1

ACTA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT Identificació de la sessió Data: 16 de març de 2017 Caràcter: ordinària Horari: de 19.00 a 22 h. Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament Hi assisteixen Grup de Junts per Malgrat - JXM

M. Carmen Ponsa Monge, Alcaldessa, que presideix l’acte. Miguel Ángel Ruiz Giménez Mireia Castellà Climent

Grup d'Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal - ERC-AM

Ramir Roger Artigas, 1er Tinent d’Alcalde Maria Ester Martínez Tarrés

Ricard Núñez Casanovas Grup del Partit Demòcrata Català (PDC)

Jofre Serret i Ballart, 2n Tinent d’Alcalde

Grup de Candidatura d’Unitat Popular – Poble Actiu – CUP-PA

Francisco Jesús Márquez Carvajal Núria Casajuana Vives, 3ª Tinent d’Alcalde

Grup del Partit dels Socialistes de Catalunya – Candidatura de Progrés - PSC-CP

Joan Mercader Carbó Raquel Martín Cuenca Óliver Sánchez-Camacho García Sònia Viñolas Mollfulleda Isabel Ortiz Vera Sergio Ortín Lacoma

Grup del PP

Ana Vega Raya Amb l’assistència del secretari accidental Sr. Salvador Serra i Tarrés, que dóna fe de l’acte i de l’interventor, Sr. Ramon Boada i Oliveras. Es fa constar que la Sra. Neus Serra i Bosch s’incorpora a la sessió en el punt sisè.

2

Oberta la sessió per la Presidència, i després de comprovar l'existència de quòrum d'assistència necessària perquè pugui ésser iniciada, es procedeix a conèixer dels assumptes inclosos en el següent, Ordre del dia 1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior celebrada el dia 2 de març de 2017 2. Disposicions, acords i resolucions d'especial interés pel Consistori. 3. Dació de compte de la resolución de l'alcaldia 362/2017, per la que s'aprova el resultat pressupostari de l'exercici 2016. 4. Dació de compte de l'informe de morositat del 4rt trimestre de 2016. 5. Derogació del Reglament Orgànic Municipal. 6. Renovació dels càrrecs de jutge de pau titular i substitut del jutjat de pau de Malgrat de Mar 7. Proposta de govern per crear una Taula de treball sobre el Delta de La Tordera. 8. Pròrroga del Pla Local de Joventut. 9. Aprovació inicial de la "Modificació puntual del POUM en l'àmbit de Can Palomeres, estudi ambiental estratègic i modificació del catàleg de béns protegits del POUM; redactat per Linolium, SLU. 10. Moció del GPM PP per a que l'Ajuntament de Malgrat de Mar anul·li la seva adhesió a l'AMI. 11. Dació de compte dels decrets 3376/2016 a 316/2017. 12. Precs i preguntes Desenvolupament de la sessió 1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior celebrada el dia 2 de març de 2017 La Sra. Alcaldessa pregunta si algun membre del Ple de l’Ajuntament ha de formular alguna observació al contingut de l’acta de la sessió celebrada el dia 2 de març de 2017, còpia de la qual s’ha distribuït juntament amb la convocatòria. Sense cap observació, per assentiment dels setze membres assistents, es declara aprovada l’acta de la sessió anterior, celebrada el dia 2 de març de 2017. 2. Disposicions, acords i resolucions d'especial interés pel Consistori. 2.A Donar compte que la Junta de Govern Local en sessió ordinària de 28 de febrer de 2017 adoptà entre d’altres acords aprovar el ‘Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Malgrat de Mar i el Consell Comarcal del Maresme per la prestació de suport tècnic als serveis socials bàsics en l’atenció a la dependència’, amb una durada de 272 hores com a màxim distribuïdes en 6 mesos. L’Ajuntament de Malgrat de Mar va sol·licitar aquest suport tècnic motivat per l’increment dels expedients PIA (Plans Individuals d’Atenció) al municipi. Aquest suport tècnic consta d’una tècnica gestora de la dependència, per donar suport a la Treballadora Social de la Llei de Dependència, amb una dedicació total de 12

3

hores setmanals de servei, amb un total màxim de 272 hores durant 6 mesos de permanència als Serveis Socials Bàsics del municipi. Així mateix, es va aprovar la despesa de 6.000 euros en concepte d’aquest suport. 2.B Donar compte que en data 21 de febrer de 2017, la Junta de Govern Local es va donar per informada de l’adhesió de l’Ajuntament de Malgrat de Mar al Manifest exposat per la campanya “Casa nostra, casa vostra” a favor de les persones refugiades. 3. Dació de compte de la resolució de l'alcaldia 362/2017, per la que s'aprova el resultat pressupostari de l'exercici 2016. Vist el Decret d’alcaldia 362-2017, de data 20 de febrer de 2017, d’aprovació de la liquidació del pressupost exercici 2016, i que literalment diu: “Vist l'expedient de tramitació de la liquidació pressupostaria corresponent a l’exercici 2016, que compren el pressupost de 2016 i els pressupostos tancats de l’Ajuntament. Vist l'informe emes per l’Interventor municipal en data 16 de febrer de 2017 RESOLC: Primer. Aprovar el resultat pressupostari corresponent a l'exercici 2016 de l’Ajuntament, de conformitat amb el que disposen els articles 96 i 97 del RD 500/1990 i Regles 54, 55 i 58 de l’Ordre HAP/1781/2013, de 20 de setembre, per la que s’aprova l’ Instrucció del Model Normal de Comptabilitat Local, d'acord amb les següents dades: RESULTAT PRESSUPOSTARI

CONCEPTES DRETS

RECONEGUTS NETS

OBLIGACIONS

RECONEGUDES

NETES

AJUSTAMENTS RESULTAT

PRESSUPOSTARI

a. Operacions corrents 19.285.463,57 15.340.738,77 3.944.724,80

b.Altres operacions no financeres 650.149,91 2.091.515,72 1.441.365,81 -

1. Total operacions no financeres (a+b) 19.935.613,48 17.432.254,49 2.503.358,99

2. Actius financers 35.500,00 35.500,00 -

3. Passius financers - 1.074.920,68 1.074.920,68 -

RESULTAT PRESSUPOSTARI DE L'EXERCICI 19.971.113,48 18.542.675,17 1.428.438,31

AJUSTAMENTS

4. Crèdits gastats finançats amb romament líquid de tresoreria per a despeses generals 1.341.497,87

5. Desviacions negatives de financiació de l'exercici 564.076,87

6. Desviacions positives de financiació de l'exercici 1.131.821,57 773.753,17

RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT 2.202.191,48

Segon. De conformitat amb el que disposen els articles 100 a 103 del RD 500/1990, aprovar l'Estat de romanent de Tresoreria d'acord amb el següent detall:

4

COMPONENTS

1. Fons líquids 3.789.501,51 2.736.470,43

2. Drets pendents de cobrament 6.046.509,12 5.938.298,28

+ del Pressupost corrent 2.573.112,11 2.854.295,05

+ de Pressupostos tancats 3.431.970,60 3.068.251,18

+ d´Operacions no pressupostàries 41.426,41 15.752,05

3. Obligacions pendents de pagament 1.521.965,08 1.514.812,91

+ del Pressupost corrent 895.677,36 809.200,77

+ de Pressupostos tancats - -

+ d´Operacions no pressupostàries 626.287,72 705.612,14

4. Partides pendents d´aplicació - -

- cobraments realitzats pendents d´aplicació definitiva - -

+ pagaments realitzats pendents d´aplicació definitiva - -

I. Romanent de tresoreria total (1 + 2 - 3 + 4) 8.314.045,55 7.159.955,80

II. Saldos de dubtós cobrament 3.544.805,19 3.515.452,74

III. Excés de finançament afectat 5.412,12 30.554,92

IV. romanent de tresoreria per a despeses generals (I - II - III) 4.763.828,24 3.613.948,14

IMPORTS

2016

IMPORTS

2015

Tercer. D'acord amb el disposa l'article 90.2 de RD 500/1990, donar compte de l'aprovació de la liquidació al Ple en la primera sessió que es realitzi. Quart. D'acord amb l'article 91, de l'esmentat Decret, remetre còpia de la liquidació, a la Direcció General d'Administració Local, del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, i al Ministeri d'Economia i Hisenda.” Dictamen de la Comissió Informativa Directorial, de data 9 de març de 2017. Vista la proposta de la regidoria de Serveis Econòmics, de 21 de febrer de 2017, el Ple de l’Ajuntament pren raó del Decret d’alcaldia 362-2017, de data 20 de febrer de 2017, d’aprovació de la liquidació del pressupost exercici 2016. 4. Dació de compte de l'informe de morositat del 4rt trimestre de 2016. Vist l’informe emès per l’interventor municipal en data 26 de gener de 2017, i que literalment diu. “.....

Primer. El present informe s’emet en compliment de l’article 4.3 de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la que s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, segons el qual: “Els tresorers o, si no, els interventors de les corporacions locals han d’elaborar trimestralment un informe sobre el compliment dels terminis que preveu aquesta Llei per al pagament de les obligacions de cada entitat local, que ha d’incloure necessàriament el nombre i la quantia global de les obligacions pendents en les quals s’estigui incomplint el termini.” I, segons el punt 4 de l’esmentat article:

5

“Sense perjudici que es pugui presentar i debatre en el ple de la corporació local, aquest informe s’ha de remetre, en tot cas, als òrgans competents del Ministeri d’Economia i Hisenda i, en el seu respectiu àmbit territorial, als de les comunitats autònomes que, d’acord amb els seus estatuts d’autonomia respectius, tinguin atribuïda la tutela financera de les entitats locals. Aquests òrgans poden igualment requerir la remissió dels informes esmentats Segon. Terminis de pagament De conformitat amb el que disposa l’article 3r de la Llei 15/2010, els terminis de pagament estan establerts en 30 dies. Tercer. Informació trimestral en relació als pagaments realitzats en el quart trimestre de 2016. D’acord amb els registres comptables de l’Ajuntament la informació relativa als pagaments realitzats, durant el quart trimestre de 2016 és :

Pagaments realitzats en el trimestre

Període mitjà

de pagament

(dies)

Nombre de

pagaments Import total %

Pagaments realitzats durant el trimestre dins termini legal 22,74 1.549 2.578.543,03 98,9%

Pagaments fora termini 15 28.430,69 1,1%

Pagaments totals 4t trimestre 22,74 1.564 2.606.973,72 100,0% Quart. Interessos de demora satisfets S’informa que durant l’exercici no s’han satisfet interessos de demora per incompliment de terminis de pagament. Cinquè. Informació relativa a les factures pendents de pagament a la finalització del trimestre : D’acord amb els registres comptables les factures o documents justificatius pendents de pagament a la finalització del trimestre són :

Factures o documents justificatius pendents de

pagament al final del trimestre

Període mitjà

de pagament

(dies)

Nombre de

pagaments Import total %

Pendent pagament al final del trimestre dins termini legal 3,59 121 222.465,95 99,8%

Pendent pagament al final del trimestre fora termini legal 1 346,99 0,2%

Pagaments totals 4t trimestre 3,59 122 222.812,94 100,0% Sisè. Relació de factures respecte a les quals hagin transcorregut més de tres mesos sense haver reconegut la despesa. De conformitat amb el que disposa l’article 5.4 de la Llei s’informa al Ple de la Corporació que no consta, d’acord amb el registre de factures, que s’hagi produït cap demora en la tramitació del reconeixement d’obligacions, respecte als quals hagin

6

transcorregut mes de 3 mesos des de l’anotació en el registre de factures fins a la seva aprovació. Setè. De conformitat amb el que disposa l’article 4.4 aquest informe s’ha de remetre als òrgans competents del Ministeri d’Economia i Hisenda i, en el seu respectiu àmbit territorial, als de les comunitats autònomes que, d’acord amb els seus estatuts d’autonomia respectius, tinguin atribuïda la tutela financera de les entitats locals. .....” Dictamen de la Comissió Informativa Directorial, de data 9 de març de 2017. Vista la proposta de la regidoria de Serveis Econòmics, de 6 de març de 2017, el Ple de l’Ajuntament pren raó de l’informe de morositat del 4r trimestre de 2016, que s’ha donat per reproduït literalment a la part expositiva. 5. Derogació del Reglament Orgànic Municipal. Antecedents Primer.- L’Ajuntament en Ple, en sessió ordinària, de data 4 de febrer de 2016, aprovà inicialment el Reglament Orgànic Municipal, la qual cosa es publicà al BOP de 23.2.16, al DOGC de 18.2.16, al diari Ara de 17.2.16 i al taulell d’edictes de l’Ajuntament, en data 23.2.16, perquè els interessats poguessin presentar les reclamacions o al·legacions que estimessin pertinents. Durant el període d’informació pública, de trenta dies, es registrà registrant una sola al·legació, dels GPMS ERC, CiU i CUP. Segon.- L’Ajuntament en Ple, en sessió de data 14 d’abril de 2016, resolgué dita al·legació,aprovant definitivament el Reglament Orgànic Municipal i procedint a la seva íntegra publicació en el BOPB, de 6 de maig de 2016, entrant en vigor als quinze dies de la mateixa. Legislació aplicable

- Llei 7/1985, de Bases de Règim Local (arts. 4.1.a), 22.2.d), 47.2.f), 49)

- Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refòs de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya (arts. 8, 52.2.d), 114.3.a) i 178).

Justificació de la derogació La regidoria de Règim Intern, justifica la derogació en virtut dels següents motius: 1.- Perquè la seva derogació no deixa a l'Ajuntament orfe de normativa, ja que hi ha el ROF (Reglament d'Organització i Funcionament) que enumera i regula els diferents òrgans de presa de decisió de l'Ajuntament (Ple, Junta de Govern Local, Alcaldia) i n'estableix el seu funcionament. 2.- Perquè el Reglament d’Organització Municipal aprovat es una norma que principalment regula, vehicula i limita l'opinió en els òrgans de l’ajuntament atorgant límits en el temps de les intervencions del Ple, el nombre de mocions que un Grup

7

Municipal pot presentar, exclou la possibilitat de presentar mocions que no siguin de competència o interès municipal essent la Junta de Portaveus amb vot ponderat qui decidirà si s’inclouen o no. En resum, es denota un escàs respecte a la pluralitat política. 3.- Perquè en la redacció del ROM no només no hi van participar el membres de l’oposició, sinó que de govern només hi van participar dues persones. La resolució de l’Alcaldia 181/2016 de data 25 de gener de 2016, va crear la Comissió d’Estudi per l’elaboració del projecte de reglament orgànic municipal, de la que només hi formava part l’alcalde d’aquell moment, la regidora de règim intern i el secretari i l’interventor. 4.- Perquè aquest govern vol redactar des del consens amb tots els grups municipals i ciutadania un reglament d'organització municipal complert, això és, amb la inclusió de la participació ciutadana en la presa de decisions i en la seva iniciativa reglamentària. El sentit comú ens porta a concloure que per a la redacció i l’estudi del Reglament Orgànic Municipal es essencial comptar amb el major nombre de participants de totes les sensibilitats polítiques, i de retruc socials i econòmiques. La seva negació frustra les expectatives d’un text democràtic i plural. 5.- Perquè aquesta proposta de derogació no perjudica als que ahir la van aprovar i avui són oposició, ja que no veuran minvats els seus drets polítics. En aquest sentit, no es limiten les intervencions, ni el nombre de mocions o de precs en el sí del Plenari. 6.- Els grups municipals que proposen la derogació d’aquesta norma ho fem creient que aquest Reglament d’Organització és un element primordial per a la institució que regirà les relacions de l’Ajuntament amb els ciutadans i del govern amb l’oposició, el funcionament del Ple, les Juntes de Govern Local, les Comissions, els Consells, ... per això s’ha d’ajustar als nous temps en els que la participació, la transparència i la senzillesa guanyen terreny a la complicació normativa i a la intervenció institucional. En aquest sentit, l’Alcaldessa també va manifestar públicament en diverses ocasions que aquest ROM es podia anar adaptant i/o modificant. Alhora els grups d’ERC, PdeCat i CUP van votar negativament a la seva aprovació 7.- Per motius de tècnica legislativa, s’opta per una derogació i posterior aprovació d’un reglament nou, i no pas per la modificació del vigent (el que no impedeix que en el nou reglament s’hi puguin incloure les previsions del vell que siguin adients a la nova regulació). Vist l’informe de Secretaria, de data 6 de març de 2017. Dictamen de la Comissió Informativa Directorial, de data 9 de març de 2017. Vista la proposta de secretaria, de 7 de març de 2017, el Ple, per nou vots a favor (ERC, PDC, CUP, PSC i JxM) una abstenció (PP) i sis vots en contra (PSC), ACORDA: Primer. Aprovar inicialment la derogació del Reglament Orgànic Municipal. Segon.Sotmetre a informació pública i audiència als interessats el present acord, per un termini de trenta dies, a efectes de reclamacions i suggeriments, mitjançant la inserció del corresponent edicte en el BOPB, en el DOGC, en un dels mitjans de

8

comunicació escrita diària i en el tauler d’anuncis de la Corporació, així com a la pagina web municipal, transcorregut el qual sense que se n’haguessin presentat, s’entendrà derogat definitivament sense necessitat d’un nou acord. Tercer. Publicar en el BOPB la derogació definitiva per tal que produeixi efectes a partir del dia següent a la seva publicació, inserint-se en tot cas en el tauler d’anuncis de la Corporació i anunciant al DOGC les referències al BOPB en que s’hagi publicat l’acord definitiu. Quart. Trametre a l’Administració de l’Estat i a la de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies, l’acord de derogació del reglament. S’incorpora a la sessió la Sra. Neus Serra 6. Renovació dels càrrecs de jutge de pau titular i substitut del jutjat de pau de Malgrat de Mar Atès que és necessària la renovació dels càrrecs de Jutge de Pau de Malgrat de Mar, titular i suplent, degut al transcurs del període de vigència del nomenament, que és de 4 anys. Vista la resolució d’Alcaldia 10/2017, de 22 d’agost, per la qual s’incoava l’oportú expedient de renovació dels càrrecs de Jutge de Pau, titular i suplent. Atès que es va donar l’oportuna publicitat a través d’anuncis al BOP de data 18.01.2017, al Taulell d’Edictes Municipal, a la web municipal, al Jutjat Degà d’Arenys de Mar i al Jutjat de Pau de Malgrat de Mar. Atès que es va obrir el període per la presentació de la documentació dels candidats, des del 19 de gener fins el 2 de febrer de 2017, havent presentat dins aquest període la documentació requerida els Srs. Joan Serra i Buch (RE 623/2017, de 24.01.17) i Agustí Sotillos Martínez (RE 966/2017, de 2 de febrer de 2017). Vist el certificat del secretari de les candidatures presentades, signat digitalment en data 10.2.2017. Vist el que estableixen els articles 101, 102 i 103.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), així com els articles 5, 6 i 7 del Reglament 3/1995, dels Jutges de Pau, de 7 de juny. Dictamen de la Comissió Informativa Directorial, de data 9 de març de 2017. Vista la proposta dels grups de govern JxM, ERC, PDC i les CUP, de 6 de març de 2017, el Ple, amb el vot a favor dels disset membres assistents, ACORDA: Primer. Elegir Jutge de Pau titular al Sr. Joan Serra Buch, per un període de 4 anys, a comptar des de la finalització del mandat de l’actual Jutge de Pau titular, atès que es considera que és el candidat més idoni pel càrrec. Segon. Elegir Jutge de Pau suplent al Sr. Agustí Sotillos Martínez, per un període de 4 anys, a comptar des de la finalització del mandat de l’actual Jutge de Pau suplent,

9

atès que es considera que el currículum presentat el fa el candidat més idoni pel càrrec. Tercer. Notificar els presents acords als interessats i a la Sala del Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, trametent els acords municipals a través del Jutjat de Primera Instància d’Arenys de Mar, a fi i efectes del nomenament i presa de possessió dels càrrecs.. 7. Proposta de govern per crear una Taula de treball sobre el Delta de La Tordera. Exposició de fets: El Delta de la Tordera és una àrea de 312,22 hectàrees que s’estén entre els municipis de Blanes, Malgrat de Mar, Tordera i Palafolls. Malgrat l’estat d’alteració de les seves característiques naturals, segueix suposant un hàbitat de gran interès per diferents espècies de fauna i un gran suport al moviment de les aus en els seus fluxos migratoris. En aquest sentit cal destacar que la llera i desembocadura de la Tordera es troba inclosa dins els espais que conformen la Xarxa Natura 2000. Tanmateix, l’equilibri i l’adequada gestió del curs fluvial en el seu tram baix és també imprescindible per a la dinàmica litoral, ja que el riu Tordera proporciona el sediment que nodreix les platges de l’Alt Maresme i Blanes. En la darrera dècada, tan les platges de l’entorn de la desembocadura de la Tordera a Malgrat com la Platja de S’Abanell, dins del terme municipal de Blanes, han patit un greu problema d’erosió que, en els darrers anys, s’ha accentuat encara més i cronificat en el temps, formant part de l’agenda social i turística d’ambdós municipis la gestió, a cada temporada d’estiu, del problema de manca de sorra en aquestes platges. Les platges, a banda d’un ecosistema natural en si mateix i d’un espai d’oci per a la població, exerceixen una funció natural de protecció de les terres situades just darrera del sistema dunar. La pèrdua d’aquesta funcionalitat per part de les platges té conseqüències negatives per a les infraestructures i establiments localitzats a primera línia de mar. En els darrers anys, per tal de fer front a la regressió de la costa en aquest entorn del Delta, s’han dut a terme actuacions successives per part de les Administracions i d’altres a títol particular, ja sigui fent aportacions de sorra mitjançant l’ús d’un vaixell draga, ja sigui instal·lant espigons i esculleres. Totes aquestes actuacions s’han realitzat en anys diferents, en enclavaments diferents, mitjançant estratègies i sistemes també diferents, amb la voluntat de recuperar platja o de protegir instal·lacions. Tanmateix moltes d’aquestes actuacions han acabat essent perjudicials per a l’objectiu que perseguien. Grups d’experts han estudiat el què succeeix al Delta i conclouen en diferents solucions estructurals per arranjar el problema de la pèrdua de sorra de la platja i que suposen canvis de gestió i actuacions en la zona del Delta. Atès que l’afectació de les diferents mesures que es proposen des de l’àmbit científic afecten a diferents administracions, municipis i propietats, se’n deriva la necessitat de

10

crear un lloc de trobada on coordinar accions, mètodes i finançament de les actuacions. L’actual situació de degradació i pressió constant dels actors públics i privats sobre l’espai deltaic fa necessari la planificació conjunta i territorial de l’espai, la coordinació de les actuacions, així com les accions de sensibilització natural i, en definitiva, la potencial recuperació de les funcions del Delta. Dictamen de la Comissió Informativa Directorial, de data 9 de març de 2017. Vista la proposta de la Regidoria de Joventut, de 10 de març de 2017, el Ple, amb el vot a favor dels disset membres assistents, ACORDA: Primer. La creació i convocatòria d’una Taula de treball sobre el Delta de La Tordera, en què hi tinguin representació l’Ajuntament de Malgrat de Mar, Blanes, Tordera i Palafolls; l’Agència Catalana de l’Aigua; la Direcció General de Costes, una representació del CEAB, de l’Observatori de la Tordera; entitats mediambientals, Demarcació de Costas de Catalunya, i representació dels propietaris de càmpings afectats a banda i banda del riu. Segon. Que aquesta Taula de treball sobre el Delta de La Tordera tingui com a objecte, entre d’altres, la redacció i estudi d’un PLA D’ACTUACIÓ INTEGRAL DE RECUPERACIÓ DEL DELTA DE LA TORDERA, DE LA PLATJA DE LA CONCA I DEL DELTA DE MALGRAT I LA PLATJA DE S’ABANELL DE BLANES, que contempli les mesures necessàries per retornar l’equilibri al Delta de La Tordera i les platges, així com que coordini les figures de planejament i protecció conjunta del Delta. Tercer. Traslladar i notificar el present acord a les administracions anteriorment citades. 9. Pròrroga del Pla Local de Joventut. Antecedents El Pla Local de Joventut és una eina per a desenvolupar les polítiques locals de joventut des d'una perspectiva global i amb una metodologia transversal que pretén recollir els criteris, els objectius, les línies estratègiques i les propostes d'actuació a partir d'una diagnosi de la realitat juvenil que desenvolupa l'ens local, de manera global i en polítiques juvenils. L'Ajuntament de Malgrat de Mar vol impulsar polítiques integrals de joventut mitjançant la creació, la redacció i el desenvolupament d'un nou Pla Local de Joventut de Malgrat de Mar. Donat que en data 30 de gener de 2017 es sol·licita a l'oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona el suport tècnic per a l'elaboració de la diagnosi i avaluació del Pla Local de Joventut 2012 - 2016, la Diputació resoldrà la petició a finals de març de 2107.

11

Per tant, els terminis de treball per a poder iniciar la diagnosi, avaluació i disseny seran a partir de la resolució. Així doncs, aquest any començarem a elaborar el nou Pla Local de Joventut. Per a poder optar a subvencions d'altres administracions és necessari tenir un pla vigent. Dictamen de la Comissió Informativa Directorial, de data 9 de març de 2017. Vista la proposta de la Regidoria d’Urbanisme, de 9 de març de 2017, el Ple, amb el vot a favor dels disset membres assistents, ACORDA: Únic. Aprovar la pròrroga del Pla Local de Joventut 2012 – 2016 de Malgrat de Mar. 10. Aprovació inicial de la "Modificació puntual del POUM en l'àmbit de Can Palomeres, estudi ambiental estratègic i modificació del catàleg de béns protegits del POUM; redactat per Linolium, SLU. Antecedents 1. La Junta de Govern Local en sessió de 29-10-2015 va contractar a LIMONIUM, SL,

la redacció dels treballs d’assistència tècnica consistents en la redacció de la “Modificació del POUM i Pla especial en l’àmbit de Can Palomeres i el seu entorn”.

2. El Ple de l’Ajuntament en data 12-11-2015 va acordar suspendre durant el termini

d'un any la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d'urbanització, i l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d'instal·lació o ampliació d'activitats o usos concrets i d'altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, amb excepció de les obres destinades a l’interès públic, les obres de serveis públic i les obres de consolidació i protecció dels béns d’interès patrimonial i/o cultural que es podran elaborar d’acord amb el que estableix la legislació vigent, en l’àmbit de les Mines de Can Palomeres. La finalitat d’aquesta suspensió era estudiar la procedència de modificació del planejament general aplicable. Aquest acord va ser publicat en el BOP de 3-12-2015, en el diari ARA de 25-11-2015, i a la seu electrònica municipal des del 24-11-2015.

3. El Ple de l’Ajuntament en data 15-9-2016 va acordar aprovar l’Avanç de la

Modificació del POUM en l’àmbit de Can Palomeres i document inicial estratègic, redactat per Limonium, SLU.

4. Aquest document s’ha sotmès a informació pública durant un mes, mitjançant

anuncis publicat en el BOP i DOGC de 5-10-2016, diari ARA de 28-9-2016, i seu electrònica municipal en data 27-9-2016. Segons el certificat del secretari de data 3-3-2017 s’han presentat tres al·legacions.

5. En data 16-11-2016 s’ha rebut la notificació de l’acord de la Comissió Territorial

d’Urbanisme de Barcelona de 15-11-2016 sobre aquest Avanç.

12

6. En data 29-11-2016 s’ha rebut el document d’abast sobre l’Avanç de planejament tramés pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

7. En data 8-3-2017, els redactors han lliurat dos exemplars del document dde

Modificació del POUM, de l’estudi ambiental estratègic i de la modificació del catàleg en suport paper i un exemplar en suport digital així com certificat de coincidència entre el suport electrònic i el suport paper.

Consideracions jurídiques En data 8-3-2017, l’arquitecte municipal i cap de l’àrea de territori i sostenibilitat, ha emès informe que en la seva part essencial diu: “1. En data 08.03.2017, l’empresa Limonium, SLU ha lliurat l’exemplar del Modificació puntual del POUM de Malgrat de Mar en l’àmbit de Can Palomeres. Està signat per l’arquitecte Jordi Romero Sabí i l’enginyer agrònom Eduardo Soler García de Oteyza. Els documents s’han presentat en suport paper i també digital. 2. El document de modificació recull l’alternativa formulada en l’avanç, desenvolupant-la. Conté també les valoracions dels escrits presentats per particulars en el tràmit d’informació pública de l’avanç, proposant en els tres casos la desestimació dels suggeriments formulats. També analitza els informes evacuats pel diferents organismes de manera que s’han incorporat al document les especificacions que s’hi contenien. 3. Considero que amb el document aportat es dóna compliment a la part del treball que l’empresa adjudicatària havia de realitzar, en allò corresponent a la redacció del document per a l’aprovació inicial. 4. La documentació inclou la justificació de la modificació, i exposa la necessitat de la iniciativa i oportunitat i la conveniència en relació als interessos públics i privats concurrents. Inclou un apartat amb la normativa urbanística que s’afegeix a la ja vigent i els plànols. Formen part de la documentació les tres fitxes del Catàleg de Patrimoni del POUM (una que es modifica i dues que s’incorporen). També s’acompanya l’Estudi Ambiental Estratègic que conté els elements corresponents a l’avaluació ambiental estratègica de la modificació. S’afegeix el plànol de l’àmbit sotmès a suspensió de llicències. 5. L’objecte de la modificació és possibilitar les diferents actuacions que permetin posar en valor els elements ambientals, patrimonials, etnològics i culturals de l’entorn de les mines de Can Palomeres. 6. L'àmbit objecte de la modificació té una superfície de 146,8 Ha de l’extrem nord-oest del terme municipal i es situa en el vessant dels turons de Montagut, de Mas Aragall, d’en Serra i d’en Dent, abastant exclusivament terrenys classificats com a sòl no urbanitzable. 7. La modificació proposa l’assignació d’una nova clau urbanística Protecció de l’entorn patrimonial i natural de Can Palomeres (clau 27-CP) a la totalitat del sòl que abans tenia assignada la clau 27 (zona de protecció i restauració del paisatge forestal), a excepció de tres àmbits que passen a tenir la qualificació d’Equipaments de nova creació [en l’àmbit de Can Palomeres] (clau 7b-CP) i d’un altre que passa a Sistema de serveis tècnics (clau 4). 8. La distribució de zones i sistemes es manté amb una variació molt petita respecte de l’actual ja que la superfície total de sistemes passa amb la modificació del 4,77% del total a un 6,37%, diferència en què disminueix la proporció de zones. La superfície de sistema d’equipaments que ha de passar a titularitat pública és de 21.079 m²

13

9. El document conté la definició de les noves claus urbanístiques, la definició de les característiques de la xarxa de camins de l’àmbit, i l’establiment de l’àmbit del pla o plans especials a desenvolupar que coincideix amb el de la modificació. 10. La gestió urbanística proposada comporta l’adquisició, de mutu acord o mitjançant expropiació, dels terrenys que han de passar a titularitat pública que són, si més no, els que tenen assignada la qualificació 7b-CP. S’estableix l’obligatorietat de desenvolupar el sector a través d’un o més plans especials que s’hauran d’aprovar en el termini màxim de tres anys a comptar de l’entrada en vigor de la modificació. 11. En relació a la sostenibilitat econòmica de la proposta, el document inclou la previsió dels costos associats a les actuacions que es pretén dur a terme amb la distribució temporal al llarg de quatre anys (2017-20), amb un total estimat de 1.463.000 €. 12. L’estudi ambiental estratègic analitza la proposta i relaciona els impactes que les actuacions poden provocar en el medi ambient. La conclusió del mateix és que la regulació de l’activitat pública i privada en l’àmbit i la protecció dels elements naturals i patrimonials presents en el mateix suposen una millora dels impactes negatius que es produeixen en aquest moment, raó per la qual es valora positivament la modificació. 13. La fitxa núm. 12 del catàleg del POUM, corresponent a la masia de Can Palomeres, es modifica en el sentit de canviar els usos anteriorment previstos i limitar-los als de caire cívic i cultural com a espai de recepció de visitants, centre d’interpretació i centre d’estada i pernoctació d’investigadors de l’espai. 14. S’afegeixen dues noves fitxes al catàleg. La fitxa 42, que correspon al conjunt dels vestigis miners i les mines de Can Palomeres, estableix la protecció de tots els elements (a excepció dels que s’inclouen a la fitxes 43 i 12) que varen formar part de les instal·lacions relacionades amb l’activitat minera que es va dur a terme a la zona. D’entre aquests elements n’hi ha que es troben situats fora de l’àmbit estricte que abasta la modificació de planejament però que es considera necessari agrupar amb la resta per raons de la unitat funcional que varen tenir en el període d’activitat de les mines i de coherència i unitat d’estudi en quant a la catalogació actual. D’aquests destaca per la seva ubicació, mar endins, la Pilona, que dista uns 400 metres de la costa. 15. La fitxa 43 abasta l’estació de càrrega de les mines, la galeria i l’edifici annex. La seva distinció de la resta d’elements és deguda a l’especial destí que es preveu com a espai per a la difusió dels elements naturals i patrimonials de l’àmbit, amb els condicionants que això suposa en quant a accessibilitat i obres d’habilitació a executar. Conclusions Considero que procedeix aprovar inicialment la Modificació puntual del POUM de Malgrat de Mar en l'àmbit de Can Palomeres i l’Estudi Ambiental Estratègic, i la modificació i ampliació del catàleg del POUM redactats per Limonium, SLU.” En data 8-3-2017, la tècnica de medi ambient ha emès informe que en la seva part essencial diu: “Fets El document, Estudi Ambiental Estratègic (EAE), que a continuació es valora forma part del procés d’avaluació ambiental estratègica ordinària requerida pel procés de modificació puntual del POUM, ja que en la Llei 16/2015, de simplificació administrativa, s’estableix que seran objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària espais inclosos en Xarxa Natura 2000, com és el cas de l’àmbit Mines de Can Palomeres.

14

Consideracions tècniques L’empresa consultora redactora d’aquest Estudi Ambiental Estratègic és Limonium S.L.U.-Territori intel·ligent, l’autor és Eduardo Soler García de Oteyza i la data de signatura el 27 de febrer de 2017. L’objecte d’aquest Estudi és exposar sintèticament les característiques generals i principals implicacions ambientals, així com analitzar les diferents alternatives i els seus impactes. L’Estudi Ambiental Estratègic presentat té la següent estructura: 1.- Introducció. El marc normatiu, objectius i antecedents. 2.- Característiques de la Modificació Puntual del POUM de Malgrat de Mar. 3.- Síntesis dels aspectes ambientals rellevants. 4.- Anàlisis d’alternatives. 5.- Impactes i efectes ambientals, mesures correctores i proposta d’indicadors. 6.- Programa de Vigilància i Seguiment Ambiental. 7.- Resum. Les consideracions ambientals dels diferents apartats són: 1.- Introducció. El marc normatiu, objectius i antecedents. El motiu de la redacció d’aquest estudi és perquè el projecte es situa en un Espai Xarxa Natura 2000. Cal fer menció de l’apartat 1.5.- Informes rebuts posteriorment a l’avanç de modificació puntual, on es recopilen els diferents informes de diverses administracions. Aquests documents sectorials s’han incorporat i les correccions proposades s’han afegit al document d’abast. Els informes sectorials rebuts i les seves valoracions són: - Comissió territorial d’urbanisme de la Província de Barcelona. Informa positivament de la Modificació Puntual del POUM. Els comentaris que aporten són sobre el menor impacte possible de les actuacions que es realitzin. - Serveis Territorials a Barcelona de la Secció de Biodiversitat i Medi Natural. Informa molt positivament i els suggeriments que comenten són sobre les mesures de conservació referents a quiròpters i els hàbitats d’interès comunitari. - Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya. Informa favorablement i demana que es sol·liciti que l’Espai sigui considerat Bé d’interès Natural i Espai d’interès geològic. - Direcció general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial. Informa favorablement - Agència Catalana de l’Aigua. Informa favorablement i demana que s’aconsegueixi el bon estat ecològic al Rierot de Can Palomeres. - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Informa favorablement i demana incorporar perímetres de protecció de les zones amb elements del complex miner. Tots els informes sectorials rebuts valoren el projecte com a favorable i cal destacar la valoració molt positiva de la Secció de Biodiversitat i Medi Natural dels Serveis Territorials a Barcelona, els suggeriments i comentaris s’han incorporat a l’EAE. 2.- Característiques de la Modificació Puntual del POUM de Malgrat de Mar En aquest apartat es transmet la voluntat municipal de posar en valor tots els elements ambientals, patrimonials, culturals i etnològics existents a l’entorn de les Mines de Can Palomeres. Concretament s’enumeren i desenvolupen els objectius ambientals en funció del seu grau d’importància relativa (art.70.a)3r) RLUC).

1. Preservar la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural de l’àmbit d’actuació.

2. Conservar, recuperar i promoure el patrimoni cultural i etnològic, així com els valors paisatgístics de l’àrea d’estudi.

15

3. Evitar l’ocupació innecessària del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb el model territorial eficient i adaptat als condicionants i riscos ambientals existents.

4. Compatibilitzar el planejament amb el cicle de l’aigua. 5. Promoure l’eficiència energètica, la prevenció de la contaminació atmosfèrica, acústica i

lumínica, i una gestió adequada dels residus. 6. Minimitzar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle vinculades al Pla i preveure

mesures per reduir la vulnerabilitat als efectes del canvi climàtic. 3.- Síntesis dels aspectes ambientals rellevants Cal destacar que l’empresa redactora ha incorporat els estudis i documents elaborats amb anterioritat a aquest Estudi. En l’anàlisi dels aspectes ambientals s’ha valorat: Medi físic: l’orografia, geomorfologia, geologia, climatologia i hidrologia. Medi natural: usos del sòl, hàbitats, vegetació, hàbitats d’interès comunitari, flora protegida, flora exòtica invasora i arbres protegits. Fauna: forestal, de les mines i gestió cinegètica. Àrees d’interès per la fauna i la flora. Espais naturals. Connectivitat ecològica. Paisatge. Riscs ambientals: sísmic, incendis forestals, geològic, inundabilitat i industrial. Patrimoni cultural i històric: les mines de Can Palomeres, la masia de Can Palomeres i altres elements del patrimoni històric. Vectors ambientals: contaminació lumínica, atmosfèrica, acústica i canvi climàtic. Tots els apartats com subapartats estan molt desenvolupats i l’anàlisi de compliment de normativa sectorial s’avalua tant a nivell global com local. 4.- Anàlisi d’alternatives Es plantegen dos supòsits, la No actuació (alternativa 0 ) i l’Alternativa avanç, la creació de la nova clau 27-CP com una taca compacta que inclou l’àmbit xarxa Natura 2000 i el seu perímetre forestal fins als límits del terme municipal i la carretera N-II; i la proposta d’equipaments de nova creació, a les tres edificacions que hi ha en l’espai. S’analitzen en format de taula les dues alternatives plantejades i valorant concretament l’efecte de l’equipament Can Màquina, desglossant l’anàlisi ambiental seguin els objectius ambientals del Pla (apartat 2 de l’EAE). Després d’analitzar cada objectiu per les dues alternatives, es constata que l’alternativa avanç compleix tots els objectius ambientals i l’equipament Can Màquina no hi afecta negativament sinó al contrari, reforça l’assoliment d’objectius, pel seu enfoc conservacionista i la finalitat del seu ús. 5.- Impactes i efectes ambientals, mesures correctores i proposta d’indicadors Abans d’analitzar els impactes generats per la Modificació puntual, destaquen els impactes actuals de l’àmbit per la manca de regulació de l’ús públic. Actualment hi ha dos tipologies d’impactes: els que afecten sobre el patrimoni cultural i arquitectònic i els que afecten a la fauna i flora. La no regulació de l’àmbit impedeix aplicar els criteris i objectius establerts per les zones catalogades com a ZEC, poder disposar i desenvolupar un instrument de gestió forestal i d ’un pla de gestió de l’espai. En l’anàlisi d’impactes ambientals enumeren cada vector ambiental en fase executiva i de desenvolupament de l’activitat i també s’acompanya de mesures preventives i correctores. El balanç de tots els impactes és positiu perquè es defineixen com a compatibles o inexistent; en el cas dels incendis forestals es valora com a moderat; en canvi els impactes que afecten a la geologia de l’àmbit i a la fauna, són moderats només en fase constructiva.

16

Les mesures preventives i correctores que es proposen estan molt desenvolupades i són apropiades a l’àmbit d’actuació. La bateria d’indicadors; que es proposen tant per avaluar ambientalment el Pla en la fase de modificació puntual, com en fase de redacció del Pla Especial com en la implantació i en els treballs de Vigilància i Seguiment ambiental; es divideixen en sis grups en funció de la temàtica que es vol analitzar. Els 16 indicadors totals són quantificables. 6.- Programa de Vigilància i Seguiment Ambiental S’estableix la redacció d’un Programa de Vigilància Ambiental per aplicar-lo en fase executiva i en fase d’explotació. També es defineix quin seran els objectes d’aquest programa. A part, s’haurà d’elaborar un organigrama ambiental de l’àmbit. 7.- Resum Es presenta de manera molt sintetitzada tots els punts de l’Estudi Ambiental Estratègic. Conclusions Es valora com un projecte amb una necessitat molt justificada. El treball que s’ha realitzat és molt acurat i detallat. Tenint en compte els impactes i les mesures preventives i correctores proposades, és més positiu el seu desenvolupament-alternativa avanç- que no, no actuar en l’àmbit. Es considera que l’Estudi recull l’essència conservacionista dels Espais Xarxa Natura 2000 així com la possibilitat de desenvolupament que els acompanya sota criteris de sostenibilitat. És per tot això que es valora molt positivament l’EAE i es considera que el desenvolupament de l’alternativa avanç és favorable.” En data 9-3-2017, la cap de la unitat administrativa de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat ha emès informe que en la seva part essencial diu: “1. Normativa aplicable - Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s'aprova el Text Refòs de la Llei

d'Urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme

(RLU) - Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de Plans i Programes, en tot allò que no

s’oposi a la Llei 21/2013, d’avaluació ambiental. - Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. - Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració

de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i de l’impuls de l’activitat econòmica. - Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local - Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i

de règim local de Catalunya. - Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions

Públiques 2. Anàlisis de la proposta: a) Objecte: Aquest Avanç de Modificació del POUM té per objecte l’adequació del planejament general de Malgrat de Mar, per tal de posar en valor i protegir els elements ambientals, patrimonials, etnològics i culturals existents a l’entorn de les Mines de Can Palomeres. L’àmbit de la modificació abasta una superfície de sòl no urbanitzable de 146,84 hectàres, de les quals 45,7 estan catalogades com a espai de Xarxa Natura 2000, formant part del lloc d’interès comunitari (ES5110011) i zona d’especial conservació de les Serres del litoral septentrional. L’interès públic que justifica la modificació del planejament és la protecció dels valors ambientals (massa forestal, existència d’espècies de fauna en perill d’extinció, importància de

17

la biodiversitat), i dels valors patrimonials, etnològics, cultural i històrics, que concórren en aquest espai. Destaca la importància dels vestigis del patrimoni miner, del valor etnològic, cultural i històric de l’espai i de la biodiversitat, que es justifiquen amb un document annex “Mines de Can Palomeres. Estudi arqueològic” redactat per l’arqueòleg Sr. Joan Llinàs i Pol. La proposta de la Modificació es concreta en: - Definició d’una nova clau urbanística “protecció de l’entorn patrimonial i natural de Can Palomeres” (27 CP) que inclou l’espai actualment inclòs a la Xarxa Natura 2000 i l’entorn forestal adjacent amb alts valors naturals; - Creació de tres àmbits qualificats com a sòls “d’equipaments de nova creació Can Palomeres” (7b-CP) que abastarien la Masia de Can Palomeres, l’estació de càrrega de les Mines de Can Palomeres, i Can Màquina, una estació biològica associada a les mines. - Modificació de la fitxa de l’element núm. 12 del Catàleg de Patrimoni del POUM corresponent a la Masia de Can Palomeres i creació de dues noves fitxes per la catalogació com bé cultural d’interès local de l’estació de càrrega, galeria i edifici annex, i el conjunt dels vestigis miners i les mines de Can Palomeres. b) Documentació: L’art. 59.1 del TRLU preveu la documentació que haurà d’integrar un pla d’ordenació urbanística i l’art. 118.4 RLU, estableix que “Les modificacions dels plans urbanístics han d’estar integrades per la documentació adequada a la finalitat, contingut i abast de la modificació. En tot cas, han d’incorporar l’informe ambiental corresponent les modificacions de plans urbanístics que se sotmetin a avaluació ambiental o aquelles altres que tinguin alguna repercussió ambiental. També s’ha d’incorporar un estudi d’avaluació de la mobilitat generada, en els casos que així ho estableixi la legislació vigent.” La Modificació consta de: - Document urbanístic que inclou la memòria, normativa, l’agenda i avaluació econòmica i

financera de les actuacions a desenvolupar, informe tècnic i jurídic als suggeriments presentats en la informació pública de l’Avanç i als informes dels organismes oficials inclosos en el document d’abast, annexes i plànols.

- Estudi ambiental estratègic. - Modificació del Catàleg de Béns Protegits: amb la incorporació de dues noves fitxes i la

modificació d’una existent (la Masia de Can Palomeres). En els diferents documents que integren el POUM consta la identitat i titulació dels professionals que els han redactat, d’acord amb el que exigeix la Disposició Addicional 13ª del TRLUC. c) Subjecció a avaluació ambiental de l’Avanç. La Disposició final onzena de la Llei 21/2013 de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, determina que són aplicables els seus articles de caràcter bàsic a les Comunitats Autònomes un cop transcorregut un any des de la seva entrada en vigor. Així mateix, la seva disposició transitòria primera concreta que la llei esmentada és d’aplicació a tots els plans d’avaluació ambiental estratègica dels quals s’iniciï a partir del dia de la seva entrada en vigor. La Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, estableix el marc normatiu a Catalunya relatiu a l’avaluació ambiental dels plans i programes que poden tenir efectes significatius en el medi ambient i que aprova l’Administració de la Generalitat, l’Administració local o el parlament, d’aplicació en tot el que no s’oposi a la legislació bàsica estatal. La Disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i de l’impuls de l’activitat econòmica, en el seu apartat sisè estableix les regles aplicables a l’avaluació ambiental

18

estratègica del planejament urbanístic, fins que la Llei catalana 6/2009 s’adapti a la Llei de l’Estat 21/2013. Així determina que són objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària:(..) “Tercer. El planejament urbanístic que estableixi el marc per a la futura autorització de projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental o que pugui tenir efectes apreciables en espais de la Xarxa Natura 2000 en els termes establerts per la Llei 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, o en altres espais del Pla d’espais d’interès natural. Quart. Les modificacions dels plans urbanístics que estableixin el marc per a la futura autorització de projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental o que puguin tenir efectes apreciables en espais de la Xarxa Natura 2000 en els termes establerts per la Llei 42/2007 o en altres espais del Pla d’espais d’interès natural.”

L’àmbit d’aquesta modificació inclou espais inclosos dins de la Xarxa Natura 2000, i l’ execució

de les previsions del nou planejament probablement comportaran projectes que necessitaran

d’avaluació d’impacte ambiental, per la qual cosa, aquesta modificació estarà subjecte a

avaluació ambiental estratègica ordinària.

L’art. 86 bis del TRLUC disposa que: “L’avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic que hi estiguin sotmesos d’acord amb la legislació en matèria d’avaluació ambiental de plans i programes s’integra en el procediment d’elaboració dels plans urbanístics, de conformitat amb aquesta llei i amb el reglament que la desplega.” Aquesta integració, d’acord amb la legislació en matèria d’avaluació ambiental de plans i programes, i el que preveu l’art. 115 del RLUC comporta: - Elaboració per la persona que promogui el pla d’un estudi ambiental estratègic, d’acord

amb el document d’abast - El tràmit de consultes a les administracions públiques afectades i a les persones

interessades, conjuntament amb el tràmit d’informació pública del pla aprovat inicialment, per un període mínim de quaranta-cinc dies.

- Elaboració, per l’òrgan o la persona que promogui el pla, de la memòria ambiental, amb l’acord de l’òrgan ambiental.

- Presa en consideració, en l’aprovació definitiva del pla, de l’informe del document inicial estratègic, de la memòria ambiental i de l’acord de l’òrgan ambiental mitjançant una declaració ambiental estratègica, en què, si hi hagués discrepàncies amb els resultats de l’avaluació ambiental, cal justificar-ne els motius i les mesures adoptades.

- La publicitat del pla aprovat definitivament, que ha de complir els requisits derivats de l’art. 28 de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

d) Procediment:

L’article 96 del TRLUC i 117.3 del RLUC preveuen que la modificació de qualsevol dels elements d’una figura del planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. El procediment a seguir per la tramitació d’aquesta modificació del POUM serà el previst a l’art. 85 TRLU, i 23 del RLU, amb les especificitats pròpies de les determinacions de l’avaluació ambiental, i comprèn: a) Acord d’aprovació inicial de la Modificació del POUM per l’Ajuntament de Malgrat de Mar,

com Administració Urbanística actuant. b) Informació pública durant el termini de quaranta-cinc dies de la Modificació i de l’Estudi

Ambiental Estratègic, mitjançant la inserció d’anuncis en el Diari Oficial o Butlletí Oficial de la Província, i un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l'àmbit municipal, tauler d’edictes de l’Ajuntament i seu electrònica municipal. L’edicte concretarà el termini d’exposició al públic, l’adreça i l'horari de l’oficina o dependència en la qual es pot exercitar el dret d’informació, així com si s’escau, les dades per a localització del projecte per mitjans telemàtics. També es notificarà individualment l’acord a totes les persones propietàries de terrenys inclosos dins de l’àmbit a fi de facilitar la màxima participació ciutadana. En els cas

19

dels interessats que haguéssin formulat al·legacions durant la informació pública de l’Avanç se’ls notificarà amb l’informe de les mateixes.

D’acord amb les conclusions del document d’abast també es notificarà al Centre per a la Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i a la Lliga per a la defensa del patrimoni natural (DEPANA).

c) Petició d’informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, els quals

l’han d’emetre en el termini d’un mes, llevat que una disposició n’autoritzi una de més llarg (art. 85.5 TRLUC). D’acord amb les conclusions del document d’abast caldrà demanar informe a: - Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de Barcelona - Agència Catalana de l’Aigua - Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - Subdirecció General de Programes en Protecció Civil - Subdirecció General de Seguretat Industrial - Serveis Territorials del Departament de Cultura - Serveis Territorials a Barcelona del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i

Alimentació. - Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona - Consell Comarcal del Maresme Altres organismes que han de ser consultats en aplicació de legislació sectorial són: - Direcció General del Patrimoni de l’Estat: com a possible propietari del bé immoble

vacant conegut com “la Pilona”, d’acord amb l’art. 17 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, i art. 119 del Real Decret 1373/2009, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament General de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques.

- Demarcació de Costes de l’Estat del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient: pel que fa a la inclusió en el catàleg de l’element conegut com “la Pilona” situat a 400 metres de la línia de la costa per la seva conservació.

d) Concessió d'audiència als ajuntaments l'àmbit territorial dels quals confini amb el del

municipi que és objecte del pla (art. 85.7 TRLU). A l’art. 117.3 RLU es preveu que en les modificacions puntuals només es concedirà audiència als ajuntaments el terme municipal dels quals confini amb l’àmbit de la modificació. L’àmbit de la modificació confina amb Santa Susanna i Palafolls, per la qual cosa, serà necessari atorgar audiència a aquests ajuntaments.

e) Aprovació provisional: un cop acabat el termini d’informació pública es procedirà a l’estudi i

resolució de les al·legacions que s’hagin presentat i dels informes rebuts, i l’Ajuntament resoldrà sobre l’aprovació provisional del document, confirmant o introduïnt les esmenes que siguin procedents. En el termini de tres mesos des de la recepció de la documentació completa, el departament d’urbanisme i medi ambient ha d’emetre una declaració ambiental estratègica sobre l’estudi ambiental i un informe urbanístic i territorial sobre els aspectes del pla relatius a qüestions de legalitat i a qüestions d’oportunitat d’interès supramunicipal, per tal que puguin ser incorporats en l’aprovació provisional.

f) Aprovació definitiva: La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona és l’òrgan

competent per adoptar l’acord d’aprovació definitiva (art. 80.a TRLUC). La resolució definitiva ha de ser notificada en el termini de quatre mesos des de la recepció de l’expedient complet per l’òrgan competent per l’aprovació definitiva (art. 91.5). En cas contrari, l’efecte del silenci administratiu és positiu.

e) Suspensió de llicències: L’article 73 TRLUC disposa:

20

“1. Els òrgans competents per a l'aprovació inicial de les figures del planejament urbanístic poden acordar, amb la finalitat d'estudiar-ne la formació o la reforma, de suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d'urbanització, com també de suspendre l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d'instal·lació o ampliació d'activitats o usos concrets i d'altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial. 2. L’aprovació inicial dels instruments de planejament urbanístic obliga l’administració competent a acordar les mesures enunciades per l’apartat 1, en els àmbits en què les noves determinacions comportin una modificació del règim urbanístic.L’administració competent també pot acordar les dites mesures en el cas que es pretengui assolir altres objectius urbanístics concrets, els quals han d’ésser explicitats i justificats. L’art. 74 del TRLUC disposa que els efectes de la suspensió de tramitacions i de llicències per a àmbits determinats no poden durar més d’un any en el cas regulat per l’apartat 1 de l’article 73, o de dos anys en cas d’acumulació dels supòsits regulats pels apartats 1 i 2 de l’art. 73. Un cop exhaurits els efectes de l'acord de suspensió, no se'n pot adoptar cap de nou, per al mateix àmbit i per a idèntica finalitat, fins que no hauran transcorregut tres anys des de la data d'exhauriment dels efectes. El Ple de l’Ajuntament en data 12-11-2015 va acordar la suspensió durant el termini d'un any de la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d'urbanització, i l'atorgament de llicències en l’àmbit de les Mines de Can Palomeres, amb la finalitat d’estudiar la procedència de modificació del planejament general aplicable. Aquest acord ha estat publicat en el BOP de 3-12-2015, i per tant, la seva vigència s’ha exhaurit el 3-12-2016.

L’aprovació inicial de la Modificació puntual del POUM comportarà la suspensió de llicències

durant un any més, atès que es modifica el règim urbanístic.

f) Competència i quòrum: D'acord amb l'art. 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, modificat per la Llei 11/1999, (LRBRL) serà competència del Ple l'aprovació inicial del planejament general. De conformitat amb l'art. 47.2.ll) de la LRBRL, els acords que correspongui adoptar a la corporació en la tramitació dels instruments de planejament general previstos en la legislació urbanística, requereix el vot favorable de la majoria absoluta del número legal de membres de la Corporació, és a dir, 9 vots favorables a la proposta d'acord, donat que el número legal de membres de la Corporació és de 17.” En data 9-3-2017, el secretari de la corporació ha emès nota de conformitat a l’informe jurídic anterior.

Dictamen de la Comissió Informativa Directorial, de data 9 de març de 2017. Vista la proposta de la Regidoria d’Urbanisme, de 9 de març de 2017, el Ple, amb el vot a favor dels disset membres assistents, ACORDA: Primer. Aprovar inicialment la “Modificació puntual del POUM en l’àmbit de Can Palomeres, estudi ambiental estratègic i modificació del catàleg de béns protegits del POUM”, redactat per Limonium, SLU. Segon. Sotmetre a informació pública durant un termini de 45 dies aquesta Modificació del POUM i l’estudi ambiental estratègic mitjançant la inserció d’anuncis en el DOGC,

21

Butlletí Oficial de la Província, diari ARA, seu electrònica municipal, per tal de que es puguin formular les al·legacions que es considerin oportunes. El termini serà comptador des de la darrera publicació. El document es podrà consultar a les oficines de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat (c/ Carme, núm. 30) en horari de 9 h a 14.30 h i a la seu electrònica municipal (www.ajmalgrat.cat) Tercer. Suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d'urbanització, i l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d'instal·lació o ampliació d'activitats o usos concrets i d'altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, amb excepció de les obres destinades a l’interès públic i les obres de serveis públic. Aquesta suspensió abastarà l’àmbit de les Mines de Can Palomeres i el seu entorn delimitat en el plànol adjunt. El termini de suspensió serà d’un any serà comptador des de la publicació de l’anunci en l’últim diari oficial. L’edicte estarà publicat en la seu electrònica municipal acompanyat del plànol de l’àmbit de suspensió de llicències, durant tot el termini de suspensió de llicències. Quart. Sol·licitari informe sobre aquesta “Modificació del POUM i l’estudi ambiental estratègic” als organismes següents:

- Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de Barcelona - Agència Catalana de l’Aigua - Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - Subdirecció General de Programes en Protecció Civil - Subdirecció General de Seguretat Industrial - Serveis Territorials del Departament de Cultura - Serveis Territorials a Barcelona del Departament d’Agricultura, Ramaderia,

Pesca i Alimentació. - Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona - Consell Comarcal del Maresme - Direcció General de Patrimoni de l’Estat - Demarcació de Costes de l’Estat del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació

i Medi Ambient. Cinquè. Promoure la màxima difusió del document a través dels mitjans de comunicació local. Sisè. Notificar aquest acord als Ajuntaments de Palafolls i Santa Susanna. Setè. Notificar aquest acords als propietaris de terrenys inclosos dins de l’àmbit. En els cas dels propietaris que haguéssin formulat al·legacions durant la informació pública de l’Avanç se’ls notificarà amb l’informe de les mateixes. Vuitè. Notificar aquests acords al Centre per a la Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i a la Lliga per a la defensa del patrimoni natural (DEPANA). Novè. Comunicar aquest acord a l’equip redactor Desè. Facultar a la Sra. Alcaldessa per l’execució d’aquests acords.

22

11. Moció del GPM PP per a que l'Ajuntament de Malgrat de Mar anul·li la seva adhesió a l'AMI. El 9 de septiembre de 2015, Societat Civil Catalana, Associació Civica i Cultural y 5 vecinos del municipio de Reus, presentaron un recurso contencioso administrativo contra la adhesión a la AMI y el pago de la correspondiente cuota por parte del Ayuntamiento de Reus aprobado en pleno. En base a este recurso contencioso administrativo, la sentencia nº16/2017 dictada por el Juzgado de lo Contencioso Administrativo nº1 de Tarragona expone: En primer lugar, el Tribunal considera "que las entidades municipales, como todo el Estado (del que son parte esencial), están sujetas en primer lugar a la Constitución y el artículo 2 de la misma, establece la indisolubilidad de la nación española". Dicho Tribunal, considera "indudable el derecho de los políticos que forman las instituciones locales a sostener la conveniencia, e incluso la necesidad, de la independencia de Cataluña, pero no pueden instrumentalizar las instituciones que dirigen para lograr esta finalidad, porque ello las colocaría en el imposible lugar legal de incumplir la Constitución baja el pretexto de una supuesta voluntad popular". De la misma forma el Tribunal establece que "las instituciones, como tales, han de cumplir en todo momento con las leyes, la primera de ellas la Constitución, y no pueden realizar acto alguno que la contravenga o conculque". Por ello, el Tribunal considera que "no es legalmente posible que una institución pública adopte decisiones de puro posicionamiento político ajeno a sus propias competencias decisorias, en general, pues ello sería tanto como imponer dicho posicionamiento a todos los que están sometidos a su autoridad, pero menos aún es posible este posicionamiento si el mismo contraviene el tenor literal de la Constitución. Y es que, ciertamente, los representantes políticos pueden utilizar las instituciones de las que forman parte para expresar su propia posición política, como se observa cotidianamente, e incluso pueden realizar declaraciones institucionales como el ente del que forman parte y como elemente de su actividad política ordinaria. Sin embargo, excede y desborda claramente el ámbito de la libertad de expresión y de acción política el disponer recursos públicos para llevar a cabo finalidades contrarias al Ordenamiento jurídico, en los términos en los que hoy existe. En segundo lugar, el Tribunal considera "que considerar la independencia de Cataluña como una finalidad de interés común supone ignorar que se trata de un tema notoriamente polémico y sobre el que no existe, en absoluto, un consenso; se trataría en todo caso de una finalidad de interés común de los representantes políticos que deciden la adhesión a la asociación, pero en modo alguno es una finalidad de interés común de los vecinos del Ente que se asocia, al tomar claramente partido por una opción política en detrimento de la otra opción, sobre una materia que, se insiste, no pertenece al ámbito de la competencia local. Por todo ello, el Tribunal considera la adhesión del municipio a la AMI (Asociación de Municipios por la Independencia) como una " vulneración de la legalidad en el que nos ocupa, por cuanto se ha instrumentalizado el propio Ente para una finalidad

23

partidista, en los términos referidos por el Tribunal Supremo. Y que la Asociación tenga otras finalidades no impide considerar, como algo notorio a la vista de su propia denominación y actuación, que su finalidad esencial es coadyuvar al proceso independentista catalán, finalidad que es partidista y política, además de estar completamente fuera de la competencias municipales, por lo que no es posible que un Ayuntamiento o entidad local, como tal y con plena vulneración de la Constitución, participe del ejercicio de esta finalidad, sin perjuicio, se reitera, de las actuaciones de sus cargos electos. En definitiva, el Juzgado de lo Contencioso Administrativo nº1 de Tarragona y su Tribunal, estiman la petición anulando todos los Acuerdos de Pleno y los Decretos firmados en el Ayuntamiento de Reus sobre la adhesión y pago de cuotas del municipio a la AMI. Por todo ello, el Grupo Municipal del Partido Popular, presenta al Pleno Municipal los siguientes acuerdos:

1. Que el Ayuntamiento de Ayuntamiento de Malgrat de Mar, declare nulos los acuerdos y decretos aprobados por el Ayuntamiento que tengan como finalidad la adhesión del municipio a la AMI y el pago de las cuotas correspondientes, dejando de formar parte de esta asociación y respetando la legalidad vigente y la Constitución.

2. Trasladar los siguientes acuerdos a los grupos parlamentarios del Congreso de

los Diputados y del Parlament de Catalunya, así como también, a la Delegación del Gobierno en Cataluña.

Dictamen de la Comissió Informativa Directorial, de data 9 de març de 2017. Vista la moció del GPM PP, de 10 de març de 2017, el Ple, per set vots a favor (PSC i PP) i deu vots en contra (JxM, ERC, PDC i CUP)ACORDA no aprovar la moció. 12. Dació de compte dels decrets 3376/2016 a 316/2017. Es dóna compte al Ple de l’Ajuntament dels Decrets dictats per l’Alcaldia, des del 3376/2016 al 316/2017. 13. Precs i preguntes M. Carmen Ponsa Monge Alcaldessa

Salvador Serra i Tarrés Secretari accidental