agost 2017 · 2018-06-16 · i les oportunitats per situar la cultura al centre de la vida...

Pla de Cultura de les Illes Balears2017-2027. I fasePrimer document

Agost 2017

Índex

2. Metodologia i cronologia a. Equip de treballb. El Pla de Cultura i el seu procés participatiuc. Metologia del Pla de Culturad. Cronogramae. Metologia de les jornades de feina

44679

1. Presentació 3

3. Marc teòric 11

4. Diagnosi 12

5. Principis generals a. Mecanismes de supervisió i controlb. Principis i eixos estratègics

1. Cultura, educació i ciutadania -2. Creativitat, innovació i diversitat de les manifestacions culturals 3. Polítiques culturals i de proximitat4. Les economies de la cultura 5. Memòria i patrimoni6. Democratització i nova governança7. Projecció internacional i xarxes8. Igualtat de gènere 9. Joventut

1516161718192021222324

7. Conclusions 63

6. Accions del Pla de Cultura a. Elaboració del mapa d’equipaments culturals de les Illes Balearsb. Pla de millora dels equipaments públics de titularitat estatal gesionats per la Comunitat

1. Situació actual dels centes1.1. Arxiu del Regne de Mallorca1.2. Museu de Mallorca1.3. Biblioteca Pública de Palma (Can Sales)1.4. Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF)1.5. Biblioteca Pública i Arxiu de Maó1.6. Museu de Menorca1.7. Arxiu General de la Comunitat Autònoma

c. Pla de nous equipamentsd. Pla de lecturae. Pla de públicsf. Pla de línies públiques de subvencionsg. Pla d’indústries culturals i recercah. Participació, equilibre i cohesió territoriali. Cultura científica i tècnica. Foment de la recercaj. La llengua pròpia com a eina d’inclusió i cohesió socialk. Observatori Cultural i consell de la Cultural. Pla del jovent i la Culturam. Pla legislatiun. Pla del Patrimoni de les Illes

26272828303234373941424445495052545556575962

3

Pla de Culturade les Illes Balears2017-2027Primera fase

Els reptes que el PdeC vol assolir són:

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

El present Pla de Cultura (en endavant PdeC) neix com un instrument que pretén reflectir i reafirmar el compromís del Govern de les Illes Balears, en primer lloc amb els ciutadans i amb els diversos agents, públics i privats.

Aquest Pla vol esdevenir una eina i full de ruta al servei de la ciutadania en relació amb el disseny de les polítiques públiques que han d’orientar el present i el futur de les manifestacions culturals a les Illes Balears.

En aquest sentit, el PdeC es concep com una eina que ha de servir per contextualitzar i definir les polítiques culturals, com un document obert, avaluable, flexible i transformable, que cerca el consens, la seva viabilitat i la seva perdurabilitat. També, és l’acord marc que reflecteix el compromís del Govern de les Illes Balears en el desenvolupament d’unes línies estratègiques que tenen com a funció coordinar i concertar les actuacions, els recursos i les complicitats destinades a la producció i difusió cultural.

Fer de l’accés a la cultura i a la informació un dels eixos centrals de les polítiques públiques en general i de les culturals en particular.

Generar espais de diàleg i cooperació entre els ciutadans i entre els actors que configuren el teixit cultural de les Illes Balears.

Enfortir i intensificar els vincles entre educació i cultura.

Situar els hàbits i usos culturals en un lloc central de la vida quotidiana i ciutadana.

Promoure i donar suport a la recerca, al debat, a la investigació i a la creació, en els marcs del respecte per la diversitat, del desenvolupament de projectes transversals i de l’intercanvi i el diàleg entre illes, amb altres territoris de parla catalana i a tots els àmbits.

Posar els mitjans per garantir a la ciutadania l’accés democràtic als equipaments, generar espais de coparticipació i relacions de transparència i reciprocitat.

Fomentar les relacions de proximitat entre equipaments culturals públics i ciutadania, per tal d’establir noves formes de difusió de la informació i el patrimoni que custodien.

Crear les eines per garantir el compliment del PdeC i l’assoliment dels objectius a curt, mitjà i llarg termini: Observatori i Consell de la Cultura.

Fomentar els valors democràtics de solidaritat, respecte a la diversitat, a la discrepància i a la diferència, a través de la participació en la vida cultural.

Implicar la joventut en totes les polítiques culturals. Intentar que l’hàbit cultural formi part de la seva quotidianitat en arribar a l’edat adulta.

Els Plans estratègics que s’han d’impulsar a través d’aquest PdeC han d’establir les accions per aconseguir aquests deu enunciats.

Presentació 1

4


a. Equip de treball

Metodologia, equip redactor Document primer i calendari de treball

Direcció: Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears

Coordinació: Maria Pizà

Recollida de dades. Compilació del Document Zero i marc teòric: Begoña Méndez

Definició d’un Pla de Cultura: Begoña Méndez.

Assessorament: Berta Sureda.

Informes i recollida de dades: Joventut i polítiques juvenils: IB-Jove.

Participació i Memòria Democràtica: Direcció General de Participació i Memòria democràtica.

Clàusules laborals: Direcció General de Treball.

Equipaments públics: Secretaria General i Direcció General de Cultura Cap a la normalització lingüística.

Línies d’actuació: Direcció General de Política Lingüística

Indústries culturals i recerca: Direcció General d’Innovació i Recerca i Direcció General d’Indústria.

Orquestra Simfònica: Nous espais de relació amb els ciutadans.

Programa TalentIB: Institut d’Estudis Baleàrics (ILLENC)

Promoció exterior: IRL. Interlocutor: ILLENC

El Document inicial del Pla de Cultura vol ser el punt de partida del procés que impulsarà la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear amb l’objectiu d’obrir interrogants i qüestions, debatre, reflexionar, analitzar temàtiques i conceptes i elaborar noves propostes des d’una mirada crítica i alhora constructiva. Un procés que té l’objectiu d’implicar la ciutadania en la identificació dels reptes i les oportunitats per situar la cultura al centre de la vida quotidiana i implicar-la, per tant, en la creació de polítiques, estratègies i accions que suposin un canvi de paradigma i de model en la cultura de les Balears.

El procés vol garantir una participació oberta i plural i tindrà diverses fases i eines per agilitzar els debats i diàlegs entorn del Pla de Cultura.

b. El Pla de Cultura i el seu procés participatiu

2

5


1.

2.

3.

4.

5.

6.

PUNT DE PARTIDA El Document inicial del Pla de Cultura, que integra un diagnòstic recollint documentació prèvia i reunions amb agents i institucions culturals de diversos àmbits i territoris amb una primera proposta de línies estratègiques i mesures, que hauran de permetre un debat obert

DIFUSIÓ, INFORMACIÓ I PRIMERES JORNADES DE CONTRAST Presentació pública del Document inicial, difusió i informació a la ciutadania. Aquesta fase preveu una primera trobada per dur a terme un primer contrast amb agents culturals i socials. Agost 2017.

a. Presentació a la premsa del Document inicial dut a terme per l’equip de la Conselleria i en col·laboració amb diferents departaments de la resta de conselleries b. Primeres jornades obertes: tallers i conferències c. Conclusions de les jornades i modificació del redactat del Pla en funció d’aquestes

DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS El procés serà obert, tenint en compte la importància del treball interdepartamental de les diferents àrees del Govern, l’aportació clau d’agents sectorials i el teixit associatiu i l’apertura al conjunt de la ciutadania

a. Identificació de les línies estratègiques, que seran l’eix de treball de diversos grups de persones, representants institucionals i associacions amb les qual debatre i consensuar el Pla b. Creació del grup impulsor que articularà i proposarà els participants i metodologia de treball de les diferents taules que tindran com a objectiu l’anàlisi, el debat i l’elaboració de propostes c. Generar, a través de la web, un espai obert a aportacions de la ciutadania

ANÀLISI I PROCESSAMENT DE LES NOVES PROPOSTES Es recollirà tota la informació rebuda per les diferents vies, es modificarà i es completarà la redacció del Pla de Cultura

APROVACIÓ DEL PLA DE CULTURA

Compartir-lo amb els diferents grups participants en el procés

DIFUSIÓ I INFORMACIÓ Presentació pública del document final del Pla de Cultura


2

6


c. Metodologíadel Pla de Cultura

La metodologia utilitzada del Pla de Cultura (PdeC) es vehicularà i vertebrarà a través del mètode participatiu. Des dels inicis de l’elaboració d’aquest document s’ha optat per elaborar un Pla de consens amb tots els sectors culturals, tant públics com privats, per poder reflectir la pluralitat i diversitat existent dins el món cultural de les Illes Balears. Aquesta elecció ve motivada per diverses raons. En primer lloc, perquè es vol dotar el Pla de legitimitat i aprofundiment democràtic a l’hora de crear espais de consens ciutadà. En segon lloc, per poder enriquir el document en l’àmbit tècnic, però també teòric, tenint tant l’opinió dels tècnics i dels ciutadans com l’opinió dels altres agents culturals. S’ha mantingut i es mantindrà una actitud oberta a la incorporació de les esmenes de millora per què el text pugui esdevenir col·lectiu en tots els sentits.

Els avantatges de crear i fer una metodologia participativa són diversos, però es poden concretar en:

a) Els espais participatius, són alhora espais deliberatius, cosa que genera, sens dubte sinergies, i això fomenta la creativitat.

b) Els espais deliberatius plurals, alhora esdevenen una eina per a l’enriquiment de les parts implicades i això permet que siguin elements que permeten la innovació.

c) Les decisions que es prenguin fruit del que s’aporti en els processos participatius farà que guanyin legitimitat. En conseqüència, el Pla de Cultura resultant, serà més legítim, més democràtic que si no s’hagués elaborat mitjançant la participació plural i la recerca de consens ciutadà.

d) El Pla de Cultura representarà, doncs, un projecte col·lectiu i públic.

Alguns aspectes metodològics que s’han tengut en compte a l’hora de definir el plantejament, són els següents:

• Llenguatge clar i accessible: s’utilitzarà un llenguatge senzill per universalitzar la participació al procés de creació del Pla de Cultura, i no donar lloc a confusions motivades per interpretacions lingüístiques diferents.

• Finançament: cal deixar clar quin és el pressupost que es destinarà a cada acció concreta.

• Equilibri territorial: per garantir una participació territorialment igualitària es crearan grups de debat i de treball a totes les illes.


2

7



2

Actuacions prèvies: Recopilar informació general i dades (estadístiques, estudis, altres plans, etc).

1. Ordenar la informació d’acord amb les directrius marcades per a la redacció del PdeC.

2. Analitzar la situació per segments (DAFO sectoritzat)

3. Estructurar el PdeC

4. Elaborar els diversos apartats del Document Primer.

Abril - juliol 2017

• Recollida i revisió de les dades existents.

• Entrevistes amb entitats, representants públics, agents culturals i ciutadans d’àmbits diversos.

• Elaboració del diagnòstic de la situació actual de la cultura a les Illes Balears.

• Identificació dels grans objectius i reptes.

• Recollida de primeres propostes i mesures.

• Aplicació de les primeres actuacions en el context del PdeC. (desenvolupades en cada punt)

Agost - novembre 2017

• Primera fase del procés participatiu: preparació de les Jornades de treball del Pla de Cultura de les Illes Balears: conferències, trobades i tallers. Disseny i organització de les Primeres Jornades del procés participatiu: “Nous Relats per a les polítiques culturals a les Illes Balears”.

• Presentació pública del programa i de les taules de les Jornades de treball per elaborar i desenvolupar el PdeC.

Novembre 2017 – Març 2018

• Desenvolupament de taules de treball i elaboració de propostes a l’entorn dels objectius estratègics, les mesures i els programes.

• Recollida i anàlisi dels acords presos a partir de les propostes de les taules de treball

d. Cronograma

8


Abril– Juny 2018

• Redacció actualitzada del nou esborrany de PdeC.

• Segona fase de les taules de treball: tancament col·lectiu de la nova redacció.

• Redacció definitiva del PdeC i establiment dels indicadors per a l’avaluació i l’actualització del grau de compliment.

Juliol- Setembre 2018

• Espai de consens polític.

Octubre 2018

• Presentació pública del document final. Pla de Cultura (PdeC).

En la fase que va des d’abril fins a juliol del 2017, hi ha hagut la presa de contacte amb el teixit cultural: associacions, entitats, agents culturals (formals o informals) i també representants públics. En aquest sentit, s’han recollit en el present document les conclusions de les prioritats marcades per consells insulars i ajuntament.

Aquesta primera fase té dos objectius necessaris i imprescindibles: permetre que es pugui assolir un coneixement més ampli i profund de la realitat (en aquest cas, la realitat cultural de les Illes Balears). En segon lloc la possibilitat de recollir les primeres propostes en relació amb el que ha de ser el Pla de Cultura. També crea un clima necessari a l’hora de constituir els espais de participació i/o de deliberació en els quals s’elaborarà el Pla.

Aquests espais participatius es concreten a les Primeres Jornades Participatives (a la tardor del 2017). Es duran a terme conferències, trobades i tallers. Aquestes accions hauran de ser prou amplies,i prou representatives.

Si la primer fase, la de l’entrevista i la de presa de contacte amb el sector cultural es podria anomenar, d’informació (la Conselleria de Cultura, Participació i Esports informa el teixit de les seves intencions d’engegar un Pla de Cultura), ara en la segona s’entra en una fase superior: el de la creació d’espais de deliberació i decisió conjunta. Aquest és un espai superior i imprescindible perquè el procés participatiu sigui real, representatiu, dotat de més legitimitat democràtica que ha de portar a una decisió conjunta i s’adopten o plantegen els mecanismes per a la seva posada en pràctica.

En el cronograma que s’ha elaborat, s’entra a partir d’aquí en una fase executiva del Pla. Es desenvolupen les taules de treball, les propostes i, es prenen decisions necessàries per a la redacció posterior. Deliberació -recerca de consensos-acords-Tasca d’elaboració/redacció del Pla.


Temporalització

2

9



Aquest Pla, des del punt de vista de la participació té una qüestió clara: resulta important dissenyar amb molta cura els espais participatius i les seves característiques, que tenguin mitjans efectius per al seu funcionament i, aconseguir-ne un funcionament àgil i eficaç. Però és imprescindible que siguin espais de veritable representació d’una societat plural. Si no hi ha mecanismes clars, transparents i decidits per facilitar la veritable representació de la ciutadania, les decisions que es prenguin mai no seran veritablement representatives.

Sovint hi ha una tendència a identificar la societat civil amb aquella franja de la població que està organitzada, bàsicament en associacions. És a dir, un dels mecanismes de canalització i de vertebració de les inquietuds i interessos d’una societat es fa mitjançant el món associatiu en les seves diferents variants (és el que podem anomenar una societat civil organitzada). Aquesta franja de la població és representativa, però no és l’única. Per això, el Pla de Cultura de les Illes Balears serà prou obert per possibilitar la participació de les persones a títol individual (amb formats oberts i assequibles).

D’altra banda, també té present la qüestió territorial. És a dir, el territori reflecteix la diversitat dels grups humans que hi viuen o hi desenvolupen les seves activitats vitals. En l’àmbit municipal això resulta un aspecte ben visible perquè els barris són el resultat d’uns processos humans, socials, econòmics, urbanístics i polítics que han perfilat la seva identitat actual. A tall d’exemple, els interessos i inquietuds de la ciutadania d’una o d’altra barriada de la mateixa ciutat poden ser diferents i fins i tot divergents. Aquesta consideració es pot extrapolar més enllà de l’àmbit municipal i incorporarà representants de tots els territoris de la comunitat autònoma.

En conseqüència cal equilibrar dins els processos de participació ciutadana la societat civil organitzada (o associada, agrupada), també la ciutadania que no hi està i en tercer lloc la diversitat que es reflecteix des del punt de vista territorial.

Nous relats per a les polítiques culturals a les Illes Balears: Jornades de debat i reflexió en el marc de l’elaboració del Pla de Cultura.

Aquestes Jornades obren el procés participatiu que impulsarà la Conselleria de Cultura, Participació i Esports de les Illes Balears amb l’objectiu d’obrir interrogants i qüestions per al debat i la reflexió, així com per analitzar temàtiques i conceptes, i elaborar noves propostes d’actuació des d’una mirada crítica i alhora constructiva.

Les Jornades estan previstes per a la tardor de 2017 i s’organitzaran seguint aquestes línies generals:

• La participació dels ciutadans en les Jornades de treball serà de lliure accés, prèvia sol·licitud en línia que es farà a través de la pàgina de Participació de la Conselleria.

2

e. Metodologia de les jornades de feina.Tardor 2017

10



• Creació d’una pàgina web per ampliar el procés participatiu, compartir documents, enllaços, propostes i comentaris. Aquest espai, a més, servirà per fer el seguiment en línia de les jornades, així com per anar informant i publicant les diverses passes que es produeixen en l’elaboració del Pla de Cultura.

• Les Jornades de participació i treball es duran a terme en col·laboració amb els consells insulars i la seva complicitat i estaran estructurades en quatre tardes, per garantir el màxim nombre de persones assistents i fer possible que els ciutadans que ho vulguin, puguin participar en més d’una taula de treball.

• El procés s’organitzarà per taules de treball; cada taula girarà a l’entorn d’una de les línies estratègiques que preveu el Document inicial del Pla de Cultura.

• Cada dia de treball es centrarà en dues línies estratègiques, excepte el primer dia, que s’obrirà amb una única taula. Cada línia estratègica tendrà un mínim d’una taula per illa i un màxim de tres taules, en funció de les inscripcions. Com a mínim, en total, hi haurà tres taules per línia estratègica: una a Mallorca, una a Menorca, una a Eivissa i una a Formentera.

• Cada taula estarà organitzada a l’entorn d’un coordinador, i disposarà també d’un relator. Cada grup estarà format per un màxim de dotze participants.

• Cada jornada de feina disposarà també d’un relator gràfic.

• Cada dia la jornada de treball s’obrirà amb una conferència de lliure accés, de 25 minuts i amb un debat posterior obert al públic, que servirà per encetar temes relacionats amb la jornada de feina.

• Les illes estaran comunicades a través de la xarxa i de connexions per reproducció en temps real.

• L’espai triat a Mallorca és l’Arxiu del Regne de Mallorca (ARM); la Biblioteca de Maó, a Menorca, el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF) a Eivissa i la Biblioteca de Sant Francesc en el cas de Formentera.

2

11


Marc teòric

El PdeC neix amb voluntat de consens i perdurabilitat, que no ha de ser incompatible amb l’actualització periòdica i regular.

El PdeC concep la cultura com a un dret irrenunciable, com a bé públic i comú, i com a forma de vida col·lectiva. En aquest context, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, juntament amb la resta de conselleries i d’institucions públiques, ha de vetllar per l’accés de la ciutadania a la informació, la cultura i als béns culturals i ha de fomentar el desenvolupament de processos culturals per a la gent i amb la gent. Gran part dels darrers debats socials i polítics han situat la cultura i el desenvolupament de polítiques culturals en el centre de les prioritats i de les necessitats. Però aquest debat s’ha de materialitzar en la pràctica. Aquest fet és una oportunitat per pensar-nos críticament com a societat, alhora que és útil per reconfigurar els lligams que, a llarg termini, volem establir entre ciutadania, educació, territori, història, art i cultura. El document present creu en la cultura com un espai de confluència, de diàleg i de trobada amb l’altre, com una forma d’acció col·lectiva, on la diversitat dialoga sobre la base del respecte, el reconeixement i la solidaritat, alhora que contribueix a enfortir el teixit social i els valors comunitaris. Des d’aquesta perspectiva, el PdeC es fonamenta sobre la base dels següents propòsits:

3

1.

2.

3.

4.

5.

Garantir un ecosistema cultural equilibrat, on el teixit cultural de base, les indústries creatives, les iniciatives que proposen noves formes d’economia en cultura i el mapa d’institucions públiques i privades, conformin un escenari cultural plural, divers, lliure, dinàmic.

Establir les condicions adequades per a la investigació, la creació, l’experimentació, la producció, la difusió i la participació activa en la vida cultural de la nostra societat.

Respectar, reconèixer i valorar la tasca dels creadors, els agents i els diversos actors que treballen en l’àmbit de la cultura.

Situar la cultura en el centre de la vida quotidiana de tota la ciutadania: superar les nocions del ciutadà com a consumidor i promoure la seva participació activa, com a motor de canvi i de desenvolupament social.

Entendre els beneficis que les activitats culturals generen en termes de retorn social: millorar l’accessibilitat dels ciutadans i ciutadanes a la cultura, garantir la capacitat de realització i consolidació dels projectes.

12


Diagnosi

Per poder obtenir una imatge completa de la situació actual de la cultura a les Illes Balears, s’ha optat per l’anàlisi descriptiva DAFO. Aquest mecanisme permet tenir una visió general dels punts forts i febles en el moment de l’elaboració del Pla, assenyalant així quins són els reptes als quals ha fer front el document present i establir una temporalització d’objectius.

En aquest sentit, s’han utilitzat diverses fonts:

· Dades aportades pels equipaments públics i els diferents departaments de la Conselleria.

· Dades aportades per altres entitats i institucions.

· Dades estadístiques com ara variables qualitatives extretes de les entrevistes dutes a termes que han estat fonamentals per aprofundir en el coneixement de la situació de la cultura i de les polítiques culturals que es poden desenvolupar des de l’àmbit autonòmic.

L’anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) permet distingir entre els punts febles i forts interns i també (debilitats i fortaleses) i externs (amenaces i oportunitats).

Cal dir que aquesta anàlisi DAFO s’anirà completant a mesura que vagi avançant el projecte, ja que ara mateix el present document és el punt de partida del Pla de Cultura, i que es preveu una major indagació i concreció de les diferents variables plantejades.

Punts forts 1.

2.

3.

4.

5.

Les particularitats de la nostra llengua i cultura pròpies, marquen un fet diferencial com a potenciadors dels valors culturals.

Les Illes Balears formen part d’un territori amb una llengua i cultura pròpies. L’actitud social general en relació amb aquest fet, és receptiva i participativa en grans sectors.

La creació artística a les Illes Balears és de qualitat elevada, disposant d’artistes que suposen un referent internacional.

L’entorn paisatgístic i patrimonial té un gran potencial per a la pròpia creació artística i la seva difusió.

La Ràdio Televisió Pública de les Illes Balears (IB3) és un ens autònom gestionat per persones independents que han posat la cultura com a valor primordial en els continguts. Garantir una informació veraç, independent i un model de televisió pública plural, obert, lliure i democràtic, és una de les eines més potents que pot i ha de tenir una societat lliure, democràtica i madura.

4

13


Diagnosi 4

6.

7.

Les Illes Balears són una terra d’acollida i d’aquesta manera hi conviuen cultures molt diverses que enriqueixen el teixit sociocultural de les Illes. La llengua catalana, com a llengua pròpia de les Illes, i la cultura pròpia, així com el sentiment d’identitat amb el país d’acollida, han d’esdevenir eines d’integració i cohesió social.

Les Illes Balears disposen d’un total de 3.583 béns inscrits com a Béns d’Interès Cultural (BIC). La gestió d’aquests béns és competència dels consells insulars.

Necessitat de crear un observatori de la cultura de les Illes Balears per a poder tenir una compilació exhaustiva d’estadístiques que descriguin el sector cultural

Necessitat de crear un mapa d’equipaments culturals de les Illes Balears

Utilitzar les xarxes socials com a eina de proximitat amb la ciutadania i poder crear teixits d’informació com a instrument estratègic per potenciar la presència, prestigi i coneixement internacional de les Illes Balears i la nostra llengua i cultura.

Reforçar la transparència de les comissions independents de valoració i de programació per als projectes que reben suport institucional.

Establir mesures per fer dels patronats, institucions més accessibles, democràtiques i transparents.

Establir clàusules laborals, lingüístiques i de gènere com a requisits per a les empreses culturals que volen accedir als ajuts públics o establir contractes amb l’Administració.

Establir sistemes de control i anàlisi del retorn social de les activitats culturals fetes amb subvencions públiques, per analitzar, avaluar i millorar cada una de les línies d’ajuts establertes.

Les Illes Balears, són a la cua dels llocs visitats per turistes residents a l’Estat espanyol per motius culturals, representen tan sols un 0’8% (any 2015) dels viatges totals que es fan a les Illes Balears.

Només un 3% del total de les empreses establertes a les Illes Balears es dediquen a l’activitat econòmica cultural (any 2016)

Només un 3% dels ciutadans de les Illes Balears estan ocupats dins el sector cultural (any 2015)

Oportunitats

Punts febles

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

1.

2.

3.

14


Diagnosi 4

4.

5.

La despesa mitjana per habitant en relació amb consum cultural no és de les més elevades de l’Estat espanyol, i són 287€, la majoria destinats a “equipos y accesorios audiovisuales de tratamiento de la información e Internet”

Les Illes Balears estan molt per davall en comparació amb altres comunitat en el fet de disposar de museus i col·leccions museogràfiques, en total 57.

No tots els ciutadans tenen un accés a la cultura fàcil i lliure.

Molts artistes i professionals de la creació es traslladen a altres indrets que disposen d’una major indústria cultural que la que tenim a les Illes Balears, per ampliar els seus horitzons i oportunitats professionals

La pirateria i la multiplicitat d’ofertes d’oci actuen en algunes ocasions com a barrera per poder accedir a continguts de més qualitat

Els idiomes d’ús preferent per als “consumidors” de cultura són el castellà i l’anglès, relegant així el català a un ús més minoritari

La majoria de produccions culturals estan fetes per homes i com a agents protagonistes el gènere masculí és també majoritari, reproduint estereotips de gènere que dificulten el tracte igualitari entre homes i dones

Existeix una gran colonització cultural en el sentit que les cultures que disposen d’una major infraestructura i de poders fàctics més forts, tenen major capacitat expansiva a diferència de la cultura pròpia de les Illes Balears

La diversitat cultural existent a les Illes Balears demana polítiques d’inclusió i de cohesió social emprant la llengua i la cultura pròpia de les Illes com a eines d’inclusió i cohesió.

Baix nivell en els hàbits de lectura i compra de llibres respecte a altres ciutats de l’Estat espanyol.

Manca de reconeixement social a la indústria cultural com a element dinamitzador de la societat i l’economia illenca, creadora de llocs de feina i d’activitat.

Precarització dels llocs de feina del sector cultural a causa de la precarietat dels pressuposts públics dedicats a cultura.

Amenaces 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

15


La diagnosi feta ha servit per poder contextualitzar les línies mestres que han de guiar el desenvolupament del PdeC, i que són: la vinculació de la cultura amb l’educació, el foment de les cultures de proximitat i de projectes que garanteixin un retorn social, la necessitat d’espais per a la recerca i la creació artístiques, les noves governances lligades a una gestió cultural transparent i la projecció internacional i en xarxa. Aquestes línies estratègiques estan articulades al voltant de set eixos que atorguen unitat i coherència als objectius que vol assolir el Pla.

El Pla de Cultura s’haurà de guiar per una sèrie de principis generals que impregnaran i contextualitzaran qualsevol activitat impulsada per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports o qualsevol activitat que d’alguna manera rebi el suport de la Conselleria.

El Govern haurà d’arbitrar mecanismes de supervisió per garantir que qualsevol activitat amb suport públic compleixi i respecti aquests principis bàsics.

La transparència i la participació: la rendició de comptes a la ciutadania per part de les institucions, l’accessibilitat, el diàleg i la comunicació.

El dret a l’accés a la cultura i la informació. És obligació de les institucions públiques garantir el dret dels ciutadans a l’accés a la informació i a la cultura dins el marc competencial de cada una i en col·laboració amb la resta.

Les bones pràctiques: la redacció i l’aplicació de codis ètics, el respecte per les condicions de treball dels artistes i dels diversos agents que treballen en l’àmbit de la cultura.

La llengua com a element d’integració i cohesió social: la promoció i la normalització de la llengua catalana en el dia a dia i en tots els àmbits de la vida illenca, com a element d’integració i de cohesió social, ha de ser un dels eixos bàsics del Pla i de les polítiques del Govern.

La sostenibilitat, l’equilibri i la redistribució: l’articulació d’un sistema cultural sostenible i equilibrat, on el teixit cultural de base, les institucions públiques i les iniciatives privades conformin un espai amb condicions adequades per a la investigació, la creació, la producció, la difusió i la distribució localment i globalment.

La igualtat de gènere: la visibilitat de la dona en els espais públics d’intervenció política, la presència equilibrada de la dona en els àmbits culturals, la visibilització del seu paper en la història i en el desenvolupament de les societats i de la cultura, són reptes responsabilitats que s’han de traduir, com la resta d’aquests set punts, en iniciatives concretes i temporalitzades. En aquest sentit, les activitats encaminades a donar visibilitat a la meitat de la població silenciada històricament, tendran prioritat a l’hora de rebre el suport institucional.

Exemple: suport institucional a la producció del documental Milicianes.

a. Mecanismes de supervisió i control

Principis generals 5

16


La inclusió social: la garantia de l’accés a la cultura dels col·lectius que es troben en risc d’exclusió social i la consideració de la cultura com a motor del canvi social. Gestionar la realitat multicultural que es viu actualment a les Illes Balears a través d’eines de cohesió social que respectin i integrin les diferents cultures, dins l’ampli concepte de cultura de les Illes Balears.

A continuació es relacionen els punts de partida que es fixen en aquest primer document del Pla de Cultura, que han de servir de base teòrica per articular el procés d’elaboració del Pla:

Dues de les qüestions més debatudes en els grans fòrums europeus de la cultura són, d’una banda, els vincles entre cultura i educació; d’una altra, les dificultats, per part de les institucions responsables, de coordinar polítiques culturals i educatives. Si bé existeixen iniciatives didàctiques concretes per apropar l’art i la cultura a les escoles, és necessari desenvolupar projectes que prevegin les relacions entre escola i cultura des d’un punt de vista estructural: l’educació és una eina fonamental per garantir la participació activa de la ciutadania en la vida cultural. Les relacions educació-cultura tenen un impacte directe en la ciutadania, ja que:

• Produeixen un conjunt de sabers fonamentals per comprendre i actuar en el món

• Promouen les pràctiques culturals i artístiques com a hàbits quotidians

• Posen en contacte els estudiants amb la tradició cultural i artística del territori

• Promouen la valoració, el respecte i el conreu de les manifestacions culturals i artístiques

• Alhora, els vincles entre educació i cultura han de garantir l’accés dels ciutadans a les eines tecnològiques perquè són clau en les societats de la informació del segle XXI.

Objectius

b1. Cultura, educació i ciutadania

b. Principis i eixos estratègics

Principis generals 5

Crear un espai de treball i col·laboració entre organitzacions públiques (conjuntament amb la Conselleria d’Educació i Universitats), privades o comunitàries, dels àmbits culturals i educatius, per introduir les pràctiques artístiques i culturals en els programes educatius.

Donar suport a projectes i iniciatives que estableixin relacions entre escola, cultura i societat.

Fomentar els marcs de col·laboració entre museus, creadors, associacions i centres educatius, per dur endavant projectes artístics i culturals en diferents àmbits educatius i formatius.

1.

2.

3.

17


Les noves polítiques culturals es fonamenten en el reconeixement de la heterogeneïtat i de la riquesa del teixit cultural i creatiu de les Illes Balears. Les manifestacions culturals han augmentat radicalment en el context de l’era digital, i de la mateixa manera ho han fet les seves possibilitats de difusió, extensibles a la geografia mundial en xarxa. El mitjà digital ha esdevingut fonamental per a la creativitat i per a la innovació, alhora que s’ha convertit en un entorn clau per a la relació entre artistes, agents culturals i usuaris; Per això, cal aprofitar, potenciar i eixamplar les possibilitats que l’entorn digital ofereix com a porta d’accés al patrimoni, a la memòria i a la història, així com a la cultura i el coneixement.

D’altra banda, la generació i promoció d’espais físics i digitals destinats a la col·laboració entre creadors, comunitats científiques i acadèmiques i ciutadania pot contribuir decisivament a la configuració de nous models d’innovació i d’accessibilitat culturals.

És igualment necessari vetllar per la pluralitat de les expressions artístiques i de les produccions culturals, i fomentar la valoració i el respecte de la diversitat i de la diferència com a font d’enriquiment dels individus i de les societats. Per això, és també una tasca fonamental del present PdeC crear, impulsar i donar suport a plataformes i iniciatives que promouen la recerca, l’experimentació i la creativitat en l’àmbit de les pràctiques artístiques contemporànies.

Cal destacar també que es treballarà per a la promoció i la normalització de la llengua catalana com a vehicle de cultura, com a eina de construcció de les identitats individuals i col·lectives i com a element d’integració i de cohesió social dins una societat culturalment diversa.

Objectius

b2. Creativitat, innovació i diversitat de les manifestacions culturals

5

Facilitar el desenvolupament d’espais laboratori oberts on es generin aliances entre creació, recerca, empresa, organitzacions científiques i acadèmiques per a impulsar la innovació

Generar eines per facilitar la recerca, l’experimentació i la creació, i fomentar la creació artística de base.

Entendre i fomentar la diversitat i la diferència de les expressions artístiques com a reflex de la societat i com a valor transformador i de cohesió social.

1.

2.

3.

Principis generals

18


Per garantir l’accés de la ciutadania als béns, produccions, processos i expressions culturals desplegades pels equipaments i les entitats de les Illes Balears, és fonamental reforçar les xarxes d’equipaments i potenciar i valorar les iniciatives culturals de proximitat. El Govern ha d’impulsar accions directes per resoldre mancances i treballar per l’equilibri territorial del mapa d’equipaments culturals. A més, ha d’exercir el paper de facilitador i acompanyant dels projectes culturals destinats a la comunitat que ciutadans, agents o entitats desenvolupen en el marc de les polítiques de proximitat.

El PdeC considera essencial donar suport als processos comunitaris que lluiten per la generació d’espais col·lectius de construcció de la cultura i del coneixement. Contra la idea del ciutadà com a consumidor i de cultura com a recurs o producte de consum cal:

• Recuperar els vincles entre cultura, vida quotidiana i ciutadania.

• Repensar la cultura com a eina creativa per exercir la vida.

• Concebre la cultura com el conjunt de projectes oberts i col·lectius que són el resultat de la pràctica i l’acció ciutadana.

• Reivindicar la capacitat dels ciutadans d’actuar i d’incidir en les formes de vida de la seva comunitat.

Objectius

b3. Polítiques culturals de proximitat

5

Facilitar i democratitzar l’accés als béns i als serveis culturals i a les eines de construcció del coneixement, gestionant la cultura des d’una visió comunitària.

Millorar els recursos dels equipaments de proximitat: biblioteques, ateneus, cases o centres de cultura, així com projectes i iniciatives arrelats al territori. Exemple: Programa temporalitzat de dotació de noves places.

Promoure i facilitar les pràctiques culturals col·lectives i comunitàries.

Elaborar el mapa d’equipaments i iniciatives de proximitat i treballar per l’equilibri territorial.

Afavorir dinàmiques culturals de proximitat, lligades a la vida quotidiana. Exemple: Programa de musicoteràpia i altres impulsat per l’OSIB

Establir programes culturals d’inclusió social. Contribuir a visibilitzar i normalitzar la diversitat.

Donar suport a les iniciatives culturals que sorgeixen de les necessitats reals de les comunitats diverses que conformen la societat.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

Principis generals

19


El model de cultura fonamentat en la seva capacitat per produir beneficis econòmics ha estat àmpliament desbordat i superat. Més enllà de les propostes empresarials de les indústries culturals tradicionals, la societat civil ha impulsat noves formes d’organització del treball i de producció empresarial que no valoren les seves activitats exclusivament en termes de guany econòmic, sinó que introdueixen d’altres indicadors avaluadors d’ordre sociocultural, com el retorn social, l’impacte de la seva activitat en el teixit social, el foment de la diversitat cultural i la promoció de les expressions culturals heterogènies.

En el context d’unes relacions complexes entre economia i cultura, les polítiques culturals han de dirigir els seus esforços a enfortir el teixit cultural existent, però també a promoure i a afavorir l’emergència i la incorporació al teixit de noves maneres d’entendre les relacions entre economia i cultura; es tracta de fomentar i de donar suport a les iniciatives empresarials que proposen dinàmiques cooperatives o noves formes d’organització.

La clau es troba en la desmercantilització dels discursos sobre la cultura i en l’afavoriment d’altres models econòmics lligats al benefici social.

Objectius

b4. Les economies de la cultura

5

Posar la creativitat, el retorn social, l’impacte cultural i la circulació de producció cultural i de coneixement com a valors primordials en el desenvolupament de les polítiques culturals.

Donar suport a aquelles iniciatives privades amb capacitat de nodrir, enfortir i desenvolupar el teixit social, cultural i econòmic i fer-ho tenint en compte criteris de sostenibilitat, econòmica, mediambiental i social.

Acompanyar les indústries culturals amb eines adequades per a l’enfortiment econòmic, amb la col·laboració de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria.

Establir mecanismes per assegurar que els ajuts a les activitats culturals no contribueixen a la precarització dels treballadors i les treballadores culturals.

Afavorir i donar suport als projectes que contribueixen a millorar l’oferta cultural de les Illes Balears.

Fomentar l’existència d’una oferta cultural en equilibri, diàleg i interacció entre l’oferta i la demanda.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

Principis generals

20


Difusió, reconeixement i museïtzació del nostre patrimoni

Tot i que la protecció del patrimoni cultural a cada illa, és competència dels consells insulars, és essencial per al Govern Balear fomentar i col·laborar amb aquests a promoure la difusió dels valors patrimonials de cada illa, la investigació, la protecció i la conservació del conjunt de béns culturals que configuren el patrimoni de les Illes Balears, com a base per fomentar i transmetre els valors d’un llegat que ens ajuda a identificar-nos com a poble.

En aquest sentit, el Govern Balear, ha donat, dona i donarà suport a la promoció exterior de qualsevol iniciativa encaminada a posar en valor i atorgar reconeixement públic i oficial al nostre ric patrimoni cultural. És el cas del suport a la candidatura de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat declarada per la UNESCO, com ja ho va fer en el seu moment amb la candidatura i declaració de diferents béns d’Eivissa i Formentera, que varen aconseguir aquest reconeixement.

En aquest sentit, consideram un eix bàsic de les polítiques culturals que ha de preveure aquest Pla, museïtzar i posar en xarxa cultural espais de propietat pública amb valor patrimonial, abans que impulsar construccions de noves.

Com a excepció, impulsarem la construcció d’una seu estable per a l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB), que ha aconseguit suport de diferents entitats i que té unes necessitats tècniques que aconsellen una construcció de nova planta.

En el segle XXI, els espais museístics no poden ser mers contenidors de peces d’art, sinó que han d’obrir-se a noves formes de relat i de relació amb la societat: Un dels grans reptes del present PdeC és consolidar el procés de transformació dels museus en llocs de trobada i de diàleg entre la ciutadania, el llegat historicocultural i el present i dotar-los dels mitjans necessaris per aconseguir-ho.

A més, és fonamental promoure el desenvolupament de projectes destinats què la ciutadania conegui i valori el patrimoni material i immaterial de les Illes Balears; Aquesta promoció, a més, pot tenir un paper clau en el desenvolupament de formes sostenibles de turisme cultural, entès com un model econòmic ètic que ofereix al visitant experiències culturals i artístiques lligades a la comunitat amfitriona.

Objectius

b5. Memòria i patrimoni

5

Fomentar i facilitar la tasca de recerca, preservació, protecció, posada en valor i conservació pròpia del fons de museus, arxius i biblioteques de titularitat estatal i gestionats pel Govern.

Exemple: Digitalització del fons de l’Arxiu del Regne de Mallorca (ARM) per assolir la doble fita de preservar els suports originals al mateix temps que facilitam l’accés dels investigadors i ciutadans al contingut.

Crear projectes de divulgació patrimonial connectats amb les inquietuds, els interessos i les formes de vida actuals de la ciutadania.

Exemple: El document del mes. Difusió de la naturalesa, continguts i característiques d’un document del fons de l’ARM i amb periodicitat mensual i regular.

1.

2.

Principis generals

21


5

Redefinir els museus com a espais de difusió de la cultura transversals i en diàleg amb la diversitat dels llenguatges artístics.

Exemple: potenciar els maridatges culturals i artístics a través de l’organització o acolliment d’activitats que combinin diferents disciplines artístiques, com ja s’està aplicant al Museu de Mallorca i al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF).

Obrir els museus a la participació ciutadana i a la cooperació amb diversos agents socials i culturals.

Fomentar exposicions, activitats i projectes que contribueixin a diversificar i augmentar el perfil dels visitants i dels usuaris de museus, biblioteques i arxius.

Pensar espais de coparticipació a les institucions públiques, per garantir el diàleg amb representants de les comunitats ciutadanes, els professionals, i les diverses associacions i entitats.

Exemple: La futura seu de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, Ca n’Oleo, tendrà un espai de lectura i d’acollida dels ciutadans.

Generar processos participatius en l’elaboració dels plans que facin referència a les polítiques i accions culturals.

Exemple: Elaboració del Pla de Cultura a partir del Document inicial.

Connectar des dels espais públics amb les comunitats de ciutadans que els envolten.

Les institucions europees que lideren les polítiques públiques treballen des de fa temps en el disseny de formes de governança que aprofundeixin en pràctiques més democràtiques, on s’inclouen principis essencials com la transparència i la participació activa de la ciutadania, tant pel que fa a la presa de decisions, com al disseny de les polítiques culturals, en la gestió de les institucions, en l’elaboració de projectes i continguts culturals i artístics, així com en l’avaluació dels objectius assolits, de les fortaleses i de les mancances de les planificacions culturals. Cal seguir treballant per millorar els processos de transparència que ja s’han iniciat amb plataformes con els portals de Transparència i de Participació del Govern Balear.

Es tracta de generar una millor governança que, fonamentada en una actitud de coresponsabilitat, permeti tenir institucions més obertes i transparents, connectades amb la ciutadania i més arrelades a la vida quotidiana. Com?

Objectius

3.

4.

5.

1.

2.

3.

b6. Democratització i nova governança

Principis generals

22


La geografia fragmentada de la nostra Comunitat suposa un repte territorial. Per això, és necessari impulsar i potenciar la construcció d’una xarxa que articuli i faciliti la circulació dels projectes culturals que es produeixen en el nostre territori, un circuit que sigui capaç d’establir una connexió interinsular perdurable i fèrtil.

Però la difusió i la circulació de la cultura de les Illes Balears no ha de limitar-se a l’espai autonòmic, sinó que s’ha de connectar amb l’engranatge cultural de la resta de territoris de parla catalana, en primera instància, i de la resta de l’Estat i fora d’aquest, en darrer instància. Les noves tecnologies han transformat la connectivitat dels ciutadans amb el món, i la projecció exterior no implica necessàriament un desplaçament físic o una concepció territorial de l’espai; Per això, i més enllà de la presència en els mercats internacionals, dels projectes de coproducció o dels intercanvis culturals entre països, nocions com circular, distribuir i difondre defineixen noves vies en xarxa per a crear comunitat, relació i intercanvi. En aquest sentit, el present PdeC vol impulsar i donar suport a la generació de nous models de comunitat en xarxa i al disseny de noves estratègies per compartir coneixements i fer circular obres, projectes i patrimoni.

Aliats: Institut Ramon Llull (IRL), en coordinació amb l’Institut d’Estudis Baleàrics (ILLENC).

Objectius

b7. Projecció internacional i circulació en xarxes

5

Promoure i facilitar la col·laboració entre institucions, entitats i agents culturals.

Fomentar la màxima difusió, en els àmbits autonòmic, nacional, estatal i internacional de les produccions culturals desenvolupades i creades a les Illes Balears i promoure i facilitar la col·laboració entre institucions, entitats i agents culturals.

Establir protocols que fomentin i facilitin l’adquisició i l’intercanvi de patrimoni entre institucions culturals, fent especial èmfasi en promoure la cooperació entre illes.

Generar eines informatives sobre els programes internacionals a què poden accedir els projectes culturals de les Illes Balears (IEB, IRL, Euroregió)

Contribuir a la visibilitat i al ressò internacional dels projectes i els esdeveniments que es produeixen en el nostre territori, promoguts pel conjunt d’agents culturals de les Illes Balears

Crear espais per què institucions i agents culturals es trobin i puguin intercanviar experiències de gestió i d’organització de recursos.

Exemple: jornades d’estudis locals, festivals i fires internacionals que reben suport públic a través de l’IEB.

En el marc del que regula la Llei de Memòria Democràtica, treballar i col·laborar en la digitalització de la documentació relativa a la memòria històrica i de les col·leccions patrimonials de les institucions (museus, arxius, biblioteques) de les Illes Balears, per donar-les a conèixer, situar-les en el món i compartir-les.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

Principis generals

23


Tradicionalment, la cultura, com molts altres aspectes, ha estat patrimoni masculí. Al llarg de la història, les dones han tingut un accés limitat a la cultura i l’educació, i han estat, relegades a la perpetuació dels rols tradicionals de gènere. La cultura, tradicionalment patriarcal ha delegat en el gènere masculí la condició de subjecte, mentre que en el gènere femení la d’objecte. Les dones, per norma general, han existit en funció de les seves relacions a través dels homes, personatges femenins sexualitzats, o passius en funció de la mirada masculina.

Actualment, encara se segueix perpetuant l’esquema tradicional on els homes segueixen ocupant les esferes de poder del món cultural. És per això, que des del Govern es fa necessari orientar les polítiques culturals en el sentit de revertir aquesta situació, posant en el centre del debat la desigualtat de gènere com una de les barreres del dret a l’accés de la cultura.

D’altra banda, el sistema patriarcal, ha normativitzat l’heterosexualitat com a única forma de concebre les relacions sexo afectives entre les persones. Les diverses formes de viure la sexualitat han estat excloses de l’imaginari col·lectiu, i, en conseqüència també de la cultura.

Objectius:

b8. Igualtat de gènere

5

Fomentar el paper actiu de les dones dins la cultura, promovent i donant suport a projectes on les dones tinguin un paper actiu i protagonista.

Exemples: · Suport institucional a produccions audiovisuals com ara Milicianes. · Valorar els projectes de gènere en les línies d’ajudes públiques dels diferents organismes com ara la línia d’ajudes a les produccions audiovisuals.

Promoure i donar suport a projectes que donin visibilitat a les dones que han estat subjectes actius a la societat, donant reconeixement a la seva trajectòria i a la seua aportació a la comunitat.

Incentivar projectes de creació artística que prevegin la diversitat social, sexual i de gènere de la nostra societat

Vetllar perquè no es donin casos de discriminació sexista dins els sectors culturals, i en el cas que es donin denunciar-ho

Promoure les condicions socials, laborals i familiars favorables per eradicar les dobles barreres amb què moltes vegades es troben les dones a l’hora d’accedir a la cultura

1.

2.

3.

4.

5.

Principis generals

24


En aquest punt, es relacionen dues variables, que són gènere i joventut, perquè es considera que el camí cap a la igualtat és una tasca que es treballa també a través de l’educació i la conscienciació entre la societat més jove. Tot i així, per poder clarificar i desglossar tots els aspectes que abraça el Pla, a continuació es parlarà estrictament de Joventut.

Quan es parla de joventut, es parla d’una categoria socialment constituïda que representa un segment de la societat que es troba compresa en una determinada franja d’edat que pot variar depenent del subjecte d’anàlisi. Tot i així, pel que fa a l’imaginari col·lectiu de la nostra societat entenem per joves, tota aquella gent major de 16 anys i menor de 35.

En aquesta anàlisi ens interessa destacar la relació entre els joves i la cultura a les Illes Balears. Tot i que no disposam de dades estrictament relacionades amb l’objecte d’estudi que faciliti una anàlisi temporal i progressiva, sí que existeixen informes i estudis que poden aproximar-nos als hàbits culturals dels joves. L’anàlisi següent s’ha basat en l’últim estudi d’hàbits de consum cultural i en diferents edats extretes d’altres investigacions, i les dades del treball diari de la Conselleria.

En primer lloc, dins el Pla de Cultura, s’hi desenvoluparà un Pla de Lectura, basat en el foment d’aquesta pràctica com a eina per accedir a la cultura. Interessa, de forma especial, centrar aquest Pla a fomentar l’hàbit lector dins la població més jove de la nostra societat. Algunes dades que poden servir per orientar les accions que s’hi duran a terme són les següents:

• Els joves de menys de 34 anys són els que més han accedit a una biblioteca en els darrers 24 mesos, amb un 26,4% enfront al 12,2% de mitjana.

• La quantitat de llibres llegits en els darrers 3 mesos per part dels joves s’ajusta bastant a la mitjana total amb 2’5 llibres llegits.

• Els motius exposats per no llegir més per part dels joves són: la manca de temps (64,2%), la manca d’interès (29%) i els que consideren que ja llegeixen prou (11,1%).

• Els joves de fins a 34 anys són els que menys llegeixen diaris d’informació general de forma diària, sols un 34,7% enfront al 49,9% de mitjana.

• Dins els hàbits de consum dels joves la compra de llibres esdevé una activitat esporàdica que, en qualsevol cas, es fa menys d’un cop al mes.

5Principis generals

b9. Joventut

25


D’altra banda, també és interessant posar en relleu a aquest anàlisi quines són les barreres d’accés a la Cultura per part dels joves, quins són els seus hàbits i perquè es donen aquestes circumstàncies. Algunes dades que poden il·lustrar aquestes qüestions i orientar les posteriors fases de l’estudi són les següents:

• Dins els hàbits culturals dels joves, podem constatar que, almenys un cop al mes acudeixen al cinema o al teatre.

• Quant a l’hàbit d’escoltar música de forma diària els joves de fins a 34 anys lideren l’estadística amb un 91,6% enfront del 77,2% de mitjana. També la lideren en assistència a concerts.

• Els joves també lideren l’assistència al cinema amb 8’6 pel·lícules vistes el darrer any enfront del 5,8 de mitjana. En contraposició als espectacles teatrals, circ i dansa, la participació dels joves es manté en la mitjana.

• Els principals motius dels joves per no accedir més a esdeveniments culturals són el preu elevat i la manca d’interès, seguit de la limitació de l’oferta i la manca de temps.

5Principis generals

Si parlam de creació en els joves, tot i no tenir dades específiques, podem constatar que hi ha un creixent interès per parts dels joves o, en qualsevol cas, un millor accés als recursos públics que es generen. Aquest fet l’observam amb la participació al programa Art Jove, que és un programa cultural adreçat a joves creadors entre 16 i 30 anys residents a les Illes Balears. Aquest programa s’organitza a través de la convocatòria de certàmens de diferents modalitats artístiques i realització de mostres dels treballs presentats, per fomentar i potenciar la creativitat artística en l’àmbit juvenil de les Illes Balears. La participació a la convocatòria de l’any 2014 va ser de 40 inscripcions (el 2015 no es va convocar), passant a 126 l’any 2016 i més de 240 inscripcions l’any 2017, el que suposa un increment global de més del 600%.

Fonts: - Treballs i estudis tècnics per a avaluar l’impacte econòmic de la cultura a les Illes Balears i hàbits de consum cultural. Conselleria de Cultura, Participació i Esports. Any 2017. - Informe Juventud en España. INJUVE (2016) - Dades pròpies de participació al programa Art Jove.

26


Un equipament o infraestructura cultural és un espai destinat a la creació, l’intercanvi i a la difusió de la cultura entre els ciutadans. La Conselleria de Cultura, Participació i Esports està posant en marxa el procés per a la creació del mapa dels equipaments culturals de les Illes Balears. Inventariar els territoris de la cultura ha de servir per:

• Garantir l’accés a la informació i la cultura per part de la ciutadania.

• Fomentar una idea de cultura com un territori transitable per als ciutadans.

• Projectar polítiques culturals des de la consciència territorial i de país.

•Contribuir o ajudar a desenvolupar polítiques culturals de proximitat.

L’elaboració d’aquest mapa té com a objectius principals:

- Oferir informació al ciutadà de l’equipament cultural més pròxim i al seu abast

- Oferir a l’administració competent avaluar quins són els territoris més mancats d’espais.

- Treballar per arribar a un equilibri territorial dels equipaments públics i culturals.

Per assolir aquests objectius a mitjà termini, és objecte del Pla contribuir a millorar i facilitar el circuit d’intercanvi cultural entre Illes a través de la xarxa d’equipaments de diferents titularitats.

Després d’intercanviar informació amb els diferents consells insulars i els ajuntaments de les capitals de les Illes, en una primera ronda de contactes per a l’elaboració d’aquest primer document, el Pla establirà la implicació del Govern, sempre d’acord i en col·laboració amb els titulars dels equipaments objecte d’implicació, en la millora i enfortiment d’aquesta xarxa per facilitar allò que és competència pròpia, això és, l’intercanvi de la creació i l’oferta cultural entre Illes.

a. Elaboració del mapa dels equipaments culturals de les Illes Balears En marxa. Presentació: Des. 17 / gen.18

Accions del Pla de Cultura 6

27


La manca històrica de personal en els equipaments de titularitat estatal que gestiona la Conselleria de Cultura, Participació i Transparència del Govern és un dels punts febles d’aquests espais.

L’objectiu de garantir i millorar l’accés de la ciutadania a aquests espais implica un compromís de millorar la dotació de places, de manera gradual i consensuada amb totes les parts així com millorar les ja existents.

En aquest sentit, el Pla preveu 3 fases a mitjan termini: Temporalització: 2017 / 2025

Diagnosi

Situació actual dels centres:

Els centres adscrits a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, a través de la Direcció General de Cultura, són els següents:

• Arxiu del Regne de Mallorca (ARM)

• Museu de Mallorca

• Biblioteca Pública de Palma Can Sales

• Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF)

• Biblioteca Pública i Arxiu de Maó (espai gestionat pel CIME)

• Museu de Menorca (espai gestionat pel CIME)

• Arxiu General de la Comunitat Autònoma

b. Pla de millora dels equipaments públics de titularitat estatal gestionats per la Comunitat

Accions del Pla de Cultura

6

28


1. ARxIU DEL REGNE DE MALLORCA (ARM)

L’ARM és la institució emblemàtica del subsistema d’arxius de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, encarregada de recollir, conservar, organitzar, descriure, servir i divulgar els fons de les institucions públiques històriques de les Illes balears i tota la documentació, pública o privada, que es consideri de caire històric». En aquest sentit, «les administracions públiques han de promoure i garantir que el tractament de la documentació i, per tant, la gestió documental, la preservació i la difusió dels documents, compleixin la finalitat de posar-los a l’abast dels usuaris». (article 34 de la Llei 15/2006, de 17 d’octubre, d’arxius i patrimoni cultural de les Illes Balears)

Ocupa l’edifici reformat, que es va inaugurar dia 18 de desembre de 2014, del carrer de Ramon Llull, 3.

Director: Ricard Urgell Hernández (ocupa la plaça per concurs —lliure designació)

• Nombre de places creades: 21 (personal funcionari) • Nombre de places dotades: 15 • Nombre de places ocupades actualment: 13

L’ARM, té principalment problemes de manca de personal de sala. L’horari actual del centre és el següent: - Dilluns i dimarts: de 9.30 h a 17.30 h - De dimecres a divendres: de 9 h a 14.30 h


6

b1. Situació actual dels centres

29


2012

Visitants de l’Arxiu del Regne de Mallorca

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2014 20162013 2015 2017 Font: elaboració pròpia

1a fase de millores quant a personal i equipament 1a fase de dotació de personal i augment d’horari d’atenció al públic:

És per això que s’ha dotat de dues places (Acord de Consell del Govern de 21 de juliol de 2017, publicat al BOIB num. 95, de 28 de juliol) per poder cobrir aquestes necessitats i ampliar l’horari d’hivern d’atenció al públic, que a partir de l’1 d’octubre serà el següent: - Dilluns, dimarts i dijous: d’11 h a 20 h - Dimecres i divendres: de 9 a 14.30 h


6

30


2. MUSEU DE MALLORCA

L’article 17 del Reglament de museus de titularitat estatal i del sistema espanyol de museus, aprovat pel Reial decret 620/1987, de 10 d’abril, estableix les àrees bàsiques de treball dels museus, que depenen de la direcció del centre. Són aquestes:

a) Conservació i recerca. b) Difusió. c) Administració.

Directora: Joana Maria Palou Sampol (ocupa la plaça per concurs —lliure designació. Es jubila a final d’any.)

La seu principal es localitza a Palma, al casal dels comtes d’Aiamans, més conegut com a Can Desbrull o popularment com a Ca la Gran Cristiana. Té dues seccions a la part forana, l’Etnològica a Muro i la Monogràfica de Pollentia a Alcúdia.

• Nombre de places creades: 31 personal funcionari + 1 personal laboral (neteja) • Nombre de places dotades: 16 (15 + 1) •Nombre de places ocupades actualment: 15 (14 + 1)


6


31


Necessitats

• A la Secció Etnològica de Muro només hi ha una persona (ordenança) que hi treballa. És urgent dotar el centre d’una nova plaça a fi de poder cobrir vacances i baixes del personal.

• El Museu de Mallorca té sobretot problemes de manca de personal tècnic. És molt necessari dotar-lo de places perquè es puguin intensificar les tasques de classificació, conservació i manteniment de tot el material que hi ha en dipòsit.

• Problemes amb el sistema de climatització en una de les sales. Això fa que no sigui possible ajustar i mantenir la humitat relativa, la temperatura i la ventilació de la sala. El problema és greu perquè afecta la conservació de les peces que s’hi exposen. Després d’una visita dels tècnics del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, es va decidir fer una auditoria a la instal·lació de climatització amb la finalitat de poder trobar-hi una solució convincent.

• És recomanable fer un contracte negociat de neteja a fi de cobrir baixes, vacances i permisos, i fer algunes feines puntuals o extraordinàries que no es poden acomplir habitualment per manca de personal. A més, cal tenir en compte que el Museu té el magatzem a Son Tous, dependències que també s’han de netejar i mantenir.

• L’aplicació informàtica DOMUS, sistema integrat de documentació i gestió museogràfica, no funciona. S’hauria de fer un contracte menor per al manteniment d’aquesta aplicació i evitar que constantment deixi de funcionar.

1a fase de dotació de personal. Estiu 2017

Un tècnic de grau mitjà i un ordenança (acord de Consell de Govern de 21 de juliol de 2017, publicat al BOIB num. 95, de 28 de juliol).


6

2012

Visitants Secció Enològica de Muro

0

500

3.500

2.500

1.500

3.000

2.000

1.000


32


3. BIBLIOTECA PúBLICA DE PALMA (CAN SALES)

Directora: Maria de Lluch Alemany (ocupa la plaça per concurs -lliure designació)

• Nombre de places creades: 49 personal funcionari + 1 personal laboral (mosso de suport) • Nombre de places dotades: 25 personal funcionari + 1 personal laboral • Nombre de places ocupades actualment: 21 + 1

Necessitats

• Actualment, la Biblioteca Pública de Palma té sobretot problemes de manca de personal de sala. És molt necessari dotar places de personal que pugui atendre la sala de consulta, la sala d’investigadors i la sala infantil i juvenil.

Ara mateix, els horaris que pot oferir la Biblioteca amb el personal existent és:

SALA D’INVESTIGADORS Dilluns, dimarts i dimecres: de 15 h a 20.30 h Dijous i divendres: de 8.30 h a 14 h Dissabtes alterns: de 9.30 h a 14 h

SALA DE LECTURA De dilluns a divendres: de 8.30 h a 20.30 h Dissabtes alterns: de 9.30 h a 14 h


6


33


INTERNET PÚBLIC Dilluns, dimarts i dimecres: de 15 h a 20.30 h Dijous i divendres: de 8.30 a 14 h

SALA INFANTIL I JUVENIL De dilluns a divendres: d’11 h a 20.30 h Dissabtes alterns

1a fase de dotació de personal. Estiu 2017:

S’han dotat dues noves places d’auxiliars a la Biblioteca Pública de Palma (acord de Consell de Govern de 21 fr juliol de 2017, publicat al BOIB num. 95, de 28 de juliol).


6

34


4. MUSEU ARqUEOLòGIC D’EIVISSA I FORMENTERA (MAEF)

El Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF) té dues seus físiques: la de Dalt Vila (que actualment està tancada per obres) i la de la necròpolis i museu monogràfic des Puig des Molins.

Està previst que la seu de Dalt Vila obri les portes al públic l’any 2020, per la qual cosa és necessari dotar de més personal el museu, a fi de poder assumir les tasques tècniques, de gestió i de sala imprescindibles per poder mantenir les sales d’exposició obertes al públic.

El Museu té un total de cinc grans magatzems, un dels quals extern i amb més de 1500 m2, amb materials especialment sensibles a les condicions mediambientals.

Les reformes que han tingut lloc a la seu de Dalt Vila (tancada des de l’any 2009) permetran augmentar els metres d’exposició actuals, la qual cosa suposarà que podrà exposar-se una major quantitat de fons en aquest espai.

Director: Benjamí Costa Ribas (ocupa la plaça en comissió de serveis; provisionalment se li ha adjudicat en el concurs de trasllats)

- Museu de Dalt Vila - Museu des Puig des Molins

• Nombre de places creades: 27 personal funcionari + 3 personal laboral (ordenança i neteja) • Nombre de places dotades: 13 personal funcionari + 2 personal laboral • Nombre de places ocupades actualment: 11 + 2


6


35


L’horari actual de la seu del Puig des Molins, i que també serà el de la seu de Dalt Vila quan sigui operativa, és el següent:

Hivern (de l’1 d’octubre al 31 de març) - De dimarts a dissabte, de 9.30 h a 15 h - Diumenge: de 10 h a 14 h

Estiu (de l’1 d’abril al 30 de setembre) - De dimarts a dissabte, de 10 h a 14 h i de 18.30 h a 21 h - Diumenge, de 10 h a 14 h


6

Necessitats:

• Des del dia 1 d’abril de 2015 el lloc de treball tècnic/a superior, especialitat arxius, biblioteques i museus, roman vacant perquè la persona titular va ocupar el lloc de director del centre mitjançant una comissió de serveis. Això significa que, des de fa quasi dos anys, estan totalment desateses les funcions d’aquest lloc de treball al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.

• El lloc de treball F01920008 s’ha ofert en comissió de serveis mitjançant la publicació de la resolució corresponent a la Intranet. Tant en primera convocatòria com en segona, s’ha declarat deserta la convocatòria per proveir mitjançant el sistema de comissió de serveis aquest lloc de treball (resolucions de 20 de febrer de 2017 i de 13 de novembre de 2017). Segons la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques, no hi ha borsa per poder cobrir amb caràcter d’interinitat aquest lloc de treball, per la qual cosa s’ha sol·licitat que es constitueixi una borsa extraordinària per poder ocupar la plaça.

2012

Visitants Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera

0

4.000

8.000

12.000

16.000

20.000


36


• L’única plaça d’auxiliar (F00190014) que hi ha dotada (que ocupa una interina) s’ha ofert en el concurs de trasllats i s’ha adjudicat provisionalment a Jessica González Sintes.

• Dues de les places d’ordenança (F013330006) s’han ofert en el concurs de trasllats, però no se n’ha adjudicat cap. Atès que no hi ha borsa d’interins per poder cobrir les places, s’ha sol·licitat a la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques que s’ocupi la plaça mitjançant un procediment d’acumulació de tasques perquè, com a mínim, hi hagi personal suficient durant l’estiu, que és època de vacances. Cal tenir en compte que mitjançant aquest procediment, la persona que accepti només podrà ocupar el lloc de treball durant sis mesos.

• Al Museu hi manca un administratiu. L’actual nivell de complexitat de l’administració, subjecta a canvis i en continu desenvolupament, fa que hagin augmentat exponencialment el nombre de memòries, contractes menors, negociats, etc., que ha de tramitar el Museu

• La dotació de noves places de subaltern del Museu resulta imprescindible, atès que amb l’actual plantilla serà impossible assegurar la vigilància del museu monogràfic des Puig des Molins i de la necròpolis i del museu arqueològic de Dalt Vila el dia que aquesta darrera seu torni a obrir al públic

1a fase de millores i dotació de personal:

Recentment s’ha adjudicat el contracte de manteniment dels elevadors del museu.

Recentment es va haver d’actuar d’urgència i ràpidament per aturar el bacteri Xylella fastidiosa, que s’havia detectat en diversos arbres ubicats en les instal·lacions del Museu.

S’ha dotat d’una plaça d’un tècnic de grau mitjà en geografia i història o en belles arts a més d’un administratiu (acord de Consell de Govern de 21 de juliol de 2017, publicat al BOIB num. 95, de 28 de juliol).


6

37


5. BIBLIOTECA PúBLICA I ARxIU DE MAÓ (GESTIONAT PEL CIME)

La Biblioteca Pública de Maó, a més de biblioteca, assumeix competències com a arxiu històric. Així ho estableix la Llei 15/2006, de 17 d’octubre, d’arxius i patrimoni documental de les Illes Balears, en l’article 35.

Director: Francesc Florit Nin (ocupa la plaça en comissió de serveis - lliure designació.)

• Nombre de places creades: 21 personal funcionari + 1 personal laboral (ajudant de biblioteca) • Nombre de places dotades: 9 personal funcionari + 1 personal laboral • Nombre de places ocupades actualment: 9 personal funcionari + 1 laboral

Necessitats:

• D’acord amb l’actual Relació de llocs de treball de l’Administració de la Comunitat Autònoma, el centre només disposa d’un lloc de treball creat i dotat amb tasques facultatives, per la qual cosa resulta impossible poder dur a terme les funcions assignades en la Llei esmentada. A més, és necessari que durant tot l’horari d’obertura al públic hi hagi personal amb tasques facultatives per poder atendre les peticions del investigadors i resoldre els dubtes tècnics que tenguin


6


38


• El 27 de març de 2017 es va incorporar al lloc de treball d’ordenança (F01330012) una persona en comissió de serveis, atès que el titular està en situació d’alliberat sindical.

• A una altra ordenança se li ha adjudicat provisionalment un lloc de treball en el concurs de trasllats, per la qual cosa, una vegada resolt definitivament, s’haurà de tramitar la comissió de serveis corresponent per poder-la ocupar.

1a fase de dotació de personal. Estiu 2017.

S’ha dotat d’un tècnic superior especialitzat en informàtica i un ordenança a la Biblioteca Pública de Maó (acord de Consell de Govern de 21 de juliol de 2017, publicat al BOIB num. 95, de 28 de juliol).


6

39


6. MUSEU DE MENORCA (GESTIONAT PEL CIME)

Directora: Carolina Desel González (ocupa el lloc en comissió de serveis)

• Nombre de places creades: 21 (personal funcionari) • Nombre de places dotades: 8 • Nombre de places ocupades actualment: 8 • El lloc de treball F00070014 (administratiu/iva) és ocupat actualment per personal interí. S’ha adjudicat provisionalment en el concurs de trasllats.

Necessitats:

El principal problema del Museu del Menorca és que no disposa de cap lloc de treball facultatiu, ni del superior o del cos de grau mitjà. Per tant, la dotació de places s’hauria de dirigir a corregir aquesta greu mancança.


6


40


1a fase de dotació de personal. Estiu 2017

S’ha dotat amb una plaça de tècnic de grau mitjà en geografia, història o belles arts, i una de restaurador especialitzat en conservació al Museu de Menorca (acord del Consell de Govern de 21 de juliol de 2017, publicat al BOIB num. 95, de 28 de juliol).

2012

Visitants Museu de Menorca

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000



6

41


Responsable de l’Arxiu: Joana Aina Blanch Ferrer (cap de la Secció V). És personal de la Direcció General de Cultura Contracte menor per poder fer modificacions en l’aplicació ARGEN i ARCEN.

1a fase de dotació de personal. Dotació de 12 places d’atenció al públic per als 6 equipaments públics. Acord de Consell de Govern de 21 de juliol de 2017. BOIB de 28 de juliol de 2017.

2a fase 2018/2019 Dotació de 10 places per als 6 equipaments públics d’atenció al públic:

ARM 1 cap de secció: 51.960,00 1 auxiliar: 25.299,66

BIBLIOTECA PÚBLICA DE PALMA 1 tècnic de grau mitjà: 36.670,82 1 auxiliar de biblioteca: 25.299,66

MUSEU DE MALLORCA 1 ordenança: 23.808,58 1 ordenança Muro: 23.522,82

BIBLIOTECA I ARXIU DE MAÓ 1 tècnic superior: 43.647,56

MUSEU DE MENORCA 1 Tècnic superior: 43.647,56

MAEF 1 auxiliar: 25.846,74 1 ordenança: 24.036,82


6


7. ARxIU GENERAL DE LA COMUNITAT AUTòNOMA

42



6

c. Pla de nous equipaments

1a Fase: 2017 - 2023

Cap a l’equilibri territorial en el mapa dels equipaments públics i culturals. Anàlisi de la necessitat o no de nous equipaments que contribueixin a la circulació de la creació i dels creadors entre illes així com al diàleg amb els creadors d’altres territoris.

La primera anàlisi condueix a prioritzar una sèrie d’equipaments i espais per diferents motius.

CENTRE INTERNACIONAL DE FOTOGRAFIA TONI CATANy

En primer lloc, la creació del futur Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIF), amb un pressupost de 4,3 milions d’euros provinents de Turespaña és un compromís adquirit durant la legislatura 2007-2011.

En l’actualitat, la iniciativa del projecte ha estat assumida pel Govern balear, sempre amb la col·laboració imprescindible del CIM.

El termini per consolidar i posar en marxa definitivament el projecte finalitza el pròxim 31 de desembre de 2018.

43


El Museu de Formentera, una obligació incomplida reiteradament

La disposició addicional quarta de la Llei de patrimoni de les Illes Balears (Llei 12/1998, 21 de desembre) estableix l’obligació del Govern Balear d’impulsar el Museu de Formentera.

L’any 2003 ja existia un projecte bàsic i la cessió d’un solar per part de Sa Nostra.

L’any 2009 es va crear el Patronat del Museu de Formentera.

L’any 2017 s’ha celebrat una segona reunió d’aquest Patronat, sota la presidència de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports i la vicepresidència del Consell de Formentera, per assumir de manera definitiva aquest compromís i deute amb l’illa Pitiüsa.

Menorca i Eivissa

En tercer lloc, tot i estar transferides als consells insulars les competències en matèria de cultura, la responsabilitat de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports és la d’afavorir l’intercanvi, diàleg i coneixement entre illes i la promoció exterior de la creació. Aquesta competència no es pot desenvolupar de manera completa, eficaç i fluida sense l’activitat i acollida d’espais emblemàtics i històrics de les Illes que porten molts anys tancats per problemes estructurals, com és el cas del Teatre del Born de Ciutadella o per manca d’un auditori adient per acollir l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, patrimoni de tots els illencs, en el cas d’Eivissa.

En aquest context, s’ha territorialitzat aquesta primera fase de suport a equipaments insulars, de la manera següent:

Fotografia (Mallorca) Patrimoni cultural i natural (Formentera) Música (Eivissa) Teatre (Menorca)

De Llucmajor – Centre Internacional de Fotografia Toni Catany - a Formentera – Museu de Formentera (Disposició addicional 4a de la Llei de patrimoni de les Illes Balears. Llei 12/1998, 21 de desembre de 1998)- passant per Ciutadella – Teatre del Born- i Eivissa -Casa de la Música-


6

44



6

Pla de foment de l’hàbit lector, en col·laboració amb l’IB-Jove i la Conselleria d’Educació.

En marxa.

Presentació: estiu 2018

Aquest Pla té com a objectius principals:

• Donar prestigi a la lectura com a eina per adquirir coneixements i autonomia • Incrementar els índexs de lectura a totes les franges d’edat, fent especial incidència en el sector juvenil. • Reconèixer i visibilitzar els autors i autores de les Illes i els creadors en llengua catalana.

El PdeL ha de tenir la voluntat de codissenyar i definir les polítiques públiques que han de guiar les accions destinades a millorar la situació de l’hàbil lector dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears. Es concep també com un document flexible, modificable i revisable, que ha de ser fruit d’un treball col·lectiu i participatiu comptant amb tots els agents del circuit del llibre, des de l’autor fins al lector, passant per l’editor, el distribuïdor, el llibreter i el bibliotecari.

S’ha d’articular un model de Pla que durant la seua durada s’hi ha de poder introduir modificacions i actualitzacions o incorporacions sense que l’objectiu final se’n ressenti, ans al contrari. Per això, el PdeL considera fonamental i necessària la col·laboració de les diferents administracions públiques, de les diverses institucions i associacions, així com de la ciutadania i de tots els grups polítics.

Aquest Pla més que cap altre necessita d’un Pacte amb majúscules entre totes les parts implicades.

Com a sector d’edat més important de cara a la formació de ciutadans adults informats, es definiran mesures adaptades a la realitat juvenil, que combinen l’ús de les noves tecnologies amb el foment de l’hàbit lector i la recerca com a eina de coneixement.

Actuació: primera línia d’ajudes a la recerca i la investigació de temàtica juvenil impulsada per l’IB-Jove. En marxa.

d. Pla de Lectura (PdeL).

45



6

Presentació: primavera 2018

El Pla de recerca de públics s’ha d’elaborar a partir de l’estudi i diagnosi de la tipologia de públics i de sectors que no participen de les diferents ofertes culturals per tal d’establir vies per apropar les activitats a altres escenaris. Entenem també que no s’ha de limitar a cercar nous públics per als espais tradicionals sinó que també s’han d’imaginar nous espais de diàleg amb les diferents manifestacions culturals. És a dir, s’han de crear noves vies per anar a l’encontre del ciutadà que no acudeix habitualment als serveis cultural, no coneix l’oferta cultural i no gaudeix d’un dret bàsic que ajuda a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Avanç. Primera fase 2017/2019

Música

Actualment el públic estatal que assisteix a un mínim d’un concert de música clàssica és d’un 8,6% per al període 2014-15. D’aquestes xifres el 9,2% són dones i el 7,9% homes. La franja d’edat està compresa entre els 45 i els 74, amb un poder adquisitiu mitjà, mitjà alt i alt i estudis universitaris. Cal observar que el públic que assisteix a concerts de música clàssica ha augmentat en el període 2014-2015, respecte al període 2010-11. Per contra els concerts de música contemporània han vist decréixer el nombre d’assistents en els mateixos períodes analitzats.

D’aquest 8,6%, el percentatge de ciutadans de Balears que assisteix a concerts de música clàssica és del 9,8%, situant-nos en la 5a posició dins del conjunt de comunitats autònomes de l’Estat. Per tant hi ha un públic potencial amb interès per assistir als concerts i que pot ser atret pel present projecte.

Una dada a tenir en compte, a l’hora de realitzar activitats promocionals conjuntes, és que d’aquest 8,6% de públic assistent a concerts de música clàssica, també visita museus amb un 18,1%, exposicions amb un 21,1% i galeries d’art amb un 24,3%. També visiten monuments amb un 15,9%, jaciments arqueològics amb un 19,8% i arxius amb un 21,2%. Del públic consumidor de música clàssica, un 20,7% assistí al teatre.

L’OSIB i la musicoteràpia per a nadons Temporada 2017/2018

La musicoteràpia és una ciència que pretén acostar la música a persones que estan immerses en cicles sanitaris. Té molts usos i aplicacions, tant en les intervencions quirúrgiques, com processos postoperatoris, de cura i/o prevenció de malalties de llarga durada, i en el cas que ens ocupa, en l’embaràs i post part. Aquests inclouen el període d’iniciació a la lactància i els posteriors processos d’aprenentatge i de relació entre els nadons i les mares al llarg de les primeres etapes de creixement i de relació mare-infant.

e. Pla de públics

46



6

Hi ha diversos estudis que demostren que la música és beneficiosa per als més petits, i concretament la música clàssica, en què cal destacar les obres de Mozart. L’escolta de música al llarg de l’embaràs i en els primers moments de vida, estimula el cervell dels nadons i en el cas del període de lactància, no només els relaxa en les preses, sinó que també ho fa damunt de les mares, amb les quals s’estableixen vincles de comunicació associats a la tranquil·litat que suposa l’escolta de música.

El present projecte pretén ser una prova pilot a les nostres Illes, en que l’OSIB gaudirà d’unes primeres experiències als diferents centres hospitalaris de caràcter públic, ubicats a l’arxipèlag:

Mallorca · Son Espases · Son Llàtzer · Hospital Comarcal d’Inca · Hospital de Manacor Eivissa · Hospital Can Misses Formentera Hospital de Formentera Menorca · Hospital Mateu Orfila

Als diferents centres sanitaris es realitzarà un conjunt de concerts destinats a les famílies que estan en les diferents etapes del procés de la maternitat i criança:

• Embaràs • Part i hospitalització • Post part i primeres etapes de la lactància i creixement

D’aquesta manera el programa de musicoteràpia proposat per l’Orquestra podrà ser gaudit per les diferents famílies que es troben en fase de formació o creixement. Aquests concerts aniran acompanyats d’una sèrie de recursos per a les famílies amb l’objectiu que puguin viure la criança acompanyats de música a les llars.

També s’oferirà un abonament perquè puguin gaudir del concert lactant, programat per a la Setmana Mundial de la Lactància Materna, el dissabte 13 d’octubre de 2018.

Objectius:

- Acostar la musicoteràpia a les famílies. - Trencar barreres entorn de la música clàssica. - Educar en el gaudi de la música clàssica. - Donar a conèixer els beneficis de la música en els diferents processos hospitalaris. - Fomentar la música clàssica i els seus beneficis per a les persones. - Establir ponts de treball i diàleg amb els ciutadans i amb altres institucions públiques.

47



6

A qui va dirigit?

El programa va dirigit a les famílies que en el procés de maternitat i criança es dirigeixen als nostres hospitals.

Com es durà a terme?

S’establirà un programa de concerts a realitzar en els diferents centres sanitaris abans citats. Aquest se centrarà en l’obra de Mozart, la qual ha estat estudiada i aplicada per diferents especialistes vinculats a la pediatria, observant-la com la més adequada per als més petits i les seves mares.

Aquest programa s’establirà en col·laboració amb els diferents hospitals i es durà a terme als espais més adequats per dur-lo a terme.

Es realitzarà una acció especial en la setmana 41 de l’any, establerta com la Setmana Mundial de la Lactància Materna, a Europa, declarada per l’OMS/UNICEF, que l’any 2018 correspon als dies 8 i 14 d’octubre.

L’OSIB i nous públics

Acció: Apropar la música a espais no habituals per convertir-ho en una pràctica habitual

Des de l’Orquestra Simfònica s’impulsarà la realització d’actuacions de diferents formats a espais que escapen dels auditoris i teatres tradicionals:

- Centres penitenciaris de totes les Illes

- Centres socials i socioeducatius de titularitat pública (Govern balear)

- Residències i centres de dia per a persones majors,

- Residències i centres de dia per a persones amb discapacitat,

- Centres ocupacionals per a persones amb diagnòstic de salut mental,

- Residències per a persones amb discapacitat física.

- Actuacions de petit format tant per als interns com per a les seves famílies i els treballadors i treballadores.

48



6

Llibres

Acció: crear espais de lectura als centres públics més enllà de les biblioteques públiques. A continuació s’enumeren alguns espais on es portarà a terme:

- Ca n’Oleo.

- Centres socials i socioeducatius de titularitat pública (Govern balear)

- Residències i centres de dia per a persones majors,

- Residències i centres de dia per a persones amb discapacitat,

- Centres ocupacionals per a persones amb diagnòstic de salut mental,

- Residències per a persones amb discapacitat física.

49



6

Revisió de criteris. Presentació: gener 2018.

El Pla de línies públiques de subvenció definirà quins són els criteris pels quals s’ha de guiar l’assignació de subvencions culturals durant la vigència del Pla. Aquesta mesura té com a objectiu principal garantir unes condicions socials, laborals i de gènere, no precaritzades i igualitàries entre les empreses i associacions que rebin recursos públics. En aquest sentit, es reclamarà a les empreses que reben algun tipus d’ajuda en matèria cultural per part de la Conselleria:

• l’aplicació de clàusules d’igualtat de gènere • l’aplicació de clàusules socials contra la precarització laboral dels treballadors • l’aplicació de clàusules lingüístiques per a fomentar l’ús de la llengua catalana

Normativa d’aplicació:

Directrius per a la inclusió de clàusules de caràcter social en la contractació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i el seu sector públic instrumental. Secció III. Consell de Govern 4799 de 29 d’abril de 2016. BOIB 30 d’abril de 2016.

f. Pla de línies públiques de subvenció

50



6

El Pla de les Indústries Culturals i de Recerca ha de ser un document transversal que ha de preveure polítiques transversals. La redacció i aprovació d’aquest Pla, es coordinarà des de la Direcció General de Cultura en col·laboració amb les direccions generals d’Indústria, de Treball, d’Innovació i Recerca i de Xarxa Natura.

A manera d’avanç:

Les indústries culturals i creatives, han de ser considerades sectors emergents i transformadors i com a tal ajudades per les institucions públiques. Des de diferents conselleries -especialment des d’Innovació i Recerca, Indústria i Cultura- ja s’està treballant en aquest sentit.

Cal promoure el potencial de les indústries culturals i creatives com a diversificadores de l’activitat econòmica i creadora de llocs de feina.

Cal arbitrar mecanismes d’ajudes públiques que garanteixin en primer lloc un retorn ciutadà i lluitar en segon lloc contra la precarització dels llocs de feina vinculats a la Cultura.

Des de Cultura es donarà suport al producte per ajudar a oferir-lo al ciutadà.

Des d’Indústria es donarà suport al funcionament en sí de la indústria cultural.

Des d’Innovació i recerca s’oferiran els serveis següents:

-Servei de suport a la comercialització de productes innovadors.

-Servei de suport a la cooperació i integració empresarial.

-Servei de formació en gestió empresarial.

Illes Balears Film Comission

Des de Medi Ambient - Xarxa Natura, en col·laboració amb Cultura, es regularan les condicions dels rodatges de produccions a espais naturals de les Illes.

Coordinació amb la Mallorca Film Comission, depenent del Consell Insular de Mallorca per tal d’establir camps i línies d’actuació.

-Línies d’ajuda a la promoció exterior. Estiu 2017

-Creació de línies d’ajudes per a la producció audiovisual. Tardor 2017

-Subvencions directes per interès general quan la producció s’emmarqui dins alguna de les línies fonamentals de les polítiques que es volen impulsar en el context del Pla.

g. Pla de les indústries culturals i recerca

51



6

Actuacions:

-Subvenció a la producció del documental Ossos que xerren, sobre l’excavació de la primera fossa comuna, la de Sant Joan (Mallorca).

-Subvenció a la producció del documental Milicianes, sobre el paper de la dona durant la guerra civil a través de la història de cinc milicianes afusellades a Mallorca l’any 1936.

-Línia d’ajuda a la promoció exterior de la producció audiovisual de les Illes Balears a través de l’IEB.

52



6

Un dels reptes i obligacions de qualsevol política, ja sigui a nivell autonòmic, nacional o estatal, és el de fomentar i consolidar entre els ciutadans el sentiment de pertànyer a una comunitat. Això passa si el ciutadà, independentment del seu lloc de residència, se sent representat i tingut en compte en les polítiques impulsades per les institucions. En un territori insular com és el balear, aquestes polítiques tenen com a repte afegit el de fomentar l’equilibri territorial en les seues polítiques i la relació entre els territoris insulars.

El concepte d’equilibri i cohesió territorial ha de ser un els eixos bàsics de les polítiques culturals, així com fomentar el sentiment d’identificació amb el territori i la cultura pròpia, com a eina d’integració i cohesió social

Un dels punts febles del nostre territori és la manca de consciència dels ciutadans i ciutadanes de les Illes de pertànyer a una comunitat suprainsular. Canviar aquesta percepció és un dels reptes transversals de l’acció de govern en general i d’aquest Pla de Cultura, de caràcter transversal, en particular.

En alguns casos, ja s’han impulsat línies i polítiques en aquest sentit. Analitzarem dos casos que il·lustren el camí que ha de marcar aquest Pla en aquest sentit:

IEB - TalentIB Molta feina s’ha fet ja en aquest sentit. És just que el PdeC la reculli. Una de les eines més potents per aconseguir l’intercanvi entre illes i per tant sembrar una llavor perdurable en el sentit del que estam explicant en aquest capítol ha estat el circuit anomenat TalentIB i impulsat en els darrers dos anys a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB). Conscients de la importància estratègica d’aquesta línia, un dels reptes d’aquest Pla ha de ser potenciar i consolidar el circuit TalentIB, ampliant-lo a tots els camps de la creació.

OSIB Una de les funcions de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, en endavant OSIB, és contribuir a l’enriquiment de l’oferta cultural de les Illes. Garantir i eixamplar la riquesa i diversitat d’aquesta oferta és possible a través de la generació d’una programació d’alta qualitat que cobreix tot l’any. Aquesta és oferida a diversos espais.

L’OSIB vol continuar creixent i mostrant l’Orquestra, com a part del patrimoni comú de totes les Illes Balears, no només com un element de qualitat i diferenciador a totes les Illes, sinó que pretén contribuir a la unió i vertebració del territori interinsular, com una manifestació cultural pròpia, que generi a tota la ciutadania el sentiment de pertinença.

h. Participació, equilibri i cohesió territorial.

53



6

Equilibri territorial L’OSIB és una eina clau per assolir l’objectiu d’articular i fomentar l’esperit de pertànyer a una comunitat més enllà del propi territori insular.

Com a exemple del desequilibri territorial en la programació cultural reflectit en la programació de l’OSIB en les darreres dècades podem mencionar que l’OSIB al complet ha ofert 2 concerts a Formentera en les dues darreres dècades: -Estiu 2001. Plaça de Sant Francesc. -Estiu 2017. Plaça des Pujols.

Aquest desequilibri en la programació està accentuat per la manca d’equipaments culturals de la quarta illa de l’arxipèlag.

Per tant, la segona línia d’actuació, com a exemple de l’objectiu d’assolir des aquest principi general d’equilibri territorial, objecte d’aquest capítol, serà consolidar la regularitat i periodicitat dels concerts de l’OSIB a totes les Illes i combinar la programació pròpia amb les demandes realitzades a través dels consells insulars.

54



6

Es té tendència a considerar la cultura com un espai per a les lletres, l’art i la creació, obviant que la cultura científica ajuda també a evolucionar les societats i la humanitat.

En aquest sentit, el Pla ha de desenvolupar en els exercicis següents l’oportunitat de crear espais de complicitat amb la ciència i la recerca a través de la Universitat.

Exemples: Recuperació de les beques d’investigació impulsades per la UIB amb la complicitat del Govern balear: - Ramon Llull: curs 2017-2018 - Alcover-Moll-Villangómez: 2018 - Joan Ramis i Ramis: 2018.

Museu de la Ciència i la Tècnica. Impulsat per la UIB amb el suport del Govern. Temporalització: final 2017 / principi 2018: creació i constitució del Patronat.

IB-Jove: creació des d’IB-Jove de la primera línia d’ajudes per a la recerca i la investigació sobre temàtica jove. En marxa: estiu 2017.

i. Cultura científica i tècnica. Foment de la recerca

55



6

Si l’aplicació de polítiques transversals és una necessitat per a una acció conjunta de Govern com és el Pla de Cultura, la implementació de polítiques lingüístiques ha de ser un compromís ferm pel valor que té la llengua pròpia d’un territori com a element de cohesió i integració social.

En aquest context, s’incidirà en els eixos següents:

- Donar suport a projectes de voluntariat lingüístic i d’integració lingüística

- Donar suport a projectes de dinamització lingüística a totes les Illes, especialment a municipis en situació lingüística d’urgent intervenció: Calvià, Eivissa i Palma.

Objectius:

- Ampliar l’àmbit d’actuació de les polítiques lingüístiques.

- Ampliar i consolidar l’ús de la llengua pròpia de les Illes Balears a tots els àmbits, fins a assolir la plena igualtat d’ús de les dues llengües oficials de la Comunitat.

Sectors prioritaris d’atenció en aquesta primera fase del Pla:

- Premsa escrita

- Sanitat

- Normalitzar per tant l’ús de la llengua pròpia. Ampliar els àmbits d’aplicació d’aquest dret irrenunciable i sovint qüestionat.

j. La llengua pròpia com a eina d’inclusió i cohesió social

56


Per tal de poder fer front als reptes en relació amb la cultura i els joves, des del Pla de Cultura, es duran a terme accions per facilitar, ampliar i consolidar l’interès i l’accés del jovent a la cultura i treballar per eliminar les barreres que puguin existir. Els eixos amb els quals es treballarà són els següents:

- Foment del contacte amb la lectura i la creació a totes les etapes evolutives dels infants i joves. Canals: biblioteques, llibreries, centres escolars.

- Promoció de la creació artística a tots els nivells educatius mitjançant el joc i l’experimentació.

- Facilitar la connexió entre el sistema educatiu i els agents culturals, aprofitant programes ja en marxa i consolidats en el context del qual s’introduiran noves iniciatives, com ara el programa “Viu la cultura”.

- Incrementar els recursos formatius a l’abast per a joves amb inquietuds culturals, a través del canal d’IB-Jove

- Facilitar la formació continuada per a joves que cerquen la professionalització dins l’àmbit de la cultura.

- Elaboració de programes públics per facilitar la professionalització dels joves (a través d’Art-Jove)

- Facilitar programes d’intercanvi de joves entre les Illes i amb altres territoris (a través de la línia TalentIB)

- Suport a infraestructures públiques perquè els joves puguin produir els seus projectes culturals (sales d’assaig per a músics i actors, ballarins, tallers i laboratoris de creació per a artistes visuals, fotògrafs,etc). Acció: creació d’un punt d’informació juvenil a Ca n’Oleo futura seu de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports

- Abaratiment de l’accés dels joves a infraestructures privades ja existents (museus, teatres, galeries, locals d’assaig), mitjançant la garantia d’un preu públic quan necessitin llogar un centre, sala o espai.

- Acció: convenis de col·laboració amb equipaments privats com ara l’Auditorium per oferir descomptes als titulars del carnet jove.

- Creació de residències per a joves artistes a cada illa (Palma, Eivissa, Formentera i Maó) que funcionin coordinadament entre elles i amb les ja existents.

- Suport a projectes culturals impulsats directament pels joves en qualsevol disciplina artística, formativa o educativa.

- Acció: primera línia d’ajudes amb un pressupost de 100.000 € per dur a terme projectes d’intervenció, recerca i publicacions de caràcter innovador en matèria de joventut a les Illes Balears.

- Potenciar a través de les línies d’ajudes públiques que les empreses culturals locals contractin joves artistes

- Potenciar festivals, mostres i certàmens on es garanteixi la presència dels joves artistes locals (exemples: Fira B! i Art Jove).

K. Pla del jovent i la Cultura


6

57


Temporalització: Inici: estiu 2017. Finalització i presentació: 2018

Tot i que les competències en matèria de patrimoni pertanyen des de 1995 als consells insulars, existeixen algunes col·leccions que pel seu abast suprainsular són susceptibles de ser considerades matèria prioritària de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports. Aquest Pla marcarà i temporalitzarà les accions i prioritats. L’avanç realitzat és el següent:

2017 Recuperació del llegat Bartomeu Samper. En tràmit l’expedient per a la seua adquisició.

Aquest mes de juliol s’han iniciat els contactes amb el net de Bartomeu Samper per tal d’adquirir el seu llegat musical. El professor Amadeu Corbera ha realitzat l’inventari d’aquest llegat.

Es tracta de l’obra d’un període que abraça 25 anys i aproximadament 150 peces entre arranjaments, obres manuscrites, treballs inèdits, música per a l’Orfeó Català, així com documents com ara correspondència, una autobiografia, retrats, etc. El material es troba en bon estat i inclou obres completes com ara La cançó de taverna, El ritual de pagesia, Danses mallorquines, El senyal, Tres cançons, a més de la musicalització d’obres de cinema com ara La Barraca i Maclovia, entre d’altres.

El compromís d’adquisició per un import de 40.000 euros inclou la posada en valor i difusió del fons a través de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) adscrita a la Conselleria.

2018 Digitalització de la documentació de l’illa de Formentera del fons de l’Arxiu Històric d’Eivissa (AHE) i posada en xarxa.

L’Arxiu Històric d’Eivissa (AHE), tot i ser de titularitat municipal, és l’arxiu històric d’Eivissa i Formentera, donat que des de la creació de la Universitat d’Eivissa i Formentera a final del segle XIII fins a final del segle XIX les Pitiüses varen estar constituïdes per un sol municipi amb la capital a Eivissa ciutat. Per aquest motiu, tot i que és l’arxiu històric de les Illes amb més fons digitalitzat, custòdia tota la memòria històrica i documental de Formentera sense digitalitzar. Al tractar-se de documentació que físicament és a una illa, Eivissa, però escriu la història d’una illa veïna, des de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports s’impulsarà la col·laboració amb l’AHE per a la digitalització i posada en xarxa de la documentació relativa a Formentera per tal que els ciutadans de la Pitiüsa menor i els investigadors en general puguin conèixer i consultar aquest fons sense haver de traslladar-se a la Pitiüsa major.

l. Pla del Patrimoni de les Illes


6

58


Recuperació de l’Arxiu del Teatre Principal de Maó

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports forma part de la Fundació del Teatre Principal de Maó. En aquest context, existeix la voluntat de col·laborar amb el Consell de Menorca, l’Ajuntament de Maó i l’Arxiu Històric de Maó (gestionat pel Consell Insular però depenent també de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern pel que fa al personal funcionari) en la recuperació dels seixanta lligalls d’Òpera, de referència europea, que es troben, entre el fons de l’Arxiu del Teatre Principal de Maó, tot i que amb anterioritat ja s’havien realitzat la restauració d’una desena de lligalls a càrrec de Judit Tur, impulsada per l’aleshores director de l’Arxiu Històric de Maó, Jaume Gomila.

Recuperació de la col·lecció de la Fundació Sa Nostra. En col·laboració amb el Consell Insular de Mallorca.


6

59


Algunes normatives que afecten la gestió de les institucions en matèria de cultura i polítiques culturals han quedat desfasades. Altres són inexistents. En aquest context, un dels eixos d’aquest Pla serà l’anàlisi global de quines normatives manquen i quines s’han d’actualitzar.

Desprès de l’anàlisi i valoració amb el sector, s’impulsarà la següent activitat legislativa en la primera fase d’aquest Pla:

2017

• Llei de memòria democràtica. Tramitació en marxa • Llei de consultes. Tramitació en marxa

2017/2018

•Modificació de la Llei 1/2002, de 19 de març, de cultura tradicional i popular de les Illes Balears

Atesa la normativa vigent als inicis del segle XXI, en matèria de patrimoni cultural (introduïm ja aquest concepte que és el primer que s’ha d’actualitzar), la llei 1/2002, va ser un bon pas endavant i va venir a omplir els buits que en matèria de patrimoni cultural immaterial presentava, especialment a la Comunitat Autònoma balear, la Llei 12/1998.

En compliment d’aquesta llei 1/2002, es crearen els Consells Assessors de Cultura Popular i Tradicional, tant el balear, com el de cada illa, consells consultius que han jugat un bon paper, dins de les circumstàncies de no tenir capacitat executiva ni d’estudi i investigació.

El concepte actual de valor cultural s’ha vist ampliat per tot allò que conforma la forma de ser i d’actuar i l’imaginari d’un poble, especialment tot allò intangible o immaterial i que escassament té cabuda amb les lleis de patrimoni històric: Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, o la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears. Aquesta darrera en el seu article 67 preveu que:

1. Els béns etnològics immaterials, com a usos, costums, comportaments o creacions, juntament amb les restes materials en què es puguin manifestar, seran salvaguardats per l’administració competent segons aquesta Llei, i se’n promouran la investigació i la recollida exhaustiva en suports materials que en garanteixin la transmissió a les generacions futures.

2. Igualment seran objecte d’estudi, documentació i conservació aquells coneixements i activitats propis del poble de les Illes Balears.

m. Pla legislatiu


6

60



6

Aquest apartat és el que dóna pas a la redacció de la llei, que segons el seu article 2.1, entén per cultura popular i tradicional el conjunt de manifestacions de la memòria i de la vida col·lectiva dels pobles de les Illes Balears. I, el punt 2.2, descriu tot el que inclou el concepte de cultura popular i tradicional.

Ressaltar que internacionalment el terme Traditional Culture and Folklore s’ha anat traduint com Cultura tradicional i popular.

S’adjunta com annex l’informe sol·licitant a l’especialista en cultura popular i tradicional sobre la conveniència i justificació de modificar l’esmentada llei.

• Modificació de la Llei 15/2006, de 17 d’octubre, d’arxius i patrimoni documental de les Illes Balears

• Llei de voluntariat de les Illes Balears.

Se n’iniciarà la redacció en la tardor de 2017 en col·laboració amb la Plataforma del Voluntariat de les Illes Balears.

L’actual Llei de voluntariat, amb data del 1998, necessita una adaptació a la nova realitat social i també a la normativa aprovada de caràcter estatal. La Conselleria de Cultura Participació i Esports es va comprometre en seu parlamentària i arran d’una pregunta realitzada pel grup parlamentari del PP que la Llei seria una realitat en aquesta legislatura. En compliment d’aquesta necessitat i d’aquest compromís, reclamat a més a més pel Fòrum del Voluntariat, aquesta tardor s’iniciarà la redacció de la norma en col·laboració amb la Plataforma del Voluntariat de les Illes Balears.

El voluntariat cultural és una realitat que ha permès la pervivència de moltes activitats impulsades per entitats i associacions. La seva presència i la seva implicació són una altra manera de participació ciutadana en l’acció de les institucions. Amb referència a això, el voluntariat que podem anomenar cultural ha de comptar amb una sèrie d’aspectes que regulin la seva implicació i participació:

El voluntariat cultural realitza funcions específiques que en cap cas han de suplir o substituir les obligacions de les institucions.

• Digitaxa. Norma finalista a benefici de la producció audiovisual i digital. Redacció en marxa.

61



6

2018/2019

• Modificació de la Llei 3/2015, de 23 de març,de mecenatge cultural, científic i tecnològic de les Illes Balears

Hem de superar el tòpic que la cultura és una activitat majoritàriament subvencionada. El pes més important del finançament cultural correspon a les aportacions dels ciutadans (entrades a espectacles, compra de llibres, etc). Les dades econòmiques desmunten el tòpic que la cultura és una activitat costosa i altament subvencionada.

En qualsevol cas, el suport amb doblers públics a l’activitat cultural no tan sols és necessari sinó imprescindible per garantir l’accés dels ciutadans a un dret bàsic, això és, la Cultura, amb majúscules. La subvenció té plena justificació quan té un retorn social en forma d’una activitat de qualitat que enriqueix la població a qui va dirigida.

En l’actual situació econòmica cal redefinir el sistema de finançament de la cultura. És totalment necessària una aliança publicoprivada per mantenir i potenciar els recursos econòmics destinats a la cultura. S’han d’explorar vies de participació de ciutadans i d’empreses i institucions socialment responsables que poden contribuir a desenvolupar projectes culturals. En aquest context, cal actualitzar i reformar la Llei de mecenatge.

62



6

La idea de la creació del Consell de la Cultura de les Illes Balears s’origina a través del compromís que varen adquirir tots els partits que varen signar el Pacte de Governabilitat a finals de juny del 2007.

En el marc del present Pla de Cultura, i incorporant-se a la metodologia participativa i vinculant de la mateixa redacció del Pla, s’haurà d’establir i debatre sobre la missió, funcions, àmbit d’acció i nivell de vinculació del Consell a la presa de decisions en l’àmbit polític.

Els models de Consell de Cultura (CdeC) al món des del naixement del primer Arts Council England l’any 1946, han estat tan diversos com països els impulsen, així com les realitats específiques que els territoris demanen, o com entenen el seu paper els diferents organismes governamentals que els creen. Si bé una característica comuna és la de constituir-se com a observatori de les polítiques públiques en matèria de cultura (i educació).

La creació del Consell serà objecte d’un procés de treball específic en el qual s’hauran de posar sobre la taula els elements següents:

n. Observatori cultural i Consell de la Cultura

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

El seu caràcter vinculant o d’òrgan assessor

La seva missió

Les seves competències i atribucions

Les seves funcions i marc d’acció

La seva composició i estructura

Els membres que en formaran part

La representativitat sectorial o territorial. En aquest sentit, la representativitat territorial i sectorial ha d’estar garantida.

La durada dels mandats

La gestió: presidència, direcció, secretaria

El finançament públic, que haurà de garantir la seua autonomia

El Consell de Cultura ha d’articular-se de tal manera que pugui contribuir de forma decisiva a l’elaboració de plans estratègics a mitjan i llarg termini, que no depenguin directament dels canvis polítics. El CdeC haurà d’esdevenir també una plataforma mediadora i de diàleg entre la ciutadania i l’administració, un òrgan de coordinació entre diferents administracions, així com exercir una mirada crítica a les polítiques i accions culturals, vetllant per la llibertat de creació i d’expressió de la ciutadania.

63


Garantir

Impulsar

Establir vincles

Col·laborar

Conclusions

Garantir, en el marc legal de la normativa ja aprovada i en vigor i en el marc de la feina conjunta ja engegada amb la Direcció General de Treball, unes condicions socials, laborals i de gènere igualitàries per als treballadors del sector de la cultura.

Reclamar a les empreses culturals que contractin amb l’administració o reben algun tipus d’ajuda en matèria cultural de la Conselleria:

1. Aplicació de clàusules d’igualtat de gènere

2. Aplicació de clàusules laborals contra la precarització laboral dels treballadors

3. Aplicació de clàusules lingüístiques per fomentar l’ús de la llengua catalana com a eina imprescindible d’integració i cohesió social.

Impulsar la revisió de les línies de subvenció de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports. Defensar i visibilitzar el retorn envers els ciutadans que tenen les ajudes públiques.

Establir vincles de col·laboració amb entitats privades per fomentar una major difusió de la cultura.

Allà on els equipaments públics no puguin arribar, establir acords amb la iniciativa privada. Aquest suport per part de la Conselleria es donarà a canvi de clàusules de retorn, això és, de beneficis per a la ciutadania.

Actuació: Auditorium de Palma, es podran subvencionar espectacles de la programació estable d’aquest equipament privat, en el marc de preus subvencionats i descomptes especials per a determinats col·lectius (joves, aturats i jubilats)

Col·laborar amb les institucions que tenen les competències en aquest sentit, en fomentar, a través de les entitats i òrgans adscrits a la Conselleria (OSIB, IEB, equipaments de titularitat estatal vinculats a la Conselleria, etc.), les polítiques culturals de proximitat, per tal que la cultura sigui un bé accessible a tota la ciutadania.

Consolidar una plantilla i uns pressuposts suficients per als equipaments públics existents perquè puguin ser utilitzats com a espais de convivència i creació cultural.

El PdeC ha de contribuir a:

7

64


Dotar

Conclusions

Dotar de mitjans suficients els equipaments públics. Aquesta reclamació històrica s’està realitzant de manera gradual i temporalitzada, sempre amb la complicitat i col·laboració de Funció Pública del Govern i dins les limitacions de l’actual normativa estatal, per tal de garantir i estabilitzar una plantilla que a la vegada garanteixi un servei públic essencial per a assolir els objectius d’aquest Pla.

Actuació: - Dotació d’una plaça tècnica per a la secció de les Illes Balears Film Comission que se suma a la plaça recentment adjudicada des de l’equip de l’IEB. Acord del Consell de Govern de 14 de juliol de 2017 - Dotació de 12 noves places als equipaments públics de titularitat estatal de les Illes. Acord del Consell de Govern de 21 de juliol de 2017.

Enfortir els canals de col·laboració institucional coordinant línies d’actuació i polítiques culturals.

Actuar sempre dins el marc de les línies competencials de cada institució, i garantir que quan una activitat sigui produïda per una institució, una associació i/o organisme privat o un ciutadà, aquesta serà projectada i tindrà recorregut a través d’unes línies d’ajuda públiques i estables.

Exemples de coordinació entre institucions per impulsar equipaments i projectes culturals que contribuiran a potenciar la relació i l’intercanvi entre illes, objectiu i competència del Govern:

- Impuls del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIF), des de la Conselleria de Cultura del Govern i amb la complicitat del Consell Insular de Mallorca.

- Impuls de la Casa de la Música a Eivissa. Projecte del Patronat Municipal de Música amb la col·laboració del Govern com a membre del Patronat.

- Reforma i reobertura del Teatre des Born a Ciutadella, impulsades per l’Ajuntament amb la complicitat i col·laboració del Govern.

- Creació del Museu de Formentera a través del Patronat del Museu i amb la feina conjunta amb el Consell de Formentera.

Utilitzar les noves tecnologies com a eines per posar a l’abast dels ciutadans el coneixement i difusió del patrimoni cultural de les Illes Balears.

Enfortir

Utilitzar les noves tecnologies

7

65


Treballar

Col·laborar

Conclusions

Potenciar l’acció dels organismes autònoms d’àmbit balear, com a elements de cohesió dels ciutadans de les Illes. Potenciar el seu valor per realitzar polítiques culturals de proximitat i de recerca de nous públics en el cas de l’OSIB i d’intercanvi entre illes en el cas de l’IEB.

Actuació: Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) Institut d’Estudis Baleàrics (IEB)

Posar a l’abast de tota la ciutadania la informació relativa als equipaments culturals disponibles en el seu horitzó territorial més immediat.

a. Elaboració del mapa d’equipaments culturals amb les dades existents i confecció de dades noves des de la Conselleria.

b. Difusió del mapa d’equipaments per tal que la ciutadania pugui conèixer els equipaments existents i d’aquesta manera fomentar-ne l’ús.

Redimensionament dels projectes de nous equipaments o serveis culturals, per tal de garantir no només la seva creació i posada en marxa, sinó també el seu manteniment amb un pla de viabilitat econòmica que garanteixi la seva consolidació com a espai públic.

Actuació: futura seu de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB).

Treballar per aconseguir uns mínims criteris d’equilibri territorial entre les quatre illes a l’hora de donar suport a projectes.

Actuació: Impulsar el Museu de Formentera

Col·laborar amb els agents privats que treballen en l’àmbit d’elecció cultural. Promoure a cos de col·laboració a acanvi d’un retorn als ciutadans.

Actuació: Auditorium de Palma.

Mapa d’equipaments públics

Redimensionar

7

Potenciar

66


Entendre

Conclusions

Entendre que la Cultura amb majúscules la formen diverses manifestacions com ara la Cultura científica, la Cultura democràtica i participativa, etc.

Prioritzar la recuperació i museïtzació d’espais històrics i existents abans de construir nous equipaments, sempre que les característiques tècniques ho permetin.

Actuació: Can Junyer (Llucalcari, Espai de l’artista). Encàrrec de projecte de rehabilitació l’any 2018.

Col·laborar i posar en valor i recuperar, respectant les competències en patrimoni dels respectius consells insulars transferides l’any 1995, el llegat patrimonial de les Illes Balears, sempre que el context sigui per a la creació d’espais de trobada dels creadors de les Illes i de recuperació per a les Illes de patrimoni, ja sigui documental, arqueològic, artístic, etc.

Actuació: - Recuperació del llegat Bartomeu Samper. En tràmit l’expedient per a la seva adquisició. 2017 - Digitalització de la documentació de l’illa de Formentera dels fons de l’Arxiu Històric d’Eivissa (AHE) i posada en xarxa. -Recuperació de l’Arxiu del Teatre Principal de Maó - Col·lecció de la Fundació Sa Nostra. En col·laboració amb el Consell Insular de Mallorca.

Col·laborar

Prioritzar

7

67


agost 2017 · 2018-06-16 · i les oportunitats per situar la cultura al centre de la vida...

Documents