af fasciculo 5 web - diario informacion€¦ · d) júlia sempre escriu la carta als reis de...

Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 5. El present de subjuntiu 2

Vols saber com sonen els verbs que acabes de llegir? https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u05-a01.mp3

A Comprensió escrita

Estimats Reis de l'Orient, confie que no estigueu tan atrafegats com l'any passat, ja que enguany vull que em concediu cinc desitjos. No espere que em porteu cap cosa material. Tampoc vos demane que realitzeu fantasies impossibles com que neve a l'estiu a Alacant o que regne a l'univers la pau mundial. És per això que vos demanaré coses més concretes i tangibles que puguen millorar el meu dia a dia.

En primer lloc, desitge que Joana i Gemma no seguisquen saturant-me el WhatsApp amb àudios de més de cinc minuts. Jo els ho dic a tothora, però elles com si sentiren ploure!

D'altra banda, l'any passat em vau portar un microones massa potent i, en comptes de fer roses, deixa el panís massa torrat, socarrat millor dit, i no hi ha qui se’l menge. Per tant, vull aconseguir que les roses no es cremen quan seguisca les instruccions impreses a la bossa o que no es queden sense fer si pose deu segons menys del que marca la indicació.

El tercer desig és que la bateria del mòbil em dure dos dies complets, tal com em van assegurar que durava quan el vaig comprar. Vull evitar que el meu telèfon patisca l'anomenada «síndrome de l'obsolescència programada prematura».

També vos demane que aconseguiu que la pasta dentífrica es redistribuïsca com cal al llarg del tub i que no es quede tota concentrada al fons, com ocorre quan Josep, el meu germà, l'usa.

Finalment, l'últim desig està relacionat amb la vostra nit màgica. Que no veja mai el rei del tortell, passe, ho accepte, però ja podíeu estirar-vos i fer que no em toque més voltes la fava, com m'ocorre any rere any, que ja estic farta de convidar sempre tota la família!

Desitge ansiosa que em concediu totes aquestes peticions i promet a canvi no demanar més regals al Pare Noel, ja sabeu, el de la competència.

Bon any i bones festes,

Júlia

Exercici 1. Llig el text següent:

a) En quina estació de l'any deu estar escrivint la carta Júlia?

b) A quina petició es fan les sordes Joana i Gemma?

c) Quin problema té Júlia amb la pasta de dents?

d) Què significa la paraula atrafegats en aquest text?

e) I què vol dir enguany?

Exercici 3. Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes següents:

Exercici 4.Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) Júlia ha demanat cinc desitjos al Pare Noel.

b) Amb el microones que li van dur l’any passat, les roses mai li ixen bé.

c) Considera que és una fantasia irrealitzable que neve a l’hivern a Alacant.

d) A Júlia li dura la bateria del mòbil menys de dos dies.

e) No li ha tocat el rei en el tortell els darrers anys.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u05-a02.mp3

Exercici 2. Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta repetir-lo tu.

ORAL

tindretinga

tinguestinga

tinguemtingueutinguen

vindrevinga

vinguesvinga

vinguemvingueuvinguen

sersiga

siguessiga

siguemsigueusiguen

ferfaçafacesfaçafemfeu

facen

volervulga

vulguesvulga

vulguemvulgueuvulguen

poderpuga

puguespuga

puguempugueupuguen

dirdiga

diguesdiga

diguemdigueudiguen

sabersàpiasàpiessàpia

sapiemsapieusàpien

escriureescriga

escriguesescriga

escriguemescrigueuescriguen

JoTuEll o ellaNosaltresVosaltresElls o elles

verbs molt usuals de la 2a conjugació

Com has pogut comprovar en el text, el present de subjuntiu sol anar darrere de la partícula que: que no estigueu, que em concediu, que em porteu, que realitzeu, que neve, que regne...

Saps que síndrome és una paraula femenina? Per això, en valencià diem la SIDA. També són femenines la calor, la suor, la dent, les postres, una anàlisi...



Exercici 5. Substitueix els complements indirectes en negreta pel pronom feble corresponent:

a) Per Nadal, l'àvia sempre dóna les estrenes a les seues nétes.

b) Han trobat el regal ideal per a mi.

c) Com que sou tan llépols, he comprat un pastís d'ametla per a vosaltres.

d) Júlia sempre escriu la carta als Reis de l'Orient.

e) Joana i Gemma envien àudios massa llargs a Júlia.

f) Mireu què han dut per a nosaltres!

Fascicle 5. El present de subjuntiu 2

a) 16.129 euros:

b) 27.254 sol·licituds:

B Gramàtica

B1. El complement indirecte (CI)El complement indirecte indica la persona o ésser animat que rep l’efecte de l’acció expressada pel verb i és introduït sempre per les preposicions a o per a. Per això, el podem identificar si preguntem a qui? o per a qui? al verb de les frases. En el text amb què hem començat aquest fascicle apareixen diverses oracions que contenen complements indirectes:

– Vull que em concediu cinc desitjos. (A qui? A mi)

– També vos demane que... (A qui? A vosaltres)

– Ja els ho dic a tothora. (A qui? A Joana i a Àngela)

– Promet a canvi no demanar regals al Pare Noel. (A qui? Al Pare Noel)

Com has pogut comprovar, en els tres primers exemples el complement indirecte el representen tres pronoms (em, vos, els). Els sis pronoms de complement indirecte són els següents: em, et, li, ens, vos, els.

Com funcionen aquests pronoms?

• Els pronoms em, et s’apostrofen si el verb comença per vocal. Per darrere, poden adoptar les formes ‘m, ‘t si el verb acaba en vocal o -me, -te si acaba en consonant o diftong.

• Els pronoms li, vos sempre presenten la mateixa forma. Això sí, per darrere del verb, cal unir-los amb un guionet.

• Els pronoms ens, els només canvien si van darrere del verb: adopten les formes ‘ns, ‘ls si el verb acaba en vocal i les formes -nos, -los si acaba en consonant o diftong.

B2. Els numerals cardinalsEn el text amb què hem començat el fascicle apareixen diferents números cardinals (cinc, deu, dos). A continuació, t’oferim els números més habituals:

Encara que, com has vist, l’habilitat més important que has d’adquirir respecte als números és identificar-los i reproduir-los en una conversa, en algunes ocasions, per exemple en alguns exàmens de valencià, els hauràs d’escriure en lletra. Per a fer-ho bé, recorda que:

• S'escriuen amb q els números quatre, quaranta i cinquanta.

• Els números del 21 al 29 s’escriuen amb una i que va entre guionets: vint-i-sis.

• Escrivim guionet entre les desenes i les unitats: trenta-cinc. I entre la quantitat i el nom de la centena: dos-cents. Per tant, el número 473 s’escriu quatre-cents setanta-tres.

• En canvi, no hi ha guionet entre la quantitat i el nom del miler: cinc mil. Per tant, el número 6.824 s’escriu sis mil huit-cents vint-i-quatre.

Remarques:

• El número 1 (u) adopta la forma un, una si acompanya un substantiu: vint-i-un amics, trenta-una preguntes.

• En valencià general, el número 2 es pronuncia i s’escriu sempre dos. En àmbits molt formals, és possible usar la forma dues per al femení.

• Al costat de les formes generals en valencià per als números 8, 17, 18, 19 i 80 (huit, dèsset, díhuit, dènou, huitanta), també es poden escriure i pronunciar vuit, disset, divuit, dinou, vuitanta.

• La centena flexiona en gènere (cents-centes). Així, per exemple, si el número 274 és refereix a euros, l’escriurem i pronunciarem dos-cents setanta-quatre. En canvi, si es refereix a persones, seria dos-centes setanta quatre.

per davant del verb si comença per...

vocal consonant vocal consonant o diftong

per darrere del verb si acaba per...

emetliensvosels

m’enviat’enviali envia

ens enviavos enviaels envia

0 zero1 u2 dos3 tres4 quatre5 cinc6 sis7 set

8 huit9 nou10 deu11 onze12 dotze13 tretze14 catorze15 quinze

16 setze17 dèsset18 díhuit19 dènou20 vint21 vint-i-u22 vint-i-dos33 trenta-tres

44 quaranta-quatre55 cinquanta-cinc66 seixanta-sis77 setanta-set88 huitanta-huit99 noranta-nou100 cent200 dos-cents

1.000 mil2.000 dos mil1.000.000 un milió2.000.000 dos milions

em portaet portali porta

ens portavos portaels porta

traure’mtraure’ttraure-litraure’ns

traure-vostraure’ls

enviar-meenviar-teenviar-li

enviar-nosenviar-vosenviar-los



Exercici 6. Escolta com es pronuncien els números que apareixen en la graella i, després, pronuncia’ls tu.

Exercici 7. Escriu amb xifres els números següents:

Exercici 8.Escriu en lletra els números següents:

ORAL

En àmbits molt formals, el pronom vos també pot adoptar la forma us en els contextos següents: us envia, us porta, traure-us.



Saps que les paraules que acaben en -atge, -etge, -otge i -utge s’escriuen sempre amb tg? garatge, metge, fetge, rellotge, jutge... L’única excepció és trage.

Saps que el rebost o pastador és el lloc de la cuina o pròxim a la cuina on s'emmagatzemen els aliments?

Saps que les golfes són l’habitació que hi ha en la part alta d’algunes cases, que se sol destinar a guardar collites?

Saps que el soterrani és el pis per davall del nivell del sòl que tenen algunes vivendes i que se sol usar com a garatge o com a celler per a guardar el vi?


Exercici 12. Escolta com sonen totes aquestes paraules i, després, repeteix-les tu.

ORAL

Exercici 13. Digues quines estances hi ha en cada planta d'aquesta casa:

ORAL


Exercici 9. En el text següent, apareix en moltes ocasions el so /dӡ/, tant en paraules valencianes com en noms propis procedents d’uns altres idiomes. Escolta com sona i, després, repeteix-lo tu.

ORAL

C Ortogra�a i pronúncia

El so /dӡ/ de la g i la j


D Vocabulari

Totes les cases solen estar fornides d’una bona quantitat d’aparells electrònics. Alguns són imprescindibles i alguns altres ens hem acostumat a creure que ho són. Tant els uns, com els altres, apareixen en llista següent:

El forn, el frigorífic o la nevera, el congelador, el rentaplats o el llavaplats, la llavadora, l’eixugador de cabells, l’eixugadora de roba, la batedora, la capoladora, el robot de cuina, l’espremedora, el microones, l’aspiradora, la planxa i la post (o taula de planxar), la cafetera, l’extractor, l’ordinador, el televisor, el telèfon (fix, mòbil, sense cable), la tauleta electrònica, el rellotge, el despertador, la ràdio, la videoconsola, el porter automàtic, l’aire condicionat, el ventilador, el calefactor, el radiador, l’estufa.

Els aparells anteriors els podem trobar a les diverses estances de la casa. Ací tens el nom de les parts en què es pot dividir un habitatge:

L’entrada o el rebedor, el corredor o el passadís, l’habitació, el dormitori, la cuina, el rebost o el pastador, la sala d'estudi, el despatx, el menjador, el bany o el lavabo, la sala d'estar, el balcó, les golfes o la cambra, l’àtic, la galeria, la bugaderia, el soterrani, el terrat, el vestidor.

Alguns mobles i altres elements que pots trobar dins de cada estança són:

Un armari, una taula, una cadira, un tamboret, un espill, un aparador, una tauleta de nit, un llit, un sofà, una butaca, una hamaca, una catifa, un prestatge o un estant, una prestatgeria o una estanteria, una calaixera, un xifonier, un escriptori, un penja-robes, un sabater, una porta, una finestra, el timbre.

D1. La casa: electrodomèstics, estances i mobles

Exercici 10. Classifica en la taula següent les quinze paraules del text anterior que contenen el so /dӡ/.

Exercici 11. Fes el plural de les paraules del requadre. Recorda que escrivim j davant de a, o, u i escrivim g davant de e, i.

S’escriuen amb j

S’escriuen amb g

lletja, roja, platja, pluja, politja, llotja, botija, enveja, corretja, mitja, barreja, sofraja

Earvin “Magic” Johnson, James Worthy i Kareem Abdul-Jabbar van conformar un trio estel·lar en el joc de Los Angeles Lakers de la dècada dels huitanta. Magic, el genial base de somriure etern i de més de dos metres, una autèntica llegenda, va ser el creador del show time, l’estil jovial i elèctric que va ser el segell dels Lakers durant anys. James Worthy, jugador rapidíssim, solia culminar els contraatacs penjant-se de l’anella o amb tirs a mitjana distància. Mentre que el longeu pivot Kareem Abdul-Jabbar, el màxim encistellador històric de l’NBA, es va erigir en un puntal davall de les cistelles, amb el seu mític tir, l’sky hook, ‘el ganxo del cel’.

c) 39.418 paraules:

d) 57.698 parlants:

e) 81.363 persones:




Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.

Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es

Correu electrònic: [email protected]

Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información

Solucions:Exercici 3a) A l'hivern. b) A la de no enviar àudios tan llargs.c) Que se li queda tota la pasta concentrada al fons del tub. d) Ocupats. e) L'any actual.

Exercici 715, 16, 27, 38, 47, 60, 58, 76, 93, 25, 51, 89, 102, 419, 523, 567, 656, 1.829, 3.200, 22.017

Exercici 8a) setze mil cent vint-i-nou euros, b) vint-i-set mil dos-centes cinquanta-quatre sol·licituds, c) trenta-nou mil quatre-centes díhuit paraules, d) cinquanta-set mil sis-cents noranta-huit parlants, e) huitanta-una mil tres-centes seixanta-tres persones.

Exercici 10S’escriuen amb j: Johnson, James, Jabbar, joc, jovial, jugador, penjant-se, mitjana. S’escriuen amb g: Magic, Los Angeles, genial, llegenda, segell, longeu, erigir.

Exercici 11lletges, roges, platges, pluges, politges, llotges, botiges, enveges, corretges, mitges, barreges, sofrages.

Exercici 5a) els dóna, b) M'han trobat, c) vos he comprat, d) els escriu, e) li envien, f) ens han dut

Exercici 18Benvolguda Júlia, Ens sap greu que no estigues satisfeta amb la nostra tasca nadalenca. Com a compensació, t'oferim un any debades perquè et repenses la decisió. Estem perdent molts clients a causa de la competència deslleial del Pare Noel i voldríem que ens donares una segona oportunitat. Però, abans, unes explicacions:Primerament, ¿no vas notar que al gener Joana i Gemma no t'enviaven àudios? Els vam bloquejar l’aplicació, però no vam calcular que t’omplirien el mòbil de fotos i vídeos i que seria la bateria la que patiria les conseqüències.En segon lloc, hem de confessar que el microones que et vam regalar era el més barat del mercat. Per això, enguany, t’havíem fet arribar en una bossa de roses un val per a un curs de cuina especialitzat en l'ús d'aparells electrònics. Que tu no el veres i que ficares al microones la bossa de roses, val inclòs, potser explica per què se’t van socarrar tant. D'altra banda, fer que ton germà use adequadament la pasta de dents és una tasca impossible. Però hem aconseguit que te’n regale un tub per a tu soles. Ja és un avanç! Per acabar, Júlia, en la pròxima nit de reis no et menges el tortell amb tanta quera. La fava la vas poder expulsar, sí, d’acord. Però, no et va estranyar que el rei no apareguera enlloc? Te'l vas engolir sencer en el mateix mos!I això és tot. Sempre teus,Gaspar, Melcior i Baltasar

Exercici 4aF, bV, cF (considera irrealitzable que neve a l’estiu, no a l’hivern), dV, eV

Exercici 13 (solució orientativa)En la planta baixa hi ha el garatge, la bugaderia, el menjador i la cuina. En la primera planta hi ha el bany, dos dormitoris i el vestidor. En la segona planta hi ha una sala d’estar. En el soterrani hi ha el rebost i la caldera.

Exercici 14A la cuina: la capoladora, el rentaplats, l’espremedora. Al dormitori: el despertador, el llit, la tauleta de nit. A la sala d’estar: el televisor, el sofà, l’aire condicionat. Al bany: l’eixugador, l’espill. A la sala d’estudi: l’escriptori, la prestatgeria, l’ordinador.

Exercici 15a) vulga, vaja, b) sigueu, vingueu, c) sàpia, escriga, d) tinga, faça, resolga, e) Diguen, diguen, siga, f) tinguen, coneguen, g) sàpien, puguen, h) vages, hages

Exercici 16a) S'adreça als Reis de l'Orient. b) Es queixa perquè no li han concedit els desitjos que els va demanar. c) Al Pare Noel. d) Significa 'empitjorar'.e) És una frase feta que s’usa quan ens acomiadem d’algú que volem perdre de vista.

Exercici 17aF, bF, cV, dF, eV

Saps que la frase feta qui no vulga pols que no vaja a l'era s’usa per a dir que, si no vols problemes, has d'evitar anar a trobar-los? I que l'expressió tant de bo s'usa per a expressar el desig que ocórrega una cosa?

a) A qui s'adreça Júlia?

b) Quin retret els fa?

c) A qui ha decidit demanar nous desitjos?


Exercici 14. Classifica les paraules del requadre segons l’estança en què les solem trobar:

Exercici 16. Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes següents:

Exercici 19. Expressió escrita. Ha vingut un tècnic a casa per a fer unes quantes reformes. Escriu-li en una nota tot el que vols que arregle.

A la cuina

Al dormitori

A la sala d'estar

Al bany

A la sala d'estudi

la capoladora, l’escriptori, el despertador, la prestatgeria, l’eixugador, el rentaplats, el llit, el televisor, l’ordinador, el sofà, l’espremedora,

l’aire condicionat, la tauleta de nit, l’espill

Com ja saps, els verbs en valencià tendeixen a comportar-se de manera regular, fins i tot els d’ús més habitual. Així, quasi tots els verbs que hem presentat al principi de la unitat fan el present de subjuntiu de la mateixa manera, que podem resumir en els duets següents: tinga-tingues, vinga-vingues, siga-sigues, vulga-vulgues, puga-pugues, diga-digues i escriga-escrigues.

En el cas de les persones 1a, 2a, 3a i 6a del verb fer, alternem entre c i ç: faça-faces. Els verbs anar, veure i haver alternen j i g: vaja-vages, veja-veges, haja-hages. Mentre que saber fa el present de subjuntiu exactament igual que el verb cabre: sàpia-càpia, sàpies-càpies, etc. Tots dos verbs admeten també les formes sàpiga-càpiga.

E Flexió verbal

a) Qui no (VOLER) pols que no (ANAR) a l'era.

b) Volem que vosaltres (SER) responsables i que (VINDRE) a l'hora establida.

c) Que jo (SABER), no hi ha molta gent que (ESCRIURE) correctament l'esperanto.

d) Qui (TINDRE) més capacitat de concentració, que (FER) el problema i el (RESOLDRE) adequadament.

e) (DIR) el que (DIR) els diaris, no n'hi ha cap que (SER) totalment imparcial.

f) Tant de bo ells (TINDRE) bona sort i (CONÉIXER) la felicitat.

g) Em fa feredat que (SABER, ells) tant de nosaltres i que (PODER) detindre’ns per qualsevol motiu que s’inventen.

h) Espere que, quan (ANAR, tu) a casa, no (HAVER) de donar moltes explicacions.

Exercici 15. Ompli els buits amb les formes verbals del present de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parèntesis.

Escolta atentament aquest text. Abans, llig les preguntes dels exercicis 16 i 17.

F Comprensió oral

Exercici 17. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) Els Reis de l'orient li han concedit només alguns desitjos a Júlia.

b) Ara el microones li deixa tots els plats a mitjan fer.

c) Considera que els vídeos que li envien Joana i Gemma són insofribles.

d) A Júlia li sembla que la nova pasta de dents fa gust d’ametla rància.

e) La inscripció al servei postal del Pare Noel està a mitat de preu.

Exercici 18. Dictat.


d) Què significa el verb agreujar (m'heu agreujat els problemes)?

e) I què vol dir bon vent i barca nova!?

Cita Cultural 10 de març, 18.30 h https://s.ua.es/iymt

Seu Ciutat d'Alacant, edifici Sant Ferran 40

"Cinema en Valencià" amb motiu del Dia Internacional de la Dona

- Mustang - Entrada lliure



af fasciculo 5 web - diario informacion€¦ · d) júlia sempre escriu la carta als reis de...

Documents