El dissabte 6 de novembre, els carrers dePerpinyà van ser l'escenari de l'últim acte delCorrellengua 2004. Prop de 3.000 persones acu-diren a la cita a la capital del Rossellonès perrecordar que "Som un sol poble i parlem català".Tot i que l'afluència de manifestants ha sigutmenor que en altres anys, els organitzadors delCorrellengua 2004 van manifestar la seua satis-facció, ja que enguany, en poc més de dos mesos,

la flama de la llengua ha passat per més de qua-tre-cents pobles, s'han fet més de cinc-centesactivitats i hi han participat més de dues-centescinquanta mil persones. Per altra banda, aPerpinyà es va veure un desembarcament delspartits regionalistes principatins, amb la presèn-cia d'importants dirigents -especialementd'ERC, però també amb Felip Puig, de CIU-.Els protagonistes de la manifestació van ser, però

els xiquets i xiquetes de les escoles Bressola quevan animar el recorregut amb les seues reivindi-cacions. Al final de la manifestació es van llegirdiversos manifests reclamant la unitat de la llen-gua i dels Països Catalans, mentre que es desple-gava un estelada gegant des del castellet.Després, la reivindicació va continuar amb eltradicional festival Rellamp! amb l'actuació deFeliu Ventura i Mesclat, entre d'altres.

Un miler de persones es van manifestar el dis-sabte 13 de novembre pel centre de Barcelonaper demanar la llibertat de l'Eudald il'Ermengol, els dos membres dels movimentssocials de l'Hospitalet empresonats al centrede menors de la Trinitat des de fa més de qua-ranta dies. Durant el recorregut es van pintardiversos murals i desplegar pancartes endenúncia de la política repressiva i penitencià-

ria dels governs autonòmic i estatalLa jornada de mobilitzacions es va iniciar almatí a la parròquia de Sant Medir de Sants, onmés d'un centenar de persones van assistir aun acte de denúncia de la repressió contra elsmoviments socials, amb intervencions d'unmembre de l'Observatori del Dret Penal de laUB i de l'expresidenta de la Federació d'ONGde Catalunya, així com de diferents membres

de moviments socials. A la tarda, un centenarde persones van realitzar una cercavila des dela vila de Gràcia fins a la manifestació del cen-tre. En roda de premsa, l'advocat i l'Acció delsCristians per l'Abolició de la Tortura (ACAT)van fer públic els maltractaments patits durantles detencions i la desproporció de la presópreventiva per un delicte de danys.

Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 46

l Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg ha con-demnat l’Estat espanyol a indemnitzar econòmica-ment quinze independentistes catalans que han fetarribar fins al tribunal europeu les denúncies per les

tortures que van patir el 1992. La sentència condemna l’Estatper no haver investigat les denúncies per tortura, però no elcondemna pels maltractaments que la Guàrdia Civil i laPolicia Nacional espanyola van inflingir aleshores als inde-pendentistes detinguts en el marc de l’anomenada OperacióGarzón, ja que els jutges consideren que després de 12 anysno hi ha prou proves per obrir una investigació.L’any 1992 el jutge de l’Audiència Nacional espanyola BaltasarGarzón va ordenar una ràtzia policial contra l’esquerra inde-pendentista catalana. Faltaven poques setmanes per la celebra-ció dels Jocs Olímpics a Barcelona i l’excusa de la seguretat vaportar trenta-vuit persones vinculades a l’esquerra indepen-dentista a tastar les clavegueres de l’Estat. El tracte que vanrebre va ser en forma de cops i tortures com la banyera (enfon-sar-te el cap reiteradament en un recipient ple d’aigua).

D’aleshores ençà desenes de persones dels Països Catalansd’organitzacions d’esquerres, independentistes i impulsoresde lluites populars han rebut un tracte similar en ser detin-gudes. El cas més recent passava pocs dies abans que es fespública la sentència del tribunal europeu: dos joves del’Hospitalet van ser detinguts el 4 de novembre acusats departicipar en l’atac a una comissaria del barri barceloní deSants; des de la presó on es troben actualment han denun-ciat que durant els interrogatoris van patir maltractamentsfísics i psíquics fins al punt que a un d’ells el van amenaçaramb una pistola.

Celebrem sentències com la d’Estrasburg que permeten mos-trar a la llum pública el rostre més salvatge i sinistre de l’Estatespanyol. Però cal anar més enllà. D’una banda, hauríemd’esperar que les autoritats catalanes demanessin una reober-tura de la investigació, ja que un dels seus deures és vetllar perla seguretat dels ciutadans i ciutadanes. I d’una altra banda,sentències com aquestes han de servir perquè uns partits quees diuen democràtics treballin per eradicar la tortura de totarreu, sobretot dels cossos policials que governen, i no per-metre els maltractaments que van patir en mans dels Mossosd’Esquadra l’immigrant de Roses o els joves de Torà.

editorial

Del 16 al 30 de novembre de2004Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

L’Estat espanyolculpable d’emparar

la torturaPaïsos Catalans / 2

Per l’eradicació de la tortura

Entrevista a Norma Falconi, membre de l'Assemblea Papers per a Tothom

E

Sumari: ······················

Més pressionspolítiques sobre launitat de la llenguaCada dia que passa són majors les pressionspolítiques sobre la llengua catalana. Pocsmesos despés que el ministre d'exteriorsMoratinos reobrís la polèmica sobre la unitatdel català, els esdeveniments s'han succeït demanera vertiginosa els darrers dies. El proble-ma s'ha suscitat quan el govern de Zapateroha volgut remetre a Brussel·les tots dos textsde la Constitució europea, malgrat que esti-guin escrits exactament igual, la qual cosa vamotivar l'amenaça d'ERC de deixar de donarsuport al PSOE a Madrid. Des de sectors culturals d'arreu del país s'hamanifestat el descontent per la manera comhan tractat aquest tema tant el govern del tri-partit com el de Madrid o València, ja que enopinió d'algunes d'aquestes entitats, l'obertu-ra de debats innecessaris i allunyats delsàmbits acadèmics afavoreix el secessionismelingüístic.

Mobilitzacions per a la llibertatde l'Eudald i l'Ermengol

Els carrers de Perpinyà van viure la cloenda del Correllengua

El Correllengua omple Perpinyà de senyeres

Mobilitzacionscontra la

precarietat a lasanita principatina

Economia / 5

Arafat, la branca iel fusell

Internacional / 6

El jutge manté la presó dels dos joves de l'Hospitalet basant-se només en lesdeclaracions extretes sota tortura per la Brigada d'Informació

Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.-

El Tribunal de Drets Humans (TDH)d'Estrasburg ha condemnat l'Estatespanyol per la no investigació de lestortures als detinguts de la ràtzia deljutge Garzón l'estiu de 1992. La sen-tència explicita que les autoritats judi-cials espanyoles van rebutjar repetida-ment les demandes per tal d'investigarles denúncies dels represaliats en l'ope-ració que es dugué a terme setmanesabans de la celebració dels JocsOlímpics de Barcelona. Tots els nivellsjudicials espanyols (Audiència deMadrid, Audiència Nacional i TribunalConstitucional) van desestimar duesvegades el cas i finalment fou el TDHqui admeté a tràmit la denúncia i, des-prés del judici del passat mes denovembre, ha acabat declarant culpa-ble l'Estat espanyol.Mitja victòria contra l'EstatLa sentència 538 del TDH, feta públi-ca el passat 2 de novembre, es potinterpretar com una gran victòria con-tra l'estratègia repressora de l'Estatespanyol malgrat que no se l'ha pogutcondemnar per les pròpies tortures jaque han passat més de dotze anys de lesdetencions. Els jutges argumenten que"les al·legacions dels demandants notenen el suport de prou proves" tot ivalorar la precisió dels informes presen-tats pels torturats. En canvi, el tribunalja no s'excusa en el dubte per tal decondemnar la manca d'investigació perpart de l'Estat, i és que es van limitar endemanar un sol informe als mateixosforenses que havien assistit els detin-guts i en cap cas -tal com van demanarrepetidament- es va prendre declaracióals policies que havien realitzat el seutrasllat.La sentència conclou que el fet que es"tallessin totes les possibilitats raona-bles per tal d'aclarir els fets" permetafirmar que indirectament es va violarl'article 3 de la Convenció Europea deDrets Humans que prohibeix la tortu-ra. Per tots aquests motius, el TDH ha

condemnat l'Estat espanyol a pagar elscostos del judici -que pugen fins a12.000 euros- així com a indemnitzaramb uns 8.000 euros a cada un delsquinze demandants. Per tant, l'anome-nada última medalla espanyola delsJocs de 1992, haurà costat a l'Estat 22milions de les antigues pessetes. La constatació de la torturaLa històrica resolució judicial constataque l'Estat empara la tortura. De fet,fins a dos-cents catalans i catalanes handenunciat des de 1977 haver rebut tor-tures segons l'organització antirepressi-va Alerta Solidària. D'aquestes, lamajoria no han estat ni tan sol investi-gades i, per tant, es pot entendre que elcas del 1992 no es pot aïllar d'unaestratègia política i judicial que preténacabar amb l'esquerra independentistai per extensió amb la dissidència políti-ca tant als Països Catalans com a laresta de l'Estat espanyol. El darrer casha estat el de la Laura Riera, que mal-grat que el propi metge forense vadetectar-li la presència de dos hemato-mes després de la seva detenció, ladenúncia ha estat desestimada -tal-ment com el cas del 1992- perl'Audiència de Madrid i el TribunalConstitucional.D'altra banda, Alerta Solidària valoramolt positivament que hagi estat unorganisme legitimat pel propi Estatespanyol qui hagi constatat la persis-tència de la tortura. De fet, recorda quealtres organismes com el Comitè per laPrevenció de la Tortura del Conselld'Europa, el Comitè Contra la Tortura

de les Nacions Unides, AmnistiaInternacional, Acció dels Cristians perl'Abolició de la Tortura, HumansRights Watch i el darrer informe delrelator especial per l'eradicació de latortura de les Nacions Unides ja hodenunciaven fermament. El fet quel'Estat hagi ignorat repetidament lesdenúncies internacionals rebudes i noha tingut en compte les recomana-cions, permet afirmar a l'organitzacióantirepressiva que "és evident l'actitudactiva de l'Estat en menystenir les quei-xes de les persones torturades, alhoraque de facto dóna impunitat i continuï-tat a aquesta pràctica".Al seu torn, l'advocat dels independen-tistes, el gironí Sebastià Salellas, afirma-va que es tractava "d'un gran toc d'a-tenció"; el portaveu dels demandants,Ramon Piqué, anava més enllà i afir-mava que confiava que “la sentènciasigui un punt d'inflexió i es destapin lesclavegueres de l'Estat”. Diverses enti-tats que donen suport als independen-tistes estan intentant forçar els partitsparlamentaris a presentar una mocióque introdueixi mesures que corregei-xin els abusos estructurals de la Lleiantiterrorista (LAT). De fet, aquestamodesta moció només pretén incloureen l'ordenament jurídic les recomana-cions de Theo van Boven, relator espe-cial de l'ONU, de gravar els interroga-toris i limitar l'aïllament dels detinguts.

El Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg condemna l'Estat per no investigar lestortures als detinguts de 1992

L'Estat espanyol culpableSolidaritat 1992 -2004El 1992 foren fins a trenta-vuit per-sones les detingudes per la ràtzia deGarzón. Aquestes militaven en orga-nitzacions com l'MDT, CatalunyaLliure, ERC, el PCC o el Comitè deSolidaritat amb els Patriotes Catalans(CSPC). La magnitud de l'operaciópolicial, les evidències que havienestat torturats, els registres a seuspolítiques i redaccions de mitjans decomunicació (sembla que les autori-tats polítiques autonòmiques vanaturar l'operació abans que es regis-trés la seu d'ERC i ÒmniumCultural) van aconseguir una reacciópopular molt important i -molt méstèbia- a nivell institucional. Es vanconvocar manifestacions, actespúblics de suport i concerts de soli-daritat amb els detinguts (a Gironahi assistiren fins a 15.000 persones).Malgrat les declaracions ben inten-cionades de polítics com Jordi Pujol,Pasqual Maragall i Joaquim Nadal, elcas va continuar endavant fins aljudici de 1995. El 1996 arribà l'in-dult, però els repressaliats van conti-nuar la lluita per a denunciar l'Estatper les tortures que reberen. RamonPiqué recorda que clarament no hihavia cap mena de voluntat políticad'aclarir els fets. La recompensa noarribà fins al 2003. Els dies previs iposteriors de la vista a diversos puntsdels Països Catalans es realitzarenactes de suport als demandants, s'or-ganitzaren autobusos fins aEstrasburg i es donà a conèixer uncas que estroncà en part la lluita del'esquerra independentista. Arran dela sentència, organitzacions políti-ques com el Moviment de Defensade la Terra (MDT) i Endavant, aixícom l'organització juvenil Maulets,s'han mostrat moderadament opti-mistes per la resolució del cas, peròtal com afirma el comunicat del'MDT: "Els agents torturadors sónnomés l'esglaó més baix d'unaestructura de dominació, per la qualcosa els esglaons més alts han de serl'objecte preferent de la nostradenúncia i crítica política".

l’apunt

Els independentistes detinguts el 1992 van valorar la sentència en roda de premsa

Del 16 al 30 de novembre de 2004 Països Catalans

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Ateneu X,Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, AssociacióCultural Mercat del Blat.Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat:El Racó, Roses de Llobregat. Casal el Racó, Papereria Elena, PapereriaStel Baix Maestrat:Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna,CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya,Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentistade Sants,-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves deProsperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp deMorvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívicde Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, AteneuCultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal IndependentistaEl Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló.Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola.Plana Alta:Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català,CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roigde Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell deJoventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu deCaldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB)/ Associació Cultural la Fornal (St.Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés), Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès)/ Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés)/ Ateneu independentista i Popularde la Vila de Gràcia la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1r. Reus) /Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Popular LaTraca ( C. Travessia, 15 Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx)/ CEPC-UPF (Edifici JaumeI, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica) / CEPC-Universitat de València(Baró St. Petrillo, 9)/ L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / La Falcata (Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València)/ Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ Taberna l’Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

Locals on trobar L’ACCENT

Cronologia delcas- 29 de juny de 1992: primeresdetencions a Vic, Olot i Manresa.- 1 de juliol de 1992: novesdetencions i escorcoll de la seucentral de l'MDT.- 6 de juliol de 1992: una desenade noves detencions i escorcoll ala redacció d'El Temps.- 9 de desembre de 1992: darre-res detencions del cas.- 1992 - 1993: denúncies parti-culars a través d'advocats; algunsja ho havien fet directament aljutge Baltasar Garzón.- 1993: el jutjat 22 de Madridarxiva totes les demandes.- 1993: elaboració d'un dossierdel cas presentat a AmnistiaInternacional, ACAT i altresorganismes internacionals.L'informe també és presentat ales autoritats autonòmiques iestatals (Jordi Pujol, Joan Rigol iMª Teresa de la Vega, entre d'al-tres).- 1994-1995: el TribunalConstitucional avala la tesi deljutjat ordinari i rebutja els recur-sos d'empara dels demandants.- 1995: macrojudici contra 25dels 35 detinguts el 1992.- 1995-1996: Dues demandesparticulars i una de col·lectivaarriben fins al TDH. Són desesti-mades per raons de forma.- 8 de març de 1996: indultcol·lectiu als condemnats al judi-ci del 1995.- 1997: es torna a iniciar -ara anivell col·lectiu- el procés judicialen els tres nivells judicials espa-nyols. Les demandes són sistemà-ticament arxivades.- 2002: el TDH investiga el cas idemana informació de les deten-cions a l'Estat espanyol.- Març de 2003: la demandacol·lectiva és admesa a tràmit alTDH.- 18 de novembre de 2003:l'Estat espanyol al banc dels acu-sats al TDH d'Estrasburg.- 17 de novembre de 2003: elTDH desestima les al·legacionsde l'Estat i decideix investigar afons la demanda per tortures.- 2 de novembre de 2004: sen-tència que declara culpable l'Estatespanyol i l'obliga a pagar132.000 euros.

Cronologia elaborada a partir deldossier Les tortures del 1992, ajudici (disponible a l'arxiu antire-pressiu de la web d'AlertaSolidària), l'informe BarcelonaOlímpica: tortura 1992 (disponi-ble a la web personal del professorde la UAB i detingut el 1992,Ramon Piqué) i l'hemeroteca deldiari El Punt.

Per a més informació www.alertasolidaria.org

Aurora Mora, València.-

El passat 18 d'octubre va ser remès alSenat espanyol el Projecte de Llei621/000001 orgànica (LO) de mesu-res de protecció integral contra la vio-lència de gènere aprovat al Congrésdels Diputats. Aquest Projecte de Llei, que ja va serpresentat pel PSOE l'any 2001 irebutjat, a causa de la majoria absolu-ta del Partit Popular en aquellmoment, va ser una de les primeresmesures anunciades per l'executiu deRodríguez Zapatero. La redacció d'aquesta Llei ha estatacompanyada d'una forta polèmica:tertulians i opinadors habituals enperiòdics que no es resignen a imagi-nar-se el terreny de les relacions afecti-ves com el lloc d'inseguretat o perple-xitat que està resultant ser i de la qualcosa culpen a les "desatinades femi-nistes” bisbes intentant desesperada-ment (re)imposar un sistema de rela-cions personals i familiars basades enpressuposts jeràrquics, condemnantles dones a una condició "biològica"inferior. Per la seva banda el ConsellGeneral del Poder Judicial ha emès uninforme contrari a la Llei, perquè laconsidera discriminació positiva imanifesta que amb la igualtat davantla llei n’hi ha prou deu per a equilibrarla desigualtat de l'entramat social -tot ique s'ha d'apuntar que hi ha hagutdos vots dissidents dels magistratsmenys conservadors-; polítics, i fins itot la Reial Acadèmia de la LlenguaEspanyola han opinat sobre la qüestió. Independentment d'allò encertat oequivocat de la Llei, sembla ser quequalsevol mesura que vulga incidir enla dominació sobre les dones a la socie-tat, provoca airades reaccions i resis-tències, impedint un debat efectiusobre la violència de gènere. La Llei presenta algunes novetats inte-ressants a nivell processal, com la crea-ció de jutjats i d'una Fiscalia específi-ca, que permetran una major rapidesaen les resolucions judicials. Tanmateix,val a dir que allò realment importantés la presa de mesures cautelars, ja sigaa un jutjat específic o a und'Instrucció.Les amenaces són delicteA nivell penal, sens dubte, trobem laproposta més polèmica: considerarcom a delicte l'amenaça o la coacciólleu. Si bé la major part de conductesconcretes de violència contra les donesfa necessària la intervenció del DretPenal, s'ha d'apuntar una certa pre-venció vers la magnificació de la viapenal com a mecanisme vàlid i eficaçper a "solucionar" la violència. Convéalertar contra la dinàmica de l'enduri-ment de les penes, que és una de lasdemandes socials que els poderspúblics estan més disposats a satisfer,ja que això tranquil·litza la societat.Mena Álvarez qualifica aquest tipus de

preceptes com a normes ad exhiben-dum, que tan sols arriben a l'objectiude dissuasió per a les eventuals vícti-mes i no per als autors. Es tracta detransmetre l'aparença d'efectivitat iprotecció social davant l'exigència del'interès socialitzat de les víctimes i elseu entorn,però... quan unallei penal ha dis-suadit ningú dedelinquir? A nivell social,s'ha de fer refe-rència al "dretse c o n ò m i c s "(Capítol IV del Títol II): les ajudessocials que es contemplen són sismesos de subsidi amb un pagamentúnic de 2.070 euros o fins 18 mesosamb un pagament únic de 6.210euros per a les dones que tinguen fillesi fills, sempre que complisquen elssegüents requisits: que siguen majorsde 55 anys i que les seues rendessiguen inferiors al 75% del salarimínim interprofessional. Alguns diranque les dones, com tots els ciutadans,tenen accés a altres recursos de protec-ció social, però existeix un "xicotet"problema, i és que les prestacions de laseguretat social exigeixen cotitzacionsprèvies... La violència de gènere com a "pro-blema social"Deslligant les poques novetats intro-duïdes a l'Ordenament Jurídic, cal dirque les solucions aportades per la Llei

no modifiquen sinó que tendeixen aunificar les accions legals que ja havienentrat anteriorment en vigor, l'exem-ple més clar en aquest sentit és l'apar-tat dedicat a les mesures de protecció ales víctimes (Capítol IV del Títol V):ordre d'allunyament, suspensió de les

comunicacions,eixida del domi-cili, suspensió dela pàtria potes-tat...I si açò és així,per què araaquesta Llei?Doncs perquè és

el resultat que, en aquests dies, la vio-lència contra les dones ha aconseguitper fi la categoria de "problema social"tal com afirmen Bosch i Ferrer,Osborne i Bernárdez (2001). La vio-lència s'ha convertit, juntament ambel terrorisme, en un dels significantsmés poderosos en l'esfera pública ambuna profusió de campanyes, notícies...i per suposat, amb la redacció de la LOque tenim sobre la taula. El preàmbul de la LO comença dient:"La violència de gènere no és un pro-blema que afecte l'àmbit privat, alcontrari, es manifesta com el símbolmés brutal de la desigualtat existent ala nostra societat. Es tracta d'una vio-lència que es dirigeix sobre les donespel fet mateix de ser-ho (...).L'organització de Nacions Unides (...)defineix [la violència contra les dones]àmpliament com una manifestació de

les relacions de poder històricamentdesiguals entre dones i homes. Existeixja una definició tècnica del síndromede la dona maltractada que consisteixen "les agressions patides per la donacom a conseqüència dels condicio-nants socioculturals que actuen sobreel gènere masculí i femení, situant-laen una posició de subordinació a l'ho-me". Com podem veure, el preàmbulté la intenció d'explicar per què s'hatitulat la Llei sota la rúbrica "contra laviolència de gènere", donant una defi-nició àmplia d'aquesta. Tanmateix,l'alterna constantment amb els mal-tractaments, focalitzant la violència degènere cap a la violència física i psíqui-ca únicament, que per cert, és a la queva dedicada la resta de la llei, ja que lesmesures a adoptar pels poders públicsvan destinades exclusivament a ajudari reinsertar la dona maltractada; tot ique a la mateixa Declaració de lesNacions Unides sobre l'eliminació dela violència contra la dona de 1992, lacategoria d'actes de violència inclou: laviolència física, sexual i psicològicaque es produeix a la família i el seuentorn, la violència relacionada ambl'explotació, l'assetjament i la intimi-dació sexuals en el treball, en institu-cions educatives i en altres llocs, latracta de dones, la prostitució forçadai la violència perpetrada o tolerada pelsEstats.

La Llei s’aprova per unanimitat, malgrat el dictament del Consell General delPoder Judicial

S'aprova la Llei integralcontra la violència de gènere

“Airades reaccions delssectors més reaccionarisimpedeixen el debatreal sobre les causes dela violència de gènere ”

Del 16 al 30 de novembre de 2004Països Catalans

L’esquerra independentista denuncia la violència de gènere a causa del patriarcat

Trets fonamentalsde la violència degènereTot i que amb freqüència s'apunta ladiversitat i magnitud del fenomen dela violència, la focalització d'aquestaté quatre trets fonamentals segonsMarugán i Vega: en primer lloc elsorgiment de la categoria de "donamaltractada" com un subjecte o, mésaviat, objecte d'anàlisi que estranyatamb respecte a la resta de les dones esdefineix, per damunt de tot, en laseua relació amb les agències del'Estat, és a dir, en la seua condiciód'assistida; en segon lloc la progressi-va operació de reducció del campvisual de la violència, que passa deviolència a maltractament domèstic,de maltractament domèstic a mal-tractament físic i d'aquest a mort;així com la simplificació de la lluitacontra la violència a un únicmoment: el de la denúncia, de lestrajectòries de les dones maltractadesa un procés lineal i dels actors poten-cials en aquest procés a l'exclusivaintervenció de les institucions vis avis la víctima, i finalment, el desen-foc en major o menor grau del marcde relacions de poder en el que s'ubi-ca aquesta classe de violència. Enaquest sentit, hauria de destacar-sel'èmfasi que des dels mitjans decomunicació s'està prestant a la donamaltractada a imatge condensada demanera exemplar en la figura de lesassassinades o mortes, com preferei-xen dir els mitjans. Les assassinadescompleixen una funció icònica, con-densant i simplificant els processosde violència en un únic moment: elde la mort o, més bé, el de la recrea-ció mediàtica de la mateixa.Visibilitzar la violència únicament encossos plens de cardenals i ferides iconsiderar els agressors com a ener-gúmens aïllats que han de rebre elrebuig social necessari per cometreun acte típic i antijurídic en lesionarun bé jurídic protegit com és la inte-gritat o la vida de les persones, signi-fica ocultar la magnitud real de laviolència i consentir-la. Acabar ambla violència de gènere no vol dirnomés deixar de pegar a les dones,sinó que aquestes deixen de ser sub-jectes d'explotació pels homes a totsels nivells. En aquest cas, elparal·lelisme amb la qüestió racial alsEUA és clar: decretant l'abolició del'esclavisme i de la segregació oficial-ment no s'aconsegueix la igualtatperquè la societat nord-americanaestà assentada sobre pilars racistes id'hegemonia blanca. Si aquestes reformes suposen certamillora en les condicions que patei-xen les dones que dia a dia són col-pejades i moren a mans dels seusamos, no ens podem oposar; peròhem de mantenir una mentalitat crí-tica, entenent que açò no és suficienti sabent que la solució radica enqüestionar-se i subvertir la desigual-tat del sistema patriarcal, fortamentcohesionat a l'Estat i al capital en laperpetuació de les jerarquies de gène-re a la família, al sistema productiu ials àmbits públics.

l’apunt

Redacció, Barcelona.-

El passat 2 de novembre els presos polí-tics catalans, Zigor Larredonda i LauraRiera, ambdós de Terrassa, varen serabsolts de l'acusació de coautoria enl'acció de l'organització armada bascaETA que causà la mort a un regidor delPP de Viladecavalls. En un principi, elfiscal va demanar una pena de 30 anysde presó però després d'escoltar lesdeclaracions dels pèrits de la GuàrdiaCivil i dels militants d'ETA, LierniArmendaritz i Fernando García Jodrà,va rebaixar la demanda a 19 anys.Finalment, l'Audiència Nacional haemès sentència absolutòria pels encau-sats catalans, per considerar que no vanparticipar en l'acció concreta contra elregidor del partit conservador.Per al col·lectiu de suport a les presespolítiques, Rescat, aquest era un judicide caràcter polític que pretenia donarun càstig exemplar tant a en Zigor i laLaura com a totes les persones que desdels Països Catalans es solidaritzen ambla lluita del poble basc.

Els terrasencs , però ja van ser condem-nats cada un a 9 anys de presó a l'ante-rior judici on se'ls va acusar de"col·laboració amb banda armada", enel cas de la Laura Riera, i de "pertinen-ça", per en Zigor Larredonda. La sen-tència condemnatòria de la jove terras-senca encara està en espera del recurs al

Tribunal Suprem.Per altra banda, el col·lectiu de suportals presos polítics catalans ha informatdel trasllat de Juanra Rodríguez des deSoto del Real a la presó de Valladolid il'aïllament d'en Zigor Larredonda aValdemoro. En Juanra Rodríguez, veí de Barcelona,

té una condemna de cinc anys de presóper "col·laboració amb banda armada"de la qual ha complert més de dosanys, i segons les fonts antirepressivesha estat traslladat a Valladolid per haverdeixat la condició de pres preventiu.Les mateixes fonts han denunciat lapolítica de dispersió dels presos polí-tics, que obligarà als seus familiars iamics a recórrer milers de quilòmetrescada setmana per veure'l en bisos ilocutoris. Per la seva banda, en Zigor Larredondava ser classificat el passat 10 de novem-bre en règim d'aïllament per negar-se acompartir cel·la, al·legant el seu dret ala estar sol a l'habitacle, tal com reco-neix la legislació penitenciària espanyo-la. El veí de Terrassa restarà per untemps indeterminat 23 hores sol a unacel·la de càstig i només podrà sortir alpati una hora al dia, sense poder veurecap altre pres.En el comunicat, Rescat ha denunciat"la continuïtat de les pallisses, aïlla-ment i dispersió" a les presons espan-yoles amb el nou govern de Zapatero, iha denunciat que "ara, la políticarepressiva es porta a terme amb els votsprogressistes i catalanistes d'ERC i el tri-partit"

Aure Silvestre, València.-

El passat octubre, integrants dediferents plataformes de defensadel territori de tot el País Valenciài especialment de les comarquescentrals valencianes, es manifesta-ren a la població d'Ondara perprotestar contra les agressionsambientals i els abusos urbanísticsauspiciats per la política territorialdel Partit Popular. A la manifesta-ció van participar més de tres milpersones, algunes vingudes depoblacions com Sanet, elCampello, Pego, Dénia, Benissa oCarcaixent; i que va ser convocadaper la plataforma Salvem Segaria,comptà amb una notable presèn-cia de les organitzacions Maulets,Endavant i la Coordinadora deJoves Marina Lliure.Aquesta marxa va ser la culmina-

ció d'un seguit de mobilitzacionsco-marcals i generades com a con-seqüència de les intencions delconsistori d'Ondara, d'urbanitzarmés de 2.000 habitatges als parat-ges de Segaria i Vinyols. Es dónala circumstància que aqueststerrenys actualment estan catalo-gats com de protecció arqueològi-ca i, malgrat que el procedimentadministratiu emprat per aquestAjuntament de la Marina -contro-lat pel Partit Popular- suposaria laseva automàtica resalificació. Desde la plataforma Salvem Segaria,es diu que un projecte urbanitza-dor d'aquesta magnitud preveu elconsum de més de 4.500 metrescúbics d'aigua al dia, a l'inclourela instal·lació d'un camp de golf,precisament a una de les zones delpaís amb majors problemes d'a-bastiment. Una altra de les conse-

qüències apuntades seria la des-aparició de la granja-escolaBaladre, un important centre edu-catiu comarcal, amb vora vintanys d'història; i pel qual passencada any més de tres mil escolars.La protesta des-envolupada aOndara, ha coin-cidit amb unesp o l è m i q u e sdeclaracions rea-litzades pel con-seller de territoride la GeneralitatValenciana. Rafel Blasco va mani-festar les intencions del seu governde preparar una proposició de lleiper promocionar la substitució delconreu de tarongers per camps degolf. Amb aquesta modificaciólegal, el Partit Popular pretén

aconseguir l'equiparació del recper a aquestes instal·lacions ambla d'ús agrícola. El conseller vajustificar aquesta proposició dellei perquè en les seues pròpiesparaules va nformar que "potesdevenir un complement extraor-dinari per dimensionar el sectorserveis que és el principal estan-dard del producte interior brutvalencià".Les declaracions de Blasco vansuscitar la resposta immediata delsprincipals sindicats agraris valen-cians, com la Unió de Llauradors i

R a m a d e r s ,que ja haapuntat qued'aquesta ma-nera es de-mostra l'uti-lització dema-gògica i inte-ressada que el

Partit Popular va fer dels agricul-tors per demanar el Pla HidrològicNacional; i que una vegada aquestha estat retirat pel nou governestatal, ha hagut de cercar mesureslegals alternatives per potenciarun model econòmic especulatiu ino sostenible.

Del 16 al 30 de novembre de 2004 Països Catalans

Tornen aparalitzar lesobres del vialCabanes-Marinad'OrDes del passat dijous 5 de novembre,les obres del vial Cabanes-Marinad'Or tornen a estar paralitzades. Elmotiu va ser l'entrada i actuació dediferents màquines excavadores aalgunes de les zones protegides i queno estan contemplades a l'actual pro-jecte de construcció d'aquesta carre-tera que connectarà el futur aeroportde Castelló amb el megacomplexturístic de Marina d'Or. Així, d'a-questa manera, tornen les mobilitza-cions populars a l'entorn d'aquestparatge natural després de mesos decalma. A hores d'ara, es mantenentorns de vigilància i s'hi han previstdiferents activitats tant a peu de lesobres com assemblees informatives ala ciutat de Castelló.

Neix CatalanSolidarityA principis d'estiu va aparèixer aAnglaterra un col·lectiu de suport alsi a les preses polítiques catalanes. Elcol·lectiu es dedica a informar de laseua situacions actual a les diferentspresons de l`Estat espanyol i delsdiferents judicis que afecten els pre-sos. A través de la seua pàgina web(www.catalansolidarity.org) tambévol donar a conèixer l'opressió quepateixen els Països Catalans.

Repressió policiala Berga i ManresaCinc-centes persones es van manifes-tar l'11 de novembre a Manresa(Bages) en contra de la visita delsprínceps espanyols. Durant la pro-testa, convocada per l'AJM, la CUP,la Fadulla i Maulets, els Mossosd'Esquadra van realitzar càrreguespuntuals per evitar que els manifes-tants poguessin acostar-se a l'hereude la família Borbó. D'altra banda, aBerga el mateix cos policial va realit-zar una autèntica "cacera de bruixes"durant unes cinc hores pels carrers dela capital del Berguedà intimidant icarregant contra el jovent compro-mès. Posteriorment, es va justificarl'operació com a batuda antidrogamalgrat no tenir cap mena de resul-tat en aquest sentit. En canvi, es vadetenir un jove acusat de delicte con-tra l'autoritat.

Ondara es manifesta contraels abusos urbanístics

L'Audiència Nacional espanyola ha absolt els terrasencs d'un delictede coauturia en l'acció contra el regidor de Partit Popular

Laura i Zigor absolts del'acció de Viladecavalls

Rescat ha tornat a denunciar la política penitenciària del govern de Zapatero

3.000 persones en contra de la depradació urbanística a la Marina

“La marxa va ser laculminació d’un seguitde mobilitzacions encontra de la políticaurbanística d’Ondara”

Per a més informació

www.rescat.org

Àlex Tisminetzky, Barcelona.-

El personal no fix de l'InstitutCatalà de la Salut (ICS) està immersen una nova onada de protestes imobilitzacions. El col·lectiu, formatper 12.000 treballadors precaris dels33.000 que conformen la plantillade la sanitat de la comunitat autòno-ma catalana, es troba davant un nouprocés de "regularització" i el con-flicte s'ha estès per hospitals i ambu-latoris. En les darreres setmanes, elscentres sanitaris de Bellvitge, la Valld'Hebron, Josep Trueta de Girona,Can Ruti i molts dels CAP de l'àreametropolitana de Barcelona han vistaparèixer pancartes i mobilitzacionsdins d’un ambient de creixent con-flictivitat.Aquest nou procés de regularitzacióobrirà un sistema de concurs d’opo-sició que afectarà el personal sanitarii no sanitari (celadors, auxiliars oadministratius). Les centrals sindi-cals han denunciat que el tripartitno obrirà prou oposicions com peracabar amb la taxa del 33% de tem-porals que va deixar l'antic governconvergent, però sobretot el debats'ha obert sobre si el personal no fixtindrà dret a continuar a les sevesplaces. Les primeres actuacions errà-tiques i privatitzadores de l'adminis-tració de Maragall, però han posat

en peu de guerra els treballadors dela sanitat.Antecedents d'un conflicte anun-ciat Les polítiques privatitzadoresdel govern de CiU els anys 90 vanconsolidar una bossa de treballadorsno fixes dins l'administració sanità-ria autonòmica. Les dràstiques reta-llades de despesa pública, els con-tractes temporals i la manca de con-vocatòries d'oposicions van compor-tar que en pocs anys un de cada trestreballadors de l'ICS estigués sub-

contractat o amb contracte temporal(en molts dels casos de dies o setma-nes), no gaudint d'un plaça fixa.Aquesta bossa de precaris ràpida-ment va prendre consciència, i amitjans dels 90 ja va protagonitzarfortes lluites, aconseguint que laMesa Sectorial de la Sanitat garantísuna mínima estabilitat als no fixesmitjançant la plaça "d'estatutari". Amés, l'ICS es va comprometre a rea-litzar oposicions anuals per ferdecréixer la precarietat, però el

govern de Pujol un cop més no vacomplir el que havia promès.Alhora, el procés d'organització iconscienciació del personal conti-nuava creixent, cristal·litzant el 2001en la constitució de la Comissió dePersonal no Fix de l'ICS, una plata-forma assembleària que està portantendavant les actuals mobilitzacions.L'augment de la conflictivitat labo-ral a la sanitat ha coincidit, a més,amb un procés encara obert de pri-vatitzacions, i l'externalització de

serveis; fins i tot, s'ha intensificatamb el nou govern tripartit. La reivindicació del personal no fixLa plataforma de precaris es va crearamb un objectiu principal, aconse-guir acabar amb els contractes tem-porals amb una convocatòriaextraordinària de mèrits per què latotalitat de treballadors temporalsactuals de l'ICS poguessin accedir auna plaça fixa, només amb la valora-ció del temps en plantilla i els estu-dis requerits. La Comissió argumen-tava que, amb una "regularització"ordinària amb oposicions per prova,milers de treballadors que portendècades a la sanitat poden ser aco-miadats; alhora, han criticat dura-ment el govern tripartit per les insu-ficients places obertes a concurs, quemantindran importants bosses deprecarietat als hospitals i ambulato-ris principatins. L'antiga Conselleria de Sanitat no vatenir en compte les reivindicacionsdels no fixes, i amb el suport deCCOO, UGT i altres sindicats sec-torials van pactar unes oposicionsper concurs d'uns milers de placesde personal sanitari i no sanitari quees van portar a terme el passat 14 denovembre a Barcelona, ja que lanova administració tripartita, la con-sellera Marina Geli ha mantingut lesconvocatòries i l'enfrontament ambels precaris del sector.Els treballadors no fixes surten alcarrerContra aquest seguit de mesures, laComissió va convocar de novembrede 2002 a març de 2003 una assem-blea permanent al vestíbul del'Hospital de la Vall d'Hebron(Barcelonès), que va coincidir ambmanifestacions i protestes arreu laxarxa sanitària principatina, i la pre-sentació de 33.000 signatures perexigir una convocatòria d'oposicionsper mèrits per a tots els precaris.Com a resultat de les mobilitzacions,PSC, ERC i IC-EuiA (llavors a l'o-posició) es van posicionar pública-ment per l'abolició de les bosses deprecarietat i el manteniment del per-sonal no fix de l'ICS. En arribar al govern, però el tripartitva oblidar les seves promeses i lesmobilitzacions no s'han fet esperar.Les primeres convocatòries i mani-festacions (veure L’Accent nº45) esvan donar a l'octubre, però el puntàlgid va arribar el 9 de desembre,amb una vaga de sis hores a tots elscentres sanitaris, amb un seguimentmassiu entre els no fixes i unanodrida manifestació pel centre deBarcelona.

Del 16 al 30 de novembre de 2004Economia

Treballadors precaris de l’ICS es manifesten pel centre de Barcelona

La precarietat gangrena lasanitat principatinaEl personal no fix augmenta les protestes contra la temporalitat i elsacomiadaments mentre el tripartit manté importants bosses de precarietat

Per a més informació

www.nofijosics.com

Encara que la crítica a les bosses deprecarietat i temporalitat és unmínim comú dins el sindicalismealternatiu català, les solucionsregularitzadores a aquesta situaciódels treballadors interins i precarisobre un debat acalorat. En el campde la sanitat principatina ha obertuna polèmica que encara no estàresolta i que confronta a la pràcti-ca les diferents centrals sindicals.El sindicat CGT considera, com laComissió dels no Fixes de l'ICS,

que els treballadors subcontractatsdurant anys han de tenir accés pre-ferent a la plaça que finalment esposi a concurs. Denuncien que l'o-posició per concurs comportarial'acomiadament de persones ambdècades a la plantilla, que conei-xen les característiques de la feina,que es generaria una situació d'in-ferioritat dels precaris per nopoder preparar-se les proves men-tre estan treballant i un deteriora-ment general del servei. La

CATAC-IAC, en canvi, argumentaque les places públiques han de serassignades per concurs imparcialcom qualsevol altre funcionari del'administració pública, i no pelsmèrits acumulats durant l'etapa desubcontractat o temporal, on elscontrols de contractació són moltmés flexibles.La polèmica està servida; mentres-tant, però, els treballadors no fixescontinuen amb les seves demandesi mobilitzacions.

Oposicions per mèrits o per concurs?

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:Adreça:Codi postal: Població: Telèfon: E-mailTipus de subscripció: *ordinàries: trimestral (9 euros) semestral (18 euros) anual (36 euros)

*solidàries: aportacions superiors a les ordinàriesDomicialiació bancàriaNom del titular: Població:Entitat Oficina Control Número de compte

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en con-cepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra.46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32. Accent@correucatala.com

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

Del 16 al 30 de novembre de 2004 Internacional

Sonia Jiménez, València.-

El Ramadà del 2004 no serà fàcil-ment oblidat per l'imaginaricol·lectiu dels palestins i palesti-nes. I és que la mort d'Arafat hacoincidit, paradoxalment, amb dosfites inevitablement unides a lahistòria de la seua resistència. Peruna banda, la reelecció de GeorgeW. Bush com a inquilí de la CasaBlanca. Aquell qui ha encarnat elmés subtil recolzament a la políti-ca israeliana d'extermini del poblepalestí ha estat recentment el pre-sident més votat de la història delsEstats Units. Però la primera set-mana de novembre se celebra, amés, l'aniversari de l'assassinatd'Itzhak Rabin, aquell amb qui elrais signà el reconeixement de l'es-tat d'Israel a canvi del que en larealitat només ha suposat una certaautonomia.La desaparició de Iasser Arafat delpanorama polític palestí ha suposattambé la fi d'un lideratge únic.Juntament amb ell se soterra la ges-tió unificada de l'AutoritatNacional, l'Organització per a

l'Alliberament de Palestina i elmoviment Al-Fatah. Els nomsd'Ahmed Qurei, Abu Ala, Mah-moud Abbas i Abu Mazen sonendes de fa dies com a possibles suc-cessors. Qurei, actual primer minis-tre, es va reunir el passat dissabte 6de novembre a Gaza amb una dele-gació de representants de tretze delsmés rellevants moviments palestins,entre ells Hamas, la Jihad Islàmica iel Front Popular per l'Alliberamentde Palestina. Amb la certesa de laimminent desaparició d'Arafat, elsdiferents grups militants, que hanrepresentat l'oposició al seu govern,han demanat formar part de l'es-tructura del lideratge nacional que

controle la situació fins que arribenles eleccions. Segons la constituciópalestina ha d'obrir un termini de60 dies per a preparar els comicispresidencials. Però la realitat de l'o-cupació israeliana provoca moltesalteracions quotidianes. El passatsetembre, abans que el deterioratestat de salut d'Arafat fóra notícia,l'Autoritat Nacional Palestina haviacomençat a realitzar els censos depoblació per a la convocatòria d'e-leccions municipals, parlamentà-ries i presidencials, previstes per ala primavera de 2005. Tanmateix,Israel, a banda de provocar unamancança de llibertat de movi-ment real als territoris ocupatsamb els diferents setges i incur-sions, ha clausurat un nombreindefinit d'oficines del cens. Amburnes o sense elles, el poble palestíes pronunciarà sobre si mateix,igual com porta fent-ho des de faseixanta anys.

Juanjo Garcia, València.-

El soterrament provisional aRamallah del President del'Autoritat Nacional Palestina el pas-sat 12 de novembre certificava eltraspàs d'una de les últimes iconesdel segle XX. Igualment, suposà l'es-capçament de l'ANP i el primer pascap a la seua recomposició col·legia-da. El trencament del monopoli delideratge de les últimes quatre dèca-des deixa obert un escenari d'incer-teses i interrogants de dimensionsdesconegudes. Fins ahir mateix,Arafat ha estat l'encarnació de laresistència popular palestina, de llurlluita per la independència, pinzella-da, segons el fòrum, amb pigmentssocialistes més o menys accentuats.

L'estranya unanimitat que provoca-va des del reformisme a l'esquerraoccidental coincidia amb la fortunadels seus viratges estratègics en polí-tica internacional i amb l'aprofita-ment del corrent de simpatia ambl'Intifada, que ell sabé personificarcom ningú. Però també amb l'evoca-ció del socialisme àrab, laic i demo-cràtic front a l'ascens de l'islamismea partir dels anys noranta. En el jocdicotòmic de l'opinió pública occi-dental, Arafat seria l'àrab modern encontraposició al xeic Ahmad Iasim,assassinat per Israel el març d'en-guany, en la mateixa mesura que ho

era Sadam Hussein front aKhomeini. En les coordenades àrabsactuals és completament el contrari.La seua biografia política recull totsels fracassos que han conduït el mónàrab a l'atzucat actual. Des de la des-feta del panarabisme com a ideamotriu de la política àrab, sense queaixò signifique la pèrdua d'aquestd'un atractiu mobilitzador impor-tant, a la fallida econòmica delsestats àrabs, ja sia en la seua versió

monàrquica-conservadora, com enel cas de Marroc o Jordània, ja sia enla seua versió militar-nacionalista,nasserista o baazista. Tot plegat haconduït al fracàs de la construcciód'unes bases estatals, en aquest casper òbvies implicacions militars peròque es poden resseguir en la incapa-citat de generar bases de modernit-zació sociopolítica. La perdurabilitatd'Arafat mateix i del seu cercle d' in-tocables dins de l'ANP demostren la

manca de dinamització social, comen la Síria que substitueix Hafed Al-Assad per Bashar Al-Assad.Dinamització que ha quedat enmans de l'islamisme a partir de l'ela-boració d'un discurs que vindicavales arrels islàmiques front a Occidenti que permetia l'ascens en les estruc-tures partidàries que no estavencopades ni soscavades per predica-ments pragmàtics quan no decidida-ment derrotistes.

En eixa confusió d'interessos políticsi organitzatius, Arafat ha simbolitzatla brúixola que indicava el nord en laconsecució dels projectes palestinsperò també ha estat, massa vegades,el penell que indicava per quin cos-tat li bufava l'aire a l'Organitzaciód’Alliberament de Palestina (OAP).Així, s’entén l’apropament a l’Iranrevolucionari per acte seguit llançar-se a mans de Mubarak o Gadaffi,tres enemics irreconciliables. O l'a-braçada de causes com la delMoviment Peronista PopularMontoneros per raons netamentconjunturals.En definitva, amb ell mor un granestadista, un gran lluitador peròtambé un gran propagandista i unexcel·lent prestidigitador.El novembre de 1974, en la seuaprimera intervenció davant el ple del'Assemblea de les Nacions Unides,

Arafat proclamà: "Vinc amb el fuselldel combatent de la llibertat en unamà i la branca d'olivera en l'altra.No deixeu que la branca d'oliveracaiga de la meua mà. Repetisc, nodeixeu que la branca caiga de lameua mà". Fa una setmana, branca ifusell caigueren a terra. No faltaran aPalestina polítics oportunistes querecullen la primera, ni braços sacrifi-cats que empunyen el segon. Estàper descobrir la figura que concilieambdues mans.

Arafat; la brancai el fusell

El futur és del poble palestí

“Arafat ha estatl’encarnació de laresistència popularpalestina” “Ell ha simbolitzat la

brúixola que indicava elnord en la consecuciódels projectes palestins”

Arafat amb Clinton i Rabin

El poble palestí prendrà el relleu de la lluita

Rauhi Fatuh serà el president provisional de l'ANP fins a les properes eleccions

Joan Sebastià Colomer i Tejada

En el tretzè aniversari de la mort deMontserrat Roig us proposem lalectura d'Els catalans als camps nazis,el seu assaig més popular i un cant ala resistència organitzada com aúnica forma de defensar la pròpiadignitat. La darrera edició en catalàd'Els catalans als camps nazis va apa-rèixer l'any passat i per tant encarael podeu trobar a les llibreries. El lli-bre, però, fou publicat per primercop l'any 1977, en un moment quefeia més falta que mai recuperar unamemòria històrica mínimamentverosímil. Era també el moment enque calia debatre fins a quin puntl'Estat espanyol, hereu directe del'Alzamiento Nacional, havia decompensar les víctimes del feixisme,és a dir, les seves pròpies víctimes.Era important tenir una visió rigu-rosa sobre els fets que van envoltarla deportació de milers de catalansals camps de Mauthausen (5.000republicans de l'Estat espanyol hivan arribar entre 1940 i 1941),Ravensbrück, Dachau, etc. iMontserrat Roig va reeixir plante-jant el seu assaig com un documen-tal on les veus autoritzades són bàsi-cament les dels deportats. Personesmajoritàriament polititzades, mili-tants en molts casos de les organit-zacions revolucionàries i/o republi-canes, excombatents de la GuerraCivil, però també en molts casos, de

la resistència francesa, que van sercapaces de mantenir la pròpia digni-tat enmig de la barbàrie més fosca.Algunes fonts provenen directamentde les entrevistes que l'autora va rea-litzar als ex-deportats, però d'altresprovenen de testimonis ja publicats.El quadre que ens pinta la Roig,però, va més enllà del costumismemés o menys (que, d'altra banda, ésmolt detallat) i utilitza l'excurs refle-xiu per a mostrar la col·laboraciódecisiva (posada en dubte per alguns

dels grans industrials alemanys enl'ascens de l'NSDAP, l'expropiaciódels comerços dels jueus i l'explota-ció salvatge de mà d'obra gratuïta imal alimentada als camps de con-centració. Amb noms i cognoms:Flick (que va finançar directamentels SS i els SA), Thyssen, Siemens,Dresdner Bank, etc. No feia encarasis anys que la guerra havia acabat,que ja els americans i els alemanyscol·laboraven per a desplegar laindústria de gasos químics amb finsbèl·lics. Nuremberg no havia aturatel crim Els catalans als camps nazisva molt més enllà de la sensibilitza-ció contra la violència i el feixisme.Ens mostra com els deportats acon-segueixen convertir la seva estada alcamp com un capítol més de la sevalluita antifeixista. Militants delPSUC, el POUM, la CNT, Estat

Català i ERC van reorginatzar-se enels camps per a plantar cara a la vio-lència desfermada i arbitrària delsSS i d'alguns presos (generalmentcomuns, però també a voltes, polí-tics) que aconseguien superar l'hor-ror de la fam, el fred, el treball exte-nuant i les pallisses mitjançant latraïdoria. Tot això amb un àmbitd'estudi estrictament nacional(quan na Montserrat Roig diu cata-lans vol dir els catalans, de Fraga aMaó i de Salses a Guardamar), tot ique una deportada valenciana no vatestimoniar perquè no tenia "res afer en un llibre sobre els catalans".Catalans tots ells, en definitiva, alsquals ha costat, i en el cas dels queencara són vius encara costarà,acceptar que "tot plegat no era mésque una anècdota"

Del 16 al 30 de novembre de 2004Cultura

"Sobretot hi havia fe en la revoluciói en el futur, el sentiment d'haverentrat bruscament en una era d'i-gualtat i de llibertat. Els éssershumans intentaven comportar-secom a éssers humans i no com adents de l'engranatge capitalista"(George Orwell, Homenatge aCatalunya 1937)La història començà un 26 degener de 1937 a Portbou, quan unanglès de nom Eric Blair, entrava a

Catalunya per tal d'ajudar a lesmilícies antifeixistes a guanyaruna guerra contra l'ombra quesuposava l'exercit "nacional".Aquest fet, és el que ens començaa guiar per l'experiència de GeorgeOrwell a Catalunya, una experièn-cia que li resultà traumàtica i queinfluencià decisivament la sevavida i obra.L'exposició que em disposava aveure, era un viatge per la

Barcelona de la revolució "cenetis-ta" del 37, un viatge per la vidadiària del front d'Aragó, un viatgepels Fets de Maig, és a dir, unavolteta per l’Homenatge aCatalunya, una crònica de laGuerra Civil. Més enllà de la rea-litat, el comissari de l'obra,Miquel Berga, fa un retrat bastantparcial del Fets de Maig, de lail·legalització del POUM i de ladesaparició d'Andreu Nin i s'obli-da, en part, de l'essència cronista iperiodística de l'obra de l'autor.Cal destacar, la bona documenta-ció de l'exposició, que va des d'unrecull de fotografies d'AgustíCentelles fins a la fitxa policiald'Orwell a Espanya, on se'l titllade reconegut trostkista, cosa que,qualsevol que hagi llegit l'obra,sap que no es cert ja que l'autorexplica com acaba al POUM mésper casualitat que per pròpia con-vicció ideològica. L'exposició perduna gran oportunitat d'aportarnoves dades sobre la vida d'Orwellal Principat i es dedica a satanitzara Stalin, Negrín, el PSUC i elPCE, i per descobrir això ja tenim

tota la historiografia de Pelai Pagèso Victor Alba entre d'altres. Ésevident que qui escriu aquesta res-senya no vol fer revisionisme his-tòric i, ni molt menys, tractard'entendre o donar legitimitat al'actitud del bàndol sovièticdurant els Fets de Maig, peròtambé és cert, que personalmentesperava més que els informessecrets russos sobre Andreu Nin ola conspiració contra el POUM alque se l'acusa de col·laborar ambla Falange, Franco i Alemanya.Resumint, es parla molt poc sobrela vida al front d'Aragó, sobre elprocés revolucionari de principisdel 37, sobre les relacions perso-nals d'Orwell en un període deguerra i es critica molt a l'URSSde Stalin que, certes o no, aquestescrítiques no acaben de venir al cassobre una exposició d'un viatgeque durà gairebé un any. Es peraixò, que probablement haguéspreferit una exposició sobre elsFets de Maig i no una reducció del'obra de George Orwell.

Jordi Garrigós Cubells

Viatge a una guerra

Catalans a Mauthausen

L'exposició sobre les vivències de George Orwell a Catalunya durant la Guerra Civilabandona la biblioteca del Fort-Pienc després d'un mes de residència

Milicians antifeixistes prenen posicions al carrer Ample de Barcelona

Neix el primercentredocumental del'esquerraindependentistaJosep Maria Solé

El treball polític que des de favora deu anys desenvolupa l'es-querra independentista alPenedès i, més concretament, aVilafranca, ha recollit nousfruits. Aquest cop es tracta d'unprojecte pioner als PaïsosCatalans: un centre de docu-mentació de l'esquerra inde-pendentista que rep el nom del'escriptora, tres voltes rebel,Maria Mercè Marçal. L'objectiu d'aquest projecte ésla recuperació del material elabo-rat per la multitud d'organitza-cions i col·lectius que han anatconformant l'espai polític del'esquerra independentista.Aquesta és una tasca especial-ment complicada perquè l'espaique té per objecte recopilar, clas-sificar i conservar, és i ha estatmolt fragmentat i canviant. Pertant, els múltiples materials pro-duïts es trobaran, com molts delsseus antics militants, dividits iescampats en petits arxiusdomèstics. Ara que ja existeixenunes persones que han deciditfer-se'n càrrec és el moment,tant de treure la pols dels materi-als més antics, com d'anar-losfent arribar el nou materialabans que se n'hi posi.

El Govern espanyol ha venut la novaregulació de la llei d'estrangeria coma una solució al problema de l'ano-menada immigració il·legal. Tot iaixí, vosaltres us heu manifestat encontra d'aquest nou reglament. Perquè?L'Assemblea per la RegularitzacióSense Condicions, dins de la qual s'in-tegra l'Assemblea Papers per aTothom, considera que aquest segonesborrany del reglament no està a lesaltures de les expectatives que s'haviengenerat entre els immigrants, perquèles solucions que aporta el Governnomés van encaminades a satisfer lesnecessitats del mercat laboral i, pertant, concep l'immigrant només coma mà d'obra i no com a subjecte ambdrets civils i polítics. A més a més, lapretensió del Govern de fer emergirl'economia submergida amb aquestesmesures és irreal, ja que els empresaris,mentre ho pugen fer, continuarancontractant de manera il·legal perestalviar-se els diners de la seguretatsocial. Així i tot, d'acord amb els càl-culs que ha aportat el propi Govern,dels vora 1 milió d'immigrants sensepapers que hi ha a l'Estat, només dos-cents mil obtindran papers amb el noureglament. Què passa amb els vuit-cents mil restants?Així, malgrat aquesta regularitzacióextraordinària de la disposició transi-tòria, les coses continuen igual queamb el Govern del PP? La Llei d'estrangeria, feta pel PP iaprovada pel PSOE, sempre ha sigutmolt dura amb els immigrants, amb osense papers. Per exemple, coses coml'obligació de denunciar l'empresarique t'havia contractat il·legalment -que el PSOE ha eliminat de la dispo-sició transitòria perquè sap que és irre-al- romanen vigents a la Llei, ja que enaquesta, es demana als immigrantssense papers demostrar que han estattreballant durant un any... -t'ho diuenaixí, suaument-, però, com es potdemostrar això sense denunciar a l'em-presari que t'ha explotat il·legalment?A banda, el PSOE està duent a termeuna nova campanya de desprestigienvers els immigrants: si el PP va fercampanya per relacionar la immigra-ció amb la inseguretat ciutadana i ladelinqüència, el PSOE va més enllà irelaciona la immigració amb el terro-risme. Un exemple clar són les recentsdetencions 37 immigrants que el jutgeGarzón ha relacionat amb Al-Qaida,vulnerant sistemàticament drets tanfonamentals com el de la presumpciód'innocència. Però bé, això també

passa amb els presos polítics d'aquestpaís...A Catalunya, molta gent tenia espe-rances que amb el tripartit anirien acanviar les coses. De moment, però,res no ha canviat: només les persones iels programes però la política neolibe-ral sempre és la mateixa. Açò s'accen-tua encara més pel que fa al Governcentral. El Govern de Zapatero va pro-metre retirar les tropes de l'Iraq, i hoha fet, però al mateix temps en mantéa l'Afganistan i n'envia a Haití. És unamostra de la voluntat de continuarsent part dels "guardians del món."També va paralitzar el Pla HidrològicNacional, però com que nosaltres nopodem votar...Poc després del canvi de Govern,vàreu ocupar la Catedral. Quins erenels vostres objectius? Quan els immigrants van ocupar laCatedral -i també l'Església del Pi i ladel Carme- volíem reclamar al Governelecte, que venia pregonant el canvi iun nou tarannà, papers per a tothom.Volíem que quedarà pales si aquesteseren només paraules o si hi haviavoluntat real de solucionar la nostrasituació. Al final es va comprovar comaquesta democràcia, només ho és perals rics. Per a la gent pobre, tan se valsi qui mana es diu d'esquerres o dedretes, tots fan el mateix!I com valoreu el paper dels sindicatsmajoritaris?El PSOE, per poder legitimar la sevapolítica agressiva amb la classe obrera,utilitza els seus fidels servents que maidubten en acudir. En aquest cas, elssindicats van donar suport al desallot-jament violent de la Catedral possible-ment a canvi de que se'ls tingués encompte a l'hora de pactar el nou regla-ment de la llei d'estrangeria. Ellsvolien que se'ls considerarà interlocu-tors dels immigrants en les negocia-cions. Però, per a nosaltres, són unstraïdors: ambdós sindicats havien par-ticipat d'alguna manera en la lluita

dels immigrants i sabien que ens anà-vem a tancar, tot i que, potser, no pen-saven que ens atreviríem a fer-ho. Enqualsevol cas, cal recordar que fins itot, amb el PP, el desallotjament va sermenys violent, ja que en aquella ocasióhi va haver una negociació prèvia a laqual el present Govern s'hi va negar.És més, aquest cop hi ha hagut unacampanya mediàtica molt més forta,amb acusacions tan inversemblantscom que els immigrants havien orinata sobre de l'altar... cosa impossible,entre altres coses, perquè tot el tempsque hi vam ser estaven els periodistesamb nosaltres! Sobre la qüestió de la interlocució, jaus heu queixat algun cop... El que nosaltres pensem és que si elssindicats majoritaris accepten fil perranda la llei d'estrangeria i, per tant,no hi afilien a cap persona sensepapers, no tenen dret a actuar com ainterlocutors. En canvi, hi ha moltesorganitzacions que estan lluitant pelsdrets dels immigrants que són ignora-des. Nosaltres reclamem que elGovern convoca a tots els col·lectiusque treballen pels drets dels immi-grants, i no només als sindicats majo-ritaris.Com us organitzeu?Els immigrants hem après de les for-mes de lluita d'ací i hem adoptat elmodel assembleari per plantejar lanostra lluita. No tenim càrrecs ni caps,i els representants s'escullen a cadaassemblea. Això ha provocat queixesd'algunes institucions amb les que enshem reunit, perquè deien que cadacop hi enviàvem una persona diferent,però nosaltres insistim en que sónrepresentats de l'assemblea i, per tant,és indiferent qui hi vagi.Quins són els principals problemesque patiu diàriament?Els problemes més greus són precisa-ment la manca de drets en què ens tro-bem a causa de la llei d'estrangeria i elfet que una majoria social consideri

que aquesta situació és "natural". Lasocietat, que ja s'ha tornat impassibledavant les morts de les pasteres, ara hoestà fent davant la manca de drets. Araens treuen els drets a nosaltres, peròqui saps si amb aquest mateix Governtambé retallaran els drets a la resta depoblació. La gent mai es fa aquestareflexió. En aspectes concrets, allò que ens difi-culta més la vida normal és la qüestióde la circulació: al no tenir papers noens podem moure lliurement. La lliu-re circulació està reconeguda en lacarta dels Drets Humans, però ací noes respecta. Per això la nostra principalreivindicació és obtenir papers per atothom, perquè actualment som clan-destins i així no es pot fer vida normal.I quina és la vostra relació amb altresmoviments socials?Des de fa deu anys, quan ens constitu-írem com a Assemblea Papers per aTothom -i ara com a Assemblea per laRegularització Sense Condicions-, enssolidaritzem amb altres reivindica-cions socials. Vam estar donant suportal moviment okupa durant el desallot-jament del teatre Princesa i d'ençàhem caminat sempre junts amb elsmoviments socials. No obstant, encaraens queda assolir un tracte d'igual aigual i sovint no ha estat reconeguda lanostra participació. Som conscientsque és un procés llarg, però per anosaltres aquesta col·laboració mútuaés l'única manera d'integrar-nos en lasocietat amb la dignitat. No volem laintegració que ens volen imposar desdel Govern i els aparells de l'Estat. Anosaltres també ens afecta al problemade la precarietat, el dels desallotja-ments, el tancament d'empreses, l'aturdels joves, la manca de serveis socialsuniversals, etc. És a dir, que els proble-mes són els mateixos per a immigrantsi gent d'ací, amb la diferència que anosaltres algú ens ha posat una etique-ta que, de moment, impossibilita eltracte d'igual a igual.

agenda

Del 16 al 30 de novembre de 2004 Contraportada

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 46. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Marta Insa, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigòs, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez, Eduard Giménez. Distribució : Albert Roig i Xavi Vázquez.

Han col·laborat en aquest número: Ester de Pablo, Aurora Mora, Albert Roig.

Entrevista a Norma Falconi, membre de l'Assemblea Papers per a Tothom

A. Ginés i Sànchez, Barcelona.- Norma Falconi és membre del'Assemblea Papers per a Tothom de Barcelona. Després del'arribada de la victòria electoral del PSOE a Madrid i aBarcelona, la majoria de moviments socials sembla com sis'hagueren adormit. Aquest no és el cas dels immigrants

"sense papers" que continuen lluitant dia a dia peraconseguir els seus objectius. Norma Falconi ens explicaalguns dels seus posicionaments i, de pas, convoca als lectorsde L'Accent a participar en una gran cadena humana el dia27 des de plaça Sant Jaume.

“Actualment som clandestins iaixí no es pot fer vida normal”

Envia les convocatòries aaccent@correucatala.com

Els treballadors immigrants tornaran a manifestar-se a Barcelona el proper 27 de novembre

NOVEMBREDijous 18València (Horta). Xerrada ambAlerta Solidària i un torturat durantl'Operación Garzón del 1992. 12h,aula 24 de l'aulari I, fac. Filosofia dela UV-EG. Després dinar popular.Organitza: CEPC Barcelona (Barcelonès). Sopar-xerrada sobre Veneçuela. 20h,Barraqueta. Organitza: Endavant-Gràcia.Palma (Mallorca). Projecció "Quiestima Mallorca, no la destrueix".12h, aula 14. edifici Ramon Llullde la UIB. Organitza: CEPC.Dissabte 20 Sueca (Ribera Baixa). IV SetmanaJoan Fuster. Actuació musical deMiquel Gil. 22h, Centre CulturalBernat i Baldoví. Organitza: CasalJaume I.Barcelona (Barcelonès). FestaAntihomofòbica. 23h, Bata deBoatiné. Organitza: FAGC.Diumenge 21Barcelona (Barcelonès). Mani-fes-tació contra el desmantellamentindustrial de LG i Philips. 11:30h,plaça Universitat. Organitza:Comitès d´empresa.Dijous 25Castelló (Plana Alta). Projecció de"Mujeres del 36" i debat. 20h,Casal Jaume I. Organitza: Maulets.Divendres 26Gandia (Safor). Identitats en convi-vència o en conflicte. Presentaciódel llibre: “El parany cosmopolita”amb l'autor. 20:30h, Casa de laCultura. Organitza: SocietatValenciana de Psicologia.Dissabte 27 Bellmunt (Pla d'Urgell). Dia soli-dari amb Joan Albert. Actes tot eldia i concert d'Skaparràpid,Desobediència i altres. PavellóPoliesportiu. Organitza: Comitè deSuport a Joan Albert. Gandia (Safor). Identitats en convi-vència o en conflicte. "El perfil psi-cològic i nacional dels valencians"amb Rafael Castelló. 11h, Casa dela Cultura Organitza: SVP.Granollers (Vallès Oriental).Concert de Skalariak, Opció K-95 ialtres. 21h, Pavelló El Tub deGranollers. Organitza: PAJ -Plataforma Activa JuvenilCorbera de Llobregat (BaixLlobregat). Concert per l'autoges-tió Revolta 21 i Pirat's. 21:30h,escola Jaume Balmes. Organitza:Associació Joves Inquiets.Diumenge 28 Vilafranca (Alt Penedès). Actuacióde Cesc Freixas. 19h, La Fornal.Dimarts 30 Mataró (Maresme) Curs "Lesdones a la història", sessió dedicadaa "Revolució burgesa. Del mónrural a la societat industrial". 20h,Casal Fèlix Cucurull. Organitza:Maulets.