 50 aminoàcids. Aquests pèptids són fabricats com a mitjà de defensa contra les malalties produïdes per diversos microorganismes.

- 20 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.2.3. LES LÍNIES DE DEFENSA IMMUNOLÒGICA

El sistema immunitari protegeix els organismes de les infeccions amb

diverses línies de defensa d'especificitat creixent. Les més simples són

les barreres físiques, que eviten que patògens com ara eubacteris i virus

entrin en l'organisme. Si un patogen penetra aquestes barreres, el

sistema immunitari innat ofereix una resposta immediata, però no

específica. El sistema immunitari innat existeix en totes les plantes i

animals.

Tanmateix, si els patògens eviten amb èxit la resposta innata, els vertebrats tenen una tercera capa

de protecció, el sistema immunitari adaptatiu, que és activat per la resposta innata. En aquest cas,

el sistema immunitari adapta la seva resposta durant una infecció per millorar el seu

reconeixement del patogen. Aquesta resposta millorada és posteriorment retinguda després de

l'eliminació del patogen, en forma de memòria immunitària, i permet al sistema immunitari

adaptatiu llançar atacs més ràpids i potents cada cop que aquest patogen és retrobat.

COMPONENTS DEL SISTEMA IMMUNITARI

Sistema immunutari innat Sistema immuntari adaptatiu

La resposta no és específica Resposta específica als patògens i antígens

L’exposició comporta una resposta màxima Interval entre exposició i resposta.

Components cel·lular i hormonal Components cel·lular i hormonal

Cap memòria immunitària L’exposició forma una memòria immunitària

Existeix en gairebé tots els organismes Existeix només en els vertebrats mandibulats

Tant la immunitat innata com l'adaptativa depenen de la capacitat del sistema immunitari per

distingir entre les molècules pròpies i les alienes. En immunologia, les cèl·lules pròpies són els

components del cos d'un organisme que poden ser distingits de les substàncies externes pel

sistema immunitari. En canvi, les molècules alienes són les que són reconegudes com a molècules

externes. Un tipus de molècules alienes reben el nom d'antígens (de "generadors d'anticossos"), i

se les defineix com a les molècules que s'uneixen a receptors immunitaris específics i provoquen

una resposta immunitària. El cos, doncs, anomenarà antigen a tot allò que se li fa estrany, com per

exemple: virus, bacteris, altres paràsits, cèl·lules i teixits d’altres individus, grans de pol·len, pols i

substàncies químiques molt diverses.

Imatge 14. En aquesta il·lustració podem observar organismes patògens.

- 21 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.2.4. BARRERES DE SUPERFÍCIE

Diverses barreres protegeixen els organismes de les infeccions, incloent-hi barreres mecàniques,

químiques i biològiques. La cutícula ceruminosa7 de moltes fulles, l'exosquelet dels insectes, les

closques i membranes dels ous postos a l'exterior, i la pell són exemples de les barreres

mecàniques que formen la primera línia defensiva contra les infeccions. Tanmateix, com que els

organismes no poden aïllar-se completament del seu medi, altres sistemes participen en la

protecció de les obertures corporals, com ara els pulmons, intestins i l'aparell genitourinari. Els

pulmons, la tos i els esternuts expulsen mecànicament els patògens i altres irritants de les vies

respiratòries. L'acció netejadora de les llàgrimes i l'orina també expulsa patògens mecànicament,

mentre que les mucositats secretades pels aparells respiratori i gastrointestinal serveixen per

atrapar i enganxar els microorganismes.

Les barreres químiques també protegeixen de les infeccions. La pell i l'aparell digestiu secreten

pèptids antimicrobians, com ara les β-defensines. Enzims com ara els lisozims i les fosfolipases A2

en la saliva, llàgrimes i la llet materna també són antibacterians. Les secrecions vaginals serveixen

de barrera química després de la menarquia, quan esdevenen lleugerament àcides, mentre que el

semen conté defensines i zinc per matar patògens. A l'estómac, els àcids gàstrics i les proteases

actuen com a potents defenses químiques davant dels patògens ingerits.

Dins els aparells genitourinari8 i gastrointestinal9, la flora comensal serveix de barrera biològica,

competint amb bacteris patògens per l'aliment i per l'espai i, en alguns casos, canviant les

condicions del seu medi, com ara el pH o la quantitat de ferro disponible. Això redueix la

probabilitat que els patògens seran capaços d'assolir un nombre suficient per causar malalties.

Tanmateix, com que la majoria d'antibiòtics ataquen els bacteris de manera no específica i no

afecten els fongs, l'ús d'antibiòtics per via oral pot provocar un creixement excessiu de fongs i

causar malalties com ara la candidosi vulvovaginal (una infecció per llevats). Hi ha proves sòlides

que la reintroducció de flora probiòtica, com ara cultius purs dels lactobacils presents normalment

als iogurts, contribueix a restaurar un equilibri saludable de les poblacions microbianes en les

infeccions intestinals en els nens, i també hi ha dades preliminars encoratjadores en estudis sobre

gastroenteritis bacteriana, malalties inflamatòries intestinals, infeccions urinàries i infeccions post

cirúrgiques.

7 Cutícula ceruminosa: barrera situada en les fulles que les protegeix d’altres microorganismes.

8 Aparell genitourinari: aparell format pel sistema urinari (comú en els dos sexes) i l’aparell genital masculí o femení.

9 Aparell gastrointestinal: sistema del nostre cos que té la funció de digerir els aliments i absorbir-los.

- 22 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.2.5. SISTEMA IMMUNUITARI INNAT

El sistema immunitari innat és el conjunt de cèl·lules

i mecanismes que defensen un hoste de les

infeccions per part d'altres organismes, de manera

no específica. Això significa que les cèl·lules del

sistema innat reconeixen i responen a patògens

d'una manera genèrica, però a diferència del sistema

immunitari adaptatiu, no confereix una immunitat

permanent o protectora a l'hoste. El sistema

immunitari innat ofereix una defensa immediata

contra les infeccions, i es troba en totes les classes de

vida vegetal i animal.

2.2.5.1. FUNCIONS

Es creu que el sistema immunitari innat és una estratègia de defensa evolutivament antiga, i és el

sistema immunitari dominant en les plantes, fongs, insectes i organismes pluricel·lulars primitius.

El sistema immunitari innat dels organismes vertebrats,presenta algunes funcions importants. Les

principals són:

Reclutar cèl·lules immunitàries als llocs d'infecció i inflamació, per mitjà de la producció de

factors químics, incloent-hi mediadors químics especialitzats, denominats citosines.

Activació de la cascada del complement per a identificar bacteris, activar cèl·lules i

promoure la neteja de cèl·lules mortes o complexos d'anticossos.

La identificació i eliminació de substàncies alienes presents als òrgans, teixits, la sang i la

limfa, per mitjà de glòbuls blancs especialitzats.

L'activació del sistema immunitari adaptatiu per mitjà d'un procés conegut com a

presentació d'antigen.

Imatge 15. A la fotografia podem observar la resposta innata i la resposta adaptativa del sistema immunitari.

- 23 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.2.5.2. QUÈ ÉS LA INFLAMACIÓ?

La inflamació és una de les primeres respostes del sistema immunitari a una infecció o irritació. La

inflamació és estimulada per factors químics alliberats per cèl·lules lesionades i serveix per a

establir una barrera física contra l'escampament de la infecció, així com per a afavorir la curació

dels teixits lesionats un cop s'han eliminat els patògens. Els factors químics produïts durant el

procés d’inflamació sensibilitzen els receptors de dolor, provoquen una dilatació dels vasos

sanguinis i atrauen els neutròfils, que aquets engegaran altres components del sistema immunitari

alliberant factors que criden altres leucòcits i limfòcits.

Els símptomes que caracteritzen la resposta inflamatòria són l’envermelliment de la pell, la calor, la

tumefacció, el dolor i una possible disfunció dels òrgans o teixits implicats.

2.2.6. CÈL·LULES DE LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA

2.2.6.1. LEUCÒCITS

Tots els glòbuls blancs són coneguts com a leucòcits. Els

leucòcits es diferencien de la resta de cèl·lules del cos què no

estan estretament relacionats amb un determinat òrgan o

teixit; així doncs, funcionen de manera similar a organismes

unicel·lulars independents. Els leucòcits són capaços de

moure's lliurament i interactuar i capturar residus cel·lulars,

partícules alienes o microorganismes invasors. A diferència de

gran part de la resta de cèl·lules del cos, la majoria de leucòcits

de la immunitat innata no poden dividir-se o reproduir-se per si

sols, sinó que són el producte de cèl·lules mare

hematopoètiques presents a la medul·la òssia.

Alguns exemples de leucòcits innats són les cèl·lules NK, els mastòcits, els eosinòfils, els basòfils i els

fagòcits (que inclouen els macròfags, els neutròfils i les cèl·lules dendrítiques). Funcionen dins el

sistema immunitari identificant i eliminant patògens que podrien causar infeccions i són mediadors

importants en l’activació del sistema immunitari adaptatiu. 10

10

Leucòcits explicats a l’apartat 2.1.5 Leucòcits d ela pàgina 11 I netròfils explicats a l’apartat 2.1.5.1 Leucòcits granulítics a la pàgina 12.

Imatge 16. Leucòcit o glòbul blanc al costat de diversos eritròcits presents en el plasma sanguini.

- 24 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.2.6.2. FAGOCITOSI

És una part important de la immunitat innata

cel·lular duta a terme per cèl·lules anomenades

fagòcits que tenen la funció d’absorbir patògens i

partícules. Normalment patrullen el cos a la recerca

de patògens, però poden ser cridats a diferents

punts específics per les citosines.

Un cop un fagòcit ha absorbit un patogen, aquest queda atrapat en una vesícula anomenada

fagosoma que després de fusionar-se amb una altra vesícula anomenada lisosoma es formarà un

fagolisosoma. La fagocitosi representa probablement la forma més antiga de defensa, i a més, i

d’aquesta manera s’anul·la l’acció del patogen. S'han identificat fagòcits tant en animals vertebrats

com en invertebrats.

Els neutròfils i els macròfags són fagòcits que viatgen pel

cos a la recerca de patògens invasors. Els neutròfils es

troben normalment dins la sang i són el tipus més

abundant de fagòcit, representant normalment entre el

50% i el 60% del total de leucòcits circulants. Durant la fase

aguda de la inflamació, els neutròfils migren cap al punt

d'inflamació en un procés anomenat quimiotaxi, i

generalment són les primeres cèl·lules en arribar al punt

d'infecció.

Els macròfags, en canvi, són cèl·lules versàtils que resideixen dins de teixits i produeixen una gran

varietat de substàncies incloent-hi enzims, proteïnes del complement i factor reguladors. Els

macròfags també eliminen les cèl·lules desgastades i altres residus del cos, i actuen com a cèl·lules

presentadores d'antígens que activen el sistema immunitari adaptatiu.

Les cèl·lules dendrítiques són també fagòcits que estan situats en teixits que estan en contacte amb

el medi extern; per tant, es troben principalment a la pell, el nas, els pulmons, l'estómac i els

intestins. Es diuen així per la seva semblança amb les dendrites neuronals, ja que ambdues tenen

Imatge 17. En aquesta fotografia podem apreciar les diferents fases de fagocitosi que du a terme un fagòcit per eliminar organismes patògens.

Imatge 18. En aquesta il·lustració s'hi aprecien neutròfils i macròfags.

- 25 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

projeccions semblants a espines però les cèl·lules dendrítiques no tenen cap mena de relació amb

el sistema nerviós. Les cèl·lules dendrítiques fan la funció d'enllaç entre els teixits corporals i els

sistemes immunitaris innat i adaptatiu, ja que presenten antígens als limfòcits T, un dels tipus de

cèl·lula clau del sistema immunitari adaptatiu.

2.2.7. SISTEMA IMMUNITARI ADAPTATIU

El sistema immunitari adaptatiu es compon de cèl·lules i processos sistèmics altament especialitzats

que eliminen o eviten les amenaces de patògens. Es creu que aparegué amb els primers vertebrats

mandibulats. El sistema immunitari adaptatiu (específic) és activat pel sistema immunitari innat (no

específic i evolutivament més antic). El sistema immunitari innat, en canvi, és el principal sistema

de defensa contra els patògens en gairebé tota la resta d'éssers vius.

La resposta immunitària adaptativa dóna al sistema immunitari vertebrat la capacitat de reconèixer

i de recordar patògens específics (generant immunitat, i d'oferir respostes més potents cada cop

que el patogen és retrobat). És una immunitat adaptativa perquè el sistema immunitari del cos es

prepara per amenaces futures.

El sistema és altament adaptable gràcies a la hipermutació somàtica11 i la recombinació V(D)J12.

Aquest mecanisme permet que un nombre reduït de gens produeixi una immensa quantitat de

receptors d'antigen diferents, que aleshores són expressats de manera única a cada limfòcit

individual. Com que la recombinació genètica comporta un canvi irreversible en l'ADN de cada

cèl·lula, tota la descendència d'aquesta cèl·lula heretarà els gens que codifiquen la mateixa

especificitat de receptors, incloent-hi els limfòcits B de memòria i els limfòcits T de memòria, que

són la clau de la immunitat específica permanent.

2.2.7.1. LIMFÒCITS

Els limfòcits són una varietat de leucòcits granulars i són les cèl·lules sanguínies encarregades de la

immunitat adquirida que circulen a través de la limfa. Es caracteritzen morfològicament per tenir

un nucli arrodonit al voltant del qual tot just pot veure’s el citoplasma. Conté pocs orgànuls però sí,

molts ribosomes.

Els limfòcits no són distingibles, uns d'uns altres, a través de la seva forma, sinó que solen distingir-

se gràcies a uns marcadors superficials presents en el seu citoplasma. Així, podem distingir entre:

11

Hipermotació somática: és un procés de mutacions somàtiques accelerades. 12

Recombinació V(D)J: és una recombinació genética irreversible de segments de gens dels receptors d’antigen.

- 26 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

Limfòcits B: són el 15% del total i adquireixen la seva immunocompetència en la medul·la

òssia (excepte en alguns casos com les aus). La seva funció és de formar part de la

immunitat humoral, és a dir, aquella que està

ocasionada per anticossos. Al contacte amb

l'antigen, pot convertir-se bé en cèl·lula efectora

(plasmòcits), o bé en cèl·lules de memòria, les

quals estaran disposades davant una segona

exposició de l'organisme a aquest antigen.

Limfòcits T: Aquests, el 85% del total i adquireixen la seva immunocompetència en el tim.

La seva finalitat és la immunitat cel·lular, és a dir, aquella que està ocasionada per cèl·lules.

Al seu contacte amb l'antigen poden ser cèl·lules de memòria o bé cèl·lules efectores. Les

cèl·lules efectores responen a tres tipus.

o Limfòcits Tc. Citotòxics. Tenen la funció de matar a les cèl·lules estranyes o

infectades per virus.

o Limfòcits Th. Colaboradors i són aquells que serveixen d'ajuda per a produir una

resposta immunitària.

o Limfòcits Ts. que són aquells que reprimeixen aquesta resposta immunitària davant

antígens propis.

Cèl·lules nul·les. Només suposen el 5% i no contenen marcadors. Maten cèl·lules alterades

pels virus i, a més originen elements formis de la sang. En realitat no se'ls sol considerar

limfòcits, malgrat que tenen una forma semblant.

Imatge 19. És una imatge d'un Limfòcit B.

- 27 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.2.7.2. MEMÒRIA IMMUNITÀRIA

Quan els limfòcits B i els limfòcits T són activats i comencen a proliferar, algunes de les seves

descendents esdevindran cèl·lules de memòria molt vella. Durant la vida de l'animal, aquestes

cèl·lules de memòria recordaran cada patogen que s'hagi trobat l'organisme i poden llançar una

resposta contundent si el patogen és detectat de nou. És una memòria "adaptativa" ja que té lloc al

llarg de la vida d'un individu com una adaptació a la infecció per aquest patogen i prepara el

sistema immunitari per amenaces futures. La memòria immunològica pot existir o bé en forma de

memòria passiva o bé de memòria activa.

En la memòria passiva, els infants que han nascut no han tingut cap exposició anterior als microbis i

són especialment vulnerables a les infeccions. La mare els ofereix diverses capes de protecció

passiva. Durant la gestació, un tipus especial d'anticòs anomenat IgG és transportat de la mare al fill

directament a través de la placenta, de manera que els bebès tenen nivells alts d'anticossos fins i

tot en néixer. A més a més, la llet materna també conté anticossos que són transferits a l’intestí de

l’infant i el protegeixen d’infeccions bacterianes fins que sigui capaç de sintetitzar els seus propis

anticossos. Per això diem que és immunitat passiva ja que el fetus no fabrica cèl·lules de memòria

ni anticossos. Aquesta immunitat passiva sol ser de curt termini, aproximadament té una durada

d’entre dies o mesos.

La memòria activa s’adquereix després d’una infecció per l’activació de limfòcits B i T, tot i que

també pot ser produïda artificialment per mitjà de la vacunació (anomenada també immunització).

La vacunació consisteix introduir un antigen d'un patogen per tal d'estimular el sistema immunitari i

desenvolupar una immunitat específica contra aquest patogen en concret, sense causar la malaltia

corresponent. Sent les malalties infecciones una de les primeres causes de mort entre els humans,

la vacunació representa la manipulació més eficient del sistema immunitari que ha desenvolupat la

humanitat.

La majoria de vacunes víriques estan basades en virus vius atenuats, mentre que moltes vacunes

bacterianes estan basades en components no cel·lulars dels microorganismes, incloent-hi toxines

inofensives.

- 28 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.2.8. TRANSTORNS DE LA IMMUNITAT HUMANA

El sistema immunitari és una estructura eficient que conjuga especificitat, induïbilitat i adaptació.

De totes maneres, a vegades falla la defensa, i aleshores es poden donar tres casos: la

immunodeficiència, la autoimmunitat i la hipersensibilitat.

2.2.8.1. IMMUNODEFICIÈNCIA

La immunodeficiència es dóna quan un o més dels components del sistema immunitari queden

inactius. Una immunodeficiència, és a dir, la reducció de la capacitat de respondre a patògens pot

afectar als infants però també als vells, sovint a partir dels cinquanta anys. De totes maneres també

pot provocar una funció immunitària pobra: l’obesitat, l’alcoholisme i l’ús de les drogues

generalment en els països desenvolupats i en canvi en els països en desenvolupament la causa més

habitual d’immunodeficiència és la mala nutrició.

La manca de nutrients com per exemple el ferro, el coure, el zinc, el seleni o de vitamines A, C, E, B6

i B9 també pot reduir la resposta immunitària. A més, la pèrdua del tim a causa d’una mutació

genètica o l’extirpació cirúrgica pot provocar una greu immunodeficiència u una gran vulnerabilitat

a les infeccions.

De totes maneres, la immunodeficiència també pot

ser heretada o adquirida. La malaltia granulomatosa

crònica (els fagòcits tenen poca capacitat de destruir

patògens) és un exemple de malaltia

d’immunodeficiència heretada i en canvi alguns tipus

de càncers o la sida, causen una immunodeficiència

adquirida.

Imatge 20. En aquesta fotografia apareix el virus causant de la sida, la síndrome d'immunodeficiència adquirida.

- 29 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.2.8.2. AUTOIMMUNITAT

Una resposta immunitària excessiva representa l'altre extrem de l'espectre de les disfuncions

immunitàries. El sistema immunitari no és capaç

de distingir correctament entre allò que és propi

i el que és aliè, i ataca parts del cos. Una de les

funcions de les cèl·lules especialitzades (situades

al tim i la medul·la òssia) és presentar antígens

propis, produïts arreu del cos, als limfòcits joves

i eliminar els limfòcits que reconeixen antígens

propis, i així, evitant l'autoimmunitat.

2.2.8.3. HIPERSENSIBILITAT

La hipersensibilitat és una resposta immunitària la qual

danya els teixits propis del cos. Hi ha quatre tipus de

hipersensibilitats segons els mecanismes implicats i el

curs temporal de la reacció hipersensible.

La hipersensibilitat de tipus I: és una reacció immediata

que és sovint associada amb les al·lèrgies. Els seus

símptomes poden anar de lleus molèsties fins a la

mort.

La hipersensibilitat de tipus II es produeix quan els anticossos s’uneixen a antígens de les cèl·lules

pròpies del pacient, marcant-les per destrucció. També és anomenada hipersensibilitat anticòs –

dependent.

Els immunocomplexos13 estan dipositats en diversos teixits i desperten reaccions d’hipersensibilitat

de tipus III.

La hipersensibilitat de tipus IV, la qual també és coneguda com hipersensibilitat cel·lular o

retardada, sovint sol tardar entre dos i tres dies en desenvolupar-se. Les seves reaccions estan

implicades en moltes malalties autoimmunitàries i infeccioses.

13

Immunocomplex: també anomenat complex immunitari compost molecular resultants de la unió d'anticossos i antígens en resposta al reconeixement antigènic durant una infecció o qualsevol molècula que pugui ser reconeguda com a no pròpia pels receptors antigènics hipervariables dels anticossos.

Imatge 21. Símptomes que ha causat el trastorn d'autoimmunitat en un nadó.

Imatge 22. Símptoma que ha aparegut a causa del trastorn d'hipersensibilitat.

- 30 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.3. SISTEMA LIMFÀTIC

2.3.1. DEFINICIÓ

El sistema limfàtic és un dels sistemes més importants

del cos, per totes les funcions que realitza a favor de la

neteja i defensa del cos. Està considerat com a part del

sistema circulatori perquè està format per conductes

semblants als vasos capil·lars, que transporten un

líquid anomenat limfa, que prové de la sang i torna a

ella. Aquest sistema constitueix, per tant, la segona

xarxa de transport de líquids corporals.

Tots els teixits tous del cos estan banyats per un líquid

aquós, que és la limfa que circula pels capil·lars

limfàtics, prové del plasma sanguini i és de color groc.

És precisament el sistema limfàtic l’encarregat de

transportar el limfa, que passa als vasos sanguinis a

través dels vasos capil·lars i omple els espais que hi ha

entre cèl·lules. A diferència de la sang, que circula

gràcies a l’impuls que rep el cor, la limfa no necessita

cap sistema de bombament, pot circular, encara que ho fa lentament, perquè és empesa per la

pressió del propi sistema circulatori i per l’efecte del moviment natural dels músculs.

El fet de circular lentament li permet filtrar i eliminar millor els microbis, les partícules estranyes i

les deixalles mòbils mentre es distribueixen els nodriments en l’organisme i el líquid sobrant

conegut com el líquid tissular o intersticial, que ocupa els espais que queden entre cada cèl·lula.

El limfa, també transporta certs nodriments com els lípids o greixos i distribueix els glòbuls blancs

que actuen com a defensa, a més de transportar deixalles mòbils, els glòbuls de greix i petites

proteïnes.

Imatge 23. En la il·lustració podem apreciar el sistema limfàtic on apareixen els seus principals òrgans, molt diferents entre ells però igual d'importants.

- 31 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.3.2. FUNCIONS DEL SISTEMA LIMFÀTIC

Les principals funcions d’aquest sistema són:

Filtrar els microbis que causen malalties (patògens).

Produir glòbuls blancs i anticossos.

Participar en la distribució dels líquids i els nodriments perquè arribin a tot el cos.

Recollir l’excés de líquid i de proteïnes dels diferents teixits per evitar que es congestionin.

Retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa de la pressió, ha sortit dels

capil·lars sanguinis.

El sistema limfàtic està format per diversos òrgans com per exemple els capil·lars limfàtics, els

ganglis, la melsa, les amígdales, l’estafa, entre d’altres.

- Els capil·lars limfàtics tenen la funció de conduir la limfa a les venes

- Els ganglis limfàtics són components del sistema limfàtic també, que actuen com a filtres

per a partícules estranyes i contenen leucòcits que recullen i destrueixen bacteris i virus.

Quan el cos es troba lluitant contra una infecció, els limfòcits es multipliquen ràpidament i

produeixen una tumefacció14 característica. Es troben a moltes parts del cos. Estan ubicats

en el coll, les aixelles, l’ingla, al pit, a l’abdomen...

- La melsa té la funció de filtrar la sang i netejar-la de formes mòbils alterades i, juntament

amb l'estafa i la medul·la òssia, compleixen la funció de madurar als limfòcits, que són un

tipus de leucòcit.

- Les amígdales són acumulacions de teixit limfoide que es troben a l’entrada de les vies

respiratòries i del tub digestiu. Hi ha diverses amígdales com per exemple la lingual, la

palatina, les amígdales tubàriques i també la faríngica.

- L’estafa és un òrgan del sistema limfàtic (i endocrí també) que constitueix un dels controls

centrals del sistema immunitari de l’organisme. Exerceix una clara influència sobre el

desenvolupament i maduració d’aquest sistema i en la resposta defenso-immunitària del

nostre organisme. També pot influir en el desenvolupament de les glàndules sexuals i en el

creixement de l’individu.

14

Tumefació: una inflación en alguna part del cos.

- 32 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

Cal destacar, també un òrgan molt important del nostre cos

anomenat medul·la òssia. La medul·la òssia és un tipus de teixit que

es troba a l’interior dels grans ossos com el crani, les vèrtebres, les

costelles, l’estèrnum, la cintura escapular i la cintura pelviana. Se’n

diferencien dos tipus per la seva coloració i funció:

El primer tipus és anomenada Medul·la òssia vermella, i

ocupa el teixit esponjós dels ossos plans com l’estèrnum, les

vèrtebres, la pelvis i les costelles. Té una funció hematopoètica.15

L’altre tipus és la Medul·la òssia groga, que és un tipus de

teixit adipós que es troba en els canals medul·lars dels ossos llargs.

Quan les persones naixem, tenim tota la medul·la òssia vermella, però, amb l’edat, es va tornant

cada cop més del tipus groc. De fet, els adults tenen una mitjana de 2’6kg de medul·la, la qual la

meitat, és de tipus vermell.

A la medul·la òssia és on es produeix la sang (hematopoesi). Gràcies a les cèl·lules mare

hematopoètiques que conté aquesta medul·la, s’originen els tres tipus de cèl·lules sanguínies: els

leucòcits (Glòbuls blancs), els eritròcits (glòbuls vermells) i els trombòcits (que originaran les

plaquetes).

Aquest teixit té la capacitat de poder-se trasplantar, ja que es pot extreure d’un os de donant viu,

generalment de l’estèrnum o del maluc, mitjançant una punció i una aspiració seguida de transfusió

al sistema circulatori del receptor, sempre que hi hagi compatibilitat dels sistemes HLA (

Compatibilitat d’òrgans entre donant i receptor). Llavors, les cèl·lules mare injectades

s’incorporaran en la medul·la òssia dels ossos del receptor. Aquest procés rep el nom de

transplantament de medul·la òssia.

En el sistema limfàtic es poden donar casos d’inflamacions. Quan es produeix una infecció, apareix

la inflamació, com per exemple la limfangitis que és una inflamació (generalment aguda) d’un o

diverses conductes limfàtics. Cal destacar, també, que una limfangiectomia és una extirpació

quirúrgica d’un grup de ganglis limfàtics.

15

Hematopoètica: prové d’hematopoesi, que és el procés de formació, maduració i pas a la sang dels diferents tipus de cèl·lules sanguínies. Es regula a partir de les necessitats de l'organisme.

Imatge 24. Estructura i parts de la medul·la òssia, un òrgan molt important en el nostre cos.

- 33 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.3.3. PATOLOGIES DEL SISTEMA LIMFÀTIC

Les manifestacions més comunes de malaltia del sistema limfàtic són:

Presència d’adenopaties (inflamació dels ganglis).

Aparició d’una forma d’edema16 conegut com limfedema, que és un edema provocat per

obstrucció limfàtica o per penúria o absència de gots limfàtics

Edema limfodinàmic: és un augment de càrrega limfàtica per trastorns circulatoris

(cardíacs, pre menstrual, traumatisme, cremades, renal...)

Edema limfostàtic o limfedema: és l’augment de proteïna i líquid intersticial.

Lipidema: síndrome de cames greixoses (turmell, cames i maluc).

Mixedema: és l’acumulació de mucopolisacàrids17 i proteïnes especio intersticial,

alteracions glandulars tiroide (cara, clatell, dors de les mans i dels peus).

La limfangitis per una ferida punxant en el sistema limfàtic.

També pot originar un càncer del sistema limfàtic.

2.3.4. INFLAMACIÓ DELS GANGLIS LIMFÀTICS

Quan un gangli limfàtic detecta algun tipus d’intrús a l’organisme, ja sigui virus o bacteri,

immediatament comença la seva tasca de produir grans quantitats de limfòcits capaços d’eliminar

l’intrús. Aquesta sobreproducció és la que produeix la inflamació. Moltes vegades es poden

observar bultets sota la pell, algunes vegades al tocar-los es mouen i produeixen dolor,

especialment en el coll, les aixelles, l’engonal i la base del clatell.

16 Edema: inflamació. 17Mucopolisacàrid: també anomenats glicosaminoglicàns (GAGs) són polímers lineals de polisacàrids d'una formats per subunitats de disacàrids constants.

Imatge 25. En aquesta il·lustració podem apreciar l'estructura d'un gangli limfàtic amb les seves parts més importants.

- 34 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.4. LEUCÈMIA

2.4.1. DEFINICIÓ

El terme leucèmia inclou una sèrie de trastorns que, si

bé presenten una evolució i un pronòstic diferents, es

caracteritzen per la proliferació exagerada de

leucòcits, sovint atípics i anomenats en general; les

cèl·lules leucèmiques s’acumulen a la medul·la òssia,

n’ocupen l’espai sencer i substitueixen els elements

normals, de manera que l’hematopoesi s’altera

globalment; igualment, envaeixen altres òrgans

hematològics18 com la melsa, el fetge i els ganglis

limfàtics, i també teixits i òrgans no hematològics

19com el tub digestiu, el ronyó, les meninges i la pell.

Les manifestacions leucèmiques són molt variades segons el cas, perquè depenen de l’alteració

funcional dels òrgans que són envaïts. En general, provoquen trastorns en la immunitat deguts a un

defecte de leucòcits normals, anèmia per impediment del desenvolupament dels glòbuls vermells i

trastorns hemorràgics derivats de la manca de plaquetes.

2.4.2. TIPUS

Podem classificar la leucèmia segons l’evolució que presenta i el tipus de leucòcit que és

responsable de la proliferació20 exagerada.

SEGONS L’EVOLUCIÓ:

Pel que fa a l’evolució, es poden diferenciar la LEUCÈMIA AGUDA i la LEUCÈMIA CRÒNICA.

18

Hematològic: lligats a la sang. 19

No hematològics: no lligats a la sang. 20

Proliferació: multiplicació abundant.

Imatge 26. Podem apreciar uns leucòcits o glòbuls blancs d'una persona amb leucèmia.

- 35 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

- La Leucèmia aguda es caracteritza per una proliferació sobtada i intensa de cèl·lules

corresponents a leucòcits poc madurs o indiferenciats. Sense tractament, sol ocasionar

alteracions i complicacions tan greus que provoquen la mort de la persona afectada a curt

termini, en general al cap d’uns mesos.

- La Leucèmia crònica es caracteritza per una proliferació lenta de leucòcits més diferenciats

o madurs. Sol evolucionar durant alguns anys fins ocasionar la mort i segueix un procés en

què, de vegades, l’alteració experimenta remissions21 que originen etapes de normalitat

durant uns quans mesos.

De totes maneres, per bé que aquesta diferenciació és útil per a classificar els diversos tipus

d’evolució, actualment no és del tot encertada, ja que els tractaments actuals sovint en un cas

concret de leucèmia aguda s’aconsegueix una supervivència de molts anys, fins i tot superior a la

d’un altre cas de leucèmia crònica.

SEGONS EL TIPUS DE LEUCÒCIT:

Segons el tipus de leucòcit que es desenvolupi exageradament, podem diferenciar diverses menes

de leucèmia, ja que pot proliferar de manera atípica qualsevol dels glòbuls blancs sanguinis o bé

qualsevol dels precursors. Tanmateix, però, és possible d’establir-ne bàsicament dos tipus, la

LEUCÈMIA D’ORIGEN MEDUL·LAR, és a dir, la que correspon a la proliferació d’elements cel·lulars

procedents de la medul·la òssia, i la LEUCÈMIA D’ORIGEN LIMFOIDE, és a dir, la que correspon a

elements de cel·lulars procedents del teixit limfoide i dels ganglis limfàtics.

Pel que fa a la Leucèmia d’origen medul·lar, podem distingir entre:

- la leucèmia mieloblàstica, en què proliferen les cèl·lules immadures i precuroses dels

granulòcits.

- la leucèmia mielocítica o granulocítica, en què es desenvolupen exageradament

formes més madures de granulòcits.

- La leucèmia monoblàstica, en què es proliferen les cèl·lules immadures precursores de

monòcits.

21

Remissions: pèrdua d’intensitat.

- 36 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

Pel que fa a la Leucèmia d’origen limfoide és possible diferenciar:

- La leucèmia limfoblàstica, en què hi ha un desenvolupament exagerat de les cèl·lules

immadures precursores de limfòcits.

- La leucèmia limfocítica, en què proliferen atípicament formes més madures de

limfòcits.

- Leucèmia indiferenciada, de vegades els elements cel·lulars leucèmics són tan atípics

que no poden ser catalogats.

Imatge 27. Persona amb leucèmia mieloblàstica ORIGEN MEDUL·LAR.

Imatge 28. Persona que pateix leucèmia mielocítica o granulocítica ORIGEN MEDUL·LAR.

Imatge 29. Persona amb leucèmia monoblàstica d'ORIGEN MEDUL·LAR. Imatge 30. Persona que pateix leucèmia

limfoblàstica ORIGEN LIMFOIDE.

Imatge 31. Podem apreciar les cèl·lules d'una persona amb leucèmia limfocítica ORIGEN LIMFOIDE.

- 37 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

En definitiva, si bé es podria establir una classificació molt més complexa segons les diferències que

presenten les característiques dels diversos tipus de leucèmies, tendim a classificar-les bàsicament

en quatre tipus: leucèmia mieloblàstica aguda, leucèmia limfoblàstica aguda, leucèmia mielocítca

crònica o leucèmia granulocítica crònica, i en darrer lloc, la leucèmia limfocítica crònica.

La leucèmia mieloblàstica aguda es pot presentar a qualsevol edat, però afecta especialment

adults i a persones grans. No s’observen diferències pel que fa al sexe.

L’anomenada leucèmia limfoblàstica aguda és una malaltia especialment de la infantesa i

adolescència; la majoria dels afectats tenen menys de deu anys. Tampoc no s’observen diferències

pel que fa el sexe.

La leucèmia granulocítica crònica sol manifestar-se a les persones d’entre 35 i 50 anys. Sol afectar

més els homes que les dones, en una proporció de 3 a 2.

En darrer lloc, és molt estrany que la leucèmia limfocítica crònica es manifesti abans de quaranta

anys d’edat; l’edat mitjana en el moment d’ésser diagnosticada és de seixanta anys. Afecta més els

homes que no pas a les dones, en una proporció de 2 a 1.

2.4.3. CAUSES

La leucèmia és deguda a la transformació anormal d’algunes cèl·lules de la sèrie leucocitària,

generalment immadures, que perden la seva capacitat de regulació per a reproduir-se, de manera

que comencen a proliferar d’una manera inusual i incontrolada; d’altra banda, s’esdevé en

l’organisme una gran acumulació de cèl·lules leucèmiques, en part perquè el seu cicle de

reproducció s’escurça i en part perquè viuen més temps que les cèl·lules normals. De vegades, quan

es tracta de leucèmies agudes, es produeix la proliferació e cèl·lules immadures exclusivament, ja

sigui de cèl·lules mare, mieloblasts, monoblasts, limfoblasts o qualsevol altra de les sèries

leucocitàries.

En altres casos, quan es tracta de leucèmies cròniques, és possible que en siguin afectades cèl·lules

immadures, que a més de reproduir-se exageradament són capaces de diferenciar-se, de manera

que generen la proliferació de cèl·lules amb diferent grau de maduració, fins i tot les més

diferenciades; també és possible que es multipliquin irregularment i sobretot les cèl·lules més

madures, com per exemple limfòcits d’aspecte gairebé normal.

- 38 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

L’origen íntim d’aquestes irregularitats encara no s’ha establert clarament. Tanmateix, però, hi ha

diversos factors que per una causa o per una altra s’han relacionat amb l’aparició de les leucèmies.

Es suposa que la coincidència d’uns factors determinats deu originar el desenvolupament dels

diversos tipus d’aquesta malaltia.

Cal destacar, per diferents raons, els factors genètics i cromosòmics. Així, s’ha relacionat l’activitat

d’un grup de cromosomes, els cromosomes 21 i 22, amb la granulopoesi22 i, per tant, se’n vinculen

les alteracions amb l’aparició de leucèmies. Per exemple, ens els infants que són afectats per la

síndrome de Down o trisomia del cromosoma 21 s’ha constatat una incidència elevada de leucèmia

mieloblàstica aguda, que no és habitual en la resta de la població infantil.

D’altra banda, s’ha comprovat

també l’existència d’anomalies

en el cromosoma 22 en

persones afectades per

leucèmia granulocítica crònica;

així en el 85% dels malalts,

l’estudi del mapa cromosòmic

demostra l’existència d’un

cromosoma 22 diminut, que és

anomenat Cromosoma de

Filadèlfia.

A més, hem comprovat una incidència familiar elevada d’alguns tipus de leucèmia. Així, en els casos

dels bessons univitel·lins, amb una dotació genètica similar, quan un d’ells pateix una leucèmia

aguda, les possibilitats que l’altre en sigui igualment afectat són superiors al 25%; fins i tot en

alguns casos, la malaltia es presenta en tots dos amb una diferència de poques setmanes o mesos.

D’altra banda, la leucèmia limfòtica crònica té una incidència més elevada en membres d’algunes

famílies que en la població en general. Per tant, considerem que hi pot haver un condicionant

genètic de vegades presumiblement hereditari, a partir d’aquesta malaltia. Igualment, suposem

que, a més d’aquest condicionant, hi deu actuar algun altre factor, de tipus ambiental, per tal que

s’arribi a desenvolupar la leucèmia.

22

Granulopoesi: formació de granulòcits.

Imatge 32. En aquesta fotografia podem observar diversos cromosomes, i el de la dreta de tot és el cromosoma de Filadèlfia.

- 39 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

Un altre factor relacionar amb l’origen de la leucèmia és una possible infecció viral, per bé que fins

ara no s’ha pogut detectar mai cap virus responsable d’aquesta malaltia. De totes maneres, la

sospita s’ha establert a partir d’uns quants indicis. Per exemple, s’ha demostrat que els virus

desencadenen leucèmies en molts animals com pollastres, ratolins, cobais, porcs, gats i bestiar

boví. D’altra banda, també s’ha observat, a través de l’estudi amb microscopi electrònic, la

presència d’unes partícules aparentment víriques amb preparacions de ganglis limfàtics procedents

de persones afectades per una leucèmia limfoblàstica aguda. I encara, a més, hem pogut establir la

presència de virus, semblant al causal de l’herpes, en cultius cel·lulars procedents de malats

leucèmics. Així, doncs, per bé que la teoria no ha pogut ésser contrarestada amb els resultats de les

investigacions, en l’actualitat hi ha la impressió generalitzada d’un possible origen víric de la

leucèmia, probablement degut a una infecció causada per un virus del tipus ARN, que se suposa

que es manté en estat latent fins que algun factor ambiental activa el desenvolupament de la

malaltia.

Entre els factors ambientals involucrats destaquen les radiacions ionitzants que, en intensitats

altes, podrien afectar el funcionament de la medul·la òssia i induir a una leucèmia. Així, per

exemple, s’ha comprovat una freqüència elevada de leucèmies agudes i leucèmia granulocítica

crònica entre els supervivents de les explosions atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki. També s’ha

observat un increment d ela incidència d’aquesta malaltia, bé que inferior, en persones que havien

rebut radiacions en la medul·la òssia, per exemple en el curs d’un tractament de tumors malignes.

Igualment, en els inicis de la utilització dels rajos X, quan encara no se’n coneixien els riscs i no

s’adoptaven mesures preventives suficients, el personal sanitari que treballava durant un temps

prolongat en serveis de radiologia patia leucèmia amb una incidència notable.

Altres factors ambientals relacionats amb l’aparició de leucèmies són diverses substàncies

químiques, l’actuació persistent de les quals origina alteracions en la medul·la òssia. Entre

aquestes, el cas més notable és el de treballadors exposats prolongadament al benzè, que

posteriorment han patit d’una leucèmia mieloblàstica aguda.

- 40 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.4.4. SÍMPTOMES O MANIFESTACIONS

Les manifestacions de les leucèmies depenen

de l’acumulació de les cèl·lules leucèmiques en

els diversos òrgans, la qual cosa genera

alteracions morfològiques i funcionals.

La invasió de la medul·la òssia provoca, més

ràpidament o menys, un obstacle al

desenvolupament de les cèl·lules sanguínies

normals, ja que les cèl·lules leucèmiques

ocupen finalment tot l’interior de la cavitat

medul·lar. Així, s’esdevé una anèmia, deguda al

defecte en la formació de glòbuls vermells, que origina manifestacions com pal·lidesa o debilitat.

També es presenta una trombocitopènia, és a dir, una

mancança en la formació de les plaquetes, que provoca

l’aparició d’hemorràgies més intenses o menys segons el cas.

Igualment, es genera una minva en la producció de glòbuls

blancs normals, a qual cosa provoca trastorns immunitaris

com l’aparició d’infeccions causades per gèrmens que en

condicions normals són controlats i que en cas de leucèmia

són capaços de provocar alteracions greus. D’altra banda, la

proliferació expansiva de les cèl·lules leucèmiques en la cavitat medul·lar pot originar l’aparició de

dolor ossi.

La invasió d’altres òrgans hematològics pot originar-ne l’engrossiment, de vegades fins a grandàries

considerables. Així, es poden presentar adenopaties, l’engrossiment dels ganglis limfàtics;

esplenomegàlia, l’engrossiment de la melsa, o hepatomegàlia, engrossiment del fetge.

Imatge 33. En aquesta il·lustració podem apreciar la diferencia entre la sang d'una persona normal i la d'una persona amb anèmia. En l'anèmia hi ha una gran disminució de glòbuls vermells.

Imatge 34. Fotografia on apareixen els símptomes de la trombocitopènia, quan no hi ha plaquetes.

Imatge 35. Fotografia on podem observar a l'esquerra una melsa normal i a la dreta l'esplenomegàlia, engrossiment de la melsa.

Imatge 36. Fotografia on podem observar a l'esquerra un fetge normal i a la dreta l’hepatomegàlia, l’engrossiment del fetge.

- 41 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

D’altra banda, és possible que la invasió d’altes òrgans origini manifestacions molt diverses. Així,

per exemple, la invasió dels sistema nerviós central pot provocar una hipertensió intracranial, que

es manifesta inicialment amb cefalea i vòmits, o bé una paràlisi d’alguns nervis cranials.

Aquestes manifestacions, entre d’altres, es poden donar en tot s els tipus de leucèmia; tanmateix,

però, se solen manifestar amb una intensitat superior o inferior segons el tipus de què es tracti,

com també en fases diferents d’aquesta alteració.

En aquesta leucèmia mieloblàstica aguda el

començament de la malaltia sol ésser

relativament sobtat, i en general només es veu

obligat a consultar el metge per les molèsties que

experimenta. Els primers símptomes solen

correspondre als d’una anèmia, és a dir,

pal·lidesa, cansament i debilitat. També es poden

relacionar, a causa de la trombocitopènia, amb

alteracions de l’hemostàsia com ara el

manteniment de les hemorràgies de qualsevol mena, per exemple epistaxi o hemorràgia nasal

espontània, o que les genives sagnin de manera persistent després de respallar-se les dents; o bé

també l’aparició d’hematomes, és a dir, hemorràgies cutànies, de vegades en forma de petèquies

(hemorràgies cutànies minúscules) o en altres casos en forma d’equimosi (hemorràgies cutànies

extenses). De vegades es produeix un començament sobtat que té com a base l’aparició

d’infeccions, i el símptoma més notable és alguna de les seves manifestacions, com la febre. És

habitual també la presentació d’úlceres als llavis i a la boca. Igualment, hi poden haver adenopaties

i esplenomegàlia, però en molts casos aquestes alteracions no es manifesten.

En l’anomenada leucèmia limfoblàstica aguda, que afecta especialment els infants, l’inici també sol

ser relativament sobtat. En general, les primeres manifestacions corresponen a les de l’anèmia, o

bé d’hemorràgies consegüents a una trombocitopènia. De vegades, però, la malaltia es descobreix

per una exploració que s’efectua per tal de descobrir l’origen d’una infecció que es manifesta en

realitat com a complicació inicial d ela leucèmia. No és estrany que entre els símptomes inicials

destaquin la febre i els dolors ossis,que en primer lloc fan pensar en una malaltia dels sistema

osteoarticular. En aquest tipus de leucèmia també és habitual que es produeixin adenopaties i

esplenomegàlia, bé que en general no ho fan al començament, sinó en el curs de la malaltia. De

vegades les infeccions són tant intenses i tan greus que provoquen la mort al cap de poc temps

Imatge 37. En aquesta fotografia podem observar una úlcera al llavi, un símptoma de la leucèmia.

- 42 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

d’haver-se manifestat l’alteració. En la tercera part dels infants que sobreviuen, en general gràcies

al tractament, a aquestes primeres èpoques solen manifestar-se complicacions neurològiques,

perquè els fàrmacs antileucèmics que s’utilitzen no atenyen el sistema nerviós central; en aquests

casos, l’augment de la pressió intracranial provoca cefalees, vòmits, irritabilitat i letargia,23 i també

es poden presentar paràlisis dels nervis cranials, per exemple dels nervis oculars, que originen

estrabisme24 i visió doble, o bé es poden produir pertorbacions psíquiques o auditives.

La leucèmia granulocítica crònica sol començar de manera insidiosa, sense que es presentin

símptomes durant períodes de temps prolongats, al llarg dels quals es pot descobrir casualment

quan la persona se sotmet a una revisió mèdica rutinària o a causa d’una altra alteració. Entre els

primers símptomes destaquen les molèsties degudes a l’engrossiment de la melsa, que de vegades

ateny dimensions exagerades; així, hi pot haver dolor i una sensació de pes a la regió abdominal

superior esquerra, que s’accentuen després de menjar; fins i tot es pot arribar a percebre un bony

abdominal. Més endavant són possibles les manifestacions hemorràgiques o anèmiques. Si bé en

les primeres fases de l’alteració el malalt té un aspecte físic normal i saludable, en les fases més

avançades pot desmillorar-se, a causa del metabolisme accentuat que implica la elaboració de

granulòcits; així, no és estrany que perdi pes i que pateixi febre de fins a 39,5º, especialment al

vespre.

D’altra banda, la leucèmia limfocítica crònica sol ser presentar un inici lent i progressiu en què

destaquen la debilitat i la manca de gana; tanmateix, en general no es dóna importància a aquests

símptomes durant molts mesos, ja que, com que la major part des afectats són persones d’edat, es

pensa que són símptomes propis de les persones grans. Així, en molts casos, la malaltia és

detectada a través de revisions mèdiques degudes a d’altres trastorns abans que destaquin els

símptomes propis d ela leucèmia. Una de les manifestacions típiques d’aquesta malaltia és

l’adenopatia, ja sigui l’engrossiment d’alguns ganglis limfàtics localitzats o bé l’engrossiment

ganglionar generalitzat en tot l’organisme. Sovint, per bé que no sempre, hi ha un increment de la

grandària de la melsa i el fetge, però l’engrossiment no és mai gegantí. De vegades destaquen

infeccions rebels al tractament, sobretot bronco – pulmonars. En el curs de la malaltia es presenten

igualment manifestacions anèmiques i hemorràgiques.

23

Letargia: fenomen biològic consistent en la disminució de l'activitat fisiològica en un animal, caracteritzat per la reducció de la temperatura corporal i del gast metabòlic. 24

Estrabisme: desviació de l'alineament d'un ull en relació a l'altre. Implica la falta de coordinació entre els músculs

oculars.

- 43 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.4.5. DIAGNOSI

La diagnosi de la leucèmia es basa en l’anàlisi dels símptomes i les dades obtingudes en l’exploració

física i es confirma amb anàlisis de sang i exploracions de la medul·la òssia i d’altres òrgans

hematològics.

L’anàlisi de sang pot oferir dades molt variades segons el cas. En les leucèmies cròniques, en què hi

ha una proliferació exagerada de cèl·lules leucèmiques en les seves formes madures, hi podem

observar un increment notable de leucòcits. Així, en la leucèmia granulocítica crònica la xifra total

de leucòcits és en general superior a 500 000/mm3, sovint supera els 100 000 i de vegades els 200

000/mm3; aproximadament del 70% al 90% són leucòcits petits i mitjans. En les leucèmies agudes hi

pot haver una xifra de leucòcits incrementada, però també és habitual que llur concentració sigui

normal o fins i tot baixa. Aquesta concentració, a causa de la qual l’alteració sol ésser anomenada

leucèmia aleucèmica, és deguda al fet que la proliferació cel·lular s’efectua a base de leucòcits

immadurs, amb unes característiques que no els permeten de desplaçar-se des de la medul·la òssia

o els ganglis limfàtics fins a la sang; de totes maneres, sempre es troben leucòcits immadurs que

suggereixen una possible leucèmia encara que el comptatge de leucòcits sigui baix. D’altra banda,

l’anàlisi de sang revela una disminució d’hemoglobina, glòbuls vermells i plaquetes, amb

característiques diferents segons el cas i el moment evolutiu de la malaltia, de manera que aquesta

prova se sol realitzar periòdicament, perquè constitueix un indicador de l’evolució del trastorn.

La punció i la biòpsia de medul·la òssia són proves especialment útils, perquè posen de manifest la

infiltració cel·lular exagerada, les característiques concretes de les cèl·lules leucèmiques en cada cas

i la disminució d’altres cèl·lules hematològiques que les altres cèl·lules desplacen.

En alguns casos es practiquen també biòpsies de ganglis limfàtics en què determinen infiltracions

de cèl·lules leucèmiques quan corresponen a la sèrie limfocítica.

- 44 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.4.6. TRACTAMENT

El tractament de la leucèmia, bàsicament inclou una sèrie de procediments destinats a destruir les

cèl·lules leucèmiques com la quimioteràpia i la radioteràpia, i també d’altres encaminats a

solucionar-ne les complicacions com ara transfusions de sang en cas d’anèmia o trombocitopènia, o

administració d’antibiòtics per tal de combatre les infeccions. Les diverses modalitats terapèutiques

varien segons el tipus de leucèmia que es presenta i fins i tot segons els diferents casos del mateix

tipus, i llurs característiques particulars. Així i tot, es pretén no ja guarir la malaltia (cosa que

s’aconsegueix només en un nombre reduït de casos), sinó assolir-ne una remissió, és a dir, la

disminució de la intensitat dels símptomes, la durada dels quals En en certa manera imprevisible i

de vegades ocupa períodes molt prolongats durant els quals la persona que n’és afectada pot

gaudir d’una vida gairebé normal.

La quimioteràpia consisteix en

l’administració de medicaments que a

través de diversos mecanismes tendeixen

a impedir el desenvolupament de les

cèl·lules leucèmiques o bé a llur

destrucció. Així, podem emprar fàrmacs

alquilants com la ciclofosfamida;

antimetabòlits com el metotrexat;

derivats d’alcaloides vegetals com la

vincristina; hormones com els esteroides, i

antibiòtics com ara la daunomicina.

De fet, la llista de medicaments emprats és molt àmplia i es modifica constantment, segons el

resultat de les noves investigacions.

Molts dels medicaments emprats tenen l’objectiu bàsic d’impedir la reproducció cel·lular; si bé

aquest efecte és beneficiós, perquè impedeix el desenvolupament de cèl·lules leucèmiques, també

és cert que es dificulta el desenvolupament de les cèl·lules normals, de manera que solen tenir

efectes secundaris més importants o menys. Així, per exemple, un efecte secundari molt notable,

però de fet no gaire important, és que alguns d’aquets fàrmacs provoquen la caiguda dels cabells, si

bé de manera temporal. Tanmateix, però, hi ha d’altres efectes més importants; per exemple,

després de rebre la medicació quimioteràpica, es pot interrompre l’activitat hematopoètica de la

medul·la òssia. Una de les conseqüències d’aquest efecte és que després del tractament inicial es

Imatge 38. En aquesta il·lustració podem observar en què consisteix la quimioteràpia, un dels tractaments més eficaços i usats per la leucèmia.

- 45 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

presenta aparentment un desmillorament perquè s’accentuen els trastorns fins que, després,

s’experimenta una recuperació quan la medul·la òssia reprèn l’activitat normal que li correspon.

Així, d’entrada disminuiran al màxim les defenses orgàniques, de manera que la persona que rep la

medicació serà molt susceptible a partir de qualsevol infecció. Per això, habitualment indiquem

l’ingrés hospitalari del malalt en un centre especialitzat on es poden mantenir un aïllament i unes

condicions d’asèpsia25 total que evitaran la possibilitat d’infeccions mentres es mantingui la

depressió del sistema immunològic. Un altre efecte de la desintegració de gran nombre de cèl·lules

és una acumulació exagerada d’àcid úric, que és el producte final de ma metabolització de les

proteïnes dels nuclis cel·lulars; com que l’excreció de tanta quantitat d’àcid úric, efectuada al

ronyó, pot provocar una alteració en aquest òrgan, s’adopten mesures preventives com

l’administració d’al·lopurinol, un medicament que actua impedint la formació d’àcid úric i afavorint

la formació d’altres productes metabòlics més fàcilment eliminables.

Les pautes de tractament quimioteràpic són variades, tant en els fàrmacs que s’utilitzen com en la

combinació i la dosificació que se’n prescriu. En general, s’empren inicialment alguns fàrmacs a

dosis elevades per destruir una gran quantitat de cèl·lules leucèmiques i aconseguir-ne una

remissió. Per tal de procedir a aquest tipus de teràpia, de vegades cal mantenir al malalt ingressat,

de manera que se li pot aplicar un gota a gota perquè els medicaments entrin per la via

intravenosa. Posteriorment s’administren dosis menys intenses de manteniment que poden ésser

aplicades per la via intramuscular o bé oral, de manera que, un cop s’ha recuperat el sistema

immunitari, el mallat pot tornar a casa i dur a terme les activitats habituals. Tanmateix, però, al cap

d’un temps més prolongat o menys segons el cas, els fàrmacs emprats ja no són eficaços, i les

cèl·lules leucèmiques es reprodueixen novament, com ho

posaran de manifest les anàlisis periòdiques. Aleshores es

procedeix a la utilització d’uns altres fàrmacs en un intent

d’aconseguir una altre remissió de la malaltia. Malauradament,

arribarà un moment que la malaltia ja no serà susceptible a la

medicació, i aleshores sobrevindrà un empitjorament definitiu.

La radioteràpia, és a dir, l’aplicació de radiacions, té una

finalitat semblant a la de la quimioteràpia, ja que altera la

reproducció cel·lular; aquesta teràpia de vegades és emprada

en casos de leucèmies cròniques. Les tècniques de radioteràpia

són diverses. Es pot tractar d’una irradiació local amb raigs X,

bé en la zona de la melsa o dels ganglis limfàtics engrossits. Igualment, de vegades, s’empra un

25

Asèpsia: consisteix en l'esterilització completa i l'absència total de bacteris en una área.

Imatge 39. A la fotografia podem apreciar com es duu a terme un tractament mitjançant la radioteràpia.

- 46 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

radioisòtop, el P32, administrat per via oral; en aquest cas els seus efectes s’estenen a tot

l’organisme. Els efectes secundaris de les radiacions poden ésser semblants as descrits en el cas de

la quimioteràpia, de manera que cal adoptar les mateixes mesures preventives. De vegades els

infants que són els afectats per una leucèmia limfoblàstica aguda, al cap d’un temps variable de

remissió presenten una complicació neurològica a causa de l’afecció del sistema nerviós central, ja

que els fàrmacs quimioteràpics no atenyen aquestes localitzacions i permeten l’acumulació de

cèl·lules leucèmiques; així, de vegades cal realitzar irradiacions al cap.

En l’actualitat, per intentar un tractament definitiu de la

leucèmia, es pot recórrer a el trasplantament de

medul·la òssia. En aquest cas, després de destruir els

elements cel·lulars del malalt amb els procediments ja

descrits, s’efectua un trasplantament d’elements

medul·lars sans que produiran cèl·lules sanguínies

normals. Les indicacions del trasplantament de medul·la

òssia són específiques en cada tipus de leucèmia; així,

per exemple, s’efectua en la leucèmia mieloblàstica

aguda després d’aconseguir una primera remissió, en la

leucèmia limfoblàstica aguda quan s’hi ha aconseguit una

segona remissió, o en la leucèmia granuloítica en la frase

crònica de la malaltia. La medul·la òssia que es trasplanta pot provenir d’una persona sana

compatible amb el malalt, o bé es pot tractar la medul·la òssia procedent de la mateixa persona

afectada, sotmesa a un procediment especial mitjançant el qual s’eliminen les cèl·lules

leucèmiques. Per a realitzar aquesta mena de teràpia, després d’haver obtingut la medul·la òssia hi

comencen a elaborar cèl·lules normals. Quan el trasplantament medul·lar té èxit, es sol aconseguir

el guariment definitiu de la malaltia. 26

26

Més información sobre el trasplantament a l’apartat 2.6 Trasplantament de Medul·la Òssia 49.

Imatge 40. En aquesta il·lustració podem observar com es duu a terme un trasplantament de medul·la òssia, un tractament contra la leucèmia molt eficaç si el donant és compatible.

- 47 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.4.7. PRONÒSTIC

Cal tenir en compte que actualment s’instaura un tractament immediat després d’haver-ne

establert la diagnosi, i per això el pronòstic pot variar considerablement amb relació al que tindria

de manera espontània. Així, en molts casos, el curs de la malaltia (que sense tractament podria

ésser fatal al cap de poc temps) és compatible amb una supervivència prolongada, o fins i tot, en

alguns casos, n’és possible el guariment. De totes maneres, es continua considerant la leucèmia

com una malaltia greu, de perillositat diferent segons el tipus de què es tracti.

La leucèmia mieloblàstica aguda té un pronòstic molt greu, malgrat la instauració d’un tractament

adequat. De vegades el curs de la malaltia comporta una deteriorament progressiu tan ràpid que

sobrevé la mort a causa d’hemorràgies molt intenses o bé infeccions secundàries molt greus a les

poques setmanes de l’inici del trastorn, fins i tot als pocs dies, abans que es pugui aplicar-hi un

tractament. En una mica més del 50% dels casos el tractament aconsegueix una remissió de la

malaltia. En les persones que responen al tractament, la supervivència és superior a un any; en les

que no hi responen, la mitjana de supervivència és de tres mesos o quatre. Quan s’assoleix una

primera remissió és possible d’efectuar una transplantació de medul·la òssia, procediment que

aconsegueix de guarir del tot la malaltia en un 30% o 40% dels casos.

La leucèmia limfoblàstica aguda presenta un pronòstic molt diferent segons si segueix l’evolució

espontània o bé si s’aplica un tractament. Si segueix el seu curs espontàniament, l’alteració és molt

greu, i sobrevé la mort deguda a hemorràgies o infeccions al cap de pocs dies o alguns mesos.

Tanmateix, però, el tractament aconsegueix remissions gairebé en més de 90% dels casos. Així , la

mitjana de supervivència sobrepassa actualment els trenta mesos a partir del moment que se n’ha

efectuat la diagnosi. Fins i tot es plantegen casos de supervivència molt més prolongada, d’entre

deu i quinze anys. En alguns casos aquest índex superior de supervivència té l’inconvenient de

l’aparició de complicacions, per exemple alteracions del sistema nerviós central. De tota manera,

però, l’obtenció constant de nous medicaments, la determinació diagnòstica precisa del tipus de

leucèmia i l’aplicació de combinacions variades de diverses teràpies auguren un pronòstic més bo

en el futur. Igualment, per bé que de manera aïllada, s’han constatat alguns casos en què es

procedeix la remissió total i definitiva d’aquesta malaltia. A més, després d’una segona remissió es

pot efectuar una transplantació de medul·la òssia, que aconsegueix el guariment definitiu de la

malaltia en un 30% dels casos.

La leucèmia granulocítica crònica presenta un pronòstic variat que no depèn únicament del

tractament que s’hi aplica, sinó mes aviat de l’agressivitat intrínseca de la malaltia, que no és la

mateixa en tots els casos. Així, per exemple, quan no s’hi detecta el cromosoma Filadèlfia (casos

- 48 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

que constitueixen un 15% del total) el pronòstic és més desfavorable. La supervivència real de

l’alteració és difícil de precisar tenint en compte que pot passar molt de temps d’ençà que comença

fins que no s’estableix la diagnosi, de vegades fins a cinc anys. De totes maneres, la malaltia

provoca, si no és tractada, una determinació progressiva de l’estat físic, que comporta la mort, en

general a causa d’hemorràgies o bé per una complicació infecciosa, al cap de dos anys o tres a

partir de l’inici de les manifestacions. En un 20% dels casos de supervivència supera els cinc anys, i

gairebé en el 5% dels casos és superior als deu anys. El tractament permet d’atenuar-ne les

molèsties, de manera que el malalt pot fer una vida gairebé normal. Amb el temps, però, els

medicaments deixen de ser efectius, perquè es produeix una resistència a llur acció, de manera

que, en definitiva, el malalt mor a causa de les complicacions de l’anèmia persistent, hemorràgies o

bé infeccions secundàries. Així, dons, en general, la millora que comporta el tractament no es

correspon amb una prolongació notable de la supervivència. Quan s’efectua una transplantació de

medul·la òssia s’aconsegueix el guariment definitiu de la malaltia en el 60% dels casos.

La leucèmia limfocítica crònica sense tractar provoca una deterioració progressiva, i presenta un

termini mitjà de supervivència de tres o quatre anys , per bé que alguns casos és de deu o més. El

tractament en millora la simptomatologia i n’atenua les molèsties, de manera que permet de gaudir

d’una vida gairebé del tot normal. De totes maneres, la mort s’esdevé en general a causa d’una

complicació infecciosa, quan el tractament ja no és eficaç, sense que hi hagi cap prolongació de la

supervivència. Si s’efectua una transplantació de medul·la òssia, és possible d’aconseguir el

guariment en un 40% dels casos.

- 49 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.5. TRASPLANTAMENT DE MEDUL·LA ÒSSIA

2.5.1. QUÈ ÉS EL TRASPLANTAMENT?

El trasplantament de medul·la òssia és un

procediment mitjançant el qual s'intercanvia o

trasplanta la medul·la de l'os d'un pacient per una

medul·la òssia nova, ja sigui del mateix pacient

(autòleg) o d'una altra persona (al·logènic).

El trasplantament de medul·la òssia és l’única

esperança de curació per a moltes persones que

tenen leucèmia o malalties similars. Cada any es

diagnostiquen 4.000 casos de leucèmia a l’Estat

espanyol. Molts d’aquests pacients, en especial els

més joves, tenen la possibilitat de salvar la seva vida

mitjançant un trasplantament de medul·la òssia.

Aquest procediment consisteix en la substitució de totes les cèl·lules de la sang del pacient per

cèl·lules normals d’un donant sa. Després de dues o tres setmanes, les cèl·lules mare comencen a

produir cèl·lules normals que repoblen per complet l’organisme del pacient.

El trasplantament al·logènic té al seu torn diferents varietats segons el donant i la similitud del

sistema HLA (de l'anglès Human Leukocyte Antigens: Antígens Leucocitaris Humans). Quan el

donant és un germà bessó univitel·lí es denomina trasplantament singènic; No obstant això, quan el

donant és un familiar HLA idèntic es denomina trasplantament al·logènic de germà HLA idèntic; En

el cas que el donant sigui un familiar que comparteix un sol haplotip del sistema HLA es denomina

trasplantament haploidèntic, i el donant pot ser un familiar qualsevol (pare, mare, germans,

cosins...) que comparteix solament la meitat dels gens implicats en el sistema HLA; Si el donant és

un donant no emparentat es denomina trasplantament de donant no emparentat. És important

reconèixer que tipus de trasplantament es parla, ja que tant la utilitat com els resultats varien d'un

a uns altres.

Un germà salvador també pot ser seleccionat de forma intencional per diagnòstic genètic

preimplantacional a fi que el nen coincideixi amb el tipus d'HLA i estigui lliure de qualsevol malaltia

hereditària. Els trasplantaments al·logènics també es realitzen utilitzant sang del cordó umbilical

Imatge 41. Fotografia on es fa un trasplantament de medul·la òssia.

- 50 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

com a font de cèl·lules mare. En general, mitjançant el trasplantament de cèl·lules mare sanes del

sistema immunitari del receptor, els trasplantaments al·logènics de cèl·lules mare hematopoètiques

semblen incrementar les possibilitats de curació o remissió a llarg termini una vegada que les

complicacions immediates relacionades amb el trasplantament s'hagin resolt.

2.5.2. FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS CONTRA LA LEUCÈMIA

Una associació o fundació és una entitat sense ànim de lucre que la seva funció és la de donar

ajuda econòmica i sobretot suport moral a familiars del pacient durant el tractament.

Existeixen moltes associacions, a Catalunya, però, la més coneguda és la Fundació Josep Carreras

contra la Leucèmia.

La Fundació Josep Carreras contra la

Leucèmia és una entitat privada,

benèfica i sense ànim de lucre la qual

va ser fundada l’any 1988 per Josep

Carreras després de recuperar-se d’una

leucèmia. Més tard, es van crear

fundacions també a altres països com

Suïssa, Alemanya i els Estats Units.

Els objectius principals d’aquesta entitat són:

Informar i conscienciar la societat de què és la leucèmia i el grau en què afecta a la

població.

Millorar la qualitat de vida dels malalts i els seus familiars.

Augmentar el nombre de donants de medul·la òssia i sang de cordó umbilical voluntaris i el

nombre de persones associades a la Fundació.

Potenciar els projectes de recerca científica.

Una de les activitats que es realitzen en aquesta entitat és la promoció i recerca de donants de

medul·la òssia i sang de cordó umbilical voluntaris per a pacients que requereixen un

transplantament i no disposen d’un donant familiar compatible. El Registre de Donants de

Medul·la Òssia (REDMO), gestionat per la Fundació Josep Carreras, és, des de 1991, el programa

responsable de coordinar la promoció i recerca de donants de medul·la òssia i sang de cordó

Imatge 42. Fotografia de un nen amb leucèmia el qual per culpa dels efectes secundaris de la quimioteràpia, l'hi ha caigut el cabell.

- 51 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

umbilical voluntaris per realitzar trasplantaments a pacients espanyols que no disposen de familiar

compatible.

Una altre activitat és el finançament de projectes nacionals i internacionals de recerca científica.

Les fundacions Josep Carreras contra la Leucèmia han invertit més de 100 milions d’euros per donar

suport a la recerca científica i han finançat més de 400 projectes de recerca.

Suport a les infraestructures hospitalàries. Des de 1988, les fundacions Josep Carreras han

contribuït al desenvolupament del Banc de Cordó Umbilical de Barcelona, els bancs de Cordó

Umbilical de Düsseldorf i Ginebra i unitats de trasplantament a Espanya i Alemanya.

Els serveis socials a pacients i els seus familiars. Les

fundacions Josep Carreras disposen de 7 pisos d’acollida

adequats a les necessitats de pacients i les seves famílies

que s’han de desplaçar lluny del seu domicili per rebre

tractament i no disposen de recursos econòmics

suficients. La Fundació també posa a disposició dels

pacients de leucèmia de tot el món i dels seus familiars

un telèfon, fax i e-mail d’informació sobre la malaltia que

ofereix el consell gratuït d’especialistes de notable

reputació en l’àmbit de les malalties hematològiques.

Imatge 43. Josep Carreras, fundador de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia.

- 52 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.5.3. DONACIÓ DE MEDUL·LA ÒSSIA

2.5.3.1. INTRODUCCIÓ

Si un pacient necessita que es dugui a terme un

trasplantament de medul·la òssia per a salvar-se, i

ha trobat un donant compatible, aquest donant

haurà de dur a terme diverses tasques:

- Una o dues extraccions de sang per a

posterior autotransfusió. (Explicat a

l’apartat 2.5.3.4)

- Diverses proves (radiografia de tòrax,

electrocardiograma, proves funcionals

respiratòries)i una revisió mèdica completa per saber si pot ser anestesiat sense risc.

Totes aquestes exploracions es realitzen al centre hospitalari on s’hagi d’efectuar

l’extracció. S’intenta sempre que aquest centre sigui tan proper al domicili del donant

com sigui possible i que compti amb una àmplia experiència en aquest tipus de

procediments. Després que el metge responsable de l’extracció doni nova informació

sobre el procés, s’haurà d’acordar si l’extracció es realitzarà amb anestèsia general o

epidural(consultar més endavant).

- Firmar el corresponent consentiment informat per poder ser anestesiat i efectuar

l’extracció medul·lar (consultar annex ).

2.5.3.2. ANESTÈSIES

La medul·la òssia es pot extreure tant amb anestèsia general com epidural. Tanmateix, malgrat que

comporta més riscos que l’epidural, la més utilitzada és l’anestèsia general, ja que resulta més

còmode per al donant.

L’anestèsia general, s’efectua administrant un anestèsic a través d’una vena del braç, que deixa

adormit i relaxat al donant. Durant l’anestèsia és necessari mantenir la respiració artificialment

mitjançant un tub col·locat a la boca que va introduint oxigen als pulmons. Normalment l’anestèsia

Imatge 44. Fotografia on podem observar com es du a terme el trasplantament de medul·la òssia. S'extreu un tros de medul·la del donant compatible.

- 53 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

transcorre sense incidències destacables però se n’han de conèixer alguns possibles efectes

secundaris com per exemple:

-Molèsties a la boca o coll en les hores posteriors a l’anestèsia com a conseqüència de la col·locació

del tub per a la respiració(complicació habitual però lleu i transitòria).

-Sensació de nàusea i inestabilitat en les hores posteriors a l’anestèsia. Per aquest motiu se sol

mantenir ingressat al donant durant les 24 hores següents a la donació.

-Reacció al·lèrgica a algun dels medicaments empleats (complicació excepcional, amb una

incidència inferior a 1 per 50.000 anestèsies).

L’anestèsia epidural, en canvi, consisteix en anestesiar el cos de cintura cap a baix. S’efectua

injectant l’anestèsic a l’espai que queda entre dues vèrtebres de la zona lumbar. Tot i que és

excepcional que aquest tipus d’anestèsia tingui efectes secundaris pot donar-se que:

-L’anestèsic tingui efectes sobre el sistema nerviós central i calgui efectuar finalment una anestèsia

general.

-No s’aconsegueixi una correcta anestèsia de la zona de punció i calgui efectuar una anestèsia

general.

-Es produeixi mal de cap o d’esquena (fàcilment controlable amb analgèsics suaus) en els dies

posteriors a la donació.

2.5.3.3. ASPIRACIÓ DE LA MEDUL·LA ÒSSIA

En un quiròfan i sota les mesures d’asèpsia que

requereix tota intervenció quirúrgica, es procedeix a

anestesiar al donant, col·locant-lo a continuació en

posició de decúbit pron(cap per avall) sobre la taula

d’operacions. Després de desinfectar la pell que

cobreix les crestes ilíaques posteriors(prominències

òssies localitzades a la part postero-superior de la

pelvis), dos membres de l’equip extractor, situats a

ambdós costats de la taula d’operacions, puncionen

aquestes crestes ilíaques amb unes agulles

especialment dissenyades per a aquest efecte. En

Imatge 45. En aqnuesta fotografia podem apreciar la medul·la òssia del donant, molt important perquè és l'òrgan trasplantat que produeix els glòbuls blancs, vermells i les plaquetes.

- 54 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

cada punció s’obtenen uns 5 mL de sang medul·lar que conté els progenitors hematopoètics. Una

cop obtinguda es diposita en una bossa amb heparina (substància que evita la coagulació de la

sang) i mitjans nutrients (per evitar el deteriorament de les cèl·lules mare).

Malgrat que s’efectuen múltiples puncions, al finalitzar l’aspiració només s’observaran 1 o 2 orificis

a la pell que cobreix cada cresta ilíaca. Aquest procediment acostuma a durar entre una i dues

hores. Durant l’aspiració, o immediatament després, s’administra l’autotransfusió. Després de

l’extracció, el donant és traslladat a l’àrea de post-anestèsia en la qual serà controlat durant les 2 -3

hores següents; posteriorment serà traslladat novament a la seva habitació. La duració de l’ingrés

hospitalari sol ser de 24 -36 hores, i el més habitual és ingressar la nit anterior a l’aspiració i ser

donat d’alta el matí següent.

2.5.3.4. AUTOTRANSFUSIÓ

Quan es realitzen extraccions de la

medul·la òssia s’obtenen cèl·lules mare

barrejades amb sang medul·lar (sang que

nodreix la medul·la). Normalment

s’obtenen 15 –20 mL de sang medul·lar per

quilo de pes del donant, fet que significa

que en un donant de 70 quilos s’obtenen

uns 1000 -1400 mL de sang medul·lar.

Aquesta pèrdua de volum de sang, en el

poc temps que dura l’extracció(1 -2 hores)

pot produir efectes secundaris en el donant

(caiguda de la tensió, sensació de mareig i

cansament, entre d’altres). Això obligaria a efectuar una transfusió, amb el risc de transmissió de

malalties infeccioses que implica qualsevol transfusió. L’autotransfusió resol aquest problema.

En les 2 -3 setmanes prèvies a la donació s’extreuen al donant 1 o 2 unitats de 300 -450 mL de sang.

Aquesta sang, degudament etiquetada per a la seva identificació, es manté refrigerada en nevera

fins al moment de l’extracció de medul·la òssia i llavors és transfosa. Amb aquesta maniobra

s’aconsegueix que no es produeixi en cap moment la pèrdua de volum de sang que pugui produir

símptomes. L’administració de ferro per via oral,des de l’extracció per a l’autotransfusió i fins a un

Imatge 46. En aquesta il·lustració podem observar un trasplantament de medul·la òssia complet on s'extreu un tros de medul·la del donant per a trasplantar-ho al receptor.

- 55 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

parell de mesos després de la donació de medul·la, afavoreix que l’organisme reposi ràpidament el

volum de sang donat.

2.5.3.5. EFECTES SECUNDARIS DE LA DONACIÓ DE MEDUL·LA ÒSSIA

L’únic efecte secundari destacable és l’adoloriment en

les zones de punció. Aquest dolor es controla

ràpidament amb analgèsics comuns, tipus paracetamol, i

desapareix normalment en menys de 48 hores. Per

afavorir la seva resolució es recomana realitzar uns dies

de repòs relatiu. Per aquest motiu es proporciona la

documentació necessària perquè el metge de capçalera

emeti una baixa laboral per 4 -5 dies. Amb tot, no

existeix cap inconvenient mèdic perquè un donant que

es trobi bé es reincorpori immediatament a la seva

activitat laboral normal.

Altres efectes secundaris observats excepcionalment són:

- Febre,a vegades unes dècimes en les primeres hores post-donació.

- Mínim sagnat per un punt de punció; complicació sense importància, únicament requereix

realitzar un embenat compressiu.

- Sensació de mareig,en especial en incorporar-se; com a conseqüència de la moderada anèmia

residual derivada de qualsevol donació; l’única precaució que cal adoptar és incorporar-se

lentament

- Infecció en el lloc de punció(excepcional).

Des del punt de vista analític, la donació de medul·la se sol traduir en una moderada disminució de

la xifra de glòbuls vermells i d’hemoglobina(anèmia) que es corregeix en poques setmanes.

Imatge 47. Extracció d'un tros de medul·la del donant.

- 56 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.5.3.6. SEGONA DONACIÓ

Transcorregudes unes setmanes des de la donació, la recuperació de la funció medul·lar finalitza i

les anàlisis s’han normalitzat, i per tant, es podria realitzar sense problemes, una segona donació.

a) Donació per a un nou pacient: s’exigeix que hagin transcorregut un mínim d’1 any des de

l’anterior donació. En realitat, un cop efectuada la primera donació es pregunta al donant si

desitja seguir apareixent al llistat de possibles donants voluntaris. Si respon afirmativament,

en cap cas se li sol·licitaria una nova donació abans que hagi transcorregut aquest període o

si existís un donant alternatiu per al pacient en qüestió.

b) Nova donació per al mateix pacient. Aquesta sol·licitud es pot presentar:

- Transcorregudes poques setmanes de la donació per haver-se produït un refús de

l’empelt. En aquesta situació se solen sol·licitar progenitors de sang perifèrica que, al

obtenir-se en majors quantitats que els de medul·la, poden resoldre el problema.

- Transcorreguts mesos o anys per haver-se produït una recaiguda de la leucèmia. Avui

en dia se sap que, en determinades situacions, és possible controlar la reaparició de la

leucèmia amb l’administració de limfòcits del donant. Aquestes cèl·lules de la sang, a

vegades, són capaces d’acabar amb les cèl·lules leucèmiques del pacient. La forma de

donar limfòcits és variable en funció de la quantitat que es requereixi. Si són pocs, es

poden obtenir mitjançant una simple donació de 300 -500 mL de sang; si se’n necessita

una quantitat més gran, caldrà realitzar una cito afèresi sense la necessitat

d’administrar factors de creixement.

Imatge 48. Extracció de medul·la òssia per a poder realitzar el trasplantament.

- 57 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.5.4. DONANTS COMPATIBLES

Per realitzar un trasplantament hematopoètic amb èxit és

necessari comptar amb un donant compatible amb el

pacient. Ser compatible significa que les cèl·lules del donant i

del pacient són tan semblants que poden conviure de forma

indefinida en el receptor. Aquest fet es produeix perquè

totes les cèl·lules tenen en la seva superfície un seguit de

proteïnes, denominades antígens leucocitaris humans que les

diferencien de les cèl·lules d’un altre organisme. Els limfòcits

de la sang tenen la capacitat de detectar la presència de

cèl·lules amb antígens HLA diferents als seus i destruir-les.

Aquest mecanisme de defensa és responsable del refús d’òrgans i d’empelts quan s’efectuen

trasplantaments entre persones no compatibles.

En els trasplantaments de progenitors hematopoètics, pel fet de que existeixen gran quantitat de

limfòcits en la medul·la òssia o en la sang perifèrica que es trasplanta, es pot produir el refús en

dues direccions: hi pot haver refús de les cèl·lules trasplantades per part del receptor i també refús

del receptor per part de les cèl·lules trasplantades. Aquesta última reacció rep el nom de malaltia

de l’empelt contra hoste i és una de les complicacions més greus del trasplantament hematopoètic.

Donat que els antígens HLA d’un individu són sempre diferents als d’un altre (menys en el cas de

germans bessons univitel·lins), i donat que tot individu hereta la meitat dels seus antígens del seu

pare i l’altra meitat de la seva mare, la màxima probabilitat de trobar un donant compatible es

produeix entre els germans del pacient o entre familiars de primer grau (pares i fills).

Lamentablement, com a conseqüència de les lleis de l’herència, la probabilitat que un germà sigui

compatible amb un altre és només del 25%i la de trobar un familiar que ho sigui de menys del

5%.Quan un malalt que requereix un trasplantament no té un donant compatible entre els seus

familiars, la seva única possibilitat de curació és localitzar un donant voluntari no emparentat que

sigui compatible.

Imatge 49. En aquesta il·lustració podem observar metges hematòlegs duent a terme un trasplantament de medul·la òssia.

- 58 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.5.5. DONANTS VOLUNTARIS

2.5.5.1. CARACTERÍSTIQUES

Pot ser donant de progenitors hematopoètics qualsevol persona amb bona salut, una edat

compresa entre els 18 i els 55 anys i que accepti:

- Facilitar les seves dades bàsiques (edat, direcció, telèfon, breu historial clínic).

- Que se li extregui una mostra de sang per estudiar les seves característiques

d’histocompatibilitat i que se’n guardi una petita quantitat al laboratori per poder

ampliar l’estudi en el futur sense necessitat de realitzar una nova extracció en cas

d’aparèixer un pacient compatible.

- Que les dades bàsiques i de compatibilitat siguin introduïdes a la base de dades de

REDMO i que, un cop codificades per tal que la seva identitat quedi sempre protegida

(Llei Orgànica 13/1999), la informació sobre la seva compatibilitat sigui incorporada a la

Xarxa Mundial de Donants Voluntaris de progenitors hematopoètics.

2.5.5.2. CONTRAINDICACIONS PER LA DONACIÓ

La donació de progenitors hematopoètics està formalment contraindicada en persones amb

determinades malalties. Per això, abans d’inscriure’s, qualsevol possible donant s’ha d’assegurar

que no en pateix cap de les següents:

- Hipertensió arterial no controlada.

- Diabetis mellitus insulinodependent.

- Malaltia cardiovascular, pulmonar, hepàtica, hematològica o una altra patologia que suposi un risc

afegit de complicacions durant la donació.

- Malaltia tumoral maligna, hematològica o autoimmune que suposi un risc de transmissió per al

receptor.

- Infecció per virus de l’hepatitis B o C, virus de la immunodeficiència adquirida (SIDA) o per altres

agents potencialment contagiosos.

- 59 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

-Algun factor de risc de SIDA (anticossos anti-VIH positius, drogoaddicció per via intravenosa,

relacions sexuals múltiples, ser parella d’algun dels anteriors, ser hemofílic o parella sexual

d’hemofílic, lesions amb material contaminat en l’últim any).

-Haver sigut donat de baixa definitiva com a donant de sang.

Existeixen contraindicacions que són temporals com per exemple:

- L’embaràs; després de donar a llum i un cop finalitzada la lactància es pot ser donant.

- Els tractaments anticoagulants o antiagregants (amb aspirina, dipiridamol o similars),

en funció de la seva duració.

Existeixen molts altres processos no inclosos en els anteriors llistats que poden dificultar la

donació(obesitat mòrbida, malformacions del coll o la columna vertebral, possibles al·lèrgies als

anestèsics i dèficits enzimàtics familiars, entre d’altres), és per això que es recomana que tots els

candidats consultin el seu cas particular abans d’inscriure’s com a donants ja que algunes

patologies contraindiquen la donació de medul·la òssia i n’hi ha d’altres que no.

2.5.5.3. COM FER-SE DONANT?

Si una persona compleix els requisits anteriorment esmentats i desitja inscriure’s com a donant

voluntari només ha de seguir les instruccions següents:

1) Trucar per telèfon al Centre de Referència de Donants de la seva Comunitat Autònoma per

acordar el dia i l’hora en què podrà ser rebut per completar la informació sobre la donació i per

realitzar les proves de compatibilitat

2) Si abans del dia acordat desitja disposar de més informació sobre la donació la pot sol·licitar al

seu Centre de Referència, o bé obtenir-la a través de la Fundació Josep Carreras, trucant al telèfon

93 414 55 66, escrivint al correu electrònic donants@fcarreras.es, o a la pàgina web de la

Fundació www.fcarreras.org. És molt important llegir detingudament el document de

Consentiment Informat així com el revers del document d’inscripció al Registre.

- 60 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

3)El dia que vagi al seu Centre de Referència haurà de:

- Ampliar la informació sobre la donació i aclarir tots els dubtes que pugui tenir.

- Omplir amb lletra clara i majúscules tots els apartats del document d’inscripció al Registre.

- Firmar el document d’inscripció al Registre.

Fer firmar aquest mateix document a un testimoni (familiar, amic o una altra persona present en el

moment de la seva firma)Permetre que li extreguin una petita mostra de sang(no cal que estigui en

dejú) per realitzar les proves de compatibilitat.

2.5.5.4. ACTIVACIÓ DE LA DONACIÓ

a) Una nova extracció de sang per ampliar l’estudi del sistema HLA, només en el cas de que no

s’hagués guardat la mostra anteriorment esmentada al laboratori.

b) O bé també una nova extracció de sang per realitzar l’estudi de compatibilitat al centre on es

durà a terme el trasplantament. Mitjançant aquesta extracció s’analitzen a més un seguit de

paràmetres que permeten saber si el donant té o ha tingut alguna malaltia infecto-contagiosa i com

funcionen els seus principals òrgans (fetge, pulmó, ronyons). Abans de realitzar aquesta extracció

es tornarà a preguntar al donant si desitja seguir endavant amb la donació.

Un cop confirmat que és el millor donant, se

l’informa sobre el tipus de progenitors que precisa

el pacient (medul·la òssia o sang perifèrica)

(consultar més endavant) i se li pregunta per

última vegada si està d’acord en seguir endavant

amb la donació. Qualsevol donant es pot negar a

ser-ho en qualsevol moment, però ha de recordar

que quan el pacient ha iniciat el tractament de

preparació per al trasplantament la no donació

significaria la seva mort.

Imatge 50. Fotografia on podem observar la realització del trasplantament de medul·la òssia.

- 61 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.5.5.5. CARACTERÍSTIQUES DE LA DONACIÓ

És important assenyalar que tota donació de progenitors hematopoètics ha de complir la

normativa establerta pel Reial Decret 1301/1996 que regula la utilització de teixits humans.

Els aspectes més destacables de qualsevol donació són:

1) Confidencialitat: En cap cas es podran facili€tar ni divulgar informacions que permetin la

identificació del donant i/o del receptor.

2) Gratuïtat: En cap cas es podrà percebre cap compensació per la donació ni s’exigirà cap

pagament al receptor.

3) Finalitat terapèutica: L’obtenció de progenitors hematopoètics només podrà tenir una

finalitat terapèutica.

4)L’obtenció de progenitors i el trasplantament només es podran realitzar en centres

degudament autoritzats.

Evidentment, el fet de no percebre cap compensació econòmica no exclou que al donant se li

compensin totes les despeses derivades de la donació(desplaçaments, el seu allotjament i el d’un

acompanyant i dietes, si l’extracció es realitza en una ciutat diferent a la de residència habitual) i, si

fos necessari, el valor de les jornades laborals perdudes.

2.5.5.6. REGISTRE DE VOLUNTARIS

Els milions de possibles combinacions dels diferents antígens HLA fan difícil localitzar un donant no

familiar compatible amb un pacient determinat. Afortunadament, per realitzar un trasplantament

amb èxit, no és necessari que el sistema HLA del donant i del receptor siguin totalment idèntics.

Malgrat això, l’única manera de localitzar donants suficientment compatibles per a un pacient és

disposar d’informació sobre els antígens HLA d’una gran quantitat de possibles donants. Per a

possibilitar la localització d’aquests donants s’han creat registres de donants voluntaris en tots els

països desenvolupats. A Espanya s’ha encomanat aquesta tasca al Registre de Donants de Medul·la

òssia (REDMO), creat l’any 1991, per la Fundació Internacional Josep Carreras, per realitzar la

recerca de donants no familiars per a pacients espanyols. L’any 1994, el REDMO fou nomenat pel

Ministeri de Sanitat i Consum, Registre Nacional per a la recerca de donants de medul·la òssia per a

pacients espanyols i estrangers i per a la captació i registre de donants voluntaris de progenitors

hematopoètics entre la població espanyola.

- 62 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.6. CÈL·LULES MARE

Les cèl·lules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades

que retenen l’habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars.

Aquesta habilitat els permet d’actuar com a un sistema

reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre

l’organisme encara és viu.

Es creu que en un futur les cèl·lules mare tindran el potencial de

enfrontar-se a multitud de malalties humanes essent emprades

per reparar teixits específics o substituir òrgans sencers. Encara es

creu, però, que caldrà molts anys més d'intensa investigació per

aconseguir aquestes fites.

L'estudi de les cèl·lules mare s'atribueix a l'inici de la dècada de 1960 després dels treballs dels

científics canadencs Ernest A. McCulloch i James E. Till.

Les cèl·lules mare podrien ser categoritzades per la seva potencialitat, és a dir, la seva capacitat de

diferenciació. Existeixen cèl·lules totipotens, aquestes cèl·lules poden esdevenir qualsevol tipus

cel·lular sense excepció perquè són produïdes per la fusió d’un òvul i un espermatozoide, com les

produïdes en les primeres divisions del zigot. També hi ha cèl·lules pluripotents, aquestes cèl·lules

mare descendents de les totipotents poden esdevenir qualsevol tipus cel·lular excepte les

totipotents, presenten algunes propietats de les cèl·lules

mare embrionàries. Les cèl·lules mare multipotents

només poden produir una família emparentada de

cèl·lules diferenciades, per exemple les multipotencials

hematopoètiques poden crear limfòcits i plaquetes. Per

últim les cèl·lules unipotents són les cèl·lules mare que

només poden produir un tipus concret de cèl·lula, però

amb capacitat d’autorenovar-se, cosa que les diferencia

de les cèl·lules no mare.

Les cèl·lules mare també són categoritzades segons la

seva font, podent ésser cèl·lules mare adultes,

embrionàries o del cordó umbilical.

Imatge 51. En aquesta il·lustració podem apreciar cèl·lules mare.

Imatge 52. En aquesta fotografia podem apreciar una altre cèl·lula mare, del tipus embrionària.

- 63 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2.6.1. ENTRE L’ESPERANÇA I LA CONTROVÈRSIA

Gràcies al progrés de la medicina regenerativa, les cèl·lules mare adultes procedents del cordó

umbilical es congelen i es guarden per poder utilitzar-les per al tractament de possibles malalties

del nadó com leucèmia, anèmia, limfoma, trastorns hematològics heretats o certs tumors infantils,

entre altres, sense risc de rebuig immunològic.

A més, tenen la capacitat de diferenciar-se per donar origen a cèl·lules especialitzades com els

glòbuls vermells, els glòbuls blancs, les plaquetes, les neurones ja cèl·lules del sistema immunitari,

entre d'altres.

De totes maneres, quines implicacions té la investigació amb cèl·lules mare?

Metges, biòlegs, religiosos, polítics, juristes, filòsofs i moltes persones més han començat a debatre

la investigació amb cèl·lules mare a causa de la utilització d’embrions. Alguns interrogants de

caràcter ètic són per exemple:

- És un embrió l'etapa de mòrula o blastocist un ésser humà o tot just un cúmul de

cèl·lules?

- Quan es converteix en ésser humà un embrió o fetus? (Heus aquí la mateixa pregunta

que ronda el tema de la legalització de l'avortament)

- Hauria de permetre la utilització de cèl·lules mare embrionàries si es poguessin produir

cèl·lules mare igualment bones a partir de la medul·la òssia o de qualsevol altre òrgan?

La controvèrsia sobre les cèl·lules mare és el debat ètic sobre les investigacions de la creació, ús i

destrucció de les cèl·lules mares embrionàries. L'oposició a les investigacions diu que aquesta

pràctica pot portar a la clonació i fonamentalment a la desvalorització de la vida humana.

Contràriament, les investigacions mèdiques opinen que és necessari procedir amb les

investigacions de les cèl·lules mare embrionàries perquè les tecnologies resultants podrien tenir un

gran potencial mèdic, i que l'excés embrionari creat per la fertilització in vitro pot ser donat per les

investigacions. Això en canvi, va produir conflictes amb el moviment Pro-Life (Pro-Vida), que

s'adjudiquen la protecció d'embrions humans. El constant debat ha fet que autoritats de tot el món

busquin regularitat en els treballs i marquin el fet que les investigacions de les cèl·lules mare

embrionàries representen un desafiament ètic i social.

D'acord amb moltes religions i sistemes ètics, la vida comença a la fecundació. Segons els seus

arguments, qualsevol mesura intencional per aturar el desenvolupament després de la concepció

es considera que és la destrucció d'una vida humana. Altres crítics no tenen un problema moral

- 64 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

amb la investigació amb cèl·lules mare, però tenen por d'un precedent per a l'experimentació

humana. Alguns crítics donen suport a la idea de la investigació, però volen que s'imposin estrictes

normes legals que impedeixin l'experimentació genètica, com la clonació i que garanteixin que els

embrions només es recullen a partir de fonts apropiades. Prevenir que la investigació amb cèl·lules

mare es converteixi en un pendent relliscós cap a experiments genètics humans és considerat per la

majoria de la societat un punt important en la controvèrsia de les cèl·lules mare.

2.6.2. QUAN LA VIDA CURA, la meva petita salva a la seva germana

Quan la vida cura, la meva petita salva a la seva

germana és un llibre escrit per una mare

anomenada Esther González que té una filla,

Erine, que a l’any i mig li van diagnosticar una

leucèmia mielomonocítica crónica juvenil.

L’Esther ha estat una de les primeres mares

espanyoles que ha donat llum a un fill a través

d’un diagnòstic preimplantacional. Gràcies a la

sang del cordó umbilical del nou nadó, la seva

filla gran, Erine, va poder sotmetre’s a un trasplantament i va poder seguir vivint. A l’actualitat,

l’Erine està superant la leucèmia que pateix. El trasplantament ha fet possible que la nena pugui

portar una vida normal, pugui assistir a l’escola, jugar amb els seus nous amics i conviure amb

aquesta malaltia que de d’una altra manera no hauria pogut combatre.

Esther no ho va tenir fàcil. El procés físic, emocional i legal que va haver de superar per arribar al

seu fi s’ha plasmat en aquest llibre.

Imatge 53. A la fotografia hi apareixen d'esquerra a dreta: l'Erine, l'Esther i l'Izel.

- 65 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

ARTICLE PUBLICAT AL DIARI REGIÓ7 - 16 DE NOVEMBRE DE L’ANY 2010:

Erine, una nena de pel·lícula.

L'Erine menja pa amb Nocilla i juga amb una

amigueta del seu carrer, al barri de Miralpeix de

Manresa. Li han canviat les dents del davant i s'ha

estirat. En què ha canviat la vida de la petita

manresana d'ençà que va rebre el trasplantament de

la seva germana Izel, nascuda mitjançant selecció

genètica per salvar-la? "En tot", respon la seva mare,

Esther.

Erine Cabrera González té sis anys. Quan en tenia un i mig li van diagnosticar una leucèmia molt poc

comuna que li oferia poques garanties de supervivència. "Em van donar un temps de vida", admet

la seva mare, la lluita de la qual per capgirar el destí de què parlaven els metges i les estadístiques

protagonitzarà una telemovie que ara s'ha començat a gestar .

El 2006, no ser un dels casos admesos a l'estat espanyol per rebre un tractament de reproducció

assistida per engendrar un fill compatible amb l'Erine que li fes de donant, lluny de desanimar la

seva mare, la va empènyer a fer-hi front amb totes les seves forces. El març vinent farà tres anys

que l'Erine va rebre el regal de la petita Izel, nascuda tres mesos abans i triada genèticament en una

clínica de Brussel·les.

A casa de l'Erine aquests dies hi ha obres i, consegüentment, hi ha pols. Abans del trasplantament

hauria estat impossible la convivència

entre la menuda i la pols. Ara no ho és. Va

a l'escola, pot jugar al parc, pot disfressar-

se pel Carnestoltes i anar a veure la

cavalcada dels Reis... "A banda de la pols,

el principal problema eren les vies

respiratòries. Aquesta època ja la temia,

perquè era d'ingrés segur. Potser cinc

vegades en un mes. Ara, des que va sortir

de l'hospital, no l'he hagut d'ingressar

Imatge 54. l'Erine amb els seus pares Christian i Esther.

Imatge 55. A la fotografia hi apareix l'Izel, l'Esther i l'Erine als braços de la seva mare.

- 66 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

més. És un canvi de vida radical", explica la seva mare.

Quan feia un any del trasplantament li van treure la medicació, la van començar a vacunar i van

comprovar que tots els òrgans estiguessin bé, i "ho estan, exceptuant el tema hormonal. M'han dit

que quan sigui adolescent tindrà alguns problemes i que l'hauran d'ajudar amb medicació, però que

això passa al 99,9% dels nens que han passat per la quimioteràpia". Cada quatre mesos li fan una

revisió, que inclou una analítica general. És l'únic lligam amb una vida d'hospital en hospital.

L'Esther reconeix que actualment el principal escull no és tant el físic com el psicològic. Per

exemple, el de pujar una criatura marcada per una vivència tan dura. A part d'això, la vida de l'Erine

s'ha arrapat a la normalitat tant com ha pogut.

La petita va començar a anar a escola el març

del 2009. Feia just un any que havia rebut el

trasplantament de cèl·lules mare de sang del

cordó umbilical de la seva germaneta, Izel.

Abans, va fer falta eliminar la leucèmia del tot

amb unes doloroses sessions de

quimioteràpia. El dia que va tornar a escola -

era el 30 de març del 2009-, tot el patiment

havia quedat enrere i el que hi havia era una

nena carregada amb una carpeta i una motxilla. Un any i mig després, la seva mare celebra que

l'adaptació ha estat "perfecta. És molt bona nena i molt obedient, però és una mica despistada".

ENTREVISTA A ESTHER GONZÁLEZ EL DIA 5 DE JUNY DE L’ANY 2009 A LA CONTRA DE LA

VANGUARDIA:

Com està l’Erine?

Viva i perfecta, de moment! Mireu-la: des de fa un any i dos mesos ja pot anar a l’escola, jugar al

parc, menjar caramels..., tot per primera vegada a la vida! I té una germaneta.

Què li passava a la seva filla Erine?

A l’any i mig de vida, després de moltes infeccions a les quals els metges treien importància, em

vaig plantar i vaig exigir una analítica completa. Estava tot descompensat! La van ingressar corrents

i li van fer proves i van diagnosticar-li una leucèmia mielomonocítica crònica juvenil. Una leucèmia

Imatge 56. Erine fent un petó a la seva germana petita Izel.

- 67 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

raríssima, un cas entre un milió. Encara estic dolguda per com m’ho van explicar els metges de Sant

Joan de Déu.

Com li ho van explicar?

Em van deixar anar totes les dades tècniques: que patiria febres, fatiga, pèrdua de pes, patologies

de pell, pulmó, aparell digestiu i que no viuria més dels quatre anys. També em van dir que

realitzant el transplantament de medul·la tindria només un 25% de possibilitats de sobreviure. La

meva filla era un percentatge! Vaig trobar a faltar una abraçada, un consol, una mostra d’afecte. El

treball dels metges és molt dur, ho entenc, però em va faltar una mica d’humanitat: la meva filla

estimada se’m moriria!

Però la seva filla té cinc anys i viu.

Perquè he lluitat contra tots, amb dos collons. Jo li he passat la mà per la cara a Déu, jo li he

guanyat aquesta mà a Déu!

Per què diu això?

Perquè els metges i polítics catòlics d’aquest país volien veure morir la meva filla Erine. Sí: ells

preferien que morís una nena meravellosa que morís un grupet de cèl·lules sense cara ni ulls en una

proveta.

Sent ràbia?

Sí, i per això soc aquí explicant això, perquè ningú enganyi a uns pares dient-los que no hi ha

solució, perquè sí que n’hi ha!

Què li van dir a vostè?

Que demanés a la Fundació Carreras un donant de medul·la compatible. Això vaig fer, i així vaig

perdre vuit valuosos mesos.

Va perdre, diu?

No va aparèixer ningú compatible, i vaig desaprofitar mesos en què podria haver fet el que vaig fer,

amb la meva filla al límit de la seva vida.

- 68 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

Què va fer?

Una amiga em va dir que havia sentit que era tècnicament possible que jo engendrés un nadó 100%

compatible genèticament amb l’Erine, el que garantía un transplantament sanador amb sang del

cordó umbilical.

Els metges no li ho van explicar?

No, potser eren catòlics. Però pots ser catòlic i persona! Podrien haver-m’ho dit sota mà... No ho

van fer. Quan li ho vaig preguntar al metge, la seva resposta va ser: “Això és molt complex”. I què!

Tinc dret!

I a qui va acudir?

A la Comissió de Reproducció Humana Assistida d’Espanya. Els vaig enviar tots els papers. Ja és dur

demana permís a uns senyors per salvar la teva filla, però el pitjor va ser que l’Erine no va ser

aprovada! Potser els papers no havien arribat bé. Vaig esclatar. Em vaig tornar boja. Vaig demanar

la baixa en el treball, on s’han portat molt bé amb mi, i vaig optar per salvar l’Erine fora d’Espanya.

A Brussel·les vaig ser acceptada, però no tenia diners! Em vaig empassar la vergonya i vaig sortir a

la televisió. Gràcies a donacions vaig poder pagar el tractament.

En què consisteix aquest tractament?

Aquest tractament consisteix en hormones per ovular. Em van extreure 39 òvuls, els van fecundar

amb l’esperma del meu marit. Nou d’ells van resultar ser 100% compatibles amb l’Erine i me’n van

implantar dos. Un se’m va morir, però després de nou mesos d’embaràs, va néixer l’Izel.

I els altres òvuls fecundats, què?

Els no desenvolupats els vaig donar a la ciència i els altres han quedat allà congelats.

Com va ser l’embaràs de l’Izel?

Amb panxa i tot, ingressava a l’Erine contínuament a l’hospital per les infeccions.

Com es va fer el transplantament?

Aïllada en una càmera de la Vall d’Hebron, a l’Erine li van disminuir les defenses amb la

quimioteràpia i li van transfondre sang del codó umbilical de la seva germana: això va activar la

producció correcta d’hemoglobina, plaquetes i leucòcits. Estava a punt de morir: era el 18 de març

del 2008 i va tornar a néixer!

- 69 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

Què li explicarà a l’Izel quan sigui gran?

Que és la meva petita, que l’adoro, i que ella va salvar la vida de la seva germana. Se sentirà bé,

segur. I que no llegeixi a Internet sobre mi.

Què podria llegir a Internet?

Alguns capellans em diuen “egoista” per “fer servir l’Izel sense demanar-li permís”. Però jo li diré a

ella: “Si un dia tens una filla així malalta, què faràs?” I sé que ho entendrà.

Com se sent vostè, ara?

Després de tres anys de dolor i tristesa, gairebé sense dormir i sense gana, començo a somriure.

M’he fet molt forta, i ara parlaré perquè altres pares no passin el que jo he passat. Amb les meves

dues nenes, jo soc invencible!

Parli, digui’m el que vostè vulgui.

L’Estat ha de sufragar a pares pobres com jo en casos així: si l’Estat paga operacions de canvi de

sexe, no pagarà la selecció genètica d’embrions compatibles per salvar vides de nens?

Uns li diran que això és pecat, altres, que no és ètic...

I és ètic deixar morir el teu fill podent salvar unes cèl·lules? I és menys ètic engendrar un nadó per

salvar la vida del seu germà que engendrar que engendrar-lo per donar-li un company de jocs... o

com una reconciliació després d’una baralla de parella?

Com definiries la teva felicitat amb paraules, Esther?

Molt i molt gran. No hi ha notes que puguin acompanyar aquesta melodia.

Imatge 57. Esther i les seves dues filles Erine i Izel.

- 70 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

3. METODOLOGIA

3.1. ENQUESTES SOBRE LA LEUCÈMIA

Hem realitzat unes enquestes a la societat actual per a saber el grau de coneixement que es té

sobre la malaltia. S’han repartit exactament 120 enquestes, 60 a homes i a 60 dones.

Dels 60 homes enquestats, s’han enquestat 15 de cada franja d’edat; de 15 a 29 anys, de 30 a 44

anys, de 45 a 60 anys i més de 60 anys.

Per les dones s’ha fet exactament el mateix que pels homes. 60 enquestes han estat respostes per

dones de 4 franges d’edat diferents; de 15 a 29 anys, de 30 a 44 anys, de 45 a 60 anys i més de 60

anys.

Per tant, com hem dit, en total s’han enquestat 120 persones.

FRANGES HOMES DONES

15 a 29 anys 15 15 30 a 44 anys 15 15 45 a 60 anys 15 15

Més de 60 anys 15 15

Les enquestes han estat a l’atzar perquè s’han passat a diversos llocs com per exemple a la Plaça

Fra- Bernadí o bé en altres carrers pròxims de Manlleu. També s’han passat a la Clínica Sant Josep

de Vic, a l’escola, a familiars i a amics. A tots els enquestats se’ls va passar el formulari, que és

l’enquesta on van anar responent les preguntes en el mateix ordre.

- 71 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

ENQUESTA SOBRE LA LEUCÈMIA:

EDAT: SEXE:

15 – 29 anys. Home

30 – 44 anys. Dona

45 – 60 anys.

Més de 60 anys.

1. Saps què és la leucèmia?

Si, és ________________________________

No exactament. No en tinc ni idea.

2. Coneixes algun tipus de leucèmies?

Si, conec ___________________________________________

N’he sentit a parlar. No.

3. Saps si té cura la leucèmia?

No té cura. Si que té cura.

4. Quins tipus de cura coneixes per aquesta malaltia?

Quimioteràpia. Homeopatia. Cirurgia.

Transplantament. Medicació. Rehabilitació.

5. Coneixes alguna persona que hagi patit aquesta malaltia?

No. Si.

6. L’ha superat?

No. Si. Està en procés.

- 72 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

7. Creus que és una malaltia molt freqüent?

Si. No. No ho sé.

8. Creus que és una malaltia hereditària?

Si. No. No ho sé.

9. Creus que és una malaltia contagiosa?

Si. No. No ho sé.

10. Creus que pot aparèixer aquesta malaltia segons la dieta o vida sedentària que duem a

terme?

Si. No. No ho sé.

11. El tractament sol ser...

Qüestió de dies. Qüestió de mesos.

Qüestió de setmanes. Qüestió d’anys.

- 73 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

3.2. ENTREVISTES

3.2.1. ENTREVISTA A ANNA TORNÉ COROMINA

Anna Torné i Coromina, natural de Sant Hipòlit de Voltregà i nascuda l’any 1981 és llicenciada en

Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. També és especialista

en Medicina Familiar i Comunitària. Ha estat Metge Resident en l’especialitat de Medicina Familiar i

Comunitària al C.A.P Gòtic (Barcelona) i a l’Hospital de Mar (Barcelona), metge d’empresa a la

Mútua Muntañesa i socorrista aquàtica.

Al realitzar l’entrevista a l’Anna, s’ha pogut observar la malaltia des d’un punt de vista mèdic el qual

podrà ser comparable amb els punts de vista d’altres persones sobre el coneixement de la malaltia,

és per això que l’hem entrevistada. Durant l’entrevista realitzada el dijous 17 de novembre del

2010, es va demanar informació sobre què era la leucèmia, les causes, el trasplantament, si

afectava a un percentatge molt alt a la població entre d’altres coses.

3.2.2. ENTREVISTA A LURDES SEGALÉS

El passat dimecres 14 de desembre es va realitzar una entrevista a la Lurdes Segalés, mare d’un nen

amb leucèmia, que després d’una lluita constant contra la malaltia durant gairebé un any, no va ser

capaç de superar-la. Durant l’entrevista se li va demanar informació sobre la malaltia ja que el fet

que la Lurdes fos un testimoni tan pròxim fa que tingui un bon coneixement sobre la leucèmia i per

això ha estat entrevistada. S’ha volgut saber el seu punt de vista sobre la malaltia per així comparar-

lo amb el de altres persones.

3.2.3. ENTREVISTA A ROGER IBORRA SERRAT

Roger Iborra és un estudiant de segon de batxillerat de la Salle Manlleu, natural de Sant Martí

Sescorts que l’any passat va superar una leucèmia limfoblàstica aguda amb èxit. Se li va fer

l’entrevista el dia 21 de desembre del 2010 perquè el fet d’haver conviscut durant un període de

temps amb aquesta malaltia li ha permès aprendre molt sobre ella. Se li va demanar quin tipus de

leucèmia havia tingut i a on el van tractar així com també quin tractament va seguir i si va

necessitar un trasplantament de medul·la òssia.

- 74 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

0

2

4

6

8

10

12

14

1 2 3 4

GRÀFIC 1 - FRANGES HOMES

Si

No

Ni idea

0

2

4

6

8

10

12

14

16

1 2 3 4

GRÀFIC 1 - FRANGES DONES

Si

No

Ni idea

4. RESULTATS

4.1. ENQUESTES SOBRE LA LEUCÈMIA

PREGUNTA 1. Saps què és la leucèmia?

HOMES DONES

15- 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL 15 - 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL

Si 12 9 11 8 40 15 15 10 10 50

No Exactament

3 4 4 6 17 0 0 5 5 10

Ni idea 0 2 0 1 3 0 0 0 0 0

- 75 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

17%

45%

38%

GRÀFIC 2 - HOMES

Si

N'he sentit aparlar

No

15%

55%

30%

GRÀFIC 2 - DONES

Si

N'he sentit aparlar

No

PREGUNTA 2. Coneixes algun tipus de leucèmies?

HOMES DONES

15- 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL 15 - 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL

Si 4 1 4 1 10 1 3 2 3 9

N’he sentit a parlar

5 5 9 8 27 6 8 10 9 33

No 6 9 2 6 23 8 4 3 3 18

S’observa que les dones tenen un grau més alt de coneixement de la malaltia que els homes.

La franja d’edat dels homes entre 15 i 29 anys és la que té més coneixement sobre la malaltia i la franja de

més de 60 anys la que menys. De totes maneres els resultats són bastant iguals. En quant a les dones, les

dues primeres franges d’edat, és a dir, entre 15 i 44 anys tenen un grau de coneixement de la malaltia molt

alt envers les dues altres franges restants.

Aquesta pregunta, és també una pregunta oberta, la qual si es marcava l’opció “Sí que sé que és la

leucèmia”, s’havia d’escriure una petita definició, per a comprovar que les persones ho sabien.

La població va escriure que era “Un càncer a la sang”, “Una infecció a la sang”, “Un càncer que té les cèl·lules

malignes a la sang”, “Una malaltia cancerosa hematològica”, “Una disminució greu de cèl·lules sanguínies”,

“Una proliferació de cèl·lules dolentes a la sang”, “Una pèrdua de glòbuls blancs de la sang”, “una alteració

de glòbuls rojos a la sang”, etc. És a dir, que la gran majoria de la població sap que és de veritat.

De totes maneres, curiosament s’han trobat respostes de persones que afirmaven que la leucèmia era “Quan

la sang s’aigualeix” o bé deien que era “Una malaltia del cervell”. No m’ha sorprès ja que aquestes respostes

han estat fetes per persones de més de 60 anys i possiblement creuen que saben què és la malaltia però en

realitat van errats.

- 76 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

0

2

4

6

8

10

1 2 3 4

GRÀFIC 2 - FRANJA HOMES

Si

N'he sentit aparlar

No

0

2

4

6

8

10

12

1 2 3 4

GRÀFIC 2 - FRANJA DONES

Si

N'he sentit aparlar

No

Si analitzem detingudament les franges d’edat dels homes podem apreciar com predominen en les franges de

45 a més de 60 anys el fet de que tan sols n’han sentit a parlar, mentre que el coneixement dels tipus de

leucèmia queda molt baix. Cal observar que els homes d’entre 30 i 44 anys molts no coneixen cap tipus de

leucèmia i per últim, la primera franja dels homes més joves els resultats són més equivalents, això podria ser

donat perquè el fet de conèixer i emprar tant bé l’eina d’Internet permet tenir un coneixement més elevat de

determinades coses.

D’altra banda, en quan als resultats obtinguts en les enquestes realitzades a les dones, són molt semblants als

dels homes. Cal esmentar que excepte la primera franja de 15 a 29 anys, les altres predomina la resposta “N’he

sentit a parlar”. Es pot observar com de més jove a més gran va augmentant el coneixement del tipus de

leucèmies.

Aquesta pregunta, com en el mateix cas que la pregunta anterior també si es marcava l’opció “Sí que conec

algun tipus de leucèmia” s’havia de concretar quin o quins tipus.

Malgrat poca gent en coneixia, les persones que en sabien algun tipus, són correctes. Com per exemple: “Conec

diversos tipus com per exemple limfoblàstiques, cròniques, mieloides..”, “Leucèmia limfoblàstica aguda,

crònica”, “limfocítica crònica, aguda”, “Leucèmia mieloblàstica, limfoblàstica”, “Limfoma de Hodgkin”,

“Leucèmia galopan”.

També es pot fer l’observació de que a la pregunta anterior un total del 75% dels enquestats han respost que

saben què és la leucèmia, però pel que s’ha vist en aquesta pregunta és que només un 16% dels enquestats

coneixen algun tipus de leucèmia.

- 77 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

88%

12%

GRÀFIC 3 - HOMES

Si

No90%

10%

GRÀFIC 3 - DONES

Si

No

89%

11%

GRÀFIC 3 - TOTAL

Si

No

PREGUNTA 3. Saps si té cura la leucèmia?

HOMES DONES

15- 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL 15 - 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL

Si 14 13 14 12 53 15 12 14 13 54

No 1 2 1 3 7 0 3 1 2 6

Observant els resultats obtinguts en la tercera pregunta de l’enquesta és evident que

tan els homes com les dones saben que la leucèmia és una malaltia que si es segueix un

tractament estricte però constant, és curable. S’ha pogut arribar a aquesta conclusió

perquè els resultats coincideixen molt ja que el percentatge d’homes que creu que és

curable és d’un 88% i el de dones és d’un 90 %. Val a dir, que possiblement el fet que

creguin que no és curable podria ser perquè coneixen alguna persona que no se’n hagi

sortit.

Per tant, el total d’home i dones que creuen que la malaltia és curable és del 89% i l’11%

restant creuen que no és curable.

- 78 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

02468

101214

GRÀFIC 4 - FRANGES HOMES

15 - 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

02468

10121416

GRÀFIC 4 - FRANGES DONES

15 - 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

PREGUNTA 4. Quins tipus de cura coneixes per aquesta malaltia?

HOMES DONES

15- 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL 15 - 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL

Quimioteràpia 12 10 11 12 45 15 10 12 10 47

Trasplantament 7 11 12 10 40 5 12 13 9 39

Homeopatia 2 1 0 0 3 0 0 0 0 0

Medicació 1 3 1 4 9 4 6 4 5 19

Cirurgia 1 2 0 1 4 1 0 1 1 3

Rehabilitació 1 0 0 1 2 3 0 0 1 4

- 79 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

05

101520253035404550

GRÀFIC 4 - HOMES

05

101520253035404550

GRÀFIC 4 - DONES

Analitzant els resultats de la pregunta quatre sobre els tipus de cura que coneix la societat per la

malaltia s’ha pogut veure que els dos tractaments més triats per els homes i dones són la

quimioteràpia i el trasplantament.

Cal esmentar que pel que fa els homes de la franja d’edat entre 15 i 29 anys hi ha un percentatge baix

que creu la homeopatia és un tractament eficaç.

Així doncs, els mètodes més eficaços per a curar la malaltia segons la societat actual i per ordre són la

quimioteràpia, el trasplantament, medicació, cirurgia i rehabilitació molt equivalents i per últim la

homeopatia.

En aquesta pregunta, els resultats no donen exactes ja que hi ha persones que han triat més d’una

opció perquè ho creien convenient o creien que hi havia més d’una opció correcte.

De totes maneres els dos tractaments més triats pels enquestats coincideixen amb la realitat ja que la

quimioteràpia i el trasplantament són els tractaments més eficaços.

- 80 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

0

2

4

6

8

10

12

14

16

1 2 3 4

GRÀFICA 5 - FRANGES HOMES

Si

No.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

1 2 3 4

GRÀFICA 5 - FRANGES DONES

Si

No.

PREGUNTA 5. Coneixes alguna persona que hagi patit aquesta malaltia?

HOMES DONES

15- 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL 15 - 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL

Si 12 8 14 12 46 15 10 11 13 49

No 3 5 2 4 14 0 5 4 2 11

- 81 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

65%

26%

9%

GRÀFIC 6 - HOMES

Si

No

Està en Procès

PREGUNTA 6. L’ha superat? (Relacionada amb la pregunta anterior).

HOMES DONES

15- 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL 15 - 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL

Si 8 8 8 6 30 10 2 6 10 28

No 2 3 4 3 12 4 5 4 4 17

Està en procés

2 0 2 0 4 1 1 3 0 4

Analitzant els resultats de la cinquena pregunta de l’enquesta passada als homes i

dones de la societat actual, s’ha pogut arribar a la conclusió que la majoria d’homes i

dones coneixen algú que hagi patit leucèmia.

És evident que tant en les franges d’edat dels homes com en les de les dones predomina

el sí malgrat en alguns llocs sigui més alt que en altres. Per exemple en les dones, la

franja d’edat entre 15 i 29 anys és alta tot i que en la següent franja disminueix, i

després torna a augmentar.

Cal dir que si la resposta “sí” ha estat tan alta per a tanta gent podríem arribar a la

conclusió que és una malaltia prou freqüent dins la nostra societat.

- 82 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

57% 35%

8%

GRÀFIC 6 - DONES

Si

No

Està en Procès

Amb els resultats obtinguts de la pregunta 6 de l’enquesta relacionada amb la 5, podem

arribar a la conclusió que més de la meitat de les persones que han patit leucèmia s’han

curat, això és degut perquè s’ha diagnosticat a temps, i s’ha seguit un tractament

estricte que ha donat resultat. Possiblement, el percentatge de persones que no s’han

curat doncs, podria ser o bé perquè no ha estat diagnosticada a temps i ja pot haver

arribat al sistema nerviós central, o bé perquè en sotmetre’s en un trasplantament,

l’operació no va anar bé.

És important dir, que la suma del total de respostes d’aquesta pregunta és equivalent a

la suma del total de persones que han dit que sí que coneixien a algú amb leucèmia, és a

dir, 95 persones.

- 83 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1 2 3 4

GRÀFIC 7 - FRANJA HOMES

Si

No

No ho sé

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1 2 3 4

GRÀFIC 7 - FRANJA DONES

Si

No

No ho sé

PREGUNTA 7. Creus que és una malaltia molt freqüent?

HOMES DONES

15- 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL 15 - 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL

Si 3 9 7 6 25 2 4 5 8 19

No 9 1 6 6 22 7 8 8 6 29

No ho sé 3 5 2 3 13 6 3 2 1 12

- 84 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

37%

42%

21%

GRÀFIC 7 - TOTAL

Si

No

No ho sé

Es pot arribar a la conclusió mitjançant els resultats de les enquestes que la leucèmia

podria ser una malaltia freqüent ja que gairebé la meitat dels enquestats (un 42%) han

respòs que sí.

Podem afirmar observant els gràfics de franges d’edat dels homes que, els homes

d’entre 30 i 44 anys estan molt segurs que és freqüent, mentre que la franja d’edat de

15 a 29 anys, just al contrari, creuen que no és molt freqüent. Les franges restants els

resultats són bastant equivalents, hi ha qui creu que és freqüent mentre hi ha qui creu

que no ho és.

D’altra banda, els resultats del gràfic de franges d’edat de les dones predomina la

resposta “no” a la pregunta si es creu que la leucèmia és o no freqüent. De totes

maneres, ens podem fixar com a mesura que augmenten les franges d’edat, la resposta

“sí” també incrementa mentre que la resposta “no ho sé” disminueix.

La resposta a aquesta pregunta podria ser molt diversa perquè també depèn molt de si

es té algun familiar o conegut pròxim amb leucèmia; en aquest cas, la malaltia la vius

tan a prop que sí que consideres que és freqüent en canvi una persona que no conegui

ningú amb aquesta malaltia (que són pocs casos) podrien arribar a la conclusió que no

és gaire freqüent, perquè tampoc l’han viscuda d’aprop o bé tampoc en tenen la

suficient informació.

- 85 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

13%

60%

27%

GRÀFIC 8 - HOMES

Si

No

No ho sé

8%

55%

37%

GRÀFIC 8 - DONES

Si

No

No ho sé

11%

57%

32%

GRÀFIC 8 - TOTAL

Si

No

No ho sé

PREGUNTA 8. Creus que és una malaltia hereditària?

HOMES DONES

15- 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL 15 - 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL

Si 5 0 0 3 8 3 1 1 0 5

No 6 10 11 9 36 3 8 9 13 33

No ho sé 4 5 4 3 16 9 6 5 2 22

Observant els resultats obtinguts de la pregunta 8 més de la meitat de les persones

enquestades han respost que la leucèmia no és una malaltia hereditària. Així doncs, la

majoria de la població enquestada no va errada ja que la leucèmia no és una malaltia

hereditària.

- 86 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

2%

95%

3%

GRÀFIC 9 - HOMES

Si

No

No ho sé

0%

98%

2%

GRÀFIC 9 - DONES

Si

No

No ho sé

PREGUNTA 9. Creus que és una malaltia contagiosa?

HOMES DONES

15- 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL 15 - 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL

Si 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0

No 15 13 15 14 57 14 15 15 15 59

No ho sé 0 2 0 0 2 1 0 0 0 1

Analitzant els resultats que s’han obtingut de la novena pregunta sobre si la leucèmia és

una malaltia contagiosa, gairebé totes els homes i totes les dones creuen que la

leucèmia no és contagiosa. Així doncs, gairebé tota la població no va errada ja que la

leucèmia no és una malaltia contagiosa.

- 87 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

10%

53%

37%

GRÀFIC 10 - HOMES

Si

No

No ho sé

17%

58%

25%

GRÀFIC 10 - DONES

Si

No

No ho sé

13%

56%

31%

GRÀFIC 10 - TOTAL

Si

No

No ho sé

PREGUNTA 10. Creus que pot aparèixer aquesta malaltia segons la dieta o vida

sedentària que duem a terme?

HOMES DONES

15- 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL 15 - 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL

Si 0 3 1 2 6 3 4 3 0 10

No 8 5 12 7 32 5 8 9 13 35

No ho sé 7 7 2 6 22 7 3 3 2 15

Un cop obtinguts els resultats de la desena pregunta de l’enquesta sobre la leucèmia s’ha pogut apreciar que

els resultats entre homes i dones són bastant iguals. Per tant, observant els resultats podríem arribar a la

conclusió que els enquestats no van errats sobre si la leucèmia apareix o no segons la dieta o vida sedentària

que es du a terme, perquè no té res a veure.

- 88 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

0

2

4

6

8

10

12

14

16

1 2 3 4

GRÀFIC 11 - FRANJA HOMES

Qüestió de dies

Qüestió de setmanes

Qüestió de mesos

Qüestió d'anys

0

2

4

6

8

10

12

14

16

1 2 3 4

GRÀFIC 11 - FRANJA DONES

Qüestió de dies

Qüestió de setmanes

Qüestió de mesos

Qüestió d'anys

PREGUNTA 11. El tractament sol ser...

HOMES DONES

15- 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL 15 - 29 anys

30 - 44 anys

45 - 60 anys

Més de 60 anys

TOTAL

Qüestió de dies 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Qüestió de setmanes

0 0 0 1 1 0 0 1 0 1

Qüestió de mesos

8 5 11 4 28 6 5 4 4 19

Qüestió d’anys 9 14 11 11 45 9 11 13 14 47

- 89 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Qüestió de dies Qüestió desetmanes

Qüestió de mesos Qüestió d'anys

GRÀFIC 11 - TOTAL

Mitjançant els resultats obtinguts de l’última pregunta sobre quan es creia que durava el tractament, podem

apreciar com en les franges d’edat de 15 a 29 anys i de 45 a 60 anys dels homes, hi ha bastant igualtat entre

que el tractament dura mesos o anys. Mentre que en les franges d’edat restants, és a dir, de 30 a 44 anys i de

més de 60 anys, podem apreciar una diferència entre els mesos i anys, deixant clar que el tractament pot

durar anys. De totes maneres, hi ha homes de més de 60 anys que han respost que el tractament pot durar

setmanes.

D’altra banda, en les respostes de les dones es veu clarament que totes es decanten cap a la resposta que el

tractament dura anys. Podem observar com en les primeres franges d’edat hi ha més o menys la mateixa

equivalència entre mesos i anys, però a mesura que les franges d’edat augmenten, la diferència entre les dues

respostes també es diferencia, fent que la resposta de qüestió d’anys incrementi mentre que la resposta de

qüestió de mesos tendeix a disminuir.

Val a dir, doncs, que la gran majoria dels enquestats creu que el tractament sol ser en qüestió d’anys, perquè

la leucèmia és una malaltia que necessita un tractament d’un termini llarg per arribar a ser curada. De totes

maneres, també té sentit la resposta que podria ser qüestió de mesos, perquè també és veritat que podria

durar bastants mesos, sense arribar a l’any. El tractament en qüestió de setmanes és gairebé impossible i en

qüestió de dies tampoc.

- 90 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

4.2. ENTREVISTES

4.2.1. ENTREVISTA A ANNA TORNÉ COROMINES

1. Com explicaries la leucèmia?

Podríem dir que és el creixement de cèl·lules dolentes a sang perifèrica i a medul·la òssia.

2. Quines creus que són les causes?

La leucèmia es desenvolupa perquè una de les cèl·lules germinals muta, és a dir, es fa malt bé. La

cèl·lula mutada es multiplica de forma descontrolada i dóna lloc a la leucèmia.

La majoria de les vegades, se’n desconeix la causa. En ocasions, hi poden haver factors associats

com ara: haver rebut radiacions ionitzants, factors genètics, químics (incloent alguns fàrmacs) i/o

algunes infeccions ( VIH, HTLV-I, ...).

3. I els símptomes?

Bé, els símptomes depèn. Depèn del tipus de leucèmia, de l’edat o factors de comorbiditat del

malalt, segons si és una fase més precoç o més avançada de la malaltia... A trets generals, doncs,

podria ser asimptomàtica ( i ser una troballa casual en una analítica), poden aparèixer múltiples

adenopaties, infeccions de repetició, aparició de molts hematomes i gingivorràgies abundants, per

exemple.

4. Com es detecta?

La leucèmia es sol detectar a nivell d’atenció primària per la clínica o un anàlisis de sang.

5. Quins tipus de leucèmia existeixen?

Hi han leucèmies agudes que són les que quan les cèl·lules que s’estan multiplicant de forma

descontrolada són molt indiferenciades, es a dir, joves, o cròniques quan són cèl·lules madures. Si

el tipus de cèl·lula que es multiplica és de la sèrie limfocítica parlarem de Leucèmia limfoblàstica o

limfàtica. En canvi si la cèl·lula que es multiplica és de la sèrie mielocítica parlarem de Leucèmia

Mieloblàstica o Mieloide.

- 91 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

6. Quins són els possibles tractaments?

Principalment la quimioteràpia, i el trasplantament de progenitors hematopoètics per a aquells

casos en que està indicat.

7. Afecta a un % molt alt de la població?

Bé, la OMS calcula a Espanya una incidència, és a dir, casos nous/100 000 habitants i any de 7,8

homes i de 4,7 dones per cada 100.000 habitants i any. Una xifra que podríem discutir comparant

estudis i si tinguéssim en compte els grups d’edat. Però per fer-nos una idea del què això suposa, si

a Manlleu hi ha 20647 habitants, vol dir que cada any hi haurien 2 casos nous de leucèmia. A nivell

d’Espanya, es parla de gairebé 5000 casos nous per any aproximadament.

8. Afecta a més nens, joves, adults o gent gran?

Jo diria que més del 50% són diagnosticades en adults i gent gran. Però depèn del tipus de

leucèmia: les formes agudes, en general, són més freqüents entre els nens i joves i les formes

cròniques en adults i gent gran.

9. Afecta més a homes o a dones?

Si ens basem en les estadístiques, en homes.

10. Quin % de cura té?

Probablement poc més del 50%, però no m’atreviria a donar-te un % concret. Ara bé, sí que aquest

està augmentant cada vegada més amb les noves línies de quimioteràpia i els avanços en quan al

traspalant.

11. En el cas d’un transplantament...

11.1. Algú de la família sol ser compatible amb el malalt?

Sí, pot ser-ho. Sobretot els germans.

- 92 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

11.2 Si no és això, el banc de donants funciona bé?

Quan no hi ha histocompatibilitat entre familiars, s’ha de recórrer a la Xarxa Mundial de

Donants de Medul·la Òssia, entre els quals hi ha el banc de sang i teixits de Catalunya.

11.3 Hi ha prous donants?

Bé, consultant a la pàgina www.bancsang.net hi ha la memòria del 2008 que ajuda a fer-nos

una idea de l’augment de donants. Ara bé, prous? Diria que no. Per això s’està treballant també

en aprofitar la sang dels cordons umbilicals, ja que és una sang molt rica en cèl·lules

pluripotencials.

11.4 Què suposa ser donant? En què consisteix?

Ser donant suposa acceptar el compromís de donar progenitors hematopoètics de medul·la

òssia o de sang perifèrica. Si s’obtenen de medul·la òssia es fa una punció al moll de l’os, que es

faria a quiròfan i sota anestèsia epidural o general. Si s’obtenen de sang perifèrica, doncs

s’administren 4-5 injeccions subcutànies de factors de creixement hematopoètics que fan que

les cèl·lules mare de la medul·la òssia passin a la sang. Llavors només caldria una punció a sang

perifèrica per a obtenir-los.

11.5 Quin és el percentatge de cura de la gent que rep transplantament?

No et ser dir el % de curacions per traspalant, però veient les taxes de curació per trets generals, el

balanç ha de ser positiu.

11.6 Hi ha més rebuigs que efectivitat?

Està clar que el rebuig és una de les principals complicacions del trasplantament, però diria que

guanya l’efectivitat. Per a afirmar-ho, ens hauríem de documentar.

11.7 Perquè prefereixen abans quimioteràpia que transplantament? (avantatges i

inconvenients).

No és que prefereixin l’un o l’altre. És que per a fer-los el traspalant, abans se’ls fa quimioteràpia

per a destruir les cèl·lules sanguínies anormals i per disminuir el rebuig. Per altra banda, no tots els

pacients són candidats a trasplantament; en aquests casos s’utilitza quimioteràpia.

- 93 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

12. Quins són els efectes secundaris de qualsevol tractament?

Si ho preguntéssim a un hematòleg, probablement ens en diria molts.

Jo com a metge d’urgències i d’atenció primària, l’efecte secundari que tinc més present és la

neutropènia i les complicacions que se’n deriven.

13. Quin és el promig de temps que es necessita per a fer tot el tractament i curar-se?

En aquest cas, jo no sabria generalitzar perquè que he vist pacients amb leucèmia, però no a tots

els he pogut fer el seguiment. Dependrà un cop més del tipus de leucèmia, del tipus de pacient

(edat, malalties prèvies i actuals) i d’alguna cosa molt important i que sovint no podem predir que

és la resposta al tractament i l’evolució de la malaltia.

14. El caràcter o la manera de ser del pacient pot afectar en la cura? És a dir, el fet de ser positiu

o negatiu.

Basant-me amb l’experiència tant professional com personal, m’atreviria a dir-te que sí. No tant en

la cura o no de la malaltia, però sí en l’evolució i sobretot en com viure-la el propi malalt i la família.

15. Es necessita acompanyament psicològic?

Jo et puc parlar d’atenció primària, on sovint el pacient i la família si han tingut un bon vincle amb el

seu metge de família, sí que vénen a buscar aquest acompanyament.

La tasca d’acompanyar en aquestes situacions, és alguna cosa que no s’ensenya a la facultat, però

que sí t’ensenya la consulta dia a dia.

16. És més probable que una persona que hagi patit la malaltia la repeteixi que no una persona

que no l’ha passat?

Crec que haver patit una leucèmia prèviament, sí que es podria incloure entre els factors

predisponents.

- 94 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

4.2.2. ENTREVISTA A LURDES SEGALÉS

1. Quan i com va ser que se li va diagnosticar?

Se li va diagnosticar el 12 d’Abril del 2009. Portava uns dies en què es trobava molt esgotat i tenia

dècimes de febre. Tot plegat tenia febre tot plegat no. Però, bé, a la canalla tampoc hi dones gaire

importància a dècimes de febre. I bé, un dia l’hi vaig veure tres marquetes molt petites al tòrax i no

responien a res que jo conegués perquè no era cap tipus de granet ni de varicel·la, res conegut i per

això vam anar al metge. I és clar, ara ja entenc què són, això són petèquies que és quan moren

moltes plaquetes sobtadament i directament ens van enviar a Vic, a Urgències. Per tant, les senyals

d’alarma van ser les petèquies. Llavors allà ja li van realitzar una analítica i van tardar molta estona

perquè van parlar amb els hematòlegs abans de diagnosticar, però res, va ser en qüestió d’un parell

d’hores.

2. On el van tractar?

A Sant Joan de Déu.

3. Abans d’això, ja sabíeu en què consistia la malaltia?

Bé, el mateix que coneix tothom, però tècnicament no.

4. Després d’aquesta experiència: com explicaríeu què és la leucèmia?

Bé, amb poques paraules doncs que és un descontrol del cos, les cèl·lules productores de la sang,

en aquest cas la medul·la doncs fa que es desencadenin malament, facin malament el seu procés i

es tornin dolentes.

5. Van rebre assessorament o ajut d’alguna fundació o associació?

Sí, però quan ja estava en tractament. És a dir, quan ja portes uns quants dies a l’hospital. Primer

deixen que ho vagis paint i llavors sí, de la FANOC, sobretot de la FANOC. En el suport psicològic, hi

ha allà dues psicòlogues d’aquesta associació. Són els que fan més feina.

6. Els va ser fàcil aconseguir informació?

No, no és fàcil perquè els metges t’expliquen el que tu estàs preparat per assimilar. Per altra

banda, no t’expliquen el que ells no volen, t’expliquen la part que els interessa. A més a més, sabem

que Internet hi ha molta informació, algunes coses antigues i també hi ha coses noves que estan en

- 95 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

fase d’investigació encara, i per tant si els hi vas a demanar als metges no et servirà de res perquè

no s’aplica. No és fàcil obtenir informació.

7. Quin tipus de leucèmia va tenir?

Leucèmia limfoblàstica aguda tipus Burkitt.

8. Quins tractaments li van fer?

Bàsicament va fer quimoteràpia. Dins la quimioteràpia es va realitzar molta teràpia intratecal. La

teràpia intratecal consisteix en un tipus de teràpia en que punxen la medul·la perquè aquest tipus

de leucemia Burkitt té molta tendència a infiltrar-se en el sistema nerviós central que és allò que li

va passar en en Nil. Les teràpies intratecals les realitzen dues vegades cada setmana al

començament, llavors una cada setmana. També es va realitzar molta teràpia amb metrotexate

(també dins la quimioteràpia). Es va fer radioteràpia per preparar pel trasplantament quan els va

semblar i el primer que van fer doncs, és començar per la radioteràpia a sistema nerviós central i a

medul·la òssia.

9. Els van obrir la possibilitat d’escollir entre diferents tractaments?

No, no vam escollir.

10. Quins efectes secundaris van aparèixer?

El primer de tot és la mort de totes les cèl·lules de regeneració ràpida. És a dir, la caiguda del cabell

perquè són les cèl·lules de creixement ràpid, també la mort de glòbuls blancs que són les defenses,

la mort de glòbuls vermells, de plaquetes... La primera sessió de quimioteràpia com que s’ajunta la

malaltia i el tractament, llavors provoca febres entre d’altres coses. De totes maneres, ell mai va

agafar cap virus, cap pulmonia, ni cap infecció per estar baix de defenses. El que sí que va tenir van

ser nàusees i vòmits als primers dies que estava en tractament, mals de panxa, diarrees, etc. Les

primeres quimioteràpies, que eren molt fortes, també mucositis, que són dagues a la boca i a tot el

tub digestiu. Bé, tot això en la quimioteràpia de xoc, aquesta quimioteràpia es realitza abans de la

quimioteràpia de curar i és com si diguéssim que consisteix “A anar a per totes, a carregar-s’ho tot”.

Va estar uns quants dies a la UCI, va tenir algun problema amb el fetge i el ronyó, això va ser el més

dur, a part de les recaigudes posteriors.

- 96 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

11. Què va anar malament en el tractament?

No és que anés malament el tractament, és a dir, el tractament va anar bé però el problema és que

els metges només veuen una quantitat de cèl·lules dolentes, és a dir, si hi ha 100.000 cèl·lules

dolentes, només són capaços de veure 10.000. Per tant, és clar, sempre sortia net però encara hi

havia cèl·lules que no s’havien vist. Llavors va arribar un moment en que la quimioteràpia va baixar

d’intensitat, tot i així el seu tractament era molt més intens que els altres, però quant ja era una

mica menys intens van tornar a aparèixer aquestes cèl·lules dolentes. Més tard li va sortir una

herpes entre d’altres coses i això ens va semblar que era part de la baixada de defenses però també

tenia molts mals de cap i això va ser el que ens va indicar que havia fet recaiguda en el sistema

nerviós central i a medul·la. A partir d’aquí vam fer un tractament rescat amb retoximap.

Retoximap és com un medicament, no és quimioteràpia, en algunes persones els hi ha anat bé per

matar les cèl·lules que expressen la molècula CD20. És a dir, cada molècula expressen un

component i els que expressen el CD20 són sensibles amb el retoximap. I aquest retoximap junt

també amb altres quimioteràpies per anar eliminant doncs va ser la teràpia que van fer servir de

rescat. Però bé, semblava que estava tot bé ja hi havia el transplantament plantejat, vam arribar a

ingressar a càmeres i va començar a convulsionar i llavors van veure que potser s’havia fet algun

cop al cap i li van fer un TAC. Un cop fet el TAC van veure que hi havia una massa important en una

banda del cap i vàries taques. Van veure que igual que l’altra vegada , havien quedat cèl·lules que

no les havien detectat. En el moment de la recaiguda del sistema nerviós central les cèl·lules devien

quedar-se allà i com que el cervell és un muscle que no percep el dolor ni tocava a cap part vital, i a

més a més, ell no havia tingut mai res, cap símptoma de dir “Aquí hi ha alguna cosa que no funciona

bé”, doncs les cèl·lules es devien anar multiplicant. En el moment en que es plantejava el

transplantament, es va fer un moll d’os (analítica a la medul·la), i la doctora que portava el

transplantament va dir que hi havia indicis de hi havia moviment però ja no hi van ser a temps,

perquè hi havia masses cèl·lules dolentes.

12. Se li va fer transplantament de medul·la òssia? Perquè?

No, perquè no va arribar a temps. De totes maneres penses que millor perquè un transplantament

de medul·la és molt agressiu.

13. De totes maneres, havíeu trobat un donant compatible?

El germà. En principi no volíem que fos ell perquè donar un nen sa per un de malalt és una qüestió

moral bastant delicada. Però bé, és tot una política, és tot un enrenou i et diuen: “Si tu no vols

donar el teu fill menor, ells no et buscaran un donant”. Ells diuen que és un acte altruista que un

donant doni una cèl·lula a una persona que no coneix si tu tens un fill que és compatible. Però, de

- 97 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

veritat es un fet altruista que no donis un nen de 5 anys que està sa, que no té res, perquè li treguin

moll d’os? Perquè és clar, quan hi ha una recaiguda del sistema nerviós central, s’ha d’anar a per

totes, però dintre d’uns límits. Si ets un adult pots decidir, però un nen així petit? No saps mai què

pot passar. On veus l’altruisme de posar un fill en el lloc d’un altre?

14. M’he llegit un llibre escrit per una mare de Manresa que va tenir una filla amb leucèmia i la

única solució va ser fer un fill a la carta per així, ser compatible amb la seva germana. El

cordó umbilical del nadó el van fer servir en el transplantament.

És clar, el cordó umbilical a ningú li perjudica. Però també cal tenir en compte que molt poques

leucèmies permeten tant temps. Perquè nou mesos, és molt.

15. Tenim uns coneguts en què el seu fill tenia leucèmia i tot i que els seus germans eren

compatibles amb ell, la mare també ho era, i és clar, la mare va voler ser la donant, no va

voler que ho fossin els altres seus dos fills.

Això és molt estrany que la mare sigui compatible amb el fill, verdaderament és una sort.

16. De totes maneres, diria que aquest tipus de leucèmia no va ser tan forta com la d’en Nil.

Hi ha molts tipus de leucèmies, i llavors les graduen encara que cada una tingui el seu nom, amb

leucèmia 1, 2, 3 i 4. La 1 i la 2 són les més corrents, les més bàsiques, que això no vol dir que no

tinguin risc i que no siguin mortals, però bé, són les que tenen més per mà. I en Nil, no recordo si

era una 3 o una 4, vull dir que no era pas de les normals. Té molt percentatge de curació, però, si

fan recaiguda a sistema nerviós central és quant és més difícil. Però bé, hi ha leucèmies molt

rabiüdes que se’n surten i n’hi ha de molt bàsiques que no. Això depèn de molts factors.

17. En quines fases s’organitza el tractament?

Ells marquen un període perquè més o menys no se’ls escapi de les mans. Per exemple, entre el dia

1 del tractament i el dia 1 del següent tractament han de passar 40 dies com a màxim. Les primeres

teràpies crec que eren 21 dies. Nosaltres sempre havíem anat al dia, perquè de seguida li pujaven

les defenses un altre cop i podíem iniciar de nou el tractament. Hi ha nens que els hi tarda molt a

pujar les defenses, i és clar, si han de posar el següent tractament el dia 22 i fins al 40 no els hi ha

pujat les defenses ja va malament perquè va més ràpid la malaltia que ells. I en canvi en nosaltres,

sempre havíem anat molt al temps, no ens vam saltar ni quatre dies. Tampoc va agafar cap

pulmonia, ni cap bacteri, ni cap virus, ni cap infecció. Havíem de rentar mans constantment,

tovallola individual, les mil i unes. De totes maneres, sempre hi ha aquell punt en que la medecina

no pot controlar. Hi ha moltes coses que fins que no hi ha hagut fracassos, no troben noves

- 98 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

solucions. La ciència aprèn amb els errors. Jo penso que per exemple si potser haguessin fet mes

TACS, s’haurien adonat abans que hi havia recaiguda del sistema nerviós central. Ni els mateixos

metges, que són en el centre número 1 d’Europa en transplantaments tampoc se’ls hi hauria

ocorregut, al contrari, perquè l’ingrés va ser el 8 o el 9 de gener i la doctora estava de pont, i va

arribar esparverada perquè deia: “No, no! Quin Nil? No pot ser en Nil, si en Nil estava bé!”. És a dir,

els mateixos veient les proves, veient-t’ho tot, no s’ho creien. Fins que no els hi explota a les mans,

no ho veuen. La malaltia sempre va per davant d’ells. Sempre. De totes maneres, encara sort que la

ciència va avançant, poc a poc, però va avançant. Perquè la veritat és que ell mateix, en un altre

país, amb una setmana hagués estat llest i bé, aquí la medicina dóna més temps. Dóna més temps

en anar-ho assumint, per anar-ho encaixant, i per anar veient per on poden anar les coses i el cap

més o menys et va ordenant una mica les coses. En un altre país, amb una setmana o quinze dies,

no hagués durat pas més. Gràcies a Déu, vivim en un país privilegiat amb això.

18. Com esdevé el caràcter dels pacients el fet d’haver de seguir aquest tractament tan dur?

Hi ha alguns nens, que quan porten cortisona i sobretot tenen caràcter, tela!. Però bé, llavors hi ha

aquells nens que en faries el que voldries, que s’obren molt perquè és clar, es troben en una

situació nova amb gent nova, i es fan com una mica el seu món allà.

El que sí que es veritat és que s’ha de valer per a fer aquest tipus de feina. Ser metge o infermera

dins aquest camp no és fàcil, no poden ser sensibles. A les mares no et diuen pel teu nom, sinó que

et criden per “La Mare d’en Nil”, perquè no es lliguin tant amb la família. (Excepte si fa molt que ets

allà a l’hospital, llavors potser sí).

Però, per norma, mantenen la distància perquè quan veus casos així, vulguis o no, t’ha d’afectar

molt. De totes maneres, un any, amb un nen, te l’acabes estimant ja que a més, a l’hospital de dia,

hi volten molt. Amb en Nil cada dos dies estàvem a l’hospital fent analítiques, tractaments des de

les 8 del matí fins a les 6 de la tarda i estàs allà amb l’infermera. Alguns cops, anava a ajudar a les

infermeres amb el carro, o els hi demanava un caramel o una piruleta, vull dir que ja van agafant

com un tracte especial. Però agraeixes molt aquests caràcters alegres que t’animen.

- 99 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

4.2.3. ENTREVISTA A ROGER IBORRA SERRAT

1. Quan i com se’t va diagnosticar la leucèmia?

Bé, després de dues setmanes a l’hospital de Vic me la van diagnosticar. Però els hi va costar molt

detectar-la perquè primer vaig tenir una pericarditis. El pericardi és una membrana que hi ha al

voltant del cor, i aquesta es va omplir d’aigua. I aquest va ser el primer símptoma. Però van anar

molt perduts perquè primer van atacar la pericarditis però va tornar a aparèixer i després de

moltes proves com per exemple la del tètanus, van descobrir que tenia leucèmia.

2. A on et van tractar?

Primer a Vic i després a l’Hospital Clínic Germans Trias i Pujol.

3. Abans d’això, ja sabies en què consistia la malaltia?

No, molt poc. Sabia que era un tipus de càncer i que era a la sang i res més.

4. Després d’aquesta experiència, com explicaries què és la leucèmia?

Una putada!! No no, però bé, va ser un any de la meva vida que vaig haver de fer un tractament.

5. Vau rebre assessorament o ajut d’alguna fundació o associació?

Sí, als meus pares els hi van oferir fins i tot a veure si volien un pis allà a Barcelona per dormir, els

viatges els hi van pagar tots, tot molt bé. També van rebre assessorament psicològic. Allà hi havia

de tot, dietista, psicòloga... L’equip era impressionant. Amb l’equip mèdic d’allà a Can Ruti no tinc

res que dir, va ser impressionant.

6. Quin tipus de leucèmia vas tenir?

Vaig tenir leucèmia limfoblàstica aguda tipus T, grau 3.

7. Quin tractament et van fer?

Em van fer quimioteràpia i prou. El primer mes era de prova i si sortia bé, tan sols m’havien de fer

quimioteràpia i no fer trasplantament.

8. Et van obrir a la possibilitat d’escollir entre diferents tractaments?

No, no vaig poder escollir.

- 100 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

9. Quins efectes secundaris vas tenir?

Els típics. Durant el primer mes va ser el pitjor, perquè hi va haver la caiguda del cabell, la pell se’m

va tornar blanca, taques, al primer mes se’m van parar els budells i vaig haver d’estar a la UCI i tot

perquè em costava la respiració, però res, va ser una setmana i després ja va estar. I els altres

mesos em feia mal a l’esquena també perquè em feien la punció lumbar. La punció lumbar t’ho fan

perquè les cèl·lules limfoides tipus T són molt petites i es fiquen a la medul·la espinal i per això

m’injectaven també una mica de quimioteràpia aquí a la medul·la.

10. Et van fer trasplantament de medul·la òssia?

No em van haver de fer trasplantament perquè com que la quimioteràpia ja va ser efectiva no va

caldre fer-lo. Però per si de cas, en el meu germà li van fer unes proves i el resultat que es va

obtindre era que si que podia ser un possible donant perquè era 100% compatible amb mi.

- 101 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

5. CONCLUSIONS.

Podem dir, que la leucèmia consisteix en una proliferació anormal i exagerada de leucòcits que

envaeixen la medul·la òssia, els òrgans hematològics i finalment tot l’organisme, i s’hi acumulen i

provoquen alteracions funcionals molt diverses que causen la mort al cap d’un període de temps

més llarg o menys. Si bé la leucèmia és una afecció molt greu, n’hi ha de diversos tipus, segons els

quals el pronòstic es modifica notablement. Així, per exemple, mentre que l’anomenada leucèmia

mieloblàstica aguda sol comportar la mort al cap de poc temps, la leucèmia granulocítica crònica

evoluciona durant molt de temps i de vegades a supervivència arriba als quinze anys.

Un dels tipus de leucèmia que es presenta sobretot en la infantesa, l’anomenada leucemia

limfoblàstica aguda, respon molt bé al tractament en gairebé tots els casos. Així, aquesta malaltia,

que normalment comportaria la mort al cap de pocs mesos, amb el tractament permet una

supervivència fins i tot més enllà dels quinze anys. Quan es tracta de leucèmies cròniques, que

evolucionen al llarg del temps, el tractament permet d’evitar-ne els símptomes, de manera que la

persona afectada pot desenvolupar amb normalitat les activitats quotidianes durant molt de temps,

gairebé sense cap inconvenient.

En el tractament d’aquesta malaltia sovint cal ingressar el malalt en un centre hospitalari. Això

forma part del tractament normal, per exemple per mantenir-lo en un ambient aïllat i del tot

asèptic mentre les defenses orgàniques es troben deprimides pels medicaments, o bé per tal de

procedir a transfusions de sang quan calgui. De totes maneres, aquest ingrés sol ésser temporal,

perquè quan s’aconsegueix una remissió de la malaltia el pacient pot tornar a casa i reprendre

l’activitat quotidiana.

Durant el transcurs de l’alteració és imprescindible la cooperació activa tant del mateix afectat com

de les persones que hi conviuen perquè cal seguir un control periòdic amb anàlisis i teràpies que

permetin de controlar-ne l’evolució i perquè cal afrontar el trastorn amb optimisme i confiança en

el possible èxit del tractament. De vegades convé seguir una psicoteràpia de suport efectuada amb

personal especialitzat.

Els medicaments emprats en el tractament de la leucèmia són potencialment tòxics i, a més dels

efectes beneficiosos, solen comportar efectes secundaris transitoris indesitjables, com és ara la

caiguda del cabell. Cal tenir en compte, però, que aquestes alteracions són una conseqüència

normal del tractament efectiu, de manera que convé demanar una informació adequada als metges

per tal de no espantar-se injustificadament.

- 102 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

Actualment, el pronòstic de la leucèmia ha millorat de manera notable gràcies aL transplantament

de medul·la òssia. Aquest procediment aconsegueix de guarir del tot la malaltia en un percentatge

de casos que augmenta gràcies al perfeccionament constant de la tècnica.

La sang és un teixit vermell líquid molt important que circula pels capil·lars, venes i artèries de tots

els éssers vertebrats. Té una fase sòlida representada per glòbuls blancs, glòbuls vermells i

plaquetes i una fase líquida representada pel plasma sanguini. Els eritròcits o glòbuls vermells estan

presents en la sang i transporten oxigen fins a la resta de cèl·lules del nostre cos, els glòbuls blancs

o leucòcits formen part dels efectors cel·lulars del sistema immunitari ja que són els encarregats de

destruir els agents infecciosos i les cèl·lules infectades i també segreguen substàncies protectores

com els anticossos que combaten les infeccions. Per últim, les plaquetes són petits fragments

cel·lulars ovalats i sense nucli que contribueixen a la formació de coàguls per a tancar les ferides

vasculars.

El sistema immunitari és el conjunt de mecanismes del nostre organisme que el protegeixen contra

malalties mitjançant la identificació i eliminació de patògens i cèl·lules tumorals. Aquest sistema

ens defineix i ens protegeix perquè permet diferenciar el que és propi del cos del que és aliè i

intenta destruir tot el que reconeix com a estrany. Cal tenir en compte, que el sistema immunitari

constitueix la tercera barrera de l’organisme, les seves cèl·lules essencials són els limfòcits i té

memòria que li permet reaccionar ràpidament i de forma eficaç davant un antigen amb el qual ja ha

estat en contacte. Unes cèl·lules sanguínies molt importants dins el sistema immunitari, com ja s’ha

dit abans són els leucòcits o glòbuls blancs que tenen la funció de defensa contra organismes

patògens externs. Aquests glòbuls blancs o leucòcits (igual que els eritròcits i les plaquetes)

s’originen dins el sistema limfàtic, a la medul·la òssia. És per això que aquests dos sistemes estan

estretament relacionats. El sistema limfàtic té les funcions de neteja i defensa del cos. I està format

per conductes semblants als vasos capil·lars que transporten la limfa.

Les cèl·lules mare són cèl·lules primordials no diferenciades que tenen l’habilitat de poder actuar

com a un sistema reparador per el cos, substituint altres cèl·lules mentre l’organisme encara és viu.

Hi ha molts tipus de cèl·lules mare i també són categoritzades segons la seva font, podent ser

cèl·lules mare adultes, embrionàries o del cordó umbilical. De totes maneres hi ha molta

controvèrsia per l’extracció de cèl·lules mare ja que algunes persones creuen que després de la

fecundació ja hi ha vida, i que per tant, s’està matant a un ésser humà. No obstant, quan es tracta

de salvar una persona d’una malaltia com per exemple la leucèmia, són unes cèl·lules molt

necessàries. Aquest és el cas de l’Erine, com s’ha esmentat al treball, una nena de Manresa que a

l’any i mig li van diagnosticar leucèmia. La lluita desesperada de la seva mare Esther per a salvar-la

va acabar portant-les davant una unica solució, fer un fill a la carta. Tot i que a Espanya, no li van

- 103 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

aprovar, va haver d’anar a Brussel·les i fer un germà per a ella 100% compatible. Un cop nascuda la

germana, van utilitzar el cordó umbilical per a poder fer el trasplantament a l’Erine i així poder-se

salvar.

Val a dir que un percentatge molt alt de la població ha contestat amb èxit què era la leucèmia i

molts han coincidit en que els tractaments més importants i eficaços per aquesta malaltia són la

quimioteràpia i el trasplantament de medul·la òssia. També hi havia algunes preguntes molt

interessants en que es demanava si es coneixia algun pacient amb aquesta malaltia, la gran majoria

de la població van respondre que sí, això ens ve a dir que la leucèmia és una malaltia bastant

freqüent en aquesta societat. Si es coneixia algun pacient amb leucèmia, es demanava si aquest

l’havia superat, la majoria dels enquestats deia que sí. Amb aquestes últimes dades esmentades

podem concloure doncs, que la leucèmia té un percentatge bastant alt de cura.

Segons la mare d’un pacient amb leucèmia l’organització de l’hospital és realment bona, igual que

el tracte de les infermeres ja que quan estàs en aquesta situació es necessita acompanyament

psicològic.

Per sort vivim en un país on la medicina verdaderament està molt avançada però de totes maneres

la ciència aprèn dels errors.

Hem pogut comprovar que l’assessorament psicològic és molt important així com també el caràcter

o la manera de ser del pacient ja que el fet de ser positiu o negatiu podria tenir certa influència en

la cura de la malaltia.

- 104 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

Trobo apropiat afegir a les conclusions d’aquest treball una frase del llibre Quan la vida cura. La

meva petita salva a la seva germana i una fotografia que m’ha semblat molt profunda.

“Gràcies per salvar-me la vida ". Dures paraules pronunciades pels llavis d'una nena de quatre anys.

"Gràcies mare, i gràcies germaneta". I la mare ... "Gràcies de res, amor. Les vegades que calgui ".

Per cada lluita guanyada,

Per cada batalla perduda,

Per aquells que segueixen lluitant,

Amb orgull vesteixo de taronja.

- 105 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

6. FONTS UTILITZADES

BIBLIOGRAFIA:

ENCICLOPÈDIA CATALANA, Enciclopèdia Medicina i Salut Volum III Aparell cardiovascular i sang.

Barcelona 1990.

ENCICLOPÈDIA CATALANA, Enciclopèdia Medicina i Salut Volum VII Malalties infeccioses, Sistema

Immunitari i Genètica. Barcelona 1991.

HERNÁNDEZ, Jorge. Enciclopedia del Cuerpo Humano. Madrid, Editorial Espasa Calpe S.A, 2003.

NAVARRO, Belindo i FRANCISCO, Antonio. Leucemia: Manual informativo. Editorial Mairena del

Aljarafe, 1998.

PAPORT, Samuel. Introducción a la hematologia. Barcelona, Editorial Salvat S.A., 1974.

ROZMAN, C. I FARRERAS, P. Medicina Interna Volum II. Editorial Harcourt, S.A., 2000.

WEBGRAFIA:

Sang – Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sang

La Sangre: http://kidshealth.org/teen/en_espanol/cuerpo/blood_esp.html

Sangre – Enciclopédia Médica: http://www.ferato.com/wiki/index.php/Sangre

Qué es la sangre: http://www.bsburgos.org/la_sangre.htm

Tuotromedico: Eritrocitos. Globulos rojos. Hematíes:

http://www.tuotromedico.com/temas/eritrocitos.htm

Medicina Molecular – Eritrocito: http://www.medmol.es/glosario/90/

Leucòcit – Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Leuc%C3%B2cit

Tuotromedico: Formula leucocitaria. Reencuentro de leucocitos:

http://www.tuotromedico.com/temas/leucocitos_formula.htm

Plaqueta: http://ca.encydia.com/es/Plaqueta

Sistema immunitàri – Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_immunitari

Sistema Inmunológico: http://www.arthritis.org/espanol/sistema-inmunologico.php

Sistema Inmune o inmunológico: http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/Sistema_inmune.htm

Fagocitosis: http://www.elergonomista.com/biologia/fago.htm

Fagocitosi – Viquipèpdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fagocitosi

- 106 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

La Sang: http://www.infermeravirtual.com/ca-es/activitats-de-la-vida-diaria/la-persona/dimensio-

biologica/sang-sistema-immune/la-sang.html

Definición de linfocito – diccionario de cáncer: http://www.cancer.gov/diccionario/?CdrID=45765

Sistema linfático MedlinePlus enciclopedia médica:

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/002247.htm

Sistema linfático: http://www.esmas.com/salud/home/conocetucuerpo/564026.html

Sistema limfàtic – Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_limf%C3%A0tic

Leucèmia – Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Leuc%C3%A8mia

La leucèmia – Fundació Josep Carreras contra la leucèmia: http://www.fcarreras.org/ca/la-

leuc%C3%A8mia_1585

Leucemia tratamientos, síntomas e información en Dmedicina:

http://www.youtube.com/watch?v=-jCDnwldrt8&feature=fvw

Net.Doctor: http://www.netdoctor.es/XML/verArticuloMenu.jsp?XML=000077

Todo sobre el cáncer: http://www.elmundo.es/elmundosalud/especiales/cancer/basicos2.html

Trasplante de medula ósea: MedlinePlus enciclopedia medica:

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003009.htm

Cèl·lules mare – Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula_mare

Células madre: entre la esperanza y la controversia:

http://www.sindioses.org/sociedad/stemcell.html

ALTRES FONTS:

Fonts orals procedents d’entrevistes realitzades en el treball. Les entrevistes han estat realitzades a

Anna Torné Coromina, Lurdes Segalés i Roger Iborra.

FONTS DE LES IMATGES DEL TREBALL:

Imatge 1:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.ihh.unc.edu.ar/ciencia/galeria-de-

fotos/globulos%2520rojos.jpg/image_preview&imgrefurl=http://www.ihh.unc.edu.ar/ciencia/galer

ia-de-

fotos/globulos%2520rojos.jpg/view&usg=__NR0qO_yGt8kARTzN6SIeXxCO8UY=&h=280&w=400&sz

=28&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=K9DTw9dhUmF8EM:&tbnh=125&tbnw=170&prev=/images%3

Fq%3Dglobulos%2Brojos%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DX%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395

%26biw%3D1345%26bih%3D555%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=184&ei=FWYnTYvF

- 107 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

K8yaOv7Z1ekI&oei=FWYnTYvFK8yaOv7Z1ekI&esq=1&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:4,s:0&tx=75

&ty=75

Imatge 2:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://html.rincondelvago.com/000482710.jpg&imgrefurl=h

ttp://html.rincondelvago.com/drepanocitosis.html&usg=__oY3Mxtt9gDhVsqEoLClTFriXHSU=&h=28

8&w=373&sz=12&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=oZDr3aHPIn3I_M:&tbnh=102&tbnw=131&prev=

/images%3Fq%3Dcomposicion%2Bde%2Bla%2Bsangre%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz

%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&ia

ct=rc&dur=158&ei=RGYnTfLbLMmBOu_tjOAI&oei=RGYnTfLbLMmBOu_tjOAI&esq=1&page=1&ndsp

=25&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=90&ty=58

Imatge 3: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.las7enpunto.com/wp-

content/uploads/2009/04/1239122952_895563_fotonoticia_normal_0.jpg&imgrefurl=http://www.

las7enpunto.com/porque-se-ven-las-venas-azules-si-la-sangre-es-de-color-

rojo/&usg=__o0hNcBs2KE-

NLOYWUWsuqQrybug=&h=225&w=300&sz=29&hl=es&start=72&zoom=1&tbnid=rgbgyXA87szRPM

:&tbnh=107&tbnw=143&prev=/images%3Fq%3Dglobulos%2Brojos%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz

%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:10%2C1332&um=1

&itbs=1&ei=OGcnTfXFCM6YhQfPhoGRAg&biw=1345&bih=516&iact=rc&dur=601&oei=KGcnTeTUAs

OVOr7s2fII&esq=4&page=4&ndsp=24&ved=1t:429,r:19,s:72&tx=63&ty=65

Imatge 4:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.araucaria2000.cl/scirculatorio/eritrocitos.jpg&i

mgrefurl=http://www.araucaria2000.cl/scirculatorio/sistemacirculatorio.htm&usg=__Z9LTkRT4-

C2LbiB4w2vjDS5hUMk=&h=192&w=319&sz=4&hl=es&start=18&zoom=1&tbnid=Zeku7GSDAkAsxM

:&tbnh=89&tbnw=148&prev=/images%3Fq%3Dglobulos%2Brojos%2Bsangre%26um%3D1%26hl%3

Des%26sa%3DX%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D555%26tbs%3Dis

ch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=219&ei=pGYnTYfALNG28QP9wZmRAw&oei=n2YnTY3-

F8qdOqearOUI&esq=2&page=2&ndsp=21&ved=1t:429,r:7,s:18&tx=107&ty=62

Imatge 5:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/

19/Hemoglobin.jpg/220px-

Hemoglobin.jpg&imgrefurl=http://es.wikipedia.org/wiki/Hemoglobina&usg=__UZ9WHQxJZP5az79v

ydXM_snNZi8=&h=203&w=220&sz=19&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=TqXDPkEIudJ0QM:&tbnh=1

20&tbnw=130&prev=/images%3Fq%3Dhemoglobina%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%

3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact

=rc&dur=214&ei=iWcnTevnOYKSOpmXyeAI&oei=iWcnTevnOYKSOpmXyeAI&esq=1&page=1&ndsp=

24&ved=1t:429,r:13,s:0&tx=38&ty=52

- 108 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

Imatge 6:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.monografias.com/trabajos14/labclinico/Image3

426.gif&imgrefurl=http://www.monografias.com/trabajos14/labclinico/labclinico.shtml&usg=__FF

hAKaeaQm6PYFkIOKctz_7FnGs=&h=383&w=556&sz=50&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=t26blQIjh

hipwM:&tbnh=123&tbnw=159&prev=/images%3Fq%3Dleucocitos%26um%3D1%26hl%3Des%26sa

%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=

1&itbs=1&iact=rc&dur=166&ei=B2gnTY2jKMmCOqTItPQI&oei=B2gnTY2jKMmCOqTItPQI&esq=1&p

age=1&ndsp=23&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=71&ty=67

Imatge 7:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.medicinapreventiva.com.ve/laboratorio/imagen

es/neutrofilo.jpg&imgrefurl=http://www.medicinapreventiva.com.ve/laboratorio/globulos_blancos

.htm&usg=__ciZodQJG1Lo6LeSdif5XbzNuhGM=&h=193&w=258&sz=13&hl=es&start=0&zoom=1&t

bnid=qYoZamSn_EspDM:&tbnh=125&tbnw=167&prev=/images%3Fq%3Dneutrofilos%26um%3D1%

26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1

&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=516&ei=b2gnTeOgFYmgOqTxjeYK&oei=b2gnTeOgFYmgOqTxjeYK&esq

=1&page=1&ndsp=22&ved=1t:429,r:12,s:0&tx=102&ty=43

Imatge 8:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://html.rincondelvago.com/0006893121.jpg&imgrefurl=

http://html.rincondelvago.com/sangre_10.html&usg=__x-IE-

L7wmHoGShjkHlrmaVCcyUU=&h=301&w=436&sz=11&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=NLELQ85nP

mzO-

M:&tbnh=101&tbnw=147&prev=/images%3Fq%3Deosinofilos%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3D

N%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&it

bs=1&iact=rc&dur=236&ei=vWgnTb31CIWXOrv0zeMI&oei=vWgnTb31CIWXOrv0zeMI&esq=1&page

=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:2,s:0&tx=40&ty=31

Imatge 9:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vivianlunt.4t.com/Pages/basofilo.jpg&imgrefurl

=http://www.vivianlunt.4t.com/GRANULOPOYESIS.htm&usg=__V2DS5W70z9AEfn-

wC_x31QZAQ4I=&h=228&w=350&sz=15&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=0r2cgB54uIPpxM:&tbnh=

107&tbnw=142&prev=/images%3Fq%3Dbasofilos%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D

1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc

&dur=216&ei=32gnTcXiHoGXOpfekeoI&oei=32gnTcXiHoGXOpfekeoI&esq=1&page=1&ndsp=24&ve

d=1t:429,r:14,s:0&tx=105&ty=61

Imatge 10:

- 109 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://bp3.blogger.com/_J1sUaKVz98Q/R9EOto5KLZI/AAAA

AAAAAAw/Wdk2n1uv1Bw/s320/sangcelules.doc&imgrefurl=http://sangtransparent.blogspot.com/

2008/02/la-

sang_29.html&usg=__9h1YTWq6FNXCxSU_1NxLtNKuuJA=&h=256&w=320&sz=20&hl=es&start=0&

zoom=1&tbnid=qB9drG0cfgDnrM:&tbnh=122&tbnw=152&prev=/images%3Fq%3Dplasma%2Bsang

uini%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%2

6bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=153&ei=OmknTeevBs7oOZajxOII&oei=

OmknTeevBs7oOZajxOII&esq=1&page=1&ndsp=26&ved=1t:429,r:3,s:0&tx=93&ty=55

Imatge 11:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.elitearteydanza.com.ar/apuntes/conceptos-

basicos-del-cuerpo-humano/fisiologia/27-

corazon.jpg&imgrefurl=http://www.elitearteydanza.com.ar/enciclopedia-fisiologia-apartado-04-

sistema-

circulatorio.htm&usg=__TQ0n_5Qot0HPXg4VQtCfVu4EABg=&h=355&w=450&sz=126&hl=es&start=

0&zoom=1&tbnid=r0z7DJmZrFlggM:&tbnh=109&tbnw=136&prev=/images%3Fq%3Dcirculacion%2

Bsanguinea%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D

1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=496&ei=XGknTezpAcyUOqPazd

8I&oei=XGknTezpAcyUOqPazd8I&esq=1&page=1&ndsp=28&ved=1t:429,r:4,s:0&tx=98&ty=60

Imatge 12:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/cienciasnaturales

/media/200704/17/delavida/20070417klpcnavid_95.Ees.SCO.png&imgrefurl=http://www.kalipedia

.com/ecologia/tema/graficos-circulacion-

sanguinea.html%3Fx1%3D20070417klpcnavid_95.Ees%26x%3D20070417klpcnavid_125.Kes&usg=_

_XonrJp4n11Oq0OE-

nU8VK_pa7CM=&h=318&w=555&sz=161&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=ZrBZYi788FXgeM:&tbnh

=111&tbnw=194&prev=/images%3Fq%3Dcirculacion%2Bsanguinea%2Bcorazon%26um%3D1%26hl

%3Des%26sa%3DX%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D555%26tbs%3

Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=754&vpy=89&dur=1449&hovh=170&hovw=297&tx=133&ty=

75&ei=kmknTcuoF4O3hQfzyomjAg&oei=h2knTc2PA4-

aOv2qgfAI&esq=3&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:4,s:0

Imatge 13:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/82/SEM_blood_cells.jpg

Imatge 14:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.irta.cat/ca-

ES/RIT/I/I3/PublishingImages/Seguretat_Biotica.jpg&imgrefurl=http://www.irta.cat/ca-

ES/RIT/I/I3/Pagines/I33.aspx&usg=__JXZfaqwut18rM5RJJFZPeLKWoaM=&h=336&w=353&sz=29&hl

=es&start=0&zoom=1&tbnid=CyMEoUoPi9fPWM:&tbnh=126&tbnw=132&prev=/images%3Fq%3Dp

at%25C3%25B2gens%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%2

6biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=504&ei=72knTYy9Ncu

- 110 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

UOvrU_O0I&oei=72knTYy9NcuUOvrU_O0I&esq=1&page=1&ndsp=22&ved=1t:429,r:8,s:0&tx=86&t

y=67

Imatge 15:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.medwave.cl/medios/atencionprimaria/atencion

primariainfantil/CursoExtPedHSBAediciones2006/VacunasIDFig1.jpg&imgrefurl=http://www.medw

ave.cl/atencion/infantil/SBAextension2006/2/1.act&usg=__W9azRxHL5a-T8gxcUiuXSPd0-

hk=&h=304&w=437&sz=35&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=VHBHzw2BYU9-

cM:&tbnh=101&tbnw=145&prev=/images%3Fq%3Dsistema%2Binmunitario%2Binnato%26um%3D

1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%2

6tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=460&ei=FWonTcPKJ46bOuyG_OMI&oei=FWonTcPKJ46

bOuyG_OMI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:8,s:0&tx=99&ty=52

Imatge 16:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.guiamedica.com.do/doctor_blog_images/leucoc

itos_1227620390.jpg&imgrefurl=http://www.guiamedica.com.do/Blog-

Detail/205&usg=__iQ6n3rUzu_Q6no8LdD_bmCFHiDA=&h=189&w=347&sz=6&hl=es&start=0&zoo

m=1&tbnid=QAEyvO_oxkpaHM:&tbnh=82&tbnw=151&prev=/images%3Fq%3Dleucocitos%26um%

3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516

%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=250&ei=pending&oei=uGonTa_xMsGgOrfi8PII&esq

=3&page=1&ndsp=23&ved=1t:429,r:16,s:0&tx=107&ty=35

Imatge 17:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://html.rincondelvago.com/files/0/0/3/000300031.jpg&i

mgrefurl=http://quimicaclinicauv.blogspot.com/2006_11_01_archive.html&usg=__KLP5ACA35vBW

k9PpA2WqrBBFpSE=&h=200&w=308&sz=26&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=DAyoyv5MJ5Z8HM:&

tbnh=101&tbnw=155&prev=/images%3Fq%3Dfagocitosis%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%3D1T4A

CAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur

=203&ei=8WonTe3sF8GbOvDu9eEI&oei=8WonTe3sF8GbOvDu9eEI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved

=1t:429,r:6,s:0&tx=13&ty=22

Imatge 18:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://jcastella.uab.cat/practiques/Practica%25201/leishma

nia%2520(amastigote)%25203.jpg&imgrefurl=http://jcastella.uab.cat/practiques/Practica%25201/L

eishmania.html&usg=__OLPJLvrXNDxrIlvaCzPy0XIDOXQ=&h=287&w=453&sz=84&hl=es&start=0&z

oom=1&tbnid=BLJIJ_J4Xm7hgM:&tbnh=99&tbnw=156&prev=/images%3Fq%3Dneutrofils%2Bi%2B

macrofags%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1

345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=120&ei=FWsnTY_TKcqdOu2b9O

8I&oei=FWsnTY_TKcqdOu2b9O8I&esq=1&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=50&ty=50

Imatge 19:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.ca.globaltalentnews.com/media/10/11/5149/I

MIM.jpg&imgrefurl=http://www.ca.globaltalentnews.com/actualitat/noticies/5149/Avenc-en-la-

lluita-contra-el-lupus-i-lartritis-

- 111 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

reumatoide.html&usg=__ahMGNTTL9OuFrbRc46R3LWOQds4=&h=300&w=400&sz=31&hl=es&star

t=0&zoom=1&tbnid=28UHZ4GTH9ND4M:&tbnh=105&tbnw=140&prev=/images%3Fq%3Dlimfocit%

2BB%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%2

6bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=210&ei=LWsnTd67LMygOrHsoOEI&oei

=LWsnTd67LMygOrHsoOEI&esq=1&page=1&ndsp=27&ved=1t:429,r:7,s:0&tx=92&ty=55

Imatge 20:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://es.globedia.com/imagenes/usuarios/noticias/8241/12

49548189.jpg&imgrefurl=http://es.globedia.com/secuenciada-estructura-genoma-variante-comun-

virus-

sida&usg=__SmqLbGVzmwsj34VjXTcDvjQhBtQ=&h=308&w=395&sz=24&hl=es&start=0&zoom=1&t

bnid=FI9DcwYnkiLC-

M:&tbnh=106&tbnw=145&prev=/images%3Fq%3Dvirus%2Bsida%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%

3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact

=rc&dur=165&ei=ZWsnTeL_BoGXOpfekeoI&oei=ZWsnTeL_BoGXOpfekeoI&esq=1&page=1&ndsp=2

4&ved=1t:429,r:6,s:0&tx=36&ty=50

Imatge 21:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alum

no/2bachillerato/inmune/imagenes/psoriasis.jpg&imgrefurl=http://recursostic.educacion.es/cienci

as/biosfera/web/alumno/2bachillerato/inmune/contenidos12.htm&usg=__C_ezA82hBmbQSe__aIg

9Xbhd44Y=&h=334&w=500&sz=41&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=nQ98CnZJACWWaM:&tbnh=11

0&tbnw=152&prev=/images%3Fq%3Dautoinmunidad%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz

%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&ia

ct=rc&dur=169&ei=hmsnTaLDK4mBOvLe2PII&oei=hmsnTaLDK4mBOvLe2PII&esq=1&page=1&ndsp

=28&ved=1t:429,r:1,s:0&tx=120&ty=42

Imatge 22:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/images/

ency/fullsize/19831.jpg&imgrefurl=http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_image

pages/19831.htm&usg=__tDASDppQmrLwslEaEOkNeYo4_W4=&h=320&w=400&sz=32&hl=es&star

t=0&zoom=1&tbnid=EU_BabkEyeahxM:&tbnh=110&tbnw=138&prev=/images%3Fq%3Dhipersensi

bilidad%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345

%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=191&ei=pWsnTezRIoLsObHA0OsI&o

ei=pWsnTezRIoLsObHA0OsI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=94&ty=91

Imatge 23:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://2.bp.blogspot.com/_iFKgIw7aNNc/TE76t7fCepI/AAAA

AAAAFDY/2fUGrB958Vw/s1600/sistema_linfatico.jpg&imgrefurl=http://fundaciojosepcarreras.blog

spot.com/2010_08_01_archive.html&usg=__TdnUHuiQaE05DgdT76qJpsEcmUA=&h=733&w=516&

sz=41&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=igjONAuaS14F-

M:&tbnh=128&tbnw=86&prev=/images%3Fq%3Dsistema%2Blimf%25C3%25A0tic%26um%3D1%26

hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs

- 112 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=173&ei=xGsnTfHcKoOCOo3JxOkI&oei=xGsnTfHcKoOCOo3J

xOkI&esq=1&page=1&ndsp=27&ved=1t:429,r:6,s:0&tx=46&ty=56

Imatge 24:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://html.rincondelvago.com/000754731.jpg&imgrefurl=h

ttp://html.rincondelvago.com/aparell-locomotor_1.html&usg=__k3vH2jtvjp4vX8u6-

GIQV_wsOW0=&h=465&w=300&sz=27&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=wjBLRF0tLZ34xM:&tbnh=1

21&tbnw=78&prev=/images%3Fq%3Dmedul%25C2%25B7la%2Bossia%26um%3D1%26hl%3Des%26

rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1

&iact=rc&dur=162&ei=BmwnTfLlFM6cOuO5rPMI&oei=BmwnTfLlFM6cOuO5rPMI&esq=1&page=1&

ndsp=22&ved=1t:429,r:2,s:0&tx=58&ty=61

Imatge 25:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/78/Estr

uctura_d%27un_gangli_limf%C3%A0tic.png&imgrefurl=http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Estruc

tura_d%27un_gangli_limf%25C3%25A0tic.png&usg=__3lWPJ9TXJ2f3NXUxKnTSI4F7-

ag=&h=300&w=520&sz=102&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=y89qLMpLuDjSkM:&tbnh=83&tbnw=

144&prev=/images%3Fq%3Dgangli%2Blimfatic%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T

4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&

dur=404&ei=JGwnTcLoAYLsObHA0OsI&oei=JGwnTcLoAYLsObHA0OsI&esq=1&page=1&ndsp=26&ve

d=1t:429,r:0,s:0&tx=110&ty=43

Imatge 26:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.noticiassin.com/wp-

content/uploads/2010/11/leucemia.jpg&imgrefurl=http://www.noticiassin.com/2010/11/medicos-

alemanes-dicen-haber-encontrado-cura-a-la-

leucemia/&usg=__hl7dscpFV6GQNKozMBos1wcOqP0=&h=428&w=357&sz=26&hl=es&start=0&zoo

m=1&tbnid=6Kr6n2GEJG9W3M:&tbnh=105&tbnw=98&prev=/images%3Fq%3Dleucemia%26um%3

D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%

26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=214&ei=QGwnTZ7jB8bpObqHufMI&oei=QGwnTZ7jB8

bpObqHufMI&esq=1&page=1&ndsp=25&ved=1t:429,r:2,s:0&tx=39&ty=58

Imatge 27:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.down21.org/salud/salud/imagenes/leucemia_fi

g_2.jpg&imgrefurl=http://www.down21.org/salud/salud/leucemia.htm&usg=__wZX233vA3fKUQH

7E6iiC2ttOnTQ=&h=188&w=250&sz=8&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=XozbZ_SoG5Fr0M:&tbnh=1

22&tbnw=163&prev=/images%3Fq%3Dleuc%25C3%25A8mia%2Bmielobl%25C3%25A0stica%26um

%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D51

6%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=292&ei=c2wnTeOnGsWBOqK3iOwI&oei=c2wnTeO

nGsWBOqK3iOwI&esq=1&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:1,s:0&tx=82&ty=46

Imatge 28:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.umm.edu/graphics/images/es/1445.jpg&imgref

url=http://www.umm.edu/esp_imagepages/1445.htm&usg=__1WKvC9eslO2VHLJb8-mEVB-

- 113 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

lECU=&h=226&w=306&sz=18&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=2s_LknPqM1ZQ4M:&tbnh=111&tbn

w=150&prev=/images%3Fq%3Dleuc%25C3%25A8mia%2Bmieloc%25C3%25ADtica%26um%3D1%26

hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs

%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=154&ei=mmwnTdrSD47sOZ306fII&oei=mmwnTdrSD47sOZ

306fII&esq=1&page=1&ndsp=23&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=62&ty=69

Imatge 29:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.boloncol.com/images/stories/boletin11/hem14

g.jpg&imgrefurl=http://quimicosclinicosxalapa04.spaces.live.com/%3F_c11_BlogPart_pagedir%3DN

ext%26_c11_BlogPart_handle%3Dcns!204AC1C68E772D5!1212%26_c11_BlogPart_BlogPart%3Dblo

gview%26_c%3DBlogPart&usg=__ZA3h3YzIGHjZLx7iiYlb_k2iuBI=&h=172&w=263&sz=23&hl=es&sta

rt=0&zoom=1&tbnid=ySw6CbWb48WkeM:&tbnh=103&tbnw=157&prev=/images%3Fq%3Dleuc%2

5C3%25A8mia%2Bmonobl%25C3%25A0stica%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4A

CAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur

=251&ei=wWwnTeCuJsuUOvrU_O0I&oei=wWwnTeCuJsuUOvrU_O0I&esq=1&page=1&ndsp=21&ve

d=1t:429,r:8,s:0&tx=68&ty=32

Imatge 30:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.losarchivosdelatierra.com/storage/fotos/Acute_

leukemia-

ALL.jpg%3F__SQUARESPACE_CACHEVERSION%3D1245568799109&imgrefurl=http://www.losarchiv

osdelatierra.com/salud/tag/infecciones&usg=__11vltrLm4T5gZrHtgrceBpCJQ2M=&h=395&w=347&

sz=17&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=TT5DTx5a4OLxyM:&tbnh=122&tbnw=109&prev=/images%3

Fq%3Dleuc%25C3%25A8mia%2Blimfobl%25C3%25A0stica%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%2

6rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1

&iact=rc&dur=200&ei=DW0nTfntOorQhAfgrIHrAQ&oei=7WwnTY3-

GYSVOuyNoegI&esq=4&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:3,s:0&tx=42&ty=72

Imatge 31:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.jornallivre.com.br/images_enviadas/o-que-e-

leucemia-linfoide-

agud.jpg&imgrefurl=http://www.lookfordiagnosis.com/mesh_info.php%3Fterm%3DLeucemia%2BLi

nfoc%25C3%25ADtica%2BAguda%2BL1%26lang%3D2&usg=__XVBZaUCu1bMarTQCgVHhw6nxRwE

=&h=324&w=285&sz=27&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=Y_UHjXxl0KjJtM:&tbnh=127&tbnw=112&

prev=/images%3Fq%3Dleuc%25C3%25A8mia%2Blinfoc%25C3%25ADtica%26um%3D1%26hl%3Des

%26sa%3DX%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D555%26tbs%3Disch:1

&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=767&ei=O20nTcDaC4LsObHA0OsI&oei=O20nTcDaC4LsObHA0OsI&es

q=1&page=1&ndsp=20&ved=1t:429,r:9,s:0&tx=25&ty=75

Imatge 32:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.meb.uni-

bonn.de/Cancernet/Media/CDR0000558048.jpg&imgrefurl=http://www.meb.uni-

bonn.de/Cancernet/CDR0000256789.html&usg=__WLjb42VXHZplGWFSde3TZgEiPkU=&h=2190&w

=3138&sz=1027&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=yxkeuMelQ19QWM:&tbnh=110&tbnw=158&prev

- 114 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

=/images%3Fq%3Dcromosoma%2Bde%2Bfiladelfia%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3

D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=

rc&dur=169&ei=ZG0nTcr0NIzpOfms5PEI&oei=ZG0nTcr0NIzpOfms5PEI&esq=1&page=1&ndsp=25&v

ed=1t:429,r:1,s:0&tx=80&ty=82

Imatge 33:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://seiyelimuoz.files.wordpress.com/2010/03/anemia.jpg

&imgrefurl=http://seiyelimuoz.wordpress.com/category/problemas-en-la-

nutricion/enfermedades/&usg=__qdWIkqQkaDxBgsurrAaMu92KqxM=&h=320&w=400&sz=21&hl=

es&start=0&zoom=1&tbnid=chEqpoWjHtzCyM:&tbnh=109&tbnw=136&prev=/images%3Fq%3Dane

mia%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%2

6bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=155&ei=g20nTZWTKtHoOevUxPEI&oei

=g20nTZWTKtHoOevUxPEI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=86&ty=87

Imatge 34:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.portalesmedicos.com/imagenes/publicaciones_

2/0902_plaquetas_purpura_trombocitopenica/PTI_PTT_trombocitopenia.jpg&imgrefurl=http://ww

w.portalesmedicos.com/publicaciones/articles/1424/2/Plaquetas.-Enfermedades.-Purpura-

trombocitopenica&usg=__J0A7fA5IrlyeZSVdd0qocPPwo3k=&h=244&w=333&sz=23&hl=es&start=0

&zoom=1&tbnid=nIK6Ea1vD9GFLM:&tbnh=114&tbnw=153&prev=/images%3Fq%3Dtrombocitopen

ia%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%

26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=155&ei=rm0nTdDnNcyfOvzuufEI&oei=rm0nTdDnNcyf

OvzuufEI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=89&ty=43

Imatge 35:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://vocabularisanitari.wikispaces.com/file/view/Esplenom

eg%C3%A0lia.JPG/34519297/Esplenomeg%C3%A0lia.JPG&imgrefurl=http://vocabularisanitari.wikis

paces.com/Esplenomeg%25C3%25A0lia&usg=__MxafdZmLsR6oK41YKG8dtG9bVAc=&h=244&w=37

3&sz=14&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=WbikaOR9VWNNzM:&tbnh=122&tbnw=162&prev=/imag

es%3Fq%3Desplenomeg%25C3%25A0lia%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACA

W_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=3

47&ei=0W0nTY_iC4GXOpfekeoI&oei=0W0nTY_iC4GXOpfekeoI&esq=1&page=1&ndsp=23&ved=1t:

429,r:0,s:0&tx=104&ty=53

Imatge 36:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.umm.edu/graphics/images/es/9396.jpg&imgref

url=http://www.umm.edu/esp_imagepages/9396.htm&usg=__tA49TnlTYxZLdygOLdE4bVaKq_k=&h

=320&w=400&sz=16&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=7Rdncn9BIKjUjM:&tbnh=122&tbnw=153&pr

ev=/images%3Fq%3Dhepatomegalia%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395

%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=118&vpy=66&dur

=197&hovh=201&hovw=251&tx=130&ty=98&ei=9m0nTYi8LMHqOear2d8I&oei=9m0nTYi8LMHqOe

ar2d8I&esq=1&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:0,s:0

Imatge 37:

- 115 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://biologia.uab.es/biocomputacio/treballs02-

03/j_gorriz/Staphylococcus%2520aureus/IMPETIGO1.jpg&imgrefurl=http://biologia.uab.es/biocom

putacio/treballs02-

03/j_gorriz/Staphylococcus%2520aureus/PAGINA%2520MALALTIES%2520IMPETIGEN.htm&usg=__

sMOdur5TLaCWmM-

AWJ7Ojo7GJTo=&h=377&w=580&sz=38&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=gpmXZsc9EvzBPM:&tbnh

=125&tbnw=167&prev=/images%3Fq%3Dulceres%2Bals%2Bllavis%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%

3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1

&itbs=1&iact=rc&dur=442&ei=Fm4nTZj5FIHoOZGz8eMI&oei=Fm4nTZj5FIHoOZGz8eMI&esq=1&pag

e=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:1,s:0&tx=126&ty=48

Imatge 38:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.umm.edu/graphics/images/es/18013.jpg&imgre

furl=http://www.umm.edu/esp_imagepages/18013.htm&usg=__2v30_GNFK2e1aF7fiJ7S4Ek-

K9o=&h=320&w=400&sz=20&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=4vy-

s_rHp8oAQM:&tbnh=111&tbnw=139&prev=/images%3Fq%3Dquimioterapia%26um%3D1%26hl%3

Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Dis

ch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=187&ei=ZW4nTbTLL8OEOtDzkOEI&oei=ZW4nTbTLL8OEOtDzkOEI

&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:4,s:0&tx=68&ty=43

Imatge 39:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.nanduti.com.py/noticias/images/c2a7d1_radiot

erapia.jpg&imgrefurl=http://www.nanduti.com.py/v1/noticias-

mas.php%3Fid%3D12325&usg=__xOYURwW7HMwWTzwGpUSz-

1ZfcT8=&h=280&w=277&sz=17&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=o0pPDCBabwqiFM:&tbnh=108&tb

nw=131&prev=/images%3Fq%3Dradioterapia%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4

ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&d

ur=258&ei=jm4nTdyaHYOUOs_Hzf4J&oei=jm4nTdyaHYOUOs_Hzf4J&esq=1&page=1&ndsp=24&ved

=1t:429,r:3,s:0&tx=79&ty=62

Imatge 40:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://globedia.com/imagenes/usuarios/noticias/32713/128

5623413.jpg&imgrefurl=http://globedia.com/trasplante-medula-osea_1&usg=__1YyHPVwBkR9fGn-

voHXa0_KCEJQ=&h=320&w=400&sz=18&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=mEsx3qqsGfgbwM:&tbnh

=105&tbnw=131&prev=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bde%2Bmedula%2Bosea%26um%3D1%26hl

%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um

=1&itbs=1&iact=rc&dur=134&ei=x24nTc_gFZGYOpqbyOsI&oei=x24nTc_gFZGYOpqbyOsI&esq=1&p

age=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=88&ty=30

Imatge 41:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.allina.com/mdex_sp/es2360039.jpg&imgrefurl=

http://www.allina.com/mdex_sp/SD7421G.HTM&usg=__z76Bx9QxXP2C5CPsSRiZfhTds3E=&h=300

&w=300&sz=39&hl=es&start=24&zoom=1&tbnid=KWJTLhD1kOn7UM:&tbnh=111&tbnw=111&pre

- 116 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

v=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bde%2Bmedula%2Bosea%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%3D1T4

ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:10%2C167&um=1&itbs=1&

biw=1345&bih=516&iact=rc&dur=229&ei=pending&oei=x24nTc_gFZGYOpqbyOsI&esq=2&page=2&

ndsp=24&ved=1t:429,r:7,s:24&tx=23&ty=42

Imatge 42:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://2.bp.blogspot.com/_iFKgIw7aNNc/SaPQ-

bzbY6I/AAAAAAAAAKE/01InskwhlVE/s400/Fundaci%C3%B3n%2BJosep%2BCarreras%2Bpara%2BGr

upo%2BAbaco%2Bcopia.jpg&imgrefurl=http://fundacionjosepcarreras.blogspot.com/2009_02_01_

archive.html&usg=__Go05Vs-

i9IPXjVdpUfRViCXF8xs=&h=242&w=400&sz=22&hl=es&start=21&zoom=1&tbnid=Q-

WwlNrWdyRfgM:&tbnh=99&tbnw=164&prev=/images%3Fq%3Dfundaci%25C3%25B3n%2Bjosep%

2Bcarreras%2Bcontra%2Bla%2Bleuc%25C3%25A8mia%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DX%26rlz

%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D555%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&ia

ct=rc&dur=202&ei=Im8nTfHTN4q3hQerqJHmAQ&oei=G28nTYvyIIOEOseVmd8I&esq=3&page=2&n

dsp=21&ved=1t:429,r:16,s:21&tx=109&ty=48

Imatge 43:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://bp0.blogger.com/_QcSi7k_AvSc/RuIS-

MuQg5I/AAAAAAAACoQ/a-QBMjKPuso/s400/sshot-

1.jpg&imgrefurl=http://blogclasico.blogspot.com/2007/05/jos-carreras-los-

tenores.html&usg=__fjfncOLrJxcK1i3NMOn1CW4l02w=&h=351&w=220&sz=12&hl=es&start=27&z

oom=1&tbnid=oS1NbAe23kc0sM:&tbnh=112&tbnw=72&prev=/images%3Fq%3DJosep%2BCarreras

%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bi

h%3D516%26tbs%3Disch:10%2C167&um=1&itbs=1&ei=R28nTZOhJoebhQetgsnpAQ&biw=1345&bi

h=516&iact=rc&dur=299&oei=QG8nTYycK4SeOomvqeII&esq=2&page=2&ndsp=27&ved=1t:429,r:2,

s:27&tx=31&ty=65

Imatge 44:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.clinicadam.com/graphics/images/es/8636.jpg&i

mgrefurl=http://www.clinicadam.com/salud/6/8636.html&usg=__iR3vNtf6eEszPSvT1pOoMEcow3

A=&h=320&w=400&sz=23&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=Tdlw2gNoqROWeM:&tbnh=109&tbnw=

136&prev=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bde%2Bmedula%2Bosea%26um%3D1%26hl%3Des%26sa

%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=

1&itbs=1&iact=rc&dur=192&ei=a28nTYSrN8-bOsi79OUI&oei=a28nTYSrN8-

bOsi79OUI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:21,s:0&tx=83&ty=72

Imatge 45:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.barriodeflores.com.ar/notas/graf/medula%2520

osea.jpg&imgrefurl=http://www.barriodeflores.com.ar/notas/medula_osea.htm&usg=__7FM1ssw

08t_C_48oPfoADbO2sJ8=&h=320&w=400&sz=19&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=AAzv-

- 117 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

eHYSAFHLM:&tbnh=111&tbnw=139&prev=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bde%2Bmedula%2Bosea

%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bi

h%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=170&ei=a28nTYSrN8-

bOsi79OUI&oei=a28nTYSrN8-

bOsi79OUI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:8,s:0&tx=99&ty=35

Imatge 46:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.besthealth.com/besthealth/surgery/spanish/pa

ges/images/12667.jpg&imgrefurl=http://www.besthealth.com/besthealth/surgery/spanish/pages/

100112.html&usg=__5u3gGlj5FTsDv-

CKZrVF4ecWKVA=&h=320&w=400&sz=21&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=u3lzUAAucNO51M:&tbn

h=105&tbnw=131&prev=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bde%2Bmedula%2Bosea%26um%3D1%26

hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs

%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=267&ei=a28nTYSrN8-bOsi79OUI&oei=a28nTYSrN8-

bOsi79OUI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:2,s:0&tx=80&ty=65

Imatge 47:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.kinastchile.cl/ccc27_archivos/image015.jpg&im

grefurl=http://www.kinastchile.cl/ccc27.htm&usg=__7aRIJfSzYfm_bZWA5d9FqmAwBNA=&h=320&

w=400&sz=21&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=DTCoXAqw8BJezM:&tbnh=117&tbnw=146&prev=/i

mages%3Fq%3Ddonante%2Bmedula%2Bosea%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES

387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=936&vpy

=63&dur=342&hovh=201&hovw=251&tx=71&ty=104&ei=528nTffzGYuxhQewwoCSAg&oei=128nTa

fZB8HqOd-frOsI&esq=4&page=1&ndsp=22&ved=1t:429,r:5,s:0

Imatge 48:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://4.bp.blogspot.com/_uQnsDI_cMAw/TKSlcOy5dII/AAA

AAAAAAAQ/k6tWEpjowUM/s1600/Extracci%C3%B3n%2Bde%2Bm%C3%A9dula%2B%C3%B3sea.jpg

&imgrefurl=http://henryysuaplasiamedular.blogspot.com/&usg=__-

3obG5_arHxrl9ZFiAT1zuCuTwo=&h=197&w=300&sz=20&hl=es&start=22&zoom=1&tbnid=WxWyFX

hVjJ4cyM:&tbnh=106&tbnw=138&prev=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bmedula%2Bosea%26um%

3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516

%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=333&ei=DXAnTfTYHpGYhQfno6SwAg&oei=B3AnTaD

CGNDrOZfCjN8I&esq=2&page=2&ndsp=24&ved=1t:429,r:17,s:22&tx=93&ty=45

Imatge 49:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.larepublica.com.uy/publicaciones/101/2009081

1/images/376021_0.gif&imgrefurl=http://www.larepublica.com.uy/comunidad/376021-planean-

un-registro-unico-de-medula-osea-para-el-

mercosur&usg=__52woD7JBdrsYhaWHaN7huwFVTHk=&h=248&w=276&sz=33&hl=es&start=46&zo

om=1&tbnid=IFeBCRhGC-

az_M:&tbnh=120&tbnw=132&prev=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bmedula%2Bosea%26um%3D1

%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26

- 118 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

tbs%3Disch:10%2C583&um=1&itbs=1&biw=1345&bih=516&iact=rc&dur=229&ei=pending&oei=N3

AnTd2_L4OEOseVmd8I&esq=3&page=3&ndsp=28&ved=1t:429,r:8,s:46&tx=47&ty=59

Imatge 50:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.aurorahealthcare.org/healthgate/images/si5555

1694.jpg&imgrefurl=http://www.aurorahealthcare.org/yourhealth/healthgate/getcontent.asp%3F

URLhealthgate%3D%2522104059.html%2522&usg=__W_1nR3U4pCRRBeD2oxeDGWbATPo=&h=25

6&w=390&sz=14&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=0cPm1eopojh-

BM:&tbnh=110&tbnw=168&prev=/images%3Fq%3Dtrasplante%2Bmedula%2Bosea%26um%3D1%

26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tb

s%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=178&ei=fnAnTcHJIIeAhAeQnaGSCw&oei=N3AnTd2_L4OE

OseVmd8I&esq=4&page=1&ndsp=22&ved=1t:429,r:6,s:0&tx=95&ty=64

Imatge 51:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://webquest.xtec.cat/ee2008/cel.lules_mare/introducci

o_archivos/image002.jpg&imgrefurl=http://webquest.xtec.cat/ee2008/cel.lules_mare/introduccio.

htm&usg=__rFuUhKs9YZzIxZrrkJgUcvTYSaY=&h=316&w=288&sz=20&hl=es&start=0&zoom=1&tbni

d=q9rTmKi5Lof_fM:&tbnh=125&tbnw=112&prev=/images%3Fq%3Dc%25C3%25A8l%25C2%25B7lu

les%2Bmare%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3

D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=146&ei=wnAnTdKXI9HqOZiBl

d8I&oei=wnAnTdKXI9HqOZiBld8I&esq=1&page=1&ndsp=22&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=92&ty=55

Imatge 52:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.asovac.org/wp-

content/uploads/2009/03/celulas_madre.jpg&imgrefurl=http://www.asovac.org/2009/03/22/celul

as-madre-y-

politica/&usg=__avqyU2LYBrfKyMjClvc_P8EIhEg=&h=247&w=250&sz=28&hl=es&start=0&zoom=1

&tbnid=PFGKa7kufuVw8M:&tbnh=112&tbnw=113&prev=/images%3Fq%3Dcelulas%2Bmadre%26u

m%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D

516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=384&ei=pHAnTcmcNMOEOoGv9OwI&oei=pHAn

TcmcNMOEOoGv9OwI&esq=1&page=1&ndsp=26&ved=1t:429,r:2,s:0&tx=80&ty=53

Imatge 53:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://plataformaeditorial.com/blog/wp-

content/uploads/vidacura.jpg&imgrefurl=http://plataformaeditorial.com/blog/tag/gal-la-

garcia/&usg=__9_gQs0ggPG7WHX9tIkJuPeDjcbA=&h=311&w=450&sz=48&hl=es&start=0&zoom=1

&tbnid=3uJJYwEuNy-

ggM:&tbnh=104&tbnw=142&prev=/images%3Fq%3DEsther%2BGonz%25C3%25A0lez%2BErine%2B

y%2BIzel%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3

D516%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=206&ei=EXEnTcXYJIWXOvDn9e4I&oei=EXEnTc

XYJIWXOvDn9e4I&esq=1&page=1&ndsp=26&ved=1t:429,r:9,s:0&tx=86&ty=38

Imatge 54:

- 119 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://media.epi.es/www.diariodeibiza.es/media/fotos/noti

cias/318x200/2008-11-03_IMG_2008-10-

27_09:17:10_vicentma20070303_125909.jpg&imgrefurl=http://www.diariodeibiza.es/secciones/no

ticia.jsp%3FpRef%3D2008102700_2_282034__Pitises-i-Balears-seleccion-genetica-permite-curar-

leucemia-Erine-Cabrera&usg=__aGJOUqoX_ckO-3pjiBAoGF-

09vc=&h=212&w=318&sz=20&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=EJoPdXR1LnFE6M:&tbnh=107&tbnw

=135&prev=/images%3Fq%3DEsther%2BGonz%25C3%25A0lez%2BErine%2By%2BIzel%26um%3D1

%26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D516%26tbs%3Disch:

1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=150&ei=EXEnTcXYJIWXOvDn9e4I&oei=EXEnTcXYJIWXOvDn9e4I&esq

=1&page=1&ndsp=26&ved=1t:429,r:8,s:0&tx=47&ty=49

Imatge 55:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://fotos01.regio7.cat/fotos/noticias/318x200/2010-04-

06_IMG_2010-03-

29_21.40.09__F00201R.jpg.jpg&imgrefurl=http://www.regio7.cat/manresa/2010/03/30/hi-havia-

80-probabilitats-recaiguda-hem-passat-al-25/76531.html&usg=__z-

3hOnKpvcfUGGJTauk1gx5OC4k=&h=142&w=318&sz=10&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=qd6vPX0B

usPAIM:&tbnh=67&tbnw=151&prev=/images%3Fq%3DIzel%2BEsther%2By%2BErine%26um%3D1%

26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D555%26tbs%3Disch:1

&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=534&vpy=280&dur=624&hovh=113&hovw=254&tx=140&ty=68&ei=l

nEnTe78FcHQhAehxJmgAg&oei=i3EnTc-

lEsvrOai6geoI&esq=4&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:11,s:0

Imatge 56:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://plataformaeditorial.com/blog/wp-

content/uploads/vidacurafoto.jpg&imgrefurl=http://plataformaeditorial.com/blog/tag/cuando-la-

vida-

cura/&usg=__dUWoK6mYJNwpgj3_rdeko_xrO8g=&h=272&w=400&sz=42&hl=es&start=0&zoom=1

&tbnid=Y96Jbfb8FicLaM:&tbnh=118&tbnw=154&prev=/images%3Fq%3DIzel%2BEsther%2By%2BEr

ine%26um%3D1%26hl%3Des%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D555

%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=178&ei=i3EnTc-lEsvrOai6geoI&oei=i3EnTc-

lEsvrOai6geoI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:13,s:0&tx=50&ty=14

Imatge 57:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.elpais.com/recorte/20081026elpdmgrep_1/XXL

CO/Ies/Esther_Gonzalez_sostiene_hija_pequena_Izel_mientras_Erine_besa.jpg&imgrefurl=http://

www.elpais.com/fotografia/reportajes/Esther/Gonzalez/sostiene/hija/pequena/Izel/mientras/Erine

/besa/elpdiasoc/20081026elpdmgrep_1/Ies/&usg=__zWyR-xpPcU-

kIBFDNz4ie1oN2Z0=&h=456&w=620&sz=32&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=FoIxuw9USvNjnM:&tb

nh=125&tbnw=167&prev=/images%3Fq%3DIzel%2BEsther%2By%2BErine%26um%3D1%26hl%3Des

%26rlz%3D1T4ACAW_esES387ES395%26biw%3D1345%26bih%3D555%26tbs%3Disch:1&um=1&itb

s=1&iact=rc&dur=488&ei=i3EnTc-lEsvrOai6geoI&oei=i3EnTc-

lEsvrOai6geoI&esq=1&page=1&ndsp=24&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=112&ty=41

- 120 - 2n de Batxillerat Curs 2010 - 2011