agonia
DESCRIPTION
Nina Cardelús i Marta SolerTRANSCRIPT
DRAMES RURALSDRAMES RURALS
““AGONIA”AGONIA”
Víctor Català
TRETS ARGUMENTALS
Descripció de l’entorn i la situació en què es troba la Bel
La Bel demana perdó a en Minguet
Quan es va casar ja estava embarassada
L’home va obligar-la a casar-se
Confessió
L’altre home és en Ramon
Mort de la Bel
En Minguet els perdona
ESTRUCTRUA INTERNA
Plantajament: Descripció de l’entorn i la situació en què es troba la Bel. (Pàg. 218-222)
Nus: Narració de la confessió que fa la Bel a en Minguet. (Pàg. 223-233)
Desenllaç: La Bel mor i en Minguet els perdona. (Pàg. 233-234)
TEMES
Egoisme de la Bel
cel
confiança pecatperdó
PUNT DE VISTA NARRATIU
El narrador és en 3ª persona del singular, extern, omniscient i partidista.
“El pobre Minguet estava anguniat; no capia aquella insistència misteriosa de la Bel; hauria volgut aturar-la d’enraonar perquè no s’acabés les forces, però no gosava trencar-li la voluntat estant en les darreres.” (Pàg. 227)
TÈCNIQUES NARRATIVES
Descripció: “El vent xiulava amb xiulets estridents que s’empaitaven com si es perseguissin l’un a l’altre en sa cursa adelerada cap a l’Infinit” (Pàg. 218)
Narració: “La malalta va fer un esforç per adresar-se una mica en el coixí, però no logrà més que arronsar els genolls, que quedaren com una muntanyeta sobre el pla del llit…” (Pàg. 227)
Diàleg: “-Maleir-te a tu, Bel? Ave Maria Puríssima! ¿Per què et podria maleir jo, trist de mi? -Perquè em vaig casar…Jo…no era…per a tu…” (Pàg. 226)
PERSONATGES
Principals: Minguet: és el marit de la Bel.
Bel: és la dona d’en Minguet. Té dos fills, el gran que és d’en Ramon i l’altre, el petit, d’en Minguet.
PERSONATGES
Secundaris: Ramon metge que tracta la Bel amb una atenció
especial ja que al llarg del conte descobrim gràcies a la confessió de la Bel que ell és el pare de l’hereu, perquè just abans que aquesta es casés amb en Minguet, l’havia deixat embarassada.
Fill gran és l’hereu i fill d’en Ramon. Té més comoditats que el fill petit i es fan més sacrificis per ell
Segon fill és d’en Minguet. El menyspreen i no li fan gaire cas.
ELEMENTS PROPIS DEL RURALISME
Personatges són víctimes de la situació que els envolta i marcats per la fatalitat, contra la qual no poden lluitar influència del naturalisme Pèrdua de la vida Fracàs definitiu
Vocabulari típic rural
Contempla el món des de la realitat més crua
Percepció limitada i subjectiva de la realitat
Complexitat del comportament i les personalitats dels individus
Personatges marcats per la fatalitat, contra la qual no hi poden lluitar (influència del naturalisme)
LLENGUATGE I ESTIL
Reflex de la parla dels pagesos
Utilitza augmentatius, diminutius, topònims (Olot, Verge del Carme) i sobretot dialectalismes.
El vocabulari és culte i col·loquial.
Brevetat i concisió
LLENGUATGE I ESTIL
Adjectivació: “En Minguet quedà com llampferit, immòbil, els ulls vidriats, la boca oberta” (Pàg.229)
Diminutius: “Minguet”, “glopet de medicina” (Pàg.228)
Comparacions: “I li semblà que quedava buit i fred com un fanal apagat” (Pàg.230)
Enumeració de fets: “En aquell llit hi havia nascut la seva àvia, hi havia nascut son pare, hi havia nascut ell, i ara se li moria la dona” (Pàg.220)
COMENTARI ESTILÍSTIC
“D’enmig de la boira verda en què nedaven sa feresa i els esqueixos de son pensament, vegé sortir com una tosca fredor aquell front blanc i llis, ja grapejat per la gran destralera; i sobtadament sentí aplacar-se, el contacte de la Mort, la seva ràbia, i estimbar-se, Déu sabia on, com cascata que es precipita a l’abim, aquella gran onada, enrossegant-se amb ella tot el llot de son fons remogut i sa mateixa vida.”
(Pàg. 229)
ADJECTIVACIÓ
PERSONIFICACIÓ
COMPARACIÓ
ÉMFASI
VOCABULARI
Drames Rurals consta d’un vocabulari precís, elaborat i ric. Ranera: Soroll anormal que, per una obstrucció de les vies
respiratòries baixes, hi produeix el pas de l’aire, com el que es presenta sovint en els moribunds.
Quimera: Ànsia, inquietud.
Reflexa la parla de la pagesia, presència de dialectalismes. Fumuda - malalta Alhaja - joia Quinta- Acció de quintar
SIGNIFICACIÓ DEL TÍTOL
AGONIA: Període de transició entre la vida i la mort, que apareix en la fase final de moltes malalties.
ACTIVITATS
10. Localitza els passatges “d’Agonia” on són perceptibles els jocs de contrastos visuals i auditius. Explica com s’aconsegueixen (o com l’aconsegueix l’autora) i quin afecte produeixen.
16. A “Agonia” el suspens es manté al llarg de tot el conte. Explica com es manté la tensió fins al desenllaç.
BIBLIOGRAFIA
http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=quinta&operEntrada=0
http://dlc.iec.cat/results.asp
http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=suggestiu&operEntrada=0
CRÈDITS
Nina Cardelús Vilalta
Marta Soler Valls
Col·legi Sant Miquel dels Sants1
r A BAT; curs 2010-2011