DRAMES RURALSDRAMES RURALS

““AGONIA”AGONIA”

Víctor Català

TRETS ARGUMENTALS

Descripció de l’entorn i la situació en què es troba la Bel

La Bel demana perdó a en Minguet

Quan es va casar ja estava embarassada

L’home va obligar-la a casar-se

Confessió

L’altre home és en Ramon

Mort de la Bel

En Minguet els perdona

ESTRUCTRUA INTERNA

Plantajament: Descripció de l’entorn i la situació en què es troba la Bel. (Pàg. 218-222)

Nus: Narració de la confessió que fa la Bel a en Minguet. (Pàg. 223-233)

Desenllaç: La Bel mor i en Minguet els perdona. (Pàg. 233-234)

TEMES

Egoisme de la Bel

cel

confiança pecatperdó

PUNT DE VISTA NARRATIU

El narrador és en 3ª persona del singular, extern, omniscient i partidista.

“El pobre Minguet estava anguniat; no capia aquella insistència misteriosa de la Bel; hauria volgut aturar-la d’enraonar perquè no s’acabés les forces, però no gosava trencar-li la voluntat estant en les darreres.” (Pàg. 227)

TÈCNIQUES NARRATIVES

Descripció: “El vent xiulava amb xiulets estridents que s’empaitaven com si es perseguissin l’un a l’altre en sa cursa adelerada cap a l’Infinit” (Pàg. 218)

Narració: “La malalta va fer un esforç per adresar-se una mica en el coixí, però no logrà més que arronsar els genolls, que quedaren com una muntanyeta sobre el pla del llit…” (Pàg. 227)

Diàleg: “-Maleir-te a tu, Bel? Ave Maria Puríssima! ¿Per què et podria maleir jo, trist de mi? -Perquè em vaig casar…Jo…no era…per a tu…” (Pàg. 226)

PERSONATGES

Principals: Minguet: és el marit de la Bel.

Bel: és la dona d’en Minguet. Té dos fills, el gran que és d’en Ramon i l’altre, el petit, d’en Minguet.

PERSONATGES

Secundaris: Ramon metge que tracta la Bel amb una atenció

especial ja que al llarg del conte descobrim gràcies a la confessió de la Bel que ell és el pare de l’hereu, perquè just abans que aquesta es casés amb en Minguet, l’havia deixat embarassada.

Fill gran és l’hereu i fill d’en Ramon. Té més comoditats que el fill petit i es fan més sacrificis per ell

Segon fill és d’en Minguet. El menyspreen i no li fan gaire cas.

ELEMENTS PROPIS DEL RURALISME

Personatges són víctimes de la situació que els envolta i marcats per la fatalitat, contra la qual no poden lluitar influència del naturalisme Pèrdua de la vida Fracàs definitiu

Vocabulari típic rural

Contempla el món des de la realitat més crua

Percepció limitada i subjectiva de la realitat

Complexitat del comportament i les personalitats dels individus

Personatges marcats per la fatalitat, contra la qual no hi poden lluitar (influència del naturalisme)

LLENGUATGE I ESTIL

Reflex de la parla dels pagesos

Utilitza augmentatius, diminutius, topònims (Olot, Verge del Carme) i sobretot dialectalismes.

El vocabulari és culte i col·loquial.

Brevetat i concisió

LLENGUATGE I ESTIL

Adjectivació: “En Minguet quedà com llampferit, immòbil, els ulls vidriats, la boca oberta” (Pàg.229)

Diminutius: “Minguet”, “glopet de medicina” (Pàg.228)

Comparacions: “I li semblà que quedava buit i fred com un fanal apagat” (Pàg.230)

Enumeració de fets: “En aquell llit hi havia nascut la seva àvia, hi havia nascut son pare, hi havia nascut ell, i ara se li moria la dona” (Pàg.220)

COMENTARI ESTILÍSTIC

“D’enmig de la boira verda en què nedaven sa feresa i els esqueixos de son pensament, vegé sortir com una tosca fredor aquell front blanc i llis, ja grapejat per la gran destralera; i sobtadament sentí aplacar-se, el contacte de la Mort, la seva ràbia, i estimbar-se, Déu sabia on, com cascata que es precipita a l’abim, aquella gran onada, enrossegant-se amb ella tot el llot de son fons remogut i sa mateixa vida.”

(Pàg. 229)

ADJECTIVACIÓ

PERSONIFICACIÓ

COMPARACIÓ

ÉMFASI

VOCABULARI

Drames Rurals consta d’un vocabulari precís, elaborat i ric. Ranera: Soroll anormal que, per una obstrucció de les vies

respiratòries baixes, hi produeix el pas de l’aire, com el que es presenta sovint en els moribunds.

Quimera: Ànsia, inquietud.

Reflexa la parla de la pagesia, presència de dialectalismes. Fumuda - malalta Alhaja - joia Quinta- Acció de quintar

SIGNIFICACIÓ DEL TÍTOL

AGONIA: Període de transició entre la vida i la mort, que apareix en la fase final de moltes malalties.

ACTIVITATS

10. Localitza els passatges “d’Agonia” on són perceptibles els jocs de contrastos visuals i auditius. Explica com s’aconsegueixen (o com l’aconsegueix l’autora) i quin afecte produeixen.

16. A “Agonia” el suspens es manté al llarg de tot el conte. Explica com es manté la tensió fins al desenllaç.

BIBLIOGRAFIA

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=quinta&operEntrada=0

http://dlc.iec.cat/results.asp

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=suggestiu&operEntrada=0

CRÈDITS

Nina Cardelús Vilalta

Marta Soler Valls

Col·legi Sant Miquel dels Sants1

r A BAT; curs 2010-2011