Introducció 1

INTRODUCCIÓ

1. Antecedents 2. Procés d’elaboració del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015

Introducció 2

1. Antecedents Els valors límit de qualitat de l’aire es defineixen amb la finalitat d’evitar, prevenir i reduir efectes nocius per a la salut humana i el medi ambient. Aquest principi queda clarament reflectit en el propi articulat del Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire que desplega parcialment la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, que transposa les Directives Europees. 1.1. Evolució de les polítiques en matèria de qual itat de l’aire La Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa, estableix com s’ha d’avaluar la qualitat de l’aire als països membres de la Unió Europea. Aquesta norma defineix tant els procediments de mesura com els valors límits pels diferents contaminants. En relació als contaminants objecte d’aquest pla de millora es fixen valors límit horaris i anuals més estrictes pel diòxid de nitrogen que tenen com a data de compliment l’1 de gener de 2010 i valors límit diaris i anual per les partícules de diàmetre inferior a 10 micres que tenen com a data de compliment l’1 de gener de 2005. Els legisladors conscients de que per assolir aquests límits s’haurien d’efectuar esforços considerables van preveure que els govern poguessin sol·licitar pròrrogues per ampliar el termini d’aplicació dels valors límit sempre i quan aquesta sol·licitud s’acompanyés de plans de millora de qualitat de l’aire. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha sol·licitat pròrrogues per l’ampliació del termini d’aplicació pel diòxid de nitrogen i les partícules de diàmetre inferior a 10 micres.

Els valors límit de qualitat de l’aire han pogut fixar-se progressivament més exigents per l’avenç de la tecnologia i els coneixements científics sobre la matèria i la reconducció de certes tendències; per exemple als anys 80 amb l’allunyament de les empreses contaminants dels nuclis urbans, els anys 90 amb la reducció progressiva de la presència de sofre en els carburants i l’eliminació del plom de la gasolina i també amb la introducció per primer cop de la normativa euro per a vehicles que marcava una tendència a la reducció de les emissions dels

tubs d’escapament ( NOx, PM10, HC, ..). aquesta reducció s’introduïa progressivament mitjançant les normes d’homologació dels diferents tipus de vehicles; en el cas dels turismes són: euro 1 (1992), euro 2 (1996) , euro 3 (2000), euro 4 (2005), euro 5 (2009) i euro 6 (2014). També a meitat dels anys 90 la Unió Europea regula les condicions ambientals de les activitats més contaminants mitjançant la directiva 96/61/CE, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i el control integrats de la contaminació (IPPC) on es prohibeix per llei la transferència de la contaminació de les aigües contaminades i dels residus a l’atmosfera. Com a exemple és en aquest moment que es prohibeix la incineració dels residus en abocadors ( fins aquell moment, era la única manera d’eliminar els residus sòlids) i el pas del sulfhídric a l’atmosfera com a mesura per reduir el sofre de l’aigua. És també en aquest

Introducció 3

moment que apareixen les primeres directives que regulen els valors límits d’emissions contaminants a l’atmosfera per a les activitats industrials. A la primera dècada del 2000, pel que fa a normativa europea que reguli la contaminació atmosfèrica, només s’aproven les directives d’incineració i coincineració de residus que limita encara més la transferència de la contaminació atmosfèrica. Pel que fa a Catalunya, l’any 1983 es regula per primer cop la contaminació atmosfèrica mitjançant la Llei 22/1983, de 9 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. Aquesta llei ja preveia les actuacions que s’havien de dur a terme quan es superen els nivells de qualitat de l’aire. Concretament la llei estableix les declaracions de zones de protecció especial i d’atenció especial. Aquestes figures ja es van utilitzar als anys 80 i 90 per declarar les següents zones de protecció especial:

- zona de protecció especial Cassà de la Selva i Montcada i Reixac - zona de protecció especial del Baix Llobregat

A Cassà de la Selva i Montcada i Reixac es van adoptar mesures per a la reducció de contaminants a l’aire per a les instal·lacions que tenien una incidència més elevada en els nivells d’immissió, tot i que no es va arribar a aprovar formalment un pla de millora de qualitat de l’aire. Pel que fa a la zona de protecció especial del Baix Llobregat, a principis dels anys noranta, una àmplia zona del sector oest de la connurbació de Barcelona presentava uns nivells d’immissió de partícules totals en suspensió superior als límits màxims admissibles que fixa la normativa vigent. En data 5 de febrer de 1993, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus va presentar al Departament de Medi Ambient sol·licitud de Declaració de Zona de Protecció Especial corresponent a la zona compresa pels municipis de Castellbisbal, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, Sant Andreu de la Barca i Sant Vicenç dels Horts. Posteriorment en data 11 d’octubre de 1993 es va publicar al DOGC el Decret 233/1993 de 31 d’agost, pel qual es va declarar zona de protecció especial el territori comprès pels municipis a dalt esmentats. Per tal de restablir la qualitat de l’aire i un cop identificades i quantificades les fonts emissores de partícules a la zona es va elaborar el corresponent pla d’actuació en compliment d’allò que disposen l’article 2 de l’abans esmentat Decret de declaració de la zona de protecció especial i l’article 28 del Decret 322/1987, de 23 de setembre de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric Aquest pla es va aprovar mitjançant l’acord de l’11 de juliol de 1995 del Govern de la Generalitat, el qual es va fer públic per la Resolució del Conseller de Medi Ambient, de 4 d’agost de 1995, la qual va ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm 2104 de 22.9.1995. Com a conseqüència d’aquestes actuacions es van restablir els nivells de qualitat de l’aire per a les partícules en suspensió total d’aquesta zona. A la mateixa dècada a EEUU també es van dictar polítiques molt exigents pel que fa a millorar la qualitat de l’aire, és l’època en què Califòrnia estableix la regulació de les emissions zero i es dóna una forta penetració al vehicle elèctric.

Introducció 4

També coincideix temporalment amb la restricció de l’ús de combustibles amb determinades concentracions de sofre i material particulat als vaixells que es mouen a unes zones com el mar Bàltic o el mar del Nord així com les zones portuàries properes a grans ciutats dels Estats Units ( com Los Angeles). Tanmateix, des de l’any 2003 es detecta una relaxació molt important pel que fa a la normativa ambiental referent a les polítiques de la qualitat de l’aire que són plenament substituïdes per les normatives del comerç d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i per les nombroses cimeres del Canvi Climàtic. L’any 1992 amb la Cimera de la Terra a Rio es dóna per primer cop importància al fenomen del canvi climàtic. Des d’ençà hi ha un desplaçament, sense precedents, amb l’interès de la contaminació atmosfèrica cap a la contaminació per gasos amb efecte d’hivernacle. De fet, coincideix amb un llarg període, on la contaminació atmosfèrica més enllà del canvi climàtic difícilment es troba en l’agenda de cap Govern europeu més enllà d’una forma purament testimonial. El reflex en aquest canvi de polítiques es manifesta en què des de l’any 2000 pràcticament cap contaminant ha millorat els seus nivells de qualitat de l’aire, a excepció de les partícules però, la pròpia UE considera que això podria ser per un factor més lligat a la crisi econòmica i a les condicions meteorològiques (règim més plujós des de l’any 2007 fins ara) que no pas a millores lligades a la tecnologia o polítiques ambientals. Els alts nivells de PM10 que es detecten en bona part de les aglomeracions urbanes europees l’any 2005 així com una tendència a l’alça del NO2 enlloc de baixar com estava previst, posa de nou en alerta a la Comissió europea que legisla, després d’un bon període sense fer-ho mitjançant la directiva marc 96/62/CE, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient. L’any 2008 s’aprova la directiva 2008/50/CE, de 21 de maig de 2008, relativa al a qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa que va ser transposada a l’ordenament nacional l’any 2011 amb el decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire. La manca de polítiques que anessin avançant en una millora progressiva dels nivells de qualitat de l’aire, com s’havia fet fins als anys 2000 fa que 5 anys després de l’aprovació de la directiva, l’any 2013, una part important de les regions metropolitanes europees continuïn incomplint els valors límit de qualitat de l’aire. Fins i tot ciutats com Londres on han introduït polítiques exigents de restriccions en la circulació de vehicles continuen incomplint els límits de qualitat de l’aire. El motiu d’aquesta situació és que es van minvar els esforços per reduir l’emissió de contaminants atmosfèrics locals enfront dels esforços per reduir els gasos amb efecte d’hivernacle. La situació actual és que el compliment d’uns valors de qualitat de l’aire no han estat acompanyats per les polítiques de reducció d’emissions que s’han anat dictant. Un exemple d’aquest fet és l’aposta que fa Europa l’any 2000 prioritzant l’ús del gasoil envers la gasolina. Una política fiscal que afavoreix la utilització del gasoil i sustentada en la política del canvi climàtic ha portat a bona part d’Europa a tenir un parc de vehicles altament dieselitzat. La tecnologia de la gasolina havia resolt els anys 90 els problemes de qualitat de l’aire pels hidrocarburs, NOx i el plom mitjançant la incorporació tecnològica del catalitzador de tres vies. Pel que fa a l’Estat l’any 2007 s’aprova la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, que estableix que d’acord amb la distribució de competències, l’Estat, el Govern de la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de més de 100.000 habitants, han d’adoptar plans d’actuació a les zones i aglomeracions on hi

Introducció 5

hagi superació dels valors límit de qualitat de l’aire amb la finalitat de restablir la qualitat de l’aire. L’article 24 del Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire, preveu que les entitats locals a instància de l’òrgan autonòmic competent hauran d’elaborar la part del pla de millora de la qualitat de l’aire autonòmic que, per motius de control de trànsit o altres circumstàncies, els correspon d’acord a llurs competències. 1.2. La contaminació atmosfèrica. Un problema local que afecta al 60% dels ciutadans de Catalunya La OMS informa que els nivells en la qualitat de l’aire de contaminants atmosfèrics com el NOx i PM10 poden generar problemes de salut a la població que hi està sotmesa. A Catalunya prop del 60% dels seus habitants viuen en zones on es superen els valors límit establerts per la UE. Per aquest motiu la Unió Europea ha tornat a incidir com a tema prioritari en les polítiques de millora de qualitat de l’aire. L’any 2013 s’ha declarat per la UE l’any de l’aire i els actes centrals de la Comunitat Europea aniran en pro a la reflexió de com cal reconduir aquesta situació. Mitjançant la Llei 22/1983 es va crear la Xarxa de Vigilància i de Previsió de la Contaminació Atmosfèrica a Catalunya (XVPCA), eina per avaluar la qualitat de l’aire, que va ser inicialment adscrita al departament amb competències de salut i posteriorment, l’any 1991, va ser traspassada al departament amb competències en matèria de medi ambient, mitjançant la Llei 4/1991, de 22 de març, de creació del Departament de Medi Ambient. Actualment aquestes competències recauen en el Departament de Territori i Sostenibilitat des de l’aprovació del Decret 200/2010, de 27 de desembre de creació denominació i determinació de l’àmbit de la competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, la relació amb el Departament de Salut així com els centres de recerca més emblemàtics de Catalunya en matèria de qualitat de l’aire i salut ha estat sempre una constant tal i com es reflexa en col·laboracions com ara l’estudi que va publicar l’any 2009 el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) sobre els beneficis que comportaria per a la salut dels 4 milions d’habitants de la Regió Metropolitana, la millora de la qualitat de l’aire. Cal tenir present que la qualitat de l’aire a Catalunya presenta una evolució constant, des de que es disposa de registres, cap a nivells de qualitat cada cop més bons, amb l’excepció en aquests darrers 10 anys dels contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) que si bé no han presentat la mateixa tendència a la millora que la resta de contaminants, tampoc han suposat un empitjorament dels valors reals mesurats. Els contaminants NO2 i PM10 superen el valor límit d’immissió a 40 municipis de la Regió metropolitana de Barcelona. Tot i tractar-se d’una contaminació local, amb afectació reduïda en extensió a Catalunya (725 km2 el 2,3 % de la superfície total), la població afectada supera els 4,3 milions d’habitants (el 60 % de la població). La contaminació atmosfèrica local, a diferència de la contaminació produïda per altres agents més globals com ara els gasos amb efecte d’hivernacle que poden tenir una afectació sobre el comportament del clima planetari, té un radi d’afectació de poca extensió territorial però suposa una afectació directa sobre la salut de les persones.

Introducció 6

Aquesta component local d’afectació sobre la salut dels contaminants atmosfèrics NO2 i PM10 fa que les accions a emprendre hagin de realitzar-se exactament en el mateix àmbit on es produeixen les emissions de contaminants i són respirades pels ciutadans. Per tant, difícilment es podran plantejar mecanismes de compensació d’emissions, com ara el mercat de drets d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle o bé els mecanismes flexibles de compensació en tercers països. Per tant, l’única manera de combatre la contaminació atmosfèrica local és actuant sobre els focus emissors de les zones afectades que arreu del món coincideixen amb aglomeracions urbanes econòmicament dinàmiques. Com a exemple, l’aprovació de la central tèrmica de cicle combinat de l’empresa Gas Natural SDG, SA ubicada al port de Barcelona, va recollir les mesures compensatòries de les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) que es relacionen a continuació:

- Substitució de 165 autobusos urbans per vehicles GNC - Muntatge de filtres SCRT a 552 autobusos - Ús de combustibles alternatius a 1 vaixell - Muntatge de filtres SCRT a 211 autobusos - Substitució de 6 autobusos Euro II i 2 autobusos Euro III per vehicles híbrids - Substitució de 120 autobusos diesel Euro II per 50 vehicles híbrids elèctric-

GNC, 40 vehicles híbrids elèctric-diesel i 30 vehicles de gas natural. Per dur a terme aquestes mesures l’empresa Gas Natural ha establert acords amb Transports Metropolitans de Barcelona, Entitat Metropolitana del Transport i Port de Barcelona. La central de cicle combinat només pot emetre anualment la quantitat de NOx que hagi compensat en cada període. 1.3. El perquè del Pla de millora de qualitat de l’ aire horitzó 2015 La redacció del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015 té com a objectiu assolir els nivells de qualitat de l’aire per a les partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) i el diòxid de nitrogen (NO2) que determina la legislació europea. Aquest objectiu se’ns dubte afavorirà també a les polítiques sanitàries de Catalunya atès que una millora en la qualitat de l’aire reverteix en una millora de la salut dels ciutadans. Pel que fa a les mesures a adoptar cal tenir present que aquestes afecten principalment a l’àmbit de la mobilitat de les persones i les mercaderies, així com als hàbits dels ciutadans sense que aquests hagin tingut senyals previs que els faci reconduir aquesta conducta en el sentit apropiat. La contaminació per NOx i PM10 és molt desconeguda pel públic en general, fins i tot en el moment actual on bona part dels països europeus es troben sota l’amenaça de sancions europees per la mala qualitat de l’aire. En aquests moments, els mitjans de comunicació continuen relacionant el CO2 amb imatges urbanes amb la típica boira de contaminació que generen els contaminants locals. La Generalitat de Catalunya ja està implementant mesures de millora de qualitat de l’aire, com és l’aprovació de la tarificació de peatges en funció de la contaminació urbana, la possibilitat d’accedir al carril VAO pels vehicles de baixes emissions urbanes o la recent aprovada categoria de distintiu de garantia de qualitat ambiental per a flotes de transport que, ha esdevingut la primera iniciativa d’etiquetatge ecològic reconegut a nivell europeu en incloure les flotes de transport.

Introducció 7

Tanmateix per veure els seus beneficis, cal la implicació dels ciutadans. Com a exemple, l’ocupació mitjana dels vehicles en la mobilitat dels dies feiners als accessos de Barcelona no supera el 1,2 usuaris, el que vol dir que de cada 5 vehicles només un porta a dues persones, la resta són ocupats només per el conductor. La reducció del temps del trajecte i l’estalvi de combustible no han estat motiu suficients per reconduir aquesta situació. Pel que fa a la fabricació de vehicles s’han fet molts esforços per reduir els gasos amb efecte d’hivernacle, fins i tot aquestes accions han suposat l’increment de contaminants locals, com l’NO2 que en condicions reals de circulació emeten valors per sobre de la normativa Euro. La Unió Europea no va fer cap reflexió sobre aquest aspecte fins l’any 2011. La realitat és que per a posar al mercat vehicles gasoil de menys emissions de NOx es necessitarà més temps del previst. També cal remarcar que els propis fabricants indiquen que fins al 2015 no serà possible i es qüestionen, fins i tot, si es podrà aconseguir en aquesta data si al mateix temps han d’assolir l’objectiu dels 95 gCO2/km per al 2020. En el marc regulatori caldrà replantejar els impostos que afecten al parc de vehicles i als combustibles. L’actual pla de millora de qualitat de l’aire de l’estat contempla la modificació de l’impost de circulació en funció de la contaminació urbana. El pla vol incidir amb la diversificació de combustibles més nets incentivant l’ús de Gas natural comprimit, el Gas liquat de petroli i el vehicle elèctric amb especial atenció a les motocicletes elèctriques per al transport de petita distància i pel gas natural liquat per a les llargues distàncies transeuropees (cal destacar que la zona de protecció especial per atmosfera contaminada es troba creuada per tres eixos viaris transeuropeus l’A2, l’AP7, C-16). L’objectiu és poder garantir per l’any 2015 d’una infraestructura de recàrrega que faci viable l’ús de vehicles amb combustibles alternatius. El transport ferroviari de mercaderies també té un pes important en el pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015. En els propers anys està planificat disposar dels enllaços del port de Barcelona i fer realitat l’eix del corredor ferroviari del mediterrani que haurà de permetre un canvi modal real de mercaderies, on en data actual no anem més enllà del 3% de quota modal ferroviària front el 10% de mitjana europea. 1.4. Figures de protecció aprovades per la Generali tat de Catalunya en matèria de qualitat de l’aire Atenent les dades de qualitat de l’aire i la normativa europea i catalana sobre protecció de l’ambient atmosfèric, en data 23 de maig de 2006, el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 226/2006, que declarava diferents municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona com a “Zones de Protecció Especial” de l’ambient atmosfèric pels contaminants diòxid de nitrogen (16 municipis) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (40 municipis). En data 10 de juliol de 2007, el Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 152/2007 va aprovar el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire 2007–2010, que recull 73 mesures que s’havien d’adoptar per millorar la qualitat de l’aire als 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona declarats zones de protecció especial. El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire 2007–2010, d’acord amb l’article 5 de les seves determinacions normatives, va expirar el 31 de desembre de 2009.

Introducció 8

En data 22 de desembre de 2009 mitjançant el Decret 203/2009, el Govern de la Generalitat de Catalunya va prorrogar el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire 2007–2010 fins a l’aprovació d’un nou pla. Analitzada l’evolució de les dades de qualitat de l’aire, el 31 de juliol de 2012 mitjançant l’Acord de Govern 82/2012, es declaren zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, pel contaminant diòxid de nitrogen, diversos municipis de les comarques del Baix Llobregat, del Vallès Occidental i del Vallès Oriental que anteriorment exclusivament estaven declarats zones de protecció especial per PM10 (24 municipis). Aquest document conforma el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015 que preveu les accions mínimes que s’han d’implantar a les zones declarades de protecció especial amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire d’aquestes àrees pel que fa a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres i el diòxid de nitrogen. Aquest document s’estructura en els capítols següents:

• Capítol I. Diagnosi de la qualitat de l’aire • Capítol II. Inventari d’emissions atmosfèriques • Capítol III. Mesures • Capítol IV. Escenaris d’emissions i d’immissions per a l’any 2015 • Capítol V. Seguiment de la implantació del Pla d’actuació per a la millora de la

qualitat de l’aire horitzó 2015

Independentment de les emissions dels focus contaminants, la dinàmica atmosfèrica i l’orografia del terreny també poden ajudar a empitjorar o millorar els nivells de qualitat de l’aire. El vent i la pluja milloren la qualitat de l’aire però certes situacions adverses d’estabilitat atmosfèrica persistent sovint caracteritzades per un anticicló de subsidència poden complicar la situació. El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015 preveu actuacions ambientals addicionals per a aquestes situacions a les que s’anomena situacions d’episodi ambiental de contaminació. L’activació d’aquests episodis es formularà per a uns nivells de qualitat de l’aire molt llunyans dels nivells que podrien generar un risc per a la salut i per tant, la seva activació no requerirà de mesures sanitàries addicionals a les habituals.

Introducció 9

2. Procés d’elaboració del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015 La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat és l'òrgan encarregat de l'elaboració d'aquest Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire horitzó 2015. El procés d’elaboració del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015 ha comptat amb diferents vies i espais de participació a fi de recollir la visió de múltiples actors i agents socials relacionats amb la temàtica. Es va obrir un procés públic de participació ciutadana, mitjançant el qual es van recollir i debatre propostes de mesures i accions que el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015 podria contemplar. També es va crear un espai per a la participació específica dels ens locals, es va constituir un consell d’experts i es van realitzar trobades amb agents sectorials específics. En relació amb la participació de l’àmbit local, es va organitzar una sessió específica de debat tècnic que va comptar amb la col·laboració de 36 representants municipals. L’objectiu d’aquesta sessió va ser identificar mesures eficients i tècnicament i econòmicament viables que poden adoptar-se pels ens locals. Es va constituir un consell d’experts com a espai de consulta i debat de les mesures amb persones de reconeguda experiència en l’àmbit tècnic, acadèmic, científic i de la salut. Durant el procés d’elaboració del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015, el consell es va reunir en quatre ocasions. També es van realitzar diverses trobades sectorials, que van permetre recollir la perspectiva del sector del transport i de representants automobilístics. Entre d’altres, es van organitzar les següents sessions:

• Jornada “Directrius del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015”, RACC, Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports. 2 de maig de 2011

• Jornada “Qualitat de l’aire: situació i alternatives”, Gas Natural, Direcció General de

Qualitat Ambiental. 12 de maig de 2011

• Jornada ”Ambientalització de les flotes de vehicles” Direcció General de Qualitat Ambiental, RACC. 14 de juny de 2011

Per poder redactar les propostes que afecten diversos organismes de la Generalitat de Catalunya, es van efectuar reunions interdepartamentals amb grups de treball específics per a cada àmbit del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015. Per altra banda, també es van mantenir reunions amb el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, on es va participar en la consulta i debat per l’elaboració del Plan Nacional de Mejora de la Calidad del Aire.

Introducció 10

2.1. El procés de participació ciutadana El procés de participació pública es va iniciar el mes de maig del 2011 amb la sessió de presentació d’una primera proposta de document que va reculli els àmbits de treball i les línies d’actuació del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015. Aquest va ser el document base del debat i es va elaborar a partir de reunions prèvies amb agents i actors socials clau. El procés va comptar amb diferents espais de participació, deliberació i informació compartida, tant presencials com virtuals. Concretament, es van organitzar dues sessions de debat tècnic (dies 25 i 26 de maig) adreçades a diversos actors socials, que van tenir interès en incidir en els continguts del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015. En les sessions de debat es van tractar els àmbits de transport terrestre i mobilitat, sector domèstic i serveis, i sensibilització, formació, informació i comunicació. Amb anterioritat a les sessions de debat, es van habilitar formularis en línea (del 5 de maig al 20 de maig), que estaven preparats per rebre propostes de mesures en tots els àmbits recollits en el del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015. Concretament, van estar disponibles 3 tipus de formularis en línia: a) Formulari de propostes de caràcter tècnic, per presentar propostes concretes amb un alt nivell de detall tècnic. b) Formulari de propostes de caràcter general, per enviar propostes més genèriques. c) Formulari de propostes dels ens locals, a través del qual els ens locals catalans podien enviar les seves propostes específiques. Com a suport del procés es va crear una adreça de correu electrònic forumairemesnet.tes@gencat.cat, i una pàgina web pròpia on es van publicar tots els documents i convocatòries del procés. Totes les propostes recollides durant el procés participatiu van ser valorades en la redacció del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015 i es van publicar al web. Amb tota aquesta documentació, es va redactar el document de retorn, on es va avaluar cadascuna de les propostes presentades en la redacció del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015.

Introducció 11

Diagrama del procés de participació pública del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015

Presentació pública dels resultats del procés, retorn i

document del Pla

FASE 0

Redacció document base

Març i abril 2011

Propostes de mesures i indicadors Maig 2011

Redacció del Pla Maig, juny i juliol 2011

Elaboració informe de resultats

Sessions de debat tècniques

Sessió de debat: 25 de maig Mobilitat Transport

Sessió de debat: 26 de maig Sector domèstic i serveis

Sensibilització

Presentació del Pla

Setembre 2011

Redacció del document base

Reunions amb actors i agents socials implicats

PROPOSTES DE MESURES I INDICADORS

Sessió de presentació del procés de participació i del document base

FASE 1

Inici del procés 5 maig 2011

S’obren els formularis en línia de propostes de mesures per al Pla

FASE 0

FASE 1

FASE 2

FASE 3

FASE 4

Redacció del Pla i del document de retorn

Introducció 12

2.2. Les xifres del procés El perfil dels participants en els diferents espais i vies de participació del procés va ser divers, comptant amb representants de les administracions públiques (en especial d’ajuntaments), del món empresarial, de l’àmbit científic, d’entitats ciutadanes i organitzacions, els quals van fer una gran aportació de propostes de mesures, mitjançant els formularis en línea, el correu electrònic o les mateixes sessions de debat. També va ser diversa la participació en els diferents espais del procés. A la sessió d’inici realitzada el 5 de maig de 2011, van participar 45 persones, i a les sessions de debat tècnic realitzades els 25 i 26 de maig de 2011, el nombre de participants va ser més dispar. A la primera sessió dedicada al transport terrestre i mobilitat van assistir 43 persones, a la segona sessió dedicada al sector domèstic i serveis i a la sensibilització, formació, informació i comunicació van assistir 22 persones. La participació mitjançant els formularis en línea o el correu electrònic va ser de 15 persones o entitats.

Sessió Data Lloc Assistents

Presentació del procés participatiu

05.05.2011 Barcelona 45

Formularis en línea i correu electrònic

05.05.2011 a 20.05.2011

En línea 15

Sessió 1. Transport terrestre i mobilitat

25.05.2011 Barcelona 43

Sessió 2. Sensibilització, formació, informació i comunicació i sector domèstic i serveis

26.05.2011 Barcelona 22

2.2.1. Perfil dels participants de les dues session s de debat

Sessió de debat Transports i Mobilitat

46%

19%

26%

9%

Administració

Entitats del tercer sector

Sector econòmic

Centre de recerca

Sessió Domestic, Sensibilització, Formació ...

54%

23%

18%5%

Administració

Entitats del tercer sector

Sector econòmic

Centre de recerca

Introducció 13

2.2.2. Les propostes rebudes Entre els diferents espais de participació, en total es van rebre 245 propostes de mesures i accions. Concretament, la distribució de les propostes segons la via que es va utilitzar per facilitar-les és la que s’indica a continuació: Els suggeriments que es van rebre a través del formulari en línia es distribueixen de la manera següent: Tècnic General Ens

locals TOTAL

Transport terrestre 2 36 20 58

Aeroport Barcelona-El Prat de Llobregat 1 1 2

Port de Barcelona 1 3 4

Indústria, combustió i cogeneració de potència ≤ 50 MWt

4 4

Generació elèctrica de potència > 50 MWt 0

Sector domèstic i serveis 3 3

Sensibilització, formació, informació i comunicació 1 9 10 20

Altres propostes 4 3 7

TOTAL 9 59 30 98

Propostes segons la via on es van realitzar

6%37%

20%

37%

Sessió 1

Sessió 2

Correu electrònic

Formularis en linea

Introducció 14

La classificació de les propostes per tipologies és: el 63% de les rebudes són de l’àmbit del transport terrestre i mobilitat, el 22% a l’àmbit de la sensibilització, formació, informació i comunicació, el 7% a sector domèstic i serveis i el 8% restant es reparteix entre la resta d’àmbits. Un cop valorades aquestes 245 propostes de mesures i accions se’n van incorporar al document base un 76%. Del 24% de les propostes no incorporades el 79% no eren objecte del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015 i el 21% no es podien implantar en el període 2011-2015.

Propostes de les mesures segons l'àmbit

63% 22%

4%

1% 1% 2%

7%Transport

Aeroport

Port

Activitats industrials

Domestic i Serveis

Sensibilització

Altres

Propostes de mesura

Incorporades 76%

No incorporades

24%

Mesures no incoporades

No viable en termini

d'execució del Pla 21%

No són objectiu

d'aquest Pla 79%

Introducció 15

2.3. Llistat d’entitats participants en el procés de participació

• Agència Energia Barcelona

• Agrupació de fabricants de ciment a Catalunya

• Agrupació de veïns de Can Sant Joan

• Ajuntament de Badalona

• Ajuntament de Barberà Vallès

• Ajuntament de Barcelona

• Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat

• Ajuntament de Ripollet

• Ajuntament de Terrassa

• Ajuntament de Viladecans

• AMPA Joan Miró

• Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC)

• Associació ibèrica de la Fotocatàlisis

• Associació La Forest

• Associació de persones afectades per patologies ambientals

• Associació per a la Promoció del Transport Públic

• AT Consultors

• ATM

• Barcelona Regional

• Campaña Respira Aspira

• Catalunya Camina

• Cementos Molins Industrial, SA

• Centro tècnico SEAT

• Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques (CIMALSA)

• Club EMAS

• Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB)

• Compañia Explotaciones Energeticas, SL (CELSA)

• Departament d'Economia i Coneixement, Generalitat de Catalunya

• Diputació de Barcelona

• Ecologistes en Acció de Catalunya

• Entitat Metropolitana Transport (EMT)

• Escola del benestar- soc llum

• Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona

• Fundació ECA (Bureau Veritas)

• Fundació privada iMat - Centre Tecnològic de la Construcció

Introducció 16

• Fundació RACC

• GRISC - UAB

• Grup DAMM

• ICAEN

• INSAMAKS SL

• Institut de diagnosi ambiental i Estudis de l’Aigua – Consell Superior d’investigacions científiques (IDAEA – CSIC)

• Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC)

• Lafarge Cementos

• Mediatec

• Port de Barcelona

• RACC

• Romero Gamero, SA

• Suministros de Arcilla

• Tractament i Selecció de Residus, SA (TERSA)

• Tractament Metropolità de Fangs, SL (METROFANG)

• UGT

• Vanapedal

• X3 Estudis Ambientals

• ZICLA