informe de l’estat del seguiment de les poblacions d...

Adianthus, consultoria ambiental. Aniol SL. Passeig de Barcelona 6, oficina 15, 17800 Olot. Tel: 972 27 60 68. Correu electrònic: [email protected]

www.adianthus.com 1

INFORME DE L’ESTAT DEL

SEGUIMENT DE LES POBLACIONS

D’AMFIBIS DEL PARC NATURAL

DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

2006


www.adianthus.com 2

Índex

1. Introducció

2. Mètode de treball

3. Resultats

4. Conclusions

5. Bibliografia

6. Annex 1. Mètode SAC

7. Annex 2. Fitxes SAC 2005-2006

8. Annex 3. Transectes Aiguamolls SAC

9. Annex 4. Fitxes carreteres 2005


www.adianthus.com 3

1. Introducció

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE) va encarregar l’any

2003 un estudi per estudiar com havien evolucionat les poblacions d’amfibis del

Parc en els darrers anys. En els primers informes (Garrigós 2003, Garrigós

2005) ja es donen dades de l’estat conegut de les poblacions d’amfibis i de la

impossibilitat de calcular una evolució d’aquestes poblacions, doncs l’únic

estudi quantitatiu històric no recollia el mètode de recollida de dades i per tant

no es va poder reproduir per comparar.

A partir de constatar el poc coneixement de les poblacions es va endegar

un nou mètode que ens permetés fer un seguiment anual i tenir dades fiables

en un futur.

Aquest mètode s’ha estès a tot Catalunya a partir d’aquesta iniciativa i

l’any 2006 ja ha comptat amb 46 transsectes de recompte, dos dels quals

cobreixen el PNAE.

Amb els 3 anys d’estudi fins ara, comencem a tenir dades per fer una

primeríssima observació de tendències poblacionals.


www.adianthus.com 4

2. Mètode de treball

Inicialment es van utilitzar tres mètodes de treball per obtenir dades

quantitatives, els transectes per carreteres, els censos auditius i els censos de

postes i larves.

El transectes de carreteres són els que venia realitzant la Universitat de

Barcelona per part de l’equip de Gustavo Llorente. Bàsicament es tracta del

seguiment de tots els individus atropellats i vistos a uns trams de carreteres i a

les seves cunetes. El mètode és estandarditzat per diversos trams de tot

Catalunya. Vegeu Garrigós 2005 per detalls del mètode.

Els censos auditius son el nou mètode dissenyat conjuntament amb la

Universitat de Barcelona, també amb l’equip de Gustavo Llorente.

A partir d’aquesta iniciativa s’ha promogut el Seguiment d’Amfibis de

Catalunya (SAC) del qual els Aiguamolls en son pioners amb dos transectes.

Aquests dos transectes cobreixen la totalitat del parc, un situat al nord de la

Muga i l’altre al sud. Als annexes 4, 5 i 6 trobareu respectivament una

descripció acurada del mètode de treball del SAC, les fitxes de treball i els

plànols dels transectes dels Aiguamolls del SAC.

Tornem a reproduir el mètode ja que l’experiència dels Aiguamolls i de les

13 estacions pilot escampades per tot Catalunya l’any 2005 ens van permetre

introduir millores en la metodologia per tal de poder generalitzar el seu ús a tot

Catalunya. Hem adaptat el mètode dels Aiguamolls per poder comparar les

dades del PNAE amb les de la resta del país.

Els censos de postes i larves es feien paral·lels als censos auditius, a les

mateixes estacions i pels mateixos dies en la mesura del possible. L’objectiu

d’aquests censos de postes i larves era completar dades sobre aquelles


www.adianthus.com 5

espècies que canten poc o fan a un volum molt baix i que per tant passarien

molt desapercebudes en aquests censos auditius. Aquestes espècies serien en

principi Bufo bufo, Discoglossus pictus, en menor grau Pelodytes punctatus i

totes les espècies d’urodels (tritons). Aquestes censos es realitzaven amb llum

de dia, als mateixos punts definits pels censos auditius i consistien en buscar

uns 50 metres amunt i avall del límit aquàtic de la zona de cens la presència de

larves o postes d’amfibis.

Aquests primers anys havíen de servir per optimitzar el mètode definitiu de

treball i triar si calia descartar-ne algun dels tres utilitzats inicialment.

Finalment, l’any 2006, ja només s’ha utilitzat el mètode auditiu, per la seva

senzillesa i potencialitat de donar resultats.


www.adianthus.com 6

3. Resultats Com ja es comentava en l’informes anterior els censos de postes i larves

van donar resultats quasi nuls i van requerir un esforç molt gran, més gran fins i

tot que els mateixos censos auditius i per tant ja es van desestimar com a

mètode vàlid per poder fer un seguiment senzill i barat de les poblacions

d’amfibis del PNAE.

Els censos de carreters es van realitzar el 30 d’abril, el 12 de maig i el 21

de maig del 2004 i el 5 de maig i el 26 de maig del 2005 amb els següents

resultats.

30/04/2004 IndividusBufo calamita 8 Discoglossus pictus 1 Amfibi indetermintat 3 Passer domesticus 1 Ficedula hypoleuca 2

12/05/2004 Bufo calamita 3 Hirundo rustica 1 Erinaceus europaeus 1

21/05/2004 Bufo calamita 2 Podarcis sp. 1 Malpolon monspesolanus 1

5/05/2005 Talpa europaea 1 Bufo bufo 1 Natrix maura 1

26/05/2005 Lacerta lepida 1 Pelobates cultripes 1

Com es pot observar les dades són també molt minses. L’any 2004 es va

decidir tornar a fer censos el 2005 degut al registre de 24 atropellaments que

es va considerar podien aportar certa informació. El 2005 només es van


www.adianthus.com 7

registrar 5 atropellaments i per tant es va decidir conjuntament amb la direcció

tècnica del parc de no insistir en aquest mètode doncs no podia aportar prou

dades per obtenir uns estadístics significatius amb el nivell d’esforç que s’hi

podia dedicar.

Descartats doncs els mètodes de postes i larves i els censos de carreteres

ens queda el mètode de censos auditius que està donant bons resultats i que

es confirma com un mètode fàcil, barat i que aporta moltes dades. L’anàlisi en

profunditat d’aquestes dades per part de l’equip de la Universitat de Barcelona

ens definirà la qualitat de les dades i del mètode per tal d’obtenir els resultats

desitjats.

El mètode dels censos auditius del 2005 definia 4 censos anuals, 3 a la

primavera i un de tardor. En aquest darrer cens de tardor, destinat a detectar

espècies que no s’haguessin pogut sentir a la primavera, quasi no es va

detectar cap individu a nivell del SAC a Catalunya i cap ni un als Aiguamolls de

l’Empordà. Això va ser degut a la irregularitat del cant de tardor dels amfibis,

molt més escàs i directament relacionat amb les condicions pluviomètriques. En

canvi el cant de primavera és més independent d’aquestes condicions i per tant

més adequat pels censos amb voluntaris que tenen un a disponibilitat de temps

reduïda. Aquest fet obligà a fer un darrer replanteig important del mètode i

definir 4 censos anuals, situats a la primera quinzena dels mesos de març,

abril, maig i juny.

A l’espera de fer la trobada de tècnics que analitzi els resultats del 2006

una modificació afegida al mètode seria registrar els cants del Xot, (Otus scops)

per la facilitat amb que es confon amb el Gripau paridor (Alytes obstetricans). Si

algun observador ha recollit dades incorrectes per la confusió de les dues

espècies es podria detectar amb la validació de dades que cal fer abans

d’incorporar les dades a la base de dades mestra. A més serà interessant tenir

les dades d’una au nocturna, insectívora i migradora transsahariana que es

troba en declivi al nostre país.


www.adianthus.com 8

Del 2004 al 2005 s’han realitzat 25 sortides de camp amb els següents

resultats:

Els totals sobre dies amb cants vol dir la comptabilització només d’aquells

dies que en alguna de les 10 estacions del transsecte s’ha escoltat com a

mínim un cant. D’aquesta manera anul·lem aquells dies que per fred o per estar

fora de temporada no s’escolta res de res. Així veiem que el percentatge

d’estacions amb cants de tots els censos és del 68%, i d’un 75% si només

comptem aquells dies on s’ha sentit alguna cosa i hem descartat els dies que

no canta res. Aquesta és una manera senzilla d’eliminar part de la variabilitat

ambiental i centrar-nos en les variabilitats poblacionals de cada espècie.

Amb aquest mateix criteri trobem que Hyla meridionalis es pot escoltar al

67% de les estacions de cens en dies normals, Rana perezzi en un 38% i Bufo

calamita en un 20%.

Només Hyla meridionalis s’ha pogut escoltar en 2 ocasions de les 25

possibles a les 10 estacions d’un itinerari en un mateix dia, en els dos casos al

circuit de Castelló.

També hem fet una petita anàlisi dels valors d’abundància de les 3

espècies més ben representades als censos. En aquest cas hem grafiat els

valors d’abundància dels tres millors mesos de cada any, i hem esclòs els

altres censos.

Total sortides de camp 25Total estacions censades 250Total estacions amb cants circuit Castelló 83 de 140 59%Total estacions amb cants circuit Sant Pere 75 de 110 68%Total estacions amb cants 158 de 250 63%Total estacions amb cants Castelló sobre dies amb cants 83 de 110 75%Total estacions amb cants Sant Pere sobre dies amb cants 75 de 100 75%Total estacions amb cants sobre dies amb cants 158 de 210 75%

Total estacions amb B.calamita sobre dies amb cants 41 de 210 20%Total estacions amb H.meridionalis sobre dies amb cants 140 de 210 67%Total estacions amb R.perezzi sobre dies amb cants 79 de 210 38%


www.adianthus.com 9

Abundàncies Circuit de Sant Pere Pescador

y = -0,0287x + 51,674R2 = 0,0058

y = 0,0643x - 72,971R2 = 0,0839

y = 0,3029x - 378,03R2 = 0,5095

0

5

10

15

20

25

abr -

04

mai g-

04

j uny-

04

j ul -

04

ag-04 set -

04

oct -

04

nov-

04

des-

04

gen-

05

f eb-

05

ma

r ç-05

abr -

05

mai g-

05

j uny-

05

j ul -

05

ag-05 set -

05

oct -

05

nov-

05

des-

05

gen-

06

f eb-

06

ma

r ç-06

abr -

06

mai g-

06

j uny-

06

Dates

Sum

a d'

abun

dànc

ies

Abundàncies Circuit de Castelló d'Empúries

y = -0,0021x + 100,75R2 = 0,0244

y = 0,0004x - 10,929R2 = 0,0063

y = 0,0058x - 220,6R2 = 0,5245

0

5

10

15

20

25

30

ab

r -

04

ma

i g-

04

j un

y-

04

j

ul -

04

ag-

04

s

et -

04

o

ct -

04

no

v-

04

de

s-

04

ge

n-

05

f e

b-

05

ma

r ç-

05

ab

r -

05

ma

i g-

05

j un

y-

05

j

ul -

05

ag-

05

s

et -

05

o

ct -

05

no

v-

05

de

s-

05

ge

n-

06

f e

b-

06

ma

r ç-

06

ab

r -

06

ma

i g-

06

j un

y-

06

Dates

Sum

a d'

abun

dànc

ies

Hyla meridionalis

Rana perezzi

Bufo calamita


www.adianthus.com

10

Resum de dades. Abundàncies totals de cada espècie per cada cens i nombre d’estacions amb presència de l’espècie per

a cada cens.

Totals 10 estacionsCircuit Castelló 24/02/04 10/03/04 05/04/04 25/05/04 21/07/04 06/10/04 09/03/05 30/04/05 27/05/05 07/10/05 14/03/06 19/04/06 12/05/06 12/06/06índex de Cant-Categories d'escoltaAlytes obstericansPelobates cultripes 1Bufo calamita 1 3 15 6 5 5Hyla meridionalis 18 3 25 22 11 22 23 5 21 19 16Rana perezi 4 6 4 3 1 6 5 4Rana temporariaPelodytes punctatus 2 2Bufo bufoDiscoglossus pictusEstacions amb cants 6 2 9 9 7 0 0 10 10 0 6 8 9 7Estacions amb Bufo calamita 1 0 3 0 0 0 0 0 0 0 6 5 4 3Estacions amb Hyla meridyonalis 6 2 9 9 6 0 0 10 10 0 4 8 9 6Estacions amb Rana perezzi 0 0 3 5 3 0 0 3 1 0 0 6 5 4

Totals 10 estacionsCircuit Sant Pere 05/03/04 07/04/04 28/05/04 28/07/04 10/03/05 23/04/05 01/06/05 15/03/06 13/04/06 15/05/06 22/06/06índex de Cant-Categories d'escoltaAlytes obstericansPelobates cultripes 1Bufo calamita 7 1 2 3 8 9 12Hyla meridionalis 14 9 19 16 20 18 5 12 11 18Rana perezi 2 7 10 6 7 10 1 5 10 12Rana temporariaPelodytes punctatusBufo bufoDiscoglossus pictusEstacions amb cants 5 7 9 9 0 10 10 5 7 5 8Estacions amb Bufo calamita 0 4 0 0 0 1 2 2 3 3 4Estacions amb Hyla meridyonalis 5 6 8 5 0 9 7 4 6 4 7Estacions amb Rana perezzi 2 6 7 6 0 5 9 1 5 4 4


www.adianthus.com

11

Tal com es va exposar de bon principi la significança estadística

d’aquestes dades només s’aconsegueix amb sèries de dades molt llargues,

que si be encara no es tenen si podem començar a visualitzar unes tendències

temporals a curt termini. Recordem que les poblacions d’amfibis son molt

erràtiques i es visualitzen en forma de dent de serra amb pujades i baixades

molt extremes (Semlitsch 2003). Aquestes tendències a curt termini no

impliquen doncs cap tendència a llarg termini.

Fet aquest aclariment s’observa en tots dos circuits el mateix patró, una

molt lleugera davallada de Hyla arborea, i uns augments lleugerament

superiors de Rana perezzi i encara un xic més marcat a Bufo calamita.


www.adianthus.com

12

4. Conclusions

A finals del 2005 ja es va definir la forma quasi definitiva del cens del SAC,

amb 4 censos primaverals a les primeres quinzenes de cada mes. Aquest

mètode ja només patirà petites modificacions de forma però no de contingut i

per tant ja estem utilitzant un mètode de treball a llarg termini que ha de

permetre al PNAE de fer un seguiment de les seves poblacions de granotes i

gripaus.

Tenim doncs un primers resultats que coincideixen entre els dos itineraris

de treball, amb lleugeres baixades de Hyla i lleugeres pujades de Rana i una

mica més de Bufo calamita. D’aquestes diferències només l’augment de Bufo

calamita es va percebre al camp. Aquest augment podria ser degut a la

primavera molt més plujosa del 2005 respecte a anys anteriors. De totes

maneres aquestes dades no s’han creuat amb dades meteorològiques i

aquesta podria ser una hipòtesi de treball per a futures anàlisis.

Aquestes dades son massa escasses per veure si aquestes tendències

son estadísticament significatives i calen alguns anys més de treball per

obtenir un conjunt de dades prou potents.

Actualment l’equip col·laborardor del projecte SAC a la Universitat de

Barcelona ja està treballant amb els mètodes estadístics que han de permetre

separar les variabilitats ambientals de temperatura, humitat i calendari i aïllar la

variabilitat poblacional que és el que ens interessa més de saber.


www.adianthus.com

13

5. Bibliografia

Bea, A.; Montori, A. i Pascual, X. (1994): Herpetofauna dels aiguamolls de

l’Empordà. P 359-407. A: Gosàlbez, J.; Serra, J. i Velasco, E. (Coords): Els

sistemes naturals dels aiguamolls de l’Empordà. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 13.

Carrera, D. (1999): Els amfibis del Parc Natural dels Aiguamolls de

l’Empordà: bioindicació i anàlisi ambiental. Projecte de llicenciatura en ciències

ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona.

Fèlix, J. i Marqués, E. (1985): Els culícids (Diptera Culicidae) en la dieta

dels anurs (Amphibia, Anura). Distribució, estatus i ecologia trófica dels amfibis

en els espais protegits dels Aiguamolls de l’Empordà (R.I.1). Informe inèdit,

Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter.

Garrigós, B. (2003). Informe de l’estat de les poblacions d’amfibis del Parc

Natural dels Aiguamolls de l’Empordà 2003-2004. No publicat.

Garrigós, B. (2005). Informe de l’estat de les poblacions d’amfibis del Parc

Natural dels Aiguamolls de l’Empordà 2004. No publicat.

Llorente, G.A.; Montori, A.; Santos, X. i Carretero, M.A. (1995): Atlas dels

amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Edicions el Brau, Figueres.

Semlitsch, D. Raymond. Editor (2003). Amphibian conservation.

Smithsonian Books , Washington.

Shirose, L. J.; Bishop, C.A.; MacDonald, C.J. i Brooks, R.J. (2002): Further

Validation Tests of an Amphibian Call Count Survey Technique in Ontario,

Canada. A: NAAMP III Archive. Patuxent Wildlife Research Center, Internet.

Vives-Balmaña, M.V. (1984): Els amfibis i els rèptils de Catalunya. Ketres

editora, Barcelona.


www.adianthus.com

14

Vives-Balmaña, M.V. i Martínez-Rica, J.P. (1987): Els Amfibis. P. 13-94. A:

Gosàlbez, J. (Coord.): Amfibis, rèptils i mamífers. Vol. 13. Història Natural dels

Països Catalans. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.


www.adianthus.com

15

6. Annex 1. Mètode SAC El mètode general consisteix en el cens auditiu de punts de mostreig o

estacions d’escolta.

EL TRANSECTE D’ESCOLTES

S’escollirà un transecte amb 10 estacions d’escolta, un punt a cada

quadrícula UTM de 1x1 quilòmetres. Aquestes estacions d’escolta estaran

separades entre elles per una distància lineal aproximada d’1 km1. Els punts

s’escullen al llarg d’una ruta de fàcil accés amb vehicle.

PERÍODES DE MOSTRATGE

El transecte seleccionat es repetirà quatre vegades anuals:

Primera prospecció: 1era. quinzena de Març

Segona prospecció: 1era. quinzena d’Abril

Tercera prospecció: 1era. quinzena de Maig

Quarta prospecció: 1era. quinzena de Juny.

HORARIS DE MOSTRATGE

Els transectes de cants es realitzaran a partir del capvespre, en absència de

llum solar, i durant les 3 o 4 primeres hores de foscor, ja que la majoria

d’amfibis presenten activitat crepuscular.

TEMPS DE MOSTRATGE

El mostrejador s’aproximarà en vehicle fins uns metres abans del punt

d’escolta, i posteriorment a peu fins a l’estació de cents, a uns 10 metres de

la bassa, riu o aiguamoll en cas de coincidir el punt d’escolta amb algun

d’aquests ambients. Aquesta precaució és necessària per no espantar els

amfibis, que deixen de cantar si se’ls molesta.

Un cop a lloc caldrà esperar fins a 5 minuts per que tot torni a la calma i es

reprenguin els cants que s’hagin pogut aturar.

1 En el cas que en el transecte escollit hi hagi punts d’aigua CLARAMENT INDIVIDUALITZABLES les distàncies entre ells poden ser menors


www.adianthus.com

16

El cens es realitzarà durant 5 minuts aproximadament, intentant separar cada una de

les espècies que estigui cantant.

RECOLLIDA DE DADES

Un cop definit el transecte d’escoltes es complimentaran per a cada estació

d’escolta, la Fitxa de Caracterització del Biòtop2.

Fitxa de Caracterització del Biòtop:

A cada prospecció de transecte s’haurà d’omplir una fitxa:

Fitxa general de transecte per a “Cens de Cants d’Anurs”.

2 Si durant la realització de les diferents prospeccions anuals s’observen alteracions i/o modificacions en el biòtop, s’ompliran noves Fitxes de Caracterització de Biòtop per tal d’anar actualitzant la base de dades informativa de cada estació d’escolta.


www.adianthus.com

17

En aquests punts d’escolta s’avaluen l’abundància de cada espècie segons la següent

escala:

0 – Absència de cants

1 – Es senten els cants de pocs individus. Perfectament reconeixibles els uns dels

altres, i separats en el temps.

2 – Es senten diversos individus. Encara podem reconèixer individus separats però

els seus cants es comencen a solapar els uns amb els altres.

3 – Un cor de molts individus. Tots els cants es solapen continuadament i no es

poden reconèixer els cants de cap individu en concret.

A cada lloc també es recullen dades ambientals. Cobertura del cel, vent i temperatura de

cada punt de mostreig. El cens només es fa amb vent inferior a 14 km/h, i condicions

normals (es descriuran en el mètode).

MATERIAL INDISPENSABLE

Cada grup de voluntaris que realitzin un itinerari d’escoltes, disposarà de les

fitxes necessàries per a totes les campanyes i un àudio CD amb els cants dels

anurs de Catalunya per a facilitar la identificació de cants i les possibles

confusions.


www.adianthus.com

18

POSSIBLES PROBLEMES

Durant els censos auditius poden sorgir diferents tipus de problemàtiques,

algunes relacionades amb el cant de les diferents espècies i d’altres

relacionades amb el mateix itinerari.

Dos exemples possibles a priori serien:

1. Problema d’audició i solapament de cors: Possible confusió de gripau

corredor (Bufo calamita) i reineta (Hyla meridionalis).

2. Granoteta de punt (Pelodytes punctatus): el seu tipus de cant pot quedar

fàcilment emmascarat o tapat per la resta de cors / cants.

Amb tot molts d’altres poden anar apareixent i per tal de calibrar bé la

metodologia cal compilar-los i aportar solucions.


www.adianthus.com

19

7. Annex 2. Fitxes SAC 2005-2006


www.adianthus.com

20

8. Annex 3. Transectes Aiguamolls SAC


www.adianthus.com

21


www.adianthus.com

22

9. Annex 4. Fitxes carreteres 2005

informe de l’estat del seguiment de les poblacions d...

Documents