11. la exió del verbsifre/llengua2/l2apunts/11.pdf · - alternances vocàliques en verbs de la 3a...

11.La !exió del verb

La !exió del verb11.1. Causes de la complexitat de la !exió verbal11.2. Diferències dialectals en la !exió verbal catalana11.3. L’organització dels paradigmes: què és regular?

- ortogra"a de l’increment -eix11.4. Les conjugacions heretades i les tendències actuals

- caracterització de la !exió velaritzada- alternances vocàliques en verbs de la 3a conjugació

11.5. Els participis11.6. L’Imperfet d’Indicatiu11.7. Els verbs més irregulars (amb una caracterització de l’imperatiu)11.8. Verbs que experimenten interferències

Causes de la complexitat

sistemes classi"catoris

expressió sintètica

concordança

conjugació gènere temps nombre gènere nombre persona

N X X

A X X

V X X X X

La qüestió de les conjugacions

Estic acollonit/acollonat. Estic embotat/embotit. Tinc la sabata trencuda/trenquida. Sembles adormut/adormat. De jove caminia/caminava molt cada dia.

Si cantar fa cante, anar ha de fer ane. Estigues traquil, que el teu canari no s’ha morit.

Els temps verbalsINDICATIU

present

pretèritimperfet

pretèrit perfetsintètic/analític

futur

condicional

pretèrit inde"nit

pretèritplusquamperfet

pretèrit anteriorsintètic/analític

futur compost

condicional compost

SUBJUNTIU

present

pretèrit imperfet

IMPERATIU(present)

pretèrit perfet

pretèrit plusquamperfet

NO PERSONALSin"nitiugerundiparticipis


present

pretèritimperfet

pretèrit perfetsintètic/simple

futur

condicional

SUBJUNTIU

present

pretèrit imperfet

IMPERATIU(present)



present

pretèritimperfet

pretèrit perfetsintètic/simple

SUBJUNTIU

present

pretèrit imperfet

IMPERATIU

(present)


futur

condicional

becbeusbeubevembeveubeuen

beviabeviesbeviabevíembevíeubevien

beguíbegueresbeguébeguérembeguéreubegueren

BEURE

beurébeuràsbeuràbeurembeureubeuran

beuriabeuriesbeuriabeuríembeuríeubeurien

begabeguesbegabeguembegueubeguen

beguera / beguésbegueres / beguessesbeguera / beguésbeguérem / beguéssembeguéreu / beguésseubegueren /beguessen

--beubegabeguembeveubeguen

beurebeventbegut, beguda

cant / cantecantescantacantamcantaucanten

cantavacantavescantavacantàvemcantàveucantaven

cantícantarescantàcantàremcantàreucantaren

CANTAR (0/4)

cantarécantaràscantaràcantaremcantareucantaran

cantariacantariescantariacantaríemcantaríeucantarien

cantecantescantecantemcanteucanten

cantàscantassescantàscantàssemcantàsseucantassen

--cantacantecantamcantaucanten

cantarcantantcantat, cantada

cant / cante / cantocantescantacantamcantaucanten



CANTAR (canvi 1/4)




cantàscantassescantàscantàssemcantàsseucantassen

--cantacantecantamcantaucanten





CANTAR (canvi 2/4)



cante / canticantes / cantiscante / canticantemcanteucanten / cantin

cantàscantasses / cantassiscantàscantàssem / cantàssimcantàsseu / cantàssiucantassen / cantassin

--cantacante / canticantamcantaucanten / cantin





CANTAR (canvi 3/4)




cantàscantasses / cantassiscantàscantàssem / cantàssimcantàsseu / cantàssiucantassen / cantassin

cantaracantarescantaracantàremcantàreucantaren

--cantacante / canticantamcantaucanten / cantin


cant / cante / cantocantescantacantam / cantemcantau / canteucanten



CANTAR (canvi 4/4)




cantàs / cantéscantasses / cantassis / cantessiscantàs / cantéscantàssem / cantàssim / cantéssimcantàsseu / cantàssiu / cantéssiucantassen / cantassin / cantéssin


--cantacante / canticantam / cantemcantau / canteucanten / cantin


cantéscantésses cantéscantéssem cantésseu cantéssen

cante / cantocantescantacantemcanteucanten



CANTAR en els parlars valencians



cante cantes cante cantemcanteucanten

cantàscantasses cantàs cantàssem cantàsseu cantassen


--cantacante cantemcanteucanten


cantéscantésses cantéscantéssem cantésseu cantéssen

cantecantescantacantemcanteucanten



CANTAR en el parlar de la Plana



cante cantes cante cantemcanteucanten


--cantacante cantemcanteucanten


Flexió regular

És la que segueix una regla o pauta.

Hem de de"nir la regla a través de l’observació del comportament dels paradigmes dels verbs.

Cal tindre molt present el criteri de biunivocitat de l’expressió: cada valor s’expressa d’una manera o forma, i aqueixa forma només expressa aquell valor.

Tres conjugacions

Les gramàtiques tradicionals i la majoria dels estudis actuals expliquen que hi han tres conjugacions: 1a en -ar o -ant, 2a en -ent i 3a en -ir o -int.

Les dades numèriques que usarem es basen en un corpus de 9949 verbs.

La 1a conjugació

És el grup que més s’ajusta al criteri de biunivocitat.

També és el grup més abundant, amb 8661 verbs (86% aprox.) i tots els verbs de creació nova són d’aquest grup.

Estar, anar no pertanyen a aquest grup.

Hi ha algun verb defectiu, com dar.




CANTAR




cantara / cantéscantares / cantessescantara / cantéscantàrem / cantéssemcantàreu / cantésseucantaren /cantessen

--cantacantecantemcanteucanten


La 2a conjugació

La 2a conjugació inclou pocs verbs, 349, (4% aprox.), però uns quants tenen freqüències d’ús molt elevades (ser, tindre...).

Si apliquem la pauta de la 1a, són regulars dos grups de verbs, representats per batre i témer.

batbatsbatbatembateubaten

batiabatiesbatiabatíembatíeubatien

batíbateresbatébatérembatéreubateren

BATRE

batrébatràsbatràbatrembatreubatran

batriabatriesbatriabatríembatríeubatrien

batabatesbatabatembateubaten

batera / batésbateres / batessesbatera / batésbatérem / batéssembatéreu / batésseubateren /batessen

--batbatabatembateubaten

batrebatentbatut, batuda

temtemstemtememtemeutemen

temiatemiestemiatemíemtemíeutemien

temítemeresteméteméremteméreutemeren

TÉMER

temerétemeràstemeràtemeremtemereutemeran

temeriatemeriestemeriatemeríemtemeríeutemerien

tematemestematememtemeutemen

temera / teméstemeres / temessestemera / teméstemérem / teméssemteméreu / temésseutemeren /temessen

--temtematememtemeutemen

témertementtemut, temuda

Què és regular en la 2a?

Dels verbs 349 de la 2a conjugació, batre en representa 52 (botre, fotre, metre, perdre, rebre, rompre... ) i témer 31 (estrényer, fényer, pertànyer, plànyer, prémer, tòrcer, véncer...).

266

31

52

batretémerresta

batretémerresta

La 3a conjugació

La 3a conjugació inclou 939 verbs, aproximadament el 10%.

Si apliquem la pauta de la 1a, són regulars els 45 verbs representats per sentir (acudir, ajupir, arrupir, bullir, dormir, grunyir, munyir, pudir...).

Però el grup majoritari és el representat per servir, amb 889 verbs.

sentsentssentsentimsentiusenten

sentiasentiessentiasentíemsentíeusentien

sentísentiressentísentíremsentíreusentiren

SENTIR

sentirésentiràssentiràsentiremsentireusentiran

sentiriasentiriessentiriasentiríemsentiríeusentirien

sentasentessentasentimsentiusenten

sentira / sentíssentires / sentissessentira / sentíssentírem / sentíssemsentíreu / sentísseusentiren /sentissen

--sentsentasentimsentiusenten

sentirsentintsentit, sentida

Observeu que, en el verb sentir, la !exió d’ara es diferencia en alguns punts de la !exió normativa, que va ser l’usual en algun moment del passat.

servixcservixesservixservimserviuservixen

serviaserviesserviaservíemservíeuservien

servíserviresservíservíremservíreuserviren

SERVIR (formes populars, no totes tenen reconeixement normatiu)

serviréserviràsserviràserviremservireuserviran

serviriaserviriesserviriaserviríemserviríeuservirien

servixcaservixquesservixcaservimserviuservixquen

servira / servísservires / servissesservira / servísservírem / servíssemservíreu / servísseuserviren /servissen

--servixservixcaservimserviuservixquen

servirservintservit, servida

Haurem de comentar la qüestió de l’ortogra"a dels increments -ix o -eix, dits també incoatius.

Què és regular en la 3a?56

889

45

sentirservirresta

sentirservirresta

56 45

889

resumresumsresumresumimresumiuresumen

resumiaresumiesresumiaresumíemresumíeuresumien

resumíresumiresresumíresumíremresumíreuresumiren

RESUMIR

resumiréresumiràsresumiràresumiremresumireuresumiran

resumiriaresumiriesresumiriaresumiríemresumiríeuresumirien

resumaresumesresumaresumimresumiuresumen

resumira / -ísresumires / -issesresumira / -ísresumirem / -íssemresumireu / -ísseuresumiren / -issen

--resumresumaresumimresumiuresumen

resumirresumintresumit, resumida

resum / resumiscresums / resumeixesresum / resumeixresumimresumiuresumen / resumeixen

resumiaresumiesresumiaresumíemresumíeuresumien

resumíresumiresresumíresumíremresumíreuresumiren

RESUMIR (amb l’ortogra!a de l’increment -eix de moda des de 1990)

resumiréresumiràsresumiràresumiremresumireuresumiran

resumiriaresumiriesresumiriaresumiríemresumiríeuresumirien

resuma / resumiscaresumes / resumisquesresuma / resumiscaresumimresumiuresumen / resumisquen

resumira / -ísresumires / -issesresumira / -ísresumirem / -íssemresumireu / -ísseuresumiren / -issen

--resum / resumeixresuma / resumiscaresumimresumiuresumen / resumisquen

resumirresumintresumit, resumida




--resum / resumeixresuma / resumiscaresumimresumiuresumen / resumisquen

resumiscresumeixesresumeixresumimresumiuresumeixen


resumiscaresumisquesresumiscaresumimresumiuresumisquen




isc/eix

i / es / x




isc/eix

i / es / x

Aqueixa dualitat esdevé una font d’errors per a l’usuari mitjà:

...que existeixquen dues llengües que sofreisquen un con!icte lingüístic.

En contrast amb l’ortogra"a de moda, en els dialectes detectem actuacions més coherents.

resumixcresumixesresumix

resumixen

RESUMIR

resumixcaresumixquesresumixca

resumixquen

Valencià popular



La mateixa vocal,la mateixa consonant

isc/eix

i / es / x

RESUMIR

resumeixoresumeixesresumeix

resumeixen

resumeixiresumeixisresumeixi

resumeixin

Català oriental




isc/eix

i / es / x

resumescresumeixesresumeix

resumeixen

RESUMIR

resumesquiresumesquisresumesqui

resumesquin

Balear



isc/eix

i / es / x

La mateixa vocal,s / x

resumescresumeixesresumeix

resumeixen

RESUMIR

resumescaresumesquesresumesca

resumesquen

Valencià clàssic



isc/eix

i / es / x

La mateixa vocal,s / x

resumeixcresumeixesresumeix

resumeixen

RESUMIR

resumeixcaresumeixquesresumeixca

resumeixquen

Usos esporàdics (sense reconeixement normatiu)



isc/eix

i / es / x


Les conjugacions heretades

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

.

cantar . .

batre-té

merresta

. .se

rvirse

ntirresta

5645

88926683

8664

tendències !exives: desaparició de les classes menors

IIa IIIa

batretémer

beure

servir

sentircosirllegir

Ia

tendència a adoptar la !exió amb -eix (no normativa)

IIa IIIa

batretémer

beure

servir

sentircosirllegir

Ia bat > batiscbatem > batim

Convé evitar-la sense vacil·lació.

tendència a adoptar la !exió velaritzada (no normativa)

IIa IIIa

batretémer

beure

servir

sentircosirllegir

Ia

perd > perc

tendència a adoptar la !exió velaritzada (no normativa)

IIa IIIa

batretémer

beure

servir

sentircosirllegir

Ia

dorm > dorc cus > cusc

tendència a adoptar la !exió amb -eix

IIa IIIa

batretémer

beure

servir

sentircosirllegir

Ia

llig > llegixc

Aquesta tendència es considera normal, tret d’algun cas.

Cap a la caracterització dela !exió velaritzada

Els grups de batre i de témer són minoritaris dins de la 2a conjugació.

No capten verbs nous.

El grup de beure és majoritari i sí que capta verbs d’altres grups. Quina pauta o patró té?




BEURE




beguera / beguésbegueres / beguessesbeguera / beguésbeguérem / beguéssembeguéreu / beguésseubegueren / beguessen



beure, verb regularitzat

segueix el patró implicatiu dels verbs velaritzats o, en general, regularitzats, de la segona conjugació.




BEURE (1/4)










BEURE (2a/4)










BEURE (2b/4)





--beubegabeguembeveu / begueubeguen





BEURE (3/4)










BEURE (4/4)










BEURE (ampliacions sense reconeixement normatiu 1/2)






beurebevent / beguentbegut, beguda

becbeusbeubevem / beguem beveu / begueubeuen



BEURE (ampliacions sense reconeixement normatiu 2/2)






beurebevent / beguentbegut, beguda






BEURE





En les formes sense velar, la [v] apareix entre vocals, mentres que la [w] no va entre vocals: bevia, beuria.

Però hi ha una excepció notable:






BEURE





Aqueixa classe d’excepcions són una font de coneixement fonamental sobre la naturalesa de les relacions que mantenen les diferents formes dels paradigmes dels verbs.






BEURE





beure > traure

tractraustrautraemtraeutrauen

treiatreiestreiatréiemtréieutreien

traguítraguerestraguétraguéremtraguéreutragueren

TRAURE

traurétrauràstrauràtrauremtraureutrauran

trauriatrauriestrauriatrauríemtrauríeutraurien

tragatraguestragatraguemtragueutraguen

traguera / traguéstragueres / traguessestraguera / traguéstraguérem / traguéssemtraguéreu / traguésseutragueren /traguessen

--trautragatraguemtraeutraguen

trauretraenttret, treta

tractraustrautraemtraeutrauen

treiatreiestreiatréiemtréieutreien

traguítraguerestraguétraguéremtraguéreutragueren

TRAURE

traurétrauràstrauràtrauremtraureutrauran

trauriatrauriestrauriatrauríemtrauríeutraurien

tragatraguestragatraguemtragueutraguen

traguera / traguéstragueres / traguessestraguera / traguéstraguérem / traguéssemtraguéreu / traguésseutragueren /traguessen

--trautragatraguemtraeutraguen

trauretraenttret, treta

traure > riure

ricriusriuriemrieuriuen

reiareiesreiaréiemréieureien

riguírigueresriguériguéremriguéreurigueren

RIURE

riurériuràsriuràriuremriureuriuran

riuriariuriesriuriariuríemriuríeuriurien

rigariguesrigariguemrigueuriguen

riguera / riguésrigueres / riguessesriguera / riguésriguérem / riguéssemriguéreu / riguésseurigueren /riguessen

--riurigariguemrieuriguen

riurerientrigut, rigudarist, rista

Voler, una romanalla del passat

La !exió normativa mostra com era la pauta implicativa dels verbs velaritzats en el passat.

Les analogies populars regularitzen la !exió del verb segons la pauta implicativa actual.

vullvolsvolvolemvoleuvolen

voliavoliesvoliavolíemvolíeuvolien

volguívolgueresvolguévolguéremvolguéreuvolgueren

VOLER

voldrévoldràsvoldràvoldremvoldreuvoldran

voldriavoldriesvoldriavoldríemvoldríeuvoldrien

vulgavulguesvulgavulguemvulgueuvulguen

volguera /volguésvolgueres /volguessesvolguera /volguésvolguérem /volguéssemvolguéreu /volguésseuvolgueren /volguessen

--vulguesvulgavulguemvulgueuvulguen

volervolentvolgut, volguda

El codi de dos colors no és prou. Necessitem un color més per a marcar la diferència entre vul i vol.

vullvolsvolvolemvoleuvolen



VOLER



vulgavulguesvulgavulguemvulgueuvulguen


--vulguesvulgavulguemvulgueuvulguen


Aquesta és la !exió clàssica.És molt important conéixer-la.

És normativa al costat de la més regular:

vullcvolsvolvolemvoleuvolen



VOLER



vullgavullguesvullgavullguemvullgueuvullguen


--vullguesvullgavullguemvullgueuvullguen


vullcvolsvolvolemvoleuvolen



VOLER (amb analogies regularitzadores sense reconeixement normatiu)



vullgavullguesvullgavullguemvullgueuvullguen


vullgueravullgueresvullgueravullguéremvullguéreuvullgueren

--vullguesvullgavullguemvullgueuvullguen


vullgut, vullguda

tendències dels grups minoritaris de la IIIa

IIa IIIa

batretémer

beure

servir

sentircosirllegir

Ia


llig > llegixc

cuscusescuscosimcosiucusen

cosiacosiescosiacosíemcosíeucosien

cosícosirescosícosíremcosíreucosiren

COSIR

cosirécosiràscosiràcosiremcosireucosiran

cosiriacosiriescosiriacosiríemcosiríeucosirien

cusacusescusacosimcosiucusen

cosira / cosíscosires / cosissescosira / cosíscosírem / cosíssemcosíreu / cosísseucosiren /cosissen

--cuscusacosimcosiucusen

cosircosintcosit, cosida




COSIR







Alternança ú - o




COSIR







COSIR > LLEGIR

lliglligeslligllegimllegiulligen

llegiallegiesllegiallegíemllegíeullegien

llegíllegiresllegíllegíremllegíreullegiren

LLEGIR

llegiréllegiràsllegiràllegiremllegireullegiran

llegiriallegiriesllegiriallegiríemllegiríeullegirien

llijalligesllijallegimllegiulligen

llegira / llegísllegires / llegissesllegira / llegísllegírem / llegíssemllegíreu / llegísseullegiren /llegissen

--lligllijallegimllegiulligen

llegirllegintllegit, llegida

Alternança í - e

-fegir

eixir

fregir

llegir

renyir

teixir

tenyir

vestir

i derivats

LLEGIR

bollir (també normatiu bullir)

collir

cosir

engolir

escopir

rostir

sortir

tossir

i derivats

COSIR

isc / ixcixesixeiximeixiuixen

eixiaeixieseixiaeixíemeixíeueixien

isquí / eixíisqueres / eixiresisqué / eixíisquérem/ eixíremisquéreu / eixíreuisqueren / eixiren

EIXIR

eixiréeixiràseixiràeixiremeixireueixiran

eixiriaeixirieseixiriaeixiríemeixiríeueixirien

isca / ixcaisques / ixquesisca / ixcaisquem / ixquemisqueu / ixqueuisquen / ixquen

isquera / eixira / eixísisqueres / eixires / eixissesisquera / eixira / eixísisquérem / eixírem / eixíssemisquéreu / eixíreu / eixísseuisqueren / eixiren /eixissen

--ixisca / ixcaisquem / ixquemeixiuisquen / ixquen

eixireixinteixit, eixida

Alerta: en els presents només són normatives les primeres formes.




EIXIR







Hi ha una anomalia en el codi de colors.

EIXIR

La seqüència implicativa de la !exió velaritzada es superposa a l’alternança vocàlica í-e, ú-o.










iscixesixeiximeixiuixen


isquíisqueresisquéisquéremisquéreuisqueren

EIXIR (formes normatives recomanades)



isca isques isca isquem isqueu isquen

isquera isqueres isquera isquérem isquéreu isqueren

--ixiscaisquemeixiuisquen



IIa IIIa

batretémer

beure

servir

sentircosirllegir

Ia


dormdormsdormdormimdormiudormen

dormiadormiesdormiadormíemdormíeudormien

dormídormiresdormídormíremdormíreudormiren

DORMIR (verb regular; !exió pura, sense alternances, clàssica i normativa)

dormirédormiràsdormiràdormiremdormireudormiran

dormiriadormiriesdormiriadormiríemdormiríeudormirien

dormadormesdormadormimdormiudormen

dormira /dormís dormires /dormissesdormira /dormísdormírem /dormíssemdormíreu /dormísseudormiren /dormissen

--dormdormadormimdormiudormen

dormirdormintdormit, dormida




DORMIR (verb regular; !exió pura, sense alternances, clàssica i normativa)




dormira dormiresdormiradormíremdormíreudormiren



dorcdormsdormdormimdormiudormen



DORMIR (formes en carabassa sense reconeixement normatiu)




dormira dormires dormira dormírem dormíreu dormiren









dorgadorguesdorgadorguemdorgueudorguen

dormira dormires dormira dormírem dormíreu dormiren

--dormdorgadorguemdorgueu / dormiudorguen








dorgadorguesdorgadorguemdorgueudorguen

dorguera / dormira dorgueres / dormires dorguera / dormira dorguérem / dormírem dorguéreu / dormíreu dorgueren / dormiren

--dormdorgadorguemdorgueu / dormiudorguen





COSIR (verb de !exió pura amb alternances)










COSIR (verb de !exió pura amb alternances)




cosiracosirescosiracosíremcosíreucosiren



cusccusescuscosimcosiucusen



COSIR (formes en carabassa no normatives)













cusgacusguescusgacusguemcusgueucusguen


--cuscusgacusguemcusgueu / cosiu cusguen




cosí / cusguícosires / cusguerescosí / cusguécosírem / cusguéremcosíreu / cusguéreucosiren / cusgueren





cosira / cusgueracosires / cusguerescosira / cusgueracosírem / cusguéremcosíreu / cusguéreucosiren / cusgueren





cosí / cusguícosires / cusguerescosí / cusguécosírem / cusguéremcosíreu / cusguéreucosiren / cusgueren





cosira / cusgueracosires / cusguerescosira / cusgueracosírem / cusguéremcosíreu / cusguéreucosiren / cusgueren



Observeu com les alternances vocàliques (í-e, ú-o) només romanen en el PI.

Recordatori

La normativa gramatical no reconeix la !exió velaritzada dels verbs de la IIIa conjugació, tret dels verbs: obrir (òbric), omplir (òmplic), eixir (isc) i derivats.


IIa IIIa

batretémer

beure

servir

sentircosirllegir

Ia

llig > llegixc




LLEGIR (en la !exió pura)










LLEGIR (recordem les alternances í - e)







llegiscllegeixesllegeixllegimllegiullegeixen



LLEGIR (en la !exió amb l’increment -eix, amb l’ortogra"a de moda)



llegiscallegisquesllegiscallegimllegiullegisquen


--llegeixllegiscallegimllegiullegisquen


Observeu com desapareixen les alternances vocàliques (í-e, ú-o).

tendència a eliminar les classes menors

IIa IIIa

batretémer

beure

servir

sentircosirllegir

Ia


llig > llegixc

perd > perc

bat > batiscbatem > batim

vaigvasvaanemaneuvan

anavaanavesanavaanàvemanàveuanaven

aníanaresanàanàremanàreuanaren

ANAR

aniréaniràsaniràaniremanireuaniran

aniriaaniriesaniriaaniríemaniríeuanirien

vajavagesvajaanemaneuvagen

anara / anésanares / anessesanara / anésanàrem / anéssemanàreu / anésseuanaren / anessen

--vésvajaanemaneuvagen

anaranantanat, anada

esticestàsestàestemesteuestan

estavaestavesestavaestàvemestàveuestaven

estiguíestigueresestiguéestiguéremestiguéreuestigueren

ESTAR

estaréestaràsestaràestaremestareuestaran

estariaestariesestariaestaríemestaríeuestarien

estigaestiguesestigaestiguemestigueuestiguen

estiguera / -ésestigueres / -essesestiguera / -ésestiguérem / -éssemestiguéreu / -ésseuestigueren / -essen

--estigues / està-teestigaestiguem / estem-nosestigueu / esteu-vosestiguen

estarestantestat, estada


estavaestavesestavaestàvemestàveuestaven

estiguíestigueresestiguéestiguéremestiguéreuestigueren

ESTAR

estaréestaràsestaràestaremestareuestaran

estariaestariesestariaestaríemestaríeuestarien


estiguera / -ésestigueres / -essesestiguera / -ésestiguérem / -éssemestiguéreu / -ésseuestigueren / -essen


estarestantestat, estada

comentaris sobre alguns imperatius

Imperatiu model

PI


Imp

--cantacantecantemcanteucanten

PS


canta! no cantes!canteu! no canteu!

Imperatiu model

PI


Imp


PS


dorm! no dormes!dormiu! no dormiu!

Imperatiu molt peculiar

PI


Imp


PS


estigues! està-te! no estigues!estigueu! esteu-vos! no estigueu!

Imperatiu especial

PI

dicdiusdiudiemdieudiuen

Imp

--digues / dis-medigadiguemdigueudiguen

PS

digadiguesdigadiguemdigueudiguen

X

digues! dis-me! no digues!digueu! no digueu!

Imperatiu

PI

tinctenstétenimteniutenen

Imp

--tin / tinguestingatinguemteniu / tingueutinguen

PS

tingatinguestingatinguemtingueutinguen

tin! tingues! no tingues!teniu! tingueu! no tingueu!

Imperatiu

PI

òbricobrisobriobrimobriuobrin

Imp

--obriòbrigaobriguemobriuòbriguen

PS

òbrigaòbriguesòbrigaobriguemobrigueuòbriguen

obri! no òbrigues!obriu! no obrigueu!

Imperatiu

PI

vencvensvenvenemveneuvenen

Imp

--venvengavenguemveneuvenguen

PS

vengavenguesvengavenguemvengueuvenguen

ven! no vengues!veneu! no vengueu!

Imperatiu

PI

escricescriusescriuescrivimescriviuescriuen

Imp

--escriuescrigaescriguemescriviuescriguen

PS

escrigaescriguesescrigaescriguemescrigueuescriguen

" dels comentaris sobre alguns imperatius

escriu! no escrigues!escriviu! no escrigueu!

faig / façfasfafemfeufan

feiafeiesfeiaféiemféieufeien

"uferesféuféremféreuferen

FER

faréfaràsfaràfaremfareufaran

fariafariesfariafaríemfaríeufarien

façafacesfaçafemfeufacen

fera / fesferes / fessesfera / fesférem / féssemféreu / fésseuferen / fessen

--fesfaçafemfeufacen

ferfentfet, feta

sócets / ereséssomsousón

eraereseraéreméreueren

fui / fonforesfoufóremfóreuforen

SER

seréseràsseràseremsereuseran

seria / fóra series / etc.seriaseríemseríeuserien

sigasiguessigasiguemsigueusiguen

fóra / fosfores / fossesfóra / fosfórem / fóssemfóreu / fósseuforen / fossen

--siguessigasiguemsigueusiguen

ser / ésser / essersentsigut, siguda(estat, estada)

he / haighashahemheuhan

haviahavieshaviahavíemhavíeuhavíen

haguíhaguereshaguéhaguéremhaguéreuhagueren

HAVER

hauréhauràshauràhauremhaureuhauran

hauriahaurieshauriahauríemhauríeuhaurien

hajahageshajahàgemhàgeuhagen

haguera / -éshagueres / -esseshaguera / -éshaguérem / -éssemhaguéreu / -ésseuhagueren / -essen

--hageshajahàgemhàgeuhagen

haverhaventhagut, haguda

hachaushauhavemhaveuhauen

haviahavieshaviahavíemhavíeuhavíen

haguíhaguereshaguéhaguéremhaguéreuhagueren

HAURE

hauréhauràshauràhauremhaureuhauran

hauriahaurieshauriahauríemhauríeuhaurien

hagahagueshagahaguemhagueuhaguen

haguera / -éshagueres / -esseshaguera / -éshaguérem / -éssemhaguéreu / -ésseuhagueren / -essen

--hauhagahaguemhaveu / hagueuhaguen

haurehaventhagut, haguda

capcapscapcabemcabeucaben

cabiacabiescabiacabíemcabíeucabien

cabícaberescabécabéremcabéreucaberen

CABRE

cabrécabràscabràcabremcabreucabran

cabriacabriescabriacabríemcabríeucabrien

càpia / càpigacàpies / càpiguescàpia / càpigacapiem / capiguemcapieu / capigueucàpien / càpiguen

cabera / -éscaberes / -essescabera / -éscabérem / -éssemcabéreu / -ésseucaberen / -essen

--capcàpia / càpigacapiem / capiguemcapieucapien / càpiguen

cabre / cabercabentcabut, cabuda

sésapssapsabemsabeusaben

sabiasabiessabiasabíemsabíeusabíem

sabísaberessabésabéremsabéreusaberen

SABER

sabrésabràssabràsabremsabreusabran

sabriasabriessabriasabríemsabríeusabrien

sàpia / sàpigasàpies / sàpiguessàpia / sàpigasapiem / sapiguemsapieu / sapigueusàpien /sàpiguen

sabera / -éssaberes / -essessabera / -éssabérem / -éssemsabéreu / -ésseusaberen / -essen

--sàpies / sàpiguessàpia / sàpigasapiem / sapiguemsapieu / sapigueusàpien / sàpiguen

sabersabentsabut, sabuda

VOLER

vullc / vullvolsvolvolemvoleuvolen





vullga / vulgavullgues / vulguesvullga / vulgavullguem / vulguemvullgueu / vulgueuvullguen / vulguen


--vullgues / vulguesvullga / vulgavullguem / vulguemvullgueu / vulgueuvullguen / vulguen


pucpotspotpodempodeupoden

podiapodiespodiapodíempodíeupodien

poguípoguerespoguépoguérempoguéreupogueren

PODER

podrépodràspodràpodrempodreupodran

podriapodriespodriapodríempodríeupodrien

pugapuguespugapuguempugueupuguen

poguera / -éspogueres / -essespoguera / -éspoguérem / -éssempoguéreu / -ésseupogueren / -essen

--puguespugapuguempugueupuguen

poderpodentpogut, poguda

VINDRE/VENIR

vincvénsvevenimveniuvénen

veniaveniesveniaveníemveníeuvenien

vinguívingueresvinguévinguéremvinguéreuvingueren

vendrévendràsvendràvendremvendreuvendran

vendriavendriesvendriavendríemvendríeuvendrien

vingavinguesvingavinguemvingueuvinguen

vinguera / -ésvingueres / -essesvinguera / -ésvinguérem / -éssemvinguéreu / -ésseuvingueren / -essen

--vinevingavinguemveniuvinguen

vindre / venirvenintvingut, vinguda

VEURE

veigveusveuveem / veiemveeu / veieuveuen

veiaveiesveiavéiemvéieuveien

viuveresvéuvéremvéreuveren

veuréveuràsveuràveuremveureuveuran

veuriaveuriesveuriaveuríemveuríeuveurien

vejavegesvejavegemvegeuvegen

vera / -ésveres / -essesvera / -ésvérem / -éssemvéreu / -ésseuveren / -essen

--veu / veges / vesvejavegemveeu / veieu / vegeuvegen

veureveent / veientvist, vista

viscviusviuvivimviviuviuen

viviaviviesviviavivíemvivíeuvivien

visquívisqueresvisquévisquéremvisquéreuvisqueren

VIURE

viuréviuràsviuràviuremviureuviuran

viuriaviuriesviuriaviuríemviuríeuviurien

viscavisquesviscavisquemvisqueuvisquen

visquera / -ésvisqueres / -essesvisquera / -ésvisquérem / -éssemvisquéreu / -ésseuvisqueren / -essen

--viuviscavisquemviviuvisquen

viurevivintviscut, viscuda

TINDRE/TENIR

tinctenstétenimteniutenen

teniateniesteniateníemteníeutenien

tinguítinguerestinguétinguéremtinguéreutingueren

tindrétindràstindràtindremtindreutindran

tindriatindriestindriatindríemtindríeutindrien

tingatinguestingatinguemtingueutinguen

tinguera / -éstingueres / -essestinguera / -éstinguérem / -éssemtinguéreu / -ésseutingueren / -essen

--tin / tinguestingatinguemteniu / tingueutinguen

tindre / tenirteninttingut, tinguda

escricescriusescriuescrivimescriviuescriuen

escriviaescriviesescriviaescrivíemescrivíeuescrivien

escriguí / (escriví)escrigueres / ...escriguéescriguéremescriguéreuescrigueren

ESCRIURE

escriuréescriuràsescriuràescriuremescriureuescriuran

escriuriaescriuriesescriuriaescriuríemescriuríeuescriurien

escrigaescriguesescrigaescriguemescrigueuescriguen

escriguera / -ésescrigueres / -essesescriguera / -ésescriguérem / -éssemescriguéreu / -ésseuescrigueren / -essen

(escrivira / escrivís)...

--escriuescrigaescriguemescriviuescriguen

escriureescrivintescrit, escrita

CRÉIXER

cresccreixescreixcreixemcreixeucreixen

creixiacreixiescreixiacreixíemcreixíeucreixien

cresquícresquerescresquécresquéremcresquéreucresqueren

creixerécreixeràscreixeràcreixeremcreixereucreixeran

creixeriacreixeriescreixeriacreixeríemcreixeríeucreixerien

crescacresquescrescacresquemcresqueucresquen

cresquera / -éscresqueres / -essescresquera / -éscresquérem / -éssemcresquéreu / -ésseucresqueren / -essen

--creixcrescacresquemcreixeucresquen

créixercreixentcrescut, crescuda

PARÉIXER

parecpareixespareixpareixempareixeupareixen

pareixiapareixiespareixiapareixíempareixíeupareixien

pareguípareguerespareguépareguérempareguéreuparegueren

pareixerépareixeràspareixeràpareixerempareixereupareixeran

pareixeriapareixeriespareixeriapareixeríempareixeríeupareixerien

paregapareguesparegapareguemparegueupareguen

pareguera / -ésparegueres / -essespareguera / -éspareguérem / -éssempareguéreu / -ésseuparegueren / -essen

--pareixparegapareguempareixeupareguen

paréixerpareixentparegut, pareguda

Pareu molta atenció a les semblances i diferències entre créixer i paréixer.

EIXIR

iscixesixeiximeixiuixen


isquíisqueresisquéisquéremisquéreuisqueren

isca isques isca isquem isqueu isquen

isquera isqueres isquera isquérem isquéreu isqueren

--ixiscaisquemeixiuisquen




Eixir alterna, en part, entre í-e com renyir, o com cosir entre ú-o.

en la 2a conjugació

pertànyer (*pertenéixer)

de la 2a cap a la 3a

batre (a, com, de, re) (-batir) -cebre (aper, con, de, per) (-cibir) cloure (con, ex, in, re) (-cluir) córrer (con, dis, es, in, o, re, trans) (-currir) fondre (con, di, in, re) (-fundir) metre (ad, e, o, per, re, trans) (-mitir) prémer (es) (ex-primir)

comprimir, oprimir, reprimir rompre (inter, ir, pro) (-rumpir)

re!exió

batre > *batir (per castellanisme?) *bateix, *batim

dependre > *dependir (això no pot ser castellanisme) *dependeix, *dependim

verbs derivats d’adj i noms

barat > abaratir clar > aclarir covard > acovardir mans > amansir tendre > entendrir tèrbol > enterbolir

fúria > enfurir terror > aterrir

verbs i pronoms

Que cau, que cau!

S’ha mort Pere. S’ha mort Maria. Morir - mort morta Matar - matat matada - mort morta Pere ha mort una aranya. L’han mort, l’han morta.

11. la exió del verbsifre/llengua2/l2apunts/11.pdf · - alternances vocàliques en verbs de la 3a...

Documents