Accents

INGRID GU~RDIOLA,JORDI MITJA IJON URIARTE¯ Casa Empord~, Figueres.Pla~a de l’Escorxador, 2~) Fins a131 de mar~;.Horaris: www.figueres.cat

¯ La Casa Empord~ de Figueresacull ~<~sser expropiat>>, un pro-jecte expositiu dels artistes JordiMitj~ i Jon Uriarte i de la cineastai assagista Ingrid Guardiola que,en el marc del Terra-lab, assajauna mirada alternativa al territo-ri circumdant.L’origen de la iniciativa cal cer-car-lo, en primer lloc, en l’enc~r-rec que se’Is vafer des de Terra-lab, un projecte <~coral i interdis-ciplinari de recerca i innovaci6en el camp de la creaci6 visual>>que pret~n <<posar en estat dedebar i de creaci6 el coacepfe depaisatse i de territori partier deltreball entre artistes, fotOsrafs ipensadors nascuts a partir de l’a-

ny 1968>>. Fidels. per rant. a l’es-perit d’una empresa cultural ca-pitanejada per Vicen{~ Altai6, Ig-nasi L6pez, 5er~i Opisso i RomanY~n, el trident Mitj~.-Uriarte-Gu-ardiola va fer all6 que millor sap,ks a dir, arreman~ar-se i afinarels sentits arab l’objectiu de cap-tar (i capturar) les pulsions sub-terr~nies d’un territori tan sinsu-lar corn pot arribar a ser el del’Albera. D’aix6 es tracta:nostre projecte -confessen- estitula ~sser Expropiat, perqu~,d’una banda, ks el tirol d’una no-ticia de11978 del Diari Avui (<<Elpoble d’Espolla no vol ser expro-piab>). Qui ks el poble? Qui ex-propia a qui? Corn afecta a la fi-sonomia i ales relations pre-sents i futures del poble aquestaexpropiaci6? Qu~ vol dir expro-piar? Hi ha expropiacions passi-ves i d’altres d’actives? Bones idolentes? Canvia, arab el temps,la definici6 i pr~.ctica de l’expro-

COL.LECTIVA¯ Can Mario, Palnfrugell. ~la~ade Can Mario, 7 ~) Fins a119 demalg. De dimarts a divendres d’11a 13.30 h i de 17.30 a 20 h. Diu-menges i festius d’11 a 14 h.

¯ El rostre, coleccidn olorVISUAL,ks una proposta expositiva queparteix del foes d’art de la colec-ci6e olorVISUAL confi~urat pel per-fumista, coHeccionista i artista Er-nesto Vent6s (Barcelona, 1945). tray,s de la mirada de les dues co-missY, ties, Nat&lia Chocarro, adjun-ta de direcci6 d’art de la FundaciOVila Casas, i Cristina Ag~pito, direc-tora d’olorVISUAL, la mostra retie-xiona entorn del rostre i reuneixuna cinquantena d’obres d’artistesde ~ran rellev~ncia dins del pan-orama contemporani actual. Arti-culada al voltant dels conceptes demem6ria, ocultaci6 i dissoluci6,cada un d’aquests &mbits s’acom-panya d’un flasc6 que cont~ unafrag~ncia.

CABANYES I BARRACA¯ Casa de Cultura-Fundaci~ Fita,C~rona. Pla(~a de I’Hospital, 6,Fins a117 d’abrll. De dillu ns a di-vendres de 9 a 21 h. Caps de set-mana i festius tancat.

¯ No deixa de ser il’lustrativa lapres~ncia, en una mateixa mostra,de dues personalitats aparentmenttan diverses corn les de Barraca(Banyoles, 1957) i Xicu Cabanyes(Seriny&, 1946): els uneix umbilical-ment la cosmovisi6 artlstica de Fita(ambd6s van ser-ne alumnes en undeterminat moment) i la seva rela-ci6 arab l’acte creatiu viscut, en es-s~ncia, corn a experi~ncia transit6-ria que troba en la forma un aixo-pluc essential. El masnific cat~le~editat per a l’ocasi6 (arab textos d’A-lexandre Roa. Ramon Folch. JosepaBru i Kim Bover, comissari del pro-jecte) esdev6 una masnifica einaper atansar-nos a dos dels <<paisat-8istes>> m~s atipics de l’art catal~actual.

ISAKI LACUESTA¯ B61it, Centre d’Artconte[nporani de Girona.Rambla, Pou Rod(J i Capella StNicolau ~) Fins al ~B d~abl’il.Horaris: www.bolit.cat

MELA MUTER¯ Museu d’Art de 6irona.Pujada de la Cafedral, 12 ~) Del24 de novembre a123 d’abrll.Diari de 10 a 19 h. Diumenges ifestius de 10 a 14 h.

¯ La trilogia de videoinstaHa-cions de gran format i el video-poema que Isaki Lacuesta presen-ta al B61it Centre d’Art Contempo-rani de Girona (previ pas pel Cen-tre Pompidou de Paris) posen enrelleu la capacitat creativa i pluri-disciplinar d’aquest cineasta corna artista visual, una faceta que hadesenvolupat des dels inicis de laseva carrera artistica. Isaki Lacu-esta parteix del cinema i les artsvisuals per investigar nous for-mats de presentaci6 de les obres,

¯ Mela Muter (1876-1967). polone-sa d’origen i establerta a Paris desde11901, va esdevenir una de lespintores m~s reconegudes durantla primera meitat del segle XX. Lamostra, la m~s complerta d’aques-ta artista polonesa presentada aCatalunya fins ara, explora la rela-ci6 de l’artista i d’alguns del pintorspolonesos establerts a Paris durantla primera meitat del segle XX arabCatalunya i en subratlla la seva re-laci6 arab l’art catal& del moment.L’exposici6, impulsada pel Museu

buscant la col.laboraciO arab crea- d’Art de Girona, ha comptat arabdors d’altres disciplines, corn ara un comissariat compartit de lesl’escultor Pep Admetlla, per gene- historiadores de l’art Gl6ria Bosch irar obres sorprenents per la ri- Susanna Portell i el doctor en his-quesa de mirades, veus i combi- toria de l’art polon~s Artur Tani-nations, e.caups kowski, e.c~u~s

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

29000

4854

Semanal

1333 CM² - 119%

2805 €

8-9

España

29 Marzo, 2019

ALEX NOGUI~¯ palau de I’Abadia de SantJoan de les Abadesses. ~)De123 de febrer al 5 de malg.Diari de 10 a 14 h i de 16 a 19 h.Festius de 10 a 14 h.

¯ Fidel al seu particular gui6pendular, Alex Nogu@ (Hostaletsd’en Bas, 1953) recuperava elseu registre m~s poetic, ~s a dir,aquell que amarava les p~ginesde Dibuixar un arbre (2013), llibre, en paraules seves, quetractava <<de les similituds entrel’emoci6 que produeix un plan~6al mig d’un bosc i l’emoci6 detraslladar-lo fins a l’interior d’unapres6~). I ~s que, en darrera ins-t~ncia, Nogu~ no deixa de refle-xionar sobre els limits d’una dis-ciplina, el dibuix, essencialmentimmediata i que, d’alguna mane-ra, ~t’obliga -subratlla l’ar tista-a situar-te en la vida, ja siguicorn a artista o corn a especta-

EVELJ ADAM¯ Casa de cultura de la Dipu-tad~ de Girona. Pla(~a de I’Hospi-tal, 6. ~) Fins a129 de mart. Dedilluns a divendres de 9 a 21 h.Caps de setmana tancat.

¯ Mitologia i natura ~s, segons elsseus responsables. <<un projecte ex-positiu d’arrels i soques de pi negrei pi roig, convertides ee imatgesfant~,stiques, dimonis, follets, Ileonsalats, cavalls, vibries, que fan volarla imaginaci6 dels m~s petits i crearevocacions mitiques, als m~sgrans~x O, corn diria Jordi Sanglasde Tavertet ~Arrels convertides enimatges fant~,stiques>~. Evell Adam,artista i luster de Campdev&nol de-fineix la seva aventura artlstica corna quelcom fruit de l’experimentacic~~constant, sobretot arab material,arab diferents textures, arab el colori tamb~ arab els diferents supor tsar,i explica que el seu objectiu ~s~plasmar la naturai la seva est~ti-

RICARD GUIX~¯ ARTen BRUT, Girona.Cort R~ial, 3, ~)De I’~ a130 demart. Diari d’11.30 a 14 h i de17 a 20 h. www.artenbrut.info

¯ <<Melotbesia>>. expliquen els res-ponsables de la mostra que RicardGuix~ presenta a Art en Brut, 6s unterme barroc arab el qual es deft-nia la relaci6 per afinitat de tot all6que conforma I’univers: una met~,-fora holista del funcionament de larealitat en les diferents escales, desdel macrocosmos fins al microcos-mos, i d’all6 que ho sustenta i co-hesiona, font primig~nia de la vida.En aquest sentit, el terme defineixa la perfecciO els objectius del fot6-graf: I’exposici6 est’, integrada per25 peces creades mitjan~ant I’apli-caci6 de desc~.rregues el~ctriquesdirectament sobre el material foto-sensible, procediment mitjan~antel qual Ricard Guix~ d6na forma aun dibuix fractal de Ilum, fent visi-ble I’invisible. ~. c~s

JORDI MITJA¯ Cultural Rizoma, Celr~ Pia~ade I’Esgl~sia, 8. ~) De128 demart a125 de maig. Dijous i di-vendres de 17 a 20 h. Dissabtesd’11a 14 h de 17a 20 h.

¯ El projecte que Jordi Mitj~ (Fi-gueres, 1970) presenta a l’espaide Cultural Rizoma t~ el seu origenen el programa En resid~ncia, co-ordinat per A Bao A Qu I’anv 2015.Arab un grup d’alumnes de I’aulad’acollida de I’lnstitut Mil& i Fonta-rials, van recuperar una s~rie dediapositives d’Nist6ria de I’art ob-soletes per desenvolupar el projec-te Paraules dau. Per a I’exposici6Tot el que fern, ho fern per carre-@r-nos-ho tot, I’artista ha trans-format, reconstruit i reorganitzataquestes diapositives conformantI’Anarxiu Diapo. A trav~s d’aquestens planteja una s/~rie de q(iestio-naments i reflexions al voltant dela producci6 d’imatges i dels usosque tenen actualment. E. C~,MPS

JAVIER GARCI~S¯ Museu Darder, Banyoles.~la~a d~ls ~st~di~, 2 (~ Finsa122d’abrih De dimarts a dissabte de10.30 a 13.30 h i de 16 a 18.30 h.

¯Hom no pot deixar de notar laimport~ncia que ha tingut la taxi-d~rmia en I’art contemporani: adifer~ncia del g~nere de la Naturamort& on all~) que compta ~s as-senvalar el catheter fugisser deI’exist~ncia (vanitas), la taxid~rmiaen marts dels artistes apuntaria enuna altra direcci6, a saber, la queno defuig els nostres instints ne-cr6fils m~s subterranis. Artistescom Jean Fabre. Rauschenberg,Edward Kienholz, Daniel Spoerri oI’alacantina Lorena Amor6s (m~spropera) hart utilitzat en major menor mesura la taxid~rmia perparlar-nos de zones fosques de I’~-nima humana: en tots els casos, elpreu que ban hagut de pagar ~s elde ser etiquetats corn a politica-merit incorrectes.

Expliquem aixO perqu~ molt aprop de casa tenim el que va ser elm~s irreverent dels Museus d’His-t6ria Natural, ~s a dir, el mltic Dar-der de Banvoles. La transformaci6que va patir el 2003 va ser fruitd’un formidable exercici der cor-recci6 politica i d’hipocresia mu-seogr~fica, un colossal desprop6-sit destinat a desdibuixar unacol.lecci6 que representava, millorque cap altra, la visiO euroc~ntricadel m6n i l’~nima colonialista d’u-na societat, en el fons, encara vic-toriana. La bona noticia, en qual-sevol cas, ~s l’exposici6 que es potveure al Museu de Banyoles. Elsomni de/taxidermista ~s un dibu-ix i la hist6ria que hi ha al darrera:arab motiu d’un enc~rrec de 2016,I’artista Javier Garc~s va visitar du-rant set mesos el Darder per tal dedocumentar-se. All6 que havia deser la simple il.lustraci5 d’una pu-put es va acabar convertint en unainsospitada met~,fora de I’actecreatiu. E. e~ups

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

29000

4854

Semanal

1333 CM² - 119%

2805 €

8-9

España

29 Marzo, 2019