administració local - barcelona...ciliat a l avinguda litoral, nœmero 30. relació d ordenances,...

BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Administració Local

12 / 12 / 2002 Núm. 297 / Pàg. 21

Barcelona

EDICTE

Es fa saber:Primer. - Pel present edicte es notifica a les

persones que es relacionen a continuació,que inclou els expedients compresos entre el2002-5002011 i 2002-5002011, ambdósinclosos, les resolucions desestimatòries delsrecursos interposats contra les sancions queels han estat imposades com a infractors deles Ordenances municipals, ja que no shanpogut practicar directament, malgrat haver-seintentat individualment.

Contra aquesta resolució que esgota la viaadministrativa els interessats podran interpo-sar recurs contenciós administratiu, en el ter-mini de dos mesos, davant dels Jutjats delContenciós Administratiu de Barcelona o dela circumscripció en que el recurrent tingui laseva adreça.

Segon. - Qualsevol de les persones rela-cionades anteriorment podrà fer efectiva lamulta a lInstitut Municipal dHisenda, domi-ciliat a lAvinguda Litoral, número 30.Relació dOrdenances, Lleis i Reglamentsque poden aparèixer al següent llistat

LEAE: Llei 10/90 Policia Espectacles.OECP: Establim. Concurrència Pública.OMA: Ordenança del Medi Ambient

Urbà.OPU: Ordenança del Paisatge Urbà de

Barcelona.OUVP: Ús Vies i Espais Públics.LGOP: Llei 10/99 sobre Gossos Perillosos.OEP: Venda Articles Pirotècnia.OME: Metropolitanes dEdificació.ORME: Rehabilitació i Mill. Eixample.

MATRICULA§ #PRECEPTE§ 258.2A#ORDENANÇA§ OMA#LLOC DELS FETS§ TRAV GRACIA, 0431#DATA§ 30-04-02#HORA§ 23.25#COGNOMS I NOM§ FERRE*PLAZA FRANCESC X#IMPORT§ 120,20#

Barcelona, 3, de desembre de 2002.El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès.

022002023801A

Barcelona

ANUNCI DINFORMACIÓ PÚBLICA

Exp. núm. 01PC876El Plenari del Consell Municipal, en sessió

celebrada el 22 de novembre de 2002,adoptà el següent acord:

Aprovar el Text refós de lOrdenança deRehabilitació i Millora de lEixample, dini-ciativa municipal, amb les modificacions aquè fa referència linforme de la DirecciódActuació Urbanística que a efectes de moti-vació sincorpora a la present resolució; iresoldre les al·legacions presentades en eltràmit dinformació pública del Text Refóspel senyor Enric Reyna Martínez, en repre-

sentació de la entitat Associació de Promo-tors Constructors i Constructors dEdificis deBarcelona i Província (APCE), de conformitatamb linforme de valoració de les al·lega-cions que consta a lexpedient i es dóna perreproduït.

Contra aquest acord que és definitiu en viaadministrativa, es pot interposar recurs con-tenciós administratiu davant la Sala del Con-tenciós Administratiu del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya en el termini de dosmesos a comptar des del dia següent a aques-ta publicació. No obstant, sen pot interposarqualsevol altre recurs que es consideri conve-nient.

NORMATIVA DEL TEXT REFÓS DELORDENANÇA DE REHABILITACIÓ IMILLORA DE LEIXAMPLE

CONJUNT ESPECIAL DE LEIXAMPLE DEBARCELONA

SECCIÓ 1ª DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Àmbit daplicacióEl Conjunt Especial de lEixample comprèn

làrea que, coincident amb el traçat històricde lEixample, conté com a patrimoni històrici urbanístic una trama urbana comuna, confi-gurada per lalineació de ledificació al carreri per lesponjament interior característic delspatis dilla. Lesmentat Conjunt està delimi-tat(començant des de la plaça FrancescMacià) per lavinguda de la Diagonal, passeigde Gràcia (Jardinets de Gràcia), carrer deCòrsega, carrer Bailen, Trav. de Gràcia,carrer Cartagena, carrer de Sant Antoni MariaClaret, passeig de Maragall, carrer de Còrse-ga, carrer de la Independència, carrer deValència, carrer de La Corunya, carrer delConsell de Cent, carrer de Castillejos, carre-tera de Ribes, carrer de la Marina, carrer ipasseig de Pujades, passeig de Lluís Com-panys, carrer de Trafalgar, plaça dUrquinao-na, carrer de Fontanella, plaça de Catalunya,carrer de Pelai, plaça de la Universitat, rondade Sant Antoni, ronda de Sant Pau, avingudadel Paral·lel, carrer de Tarragona i avingudade Josep Tarradellas.Article 2

Qualificació 13 EixampleDe conformitat amb la Modificació pun-

tual de les normes urbanístiques del Plageneral metropolità per a ladequació delrègim urbanístic del conjunt especial de lEi-xample: creació de la qualificació 13 Eixam-ple, la qualificació 13 Eixample (clau 13E)substitueix la qualificació de Zona de densifi-cació urbana (clau 13) en aquest àmbit.

La zona 13 Eixample (clau 13E) es defineixcom una subzona de la Zona de densificacióurbana (clau 13) i es regula en tot allò noprevist, per aquest Text Refós i per les Nor-mes Urbanístiques del PGM aplicables a leszones de densificació urbana intensiva.

El límit definit per al Conjunt Especial de

lEixample se situa a leix dels carrers. Aixòno obstant, a lavinguda de la Diagonal, pas-seig de Gràcia, passeig de Carles I, carrer deTrafalgar (entre Urquinaona i Ortigosa), plaçadUrquinaona, carrer de Fontanella, plaça deCatalunya, carrer de Pelai, plaça de la Uni-versitat, ronda de Sant Antoni i ronda de SantPau, shi inclouen ambdues façanes fins a laprofunditat edificable o edificada, tot i queno li resulta daplicació la normativa relativaal 13 Eixample.

Sadjunta, com a Annex I, un plànol dedelimitació del Conjunt Especial de lEixam-ple i de làmbit qualificat com a 13E.

Dintre daquest Conjunt Especial de lEi-xample de Barcelona es distingeix el Sectorde Conservació. Sadjunta, com a Annex II,un plànol de delimitació.

SECCIÓ 2ª REGULACIÓ DE LES ACTUACIONS EN ELCONJUNT ESPECIAL DE LEIXAMPLE

Article 3

Intervencions en el Conjunt EspecialEn el Conjunt Especial de lEixample,

podran portar-se a terme tot tipus dinterven-cions arquitectòniques, preferentment respec-tant les traces compositives de façana carac-terístiques de lEixample Cerdà especificadesen lArticle23. En el tractament dacabat deles façanes sutilitzaran preferentment elsmaterials, textures i colors propis de lEixam-ple Cerdà, establerts en el Projecte del Plade Color de Barcelona. Les intervencionsseran dacord amb el planejament urbanísticvigent i les seves Normes i Ordenances gene-rals i amb subjecció a les regles que assenya-len en aquesta Ordenança, sense perjudicique, prèvia laprovació de linstrumenturbanístic adequat, es puguin adoptar solu-cions diferents a les reglades, sempre con-gruents amb els fins generals daquesta Orde-nança.Article 4

AprofitamentCap edifici, pel que fa referència al cos

principal, edificat a tota alçada, no podràtenir com a resultat de laplicació daquestaOrdenança, un sostre, un nombre de planteso un nombre dhabitatges superior al definitpel planejament vigent.Article 5

Alineació de vial: reculades, cossos ielements sortints

De les reculades definides a larticle 244.1de les NN.UU. sols sadmeten les modalitatsde reculades en plantes pis i reculada enplantes pis junt a la mitgera, quan amb aixòsobtingui una millor integració amb els edifi-cis de lentorn. No sadmeten els cossos sor-tints oberts sobreposats als cossos sortintstancats.

Només es permetrà la col·locació de mar-quesina a la planta baixa quan el local ocupila totalitat de la planta baixa i es destini acinema, hotel o teatre. Pel seu disseny, mate-rials, proporcions i transparència la marque-



12 / 12 / 2002Núm. 297 / Pàg. 22

sina sintegrarà en la composició de ledificisense desfigurar la seva imatge ni ocultar ele-ments decoratius ni estructurals.

Sobre o des de les façanes dels edifici nopodran disposar-se més elements publicitarisque els permesos de lOrdenança dels usosdel Paisatge Urbà. En qualsevol cas no sad-meten rètols sortints respecte al pla de lafaçana.

Resten prohibits els aparadors avançatssobre la via pública i les terrasses tancadesadossades als edificis.

Per a la col·locació de tendals, rètols, ele-ments publicitaris i decoratius a les façanes,les intervencions sajustaran a les ordenancesespecífiques en la matèria com lOrdenançadels usos del paisatge Urbà, i el disposat alArticle 95.2 de les Ordenances Metropolita-nes dEdificació.Article 6

Planta baixaLa façana de la planta baixa tindrà tracta-

ment pla i les seves obertures tindran unacomposició ordenada en relació amb els rit-mes compositius que adopta la façana delcos superior. No sautoritza la construcció detancaments reculats en planta baixa quedonin lloc a façanes porticades o soportals enla seva alineació, als quals es refereix larticle244.6 de les NN.UU. Els pilastrons adjacentsa les mitgeres no seran inferiors a la distànciamínima de la resta de plantes, i en cap casinferior a 1m.Article 7

Façana mínimaLa mínima amplada de façana permesa

serà de 8 metres, excepte en les situacionsexistents amb construccions laterals consoli-dades que impedeixen arribar a lesmentatvalor, per a les quals el mínim es reduirà a4,5 metres. En aquests casos, la façana esresoldrà amb tractament pla, sense cossossortints. A aquests efectes sentén per edifica-ció consolidada, aquella que superi la meitatde les plantes permeses pel planejamentvigent.

La reducció admesa quan les construc-cions laterals estan consolidades, es faràextensiva a les situacions en que les edifica-cions veïnes, tot i no tenir la consideració deconsolidades, es trobin en parcel·les dam-plada i fondària iguals o superiors a les míni-mes (8m), i presentin un grau de conservaciói utilització tal, que no faci previsible la sevasubstitució a curt termini.Article 8

Fondària mínima edificableLes parcel·les situades entre edificacions

consolidades amb fondària mitjana inferior a8m. seran edificables a lalçada màximacorresponent a lamplada del carrer per tal decompletar els buits de ledificació. Aquestesedificacions podran destinar-se als usosadmesos en la zona.Article 9

Delimitació i règim de lespai lliure interiordilla

1. Constitueixen lespai central dels inte-riors dilla les parts de les finques situades auna distància de les alineacions dels vialssuperior a una vegada i mitja la profunditatedificable.

2. En aquelles illes on la profunditat edifi-cable resultant de laplicació de larticle 242de les Normes Urbanístiques del Pla GeneralMetropolità sigui igual o superior a 20metres, i no tinguin passatges, lespai centralde linterior dilla, delimitat dacord amb la-partat anterior, no és edificable i ha de serdestinat a espai enjardinat de titularitat priva-da. Els terrenys i edificacions situats en les-pai central de linterior dilla qualificats coma sistemes o equipaments comunitaris mante-nen el seu règim específic previst a les Nor-mes Urbanístiques i, per tant, no sels aplicael règim dels espais centrals de linterior di-lla de la Zona 13E.

Es tolerarà que pugui ocupar-se part delsubsòl daquest espai enjardinat per establirun pas de comunicació entre els edificis delilla situats en diferents fronts de la mateixa,sempre que això no suposi la destrucció delsjardins o arbrat existents i que la seva superfí-cie quedi enjardinada, exigint-se, a aquestsefectes, un gruix mínim de terres sobre el for-jat o volta de 2 metres. Lamplada del passerà el mínim funcional necessari, sense queen cap cas sigui superior a 7,50 metres.

Sautoritzen, també, les escales calades decomunicació entre la planta primera i elsterrats de les plantes baixes, així com entreaquestes i lespai enjardinat de linterior delilla.

3. Lespai central de linterior dilla shauràdadequar al règim previst en lapartat ante-rior sempre que es realitzin intervencionsglobals en el conjunt de ledificació principalque comportin:

a) Increment de volum o sostre. Tanma-teix, sexclouen de laplicació daquest pre-cepte aquells increments que tinguin perobjecte únicament la instal·lació dels ele-ments tècnics dels serveis comuns.

b) Increment del nombre de departamentso unitats funcionals anteriorment existents.

c) Redistribució general despais.d) Canvi dús de ledifici.e) Substitució de ledifici, encara que es

mantingui la façana o algun altre elementestructural.

Lexecució simultània o successiva daltresobres de reforma o rehabilitació de grau altque tinguin un cost igual o superior al 50 percent del valor duna construcció de novaplanta de característiques similars i amb lamateixa superfície que ledificació existent,en edificis que tenen un sostre o volum supe-rior al que sautoritzaria en cas de nova cons-trucció comportarà, així mateix, lobligaciódadequar lespai central de linterior dilla alrègim previst a lapartat 2.

4. Sexceptuen de lobligació dajustar-se alordenació dels espais centrals de linteriordilla de la Zona 13E aquelles edificacions

incloses en el Pla Especial de Protecció delPatrimoni, que es trobin construïdes dintre delespai lliure dinterior dilla, sempre que lapart que ocupa aquest espai reuneixi elsvalors que motiven la protecció.Article 10

Règim transitori dels edificis i activitats enlespai central dinterior dilla

1. Les construccions i activitats existentsque ocupen totalment o parcialment lespaicentral de linterior dilla es consideren ensituació de disconformitat amb lordenació.

2. No es podran autoritzar en cap cas aug-ments de volum, ni instal·lacions, badalots oaltres elements similars.Article 11

Actuacions per a la creació despais lliuresinteriors dilla de titularitat pública

En làmbit qualificat 13 Eixample, espodran promoure Plans de Millora Urbana,amb la finalitat de possibilitar la creació des-pais lliures interiors dilla enjardinats de titu-laritat i destí públic. Aquests Plans podran, amés, incloure qualsevol dels objectius previs-tos a larticle 324 de les Normes Urbanísti-ques o dels establerts per a aquests tipusdinstruments de planejament per la legisla-ció urbanística.

1. Els indicats Plans tindran com a àmbitde referència mínim lilla, si bé dacord ambles preexistències, característiques concretes ifuncionalitat de lactuació a desenvolupar, espodran delimitar àmbits dactuació desuperfície inferior, degudament justificats.

2. Els Plans de Millora Urbana podranésser diniciativa pública o privada. En aquestúltim supòsit, serà necessari que el Pla Espe-cial de Reforma Interior prevegi els mecanis-mes de gestió que garanteixin la cessió gra-tuïta a lAjuntament de lespai lliure interiordilla i els seus accessos.Article 12

Plans de Millora Urbana per a lobtenciódespai lliure interior dilla públic

1. Els Plans de Millora Urbana delimitaranlespai lliure interior de lilla i els seus acces-sos, que seran de titularitat pública. Lespailliure interior dilla podrà abastar un àmbitinferior o superior al previst a larticle 8, da-cord amb les característiques i viabilitat de-xecució de lactuació.

2. Els espais lliures interiors dilla que esdelimitin pels Plans de Millora Urbana esqualificaran com a sistema local despais lliu-res dinterior dilla a lEixample (6E). Aquestaqualificació també sestendrà als accessosnecessaris per a accedir-hi, si bé amb lespeculiaritats que deriven de la seva funciona-litat específica. Els sistemes 6E es regiran perles disposicions daquestes Normes i, en totallò que no estigui previst, sels aplicarà laregulació establerta per als sistemes localsdespais lliures, jardí urbà (6).

3. A lespai interior dilla només es perme-tran els usos públics i col·lectius que estiguinespecíficament previstos als Plans de Millora



12 / 12 / 2002 Núm. 297 / Pàg. 23

Urbana i siguin compatibles amb el seu destídespai lliure, sens perjudici dallò que esta-bleix larticle 14.Article 13

Execució dels Plans de Millora Urbana1. Els Plans de Millora Urbana concretaran

els instruments de gestió que permetin lob-tenció, per part de lAjuntament, dels espaislliures dinterior dilla i del sòl necessari per agarantir laccés.

2. Per tal de facilitar la gestió urbanística,els Plans de Millora Urbana podran preveurela cessió gratuïta dels espais lliures interiordilla, mitjançant qualsevol dels instrumentsestablerts a la legislació urbanística per agarantir la distribució dels beneficis i càrre-gues derivats del planejament i, en particular,la reparcel·lació discontínua de parcel·lesurbanes, en els termes que preveu larticle 73de la Carta Municipal de Barcelona.

3. En els supòsits en què, en delimitar les-pai lliure interior dilla, resulti afectat sòl alqual el planejament urbanístic atribueixiaprofitament urbanístic, lobtenció del sòl perpart de lAdministració comportarà la trans-ferència de laprofitament corresponent alPatrimoni Municipal dUrbanisme, segonsestableix larticle 74.1 de la Carta Municipalde Barcelona. En aquests casos, el Pla deMillora Urbana regularà, dacord amb larti-cle 73 de la Carta municipal, la transferènciadel sostre edificable i en aquest instrument deplanejament shaurà de justificar lorigen i,per tant, la procedència del mateix, lequi-valència entre els aprofitaments i el controldel procediment de la transferència. En totcas, la transferència resta limitada al que pre-veu larticle 11 de les Normes Urbanístiquesdel Pla General Metropolità.Article 14

Règim urbanístic del subsòl dels espaislliures interiors dilla

1. Els Plans de Millora Urbana concretaranels usos admesos en el subsòl de lespai lliureinterior dilla. A aquests efectes, es podrà pre-veure, a més de lús daparcament, els usospropis de les zones de densificació urbanaque siguin adequats al subsòl i a lentorn. Encap cas sadmetran en el subsòl els usos resi-dencials.

2. Els usos autoritzats en el subsòl es regi-ran per les condicions urbanístiques quedetermini el Pla de Millora Urbana i, en allòque no estigui expressament previst, pelCapítol 3r Règim dels usos i usos per zonesdel Títol IV de les Normes urbanístiques delPGM.

3. Dacord amb allò que estableixin elsPlans de Millora Urbana, els usos del subsòlpodran tenir la consideració daprofitamentlucratiu de titularitat privada, als efectes de ladistribució dels beneficis i càrregues derivatsdel planejament.

4. Els usos previstos en el subsòl hauran depermetre lenjardinament de lespai lliureinterior dilla.Article 15

Usos1. Els establiments dhosteleria de les clas-

ses C1 (restauració begudes) i C2 (restauraciómixta menor) definits a lOrdenança desta-bliments de concurrència pública sadmetenamb una densitat de 5 unitats per hectàrea.

Estaran inclosos en aquesta limitació lespastisseries, xarcuteries, cellers, gelateries,granges, forns i establiments similars ambactivitats complementàries de degustació.

2. Hauran de situar-se a una distànciamínima de 400 metres entre sí els següentsestabliments:

15.2.a) Els establiments de màquinesrecreatives i bingos.

15.2.b) Els locals de planta baixa o daccésdirecte per la via pública, destinats a localson sexerceix la prostitució i activitats des-pectacles, venda de productes i prestació deserveis, de tipus eròtic o pornogràfic, comsaunes-relax, massatges relax, sex-shops,peep-show, espectacles de show girls/boys,clubs, i altres de característiques anàlogues.

3. Els següents establiments només podraninstal·lar-se en carrers de més de 25 metresdamplada i a una distància mínima de 400metres en relació a qualsevol altre de la clas-se f dels compresos en aquest apartat:

15.3.a) Bars musicals.15.3.b) Discoteques.15.3.c) Sales de ball.15.3.d) Sales de festa.15.3.e) Cafès-Teatre i Cafè-cantant.Aquestes definicions corresponen al decret

239/1999, de 31 dagost.Els criteris per a la definició de lample de

vial son els assenyalats en lannex Gràficexplicatiu (1).

4. La distància de 400 metres entre elsestabliments relacionats en els apartats 2 i 3anteriors és entre el local pel qual se sol·licitallicència i qualsevol altre que exerceixi lesactivitats relacionades en els dos apartats.

Els establiments relacionats en els apartats2 i 3 anteriors, tampoc poden situar-se a unadistància inferior a 100 metres de centresdocents en els que simparteixin ensenya-ments del règim general del sistema educatiu,en qualsevol dels seus nivells i cicles, aixícom locals quan la naturalesa de la seva acti-vitat suposi lafluència de menors dedat, lesseus institucionals, els hospitals i clíniquesamb internament i residències assistides.

5. Per al càlcul de la densitat en cada casen considerarà el punt mig del front del localde nova activitat com el centre geomètricduna hectàrea disposada segons la directriude lEixample i es comptabilitzaran tots elslocals amb aquesta activitat que tinguinaccés totalment o parcial dins aquest períme-tre. Gràfic explicatiu (2).

Per a lamidament de distàncies sestarà alque determina larticle 28 de lOrdenançadEstabliment de Concurrència Pública i algràfic que sacompanya com a annex Gràficexplicatiu (3).

6. Aquestes determinacions saplicaranexclusivament dins làmbit territorial corres-ponent al Districte de lEixample, si bé a

efectes de còmput de distàncies es tindran enconsideració i computaran els establimentsdefinits en els apartats 2 i 3, i els establimentsi els usos protegits (centres docents en elsque simparteixin ensenyaments del règimgeneral del sistema educatiu, en qualsevoldels seus nivells i cicles, així com locals quanla naturalesa de la seva activitat suposi la-fluència de menors dedat, les seus institucio-nals, els hospitals i clíniques amb interna-ment i residències assistides), situats als altresdistrictes contigus a lEixample.Article 16

PatisEl percentatge de patis del 12% que es

refereix larticle 235 de les Normes Urbanísti-ques del Pla General és aplicable indepen-dentment de lús a què es destini ledificació.Aquest 12% no es podrà situar ni comptabi-litzar de manera acumulada amb el pati inte-rior dilla, llevat dels casos contemplats alarticle 242.7 de les mateixes NN.UU. Sad-met, però, la possibilitat dacumular el 12%de patis de ventilació al pati dilla, quan ambaquesta solució es millorin les condicions deventilació i assolellament de les finques veï-nes.

Sempre que sigui possible, els patis deventilació i il·luminació en les noves cons-truccions es faran coincidir amb els patis amitgera que presentin les edificacions veïnes.

En qualsevol cas, quan una edificació denova planta interfereixi en la ventilació iil·luminació dhabitatges de les finques veï-nes que disposin duna única façana, caldràconsiderar:

Sha de preservar una distància lliure míni-ma de 6m en línia recta en front de les ober-tures de façana posteriors on ventilin estan-ces principals (estar-menjadors). El pati alque doni lloc restarà obert al menys per unacara en una longitud mínima de 3m al patidilla.

Quan es tracti destances no principals, ladistància es reduirà a 3m i el pati podrà sertancat.Article 17

Cossos dinstal·lacionsPer sobre de lalçada reguladora màxima o

de lalçada reguladora incrementada segonslarticle 21.2.3 i sense perjudici de lestablerta la Secció 3ª per al Sector de Conservacióde lEixample, tan sols es permetran els ele-ments tècnics de les instal·lacions que hagindanar necessàriament a lexterior i sempreque aquella correspongui a la de la fondàriaedificable. Aquests efectes, es considera quehan danar a lexterior: a) torres de recupera-ció dinstal·lacions daire condicionat, b) uni-tats exteriors de bombes de calor, c) unitatscondensadores dinstal·lacions partides dairecondicionat, d) cambres de màquines das-censors, e) calderes de calefacció central agas o dinstal·lació central daigua calentasanitària, f) ventiladors dextracció, g) antenesde T.V., h) dipòsits daigua contra incendis, i)altres que per les seves característiques



12 / 12 / 2002Núm. 297 / Pàg. 24

necessitin imprescindiblement de ventilacióde seguretat.

No sadmeten les instal·lacions en elsterrats o coberts de la planta baixa a linteriordilla.

Els cossos dinstal·lacions es disposarancom a mínim a 5 metres de distància de lesfaçanes, i sempre dins un perfil regulador queno ultrapassi un plànol que formi un pendentdel 30% amb el coronament de ledifici acadascuna de les façanes. La seva alçada esreduirà, en la mesura que sigui possible, i encap cas superarà els 3 m. Quan el pati inte-rior dilla sigui edificable, tan sols sadmetranels cossos dinstal·lacions si el volum da-quests sincorpora dins el perfil reguladordefinit pels paràmetres aplicables per a ledi-ficació i dins del perfil de ledificació exis-tent.

En tot cas, però, mai es considerarà com avolum consolidat el resultant dels cossosdinstal·lacions que se situïn fora els paràme-tres reguladors de ledificació de la zona. Le-liminació duna determinada instal·laciócomportarà la desaparició del volum cons-truït on es situava.

Les mateixes limitacions seran daplicacióals edificis consolidats amb alçada superior.Els perfils reguladors i distàncies seran elsprecisats en lapartat anterior si bé referits aledificació consolidada.

Els edificis disconformes que disposinduna superfície de sostre superior a la quecorrespondria dacord amb la normativavigent, que siguin objecte dobres de redistri-bució general o canvi dús, no podran incre-mentar el seu volum ni per a la ubicació dela maquinària pròpia de les instal·lacions.Aquestes shauran de situar dins del volumde ledifici o en els cossos existents a lacoberta que hauran dadaptar-se tant comsigui possible a les condicions assenyaladesen els apartats anteriors.

La realització de les obres de rehabilitaciódefinides a lArticle 8.3 i les que suposin lainstal·lació de nous cossos dinstal·lacions decost elevat, obligarà a ladaptació daquells idels elements tècnics de ledificació en gene-ral a les normes compositives definides, sem-pre que sigui tècnicament possible.Article 18

Passos dinstal·lacionsPer tal de garantir el pas de serveis en

qualsevol tipus dedifici nou que canviï lús oen aquell on es procedeixi a les obres derehabilitació o consolidació degudes a lArti-cle 8.3, de més de dues plantes i que no siguiresidencial unifamiliar, es disposarà per cada500 m2 de superfície edificada en planta pis,un pati de instal·lacions continu entre laplanta baixa i la coberta pel pas exclusiu da-questes, de 2 m2 de secció mínima i on espugui inscriure un cercle d1 m. de diàmetre,independentment que estigui dins els casoscontemplats a lapartat 1 de larticle 178 deles O.M.E. Lesmentat conducte serà accessi-ble des de qualsevol local en què es puguisubdividir la planta baixa i des despais

comuns de les plantes i es podrà comptabilit-zar dins el 12 per 100 de patis de laparcel·la.Article 19

Enderrocs1. Bona part del paisatge de lEixample és

degut a les característiques dels edificis cons-truïts segons Ordenances anteriors a les de1932 que tenen en comú molts elements for-mals i constructius i que constitueixen lano-menada arquitectura de replé, un delsvalors més característics del Conjunt Espe-cial. Per aquest motiu, i per impulsar el man-teniment del Paisatge Urbà, les façanes de lesedificacions anteriors a 1932 shan de mante-nir malgrat no estiguin protegides individual-ment o existeixi declaració de ruïna de ledi-fici. El manteniment de la façana comportarà,també, el manteniment del nivell dels forjatsal menys, en la franja de 3 m immediata a lafaçana. La Comissió Tècnica de Mantenimenti Millora de lEixample podrà autoritzar len-derroc daquelles façanes en les quals esdemostri la impossibilitat del seu manteni-ment degut a problemes estructurals o elsderivats dun programa en planta que, essentcoherent amb la tipologia de ledifici obliguia fortes modificacions de la façana que ladesvirtuïn.

2. En qualsevol cas, de forma prèvia a lademolició parcial o total de ledifici, serà pre-ceptiu latorgament de la llicència per a lanova construcció, i la llicència denderroc escondicionarà amb els compromisos conve-nients en cada cas per a assegurar el ritmenormal dels treballs de demolició, així comque entre el final de les obres denderroc i li-nici de les obres de nova construcció, notranscorri un període de temps superior a 4mesos.

Per tal de garantir la pervivència, rehabili-tació i ampliació de les façanes existents, aixícom per garantir els enderrocs i lajardina-ment que disposa la qualificació 13E, sesta-bleix per ambdós casos la constitució dunaval o dipòsit per un import equivalent a unacinquena part del valor estimat dexecució dela llicència, procedint-se a la sevacancel·lació o devolució dacord amb lesta-blert de forma general a lArticle 54 de lesOrdenances Metropolitanes dEdificació.

SECCIÓ 3ª SECTOR DE CONSERVACIÓ

Article 20

DelimitacióLa delimitació del Sector de Conservació

està definida per lavinguda Diagonal, pas-seig de Gràcia, carrer de Còrsega, passeig deSant Joan, carrer de Trafalgar, plaça dUrqui-naona, carrer de Fontanella, plaça de Cata-lunya, carrer de Pelai, plaça de la Universitat,ronda de Sant Antoni i carrer del ComtedUrgell, així com la prolongació de lavingu-da de la Diagonal fins a la plaça de les Glò-ries Catalanes, la de la Gran Via de les CortsCatalanes fins a la plaça dEspanya i la plaçade les Glòries Catalanes, la del passeig de

Gràcia fins al carrer Gran de Gràcia i laronda de Sant Pau fins a lavinguda delParal·lel. Aquest límit inclou ambdues faça-nes de les vies o places esmentades fins a laprofunditat edificada o edificable, excepte enel carrer de Còrsega entre el passeig de Grà-cia i el passeig de Sant Joan, i en el carrer deTrafalgar entre el carrer dOrtigosa i el pas-seig de Lluís Companys, on el límit se situa aleix del carrer, quedant exclosa la façanaexterior.Article 21

Alçada reguladora

1. Actuacions de nova plantaMalgrat que el nombre de plantes i lalça-

da reguladora seran les que determini el pla-nejament vigent per a cada finca, es podràsuperar aquesta fins a 2,25 m. per tal de fercornisa o harmonitzar lalçada de les plantesamb els edificis adjacents, sempre queaquests siguin anteriors a lany 1932 i quelincrement no suposi augmentar el nombrede plantes, ni lalçada de la planta baixa deledifici.2. Actuacions de comporten un augment devolum en alçada

A efectes del càlcul de lA.R.M., sen-tendrà que una façana forma cornisa ambuna altra façana confrontant, quan la diferèn-cia entre les seves alçades, mesurada sobre eldarrer forjat, sigui igual o inferior a 1,60 m,sempre que es tracti dedificis amb una alça-da mínima de planta baixa i quatre plantes.El concepte saplicarà independentment a lesfaçanes a carrer i a lespai lliure interior di-lla. Per determinar lalçada reguladora i elnombre de plantes, quan es tracti de remun-tar pisos sobre edificis existents, saplicaranles següents regles:

1a. El nombre màxim de plantes, comptantles existents i les afegides, no superarà elmàxim permès pel planejament vigent.

2a. A efectes del nombre de plantes, quanla planta baixa estigui desdoblada, però lacomposició de la façana respongui a unatipologia de planta baixa, es considerarà unasola planta quan el nivell intermig reuneixiles característiques daltell, és a dir, que for-min unitat física i funcional amb el local ubi-cat a la planta baixa i no tinguin accés inde-pendent des de lexterior i el forjat superiorno superi lalçada de 6 m.

3a. Quan els edificis adjacents tinguin unaalçada superior a la determinada pel planeja-ment vigent, es podrà incrementar lalçadade ledifici a remuntar fins arribar a la mitja-na de les alçades dels edificis adjacents. Les-mentat increment no serà mai superior a 2,25metres per damunt de lA.R.M. Quan laddi-ció duna nova planta superi lA.R.M. esta-blerta o la incrementada segons el paràgrafanterior, aquesta addició no podrà portar-se aterme als plans de façana i haurà de recular-se 3 metres dells. Quan es tracti de carrersamb una amplada superior a 20 m, laddicióes recularà del pla de façana un mínim de 5metres.



12 / 12 / 2002 Núm. 297 / Pàg. 25

4a. Quan la façana anterior o posteriorformi cornisa amb la adjacent, laddició de lanova planta no podrà efectuar-se al pla defaçana i haurà de recular-se 3 metres de cadauna de les que formin cornisa. Quan es tractide carrers amb una amplada superior a 20 m,laddició es recularà del pla de façana unmínim de 5 m. Si donés lloc a una segonaplanta endarrerida, la possibilitat de la sevaexecució es condicionarà a laprovació dunPla Especial que demostrés la seva integracióa lentorn.

5a. Lalçada dels pisos addicionats reuniràles següents condicions:

a) Sajustarà el ritme i progressió dalçadesdels pisos inferiors.

b) En cap cas no serà superior a la deldarrer pis, a menys que aquest sigui inferior a2,75 metres.

c) No serà superior a 3,05 metres, ni infe-rior a 2,75 metres, inclòs un dels forjats.

6a. Les addicions de nous pisos es realitza-ran sobre el darrer forjat, i no sobre la cober-ta o cambra de ventilació.3. Actuacions en Edificis Catalogats

Les actuacions en edificis catalogats saco-modaran a lestablert al Pla especial de pro-tecció del patrimoni arquitectònic de la ciutatde Barcelona en làmbit del districte de lEi-xample. Lalçada dels edificis de la zona quees trobin individualment catalogats, serà lareal de ledifici, sense perjudici dacomodar-se a lestablert, en el cas denderroc o deruïna total, no dolós o negligent.Article 22

Cobertes i coronaments1. Les cobertes dels edificis es construiran

en la modalitat de terrat i tan sols sadmetrancobertes inclinades o teulades, quan harmo-nitzin amb les confrontants. Les golfes resul-tants no seran habitables.

2. Les cobertes corresponents als pisosendarrerits, sols seran accessibles per al seumanteniment, permetent-shi a sobre elscoronaments perimetrals de façanes mitgeresi patis, amb una alçada màxima de 0.60metres; les xemeneies i conductes de ventila-ció; les claraboies i lluernes, i elements simi-lars als relacionats. Les restants instal·lacionsestaran incorporades dintre del volum delesmentat cos endarrerit.

3. Al pla de les façanes i sobre el forjat dela darrera planta, sols es permetran les bara-nes i els cims decoratius oberts i no ocupa-bles, sens perjudici dallò disposat a lArticle22.A.3.Article 23

Composició de façanesPer evitar problemes dintegració tipològi-

ca, amb gran repercussió a les façanes,només sautoritza lús daparcament en plan-tes baixa i subsòls. Els seus elements de tan-cament es situaran en la posició del murexterior, per tal de no desvirtuar el pla dali-neació de la façana.

A. Actuacions de nova planta.

1. Façanes anteriors o principals.a) Les façanes tindran un tractament pla,

generat per lalineació amb les seves tracescompositives preferentment simètriques. Nosadmeten, en conseqüència, cossos avançatso plans endarrerits diferents dels elementssortints regulats a lapartat d).

b) Es prohibeixen les façanes que acusinpreferentment lhoritzontalitat amb bandesllises, massisses en tota la seva longitud. Res-ten també prohibides les façanes cegues i lestotalment envidrades o murs cortina, llevatque es justifiquin raonadament respecte a lescondicions de lentorn.

c) Les obertures es disposaran compostespreferentment segons eixos de composicióvertical, mantenint-se, en general, un dominidel massís sobre el buit. Tindran una propor-ció mínima entre amplada i alçària de lordred1 x 1,5 i lample dels massissos i pilastresestarà proporcionat amb el dels forats. Esrecomana la utilització de persianes de lli-bret, o elements de disseny inspirats en lesmateixes, per tal daportar caràcter i dinamis-me a les façanes de lEixample.

d) Els voladissos, cossos i elements sortintsrespecte a lalineació de la façana tindran unvol màxim, amidat normalment al pla de lamateixa, d1 metre per als cossos oberts, id1,20 metres per als cossos tancats o semi-tancats, i en cap cas no serà superior al de laplanta immediatament inferior.

Predominaran els forats arquitectònicsamb balcó (cossos sortints oberts) sobre elsque tenen afegits elements envidrats tipus tri-buna o mirador.

Els cossos oberts només podran ocuparlamplada total de la façana, establerta a lar-ticle 230.I.3 de les NN.UU. del P.G.M., endues de les plantes pis, i en les plantes res-tants se separaran un mínim d1 metre entresi. Les baranes seran reixades, i el seu dissenyde composició predominantment vertical.

Els cossos sortints tancats o semitancats,com tribunes i miradors, hauran dentendrescom un volum sobreposat al pla de la façana,considerat com element singular i hauran decorrespondre al forat arquitectònic duna solasala o dormitori. La superfície daquests cos-sos sexclourà del còmput de superfíciecorresponent a la peça/habitació al qual esti-gui vinculada, als efectes de les condicionsmínimes dhabitabilitat. Als efectes de la sevasituació sobre la façana, sestarà al disposat alarticle 230.I.3 de les NN.UU. del P.G.M.,amb les excepcions de la planta primera ones podrà ocupar les dues terceres parts de laseva longitud i de la darrera planta immedia-ta a la cornisa on no sadmetran aquests cos-sos tancats o semitancats. Les tribunes serantotalment envidrades, sense paraments cecs,respondran a una composició deix vertical ien cap planta la seva amplada no serà infe-rior a 2,65 metres. La separació entre tribu-nes serà, com a mínim, de la mida del vol dela que sobresurti més.

Si la tribuna de la planta primera ocupamés dun terç de la longitud de la façana, nopodrà superposar-se verticalment la solució

general de tribunes sobre leix de simetria (estracta devitar laparició de T invertida).

Sadmeten tribunes de planta circular/poli-gonal centrades en les arestes del xamfrà iamb un vol màxim d1,40 metres.

Als cossos tancats o semitancats no elsserà daplicació lúltim paràgraf de larticle230.1.3 de les NNUU del PGM per tal devi-tar la generació dun nou pla de façana en lesplantes pis, desplaçant cap endavant el deter-minat per lalineació i trencant amb la conti-nuïtat del mateix.

No sadmet la superposició de cossos sor-tints oberts sobre cossos sortints tancats.

e) Sols sadmetrà la presència a la façanade forats de ventilació i il·luminació corres-ponents a sales i dormitoris.

f) El tractament dacabat de les façanes esrealitzarà mitjançant materials, textures icolors propis de lEixample de Cerdà, domi-nant la pedra de Montjuïc i/o lestuc dimita-ció, utilitzant alguna de les combinacionscromàtiques establertes a partir del projectedel pla de color de Barcelona. La combina-ció cromàtica considerarà la relació inversaexistent entre els elements que composen lafaçana de manera que a menor riquesa derelleus i clarobscur correspongui un majorcromatisme en el parament general del plade façana. També sha de considerar que har-monitzi amb lentorn.

2. Façanes a lespai lliure interior dilla.El seu tractament serà predominantment

pla, envidrat o obert.3.Coronaments.Al pla de façana i sobre lalçada regulado-

ra, només sadmetrà la col·locació de bara-nes i cims decoratius que harmonitzin ambels dels edificis confrontants.

Els coronaments podran ser opacs o for-mar miradors.

La composició el darrer pis, a més date-nir-se a les consideracions del cos central,podrà ordenar-se en relació al coronamentde ledifici.

B. Actuacions sobre edificis existents.1. Plantes Baixes.a) És obligatòria la composició integral de

lestructura i decoració de la planta baixa,sempre que sigui originària o dinterès arqui-tectònic.

Quan es projecti la remodelació o canvidús dels locals situats a la planta baixa,haurà de restituir-se la imatge unitària de lesobertures al carrer amb tots els seus elementsarquitectònics i decoratius. El color dels ele-ments de tancament, com la fusteria i persia-nes, serà harmoniós amb la resta de la faça-na.

b) Es podrà admetre la unió de semisòtansi entresols unificant verticalment els forats ala façana, suprimint els tres primers metresdel forjat intermedi, quan les oberturesdaccés des del carrer tinguin una alçadaigual o menor a 2,20 metres, lactuació nocomporti la desaparició ni mutilació dele-ments decoratius o estructurals dinterès i elsforats resultants sintegrin harmònicament enla composició general de ledifici i en espe-



12 / 12 / 2002Núm. 297 / Pàg. 26

cial de la planta baixa.Lexecució de les esmentades obres de

reestructuració de la planta baixa es realit-zarà íntegrament i simultàniament en tota laseva amplitud de façana i, per assegurar elcompliment daquesta condició, lAjunta-ment establirà en atorgar la llicència, elscompromisos i garanties pertinents.

2. Addició de pisos.Aquestes actuacions hauran dassegurar

una rehabilitació de grau elevat, segons allòdisposat als articles corresponents de lesO.M.R., així com la millora i actualització deledifici i una posada en valor dels elementsartístics i arquitectònics dels espais comunsde les façanes.

Als voladissos, cossos o elements sortintsrespecte al pla de façana, així com als forats ielements decoratius, es mantindrà la compo-sició de ledifici existents. El vol de cossos oelements sortints no serà superior al del pisprecedent.

3. Coronaments.La cornisa o elements de coronament de

ledifici preexistent, quan sigui original o pos-seeixi un valor arquitectònic o artístic intrín-sec, serà desplaçada i adaptada per rematarla façana remuntada, excepte en aquelles cir-cumstàncies que, per constituir una partessencial en la composició de ledifici, hauràde conservar-se com a recolzament de lanova intervenció.

4. Rehabilitació de les finques.a) La restauració de qualsevol de les faça-

nes o els vestíbuls i elements comuns, encaraque sigui parcial, comportarà la restituciódels elements originals alterats o desapare-guts quan siguin provats documentalment,així com la conservació i posada en valordels elements originals existents, com araornaments, balcons, tribunes, forja, vidrieres,etc., i en particular, les portes daccés a ledi-fici, els propis espais dús general i els ascen-sors, sense menyscapte dels seus atributs for-mals ni qualitatius.

b) Amb una periodicitat de 10 anys, esprocedirà a la restauració i neteja de les faça-nes dels edificis mitjançant les tècniques iproductes adients per mantenir en bon estatde conservació i ornament públic els valorsurbanístics ambientals i estètics del sector,així com les mateixes finques.

En la restauració de façanes es prohibeixpintar la pedra natural o artificial. Quan estracti de façanes amb esgrafiats i les dedificiscatalogats individualment, sutilitzaran tècni-ques de neteja en sec i procediments recupe-ratius i conservadors.

c) La restauració, modificació o substituciódels elements que componen les façanes delespai lliure interior dilla, tindran caràcterunitari i no alteraran la tipologia ni la confi-guració de les solucions originals.Article 24

Elements sobreposats a les façanesDacord amb el que es disposa en larticle

anterior i considerant que el Sector de Con-servació està catalogat amb un nivell de pro-

tecció C, establert en el P.E. de Protecciódel Patrimoni i Catàleg (fitxa 132) sha da-plicar la prohibició de col·locaciódinstal·lacions o conduccions sobre les faça-nes, inclusiu les bàsiques de Serveis, establer-tes en larticle 40.3 de lOrdenança delsUsos del Paisatge Urbà.

Per a la col·locació de tendals, rètols, ele-ments publicitaris i decoratius a les façanes,les intervencions satendran al disposat a laOrdenança dels Usos del Paisatge Urbà de laCiutat de Barcelona o a les ordenancesespecífiques en la matèria que la substituei-xin, al disposat a lart 95.2 de les OrdenancesMetropolitanes dEdificació i, a més, a lessegüents condicions i regles particulars:

a) Els tendals seran plegables, de lona oteixits similars i, per la seva disposició,forma, color i mida, sintegraran a ledifici enel qual sincorporin.

b) Només es permetrà la col·locació demarquesines a les plantes baixes quan pelseu disseny, materials, proporcions i trans-parència, sintegrin en la composició de le-difici sense desfigurar la seva imatge ni ocul-tar elements decoratius ni estructurals.

c) Sobre o des de les façanes dels edificisque constitueixen aquest Sector de Conserva-ció, no podran disposar-se més elementspublicitaris que els permesos en lOrdenançadels Usos del Paisatge Urbà de la Ciutat deBarcelona. En qualsevol cas, no sadmetranrètols sortints respecte al pla de la façana.

d) Queden prohibits els aparadorsavançats sobre la via pública i les terrassestancades adossades als edificis.

e) Els vetlladors i marquesines situats a lavia pública estaran dissenyats de manera queno ocultin la visió dels edificis del seuentorn.Article 25

Requisits del Projecte TècnicLes sol·licituds de llicència per actuacions

arquitectòniques al Sector de Conservacióque exigeixen un projecte tècnic, compli-mentaran lestablert a les disposicions gene-rals al respecte i en particular, les següentsprescripcions:

- Memòria justificativa de la solució pro-posada en projecte tècnic que inclogui unavaloració dels elements arquitectònics, estè-tics i constructius adoptats.

- Plànols a escala 1:50 que continguin lesfaçanes principal i posterior de ledifici i lesdels altres edificis adjacents.

- Seccions constructives, a escala mínima1/20 que reflecteixin el perfil transversal deledifici projectat i dels adjacents.

- Reportatge fotogràfic a color.En els projectes constarà lestudi cromàtic

(naturalesa, qualitat i colors dels materials aemprar en la façana), i es podran rebutjaraquells que, a judici de lAjuntament, no sa-daptin a lambient del Sector que es tracta deconservar.

La concessió duna llicència denderrocestarà condicionada a la presentació de ladocumentació següent, amb la finalitat de

testimoniar documentalment ledifici existent:- Plànol detallat de les façanes, plantes i

seccions a lescala 1:100.- Reportatge fotogràfic complet de lobra

existent.En els casos de ruïna o enderroc total o

parcial dun immoble del Sector de Conser-vació, la propietat sobligarà a allò establerten el Pla Especial de Protecció del PatrimoniArquitectònic de la Ciutat de Barcelona enlàmbit del Districte de lEixample als edificisprotegits.Article 26

Subdivisions dhabitatgesSadmeten les subdivisions dhabitatges

sempre que els habitatges resultants mantin-guin les condicions següents:

Que no superi el nombre màxim dhabitat-ges previst per les Ordenances Metropolita-nes dEdificació i normativa aplicable.

Que el seu perímetre exterior sajusti a lesdeterminacions de larticle 2.4.3del Decret28/1999 del 9 de febrer o aquell que el subs-titueixi.

Els habitatges hauran de donar façana alcarrer o a pati dilla.

En les plantes inferiors caldrà verificar quela façana posterior disposi dun espai lliuredobstacles mínim de 6 metres de fondària i4,5 metres damplada.

Les peces principals - com dormitoris,menjadors i salons - estiguin ventilades iil·luminades mitjançant patis sempre que lallum recta davant lobertura sigui com amínim de 3 metres, dacord amb el Decret derequisits mínims dhabitabilitat.

Es garanteixin els elements tècnics de ven-tilació que substitueixin la ventilació creua-da.

La finca estigui dotada dascensor.Els nous habitatges compliran pel que fa a

la nova distribució amb la secció primera delcapítol 1r del Títol II de les OrdenancesMetropolitanes dEdificació i amb el Decretde mínims dhabitabilitat de la Generalitat.Article 27

Plans de Millora Urbana o Plans EspecialsIntegrals

Al Sector de Conservació shauran deredactar Plans de Millora Urbana o PlansEspecials Integrals en els següents casos:

a) Per adequar el perfil del segon cosendarrerit remuntable, si fora possible, idemostrar la seva integració a lentorn edifi-catori.

b) Quan la conservació global o parcialdedificis dinterès arquitectònic, aconsellibuscar una nova ordenació volumètrica per aledifici o el seu entorn que millori substan-cialment la directa aplicació daquesta Orde-nança.

c) Per proposar projectes que per motiusjustificats necessitin un règim dusos, un trac-tament compositiu, una redistribució de les-pai lliure de linterior de lilla definida a lar-ticle 8, o una utilització de materials no pre-vistos en aquesta Ordenança.



12 / 12 / 2002 Núm. 297 / Pàg. 27

Article 28

Comissió Tècnica per al Manteniment iMillora de lEixample

La Comissió Tècnica de Manteniment iMillora de lEixample creada per decret dal-caldia de 9 de març de 1987 tindrà lessegüents competències:

a) Interpretar en els casos de dubte oimprecisió, el sentit propi de les disposicionsdaquesta Ordenança.

b) Informar especial i preceptivament lessol·licituds denderrocs dedificis emplaçatsdintre dels Sectors Especial i de Conservació,segons els criteris que disposa larticle 19daquesta Ordenança

c) Informar els expedients de declaració deruïna, els dincursió al registre de Solars itambé pronunciar-se sobre els expedientsgovernatius denderroc a lempara de la LAU,dels edificis emplaçats en aquest Sector deConservació.

d) Informar i valorar els projecte quan nosajustin als requisits de tipus compositu i for-mats assenyalats ala articles daquesta Orde-nança autoritzant solucions diferents a lesregulades, en funció de les circumstanciesrecurrents en cada cas, sempre dins dels cri-teris generals de protecció i conservació delSector de Conservació exposats en aquestaOrdenança.

e) Informar linrevés artístic despais, jar-dins, edificis i elements, en funció dels seusvalors compositius tradicionals o històrics,proposant si procedeix la seva incursió en larelació del Catàleg per garantir la seva con-servació.

f) Informar preceptivament els recursos deles denegacions de llicències basades en cri-teris estètics o compositius.

g) Proposar les modificacions que sesti-min pertinents a les disposicions contingudesen aquesta ordenança en ordre al seu perfec-cionament.

h) Tenir coneixement de totes les qües-tions similars a les exposades que se suscitin ievacuar informes que se li encarreguin enordre a la protecció Manteniment i Millorageneral del sector de Conservació.

La Comissió podrà demanar lassessora-ment de representants daltres àrees munici-pals i de persones o tècnics experts quan horequereixi el caràcter específic o singular dela matèria tractada.

El decret que aprovi el reglament funcio-nal de la Comissió recollirà la figura de laPonència Tècnica de la mateixa Comissióque tindrà per competència la preparació dela reunió i acords de la Comissió i la resolu-ció daquells temes de caràcter menor odurgència que shi presentin.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA DE LORDENANÇA DE1986

A làmbit de lEixample, definit en aquestaOrdenança atenent a les diverses característi-ques, queden complementats els següentsarticles: 225, 228, 230, 242, 243, 244, 245,303 i 327 de les Normes Urbanístiques

Metropolitanes i els articles 11, 18 i 23 delOrdenança Metropolitana de Rehabilitació.



12 / 12 / 2002Núm. 297 / Pàg. 28

ANNEX I

Article 2

Qualificació 13 Eixample



12 / 12 / 2002 Núm. 297 / Pàg. 29

ANNEX II

Article 20

Delimitació del Sector de Conservació



12 / 12 / 2002Núm. 297 / Pàg. 30

ANNEX III

Evolució dels paràmetres de lEixample



12 / 12 / 2002 Núm. 297 / Pàg. 31

ANNEX IV

Acord de la Comissió Tècnica deManteniment i Millora de lEixample

Interpretació de lArticle 7En Jordi Rogent i Albiol, Secretari de la

Comissió de Manteniment i Millora de lEi-xample, informa:

A lacta en la reunió de la Comissió cele-brada el dia 23 de març de 2000, aprovadadefinitivament, hi figura el següent acord.

La Comissió aprova que sinterpreti elcontingut de larticle 20.2.d) de lOrdenançade Rehabilitació i Millora de lEixamplesegons el redactat preparat per la DirecciódActuació Urbanística:

La mínima amplada de façana permesaserà de 8 metres, excepte en les situacionsexistents amb construccions laterals consoli-dades que impedeixen arribar a lesmentatvalor, per a les quals el mínim es reduirà a4,5 metres. En aquests casos, la façana esresoldrà amb tractament pla, sense cossossortints. A aquest efecte sentén per edificacióconsolidada, aquella que superi en nombrede plantes la meitat de les permeses pel pla-nejament vigent.

La reducció admesa quan les construc-cions laterals estan consolidades, es faràextensiva a les situacions en què les edifica-cions veïnes, tot i no tenir la consideració deconsolidades, es trobin en parcel·les dam-plada i fondària iguals o superiors a les míni-mes, i presentin un grau de conservació i uti-lització tal, que no faci previsible la sevasubstitució a curt termini.

Barcelona, 9 de juliol de 2002.El Secretari de la Comissió Tècnica de

Manteniment i Millora de lEixample, JordiRogent i Albiol.

ANNEX V

Acord de la Comissió Tècnica deManteniment i Millora de lEixample

Interpretació de lArticle 19.1En Jordi Rogent i Albiol, Secretari de la

Comissió de Manteniment i Millora de lEi-xample, informa:

A lacta de la reunió de la Comissió cele-brada el dia 31 doctubre de 1996, aprovadadefinitivament, hi figura el següent acord:

Arrel dels debats suscitats per propostesde projectes que comporten lenderroc defaçanes dedificis de lanomenada arquitec-tura de replè de lEixample, la Comissióconfirma el valor daquesta arquitectura idecideix reforçar la interpretació de les dis-posicions de larticle 21.1 de la vigent Orde-nança de Rehabilitació i Millora de lEixam-ple en el sentit que les façanes dels edificisconstruïts dacord amb Ordenances anteriorsa lany 1932 shan de mantenir a menys quees demostri la impossibilitat de fer-ho degut aproblemes estructurals o derivats dun pro-grama en planta que, essent coherent amb latipologia de ledifici, obligui a fortes modifi-cacions de la façana.

Barcelona, 9 de juliol de 2001.El Secretari de la Comissió Tècnica de

Manteniment i Millora de lEixample, JordiRogent i Albiol.



12 / 12 / 2002Núm. 297 / Pàg. 32

GRÀFIC IL·LUSTRATIU

Article 8

Delimitació i règim de lespai lliure interiordilla



12 / 12 / 2002 Núm. 297 / Pàg. 33

GRÀFIC EXPLICATIU (1)

Article 15

UsosCriteri de definició de lample de vial de

lArticle 15.



12 / 12 / 2002Núm. 297 / Pàg. 34


Article 15

UsosCàlcul de la densitat de lArticle 15.



12 / 12 / 2002 Núm. 297 / Pàg. 35


Article 15

Usos

Les distàncies referides en lArticle15 deles OOMM samidaran amb el criteri queestableix lArticle 28 de lOEPC quan diu: ladistància entre els establiments, es calcularàentre els punts més pròxims del local des delqual shagi de comptar i del local que es pre-tengui instal·lar, sobre la projecció horitzon-tal, de litinerari utilitzable pel públic, (1)amb independència dels obstacles urbans ide regulació del trànsit que sinterposin.(2)

Es a dir:(1) Cal interpretar que no samidaran les

distàncies en línia recta entre els dos localspassant a través daltres edificis, sinó passantpels espais públics, carrers, avingudes, pla-ces, jardins o altres.

(2) Cal interpretar que samidaran en líniarecta (que és com es transmet el soroll, ele-ment fonamental del deteriorament del mediambient urbà i de la convivència entre ciuta-dans) amb independència de voreres, parte-rres, passos de vianants, semàfors o altres ele-ments.



12 / 12 / 2002Núm. 297 / Pàg. 36


Criteri damidament de lArticle 15.Article 17

Cossos dinstal·lacions



12 / 12 / 2002 Núm. 297 / Pàg. 37

Barcelona, 25 de novembre de 2002.El Secretari general, Jordi Cases i Pallarès.

022002023891A

Barcelona

ANUNCI DAPROVACIÓ DEFINITIVA

Exp. núm. 02P0446.El Plenari del Consell Municipal, en sessió

celebrada el 22 de novembre de 2002,adoptà el següent acord:

Aprovar definitivament, de conformitatamb larticle 68 de la Carta Municipal deBarcelona la Modificació del Pla especialdordenació i determinació del tipus dequi-pament del sector delimitat pels carrers deTarragona, de la Diputació, la Gran Via deles Corts Catalanes, de Llançà i el seu entorn,promoguda per la Compañía de la NuevaPlaza de Toros Las Arenas, S.L., que incorpo-ra les prescripcions de laprovació inicial;estimar parcialment les al·legacions presenta-des pels Grups Municipals de Convergència iUnió, dEsquerra Republicana de Catalunya+ Els Verds, i del Partit Popular de Catalunya;estimar les al·legacions presentades pel Sr.Juan Sarriera Gracia, en el sentit de prendremesures en relació a lordenació del trànsit, idesestimar-les en els altres extrems; tot aixòde conformitat amb linforme del Departa-ment de Planejament de Desenvolupament,de valoració de les al·legacions esmentades,que consta a lexpedient i es dóna per repro-duït; i aprovar el Conveni de solució transac-cional dels conflictes administratius i judi-cials en aquest àmbit.

Contra aquest acord que és definitiu en viaadministrativa, es pot interposar recurs con-tenciós administratiu davant la Sala del Con-tenciós Administratiu del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya en el termini de dosmesos a comptar des del dia següent a aques-ta publicació. No obstant, sen pot interposarqualsevol altre recurs que es consideri conve-nient.

ORDENANCES DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIALDORDENACIÓ I DETERMINACIÓ DEL TIPUSDEQUIPAMENT DEL SECTOR DELIMITAT PELS CARRERSDE TARRAGONA, DE LA DIPUTACIÓ, LA GRAN VIA DELES CORTS CATALANES, DE LLANÇÀ I EL SEU ENTORN

3.1.Criterios generales

a. Carácter del Plan Especial:El presente instrumento de planeamiento

constituye la Modificación el Plan especialde ordenación y determinación del tipo deequipamiento del sector delimitado por lascalles de Tarragona, Diputación, Gran Vía delas Corts Catalanas, Llançà y su entorno,aprobado definitivamente por el acuerdo dela Comisión de Urbanismo de Barcelona de 5de abril de 1990 (Texto refundido de 18 dejulio de 1990).b. Ámbito de la Modificación del PlanEspecial:

El ámbito de la modificación se correspon-de con la manzana ocupada por la plaza deLas Arenas delimitada por las calles deGran Vía de las Corts Catalanas, Tarragona,Diputación y Llançà.

Abarca un rectángulo delimitado por:- Acera actualmente existente en la calle

Tarragona.- Eje del vial de la actual calle Diputación.- Alineación actual del límite de la acera

opuesta a la calle Llançà.- Alineación a 5 metros paralela a la actual

acera de Gran Vía de Les Corts.- Alineación actual del limite de la acera

opuesta a la calle Llançà.- Alineación a 5 metros paralela a la actual

acera de Gran Vía de Les Corts. El plano EA-08, 1:750 define gráficamente este ámbito.c. Calificación del suelo:

Se reconoce las calificaciones otorgadaspor el PGM-76. El suelo de equipamiento esel correspondiente con clave de identifica-ción 7a.d. Definición de la titularidad delequipamiento:

Se reconoce la titularidad privada delequipamiento. El suelo público afecto alequipamiento para aparcamiento subterráneoen c/ Llançà, según el Plan Especial, podráser gestionado siguiendo el procedimientocorrespondiente a las concesiones adminis-trativas, por un periodo de 50 años.

La concesión se otorgará siguiendo todoslos trámites que marca la legislación vigente.e. Tipos de equipamientos:

De conformidad con la clasificación de lostipos de equipamiento señalados en elart.212 1 c) y d) NNUU, el suelo y las insta-laciones restan adscritos, en virtud del pre-sente planeamiento al tipo de equipamientoscultural, deportivos y recreativos con sususos complementarios.f. Gestión:

De acuerdo con el art. 168 de las NormasUrbanísticas se prevé para la ejecución delequipamiento el sistema de compensación.

Se prevé una unidad de actuación coinci-dente con el ámbito del presente Plan Espe-cial.3.2. Determinaciones específicas delequipamiento

3.2.1. Mantenimiento de la fachada:Resulta condición imprescindible del con-

junto el mantenimiento de la fachada actualy su rehabilitación y/o reconstruccionescorrespondientes.

Para ello se elaborará un Proyecto especí-fico, que deberá acompañar el Proyecto Bási-co de edificación, en el cual se especificaráel estado actual (tipología de las aberturas,materiales de construcción y acabado, des-plomes existentes, etc...).

Se especificarán, asimismo, las medidastécnico-constructivas para su mantenimiento,estabilización y rehabilitación, que garanti-cen su presencia durante todo el procesoconstructivo global. Tal Proyecto definirá el

sistema de apeo, incluso en nivel 0 (actual-mente inexistente).

Opcionalmente, el Proyecto podrá com-portar la aparición (mimética o no) de unasegunda puerta formal y funcional de acceso,en fachada del Parque Joan Miró.

Dado el muy deteriorado estado, de lamarquesina de remate superior de tal facha-da, y su imposible recuperación, el Proyectocomportará una nueva definición de talremate superior.

Se eliminarán todos los cuerpos actual-mente edificados anexos al cuerpo circularcentral, a fin y efecto de liberar totalmente laforma circular, y enfatizar con la nueva cons-trucción y Proyecto tal disposición formal.3.2.2. Nuevos cuerpos externos:

Al margen de la forma circular existente,podrán disponerse exclusivamente lossiguientes elementos:

- Núcleo vertical en esquina Sur.- Núcleos verticales en esquinas Este y

Norte.- Cuerpo anexo en fachada a c/Llançà.Se detallarán seguidamente las condicio-

nes y parámetros de tales elementos.3.2.2.1. Núcleo vertical en esquina Sur

(Gran Vía - Tarragona):- Uso: Tal núcleo estará destinada exclusi-

vamente a núcleos de comunicaciones verti-cales, y por ello podrá albergar: Ascensorespanorámicos, escalera de emergencia ligera,plataformas de desembarco y conductos deinstalaciones.

Dado que tal núcleo podría servir de ele-mento de comunicación con el metro infe-rior, podrían allí disponerse escaleras mecá-nicas entre las plantas niveles 0 y -1 (0 y -4.00)

Opcionalmente podrán disponerse en talnúcleo cuantos elementos de telecomunica-ción sean precisos para el conjunto.

- Gálibos: La ocupación máxima en plan-tas sobre rasante queda definida en planosnros A-04 al A-09 En plantas 0 y - 1, su ocu-pación máxima en planta queda definida enplanos nros A-10 al A-11, siendo estos mayorpor el doble espacio de acceso lumínico pre-visto hacia el nivel de acceso inferior.(Cone-xión con líneas Metro).

La altura máxima de cualquier elementoen tal núcleo, se fija en 47.00 mts.

3.2.2.2 Núcleos verticales en esquinasNorte(Diputación-Llançà) Este (Llançà-GranVía):

- Uso: Tales núcleos estarán destinadosexclusivamente a escaleras ligeras de emer-gencia de evacuación peatonal, con la posi-ble incorporación de conductos de instala-ciones.

- Gálibos: La ocupación máxima en plantaqueda definida en planos nros A-04 al A-09.

Su altura máxima será la de la plataformade desembarco de cubierta, es decir 26,00mts.

3.2.2.3. Cuerpo anexo en fachada c/Llançà:

- Uso: Tal cuerpo edificado será destinadoa E-Forum con disposición de todo tipo de

administració local - barcelona...ciliat a l avinguda litoral, nœmero 30. relació d ordenances,...

Documents