ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Identificació de la sessió:

Núm. 7/2013

Caràcter: ordinari

Data : 25 de juliol de 2013

Horari: de les 21:02 a les 22:30 hores

Lloc: sala d’actes de l’Ajuntament

Hi assisteixen:

SRA. ROSA MARIA PERELLÓ I ESCODA

SR. GABRIEL LACAMBRA I GARCIA

SR. CARLES PASCUAL I PASCUAL

SR. ALBERT ROSINÉS I VILARDOSA

SRA. JOSEFINA BERNADES I GARCIA

SRA. PEPITAL NADAL I ALUJA

SR. JOAN AMÉZAGA I SOLÉ

SR. JAUME RAMON I SOLÉ

SRA. MERCÈ AGUSTÍ I PARAREDA

SRA. M. ALBA COMA I ROBERT

SR. JAUME PONSARNAU I MARQUILLES

SR. SANTI COSTA I SOLÉ

SR. ISAAC GONZALEZ PIJUAN

SR. JOAN PUJAL I LLOMBART

SR. JORDI RAMON I TORRES

SR. JOSEP M. ESTADELLA I BAGUÉ

SR. RAMON MORELL I GASSÓ, secretari

SRA. SÍLVIA GASSÓ I LLENES, tècnica d’administració local

S’excusa:

SR. MANEL ÀNGEL MEDRANO I GARCIA

Assistiren el nombre legal de membres per a la vàlida celebració de la sessió.

Abans de començar la sessió de Ple es fa un minut de silenci en homenatge a

les víctimes del tràgic descarrilament del tren que cobria el trajecte entre

Madrid i El Ferrol i que va tenir lloc el dia d’ahir a Santiago de Compostel.la.

*************************

Seguidament l’alcaldessa manifesta que es proposa la incorporació d’un punt

de l’Ordre del Dia, amb caràcter d’urgència, que fa referència a la MOCIÓ DE

SUPORT ALS CLUBS I ENTITATS ESPORTIVES CATALANES DAVANT L’ACCIÓ

D’INSPECCIÓ DE TREBALL.

Sotmesa a votació la proposta d’incorporació d’aquest nou punt de

l’Ordre del Dia, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.

1. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR,

CORRESPONENT A LA ORDINÀRIA DEL DIA 20 DE JUNY DE 2013.

Sotmès a votació l’esborrany de l’acta de la sessió anterior, corresponent al dia

20 de juny de 2013, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.

A) PART RESOLUTIVA

2. PRESA DE CONEIXEMENT DE L’ABANDONAMENT DEL GRUP MUNICIPAL DE

PLATAFORMA PER CATALUNYA DEL REGIDOR JOSEP MARIA ESTADELLA I BAGUÉ I

DE LA SEVA NOVA CONSIDERACIÓ COM A REGIDOR NO ADSCRIT.

L’alcaldessa llegeix la següent proposta:

Atès l’escrit de data 10 de juliol de 2013, presentat pel senyor Josep-Maria

Estadella Bagué portaveu i únic regidor del Grup Municipal de Plataforma per

Catalunya a l’Ajuntament demanant abandonar el grup municipal abans

esmentat i passar a la situació que la legislació vigent preveu en aquests

casos.

Vist l’informe del secretari municipal de data 11 de juliol de 2013 sobre la

procedència de considerar-lo com a membre no adscrit.

De conformitat amb l’article 73,3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de

Règim Local, es proposa al Ple de la Corporació, l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer. Prendre coneixement de l’escrit de data 10 de juliol de 2013, presentat

pel senyor Josep-Maria Estadella Bagué demanant abandonar el Grup

Municipal de Plataforma per Catalunya.

Segon. Acordar que el senyor Josep-Maria Estadella Bagué passi a ser

considerat “REGIDOR NO ADSCRIT” participant en les mateixes Comissions i

delegacions que fins ara tenia assignades, segons l’Organigrama Municipal

aprovat per acord del Ple de la Corporació de data 30 de juny de 2011.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres

assistents

3. APROVACIÓ INICIAL DE L’EXPEDIENT NÚM. 5 DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT AL

PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT DE L’EXERCICI 2013.

l’alcaldessa llegeix la següent proposta d’acord:

Atès que es fa necessari introduir modificacions en el Pressupost de

l’Ajuntament de l’exercici 2013, es proposa al Ple de la Corporació prendre els

següents acords:

Primer: Aprovar l’expedient de modificació núm. 5 del pressupost de l’any 2013

amb el següent detall:

1.- Despeses

1.1 Consignar crèdit extraordinari en les següents partides:

Programa Econòmic Subconcepte Import

16100 Servei d’aigües 2270003 Retribució Sorea 33.939,00

16100 Servei d’aigües 6330002 Filtres estació

depuradora

161.000,00

TOTAL 194.939,00

1.2 Augmentar la consignació pressupostaria en les partides de despesa

següents:

Programa Econòmic Subconcepte Import

92405 Nucli Riudovelles 6228001 Bassa Riudovelles 4.000,00

43102 Fira Medi

Ambient

1310001 Retrib. bàsiques

lab.temporal

1.500,00

43102 Fira Medi

Ambient

1600001 Seguretat Social 600,00

43101 Fira d’Artistes 1310001 Retrib. bàsiques

lab.temporal

2.500,00

43101 Fira d’Artistes 1600001 Seguretat Social 1.000,00

24100 Centre La Solana 1310001 Retrib. Bàsiques lab.

temporal

12.000,0

0

24100 Centre La Solana 1600001 Seguretat Social 3.000,00

24100 Centre La Solana 2200002 Material didàctic 7.000,00

24101 Centre La Solana 6230001 Nau Fusteria Cal Trepat 15.000,0

0

92000 Administracio

Gral

6350001 Mobiliari 1.000,00

13300 Policia Local 6230001 Compra d’armes 1.000,00

TOTAL 48.600,0

0

1.3 Minorar la consignació pressupostaria de les següents partides de despesa:

Programa Econòmic Subconcepte Import

24101 Centre La Solana 6321301 Altres reformes Escola

Taller

-15.000,00

2.- Ingressos

2.1 Consignar crèdit en les partides d’ingressos següents:

Partida Descripció Import

4610015 Subvenció diputació Filtres depuradora 133.013,47

4610016 Subvenció Consell Comarcal “formació aturats” 22.000,00

TOTAL 155.013,47

2.2 Augmentar la consignació en la partida d’ingressos següent:

8700000 Romanent tresoreria 73.525,53

TOTAL AUGMENT DE LES DESPESES........................................ ..228.539,00

TOTAL AUGMENT DELS INGRESSOS..........................................228.539,00

Segon: Disposar la publicació d’aquest acord en el BOP així com en el tauló

d’anuncis de la Corporació, durant el termini reglamentari de 20 dies, per a

que els interessats puguin consultar l’expedient i formular si ho estimen

convenient al·legacions o suggeriments, aquest acord quedarà

automàticament aprovat

Intervé el senyor Joan Amèzaga manifestant que el tema fonamental de la

modificació del pressupost de 2013 és una inversió de 133.000 € destinats al

sistema de tractament de les aigües de boca de la ciutat i recorda que el

subministrament d’aigua a la ciutat és un dels temes cabdals i bàsics pel

creixement demogràfic i econòmic de la ciutat i aquesta precarietat que fa

anys que es té pel que fa a la potabilització de les aigües que es subministren a

les nostres cases i a les nostres indústries que teòricament i formalment

semblava suficientment lligat, venia la solució definitiva en el tema de la

canonada d’aigües vinculada amb el pantà de Rialp i la canonada que

potabilitzava les aigües a la potabilitzadora de Ratera i per tant, arribava

l’aigua potabilitzada a Tàrrega garantint el seu subministrament tant el qualitat

de l’aigua com amb volum de l’aigua subministrada. Afirma que aquesta és la

solució que requereix la ciutat i probablement per situació de crisi de les

administracions que han de finançar aquesta inversió, la potabiltizadora de

Ratera està feta, el Canal Segarra Garrigues evidentment funciona i bona part

de tot el que són les inversions de bombeig per la canonada de l’aigua de

boca de subministrament a les ciutats i a les indústries també bona part de la

inversió està feta, però resulta que a hores d’ara encara no es té la data que

garanteixi que aquesta aigua potabilitzada arribi a la ciutat. Afirma que ja se

sap que hi ha problemes per part de les administracions per poder-se fer

càrrec de les inversions corresponents, hi ha una part de la inversió molt

important que ve de Fons Europeus i semblava que aquesta part de subvenció

dels Fons Europeus tenia una data de caducitat, quan ells tenien

responsabilitats de govern era l’any 2010 en el que s’havia de fer la inversió per

aconseguir aquest finançament de fons comunitaris, de fons europeus i pel

que sembla sortosament es va posposant la data de caducitat d’aquestes

subvencions importants per a fer això i per tant, la qüestió és que s’està en

espera d’una inversió que es realitzarà en els propers anys i si s’ha de fer

aquesta inversió hi estan d’acord però en qualsevol cas només vol que quedi

constància que per una ciutat com Tàrrega i pel seu creixement demogràfic i

industrial aquestes no són les solucions que garanteixin el futur sinó que la

inversió definitiva que garanteix el creixement de la ciutat des del punt de vista

demogràfic i industrial evidentment no passa per modificar o posar “parxes”

momentanis a les nostres instal·lacions de subministrament sinó que el que és

el subministrament que ve d’aquesta canonada d’aigua de Rialp. Manifesta

que entenen la situació i que és necessari fer aquesta inversió de 133.000 € i

per tant, el grup municipal d’AIPN-PSC-PM votarà a favor tot i considerant que

no és la solució definitiva d’un element bàsic per una ciutat com és el disposar

de l‘aigua suficient i en les condicions de qualitat adequades.

Intervé el senyor Joan Pujal manifestant que el grup municipal del PP va votar

en contra del pressupost i en aquesta ocasió s’abstindrà com en l’anterior ja

que com ja va dir està d’acord amb aquestes propostes, però hi ha molts

pendents i moltes voreres i rampes per arranjar i encara que això ho

consideren necessari també hi ha d’altres coses que són necessàries.

Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que el seu grup municipal ja va

avançar en la comissió informativa de finances que el seu vot seria favorable,

bàsicament perquè el gran import d’aquesta modificació és per aquesta

inversió que cal dir que be en gran part finançada per la Diputació que té una

línia d’ajust per aigua de boca que es bastant quantiosa en unes partides de

sanitat que es van recuperar ja fa uns quants anys i això ajuda als ajuntaments

a fer-ho. Manifesta que és una bona notícia tot i que també vol apuntar que la

solució definitiva seria la famosa canonada que ha de venir des de la

potibilitzadora de Ratera, però mentre això no sigui una realitat benvinguda

aquesta subvenció.

Manifesta que les altres són partides que són poca cosa i que a més a més

s’han fet petites puntualitzacions, alguna per acabar de regularitzar el tema de

la basa de Riudovelles o alguna cosa més. Afirma que en la última comissió de

governació el regidor va explicar el tema de les armes de la policia local, ja

saben que aquesta és una reclamació que han fet els policies i que han estat

en diferents governs de la ciutat demanant la seva utiltizació, és cert que el

regidor i el sergent de la policia local ja els van explicar molt clar quin era el

procediment perquè els agents podessin portar armes o no, quina manera de

proves i quina formació haurien de tenir, i en aquest sentit tot i no ser

favorables a que els agents de la Policia Local portin armes troben que el

procediment és el més adequat. Afirma que no són partidaris de que la policia

local porti armes però també és cert que la pressió dels agents i una mica la

dels sindicats fan que sigui difícil mantenir-se en aquest criteri. Afirma que com

que hi ha una modificació per comprar aquestes armes, vol expressar que

potser que seria l’únic inconvenient en aquesta proposta, però només en el

sentit que ells voldrien que la Policia Local fos una policia no armada perquè

en aquest Ple ja fa molts anys que es va aprovar una Moció per la Pau i que

una de les coses que proposava era que s’hauria de tendir cap a una cultura

del no armament. Afirma que hi ha hagut pressió per part dels sindicats i que

els agents també han estat pressionant i hi estan en el seu dret, però vol fer

aquesta precisió perquè en aquesta modificació se’n parla.

Intervé el senyor Carles Pascual manifestant que el cert és que en el tema de

les armes de la Policia no és que es vulgui o no es vulgui, sinó que per Llei en el

moment en que aproven l’Escola n’haurien de portar. Afirma que durant un

temps s’ha pogut aguantar aquesta pressió i que aquesta modificació no és

per la compra d’armes sinó perquè s’incorpora el nou sergent amb comissió

de serveis i també els feia falta comprar la seva. Afirma que la compra de les

armes ja estava contemplat en el pressupost inicial, però ara s’ha de comprar

la del nou sergent i per això aquesta modificació.

Intervé el senyor Santi Costa manifestant que pel tema de la potabilització de

l’aigua és cert que tots esperaven que amb la canonada de Ratera això estes

enllestit abans del previst, però s’ha retardat i en aquest moment està estancat

i anant be encara s’estaria de tres a quatre anys a que fos possible i ja es veurà

com acabarà el tema de Ratera, per tant, això es farà tal i com estava previst

o s’incorporaran modificacions o algun aspecte tècnic a partir de la pròpia

canonada de Ratera. Afirma que per tant, precisament per aquesta demora i

esperant el manà de Ratera s’han deixat de fer inversions contínuament a la

planta potabilitzadora de Tàrrega i al deixar de fer inversions durant anys s’ha

considerat important i necessari que una cosa cabdal com és el

subministrament d’aigua compleixi i gaudeixi de totes les garanties i per això

han determinat fer aquesta inversió en els filtres de potabilització i tenen la sort

que la Diputació ho finança en gran part.

Intervé l’alcaldessa manifestant que la solució d l‘aigua potable de Tàrrega i

sobretot pensant en el seu creixement, tant de la població com industrial, és

sens dubte poder tenir aquesta canonada i com deia el regidor Santi Costa

això es demora moltíssim i entenen que s’ha de poder resoldre aquest

problema a curt termini. Manifesta que es tracta d’un filtre al que el senyor

Amèzaga ha nomenat “parxe”, però és així, que en principi garantirà l’aigua

potabilitzada correctament sobretot en els mesos d’estiu quan les mancances

es fan palesa i, per tant, havent pogut aconseguir aquesta inversió de 161.000

€ i que l’Ajuntament no més n’hi posarà uns 30.000 €, la resta ve

subvencionada, van pensar que era adequat gastar aquests diners encara

que es canviés la política d’esperar la canonada de Ratera i no fer-hi

inversions, perquè no era lògic de fer-ne, quan en realitat ja hauria d’estar feta,

però es retardarà.

Manifesta que com equip de govern s’han mobilitzat i s’han interessat molt i

personalitzat totes i cadascuna de les reunions que en aquest sentit s’han fet

per tal d’agilitzar-ho, tal i com van informar en la comissió de finances al

presentar aquesta mateix proposta perquè els preocupa molt el que feia

referència el senyor Amèzaga que és aquest important ajut europeu per

aquesta canonada que seria nefast que per una demora de qui ha de

construir la depuradora es podés perdre. Manifesta que no ho tenen per escrit

però en principi es va comentar en les últimes reunions que aquest ajut

europeu quedava demorat però que hi havia garantia que no es perdria,

però no obstant això, el treballar per aquesta canonada no els fa perdre de

vista el dia a dia i aquest és el motiu d’aquesta inversió que és la principal que

avui es proposa.

Pel que fa al tema de les armes de la Policia local manifesta que avui només

s’hi afegeix un arma que les fa falta pel sergent que s’incorporarà

properament i les altres ja figuraven al pressupost.

Pel que fa al senyor Pujal que ha manifestat la seva abstenció per seguir la línia

del seu vot en els pressupostos afirma que tenen en compte totes i cadascuna

de les peticions i aportacions i de mica en mica ja veu que quan es possible fer

alguna modificació s’incorpora i així ho van fent, no només rampes i voreres

sinó també diferents pavimentacions a la ciutat.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat de quinze vots a

favor (nou de l’equip de govern, quatre del grup municipal d’AIPN-PSC-

PM, un del grup municipal d’ERC-AM i un del regidor no adscrit, senyor

Josep M. Estadella i una abstenció del grup municipal del PP.

4. APROVACIÓ PROVISIONAL DEL TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL

POUM DE TÀRREGA EN L’ÀMBIT D’OLIS BORGES (PAU-7).

El senyor Gabriel Lacambra llegeix i explica la següent proposta:

En data 25 de juliol de 2012, el Ple de la corporació va aprovar inicialment la

modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tàrrega, en

l’àmbit d’Olis Borges (PAU-7).

En data 4 d’octubre de 2012 el ple de la corporació va aprovar

provisionalment la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal de Tàrrega, en l’àmbit d’Olis Borges (PAU-7), ratificant-se l’acord en

sessió plenària de data 7 de novembre de 2012, donat que l’aprovació

provisional del 4.10.2012 s’havia realitzat sense haver finalitzat l’exposició

pública que coincidia amb el mes d’agost.

En data 7 de febrer de 2013 la Comissió Territorial d’Urbanisme va adoptar el

següent acord en relació a la modificació:

“Primer.- Suspendre l’aprovació definitiva de la Modificació puntual del Pla

d’ordenació urbanística municipal en l’àmbit d’Olis Borges (PAU-7), promogut i

tramès per l’Ajuntament de Tàrrega, fins que, mitjançant un text refós, verificat

per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i diligenciat,

s’incorporin les prescripcions següents:

1.- Aportar informe de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de

Catalunya, i incorporar les seves prescripcions, si s’escau.

2.- Completar l’estudi d’avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació.

3.- Quantificar correctament la cessió del 15% d’increment d’aprofitament

urbanístic (article 163.5.d proposat).

4.- Aportar certificat on s’acrediti que s’han efectuat les cessions d’espais lliures

i equipaments corresponents al Pla Especial PE-7, i justificar que es tracta d’una

errada material de superfície de 1.148 m2 de cessió de zones verdes que

apareix al quadre resum de l’article 163 vigent.

5.- Esmenar l’errada material de l’article 163.3.b vigent sobre el nombre màxim

d’habitatges.

6.- Corregir l’errada material del quadre resum proposat del polígon PAU-7, on

la superfície del sistema viari no és de 931 m2 sinó de 435 m2.

7.- Esmenar els paràmetres que s’han modificat de l’article 154 de la normativa

del Pla d’ordenació urbanística municipal.

8.- Mantenir l’ocupació vigent de 61.342 m2, i refondre als plànols d’ordenació

del Pla d’ordenació urbanística municipal les delimitacions de les subparcel.les

del Pla especial PE-7 i els canvis introduïts a la present modificació, amb la

possibilitat d’establir com a alternativa un coeficient d’ocupació màxima i uns

gàlibs mínims perimetrals.

9.- Integrar i refondre el Pla especial PE-7 al Pla d’ordenació urbanística

municipal de Tàrrega a través d’aquesta modificació, i deixar-lo sense

vigència.

10.- Ampliar la secció del vial d’accés a la depuradora del sector SUD-15 en

funció de la normativa de protecció contra incendis”.

En data 19 de juliol de 2013, la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat

Terrestre del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de

Catalunya, ha emès el següent informe:

“Vista la modificació puntual es considera que en relació amb el planejament

vigent no comporta incidències significatives pel que fa a les previsions de

carreteres. Conseqüentment, pel que fa a matèria viària, res s’oposa a

l’aprovació de la Modificació puntual del POUM en l’àmbit d’Olis Borges PAU-

7”.

Per part dels serveis tècnics municipals, s’han esmenat les prescripcions

establertes per l’acord de la CTU de 7.2.2013 en el document de l’aprovació

provisional.

De conformitat amb l’art. 117 en relació amb l’art. 107.1 i ss. del Decret

305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme

i l’art. 85 i ss del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text

Refòs de la Llei d’Urbanisme, es proposa al Ple de la corporació l’adopció del

següent acord:

Primer.- Aprovar provisionalment el Text Refós de la modificació puntual del Pla

d’Ordenació Urbanística Municipal de Tàrrega, en l’àmbit d’Olis Borges (PAU-7).

Segon.- Integrar i refondre el Pla Especial PE-7 dins el Pla d’ordenació

urbanística municipal de Tàrrega, i per tant deixar el Pla Especial sense

vigència.

Tercer.- Trametre aquest acord al Departament de Política Territorial i

Sostenibilitat (Serveis Territorials de Lleida), perquè en faci l’aprovació definitiva

i la posterior publicació al diari oficial corresponent a efectes d’executivitat.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres

assistents.

5. APROVACIÓ DEL CONVENI REGULADOR DE LA DELEGACIÓ DE FACULTATS DE

GESTIÓ, ENCÀRREC DE GESTIÓ I RECAPTACIÓ DE LES SANCIONS RELACIONADES

AMB INFRACCIONS AL RÈGIM DE PARADA I ESTACIONAMENT DE VEHICLES DE

MOTOR I SEGURETAT VIÀRIA DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA EN FAVOR DE LA

DIPUTACIÓ DE LLEIDA.

El senyor Carles Pascual llegeix i explica la següent proposta d’acord:

La Diputació de Lleida, a través de l’Organisme Autònom, de Gestió i

Recaptació de Tributs Locals, pot realitzar les funcions de gestió, dels ingressos

de dret públic municipals de tots aquells Ajuntaments que hi estiguin

interessats.

L’Ajuntament de Tàrrega està interessat en què la Diputació de Lleida porti a

terme la gestió integral dels expedients sancionadors en matèria infraccions al

règim de parada i estacionament de vehicles a motor .

Amb aquest fi i a l’empara del que preveu l’article 7 del text refós de la Llei

reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de

5 de març (en endavant TRLRHL), i l’article 13 de la Llei de 30/1992, de 26 de

novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment

administratiu comú, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents

acords:

Primer. Aprovar el CONVENI REGULADOR DE LA DELEGACIÓ DE FACULTATS DE

GESTIÓ, ENCÀRREC DE GESTIÓ I RECAPTACIÓ DE LES SANCIONS RELACIONADES

AMB INFRACCIONS AL RÈGIM DE PARADA I ESTACIONAMENT DE VEHICLES DE

MOTOR I SEGURETAT VIÀRIA DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA A FAVOR DE LA

DIPUTACIÓ DE LLEIDA.

SEGON. Autoritzar l’alcaldessa per a la realització dels tràmits necessaris per

l’acompliment del present acord.

Intervé el senyor Joan Amèzaga manifestant que cal entendre que el punts

cinc i sis pràcticament van molt vinculats perquè en el punt cinc es parla d’un

conveni regulador de la gestió de les infraccions de trànsit, d’estacionament a

la Diputació de Lleida i en el punt següent es tracta de l’Ordenança General

de Circulació del municipi de Tàrrega que és una ordenança que ve marcada

per la mateixa inclusió de la delegació a la Diputació de Lleida pel que fa a la

gestió de les infraccions de trànsit.

Afirma que el grup municipal d’AIPN-PSC-PM està totalment d’acord en que es

pertinent i així s’ha fet en els últims anys anar procedint a la delegació dels

diferents tributs que l’Ajuntament de Tàrrega recapta per diferents impostos,

taxes i preus públics i anar transferint a la Diputació de Lleida la delegació de

les facultats de gestió, cobrament, inspecció, executiva de tot el que és

l’acció tributària d’aquest Ajuntament per racionalització, per optimització de

recursos, per eficàcia en l’executiva i per tant en aquest punt de que la

Diputació assumeixi tot el que és la gestió de les infraccions de parada i

estacionament de vehicles i seguretat viària hi estan d’acord.

Afirma que el sisè punt de l’Ordre del Dia parla de l’Ordenança general de

Circulació que no hi tenen massa que dir. Afirma que no va poder assistir a la

Comissió de Governació per motius personals però sí que hi va assistir la

regidora Mercè Agustí i vol fer una consideració vinculant els dos punts de

l’Ordre del Dia que fa referència a quin és el tractament que aquest

Ajuntament dóna a les infraccions de trànsit i és que històricament aquest

Ajuntament sempre ha tingut una ordenança de sancions que era diferent a la

de trànsit i les infraccions de trànsit sempre era un codi de sancions molt més

elevat de les que l’Ajuntament de Tàrrega tenia. Entén que les sancions de

trànsit són sancions que no tenen afany recaptador sinó que és una sanció per

una infracció però no és un recurs de finançament de l’Ajuntament ja que els

ajuntaments i les administracions no s’han de finançar per multes sinó que

s’han de finançar per impostos i, si són directes, molt millor. Afirma que el dubte

que els ve és que en l’ordenança que s’aprovarà desprès es diu que les

sancions lleus es poden sancionar fins a 100 €, desprès les greus fins a 200 € i les

molt greus fins a 500 €.

En aquest moment l’alcaldessa puntualitza que les greus i les molt greus no són

potestat de l‘Ajuntament.

Continua manifestant el senyor Amèzaga que hi diu “fins a” i això hi diu en una

banda i en una altra banda quan parla del conveni amb la Diputació diu que

per la prestació d’aquest servei de gestió del cobrament i de l’executiva de les

multes cobrarà un percentatge que determinen les ordenances de la

Diputació que no recorda quin és aquest percentatge que es queda la

Diputació pel cobrament i la gestió del procediment administratiu vinculat

amb les infraccions dels vehicles. Afirma que fins aquí no hi ha massa cosa que

dir i ja es decidirà quines seran les sancions que es posaran però resulta que en

les notícies que apareixen en la pàgina web de l’Ajuntament diuen que la

multa per estacionament en llocs prohibits passarà de 30 € a 50 € i en la zona

blava augmentarà de 18 € a 30 € i pregunta perquè queda descol·locat si

s’haurà d’aprovar una ordenança per poder fer això i sinó quina és la base

legal per incrementar de 30 € a 50 € les multes per estacionament en llocs

prohibits o augmentar de 18 € a 30 € les zones blaves i si no s’aprova una

ordenança entén que amb el que s’aprova avui no h poden fer i per tant, o es

que està equivocat, cosa que és possible, i per tant no ha entés massa be el

tinglado que hi ha muntat o és que la notícia que apareix en la pàgina web

de l’Ajuntament és incorrecta. Afirma que una cosa és que es delegui a la

Diputació el cobrament de les infraccions de les multes i amb això hi estan

d’acord, que es paguin els percentatges que la Diputació determini per la

gestió del cobrament de les multes i també hi estan d’acord, que es tingui una

ordenança general de Circulació que és un element necessari perquè la

Diputació tingui la base legal per poder fer la seva gestió, també hi està

d’acord, però que es determini quin es l’import de les sancions per

estacionament en llocs prohibits o estacionaments en zones blaves entén que

això no es pot decidir ni determinar fins que no es faci una modificació de les

ordenances i si no és així demana que li expliquin i li corregissin el seu error.

Intervé el senyor Joan Pujal manifestant que actualment l’Ajuntament està

cobrant les multes, la brossa, els guals, el cementiri, i ara per aquests regla de

tres al final tot ho cobrarà tot la Diputació i si aquest conveni representa el

20%, considera que si fins ara ho cobraven i es podien estalviar el 20 %, no sap

perquè ara s’ha de donar a la Diputació perquè s’ho podrien estalviar, ja que

actualment estan pagant els rebuts de contribució de 170.000 € i considera

molt exagerat que l’Ajuntament de Tàrrega tingui de pagar a la Diputació

amb el mateix personal. Afirma que el grup municipal del PP no està d’acord

en que es faci aquesta cessió perquè al final el personal de l’Ajuntament no

farà cap cobrament perquè només queda la brossa, els guals i el cementiri i

per aquesta raó votaran en contra de la proposta perquè consideren que el

20 % és desmesurat i tampoc estan d’acord amb el tema de la gestió dels

rebuts de contribució perquè s’ho podrien estalviar i amb aquest 20 % es

podrien fer altres coses per la ciutat.

Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que es partidari de l’Organisme de

Recaptació de la Diputació que és un organisme que ha demostrat la seva

vàlua i que a més ajuda a que tots els impagats es puguin recuperar el més

aviat possible, cosa que fins ara això no passava i com més coses es puguin

passar a l’Organisme de Recaptació de la Diputació millor.

Manifesta que en la Comissió informativa de Governació no se’ls va explicar

ben be el tema que ha exposat el senyor Amèzaga. Afirma que en el debat

del següent punt ja farà la seva exposició del tema.

Intervé el senyor Carles Pascual manifestant pel que fa a la intervenció del

senyor Amèzaga que ja en parlaran en el següent punt i pel que fa a la

intervenció del senyor Pujal que realment l’Ajuntament cobrava les multes que

estaven en via de recaptació voluntària, però les que estaven en executiva no

les cobrava l’Ajuntament, ja que ho feia una empresa. Manifesta que el senyor

Pujal ha fet uns números i que poden sortir més o menys be, però li recorda que

les multes de trànsit és la Prefectura Provincial de Trànsit qui les tramita segons

el conveni i que possiblement quan es vegi que això funciona be també les

passaran i que ara no es cobra res i per aquesta banda no s’han de preocupar

perquè es tindrà una compensació que també la rebran. Afirma que a la

llarga serà positiu.

Intervé l’alcaldessa manifestant que tenen motius compartits tant amb el

senyor Jordi Ramon i com amb el senyor Amèzaga i pensen que es adequat

delegar el tema de sancions a l’Organisme Autònom perquè la qualitat del

servei i la eficiència és necessària en aquest moment i per això és fa així.

Afirma que el que es proposa és aquesta delegació a l’Organisme Autònom

per la necessitat que veuen pel que fa al tema de les sancions de

l’Ajuntament.

Manifesta que l’any 2011 les sancions imposades pujaven un import de 90.000€

i les efectivament cobrades 27.000 €, per tant el percentatge pot ser elevat

però tenen motius i informació plenament contrastada que des de

l’Organisme Autònom la recaptació serà més eficient i més eficaç i aquest és

el motiu de la proposta d’aquest punt de l’Ordre del Dia.

Intervé el senyor Amèzaga manifestant que un país i una ciutat pot tenir

impostos i sistemes impositius més o menys justos o injustos i cadascú pot opinar

si es paguen molts impostos si hi ha dret i si no hi ha dret, si hi ha justícia o si no

hi ha justícia, però hi ha una qüestió que és molt clara i que és injusta i

intolerable i és que hi ha una part de persones que els seus deutes amb les

administracions en aquest cas davant de multes que no les paguen i per tant

la injustícia més grossa que hi ha en un sistema impositiu és no pagar les multes

que els són imposades no perquè no poden sinó per “morro” . Per tant, en

l’aplicació de sistemes impositius a la ciutadania s’ha de discutir si són impostos

directes o indirectes i si paguen més els que més tenen o menys els que menys

tenen, tot això es pot discutir i és bàsic i fonamental i el més principal, però

desprès d’aquesta discussió n’hi ha una altra i és que tothom pagui i per tant

en el tema precisament de les multes hi ha una part molt important que la gent

no paga per “morro” perquè el procés de l’executiva és un procés que és tant

car com la mateixa multa i per tant, si és la pròpia administració la que ha de

costejar el cost administratiu per a perseguir al que s’ha estacionat malament

un dia i té una multa de 18 €, al final costa més el personal vinculat per cobrar

aquests 18 € que el que cobrarà i per tant, traslladar a la Diputació la gestió

recaptatòria, especialment en el tema de les multes, considera que és

important i si la Diputació fins ara no ha assumit la recaptació de les multes era

perquè és la més difícil i més problemàtica i menys eficaç que hi ha de tots els

tributs locals. Afirma que la Diputació no volia les multes perquè sabia que és

un tema molt problemàtic i cobrar l’IBI, la Contribució o l’Impost de Circulació

relativament és fàcil perquè hi ha coses per embargar, però cobrar una multa

de 18 € primer és caríssim cobrar-la en procés d’executiva i, segona pregunta

com es pot embargar a algú per 18 € pel fet d’estacionar indegudament.

Manifesta que li sembla be que la Diputació assumeixi un nou servei dels

Ajuntaments i li sembla be que l’Ajuntament de Tàrrega delegui a la Diputació

aquest servei i segur que serà més efectiu del que fins ara es tenia.

Intervé el senyor Carles Pascual manifestant l’Ajuntament de Tàrrega la gran

problemàtica que té és que el cost de la gestió és molt més elevat que la

pròpia sanció i aquestes empreses de recaptació el que fan és deixar-ho estar i

considera que amb la Diputació aquesta gestió serà molt més eficaç.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat de catorze vots

a favor (nou de l’equip de govern, quatre del grup municipal d’AIPN-

PSC-PM i un del grup municipal d’ERC-AM), un vot en contra del grup

municipal del PP i una abstenció del regidor no adscrit, senyor Josep M.

Estadella.

6. APROVACIÓ INICIAL DE L’ORDENANÇA GENERAL DE CIRCULACIÓ DEL

MUNICIPI DE TÀRREGA.

l’alcaldessa manifesta que el motiu de modificar l’ordenança vigent ve donat

en certa manera perquè des de la Diputació al rebre l’encàrrec de la gestió

de les sancions s’ha unificat una ordenança de circulació per a tots els

ajuntament que s’hi vulguin adherir a efectes de tipificar cadascuna de les

sancions i que s’adaptessin i si un fa una infracció d’un determinat article que

sigui el mateix en tots els pobles i ciutats que tinguin delegat el cobrament a la

Diputació i aquest és el motiu de la modificació de la nostra ordenança.

Afirma que té constància que junt amb els punts de l’Ordre del Dia del Ple no

se’ls ha adjuntat el document que fa referència a l’import de les sancions però

que sí que es van donar als assistents a la Comissió de Governació. Manifesta

que les sancions es tipifiquen en lleus, greus i molt greus i els Ajuntaments no hi

tenen competències perquè ens venen determinades, en el que sí que hi

tenen competències a l’hora de tipificar les sancions és amb les lleus i tal com

mes va explicar en la Comissió informativa en la mateixa Ordenança i que el

senyor Amèzaga feia referència a l’escrit que havia sortit a la web de

l’Ajuntament en aquest sentit, bàsicament el que s’incrementaven eren les

multes d’aparcament i d’aparcament en zona blava agafant l’escala més

baixa de diferents municipis de la província. Afirma que no sap si la persona

que va assistir a la Comissió informativa de Governació va poder donar la

documentació, però el cert és que avui amb el gruix de les propostes del Ple

no s’han adjuntat les tres pàgines que fan referència a l’annex de l’Ordenança

i que el senyor Amèzaga ha trobat a faltar i és natural. Afirma que n’estaven

informats, però el cert és que avui no s’ha adjuntat al dossier.

Intervé el senyor Carles Pascual manifesta que el que s’està aprovant és

aquesta nova Ordenança General de Circulació i que la que tenien fins ara

era una ordenança que ja tenia uns anys i en alguns articles estava desfasada

i el que s’ha fet ha estat ordenar de manera que quedi homogeni pels

diferents municipis de la província que ho deleguin a la Diputació i que els

articles que sancionen a la gent siguin iguals per a tothom. Manifesta que en el

tema dels diferents articles poca cosa hi poden dir ja que és un tema molt

tècnic i que ve molt donat i el que s’ha fet només ha estat ordena’ls i posar-los

al dia d’igual manera que un mateix article serveixi per a tots els municipis.

Seguidament el senyor Carles Pascual dóna lectura a la següent proposta

d’acord:

Un dels principals objectius de l’Ajuntament de Tàrrega és garantir la seguretat,

l’ús i el gaudi dels usuaris de la via pública, mitjançant la regulació de la

circulació dels vehicles, vianants i d’altres mitjans de transport per les vies

urbanes d’acord amb el que estableix la Llei 18/2009, de 23 de novembre i a la

Llei 17/2005, de 19 de juliol que reforma el text articulat de la Llei 339/1990, de

2 de març, sobre tràfic, circulació de vehicles a motor i seguretat viària; el

Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre pel que s’aprova el Reglament

general de circulació i el Reial decret 320/1994, de 25 de febrer, que aprova el

Reglament de procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora en

matèria de trànsit i la resta de disposicions aplicables.

Conseqüentment, es proposa, de conformitat amb l’article 178, del Decret

Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text refòs de la Llei municipal i de

règim local de Catalunya i els articles 58 a 66 del Decret 179/1995, de 13 de

juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals,

l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER. Aprovar inicialment l’Ordenança General de Circulació.

SEGON. Sotmetre l’acord d’aprovació de la present Ordenança a informació

pública, mitjançant anunci en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari

Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans de comunicació

escrita diària, en el tauler d’anuncis de la Corporació, i publicació en la web

“tarrega.cat”, durant el termini mínim de trenta dies, per a la formulació

d’al·legacions i suggeriments.

TERCER. En el cas que no s’hagi presentat cap reclamació o al·legació,

considerar que l’acord d’aprovació inicial esdevé definitiu, i en aquest cas,

publicar íntegrament l’Ordenança General de Circulació en el Butlletí Oficial

de la Província, en el tauler d’anuncis de la Corporació i anunciar al Diari

Oficial de la Generalitat de Catalunya la referència del Butlletí Oficial de la

Província en què s’hagi publicat íntegrament el text.

Intervé el senyor Pascual manifestant que en la Comissió de Governació es va

informar de tots els punts i també de la verificació en el tema de les sancions

que bàsicament hi havia dos tipus de sancions que des de l’Ajuntament es

poden regular com molt be ha dit l’alcaldessa, però pel que fa a les sancions

greus i molt greus venen determinades per la Llei i l’Ajuntament no hi podrà dir

res i pel que fa a les sancions lleus l’Ajuntament té un màxim de 100 € i en la

proposta que es va fer i es va comentar en la Comissió informativa de

Governació el més principal que es tocava era les sancions d’aparcament en

zona blava i d’estacionament i parada com es va informar i també es va

comentar a tots els membres que qualsevol suggeriment i aclariment el fessin

arribar a l’equip de govern perquè amb aquesta aprovació inicial es podria

començar a posar i determinar el fet final.

Informa que la sanció en zona blava està actualment a 18 € i la proposta que

es fa és passar-la a 30 € i continua tenint el descompte del 50 % durant els

primers 20 dies, és a dir que moltes de les multes acaben cobrant-se a la meitat

i si es fa per executiva per 18 € no acaba sortint rentable i un ciutadà que

aparqui al centre de Tàrrega i s’hi està tot el dia,encara que li posin una multa

i vagi a pagar-ne el 50 % en pagarà 9 € o sigui menys que al pàrquing

municipal. Afirma que l’altra sanció que és el tema de parada i estacionament

estava a 30 € i han fet la proposta de passar-la a 50 € evidentment amb el

descompte. Afirma que com és evident al ciutadà que compleix la normativa

i aparca correctament i aparca sense fer cap infracció pot estar ben tranquil

perquè no li augmentarà en res i no tindrà cap increment i el ciutadà que

aparqui malament i incompleixi la normativa tindrà am és a més de la sanció

habitual un increment d’aquest preu. Afirma que vol fer una comparativa en el

sentit de si l’increment és alt o és baix amb ciutats properes del que estan

cobrant actualment i hi ha ciutats com Lleida, Mollerussa, la Seu i Cervera i per

exemple en zona blava a Lleida en cobra 60 €, a Mollerussa 30 €, a Balaguer 60

€, a la Seu 60€ i a Cervera 60€ i a Tàrrega és proposa passar-ho a 30 € i ara se’n

cobra 18 €. En el tema de l’estacionament i parada actualment a Lleida en

cobren 80 €, a Mollerussa 40 €, a Balaguer i la Seu 60 € i a Cervera 80 € i a

Tàrrega proposen que passi a 50 € i ara se’n cobra 30 €.

Manifesta que actualment a Tàrrega hi ha unes multes molt desfasades i

passava el que diu el senyor Joan Amèzaga que la gestió no es portava prou

be quan es tractava de ciutadans de fora i acabaven no pagant-la.

Afirma que aquesta és la proposta que una vegada aprovada passarà a la

Diputació perquè aprovi l’inici d’aquesta gestió i evidentment se’ls ha de

donar el preus per quan comencin a gestionar les sancions. Afirma que tothom

va estar bastant d’acord amb el tema dels preus que encara que es faci una

augment important no és un augment com una taxa i com un impost que va

directament a parar al ciutadà sinó que això va a parar a l’infractor.

Manifesta que es va comentar que es repartiria el dossier de les sancions

perquè hi ha sancions entre 100 € i 50 € i no sap com va anar el final, però

estava convençut que s’havia fet i si alguna cosa ha fallat demana excuses.

Manifesta que ara es proposa l’aprovació inicial i si hi ha qualsevol punt que

en vulguin parlar se’n pot parlar quan vulguin i demana que es faci arribar a

tothom el més aviat possible.

Manifesta que si es vol que a partir del mes de setembre comenci a actuar la

Diputació se’ls hauria de donar els imports perquè si se’ls dona la gestió però

no els imports per sancionar hauran de sancionar amb els preus antics. Afirma

que està d’acord amb el senyor Joan Amèzaga i pregunta al secretari quin és

el procediment que s’ha de seguir en aquest moment si té que ser aprovant la

taxa o a partir d’aquí però legalment ell no ho sap i agrairia que ho aclarís.

Intervé el Secretari manifestant que les sancions a l’Ordenança de Circulació

no tenen la naturalesa jurídica d’exaccions fiscals i que per tant no ens trobem

davant d’una ordenança fiscal.

Comenta que el quadre de sancions, malgrat no haver-se repartit, per un

descuit en les fotocòpies de les propostes per la qual cosa demana disculpes,

és inseparable de l’Ordenança General de Circulació tal i com en constata en

l’article 61.5 quan diu que: “En el quadre de sancions annex a aquesta

ordenança es preveu la qualificació de la infracció, l’import de la mateixa i

l’aplicació de resolució i/o pèrdua de punts del permís de circulació, en cas

que així procedeixin”.

En conseqüència no es pot aprovar l’ordenança sense el quadre de sancions

de la que forma part inseparable.

Intervé el senyor Carles Pascual manifestant que aquest annex és el mateix

que es va repartir en la Comissió de Governació i l’únic que no s’ha fet ha

estat incorporar-lo al dossier amb les propostes del Ple que s’ha fet arribar avui

als regidors.

Intervé l’alcaldessa manifestant que la majoria de portaveus tenen aquest

annex i l’únic que no el té és el senyor Amèzaga que no va poder assistir a la

Comissió de Governació, però que si que ja el tenia el grup municipal d’AIPN-

PSC-PM.

Intervé el senyor Joan Pujal manifestant que en la Comissió va fer una proposta

i com que avui no li ha arribat l’annex de l’import de les multes no sap si el

senyor regidor s’ho va pensar perquè ell troba absurd que s’augmenti l’import

de les multes i l’import del servei de la grua es deixi congelada perquè

consideren que una persona que deixi el cotxe davant del gual i no se li

augmenti la multa de 53 € que és l’import de fa molt de temps no és lògic

perquè considera que s’hauria d’augmentar i el regidor li va dir que li digués el

tant per cent, però això és l’equip de govern qui ho te de decidir. Manifesta

que si s’aprova la proposta tal com estava el seu grup s’abstindrà perquè

considera que és molt greu que una persona tingui la cara d’aparcar davant

d’un gual i no se li augmenti l’import del servei de la grua i en canvi les multes

s’augmenten un 50 o 60 %. Afirma que potser faran al·legacions sobre aquest

tema.

Intervé el senyor Carles Pascual manifestant que el senyor Joan Pujal va fer la

proposta d’augmentar l’import del servei de la grua, però aquí no s’hi pot

incloure perquè és una taxa i que el que s’hauria de fer seria modificar la taxa

però no l’ordenança. Manifesta que pot fer l’al.legació però que si la fa sobre

l’Ordenança anirà malament perquè clar el que hauria de fer seria al·legar a

les taxes i no a aquest document que avui es proposa.

Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que és cert que s’havia informat en

la Comissió d’Urbanisme de l’annex de les taxes i que tenien clar quina era la

nova tarifa de sancions. Manifesta que pel que fa a l’Ordenança se’ls va

aclarir i es convenient que s’hagi intentat regularitzar totes les ordenances que

hi havia arreu de les principals capitals de Lleida que són les que acabaran

portant a la Diputació i si això pot facilitar la tasca a la Diputació perfecte.

Manifesta que d’aquesta manera s’actualitza l’Ordenança d’aquest

Ajuntament que si no desfasada era antiga. Afirma que l’important d’aquesta

nova ordenança és bàsicament el tema sancionador i quan se’ls va donar la

raó de l’increment de les multes d’estacionament és comprensible i la

Diputació de Lleida si ha de fer tots els tràmits per poder arribar a cobrar

aquests incobraments que no es podien fer i si s’acaba cobrant multes de 30 €

tot el tràmit no surt i s’hauria de deixar de renunciar a cobrar aquells que no

paguen i això no és convenient i l’import de 50 € per estar mal estacionat amb

la comparativa que se’ls va comentar d’altres ciutats és raonable, encara que

és veritat que hi ha un increment important, però també és important el fet

que amb 30 € l’excutiva no tira endavant. Manifesta que a la comissió els va

fer veure que té molta diferència el que és una multa d’estacionament perquè

és una acció que porta un perjudici al demés ciutadans o s’aparca davant

d’un gual o en una vorera i això pot portar inconvenients i aquí creu que és bo

que se sancioni d’una manera més dura però que si s’està fent un

inconvenient als ciutadans aqueta sanció ha de ser més alta que a diferència

de la zona blava perquè al final la zona blava si et passes del tiquet o no n’hi

poses l’inconvenient és que hi poses cara però no es fa un inconvenient als

ciutadans. Afirma que és cert que l’increment de la zona blava tampoc és

massa elevat i no estaria d’acord amb aquest increment, però també té raó el

senyor regidor Carles Pascual i ho troba convenient perquè si les multes que es

tenien fins ara a la zona blava són de 18 € i es té vint dies per pagar amb el 50

% representen 9 € i algú que sàpiga això pot arribar a tenir una mena

d’estacionament de tot el dia sense posar tiquet i amb vint dies pagar 9 €,

afirma que l’increment tampoc és massa perquè es parla de 30 € que amb els

vint dies al 50 % es paguen uns 15 € que ho veu justificat. Recorda que a la

zona blava de Tàrrega hi cap la possibilitat que una hora desprès que t’hagin

posat la sanció puguis fer una anulació de denúncia que aquesta anul.lació és

prou econòmica quan hi ha altres ciutats que val 4 o 5 € i aquí amb 3 € ho pots

anular. Manifesta que va demanar que l’Ajuntament fés alguna cosa amb

l’empresa concessionària que fos una mica més comprensible a nivell de

sancionar, ja que s’apuja l’import de les multes, perquè sap que a vegades hi

ha gent que perquè li han passat dos minuts o cinc del tiquet els acaben

multant i demana que siguin una mica més comprensibles, encara que no hi

ha d’haver tampoc un marge massa gran, el cas seria compensar una mica

aquest augment. Afirma que per l’expressat donarà el seu vot favorable a la

proposta.

Intervé el senyor Joan Pujal manifestant que desprès de l’aclariment fet pel

regidor senyor Carles Pascual en relació a que el servei de grua és una taxa el

grup municipal del PP votarà a favor de la proposta perquè ho consideren

convenient i demana que quan es revisin les taxes es pensi en augmentar la

taxa del servei de grua perquè actualment i al seu criteri és massa barata.

Intervé el senyor Joan Amèzaga manifestant que en aquest punt de l’Ordre del

Dia s’han comès diferents errors i reconeix el primer i fonamental que és el seu i

que es tracta de la manca de coordinació amb els regidor del seu grup.

Afirma que va assistir a la comissió informativa la regidora senyora Mercè Agustí

que en van parlar telefònicament li comenta el tema i per tant, el primer error

que van cometre és que no van fer un estudi aprofundit del tema sinó una

comunicació verbal entre els dos regidors en una ordenança general de

circulació, per tant, espera veure quina és la documentació que figura en

l’Ordre del Dia i pensava trobar en el dossier corresponent l’ordenança amb

les implicacions que té l’ordenança i quan va arribar la informació del ple la

van estudiar i aquest document el van donar a la comissió i és cert que hi ha

un error per part del seu grup perquè la regidora havia de passar aquest

document a la resta de regidors del grup i no ho va fer, però en el dossier de la

documentació del ple aquest document no hi és, per tant primer error el del

seu grup, gravíssim i de manca de coordinació entre els regidors del grup, però

segon error que indueix a no tenir l’estudi previ per determinar quina és la

posició al respecte i és que en la documentació que s’adjunta als regidors

per aquest plenari hi consta l’ordenança general i que no necessàriament ha

de comportar efectes fiscals, hi ha un article el 61 que diu que hi haurà faltes

lleus fins a tal preu i tal i qual, però és una ordenança, però no és fiscal. Afirma

que també és cert que a continuació del 61 hi ha un article que diu que hi ha

un annex que determinarà, però hi ha una cosa molt clara que una cosa és

una ordenança que pot ser general i no necessàriament ha de contemplar

quina és l’ordenança fiscal vinculada, pot ser una ordenança paral·lela o

adjunta o annexa, però resulta que aquet annex de les ordenances que diu

quan pagaran per infraccions de qualsevol tipus, si es deixen les portes obertes,

si es tanquen, si es puja, si es baixa, etc. no ho han estudiat amb detall.

Afirma que en aquest cas la culpa i els errors són compartits per part de

l’Ajuntament pel fet d’adjuntar una proposta d’acord incomplerta, ja que no

hi havia la part fonamental que és el que pagaran els infractors i el seu grup

que s’ha equivocat per no transferir-se tota la informació de la comissió, com

que no s’ho han estudiat l’únic que poden fer és abstenir-se.

Per acabar suggereix que si volen el vot del seu grup s’aprovi l’ordenança

general de circulació sense l’annex i l’annex ja s’aprovarà en un altre moment

i en tot cas la Diputació de Lleida sempre pot cobrar el que ara figura en

l’ordenança fiscal i no passa res perquè a la Diputació tant li fa cobrar 30 €

com 50 €.

Intervé el senyor Carles Pascual manifestant que el cert és que hi ha hagut un

cúmul d’errors i ell fa al senyor Amèzaga una altra proposta i és queara s’està

fent una aprovació inicial i d’aquí a la definitiva ell es compromet a parlar-ne i

a consensuar aquest fet dels imports de les sancions i si en algun en concret

no hi estan d’acord podran sentar-se i debatre’ls tranquil·lament durant tot

aquest període.

Intervé el senyor Amèzaga manifestant que ha d’entendre el seu vot

d’abstenció i accepta que d’aquí a l’aprovació definitiva s’hauran de mirar

aquestes cinc pàgines de sancions i ho compararan amb el que tenien i

entenen que potser més o menys just i si se’n convencen i ho veuen bé en

l’aprovació definitiva ja donaran el seu vot.

Intervé el senyor Carles Pascual manifestant que es posa a la seva disposició

per qualsevol dubte que tinguin en aquest aspecte perquè considera que

aquest és un aspecte durador en el que tots hi ha d’estar d’acord i que el

preu d’aquestes sancions lleus l’han de buscar entre tots. Afirma que quan

arribi l’aprovació definitiva podrà canviar el sentit del seu vot o mantenir-lo en

aquest aspecte.

Quan a les paraules del senyor Jordi Ramon sobre la zona blava manifesta que

es va demanar que les persones que sancionen a la zona blava fossin

permissives, perquè consideren que hi ha dos temes diferents, un és el vehicle

que està estacionat sense tiquet i l’altre el que s’ha passat cinc minuts del

temps i així ho han fet saber a l’empresa perquè tinguin en consideració

aquests dos punts.

Intervé l’alcaldessa manifestant que ha quedat perfectament exposada la

necessitat d’aprovar avui de manera inicial la present ordenança i durant el

període fins a la seva aprovació definitiva el grup d’AIPN-PSC-PM pugui fer les

aportacions que cregui necessàries i que pugui manifestar la seva opinió al

respecte i s’atendran les al·legacions o suggeriments que sobre la mateixa

puguin presentar.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat d’onze vots a

favor (nou de l’equip de govern, un del grup municipal del PP i un del

grup municipal d’ERC-AM), un vot en contra del regidor no adscrit,

senyor Josep M. Estadella, i quatre abstencions del grup municipal

d’AIPN-PSC-PM.

7. MOCIÓ DE SUPORT AL PACTE NACIONAL PEL DRET A DECIDIR.

L’alcaldessa manifesta que aquesta és una proposta que en primera instància

va presentar el senyor Jordi Ramon en representació del grup municipal d’ERC-

AM a la qual s’hi han sumat el grup de Convergència i Unió, el grup SUMEM per

Tàrrega, el grup AIPN-PSC-PM, i el regidor no adscrit JOSEP Mª ESTADELLA

BAGUÉ.

Seguidament el senyor Jordi Ramon llegeix la següent Moció:

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat

democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de millorar el

progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i per

reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

Davant l’actual situació de bloqueig polític, financer, social, cultural i lingüístic

de Catalunya en el si de l’Estat Espanyol, el poble de Catalunya i les seves

institucions han expressat la voluntat de decidir el futur polític de Catalunya a

través de diverses formes: les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010

sota el lema «Som una Nació, nosaltres decidim» i la de l’11 de setembre de

2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d’Europa», la resolució del Parlament

de Catalunya, de data 27 de setembre de 2012, la qual constatava la

necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurament i

democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta i el dret a

decidir del poble de Catalunya adoptada pel Parlament el passat 23 de gener

de 2013.

El dia 26 de juny de 2013, es va constituir, al Parlament de Catalunya, el Pacte

Nacional pel Dret a Decidir, una cimera que vol facilitar la participació de la

societat civil en el procés cap a la celebració d’una consulta sobre el futur

polític de Catalunya. A aquesta reunió constituent, presidida pel president de

la Generalitat, Artur Mas, hi van ser presents una quarantena de persones en

representació de partits polítics, associacions municipalistes i entitats culturals,

cíviques, ciutadanes, empresarials i sindicals.

El dret a decidir és un objectiu de país i, com a tal, ha de buscar el compromís

i la coresponsabilitat de tots els agents per tal que se’l facin seu i impulsin

l’expressió democràtica de tots els catalans i catalanes el dia que es celebri la

consulta. Aquest suport majoritari és el que donarà legitimitat al procés i té la

seva base en la llibertat d’expressió de qualsevol poble recollida en tots els

tractats internacionals.

El dret a decidir garanteix un procés democràtic, transparent i de respecte a la

pluralitat d’opinions de la societat. El pronunciament del poble de Catalunya

ha de ser, única i exclusivament, l’expressió majoritària de la voluntat dels seus

ciutadans i ciutadanes.

Pels motius anteriorment exposats, els grups sotasignats proposen al Ple

d’aquesta Corporació l’adopció dels següents:

ACORDS:

Primer.-Manifestar l’adhesió del Ajuntament de Tàrrega al Pacte Nacional pel

Dret a Decidir, com a mostra de suport a l’exercici de la democràcia i a

l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya, i inscriure la corporació al

registre d’institucions adherides a l’esmenta’t Pacte, a la pàgina

www.dretadecidir.cat

Segon.- Promoure que els agents econòmics i socials i les entitats culturals i

cíviques s’adhereixin al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i participin de forma

activa en aquest procés democràtic de l'exercici del dret a decidir i de la

celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya.

Tercer.- .- Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya

i a tots els grups amb representació en aquesta cambra, i a la Presidència del

Govern de la Generalitat de Catalunya.

Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que el que demana aquesta moció

és que l’Ajuntament s’inscrigui en aquest Pacte Nacional i el grup municipal

d’ERC-AM considera que estan immersos en una transició nacional que ha de

dur a que el 2014 el Poble de Catalunya pugui ser consultat sobre quin ha de

ser el futur polític d’aquest País. Afirma que també tenen molt clar que aqueta

consulta és la gran voluntat de la majoria de ciutadans i ciutadanes d’aquest

País i bàsicament perquè s’ha demostrat en els últims anys d’una forma

fefaent, ja no només en la manifestació del passat 11 de Setembre amb les

activitats que s’han organitzat arreu del País amb el que ha anat fent

l’Assemblea Nacional, que setmana darrere setmana van fent diferents

activitats a favor d’aquest dret a decidir sinó també creu com la majoria de

ciutadans creuen que el resultat de les últimes eleccions al Parlament de

Catalunya era una expressió clara d’aquesta voluntat perquè la gran part dels

Diputats del Parlament van sortir elegits presentant-se en un programa

electoral que deia obertament que estaven a favor del Dret a Decidir, això vol

dir que hi ha un gran arc parlamentari a favor d’aquest dret i que el que cal fer

és començar a caminar, aquest començar a caminar vol dir que s’ha de

seguir el full de ruta, un full de ruta on s’han anat fent amb diferents accions, la

primera va ser crear la Comissió Parlamentària del Dret a Decidir on hi

participen quatre partits del Parlament de Catalunya i, la segona era aquest

Pacte Nacional que hi havia també una voluntat expressa perquè la

ciutadania i la societat civil d’aquest país formés part d’aquesta voluntat de

decidir.

Manifesta que des d’ERC tenen molt clar que el que volen és que aquesta

transició nacional esdevingui la independència del nostre País, és a dir que

Catalunya sigui un nou estat d’Europa, no només perquè aquest és un anhel

que han tingut històricament i és el que volen des de fa molts i molts anys, sinó

perquè entenen que avui el País és la única manera que té de sortir d’aquest

moment que es té i sobretot per tenir un futur millor i si se li permet dir que

precisament per tenir futur.

Manifesta que aquesta és la voluntat del grup d’ERC i no se n’han amagat mai

i la seva voluntat és que aquesta transició nacional acabi en esdevenir

Catalunya un nou estat d’Europa i entenen que la millor manera de fer-ho o la

manera més general seria que gran part dels ciutadans de Catalunya també

ho volguessin i per tant tenir una gran majoria social, però també són

conscients que cada vegada més hi ha més ciutadans i ciutadanes que volen

el mateix que vol Esquerra Republicana de Catalunya, que és esdevenir un

estat d’Europa. Afirma que aquest és el camí i el que volen és que hi hagués

una majoria social que hi donés suport i també estan convençuts que en

l’actual relació Catalunya-Espanya qualsevol futur polític del nostre País hauria

d’estar recolzat per una majoria social. I fins i tot la quimera de l’Estat Federal i

fins i tot continuar com fins ara perquè si es vol continuar com fins ara també hi

hauria d’haver una majoria social del poble de Catalunya que digués que vol

continuar com fins ara i això la única manera de solucionar-ho és consultant a

la ciutadania, exercir aquesta democràcia més participativa, exercir el dret a

decidir i que els ciutadans i ciutadanes del nostre País diguin que volen o quin

volen com a futur polític del País sigui la Independència o sigui una altra cosa,

però que el que sigui estigui recolzat per la majoria dels ciutadans i ciutadanes

del nostre País i, en aquest sentit estan satisfets que l’Ajuntament de Tàrrega

s’inscrigui al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, ahir també ho va fer el Consell

Comarcal i la Diputació de Lleida , o sigui el món local es bo que participi en

aquest Pacte Nacional i com deien, esperen que moltes de les associacions de

la ciutat també s’hi afegeixin perquè voldrà dir que aquesta voluntat que

Tàrrega ha expressat en més d’un cop pugui ser possible.

Intervé el senyor Joan Pujal manifestant que el dia que el grup municipal del PP

va prendre possessió del càrrec en aquest Ajuntament al juny 2011, van jurar o

prometre defensar, complir i fer complir la Constitució i amb propostes com

aquesta estem faltant a aquell compromís perquè ara es vol demanar un

referèndum i això la Constitució no ho contempla. Manifesta que també

s’estan incomplint els mandats de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, tant

una com l’altre, la Constitució i l’ Estatut, tenen una forma expressa per la seva

modificació, i el Govern, amb les seves declaracions de sobirania, les està

incomplint. Afirma que Catalunya és una part d’un tot, un tot que s’anomena

Espanya i no són únicament els catalans qui tenen dret a expressar-se, són tots

els espanyols, també els aragonesos, els extremenys, els gallecs, etc. Manifesta

Que vivim en un estat de dret, en el que entre tots hem acordat el seu

funcionament i varem aprovar una Constitució que regula aquest

funcionament i ara no ens la podem saltar, es pot modificar, però no es pot

incomplir.

Manifesta que el “dret a decidir” que proclamen CiU i ERC és una burla a tots

els catalans, perquè després de més de 33 anys de govern d’uns i altres, no

han estat capaços d’aprovar una llei electoral, competència que tenen, però

que no han sabut assumir, o no els ha interessat. Afirma que els catalans

necessitem feina, necessitem que hagi recuperació econòmica, volem tenir un

futur que deixar als nostres fills i mentre les úniques mesures i les úniques

activitats que realitza el Govern de la Generalitat vagin dirigides a crear

comissions, a crear estructures d’estat i mentre que únicament, el govern,

sàpiga parlar de sobirania i d’independència, el Grup del Partit Popular votarà

en contra d’aquest tipus de mocions. Afirma que Catalunya i els catalans són

molt més importants que el que es planteja en aquesta moció, i es mereixen

molt més.

Intervé el senyor Joan Amèzaga manifestant que aquesta és una Moció que

presenten conjuntament amb ERC que és el primer proponent juntament amb

el grup de CIU, el grup SUMEM i el regidor senyor Estadella i afirma que el que

s’està aprovant ara és una cosa que no caldria ni aprovar-la perquè el dret a

decidir és un dret bàsic i universal i l’únic que cal és tenir la garantia que no hi

hagi cap energumen que impedeixi als individus i a les col·lectivitats exercir el

dret a decidir perquè si no tenen dret a decidir els individus, les persones i els

col·lectius és que vol dir que alguna cosa no funciona i, per tant, no caldria

regular-ho i si s’ha de regular alguna cosa del dret a decidir és evitar que hi

hagi algú que impedeixi que les persones, els individus i les col·lectivitats

puguin decidir allò que considerin pertinent, altra cosa és el que decidiran.

Manifesta que el grup municipal d’AIPN-PSC-PM en els temes que no són

estrictament municipals no es produeix un debat intern pera fixar una postura

comuna, els regidors del seu grup històricament sempre han tingut la llibertat

de votar el que consideren convenient, encara que hi hagi temes que els

debaten i intenten buscar postures comunes i la majoria de les vegades així ho

han aconseguit. Manifesta que en aquest cas, tot i ser un tema que no és

d’estricta competència municipal no els ha costat gens ni mica de posar-se

d’acord perquè el dret a decidir és un dret bàsic, universal i indiscutible i a

més el dret a decidir és un dret individual i col·lectiu i ell seria feliç si aquest

reconeixement del dret a decidir que ara tothom es pronuncia realment

aquest dret fos en tot tant pels individus com per les col·lectivitats hi ha moltes

vegades que el dret a decidir es reivindica i s’exigeix quan ens beneficia o

quan ens va be i, en canvi, en altres situacions de col·lectius marginats,

desfavorits i en temes més problemàtics el dret a decidir és un tema menor, per

tant com que hi estan totalment d’acord no podria ser d’altra manera i així ho

han signat el grup municipal d’AIP-PSC-PM votarà a favor d’aquesta Moció.

Intervé el senyor Jaume Ponsarnau manifestant que el seu grup municipal

SUMEN per Tàrrega com no podia ser d’una altra manera han secundat

aquesta Moció de suport al Pacte Nacional pel Dret a Decidir advertint que

l’exercici d’aquest dret no hauria de semblar mai un fi en sí mateix i es tem que

per cadascú, segons la seva interpretació i per totes aquestes forces polítiques

que han estat recuperant-se cosa que celebra perquè aquí hi fan falta tots,

això gairebé sembla un fi en sí mateix i això és trist. Afirma que amb aquesta

afirmació també se senten obligats a dir que un dret tant fonamental com

aquest no hauria de ser objecte de cap petició ni de cap prec de gràcia ni de

ser proposat com una eina cabdal en l’exercici democràtic fonamental,

sobretot en les actuals circumstàncies que envolten la nació catalana i a tots

els seus ciutadans, ja que s’està en una situació d’emergència nacional, per

tant, s’ha d’anar més de cara a la feina plantant cara i dient les coses com

són. Afirma que això li sembla un prec legítim que haurien de fer tots plegats

afirma que el seu grup es marcarà en aquesta línia i avui aprofiten per fer-ho,

circumstàncies que s’han produït com a conseqüència d’una pressió arbitrària

de l’estat espanyol agreujada per la greu crisi que ens envolta i que no ens

reconeix com a Nació perquè no vol fer-ho. Afirma s’hauria de demanar

quelcom més que la democràcia no fos una reunió entre dos llops i una ovella

que voten a veure que volen menjar i aquesta paròdia es va repetint i la

imatge és aquesta, la Constitució és un llop, Espanya és l’altre llop i l’ovella és

evident que som nosaltres i democràticament com és pot solventar aquesta

tricotomia, ja que el principi està clar però la realitat és absurda. Manifesta que

d’aquesta situació límit només ens en sortirem si entenem la nostra

independència com l’únic mitjà que pot portar a la nostra reconstrucció

nacional a partir de la qual podrem reclamar la regeneració democràtica que

tant necessària és en aquests darrers temps i amb el ple exercici de la plena

sobirania de les nostres pròpies institucions.

Manifesta que diuen els experts avui que és un dia important pel nostre País no

pas perquè aquí s’aprova aquesta intencionalitat pel Dret a Decidir sinó

perquè el Consell assessor per la transició nacional ha lliurat el primer informe

al govern que també contempla com a legal i legítima el que molts de

nosaltres ja fa uns quants anys venen defensant com a la via més directa cap

a la llibertat de Catalunya la de la proclamació de l’Estat Català per part del

nostre Parlament i dit altrament declaració unilateral d’independència i això

no hauria de fer por de dir-ho perquè ens hi anirem acostumant i perquè si ens

qüestionen fins i tot el dret arribarà un moment que no sabrem ni el que

decidim si es que podem decidir alguna cosa finalment.

Manifesta que fa temps que ho hauríem pogut fer si més no prendre

consciència de que ho podem fer perquè també és legítim i és la proclamació

de l’Estat Català que tanta falta ens fa.

Intervé el senyor Carles Pascual manifestant que quan es parla del dret a

decidir qualsevol persona o qualsevol partit i institució que es consideri

democràtic ha d’entendre que el dret a decidir de les persones i de les

majories ho han d’acceptar i tots els que hi posen traves s’obliden de la

democràcia perquè la democràcia més pura és el que el poble acaba

decidint i aquí no acabem decidint si anem al nostre estat propi pel que

alguns estem lluitant perquè sigui així o anem cap al seu estat, en tot cas el

senyor Pujal i el seu Partit tindran l’oportunitat d’explicar les benaurances que

tenim amb el seu estat perquè hi puguem continuar i la majoria ja veurem el

que diran però el que es te de fer és decidir i no es poden posar traves a que

la gent pugui decidir i pugui expressar-se lliurement i el partir del senyor Pujal el

que hauria de fer, com fan en altres països, és posar-se al costat de poble i

ajudar i en tot cas, acceptar la decisió que surti. Manifesta que no sap si el

senyor Pujal s’ha cregut tot el que ha llegit o si realment sap el que ha dit

perquè ha dit una sèrie de coses com que aquest dret a decidir és una burla

als catalans i el que és una burla als catalans és el que està fent el Partit

Popular, que no deixen ni tant sols decidir i no ens deixen ni tant sols els

recursos per poder-nos gestionar, tot i essent solidaris i sempre amagant-se

darrera de la Constitució i pregunta si no sap l’article que diu que tot ciutadà

té dret a una vivenda digna i a un treball digne perquè aquest ben be que se’l

salten i quan la gent vol decidir lliurement el que ha de fer aquest no es pot

saltar. Afirma que al fi i al cap les Lleis estan fetes al servei del poble i no al

servei dels governs, per tant, el dret a decidir és la màxima expressió de la

democràcia i el que s’hauria de fer és deixar que el poble es pugui expressar

lliurement.

Intervé el senyor Josep M. Estadella preguntant quin tipus de democràcia hi

hauria en aquest país que es diu Espanya si ens neguessin el dret a decidir.

Afirma que el dret a decidir no es pot negar a ningú i menys en un país que

diuen que és democràtic i si la Constitució diu que això no es pot portar a

terme el que està malament és la Constitució i en tot cas, si no es pot rectificar

no ens costarà res en un moment donat fins i tot donar-li l’esquena. Afirma que

demana el dret a decidir, arribarà el dia en que es tindrà o no un referèndum i

hauran els resultats que arribin i nosaltres com a persones ben educades

també acatarem l’obligació del que surti per a complir-ho. Manifesta que

espera no tenir gaires problemes perquè directament no es demana la

independència sinó el Dret a Decidir d’un poble com és el nostre.

Manifesta que en aquest tema de la independència al que ara si suma hi ha

alguna cosa confusa i és que a l’any 1976-1977 quan Catalunya estava

eufòrica i tenia de tot i estava plena i abundant ningú va demanar res, encara

que algú fes algun crit per aquí i per allà, però ningú demanava res i van

deixar passar els anys i ara que s’està de la manera que estem, quasibé

desnonats ara sortim tots a demanar el dret a decidir i hem de pensar amb el

sacrifici que ens comportarà i el que costarà. Manifesta que com a català

exigeix el seu dret a decidir, vol decidir en el seu dia el que convingui, el

govern li ha de donar la garantia a decidir i ell els dona la garantia d’acatar

els resultats que surtin.

Intervé l’alcaldessa manifestant que és important destacar que aquesta Moció

està presentada bàsicament per tots els grups municipals menys el grup del PP

i això ha de servir per a ser actius no només a l’hora de presentar aquesta

moció per la qual entenen que és necessari el dret a decidir, sinó que a més

això ha de fer que siguin actius i propulsors a que tantes i tantes entitats s’hi

puguin adherir i fer el que sigui necessari per constituir aquesta majoria

necessària del nostre poble per poder aconseguir el que alguns ja estan

treballant que és la independència del nostre País. Manifesta que aquest és el

primer pas necessari perquè els ciutadans es puguin expressar d’una manera

lliure, democràtica i transparent i seria absurd no fer aquest primer pas.

Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat de quinze vots a

favor (nou de l’equip de govern, quatre del grup municipal d’AIPN-PSC-

PM, un del grup municipal d’ERC-AM i un del regidor no adscrit, senyor

Josep M. Estadella) i un vot en contra del grup municipal del PP.

MOCIÓ DE SUPORT ALS CLUBS I ENTITATS ESPORTIVES CATALANES DAVANT

L’ACCIÓ D’INSPECCIÓ DE TREBALL

L’alcaldessa manifesta que la moció de suport als clubs i entitats esportives

catalanes davant l’acció d’inspecció de treball, és una proposta que

presenten els grups municipals de Convergència i Unió, SUMEM per Tàrrega,

AIPN-PSC-PM, ERC-AM, i el regidor no adscrit JOSEP Mª ESTADELLA BAGUÉ.

Intervé el senyor Jordi Ramon manifestant que aquests últims mesos aquests

Clubs Esportius han tingut tota una sèrie d’inspeccions per obligar-los a

regularitzar la seva situació abans del dia 31 de setembre i això ha aixecat

l’alarma a tots aquestes entitats d’esports perquè en molts dels casos no

podran afrontar el que els estan reclamant i això pot portar fins i tot el perill que

acabin. Manifesta que aquesta és una molt mala notícia bàsicament per

l’esport de base i per tota la tasca que aquest fa arreu del país, ja que el que

estan fent és educar en valors a molts nens i nenes, en el valor de l’esforç, del

companyerisme, del treball en equip etc. i seria molt mala notícia que per

culpa d’aquests voluntat recaptadora que té el govern central aquests clubs

es podessin veure greument afectats. Afirma que a la nostra ciutat hi ha

exemples claríssims d’aquest fet com és l’Escola de Futbol, el Club Natació, el

Club de Patins, el CEACA, i un munt d’entitats amb molts voluntaris i molts

col·laboradors que estan setmana rere setmana educant els nostres nens i

nenes i aprofitant l’esport per assolir aquesta bona educació. Manifesta que

aquesta és una molt mala notícia i que és necessari que l’Estat Espanyol

recapaciti. Afirma que la setmana passada en el debat de la Llei

d’emprenedoria el Diputat Joan Tarda va arrancar el compromís del ministre

Montoro de que aprofitarien aquesta Llei perquè en una disposició addicional

modificarien el que s’està demanant en aquesta Moció, és a dir que se separi

molt clarament el que és l’esport d’elit i professional de l’esport amateur i

sobretot l’esport de base i que el que els preocuparia més és l’esport de base

que està fent una bona feina. Afirma que aquesta és una bona moció i que

espera que aquesta rectificació doni el seu fruit perquè això pugui ser possible

Intervé el senyor Joan Pujal es queixa que no ha tingut aquesta Moció fins avui

a les onze del matí que l’ha vingut a buscar a l’Ajuntament, tot i que

l’alcaldessa es va comprometre a enviar-li per correu.

Seguidament manifesta que des del Partit Popular entenen que els clubs

esportius, sobretot els de base, tenen dificultats per sobreviure, i són

conscients que sense l’existència d’aquests clubs i entitats esportives molts

infants i joves no tindrien l’oportunitat de gaudir d’una formació esportiva, que

també els permet formar-se com a persones. Afirma que ahir mateix el Govern

de l’Estat va anunciar un pla de més de 1.000 milions d’euros perquè

comunitats autònomes i entitats locals puguin pagar els deutes pendents a

associacions i entitats del tercer sector, que es dediquen a vetllar pel bé de la

infància, les famílies, gent gran i persones amb discapacitat i aquest és un

exemple que demostra la solidaritat del Govern de l’Estat, una solidaritat que

se seguirà practicant, però s’ha de fer de forma ordenada.

Afirma que entenem les inquietuds dels clubs i les entitats esportives, però

també entenem que tota persona té dret a estar protegida i entenem també

que la societat té unes lleis que s’han de complir.

Afirma que és per això que des del Partit Popular s’abstindran en aquesta

moció.

Intervé el senyor Joan Amèzaga manifestant que aquesta és una Moció que

també presenten conjuntament i pot contribuir a que el que és una barbaritat

en la pràctica se solventi. Afirma que es tanta la barbaritat que segur que el

govern s’ha donat compte que per via d’inspecció de treball posar ma als

voluntaris que estan en l’esport de base això és una barbaritat i està

convençut que el govern ho arreglarà, però no es pot badar i es bo que

aquest Ajuntament es pronunciï. Afirma que fa anys que hi va haver una

primera incursió sobre el tema del voluntariat en l’àmbit de les AMPES i hi ha

moltes entitats que funcionen bàsicament perquè hi ha voluntaris i voluntàries

que de manera altruista o a canvi d’una petita prestació contribueixen a la

realització de tot un conjunt d’activitats. Afirma que també és cert que el tema

s’ha de regular i si no es podria caure en un greu error que si no queda clar on

acaba el voluntariat i quan es justificable l’existència de voluntaris que

treballen per entitats i quan comença realment una relació contractual es

podria donar la barbaritat pitjor que seria que els drets dels treballadors

estiguessin limitats amb el camuflatge del voluntariat i evidentment les

activitats contractuals, professionals han d’estar regulades, han de tenir uns

drets, s’ha de pagar la seguretat social, s’ha de tenir una nòmina, etc. per tant,

si que cal regular on acaba el voluntariat o fins on pot arribar el voluntariat i on

la prestació de determinats serveis són prestacions professionals de treball que

requereixen un contracte de treball legalitzat etc. Afirma que el grup municipal

d’AIPN-PSC-PM està d’acord en que s’aprovi aquesta Moció amb el

convenciment de que això es modificarà i que en tot cas cal una regulació

que delimiti de manera clara el que és treballa voluntariat imprescindible pel

funcionament de moltes entitats socials, esportives i culturals del nostre país del

que és el treball professional remunerat, contractual que requereix tota una

regulació específica.

Intervé el senyor Jaume Ponsarnau manifestant que s’adhereix a tots els

arguments que ha donat el senyor Jordi Ramon i que no s’amaga que hi ha

una intencionalitat oportuna que obeeix una dinàmica molt clara que

podríem dir que l’Estat Espanyol es dedica a passar el rasclet per aquest País,

perquè creu que aquest País el té mig mort i és l’hora d’acabar de segar els

pobles per a recollir les quatre espigues de blat. Manifesta que ens passen el

rasclet i això fa mal i a més es donen compte que no tant sols es per recaptar

sinó que fan sang a aquest país i per tant, s’hauria de tenir clar el que realment

això suposa perquè naturalment les quantitats que en aquest aspecte

representa aquestes dimensions per Catalunya, Espanya ens enveja i no les ha

tingut mai i el sistema que fa és anar-les desmuntant i comprant i amb els

nostres mateixos recursos ,que els hi paguem generosament, es dediquen a

això a despullar-nos a buidar-nos de contingut i acabar-nos de repelar i a

acabar-nos d’ofegar i aquesta és la seva manera de reconèixer el que és la

Nació Catalana i, per tant, ho lamenta perquè ell no voldria parlar d’Espanya

mai més, però ha de dir que aquest recaptador de torn, el de l’època actual i

en podríem anar trobant històricament fins a 300 anys enrere, més o menys tots

ho han fet amb el mateix entusiasme i ara naturalment també disposen de

millors mitjans i són molts més efectius, per tant, caldrà que estiguem alerta.

Intervé l’alcaldessa manifestant que cada grup que presenta aquesta moció

ha pogut anar expressant el context, la intenció i el perquè de la mateixa i que

seguidament el regidor d’esports llegirà els acords que conté la Moció i es

passarà a al seva votació.

Seguidament el senyor Isaac González llegeix la següent Moció:

El sistema esportiu té una de les seves bases en el “voluntariat”, sense el qual

no es podria entendre l’existència de més de 8.200 clubs, 69 federacions i

600.000 llicències federatives només a Catalunya, que constitueixen la més

ampla xarxa sectorial existent i articula un tramat d’entitats escampat per tot el

país que, darrera l’activitat específicament esportiva, aplega i desenvolupa en

el sentit més ampli, valors humans, socials i culturals que constitueixen un

patrimoni de valor immesurable.

La significació del voluntariat en el sector esportiu està legalment reconeguda

a l’article 4 de la llei 6/1996 de 15 de gener del Voluntariat al identificar les

activitats esportives com d’interès general. A la vegada, les federacions

esportives esdevenen la màxima expressió qualitativa d’aquesta xarxa

esportiva i, com a tals, són legalment entitats d’utilitat pública i d’interès social.

També els membres associats d’aquesta gran xarxa esportiva, bé a títol

individual bé com entitats -en el cas de les federacions- comparteixen pel fet

d’associar-se la voluntat altruista i d’interès general que defineix el moviment

esportiu.

Darrerament, actuacions de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social

sobre entitats esportives catalanes han aixecat una gran preocupació, tant per

la grau repercussió econòmica que amenaça la supervivència de les mateixes

entitats, com –i sobretot- per la generalització de les mateixes al conjunt del

sistema esportiu al no tenir en compte una clara divisió entre activitats

voluntàries i activitats professionals.

Cal dir que, malgrat l’aprovació de la Llei 6/1996 de 15 de gener de Voluntariat

les previsions legals existents d’exclusions del règim de la seguretat social de

l’Estatut dels Treballadors i de la Llei General de la Seguretat Social són

genèriques, quan no indeterminades, i permeten les més variades

interpretacions d’acord amb la casuística de cada situació.

Més enllà d’actuacions aïllades o esporàdiques determinades per

esdeveniments esportius puntuals, no existeixen criteris clars, ni legals ni

administratius, per a determinar amb seguretat quan comença una relació

laboral o professional, de la qual es derivi l’obligació d’estar afiliat a un o altre

règim de la Seguretat Social o quan, pel contrari, es donen els requisits per

entendre’s que hi ha una clara exclusió d’aquesta obligació d’afiliació atès el

caràcter benèvol del servei.

Aquesta manca de criteris clars fa que l’exclusió al règim de la Seguretat

Social deixi de ser sistemàtica i esdevingui casuística pertorbadora. Així el que

seria l’aplicació d’un sistema normatiu format per un conjunt de factors

determinats legalment es redueix pràcticament a l’existència o no d’un sol

criteri: la retribució pel servei prestat. Aquesta manera d’actuar suposa deixar

de costat i no tenir en compte els altres criteris legals –llibertat, actuació

altruista i solidària, subscripció d’un contracte de voluntariat- que en la seva

accepció més general constitueixen les bases de les relacions de les persones

i entitats que formen el sistema esportiu.

Un sistema esportiu que té innegablement un valor social i cívic que els

ajuntaments no podem deixar perdre. En el dia a dia dels municipis es

comproven els efectes positius que s’aconsegueixen aplicant la justícia social

que es deriva de la tasca universalitzadora realitzada des d’aquests clubs i

entitats, que posteriorment es trasllada a les xarxes socials de barris i, sobretot,

en els segments desafavorits de la societat. L’esport de base, més enllà dels

motius purament saludables, competitius o relacionals, aconsegueix un efecte

sorprenent per compensar les desigualtats econòmiques o socials dels infants i,

per tant, té un efecte reparador i normalitzador que, a la llarga, contribueix a

configurar societats més madures i més equilibrades.

Mantenir viva aquesta estructura d’esport de base és el que permet situar

l’esport català com un dels eixos centrals i referencials que defineixen i

configuren el país, a través de tot l’entramat municipal adreçat sobretot a

infants i joves, i a través de tot l’engranatge de les Federacions, que coordinen

i aglutinen les diverses possibilitats d’aquestes pràctiques de base.

Pels motius anteriorment exposats, els grups sotasignats proposen al Ple

d’aquesta Corporació l’adopció dels següents:

ACORDS

Primer.- Instar el Govern de l’Estat a adoptar les mesures administratives i

interpretatives necessàries a fi que, d’acord amb les previsions de l’art. 1.3.d de

l’Estatut dels Treballadors, l’article 98.a de la Llei de la Seguretat Social i la Llei

6/1996 de 15 de gener de Voluntariat, es delimitin amb claredat les exclusions

als règims d’afiliació a la seguretat social de les persones que presten serveis

en entitats sense ànim de lucre que persegueixen objectius d’interès general i

són membres de les mateixes, per entendre’s de caràcter de voluntariat.

Segon.- Instar el Govern de l’estat a establir un diàleg amb els principals

subjectes del món esportiu, representat tant per clubs com per federacions, a fi

d’arbitrar l’aplicació del conjunt de criteris legals que siguin d’aplicació a la

realitat del món de l’esport fonamentat en el voluntariat, més enllà de les

relacions professionals existents, tant en el món de l’esport professional com en

el de les entitats multiesportives que, amb una repercussió econòmica

significativa, presten una gran diversitat de serveis.

Tercer.- Instar el Govern de l’Estat a suspendre les actuals actuacions de la

Inspecció de Treball i de la Seguretat Social fins que, com a resultat d’aquest

diàleg amb el món esportiu, es determinin el conjunt d’indicadors clars que

delimiten i separen una actuació laboral o professional, d’una actuació

benèvola o voluntària.

Quart.- Fer arribar aquest acord a tots els grups parlamentaris del Parlament de

Catalunya i del Congrés espanyol, a la Secretaria General de l’Esport de la

Generalitat de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i

a la Federació de Municipis de Catalunya, així com a la Presidència del

Govern espanyol, al Ministerio de Empleo y Seguridad Social i al Ministerio de

Educación, Cultura y Deporte.

Sotmesa a votació la Moció, s’aprova amb el resultat de quinze vots a

favor (nou de l’equip de govern, quatre del grup municipal d’AIPN-PSC-

PM, un del grup municipal d’ERC-AM i un del regidor no adscrit, senyor

Josep M. Estadella) i una abstenció del grup municipal del PP.

B) PART DE CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE LA CORPORACIÓ.

8. INFORMACIÓ DE LES RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA I DE REGIDORS DELEGATS

(DEL DIA 16 DE JUNY AL 15 DE JULIOL DE 2013).

Els senyors regidors es donen per assabentats de les resolucions dictades per

l’Alcaldia des del dia 16 de juny al 15 de juliol de 2013.

9. INFORMACIÓ DE LES SEGÜENTS ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL:

- Dia 10 de juny de 2013.

- Dia 17 de juny de 2013.

- Dia 25 de juny de 2013.

- Dia 1 de juliol de 2013.

- Dia 8 de juliol de 2013.

- Dia 15 de juliol de 2013

Intervé el senyor Joan Pujal manifestant que no els ha arribat la còpia de l’acta

del dia 10 de juny i, en canvi els ha arribat dues còpies de l’acta el dia 1 de

juliol

Intervé l’alcaldessa manifestant que es rectificarà.

Seguidament els senyors regidors es donen per assabentats dels acords de les

actes de la Junta de Govern Local dels dies 10, 17 i 25 de juny i 1, 8 i 15 de juliol

de 2013.

10. PRECS I PREGUNTES.

Intervé el senyor Joan Pujal demanant que l’Ordenança sobre els usos del

Paisatge Urbà es faci complir perquè l’article 20.2 diu clar que no es pot tenir

els aparells d’aire condicionat a les façanes exteriors dels edificis i que en

qualsevol cas s’han de tapar i dissimular. Afirma que n’hi ha varis exemples

com per exemple davant de l’Ajuntament hi ha un bloc que hi ha un aparell

d’aire condicionat i també a la plaça de Sant Antoni, al C/ Ramon Llull i al C/

Sant Pere Claver, 2. Manifesta que a la Comissió informativa d’Urbanisme ja ho

ha demanat dues vegades i demana que s’hi faci passar l’inspector de la via

pública i es faci complir l’Ordenança dins de les possibilitats perquè considera

que fa molt lleig que es vegin els aparells a la façana sense tapar.

Intervé l’alcaldessa manifestant que es recull aquest prec.

**********************************

Intervé la senyora Josefina Bernades invitant a tots els regidors el dia 31

d’agost, a les 9 del matí, a l’esmorzar que tindrà lloc als horts urbans que han

fet a la cantonada del C/ Betlem i que també es farà es farà un tastet de les

setze varietats de tomates.

**********************************

Seguidament l’alcaldessa desitja un bon estiu a tothom.

L’alcaldessa aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.

El secretari Vist i plau

L’alcaldessa,