Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 3. El present d’indicatiu 3

A Comprensió escrita Saps que toll és una depressió del terreny que s’ha omplit d’aigua? També es pot dir bassal. Compte!, no et confongues amb toll en anglés, paraula que pots veure en les autopistes valencianes i que significa ‘peatge’.

Saps que la locució la resta (de) equival a l’expressió castellana los demás? Yo no soy como los demás = Jo no sóc com la resta. Per a aquest ús, també podem dir els altres (o les altres).

Els ecosistemes

Un ecosistema és el conjunt format pels éssers vius i el lloc físic on viuen i es relacionen. Tenen una extensió variable, és a dir, poden ser molt grans o molt menuts. Així, un bosc o un llac es consideren exemples d’ecosistemes, però el tronc d’un arbre mort també ho pot ser. L’ecosistema més gran de tots és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. La ciència que estudia els ecosistemes és l’ecologia.

A grans trets, els ecosistemes es poden dividir en dos grups: terrestres i aquàtics. Entre els primers, se solen distingir els tipus següents: desert, bosc, prat, estepa, sabana, tundra, taigà i volcà. Mentre que, entre els segons, es distingeix de manera genèrica entre els ecosistemes d’aigua dolça i els marins, i comprenen des d’un simple toll, fins a rierols, rius, llacs, manglars, esculls coral·lins o oceans.

Tots els ecosistemes es caracteritzen per la presència de components vius (plantes, animals, bacteris, algues i fongs) i de components sense vida (llum, ombra, temperatura, aigua, aire, vent...). Les espècies formen poblacions i ocupen una posició determinada en el conjunt, que rep el nom de comunitat. El lloc físic on viu una espècie i al qual s’ha adaptat és l’hàbitat. El nínxol ecològic és la funció que desenvolupa dintre de l’ecosistema, és a dir, com es relaciona amb la resta de les espècies i l’entorn.

En els ecosistemes es manté un intercanvi constant de matèria i energia que es transmet d’un ésser viu a un altre, a través de les cadenes alimentàries. Així, les plantes capten l’energia solar i la sintetitzen en matèria orgànica, que és consumida per alguns animals, els quals, al seu torn, esdevenen l’aliment per a uns altres. Quan els animals moren, els bacteris i els fongs els descomponen, de manera que els transformen en nutrients per al sòl que seran aprofitats de nou per les plantes, que inicien així un nou cicle vital.

Hui dia, els ecosistemes s’enfronten a una dificultat sense precedents: la humanitat. L’acció incontrolada de l’ésser humà provoca la destrucció i la fragmentació d’hàbitats, el canvi de les condicions climàtiques, la contaminació del sòl i de l’aigua, etc. Tot això afecta l’equilibri natural i provoca que molts organismes no puguen desenvolupar-se amb normalitat, de manera que es fa malbé la cadena alimentària i, conseqüentment, el manteniment dels ecosistemes.

a) Quins són els grups principals en què es divideixen els ecosistemes?

b) Com s’anomena el medi físic al qual està plenament adaptada una espècie?

c) Quins organismes s’encarreguen de descompondre els éssers vius quan moren?

d) Quina és la principal amenaça a què s’enfronten els ecosistemes?

e) Què creus que significa l’expressió es fa malbé?

prendreprencprenspren

prenempreneuprenen

oldreolcolsol

olemoleuolen

beurebecbeusbeu

bevembeveubeuen

creurecreccreuscreu

creemcreeu

creuen

courecoccouscou

coemcoeu

couen

paréixerparec

pareixespareix

pareixempareixeupareixen

créixercresc

creixescreix

creixemcreixeucreixen

córrercórreccorrescorre

corremcorreucorren

obriròbricobrisobri

obrimobriuobrin

JoTuEll o ellaNosaltresVosaltresElls o elles

Exercici 1. Llig el text següent:

Exercici 3. Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes següents:

Verbs velaritzats de la 2a i la 3a conjugació

Vols saber com sonen els verbs que acabes de llegir? https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u03-a01.mp3

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u03-a02.mp3

Exercici 4. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) Es pot considerar que el tronc d’un arbre mort és un ecosistema.

b) Un ecosistema és el conjunt d’éssers vius que componen una comunitat.

c) Els ecosistemes aquàtics se solen dividir en marins i d’aigua dolça.

d) La relació que manté una espècie amb les altres s’anomena hàbitat.

e) Les plantes generen matèria orgànica gràcies a l’energia del Sol.

Exercici 2. Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta repetir-lo tu.

ORAL

B Gramàtica

B1. Els pronoms relatius

Exercici 5. Combina usant un pronom relatiu les dos oracions que t’oferim en cada cas. Tingues en compte que hi haurà dos solucions possibles:

Exemple:

El cotxe és vermell. M’he comprat un cotxe.

El cotxe que m’he comprat és vermell. / M’he comprat un cotxe que és vermell.

a) Els alumnes han estudiat molt. Els alumnes han aprovat.

b) Han donat un premi al científic. El científic treballa a València.

c) Ma germana viu a Xixona. A Xixona fan torró.

d) He deixat les claus en el moble. El moble està a l’entrada de casa.

Fixa’t en aquestes dos oracions que han aparegut en el text inicial:

–La ciència [que estudia els ecosistemes] és l’ecologia.

–El lloc físic [on viu una espècie] i [al qual s’ha adaptat] és l’hàbitat.

B2. Les preposicionsMira aquests fragments que han aparegut en el text inicial i fixa’t en les paraules que hem destacat en negreta: components sense vida, desenvolupar-se amb normalitat, des d’un simple toll fins a rierols, en els ecosistemes, nutrients per al sòl, aprofitats per les plantes.

Són preposicions, unes partícules que ens permeten establir relacions entre les paraules que componen una oració. Les més habituals en valencià són les preposicions àtones a, amb, de, en i per, que ens permeten expressar una gran quantitat de valors. Els principals són:

Les preposicions tòniques contra, entre, segons, sense, sobre i sota tenen un significat més definit, que ens permet indicar els valors següents:

Finalment, el valencià també presenta unes quantes preposicions compostes. Són cap a, com a, des de, fins a i per a, que ens permeten expressar aquests valors:

Els tres elements que hem destacat en negreta són pronoms relatius. Aquestes partícules ens permeten introduir oracions relatives, que funcionen com a adjectius, és a dir, qualifiquen un sintagma que ha aparegut prèviament (la ciència i el lloc físic, respectivament).

En els exemples, hem emmarcat entre claudàtors les oracions relatives, en les quals el pronom relatiu pot funcionar com a subjecte, complement directe, complement circumstancial, etc. Això determina quin pronom relatiu hem d’usar.

Els pronoms relatius són que, qui, què, el qual (i flexió) i on.

• El pronom que pot ser subjecte o complement directe de l’oració relativa:

– L’alumna que ha exposat hui és molt bona.

– El llibre que has comprat és molt interessant.

• El pronom qui es refereix a persones i apareix després de preposició:

– L’alumna de qui parles és molt estudiosa.

– L’escriptor a qui han donat el premi és d’Elx.

• El pronom què es refereix a objectes i apareix després de preposició:

– El llibre de què em parles és molt interessant.

– El cotxe en què viatjàvem es va avariar.

• El pronom el qual sol funcionar com a subjecte i apareix després d’una pausa:

– Les plantes són ingerides per alguns animals, els quals són l’aliment d’altres.

Precedit de preposició, pot equivaldre als pronoms qui i què, amb un matís més formal:

– L’alumna de la qual parles és molt estudiosa.

– El lloc físic al qual s’ha adaptat una espècie és l’hàbitat.

• El pronom on funciona com a complement circumstancial de lloc:

– El parc on jugàvem ara és un bloc de pisos.

– Han obert una tenda on venen de tot.

Fascicle 3. El present d’indicatiu 3• Direcció: Anem a casa.• Presència en un lloc: Estem al parc. • Destinatari: No digues mentires a la mare!• Temps: A la nit vam recordar el viatge que vam fer a l’abril.

a

• Companyia: Vés amb Maria. • Instrument: Treballe amb casc. • Manera: Actua amb precaució.

amb

• Presència en un lloc: Ara estic en una reunió.• Temps que dura una acció: En una hora haurem acabat.

en

• Oposició: Van guanyar contra pronòstic. • Contacte: Tots contra la paret!

contra

• Expressió d’una opinió: Segons els experts, l’oli d’oliva és molt beneficiós.• Indicació d’una circumstància: Decidirem què farem segons l’oratge.

segons

• Espai temporal que dura alguna acció: No va callar durant el concert.

durant

• Causa: Ho faig per gust.• Lloc de pas: Passejarem per una ruta encisadora.• Temps en què ocorre una acció: Per Nadal ens reunim amb la família.

per

• Espai entre dos punts: Vam passar entre les fileres de cotxes.• Temps entre dos moments: Ho farem entre les cinc i les set.• Cooperació: Entre tots hem fet un treball excel·lent.

entre

• Absència: Sempre actua sense trellat. Ens vam quedar sense diners. La preposició sense es pot convertir en sens en l’expressió sens dubte.

sense

• Relació amb algun tema: No sé res sobre això.• Posició més alta respecte a un objecte: Tens les claus sobre la taula de la cuina.

sobre

• Subordinació: Vivim sota una tirania manipulada pels mitjans.• Posició més baixa respecte a un objecte: He deixat la clau sota l’estora.

sota

• Destinació sense arribar al lloc final: Correu cap a l’escola, que feu tard! Es redueix a cap davant d’alguns adverbis: cap ací, cap amunt, cap arrere...

cap a

• Comparacions: Mengen com a porcs.• Condició segons la qual s’actua: Et parle com a amic. En aquest últim sentit, com a equival a en qualitat de.

com a

• Punt de partida en el temps: Des de 1980 no nevava tant! • Punt de partida en l’espai: Ve caminant des d’Ibi. Es redueix a des davant de que: Em trobe millor des que faig esport.

des de

• Destinació final: Vam arribar fins a Sagunt.• Temps en què acaba una acció: T’esperarem fins a les onze. Es redueix a fins davant de que, fa i alguns adverbis: No isqueu fins que vos ho diguen. Fins fa dos anys vivia sol. Fins ara. Fins demà. Fins dijous. Fins ací. Fins allà.

fins a

• Destinatari: El llibre és per a Jaume.• Finalitat d’un objecte: Pastilles per a dormir. Remei per al mal de panxa.

per a

• Pertinença o relació: El joc és de Pere. S’ha embrutat el coixí del sofà. • Lloc d’origen: Venim de la serra. De fora vindran i de casa et tiraran.• Material i altres característiques: Cotxe de fusta. Trèvol de quatre fulles. La preposició de s’apostrofa (d’) si a continuació ve una paraula que comença per vocal: El baló és d’Irene. Venim d’aquella muntanya.

de

El desert és un tipus d’ecosistema que es caracteritza l’alta

oscil·lació tèrmica el dia i la nit (hi pot haver variacions de

50 °C). També presenta una gran incidència de raigs solars i escasses

precipitacions (es pren referència que no superen els 250 litres per

metre quadrat a l’any, que és la fita que, els climatòlegs, separa els

terrenys àrids dels semiàrids). Alguns d’aquests ecosistemes s’originen perquè

una cadena de muntanyes bloqueja el camí de la precipitació la

zona on se situa el desert. Els vents descarreguen la humitat en xocar

les muntanyes, de manera que al sotavent no arriba eixa humitat. A pesar de la

creença majoritària, els deserts no són ecosistemes vida, sinó que

tenen una important biodiversitat, animals que solen mantindre’s

amagats les hores de sol (llebres, coiots, sargantanes, fardatxos,

esquirols...) i una flora dominada pels cactus i les palmeres.

Saps que sivella és la peça, generalment de metall, que hi ha en un cap de la corretja i que serveix per a unir-lo a l’altre cap? I que revolta és el tros d’una carretera on es produeix un canvi de direcció?

Exercici 7. Escriu les paraules següents. Algunes contenen la lletra ve i unes altres la be:

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u03-a04.mp3

Exercici 9. Relaciona els diversos ecosistemes que apareixen en el requadre amb la imatge adequada:

C Ortogra�a i pronúncia

El so de la ve /v/

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u03-a03.mp3

D Vocabulari

Elements del relleu i ecosistemes

l’aigua, l’aiguamoll, l’aire, la badia, el bancal, el barranc, el bosc, el brollador, el

Com has pogut veure en el quadre del començament de la unitat, els verbs velaritzats pertanyen quasi tots a la segona conjugació (també són verbs velaritzats obrir i omplir, de la tercera, i estar, de la primera). Tots aquests verbs segueixen un procediment similar: afigen la desinència –c a la primera persona del present d’indicatiu (prenc). Aquesta desinència es manté en uns altres temps, com el present o l’imperfet de subjuntiu, sovint sonoritzada (prenga, prenguera), com veurem en les unitats corresponents. Per tant, la velarització és un fenomen que tendeix a la regularitat.

En el quadre inicial t’hem oferit diversos verbs que poden actuar com a models. Tingues en compte les remarques següents:

E Flexió verbal

Exercici 6. Completa el text que t’oferim més avall amb les preposicions del requadre:

fins a I durant I cap a I per I amb I contra I segons I com a I sense I entre

aiguamoll I bosc I brollador I canyó I delta I desert I escull I estepamanglar I prat I sabana I taigà

a) b) c) d)

e) f) g) h)

i) j) k) l)

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u03-a05.mp3

Exercici 8. Escolta com sonen les paraules que acabes de llegir i, després, intenta repetir-les tu:

ORAL

D1. L’orogra�a

camí, el canyó, el cel, el cim, la costera, la cova, el delta, el desert, l’escull, l’estepa, les estreles, la font, el golf, l’herba, l’horitzó, l’illa, l’illot, la jungla, el llac, la llacuna, el llit del riu, la lloma, la lluna, el manglar, el mar (o la mar), el marge, la muntanya, els núvols, l’oceà, la península, el penya-segat, la planura, la platja, el prat, el puig, la rambla, el rierol, el riu, la sabana, la selva, la senda, el sender, la serra, la serralada, el sol, la taigà, la terra, el toll, el torrent, la tundra, els vessants, el volcà...

a) Prendre-oldre: tots els verbs que tenen les terminacions –ndre i –ldre (entendre, compondre, atendre, encendre, resoldre, moldre, etc.) funcionen igual que aquests: la d desapareix de totes les formes del present.

b) Beure: funcionen com beure uns altres verbs com deure, moure, ploure, etc. Aquests verbs canvien la u de l’infinitiu per v en la 4a i la 5a persones: devem, moveu, etc.

c) Creure-coure: es conjuguen igual verbs com traure, riure, incloure, seure, caure, etc. En aquests verbs, desapareix la u de l’infinitiu en la 4a i 5a persones: traem, incloem, etc. En alguns casos, també és possible afegir una i: traieu, caiem, seieu. En caure, cal tindre en compte que la primera persona és caic i no *cac.

d) Paréixer: funcionen com paréixer els verbs conéixer i els compostos de tots dos (aparéixer, reconéixer, etc.).

e) Créixer: els verbs nàixer, meréixer i compostos es conjuguen com créixer, és a dir, fan la primera persona acabada en –sc: nasc, meresc. La s d’aquest grup (sc) sol sonar com si fóra la x de caixa.

f) Córrer: tots els compostos (ocórrer, recórrer, incórrer, etc.) es conjuguen com córrer. És a dir, pertanyen a la 2a conjugació. Compte!, alguns parlars valencians conjuguen aquests verbs com si foren de la 3a, però eixes formes no són normatives.

g) Obrir: juntament amb omplir són els dos únics verbs velaritzats de la 3a conjugació. La velarització d’uns altres verbs de la 3a (dormir > *dorc, sentir > *senc) no es considera normativa.

a) Quina roba que es posa el veí! Si (APARÉIXER) per casa jo així, mon pare (CAURE) de tòs en vore’m.

b) Lídia, (TRAURE, jo) el peix del congelador o (OBRIR, jo) una llanda de cavalla?

c) Quins núvols! (PARÉIXER) que plourà, (CREURE, jo) que agafaré el paraigua.

d) Pere, per favor: si (OBRIR) la botella i m’ (OMPLIR) el got d’aigua, t’ho agrairé molt.

e) Com ho fem? (RECÓRRER) el poble a peu? O (SEURE) en una terrassa i (PRENDRE) una cervesa?

f) Quan (CÓRRER, jo) en una carrera de muntanya em sent de categoria, perquè (MOURE) tot l’organisme i (OMPLIR) els pulmons d’aire pur.

g) (CONÉIXER, jo) dos persones que (MERÉIXER) el premi, però (COMPRENDRE) que només una el pot rebre.

h) Els meus pares (ENCENDRE) el televisor i no es (MOURE) del sofà en tot el dia. (ENTENDRE, tu) ara la meua preocupació?

Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.

Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es

Correu electrònic: puntperpunt@ua.es

Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información

Fes un resum del text que acabes d’escoltar. Haurà de tindre entre 40 i 60 paraules (aproximadament, entre 4 i 6 línies d’un foli). Intenta reflectir en el teu escrit les idees principals i desenvolupar-les breument.

Exercici 11.

Coneixes totes les paraules que han aparegut en el text anterior? Per a comprovar-ho, uneix les paraules del requadre amb la imatge corresponent:

Exercici 12.

Solucions:Exercici 3a) Terrestres i aquàtics. b) Hàbitat. c) Els bacteris i els fongs. d) La humanitat. L’acció incontrolada de l’ésser humà. e) Significa ‘es trenca’.

Exercici 4a) V, b) F, c) V, d) F, e) V

Exercici 13El manglar és un tipus d’ecosistema que s’estén pels litorals de les zones costaneres que se situen entre el Tròpic de Càncer a l’hemisferi nord i el Tròpic de Capricorn a l’hemisferi sud. Es desenvolupa en les desembocadures dels rius, en zones poc profundes de calma oceànica. Està format per arbres i arbustos molt tolerants a la sal. L’arbre més característic i que dóna nom a aquest ecosistema és el mangle, paraula d’origen guaraní.

Els manglars exerceixen una important funció ecològica, ja que protegeixen l’entorn de l’erosió provocada per ciclons o tsunamis. Cobreixen aproximadament uns 150.000 km2 de superfície terrestre a les costes d’Àsia, Àfrica i Amèrica. Alberguen una fauna molt rica, amb moltes espècies d’insectes i altres animals invertebrats (com els crustacis o els mol·luscos), peixos, aus, rèptils i amfibis. Entre els grans mamífers, destaca el simi nassut al manglar de Borneo, mentre que el tigre de bengala troba el seu últim recer en el manglar de Bangladesh.

Exercici 5a) Els alumnes que han aprovat han estudiat molt. / Els alumnes que han estudiat molt han aprovat.

b) Han donat un premi al científic que treballa a València. / El científic a qui (o al qual) han donat un premi treballa a València.

c) Ma germana viu a Xixona, on fan torró. / A Xixona, on viu ma germana, fan torró.

d) He deixat les claus en el moble que està a l’entrada de casa. / El moble en què (o en el qual) he deixat les claus està a l’entrada de casa.

Exercici 6El desert és un tipus d’ecosistema que es caracteritza per l’alta oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit (hi pot haver variacions de fins a 50 °C). També presenta una gran incidència de raigs solars i escasses precipitacions (es pren com a referència que no superen els 250 litres per metre quadrat a l’any, que és la fita que, segons els climatòlegs, separa els terrenys àrids dels semiàrids). Alguns d’aquests ecosistemes s’originen perquè una cadena de muntanyes bloqueja el camí de la precipitació cap a la zona on se situa el desert. Els vents descarreguen la humitat en xocar contra les muntanyes, de manera que al sotavent no arriba eixa humitat. A pesar de la creença majoritària, els deserts no són ecosistemes sense vida, sinó que tenen una important biodiversitat, amb animals que solen mantindre’s amagats durant les hores de sol (llebres, coiots, sargantanes, fardatxos, esquirols...) i una flora dominada pels cactus i les palmeres.

Exercici 7avortar, avet, ventall, beure, revolta, bellesa, cova, sivella, roba, arrova, saba, bacora, bunyol, gàbia, arribar, fava, gavardina, basc, vellesa, veure, Còrdova, Biscaia, provar, vaixell, espavilat

Exercici 9a) estepa, b) brollador, c) taigà, d) aiguamoll, e) prat, f) sabana, g) bosc, h) delta, i) manglar, j) escull, k) desert, l) canyó

Exercici 10a) aparec, cau, b) trac, òbric, c) Pareix, crec, d) obris, omplis, e) Recorrem, seem (o seiem), prenem, f) córrec, moc, òmplic, g) Conec, mereixen, comprenc, h) encenen, mouen, Entens

Exercici 12a) falguera, b) mustela, c) visó, d) liquen, e) cervo, f) avet, g) rabosa, h) ant, i) fullaraca, j) ren, k) molsa, l) linx

Com has pogut veure en el quadre del començament de la unitat, els verbs velaritzats pertanyen quasi tots a la segona conjugació (també són verbs velaritzats obrir i omplir, de la tercera, i estar, de la primera). Tots aquests verbs segueixen un procediment similar: afigen la desinència –c a la primera persona del present d’indicatiu (prenc). Aquesta desinència es manté en uns altres temps, com el present o l’imperfet de subjuntiu, sovint sonoritzada (prenga, prenguera), com veurem en les unitats corresponents. Per tant, la velarització és un fenomen que tendeix a la regularitat.

En el quadre inicial t’hem oferit diversos verbs que poden actuar com a models. Tingues en compte les remarques següents:

Exercici 10. Ompli els buits amb la forma correcta del present d’indicatiu del verb que hi ha entre parèntesis:

ant I avet I cervo I falguera I fullaraca I linx I liquen I molsa I mustelarabosa I ren I visó

a) b) c) d)

e) f) g) h)

i) j) k) l)

Exercici 13. Dictat.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u03-a07.mp3

Escolta dos voltes aquest text. Com que després hauràs de fer-ne un resum breu, et suggerim que, entre la primera i la segona audició, prengues notes sobre les idees que consideres més importants:

F Comprensió oral

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u03-a06.mp3

a) Prendre-oldre: tots els verbs que tenen les terminacions –ndre i –ldre (entendre, compondre, atendre, encendre, resoldre, moldre, etc.) funcionen igual que aquests: la d desapareix de totes les formes del present.

b) Beure: funcionen com beure uns altres verbs com deure, moure, ploure, etc. Aquests verbs canvien la u de l’infinitiu per v en la 4a i la 5a persones: devem, moveu, etc.

c) Creure-coure: es conjuguen igual verbs com traure, riure, incloure, seure, caure, etc. En aquests verbs, desapareix la u de l’infinitiu en la 4a i 5a persones: traem, incloem, etc. En alguns casos, també és possible afegir una i: traieu, caiem, seieu. En caure, cal tindre en compte que la primera persona és caic i no *cac.

d) Paréixer: funcionen com paréixer els verbs conéixer i els compostos de tots dos (aparéixer, reconéixer, etc.).

e) Créixer: els verbs nàixer, meréixer i compostos es conjuguen com créixer, és a dir, fan la primera persona acabada en –sc: nasc, meresc. La s d’aquest grup (sc) sol sonar com si fóra la x de caixa.

f) Córrer: tots els compostos (ocórrer, recórrer, incórrer, etc.) es conjuguen com córrer. És a dir, pertanyen a la 2a conjugació. Compte!, alguns parlars valencians conjuguen aquests verbs com si foren de la 3a, però eixes formes no són normatives.

g) Obrir: juntament amb omplir són els dos únics verbs velaritzats de la 3a conjugació. La velarització d’uns altres verbs de la 3a (dormir > *dorc, sentir > *senc) no es considera normativa.

Cita Cultural 24 de febrer, 21.00 h goo.gl/IdBQbg

Teatre Principal d'Alacant

Lúcid de Rafael Spregelburd - Entrades reduïdes amb La Cívica