agenda cultural almussafes juliol 2014

Som un poble vell i antic, que atresora una llarga història que hem sabut mantindre en forma de tradicions i, també, traduir en commemoracions. Enguany, la celebració

d’una fita històrica, l’arribada a la nostra Vila ara fa 250 anys de la Santíssima Creu: el lignum crucis que, amb el temps, s’ha convertit en la Patrona que protagonitza i presideix, junt a Sant Bertomeu, la part religiosa de les nostes Festes de juliol. Quan Fra Pau de Colindres ens visità, el 1764, Almussafes estaba vivint un període històric crucial en la seua història. Érem una vila que creixia en població - que va passar en molts pocs anys de 400 veïns registrats, al cens del 1735, a 1025 en el Cens de Floridablanca del 1787-, que vivia un període optimista en l’economia agrària, volcat en la producció de cànem, morera -producció de fulles per als cucs de seda - i, sobretot, en l’arròs, i que durant eixos anys es va reafermar com a poble lliure i independent. Prova d’això fou la construcció, el 1788, de l´Església de Sant Bertomeu, l’edifici neoclàssic que els veïns d’aleshores construïren arran la desmembració de la nostra comunitat religiosa de l’Església de Benifaió eixe mateix any. I testimoni d’això fou, també, l’inici del pleit contra el Monestir de la Valldigna, plantejat pel nostre Consell Municipal el 1765, un any després de la visita de Fra Pau de Colindres, que va permetre la incorporació d’Almussafes a la Corona i el nostre bateig com a vila independent de la senyoria del Monestir, fet històric que va tindre lloc el 24 de març del 1766.

Han passat molts anys d’això, però nosaltres continuem fidels a eixe passat històric, fent nostres tradicions com aquestes jornades festívoles que, durant el mes de juliol, quan antigament l’arròs estaba ja plantat i tothom tenia temps per gaudir de la festa, ens regalem com a Festes Majors i Patronals.Una salutació com aquesta, amb reflexions històriques, convida, així mateix, al reconeixement públic de les persones i entitats que han materialitzat i substantivat el programa festívol d’enguany. Als Clavaris i a les Clavariesses, a la Confraria de la Santíssima Creu, així com a totes les entitats – festives, cíviques, esportives- que han col·laborat en el disseny i en l’organització de les Festes del 2014, el meu agraïment. Gràcies que voldria dirigir, també, a la fins fa unes setmanes Regidora de Festes, la benvolguda Esperança Carbonell, a la que en nom del poble agraesc la dedicació i l’òptima feina feta en els darrers 7 anys. Amigues i amics, que el flaire dolç de la música i els balls, els passacarrers i els focs d’artifici vos facen brollar del cos les ganes de viure, deslligats de les preocupacions quotidianes, i que tots junts pugam viure i gaudir, un any més, de la nostra festa.Vos convide a eixir al carrer, perquè la festa és, davant de tot, participació i, en nom de tota la Corporació, vos desitje de tot cor que ho visqueu a gust amb amics i familiars.

Salut i bones festes.

Salutaciól’Alcaldede

ALBERTGIRONA ALBUIXECH

3

Ya próximos a las Fiestas Patronales me dirijo a todos vosotros para agradeceros de corazón el esfuerzo que estáis haciendo todo el pueblo con ocasión del

250 Aniversario de la llegada de la Santíssima Creu a nuestro pueblo de Almussafes, de manos de Fray Pablo de Colindres, Grande de España de Primera Clase y Superior General de los PP. Capuchinos.

Como todos sabéis, Fray Pablo regaló esta sagrada reliquia a Dª María Manuela Toviá Borja, como prenda de gratitud a la inestimable acogida que ésta dispensó a Fray Pablo y a su séquito. Reliquia que le donó el Papa Clemente XIII (1758-1769) en mayo de 1761, cuando partió para Roma después de presentarse al Rey de España Carlos III, en su segundo año de reinado.

Parece ser, que los consortes D. Vicente de Riera y Dª Manuela Toviá eran personas de los llamados “hermanos limosneros”, los cuales atendían materialmente las necesidades del convento de Capuchinos, y acogían en su casa a los capuchinos transeúntes que pasaban por la Villa. De ahí que Fray Pablo fuera directamente a la casa de los Riera-Toviá en la calle de Santa Ana, conociendo ya la disponibilidad del matrimonio.Muestra de esta unión a los frailes, es el hecho de

que en las Actas de Defunción de D. Vicente y de Dª Manuela se registre la presencia en las exequias de toda la Comunidad capuchina de Valencia y de los PP.Mercedarios de Sollana.

Parece esto el recuerdo de un ayer, en cambio es, a pesar de haber transcurrido 250 años, el día a día de nuestros días, del hoy de un pueblo, pues a Ella le invocamos en momentos de alegría y de dolor, y con Ella vivimos el resplandor de la luz de Jesucristo, signo de amor y de libertad que nos presenta el Lignum Crucis de la Salvación.Continuamos trabajando para que ésta sea motivo de unidad, concordia y paz entre todas las familias, recibiendo su bendición para nosotros y los pueblos colindantes, devotos de tan estimada reliquia y que todos los años vienen en actitud petitoria a contemplar el paso de la Santíssima Creu por nuestras calles, engalanadas de devoción y de servicio a la Palabra de Dios en la figura de la Iglesia.

Que el Señor nos bendiga en estas Fiestas y que nosotros nos demos cuenta de que día a día la recibimos.Gràcies a tot el poble per l’esforç que estem fent!

PPermeteu-me, en primer lloc, que aprofite l’oportunitat que ara se’m brinda per adreçar-me a totes i a tots vosaltres com a nou regidor de Festes (Cultura i Tercera Edat), saludar-vos

i posar-me, des de ja, a la disposició de tots.Aprofite també per honorar a la fins ara regidora, Esperança Carbonell Moreno, qui ha vingut desenvolupant les seues múltiples tasques de responsabilitat municipal d’una manera humil i esforçada, dedicada i, sobre tot, apassionada.

Vivim temps de canvi, a tots els nivells i a tot arreu. I cal acollir aquests nous valors amb esperit positiu, sense por: els canvis són inherents a totes les coses vives, les transforma, les actualitza i les manté així, vives!

Així, no podem oblidar que moltes (massa) famílies no passen pel seu millor moment. Però ara venen festes, les nostres festes patronals, que haurien de servir, també, per difondre un missatge de veïnatge solidari i d’optimisme vers un millor futur per tothom.

Ja venen, doncs, les festes majors, que hem de celebrar amb eixe fervor heretat dels nostres avantpassats, eixa il·lusió per retrobar-nos en un ambient festiu i relaxat, que són la millor prova de la nostra convivència pacífica i de la voluntat festera de totes i tots els que vivim i/o treballem a Almussafes. Ve un temps de color, puix serà un esclat dels més bonics colors: hi ha color al castell de focs i a les processons, als esports i les albades, hi ha color al jovent que va als concerts i en la mirada dels nens en la fira, ...

Per acabar, he de confessar que gairebé m’ho he trobat tot ja preparat i ben a punt per a unes festes que de nou, estic segur, seran magnífiques. Vull agrair a Clavariesses i Clavaris, associacions locals, treballadors de l’ajuntament i tots aquells i aquelles que les fan possible, el seu esforç i dedicació. Veritablement el mèrit és de tots vosaltres.

Us desitge unes bones festes, gaudiu-les i que la vida flueixi amb el color de la felicitat!

SalutacióSalutacióRectorRegidor de Festes del

del

MOSSEN MIQUELMARTÍNEZ FERRER

JOSEPCONTELL CARBONELL

Temps de festa, Temps de color

4 5

AlmussafesProgramade Festes2014

A iniciativa del Club Gastronòmic El Putxeret, s’organitza el Tercer Concurs Municipal de Tapes en Festes.Dies: 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 de juliol.Horari: d’11.30 a 13.30 i de 18.30 a 20.30 h., podent allargar l’horari l’establiment que ho considere oportú.Preu: 2 € tapa i beguda.Col·labora: Ajuntament d’Almussafes.Bars i restaurants participants:Els Rogets - Bar Nadal,Hotel Bartos - Cafeteria,Bar Altamar,Cafeteria Centre Cultural,Rte. Dias de Vino y Rosas,Bar Musical.

Funcionament:Entre tots els establiments participants oferiran moltes tapes diferents. Els clients que visiten els 6 establiments optaran per sorteig a un premi, consistent en un sopar o dinar per a dos persones en el bar guanyador.Cada client podrà votar a “la millor tapa” en els fulls que es posaran a la seua disposició.

El dia 18, a les 19.30 hores, es lliuraran els premis a la millor tapa atorgada per votació popular, així com el sorteig als clients, en el Parc Central.

Al pati del Col·legi Almassaf.Organitzen: Clavaris i Clavariesses 2014.Edat mínima per assistir al sopar 15 anys.Preu: 6 euros. (Inclou beguda, aperitius i postre).

Apertura de portes a les 22 hores.Inscripcions: Fins el 30 de juny al Centre Cultural. No podrà entrar cap persona sense tíquet.

En acabar el sopar, hi haurà discomòbil.

22.00 h.

SOPARDEQUINTES

5dissabteJULIOL

RUTADEL 4,5,6,7,8,9 i 10 de juliolTAPEO

22.00 h.SOPAR GALA BENÈFIC DEL CÀNCER AMB ESPECTACLEAl Pati del col·legi Almassaf, organitzat per la Junta Local de Lluita contra el Càncer.

Venda de tíquets fins el dia 5 de juliol al Mercat Municipal i directament per les sòcies de la Junta.Preu tíquets: 15 euros

10dijousJULIOL

18.30 h.VI GALA DE L’ESPORT JOVEAl Centre Cultural.

22.00 h.SOPAR SOCIAL DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA D’ALMUSSAFESAl Pati del col·legi Almassaf, sopar de socis de la Cooperativa Agrícola i Ramadera d’Almussafes.

20.30 h.DANSÀ POPULAR DE FESTESA càrrec de Dansaires del Tramusser, al Parc Central.

XXVIII

ALMUSSAFESVOLTA A PEU

Modalitats: totes.Inscripció solidaria.Lloc: Parc Central i itinerari de cursa.Organitza: Ajuntament d’Almussafes.

23.00 h.CONCERT DE FESTES DE LA BANDA DE LA SOCIETAT MUSICAL LIRA ALMUSSAFENSEAmb la participació de la Confraria de la Santíssima Creu i Grups Parro-quials, i amb motiu del 250 Aniver-sari de l’arribada de la Santíssima Creu, interpreten i escenifiquen “LA PASSIÓ DE CRIST” del compositor Ferrer Ferran.Director: Josep Escandell i Vila.Director Escènic: Eduard Costa.Organitza: Societat Musical Lira Almussafense.Patrocina: Ajuntament d’Almussafes.Al pati del col·legi Almassaf.

18.30 h.

27

29

28divendres

diumenge

dissabteJUNY

JUNY

JUNY

8 9

I LA SEUA CORT D’HONOR

Al pati del Col·legi Públic Almassaf.Presentació de la Reina de Festes 2014, Senyoreta AIDA BOSQUE CALATAYUD, presentada per la Penya Carreters d’Almussafes, i la seua Cort d’Honor, amb la assistència de la Reina de Festes 2012, CARLOTA GENÍS IBORRA. AINHOA BELLO SEBASTIÀFalla Mig Camí

ANDREA BENET MANZANOClub Esportiu Gimnàstica Almussafes

LYDIA BRULL MÉNDEZPenya Valencianista

MARISA COPOVI CHAQUÉSConfraria de la Santíssima Creu

ADRIANA FAYOS PERISClub de Pilota Valenciana

TERESA GÓMEZ ALBUIXECHCooperativa Agrícola i Ramadera

ANA HERNÁNDEZ NAVARROFalla La Torre

MÓNICA IBORRA SATORRESClub de Caçadors El Perdigó

AMANCAY MOLINER RIBEIROAssociació Valenciana d’Il·lusionisme

Lliurament de premis Cívics, atorgats a:JUAN RODRIGO RODRIGUEZ ia títol pòstum a VICENTE ROMEU GARRIGUES

La presentació estarà amenitzada per l’actuaciódel cantant de Sueca, concursant al programatelevisiu “La Voz”: Héctor Roldán.

23.30 h.

1112divendres

dissabte

Dies: 11, 12 i 13 de juliol.Horari: d’11.00 a 15.00i de 17.00 a 23.00 hores.Organitza: Falla Mig Camí.Al Parc de les Palmeres.

19.30 h.

Davant l’Església.Oferida a la Santíssima Creu, Patrona d’aquesta Vila, per totes les entitats locals, amb la participació de la Corporació Municipal, amb la intervenció de la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense, i encapçalada per la Colla d’Al-Mansáf de tabal i dolçaina.Itinenari: Eixida des de l’Ajuntament, Carrer Santa Anna, Plaça del Mercat, Castell, Salvador Botella, Mestre Medina, Plaça Blasco Ibáñez, Gibraltar, Ausiàs March, Llauradors, Av. Paral·lel, La Foia, Carrer Major, El Cano, Sant Josep, Pinar i Carrer Major fins arribar a l’Església.

24.00 h.

A les pistes del col·legi Almassaf, patrocinat pel MI Ajuntament i organitzat pels Clavaris de la Divina Aurora, ball fins a la matinada amb l’orquestra LA BRUJA i discomòbil.

DELSBALLCLAVARIS

FESTA DE LA

CERVESA

12,13 i 14de juliol

OFRENADEFLORS

Presentació de la

Reina de Festes

ATORGAMENT DELS

PREMIS CIVICS2014

10 11

09.30 h.PASSACARRERper la població a càrrec de la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense.

12.00 h.MISSAA l’Església, amb la intervenció del Cor Parroquial Sant Bertomeu.

14.00 h.MASCLETÀorganitzada per l’Ajuntament d’Almussafes, a càrrec de PIROTÈCNIA EUROPLA.Lloc: Esplanada de l’antiga Cooperativa.

10.00 h.RECOLLIDA DE LES CLAVARIESSESper la banda de la Societat Musical Lira Almussafense i cercavila.

12.00 h.MISSAOferida en honor a la Divina Pastora.

14.00 h.MASCLETÀorganitzada per les Clavariesses, a càrrec de Pirotècnia LLUCH.Lloc: Esplanada de l’antiga Cooperativa.

18.00 h.FUTBOLCategoria Juvenil.

22.00 h.PROCESSÓ EN HONOR A SANT BERTOMEUamb la intervenció de la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense, i encapçalada per la Colla d’Al-Mansáf de tabal i dolçaina, amb balls processonals amb col.laboració de la Falla La Torre i Dansaires del Tramusser.

Es recorrerà l’itinerari habitual:Eixida del Temple, Plaça i Carrer Major, Passeig del Parc, Carrer Gibraltar, Espioca, Sant Vicent, Salvador Botella, Castell, Plaça Major i Temple Parroquial, on finalitzarà amb una entrada de focs d’artifici.

24.00 h.BALL DE SANT BERTOMEUAl pati del col·legi Almassaf, amb l’actuació de l’orquestra LÍMITE i discomòbil.

22.00 h.PROCESSÓ DE LES CLAVARIESSES EN HONOR A LA DIVINA PASTORAEs recorrerà el següent itinerari: Eixida del Temple Parroquial, Carrer Major, Passeig del Parc, Carrer Gibraltar, Plaça Blasco Ibañez, Espioca, Sant Vicent, Castell, Plaça Major, entrada al Temple Parroquial i, en finalitzar, una entrada de focs d’artifici.

24.00 h.DISCOMÒBILAl pati del col·legi Almassaf. Amb l’actuació de SPACE ELEPHANTS i DJ Néstor Garcia, DJ Ismael Canet i DJ Syrah Cross.

Festa aSantBertomeuPATRÓD’ALMUSSAFES

13diumenge

EN HONOR ALA DIVINA PASTORA

Festa de lesClavariesses

14dilluns

Tot el dia

Fira,preusreduïts

12 13

11.00 h.RECOLLIDAdels Clavaris per la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense i acompanyament fins a l’església.

12.00 h.MISSACantada en honor a la Divina Aurora.

09.30 h.PASSACARRERa càrrec de la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense, recorrent els carrers de la població.

12.00 h.MISSA SOLEMNEen honor a la Santíssima Creu, amb la intervenció del Cor Parroquial Sant Bertomeu.

14.00 h.GRAN MASCLETÀa càrrec de PIROTÈCNIA EUROPLA.Lloc: Esplanada de l’antiga Cooperativa.

18.00 h.FUTBOLCategoria Amateur.

21.30 h.PROCESSÓ DE LA SANTÍSSIMA CREUEixida, des de l’esglèsia parroquial, de les Dansaes Valencianes, amb la participació del grup de Danses de la Falla la Torre i del Grup Dansaires del Tramusser d’Almussafes.

14.00 h.MASCLETÀorganitzada pels Clavaris, a càrrec de Pirotècnia TURÍS.Lloc: Esplanada de l’antiga Cooperativa.

22.00 h.PROCESSÓ DELS CLAVARIS EN HONOR A LA DIVINA AURORAEs recorrerà el següent itinerari: Eixida del Temple Parroquial, Carrer Major, Passeig del Parc, Carrer Gibraltar, Plaça Blasco Ibañez, Espioca, Sant Vicent, Castell, Plaça Major, entrada al Temple Parroquial i, en finalitzar, una entrada de focs d’artifici.

24.00 h.BALL DE GALAal pati del col·legi Almassaf, amb l’actuació de l’orquestra MONTESOL i discomòbil.

En aquest Ball de Gala hauran de contemplar-se unes mínimes normes d’etiqueta, no admetent-se l’entrada sense la vestimenta adequada.

Les taules per a aquest ball es podran reservar al Centre Cultural fins el dimarts 8 de juliol, indicant el nom d’un responsable i nombre de places. Aforament limitat. Hi existirà un servei de guardarroba dins del recinte de ball.

22.00 h.Eixida solemne de la Processó en honor a la Santíssima Creu, precedida de la Colla d’Al-Mansáf de tabal i dolçaina, i amb la intervenció de la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense, recorrent el seguënt itinerari: Carrer Castell, Plaça del Mercat, Carrer Santa Anna, Carrer Sant Roc, Carrer Espioca, Carrer Ramón i Cajal, Carrer Llauradors, Avinguda Paral·lel, Passeig del Parc, Carrer Major i arribada al Temple Parroquial.

01.00 h.GRAN CASTELL DE FOCS D’ARTIFICIque es dispararà des de l’esplanada front a l’antiga Cooperativa, a càrrec de PIROTÈCNIA EUROPLA.

EN HONOR ALA DIVINA AURORA

Festa

Festa

dels

a la

Clavaris

SantíssimaCreu15

16

dimarts

dimecres

14 15

23.00 h.

Concert JoveAl Camp de FutbolMunicipal, actuació delsgrups:LA GOSSA SORDA,ORXATA SOUND SYSTEM iLA RAIZ.Entrada lliure amb control d’aforament.

10.00 h. - 13.30 h.CONCURS D’ENSOLCAR AMB MOTOCULTOR I CAVALLERIALloc: Al camp de Francisco MartíInscripció: Lliure per a empadronats en Almussafes.Organitza: Associació Agrària Joves Agricultors (AVA).

18.00 h. - 19.30 h.CONCURS D’EXPOSICIONS D’HORTALISSESLloc: Parc Central.Organitza: Associació Agrària Joves Agricultors (AVA).

19.30 h.ACTE D’AGRAÏMENT DE LES CLAVARIESSESAl parc de l’Ajuntament, les Clavariesses de la Divina Pastora celebraran un acte d’agraïment al poble per la seua col·laboració.A continuació, PASSACARRER INFORMAL a càrrec de les Clavariesses de la Divina Pastora.

22.00 h.GALA DE L’ESPORTLloc: Al pati del CEIP Almassaf.Es lliuraran tres mencions esportives: 1.- Al millor esportista de l’any. 2.- A l’entitat esportiva de l’any. 3.- A la trajectòria esportiva.

01.00 h.NIT D’ALBAESTradicional recorregut d’albades que partirà des de l’Ajuntament, recorrent els domicilis de les dames i Reina de festes, finalitzant davant l’Ajuntament amb un refrigeri.

17

19

dijous

dissabte

18divendres

18.30 h.ACTIVITAT FALLA LA TORRELa falla celebrarà “La cagada del burro”.Lloc: A l’aparcament del Pavelló Poliesportiu.

20.30 h.ENTRADA DE MOROSTradicional desfilada de moros i cristians amb la participació de les següents comparses, encapçalades per la Colla d’Al-Mansáf de tabal i dolçaina.

Comparsa Festers 79.Comparsa Alí Ben Bufat.Comparsa Reina i Dames.

Itinerari: Eixida del carrer Major (cantonada amb el carrer Santa Creu), carrer Major, carrer Sant Roc, Santa Anna, Literato Azorín, Ausias March, Passeig del Parc, i Av. Paral·lel, acabant en el Parc de Les Palmeres.

24.00 h.BALL DE LES CLAVARIESSESA les pistes del col·legi Almassaf, patrocinat pel MI Ajuntament i organitzat per les Clavariesses de la Divina Pastora, ball fins a la matinada amb l’orquestra LA TRIBU i discomòbil.

LA GOSSASORDA

ORXATA

LA RAIZ

Dia del’Agricultor

16 17

20

21

diumenge

dilluns

21.00 h.ACTUACIÓ DEL GRUPDE BALL POPULAR “DANSAIRES DEL TRAMUSSER”Amb l’especatcle “Mira sihe corregut terres”Al Pati del Col·legi Almassaf.

18.30 h. - 20.00 h.FESTA DELS FANALETSActivitat infantil fins 14 anysAl Parc Central.Amb la finalitat de descobrir als més menuts l’encant de fer-se un fanalet i desprès poder-lo passejar pel seu carrer amb les seues amistats i familiars, es pretén realitzar aquesta iniciativa junt a una sèrie d’activitats de carrer tradicionals.

22.30 h.ACTUACIÓ INFANTILPRODUCCIONS SCURA SL presenta a LA BANDA DEL DRAC amb l’espectacle TRASGOSAnimació musical infantil d’escenari basada en cançons i jocs on el públic és l’autèntic protagonista.Al pati del Col·legi Almassaf.

21.30 h.CELEBRACIÓ DE SANT JOAQUIM I SANTA ANNASopar de l’Associació de Jubilats i Pensionistes, al Pati del Col·legi Almassaf.

23.00 h.ACTUACIÓ ESPECIAL PER A LA TERCERA EDAT:PEP GIMENO, EL BOTIFARRA, AMB LA RONDALLAMagnetisme, autenticitat, carisma innat, naturalitat, espontaneïtat... aquestes són les virtuts que adornen Pep Gi-meno, i que l’han convertit en un dels millors cantaors valencians de l’últim quart del segle XX i principi del XXI.Al pati del Col·legi Almassaf.

19.00 h. - 21.00 h.BERENAR DELS CLAVARISAl parc de l’Ajuntament, els Clavaris de la Divina Aurora conviden al poble a berenar en agraïment a la seua col·laboració.A continuació, PASSACARRER INFORMAL a càrrec dels Clavaris de la Divina Aurora.

23.00 h.CONCERT DE FESTES DEL GRUP DE TABAL I DOLÇAINA: COLLA AL-MANSAFAl Pati del Col·legi Almassaf.A continuació, BALL POPULAR, amb l’actuació del grup de ball TRES FAN BALL.

23dimecres

24dijous

25divendres

Tot el dia

Fira,preusreduïts

Dia delsi de les

XiquetsXiquetes

18 19

Al carrer Major, tradicional homenatge a la paella, al qual estan convidats tots els veïns i veïnes d’Almussafes. Per al bon desenvolupament de la festa, s’hauran de contemplar les següents normes:

Els participants podran triar entre fer-se la paella pel seu compte o assistir a les paelles gegants.

És necessari en ambdós casos fer la inscripció al Centre Cultural abans de les 14 hores del dilluns 17 de juliol. Passada aquesta data no s’admetran inscripcions, per poder fer una previsió de comensals.

Les inscripcions es realitzaran en el formulari que es troba a disposició de tots els veïns al Centre Cultural.

És obligatori indicar el DNI (sense la lletra). En el cas de menors d’edat que no tinguen DNI, aquesta casella es deixarà en blanc. Indiqueu en la casella corresponent als no residents.

Es farà una revisió exhaustiva dels inscrits, no admetent-se més del 20 % de comensals no residents. L’organització reduirà les places als qui no compleixen aquesta norma.

Els comensals que opten per la paella gegant seran servits en taula, així com la beguda corresponent.Per als comensals que trien fer-se la seua pròpia paella, s’habilitarà un lloc per a la realització de la mateixa i tindran taula reservada al carrer Major, a continuació de les taules muntades per a les paelles gegants. També tindran la beguda corresponent. En aquest cas, el repartiment dels ingredients es farà a l’Ajuntament el mateix dia de 17 a 18 hores, per ordre d’inscripció, aportant el resguard d’inscripció. Al mateix temps, se’ls repartirá la beguda corresponent.

És obligatori recollir les restes del sopar de cada taula, abans d’abandonar-la. En cas contrari, l’ajuntament prendrà les mesures oportunes.

XXXV Homenatge a la Paella22.00 h.

24.00 h.DISCOMÒBIL DE LES PAELLES I ACOMIADAMENT DE LES FESTES 2014

Al pati del Col.leg Almassaf.

20.00 h.PASSACARRER INFORMALa càrrec de Clavaris i Clavariesses per la població.

26dissabte Activitats

Esportives

20 21

21 29

28 04

05

JUNY JUNY

JUNY JULIOL

JULIOL

DISSABTE DIUMENGE

DIMECRES

DIUMENGE

DISSABTE

DIUMENGE

DILLUNS

DISSABTE DIVENDRES

DISSABTE

16.30 h.VI GRAN PREMI CICLISTA ALMUSSAFESCategories: Sèniors i Màster.Lloc: Parc Central.Organitza: Penya Ciclista d’Almussafes.

09.00 h.TROFEU REGULARITAT (2a Entrada)Modalitat: Pistola 9mm.Lloc: Alzira.Organitza: Club de Tir Olímpic d’Almussafes.

09.00 h.TIR DE COLOMModalitat: Totes.Lloc: Camp de tir “La Laguna”.Organitza: Club de Caçadors“El Perdigó”.

14.00 h.CAMPIONAT DÉSPANYA D’1/10 PISTA GAS “TOURING”Modalitat: 1a Categoria, majors 40 i categoria B.Lloc: Circuit Seguretat Vial i Automodelisme.Organitza: Associació Autet Almussafes.

19.00 h.TROFEU FESTES MAJORS 2014 FRONTÓ VALENCIÀCategoria: Sènior A i B parelles.Lloc: Frontó Cobert.Organitza: Club de Pilota Valenciana d’Almussafes.

08.00 h.CONTRARELLOTGE PUJADA A FONTANELLESModalitat: Cicloturistes.Lloc: Fontanelles (Llombai).Eixida: Cafeteria Altamar.Organitza: Bici-club almussafes.

18.30 h.VETERANS ALMUSSAFES –LLEVANT U.D VETERANSCategoria: Veterans.Lloc: Camp de Futbol Municipal.Organitza: CF Veterans Almussafes.

19.00 h.CAMPIONAT FUTBOLCategoria: Juvenil.Lloc: Camp de Futbol Municipal.Organitza: Almussafes CF.

19.00 h.FRONTÓ VALENCIÀ XIX VILA DÁLMUSSAFES Categoria: Sènior 1a Categoria.Lloc: Frontó Cobert.Organitza: Club de Pilota Valenciana d’Almussafes.

19.00 h.FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS I PÀDELCategories: Simples femenins i Simples masculins.Lloc: Pistes de tennis i pàdel.Organitza: Club de Tennis Almussafes.

16.00 h.XXVIII VOLTA A PEU ALMUSSAFES18.00 h. Categories: Benjamí, aleví i infantil.19.00 h. Categories: Sènior i Veterans.Lloc: Parc central i itinerari de cursa.Organitza: Ajuntament d’Almussafes.La inscripció serà gratüita i es realitzarà el mateix dia de la prova, des de les 17 i fins mitja hora abans de l’inici de cada categoria. En aquesta edició i donada la situació económica actual, s’acceptarà a la inscripció una donació solidària dáliments: preferentment: 1 l. de llet, llaunes de tonyina o de tomaca fregida, 1 l. D’oli, 1 kg de sucre, 1 l. de gel.

16.00 h.TROFEU FESTES PATRONALS DE PESCAModalitat: Sènior, veterans i juvenil.Lloc: Al riu Xúquer, al seu pas per Fortaleny (zona D-2).Organitza: Club de Pescadors “La Molinà” d’Almussafes.

19.30 h.XERRADA CANINA“El llenguatge secret dels gossos”Lloc: Centre Cultural.Organitza: Esportiu Agility Almussafes.

09.00 h.TROFEU ESTIU (1a entrada)Modalitat: Completa.Lloc: Silla.Organitza: Club de Tir Olímpic d’Almussafes.

18.30 h.CAMPIONAT FESTES 2014Modalitat: 1a Categoria III Bandes.Lloc: Sala de Billar.Organitza: Club de Billar d’Almussafes.

20.00 h.VETERANS – CB ALMUSSAFESCategoria: Sènior Masculí.Lloc: Pavelló Poliesportiu.Organitza: Club de Bàsquet d’Almussafes.

06

09

JULIOL

JULIOL

12

13

14

JULIOL

JULIOL

JULIOL

DIMARTS

DIMECRES

19.00 h.FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS I PÀDELCategories: Simples veterans +35 i Simples veterans +50.Lloc: Pistes de tennis i pàdel.Organitza: Club de Tennis Almussafes.

19.00 h.CAMPIONAT FUTBOLCategoria: Amateur.Lloc: Camp de Futbol Municipal.Organitza: Almussafes CF.

15JULIOL

16JULIOL

22 23

DIJOUS DISSABTE

DIUMENGE

DIVENDRES

DISSABTE

19.00 h.FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS I PÀDELCategories: Dobles vet +45, dobles femenins i dobles masculins.Lloc: Pistes de tennis i pàdel.Organitza: Club de Tennis Almussafes.

16.00 h.TIR DE GUALAModalitat: Totes.Lloc: Camp de tir “La Laguna”.Organitza: Club de Caçadors“El Perdigó”.

19.00 h.FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS I PÀDELCategories: Pàdel i Dobles vet +35.Lloc: Pistes de tennis i pàdel.Organitza: Club de Tennis Almussafes.

TIR AMB ARCXIV Campionat d’Espanya Cadets i XXVI Campionat d’Espanya < 14 anys09.45h.: Classificatòria de cadets.16.15h.: Classificatòria < 14 anys.Lloc: Camp de Futbol Municipal.

09.00 h.TROFEU ESTIU (1a entrada)Modalitat: F. Central.Lloc: Alzira.Organitza: Club de Tir Olímpic d’Almussafes.

TIR AMB ARCXIV Campionat d’Espanya Cadets i XXVI Campionat d’Espanya < 14 anys09.15h.: Eliminatòries i sèries finals.12.00h.: Semifinals per equips i entrega de trofeus.Lloc: Camp de Futbol Municipal.

19.00 h.FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS I PÀDELCategories: Simples veterans +45 i mixtes.Lloc: Pistes de tennis i pàdel.Organitza: Club de Tennis Almussafes.

22.00 h.GALA DE L’ESPORTLloc: Al pati del col·legi públic Almassaf.Normes:

S’estableix un preu públic de 10,00 €.Només podran assistir persones majors de 16 anys.Es lliuraran tres mencions esportives:1. Al millor esportista de l’any.2. A l’entitat esportiva de l’any.3. A la trajectòria esportiva.Per adquirir els tiquets caldrà anar, en primer lloc, al pavelló poliesportiu municipal, en horari de 9.30 a 13.30 i 17.00 a 20.00 h. i es donaran per rigorós ordre d’inscripció.El dies per comprar els tiquets seran:a. Del 7 a l´11 de juliol, només entitats membres del Consell Municipal d’Esports.b. Del 12 al 15 de juliol, i sempre que hi haja tiquets disponibles, la resta d’entitats i públic en general, fins que s’arrive al màxim de l’aforament establert.

16.00 h.TIR DE PLATModalitat: Totes.Lloc: Camp de Futbol Municipal.Organitza: CF Veterans Almussafes.

19

20

JULIOL

JULIOL

26JULIOL

17JULIOL

18JULIOL

Reina de les Festesi Cort d’Honor

2014

24 25

Reina de les Festes 2014Aida Bosque Calatayud

Penya Carreters d’Almussafes

26 27

Ainhoa Bello Sebastià

Lydia Brull MéndezAndrea Benet Manzano

Falla Mig Camí

Penya ValencianistaClub Esportiu GimnàsticaAlmussafes

Cort d’HonorFestes Almussafes

2014

28 29

Adriana Fayos PerisMarisa Copoví Chaqués

Ana Hernández NavarroTeresa Gómez Albuixech

Club de Pilota ValencianaConfraria de la Santíssima Creu

Falla la TorreCooperativa Agrícolai Ramadera

30 31

Mónica Iborra Satorres

Amancay Moliner Ribeiro

Club de Caçadors El Perdigó

Associació Valenciana d’Il·lusionisme

Clavariessesde laDivinaPastora

2014

32 33


2014

Les Clavariesses ens disposem a trasmetre al poble d’Almussafes la il·lusió que tenim des de fa uns mesos per honrar a la Divina Pastora, un dia que serà molt especial per a nosaltres. Aquest 2014, som un grup de 22 xiques que des de que vàrem ser nomenades el 8 de desembre hem juntat l’esforç, la fe i l’alegria per a portar endavant, un any més, aquesta festa tan arraigada al nostre poble, una festa on la tradició la dedica a les xiques joves, més conegudes com a “fadrines”.

Aquest any serà més important per a nosaltres si cap, per tratar-se de l’any en el que celebrem el 250 aniversari de l’arribada de la relíquia de la Santíssima Creu al poble, a la que li rendim devoció per ser la nostra patrona.

Aprofitem aquest espai per a agrair la gran col·laboració per part de l’Ajuntament, de la Parròquia de Sant Bertomeu, dels comerços i, sobretot, a tots els veïns d’Almussafes, que gràcies a la seua voluntat i col·laboració fan que aquesta festa siga possible.

Sols ens queda convidar-vos a tots a eixir al carrer i gaudir d’aquestos dies tan especials en el que el poble s’ompli de color, música i germanor per celebrar les nostres benvolgudes festes patronals. Vos esperem.

Bones festes!

NATIVIDAD CLIMENT ARANDAMadrina

34 35


2014SANDRA BAÑULS PEIRÓ

PresidentaANNA CLÉRIGUES PONCE

TresoreraMARIA PECINO ESTEVE

Secretària

MAICA TORROMÉ ESTEVESecretària

CARLOTA GENÍS IBORRAVocal

EVA ORTIZ RODRIGOVicepresidenta

ELENA ALBELDO SORIATresorera

36 37


2014ANA SÁNCHEZ MAGRANER

VocalRAQUEL GODOY ESQUERJESSICA GARROTE LILLO

MARTA GARCÍA GARCÍA SARA GRAU RAMÓNJESSICA CLÉRIGUES FIGUERAS MÓNICA GODOY PÉREZ

38 39


2014MARIA MAGRANER ALBORS TERESA ROVIRA MEDINAMAR REIG MEDINA

LORENA PEDRÓNPALOMINO

AIDA VILLALBA APARICIYASMINA MOSCARDÓ BENAVENT

AMELIA SOLER ESCRIVÀ

40 41

Clavarisde laDivinaAurora

2014

42 43

Com a Clavari Major, i juntament amb els Clavaris de la Divina Aurora 2014, vull agrair la col·laboració de l’Ajuntament d’Almussafes i la participació de tots els veïns i veïnes d’Almussafes en tots els actes que hem organitzat durant aquest any, el qual ha estat molt especial per a tots nosaltres, ja que a més d’enriquir-nos i ajudar-nos a créixer com a persones, ens ha brindat eixos moments inoblidables que ja per sempre atresorarem als nostres cors.

Després de tot un any d’esforços i de treball ininterromput, ara arriba l’hora de gaudir de la festa, tant de l’Aniversari de la Santíssima Creu com de la nostra festa a la Divina Aurora, i, és per això que convidem a tot el poble a participar i disfrutar de tots els actes i celebracions que es realitzaran durant tot el mes de juliol.

Per últim, agrair als meus Clavaris l’oportunitat que m’han oferit de compartir aquest any amb la seua companyia i conèixer a un grup meravellós de joves, amb els quals he disfrutat moltíssim i he creat llaços d’amistat que confie perduren per sempre.

Vos animem a gaudir de les nostres festes en la nostra companyia.

MIGUEL ÁNGEL OLIVER VILLARClavari Major


2014

44 45

IVÁN DAVID TARAZONAPresident

DANIEL LOZANO PÉREZVocal 1

JUANJO CARIÑENA NOVA Secretari

CARLOS PLA MARÍNTresorer

JOSEP BALDOVÍ SERAFÍJAVI GINÉS GOMISVicepresident

ROBERTO MARÍ CAMARASAVocal 2


2014

46 47

RUBÉN BOLUDASANLEONARDO

DAVID RIBERA VALLÉSJAIME BLAS PEIRÓ ESTEVE

RICARDO MAGRANERNAVARRO

VICENT VILLALBA FERRÀVICENTE ESCRIBÁCALATAYUD

ERIC VALIENTE BONAFÉ


2014

48 49

Confraria

SantíssimaCreu

de la

50 51

21.00 h.LA SANTÍSSIMA CREU ESTARÀ EXPOSADA AL PÚBLIC A L’ALTAR UBICAT AL PARC PONTET.

21.30 h.MISSA EN ACCIÓ DE GRÀCIES PELS VEÏNS DEL SECTOR 3 A L’ESMENTAT LLOC.A continuació, recorregut per l’itinerari:Parc Pontet, Pontet, Castell, Salvador Botella, Benifaió, Ronda Historiador Lluís Duart Alabarta, Tarik l’Almanzafí, Torre Racef, Rojosa, Lira Almussafense, Tarik l’Almanzafí, Sant Cristòfol, L’Horta, Sant Cristófol, Metge Bosch, Avda. Algemesí, Ronda Historiador Lluis Duart Alabarta, Quartel Guàrdia Civil, Ronda Historiador Lluís Duart Alabarta, Dr. Fleming, Lira Almussafense, Parc Pontet.

Benedicció final a l’altar del Parc Pontet.

21.30 h.A LA PLAÇA MAJOR, MISSA EN ACCIÓ DE GRÀCIES PELS VEÏNS DEL SECTOR 1.

21.00 h.LA SANTÍSSIMA CREU QUEDARÀ EXPOSADA AL PÚBLICA L’ALTAR UBICAT AL PARC DE LA CONSTITUCIÓ.

21.30 h.MISSA EN ACCIÓ DE GRÀCIES PELS VEÏNS DEL SECTOR 2 AL MATEIX PARC.

Després breu exposició de la Santíssima Creu.(Les persones que ho desitgen podran fotografiar-se amb ella).

A continuació, recorregut per l’itinerari:Plaça Major, Major, València, Molinet, Paral·lel, La Foia, Tossal, Passeig dels Tarongers, Sant Miquel, Baixada Ambulatori, La Foia, Ausiàs

March, Sant Miquel, Passeig dels Tarongers, Sant Miquel, Santa Creu, Ronda Síndic Antoni Albuixech, Rei En Jaume, Sant Josep, Santa Creu.

Benedicció final que tindrà lloc al carrer Santa Creu, cantó amb carrer Sant Josep, on es donarà per finalitzat l’acte.

A continuació, recorregut per l’itinerari:Plaça Constitució, Tirant lo Blanch, Pintor Ribera, Jaume Roig, Sueca, Ronda Síndic Antoni Albuixech, El Cano, Pintor Sorolla, Pinar, Sueca, Vicente Gay, Sueca, Parc del Sagrari, Sueca, Sant Bertomeu, Ronda Síndic

Antoni Albuixech, Sagrari, Sant Josep,Vicente Gay, Sant Josep, Pinar, Sant Josep, El Cano, Sant Josep, Parc Constitució.

Després, benedicció final a l’altar del Parc de la Constitució.

30 3

5

41

2

dilluns dijous

dissabte

divendresdimarts

dimecres

JUNY JULIOL

JULIOL

JULIOLJULIOL

JULIOL

21.00 h.LA SANTÍSSIMA CREU QUEDARÀ EXPOSADA AL PÚBLIC A L’ALTAR QUE ESTARÀ SITUAT A LA PLACETA DEL CARRER ESPIOCA.

18.30 h.EXPOSICIÓ DE LA SANTÍSSIMA CREU, AL CARRER SANTA ANNA, NÚM. 33.

21.00 h.LA SANTÍSSIMA CREU QUEDARÀ EXPOSADA AL PÚBLIC A L’ALTAR SITUAT AL PARC DE LES PALMERES.

21.30 h.MISSA EN ACCIÓ DE GRÀCIES PELS VEÏNS DEL SECTOR 5.

19.00 h.EIXIDA DES DE LA PARRÒQUIA SANT BERTOMEU APÒSTOL,

21.30 h.MISSA EN ACCIÓ DE GRÀCIES PELS VEÏNS DEL SECTOR 4 AL MATEIX LLOC.

20.00 h.MISSA SOLEMNE AMB LA INTERVENCIÓ DEL COR PARROQUIAL.

LA PARRÒQUIA INFORMA:

A continuació, recorregut per l’itinerari:Parc de les Palmeres, Paral·lel, Cervantes, Paral·lel, Passeig del Parc, Ajuntament, Lliterat Azorín, Ausiàs March, Gibraltar, Plaça Blasco Ibáñez, Picassent, Benifaió, Picassent, Mestre

Serrano, Ausiàs March, Lluis Vives, Ramón y Cajal, Llauradors, Parc de les Palmeres.

Després, benedicció final a l’altar del Parc de les Palmeres.

del clero, cambreres, junta de la Confraria, autoritats i feligresia en direcció al carrer Santa Anna, acompanyats per la Banda Musical Lira Almussafense.

Posterior trasllat solemne de la Santíssima Creu amb el següent itinerari: Carrer Santa Anna, Sant Roc i Major, fins l’altar ubicat a la Plaça Major.

A continuació, recorregut per l’itinerari:Placeta Espioca, Sant Vicent, Mestre Cardona, Plaça Mercat, Santa Anna, Sant Roc, Manolo Chaqués, Benifaió, 9 d’Octubre, Mestre Cardona, Mestre Medina, La Pau, Espioca, Sant Roc, Plantades, Hospital, Mercat, Santa Anna núm. 33.

Benedicció final a l’altar ubicat al Carrer Santa Anna, nún. 33 (lloc on la relíquia va ser entregada a l’any 1764, i on va ser custodiada fins el 1801, quan va ser donada a la parròquia).

En finalitzar es donarà a besar la Santíssima Creu, es farà la benedicció final i amb el cant dels seus gojos es reservarà a la seua

capella, donant per conclosa la setmana commemorativa del 250 Aniversari de la seua arribada al poble d’Almussafes.

Es recomana que acompanyem a la Santíssima Creu pels diferents recorreguts, amb la màxima assistència, a més de l’ordre i respecte que mereixen estos actes.

Durant el temps que la Santíssima Creu estiga exposada cada dia, en el corresponent sector, es podran fotografiar amb ella totes les persones que ho desitjen.

Durant els recorreguts es donarà a besar la relíquia a tots

els malalts i impedits que ho sol·liciten, sempre que ho comuniquen amb antelació a qualsevol membre de la Junta de la Confraria.

Els actes festius corresponents als 5 sectors estaran amenitzats pels dolçainers i tabaleters de la Colla d’Al-Mansaf.

Cada sector quedarà tancat al trànsit durant el dia de l’acte corresponent.

52 53

Carmen Fort Albuixech Catalina Anrubia Tudela Jacinta Duart LópezAsunción Roig BaldovíPepita Blay AguadoCarmen Chalmés BoscáConchín Duart ApariciConchín Asins GonzálvezConsuelo García SalesHerminia Fort AguadoMª Carmen Domingo Alemany

Elena Roig BaldovíPrudencia Gonzálvez CeldaMª Asunción Benito GironaOtilia Asins GinerConsuelo Tarazona SolazMilagros Catalá CamposConchín Alós TorregrosaRafaelita Alós TorregrosaVicenta Girona SabaterMª Carmen Magraner Girona

Remedios Iborra EscribáPilar Villar DuartMª Carmen Villalba DuartIsabel Bosch CastellóConchín Piles CalvoMª Isabel Carbonell BlayRosalina Zafrilla GarceránCarmen Marí BoixPepita Magraner MagranerAmelia Martínez Alós

Irene Aguilar GironaPaqui Espert AlfonsoMª Jesús Rosaleny AsensiRita García MoscardóVicenta López BlascoMª Paz Recuenco RománAna Alfonso LujánMª José González AcuñaMª Carmen Moreno MartínezMª José Esteve Tasa

Chelo Asensio CantóEncarnita Rosaleny GosalvesMª Carmen Camarasa SanzFina Pardo MaríLourdes Esteve RodríguezRosa Pilar Morelló MolineroChelo Paredes San MiguelRosa Mª Villalba FelipMª Isabel Peiró ZafrillaMª Asunción Moscardó Calatayud

Silvia Pérez AsinsArancha Pérez AsinsInmaculada Lladosa CalatayudMª Carmen Martí RodrigoMª José Magraner GrauMaría Llácer NavarroRebeca Sabater LlácerMarta Aparici FolchMª Pilar Clérigues Bosch

Aquest és un any molt especial per a Almussafes. Fa 250 anys, va arribar a un poble molt menut, un trosset de la creu on Jesucrist va entregar la seua vida.

El poble ha anat fent-se gran, al temps que creixia la devoció i l’estima per la nostra patrona.

Moltes són les persones que han dedicat part de la seua vida a conservar la història i la tradició d’aquesta festa, fins que, fa 32 anys, es va fundar amb molta il·lusió, la Confraria de la Santíssima Creu.Enguany, aquesta confraria torna a estar representada per les cambreres que ja ho han sigut en algun moment. Ha estat, per a totes nosaltres, una satisfacció servir a la creu durant un any i, tornar-la a acompanyar, ens ompli de records i alegria.

Des d’ací, volem donar les gràcies a totes les persones que han col·laborat per poder fer la festa: fent les creus de maig, engal·lanant els carrers...recordant l’època en què els nostres iaios i iaies, amb menys recursos i la mateixa il·lusió, ja ho van fer.

Esperem que aquest any quede en la memòria de tots els qui participen en la festa a la Santíssima Creu i que d’ací 50 anys més, els nostres descendents, ho celebren de la mateixa forma.

CAMBRERES DE LA SANTÍSSIMA CREU 2014

1983 1988

20041998

1993

2009

1989

200519992002

1994

2010

1990

20062000

1995

2011

1991

20072001

1996

2012

1992

20082003

1997

2013

1984

1985

1986

1987

Cambreres 2014Imatge pàgina esquerra

Imatge pàgina dreta

54 55

Costumari

VICENTE ROMEU GARRIGUESen la memòria històrica

COR JOVE CLAVARIESSES 89 CLAVARIESSES 64CLAVARIS 89 CLAVARIS 53

JUAN RODRIGO RODRÍGUEZun cfreador de salut

SÈQUIA REIAL DELXÙQUER 1264-2014

SALVADOR LUDEÑAun recuerdo de sus hijos

SANTÍSSIMA CREU LLENITA DE FE64 7261 74

88

58

80 82 8784 86

56 57

El pròxim dia 16 de juliol es compliran 37 anys d’un

fet tràgic per al nostre poble, ja que l’alegria que em-

bargava als almussafenys en la data més assenyalada

del calendari festiu: la Festa de la Patrona, la San-

tíssima Creu, es va tenyir de tristesa en haver de dir adéu a

un conciutadà, a un treballador de l’ajuntament que s’havia

guanyat a pols l’estima i el respecte de tots, convertint-se en

una figura quasi imprescindible en els actes públics i també

en moltes de les celebracions privades de l’època.

El destí s’emportà per sempre la vida de Vicente Romeu Ga-

rrigues “Romeu“, però la gran empremta que deixà a Almus-

safes romandrà per sempre. Precisament enguany, quan es

commemoren 250 anys de l’arribada de la Santíssima Creu

a la nostra vila, l’ajuntament ha elegit la seua persona per a

distingir-la, a títol pòstum, amb un dels Premis Cívics 2014.

Servisca aquest article no sols per a honrar la seua memòria,

sinó també per acomiadar-lo públicament, relatant la seua

trajectòria personal, social i professional amb el major dels

respectes cap a la seua família.

Vicente Romeu nasqué el 7 de febrer de l’any 1925 al ca-

rrer Metge Bosch, molt prop de l’Ajuntament, institució en

la que anys després exerciria la seua tasca professional. Fill

d’Emilio Romeu Lerma i de Teresa Garrigues Martí, fou el

segon de tres, per darrere de Teresa i major que Amparo.

Amb tan sols 5 anys es quedà orfe de pare i es va convertir en

l’única presència masculina en una llar matriarcal, un fet que

marcà la seua personalitat, dotada d’eixa sensibilitat i cavallero-

sitat que l’acompanyà per sempre en els 52 anys de vida i que

també el lliurà de realitzar el servei militar, aleshores obligatori.

El futbol era una de les seues passions i disfrutà d’aquesta

afició durant uns quants anys de la dècada dels 50, no sols

a l’equip Educación y Descanso d’Almussafes, sinó també a

Algemesí i, fins i tot, en l’equip de Els Astilleros de València,

en el qual també milità com a davanter centre. “Romeu és el

que millor remata de cap de tota la contornà” era una frase

obligada entre els entesos d’este esport de masses.

Contràriament als dictats laborals de l’època, en què era

pràcticament una obligació que els homes, ja en l’adolescèn-

cia, feren del camp la seua font d’ingressos, Romeu tenia in-

quietuds diferents i fruit d’elles l’any 1943 va decidir emigrar

a França per tal de guanyar-se la vida. Com “era un cul de

mal asiento”, tal i com explica la seua família, l’experiència

migratòria tan sols li durà quinze dies i l’anècdota està rela-

cionada amb la seua tornada al poble, doncs els seus amics

li prepararen una gran festa de benvinguda amb banda de

música inclosa i molta diversió, repartint, fins i tot, unes oc-

tavilles informatives amb la següent transcripció: “Pueblo de

Almussafes: Procedente de extrañas tierras, llega hoy sábado

7,30 de la tarde, nuestro muy ilustre paisano Vicente Romeu,

que tan importantes misiones en favor de la Patria ha reali-

zado en el extranjero. Todo el pueblo a recibir a tan ilustre

paisano. Todos a rendirle nuestro Homenaje. Los Yanquis”.

La participació de la banda en aquest especial retrobament

no resulta genys estranya, ja que encara que mai fou músic,

Romeu tenia una gran vinculació amb la societat musical i

com era autodidacta, arribà a substituir a qualsevol dels seus

integrants en algunes ocasions: tocant les planxes, portant

la bandera...

Encara hagueren de passar onze anys fins que l’aleshores

alcalde Enrique Duart Tudela “Calores” li proposara ser el

nou alguacil pregoner de l’ajuntament, en haver-se jubilat

Vicente RomeuGarriguesen la memòria històrica

Mª José Girona Garcerán

58 59

l’anterior, Marin Lladosa. Dedicar-se laboralment al seu poble

sí que era un dels somnis de Romeu, per la qual cosa acceptà

i la casualitat feu que precisament fora donat d’alta com a

treballador públic un altre 16 de juliol, el de l’any 1955, en-

cara que hagueren de passar dos anys fins que el 13 de juny

del 1957 es produïra el seu nomenament com a funcionari

fixe, després de superar el corresponent procés d’oposició.

I és en eixe moment quan naix la llegenda. A banda d’exercir

de pregoner, dictant els bans orals municipals, acompanyat

sempre per la tradicional trompeta i una bicicleta amb la qual

circulava fins els encreuaments dels carrers, llocs on es feien

les comunicacions quasi diàries, també realitzava tasques de

“placero” a les parades i atraccions de la fira, firers amb els

quals creà un vincle especial d’amistat que encara perdura

en l’actualitat, ja que alguns d’ells encara el recorden amb

nostàlgia i, fins i tot, el visiten al cementeri.

Entre les seues funcions, també hi havia algunes relacionades

amb la seguretat ciutadana i l’àmbit policial, com el control

del trànsit al casc urbà, i altres referides a l’àmbit de l’admi-

nistració, com les notificacions, el cobrament de la contribu-

ció, de l’aigua i de les parades del mercat o la custòdia de

l’edifici consistorial, en el que residia amb la seua família des

del mateix moment de la seua construcció l’any 1970. Però,

sobre tot, Romeu es va convertir en un intermediari entre la

institució i el poble, ja que era a ell a qui acudien els veïns

quan requerien d’informació o favors diversos, que sempre

estava disposat a satisfer, guanyant-se el respecte i la con-

sideració de tot el poble. Un exemple, el seu nomenament

com a Faller Major d’Honor de la Primitiva.

També jugà un paper determinant en la instal·lació de l’em-

presa tèxtil “Confecciones Valencia y Puchal SA”, coneguda

popularment com El Figueral, a la nostra vila, ja que quan els

fundadors es dirigien cap a Benifaió, pararen davant l’Ajunta-

ment per escoltar les indicacions de l’alguacil. I fou Romeu el

que els aconsellà que contactaren amb el propietari de la Fin-

ca del Molinet per instal·lar la fàbrica, un consell que propicià

que des de l’any 1964 i durant quasi tres dècades, el Figueral

suposara una gran injecció econòmica per al nostre poble.

En aquell moment, Romeu ja festejava amb Carmen Al-

buixech Linares i 11 d’agost de 1966 decidiren unir les seues

vides, renunciant al viatge de nuvis, perquè la seua respon-

sabilitat l’impedia abandonar la feina, encara que fora per

uns pocs dies. Amb l’amor de la seua vida creà una família

que s’amplià quatre anys després amb el naixement del seu

fill primogènit, Vicente, i, després de dos bebés perduts neo-

nats, el 10 de maig de 1977, l’alegria tornà amb César.

Reprenent la seua professió, Romeu fou partidari des d’un

primer moment de la instal·lació de la factoria Ford a Almus-

safes i, tal i com narra la seua dona, “li faltaven hores en el

rellotge per anar a parlar amb els propietaris dels camps i

intentar convencer-los de vendre”. La seua vinculació amb

la multinacional i amb els gerents i responsables dels depar-

taments era molt fluïda i, és per això que a més d’ajudar a

la contractació d’alguns veïns, fins i tot el temptaren moltes

vegades per què entrara a treballar com a guàrdia jurat, una

proposta que mai acceptà perquè es devia al poble i gaudia

enormement del servei que li brindava. Una dedicació que,

en algunes ocasions, es tornava anecdòtica, quan l’armari de

sa casa es quedava sense corbates, perquè les havia deixat

als veïns per a què pugueren entrar al Ball de Gala amb la

vestimenta adequada.

Tan sols tenia una fòbia, la conducció, però la seua respon-

sabilitat com a pare el portà a enfrontar-se a ella en haver de

portar al seu fill menut a la consulta del pediatra a la capital.

La tornada cap al poble fou fatídica, ja que a escasos 5 quilò-

metres de la població, Romeu i el seu fill César abandonaren

aquest món i l’estupor inundà els carrers d’Almussafes que,

tres dies després, foren testimoni d’un soterrament al que

pràcticament assistiren tots els veïns i en el que 32 corones

de flors deixaren constància de la gran estima de familiars,

amics i companys.

60 61

Encara que des de fa 31 anys, Juan Rodrigo Ro-

dríguez resideix al poble del costat, aquest pro-

fessional de la salut - que s’ha forjat una consa-

grada trajectòria que li ha valgut el reconeixement

dels seus col·legues de professió i pacients, així com el de

l’Ajuntament d’Almussafes, amb la concessió del Premi

Cívic 2014 -, és fill de la nostra vila.

Mèrits no li’n falten, en haver treballat de valent per a con-

vertir-se en l’artífex d’un renom i consagració en l’àmbit de

la seua especialitat laboral, exercint des de fa una dècada

com a fisioterapèuta supervisor del Servei de Rehabilitació de

l’Hospital Clínic Universitari. Però Juan no sols porta l’espe-

rança de la recuperació a milers de pacients, sinó que també

ensenya a joves apassionats a aconseguir-ho, en qualitat de

professor associat del Departament de Fisioteràpia de la Uni-

versitat de València, una tasca que desevolupa des de l’any

1993.

Les línies escrites a continuació pretenen narrar, a grans trets,

la biografia personal, acadèmica i laboral d’aquest almussa-

feny que durant la matinada del dilluns 16 de maig de l’any

1955 va obrir els seus ulls – aleshores ja curiosos i sobreeixits

del convenciment de què el major destí de la seua vida seria

volcar-se en l’eliminació del dolor de l’ésser humà - , en la

casa familiar del número 11 del carrer Sant Josep.

Els seus germans Carmen, Salvador i Miguel havien nascut

uns anys abans i Juan, el benjamí, es va convertir en el “jo-

guet” de tots i principalment dels seus pares, Salvador Rodri-

go i Engracia Rodríguez.

Com els altres menuts de la població, jugar i divertir-se

en companyia dels seus amics – la majoria veïns de carrer

- al camp de futbol vell, que aleshores s’ubicava al parc

del Sagrari, era el més habitual en les hores lliures que li

restaven després de les classes de primària que cursava

en l’aleshores únic col·legi del poble: el Salas Pombo. Són

precisament els anys que passà com a estudiant al grup

escolar i el professor que el dirigia durant tota la seua

etapa educativa al centre – Don Perfecto – els que recorda

amb una major nostàlgia, a l’igual que rememora els mo-

ments passats amb la seua colla La Penya “Pardal” al Mas

de Reig, al Molí Galí i a l’Almaguer, durant les pasqües de

la seua infantesa i joventut.

Superada l’etapa d’estudis primaris, Juan va cursar els tres

primers cursos de l’antic Batxiller al col·legi Hispania, supe-

rant el quart a l’Acadèmia Don Miguel Bria, ambdós centres

amb seu a Benifaó. Amb posterioritat hagué d’examinar-se

per obtindre el títol de Batxiller Elemental a Xàtiva i el de

Batxiller Superior a l’Institut Nacional de Silla.

El seu futur professional ja s’esbrinava en una clara direcció,

convertir-se en sanitari, per la qual cosa l’any 1973 encetà

la seua formació acadèmica d’ATS a la Facultat de Medicina

de València i, tan sols tres anys després, superà el repte de

la Diplomatura amb bones qualificacions i es llançà de ple a

la vida laboral, aplicant els coneixements adquirits al recent-

ment inaugurat Servei de Nefrologia, comúnment conegut

com diàlisi, de Hospital Clínic.

Però, el compliment amb el servei militar obligatori el portà a

interrompre temporalment la seua activitat laboral al centre

hospitalari. Així, el 2 de gener de l’any 1977 viatjà fins a Car-

tagena per incorporar-se a l’exèrcit de la Marina espanyola,

on hagué de superar dos mesos d’instrucció, altres vuit de

treball sanitari en el buc de salvament RA3 i l’últim perío-

de a l’Hospital Militar de Cartagena. No obstant això, el seu

nomenament com a mariner de primera sanitari li permeté

continuar exercint la professió a la que ja porta dedicades

quasi quatre dècades de la seua vida.

Amb la mili enllestida, no sols reprengué el seu treball a

l’Hospital Clínic, sinó que també continuà millorant el seu

currículum, diplomant-se en 1980 en l’especialitat de Fisio-

teràpia i, el 1983, en Electrologia i Radiologia. Aquestos es-

tudis coincidiren amb el que fou el seu primer treball com a

fisioterapèuta, al Centre d’Estimulació Precoç i Rehabilitació

“El Garbí” de Benifaió, durant els cursos 80-81 i 81-82.

Els 38 anys d’activitat laboral al Clinic l’han portat a aplicar

els seus coneixements en una gran quantitat de serveis sani-

taris, com el de Patologia Digestiva, Neumologia i Anestèsia

i també en el de Rehabilitació, al que porta dedicats tren-

ta-dos anys i en el que el 2004 fou nomenat supervisor.

El seu compromís i responsabilitat amb els pacients i l’afany

de perfeccionar-se per tal d’oferir-los els millors tractaments

són la causa de què el 1987 obtinguera la diplomatura en

l’especialitat d’Osteopatia a la Facultat de Medicina d’Alcalà

d’Henares de Madrid i, en el 2001, la llicenciatura en Kinesio-

logia i Fisiatria, a la Universitat General San Martin, també de

la capital d’Espanya.

La seua qualitat professional també ve avalada pel fet que

durant anys haja estat col·laborador directe del Professor

Gomar Guarner, catedràtic de Traumatologia i Ortopèdia, i

que en l’actualitat ho continúe fent amb el fill de l’anterior

eminència, el professor Gomar Sancho.

Però Juan Rodrigo també ha deixat empremta escrita, ja que

és autor col·laborador dels apartats “El masaje” i ““Fisio-

terapia en las afecciones traumatológicas y ortopédicas del

raquis cervical” en el llibre “FISIOTERAPIA DEL APARATO LO-

COMOTOR”, publicat per l’editorial Síntesis l’any 1998.

A banda de nombroses comunicacions en els més presti-

giosos Congresos de Fisioteràpia, Juan ha impartit una gran

quantitat de ponències, sent precisament al Centre Cultural

d’Almussafes on tingueren lloc les tres primeres: “Tracta-

ment preventiu de la insuficiència venosa en membres infe-

riors” (1991), “Fisioteràpia en les lesions esportives” (1992)

i “Fisioteràpia i enfermetats reumàtiques: prevenció i tracta-

ment” el 1993. A estes n’han seguit moltes altres celebra-

des en diferents edicions de les Jornades de Traumatologia

Esportiva de València, al Congrés de la Societat Espanyola

de Traumatologia Esportiva, a les Jornades de Cures i Mo-

bilització de Pacients o a les Jornades d’Integració i Atenció

Primària.

Com a transmissor de coneixements, Juan Rodrigo exerceix

de tutor de pràctiques de formació externa del ADEIT des de

l’any 1998 i ha estat docent de l’Escola Valenciana d’Estudis

per a la Salut (EVES) en diversos cursos.

Una vasta trajectòria professional en què, en tot moment,

ha comptat amb el recolzament de la seua dona, Ana María

Alfonso, amb qui contragué matrimoni el 1981, traslladant

la seua residència a Benifaió i formant una família de tres fills,

Maria, Juan Pablo i Víctor. A banda dels llaços familiars, en el

poble veí ha estat molt vinculat socialment, com a integrant

de la Societat Musical i de la Falla Santa Bárbara, i també

professionalment, ja que el 1982 va inaugurar la Clínica de

Fisioteràpia al carrer Major de la localitat.

Però els llaços afectius amb el nostre poble no s’han debilitat

mai, ja que la visita setmanal a la família, el contacte amb els

amics de la infantesa i el fet que dels set mil pacients que han

passat per la seua consulta durant els últims 32 anys, en torn

a tres mil hagen estat veïns d’Almussafes, són factors que

han ajudat a l’enfortiment d’un sentiment de pertenença

que encara avui perdura. Prova d’esta vinculació, el fet que

desenvolupara el Servei de Fisioteràpia Preventiva per a la

Tercera Edat de l’Ajuntament d’Almussafes, que es va im-

partir des de l’any 1990 i fins el 1997 al Centre Cultural, una

activitat laboral de la que atresora grats records.

A més, Juan és membre de la Confraria de la Santíssima Creu

d’Almussafes, una devoció a la patrona que ha transmés als

seus dos fills, també confrares, durant uns anys fou integrant

de la Societat Musical “Lira Almussafense” i el 2003 fou no-

menat Faller Major d’Honor de la Falla Primitiva.

En definitiva, un professional de la medicina que rep el reco-

neixement del poble que el vegué nàixer.

Juan RodrigoRodríguez un creador de salut

Mª José Girona Garcerán

62 63

1 “Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia” (1795-1797).2 Al diccionari de Madoz, publicat l’any 1845 –per tant 81 anys després– diu que Almussafes compta amb “246 casas, 192 vecinos y 814 almas”.3 Segons explica Albert Girona Albuixech al seu treball “Proceso de una resistencia contra el dominio señorial. Estudio de un pleito de incorporación a la corona: La villa de Almussafes contra el Monasterio de Nuestra Señora de Valldigna (Siglo XVIII)”, publicat per la Universidad de Valencia en 1980, pàgs. 8 i 9”.4 El metge Bosch diu al seu llibre que “Sólo se conservan tres ejemplares, editados en el verano de 1916” quan parla de “fue una efímera y modesta publicación...”, entenc que no es publicaren més.

No és fàcil començar a tractar el tema, perquè com

diu el metge Bosch al seu llibre “Aunque no lo pa-

rezca, se ha escrito mucho sobre este excepcional

motivo de fe y devoción de nuestra villa, que es

la Santísima Cruz…” i el meu treball es centrarà en replegar

eixa variada informació que s’ha plasmat per escrit en llibres

de festes, diaris i en algun llibre més com l’al·ludit abans, en

diferents formes i manifestacions: notícies, relats, etc...

Tampoc es fàcil dir coses que abans no hagen dit unes altres

persones, perquè a més les paraules o les frases han de ser obli-

gadament iguals per tal de no canviar el sentit del que es diu.

INTRODUCCIÓ:

Però abans de fer-ho, voldria situar Almussafes en el segle

XVIII. En primer lloc estem en un país governat pel rei Carles

III, coronat l’any 1759. Un rei il·lustrat que portarà a terme

importants reformes, entre elles la reorganització del poder

local i les Hisendes municipals, fi cant-les al servei de la Mo-

narquia... i que expulsarà els jesuïtes, entre altres.

Almussafes és una vila agrícola i poc poblada. El botànic Ca-

vanilles diu en la seua obra “Observaciones...”1 escrita vint

anys després dels fets tractats que Almussafes és “una villa

de 250 vecinos” –supose que es referia a unitats familiars i

les ànimes serien unes 700 aproximadament2– i també s’es-

tén al parlar sobre la seua riquesa.

El senyoriu d’Almussafes continua baix l’administració terri-

torial i jurisdiccional del Monestir de la Valldigna ja des de

fa 413 anys, i en la relació –senyor-siervo– ha mantingut

innombrables confl ictes i plets entre ambdues parts al llarg

de tota la història. En aquests moments, assistim a l’últim

sobre qui era el responsable de nomenar l’escrivà dels jutjats,

l’alcalde o el Monestir i encara que n’hi havia una sentència

de 1747 –que com totes les anteriors dona la raó al Mones-

tir– els almussafenys es neguen a complir-la...3 i segueixen

amb els plets per provocar la incorporació davant els “Reales

Concejos” amb l’ajuda de juristes. Ja fa sis anys que reunits

en “Consejo General” tots els veïns decidiren continuar les

disputes amb el Monestir. El síndic Antoni Albuixech està

treballant amb eixa fi nalitat. En aquest moment és alcalde

primer ordinari l’home que va a convertir-se en protagonista

de la nostra història, Vicente Riera i Fra Manuel Rovira Sala-

franca, abat del moment,

fa el número 38 en la llista

d‘Abats quadriennals del

Monestir.

Un altre almussafeny, que

amb el pas del temps

arribaria convertint-se en

un personatge important, Antonio Ludenya, té vint-i-qua-

tre anys d’edat i cursa estudis al Col·legi Jesuïta de Nobles

de Sant Pau, de València, des de fa sis. És possible, que ja

prompte siga ordenat sacerdot i comence a donar classes... i

també partirà cap l’exili en Itàlia.

ENCONTRE EN CASA DE VICENTE RIERA:

La primera notícia escrita sobre el tema aparegué al número

1 del diari ECO DE ALMUSAFES4 que es publicà el 16 de juliol

de 1916 i anava fi rmada per José Gausí, que era el rector

en aquell temps. Portava per títol “Noticias del origen del

«Lignum Crucis» que se venera en esta parroquia y a quien

esta villa tributa y consagra solemnes cultos el 16 de Julio de

todos los años”. Aquell article venia a resumir la narració que

replega el llibre de la “Obrería de la Santísima Cruz” on en

un acta de 1814 donava valuoses dades sobre la instauració

de la festa en desembre d’aquell any.

En una part de l’acta de la “Obrería de la Santísima Cruz”

de la parròquia de Sant Bertomeu apòstol d’Almussafes

s’arrepleguen les paraules que sempre hem sentit a l’hora

d’explicar aquell moment: “... En una de las veces que el

venerable Prelado Fr. Pablo de Colindres, dignísimo General

de los P. P. Capuchinos, Grande de España de Primera Clase,

Caballero de la Orden de San Genaro, titular de Par de Fran-

cia, que pasó por esta villa de Almusafes, se aposentó en

casa de Don Vicente Riera, consorte de Dª Manuela Tuviá,

y mirando esta señora que pendiente de su cuello llevaba

un ‘Lignum Crucis’, movida de una gran piedad, le pidió se

dignase a dárselo, y este venerable Prelado no ignorando los

muchos favores que dispensaba a sus hijos en hospedarles

y las limosnas que continuamente hacía, se lo descolgó del

cuello, y al dárselo dijo: GUARDE ESTE PRECIOSO TESORO,

PUES ES DÁDIVA QUE LA SANTIDAD DE CLEMENTE XIII, EN

PRUEBA DE AMISTAD, ME HA REGALADO. A LAS ESPALDAS

LLEVA EL SELLO DE LA CRUZ y dicho esto se lo entregó. Era

“Hornacina que existió en el dormitorio de Doña Manuela Tuvia, en la calle de Santa

Ana, hoy número 33, donde guardó el Lignum Crucis que le regaló el P. Colindres”.

SantíssimaCREU

Cecilio Alcaraz AlbaladejoCronista Ofi cial d’Almussafes

64 65

5 Transcrit de l’article “La Villa de almussafes y la Reliquia de la Santísima Cruz”, del pare Duart Alabarta publicat al programa de festes d’Almussafes l’any 1957. Sols he canviat alguna lletra –per l’ortografia de majúscules i minúscules– i només alguns signes de puntuació.6 Transcrit de l’obra “Els Riera d’Almussafes” de Bernat Darás i Mahiques.7 Aquest “de vivo” haurien d’interpretar-lo com “donde vivo” a l’igual que el següent “de salgo”, com “donde salgo”.8 Es refereix a una altra casa –en diminutiu “casita”– de la seua propietat, més xicoteta i de menys valor, que es trobava al costat de la principal.9 Es refereix a “libras moneda corriente en dinero, ó tierra equivalente...”.10 Segons el llibre “Señorío de Almusafes” de Luís Duart Alabarta, pàg. 315.

11 Els Gozos, Goigs o Gojos, són composicions poètiques populars que es canten en honor de la Verge, Crist o els sants. Es canten al marc d’un acte religiós important como és una Missa de festa major, una processó o benedicció d’ una imatge, etc,... La seua finalitat consisteix en donar gràcies per bens rebuts o com a plegaria per una petició de protecció contra eles mals. De caràcter oral o escrit, el seu origen arranca en l’Edat Mitjana. La informació està treta de la pàgina web i traduïda al valencià http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2011/04, la qual correspon als nostres gojos.12 “A los treinta dias de diciembre”, significa que estaven a dia trenta de desembre i era el moment de renovar els càrrecs de l’autoritat municipal –l’alcalde primer ordinari i el regidor degà– per l’any següent i segurament el moment de fer balanç de l’exercici que acabava.13 En altra part del document, amb posterioritat a l’entrega del pare Colindres, es diu que “… más debe notarse que con este Lignum Crucis, que es con el que se conjuran los nublados, no hay experiencia que habiendo acudido a tiempo a conjurar, hayan hecho daño las tempestades, siendo tantos los prodigios patentes y vistos…”.14 Relíquia. Segons el diccionari de la llengua espanyola és la part del cos d’un sant o alguna cosa que es venera per haver estar en contacte amb ell. Etimològicament prové del llatí reliquiae que significa restes o residus.

fer una còpia manuscrita –mentre Luís Duart li dictava– que

fou datada el dia 27 de juny de 1924, amb idea de fer-ne

més a continuació. Luís Duart la deixà al seu escriptori i allà

queda oblidada poc més de dues dècades.

Mentrestant havia tingut lloc la Guerra Civil i la nit del 19 al 20

de juliol de 1936 l’Arxiu Parroquial i l’església foren cremats,

perdent-se aquell material original de tant d’interès per expli-

car el tema que ens ocupa. Ja al mes de febrer havia patit un

primer incendi i estava clausurada. I el mateix Juan Antonio

Magraner fou víctima d’aquell conflicte armat, al ser afusellat

–sols per la seua condició de sacerdot– a l’edat de 27 anys.

El retrobament d’aquella còpia manuscrita –l’any 1947–,

exercint la seua labor pastoral com a sacerdot en Navarrés,

provoca en D. Luís Duart, la necessitat de traure algunes més

a màquina per repartir-les entre D. Vicente Gay, D. Isidro Roig

Doria, D. Claudio Chaqués, D. Antonio Magraner Rodrigo i

la parròquia d’Almussafes.

En la còpia manuscrita d’ambdós adolescents també es llegia

la part que feia referència als protagonistes de la festa de

1814 i com aquesta s’institucionalitzaria de cara al futur... i

així es diu ... “hacemos saber que en esta villa de Almusafes

a los treinta días de diciembre12 del presente año, a ruegos y

petición de Don Antonio Ronda, Ecónomo de dicha Iglesia,

en vista de la no interrumpida serie de milagros obrados13

por la Santísima Cruz que, engarzada y guarnecida de plata

existe en el archivo de esta Parroquia; determinaron los se-

ñores Francisco Primo, Alcalde primero ordinario, Félix Marí

y Miguel Duart... que en el segundo día de Navidad de este

año se hiciera una solemne fiesta de la Santísima Cruz, y

de hecho en dicho día se hizo con la Mayor solemnidad y

concluido el sermón que lo predicó el R. P. Fr. Francisco de

Albal, religioso capuchino, fue tal el fervor de la multitud de

gentes que asistieron que, unánimes y conformes, ... jura-

ron que esta fiesta se hiciese perpetuamente en esta Iglesia

en la forma siguiente:... que en uno de los domingos del

mes de agosto, todos los años, los señores que componen

el Ayuntamiento acompañados del Cura párroco... salgan a

recoger trigo, dineros o lo que quieran dar los vecinos, que

esto se deposite en casa del Alcalde primero ordinario, quien

es Obrero mayor o primero de dicha fiesta... que esta fiesta

se llame del Ayuntamiento y lo sea perpetuamente el primer

domingo de septiembre... que en el día de la fiesta salga la

Santísima Cruz bajo el Palio... y que en la Misa sea puesta

con la Mayor reverencia bajo Dosel, que la procesión sea la

General que se acostumbra hacer las fiestas de la Obrería,...”

A continuació s’explica la part nomenada abans de l’entrega

de la relíquia14 a Dª Manuela Tuvià i acaba dient: “En la vi-

lla de Almusafes a 26 de diciembre de 1814 se hizo la fiesta

del Ayuntamiento o la fiesta de la Santísima Cruz y fueron sus

obreros Francisco Primo, Alcalde primero ordinario y Félix Marí,

regidor decano...” i s’acaba explicant que l’últim dia de l’any

es nomenaren en la forma acostumada els nous càrrecs pel se-

güent any, certificant el document el Cura D. Antonio Ronda.

INVESTIGACIONS DE LUÍS DUART ALABARTA:

Gràcies al treball investigador que portà a terme el nostre veí

i sacerdot Luís Duart Alabarta –aquell que sent seminarista

als 16 anys havia descobert el document del qual venim par-

lant fins ara– sabem el dia exacte de la vinguda a Almussafes

de la Relíquia de la Santa Creu, el dia 3 de maig de 1764. Ja

s’ha dit que es trobà la còpia oblidada en l’any 1947 i allò li

motivà per seguir investigant sobre el tema. Es desplaçà a la

Residència dels PP. Caputxins de València però no va obtin-

dre la informació necessària per l’absència del pare Arxiver.

Però en altre viatge en autobús de València a Almussafes

va coincidir amb un pare Caputxí, el pare Emilio de Sollana,

que venia a predicar la Quaresma i resultà ser el Cronista

de l’Ordre Caputxina. Li contà les seues inquietuds i aquell

s’aprestà a col·laborar. Dies després Alabarta va rebre una

carta del Pare Emilio on li explicava que la data més probable

era la del 3 de maig, ja que encara que el Pare Colindres

havia passat per Almussafes quan era Visitador de l’Ordre,

sols ho va fer una vegada com a General dels PP Caputxins

en l’any 1764, venia d’estar en Múrcia el 24 de febrer i havia

arribat a València el dia 4 de maig, la qual cosa li permetia

deduir que el Pare Colindres havia estat ací el dia anterior per

la distància que en aquella època suposava una jornada de

camí, tenint en compte la forma en que es viatjava en aquell

temps, en diligència o en cavalleria. El dia anterior vingué a

Almussafes procedent del Convent d’Alzira. Personalment,

m’incline a pensar que el viatge el va fer a peu. El pare Co-

lindres –D. Pedro Francisco Antonio Oruña y Calderón de

la Barca– “el 8 de mayo de 1761 es elegido General de la

Orden Capuchina. El propio para Clemente XIII aplaude la

este V. Prelado íntimo de dicho Sumo Pontífice, depositario

del corazón de Carlos III y de todos los demás soberanos de

Europa. Custodió en su poder Da. Manuela Tuviá el ‘Lignum

Crucis’ y en su última hora la regaló a Don Antonio Herrero,

Cura entonces de esta Parroquia, quien lo presentó pasán-

dolo al R. Arzobispo de Valencia, lo aprobó y colocado al pie

sobre una plancha de plomo, puso la auténtica como lo está

en el día...”5

Vicente Riera i Ludenya és un home pietós i d’una sanejada

economia, que viu al carrer Santa Anna, com es descriu al

seu últim testament6 del 2 d’abril de l’any 1689: “la casa de

morada de7 vivo con su corral y paridera, ó corral de Ganado

por de salgo y entro en mi casa, con mi calesa; cuya casa está

situada en la Calle de Santa Ana y linda con Casa de Vicente

Bataller por delante y por los lados con Casa de los herederos

de Manuel Yerran y cacita8 mía; y el Corral y Paridera linda

con Casa mesón del D.r D.n Bautista Ferrando, Abogado, ve-

cino de esta Ciudad y con Casa de Joaquín Galcerán y corral

de la Casa de Francisco Primo”... És “una casa con sus rejas

de yerro en la calle de Santa Anna de esta Villa con su Alma-

sara”. Les seues setze propietats testamentàries s’hi valoren

també: “Suman los bienes sitios y raízes 14.830 L9”.

Havia segut alcalde primer ordinari d’Almussafes entre 1757

i 1758 i sa casa seria el dia 24 de març de 1766 el lloc de

reunió de totes les autoritats, d’una part les provinents del

Consell de S.M. i per altra de les locals, on el representat del

rei assumia tota la jurisdicció que pertanyia a la Corona per

la incorporació feta de la vila10.

Vicente Riera va morir l’any 1794 (el 3 d’abril) i Manuela Tuvià

es quedà viuda fins a la seua mort el dia 21 de febrer de 1801.

S’havien casat en Polinyà –el poble d’ella– un any abans de

l’esdeveniment que els ha fet passar a la història d’Almussa-

fes, o siga, en l’any 1763 i no deixaren descendència.

DOS JOVES SEMINARISTES:

El metge Bosch diu al seu llibre –traient la informació de

l’article “La Villa de Almusafes y la Reliquia de la Santísima

Cruz” que el pare Duart Alabarta publicà al programa de

festes de 1957– que a principi dels anys vint, Don Rogelio

García, magistral de València, venia a predicar el sermó del

dia de la “Festa de la Creu”, i l’única informació de que dis-

posava sobre la nostra “Vera Creu” era el text dels gojos11, la

qual cosa no li permetia introduir canvis als sermons anuals.

Eren els versos de la penúltima estrofa que diuen “... Del

mismo Papa os logró / un General Capuchino, / el cual a

Almusafes vino / y a su bienhechora os dió; / y ésta en su

muerte os dejó / a esta Iglesia como un don...”

Don Rogelio incità a que dos joves seminaristes Luís Duart

Alabarta –amb 16 anys- i Juan Antonio

Magraner Albuixech –amb 13, no

ho seria encara– , buscaren algu-

na cosa nova als Arxius Parroquials

que el permetera fer un sermó amb

notícies particulars de la Santíssima

Creu, cosa que feren en les vacacions

següents. Trobaren un vell llibre titulat

“Obrería de la Santíssima Cruz”.

En ell n’hi havia dades sobre

despeses de festes i noms de

clavaris o obrers de diversos

anys, però a més figurava un

acta de l’any 1814, amb va-

luoses dades per ser investi-

gades. Antonio Magraner va

66 67

19 Aquest flare també va ser promogut en 1792, pel Papa Pío VI, al Generalat de l’ordre franciscana. Segons la web http://www.archivalencia.org/contenido.php?pad=100&modulo=67&epis=58.20 En ambdós articles figura el cognom “Turbiá” en compte de Tuvià.21 Informació que s’arreplega per primera vegada a l’article titulat “Mi granito de arena” del cura Francisco Alamar al programa de festes de 1939 i on explica amb alguns detalls com va ser el temauna imatge, etc,... La seua finalitat consisteix en donar gràcies per bens rebuts o com a plegaria per una petició de protecció contra eles mals. De caràcter oral o escrit, el seu origen arranca en l’Edat Mitjana. La informació està treta de la pàgina web i traduïda al valencià http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2011/04, la qual correspon als nostres gojos.22 Fou amagada en una de les parets de la xemeneia de sa casa.23 El diccionari define el terme “preclara” com a il·lustre, famosa i digna d’admiració o respecte.24 Tema del que parla també l’alcalde en la salutació del llibre de festes d’aquell any.

Entre 1952 i 1964 el sacerdot Isidro Roig Doria –fill del sagris-

tà al·ludit– va signar també quatre articles als programes de

festes, titulats: “La Santísima Cruz”, “Mi granito de arena”,

“Fecha Histórica de la Santísima Cruz” on s’explica com en

l’any 1936 es va suspendre la festa de la Santíssima Creu

al poble però es celebrà el dia 16 de juliol amb senzillesa i

dignitat a Picassent –on ell estava de vicari– i a continuació

la traslladaren novament ací per amagar-la en casa Doria22. I

“Gratitud a la Santísima Cruz de Almusafes”. Els dos primers

no tenen fons històric però ajudarien a entendre el tema del

concepte de la “creu”, els altres dos sí que ho tenen, el pri-

mer parlant-ne dels moments anteriors a la guerra i després

amb la seua recuperació per l’església i a l’últim es resumeix

el moment de l’entrega de la relíquia i la protecció exercida

per la mateixa al poble d’Almussafes.

LA SANTÍSSIMA CREU “ALCALDESSA DE HONOR”:

En l’any 1964 es celebra el segon centenari i algunes perso-

nes proposen a l’alcaldia que seria una bona idea proclamar

a la relíquia com a “Alcaldessa d’honor”, suggeriment que

sembla bé a les autoritats i en sessió extraordinària del Ple

de l’Ajuntament celebrat el dia 14 de juliol s’adopta l’acord

de proclamar-la. Però res d’això apareixeria al Programa de

festes d’aquell any, és possible que en aquella data ja esti-

guera en impremta i per tant no fora inclòs. El senyor alcalde

presentava la seua salutació dient “En verdad os digo que

me encuentro en un verdadero aprieto al dirigiros, como es

costumbre anualmente, estas concisas aunque afectuosas y

sentidas palabras, con motivo de la celebración de nuestras

arraigadas fiestas patronales; y digo esto por cuanto que...

este año 1964 tienen un carácter verdaderamente excepcio-

nal y único para nosotros,... ya que se trata... de la conme-

moración y exaltación del II CENTENARIO DE LA... ENTRADA

EN ALMUSAFES DE LA RELÍQUIA DE LA SANTÍSIMA CRUZ....”

Al Ple Municipal al·ludit havia adoptat per unanimitat l’acord

de “DECLARAR ALCALDESA DE HONOR A LA SANTÍSIMA

CRUZ, que tan ferviente y devotamente se venera en esta

preclara23 Villa de Almussafes y... se haga ofrecimiento y en-

trega solemne a la SANTÍSIMA CRUZ del Bastón de Mando

de la Alcaldía de ALMUSSAFES”. I tot això anava introduït

per la idea de que l’acord responia “al entusiasta fervor que

el vecindario todo siente por la SANTÍSIMA CRUZ,... hacién-

dose eco del sentir de sus habitantes, creyendo interpretar

exactamente sus deseos...”

NOTÍCIES DEL SEGON CENTENARI ALS DIARIS:

A continuació faig referència al que deien els dos diaris més

importants de l’època. El diari Levante del dia 16 de juliol de

1964 conté una columna amb el títol de “Fiestas centenarias

en Almusafes” I dins la mateixa diu: “El pasado 11 dieron

comienzo las fiestas conmemorativas del II Centenario de la

Santísima Cruz Patrona de la villa...” Parla també de l’ornat

dels carrers, de que eix és el dia de la festa principal i també

de la fira. A continuació ho fa d’altres dos temes, l’exposició

de“25 años de paz24” als locals del Grup Escolar, amb la

inauguració de les mateixes i l’horari de visites i l’últim, que

fa referència al tema de finalitzar els treballs de sanejament i

clavegueres per poder pavimentar els carrers. El corresponsal

es va lluir poc al parlar precisament de les festes.

Al diari Las Provincias del dia 23 de juliol de 1964 apareix un

complet article que baix el títol de “Solemnes fiestas con mo-

tivo del II Centenario de la Santísima Cruz, en Almussafes”

s’estén en una llarga i completa explicació del transcurs de tots

elección… apadrinándole el Duque de Medinaceli. Y a partir

de ahí comenzaría su peregrinación por todos los conventos

de Europa.”… “Y… sus viajes eran a pie –aunque el papa

le regaló una mula15– caminando, a veces, hasta 8 leguas

diarias (unos 33/34 km.) y sus acompañantes apenas podían

seguirle”. Per tant, la distància que ens separava de València

també l’haguera pogut fer a peu.

També acredita que el pare Colindres coneix del costum que

tenen els religiosos de descansar en Almussafes aposen-

tant-se en casa de Don Vicente Riera i Dª Manuela Tuvià.

Així, com també que són persones “benefactores” de la

seua Orden, per la qual cosa assistirien les Comunitats del PP

Caputxins de València i Alzira als moment del soterrament

de D. Vicente Riera16 i de la defunció de Dª Manuela Tuvià.

No acaba ací la tasca del pare Duart Alabarta. Amb les infor-

macions que li proporciona el pare Emilio de Sollana sobre

l’escut d’armes del pare Colindres, copiat d’un gravat con-

servat als PP. Caputxins de València, encarrega un quadre a

un pintor de València, el paga i el deposita «ad perpetuam

rei memorian» en la nostra Església Parroquial. Es tracta del

quadre que ha segut motiu de diferents reproduccions, que

ha aparegut a la portada als programes de festes de 1957 i

de 1978, el mateix representat a la pancarta penjada actual-

ment en la façana de l’església...

Luís Duart Alabarta, ha segut –sense cap dubte– la persona

que més ha fet per donar a conèixer al poble la història que

ens ocupa, començà en la seua adolescència quan amb sols

16 anys va descobrir junt el seu amic Antonio Magraner el

llibre que portava “l’Acta de l’obreria de 1814”, cosa que

contribuí a que no es perdera, continuà al llarg de la seua

vida investigant sobre el tema i oferint-nos els seus pedagò-

gics articles i arribà a deixar-nos el quadre que immortalitzà

aquella entrega del pare Colindres a la Sª Manuela de Tuvià.

Quan va escriure la seua obra “Obispados Godos de Levante.

Aportación a la Historia Eclesiàstica del Reino de Valencia”,

publicada en Madrid l’any 1961, una investigació molt apre-

ciada pel seu autor fa la següent dedicatòria “A la memoria

de la reliquia de la Santa Cruz, dádiva de S.S. Clemente XIII,

que con devoción se venera en la Villa de Almusafes, nuestro

pueblo natal, desde el día 3 de mayo de 1764, y de la Virgen

del Sufragio, patrona muy amada de la Villa de Benidorm,

dedicamos este trabajo17”. Cal recordar ací, que D. Luís Duart

Albarta fou titular de la Parròquia de San Jaime y Santa Ana

de Benidorm des de 1950 fins la seua mort en 1983.

APORTACIONS D’ANTONIO MAGRANER RODRIGO

I ISIDRO ROIG DORIA:

N’hi ha també una aportació important en el tractament del

nostre tema que prové de la ploma d’Antonio Magraner Ro-

drigo. Al programa de festes de 1935 s’inclou un article seu

titulat “Bosquejo histórico de nuestra Cruz” al que el metge

Bosch dedica una pàgina dins el seu llibre, on es fa un resum

molt complet de tots els fets que s’han detallat fins ara. Tam-

bé es diu que “Después, en el transcurso de los tiempos, el

Ayuntamiento acordaría trasladar la fiesta al 16 de Julio de

cada año, como se viene celebrando hasta el presente”18.

Encara que no sabem en quin moment es produeix el canvi

de data. El mateix autor parla de l’encertat del canvi, ja que

en eixe dia es celebra la festa del “Triunfo de la Santa Cruz,

en la batalla de las Navas de Tolosa”, en 1212 pel rei Alfons

VIII contra les tropes almohades...

El mateix Antonio Magraner Rodrigo signaria un article al

diari Las Provincias el dia 6 d’agost de 1953 amb el títol de

El “Lignum Crucis” de Almusafes on explica que la festa fou

traslladada primerament al dia 1 de setembre de cada any i

més tard al 16 de juliol, com ve celebrant-se en l’actualitat.

També explica que l’Arquebisbe Fray Joaquín Company i So-

ler19, fou en febrer de 1801, l’encarregat de donar fe de l’au-

tenticitat de la relíquia, contestant a la petició de don Antonio

Herrero, regent de la parròquia al moment de la donació a la

mateixa, ocorreguda darrere la defunció de Dª Manuela Tu-

vià20. Al final del seu article, que compta amb tres parts, la pri-

mera d’història general de la localitat sobre tot des de l’època

musulmana, en la segona conta la història de l’entrega de

la relíquia i en l’última, parla dels favors que la mateixa ha

prestat al poble i les decisions que prengueren les autoritats a

principis del segle XIX, per acabar dient que “Este es en sín-

tesis, el esbozo histórico de esta milagrosa reliquia, basado,

como se ha visto, en fehacientes e indubitables documentos”

I acaba, explicant com la figura del sagristà don Isidro Roig21,

la va tenir oculta en sa casa durant tota la guerra i així va

poder salvar-se i arribar fins els nostres dies... Aquest article

també va ser reproduït al programa de festes de l’any 1955.

15 Al llibre titulat “Elogio del reverendísimo padre Fray Pablo de Colindres, General de la Orden de Menores Capuchinos de San Francisco” que va composar el Pare Fr. Lamberto de Saragossa l’any 1773, per tant 7 anys després de la seua mort, es diu: “El Papa le regala una Mula para ir a caballo, ve acreditada esta dispensa con la práctica de muchos de sus Predecesores. Sabe, que el uso de ella no puede causar novedad, ni a la Religión, ni al Mundo y que lo largo del viaje, los repechos de las montañas, el paso por las nieves, hielos y barros y la edad de sesenta y seis años, lo piden con la voz de la necesidad. Sin embargo, atendiendo al ejemplo de los más famosos Generales, determina andar a pie casi toda la Europa. ¡Qué aliento!”.16 Encara que complien amb el seu testament: “Ygualmente deverán assistir á dicho mi entierro las Reverendas Comunidades de Padres Capuchinos de la Ciudad de Valencia y de la Villa de Alcira; como y también la Reverenda Comunidad de Padres Mercenarios del Convento del Santíssimo Christo de la Alcaecía de la Baronía de Sollana”.17 Transcrit de l’obra “Luís Duart Alabarta y Antonio Magraner Rodrigo, dos amantes de la cultura y tradiciones valencianas”, discurs llegit el dia 6 de juny de 2002 per D. Antonio Magraner Duart en la seua entrada a la Real Academia de Cultura Valenciana com acadèmic de número”.18 Frase idéntica a la publicada en 1916 al diari Eco de Almussafes.68 69

ren o demanen que en la seua làpida ocupe un lloc especial,

eix que ocupa la creu tradicional en quasi totes les demés.

Una visita ràpida pel cementeri ens mostra com en alguns

nínxols es pot trobar el símbol que ens interessa. La creu

sempre està, però n’hi ha qui tria la Santíssima Creu o bé

són els seus familiars el que fan l’elecció quan han de ficar

la làpida.

Una revisió més profunda ens dona una quantitat al voltant

de dues dotzenes. Però mirant els anys de defunció sols tro-

bem cinc que corresponen al segle passat –entre els anys

1970 i 1998 no hi ha cap– i és a partir de l’any 2000 quan la

cosa ha augmentat molt en comparació al període de temps

anterior.

La làpida més antiga correspon als anys quaranta i pertany al

matrimoni amb cognom Duart (ell) i Chisvert (ella), els pares

d’un conegut personatge local, que fou metge i escriptor.

També destaca pel gran treball que feren els artesans de la

pedra amb la tècnica i ferramentes de fa setanta anys.

Cognoms com: Albors, Arbona, Bosch, Calatayud, Carrió,

Chaqués, Chisbert, Climent, Duart, Esteve, Ferrús, Grau, Lla-

dosa, Llopis, Magraner, Moreno, Navarro, Ramírez, Recuen-

co, Rodrigo, Rodríguez, Rosa, Sanz, Tapia i Villalba, tenien

aquestes persones. Algunes d’elles mostraren una vinculació

amb la Confraria de la Santíssima Creu durant la seua vida.

En allò que es refereix al nom propi, sols n’hi ha una dona

que s’anomenava Cruz.

Espere que aquesta modesta aportació servisca al poble per

recordar una part important de la història que altres perso-

nes han anat escrivint i que gràcies als documents nomenats

i alguns personatges com el pare Duart Alabarta han contri-

buït a que la mateixa es coneguera i perpetuara en el temps.

· Els gojos a la Santíssima Creu. Finals del segle XIX aproximadament.

· Noticias del origen del “Lignum Crucis...”. Dr. José Gausí Durá – cura. Diari Eco de Almusafes. 16-07-1916.

· Copia manuscrita del Acta de la Obrería de la Santísima Cruz de 1814. Antonio Magraner

Albuixech. 27-06-1924.

· “Bosquejo histórico de nuestra Cruz” (2 pàg.). A.M.R. (Antonio Magraner Rodrigo). Article

del programa de festes de 1935.

· “Mi granito de arena”. Francisco Alamar – Cura. Article del programa de festes de 1939.

· “Ante la Santísima Cruz de Almusafes - La adoración de lo eterno”. Vicente Gay. Article del

programa de festes de 1940.

· “La Santísima Cruz”. Isidro Roig Doria – Cura. Article del programa de festes de 1952.

· El “Lignum Crucis” de Almussafes. Antonio Magraner Rodrigo. Diari Las Provincias de 6-8-1953.

· “Lignum Crucis” de Almussafes. Antonio Magraner Rodrigo. Article del programa de festes de 1955.

· La Villa de Almusafes y la Reliquia de la Santísima Cruz (5 Pàg.). Luís Duart Albarta – cura

párroco de Benidorm. Article del programa de festes de 1957.

· “Mi granito de arena”. Isidro Roig Doria – Cura. Article del programa de festes de 1957.

· “Fecha Histórica de la Santísima Cruz”. Isidro Roig Doria – Cura. Article del programa de festes de 1959.

· “Almussafes y sus fiestas religiosas” (3 pàg.). Luís Duart Albarta – cura párroco de Benidorm.

Article del programa de festes de 1964.

· “Gratitud a la Santísima Cruz de Almusafes”. Isidro Roig Doria – Cura párroco. Article del

programa de festes de 1964.

· “Fiestas centenarias en Almusafes”. Correspondal del diari LEVANTE de 16-7-1964.

· “Solemnes fiestas con motivo del II Centenario de la Santísima Cruz, en Almusafes”. Corres-

pondal del diari LAS PROVINCIAS de 23-7-1964.

· Almusafes y la Santísima Cruz. Emilio Beut Belenguer. Article del diari LAS PROVINCIAS de 21-7-1968.

· “La Cruz de Cristo”. Antonio Duart Chisvert. Article del programa de festes de 1977.

· “Bosquejo histórico de nuestra Cruz” (2 pàg.). Sense firma (Antonio Magraner Rodrigo). Article

del programa de festes de 1977, reproducción del que va aparèixer al programa de festes de 1935.

· Almusafes. Noticiario histórico costumbrista (pàgs. 259 a 273). José Bosch Marí. Llibre. 1990.

· Fechas memorables en torno a la Santísima Cruz. Sense firma. Article del Boletín informativo

de la Cofradía nº 5, maig de 1992.

· Article d’Internet “Un indigno capuchino” sobre la figura del Pare Colindres.

http://laredoenelotroespejo.blogspot.com.es/2011/02/pueblos-colegios-y-santos-un-indigno.

html#!/2011/02/pueblos-colegios-y-santos-un-indigno.html.

· Article sobre els “gojos”. http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2011/04,

· Los Riera de Almussafes. Bernat Darás i Mahiques. Article d’Internet de 2012 i llibre26

.

http://antoniosabatermira.globered.com/categoria.asp?idcat=96.

DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:25

els dies de la setmana festiva. Parla primerament de la rivalitat

mostrada per tots els carrers a l’hora d’adornar-los, amb tota

classe d’elements i fent-ne la forma d’arcades medievals. De

com el poble s’havia dividit en quatre sectors i farien processó

per cada sector. Es celebraven: el festival de curs del Grup Es-

colar, així com un concert, la festa en honor de Sant Bertomeu

i la de la Santíssima Creu amb missa solemne i processó per

tots els carrers del poble, així com el castell de focs d’artifici.

També, la festa de la Divina Pastora i altra en honor de Sant

Isidre Llaurador. S’havia portat a terme un programa d’actes

molt complet i s’havia repartit un llibre de festes que reunia

treballs literaris de diferents personatges de la vida local. Ací el

corresponsal si que va fer una gran ressenya.

CONFRARIA DE LA SANTÍSSIMA CREU:

En abril de 1982 es ficà en marxa un moviment de feligresos

amb la finalitat de formar una Organització al voltant de la

Patrona, col·laborant amb el rector de la Parròquia per tal de

donar una major solemnitat al culte de la Sagrada Relíquia

a nivell local. Es donaren els passos necessaris fins la funda-

ció de la Confraria de la Santíssima Creu el dia 5 de maig

d’aquell any i ja en juliol s’imposaren els faixins als primers

seixanta-quatre confrares. Assenyalaren les tres festes litúr-

giques que l’església dedica cada any al voltant de la Santa

Creu, com la INVENCIÓ el dia tres de maig, el TRIOMF el 16

de juliol i l’EXALTACIÓ el 14 de setembre.

Any darrere any han anat celebrant-ne eixes festes i fent la

investidura de les Cambreres –des de l’any 1984– en el dia

que coincideix amb la Benedicció del Terme en l’emplaça-

ment de la Creu, als afores del poble en l’eixida de Sollana.

ÈPOCA ACTUAL:

Moltes persones del poble guarden algun record de la infantesa

referit a la celebració de fa cinquanta anys. Les fotos de l’orna-

mentació de tots els carrers d’aquella època s’arreplegaren als

panells de l’exposició del “250 aniversari de l’arribada de la San-

tíssima Creu a Almussafes”, que estigué instal·lada al Centre

Cultural entre els dies 24 d’abril i 11 de maig últims. Alguns ob-

jectes religiosos d’aquell moment e inclús anteriors la comple-

mentaven, així com un grup de programes de festes de l’època,

a més de la documentació oficial que la proclamava “alcaldessa

de honor” i la vara que representa el poder i l’autoritat.

Els diaris actuals també s’han fet ressò de la notícia d’eixa expo-

sició i de la importància de les festes religioses que tindran lloc al

mes de juliol proper, així com dels diferents actes que al llarg de

tot un any foren concretats en la Comissió cívica creada a l’efec-

te i en la qual estan representats tots els sectors de la vida local.

I, no voldria acabar el meu article sense parlar de “la impor-

tància de la Santíssima Creu per a algunes persones en el

moments finals de la seua vida”.

EPÍLEG: LA SANTÍSSIMA CREU DESPRÉS DE LA MORT

Si partim de la base de que la Santíssima Creu és important per

a molts almussafenys i almussafenyes al llarg de la seua vida,

no seria estrany que una part d’estes persones la recordaren

també al moment de deixar aquest món i aleshores demana-

25 No tota ha segut utilitzada en l’elaboració del present treball.26 L’article va aparèixer en una pàgina web ja nomenada, però també a l’obra “Desetorum Protecio. Doña Amalia Bosarte. Vida y obra” de Bernat Darás Mahiques i Vicente Guerola Blay. 2012.

70 71

Le costó lo suyo convencer al párroco. Tres visitas

en horario de ofi cina, una tarta de manzana con

canela, una botellita de vino blanco del bueno y

docenas de frases suplicantes.

Que era el 250 aniversario de la Santísima Cruz, los dos

estaban conformes. Que las promesas había que cumplirlas,

también conforme. Que cuando alguien necesita ayuda hay

que prestársela, de acuerdo. En lo que les costó llegar a tablas,

como si de una fi nal de ajedrez se tratara, fue en lo fundamen-

tal. Carmen pedía ir en la procesión detrás mismito de la Cruz,

tal y como prometió su abuela en su nombre sesenta y dos años

atrás si, la entonces niña, lograba curarse de una neumonía.

¿Por qué lo había pospuesto tanto?

Carmen, junto con su familia, se mudó a la Valencia ca-

pital cuando apenas contaba con diez años y volvió al pueblo

con veintiuno para casarse.

Después llegaron sus hijos, cuatro, uno tras otro. Las no-

ches en vela, los resfriados, las fi ebres, la casa y el taller de

costura...y aquella promesa de su abuela recobró vida una

tarde de nochebuena.

Su madre, que aún vivía, sacó una caja metálica con gra-

bados oxidados en la tapa y comenzó la aventura de los re-

cuerdos a través de unas imágenes en blanco y negro, otras

en sepia, que le descubrieron sus orígenes.

Desde aquel año y cada mes de Julio, intentó dejar en

buen lugar la memoria de su abuela, pero siempre algo se

había interpuesto. Una operación de juanete, el nacimiento

prematuro de un nieto, la muerte de su marido...

Esta vez, este año, este 16 de Julio era el perfecto, el

único ya. Dos meses atrás, el diez de mayo, salía de la unidad

de oncología del brazo de su hija mayor con lagrimones que

empapaban su jersey estampadito. Apenas le quedaban seis

meses de vida.

Esto sí que convenció al sacerdote, quien cedió humilde-

mente a cualquier petición más de la mujer.

Carmen era cristiana, pero lo suyo no era acudir cada

domingo a misa. Era católica y rezaba cada noche y daba

limosna el día del Domun, el día de las misiones, el día del

cáncer aportaba su granito de arena, siempre. Tres tardes

por semana acudía al centro de día para leer en voz alta y

entretener a los mayores. Colaboraba sin esconderse pero

sin alardear de ello, en silencio y dando ejemplo de sus que-

haceres a los más pequeños de su familia.

Dieron las nueve y media en el reloj del campanario.

Los cofrades ataban los cordones de sus zapatos negros

y se ajustaban las fajas a la cintura bien prietas. Esta vez,

llevarían el anda de la Santísima Cruz a hombros.

La gente llegaba poco a poco en grupitos pequeños, a

veces eran familias enteras, y comenzaba a respirarse el olor

a cera derretida sobre el asfalto, a fl ores y a fi esta.

Fiesta que desde hacía doscientos cincuenta años se lle-

vaba a cabo en la parroquia y en la que los cofrades, mujeres

y niños colaboraban en su preparación.

Carmen comenzó a caminar detrás del anda, se ponían

en marcha. Sus pensamientos albergaban el antes, ahora y

después de aquel día. Habían pasado docenas de generacio-

nes, cientos de vidas y cada una de ellas, había dejado algo

suyo en la Cruz, un beso, una caricia, una lágrima.

¡Si pudiera hablar y contar cuántas almas desesperadas

la han adorado!

Paso a paso Carmen, con sus zapatos blanditos y su tor-

pe caminar, seguía los talones de los hombres que al unísono

comenzaban a sudar por el extraordinario esfuerzo.

En cada calle, adornada para este día tan especial, un

color distinto, unas fl ores distintas y unos vecinos iguales que

rezaban al paso de la Cruz y del gentío. Estampas y faldones

colgaban de ventanas y balcones ondeando al leve airecillo

que, juguetón, lograba meterse en las camisas blancas de los

cofrades. Un alivio.

Agua en un descanso y paños húmedos para refrescarse.

Un asiento rechazado para los penitentes que, como Car-

men, lograron convencer al cura.

Desde la acera, la gente los mira. Algunos no compren-

den, pero respetan.

Minuto a minuto, y después de hora y media, la proce-

sión se ha convertido en la más larga de la historia. Cientos

de personas han querido venerar a la patrona esta vez y el

párroco, acompañado por el Sr. Obispo, mira orgulloso a

cada uno de los fi eles.

Carmen está cansada pero no dice nada, no se queja.

Quieta, con paciencia infi nita porque ya no tiene ninguna

prisa en la vida, espera a que los portadores realicen el último

cambio. Suspira y distingue a su nieta entre las clavariesas

que adornan el centro de la procesión. Una lejana mirada y

cómplices se saludan. Diecinueve preciosos años.

Ahora sí, una lágrima logra escaparse por sus pupilas, no

la verá casarse. Levanta disimulado el pañuelo negro a sus

mejillas y reza alzando la vista a la Cruz:

“Por favor, Santísima, te ruego no los dejes de tu mano.”

El pequeño Iván, el segundo de su hijo Miguel, le coge

repentinamente su mano.

- Abuela yo te ayudo.

Y los doscientos metros que quedan hasta la puerta de la

iglesia los recorren juntitos. Otra generación está en camino.

Agrair la col·laboració de la Confraría de la Santíssima Creu.

(Tot detall d’este escrit que coincidisca amb la realitat és pura

casualitat)

Le costó lo suyo convencer al párroco. Tres visitas

en horario de ofi cina, una tarta de manzana con

canela, una botellita de vino blanco del bueno y

docenas de frases suplicantes.

Que era el 250 aniversario de la Santísima Cruz, los dos

también conforme. Que cuando alguien necesita ayuda hay

que prestársela, de acuerdo. En lo que les costó llegar a tablas,

Llenita deFEA.M.P.J

72 73

Utilitzant el símil que Miguel Gual Camarena fa del

riu Nil, amb el nostre riu Xúquer, “…podríem dir

que La Ribera és un do del Xúquer, a la que pro-

porciona l’aigua i amb ella la vida i la riquesa…”

I per tant, d’eixe corrent de creació, modifi cació i arrelament

de l’estructura social, econòmica i geogràfi ca al llarg de quasi

huit segles d’història, té gran part de culpa la Séquia Reial

del Xúquer.

Este canal de reg, principal artèria derivada del riu Xúquer,

pren els seus preats cabals de reg en l’Assut d’Antella i, des-

prés d’un recorregut de 54 km desagüa en el terme d’Albal,

concretament en la Séquia de Favara donant vida i riquesa

a 20 termes municipals, constituint amb això un important

motor econòmic i social per a les comarques de La Ribera

Alta, La Ribera Baixa i part de l’Horta de València.

Des dels seus inicis en la segona mitat del segle XIII per Jau-

me I el Conquistador, fi ns a la seua fi nalització en la segona

mitat del segle XVIII a instàncies i expenses del Duc d’Hixer

(Excm. Sr. D. Pedro d’Alcàntera Fadrique Fernández d’Hixer,

Silva, X Duc d’Hixer, Senyor de la Baronia de Sollana) la Sé-

quia Reial del Xúquer és considerada com un dels canals de

reg més antics i segurament més extens d’Espanya.

El Canal Principal de la Comunitat, -com col·loquialment ho

coneixem-, amb una amplària inicial de deu metres, al llarg

de 54 km recorre tota la nostra geografi a repartint cabals i

disminuint progressivament, arribant-se a una amplitud d’un

metre en el seu tram fi nal, deixant al seu pas pels municipis

de les riberes del Xúquer i de l’Horta les preades aigües de

reg a través d’una extensíssima xarxa de séquies, braçals, fi -

lloles, regs, escorrenties, etc…., sent en l’actualitat la major

font d’aportacions hídriques al Llac de l’Albufera i al Parc

Natural que ho circumda.

Este any 2014 celebrem el 750 aniversari de l’existència de la

Séquia Reial del Xúquer.

Set segles i mig d’història a través dels quals la Comunitat

de Regants ha sabut mantindre’s en la seua comesa de la

distribució justa i equitativa dels cabals de reg entre els seus

comuners; de mantindre i de millorar l’efi ciència dels seus

cauces; d’experimentar ampliacions i millores suportant, a

través dels temps, nombroses i sonades revoltes dels regants

tradicionals enfront dels nous usuaris.

Set segles i mig d’història en els quals cabria destacar tres

fi tes històriques:

- Fundació de la Séquia Reial per part del Rei Jaume I El

Conqueridor, cap a 1264, concedint als habitants d’Alzira la

facultat per a regar les seues terres amb les aigües del Canal,

iniciant-se la construcció del primer tram fi ns a Algemesí, hui

denominat Primera Secció de la Séquia Reial del Xúquer.

- Privilegi del Rei Martí l’Humà, expedit en 1404, pel

qual es permet prendre les aigües del riu Xúquer modifi cant,

eixamplant i aprofundint la séquia existent en els llocs i pa-

ratges en que siga necesari, sense perjuí dels antics regants.

- Projecte de continuació de la, fi ns a eixe moment, co-

neguda com la “Séquia Nova d’Alzira” des d’Algemesí fi ns a

Albal, a instància del Duc d’Hixer, a mitjan segle XVIII. Davall

el regnat de Carles III i fent ús de distints privilegis atorgats

pels successius monarques des de Jaume I El Conquerridor,

va promoure i va costejar les obres de prolongació de la Sé-

quia Reial donant-se per fi nalitzades cap a 1815.

A estos fets històrics hauríem d’afegir també, com a esdeve-

niment de gran rellevància en la nostra història, el procés de

modernització en el qual ens veiem immersos consistent en

el canvi del reg “a manta” o per inundació al reg localitzat

o reg per goteig.

Tots estos canvis, cada un en el seu moment, han suposat

una gran revolució per a la nostra volguda Séquia Reial del

Xúquer, en tots els aspectes: de modifi cació i transformació

del paisatge de les nostres comarques; de l’execució de gran-

díssimes inversions per a dur a terme les obres; d’importants

canvis tècnics i tecnològics en els sistemes de distribució de

les aigües; d’un total i radical canvi en les formes de cultiu i

en les pròpies varietats cultivades i, sense cap dubte, en un

futur molt pròxim, una profunda remodelació en l’organi-

grama organitzatiu i de comandament de tota la Comunitat

de Regants, motivat per la implantació del reg per goteig

amb una estructura de funcionament que requerix que obli-

dem l’ancestral sistema organitzatiu de les Juntes Directives

Locals en cada municipi, per l’agrupació en Sectors de reg,

els quals no es corresponen necessàriament amb el territori

d’un terme municipal, comprenent de vegades part del ma-

teix o agrupant parts de diversos termes.

Però, açò és el futur i com a tal, encara que podem preveure

el que succeirà, encara està per arribar.

Retornant a mitjan del segle XVIII, rememorarem que en

aquells moments el creixent interés pel cultiu de l’arròs va

motivar i va impulsar al Duc d’Híxer, Senyor de la Baronia de

Sollana, a projectar la prolongació de la Séquia Reial, portant

amb això les aigües de reg al nostre terme, per a la qual

Séquia Reial

1264-2014delXúquer

Jose Vicente Atienza González

74 75

cosa va necessitar construir un nou canal que prenguera les

aigües del cauce de la Séquia Reial d’Alzira.

El vast pla de regadiu projectat pel Duc contribuiria al des-

enrotllament econòmic i social, principalment de Sollana, al

fer realitat l’arribada de les aigües a les terres del seu Senyo-

riu, però també a la resta de municipis des d’Algemesí fins

a Albal.

El Duc comptava en eixe moment amb tres privilegis per a

traure aigües del riu Xúquer i poder regar el seu terme:

- El del Rei En Martí l’Humà (1404)

- El del Rei Felip II (1573)

- El de la Reina Governanta, mare del Rei Carles I (1668),

i encara que els avantpassats del Duc d’Hixer havien intentat

fer realitat la portada de les aigües utilitzant els dos últims

privilegis, els seus desitjos es van quedar en mers projectes.

Per a això, el Consell General de regants va resoldre l’any

1760 acceptar la proposta del Duc de realitzar a costa seua

totes les obres necessàries en la Séquia Reial a canvi d’ob-

tindre l’aigua suficient per a regar les seues terres a Sollana

sense que això ocasionara cap tipus de perjuí als regants an-

teriors.

Les obres realitzades van consistir en:

a) modificar el traçat del cauce, allunyant-ho de la proxi-

mitat del riu Xúquer

b) construir alguns murs per a reforçar el caixer en els

punts dèbils

c) eliminar certs obstacles, a fi de permetre que el cabal

circulara amb major velocitat.

Però tota esta magna obra no va resultar tan fàcil. Es van

produir nombroses reticències i propostes per a anul·lar la

concessió atorgada al Duc per part dels mateixos que li l’ha-

vien concedit, provocant que l’estratègia del Duc d’Hixer es-

tiguera a punt d’afonar-se.

El Duc va haver d’acudir davant de les instàncies legals i su-

periors que li pogueren ser propícies intentant evidenciar

l’irregular dels procediments seguits, aconseguint finalment

que amb data 7 de març de 1765 el Consell de Castella

aprovara allò que s’havia acordat per la Junta de Regants en

1760, disposant que: “…apruébase lo acordado en la Junta

de Regantes de 31 de agosto de 1760; y mandaron se alze

el no innove impuesto por el Consejo, y, en consequencia, se

ejecuten o concluyan las obras enteramente, con arreglo a

las declaraciones de los peritos; y hecho, las partes gozen de

todo lo capitulado en la misma Junta…”

L’estratègia del Duc d’Hixer va consistir a airejar la importàn-

cia del cabal guanyat amb les obres de la Séquia de Solla-

na realitzades a costa seua, concloses en 1766, així com les

grans pèrdues d’aigua que es produïen en la Séquia Reial, el

que equivalia a recalcar la viabilitat d’augmentar les conces-

sions de reg, no limitant-se només a Sollana, Antella i Albalat

de la Ribera, sinó estenent-les fins a les terres que el Real

Patrimoni posseïa en els límits de l’Albufera, oferint per a

això el cauce de la Séquia de Sollana.

Va aconseguir que el Procurador Patrimonial i l’Intendent del

Reial Patrimoni s’interessaren per portar el reg als límits del

Llac a través de la Séquia de Sollana, amb el que En Pedro

d’Alcàntera Fadrique Fernández d’Híjar, Silva, X Duc d’Híxer,

aconseguia al mateix temps, no sols refermar el seu projecte

de portar l’aigua de la Séquia Reial a les seues terres de Solla-

na, obtenint un aliat tan inestimable com ho era el Reial Pa-

trimoni, sinó també aconseguir que les seues terres deixaren

de ser les últimes a poder regar.

Però la victòria legal i política no va ser prou, ja que persistia

l’oposició de fet dels regants històrics.

El nomenament de Juan Casamayor com a Jutge Comissio-

nat, funcionari triat a gust de l’Intendent de València i del

propi Duc, tenia com a objectiu primordial la ràpida amplia-

ció de l’àrea de reg de la Séquia Reial d’Alzira fins als límits

del Llac de l’Albufera.

S’havia passat d’un projecte molt més limitat i modest com

era la Séquia de Sollana destinada a portar les aigües de la

Séquia Reial al terme del mateix nom, a un dels grans pro-

jectes d’ampliació del regadiu de l’Espanya il·lustrada: la pro-

longació de la Séquia Reial fins a enllaçar amb l’Horta de

València, coneguda com a Séquia del Projecte:

“…se nombró por Juez Comisionado a Don Juan Ca-

samayor y Josas, Fiscal de la Audienzia de Valenzia,

para que llevase a efecto el proyecto de sacar agua

del río Júcar de la Azequia de Alzira, y de ésta, por

la que huviese abierto o abriere el Duque de Híjar,

para llebarla a su lugar de Sollana, y que, regadas sus

tierras, pasase el agua a regar las seis mil quinientas

anegadas fronteras a ellas, de los límites de la Albu-

fera, pertenecientes al Real Patrimonio…”

Les tasques encomanades al Jutge Comissionat consistien en

a) resoldre les disputes suscitades per Algemesí i per Al-

beric oposant-se a l’ampliació del regadiu, donant-se-li ins-

truccions aparentment conciliatòries respecte del punt con-

cret en què havien de prendre’s l’aigües per a la Séquia de

Sollana i sobre les reivindicacions d’Alberic sobre el seu dret

a les aigües

b) realitzar un projecte de les obres de reforma de la Sé-

quia Reial d’Alzira necessàries per a poder portar l’aigua a

tota la zona a què s’havia concedit nou reg –tasca encoma-

nada a l’enginyer militar En Juan d’Escofet-; i realitzar un in-

ventari actualitzat de la superfície regada fins a eixe moment

i de la nova zona a regar

c) i, avaluat el cost de les obres a realitzar, procedir a la

distribució dels costos entre els usuaris d’estes aigües.

Van acudir a sol·licitar el reg tota una sèrie de terratinents,

amos de terres ubicades en Espioca, Picassent, Benifaió i Al-

mussafes, quedant a criteri de Casamayor decidir si el cabal

de la Séquia era suficient per a totes les terres que ho sol·lici-

taven i, en este cas, concedir-los el dret al reg i conseqüent-

ment incloure’ls en els repartiments de gastos.

Les nombroses i previsibles manifestacions de descontent

dels regants tradicionals van portar al Jutge Comissionat

a endurir les seues formes, la qual cosa va suscitar noves

queixes seguides d’un tumult popular, que no li va permetre

resoldre de forma consensuada els litigis heretats, sinó que la

seua actuació va provocar una inundació de recursos davant

del Consell de Castella i els veïns d’Algemesí van arribar a

l’extrem de protagonitzar un tumult popular, en el que van

destruir la fesa per on havia de prendre les aigües el Duc

d’Híxer i van terraplenar la séquia ja construïda.

Conegudes les pretensions de sol·licitar el reg per als límits

de l’Albufera, prenent l’aigua per la fesa de la Séquia de So-

llana, els terratinents d’Algemesí van iniciar un pleit contra

el Duc d’Híxer, “…para que no abriese la fesa por el sitio

en que se havía señalado, sino que se condujese el agua de

Sollana junto con la de Algemesí…”

La motivació de tal pleit no era en absolut absurda ni estava

infundada. En efecte, amb això pretenien que tot el cabal

que havia d’anar a regar les terres de la prolongació passara

abans per Algemesí, amb la qual cosa quedarien arrere els

problemes que comportava el fet de ser els últims regants.

Per a això, es devia de modificar la ubicació de la toma inicial-

ment prevista per a la Séquia de Sollana, la qual cosa obliga-

ria a construir la séquia per cotes més baixes dificultant amb

això de forma seriosa la possibilitat de poder regar les terres

altes de l’Horta Sud.

Casamayor, amb el criteri de l’Enginyer Juan d’Escofet, van

decidir mantindre la toma en el lloc ja assignat. La resposta

d’Algemesí va ser contundent:

“…Algemesí se sublevó…el día 11 de abril de 1768,

acudieron sus vecinos tumultuariamente a la Ace-

quia de Sollana, desbaratando las obras y rastrillos

para la toma del agua, y terraplenaron la Azequia…”

Encara que la resistència dels regants tradicionals es va veure

anul·lada, les obres d’ampliació de la Séquia Reial no es van

executar amb la rapidesa i diligència esperades.

En principi, els motius bàsics del retard serien dos:

a) l’oposició d’un sector dels nous regants en els límits de

l’Albufera que no volien subjectar-se al pagament perpetu

de la vintena a favor del Duc d’Híxer

b) la falta de perícia de l’encarregat de les obres, Fran-

cisco Aparici, al no subjectar-se estrictament al projecte de

Juan d’Escofet.

Els regants de la Séquia Reial del Xúquer s’han oposat sis-

temàticament, a través dels temps, a noves ampliacions o

noves concessions d’aigües del riu Xúquer sempre en ànim

de preservar els seus drets històrics, però no han pogut im-

pedir que els successius monarques i governs efectuaren

concessions del Xúquer per a crear noves séquies o ambi-

ciosos transvasaments com el de Tous a València (Canal del

Jucar-Turia) o el del Xúquer al Vinalopó.

En 1760, En Pedro d’Alcàntera va aprofitar la situació per a

iniciar la construcció de la Séquia de Sollana, amb la finalitat

bàsica i individualista de possibilitar el cultiu d’arròs en les

76 77

Conclús el pleit, en 12 de desembre de 1730, la Reial Au-

diència es va pronunciar amb la Fallada següent:

“Que la Sentencia pronunciada en vista por algunos

de los oidores de ésta Real Audiencia, en ocho de

Julio del año mil setecientos veintisiete por la qual

declararon no ser manutenible la posesión de las

aguas intentada por dicha Villa de Sollana y consi-

guientemente no proceder la denunciación de nue-

va obra y que se debe mantener a la de Almussafes

y a su Dueño en la que tiene de dicha agua, para

que use de su derecho, sin grave perjuhizio del de la

referida Villa de Sollana De que para Nos por parte

de ésta y su Dueño fue Suplicado: Fue y es buena,

justa y derechamente dada y la devemos Confirmar

y Confirmamos con tal que se le reserve su derecho

a la Villa de Sollana para que en caso de necesidad

de agua para bever sus vecinos y abrevar sus cavalle-

rías le pueda deducir como le convenga. Y por esta

nuetra Sentencia que mandamos se guarde, cumpla

y execute….”

En certa manera, es poden comprendre este tipus de pleits o

disputes motivats pel sentit de supervivència, encara que di-

fícils de solucionar atés que el curs de les aigües, per natural,

sempre tendix a discórrer des de les parts altes cap a les més

inferiors, llevat que la mà de l’home modifique el seu curs,

delimite el seu traçat i la territorialitat per a la seua utilització.

En les dates en què es va plantejar este singular pleit, és a dir

durant el quadrienni de 1728 a 1732, sent Abad del Mones-

tir de Valldigna Fra Bruno de Salcedo i Enríquez de Navarra,

Senyor d’Almussafes, alhora que era Senyor de la Baronia

de Sollana el Marqués d’Oraní i VIII Duc d’Hixer, El senyor

Isidro-Fabrique, es va firmar un conveni pel qual van quedar

delimitats en les seues fronteres els termes d’Almussafes i

de Sollana.

BIBLIOGRAFÍA:

“Historia de Sollana”

Juan Moleres Ibor. Cronista Oficial de la Villa de Sollana.

Archivo del Reino de Valencia. Clero. Leg. 769.

Referencia de Don Luis Duart Alabarta.

“Estudio histórico geográfico sobre la Acequia Real del Júcar”

Miguel Gual Camarena.

“Historia, descripción y actuación de la Acequia Real del Júcar”

Rafael Tasso Yzquierdo.

“Regadío, producción y poder en la Ribera del Xúquer”

Tomás Peris Albentosa.

terres del seu senyoriu. La ferma i continuada oposició dels

regants tradicionals va obligar a canviar el plantejament de

l’assumpte. Va tindre l’habilitat d’integrar i fer confluir els

seus interessos particulars fent-los encaixar dins de la política

hidràulica de l’època, obtenint l’èxit desitjat al disposar del

suport incondicional de les màxima autoritats, pel favor per-

sonal de què gaudia; per la sintonia de les seues pretensions

amb la política hidràulica del moment, així com pels beneficis

que l’ampliació del reg reportava al poder central.

Els seus resultats van ser una notable intensificació del re-

gadiu en el primer tram de la Séquia Reial i una substan-

cial i progressiva extensió del reg entre Algemesí i Albal,

-coneguda hui com a Segona Secció- permetent amb això

l’extraordinària expansió dels arrossars en el que hui tenim

conformat com a Parc Natural de l’Albufera i la transforma-

ció d’uns vastos terrenys de cultius de secà en florents hortes

que han canviat el panorama econòmic i social de les terres

de cultiu en tots els termes municipals situats en eixe tram de

séquia construït, no sense problemes, gràcies a la iniciativa

del Duc d’Hixer.

L’ús i el control de les aigües de reg ha sigut sempre, al llarg

de la història, motiu de cobdícia i de nombroses controvèr-

sies, pleits i discussions entre els seus usuaris.

Com a mostra, citarem un antic contenciós entre els po-

bladors de Sollana i d’Almussafes sobre l’ús i aprofitament

de les aigües nascudes en la partida del Sauder, en terme

d’Almussafes, i que des d’immemorial havien regat terres del

terme de la Baronia de Sollana, sent vist i revisat en grau de

suplicació davant de la Reial Audiència entre els anys 1726

i 1730.

És a dir, en dates en què es suposa que les aigües de reg

eren més bè escasses devent-se d’utilitzar els naixements i

fonts, atenent que la prolongació de la Séquia Reial era en-

cara només un son.

En el dit pleit va comparéixer el Monestir de Valldigna, amo

territorial d’Almussafes, al·legant que el Consell, Justícia i Re-

giment de Sollana i el seu Senyor el Duc d’Hixer i Marqués

d’Oraní, pretenien continuar amb l’aprofitament de les ai-

gües que naixien en el terme d’Almussafes i de les quals els

veïns de Sollana regaven algunes de les seues terres, cosa

que ja havia sigut resolta a favor d’Almussafes.

En la vista, va al·legar el procurador de la Vila de Sollana i del

Duc d’Hixer, amo de la Baronia, que des de temps immemorial

havia presa una séquia que derivant del terme d’Almussafes

discorria cap a l’Albufera, pel d’esta Baronia, i de les aigües

del qual regaven els seus camps els veïns, aprofitant-la per

a altres precises necessitats, tant de les persones com de les

cavalleries, ja que no disposaven d’altres per a poder-se val-

dre, afegint que ja l’any 1664 Almussafes va intentar variar

el curs de la dita séquia i inclús detindre les seues aigües, per

la qual cosa Sollana va acudir a la Reial Audiència obtenint

sentència favorable.

Això va vindre a conformar el dret immemorial a valdre’s de

les dites aigües així com el de poder entrar en el terme d’Al-

mussafes per a dur a terme els treballs de monda i neteja de

la séquia; dret tan reconegut que quan en 1665 Almussafes

va negar el permís perquè Sollana realitzara estos treballs,

l’Audiència va proveir que en el termini de tres dies s’allibe-

rara l’autorització sol·licitada i “sensu contrari”, els veïns de

Sollana, sense més, pogueren entrar a efectes i procedir als

treballs de neteja.

Lògicament, la part contrària, és a dir els veïns d’Almussafes

van defendre les seues posicions al·legant que ja en un altre

temps els oïdors de la Reial Audiència, atenent a la petició

d’Almussafes, van resoldre que els seus veïns pogueren usar

les aigües del Sauder i que Sollana no tenia dret algun sobre

les mateixes per nàixer estes en un altre terme i perquè a més

estaven sotmesos a demanar llicència cada any per a entrar

a realitzar la monda, afegint també no ser cert que no dis-

posaren d’altres aigües i encara sent així, que no ho era, no

tots els pobles del Regne tenien per què disposar d’hortes;

quant a l’aigua de beure la població, disposava Sollana de la

font del camí del Brosquil, d’una altra denominda dels Frares

de l’Alcahecía, que per ser de millor qualitat la bevien molts

d’Almussafes,…

78 79

Vull parlar-vos d’una entitat local, que encara

que no està registrada com a tal, funciona

com una més del nostre poble. A més de ser

una entitat parroquial, és una entitat juvenil, és

una entitat cultural, és una entitat artística, és una entitat

educativa, crec que totes les categories caben dins d’ella.

Estic parlant del COR PARROQUIAL JUVENIL, EL COR PA-

RROQUIAL SANTÍSSIMA CREU, “el del les guitarretes”,

com els agrada a altres, che, “el COR JOVE”.

Fa ja un temps (jo tenia 17 anys i ara tinc 45, Nando tenía

monyo i jo pesava 25 kilos menys) , un grup de jóvens que

treballàvem en la parròquia com a grup de post-confirma-

ció, decidírem que podíem formar un cor per a cantar en les

misses en què la parròquia ho considerara oportú. La veritat

és que com en totes estes coses, necessitàvem una espen-

teta, i ens la va donar D. Miguel, en la seua frase típica, “si

foreu valents...” I “valents que forem”, en tres guitarres i un

muntó d’il·lusió, conya i ganes de passar-ho bé comencem

a cantar. Fins hui.

Recorde que les primeres misses que cantàrem, van ser les de

Setmana Santa i Pasqua. A partir d’ahí començàrem a cantar

les misses de xiquets els diumenges a les 10.30h i les comu-

nions al finalitzar els cursos de catequesi. Al principi, érem

un grup de deu o dotze persones, però tot això va canviar

en l’anunci per part de D. Miguel que en advent de 1987, la

missa de xiquets seria retransmesa per TVE. A partir d’ací el

cor s’incrementà de manera considerable, bo considerable

no, passem dels dotze a 80 entre xiquets i majors. Iniciem

una època de molts assajos, de molts canvis i de ser un grup

de la mateixa edat, a haver de conviure xiquets i jóvens. La

veritat és que no va ser cap problema, més be al contrari. La

majoria de nosaltres també estàvem de monitors en Júniors,

per la qual cosa a molts d’ixos xiquets ja els coneixíem i en

alguns casos treballem en ells en Júniors en eixe moment.

L’aventura acabà el 20 de desembre de 1987, en la missa de

xiquets en TVE. A partir d’ací vam tornar a la normalitat, en

un grup d’unes 15 persones en què anava entrant gent nova

i eixint una altra gent. Aconseguírem estabilitzar un nom-

bre de components, més o menys regular, durant una bona

temporada. La veritat és que per a un grup de gent jove, no

és gens fàcil compaginar la missa de xiquets els diumenges a

les 10.30h. del matí, en els dissabtes per la nit, quan arribes

a una certa edat. Vos puc assegurar que, des d’aleshores fins

ara, hem tingut una reunió mensual mínim (assajos en el

nostre cas). Normalment assajàvem totes les setmanes i ho

seguim fent.

Cantem les misses de xiquets i les comunions, igual que

quan començàrem, només que ara cantem les comunions

dels fills dels què van prendre la comunió quan començàrem.

També continuem cantant les misses de Nadal, Setmana

Santa, Festes Patronals, bodes, confirmacions i tota aquella

cerimònia que requerisca de les nostres cançons. Hem anat

augmentant la quantitat d’instruments i la qualitat, així com

“d’instrumentistes”. Tenim membres de totes les edats, xics i

xiques que volen passar-ho bé cantant. Hòmens i dones que

s’ho passen bé cantant. Xiquets i xiquetes que s’ho passen

bé tocant instruments, de percussió sobretot. Hem cantat

misses en Sueca, Sollana, Benifaió, Alzira, Albalat de la Ribe-

ra, Catarroja, on, per un familiar o amic, ens cridaven per a

cantar bodes o qualsevol tipus de celebracions.

Des d’ací vull agrair a tots i cada un dels que han fet possible

que seguim en el camí, tant si han estat en nosaltres una

setmana o deu anys. En especial vull donar les gràcies a “les

chiquetes”, no vull dir noms perquè sempre s’oblida algun,

però elles ja saben qui són, encara que ara de “chiquetes”

no tenen res. Elles van ser culpables que els “menos xiquets/

es” continuàrem treballant per què el cor seguira avant. I

com no a “D.Miquel” que sempre ens ha recolzat i ajudat i a

alguna “paelleta o soparet” ens ha convidat (recorde un de

sardines, i una paelleta en…., però açò és una altra història) .

No vull acabar, sense invitar-vos a participar d’esta festa a

tots/es aquells/es que vos agrade cantar, si vos agrada can-

tar-li al Senyor millor, però l’important, és que vos agrade

cantar, cantar i passar-ho bé, majors o jóvens, en millor o

pitjor veu, en ritme o sense ell (no cal ser un Michael Jackson

per a passar-ho bé en un cor) , tots/es fan el seu paper dins

del grup.

Et Convidema coneixer

d’Almussafes

CORJOVE

Nacho Carsí Fontestad

80 81

del període de les Festes Patronals de Juliol. El gimnàs del

Centre Cultural fou el lloc elegit per a reunir als joves del

poble en una nit que fou acunyada com “La Festa de la Dac-

sa”, ja que precisament veníem roses i refrescs. Lògicament

al tractar-se d’un edifi ci públic, l’alcohol estava prohibit, però

els temes musicals de l’any d’artistes com Eric Clapton o Ma-

donna o de grups com Bon Jovi, Los Inhumanos, Locomía

o Héroes del Silencio, entre molts altres, sí que sonaren en

el pràcticament oblidat tocadiscos durant unes hores de di-

versió que encara recordem amb un entranyable somriure.

El que no ha canviat són les tradicionals rifes, ja que nosaltres

recorríem els carrers del poble alguns diumenges de matí - sen-

se música ni bombo, però identifi cades amb un blusó faller es-

tampat amb el nostre logo- per a sortejar tortades, fl ors i altres

productes molt allunyats dels viatges o dels aparells tecnològics,

tan usuals en l’actualitat. També les loteries constituïen una part

imprescindible de la nostra agenda, doncs les nostres famílies

s’encarregaven de vendre les paperetes setmanalment per in-

tentar recaptar els fons sufi cients per oferir a la Divi-

na Pastora i a la Immaculada les millors Festes.

Tant el treball i esforç continuat com l’ajuda brinda-

da pels veïns i veïnes de la població feren possible

que aconseguírem reunir els sufi cients diners per

a sufragar la mascletà amb la qual inauguràrem

la Festa de les Fadrines, una mascletà que va

ambientar l’aleshores Escola de Tabal i Dolçaina d’Almuss-

afes. També puguérem oferir a la mascletà del migdia, que

ens disparà la Pirotècnia Cursá al pati del col·legi Almassaf, i a

l’entrada de focs d’artifi ci amb la qual clausuràrem la processó.

El que molta gent no recorda és que fa 25 anys, tant les

Clavariesses com els Clavaris érem els que contractàvem a

l’orquestra que actuava en els nostres balls i nosaltres hagué-

rem de fi nanciar la nostra convertint-se en cambreres per un

dia en la barra de la revetlla. Encara que ballar o interactuar

amb amics i coneguts fou impossible eixa nit, l’experiència

que visquérem ho compensà amb escreix.

Però eixa no fou l’única barra que explotàrem. També gràcies a

l’Ajuntament nosaltres gestionàrem la barra de la Nit Jove del

19 de Juliol, en la qual actuaren els grups “La Dama se escon-

de” i “Llámalo X”, en l’esplanada del Centre Cultural, espai en

què en aquella época se celebrava també l’acte de la presenta-

ció de la Regina de les Festes i de la seua Cort d’Honor.

Molts records es queden en el tinter, però el que res-

tarà per sempre són les vivències d’aquell any que,

aprofi tant les Festes que estem a punt d’inaugurar,

hem volgut rescatar del baül per a fi xar sobre el

paper i donar a conéixer a les actuals generacions

un breu trosset de la nostra història local.

Que passeu unes Bones Festes!.

L’any de la caiguda del mur de Berlín, del comença-

ment del desmatellament del Comunisme a l’Euro-

pa e l’Est, del nomenament del Dalai Lama com a

Premi Nobel de la Pau o de l’arribada del “Voyager

2” a Neptú, entre molts altres rellevants fets històrics, un

grup de dotze joves del poble, entre els 17 i els 18 anys,

decidírem assumir una responsabilitat important des del

punt de vista local: convertir-se en Clavariesses de la Di-

vina Pastora.

Amb eixes il·lusions i ganes de viure noves experiències que

caracteritza el pas de l’adolescència cap a la majoria d’edat,

emprenguérem un viatge d’un any de durada, en el qual

comptàrem amb una guia immillorable, la nostra madrina

Conchín Asins, i amb un lloc fi xe de reunió tots els dilluns

per la nit: el Bar Ibiza.

Fa un quart de segle, les fadrines - que és l’altre nom amb el

que els veïns i veïnes han defi nit desde temps immemorials

a les Clavariesses – no podíem portar a terme tantes iniciati-

ves com les que avui en dia són tan habituals, però malgrat

ser altres temps, el nostre grup sí que intentà trencar alguns

motlles celebrant el que fou la Primera Festa Nocturna fora

D’esquerra a dreta. Dalt: Inma Asins Magraner, Loles Monserrat Marí, Magda Boix Gilabert, Conchín Asins Gonzálvez (Madrina), Lorena Contell Carbonell, Ana López Duart i Olga Baldoví Ribes. Baix: Mª José Casany Moreno, Rebeca Mª Sabater Llácer, Mª José Girona Alepuz, Alicia Aranda Tomás, Mª José Girona Garcerán i Maribel Girona García.

L’any de la caiguda del mur de Berlín, del comença-

ment del desmatellament del Comunisme a l’Euro-

pa e l’Est, del nomenament del Dalai Lama com a

Fa 25 anys...Clavariesses

1989

82 83

En primer lloc, els Clavaris de l’any 1989 volem desijar

a tot el poble d’Almussafes unes festes plenes d’ale-

gria i felicitat. I què volem contar en estos fulls? Sim-

plement pegar un xicotet repàs a les coses que férem

ara fa 25 anys i en què col·laboràrem al llarg de tot l’any, en

fer més agradable la vida en el nostre poble.

El primer que ens plantejàrem era com arreplegar diners i,

com no, pensàrem en loteries, rifes i en altres activitats que

ens reportaren benefi cis.

En quant a les rifes, tinguérem la sort de tindre molts músics

entre els més de 30 clavaris. I afegint algún amic més de la

banda, poguérem fer una bandeta per eixir un dissabte al

mes a vendre rifa. Les dones s’assomaven a la porta de la

casa i deien: Què hi ha hui que està tocant la banda? I ja tan

pillat María, rifa col·locà.

Com no, estaven els sopars del dilluns per repartir la loteria

que les nostres mares venien el dimarts en el mercat. Cal

dir que a data de hui, 25 anys després, encara hi ha sopar

el dilluns al Bar Avenida a les 22:00 hores. És de veres que

acudixen poquets, però sempre hi ha que van.

En quant a les activitats, quan vingué el Nadal, l’Ajuntament

ens va demanar la possibilitat de fer-nos càrrec dels regals i

pensàrem: per què sols els Reis Mags?, quant més dies de

repartir regals, més diners podrem arreplegar. I decidírem fer

entrega de regals al Saló d’actes del Centre Cultural , els dies

24 de Desembre i 5 de Gener per la vesprada i també repartir

regals el 6 de Gener pel matí per les cases. Si no recordé mal,

som el únics clavaris que han fet tres repartiments de regals

en Nadals.

Però hi ha més. El Pare Noel tingué un accident de moto eixe

any uns dies abans del 24 de desembre i li donàrem la sor-

presa d’anar, degudament vestit de roig i barba blanca a la

seua habitació de l’hospital a portar-li un regal. També férem

una festa-revetlla el dia 5 de Gener per la nit dins la “Set i

Mig”, amenitzant la festa l’orquestra “Gran Suffl é”.

Abans de festes, volguérem tindre un detall amb les nostres

famílies i contractàrem unes “albaes” per a dedicar-les als

nostres pares i mares. Con tota “Albà”, hi havia carro de la

beguda i anava arrastrat per l’aca “Leona” d’un dels clavaris.

Arribà el dia de l’ofrena i hi havien poques ganes de fer faena

i molta de festa i com ningú volia carregar una gran cistella

de fl ors que portàvem, la fi càrem damunt d’un monopatí i

així fou més cómode.

El dia de la nostra festa, que en aquell temps era el dia 17,

començà com toca, bon oratge, bona música i els xics més

guapos del poble tots entrajats (si no penséu que érem els

més guapos, pregunte-ho a les nostres mares o abueles),

anar a missa i després mascletà.

La mascletà es va tirar a les pistes d’asfalt que hi havien dins

l’escola davant del musical, les carcases feren varios forats a

terra, es va clavillar l’escaiola del sostre de l’entrà del Centre

Cultural i algunes cases de la fi nca del Bar Ibiza ens varen

reclamar danys per haver trencat algún que altre vidre… Va

ser una bona MASCLETÀ.

Dinaret, descans i per la nit processó. I què ens ha quedat

de tot alló?

La veritat és que, a més de molt bons records, va ser un reen-

contre de dos quadrilles d’amics que quasi

des de xicotets no s’ajuntàvem i que cada

grup anava a la seua, i des d’aquell any

ens ha quedat una bona relació d’amistat.

I què trobem a faltar? Doncs, al nostre

amic Manolo. Manolo Guixot Aleixos ens

va deixar no fa molt de temps. Quant es-

tava en els amics era molt fàcil traure-li

un somriure i si el necessitàvem, sempre estaba ahí. Manolo,

sempre estaràs al nostre Cor.

I res més, bones festes i a passar-ho molt bé.

D’Esquerra a dreta i de dalt cap a baix.Fila de Dalt: Francisco Climent. Ramón Garcerán. José Antonio Ruiz. Juan Vicente Martí. Vicente Alós. José Salvador. Faustino Manzano. Miguel Iborra. Segona fi la: Joaquín Solá. Juan Salvador Romaguera. Alfonso España. Juan Carlos Pla. Julio Javier Marí. Vicente Romaguera. Vicente Manuel Villalba. Tercera Fila: Manolo Guixot. Vicente Manuel Rodriguez. Ramón Raul Sabater. José Asins. Enrique España. Fernando Hernández. Bernardo Marí. Ramón Ribera. Fila de Baix: Juan Blas Aparici. José Manuel Linares. José Enrique Monserrat. Julián Carretero. Francisco Abarca. Juan Carlos Iborra. Francisco Torralba. Joaquín Marí.

Elsdel’any

Clavaris

1989

84 85

Ampliando parte de la información que aparece

refl ejada en el programa de fi estas, en refe-

rencia al viernes día 17 de julio, cuando cele-

bramos los actos en honor a la Divina Aurora,

a las 13 horas, celebramos una mini-dispará, nada más

llegar al recorrido de la traca en “Els Quatre Cantons”.

Asimismo, a las 21 horas, el momento de la solemne pro-

cesión, encabezó la misma la Banda de Trompetas del Regi-

miento de Caballería. A la entrada, se iluminó con bengalas

de colores y en la parte izquierda del ayuntamiento se instaló

un letrero en el que decía: “Clavarios 1953”, visible desde

toda la calle Mayor. La lujosa combinación de fuegos de ar-

tifi cio también se hizo patente con el disparo de 50 docenas

de cohetes de colores sin bola.

Destacar también que a las 2 de la madrugada, celebramos

una cordà con diez piezas “Bou” de 24 cohetes.

No podemos olvidar que durante las Fiestas Patronales del

año 1953 celebramos tres veladas de verbenas con manto-

nes de manila en la Placeta de Espioca, amenizadas por la

orquesta local dirigida por “Paco El Gallo”. Además, pudi-

mos organizar una semana de toros y todo ello fue posi-

ble gracias al trabajo y sacrifi cio de los Clavarios, vendien-

do cartones combinados con sorteo de ciegos y loterías y

apoyados también con las dos recaudaciones de los partidos

de fútbol contra Astilleros y O. Játiva, equipos que

nos brindaron su ayuda de forma desinteresada.

Conseguimos también efectivo, alimentando a la

caballería, durante los dos días que pasaron en

nuestra localidad.

Parte del dinero recaudado lo pudimos destinar a

la adquisición de los faroles del anda de la Santísi-

ma Cruz, en los que invertimos 4.000 pesetas de la

época, farolillos que tras 61 años, todavía adornan

el anda de nuestra patrona.

De izquierda a derecha. Arriba (Antonio Villalba, Manuel Folch, Jose Llorens, Vicente Lerma, Félix Soldado, Álvaro Girona, Vicente Villalba Campins, Ramón Martí, José Contell, Francisco Romaguera, Máximo Llopis, Salvador Pla, Ricardo Villalba, Ricardo Ferrús, Gabriel Magraner, Enrique Atanasio y Vicente Romeu). Debajo (Dos simpatizantes, Ramón Linares, Enrique Magraner, Rafael Hoyos, Enrique Moreno y Enrique Ramírez). 1953

1964

Clavaris

ClavariessesD’esquerra a dreta: Fina Girona Blay, Fina Santa-

cruz Rosa, Inés Monserrat Sabater, Pepa Magraner

Magraner, Pepa Baldoví Albuixech, Lola Girona

Grau, Vicenta Santacruz Ferrús, Rosa Mª Blay Villal-

ba, Maribel Girona Folch i Consuelo Lladosa Carsí.

86 87

Nació el 17 de noviembre de 1937 en plena Guerra

Civil española, en Almussafes provincia de Valencia,

en España, donde creció con tres hermanos. Era el

pequeño y la vida no siempre fue amable con él.

El perdió a su padre antes de cumplir un año, nosotros te-

nemos la suerte de haberlo tenido con nosotros durante 75

años... Puede parecer mucho tiempo en el espacio-tiempo

de un niño, pero es tan poco en el espacio-tiempo de nues-

tro universo y para todos nosotros, es demasiado pronto.

“Pero así es la vida”, como me recordó hace unos días mi

hijo Maxence, que solo tenía 7 años. ¡Qué hermosa inocen-

cia la de un niño de esta edad y que reconfortante en estos

momentos de dolor!

La vida no fue siempre amable con mi padre, ya que tras perder

al suyo, podía llenar su ausencia con su hermano mayor Vicent,

del que nos hablaba a veces... Pero también perdió a su herma-

no mayor, cuando solo tenía 20 años de edad. La pérdida de

referencia a los 20 años ya es una prueba más en su vida.

A pesar del dolor, tuvo la oportunidad y el tiempo para ir a la

escuela, para obtener su certificado de estudios... Puede pare-

cer trivial hoy un certificado de estudios, pero no para un niño

en la época de Franco donde la ignorancia y el analfabetismo

permitían imponer una dictadura a todo un pueblo. ¡Era una

hazaña! Hablaba muy poco con nosotros de esa época, no le

gustaba recordar, como con mucho respeto al pasado.

De este pasado tan duro, tan difícil para él, recuerdo de una

historia que nos contó, una historia real que vivió. Sabía leer

y escribir, pero eso no impidió que empezara a trabajar jo-

ven, muy joven. Trabajó la tierra como un campesino desde

los 12 años y ya tenía en él el sentimiento del éxito, del cum-

plimiento de su deber.

Tenía un burro y el carro de la familia, que a veces utilizaba

para arar y le servia de transporte y, un día, para ser detenido

por la Guardia Civil:

“Y” en ese momento nos decía “Con eso no se ríe”.

La Guardia Civil le preguntó: ¿Qué edad tienes?

Tengo 14 años, respondió mi padre:

Eres demasiado joven para llevar el burro enganchado a un carro,

solo a partir de 16 años se puede conducir, replicó la Guardia Civil.

Y ese día mi padre respondió, y para trabajar ¿no soy muy

joven? ¿A partir de qué edad se puede?

Esta respuesta le valió una bofetada de la Guardia Civil y su

primer día en la cárcel, como siempre nos decía. Uno de sus

tíos fue a sacarlo después de un día con la Guardia Civil y de

una segunda bofetada, no por conducir el burro de trabajo,

no, si no por responder. Así es como le forjó en su juventud.

Luego vinieron 24 meses en el servicio militar, ya que bajo la

bandera española, sirvió como Cabo MP “Policía Militar” le

gustaba recordar”. En el Jeep vigilaba en el puerto de Baleares

a los militares con permiso. Y decía: “Estaba tan orgulloso de

mí mismo en mi uniforme, que ni las moscas osaban acercarse

a mí”. La primera carta que recibió de su madre, estuvo 6 me-

ses para leerla. La extrañaba mucho, echaba mucho de menos

a su familia, tenía tanta emoción al leerla que a cada línea de

su carta se echaba a llorar como un niño. El orgullo de un

hombre, un español y los valores fundamentales de la familia.

Pero esta primera separación con su madre, de los 24 meses de

mili, le valió para crecer. “¡Me convertí en hombre!”, nos decía.

Terminó su servicio militar en 1958 cuando la provincia de

Valencia era golpeada por la mayor inundación de su histo-

ria. El río Turia se salía de su lecho y devastaba la región de

Valencia, se acabó el trabajo en la agricultura... No se podía

hacer nada excepto ver el desastre, pero eso ya lo había visto

de muy joven, con la guerra Civil y la guerra Mundial, incluso

en un adolescente dejan huella.

Así que en 1958 uno de sus hermanos, Francisco o Paco;

sí, en España todos tienen apodos, mi padre era Voro; así

que Paco vivía en Francia, en Remoulins capital de la cereza,

no había teléfono, ni televisión, y mucho menos Internet...

Así que después de algunos intercambios de cartas con su

hermano, dejó a su madre por segunda vez y España por

primera vez... (Adiós España Música...)

Parte como conquistador de nuevos horizontes. Le dijo a su

madre que iba a la vendimia y volvía, como muchos españo-

les en esa época. Ella lo esperó mucho tiempo.

Pero, a menudo nos recordaba, “no huí de España por su régi-

men, sino a trabajar, para ganarme la vida”, como así le gustaba

decirlo. Había que entender que la vida se la ganaba uno cada

día, cada noche, cada momento de la vida había que ganárselo.

Ahí es donde conoció al amor de su vida, Consuelo, con la

que se casó y tuvieron 9 hijos. En orden de nacimiento, Ino,

María, yo Salvador, Isabelle que perdieron en el nacimiento,

pero siempre mantuvieron en sus corazones, Catalina, Sylvie,

Sophie, Pascal y Julien, el más joven.

Remoulins, agricultores, españoles y el español de Francia,

pero ni una palabra en francés. Así que encontró un traba-

jo como camarero de barra en un hotel “le Vieux Moulin”.

Bueno, su futura esposa lo encontró para él y no tuvo elec-

ción... Nos dijo: “Ella me echó el gancho encima.’’ De hecho,

era una manera de salir de la agricultura, pero sobre todo de

hablar francés para al menos a comprender y ser compren-

dido. Porque nunca perdió su acento español, que es tan

requerido para nosotros hoy. Estas pocas palabras palabras

de Inglés y Alemán “Yes”, “Ya”, también las aprendió allí.

Allí es también donde comenzó su trabajo como albañil, el

verano en el bar y en invierno en el mantenimiento del patri-

monio de “le Vieux Moulin” con la empresa RITER. Un mani-

tas, porque no tenía miedo de nada en el trabajo.

Pero su ambientación era mayor, quería formar una familia, una

gran familia y ser para sus hijos el padre que él no había tenido.

Así que deciden regresar a España para unirse a sus dos hijas

que no tenían con ellos. Trabajaban tanto que era la abuela

quien mantiene a las pequeñas en España...Pero una tía los

disuadió de permanecer allí: “id a recoger a vuestros hijos y

volved a Francia, aquí encontrareis la felicidad”.

De hecho, esa tía, hermana de mi abuela materna tenía

conocimiento de un médico familiar con sede en Nimes en

busca de una pareja para el cuidado de la casa, los niños y el

jardín... La familia Aldebert, Claude y Nicole Aldeber, el señor

y la señora me dijo mi padre... La familia Aldebert que sigue

siendo para mi padre, para nuestros padres, la columna ver-

tebral de su vida familiar. ¡Sí! La primera, su primera casa en

el barrio español, su primer automóvil, un Peugot 304, los

primeros dolores de su hijos, lo hizo con el asesoramiento del

Señor y la Señora Aldebert...

Pero nuestro padre también era un constructor. Construyó y res-

tauró gran variedad de casas, edificios de viviendas u oficinas,

escuelas e instalaciones públicas con la empresa MITO, en Nimes

y sus alrededores y de allí una pequeña historia que evidencia su

compromiso y generosidad: Mayo de 1968. El era capataz en

MITO y responsable de la construcción de “Mess des officiers”

en la calle St. Vicent Faïta en Nimes, un edificio que construir y, a

sus ordenes, treinta compañeros y una fecha límite.

La huelga general, la movilización nacional no iba con él, que

tiene una misión, construir un edificio para mantener una

familia. Así que cuando los huelguistas intentaron impedir

que hiciese su trabajo, fue hablar con el Comandante de

ingeniería...Sin más le dijo: “usted quiere un edificio y yo

quiero trabajar, pero para eso necesito un todo terreno y un

camión del ejército con chófer. Para recoger en sus casas a

los hombres que quieran ir a trabajar y llevarlos con escolta y

con toda seguridad”. Lo que así fue, tal era su compromiso.

A acabar la huelga, su jefe le dijo: “Salvador, a todos los que

fueron a la huelga y trataron de evitar que se trabajara, los

metes de patitas en la calle”.

Y mi padre fue a ver a los trabajadores y les dijo: “Todos los que

quieran trabajar conmigo, que suban el camión y todos los ex

huelguistas que suban al camión. Estarán allí para trabajar. De

sus creencias personales y políticas no quiero saber nada”.

Esa era su generosidad, porque sabía que después de la huel-

ga, los albañiles que trabajaban con él, muchos emigrantes

españoles como él, tenían también familias que alimentar.

Era un líder, valiente, generoso, discreto, era también un ar-

tesano albañil, un constructor.

Él fue el arquitecto de su vida y logró su sueño: construir una

familia maravillosa con 8 hijos y 17 nietos. Era un padre for-

midable y fue un patriarca en todos los sentidos de la palabra.

Un recuerdo para

de sus hijos

SalvadorLudeña

88 89

· ACEQUIA REAL DEL JÚCAR· AFECTATS FIBROMIALGIA ALMUSSAFES· AMPA DE L’INSTITUT D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA· ASSOCIACIÓ COLLA D’AL-MANSÁF· ASOC. EMPRESARIS I COMERCIANTS AECAL· ASSOCIACIÓ D’ALUMNES DEL CENTRE DEFORMACIÓ DE PERSONES ADULTES

· ASSOCIACIÓ D’ARTS I OFICIS· ASSOCIACIÓ DE DONES PROGRESSISTES· ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES· ASSOCIACIÓ DESEMPLEATS ACTIUS· ASSOCIACIÓ MESTRESSES DE CASA· ASSOCIACIÓ DE PARES D’ALUMNES CEIP ALMASSAF· ASSOCIACIÓ DE PARES D’ALUMNES CEIP PONTET· ASSOCIACIÓ DONES BOLILLERES· ASSOCIACIÓ FESTERS D’ALMUSSAFES· ASSOCIACIO L’AUTET· ASSOCIACIÓ LA FERA TEATRE· ASSOCIACIO LLUITA CONTRA EL CÀNCER· ASSOCIACIÓ SALUT VITAL ALMUSSAFES

· ASSOCIACIÓ VALENCIANA D’IL·LUSIONISME· ASSOCIACIÓ VALENCIANA D’AGRICULTORS· ASSOCIACIÓ DE VENEDORS DEL MERCAT MUNICIPAL D’ALMUSSAFES· BICI-CLUB ALMUSSAFES· CENTRO CULTURAL ANDALUZ DE ALMUSSAFES· CENTRE SOCIAL AUTOGESTIONAT L’ESPURNA· CERCLE D’ART LEOPOLDO MAGENTI· CLAVARIESSES 2014· CLAVARIS 2014· CLUB AIKIDO TOMIKI D’ALMUSSAFES· CLUB CICLISTA AL TRAN TRAN· CLUB D’ARTS MARCIALS· CLUB D’HANDBOL· CLUB DE BÀSQUET ALMUSSAFES· CLUB DE BILLAR· CLUB DE CAÇADORS EL PERDIGÓ· CLUB DE CERÀMICA· CLUB DE FRONTENIS ALMUSSAFES· CLUB DE FUTBOL ALMUSSAFES

· CLUB DE PESCADORS LA MOLINÀ· CLUB DE PETANCA· CLUB DE PILOTA VALENCIANA D’ALMUSSAFES· CLUB DE TENNIS· CLUB DE TIR AMB ARC D’ALMUSSAFES· CLUB DE TIR OLÍMPIC· CLUB DEPORTIVO DE SORDOS DE ALMUSSAFES· CLUB ESCOLA GIMNÀSTICA ALMUSSAFES· CLUB GASTRONÒMIC EL PUTXERET· CLUB MOTOCICLISMO ALMUSSAFES· COMPARSA ALI BEN BUFAT· COMPARSA FESTERS 79· CONFRARIA DEL SANT SEPULCRE· CONFRARIA SANTÍSSIMA CREU· COOPERATIVA AGRÍCOLA I RAMADERA· DIGNITAT ANIMAL· ESPORTIU AGILITY ALMUSSAFES· FALLA LA TORRE· FALLA MIG CAMÍ· FALLA PRIMITIVA

· FOTO CLUB LA IMATGE· FUNDACIÓ SAMBORI· GERMANDAT DE DONANTS DE SANG· GRUP DE DANSES DANSAIRES DEL TRAMUSSER· GRUP POÈTIC ARGILA DE L’AIRE· JOC CONSCIENT· JUNTA LOCAL FALLERA· MOVIMENT CRISTIÀ D’ALMUSSAFES· MOVIMENT JÚNIOR· PENYA BARCELONISTA· PENYA CICLISTA ALMUSSAFES· PENYA DE CARRETERS D’ALMUSSAFES· PENYA VALENCIANISTA· PROTECCIÓ CIVIL D’ALMUSSAFES· SINDROME X FRAGIL· SOCIETAT DE COLOMBICULTURA· SOCIETAT MUSICAL LIRA ALMUSSAFENSE· TOTS AMB EL SAHARA· VETERANS CLUB DE FUTBOL

Les entitats localsd’Almussafesus desitgen unesMolt Bones Festes 2014

90 91

agenda cultural almussafes juliol 2014

Documents