acta cxatl 19acanet.gencat.cat/traspasfiles/conselladmin/19_qwn... · 1. acta de la sessió...

Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F

ACTA DE LA SESSIÓ NÚM. 19 DEL CONSELL DE LA XARXA D’ABASTAMENT TER-LLOBREGAT President: Sr. Jordi Agustí i Vergés Vicepresident: Sr. Josep Maria Tost Borràs VOCALS: Representant del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda Sr. Josep-Lluís García Ramírez Representant del Departament de Salut Sr. Joan Puigdollers i Fargas Representant del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge Sra. Àngels Canals i Vila Gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua Sr. Lluis Ridao Martin (assistent sense vot) Secretari: Sr. Pablo Herráez Vilas A la seu de l’Agència Catalana de l’Aigua al carrer Provença 204-208, es reuneix el Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat número 19, a les 11:12 hores del dia 27/12/2017 amb l’assistència dels membres que es relacionen. Excusen la seva assistència: La Sra. Montserrat Mundi Mas, representant del Governació, Administracions Públiques i Habitatge, excusa la seva absència i delega la seva assistència en la Sra. Àngels Canals. El Sr. Francisco Sabio Oliveros, representant del Departament d’Empresa i Ocupació, excusa la seva absència. Assisteix també el Sr. Jordi Molist Gazapo, director de l’Àrea d’Abastament d’Aigua, per informar.


ORDRE DEL DIA 1. Acta de la sessió anterior. 2. Informe de Presidència 3. Proposta d’acord del Consell de xarxa d’abastament Ter-Llobregat pel qual es proposa a l’Òrgan de contractació del contracte de gestió del servei de proveïment d’aigua en alta Ter-Llobregat la incoació d’un expedient de modificació dels components financers inclosos en la retribució de la Societat Concessionària ATLL 4. Proposta al Consell de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat perquè elevi al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua la proposta de revisió quinquennal de la tarifa del servei d’abastament d’aigua en alta a través de la xarxa pública Ter-Llobregat per al 2018 5. Pla d’inversions en la xarxa Ter-Llobregat per al 2018 presentat per ABEMCIA 6. Proposta d’acord pel qual es resol el recurs de reposició presentat per ABEMCIA contra l’acord del Consell de Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat de 12 de juliol de 2017 pel qual es modifiquen les directrius generals d’explotació de la xarxa Ter-Llobregat aprovades per acord de 26 de març de 2013 7. Proposta d’acord pel qual es resol el recurs de reposició presentat per ATLL contra l’acord del Consell de Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat de 12 de juliol de 2017 pel qual es modifiquen les directrius generals d’explotació de la xarxa Ter-Llobregat aprovades per acord de 26 de març de 2013 8. Proposta d’acord del Consell de la Xarxa d’abastament Ter-Llobregat perquè elevi al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua la proposta d’incorporació de Vallgorguina al proveïment d’aigua des de la xarxa en alta Ter-Llobregat 9. Assumptes sobrevinguts i urgents. 10. Torn obert de paraules. Abans de començar la sessió el president dona compte del lliurament que es fa en aquesta sessió a les persones membres del Consell del llibre de fotografies Les veus de l’aigua, que forma part de la responsabilitat social corporativa de l’Agència. 1. Acta de la sessió anterior S’aprova l’acta de la sessió anterior per assentiment dels consellers i la consellera assistents. 2. Informe de Presidència 2.1. Informe hidrològic


El Sr. Molist presenta l’informe sobre l’estat hidrològic fent un resum de l’evolució durant l’any 2017. Tot i que el principi de l’any va ser plujós, a partir d’abril s’ha produït una situació d’absència de precipitacions que en alguns casos –per exemple, el Ter a Ripoll- ha donat lloc a cabals circulants mínims històrics, amb la correlativa baixada de les reserves en els embassaments. A finals de novembre van creuar el llindar del 50% de les reserves embassades en el sistema Ter-Llobregat. En la hipòtesi de la pitjor sèrie estadística d’evolució de les pluges a partir d’ara, cap al mes de març estaríem molt a prop de la situació d’alerta. El document lliurat als consellers presents s’incorpora com a annex 1 a la present acta. 2.2 Informe d’explotació El Sr. Molist presenta l’informe de seguiment de l’explotació de tot el conjunt de la xarxa Ter-Llobregat durant l’any 2017, indicant que els volums distribuïts en conjunt estan en els nivells habituals si bé hi ha un petit increment de consums (de 26,75 Hm3/mes de mitjana a 27,4 Hm3/mes). El document lliurat als consellers presents s’incorpora com a annex 2 a la present acta. 2.3. Costos d’explotació (O) en la tarifa ATLL 2018 El Sr. Molist explica que una vegada transcorreguts els primers cinc anys de la vigència del contracte de gestió de proveïment d’aigua en alta Ter-Llobregat (2013-2017), s’escau dur a terme la revisió ordinària quinquennal de la tarifa de la Societat concessionària, prevista en la clàusula 22.2 del Plec de Clàusules Administratives Particulars del contracte. Amb aquesta revisió s’estableixen uns nous valors inicials per als costos d’operació previstos per a la primera anualitat del següent període quinquennal (2018-2022). La Societat Concessionària va presentar una proposta de revisió de la tarifa el 16 d’octubre de 2017. En el quadre següent es relacionen els conceptes segons l’oferta inicial i segons la proposta rebuda:


El serveis de l’Agència han revisat de les dades aportades per la Societat concessionària tenint en compte els segons criteris i principis: - Naturalesa de la revisió de preus - Licitació concurrent - Canvis normatius - Indexació de les variacions de preus - Principi de recuperació de costos i viabilitat del contracte - Llibertat d’empresa i costos repercutibles en la tarifa d’un servei públic - Despeses necessàries i preus de mercat - Principi d’eficiència i bona gestió empresarial - Principi de risc i ventura - Costos incorreguts i costos futurs - Costos fixos i costos variables

La revisió feta per l’Agència ha donat com a resultat uns imports alternatius (ACA Valors adoptats) amb les diferències que resulten en el següent quadre:

En el capítol de personal resulta una diferència de 743 milers €, deguda a: - L’Agència pren com a base el cost salarial del personal 2017 (sous i seguretat social =

SiSS) - Les despeses de Direcció (SiSS) es limiten d’acord amb el valor de l’oferta - Pel personal subrogat, no s’inclouen SiSS superiors als de Conseller assolits amb

posterioritat a la subrogació - S’exclouen despeses associades al personal no aplicables al sector públic (p.ex ajut

alimentari...), o que no estiguessin explicitades en l’oferta de la Societat Concessionària (p.ex.: dinars de treball...) i s’accepten les associades al propi servei (p.ex., equips de vestuari i prevenció...)

- Diferència en l’estimació del cost de personal necessari en les noves instal·lacions (ETAP Cardener i ITAM Tordera)


- Tot i així, el cost acceptat per l’Agència és superior en un 6,12% al de l’oferta.

En el capítol de manteniment hi ha una diferència de 498 milers €, deguda a: - L’Agència considera que una part dels costos comptabilitzats no són recurrents - L’Agència considera que la concentració dels contractes de manteniment permetrà un

estalvi - Diferència en l’estimació del cost de manteniment necessari en les noves instal·lacions

(ETAP Cardener i ITAM Tordera) Hi ha acord entre Agència i Societat Concessionària en traslladar les despeses de reposició de membranes, cartutxos i carbó actiu a la partida de Reposicions i Renovacions, sense incrementar-la. En el capítol d’”altres costos fixos” hi ha una diferència de 1.385 milers €, amb el següent desglossament:

En el capítol de cost variable de l’energia hi ha una diferència de 665 milers €, deguda a: - Diferència en la quantificació del consum energètic anual, a causa de diferències en el

càlcul dels ratis unitaris de cada instal·lació. - Diferència en el preu mig de l’electricitat. L’Agència utilitza el preu del contracte vigent

fins març de 2018, mentre que la Societat Concessionària proposa un preu nou procedent d’una licitació a cinc anys.


La diferència de 723 milers € en el capítol de despeses generals i benefici industrial, deguda a: - Diferència en el valor base sobre el que s’aplica el 10% (336 milers €) - L’Agència ha reconegut com a cost explícit d’operació els costos del cànon de l’aigua

(CA) i del cànon de salmorres (CS), que no estaven inclosos a l’oferta. Tanmateix, no ha considerat que els hi sigui aplicable un 10% (387 milers €) en concepte de despeses generals i benefici industrial. Les despeses generals de la Societat Concessionària no varien pel fet que suporti el cost pel CA i CS, ni semblaria lògic que el cost d’aquests tributs proporcionés un benefici addicional.

En el torn de paraula, el Sr. Puigdollers considera que acceptar un increment de personal del 6,12 % és una mica exagerat. Afegeix que atès que la incorporació de la ETAP del Cardener i de la ITAM Tordera deu tenir un cost de funcionament i de personal fix, és lògic que si no hi era al principi del contracte que ara hi sigui, però hauria d’incloure exclusivament el cost de funcionament de Cardener i Tordera. Pregunta també si la ITAM Tordera és l’ampliació, si no es va incloure aquesta infraestructura en el concurs. Contesta el Sr. Molist dient que al juliol de 2018 s’acaben els 15 anys d’explotació que tenia l’empresa que la va construir. Afegeix el Sr. Puigdollers que no entén que es faci un concurs a cinc anys sobre el preu de l’energia en el moment en què està més cara. El Sr. Molist respon que aquest contracte no està encara autoritzat, quan ens el presentin sabrem de quina manera el volen formalitzar. A efectes de la tarifa és neutre perquè no s’ha acceptat. Pregunta el Sr. Puigdollers si han fet subhasta. El Sr. Molist respon afirmativament. Quant al cost de personal indica que el cost reconegut és inferior a l’incorregut. Hi ha un increment en part per l’evolució del conveni que ja existia amb l’ATLL pública i perquè hi ha l’increment de personal per aquestes dues instal·lacions noves. La Sra. Canals agraeix l’exhaustivitat de l’explicació i pregunta com s’han determinat els paràmetres d’eficiència. El Sr. Molist dona exemples i parla de si es pot obtenir el producte a preus inferiors –que no necessàriament són els de mercat, que són els que en tot cas aplica la concessionària-; referint-se als costos energètics, d’una gestió més eficient que pugui redundar en un estalvi de kilowatts/hora; i parlant dels contractes de manteniment, a qui se li ha exigit que traslladi l’eficiència del contracte únic a la tarifa. En suma, es busquen referències, fins i tot en els nostres propis costos, per determinar els preus més eficients. 2.4 Votació i decisió en el recurs de cassació relatiu al contracte de gestió del proveïment en alta Ter-Llobregat El secretari del Consell informa que la Sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Suprem ha comunicat que ha estat fixada com a data per a la votació i dispositiva del recurs de cassació presentat per la Generalitat de Catalunya i la Sociedad General de Aguas de Barcelona, SA, núm. 008/0002725/2015, contra l’adjudicació del contracte de gestió del proveïment en alta Ter-Llobregat el 30 de gener de 2018. El Sr. Puigdollers pregunta si amb aquesta resolució quedaria tancada la via judicial. El secretari del Consell respon que un dels possibles sentits de la dispositiva pot ser una retroacció, per la qual cosa, en aquest cas, el plet continuaria. Cap també la possibilitat de què contra la sentència es presenti un eventual recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional.


3. Proposta d’acord del Consell de xarxa d’abastament Ter-Llobregat pel qual es proposa a l’Òrgan de contractació del contracte de gestió del servei de proveïment d’aigua en alta Ter-Llobregat la incoació d’un expedient de modificació dels components financers inclosos en la retribució de la Societat Concessionària ATLL El president presenta la següent proposta d’acord:

PROPOSTA D’ACORD DEL CONSELL DE XARXA D’ABASTAMENT TER-LLOBREGAT PEL QUAL ES PROPOSA A L’ÒRGAN DE CONTRACTACIÓ DEL CONTRACTE DE GESTIÓ DEL SERVEI DE PROVEÏMENT D’AIGUA EN ALTA TER-LLOBREGAT LA INCOACIÓ D’UN EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DELS COMPONENTS FINANCERS INCLOSOS EN LA RETRIBUCIÓ DE LA SOCIETAT CONCESSIONÀRIA ATLL

La clàusula 22 del Plec de clàusules administratives particulars del contracte de gestió del servei de proveïment d’aigua en alta de la xarxa Ter Llobregat signat el 27 de desembre de 2012 estableix el mètode de càlcul per a la revisió de la retribució de la societat concessionària (Rt) d’acord amb la fórmula polinòmica següent:

Aquesta fórmula de revisió inclou: els costos d’operació (Ct), la retribució financera de la inversió (rf), les amortitzacions (at), el fons de sequera (ht) i el cànon anual a satisfer a la Generalitat de Catalunya (CPt), d’acord amb la clàusula 20 del Plec de Clàusules Administratives. A aquest import cal restar-li els ingressos derivats de la producció d’energia elèctrica (fotovoltaiques i hidràulica). La retribució financera del concessionari (rt) i del cànon concessional (cpt) s’obtenen a partir d’uns percentatges de naturalesa financera, que són fixos durant tota la vida del contracte. Així, la taxa de descompte que s’aplica per l’obtenció del cpt va quedar establerta en el moment de la licitació, mentre que el tipus aplicable sobre la rt el va determinar l’oferta. El context econòmic en què es van determinar els percentatges que regeixen el contracte, la durada prevista del qual és de cinquanta anys, és molt diferent del que hi ha a l’actualitat. Cal recordar que l’expedient de contractació es va iniciar el 26 de juliol de 2012, el 5 d’octubre de 2012 va finalitzar el termini per la presentació d’ofertes, el 6 de novembre de 2012 es va adjudicar el contracte i el 27 de desembre de 2012 es va signar el contracte, en un context de forta crisi econòmica que va afectar tota la Unió Europea. Com es recordarà, es va produir una greu crisi financera en els països perifèrics de l’eurozona, els quals van veure com la prima de risc del seu deute s’enfilava de forma gairebé meteòrica. En particular, la prima de risc del deute públic espanyol va assolir el 24 de juliol de 2012 el seu valor màxim, arribant a 638,42 punts bàsics, xifra totalment insostenible per les finances públiques espanyoles. És en aquest context en què la Generalitat, que travessava una greu situació econòmica i financera, va emprendre la licitació del contracte de concessió. I evidentment, els diferents components de naturalesa financera del contracte van veure’s afectats per aquest context. Des d’aleshores fins a l’actualitat, aquesta situació ha anat revertint, la prima de risc ha anat disminuït i els tipus d’interès s’han reduït considerablement, però el contracte


de concessió no s’ha vist beneficiat per aquesta reducció dels tipus d’interès, fet que provoca que, de forma successiva, les tarifes resultants de la simple aplicació matemàtica de la fórmula polinòmica mostrin un increment que es troba fora del mercat, amb el conseqüent perjudici per als usuaris finals del servei d’abastament d’aigua que són la ciutadania i el teixit empresarial de la conurbació de Barcelona. Atès que d’acord amb l’art. 11.18 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, el Consell de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat és l’òrgan col·legiat d’adopció de decisions pel que fa a la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa d’abastament Ter-Llobregat, sobre una part de les quals està establert el contracte de gestió del servei de proveïment d’aigua en alta de la xarxa Ter Llobregat signat el 27 de desembre de 2012, una vegada constatat el greu prejudici econòmic que suposa per als destinataris finals del servei el manteniment del contracte amb unes previsions financeres que no responen a les circumstàncies econòmiques actuals, com a president, proposo al Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat l’adopció del següent ACORD: Proposar a l’Òrgan de contractació del contracte de gestió del servei de proveïment d’aigua en alta Ter-Llobregat signat el 27 de desembre de 2012 la incoació d’un expedient de modificació dels components financers inclosos en la retribució de la Societat concessionària ATLL.

S’adverteix d’una errada en la part dispositiva de la proposta d’acord lliurada als consellers i a les conselleres en la que es diu que el contracte va ser adjudicat el 27 de setembre de 2012, quan aquesta és la data de la signatura del contracte. La proposta és aprovada per assentiment dels consellers i de la consellera presents. 4. Proposta al Consell de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat perquè elevi al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua la proposta de revisió quinquennal de la tarifa del servei d’abastament d’aigua en alta a través de la xarxa pública Ter-Llobregat per al 2018 El president cedeix la paraula al Sr. Molist perquè expliqui la següent proposta d’acord:

PROPOSTA D’ACORD DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA FORMULADA PEL CONSELL DE LA XARXA D’ABASTAMENT TER-LLOBREGAT D’APROVACIÓ DE LA REVISIÓ ORDINÀRIA QUINQUENNAL DE LA TARIFA DEL SERVEI D’ABASTAMENT D’AIGUA EN ALTA A TRAVÉS DE LA XARXA PÚBLICA TER-LLOBREGAT PER AL 2018 La Llei 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa és l’instrument legal mitjançant el qual la Generalitat de Catalunya ha portat a terme la reforma de la seva administració hidràulica, com a conseqüència de la reordenació del servei públic d’abastament d’aigua des de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat, del qual n’és titular.


Tal fet comporta que dins de l’estructura orgànica de l’Agència Catalana de l’Aigua s’hagi creat un òrgan amb competències decisòries pel que fa a la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat, les quals es troben definides en els Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua, aprovats pel Decret 86/2009, de 2 de juny. Concretament, l’article 18.1.j) li atribueix la funció d’elevar a l’òrgan competent la proposta de tarifes a aplicar. Així mateix, la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, ha donat una nova redacció a la lletra l) de l’apartat 2 de l’article 8 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, tot atribuint a l’Agència Catalana de l’Aigua l’aprovació de les tarifes del servei d’abastament d’aigua en alta dins de la seva funció d‘ordenació del servei, i ha afegit un nou apartat 3 a l’article 31 del mateix cos legal que especifica que l’aprovació de les tarifes del servei d’abastament d’aigua en alta correspon al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua. Una vegada transcorreguts els primers cinc anys de la vigència del contracte de gestió de proveïment d’aigua en alta Ter-Llobregat (2013-2017), s’escau dur a terme la revisió ordinària quinquennal de la tarifa de la Societat concessionària, prevista en la clàusula 22.2 del Plec de Clàusules Administratives Particulars del contracte, aprovat el 27 de juliol de 2012. La revisió tarifària quinquennal s’ha de dur a terme mitjançant un estudi de costos que ha d’incloure, si escau, el major cost derivat dels nous objectius d’eficiència, estableix uns nous valors inicials per als costos d’operació previstos per a la primera anualitat del període quinquennal en escenaris de gestió d’abundància o normalitat, incloent-hi les despeses generals i el benefici industrial, les amortitzacions, la retribució financera i el component risc anualitzat per a l’atenció de les despeses d’operació de les ITAM per sobre del manteniment en escenaris de gestió de normalitat, prealerta de sequera o alerta de sequera. El director de l’Àrea d’Abastament de l’Agència Catalana de l’Aigua i l’adjunt a Gerència per a la coordinació econòmico financera han emès un informe en data 20 de desembre de 2017. Aquest informe proposa una variació del l’11,88%, aplicable a la Tarifa de Subministrament, a la Quota Fixa Regional i a la Quota Fixa Metropolitana, que inclou la regularització de la part del cànon concessional que no es va repercutir en l’exercici 2017, per un import de 7.052.164,42, atès que la proposta de modificació del contracte que va formular l’Agència no ha estat resolta. Correspon al Consell de la Xarxa d’Abastament Ter–Llobregat, de conformitat amb el que estableix l’article 18.1 j) dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua, en la redacció donada pel Decret 153/2012, de 20 de novembre, elevar a l’òrgan competent de la Generalitat la proposta de tarifes a aplicar, que d’acord amb l’article 31.3 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, és el Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, vist l’informe del director de l’Àrea d’Abastament de l’Agència Catalana de l’Aigua i de l’adjunt a Gerència per a la coordinació econòmico financera de data 20 de desembre de 2017. Atès que correspon al Consell de la Xarxa d’Abastament Ter–Llobregat, de conformitat amb el que estableix l’article 18.1 j) dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua, en la redacció donada pel Decret 153/2012, de 20 de novembre, elevar a l’òrgan competent de la Generalitat la proposta de tarifes a aplicar, que d’acord amb l’article 31.3 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat


pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, és el Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, vistos els informes del director de l’Àrea d’Abastament de l’Agència Catalana de l’Aigua i de l’adjunt a Gerència per a la coordinació econòmico financera de data 20 de desembre de 2017, com a president, proposo l’adopció del següent ACORD: 1. S’aprova per a l’any 2018 la revisió ordinària quinquennal de les tarifes vigents del servei d’abastament d’aigua en alta a través de la xarxa pública Ter–Llobregat amb una variació positiva de l’11,88% que s’aplica a la Tarifa de Subministrament, a la Quota Fixa Regional i la Quota Fixa Metropolitana, donant lloc a les tarifes per a cada client que es detallen a l’annex. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs de reposició davant el Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua en el termini d’un mes comptador a partir de l’endemà de la data de la notificació del present acord, o directament recurs contenciós administratiu davant el corresponent Jutjat del Contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptadors a partir de l’endemà de la data de la notificació del present acord, sense perjudici que es pugui interposar qualsevol altra recurs que s’estimi oportú.

ANNEX . TARIFES PER CLIENT PER L’ANY 2018


Municipis / Clients T.S. 18' €/m3

QFR 18' €/any

Q.F.M 18' €/any

ABRERA 0,151687 190.819,26 ALELLA 0,151687 337.038,00

AMB Àmbit AB 0,151687 58.225.298,14 19.557.790,38 ARGENTONA 0,151687 486.449,91 AVINYONET DEL PENEDÈS 0,151687 88.474,53

BADIA DEL VALLÈS 0,151687 179.033,23 35.796,97 BARBERÀ DEL VALLÈS 0,151687 909.386,17 196.388,69 BIGUES I RIELLS 0,151687 343.665,30

BLANES 0,151687 865.818,06 CABRERA DE MAR 0,151687 375.810,59 CABRILS 0,151687 587.389,71

CALDES DE MONTBUI 0,151687 236.461,53 CALDES D'ESTRAC 0,151687 147.720,69 CANOVELLES 0,151687 453.039,45

CÀNOVES I SAMALÚS 0,151687 67.435,37 CANYELLES 0,151687 366.574,23 CARDEDEU 0,151687 471.503,46 CASTELLAR DEL VALLÈS 0,151687 403.002,80

CASTELLBISBAL 0,151687 783.046,84 254.207,15 CASTELLOLÍ 0,151687 21.100,57 CASTELLVI DE ROSANES 0,151687 43.865,59

CERVELLÓ 0,151687 314.664,11 40.936,78 COLLBATÓ 0,151687 233.534,85 CONSELL COMARCAL MARESME 0,151687 2.256.579,50

CONSORCI COSTA BRAVA 0,151687 305.610,67

CORBERA DE LLOBREGAT 0,151687 711.453,04 46.057,41

CUBELLES 0,151687 196.312,99 DOSRIUS (Aqüeducte) 0,151687 54.505,03 DOSRIUS (Poble) 0,151687 270.645,12

EL BRUC 0,151687 47.135,73 EL MASNOU 0,151687 588.081,72 EL PAPIOL 0,151687 148.911,30 33.285,90

EL PLA DEL PENEDÈS 0,151687 47.355,99 EL PRAT DE LLOBREGAT 0,151687 686.563,09 315.603,97


ESPARREGUERA 0,151687 307.549,34


QFR 18' €/any

Q.F.M 18' €/any

GELIDA 0,151687 71.994,95 GRANOLLERS 0,151687 1.774.441,96 HOSTALETS DE PIEROLA 0,151687 133.752,32

IGUALADA 0,151687 383.004,81 LA GARRIGA 0,151687 490.031,02 LA GRANADA DEL PENEDÈS 0,151687 53.976,23

LA LLAGOSTA 0,151687 37.031,86 LA PALMA DE CERVELLÓ 0,151687 86.290,11 7.987,83

LA POBLA CLARAMUNT 0,151687 936.551,86

LA ROCA DEL VALLÈS 0,151687 356.246,42 L'AMETLLA DEL VALLÈS 0,151687 460.311,23

LES FRANQUESES DEL VALLÈS 0,151687 615.594,95

LLIÇÀ D'AMUNT 0,151687 500.475,46 LLIÇÀ DE VALL 0,151687 183.824,43

LLINARS DEL VALLÈS 0,151687 92.638,83 MARTORELL 0,151687 626.332,16 MARTORELLES 0,151687 520.016,21

MASQUEFA 0,151687 387.069,48 MATARÓ 0,151687 2.718.714,02 MOLINS DE REI 0,151687 191.299,80 105.654,88

MOLLET DEL VALLÈS 0,151687 872.474,49 MONTMELÓ 0,151687 287.917,65 MONTORNÉS DEL VALLÈS 0,151687 360.648,37

OLÈRDOLA 0,151687 152.360,57 OLIVELLA 0,151687 67.723,67 ÒRRIUS 0,151687 29.705,32 PALAU DE PLEGAMANS 0,151687 696.383,34

PALLEJÀ 0,151687 331.259,53 69.066,45 PARETS DEL VALLÈS 0,151687 311.827,62 PIERA 0,151687 471.609,98

POLINYÀ 0,151687 319.855,79 PREMIÀ DE DALT 0,151687 446.552,59


PREMIÀ DE MAR 0,151687 734.308,15

PUIGDÀLBER 0,151687 16.277,11 RIPOLLET 0,151687 774.710,98 155.183,97 RUBÍ 0,151687 2.818.127,20

SABADELL 0,151687 5.851.946,53 SANT ANDREU DE LA BARCA 0,151687 814.236,19 128.994,36


QFR 18' €/any

Q.F.M 18' €/any

SANT ANDREU DE LLAVANERES 0,151687 577.677,04

SANT ANTONI DE VILAMAJOR 0,151687 163.417,76

SANT CUGAT DE SESGARRIGUES 0,151687 41.621,68

SANT CUGAT DEL VALLÈS 0,151687 3.872.214,72 512.391,49

SANT ESTEVE DE SESROVIRES 0,151687 698.100,92

SANT FOST DE CAPCENTELLES 0,151687 288.229,87

SANT LLORENÇ D'HORTONS 0,151687 82.086,89

SANT MARTI SARROCA 0,151687 9.370,68 SANT PERE DE RIBES 0,151687 1.182.660,11 SANT PERE DE VILAMAJOR 0,151687 253.083,38

SANT QUIRZE DEL VALLÈS 0,151687 644.704,90

SANT SADURNÍ D'ANOIA 0,151687 94.745,18

SANT VICENÇ DE MONTALT 0,151687 490.076,51

SANT VICENÇ DELS HORTS 0,151687 396.140,04 122.545,29

SANTA EULALIA DE RONÇANA 0,151687 44.428,75

SANTA FE DEL PENEDÈS 0,151687 10.645,38

SANTA MARIA DE MARTORELLES 0,151687 22.730,87

SANTA PERPETUA DE MOGODA 0,151687 710.532,40

SENTMENAT 0,151687 174.066,82 SITGES 0,151687 1.649.149,12 SUBIRATS 0,151687 52.942,80


TEIÀ 0,151687 248.125,57

TERRASSA 0,151687 868.008,52 TIANA 0,151687 257.285,97 40.421,70 TORRELLES DE FOIX 0,151687 41.444,00

VALLROMANES 0,151687 136.632,50 VILAFRANCA DEL PENEDÈS 0,151687 1.613.593,93

VILANOVA DEL VALLÈS 0,151687 119.965,40 VILANOVA I LA GELTRÚ 0,151687 1.997.346,54

VILASSAR DE DALT 0,151687 359.843,36 VILASSAR DE MAR 0,151687 484.369,76 VILOBÍ DEL PENEDÈS 0,151687 50.210,41

Abans de sotmetre la proposta a votació, el secretari del Consell demana, per a major claredat, es substitueixi en el paràgraf situat immediatament abans de la part dispositiva de l’acord, l’expressió proposo l’adopció del següent acord per l’expressió , proposo s’elevi al Consell d’Administració la següent proposta d’acord. Amb aquest aclariment, la proposta és aprovada per assentiment dels consellers i consellera presents. 5. Pla d’inversions en la xarxa Ter-Llobregat per al 2018 presentat per ABEMCIA El president cedeix la paraula al Sr. Molist perquè expliqui la següent proposta d’acord:

PROPOSTA D’ACORD DEL CONSELL DE LA XARXA D’ABASTAMENT TER-LLOBREGAT PEL QUAL S’APROVEN LES INVERSIONS A EXECUTAR PER AIGÜES DE BARCELONA, EMPRESA METROPOLITANA DE GESTIÓ DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA, SA DURANT EL 2017 I LES CONDICIONS PER A LA SEVA EXECUCIÓ L’article 11.17 Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya (TRLAC) disposa que el Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat és l’òrgan col·legiat d’adopció de decisions pel què fa a la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa d’abastament Ter-Llobregat de conformitat amb l’annex 1. Així mateix, de conformitat amb l’article 18.1.a) dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua, aprovats pel Decret 86/2009, de 2 de juny, correspon al Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat aprovar els plans d’obres, instal·lacions i serveis en relació a la xarxa Ter-Llobregat, i segons l’apartat f) del mateix article, aprovar les directrius o instruccions tècniques en relació amb el bon funcionament, conservació i manteniment de les instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat. Segons estableix l’article 34 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya (TRLAC) l’abastament en alta efectuat a través de la xarxa Ter- Llobregat és un servei públic d’interès de la Generalitat i, per tant, de la seva competència. Així mateix, segons l’article 35.2 del TRLAC aquelles instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat enumerades en l’annex 1 que hagin estat construïdes o siguin explotades en execució de contractes de gestió del servei públic d’abastament d’aigua, de concessions per a


l’aprofitament del domini públic hidràulic o de qualsevol altra situació vinculada a la prestació del servei d’abastament de poblacions mantenen la seva titularitat. Com instal·lacions adscrites a un servei públic d’interès de la Generalitat i de la seva competència, totes les instal·lacions de l’annex I estan subjectes a les potestats administratives enumerades en el TRLAC. Concretament, l’article 11.17 TRLAC esmentat disposa que el Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat és l’òrgan col·legiat d’adopció de decisions pel què fa a la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa d’abastament Ter-Llobregat de conformitat amb l’annex 1. El 29 de setembre de 2017 Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA, (ABEMCIA) va presentar al Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat, per a la seva aprovació, la relació d’inversions a executar durant l’any 2018 sobre instal·lacions contemplades a l’Annex 1 del TRLAC. El 18 de desembre de 2017 l’Àrea d’Abastament d’Aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua va informar favorablement l’aprovació del Pla d’inversions durant l’any 2018 presentat per Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA sobre infraestructures incloses en l’Annex 1 del Decret legislatiu 3/2003 o incorporacions dels Plans de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (any 2010 i any 2016) que formen part de la xarxa bàsica d’abastament del Ter-Llobregat tot donant compliment als criteris que s’especifiquen en l’informe. En l’aprovació del Pla d’inversions presentat per Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA a executar durant l’any 2017 per part del Consell de la Xarxa Ter-Llobregat el 6 d’abril de 2017 es va incloure unes condicions per a l’execució del Pla d’inversions. En l’informe de 18 de desembre de 2017 l’Àrea d’Abastament d’Aigua es tornen a incloure les mateixes condicions si bé adaptades al fet que ja fa un any que s’està donant compliment a les mateixes. En conseqüència, com a president, proposo al Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat l’adopció del següent ACORD: 1.- Aprovar el Pla d’inversions presentat per Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA a executar durant l’any 2018 que s’inclou com annex 1 juntament amb les condicions per a l’execució del Pla d’inversions que consten en l’annex 2. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la recepció de la notificació d’aquest acord, o bé, directament recurs contenciós administratiu davant el corresponent Jutjat del Contenciós Administratiu, en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la recepció de la notificació d’aquest acord, sense perjudici que interposeu qualsevol altre recurs que estimeu oportú.


ANNEX 1 PLA D’INVERSIONS 2018

- 1. Àmbit de producció:

Codi Denominació Import Actuació

Import 2018

1.1 ADEQUACIÓ I RENOVACIÓ INSTAL·LACIONS I MECANISMES

17-1-SJD-1_1_1

(PDAB26 P01-G06) SEPARACIÓ DE L’AIGUA A SEGONA ELEVACIÓ SEGONS L’ORIGEN DE L’AIGUA A TRACTAR ETAP SJD

5.500.000 €

1.382.952 €

18-1-DIV-1_1_2

SUBSTITUCIÓ EQUIPS ELECTROMECÀNICS, INSTRUMENTACIÓ I COMUNICACIONS 292.400 € 292.400 €

17-1-SJD-1_1_3

FS-AIGUA RENOVACIÓ CANONADES + VÀLVULES

1.850.000 € 130.000 €

18-1-SJD-1_1_4 SISTEMA RENTAT FILTRES DE CARBÓ ACTIU 300.000 € 300.000 €

17-1-SJD-1_1_2 RENOVACIÓ C100 SJD 1.315.897

€ 960.000 €

17-1-SJD-1_1_15

CONNEXIÓ DE LA NOVA CANONADA D'IMPULSIÓ A COTA 50, ETAP DE SANT JOAN DESPÍ

591.233 € 200.000 €

17-1-SJD-1_2_9

(PDAB26 P01-MX03) OBRA INCREMENT D’APORTACIÓ DE POUS

1.000.000 € 900.000 €

18-1-DIV-1_1_8 PRL I RESOLUCIÓ AVRS PRODUCCIÓ 245.000 € 245.000 €

18-1-SJD-1_1_9

UNIFICAR CENTRAL D’ALARMES CONTRA INCENDIS – ETAP SJD 20.000 € 20.000 €

SUBTOTAL ADEQUACIÓ I RENOVACIÓ INSTAL·LACIONS I MECANISMES 4.430.352

€

1.2. GARANTIA OPERATIVA I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

18-1-SJD-1_2_1

RENOVACIÓ SERVIDORS PRODUCCIÓ; PRINCIPALMENT ETAP SJD HARDWARE I SOFTWARE

150.000 € 150.000 €

18-1-SJD-1_2_2 SISTEMES DE CONTROL: LPIC FASE 2 200.000 € 50.000 €

18-1-B09-1_2_3

(PDAB26 P03-G03) NOVA INSTAL·LACIÓ REMINERALITZACIÓ BESÒS

1.400.000 € 200.000 €

18-1-ABR-1_2_4

POU RADIAL 3: ADEQUACIÓ ELÈCTRICA I MECÀNICA 50.000 € 50.000 €

18-1-B09-1_2_5

ETAP BESÓS: CONNECTAR POU 4 A LA OSMOSI INVERSA 150.000 € 150.000 €

SUBTOTAL GARANTIA OPERATIVA I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA 600.000 €

1.3. RENOVACIÓ AUTOMATITZACIÓ INSTAL·LACIONS

18-1-SJD-1_3_1 EVOLUTIUS SCADA 2018 50.000 € 50.000 €


17-1-SJD-1_3_1 AUTOMATITZACIÓ OZÓ 200.000 € 50.000 €

SUBTOTAL RENOVACIÓ AUTOMATITZACIÓ INSTAL·LACIONS 100.000 €

TOTAL 5.130.352 €

- 2. Àmbit de transport:


Import 2018

2.1 RENOVACIONS MECANISMES I PRL 17-1-CER-2_1_14

DIPÒSIT U. AUTÒNOMA. REHABILITACIÓ SOSTRE 350.000 € 350.000 €

18-1-DIV-2_1_2 PRL I RESOLUCIÓ AVRS TRANSPORT 203.000 € 203.000 €

18-1-SBO-2_1_3

SUBSTITUCIÓ VÀLVULA PAPALLONA Ø 800 MM CODI SAP 10542226 CANONADA C100 LLOBS (C/ONZE DE SETEMBRE) (SANT BOI)

80.000 € 80.000 €

18-1-CER-2_1_4

RENOVACIÓ RECIPIENT IMPULSIÓ C. CERDANYOLA-UAB (EQUIP SAP 10619883) 80.000 € 80.000 €

18-1-MIR-2_1_5

RENOVACIÓ CENTRAL SANTA MARIA DE MONTCADA 200.000 € 200.000 €

18-1-SBO-2_1_6

SUBSTITUCIÓ VÀLVULA PAPALLONA Ø 1400 MM CODI SAP 10542223 CANONADA C100 LLOBS (C/CARLES MARTÍ VILÀ) (SANT BOI)

75.000 € 75.000 €

18-1-SCC-2_1_7

RENOVACIÓ CENTRAL SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

1.000.000 € 280.000 €

17-1-ESP-2_1_1

CENTRAL ESPLUGUES. ESTACIÓ DE MANIOBRA ALTA TENSIÓ 160.000 € 160.000 €

17-1-B09-2_1_20

VÀLVULA DN600. C100-70 CTRA. RIBES-VIA FAVÈNCIA. ACCÉS 13.000 € 13.000 €

18-1-B10-2_1_27

RENOVACIÓ VÀLVULA RBLA PRIM - SANTANDER Ø1200 120.000 € 120.000 €

17-1-B03-2_3_8 DIPÒSIT MONTJUIC. RECLORACIÓ 45.000 € 45.000 €

SUBTOTAL RENOVACIONS MECANISMES I PRL 1.606.000 €

2.2. ADEQUACIÓ I RENOVACIÓ DE LA XARXA 17-1-MIR-2_2_8

(PDAB26 4038) TRAM A CENTRAL SANTA MARIA DE MONTCADA (RENOVACIÓ ARTÈRIA 4038) 638.451 € 300.000 €

18-1-SJD-2_2_2 1250 B/PAL (54REL IMPULSIÓ ETAP). FASE 1 550.000 € 550.000 €

18-1-BAV-2_2_5 315PEA PAVIMENTACIÓ CARRIL C58 BADIA 25.000 € 25.000 €


17-1-ESP-2_2_11

(PDAB26 4144) CANONADA DN700 FG FINESTRELLES SANT PERE MÀRTIR. REHABILITACIÓ

1.600.000 € 600.000 €

17-1-COR-2_2_14

RENOVACIÓ CANONADES CENTRAL CORNELLÀ (MILLORES Ø1250, Ø1000. C100. C. CORNELLÀ)

1.200.000 € 100.000 €

18-1-COR-2_2_13

RENOVACIÓ CANONADES CENTRAL CORNELLÀ (COTA 10 ASPIRACIÓ SM I POU3) 305.000 € 305.000 €

17-1-CER-2_2_12 RENOVACIÓ IMPULSIÓ UAB (2.2.12) 400.000 € 400.000 €

SUBTOTAL ADEQUACIÓ I RENOVACIÓ DE LA XARXA

2.280.000 €

2.3. AMPLIACIÓ MECANISMES 18-1-B04-2_3_1

VÀLVULA NOVA Ø1250 TRVA LES CORTS - BORDEUS (ASSEGURANÇA PC Ø300 BORDEUS) 175.000 € 175.000 €

18-1-B02-2_3_2

VÀLVULA NOVA Ø1000 DIPUTACIÓ - MUNTANER (APROFITAMENT BY-PASS Ø400 - COSTAT BESÒS)

180.000 € 180.000 €

18-1-HOS-2_3_3

VÀLVULA DE SECCIONAMENT ARTÈRIA Ø900 COTA 70, AMB BYPASS D’ALIMENTACIÓ A LA DERIVACIÓ DE Ø300 CAP A 3 PCS, A L’ALÇADA DE FEIXA LLARGA I CTRA. DEL MIG - ST FERRAN (L’HOSPITALET).

200.000 € 160.000 €

18-1-MIR-2_3_4

NOVA VÀLV Ø700 TORRENT TAPIOLES (ABANS DE CREUAR AUTOPISTA) 120.000 € 120.000 €

17-1-B05-2_3_4

VÀLVULA DN1400 C 130 C/ PRINCEP ASTÚRIES-GUILLEM TELL 275.000 € 275.000 €

18-1-DIV-2_3_10

INSTAL·LACIÓ DE SISTEMES DE SEGURETAT I INTEGRACIÓ A LA CRA (TRANSPORT ANNEX I) 117.000 € 117.000 €

18-1-MIR-2_3_11 CLORACIÓ MONTCADA 50.000 € 50.000 €

SUBTOTAL AMPLIACIÓ MECANISMES 1.077.000 €

TOTAL 4.963.000 €

- 3. Àmbit d’altres:


Import 2018

3.1 FACILITY MANAGEMENT

18-1-SJD-4_2_4

SISTEMA DE RENOVACIÓ D’AIRE AMB APORTACIÓ D’HUMITAT DEL LABORATORI DE L’ETAP

90.000 € 90.000 €

SUBTOTAL FACILITY MANAGEMENT 90.000 €

TOTAL 90.000 €


ANNEX 2 CONDICIONS PER A L’EXECUCIÓ DEL PLA D’INVERSIONS 1.- Planificació anual A partir del Pla d’Inversions per a l’any 2018 s’observarà el següent calendari: Abans de l’1 d’octubre de cada any, Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, S.A. (en endavant AB) presentarà la planificació de les actuacions d’inversió i renovació a la xarxa d’abastament Ter-Llobregat que es preveuen executar durant l’any següent per tal de poder proposar, si s’escau, la seva aprovació al Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat (en endavant Consell de Xarxa). Cada actuació es definirà amb un codi, el títol, els elements afectats, la seva prioritat, la motivació i un pressupost estimat. AB presentarà una fitxa per a cada actuació amb tota la informació necessària per a la seva correcta avaluació. La planificació anual presentada abans de l’1 d’octubre de l’any anterior s’aprovaria en la darrera sessió anual del Consell de Xarxa que es realitza normalment durant el mes de desembre, sempre que la documentació acreditativa sigui correcta i es pugui informar favorablement per a la qual cosa serà necessària una Justificació de la necessitat de la inversió o renovació (millora de la gestió, obsolescència, equip actualment insuficient, avaria reincident, prevenció de riscos laborals, cost de reparació excessiu, adaptació a requeriments legals o altres). Així mateix, caldrà tenir en compte que en cas que s’hagi de substituir un element que tingui una antiguitat inferior al 80% de la seva vida útil teòrica caldrà acreditar específicament la necessitat de la seva substitució (per exemple, adjuntant un pressupost de reparació). En cas que sigui necessari modificar aquesta planificació, AB ha de presentar una sol·licitud justificada per tal d’estudiar-la i, si escau, proposar-la al Consell de Xarxa. Les posteriors modificacions del Pla d’Inversions, si existissin, serien aprovades en la següent sessió del Consell de Xarxa després de la presentació de la sol·licitud, sempre que es faci la presentació de sol·licitud en forma, contingut i amb el temps suficient per a la seva valoració. 2.- Control per a l’execució Una vegada aprovat el Pla d’Inversions per part del Consell de Xarxa, per a poder procedir a la seva execució, caldrà donar compliment a les condicions següents: 2.a) Inversions i renovacions ordinàries AB ha de presentar una sol·licitud acompanyada d’una fitxa descriptiva de l’actuació i del pressupost de la mateixa, segons model que s’adjunta com a Document núm. 1 (Fitxa de conformitat). La sol·licitud ha d’incloure almenys la informació següent:

� Especificacions tècniques dels elements que s’han d’adquirir (model, materials, vida útil esperada, dimensions, capacitats, pressions de treball,...), annexant si és necessari un full per cada equip. Aquestes especificacions han de ser suficients per permetre l'anàlisi d'alternatives de compra.


� El detall i identificació dels elements que resulten afectats o que són objecte de substitució.

� L’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut, segons els criteris fixats a la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

� Quan el cost previst per a l’actuació superi els 60.000 € però no arribi als 200.000€, AB ha d’adjuntar també una memòria valorada. L’Agència Catalana de l’Aigua (en endavant Agència) podrà exceptuar aquesta obligació en aquells casos en què la renovació consisteixi bàsicament en una compra agregada de materials i equips.

� Quan el cost previst per a l’actuació superi els 200.000 €, AB ha d’adjuntar també el corresponent projecte constructiu. L’Agència podrà exceptuar aquesta obligació en aquells casos en què la renovació consisteixi bàsicament en una compra agregada de materials i equips.

Els preus aplicats en les sol·licituds d’inversió i renovació s’han de justificar individualment, d’acord amb els criteris següents:

� Amb caràcter general, els preus d’execució material aplicats no podran ser superiors als del Banc de preus vigent del BEDEC o bé el que en un futur es pugui prendre com a referència sempre amb el vistiplau previ de l’Agència, per aquelles partides que coincideixin amb la descripció del Banc. Els paràmetres del Banc es fixaran de la manera següent:

Àmbit de preus: Barcelona Àmbit de plecs: Catalunya Variació de preus segons el volum d’obra nova: El més semblant al pressupost estimat de l’actuació. Divisa: euro Aplicació de despeses indirectes del 6%.

� Amb caràcter excepcional, es podran justificar preus d’execució material superiors a les referències anteriors aportant una justificació detallada de les particularitats de la unitat d’obra en qüestió (per exemple: execució d’unitats d’obra molt petites en relació amb el cost de desplaçament de la maquinària o la mà d’obra, rendiments baixos per la necessitat de treballar en espais reduïts o confinats o en instal·lacions en què no és pot interrompre el servei, etc...)

� Per les partides en què no es disposi d’aquestes referències, el preu es

justificarà a partir d’una oferta del fabricant o distribuïdor autoritzat o mitjançant referències de compres anteriors etc, o en última instància, preus de catàlegs. En cas que l’equip a adquirir admeti alternatives, l’Agència podrà requerir la presentació de més d’una oferta. Els preus unitaris aplicats per mà d’obra, maquinària i materials no podran ser superiors als establerts al BEDEC.

� Si l’actuació és objecte de contractació externa, es podran incloure els

conceptes de despeses generals i benefici industrial, sense superar en conjunt un 10% sobre els preus d’execució material indicats en els apartats anteriors. S’estableix un règim transitori en l’aplicació d’aquesta limitació del 10% de tres (3) mesos a comptar des de la notificació definitiva de l’Agència. No obstant això, aquelles actuacions, de les quals no existeixi documentació tècnica redactada i requereixin l’inici de una nova redacció de projecte o memòria valorada, sí estaran subjectes a aquesta limitació.


Altres costos que poden ser inclosos en les actuacions, prèviament a la seva realització, i amb les condicions següents:

� El cost de la redacció del projecte s'acreditarà mitjançant el lliurament de còpies de les corresponents factures comptabilitzades sempre que hagi estat contractada externament a preus de mercat i s'acrediti d'acord amb els procediments establerts.

� En actuacions on el cost previst superi els 200.000 € també es podran

incloure, en les mateixes condicions, les despeses externes degudament acreditades relatives a direcció d’obra i coordinació de seguretat i salut. La necessitat d’una direcció d’obra externa s’haurà de justificar. En actuacions amb pressupost inferior a 200.000 € es podran incloure només els costos de coordinació de seguretat i salut llevat dels que tinguin complexitat o especificitat tècnica si l’Agència no s’oposa a la seva inclusió.

� En actuacions on el cost previst superi els 200.000 €, i en aquells

casos amb pressupost inferior amb el vistiplau de l’Agència, també es podran incloure, en les mateixes condicions, les despeses externes degudament acreditades relatives a la redacció d’un projecte d’obra executada (as-built). La necessitat de contractació d’una assistència externa per a la redacció, s’haurà de justificar.

En general, no podrà superar el 0,5% del pressupost de l’actuació. Per actuacions de pressupost inferior a 200.000 € o d’elevada complexitat tècnica (modificació d’instal·lació elèctrica, plànols de detall de maquinària específica...) en les quals la redacció del projecte d’obra executada impliqui un cost superior, caldrà la seva justificació prèvia.

� També es poden incloure les despeses acreditades relatives a expropiacions, llicències, legalitzacions i taxes que fossin necessàries per l’execució de l’actuació.

� Així mateix també es poden incloure els costos associats a actuacions

del Pla d’Inversions per part del personal intern d’AB relatius a: la direcció d’obra, les feines desenvolupades pel taller mecànic així com les actuacions del personal propi que intervé realitzant maniobres o treballs. Per a la inclusió d’aquests costos, AB haurà de demostrar i acreditar documentalment que aquestes despeses no estan incloses en altres expedients d’actualització de tarifes.

Una vegada comprovada la documentació, l’Agència comunicarà al prestador qualsevol incidència detectada en la documentació presentada, per si cal fer alguna rectificació, en cas contrari retornarà la Fitxa de conformitat signada per a què AB procedeixi a la seva execució. L’Agència amb la voluntat de reduir al màxim els terminis de comunicació facilitarà la tramitació de tota la documentació telemàticament mitjançant notificacions electròniques de manera que es reduiran els temps de resposta. 2.b) Inversions i renovacions urgents Per actuacions que calgui realitzar amb caràcter d’urgència a fi de no posar en risc la continuïtat del servei, i que no puguin seguir la tramitació descrita anteriorment, cal que AB comuniqui al tècnic representant de l’Agència, via correu electrònic, els detalls


de l’actuació i una justificació de la raó per la qual l’actuació s’ha d’executar de manera urgent, prèviament a l’inici de la seva execució. Per actuacions que no estiguin incloses en el Pla d’Inversions aprovat caldrà enviar la documentació justificativa que permeti analitzar i verificar que compleixen els requisits de realitzar-se sobre o per a una infraestructura inclosa a la xarxa bàsica d’abastament, que estigui justificada la seva necessitat, que sigui coherent amb la gestió del servei de la xarxa bàsica i amb la planificació hidrològica i que conceptualment s’emmarquin en l’àmbit de les inversions, tant de construcció com de millores, i no del manteniment. Tot això, sense perjudici de la posterior comprovació de què els preus unitaris utilitzats segueixen els criteris fixats en el punt anterior, comprovació que es realitzarà en el moment de valorar si està suficientment justificada la despesa. 3.- Contractació externa La contractació externa que AB porti a terme per l’execució de les actuacions s’ha d’ajustar a allò que preveu la legislació que en cada cas sigui d’aplicació. A continuació es proposen uns procediments de licitació que, en cas de ser seguits per AB, es consideraran suficients per garantir que les propostes d’adjudicació que en resulten responen a condicions de preus de mercat. L’aplicació d’aquests procediments es fa sense perjudici de l’aplicació de la Llei 31/2007, de 30 d’octubre per actuacions amb un import superior al llindar establert a l’article 16 de la mateixa. Com alternativa a aquests procediments, AB pot adoptar també els establerts al Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

� Per actuacions amb un import inferior als 60.000€ (sense IVA), es presentarà a l’Agència una oferta detallada de l’actuació, amb el desglossament de les partides de materials, mà d’obra i maquinària.

� Per actuacions amb un import entre 60.000€ i 200.000€ (sense IVA) es

demanaran un mínim de tres (3) ofertes detallades i s’escollirà la econòmicament més avantatjosa. En cas d’especificitat tècnica o per urgència de l’actuació, es podran presentar menys de tres ofertes de manera justificada.

� Per actuacions amb un import superior als 200.000€:

- Es redactarà un projecte constructiu en base al qual es durà a terme la licitació de l’actuació, d’acord amb el que estableix el punt 2 d’aquest procediment, i seguint un procediment que inclourà: sol·licitud oberta de declaració d’interès (amb publicació a la pàgina web d’AB) i selecció d’un mínim de 6 empreses a les quals demanar presentació d’ofertes per a l’execució de l’actuació.

- Tots els criteris que s’apliquin per adjudicar l’actuació hauran de ser inclosos en els plecs i hauran d’estar a disposició dels licitadors, en la fase de sol·licituds d’ofertes.

- Un tècnic representant de l’Agència pot assistir als actes d’obertura de pliques, per a la qual cosa, cal que AB avisi amb al menys una setmana d’antelació al tècnic representant de l’Agència via correu


electrònic; es prepararà una diligència a través de la qual es deixarà constància de la seva assistència quan correspongui.

Un cop conclòs el procediment de contractació, AB ha de lliurar a l’Agència la documentació relativa al procés de contractació o encàrrec, en suport digital, en un termini màxim de quinze (15) dies des de la formalització del contracte o encàrrec. Aquesta documentació contindrà, com a mínim, el document licitat, els anuncis de licitació, els Plecs de licitació, l’informe de valoració de les ofertes i l’acta d’adjudicació; la documentació corresponent a les ofertes presentades podrà ser requerida per l’Agència quan aquesta ho consideri necessari per a la seva correcta avaluació. En tot cas, la documentació a presentar per AB s’ajustarà als diferents processos d’adjudicació. Per facilitar aquestes transmissions de documentació l’Agència habilitarà un sistema telemàtic per on es podrà tramitar tota la documentació mitjançant notificacions electròniques de manera que es reduiran els temps de tràmit. Mentre no estigui operatiu aquest sistema es podran fer les comunicacions per correu electrònic directament a l’adreça de correu electrònic [email protected]. La no observació d’aquests procediments pot comportar la contractació d’una actuació, respecte la qual l’Agència no pugui verificar que tots i cadascun dels preus emprats siguin de mercat, i, en conseqüència, impossibilitaria la seva conformitat. Amb caràcter excepcional, l’Agència podrà admetre actuacions que no hagin seguit el procediment de contractació externa establert en aquestes “Condicions a complir en l’execució del Pla d’Inversions”, sempre que estigui documentalment justificat i els preus emprats siguin preus de mercat. En qualsevol cas, el supòsit de contractació directa quan s’adjudiquin a empreses del Grup empresarial del que forma part AB, entenent-se com a tal el que s’estableix a l’article 42 del Codi de Comerç, no es considera una causa justificada ni suficient per garantir que el preu sigui de mercat. 4.- Informació a lliurar durant l’execució de les actuacions AB ha de comunicar a l’Agència l’inici i el final previst de l’actuació, per a cada actuació, amb una antelació mínima de 10 dies. A aquests actes, per actuacions superiors als 200.000€ ha d’assistir un tècnic representant de l’Agència, mentre que per les de menys serà opcional atenent les característiques de l’actuació. Per les actuacions amb un cost superior a 200.000€, s’ha de presentar la documentació següent durant la seva execució:

� Una acta d’inici d’obres, que haurà d’estar signada pel tècnic representant de l’Agència, i que es presentarà abans de començar l’execució dels treballs i recollirà el reconeixement de les actuacions a executar i el termini d’execució de les mateixes. Farà constar qualsevol puntualització significativa dels treballs previstos.

� Informe mensual de seguiment de l’actuació. Mensualment, durant la primera

setmana del nou mes, es presentarà, per a cada actuació en curs, un informe de seguiment dels treballs que s’estan executant, que recollirà el detall tècnic de l’actuació, la seva evolució i incidències (temporals, econòmiques i tècniques), els diferents codis d’imputació i desglossament de costos signat


per la Direcció facultativa d’obra per tal que el tècnic representant de l’Agència pugui conformar la certificació.

En cas que sorgís la necessitat de fer modificacions funcionals o operacionals respecte el previst al projecte tècnic constructiu, aquestes quedaran registrades i justificades en l’informe mensual de l’actuació.

� Justificació de nous preus. Les eventuals modificacions econòmiques quedaran recollides en l’esmentat informe mensual de seguiment de l’actuació. En el cas que aquestes impliquin la creació de nous preus no contemplats inicialment, AB redactarà un informe justificatiu.

� Acta de finalització de les obres. AB comunicarà al tècnic representant de

l’Agència mitjançant l’enviament per correu electrònic la data prevista per l’aixecament de l’acta de recepció. Aquesta comunicació ha d’incloure l’informe final d’obra de la direcció facultativa o de qualsevol altre formulari on s’hagin registrat les proves realitzades que permetin verificar els requeriments establerts en el projecte inicial o en el plec de prescripcions tècniques per a l’execució si no es disposa de projecte constructiu.

Acabades les obres, la direcció facultativa expedeix un certificat final i, amb informe favorable de l’Agència, es procedeix a la signatura de l’acta de finalització de les obres subscrita per AB, la direcció facultativa i el tècnic representant de l’Agència. Si no resulta favorable l’informe de l’Agència, s’ordena al prestador l’esmena de les mancances observades. Qualsevol desviació detectada respecte els requeriments inicials serà tractada i documentada en els informes de seguiment corresponents i es deixarà constància de les actuacions realitzades.

� Informe de liquidació i Documentació de l’actuació executada (as-built). 5.- Acreditació final dels costos A fi de què la valoració econòmica definitiva dels costos estigui degudament acreditada per tal que l’Agència pugui informar favorablement a efectes d’incloure-ho a la tarifa, AB presentarà una sol·licitud que inclourà:

� Una fitxa degudament signada, segons model que s’adjunta com a Document núm. 2.

� En actuacions fins a 200.000 €, un cop executades, el seu cost haurà de ser

acreditat per part d’AB mitjançant el lliurament de còpies de les corresponents factures comptabilitzades i relacions valorades degudament detallades. Per actuacions d’imports superiors, la còpia de les factures haurà d’acompanyar-se de tota la documentació especificada en els apartats anteriors.

� De manera complementària a la presentació de factures, per aquells costos que AB associa a l’actuació però formen part de tasques que no generen facturació entre operadors econòmics, AB presentarà un Informe en el que es reculli el detall tècnic de les actuacions dutes a terme i els diferents codis d’imputació i desglossament de costos. Aquests costos es validaran sempre i quan es puguin verificar de manera fefaent l’acreditació de costos a cada una de les actuacions del Pla d’Inversions.


El personal tècnic de l’Agència pot portar a terme la verificació física de les unitats d’obra executades. Una vegada comprovada la documentació presentada, l’Agència determinarà si l’import final de la valoració econòmica proposada és correcte a efectes que es pugui incloure en la proposta d’aprovació de la tarifa en alta corresponent. 6.- Incorporació a l’actiu a efectes del càlcul de la tarifa en alta Posteriorment, AB pot procedir a incloure en l’actiu intangible, a efectes del càlcul de la tarifa en alta, totes aquelles actuacions prèviament informades favorablement que hagi executat en l’any anterior, d’acord a les corresponents factures comptabilitzades que serveixen per a l’acreditació de costos. Totes les actuacions es podran incloure en l’any de finalització, no obstant, aquelles amb un import superior a 200.000 € que s’hagin realitzat en anys diferents es poden incorporar de manera repartida entre els diferents exercicis, d’acord amb les certificacions presentades i conformades sense perjudici de la regularització que s’efectuï una vegada realitzada la valoració econòmica definitiva. La no observació d’aquestes condicions d’execució podrà comportar la no inclusió als efectes del càlcul de tarifa en alta de l’actuació executada.


DOCUMENT NÚM. 1


DOCUMENT NÚM. 2


La proposta és aprovada per assentiment dels consellers i de la consellera presents.


6. Proposta d’acord pel qual es resol el recurs de reposició presentat per ABEMCIA contra l’acord del Consell de Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat de 12 de juliol de 2017 pel qual es modifiquen les directrius generals d’explotació de la xarxa Ter-Llobregat aprovades per acord de 26 de març de 2013 El president cedeix la paraula al Sr. Molist perquè expliqui la següent proposta d’acord:

PROPOSTA D’ACORD DEL CONSELL DE LA XARXA D’ABASTAMENT TER-LLOBREGAT PEL QUAL ES RESOL EL RECURS DE REPOSICIÓ PRESENTAT PER AIGÜES DE BARCELONA, EMPRESA METROPOLITANA DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA, SA CONTRA L’ACORD DEL CONSELL DE LA XARXA D’ABASTAMENT TER-LLOBREGAT DE 12 DE JULIOL DE 2017 QUE APROVA LA MODIFICACIÓ DE LES DIRECTRIUS GENERALS D’EXPLOTACIÓ DE LA XARXA TER-LLOBREGAT APROVADES PER ACORD DE 26 DE MARÇ DE 2013 Vist el Recurs interposat el 29 d’agost de 2017 pel Sr. Ignacio Escudero García en nom i representació d’AIGÜES DE BARCELONA, EMPRESA METROPOLITANA DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA, SA (ABEMCIA) i domicili a efectes de notificacions carrer General Batet, 17, 08028 de Barcelona contra l’Acord del Consell de la Xarxa Ter-Llobregat de 12 de juliol de 2017 pel qual es modifiquen les Directrius Generals d’Explotació de la Xarxa Ter-Llobregat aprovades per Acord de 26 de març de 2013, en els termes que resulten de l’annex de l’Acord. Antecedents de fet 1.- El 12 de juliol de 2017 Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat va adoptar l’Acord pel qual es modifiquen les Directrius Generals d’Explotació de la Xarxa Ter-Llobregat aprovades per Acord de 26 de març de 2013, el qual va ser formalment notificat a la recurrent el 2 d’agost de 2017. Així mateix, l’Acord va ser notificat a la resta d’interessats en el procediment, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA, Ajuntament de Terrassa, Mina Pública d’Aigües de Terrassa i la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Cubeta d’Abrera. 2.- El 29 d’agost de 2017 AIGÜES DE BARCELONA, EMPRESA METROPOLITANA DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA, SA (ABEMCIA) va interposar recurs de reposició contra l'anterior Acord en el qual sol·licita que es tingui per interposat el recurs de reposició i es modifiqui l’esmentat Acord de conformitat amb les al·legacions contingudes el present escrit. 3.- La recurrent, en el seu escrit de recurs i en defensa de les seves peticions, formula bàsicament les següents al·legacions:


Primera.- Les instal·lacions i aprofitaments d’aigua gestionats per ABEMCIA, en els quals es troba la planta de Sant Joan Despí, estan adscrits al servei metropolità d’abastament d’aigua en baixa, sense perjudici de les competències que corresponen a l’administració hidràulica i d’estar compreses a la xarxa Ter-Llobregat i, per tant, en el servei públic d’interès de la Generalitat. Aquesta afecció de les instal·lacions d’ABEMCIA al servei metropolità d’abastament d’aigua en baixa ha estat reconegut històricament per l’Agència: (1) en l’addenda del conveni que es va signar el 7 de juny de 2010 en relació a la nova planta d’osmosi per a la millora de l’aigua captada i produïda a l’ETAP de Sant Joan Despí; (2) en la resolució de 26 de juliol de 2013 d’aprovació de l’usdefruït a favor d’ABEMCIA de les instal·lacions afectes a l’esmentat servei conservant SGAB la titularitat de les concessions; i (3) en les resolucions d’inscripció en el Registre d’aigües dels pous Castelldefels i Estrella s’estableix que els pous queden adscrits al servei públic d’abastament d’aigua que presta el titular per concessió de servei de l’Àrea Metropolitana. Segona.- Sobre aspectes tècnics: 1) Les consignes de producció conjunta de l’ETAP Llagosta i l’ETAP Besòs són superiors a la capacitat màxima de potabilització d’ambdues instal·lacions fins i tot aplicant un factor d’operació. 2) Pel que fa a la qualitat dels cabals subministrats, un dels efectes de les Directrius és sobre paràmetres de qualitat no conservatius com a resultat de les variacions dels temps de transport resultant de l’explotació en situació de desequilibri, però no és l’únic efecte també es podrien produir alteracions de qualitat en situació de reserves equilibrades. 3) Sobre la sostenibilitat econòmica d’implantació de les Directrius, aprecien una contradicció entre la previsió de les Directrius sobre la no revisió de les tarifes en alta en cas de modificació voluntària de les produccions de les ITAMs, i les ETAPs Llagosta i Besòs i la resposta que es va fer en el tràmit d’al·legacions, on l’Agència va confirmar que el principi de sostenibilitat

4.- El 19 de setembre de 2017 es va acordar atorgar el tràmit d’audiència als interessats, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA, Ajuntament de Terrassa, Mina Pública d’Aigües de Terrassa i la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Cubeta d’Abrera, del recurs presentat per ABEMCIA per tal que poguessin al·legar tot allò que consideressin procedent. 5.- El 10 d’octubre de 2017 l’Àrea Metropolitana de Barcelona, després de l’atorgament d’una pròrroga, va presentar escrit d’observacions al recurs de reposició interposat per ABEMCIA contra l’Acord del Consell de la Xarxa, en les quals manifesta:

En relació a l’al·legació primera:


- ABEMCIA utilitza l’acrònim Aigües de Barcelona per referir-se indistintament a la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB) que és la seva accionista majoritària - SGAB ostentava la una concessió demanial del riu Llobregat amb l’objecte de produir aigua potable en alta per a la posterior venta als usuaris a través d’una xarxa de distribució, no estant determinada a la concessió per a gestionar el servei en baixa - En el moment en què es va crear ABEMCIA, SGAB va proposar i l’Agència va acceptar l’escissió de la concessió demanial per a l’aprofitament en alta del Llobregat en dues parts: la nua propietat i l’usdefruït. SGAB es va quedar la nua propietat i va aportar a la ABEMCIA l’usdefruït com aportació no dinerària. En relació a la segona al·legació, AMB coincideix amb la necessitat de determinació precisa de la sostenibilitat econòmica de la implantació de les Directrius a les tarifes en alta depenent de determinades condicions que alterin els objectius de producció per les necessitats dels serveis. Per tot això, proposa que el Consell de la Xarxa: (1) es pronunciï sobre l’abast del concepte “adscripció” de les instal·lacions i recursos operats per ABEMCIA inclosos a l’annex 1, que ABEMCIA atribueix al servei metropolità; (2) posi en coherència les al·legacions d’ABEMCIA i ATLL Concessionària pel que fa a la capacitat d’assolir els objectius de la Taula 2 de les Directrius; i (3) determini amb detall el context tarifari sota el qual preveu que evolucioni el precepte de sostenibilitat econòmic-financera de la implantació de les Directrius.

6.- El 10 d’octubre de 2017 ATLL Concessionària va presentar escrit d’observacions al recurs de reposició interposat per ABEMCIA contra l’Acord del Consell de la Xarxa, en les quals manifesta:

Sobre l’al·legació primera, exposa que en contra del marc legal clar i de les recents sentències del TSJC, ABEMCIA encara afirma que l’ETAP de Sant Joan Despí no forma part del servei prestat mitjançant la xarxa Ter-Llobregat i afegeix un argument nou com és el Conveni per a la construcció de la planta d’osmosi inversa, el qual no pot continuar vigent. A més a més, manté aquest argument encara que l’administració metropolitana la desmenteix obertament. Sobre els aspectes tècnic: 1) En primer lloc, afirma que la falta de certesa sobre la capacitat d’aquestes fonts ja va ser posada de manifesta en l’escrit d’al·legacions. 2) En segon lloc, també considera que cal modificar el paràgraf perquè faci esment a una adaptació transitòria dels objectius per equilibrar la demanda amb ala resat de fonts, tal i com demana ABEMCIA. 3) En tercer lloc, exposa que ja s’havia indicat el fet que de forma aleatòria l’administració indiqui un increment en l’aprofitament de determinades fonts de producció pot provocar un desequilibri de la sostenibilitat econòmica de les altres fonts i per tant de l’explotació del sistema.


7.- El 19 d’octubre de 2017 AMB va presentar un nou escrit en el qual fa noves manifestacions sobre les al·legacions d’ABEMCIA al recurs d’apel·lació. Concretament, afirma que no comparteix les al·legacions sobre les competències de la Generalitat a les instal·lacions legalment adscrites al servei d’abastament en alta; que en la petició formulada a ABEMCIA per l’Agència de precisar de forma clara les tarifes en alta, es podran definir els termes de les condicions econòmiques i tècniques de la prestació d’ABEMCIA com operador en alta; i que en relació al Conveni de la planta d’osmosi, AMB ha iniciat un estudi per proposar la modificació d’aquest Conveni per adaptar-lo a la realitat actual dels respectius serveis. 8.- El 30 de novembre de 2017 l’Àrea d’Abastament d’Aigua va emetre informe sobre les al·legacions presentades per contra l’Acord del Consell de la Xarxa de 12 de juliol de 2017. Juntament amb l’informe sobre les al·legacions presentades, es proposa una modificació de les consignes aprovades. Fonaments de dret Primer.- La competència per resoldre aquest recurs correspon al Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat d’acord amb l’article 123 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú en les administracions públiques (LPAC), l’article 11.17 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya i l’article 18.1.g) del Decret 86/2009, de 2 de juny, d’aprovació dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua. Segon.- En la tramitació de l’expedient objecte de recurs, s’ha seguit el procediment establert d’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú en les administracions públiques i la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Tercer.- D’acord amb el que disposen els articles l’article 4.1 a) i els articles 112.1, 115, 123 i 124, en relació amb l’article 114, tots de la LPAC, el recurs contra els actes administratius esmentats en el primer antecedent de fet s’ha interposat per qui ostenta la legitimació activa, dins el termini establert i en la forma escaient, motiu pel qual és procedent admetre’l a tràmit. Quart.- Respecte a l’al·legació primera formulada per ABEMCIA, tornem a insistir que l’article 34.1 del TRLAC identifica l’àmbit de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat amb l’àmbit del servei públic de competència de la Generalitat, atès que és la producció i els subministrament d’aigua a través de la xarxa el que prefigura l’àmbit del servei de competència de la Generalitat. És a dir, la Generalitat ostenta unes facultats d’ordenació de l’abastament en alta a través de les xarxes bàsiques sobre tot Catalunya i unes altres quan es tracta del servei públic que es presta mitjançant la


xarxa d’abastament Ter-Llobregat, les quals es troben recollides en els articles 8.2.m), 34.2, 34.3 i 37.1.b) TRLAC. En relació a l’abastament efectuat a través de la xarxa Ter-Llobregat, com a servei públic de competència de la Generalitat coexisteixen diferents explotadors d’instal·lacions d’abastament en alta, com a conseqüència que la Llei 4/1999 va optar per mantenir la titularitat que tinguessin les instal·lacions i la seva gestió (articles 35.2 i 37.1 del TRLAC). Ara bé, aquesta situació té un caràcter transitori perquè, tal i com especifica l’article 35.2 del TRLAC, les instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat que hagin estat construïdes o siguin explotades en execució de contractes de gestió del servei públic d’abastament d’aigua, de concessions per l’aprofitament del domini públic hidràulic o per qualsevol altra situació vinculada al servei d’abastament a poblacions mantenen “la titularitat actual”. Concretament, d’aquest caràcter transitori es deriva que el reconeixement de la titularitat i de la forma de gestió és la que existia al moment de crear-se el servei públic de competència de la Generalitat mitjançant la Llei 4/1990. Això comporta la congelació de les situacions jurídiques existents en aquell moment i que no en poden crear-se de noves. Per tots aquests motius, l’ETAP de Sant Joan Despí està afecta al servei públic de competència de la Generalitat i no al servei metropolità d’abastament d’aigua en baixa. En contra del que diu la recurrent, així es reconeix a la Resolució de 26 de juliol de 2013 que va autoritzar la constitució d’un gravamen consistent en un dret real d’usdefruit a favor ABEMCIA, en la qual quan fa referència a la constitució de l’usdefruït sobre l’Ordre Ministerial de 24 de juny de 1953 i ampliada per Resolucions de 13 de març de 1957 i de 25 de maig de 1960 d’atorgament d’una concessió d’aigües superficials del riu Llobregat, en els termes municipals de Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí i Cornellà de Llobregat, per a l’abastament de Barcelona i poblacions del cinturó urbà inscrita al Registre d’aigües amb número D-0033686, específicament estableix: “si bé exclusivament sobre els cabals d’aigües destinats a l’abastament dels municipis inclosos dins de l’àmbit territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, per tant, sobre els cabals destinats a l’abastament en alta fora de l’àmbit metropolità no s’autoritza la constitució de l’usdefruït per preservar l’adscripció de l’ETAP al servei d’abastament en alta. A més a més, en la resolució de revisió de les concessions titularitat de la Societat General d’Aigües de Barcelona, SA en la qual s’inclou també l’anterior títol concessional queda prou acreditat que és SGAB qui realitza l’abastament en alta com a servei públic de competència de la Generalitat a través de les instal·lacions que formen part de la xarxa Ter-Llobregat com a titular d’unes infraestructures del sistema Ter-Llobregat, entre les que es troba l’ETAP de Sant Joan Despí. En aquest sentit s’ha pronunciat també la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 9 de març de 2016 en la qual, en relació amb l’ETAP de Sant Joan Despí, s’especifica que aquesta infraestructura queda fora del servei públic que pretén gestionar competència de la AMB i que aquesta instal·lació s’integra en un servei públic diferent al que ens ocupa; en aquest sentit l’annex I en relació a l’article 34 del TRLAC són clars.


Respecte que en les resolucions d’inscripció en el Registre d’aigües dels pous Castelldefels i Estrella s’accepta que adscrits al servei públic metropolità atès que en la s’estableix que els pous objecte d’aquesta inscripció resten adscrits al servei públic d’abastament d’aigua que presta el titular per concessió de servei de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus, pel que l’Administració respectarà aquest règim d’utilització de l’aprofitament durant la vigència d’aquesta concessió i com a màxim per un termini de cinquanta anys, comptats a partir de l’1 de gener de 1986, cal tenir en compte que aquesta concessió de servei es refereix al servei d’abastament en baixa, que és el servei de competència de l’Àrea Metropolitana, però en qualsevol cas no es pot negar el fet que es tracta d’instal·lacions que formen part de l’annex 1 del TRLAC i per tant afectats el servei públic de competència de la Generalitat. Cinquè.- Respecte la resta d’al·legacions de caràcter tècnic, l’informe de 30 de novembre de 2017 de l’Àrea d’Abastament d’Aigua dona resposta a les mateixes, motiu pel qual es reprodueix a continuació. 1) La informació aportada per ABEMCIA sobre la capacitat màxima d’ambdues plantes de tractament, juntament amb la proposta d’un factor d’operació que tingui en compte indisponibilitats puntals per tasques de manteniment (neteges de membranes,...) es considera raonable. Per tant, s’accepta l’al·legació i es proposa limitar la producció requerida a 0,45 m3/s. Aquesta limitació afecta a dos escenaris (Excepcionalitat i Emergència), pels quals caldrà redistribuir la producció que es redueix a les ETAPs del Besòs, i que és de 0,05 m3/s i 0,15 m3/s, respectivament. Aquestes produccions s’assignaran a l’ETAP d’Abrera, ja què en aquests dos escenaris el cabal assignat a aquesta ETAP era proper al cabal mínim de funcionament, de manera que l’increment serà positiu per garantir aquest funcionament mínim necessari. Per tant, la Taula 2 queda modificada de la manera següent (es destaquen en negreta els canvis): TAULA 2. OBJECTIUS DE PRODUCCIÓ EN ABSÈNCIA D’INCIDÈNCIES I RESERVES EQUILIBRADES (m3/s)

Estat hidrològic

Nivell que el defineix (en hm3)

ETAP Ter

ETAP Llobregat

ETAP Cardener

ITAMs (conjunt)

ETAP SJD (superf. i subter.)

Pous Estrella

ETAP La Llagosta i ETAP Central Besòs

ETAP Terrassa (superf. I subt.)

Altres pous recuperats

Humit V ≥ 459 3,50 2,10

0,19 0,48 3,75 0,20 0,06 0,43 0,00

Normal 459 > V ≥ 367 3,30 2,0

0 0,19 0,80 3,75 0,20 0,06 0,43 0,00


Prealerta 367 > V ≥ 240 2,90 1,5

0 0,15 2,12 3,27 0,20 0,10 0,43 0,06

Alerta 240 > V ≥ 145 2,30 1,2

0 0,15 2,52 3,17 0,20 0,40 0,43 0,30

Excepcionalitat

145 > V ≥ 100 2,00 0,9

5 0,10 2,52 3,80 0,20 0,45 0,43 0,20

Emergència < 100 1,90 1,05

0,10 2,52 3,90 0,20 0,45 0,43 0,10

2) ABEMCIA proposa un nou redactat d’un dels paràgrafs de les Directrius: “En cas d’incidències de qualitat, de les infraestructures, o condicionants d’explotació que limitin temporalment la producció d’una de les plantes, es farà una adaptació transitòria dels objectius per equilibrar la demanda amb la resta de fonts. En el cas particular de les plantes del Llobregat, es podrà incrementar l’extracció dels pous de l’ETAP Sant Joan Despí, dels pous Estrella i dels pous de l’ETAP de Terrassa (dins el marc previst en els seus títols concessionals) i la producció de l’ETAP Ter (sense superar un volum anual de 166 hm3).” El redactat original d’aquest paràgraf a les Directrius és: “En cas d’incidències o condicionants d’explotació que limitin temporalment la producció de les plantes del Llobregat, el cabal que manqui es podrà produir de la resta de fonts. En particular, es podrà incrementar l’extracció dels pous de l’ETAP Sant Joan Despí, dels pous Estrella i dels pous de l’ETAP de Terrassa (dins el marc previst en els seus títols concessionals) i la producció de l’ETAP Ter (sense superar un volum anual de 166 hm3)”. El redactat proposat per ABEMCIA comporta tres diferències respecte l’original, que es valoren a continuació:

- Una ampliació de l’àmbit d’aplicació, ja què el redactat original només fa referència a les plantes del Llobregat, mentre que el proposat per AB és general. Si bé les plantes que més sovint pateixen aquestes limitacions són les del Llobregat, és cert que la resta d’instal·lacions també poden patir limitacions puntuals, de manera que s’accepta l’ampliació proposada.

- Una concreció de les incidències, en substituir “En cas d’incidències o condicionants d’explotació” per “En cas d’incidències de qualitat, de les infraestructures, o condicionants d’explotació”. Aquesta modificació no es considera necessària, ja què el text original, en no limitar el tipus d’incidències contemplades, ja inclou les de qualitat.

- Una modificació implícita del procediment, en afegir la frase “es farà una adaptació transitòria dels objectius per equilibrar la demanda amb la resta de fonts”. El redactat original ja admet que els operadors procedeixin a fer aquest reequilibri, en dir que “el cabal que manqui es podrà produir de la resta de fonts”, sense necessitat de formalitzar prèviament una modificació transitòria dels objectius. Això es considera més eficaç, ja què davant aquestes


incidències caldrà actuar ràpidament. No obstant, es pot entendre que el propòsit del recurrent és garantir que aquestes desviacions transitòries dels objectius no s’entendran com un incompliment de les Directrius. Aquesta interpretació ja ha estat confirmada per l’ACA en la resposta a les al·legacions, però per més seguretat es modificarà el text per a eliminar qualsevol dubte.

En conclusió s’accepta parcialment l’al·legació i es proposa modificar aquest paràgraf de la manera següent: “En cas d’incidències o condicionants d’explotació que limitin temporalment la producció, els operadors no estaran obligats a assolir els objectius establerts a la Taula 2, i el cabal que manqui es podrà produir de la resta de fonts. En el cas particular de limitacions en les plantes del Llobregat, es podrà incrementar l’extracció dels pous de l’ETAP Sant Joan Despí, dels pous Estrella i dels pous de l’ETAP de Terrassa (dins el marc previst en els seus títols concessionals) i la producció de l’ETAP Ter (sense superar un volum anual de 166 hm3)”. 3) ABEMCIA aprecia una contradicció entre aquesta previsió de les Directrius i una resposta formulada en el tràmit d’al·legacions, on l’Agència va confirmar que el principi de sostenibilitat econòmica forma part de la metodologia d’establiment de les tarifes en alta. En la nostra opinió, aquest principi de sostenibilitat econòmica no és incompatible amb el principi de risc i ventura, que regeix l’execució dels contractes. Com es va respondre anteriorment, els expedients tarifaris en alta recolliran els costos associats a la implantació d’aquestes Directrius, incorporant-hi la previsió dels valors futurs esperables de producció a cada instal·lació. Ara bé, si una vegada fixades aquestes tarifes els operadors decidissin unilateralment incrementar les produccions de les ITAMs, d’ETAP Llagosta o d’ETAP Besòs, per sobre dels objectius establerts a les Directrius i previstos als expedients tarifaris, això formaria part del risc i ventura de l’operació i no hauria de comportar una revisió de les tarifes aprovades. Sisè.- En relació a les observacions presentades per AMB sobre que l’Agència es pronunciï de forma clara i efectiva sobre adscripció de les instal·lacions d’ABEMCIA inclosos a l’annex 1, com ja s’ha dit anteriorment, dites instal·lacions formen part del servei de competència de la Generalitat definit a l’article 35 del TRLAC. Aquesta adscripció suposa una submissió a les potestats administratives de l’administració hidràulica i al manteniment de la situació real i legal existent en el moment d’aprovar-se la Llei 4/1990, si bé el manteniment d’aquests títols en cap cas suposa un poder de lliure disposició als seus titulars, atès que estan afectades al servei i sotmeses a l’ordenació i coordinació i altres potestats de la Generalitat. Així es va fer constar en la Resolució de revisió dels aprofitaments titularitat d’SGAB, en què en la seva condició tercera consta específicament que “El titular en tot cas quedarà subjecte a les potestats que el Reial decret legislatiu 3/2003 que aprova el Text refós de la


legislació d’aigües a Catalunya reconeix a l’Agència Catalana de l’Aigua en relació a la xarxa d’abastament Ter-Llobregat i que són...”, tot identificant els articles del TRLA que regulen aquestes potestats. Respecte les altres al·legacions d’AMB, cal tenir en compte que tant ABEMCIA com ATLL Concessionària ha fet les corresponents al·legacions en relació a la Taula 2 i que aquestes són contestades en el corresponent recurs. Pel què fa a la sostenibilitat económico-financera de la implantació de les Directrius, aquesta valoració es farà en l’expedient tarifari corresponent de les dues entitats, és a dir d’ATLL Concessionària i d’ABEMCIA. En aquest sentit, la tarifa d’ATLL Concessionària pel proper any ja incorporarà la implantació de les Directrius atès que s’aprova a finals de l’any 2017 previ a l’entrada en vigor de la modificació de les Directrius. Setè.- En relació a les observacions presentades per ATLL Concessionària, la primera al·legació ja es troba també contestada en els fonaments de dret anteriors. Respecte les al·legacions sobre aspectes tècnics, cal tenir en compte que un cop aportada la informació per ABEMCIA sobre la capacitat màxima de les dues plantes de tractament de la Llagosta i del Besòs, l’informe de 30 de novembre de 2017 ha proposat modificar la Taula 2. Així mateix, respecte la conformitat amb l’al·legació d’ABEMCIA que cal una adaptació transitòria dels objectius per equilibrar la demanda amb la resta de fonts, en l’informe tècnic transcrit també es contesta quan es fa menció que la intenció d’ABEMCIA amb aquesta al·legació és garantir que aquestes desviacions transitòries dels objectius no s’entendran com un incompliment de les Directrius, i si bé aquesta interpretació ja ha estat confirmada per l’Agència en la resposta a les al·legacions, es proposa modificar el text per a eliminar qualsevol dubte. Finalment, sobre la observació que l’increment en l’aprofitament de determinades fonts pot provocar un desequilibri en la sostenibilitat econòmica, també s’informa en els anteriors fonaments que els expedients tarifaris en alta recolliran els costos associats a la implantació d’aquestes Directrius, incorporant-hi la previsió dels valors futurs esperables de producció a cada instal·lació. En conseqüència, com a president, proposo al Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat l’adopció del següent ACORD: Estimar en part el recurs potestatiu de reposició interposat per l’entitat AIGÜES DE BARCELONA, EMPRESA METROPOLITANA DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA, SA contra l’Acord del Consell de la Xarxa Ter-Llobregat de 12 de juliol de 2017 pel qual es modifiquen les Directrius Generals d’Explotació de la Xarxa Ter-Llobregat aprovades per Acord de 26 de març de 2013 i, en conseqüència, modificar les Directrius en els termes següents:

- La taula 2 queda redactada de la forma següent:


TAULA 2. OBJECTIUS DE PRODUCCIÓ EN ABSÈNCIA D’INCIDÈNCIES I RESERVES EQUILIBRADES (m3/s)

Estat hidrològic

Nivell que el defineix (en hm3)

ETAP Ter

ETAP Llobregat

ETAP Cardener

ITAMs (conjunt)

ETAP SJD (superf. i subter.)

Pous Estrella

ETAP La Llagosta i ETAP Central Besòs

ETAP Terrassa (superf. I subt.)

Altres pous recuperats

Humit V ≥ 459 3,50 2,10

0,19 0,48 3,75 0,20 0,06 0,43 0,00

Normal 459 > V ≥ 367 3,30 2,0

0 0,19 0,80 3,75 0,20 0,06 0,43 0,00

Prealerta 367 > V ≥ 240 2,90 1,5

0 0,15 2,12 3,27 0,20 0,10 0,43 0,06

Alerta 240 > V ≥ 145 2,30 1,2

0 0,15 2,52 3,17 0,20 0,40 0,43 0,30

Excepcionalitat

145 > V ≥ 100 2,00 0,9

5 0,10 2,52 3,80 0,20 0,45 0,43 0,20

Emergència < 100 1,90 1,05

0,10 2,52 3,90 0,20 0,45 0,43 0,10

- El primer paràgraf de la consigna quarta queda redactada de la forma

següent: “En cas d’incidències o condicionants d’explotació que limitin temporalment la producció, els operadors no estaran obligats a assolir els objectius establerts a la Taula 2, i el cabal que manqui es podrà produir de la resta de fonts. En el cas particular de limitacions en les plantes del Llobregat, es podrà incrementar l’extracció dels pous de l’ETAP Sant Joan Despí, dels pous Estrella i dels pous de l’ETAP de Terrassa (dins el marc previst en els seus títols concessionals) i la producció de l’ETAP Ter (sense superar un volum anual de 166 hm3)”. Contra aquest acord, que és ferm en via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la recepció de la seva notificació davant els Jutjats Contenciosos Administratius, de conformitat amb el que disposen els articles 8, 14.1, 25 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de qualsevol altre recurs que sigui procedent.

El Sr. Tost marxa a les 12:39 hores. Es fa votació conjunta amb el següent punt de l’ordre del dia per la seva directa connexió.


7. Proposta d’acord pel qual es resol el recurs de reposició presentat per ATLL contra l’acord del Consell de Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat de 12 de juliol de 2017 pel qual es modifiquen les directrius generals d’explotació de la xarxa Ter-Llobregat aprovades per acord de 26 de març de 2013 El president cedeix la paraula al Sr. Molist perquè expliqui la següent proposta d’acord:

PROPOSTA D’ACORD DEL CONSELL DE LA XARXA D’ABASTAMENT TER-LLOBREGAT PEL QUAL ES RESOL EL RECURS DE REPOSICIÓ PRESENTAT PER ATLL CONCESSIONÀRIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SA CONTRA L’ACORD DEL CONSELL DE LA XARXA D’ABASTAMENT TER-LLOBREGAT DE 12 DE JULIOL DE 2017 QUE APROVA LA MODIFICACIÓ DE LES DIRECTRIUS GENERALS D’EXPLOTACIÓ DE LA XARXA TER-LLOBREGAT APROVADES PER ACORD DE 26 DE MARÇ DE 2013 Vist el Recurs interposat l’1 de setembre de 2017 pel Sr. Alfredo Gutierrez Zavala en nom i representació d’ATLL CONCESSIONÀRIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SA (ATLL Concessionària) contra l’Acord del Consell de la Xarxa Ter-Llobregat de 12 de juliol de 2017 pel qual es modifiquen les Directrius Generals d’Explotació de la Xarxa Ter-Llobregat aprovades per Acord de 26 de març de 2013, en els termes que resulten de l’annex de l’Acord. Antecedents de fet 1.- El 12 de juliol de 2017 Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat va adoptar l’Acord pel qual es modifiquen les Directrius Generals d’Explotació de la Xarxa Ter-Llobregat aprovades per Acord de 26 de març de 2013, el qual va ser formalment notificat a la recurrent el 4 d’agost de 2017. Així mateix, l’Acord va ser notificat a la resta d’interessats en el procediment, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua, SA, Ajuntament de Terrassa, Mina Pública d’Aigües de Terrassa i la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Cubeta d’Abrera. 2.- L’1 de setembre de 2017 d’ATLL CONCESSIONÀRIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SA (ATLL Concessionària) va interposar recurs de reposició contra l'anterior Acord en el qual sol·licita que es tingui per interposat el recurs de reposició i s’estimi el recurs pel qual s’anul·li l’esmentat Acord. 3.- La recurrent, en el seu escrit de recurs i en defensa de les seves peticions, formula bàsicament les següents al·legacions: 1) L’Acord impugnat no compleix amb el deure de motivació en el sentit material atès que l’informe al qual es remet a tal efecte, no dona resposta a la majoria de les al·legacions formulades, i en altres casos són insuficients per a considerar acomplert el deure de motivació en compliment de l’article 88.3 de la Llei 39/2015 i segons a declarat la jurisprudència i el Dret europeu. Per això, l’Acord ha de ser anul·lat. 2) Les Directrius generals d’explotació de la xarxa Ter-Llobregat vulneren l’article 34.2 de la Llei 39/2015, i el principi de seguretat jurídica, podent fins i tot incórrer en la causa de nul·litat de ple dret prevista en l’article 47.1.c) de la mateixa Llei, en tractar-se d’un acte de contingut impossible ja que la Taula 2 imposa uns valors de producció


que no és possible complir amb les instal·lacions actuals del sistema. A més a més, per elaborar el programa d’explotació anual, cal disposar d’una única taula de valors de producció, i que són els valors de producció de la taula 5, els que més s’apropen a la realitat actual del sistema. 3) Les noves Directrius modifiquen la demanda de cabals prevista en el contracte, que disminueix per la major producció de Sant Joan Despí, i incrementen la incertesa sobre la producció, en ser fonts que no estan sota la responsabilitat d’ATLL Concessionària, malgrat tenir la responsabilitat del servei. Mentre que el contracte estableix balanços de cabals anuals, en els noves Directrius es canvien els valors mitjans de temps, essent en alguns casos anuals, en d’altres quinquennals i en d’altres sense determinar. A més a més, les noves Directrius estableixen una avaluació quinquennal de les produccions màximes del Ter, el que suposa un canvi significatiu respecte el nivell de risc, en contra del que es diu en l’informe de resposta a les al·legacions que afirma que dona més flexibilitat al concessionari. En tot cas, considera evident que les noves Directrius modifiquen l’ordre de prelació en l’ús de les diferents plantes de producció del contracte i en base al qual es realitzà la oferta que resultà adjudicatària. Per això, és necessari valorar aquestes qüestions sobre la necessitat de modificar el contracte abans d’aprovar les Directrius, tal i com ja es va sol·licitar en les al·legacions al tràmit d’audiència. 4.- El 19 de setembre de 2017 es va acordar atorgar el tràmit d’audiència als interessats, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua, SA, Ajuntament de Terrassa, Mina Pública d’Aigües de Terrassa i la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Cubeta d’Abrera, del recurs presentat per ATLL Concessionària per tal que poguessin al·legar tot allò que consideressin procedent. 5.- El 10 d’octubre de 2017 l’Àrea Metropolitana de Barcelona, després de l’atorgament d’una pròrroga, va presentar escrit d’observacions al recurs de reposició interposat per ATLL Concessionària contra l’Acord del Consell de la Xarxa, en les quals manifesta: 1) L’anul·lació pel TSJC dels acords metropolitans de creació del servei i de la societat mixta de gestió, no implica directament que l’AMB no en tingui drets i obligacions sobre les concessions d’aprofitament i de les instal·lacions afectes, les quals es justifiquen tècnicament per l’existència d’un servei de distribució en baixa aigües avall de les instal·lacions. 2) L’al·legació sobre que les instal·lacions actuals del sistema no poden assolir uns valors de producció imposats amb les noves Directrius, aixeca el dubte sobre els valors de la taula 5 (basada en dades històriques) i la taula 2 (basada en l’assumpció d’absència d’incidències que alterin les capacitats de producció inercials). 3) Les al·legacions d’ATLL consisteixen en què les noves directrius comporten un empitjorament de la qualitat de l’aigua subministrada i un encariment del recurs utilitzat en aquest àmbit. En aquest sentit, manifesta la necessitat de saber amb major precisió l’impacte previst en termes de deriva de qualitat i preu de l’aplicació de les noves Directrius. Per això, sol·licita que l’Agència (1) es pronunciï de forma clara i efectiva sobre l’adscripció de les instal·lacions i recursos operats per AB inclosos a l’annex 1; (2) aclareixi l’abast de l’impacte de les noves Directrius en termes d’evolució de la qualitat de l’aigua produïda sota el mix de producció; (3) preveure l’impacte de caràcter econòmic de la migració a les noves directrius de producció sota diferents escenaris;


i (4) estimi el grau de risc en l’asservació fet per ATLL, Concessionària respecte la impossibilitat d’operar sota els escenaris dictats per l’Agència. 6.- El 11 d’octubre de 2017 ABEMCIA va presentar escrit d’observacions al recurs de reposició interposat per ATLL Concessionària contra l’Acord del Consell de la Xarxa, en les quals manifesta: 1) No existeix cap pronunciament dels Tribunals ni definitiu ni ferm sobre la condició d’ABEMCIA com a gestora del servei metropolità del cicle integral de l’aigua, atès que el TSJC en cap cas es refereix a la creació del servei metropolità, ja que les competències de l’AMB no deriven de cap acord, sinó que com també és notori deriven directament de la Llei 31/2010, sense que les sentències hagin qüestionat l’establiment del servei, tot el contrari, confirmen la titularitat i l’afecció de l’ETAP de Sant Joan Despí al servei metropolità d’abastament en baixa. Per altra banda, es ratifica en l’al·legació continguda en el recurs presentat que les instal·lacions i aprofitaments gestionats per AB estan adscrits al servei públic metropolità d’abastament domiciliari sense perjudici de les competències de l’administració hidràulica i d’estar compreses dins la xarxa Ter-Llobregat. 2) No és certa la valoració que és la primera vegada que s’estableixen Directrius per Sant Joan Despí, hi ha directrius anteriors com el protocol del règim d’explotació de les infraestructures d’abastament per a 2010 o les directrius generals d’explotació de la xarxa Ter-Llobregat de 2013. Així mateix, existeixen les Comissions de Desembassament on s’estableixen compromisos d’explotació a la conca del Llobregat. Tampoc comparteixen l’afirmació que l’aprofitament del riu Llobregat comporti incrementar l’ús d’una aigua de pitjor qualitat atès que hi ha instal·lacions que permeten un tractament adequat dels recursos. Així mateix, sorprèn el posicionament d’ATLL Concessionària que no és factible donar compliment a les consignes en absència d’incidències i reserves equilibrades. Finalment, no comparteix que la producció a l’ETAP de Sant Joan Despí introdueixi incerteses sobre la producció de la resta de fonts i, menys encara, justificat perquè no està operada per ATLL Concessionària. 8.- El 30 de novembre de 2017 l’Àrea d’Abastament d’Aigua va emetre informe sobre les al·legacions presentades per contra l’Acord del Consell de la Xarxa de 12 de juliol de 2017. Juntament amb l’informe sobre les al·legacions presentades, es proposa una modificació dels criteris aprovats d’acord amb les al·legacions presentades pels interessats. Fonaments de dret Primer.- La competència per resoldre aquest recurs correspon al Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat d’acord amb l’article 123 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú en les administracions públiques (LPAC), l’article 11.17 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya i l’article 18.1.g) del Decret 86/2009, de 2 de juny, d’aprovació dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua. Segon.- En la tramitació de l’expedient objecte de recurs, s’ha seguit el procediment establert d’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu


comú en les administracions públiques i la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Tercer.- D’acord amb el que disposen els articles l’article 4.1 a) i els articles 112.1, 115, 123 i 124, en relació amb l’article 114, tots de la LPAC, el recurs contra els actes administratius esmentats en el primer antecedent de fet s’ha interposat per qui ostenta la legitimació activa, dins el termini establert i en la forma escaient, motiu pel qual és procedent admetre’l a tràmit. Quart.- Respecte a les al·legacions formulades per ATLL Concessionària, en contra del que al·lega la recurrent sobre la falta de motivació provoca en tot cas que l’acord ha de ser anul·lat, cal tenir en compte que la rellevància de la manca de l'adequada i suficient motivació en un acte administratiu, ha de valorar-se en funció de la rellevància efectiva que la seva absència hagi tingut per a l'interessat, és a dir, només produeix invalidesa en cas de generar indefensió. D'aquesta manera, pot provocar un vici de anul·labilitat o una simple irregularitat no invalidant, ja que no tota absència de motivació produeix automàticament indefensió (STS 17-5-00). La delimitació d'ambdós supòsits s'ha de fer indagant si realment ha existit ignorància dels motius que funden l'actuació administrativa i si, per tant, s'ha produït o no la indefensió de l'administrat (STS de 3-4-90; 4-6-91). En aquest cas, en cap moment s’ha produït una indefensió de l’interessat atès que en l’informe tècnic de 10 de juliol de 2017 s’han contestat les al·legacions formulades si bé en algun cas s’ha fet constar l’expressió que “no es pot considerar una al·legació” o bé que “no s’aprecia al·legació” perquè precisament les manifestacions fetes per ATLL Concessionària en fase d’al·legacions, que no van estar contestades, no mostraven cap oposició a les Directrius, sinó que simplement feien una descripció dels fets o de les conseqüències que comportarien les Directrius, que en moltes ocasions eren certes, sense especificar quin era el motiu d’oposició. Això és veu claríssimament quan analitzem les al·legacions presentades el 9 de juny de 2017 que segons ATLL Concessionària no es va respondre:

- Pàgina 11. 6) Modifica el concepte de prelació en l’ús de les diferents plantes de producció (...) Això és així.

- 7) Els valors de producció del nou mix proposat respecte l’actual, comporten una reducció del volum assignat del Ter i un increment dels volums assignats al Llobregat i a les dessalinitzadores (ITAMs). Aquesta modificació del mix comporta un increment en el cost de producció i manteniment respecte l’actual. Això és així, si bé com ja es deia en l’informe de resposta a les al·legacions aquest increment del cost de producció es tindrà en compte en l’expedient de revisió de la tarifa.

- 10) El nou mix planteja un funcionament continu de l’artèria ITAM Tordera-PTT i per tant un increment de producció de la ITAM Tordera per a garantir una correcta renovació de l’aigua d’aquesta artèria, cosa que no contempla el mix actual. Això és cert.

- 12) La modificació del mix comporta un ús del recurs de pitjor qualitat. Aquesta al·legació sí que es va contestar, i també es contesta ara en seu de recurs.

Per tant, no es pot acceptar l’al·legació que l’Acord no compleix amb el deure de motivació, atès que les manifestacions que pròpiament eren una al·legació sí que van ser contestades, i només es van deixar de contestar aquelles que només eren una


constatació de fets o explicació de les conseqüències que comportarà l’entrada en vigor de les Directrius. Cinquè.- Respecte l’al·legació d’ATLL Concessionària sobre que els objectius de la Taula 2 no es pot complir ni anual ni quinquennalment i que hi ha d’haver una única Taula de valors, basada en les produccions esperables dels darrers anys, l’informe tècnic emès el 30 de novembre de 2017 contesta aquesta al·legació, manifestant que aquesta qüestió ja va ser resposta en el tràmit d’audiència, segons el qual els criteris d’explotació proposats en les noves Directrius diferenciaven dues situacions operatives: absència o presència d’incidències. Així, quan no hi ha incidències, s’aplica la Taula 2; i quan hi ha incidències, s’apliquen les indicacions específiques que preveuen les Directrius per cada cas. Concretament, sobre l’al·legació que els objectius de la Taula 2 no es poden acomplir anualment ni quinquennalment, cal advertir que les Directrius en cap cas demanen aquest acompliment anual o quinquennal de la Taula 2. Aquesta taula està clarament titulada “Objectius de producció en absència d’incidències i reserves equilibrades” i els seus valors estan indicats en m3/s, és a dir, en cabals instantanis, i no en volums anuals o quinquennals. Les circumstàncies que ATLL Concessionària presenta com a mostra de la impossibilitat d’assolir els objectius de la Taula 2 (com ara les limitacions temporals en la captació d’aigua superficial al Llobregat) estan expressament contemplades a les Directrius, que en aquestes situacions permeten una redistribució de les produccions cap als altres centres de producció. Ni en aquest recurs ni en les al·legacions, ATLL Concessionària no ha aportat cap raó per la qual els objectius de la Taula 2 no es puguin assolir en absència d’incidències, que és quan les Directrius demanen aquest acompliment. En qualsevol cas, per acabar de dissipar qualsevol dubte de l’operador sobre la interpretació de la Taula 2 en cas d’incidències, a la proposta de resolució del recurs interposat per ABEMCIA contra el mateix acte, s’ha proposat modificar un paràgraf de les Directrius, que quedarà amb el redactat següent (es destaca el canvi en negreta): “En cas d’incidències o condicionants d’explotació que limitin temporalment la producció, els operadors no estaran obligats a assolir els objectius establerts a la Taula 2, i el cabal que manqui es podrà produir de la resta de fonts. En el cas particular de limitacions en les plantes del Llobregat, es podrà incrementar l’extracció dels pous de l’ETAP Sant Joan Despí, dels pous Estrella i dels pous de l’ETAP de Terrassa (dins el marc previst en els seus títols concessionals) i la producció de l’ETAP Ter (sense superar un volum anual de 166 hm3)”. En relació a l’al·legació sobre la indeterminació de l’acord que es basa en el fet que les produccions anuals a cada planta (estimades a la Taula 5 de l’informe tècnic) no es puguin conèixer a priori amb seguretat, en ser un resultat esperable de l’explotació realitzada d’acord amb les Directrius i no un objectiu en sí mateixes, l’informe tècnic de 30 de novembre de 2017 explica que, en aquest punt, cal discernir dues qüestions que en l’argumentació d’ATLL es barregen: una qüestió és que les Directrius siguin indeterminades (en el sentit de què els operadors no sàpiguen què han de fer en cada moment per donar-hi compliment) i una altra és que els resultats de les Directrius siguin indeterminats (és a dir, que els operadors no puguin conèixer a priori quanta aigua acabaran produint al llarg dels anys en cadascuna de les plantes).


Pel que fa a la primera qüestió, no es comparteix que existeixen indeterminacions rellevants en les Directrius, donat que aquestes defineixen amb prou concreció l’explotació que cal fer en cada moment, distingint les diferents circumstàncies que es poden presentar (absència d’incidències, incidències de qualitat, desequilibri de reserves, presència de cabals no regulats aprofitables, etc.). Com a mínim, donen lloc a un règim d’explotació molt més determinat que l’existent fins a la data. Pel que fa a la segona qüestió, i que sembla que és la que més preocupa al recurrent, és cert que l’aplicació de les noves Directrius no permet conèixer a priori, any per any, quin serà el volum de producció anual de cada planta, doncs això dependrà de l’estat hidrològic (aportacions als diferents embassaments i nivells piezomètrics) i de les incidències que es presentin (aturades a les plantes del Llobregat per pluges a la conca intermèdia, per exemple). Ambdós factors són imprevisibles des d’un punt de vista determinístic. Però aquesta indeterminació no prové de les Directrius, sinó de la pròpia variabilitat del nostre clima mediterrani. Dit en altres paraules, les Directrius busquen una explotació òptima i flexible del recurs, i com que el recurs és variable, el resultat de l’explotació també ho serà. Aquest resultat només es pot estimar en promig estadístic, i això és el fa la Taula 5. La petició d’ATLL Concessionària de prefixar el resultat de l’explotació, establint com a objectiu el que no és més que un resultat promig esperable, donaria seguretat sobre els costos de producció que haurà d’afrontar, però en canvi no seria òptim des del punt de vista de l’aprofitament del recurs., atès que no permetria, per exemple, aprofitar completament les oportunitats de producció del Llobregat, establint una limitació apriorística que, si no hi ha incidències, potser es podrà superar. Sisè.- Finalment, sobre la última al·legació d’ATLL Concessionària relativa a què cal valorar si les Directrius exigeixen una modificació del contracte abans de la seva aprovació, no s’ha fet aquesta valoració prèvia perquè en aquest cas l’Agència amb l’aprovació d’aquestes Directius està actuant com administració hidràulica exercint les seves competències de planificació hidràulica. És evident que prèviament cal determinar les accions i les mesures necessàries per assolir els objectius de la planificació amb la gestió dels recursos dels quals es disposa per a poder garantir la seva disponibilitat i, posteriorment, s’han de determinar les actuacions necessàries per a poder donar compliment a les mateixes, com per exemple podria ser una modificació contractual. No obstant això, en les al·legacions presentades per ATLL Concessionària no es justifica l’eventual modificació del contracte amb l’aprovació de les noves Directrius, sinó que només es fa referència a les conseqüències que comportarà la seva aplicació. Concretament, en primer lloc, sobre que les noves Directrius incrementen la incertesa sobre la producció en incloure fonts que no estan sota la seva responsabilitat, cal tenir en compte que precisament amb aquestes directrius es disminueix la incertesa perquè ABEMCIA s’haurà d’ajustar també a les limitacions fixades en les directrius, el que permet que el concessionari sàpiga amb antelació quina serà la demanda d’aigua d’ABEMCIA. Així mateix, sobre que les noves directrius modifiquen la demanda de cabals prevista en el contracte, cal advertir que aquest fet no és incompatible amb el contracte, el qual ja preveu la possibilitat que els cabals servits a les entitats subministradores puguin variar d’any a any, i en tot cas, s’ajusten les conseqüències d’aquests canvis de demanda en la revisió tarifaria corresponent.


En segon lloc, l’observació que l’establiment d’una avaluació quinquennal de les produccions màximes del Ter suposa un canvi significatiu respecte el nivell de risc, no justifica en cap cas que això produeixi una modificació del contracte i, en contra del que es diu, l’objectiu de fixar una avaluació quinquennal a les produccions màximes previstes a la taula 4, és donar una major flexibilitat a l’operador, atès que els compliments anuals són difícils d’aconseguir en aquest cas. En tercer lloc, sobre que noves Directrius modifiquen l’ordre de prelació en l’ús de les diferents plantes de producció del contracte, cal tenir en compte que aquesta ordre de prelació s’estableix a l’annex 9 del plec de prescripcions tècniques i precisament la clàusula 3 del Plec de clàusules administratives estableix que l’annex 9 no té caràcter contractual, i que és indicatiu. Per tant, encara que les Directrius afectin l’ordre de prelació establert a l’annex 9, això no comporta una modificació del contracte atès que precisament aquest annex no té caràcter contractual. Setè.- En relació a les observacions presentades per AMB sobre que l’Agència es pronunciï de forma clara i efectiva sobre adscripció de les instal·lacions d’ABEMCIA incloses a l’annex 1, com ja s’ha dit anteriorment, dites instal·lacions formen part del servei de competència de la Generalitat definit a l’article 35 del TRLAC. Aquesta adscripció suposa una submissió a les potestats administratives de l’administració hidràulica i al manteniment de la situació real i legal existent en el moment d’aprovar-se la Llei 4/1990, si bé el manteniment d’aquests títols en cap cas suposa un poder de lliure disposició als seus titulars, atès que estan afectades al servei i sotmeses a l’ordenació i coordinació i altres potestats de la Generalitat. Així es va fer constar en la Resolució de revisió dels aprofitaments titularitat d’SGAB, en què en la seva condició tercera consta específicament que “El titular en tot cas quedarà subjecte a les potestats que el Reial decret legislatiu 3/2003 que aprova el Text refós de la legislació d’aigües a Catalunya reconeix a l’Agència Catalana de l’Aigua en relació a la xarxa d’abastament Ter-Llobregat i que són...”, tot identificant els articles del TRLA que regulen aquestes potestats. Respecte la resta d’observacions, l’informe tècnic de 30 de novembre de 2017 també dona resposta a les mateixes. En aquest cas, sobre la petició que s’aclareixi l’abast de l’impacte de les noves Directrius en termes d’evolució de la qualitat de l’aigua produïda, tant en termes sanitaris com organolèptic, s’informa que cadascuna de les plantes de potabilització està dissenyada d’acord amb les característiques de la seva aigua d’origen. Les plantes del Llobregat, per aquesta raó, disposen d’un procés de tractament més intens que les del Ter, que inclou per exemple una etapa de filtració per membranes. Per tant, la qualitat sanitària de l’aigua produïda està totalment garantida, amb independència de l’origen del recurs. Pel que fa a la qualitat organolèptica, és cert que l’origen del recurs influeix en les característiques de l’aigua lliurada, però la pròpia naturalesa d’aquestes característiques organolèptiques (que són difícils de quantificar, varien en funció de les barreges i són no conservatives), juntament amb el fet de què els resultats estaran influïts per la gestió de les barreges dins la xarxa de distribució en baixa, fan impossible fer una predicció quantitativa exacta de l’evolució de les mateixes. En tot cas, cal indicar que el règim d’aprofitament del Llobregat que derivarà de les noves Directrius, tot i ser certament més intens que el que s’ha produït en els darrers


anys, no suposarà un canvi radical respecte els precedents històrics, i per justificar aquesta afirmació a l’informe hi consta una taula en la qual es mostra una comparació entre la producció conjunta de les plantes del Llobregat, històrica i amb les noves Directrius, en la qual es pot observar, per exemple, que l’any 2016 la producció real del Llobregat ha estat similar a la que propugnen les noves Directrius, sense que es tingui constància de què s’hagin produït variacions importants en la qualitat ni reclamacions generalitzades. Per anys anteriors (com ara el 2009 i el 2011) la semblança encara és més gran. Respecte la petició feta per AMB sobre si s’ha previst l’impacte de caràcter econòmic de la migració de producció sota diferents escenaris, s’informa que en el moment d’incoació de l’expedient de modificació de les Directrius es va presentar al Consell de Xarxa Ter-Llobregat, per informació dels Consellers, una estimació prèvia de l’impacte de les noves consignes sobre el cost global de l’abastament en alta a l’àmbit Ter-Llobregat, xifrant-se la repercussió en un màxim del 4%. No obstant, aquesta estimació s’haurà de concretar en la tramitació de l’expedient tarifari corresponent. També cal remarcar que aquest nou cost podria ser compensat amb estalvis en altres àmbits del servei, de manera que no necessàriament s’ha de produir un trasllat directe a la tarifa de la magnitud indicada. Finalment, sobre la petició d’AMB que s’estimi el grau de risc respecte l’asseveració feta per ATLL Concessionària respecte la impossibilitat d’operar sota les consignes de les noves Directrius, com s’ha indicat, aquesta impossibilitat no és tal, atès que les incidències que periòdicament es produeixen en les diferents plantes estan previstes adequadament en les Directrius i els seus efectes s’han incorporat, en termes estadístics, al càlcul de les produccions mitjanes esperables que es defineixen en l’informe tècnic que les acompanya. Vuitè.- Sobre les observacions d’ABEMCIA relatives a la creació del servei metropolità del cicle integral de l’aigua, cal tenir en compte que aquest no és objecte de les Directrius que van ser aprovades, per això, no procedeix fer cal pronunciament al respecte. Per altra banda, sobre la seva ratificació de les al·legacions fetes en el seu recurs que l’ETAP de Sant Joan Despí està adscrita al servei públic metropolità d’abastament domiciliari, també cal remetre’s a la resolució de l’esmentat recurs per donar resposta a les mateixes. Respecte a la resta d’observacions, la relativa a la qualitat de l’aigua ja ha estat resposta en una fonament anterior, i sobre la seva sorpresa a l’al·legació d’ATLL Concessionària que no és factible donar compliment a les consignes en absència d’incidències i reserves equilibrades, ja s’ha informat en el fonament cinquè que ATLL Concessionària no ha donat cap raó per la qual els objectius de la taula 2 no es poden assolir en absència d’incidències. Finalment, no comparteix que la producció a l’ETAP de Sant Joan Despí introdueixi incerteses sobre la producció de la resta de fonts, en aquest cas és cert que si es dona compliment a les Directrius per part de tots els afectats es redueix la incertesa, atès que a priori es sabrà com es comportaran les plantes de tractament implicades. En conseqüència, com a president, proposo al Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat l’adopció del següent


ACORD: Desestimar el recurs potestatiu de reposició interposat per l’entitat ATLL CONCESSIONÀRIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SA contra l’Acord del Consell de la Xarxa Ter-Llobregat de 12 de juliol de 2017 pel qual es modifiquen les Directrius Generals d’Explotació de la Xarxa Ter-Llobregat aprovades per Acord de 26 de març de 2013. Contra aquest acord, que és ferm en via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la recepció de la seva notificació davant els Jutjats Contenciosos Administratius, de conformitat amb el que disposen els articles 8, 14.1, 25 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de qualsevol altre recurs que sigui procedent.

Les propostes formulades en els punts 6 i 7 de l’ordre del dia són aprovades per assentiment dels consellers i de la consellera presents. 8. Proposta d’acord del Consell de la Xarxa d’abastament Ter-Llobregat perquè elevi al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua la proposta d’incorporació de Vallgorguina al proveïment d’aigua des de la xarxa en alta Ter-Llobregat El president cedeix la paraula al Sr. Molist perquè expliqui la següent proposta d’acord:

PROPOSTA AL CONSELL DE LA XARXA D’ABASTAMENT TER-LLOBREGAT PERQUÈ ELEVI AL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA LA PROPOSTA D’INCORPORACIÓ PER AL PROVEÏMENT DES DE LA XARXA TER-LLOBREGAT DEL MUNICIPI DE VALLGORGUINA L’article 18.1 e) dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua, aprovats pel Decret 86/2009, de 2 de juny, atribueix al Consell de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat la funció de proposar al Consell d’Administració la incorporació de nous abastaments o l’ampliació dels existents. Així mateix, l’article 18.1.j) dels Estatuts atribueix al Consell de la xarxa elevar a l’òrgan competent de la Generalitat la proposta de tarifes a aplicar. L’1 d’agost de 2017, l’Ajuntament de Vallgorguina sol·licita la connexió del seu sistema de proveïment d’aigua potable a l'Artèria Planta del Ter - ITAM Tordera, que forma part de la xarxa d’abastament d’aigua en alta Ter-Llobregat. La connexió sol·licitada correspon a una inversió inclosa en el Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021, aprovat per Decret 1/2017, de 3 de gener, amb codi B2.016, “Execució de les actuacions de millora de la xarxa Ter-Llobregat previstes en el contracte de concessió pel període 2016-2021, incloent inversions ordinàries, extraordinàries, reposicions i renovacions”. El 19 de desembre de 2017 l’Àrea d’Abastament d’Aigua ha emès informe favorable sobre la incorporació del municipi de Vallgorguina al proveïment d’aigua des de la


xarxa en alta Ter-Llobregat d’acord amb les condicions que es preveuen a la fitxa i avaluant la capacitat de la xarxa en alta Ter-Llobregat per satisfer-les, així com amb el que estableix el Plec de Clàusules Administratives del contracte concessió de la gestió del proveïment d’aigua en alta Ter-Llobregat. En conseqüència, com a president, proposo al Consell de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat que elevi al Consell d’Administració la proposta d’adopció del següent ACORD: 1.- Autoritzar la incorporació del municipi de Vallgorguina al proveïment d’aigua des de la xarxa en alta Ter-Llobregat d’acord amb les característiques que consten a la fitxa que s’annexa al present acord. Contra aquest acord, que té la naturalesa d’acte de tràmit, no es pot interposar cap recurs administratiu ni jurisdiccional. No obstant això, les persones interessades poden al·legar la seva oposició per a la seva consideració en l’acord que posi fi al procediment.


La proposta és aprovada per assentiment dels consellers i de la consellera presents.


9. Assumptes sobrevinguts i urgents No n’hi ha. 10. Torn obert de paraules No n’hi ha. I sense més assumptes a tractar, el president clou la sessió a les 12:49 hores.

acta cxatl 19acanet.gencat.cat/traspasfiles/conselladmin/19_qwn... · 1. acta de la sessió...

Documents