agència de protecció de la salut

1.1 Administració electrònica1.2 Prova pilot SIAPS1.3 Exportacions de productes alimentosos1.4 Simplificació de les tramitacions administratives1.5 Acreditacions als laboratoris APS1.6 Gestió de Residus Sanitaris1.7 Control d’al·lèrgens alimentaris1.8 Gestió i comunicació de les alertes alimentàries1.9 Aigües de consum humà1.10 Legionel·losi en banyeres d’hidromassatge

Agència de Protecció de la Salut

1

Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, Memòria Salut Pública 2010.

Dins del marc de desenvolupament del model català d’administració electròni-ca, durant l’any 2010, la Direcció de Serveis del Departament de Salut i l’Agèn-cia de Protecció de la Salut (APS) van posar en funcionament dos serveis: la signatura electrònica dels convenis de prestació de serveis entre l’APS i els ens locals, i la comunicació electrònica de tràmits i notificacions entre els ens locals i l’APS. Aquestes iniciatives, que tenen com a objectiu l’ús de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació en la gestió diària de l’APS, es van desenvolupar íntegrament en l’àmbit de la col·laboració entre l’APS i els ens locals. A més, es van implantar fent ús dels mòduls corporatius ja exis-tents del Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (Consorci AOC) com són l’eina SIGNA i la plataforma EACAT.

Precisament, la utilització de l’eina SIGNA garantia la seguretat jurídica del trà-mit i permetia la signatura electrònica simultània dels convenis per a totes les parts signants. Així mateix, la implantació de la plataforma EACAT com a canal de comunicació entre l’APS i les entitats locals va suposar l’obertura d’un nou servei anomenat Agència de Protecció de la Salut. Aquest nou servei permet l’intercanvi d’informació entre les diferents unitats administratives de l’APS i els ens locals mitjançant trameses telemàtiques a través d’un mitjà de comuni-cació que incorpora la signatura i el registre documental electrònic.

En la primera fase d’implantació, es van realitzar un total de 235 tramitacions d’oficis en matèria de salut pública amb els ens locals i es van signar 22 con-venis de col·laboració entre l’APS i els ens locals a través del mòdul SIGNA.

La implantació de la signatura electrònica dels convenis de prestació de serveis entre l’APS i els ens locals, i la comunicació electrònica de tràmits i notificacions entre els ens locals i l’APS, va suposar una millora en l’eficàcia, l’eficiència i l’agilització dels tràmits interadministratius

L’Administració electrònica arriba a l’Agència de Protecció de la Salut

1.1 Agència de Protecció de la Salut Administració electrònica

Acte de la primera signatura electrònica d’un conveni de prestació de serveis entre l’APS i el Consell Comarcal del Maresme.


Les activitats que desenvolupa l’Agència de Protecció de la Salut (APS) generen una gran quantitat de dades que cal emmagatzemar i processar. Per aquest motiu, el Sistema d’Informació de l’Agència de Protecció de la Salut (SIAPS) neix amb l’objectiu d’aconseguir la interconnexió i la integració de les dades per fer-les accessibles a l’organització en temps real.

L’any 2010 va finalitzar la primera fase del projecte que es va iniciar el 2008. En aquest període es van recollir i validar tots els requeriments del sistema, te-nint en compte les diferents etapes: la programació, el desplegament dels pro-grames al territori, l’assignació d’inspeccions, la presa de mostres, les proves d’assaig de les mostres als laboratoris i l’explotació i anàlisi de les dades. La fase va culminar amb una prova pilot en la qual van intervenir 80 professionals de l’APS, representants de tot el territori i de totes les àrees funcionals com són salut alimentària, salut ambiental, recollida de mostres als escorxador, i proves de laboratori tant alimentàries com ambientals.

D’altra banda, la prova pilot també va comportar haver de testar un equip de mobilitat per als inspectors integrat per un ordinador portàtil amb connexió 3G, una impressora portàtil, un bolígraf electrònic, un telèfon mòbil i uns qües-tionaris preparats per carregar dades directament al sistema. Malgrat que hi va haver algunes incidències i errors de cobertura 3G en el territori, l’avaluació de la prova pilot va ser favorable i va permetre a l’APS constatar que el sistema funcionava.

Paral·lelament, durant l’any 2010 va finalitzar la dotació d’infraestructures als escorxadors. En total, es van posar 30 línies ADSL i es van repartir 60 ordi-nadors de sobretaula i 28 ordinadors portàtils per als veterinaris que tenien assignats més d’un escorxador.

El Sistema d’Informació de l’Agència de Protecció de la Salut (SIAPS) neix amb l’objectiu d’aconseguir la interconnexió i integració de les dades per fer-les accessibles a l’organització en temps real

L’APS posa en marxa amb èxit la prova pilot del sistema d’informació de l’Agència de Protecció de la Salut (SIAPS)

1.2 Agència de Protecció de la Salut Prova pilot SIAPS

Imatge d’un equip de mobilitat per a inspectors.


El comerç internacional de productes alimentosos es fonamenta en el compli-ment dels estàndards de seguretat alimentària. A la Unió Europea (UE) aquests estàndards són idèntics per a tots els estats membres. Tanmateix, per a l’ex-portació de productes alimentosos fora de la UE (països tercers) cal considerar aquells requisits específics del país de destinació. A Catalunya, l’Agència de Protecció de la Salut (APS) és l’organisme responsable de vetllar pel compliment de les condicions sanitàries dels establiments alimentaris i els seus productes, amb independència de la seva destinació (UE o països tercers). A més, l’APS certifica la salubritat dels productes exportats i fa possible així aquesta circula-ció de mercaderies.

Precisament, les exportacions de productes alimentosos suposen un pes important de l’economia del país i, per aquest motiu, l’APS també hi posa una especial atenció. Per exemple, en l’exportació de carn i de productes carnis, determinats països han decidit que a l’establiment exportador, a banda de com-plir amb les exigències sanitàries acordades, li cal una autorització específica. En total, hi ha 344 autoritzacions atorgades que corresponen a un total de 281 establiments entre escorxadors, sales de desfer i indústries de la carn.

D’altra banda, les autoritats competents dels països destinataris d’aquests productes vetllen igualment per al compliment dels requisits exigits realitzant au-ditories als establiments exportadors i a les autoritats encarregades del control oficial. L’any 2010, diversos establiments carnis de Catalunya van rebre la visita d’inspecció de tres delegacions estrangeres provinents de Mèxic, de la Federa-ció de Rússia i de la Xina. Com a conseqüència del resultat favorable d’aques-tes visites, vuit establiments van ser autoritzats per exportar a Mèxic, tres a la Federació de Rússia i tres a la Xina.

Les exportacions de productes alimentosos suposen un pes important en l’economia del país. L’any 2010, diversos establiments carnis de Catalunya van ser autoritzats per exportar a Mèxic, a la Federació de Rússia i a la Xina

L’Agència de Protecció de la Salut supervisa les exportacions de productes alimentosos

1.3

Importància econòmica, distribuïda per continents, de l’exportació de carn i productes carnis de Catalunya als països tercers, el 2008

Distribució territorial segons % d’euros

Europa87,08

Amèrica0,95Àsia10,57

Àfrica1,28

Oceania0,11

Agència de Protecció de la Salut Exportacions de productes alimentosos

Continent Milers quilos % (Kg) Milers euros % (€)

Àfrica 1.644 2,29 1.760 1,28

Amèrica 1.420 1,98 1.306 0,95

Àsia 10.709 14,95 14.521 10,57

Europa 57.847 80,75 119.638 87,08

Oceania 15 0,02 158 0,11

Total 71.635 100,00 137.383 100,00

Font : Base de dades de comerç exterior


L’Agència de Protecció de la Salut (APS) continua avançant en el procés de transformació de l’administració pública promovent alternatives per agilitar les càrregues administratives per a les empreses i els ciutadans; d’aquesta manera es contribueix a facilitar les oportunitats de negoci de les activitats econòmiques de Catalunya. Els objectius se centren a demanar únicament la documentació estrictament necessària per a la realització del tràmit, prioritzar les declaracions responsables del ciutadà o del titular de l’empresa enfront de les aportacions de documents acreditatius del compliment dels requisits, i substituir les autoritzacions i llicències per comunicacions quan el reconeixe-ment o l’exercici d’un dret i l’inici d’una activitat econòmica no requereixen una intervenció administrativa prèvia.

Per aquest motiu, l’any 2010 i en el marc del Pla d’Agilitat del Departament de Salut, l’Àrea d’Autoritzacions i Registres va iniciar un procés d’anàlisi i revisió dels dos registres oficials que gestiona: el Registre Sanitari d’Indústries i Pro-ductes Alimentaris de Catalunya (RSIPAC) i el Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides (ROESP). El RSIPAC té inscrites més de 17.500 indústries alimentàries i l’any 2010 es van gestionar més de 5.000 tramitacions anuals relacionades amb aquestes activitats industrials. Aproximadament, un 25 % van ser inscripcions inicials, un 20 %, baixes, i la resta, modificacions i reva-lidacions. El ROESP té inscrits 985 establiments i serveis plaguicides i durant l’any 2010 va fer 150 tramitacions. Un 50 % van ser inscripcions inicials i un 25 %, baixes.

Els treballs es van centrar en la revisió i racionalització dels requisits i de la documentació, així com dels processos de gestió interna, amb l’objectiu d’in-corporar les millores i les automatitzacions necessàries per reduir els terminis de la resolució. En conseqüència, es van elaborar formularis intel·ligents per a cada modalitat del procés identificat (registre o autorització), es va implemen-tar l’ús de les declaracions responsables i l’ús de la Plataforma d’Integració i Col·laboració Administrativa (PICA) per minimitzar la documentació annexa i es van incorporar qüestionaris en els models de sol·licituds per eliminar la presentació de la memòria descriptiva de l’activitat.

El procés d’anàlisi i millora dels dos registres oficials que gestiona l’Àrea d’Autoritzacions i Registres, el RSIPAC i el ROESP, va constituir la primera fase d’implantació del futur servei electrònic aplicat a aquest procés, que està emmarcat en el projecte de desenvolupament de l’administració electrònica al Departament de Salut

L’APS continua treballant per fer més àgils i simples tots els seus tràmits per a les empreses i els ciutadans

1.4 Agència de Protecció de la Salut Simplificació de les tramitacions administratives

Arxiu del RSIPAC i el ROESP a la seu central de l’APS (2010)

Nou formulari de comunicació de l’activitat de les indústries alimentàries 2010 (RSIPAC)


L’any 2010, els laboratoris de Salut Pública van veure compensat el treball ini-ciat a la dècada dels noranta ja que aconseguien ser capdavanters en l’acredi-tació de dues determinacions en aliments arreu d’Espanya i Catalunya.

D’una banda, el Laboratori de l’Agència de Protecció de la Salut (LAPS) a Tortosa va obtenir la primera acreditació d’ENAC (Entidad Nacional de Acredi-tación) a Espanya per a la determinació i quantificació d’al·lèrgens, caseïna i cacauet en aliments. Arran de la necessitat de la vigilància analítica d’aques-tes substàncies, l’APS va implantar, al seu laboratori de Tortosa, un mètode de detecció i quantificació d’al·lèrgens en aliments i l’ENAC li va reconèixer la competència tècnica en aquest àmbit.

D’altra banda, el laboratori de l’APS a Girona va obtenir l’acreditació d’ENAC en la realització d’assaigs per a la determinació i quantificació de virus entè-rics (Hepatitis A i Norovirus genogrups I i II) en aliments (mol·luscs bivalves, verdures fresques i fruites toves). D’aquesta manera, el LAPS a Girona es va convertir en el primer laboratori de Catalunya i en el segon d’Espanya que disposava d’acreditació per a aquesta tècnica, és a dir, el reconeixement de la competència tècnica del laboratori per realitzar aquest tipus d’anàlisi en aliments. Així mateix, la contaminació per virus és una font important de toxin-feccions alimentàries. Per aquest motiu, i per donar compliment a la reglamen-tació europea en matèria de riscos microbiològics, l’APS també va implantar en aquest laboratori el mètode d’anàlisi que ha estat acreditat per l’ENAC.

Finalment, l’any 2010, el LAPS a Lleida va ampliar les seves acreditacions in-corporant la determinació de metalls pesants en aigües per la tècnica d’Induc-ció de Plasma Acoblat (ICP).

Aquestes acreditacions suposen la consolidació de les línies d’especialització dels laboratoris de l’APS que ja comptaven amb l’acreditació, única a Catalu-nya, dels assaigs per a la detecció de biotoxines marines en mol·luscs al LAPS de Tarragona.

La primera acreditació a Espanya per a la determinació i la quantificació d’al·lèrgens en aliments aconseguida pel Laboratori de l’APS a Tortosa, i la primera acreditació a Catalunya per a la determinació de virus en aliments del Laboratori de l’APS a Girona, suposen la consolidació de les línies d’especialització de la xarxa de laboratoris de l’APS

Els laboratoris de l’Agència de Protecció de la Salut es converteixen en capdavanters de l’acreditació a Catalunya i Espanya

1.5 Agència de Protecció de la Salut Acreditacions als laboratoris APS


El Programa de Control de Gestió de Residus Sanitaris dóna suport al sector sa-nitari i hospitalari de Catalunya per tal de garantir i consolidar una correcta gestió intracentre dels residus sanitaris de risc generats en l’activitat assistencial.

Durant el 2010, i mitjançant aquest programa, l’Agència de Protecció de la Salut (APS) va realitzar un seguiment sistemàtic dels centres sanitaris. Les tasques es van centrar a supervisar i verificar l’aplicació de la normativa de referència en matèria de residus sanitaris.

Amb la implantació del Programa de Control es pretenia protegir la salut del personal laboral dels centres sanitaris, dels pacients i del medi ambient a través de la promoció de bones pràctiques. Així mateix, es volien conèixer les àrees d’intervenció prioritàries per reduir els riscos d’una gestió inadequa-da dels residus sanitaris i, alhora, disposar i portar al dia el cens de centres generadors de residus sanitaris de risc. D’altra banda, es pretenia avaluar la implementació del pla de gestió intracentre de residus sanitaris en centres hospitalaris i detectar i corregir deficiències en la classificació i segregació d’aquests residus. Per últim, s’intentava promoure l’educació i la formació del personal implicat en la gestió intracentre dels residus sanitaris.

Les actuacions als centres sanitaris es van fer en forma d’inspeccions, però també mitjançant el suport informàtic. A més, es va realitzar formació continu-ada en gestió intracentre de residus sanitaris adreçada al sector assistencial i a la mateixa organització.

Durant el 2010, l’APS va realitzar un seguiment sistemàtic dels centres sanitaris a través del Programa de Control de Gestió de Residus Sanitaris per tal de supervisar i verificar l’aplicació de la normativa de referència en matèria de residus sanitaris

Es posa en marxa el Programa de Control de Gestió de Residus Sanitaris per garantir una correcta gestió d’aquests residus

1.6 Agència de Protecció de la Salut Gestió de Residus Sanitaris

Esquema de la gestió extracentre dels residus sanitaris

Dades rellevants de l’any 2010

Inspeccions realitzades 45

Atenció telefònica i eCorreu 1600

Llibres de control entregats 487

Bosses i envasos autoritzats 16

Cursos de formació i divulgació 9


L’Agència de Protecció de la Salut (APS) treballa per gestionar el risc que poden causar els al·lèrgens alimentaris i les substàncies que provoquen intolerància alimentària per a la salut de les persones susceptibles mitjançant accions de vigilància i control oficial sobre els aliments destinats als consumi-dors i sobre els establiments alimentaris de Catalunya.

Les actuacions de control es realitzen en el decurs de les inspeccions i audito-ries que efectuen els professionals de l’APS de forma periòdica en les indústri-es alimentàries. Estan destinades a comprovar que els operadors econòmics compleixen els requisits d’etiquetatge dels aliments i a verificar que es gesti-ona correctament el risc associat als al·lèrgens alimentaris dins dels autocon-trols de les empreses. L’APS també gestiona les alertes alimentàries en relació amb els ingredients al·lergògens no declarats en l’etiquetatge dels aliments i els productes alimentaris que s’han vist implicats en reaccions al·lèrgiques, així com les denúncies rebudes de consumidors, associacions d’afectats o altres autoritats sanitàries.

La vigilància analítica d’al·lèrgens alimentaris es realitza dins del marc del Sistema de Vigilància Sanitària dels Aliments a Catalunya (SIVAC) i té com a objectiu detectar la possible presència dels ingredients al·lergògens fixats per la normativa que no s’hagin declarat en l’etiqueta i que, com que no hi figuren, podrien passar desapercebuts per als consumidors i causar reaccions adver-ses a les persones susceptibles.

Finalment, l’APS també desenvolupa actuacions de divulgació i comunicació en aquesta matèria. Així, l’any 2010 va participar en diversos congressos i jor-nades organitzades per altres comunitats autònomes i associacions d’afectats. A més, va elaborar material informatiu per als operadors d’empresa alimentà-ria en el qual s’explica en què consisteix el control dels al·lèrgens i com s’ha d’implementar en els establiments alimentaris.

L’any 2010, amb l’objectiu de fomentar la gestió correcta del risc associat als al·lèrgens dins dels autocontrols de les empreses, l’APS va elaborar i editar, dins la sèrie de fulletons sobre els Prerequisits, el Pla de control dels al·lèrgens alimentaris i substàncies que causen intolerància alimentària

L’Agència de Protecció de la Salut, referent en el control d’al·lèrgens alimentaris

1.7 Agència de Protecció de la Salut Control d’al·lèrgens alimentaris

Dades rellevants de l’any 2010

Controls realitzats sobre l'etiquetatge i autocontrols 811

Seguiment d'alertes 7

Seguiment de denúncies 12

Mostres recollides 43

Determinacions realitzades 98

Aliments investigats: aperitius fregits, fuet, galetes Maria, galetes sense glu-ten, burger meat, llom embotit, maionesa, pasta, paté, pernil cuit, postres de gelat, preparats infantils, salsa mostassa i truita refrigerada.


La gestió de les alertes alimentàries comprèn tot un seguit d’actuacions, tant per part de les administracions com dels operadors econòmics que han posat els productes al mercat per minimitzar els riscos per a la salut de la població. A Catalunya, l’Agència de Protecció de la Salut (APS) gestiona el Sistema Coordi-nat d’Intercanvi Ràpid d’Informació (SCIRI). Es tracta d’un sistema de vigilància i gestió que treballa per impedir que els aliments no segurs arribin als consumi-dors. En concret, a través d’aquest sistema es rep informació sobre els aliments que presenten determinats perills per tal que es retirin del canal de comercialit-zació i se n’investiguin les possibles causes.

Durant el 2010, l’APS va valorar la necessitat de trametre aquesta informació a altres agents, als quals els podia ser d’utilitat. Per aquest motiu i amb l’objectiu de garantir la rapidesa de la comunicació i gestió de les alertes alimentàries, l’APS va elaborar i aprovar el Procediment de Gestió i Comunicació de les Aler-tes Alimentàries i d’Altres Notificacions Urgents a Catalunya. El document, que va comptar amb el consens de les associacions empresarials dels diferents àm-bits productius, les associacions de consumidors i les associacions d’afectats, estableix els circuits de fluxos d’informació entre totes les parts interessades.

En total, el 2010 i a través del SCIRI, es van gestionar 188 notificacions d’aler-ta, de les quals 75 implicaven productes elaborats o distribuïts a Catalunya. D’aquestes 75, 14 eren de productes elaborats o procedents d’empreses catalanes i 61, de productes distribuïts a Catalunya. Els aliments afectats per alertes alimentàries presenten perills químics, biològics, físics i d’altres: aliments no autoritzats, al·lèrgens no declarats en l’etiquetatge o presència d’OGM no autoritzats. Els perills més recurrents van ser els que estaven relacionats amb la presència de mercuri en el peix i la salmonel·la, detectada principalment en productes d’origen animal.

El 2010, i per garantir la rapidesa de la comunicació i gestió de les alertes alimentàries, l’APS va elaborar i aprovar el Procediment de Gestió i Comunicació de les Alertes Alimentàries i d’Altres Notificacions Urgents a Catalunya amb el consens de les associacions empresarials dels diferents àmbits productius, les associacions de consumidors i les associacions d’afectats

L’APS consolida el model de gestió i comunicació de les alertes alimentàries a Catalunya

1.8 Agència de Protecció de la Salut Gestió i comunicació de les alertes alimentàries

Nombre d’alertes en productes alimentaris gestionades a Catalunya, Espanya i Europa en el període 2004-2010

Nre. / Any. Unió Europea / Espanya / Catalunya

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

800

600

400

200

0

1.000

1.200


Les entitats gestores d’aigua de consum han de disposar de protocols d’au-tocontrol i gestió, basats en els principis de l’anàlisi de perills i identificació de punts de control crític, a fi i efecte de garantir la seguretat de l’aigua que subministren. Aquests protocols es basen en els criteris del Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qua-litat de l’aigua de consum humà i el Pla de Vigilància i Control de les Aigües de Consum Humà de Catalunya. Així mateix, els protocols estan en consonància amb l’estratègia impulsada per l’Organització Mundial de la Salut que es basa en els Plans Sanitaris de l’Aigua, definits com la forma més eficaç de donar garantia sanitària a un abastament mitjançant una avaluació i una gestió global del risc del sistema.

D’altra banda, el Pla de Salut de Catalunya inclou com un dels seus objectius que totes les entitats gestores d’aigua tinguin implementats els protocols d’autocontrol.

L’APS realitza anualment el Programa de Control de les Entitats Gestores d’Ai-gua, que es basa en el control de les condicions sanitàries de les instal·lacions dels sistemes de subministrament, el control dels nivells de desinfectant de l’aigua a les zones de subministrament i la comprovació de la disponibilitat dels plans d’autocontrol i gestió, així com la seva adequació als criteris establerts.

En aquest sentit, l’any 2010 s’han efectuat 1.268 inspeccions a instal·lacions de captació i distribució d’aigua de consum, 26.225 controls de la desinfec-ció de l’aigua i 4.371 visites de supervisió dels autocontrols de les entitats gestores, en els següents tipus d’abastaments: xarxes públiques i de petites col·lectivitats, establiments turístics, establiments públics i sociosanitaris o penitenciaris i establiments per a infants i joves.

Els protocols d’autocontrol, basats en l’avaluació i gestió del risc, són la forma més eficaç de donar garantia sanitària a un abastament

L’APS supervisa els autocontrols de la qualitat de l’aigua de consum humà de les entitats gestores

1.9 Agència de Protecció de la Salut Aigües de consum humà

Nombre de controls efectuats per tipus d’instal·lacions

Condicions sanitàries d’instal·lacions

Desinfecció de l’aigua

Supervisió de protocols d’autocontrols

Xarxes públiques i de petites col·lectivitats

606 22629 3837

Establiments turístics 332 1794 229

Establiments públics i sociosanitaris o penitenciaris

2 522 29

Establiments per a infants i joves

328 1280 276


En els dos darrers anys, aproximadament, s’han produït diversos casos i brots de legionel·losi associats a banyeres d’hidromassatge, relacionats proba-blement amb l’augment actual del nombre d’instal·lacions hidrotermals que es troben en diferents tipus d’establiments (centres esportius, allotjaments turístics, piscines i balnearis).

Aquestes instal·lacions són considerades d’alt risc en la normativa vigent de prevenció i control de la legionel·losi, ja que l’aigua es manté normalment a una temperatura entre 30 ºC i 42 ºC, que és òptima perquè es multipliqui la legionel·la, i hi ha una turbulència important que produeix aerosols, els quals, per via inhalatòria, poden entrar a l’organisme i produir, en determinats casos, la malaltia. Per això, la millor forma de prevenció de la malaltia és evitar la colonització, multiplicació i dispersió del bacteri en l’aigua de les instal·lacions.

Veient la importància creixent d’aquest tipus d’instal·lacions, l’Agencia de Protecció de la Salut (APS), amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), ha cregut adient editar el tríptic informatiu Què es pot fer per prevenir la legionel·losi a les banyeres d’hidromassatge, adreçat als titulars d’establiments que disposin d’aquest tipus d’instal·lacions, amb la finalitat de donar-los a conèixer les prin-cipals mesures que han d’adoptar per prevenir i controlar la legionel·losi, i així evitar l’aparició de nous casos o brots en aquests indrets i disminuir l’impacte d’aquesta malaltia en la població.

D’altra banda, l’APS realitza anualment un control d’instal·lacions de risc de dispersió de legionel·la. L’any 2010 s’han realitzat visites d’inspecció a 2.554 torres de refrigeració i condensadors evaporatius, a 981 xarxes d’aigua sanità-ria, a 14 establiments balnearis i a 108 instal·lacions hidrotermals.

Es distribueixen 60.000 tríptics informatius amb les mesures de prevenció i control que els titulars de les instal·lacions han d’adoptar

L’APS, juntament amb la FMC i l’ACM, publica recomanacions sanitàries per prevenir la legionel·losi a les banyeres d’hidromassatge

1.10 Agència de Protecció de la Salut Legionel·losi en banyeres d’hidromassatge

B-13848/2010

QUÈ ES POT FERper prevenir la legionel·losia les banyeres d’hidromassatge

QUÈ ES POT FERper prevenir la legionel·losia les banyeres d’hidromassatgeAmb la col·laboració de:

És una malaltia que afecta les vies respiratòries i que, depenent de les carac-

terístiques del malalt, pot ser molt greu. La mortalitat pot arribar al 15%.

La via d’entrada a l’organisme és a través de la inhalació d’aerosols contaminats

per legionel·la, que és un bacteri ambiental, que es troba molt estès a la natura,

en llacs, rius i estanys.

Del medi natural pot passar a algunes instal·lacions que contenen aigua i, segons

si troba les condicions que afavoreixin el seu creixement i multiplicació (tempe-

ratura, brutícia, estancament), aquesta aigua colonitzada per legionel·la, quan

es dispersa en forma d’aerosol, es converteix en un focus d’infecció i pot produir

legionel·losi en les persones que la inhalin.

Tenint en compte els medis a través dels quals es vehicula la legionel·la, la millor

forma de prevenir-ne l’aparició és adoptar mesures dirigides a evitar-ne la

colonització, la multiplicació i la dispersió.

la legionel·losi?Què és

Per multiplicar-se necessita:

Nutrients (llots, amebes, ma-tèria orgànica, brutícia, mate-rials de corrosió i incrustació...).Temperatura entre 20 i 45 ºC(a 70 ºC, es mor).La temperatura òptima decreixement és de 35-37 ºC.L’estancament o la poca circu-lació de l’aigua.

Per infectar les persones necessita:

El nombre suficient de bacteris.La presència d’aerosols.Les gotes d’aigua que contenenel bacteri poden romandre unllarg període de temps suspe-ses a l’aire i penetrar a les viesrespiratòries fins que arribenals pulmons.

( )

Imat

ges

cedi

des

per

Spa

term

al -

Aso

ciac

ión

esp

añol

a d

e b

alne

ario

s ur

ban

os y

sp

as

12 Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, Memòria Salut Pública 2010.

Bibliografia Agència de Protecció de la Salut

FITXA 1

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3583/convenis2010.pdf

FITXA 2

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3583/siaps2010.pdf

FITXA 8

Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició http://www.aesan.msps.es/AESAN/web/registro_general_sanitario/rgsa.shtml

Comissió Europea sobre les alertes alimentàries http://ec.europa.eu/food/food/rapidalert/index_en.htm

FITXA 9

Aigües de consum Document Vigilància i Control Sanitaris de les aigües de consum humà de Catalunyahttp://www.gencat.cat/salut/aigua/ViCACH2.htm

FITXA 10

Legionel·laGuia tècnica del MSPS (penjat el link al nostre web)http://www.msc.es/ca/ciudadanos/saludAmbLaboral/agenBiologicos/guia.htm

Tríptic Legionel·la torres de refrigeracióhttp://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/tripleg2005.pdf

Tríptic Legionel·la banyeres d’hidromassatgehttp://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1957/hidromassatge.pdf

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1957/hidromassatge.pdf

agència de protecció de la salut

Documents