Deessa de la sexualitat, de l'amor i de la bellesa,

simbolitza els principis universals de la fertilitat i

de la vida

Apareix generalment com una bella jove nua

i els seus atributs són les roses, la

petxina, sobre la qual va navegar després de néixer, la

poma, símbol eròtic a

l'antiguitat, i el colom.

De vegades

es desplaça amb un carro

tirat per coloms, cignes o pardals

i va acompanyada

per les tres Càrites o Gràcies.

Afrodita era amb freqüència

representada amb el mar, els dofins,

els coloms, els cignes, les

cloïsses, les perles, i els arbres de

granada, poma, mirte, rosa i llima.

Quan Cronos va tallar els genitals a Urà, gotes de semen caigueren al mar i de les ones fecundades en

nasqué la deessa.

El vent Cèfir la va portar fins a Xipre, on les Hores la van acollir.

• És una divinitat molt antiga,

però com que sempre apareix jove, versions posteriors la

van fer filla de Zeus i de Dione.

• Era la deessa més bella i

pràcticament ningú es podia resistir als seus

encants.

Esposa d’Hefest• Per ordre de Zeus, qui

temia que la bellesa d’Afrodita fos motiu de violència entre els déus, va decidir que fos l’esposa d’Hefest, el déu lleig i coix

però li va ser infidel i tingué

amors amb Ares

• Homer explica que Hèlios, el déu Sol, va avisar Hefest de l’adulteri de la deessa amb Ares

i el marit els va atrapar despullats

al llit de noces i els

va embolcallar

amb una xarxa

invisible.

• Hefest no els alliberà fins que van prometre acabar amb la seva relació. Però no van mantenir la seva promesa.

• Fill d’Ares nasqué Eros.

• Amb Dionís va concebre la

deïtat fàl·lica Priap

• segons una versió va tenir Èrix amb Posidó

•i Pan ho va intentar …

• No va fer cas de les insinuacions d’Hermes, però

Zeus va donar un cop de mà al déu

enviant a Afrodita la seva àguila, la qual li va prendre una sandàlia i la va

donar a Hermes.

• Afrodita s’hi va sotmetre per recuperar-la; amb aquest déu va tenir Hermafrodit, que

era alhora mascle i femella.

Amors amb mortals: Anquises

• Zeus la va humiliar fent-la

enamorar-se d'un simple

mortal, Anquises, de qui va

tenir Eneas.

• Afrodita es va unir a Anquises, però li va prohibir revelar la seva identitat. Un

dia que Anquises havia begut, va difondre la seva relació amb la

deessa, i Zeus, com a càstig, el va deixar coix amb un llamp

Adonis

• Afrodita es va enamorar

d’Adonis, pel qual es va barallar

amb Persèfone.

• Zeus va haver d’intervenir, i

decidí que Adonis passaria un terç de l’any amb Persèfone,

un terç amb Afrodita, i

l’altre terç amb qui ell volgués.

• Adonis fou mort per un senglar mentre caçava. De la seva sang nasqueren les anèmones i pel dolor de Venus les roses blanques es tornaren vermelles.

Judici de Paris

• El judici de Paris fou la causa de la guerra de Troia: Hera, Atena i Afrodita reclamaven la poma d’or d’Eris, deessa de la Discòrdia, i Zeus va fer que Paris escollís la més bella.

• Cadascuna de les deesses va

intentar subornar-lo, però Paris va

preferir l’oferta que li va fer

Afrodita - l’amor de la

dona més bella - i li va

concedir el premi.

• La dona més bella era Helena, esposa de Menelau i Afrodita va ajudar a Paris a raptar-la i endur-se-la a Troia.

Va castigar els déus i els

mortals que l’ofenien o que presumien de

ser superiors a ella.

Càstigs i venjances

• Pasífae, esposa del rei Minos de Creta, que es va enamorar

apassiona-dament

d’un toro i infantà el Minotaure.

Hipòlit, que no volia saber res de l’amor. Afrodita va fer que la seva madrastra, Fedra s’enamorés d’ell, i com que Hipòlit la va rebutjar, Fedra va dir a Teseu que Hipòlit l’havia violada i es va penjar. Teseu

va maleir el seu fill, i Hipòlit va patir una mort violenta.

– La musa Cal·líope, que

havia actuat com a jutge entre Persèfone i

Afrodita en la disputa per

Adonis, va ser castigada amb la mort del seu fill

Orfeu.

• Cant Òrfic

Les dones de Lemnos• Afrodita, enutjada amb les dones de Lemnos, que no

l’adoraven, fa que desprenguin una pudor insuportable I que els seus homes les abandonin. Elles van matar tots els homes, fins l’arribada dels Argonautes. Per complaure Hefest, Afrodita va fer que les dones deixessin de fer pudor.

Eos-Aurora• Es va enamorar

d’Ares, i Afrodita la castigà a estar permanentment enamorada. Un dels seus amants fou Titono. Eos va demanar a Zeus que el fes immortal, però oblidà demanar l’eterna joventut, i Titono es va anar fent cada vegada més vell.

Llocs de Culte• Era especialment venerada a Xipre, però hi

havial molts altres temples...

Afrodita Urània i Afrodita Pandemos• A finals del segle V a.C. els filòsofs separen Afrodita en dues

deesses diferents, – Afrodita Urània, nascuda de l'escuma després que Cronos castrés Urà,

l'Afrodita celestial, representant l'amor del cos i l'ànima.– Afrodita Pandemos, l'Afrodita comú "de tot el poble", nascuda de Zeus

i Díone associada amb el simple amor físic.

• Ángel Martínez Reche