actuacions de millora de la vbera a la conca del besòs · • el % de brotació d’estaques va...

Actuacions de millora de lavegetació de ribera a la conca del Besòs:recreació d’un meandre al riu Tenes i altres exemplesAndreu Salvat Saladrigas

Principis bàsics d’actuació

Actuacions de millora de la vegetació de ribera a la conca del Besòs

•ACA. 2008. La gestió i recuperació de la vegetació de ribera. Guia tècnica per actuacions en riberes.Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

•CAPDEVILA, L. et al. 2006. Especies exóticas invasoras: Diagnóstico y bases para la prevención yel manejo. MMA.

•DANA, E.D.; SOBRINO, E. i SANZ-ELORZA, M., 2004. Plantas invasoras en España: un nuevo•DANA, E.D.; SOBRINO, E. i SANZ-ELORZA, M., 2004. Plantas invasoras en España: un nuevoproblemas en las estrategias de conservación. In: BAÑARES Á., BLANCA G., GÜEMES J., MORENOJ.C. &. ORTIZ S., eds. (2004). Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España.Dirección General de Conservación de la Naturaleza. Madrid, 1.069 pp.

•GONZÁLEZ DEL TÁNAGO, M. I GARDIA DE JALÓN, D. 2007. Restauración de rios. Guiametodológica para la redacción de proyectos. MMA.

•ZEH, H. 2007. Ingenieria biológica. Manual Técnico. Federació europea d’enginyeria del paisatge.

Principis bàsics d’actuació

1. El primer objectiu és el de recuperar la màxima naturalitat possible però sempre en funció dels condicionants i/o impactes existents.

2. Prioritzar en primer lloc el manteniment de l’integritat de l’espai fluvial (llera, riba i ribera o zona inundable) des d’un prisma global.

3. Tenir en compte la hidrologia com un aspecte bàsic determinant, tan pel que fa a disponibilitat i qualitat de l’aigua, com al risc hidrològic.


disponibilitat i qualitat de l’aigua, com al risc hidrològic.

4. Conèixer els hàbitats fluvials potencials i possibles, espècies i distribució. Establir la imatge objectiu del projecte.

5. Plantejar la utilització de tècniques de bioenginyeria, però no com a primera opció.

6. Garantir la qualitat genètica del material vegetal utilitzat.

7. Determinar els usos socials actuals i potencials que incideixen sobre l’espai fluvial.

Recreació d’un meandre abandonat al riu Tenes


abandonat al riu Tenes (Conca del Besòs)


1. Antecedents i justificació del projecte

2. Condició de referència i imatge objectiu

3. Objectius

4. Descripció de les actuacions

5. Manteniment i avaluació de resultats

� Geografia del riu Tenes

Naixement: Altiplà del Moianès, a 935 m.

Final: Riu Besòs.

Longitud: 28 km.

Superfície de la conca: 154,46 km2.


Cabal mitjà: 0,48 m3/s.

Règim hidrològic: Mediterrani. Molt irregular. Augments sobtats de cabal en poques hores fins assolir centenars de m3/s.

Capçalera (Altiplà del Moianès)- Cabal intermitent amb gorgs permanents.- Substrat rocós (margues calcàries).- Domini potencial de ribera reduït. - Entorn forestal i, puntualment, agrícola.- Ocupació urbana molt baixa.


Tram mitjà- Cabal permanent.- Substrat rocós i abundància de ràpids i salts d’aigua.- Domini potencial de ribera divers però poc extens.- Entorn forestal, parcialment afectat pels focs de 1994, i agrícola.- Ocupació urbana baixa.


Plana al·luvial del Vallès- Cabal permanent.- Domini potencial de ribera ampli.- Entorn agrícola i urbà, amb rodals isolats de vegetació forestal. - Ocupació urbana important.



Antic meandre

Tram final- Cabal condicionat per les captacions.- Domini potencial de ribera molt extens.- Entorn urbà i, en menor mesura, agrícola. - Ocupació urbana intensa, amb reducció significativa del canal fluvial (a Parets DPH de 150m el 1956 a 65m el 1977).


• Ocupació recent de més de15.000 m2 de sòl públic.

• Mínima presència d’espèciesllenyoses autòctones deribera.

• Existència de rodalsimportants d’espèciesexòtiques invasores.


EVALUACIÓ D’IMPACTES

•Ocupació de l’espai fluvial

•Abocaments de terres i runes

•Lixiviats agrícoles

•Sobrepastura

•Localització d’espècies exòtiques•Localització d’espècies exòtiques


INUNDABILITAT

•Delimitació de l’àmbit fluvial

•Avaluació de riscos

La vegetació de ribera de la plana al·luvial del Vallès

Albereda - SalzedaPopulus alba

Salix alba

Populus canadensis

Robinia pseudoacacia

Vinca difformis

Carex pendula

Equisetum telmateia

Symphytium tuberosum

Humulus lupulus

Omeda - FreixenedaUlmus minor

Fraxinus angustifolia

Platanus x hybrida

Crataegus monogyna

Lithospermum purpureocaeruleum

Ruscus aculeatus

Osyris alba

Viola alba

Arundo donax


Vegetació helofíticaPhragmites communis

Typha sp.Lythrum salicaria

Calystegia sepium

Epilobium hirsutum

Lycopus europaeus

Helianthus tuberosus

La vegetació de ribera de la plana al·luvial del Vallès

Pineda secundària amb retalls d’omeda Pinus pinea

Ulmus minor

Fraxinus angustifolia

Quercus ilex

Celtis australis

Osyrys alba

Brachypodium phoenicoides

Daucus carota



OBJECTIUS DEL PROJECTE

• Plantejar l’estat final dels treballs com un punt de partida a partir del que el medi fluvial pugui evolucionar amb una llibertat ostensiblement superior a l’existent anteriorment.

• Reintegrar a l’àmbit fluvial els terrenys ocupats per usos agrícoles durant la darrera dècada i naturalitzar aquest des del punt de vista hidromorfològic. Eliminació parcial de la mota i recreació d’un braç abandonat i d’una llacuna temporal d’inundació.

• Delimitar clarament l'àmbit fluvial per evitar l’ocupació futura d’aquest.• Millora el comportament hidrològic del riu en crescudes moderades (<Q100) per minimitzar el risc

de danys sobre bens o persones (polígon industrial del marge dret, torre elèctrica, instal·lacions agrícoles,…).

• Eradicar les espècies exòtiques invasores llenyoses i herbàcies de gran port, especialment • Eradicar les espècies exòtiques invasores llenyoses i herbàcies de gran port, especialment Arundo donax i Stipa neesiana.

• Propiciar la recuperació de la vegetació de ribera autòctona per tal que a mig termini sigui predominant.

• Millora del paisatge i l’ecosistema fluvial amb la retirada de runes i deixalles i altres elements aliens al medi fluvial.

• Minimitzar l’impacte de les activitats humanes que es desenvolupen a l’entorn del medi fluvial, com ara l’agricultura i els lixiviats que genera, la pastura, la circulació motoritzada, etc.

• Implicar en el projecte als agents socials, amb especial atenció vers els pagesos que fins a l’estiu de 2008 cultivaven la zona a renaturalizar.


ACTUACIONS

Naturalització de la morfologia

del terreny i delimitació de l’àmbit fluvial

Estabilització de talussos i control

de l’erosió

Eradicació i control d’espècies de flora

exòtiques invasores

Revegetació amb espècies de ribera

autòctones

Pla de comunicació


Naturalització de la morfologia del terreny i delimitació de l’àmbit fluvial


Estabilització de talussos i control de l’erosió

•Reperfilat del terreny•Sembra d’herbàcies•Escullera•Plantació d’estaques


Eradicació i control d’espècies de flora exòtiques invasores

•Esbrossada mecànica•Extracció de rizomes•Control manual i amb glifosat de la rebrotada


Revegetació amb espècies de ribera autòctones

•Imprescindible per limitar l’arribada d’espècies exòtiques invasores.

•Adequació genètica i ecològica.

•Elevada diversitat d’espècies (57 sp.), considerant els estrats arbori, arbustiu,lianoide i herbaci.

•Plantació en mòduls o agrupacions segons ecologia de les espècies.

•Sembra de llavors per a totes les zones amb sòl denudat després dels treballs.Utilització de llavor comercial i de llavor recollida a la mateixa.

•Translocació de “Tepes” des de localitats properes i amb hàbitats similars


Diversificació d’hàbitats


Sembra d’herbàcies

Recreació d’un meandre abandonat al riu Tenes��

��

�� !� �" ��#$�%�

�� !� �� #$�%�

��&�� '�� !� () �$�* ��$#+*

�� , ��

-�� '��&�� (� �$�* ��$#+*

�� (� �$�* ��$#+*

.�� !� ��#$�%�

.�� (�� " ��

.�� /� �,� (� ��#$�%�

0�� !� �� #$�%�

$�� !� �� #$�%�

LLISTA FINAL DE LESPLANTACIONS

$�� !� �� #$�%�

*��& ��/� ��

*��& ��/� �!� �" �$�* ��$#+*

*��& �� !� (� �$�* ��$#+*

*��& �� ,� �� 1 ��

*��& �� !� (� �$�* ��$#+*

*��& �� ,� ��

*��/�� !� �" �$�* ��$#+*

*�� !� �$�* ��$#+*

*��/�� , ��

��& �'�� ,� ��

�� !� ��

��


LLISTA LLAVOR COMERCIAL PER A LA SEMBRA MECÀNICA

SÒLS HUMITS (8kg - 8 especies) 30% Festuca arundinacea20% Agrostis stolonifera20% Cynodon dactylon10% Trifolium repens5% Medicago lupulina5% Brachypodium phoenicoides5% Crataegus monogyna5% Cornus sanguinea

SÒLS SECS (23 kg - 11 especies )30% Brachypodium phoenicoides30% Brachypodium phoenicoides20% Cynodon dactylon10% Trifolium repens5% Psoralea bituminosa5% Dorycnium pentaphyllum5% Asphodelus fistulosus5% Cistus albidus5% Rosmarinus officinalis5% Spartium junceum5% Crataegus monogyna5% Cornus sanguinea

Problemes amb l’adequació genètica i la disponibilitat d’espècies


��

��& ��

2��

-�� '��&��

.�� 34 ��5

.��

*��

�� '��

� ��

��

��

� ��

� ��

��

SÒLS HUMITS

LLISTA FINAL LLAVOR PER A SEMBRA MANUAL

SÒLS SECS

� ��

��

�� 6��/�

��/��

��/�� 6'��

�� /��

��&�� '��

2��

��

��

�� 6��

.��

*�� ''��

�� 6��

�� /��

��

2�� '��

#�� /�

.�� '��

$�� 7 ��

8��& � ��9��


Minimitzar l’impacte de les activitats humanes

•Abocaments•Sobrepastura•Circulació motoritzada


Pla de comunicació

•Participació dels agents locals•Contractació d’empreses locals•Redefinició de la proposta inicial


AVALUACIÓ DE RESULTATS I PLA DE MANTENIMENT i SEGUIMENT

• Duració mínima de dos anys.

• Avaluació del comportament hidrològic.

• Recompte d’exemplars de les plantacions.

• Avaluació del recobriment vegetal de la zona d’intervenció mitjançant un transecte transversal.transversal.

• Regs (8 en total), eliminació de competència i manteniment d’escucells.

• Control de la rebrotada d’espècies de flora exòtiques invasores.

• Contacte puntual amb els agents socials per minimitzar el risc de nous impactes.


AVALUACIÓ DE LA COBERTA VEGETAL: PLANTACIONS

• La supervivència a mitjans d’estiu del primer any és elevada, si bé cal tenir en compte el notable esforç de manteniment dut a terme. Va ser necessari col·locar una protecció pels conills.

• Les fallades s’ha concentrat a un sector on després de la retirada dels rizomes de canya el sòl va resultar poc adequat.

• La planta de mida grossa (C 10L) ha resultat molt indicada per als sòls eutròfics i humits on la vegetació es desenvolupa de forma exhuberant.

• El % de brotació d’estaques va resultar molt elevada però ha calgut regar totes aquelles ubicades en terrenys un xic més elevats. Paradoxalment, el major nombre de baixes ha ocorregut a la riba del riu, potser a causa de l’excessiva longitut de la tija emergida i de la poca compactació del sol.del riu, potser a causa de l’excessiva longitut de la tija emergida i de la poca compactació del sol.

73,75 76,44

?

99

0

20

40

60

80

100

Estac

as

Leño

sas

Herbá

ceas

hum

...B.p

hoen

icoid

es

% Supervivencia de las plantaciones


AVALUACIÓ DE LA COBERTA VEGETAL: RECOBRIMENT HERBACI

• L’establiment de planta herbàcia en sòls eutròfics i humits resulta difícil a causa del creixement exuberant de la vegetació.

• A la ribera oberta predomina la vegetació herbàcia ruderal i arvense, pròpia d’una antiga zona agrícola i, en segon lloc, espècies sembrades com ara Cynodon i Trifolium repens.

• El recobriment de les espècies autòctones perennes és del 4%, amb Artemisia campestris,

Daucus, Foeniculum, Psoralea, Saponaria i Spartium com a més abundants. El tipus de desenvolupament que presenten fa preveure un increment gradual de la seva presència.

• Les exòtiques només suposen un 1% del recobriment i els treballs de manteniment incideixen especialment sobre aquelles espècies que es podrien establir a mig termini (Aster, Conyza,...)especialment sobre aquelles espècies que es podrien establir a mig termini (Aster, Conyza,...)

Recubrimiento relativo según orígen y ecología de las especies

31,54%1,34%4,02%1,67%

51%10,4%

Plantación

Autóctonas de gijarrales yformaciones herbosas

Ruderales y arvenses

Exóticas

Preexistentes

Otras

Intervencions en trams urbans de cursos fluvialsfortament modificats:Riu Congost a Granollers



Millorar l’adequació ecològica de les plantacions a l’entorn de la llera

Respectar la vegetació autòctona de ribera (herbassars, bardisses,...)

Plantació d’estaques de Salix arbustiu

Control exòtiques llenyoses

Principis ambientals bàsics en el disseny dels espais verds perifluvials de la conca del Besòs



1. Concentrar els espais verds i zones lliures a l’entorn de l’espai fluvial.

2. Mantenir espais inundables per avingudes extraordinàries.

3. Recrear terrasses fluvials a diferents alçades respecte de la cota del riu.

4. Potenciar l’existència de zones de major humitat edàfica.

5. Evitar traçats rectilinis artificialitzadors i definir zones amb menor intensitat d’ús.

Decàleg


1. Xerojardineria (“mulching”, rocalles baixes,...), també per gestionar l’ús públic.

2. Els marcs de plantació seràn irregulars i per bosquets.

3. Les plantacions seguiran un gradient ecològic desde la riba.

4. Ús majoritari de planta autòctona, en cap cas varietats de jardineria.

5. Controlar la proliferació espècies exòtiques invasores.

Decàleg

Conclusions1. La millora ambiental de l’entorn fluvial ha experimentat avenços

significatius els darrers anys. La recreació d’un meandre al riu Tenes esplanteja com una experiència exemplar en aquest sentit.

2. Bona part dels passejos i espais verds fluvials presenten mancancesambientals greus en el seu disseny, fet que no ha permès assolir elsbeneficis ecològics desitjables i ha originat nous impactes ambientals, totcontravenint la Directiva Marc de l’Aigua de la UE.


contravenint la Directiva Marc de l’Aigua de la UE.

3. La recuperació de zones inundables naturalitzades es presenta com lamàxima prioritat ambiental en la gestió de les riberes de la conca delBesòs.

4. La selecció i ubicació de la planta és un aspecte que caldria replantejarprofundament per tal de poder millorar el seu estat ecològic.

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

actuacions de millora de la vbera a la conca del besòs · • el % de brotació d’estaques va...

Documents