accent 228

16
DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT 228 DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 2012 Periòdic popular dels Països Catalans Bauzá tira avant les polítiques anticatala- nes enmig d’una onada de protestes Desenes de protestes i boicots a favor del català i contra les retallades han provocat un nou gir del Govern balear, en mans dels sectors més reaccionaris del PP, que mai fins ara havien tingut les regnes del partit d'ençà de la seva fundació. La via repressiva s'ha situat ara al centre de l’es- tratègia de l'executiu conservador, i la formació liderada per José Ramón Bauzá s'està emparant en una violència, de vegades imaginària, per arrestar i agredir activistes i manifestants de la que s'ha arribat a anomenar com a “pri- mavera mallorquina”. >> En Profunditat 8 i 9 ALBERT BOTRAN PÀG. 2 // XAVIER MONGE PÀG. 3 // XAVI SARRIÀ PÀG.16 Vic i la complicitat amb el racisme Arran del creixement del feixisme a Vic, una part important de la població s’ha unit per fer-hi front. >> Països Catalans 4 Ja ho dèiem: entrevista a Hervé Pi L’activista de la Catalunya Nord ens expli- ca l’aplicació de la directiva del foc i l’ac- tual situació alnord dels PPCC. >> Països Catalans 6 Acaben les Trobades amb èxit de participació Les Trobades d’enguany han tornat a reunir més de 200.000 persones. Després de l’èxit Escola Valenciana celebra el seu Congrés. >> Països Catalans 7 SUMARI Mobilitzacions estudiantils a Xile: desafiant el poder “Saber que moriràs abans perquè ets pobre, és de les desigualtats més brutals que hi poden haver” Amb motiu de la presentació del lli- bre La sanidad está en venta (Icaria 2012) a la llibreria La Sirga, entrevis- tem a Joan Benach i Clara Valverde. >>Contraportada ENTREVISTA >>Editorial, Països Catalans 5 >>Internacional 10 i 11

Upload: laccent-periodic-popular-dels-paisos-catalans

Post on 30-Mar-2016

256 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Periodic popular dels Paisos Catalans. Numero 228, del 14 al 27 de juny de 2012

TRANSCRIPT

Page 1: Accent 228

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

228DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 2012Periòdic popular dels Països Catalans

Bauzá tira avant lespolítiques anticatala-nes enmig d’unaonada de protestesDesenes de protestes i boicots a favor del català i contrales retallades han provocat un nou gir del Govern balear,en mans dels sectors més reaccionaris del PP, que mai finsara havien tingut les regnes del partit d'ençà de la sevafundació. La via repressiva s'ha situat ara al centre de l’es-tratègia de l'executiu conservador, i la formació lideradaper José Ramón Bauzá s'està emparant en una violència,de vegades imaginària, per arrestar i agredir activistes imanifestants de la que s'ha arribat a anomenar com a “pri-mavera mallorquina”.

>> En Profunditat 8 i 9

ALBERT BOTRAN PÀG. 2 // XAVIER MONGE PÀG. 3 // XAVI SARRIÀ PÀG.16

Vic i la complicitatamb el racismeArran del creixement del feixisme a Vic,una part important de la població s’haunit per fer-hi front.

>> Països Catalans 4

Ja ho dèiem: entrevista aHervé PiL’activista de la Catalunya Nord ens expli-ca l’aplicació de la directiva del foc i l’ac-tual situació alnord dels PPCC.

>> Països Catalans 6

Acaben les Trobades ambèxit de participacióLes Trobades d’enguany han tornat a reunirmés de 200.000 persones. Després de l’èxitEscola Valenciana celebra el seu Congrés.

>> Països Catalans 7

SUM

ARI

Mobilitzacions estudiantilsa Xile: desafiant el poder

“Saber quemoriràs abansperquè etspobre, és de les desigualtatsmés brutalsque hi podenhaver” Amb motiu de la presentació del lli-bre La sanidad está en venta (Icaria2012) a la llibreria La Sirga, entrevis-tem a Joan Benach i Clara Valverde.

>>Contraportada

ENTREVISTA

>>Editorial, Països Catalans 5

>>Internacional 10 i 11

Page 2: Accent 228

En el número 226 de L’ACCENT apa-reixia una crítica del llibre UnitatPopular. La construcció de la CUPi l’independentisme d’esquerres,del qual en sóc autor. Quan la vaigllegir vaig tenir la sensació que elcrític s’havia limitat a fer allò quefa tothom quan li mostren una foto-grafia de grup: mirar si ha sortitafavorit. Tanmateix, el seu punt de

vista és important perquè posa demanifest una determinada inter-pretació del període dels anys nor-anta.

Segons aquesta visió, l’esdeve-nir de l’Esquerra Independentistaen els anys noranta va estar mar-cat per una hipotètica disjuntivaentre unes organitzacions antiguesque tendien a la liquidació del movi-ment polític i unes organitzacionsnoves que haurien estat el revul-siu i, més encara, les úniques res-ponsables de l’actual expansió de

l’EI. Una visió tan simplificadoraper força ha d’estar mancada.

Cal dir que les aportacions deles organitzacions noves (Maulets-JIR i la PUA) van ser determinantsper a la continuïtat del moviment,i així queda recollit en el llibre.L’independentisme que venia delsvuitanta (MDT-AUP-AMEI i CL) vaentrar en crisi en la dècada següent,però no exclusivament per raonsinternes. Certament, el trencamentde l’MDT havia estat un llast -inevi-table, tanmateix, en la mesura quehi havia dos projectes polítics con-traposats. Però una anàlisi acura-da ens porta a valorar el pes que

van tenir, en aquells moments, tresfactors. La persistència de la repres-sió; la conjuntura internacional,en plena “contrarevolució conser-vadora” que acorralava qualsevolproposta transformadora a nivellpolític, social o econòmic; i l’emer-gència d’ERC. Amb el canvi de segleaquesta conjuntura experimenta-ria una variació substancial, perexemple amb un nou cicle de mobi-lització i protesta a nivell mundiali una ERC que demostraria els seuslímits en els dos Tripartits.

També cal dir que és errada lavisió segons la qual tot l’indepen-dentisme que venia dels vuitanta

tendia a integrar-se ERC. Per posartres exemples, els nuclis vinculatsa l’AMEI de Sabadell, Manresa iSant Pere de Ribes no van fer-ho ila seva continuïtat arriba fins alsnostres dies.

I, finalment, també cal posar envalor la reestructuració de l’AMEIel 1999, impulsada per l’MDT. Vaser una de les aportacions d’aques-ta organització al mig-reeixit Pro-cés de Vinaròs. Des del meu puntde vista, i aquesta és una de les ide-es centrals del llibre, allò que dónasolidesa a un moviment polític ésl’acumulació d’experiències. Labona situació actual de la CUP s’ex-

plica perquè recull l’impuls del tre-ball de base de col·lectius i orga-nitzacions de l’EI sorgits a partirde 1995, sí. Però també per l’esforçde continuïtat dins l’AMEI, i perl’encert de veure el creixement dela CUP com una opció estratègicaper al moviment, un posicionamentque s’ha estès a còpia de molt debaten la darrera dècada. La CUP haesdevingut una de les eines méseficients per a articular unitària-ment i estendre el discurs i la pràc-tica de l’EI, així com per donar con-tinuïtat a la militància més enllàde l’etapa juvenil. La lluita i la inci-dència en les institucions ha per-mès, entre altres coses, un majorconeixement del funcionament delpoder i les seves xarxes clientelars,així com de les problemàtiquessocials i de l’estat de consciènciade la societat. I permet també unamajor visualització i ressò a nivellpopular de l’acció política.

Atendre aquests elements emsembla cabdal per a construir elrelat de la història de l’EI. Voleranul·lar les continuïtats amb totel que havia existit abans i ha pogutcontinuar, crec que és una visióreduccionista i no dialèctica, queno ajuda a la seva comprensió ni al'anàlisi del present.

L’ACCENT 228DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 201202 OPINIÓ

COL·LABORACIÓ ALBERT BOTRAN

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans. Redacció València: CarrerMaldonado, 46 baixos, 46001València Redacció Barcelona: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona Adreça electrònica: [email protected] Subscripcions: 646 98 16 97 Distribució: 61554 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redac-ció. Coordinació general: Laia Altarriba, Andreu Ginési Abel Caldera. Països Catalans: Cesc Blanco, Abel Cal-dera (coords.), Joan Ballester, Guillem Colom, PepGiner, Andrés González. Opinió: Joan Teran (coord.).Economia: Àlex Tisminetzky (coord.). Internacional:Laia Altarriba, Manel López (coords.). Cultura: JosepMaria Soler, Pau Tobar (coords.), Joan Sebastià Colo-mer, Borja Català.Ciència i Tecnologia: Martí C. , Almu-dena Gregori, Àlex Garcia Esports: Rafael Escobar.Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Andreu Ginés.Coordinació gràfica:Oriol Clavera. Distribució: XavierGispert. Han col·laborat en aquest número: AlbertBotran, Xavi Sarrià, Xavier Monge

Número 228 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

“La reticència a contemplar la tota-litat dels Països Catalans, les cons-tants referències a la Unió Europeai el fet que destacats dirigents d'U-nió com l'alcalde de Vic Josep M. Vilad'Abadal i de SI hi participin ha fetque no poques persones del nostreàmbit es mirin a l'ANC amb una cer-ta recança. Però el cert és que l'ANCés l'exponent d'un moviment popu-lar per l'autodeterminació creat almarge dels partits polítics” (Cop acop, publicació de la CUP de Manre-sa, primavera del 2012). Com es potveure no només la premsa burgesapractica els gèneres de ficció. A LaVanguardia del 10 de juny, dia 1 delrescat, sota el titular obligat (“Res-cat a la banca”) s'hi podia llegir sub-títols tranquil·litzadors: “Els fonsno aniran directament als bancs,sinó que els canalitzarà el FROB”(“uf!”, va dir ell), “els organismeseuropeus vigilaran la reestructura-ció del sector financer” (que és comdir-li al Vaquilla que et guardi el bol-so) i sobretot “les condicions delsajuts no impliquen nous plans d'aus-teritat”. En aquest darrer punt és onl'estil de La Vanguardia i el de la CUP

de Manresa es toquen. Els motius percreure que “l'ANC és l'exponent d'unmoviment popular” i que “les con-dicions dels ajuts no impliquen nousplans d'austeritat” provenen delmateix capítol de lògica que em vaigoblidar d'estudiar a la Facultat, d'u-na mena de paperera de reciclatgede la ment humana els documentsde la qual ja no podem rescatar i pertant racionalitzar, si no que hem decreure com els feligresos al temple.Abans se'ns han donat motius de pesper creure el contrari. A quin batecde la fibra popular respon tant par-lar de la UE? Què hi fa en Vila d'A-badal en un “moviment popular”?Però no importa. Déu ens castiga ambplagues, inundacions, mort i des-trucció. Però el bon feligrès sap queDéu és misericordiós i ho sap per quèho creu, no per cap bajanada anti-quada d'aquestes com la raó, la fona-mentació lògica, la causalitat i ferra-lla diversa que el curs inexorable dela història arrossegarà. I només elsinfidels rancuniosos es deixen temp-tar pels miratges de la matèria i lesombres d'aquest mon il·lusori. Con-fosos pels paranys que el dimoni dis-

posa al mig del camí de l'home rec-te, “no poques persones del nostreàmbit es miren l'ANC amb una cer-ta recança”. Però a l'home recte sem-pre li quedarà Raphael: “Más dichaque dolor hay en el mundo/más flo-

res en la tierra que rocas en elmar/hay mucho más azul que nubesnegras/y es mucha más la luz que laoscuridad/digan lo que digan losdemás”.

A aquells que esteu pensant quemanipulo i faig demagògia pels mèto-

des clàssics (ometre certs passatges,descontextualitzar-ne d'altres) elsdesanimo des de ja: no hi ha ni unsol mot esmerçat a demostrar la tesique es defensa. És més, el passatgecontinua així: “Certes forces estanintentant instrumentalitzar-la(l'ANC) cap a postures més conser-vadores”. Això genera dubtes rao-nables (és a dir, propis d'homes depoca fe) sobre l'afirmació anteriorque resa que “és l'exponent d'unmoviment popular per l'autodeter-minació creat al marge dels partitspolítics”, però no desvia del camírecte l'home de fe, convençut que“la CUP i l'EI no haurien de caureen el parany de no voler presentarbatalla ideològica” en aquesta bene-mèrita institució. L'home de fe éshome de clarors i no de boires i esplanteja amb aquella lucidesa quenomés gasta l'enginy popular: sihauré d'acabar presentant batallaideològica al Parlament de Catalun-ya, per què no fer pràctiques a l'ANC?Tot un màster en cops de colze dinsl'àrea, faltes tàctiques al mig delcamp i, per què no?, trepitjades sen-se pilota en joc.

“A quin batec de lafibra popular respontant parlar de la UE?Què hi fa en Vila d'A-

badal en un ‘movi-ment popular’”

“Cal posar en valor lareestructuració de

l’AMEI el 1999,impulsada per

l’MDT. Va ser una de les aportacions

d’aquesta organitza-ció al mig-reeixit

Procés de Vinaròs”

Continuïtats i ruptures: la història de l’Esquerra

Independentista

“El camí de l’home recte...”

Page 3: Accent 228

L’ACCENT 228 OPINIÓ 03

Per tots i totes és conegut que el president de l'Estat espanyol, Mariano

Rajoy, va signar dissabte el rescat per valor de 100.000 milions d'euros. Eixa

és la seua forma d'“eixir de la crisi”. Demanar diners als bancs alemanys (fona-

mentalment), regalar-lo als bancs espanyols que han robat a les classes popu-

lars i pagar la factura explotant més encara al poble treballador. Fins i tot, hi

ha qui diu que no hi ha alternativa. Que les coses no es poden fer d'altra mane-

ra. Mentrestant, la Història (com passa sovint) ens mostra exemples del con-

trari.

En 2008, ja com a president d'Equador, Rafael Correa va declarar que el

deute del país era un deute il·legítim. El govern de Correa va haver d'afron-

tar les amenaces del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, però

va expulsar als enviats d'ambdós i va crear una Comitè d'Auditora que va con-

cloure que una gran part del deute de governs anteriors era en efecte il·legí-

tim. Tot seguit, Correa va declarar el cessament de pagaments del 70% del deu-

te d'Equador.

Davant el cessament de pagaments els propietaris del deute d'Equador van

traure al mercat, amb valors molt baixos —sobre el 20% del seu valor—, els

bons de deute equatorià. El govern, de forma secreta, va utilitzar 800 milions

de dòlars per a comprar 3.000 milions del seu propi deute el que va suposar

una reducció d'aquest i dels interessos el que va poder suposar un estalvi d'uns

7.000 milions de dòlars per a Equador. Com sempre, a Europa i al món occi-

dental en general, ens queda molt per aprendre de Llatinomèrica.

Però per aconseguir alguna cosa similar s'ha de crear una alternativa popu-

lar. Posar una persona a la institució més alta d'un país i que lluite pels drets

del poble en comptes dels interessos de les empreses no és fàcil. Amb la tasca

gens menyspreable d'aconseguir, en el cas dels Països Catalans, la indepen-

dència nacional entremig.

Per altra banda, i parlant d'un cas més proper en l'espai i en el temps, la

informació que arriba de Grècia sovint és insuficient i confusa i potser l'es-

querra grega té les seues llums i ombres (com tots els moviments polítics, per

altra banda). Però està clar que és molt més radical en contingut i en praxis

que l'esquerra autòctona (i l'espanyola que ronda per les nostres contrades).

De fet, allí s'està fent quelcom similar a crear una alternativa popular i els

mitjans de comunicació i la classe política europea està fent mans i mànigues

per evitar-ho.

Després de les eleccions legislatives del 6 de maig i del desgavell posterior

per formar govern, les properes són el 17 de juny i les enquestes i l'aritmèti-

ca electoral obren la possibilitat d'un govern on l'esquerra grega tindria un

pes cabdal. Davant d'això els mass media europeus (i entre ells els catalans)

han fomentant quasi a l'uníson un missatge de por: si allò que auguren els

estudis esdevé, la Unió Europea podria tancar les fronteres amb Grècia i tallar

l'aixeta econòmica. Ho suggereixen com a una hipòtesi, però el simple fet que

ho plantegen i a tota portada té la cruel intencionalitat de ficar la por en el

cos de l'electorat grec.

Per altra banda, de nou els mitjans i la classe política, han enganyat afir-

mant que els 100.000 milions d'euros no són un rescat. Que el govern espan-

yol controla la injecció de diners i que tot ha estat un èxit de la gestió políti-

ca del PP. En aquesta línia, el portaveu de CiU al Congrés, Josep Sánchez Lli-

bre, mostrava la seua confiança en què el préstec europeu servirà "per retor-

nar la confiança al sistema financer i l'economia espanyola" i acabava: "No

es tracta d'un rescat".

Comptat i debatut, és més o menys nítida l'estratègia de qui té el poder i

també ha de ser nítida quina ha de ser l'estratègia de qui no el té. Crear aques-

ta unitat popular i contrarestar el discurs (la mentida!) dominant. Fer que

les lluites que es desfermaran després de les mesures liberals i de privatitza-

ció servisquen per crear un projecte de confrontació i que tracte el deute com

un deute il·legítim. Al capdavall, com digué el president Correa: “Allò impor-

tant és la vida i després el deute”.

E D I T O R I A L

El deute o la vida!

Rajoy: dels fils de plastilina a la línia de crèditEl Regne d'Espanya hademanat, ja formalment,el rescat de l'economiaa la Unió Europea i elFons Monetari Interna-cional. Uns aproximada-ment 100.000 milionsd'euros aniran a pararal sector financer espan-yol que ens ha dut aldesastre actual. De nou,diners públics seraninjectats al sector pri-vat, mentre es retallenels serveis públics méselementals, com la sani-tat i l'educació. El res-cat, en forma de crèdit,no serà injectat directa-ment al sector bancari,sinó que serà el Fons deReestructuració Ordena-da Bancària (FROB) quirebrà el préstec, i aquestserà qui el distribuiràentre les entitats finan-ceres. És, doncs, l'estat- i no els bancs - qui res-pon d'aquest deutedavant els organismesinternacionals, els qualsja han intervingut Grè-cia, Irlanda i Portugal.Malgrat ho negui el pre-sident espanyol, aques-ta injecció suposa un aug-ment del deute públic i,per tant, del dèficit de l'estat, quees traduirà en un augment delsimpostos i de les retallades en inver-sió pública. El deute privat, doncs,es converteix una vegada més endeute públic. Els qui durant dèca-des han privatitzat els beneficisd'un creixement virtual de l'eco-nomia socialitzen de nou les pèr-dues, i fan pagar la festa i el caviarals qui ni tan sols hi hem estat con-vidats.

Mas i el pacte de fumEn mig de la tempesta financera,el govern de Convergència i Unióha aconseguit posar en el centredel debat polític oficial -i oficialis-ta- una proposta de pacte fiscal des-tinada a naufragar abans de dei-xar anar les amarres. Amb una cor-tina de fum de manual, Artur Masagita amb fervor patriòtic el greu-ge de l'espoli fiscal a què l'estat sot-met als Països Catalans. El governnecessita culpables per eludir totaresponsabilitat de les conseqüèn-cies socials del seu programa deshock per destruir els drets socials,netejar l'administració de profes-sionals per omplir-la de gestors ambcarnet i bons contactes, i privatit-zar els serveis públics per garan-tir el negoci d'aquells a qui repre-senta. Mentre la culpa sigui deMadrid, tot quedarà justificat enel camí de la transició nacional capal paradís de CaixaBank, Abertis i

uns quants mecenes del Palau dela Música.

Els hospitals d'Alí BabaDesviar l'atenció, doncs, no és casual.La sanitat catalana, per exemple,ha esdevingut la mina d'or de l'em-presariat mafiós del país. Alts càrrecsde la Generalitat de Catalunya,encapçalats pel mateix Conseller

Boi Ruiz -expresident de la patro-nal privada del sector-, controlenl'entramat sanitari de Catalunya.Les mateixes persones (Josep Prat,Ramón Bagó, Xavier Crespo) diri-geixen la sanitat pública catalanamentre ocupen centenars de càrrecs

en consells d'administra-ció de societats dedicadesa l'àmbit sanitari: gestiód'hospitals, càtering,recerca biomèdica, ren-ting de maquinària sani-tària, etc. Ells mateixos,i ho diu la Sindicatura deComptes, s'autoadjudi-quen, sense complir niuna coma de lagislació decontractes del sectorpúblic, negocis miliona-ris entre empreses públi-ques i privades que res-ten sota el seu control.Els mateixos prohoms dela sanitat -pública i pri-vada- són els qui, a tra-vés del Consell Assessorper a la Sostenibilitat i elProgrés del Sistema Sani-tari i l'Institut Català dela Salut, dissenyen l'ato-mització del sistemapúblic per tal de regalaral sector privat la sevagestió. Un negoci rodó pera qui, amb una manifes-ta contraposició d'inte-ressos, disposa del nos-tres recursos per desti-nar-los als seus interes-sos particulars. Millet iMontull són (com amínim moralment), en laversió barretinaire d'Oli-ver Twist, els més inno-cents del guió. Facincomptes.

Estat d'excepcióEn aquest context de saqueig gene-ralitzat de la res pública, resultaevident que la indignació i el con-flicte social, ara significatius, esde-vindran tard o d'hora generalit-zats. Amb aquesta situació, l'estat-policia en mans de la cleptocràcia,dissenya i aplica un estat d'excep-ció on es força l'ordenament jurí-dic en paraules del Ministre espan-yol d'Interior, i on cal anar fins onpermeti la llei i una mica més enllà,per tal de garantir que l'ordre esta-blert de les coses es mantingui inal-terable. Les ràtzies de detencions,la pàgina web per a delators de FelipPuig, les presons preventives o lesmultes imposades a tort i a dretsón una mostra, entre d'altres, quela imposició del discurs únic del'austeritat -saqueig, si prescindimd'eufemismes- no és possible sen-se un clima de por i violència. L'a-plicació d'un saqueig planificat,basat en el desmantellament i espo-li dels serveis públics, que no figu-rava en cap dels seus programeselectorals, en mig d'un estat d'ex-cepció, escombra la poca legitimi-tat democràtica que podien tenirels governs actuals.

Destituir els governs il·legítims,als Països Catalans i arreu, ha esde-vingut més que mai una necessi-tat, ja no només democràtica, sinóde pura supervivència.

XAVIER MONGE COL·LABORACIÓ

DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 2012

“Destituir elsgoverns il·legítims,als Països Catalans iarreu, ha esdevingut

més que mai unanecessitat, ja no

només democràtica,sinó de pura super-

vivència”

El saqueig: alguns papers de l’auca

Page 4: Accent 228

ANDREU MERINO BARCELONA

La manifestació “Per la cohesió social,aturem el racisme” es va celebrar el 26de maig Vic. Més de 400 de persones atítol individual i també 134 entitats vandonar suport a la iniciativa, però la CUPva ser l’únic partit amb representacióa l’Ajuntament que va promoure-la. Sitirem enrere, la idea de la manifesta-ció va començar poc després del 22 d’a-bril, diada de Plataforma per Catalun-ya (PxC), dia en que Josep Anglada, pre-sident del partit, va agredir i propinarinsults presumptament a dos joves a laPlaça Major, un dels quals era magre-bí. A partir d’aquí, les respostes no esvan fer esperar. Diverses manifesta-cions espontànies i també un presump-te intent d’agressió a Josep Anglada,que el regidor va denunciar. El 25 d’a-bril, els portaveus de tots els grups muni-cipals es van reunir a l’Ajuntament persignar un manifest contra la violènciaracista. L’única absència va ser per partde PxC, i tots els altres grups van sig-nar un manifest consensuat. En el pledel dia 7 de maig Anglada va presentaruna moció per ampliar el manifest ambla seva signatura, que va quedar apro-vada pel seu mateix partit, ERC i CiU,i va provocar la marxa enrere de la CUP.Així doncs, el resultat final va ser unmanifest contra la violència racistaaprovat per PxC i la convocatòria d’u-na manifestació amb l’únic suport ins-titucional de les CUP. Per què es va pro-duir aquesta manca de suport per partde la resta de partits?

El rol de PxC a l’Ajuntament“Els vigatans són gent tranquil·la a quinno agraden les manifestacions”, així esmanifestava en una televisió local l'al-calde de Vic, Josep Maria Vila d’Aba-dal, membre de CiU (única formaciópolítica local que no ha atès la peticióde L’ACCENT de facilitar declaracionsper l’elaboració d’aquest reportatge).L’alcalde va afirmar que la marxa nomésserviria per tirar més llenya al foc, puntque comparteix el president d’ERC aVic, Josep Maria Font. Font afirma queel recolzament de la CUP a la manifes-tació antiracista retroalimenta el dis-curs racista de PxC. “Nosaltres estemal capdavant de les regidories de Ciu-tadania i Seguretat i amb el treball quefem des d’allà ja ens esforcem per acon-seguir la cohesió social”, explica el líderd’Esquerra. Els republicans van consi-derar la manifestació una mesura par-tidista des de les CUP, fet que la regido-ra Georgina Rieradevall desmenteix:“Nosaltres vam emplaçar al ciutadaniaa organitzar la manifestació. L’únic quepretenen és desacreditar-nos i amagarel seu silenci”. La raó per la qual la res-ta de partits, i especialment CiU i ERC,van rebutjar participar a la manifesta-ció és, segons Rieradevall, el pactismeestablert entre el govern municipal(integrat per aquests dos partits) ambPlataforma. L’aritmètica política ensdiu que la federació nacionalista i elsrepublicans formen un govern muni-cipal amb 7 regidors, i per tant a un votde la majoria absoluta. En aquest sen-tit, els 5 regidors del partit xenòfobtenen un preu molt alt a l’hora d’apro-

var mocions i propostes de govern.Segons Quim Soler, ex regidor de la CUPa Vic, el motiu principal del pactismeexistent és que Plataforma és l’únic par-tit de dretes dins l’oposició, també com-posta per ICV, PSC, CUP i SI. “Tots elsaltres partits són teòricament d’esque-rres, i per tant resulta més fàcil nego-ciar amb Anglada que no amb algú altre”.Soler posa com a exemple el resultatdel debat sobre si l’Església havia depagar l’IBI de les seves propietats. Elconsistori hi va votar en contra, ambels vots de l’executiu local i PxC.

Altres mocions presentades per PxCen que la votació final presentava unafórmula semblant són la proposta persuprimir el registre municipal d’unionsde fet, aprovada amb el vot favorabledels nacionalistes i l’abstenció d’ERC,o la moció per incloure publicitat alstiquets de zona blava, aprovada pelgovern municipal més SI. Però la qües-tió dóna un tomb quan els debats girenal voltant de propostes o mocions pre-sentades per PxC amb fort contingutracista. Diversos regidors de CiU vanvotar a favor a la proposta de PxC d’ins-tar al govern de l’estat a la no signatu-ra del conveni bilateral amb el Marrocque atorgaria el vot a les eleccions localsals immigrants marroquins. O per posarun altre exemple, ERC i CiU van facili-tar que el manifest antiracista signatpels partits del consistori, elaborat arrande l’agressió de Josep Anglada a un jovemarroquí, fos ampliat amb la signatu-ra de PxC.

Pel que fa a mocions presentadesper la CUP, el partit de Vila d’Abadal iels republicans han tombat propostes,juntament amb PxC, com rebutjar lapossibilitat de reutilitzar panells a larambla per desmentir discursos racis-tes, així com també van negar la peti-ció que l’Ajuntament es personifiquéscom a acusació particular per l’agres-sió comesa per Josep Anglada el 22 d’a-bril. El motiu, segons Josep Maria Fontés que “la política de propostes de la

CUP es preocupa gairebé exclusivamentde mostrar la seva opinió en temes delsquals poden treure rèdit mediàtic”.

L’actitud dels grups municipalsenvers Plataforma es podria dividir entres grans blocs. El primer està com-près pel govern municipal: ERC i CiUconsideren PxC un partit totalment legí-tim i l’inclouen dins el desenvolupa-ment democràtic de Vic, el segon blocestaria format per ICV,PSC i SI (a quien ocasions podríem incloure al pri-mer bloc) que opten per una posiciósilenciosa al discurs xenòfob, argumen-tant que és l’única manera de no fer-ne propaganda; i per últim trobem laCUP, l’únic partit que ha manifestatreiteradament la voluntat d’aïllar elpartit de Josep Anglada dins l’Ajunta-ment. La CUP optava fins fa no gaireper no discutir cap moció presentadaper PxC al consistori. A la pràctica, però,aquesta mesura era una abstenció, i desdel desembre s’opta per votar en con-tra de qualsevol proposta presentadapel partit xenòfob.

Els poders judicial i polític, absentsEl president d’ERC a Vic, Josep MariaFont, no dubta en titllar Angladad’”impresentable” i en qualificar PxCde partit “xenòfob”. Però a l’hora deconsiderar l’opció d’aïllar Plataformade la vida política de Vic, Font rebutjala idea per dos motius. El primer és quesegons afirma el dirigent republicà “permolt que PxC sigui un partit xenòfobno vol dir que no presenti mesures queconsiderem acceptables”. En segon lloc,Font passa la pilota al poder judicial:“PxC seria susceptible de ser marginatper la llei de partits. No sé perquè enca-ra no hem arribat a aquest punt, peròmentre això no passi nosaltres no hipodem entrar”.

L’advocat Toni Iborra, que ha repre-sentat diversos casos judicials de vio-lència racista, afirma que el discurs dePxC vulnera un bon grapat de jurispru-dència contra el racisme, fins i tot segons

el marc del Tribunal Europeu dels DretsHumans. “Anglada i el seu partit pre-tenen laminar els drets dels nouvin-guts i vulneren la seva dignitat huma-na”, afirma Iborra. Segons ell tan lajustícia com els partits polítics hauriend’actuar, però de moment cap dels dosho està fent. Iborra considera que calfermesa democràtica des de l’àmbit polí-tic i social: “Cal una fermesa a l’horade rebutjar unitàriament el discursxenòfob que actualment no existeix”,conclou.

Com combatre el discurs racista?Quina és la manera, doncs, de comba-tre el discurs racista provinent de par-tits com Plataforma per Catalunya?Segons la regidora de la CUP a Vic,Georgina Rieradevall, cal seguir tre-ballant per construir cohesió social,des de la pedagogia i l’elaboració dediscurs. Rieradevall avisa que la nor-malització de Plataforma que s’estàfent des de Vic pot acabar molt mala-ment. Segons ella, a França es va optarper ignorar el Front Nacional de LePen i aquest ha pujat com l’escuma.A Vic, en 9 anys PxC ha pujat d’1 a 5regidors. Quim Soler comparteix l’o-pinió de la regidora. Defensa que calcombatre directament el discurs xenò-fob i creu que és molt perillós intro-duir un partit antidemocràtic al jocpolític: “L’alcaldia de Vic simpatitzaamb PxC de manera que agafa part delseu ideari, però no una part tan grancom per quedar en evidència. Aquestjoc pot acabar com a Badalona, on elPP governa i el seu discurs racista estàtotalment normalitzat”.

La Coordinadora Antifeixista d’O-sona va tenir un paper protagonistaen la manifestació del 26 de maig aVic. Segons Xevi Vilà, membre de laCoordinadora, la resposta al racismerau en donar una resposta al carrer atotes les activitats i maneres de ferracistes que tenen lloc a la comarca,a més de proporcionar informació a

la ciutadania en contra dels grupus-cles racistes. Vilà considera que igno-rar el discurs de PxC és perillós: “S’had’informar del perill que representai respecte les mentides que diuen res-pecte els nouvinguts, que l’únic quefan és crear odi i dividir les classespopulars”, afirma. En les últimes set-manes, Osona s’ha estat organitzantterritorialment dins el moviment anivell del Principat del Col·lectiu con-tra el Feixisme i el Racisme. Vilà creuque actualment no es pot parlar d’unconflicte racista a Vic, però afirmaque si es continua normalitzant el dis-curs d’Anglada, pot acabar existint.

Jamel el Mezaini, representant delcentre islàmic de Vic i de l’associacióCatalunya Plural comparteix l’opinióde Vilà i afirma que el col•lectiu de nou-vinguts “està inquiet pel discurs de Pla-taforma, ja que es pot anar contagianta la societat vigatana”. Segons ell, elracisme està per sobre dels partidismes,i els partits polítics haurien de fer unpas endavant i deixar clar que no tole-ren el discurs de partits com PxC. Perel Mezaini la solució és senzilla: “Caltreballar dia a dia amb els mitjans decomunicació, les escoles i les associa-cions de veïns per eradicar completa-ment el discurs racista”.

Mentre es continua discutint el rolque els grups municipals de Vic han dejugar en la lluita contra el racisme, Pla-taforma per Catalunya continua sentla segona força amb més representacióa l’Ajuntament. Josep Anglada va serun franquista declarat, membre de Fuer-za Nueva i del Frente Nacional. Ara, elseu partit participa del dia a dia a Vicamb total normalitat. Però, fins quandurarà la complicitat i la falta de con-demna del discurs d’un partit que aler-ta del perill d’una invasió islàmica i cri-da a l’odi i la violència contra tot aquellque ve de fora. Quan acceptaran elsgrups municipals de Vic que el discurspresent d’Anglada és tan o més perillósque el seu discurs passat?

L’ACCENT 228DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 201204 PAÏSOS CATALANS

Omertà i complicitat envers el discurs racista a Vic

La manifestació antiracista de Vic fou un bon exemple de com ajuntar esforços contra la intolerància

Page 5: Accent 228

L’ACCENT 228 DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 2012 PAïSOS CATALANS 05

28 de maig Detenen a Bunyola 4 persones que protestavencontra el president balear JR Bauzá.Es notifiquen les multes a uns 250 joves pels fetsde la Primavera Valenciana.

29 de maigEls Mossos detenen quatre joves a Barcelona i una Reus acusats de participar a la vaga general del29M.

30 de maig Els Mossos continuen la ràtzia, efectuant cincdetencions més de vaguistes.Dos dels detinguts, Andreu C. i Rubén M., sónempresonats sense fiança. La resta són posats enllibertat amb fiança i amb la prohibició

31 de maigOnze detinguts a Palma i Manacor: cinc d'ellsacusats de participar en la jornada de lluita perl'ensenyament públic del passat 22M, dos més

acusats de participar en les protestes contra elpresident Bauzá i quatre acusats de participaren una concentració solidària amb el poble sah-rauí davant del consolat del Marroc.Desenes de concentracions arreu dels Països Cata-lans per reclamar l'alliberament d'Andreu i Rubéni la fi de la repressió contra el jovent mallorquí.

1 de junyLa policia espanyola deté a Palma quatre activis-tes més solidaris amb el Sàhara acusats de la con-centració davant del consolat marroquí.

3 de juny Un miler de persones es manifesten a Barcelonaper la llibertat d'Andreu i Rubén.

4 de juny Solidaris amb els vaguistes empresonats inte-rrompen el programa Divendres de TV3, que s'e-metia des d'Amposta, amb proclames a favor dela seva llibertat.

Una concentració solidària a Vilassar de Mar pelsvaguistes empresonats acaba essent encapsula-da pels Mossos, que identifiquen tots els partici-pants.

6 de junyUn detingut en el desallotjament del CSOA SaFoneta de Palma.Una pancarta reclamant la llibertat d'Andreu iRubén encapçala una multitudinària marxa con-tra les retallades a Tortosa.Els Mossos detenen 3 estudiants que van partici-par a la vaga d'ensenyament del 22M. A la tarda,durant la manifestació de solidaritat, detenen alpare d'un d'ells, després d'una càrrega policialpracticada sense motiu aparent.

7 de junyEls Mossos practiquen una altra detenció d'unestudiant a Lleida relacionada amb la vaga del22M.Tres-centes persones es concentren a Vilassar de

Mar per rebutjar l'actuació dels Mossos contra laconcentració solidària del dilluns anterior.

9 de junyEls encausats en l'Operació Garzón de 1992 sig-nen una carta de suport a Andreu i Rubén i fanpública la seva solidaritat en l'acte de presenta-ció del documental que relata aquells fets.

10 de junyDesenes de militants de l'esquerra independen-tista participen en una roda de premsa a Torto-sa per a reclamar l'alliberament dels vaguistespresos. En aquesta roda de premsa es convoquenuna desena de manifestacions arreu dels PaïsosCatalans pel proper 16 de juny.

11 de junyRubén M. és deixat en llibertat provisional sen-se fiança.

CRONOLOGIA DE QUINZE DIES DE REPRESSIÓ

REDACCIÓ TORTOSA

Com s'ha organitzat la solidaritat ambRubén i Andreu a les Terres de l'Ebre?La resposta ha estat molt ràpida i con-tundent. Ha estat possible perquè a lesTerres de l’Ebre existeix una xarxa demoviments socials consolidada i que jaestàvem treballant de manera conjun-ta, darrerament amb el tema retalla-des (un treball on també hi era l’An-dreu). Només així es pot explicar queen poc més de 24 hores s’organitzés unaconcentració de suport amb 200 perso-nes o el dinar solidari d’aquest passatdiumenge organitzat per Alerta, quevam decidir no fer-ne publicitat per-què ja teníem les 150 persones que podí-em assumir.

I això ens porta a una reflexió impres-cindible, és fonamental estar organit-zats i formar part d’un moviment. Estarorganitzats ens ha servit per tenir lacapacitat de donar una resposta ràpi-da, elaborar un discurs sòlid i havercreat un grup de suport amb molta gent.I per altra banda formar part de l’EIens fa sentir la solidaritat d’arreu delpaís i gaudir de l’estructura d’Alerta(mai els podrem agrair el suport queestem rebent). i això és molt important

tant per als companys i companyes delluita com per la família. Per això desd’aquí fem una crida perquè aquestasolidaritat es mantinga viva mentredure aquest procés.

En un territori com les Terres de l'E-bre la proximitat entre la gent potajudar a estendre la solidaritat, peròtambé funcionen de forma més efec-tiva els mecanismes de control i porsocial. Com esteu treballant per a tren-car la por i el control social davant larepressió?Les Terres de l’Ebre, i Tortosa, són unasocietat amb valors molt conservadorsi és molt important ser conscients d’a-questa realitat per contextualitzar eldiscurs. Per això la proximitat i com-plicitat és fonamental, i aquesta s’acon-segueix sortint al carrer a explicar laveritat i aprofitant la xarxa de mitjansde comunicació ebrencs per difondreel missatge.

La repressió sovint mostra qui, mésenllà dels discursos, fa camí amb tui qui a l'hora de la veritat se n'apar-ta. Quins suports socials heu recolliti quins silencis considereu més elo-qüents?Com deia abans, el treball que hem estat

fent amb diversos moviments socials iorganitzacions, ha facilitat a hores d’a-ra que pràcticament tothom ens hajadonat suport al manifest Andreu i Rubénllibertat. Sindicats, estudiants de laURV i SEPC de secundària, movimentscom el 15M i plataformes de salut i edu-cació o la mateixa PDE que té una basesocial molt diversa. L’exemple va ser elpassat dimecres 6 de juny, una mani-festació que ja feia temps que estavaconvocada contra les retallades i queva cedir la capçalera a una pancartaque deia “Andreu i Rubén Llibertat. Niretallades ni repressió”. I durant lamanifestació aquest va ser el crit méssentit. De moment les desercions nohan arribat, ja us ho contarem mésendavant.

I si parlem de suports, hem de des-tacar la tasca d’Alerta Solidària. Durantels primers moments de desorientaciói commoció la seua tasca ha estat fona-mental, el seu acompanyament perma-nent està sent molt important, unagarantia per saber que estem fent lescoses bé, per a nosaltres i per a la famí-lia. I aquesta és una opinió personal,però davant la política repressiva delsenyor Puig, l’esquerra independentis-ta hauria de fer ja una clara apostaestratègica per enfortir Alerta.

Quin missatge creieu que ha de trans-metre el moviment a la societat pera reclamar l'alliberament de Rubéni Andreu?El missatge ha de ser de denúncia,dignitat i lluita. Per una banda hemde denunciar la deriva repressiva del’actual conseller d’interior. Tambéhem de defensar la dignitat de la nos-tra lluita, i preguntar a la societat:com pot ser que Andreu i Rubèn esti-guen a la presó per haver sortit alcarrer un dia de vaga general i per-sonatges com Fèlix Millet o altrescorruptes estiguen al carrer

tranquil·lament? Com pot ser queAndreu i Rubén estiguen a la presóper sortir a defensar els nostres dretssocials i laborals i en canvi els res-ponsables polítics i econòmics que enshan dut a l’actual situació estiguenen llibertat? On és la justícia? És unmissatge que la gent menys polititza-da entén, i ho hem d’utilitzar.

Des de Tortosa volem que la socie-tat ebrenca denuncie aquesta injus-tícia i faça seua la defensa d’Andreui de Rubén, i això s’ha d’entendrearreu del país, hem d’entendre quela realitat de Barcelona o de Valèn-cia no és l’única al país. I per acabardes de les Terres de l’Ebre us volemdir, que la repressió ens està unint ienfortint, i que ni les multes i ni elsjudicis ens faran callar. Al contrari,cada dia som més, i això aquests diesho estem veient al Casal Panxampla,on ha vingut gent que no havia estatmai.

“Com pot ser que Andreu i Rubén estiguen a la presó i personatgescom Fèlix Millet estiguen al carrer?”

2012, Les xifres dela repressióPrimavera Valenciana: 19 detingutsi 250 multatsVaga general del 29M: 100 detin-guts, cinc dels quals empresonats.Protestes a Mallorca: 20 detingutsActuació policial contra els estu-diants a Lleida: 5 detinguts

En aquestes grans mobilitzacionssocials la policia ha detingut 143persones, n'ha multat un mínim de250 i els jutges han decretat 5empresonaments.

La roda de premsa de Tortosa va comptar amb la presència de represententats d’organitzacions de l’EI i anticapitalistes

Pocs dies abans de l’alliberament de Rubén,entrevistem el grup de suport de les Terresde l'Ebre que s’ha constituït en solidaritatamb els dos joves empresonats fa quinzedies com a resposta de l'aparell estatal ala creixent mobilització social contra lasituació econòmica.

Grup de Suportde les Terres del’Ebre a Rubén i

Andreu

ENTREVISTA

Silencis eloqüentsL'empresonament de dos vaguistes va anar acompanyat del silenci degairebé la totalitat de partits polítics presents al Parlament de la CAC.L'ACCENT ha pogut saber de fonts properes a la CUP que aquesta orga-nització va estar fent gestions amb diversos partits de l'esquerra par-lamentària per tal que es posicionessin contra l'empresonament i l'o-nada de detencions. Tant ERC com ICV van utilitzar el silenci com aresposta; tot i que alguns càrrecs del partit van assegurar en privata la CUP que estudiarien el tema, no hi va haver cap pronunciamentde les direccions. Només el PCC, partit majoritari d'EUiA, va emetreuna declaració de rebuig a l'empresonament dels dos vaguistes.

Page 6: Accent 228

L’ACCENT 228DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 201206 PAïSOS CATALANS

GUIM TUSON GANUZA BERGA

Entre el dimecres 30 de maig i eldiumenge 3 de juny va tenir lloc,a la localitat rossellonesa de Bao,l’Identi’CAT 2012. Enguany, la tro-bada de la catalanitat a Catalun-ya Nord celebrava 10 anys.

Al llarg d’aquests dies s’han suc-ceït des d’una exposició de fotos ipresentació de llibres a càrrec delCercle Català de Marsella fins alsconcerts de La Carrau (que ja vatocar l’any 2002 al primer Identi’-CAT) i dels nord-catalans RaphDumas i The Primaveres, passantper cant coral, teatre, jocs de bit-lles, correfoc, balls de gegants,balls folklòrics, castells...

L’assistència va tenir els seusalts i baixos, doncs hi va haver diesen que la participació de la gentva ser més aviat escassa i, per con-tra, alguns dels actes van generaruna gran afluència de públic. Elpunt àlgid va ser el correfoc deldissabte, que va omplir els carrers

del municipi. Amb tot, des d’AireNou de Bao, entitat organitzado-ra de la trobada, es fa una valora-ció molt positiva de l’Identi’CAT2012, tant pel que fa a la partici-

pació de la gent en general compel que respecta a l’animació i ala qualitat dels actes.

La celebració de l’Identi’CATcerca l’equilibri entre la cultura i

la reivindica-ció. D’entrada,és una festa que“es pensa, escomunica i esfa íntegramenten català”, talcom va comuni-car a L’ACCENTHervé Pi, mem-bre fundadord’Aire Nou deBao, cosa que,al nord delpaís, ja és unareivindicacióde normalitza-ció lingüísticaen sí mateixa.Per posar unexemple queajudi a com-

prendre-ho, l’Indépendant, periò-dic que es publica i els contingutsdels quals fan referència als depar-taments dels Pirineus Orientals(Catalunya nord) i de l’Aude (regió

d’Occitània), refusa publicar elscomunicats, programes, tríptics...que els envia Aire Nou de Baó per-què l’associació no els envia la tra-ducció d’aquests en francès.

La trobada busca també equili-brar les actuacions de grups i collesdel nord i del sud de la fronteraestatal. En aquesta desena edició,a més de la ja esmentada actuaciómusical del grup egarenc La Carrau,es va comptar amb la participacióde les castelleres i castellers de laColla Jove de Barcelona i de la CollaJove Xiquets de Vilafranca. D’a-questa manera l'organització pre-tén reforçar els lligams i l’inter-canvi cultural entre la població debanda i banda dels Pirineus, si béAire Nou de Bao és una associacióque, segons Hervé Pi, es proposaen última instància “esborrar elTractat dels Pirineus i la fronte-ra” que separa les comarques sep-tentrionals dels Països Catalans dela resta del territori nacional.

FRANCESC BLANCO SAGUNT

L'abril de 2009 (recordem que ladirectiva entrà en vigor nou mesosdesprés) 600 diables i 20 bèstiesde foc passaren pels carrers de Per-pinyà per a demanar l'adaptacióde la directiva al context nord-català. Va ser difícil aplegar lesorganitzacions de la CatalunyaNord?La manifestació va tenir l'èxit d'undia. Vàrem tenir la participació d'en-

titats de cultura popular, però lesinstitucions no s'hi van posar devalent. Vam tenir només un repre-sentant de la vila de Perpinyà i undel Consell General. Tot i que haví-em invitat el batlle de Perpinyà, elde Bao, el President del Consell Gene-ral i els parlamentaris. Cap d'ellsva venir.

Vau rebre el suport de diversosmunicipis nord-catalans per adap-tar la directiva i també d'altresorganismes. Amb tot, penseu queles institucions podíem haver fetmés? No van fer més perquè nopodien o per falta de voluntat?Hem obtingut mocions d'una qua-rantena de municipis, del Consell

General, del Consell Regional. Totesaquestes mocions han tingut unpaper simbòlic però no han servitmés, ja que no hi havia una volun-tat real d'enfrontar-se a l'Estat fran-cès per a defensar la cultura cata-lana. Si les institucions haguessintingut ganes de defensar realmentles tradicions lligades al món delfoc hauríem pogut aconseguir unresultat.

Al capdavall la Directiva 2007/23/CE es va aplicar. Així doncs,parlant de la resposta social i popu-lar, quins creus que van ser elserrors més grans? Per contra, quinsobjectius s'aconseguiren?L'Estat francès és un estat molt cen-

tralista. Reivindicar una diferèn-cia, demanar respecte a la diversi-tat hi és inadequat. La resposta socialhauria estat més important, tam-poc hauria estat escoltada. Cal tenirmolt clar que la Catalunya Nordrepresenta 400.000 habitants dels65 milions de ciutadans de l'Estat,és a dir menys de 1% de la població,un percentatge ridícul que no per-met tenir veu que porti.

No se si hem fet o no errors, segu-rament que sí però sabem que la nos-tra tasca és impossible. França diuque vol igualtat i fa igualitarisme.Per exemple, el 31 de març els nord-catalans han superat un rècord mun-dial per la llengua catalana amb elLipdub. Què ha canviat? Què can-

viarà? França donarà drets a lesllengües pròpies de cada territori?La meua intuïció és que no canvia-rà res, ja que París menyspreu totesles reivindicacions i la classe polí-tica nord-catalana no és gens rei-vindicativa, i és aquesta classe polí-tica que hauria d'anar per feina ifer canviar les coses a París.

Com vos ha afectat l'entrada envigor de la llei, ha canviat la vos-tra manera d'actuar? En algunmoment tinguéreu por de desapa-rèixer?Fem els correfocs com els fèiem abansde la directiva. Hi ha municipis queels accepten i els fem, altres ques'han fet enrere. Por de desaparèi-xer? Una mica, evidentment, peròara per ara no és el cas. El que hacanviat és que abans de la directi-va altres colles de la CAC venien afer correfocs, avui sem sols i és unallàstima.

Com lluiteu actualment contra ladirectiva i quines actuacions teniuplanificades pel futur?Ara esperem un parell de setmanes,passades les eleccions legislativesse confirmarà o no el govern i lla-vors podrem de nou reivindicar unaadaptació.

Creus que amb l'entrada de Fran-çois Hollande en la Presidènciafrancesa hi ha possibilitats d'al-gun canvi?No se sap mai, l'esperem i farem elnecessari. El tema del foc lligat almaterial pirotècnic depén en partdel ministeri de l'interior i és cata-là. Sabrem aviat si té interès per lacultura i les tradicions catalanes ono.

“Fem els correfocs com els fèiemabans de la directiva”

Hervé Pi veu amb escepticisme el canvi presidencial francés

L’Identi’CAT fa 10 anys

Hervé Pi és president de la Federaciód'Entitats per la Defensa de la Llen-gua i Cultura Catalanes a la Catalun-ya Nord, secretari de l'associació AireNou de Bao (Rosselló) —que té elmateix objectiu— i a més és membrede la colla Diables i Bruixes del Ribe-ral. El 23 de maig del 2007 es va apro-var per unanimitat la directiva euro-pea 2007/23/CE que regulava l'ús dematerial pirotècnic i posava en risc lacelebració de correfocs. “Com arreudels Països Catalans, la nostra colla vacontactar amb responsables polítics,organitzat actes i provat de mediatit-zar els problemes plantejats per laDirectiva Europea”, així explica Hervéla seua tasca. Malgrat tot, la Directivaes va acabar imposant el gener de2010 i el veterà defensor de la llen-gua ens explica com va ser la lluita iquina és la situació a hores d'ara.

ENTREVISTA

Hervé Pi, secretari d’Aire

Nou de Bao

Correfoc de l’Identi’CAT d’enguany

Page 7: Accent 228

ALBA LORCA VILLALBA ESTIVELLA

Alcoi i Benimantell van posar el punti final a les Trobades d'Escoles envalencià el passat 2 de juny. Aquestany, les Trobades han esdevingut,amb vora 200.000 persones, si no lesque més, almenys sí que unes de lesmés singulars i reivindicatives detota la història per la situació actualen què es troba l’ensenyament. Aixòha estat així ja que si les retalladesdutes a terme per l’AdministracióValenciana tenen grans repercus-sions en el sector escolar, més inci-dències tenen en la llengua catala-na com a vehicle de formació acadè-mica. Fonamentalment per aquestaraó, s’estima el gran volum d'assis-tents als diferents actes de les Tro-bades per a manifestar el seu des-contentament i deixar clar que lamillor opció no és “agredir” el siste-ma educatiu i els seus centres.

Trobades de protestaCom a iniciativa especial, cal des-tacar la manifestació que va tenirlloc a la Trobada del Poble nou deBenitatxell (la Marina Alta) el 26

de maig, encapçalada per profes-sorat, alumnat i mares i pares. Vala dir que aquests últims han incre-mentat el seu suport mitjançantl’augment de les seues col·labora-

cions, perquè veuen el futur aca-dèmic dels xiquets i xiquetes cadavegada més indigne i obscur.

Com s’hi pot observar, les jor-nades festives del 2012 de les dife-rents escoles valencianes s’hanbasat en els nous decrets conflic-tius que es volen imposar arreudel territori, per això han promul-gat la necessitat de canviar l'esbo-rrany de Decret sobre Plurilingüis-me, el qual funciona en detrimentdel valencià i, per tant, no asse-gura uns coneixements lingüísticsòptims d'aquest idioma en la tota-litat de l’alumnat. A més a més,com a conseqüència de l’augmentde ràtios, Escola Valenciana pre-veu que la matriculació en catalàbaixarà la seua demanda conside-rablement.

Possibilitats de canvi?Malgrat tot, l’entitat valencianatenia esperances positives arran

del nou camí de diàleg obert ambla Conselleria d’Educació, però,dissortadament, el nou documentredactat per aquesta, deixa de ban-da un possible acord prolífic peral plurilingüisme. És per això queEV ja ha comunicat el desig de ferfront a eixe nou Decret amb la cele-bració d’un acte que tindrà llocdurant aquest mes de juny, perquèels esforços per mantenir i millo-rar la qualitat educativa en llen-gua valenciana fan palesa any rereany “la importància de continuarlluitant per tot allò que ens con-fereix com a individus d’una socie-tat que, tot i estar 'malalta', creuen la seua llengua i cultura”, segonsEV. La Federació d'entitats a favorde la llengua valora les Trobadesd’escoles en valencià com un sím-bol de pressió constant i construc-tiva en la normalització lingüís-tica, sobretot, en l’àmbit educa-tiu.

L’ACCENT 228 DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 2012 PAïSOS CATALANS 07

FRANCESC BLANCO SAGUNT

Tot i les nombroses Trobades que hacelebrat al llarg del curs 2011/12 Esco-la valenciana (EV) ha tingut tempsper organitzar el seu 5è Congrés. Lasessió inaugural fou el 4 de febrer ala Facultat de Filologia, Traducció iComunicació de la Universitat deValència. Segons la pròpia EV el con-grés “pretén fixar les bases científi-ques i nodrir d'experiències el modeld'ensenyament de qualitat que Esco-la Valenciana ha anat bastint durant

més de 25 anys”.L'objectiu és aplegar tota la comu-

nitat educativa (les famílies d'alum-nes, AMPA i FAPA, professorat, estu-diants i associacions) per debatre,des d'un vessant sobretot teòric, peròtambé compartint experiències pràc-tiques, les línies d'actuació d'EV: plu-

rilingüisme i interculturalitat; par-ticipació social i valors; innovació inoves tecnologies; i medi ambient isostenibilitat.

Al llarg de tot l'anyEls congressos són tota una fita (només5 en 25 anys) i es composen de con-ferències, tallers, presentacions dellibres, presentacions de materials,documentals, etc., que es realitzenen dates separades al llarg de tot unany, no en un dia o en un cap de set-

mana. Tal vegada dos o tres jornadesdiferents al mes o potser en una set-mana, com ara la 4a Setmana de l'e-ducació plurilingüe celebrada a laUniversitat d'Alacant.

Arreu del País valenciàEls congressos tenen un marcat caràc-ter descentralitzat. Cada debat i expo-sició es realitza en un lloc diferent iencara que fonamentalment es fana la xarxa d'universitats públiquesvalencianes, també es duen a terme

en altres indrets. Per exemple, el Cen-tre d'Educació Infantil i PrimàriaVillar Palasí de Sagunt (Camp de Mor-vedre) va acollir una jornada sobrecreació i gestió de blocs o també alJardí mediterrani de l’Albarda aPedreguer (la Marina Alta) es féu unatrobada sobre Escola i medi ambient.

Espai democràtic i de baseDins les pautes marcades pels quatreeixos d'EV, les jornades que formenpart del congrés són un espai oberts

per ajuntar a les persones més direc-tament influïdes per l'ensenyamentprimari i secundari. El propòsit ésfer propostes, discutir-les i traure'nconclusions per modificar aquellescoses que es volen canviar del móneducatiu per beneficiar a les xique-tes i xiquets, tot i que també a la res-ta de persones involucrades en l'en-senyança. El tarannà obert el garan-teix la possibilitat de fer propostesquant a la temàtica, quant als llocsi quant a la manera de tractar el con-tingut. Segons EV, aquest és un model

en constant desenvolupament, ja que“segueix el camí obert a les conclu-sions dels quatre congressos ante-riors i al document L'escola valen-ciana. Un model d'educació plurilin-güe i intercultural per al sistema edu-catiu valencià”.

A més de 15 trobades al llarg del curs Escola valenciana tambéorganitza el seu 5è congrés

Presentació de les Trobades d’enguany

Escola tanca les Trobades d’enguany amb unaassistència global de vora 200.000 persones

Muixerangues a la Trobada de València

“ Cada debat i expo-sició es realitza en

un lloc diferent;fonamentalment a laxarxa d'universitats

públiques”

“El propòsit és ferpropostes, discutir-

les i traure'n conclu-sions per modificaraquelles coses quees volen canviar”

Page 8: Accent 228

La llengua i les retallades són els principals motiucassolades o boicots a molts pobles i ciutats de lpolicial ha creat rebuig i enfrontaments

DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 201208 EN PROFUNDITAT

ÀLVAR H.S. I XAVIER G.Z. PALMA

Desenes de protestes i boicots a favordel català i contra les retallades hanprovocat un nou gir del Govern bale-ar, en mans dels sectors més reaccio-naris de PP, que maifins ara havien tin-gut les regnes del par-tit d'ençà de la sevafundació. La viarepressiva s'ha situatara al centre de laestratègia de l'execu-tiu conservador, i laformació liderada perJosé Ramón Bauzás'està emparant enuna violència, devegades imaginària,per arrestar i agre-dir activistes i mani-festants de la que s'haarribat a anomenar com a “primave-ra mallorquina”.

Si bé la postura inicial del PP foula de condemnar les protestes popu-lars contra les polítiques Govern tit-llant els suposats organitzadors de“violents” i “feixistes”, al final haacabat aplicant una política agressi-va que, tal i com insi-nuà el delegat deGovern espanyol aBalears, José MariaRodríguez (PP), vacomençar amb deten-cions polítiques imaltractaments acomissaria.

Fou a Bunyola, onquatre militantsindependentistesforen agredits ivexats a comissariadesprés de ser detin-guts en una manifes-tació pacífica d'unes400 persones amb motiu de la visitadel president del Govern a la locali-tat, a finals del passat mes de maig.

El cas Bunyola va suposar un copmolt dur per a les famílies, es va situaral centre de l'actualitat política de l'i-lla i va esdevenir un nou graó repres-siu contra les manifestacions espon-tànies que han generat les visites de

Bauzá als municipisde la Part Forana,on s’ha anat desen-volupant una dinà-mica sostinguda deprotestes fins a lacelebració del con-grés del PP balear,que també patí l'as-setjament popular.

Els pobles s'alcen Es pot situar el pre-cedent de les protes-tes a les festes del'estiu de 2011 a Fela-nitx. La coneguda

penya de El Coso organitzà un boicotdavant la visita del president Bauzá.La Policia Local intervingué amb agres-sions i usà un esprai de pebre. Ara,més d'una desena de persones estanimputades en un procés que, com enla resta, no inclou cap mesura perdepurar responsabilitats polítiques i

policials. Posteriorment,

Sa Pobla fou, de lamà del col·lectiuindependentistaPinyol Vermell, elsegon municipi onla presència de Bau-zá despertà el rebuigpopular: centenarsde joves el xiularenper les polítiquescontra el català. Apartir d’aquí: Inca,Pollença, Manacor ,Santa Margalida oLlubí, entre molts

altres, s'han anat sumant a la llargallista de pobles que han plantat caraa les visites del president. En la majo-

ria de casos, sota grans dispositius dela Guàrdia Civil o la Policia Nacionalespanyola, que ara també juguen unpaper de seguretat privada dels mem-bres del Govern.

L'agressivitat de la seguretat deBauzá i dels cossos policials ha pro-vocat un augment de la confrontaciótal, que ha arribat a rebre respostesmolt contundents. Així, a Manacor esllençaren algunes pedres contra elsescoltes del president del Govern, quehagué de requerir de desenes d’anti-disturbis per poder accedir a la seudel seu partit. A més, a Manacor elcotxe oficial rebé l'impacte d'unesllengües de porc, el llançador de lesquals donà la cara davant la premsai presentà els fets com una metàforagens violenta.

En la segona visita de Bauzá a Sa

Pobla, la Benemèrita agredí de formaarbitrària un militant d’Endavant idel col·lectiu local Pinyol Vermell.Pocs dies després es repetiren situa-cions de tensió a Artà i a d'altres poblesde l'illa.

La situació arribà a generar tantde malestar en l'entorn de Bauzá, queels darreres dies de maig, en la rectafinal de les visites a la Part Forana,el president va haver d'evitar el seupas per municipis com Sóller. El batleCarles Simarro es desplaçà junt a d'al-tres batles de la zona, com el de Deià,per poder-se reunir amb Bauzá senseque aquest hagués de passar per lesseus locals del partit.

Polítics desconcertats Així, l’augment de la repressió policiali l'agressivitat de la seguretat del pre-

sident en les mobilitzacions per la llegua i pels drets socials s’ha compagin

“Es pot situar el precedent de les

protestes a les festesde l'estiu de 2011 a

Felanitx”

La primavera malloràtzia contra els m

“L'agressivitat de la seguretat deBauzá i dels cossos

policials ha provocatun augment de la

confrontació ”

La Guàrdia C

ÀLVAR H.S. I XAVIER G.Z. PALMA

A Palma, podem trobar l’origen deque s'ha anomenat com a “primavemallorquina” en el boicot organitzala universitat per la campanya Mallorca en català”, presentada pl'organització Endavant-OSAN l'espassat. Així, durant la inauguració curs 2011-2012 per part del presideun grup d'independentistes boicotl'acte denunciant les polítiques delcontra el català en una acció que tgué un ampli ressò mediàtic.

Pocs mesos després, durant la D

A MALLORCA, EN CA

Page 9: Accent 228

ÀLVAR H.S. I XAVIER G.Z. PALMA

Un dels màxims moments de ten-sió en les protestes contra les reta-llades es va produir en l'ocupacióde la Conselleria d’Educació perpart de l’Assemblea de la UIB elpassat mes de maig. Tal com vanenregistrar les càmeres de vídeopresents, la cap gabinet de la Con-selleria d'Educació, Ana Rodrí-guez (PP), agredí un estudiant imilitant de Maulets que estavad'esquenes i, posteriorment, s'hiencarà. Després de saber que l'es-tudiant l'havia denunciada, Rodrí-guez presentà contra denúnciaal·legant que s'havia fet mal alcanell i s'encetà una virulentacampanya criminalitzadora capals estudiants per part de El Mun-do, La Razón i ABC.

Hores després, el delegat deGovern José María Rodríguez vafer pública la via repressiva quehavia decidit emprendre i anun-cià detencions i més contundèn-cia en les actuacions policials. Amés, uns dies abans, al congrésdel PP, el dirigent Miquel Ramisapuntà l'oposició política com aresponsable de la violència i assen-yalà directament a Maulets, quereivindicà una acció amb pintu-ra contra la seu dels populars aMarratxí.

De les paraules a l'accióLes detencions violentes de qua-tre independentistes a Bunyola(veure peça principal) han estat,doncs, una acció que el governhavia cuinat prèviament. A més,coincideix amb l’arribada des deValència d’un cos d’elit antiava-lots de la Guàrdia Civil, que vaencetar l'operació arrestant dosindependentistes molt assenya-lats: un militant d'Endavant i undel SEPC; i la tancà amb dues deten-cions més: la de la companya d'un

dels detingut i la d'un militantd'ERC, que intervengueren persocórrer els detinguts en el mateixmoment dels fets.

El cas Bunyola, doncs, es va con-vertir en el preludi d'una inten-sa activitat contra els movimentssocials de Mallorca. Menys d'unasetmana després dels fets, la Poli-cia Nacional espanyola va arres-tar i imputar en un sol dia unadotzena de membres de col·lectiussuposadament vinculats a protes-tes molt diferents entre sí i que,a més, ja havien passat feia dieso setmanes. Entre les personesdetingudes, bona part dels estu-diants i professors que participa-ren de l'ocupació de la Conselle-ria d'Educació, diversos joves delcol·lectiu sahrauí que havia ocu-pat el Consolat del Marroc unessetmanes abans i dos homes queparticiparen en una protesta anti-Bauzá a Manacor.

Unitat al carrerLa ràtzia repressiva ha rebut, però,una ràpida resposta dels movi-ments populars de l'illa. La majorpart d'organitzacions afectadesper les detencions i la violènciapolicial (Endavant, Maulets, SEPC,

En Lluita, Joves Sahrauís i Assem-blea UIB) van convocar una con-centració per mostrar la seva uni-tat i creixent força als carrers. Alfinal, la concentració, organitza-da davant la Delegació del Govern,es traslladà a la comissaria on esta-va detingut un jove okupa quehavia estat arrestat el mateix matí,durant el desallotjament del CSOASa Foneta, vinculat al 15M i altrescol·lectius.

La situació d’indignació popu-lar està generant un rebuig i unavoluntat d’acció que supera elscercles d’afinitat de l’EsquerraIndependentista i els movimentssocials organitzats. Les expres-sions de solidaritat amb els detin-guts de Bunyola o el fet que elmateix dia de la seva posada enllibertat 200 persones s’aplegas-sin a Llubí contra la presència deBauzá són una bona mostra d’a-quest renovat esperit. El PP, doncs,ha intentat una estratègia crimi-nalitzadora que no està donantels seus fruits, ja que la violènciapolicial no ha estat invisible, i encanvi s'ha reforçat una dinàmicamobilitzadora que, de moment,sembla no tenir aturador.

us de manifestacions,’illa, on l’agressivitat

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 228

en-nat

amb un discurs “contra la violència”per part del PP, arribant a aparèixer en

públic membres del partit amb llaçosblancs a la solapa. Això, malgrat fer galasempre de la violència policial i de lesdetencions polítiques, així com de laviolència que han protagonitzat mem-bres del seu propi Govern (veure pecescomplementàries).

Paral·lelament a tots els fets, el PPha anat realitzant declaracions als mit-jans de comunicació locals cridant a“condemnar la violència” i acusant de“feixistes” els concentrats dels diferentspobles, especialment a partir dels inci-dents de Manacor. Allà tots els grupsmunicipals condemnaren els fets, mal-grat els matisos d'ERC i, més especial-ment, el PSM. Malgrat veure passar perles manifestacions part de les seves basesi electorat, sempre han mantingut posi-cions “pacifistes” i distants: condem-nant la violència de la policia, però tam-bé la que ha generat el rebuig populara les visites de Bauzá.

Mentrestant, però, el discurs de la“condemna” del PP s'afebleix: a la darre-ra sessió del Parlament, la portaveupopular demanà que ningú “no es posi-cioni amb els violents”, mentre que elPSIB-PSOE requeria una explicació perl’actuació violenta de la Guàrdia Civila Bunyola.

Dotze detencions en un dia

orquina obre unamoviments socials

Civil s’hagué d’esforçar per contindre les protestes a Sa Pobla

A

e laeraat a“A

pertiudelnt,

tejà PP

tin-

Dia-

da de Mallorca i la inauguració de lesFestes de San Sebastià de Palma, el batlede la ciutat, Mateu Isern, fou el prota-gonista de dos boicots espontanis. Elsxiulets i protestes del públic l'impedi-ren llegir textos íntegrament en cas-tellà o bilingües, arribant a haver demarxar de l'escenari en una ocasió.

Durant les mateixes festes de SanSebastià, Isern patí un altre boicot enel qual coincidiren el col·lectiu Jovesde Mallorca per la Llengua i diversesorganitzacions de l'Esquerra Indepen-dentista. Allà es produïren momentsde molta tensió i llançaments de tomà-

quetscon-tra lacomiti-va polí-tica perpart de mani-festants indignats.

Per la seva banda, dos independen-tistes vinculats a ERC van boicotejartambé un discurs de Mateu Isern en elmarc dels premis Ciutat de Palma,pujant amb una pancarta reivindica-tiva a l'escenari on s'estava celebrantla gala, d'on sortiren a cops i detinguts.

TALÀ

Page 10: Accent 228

L’ACCENT 228DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 201210 INTERNACIONAL

ROBINSON SILVA / FELIPEVALENZUELA XILE

Des que la dictadura de Pinochetva incloure el dogma neoliberal pera reformular el capitalisme a Xiledesprés del cop d’estat de 1973, queel sistema educatiu xilè viu atacspermanents a la seva construccióhistòrica, que ve del segle XIX comun esforç de l’estat per construirciutadania.

En un context de manca de lli-bertats bàsiques, es va imposar unmodel que posa per davant de qual-sevol altre principi la llibertat d’en-senyament, es a dir, la llibertat pera fer empresa amb l’educació entots el nivells, des de l’escola bres-sol fins als postgraus. Aquest modelmai va ser debatut pels xilens i,quan va arribar la transició en 1990,ja estava del tot consolidat.

La concertació, coalició de cen-tre i socialistes neoliberals, va con-tinuar avalant aquest model d’e-ducació i fins i tot, van entrar alnegoci; la prova és que les escolesi instituts concertats van créixerenormement en quantitat en elsvint anys de govern d’aquesta coa-lició i molts polítics d'aquella coa-lició es troben avui als directorisde les universitats privades delpaís.

Les mobilitzacions del 2001, moltmassives i esteses per tot el terri-tori, van donar el toc d’alarma ala classe política en el sentit delqüestionament en el que es trobano només el sistema educatiu, sinótambé l’estructura política i insti-tucional que suporta tot aquestordre que impedeix que les perso-nes puguin estudiar sense endeu-tar-se, a vegades, en la mateixamesura que una hipoteca.

Els estudiants mobilitzats vanproposar una sèrie de propostes pera eliminar el lucre del sistema edu-catiu i, mitjançant una reformatributària i renacionalitzacions derecursos bàsics, plantejaren queera possible la gratuïtat total entos els nivells; evidentment aques-ta argumentació no va ser respos-ta pel govern, que acabaria donantmés beques i subsidis a segmentsde la població que ells determinencom a vulnerable, en coherènciaabsoluta amb les idees neoliberalsde la dreta i el centre polític xilè.

La lluita començaArribats a aquest punt, el movi-ment estudiantil, que ja va teniruna forta presència el 2006 amb la“revolució pingüina” -estudiantsd’instituts que van protagonitzarpreses dels seus col·legis-, va tenirla capacitat de massificar la sevalluita a tots els sectors socials, des-vetllant que l’endeutament haviamalmès les butxaques de la classe

treballadora, però també de la clas-se mitjana i que tots es sentienidentificats en la crítica que uni-versitaris i secundaris feien al sis-

tema en el seu conjunt.Lamentablement, la personifi-

cació i lideratge mediàtic tornavaa ser l’estratègia preferent de ladreta per a blocar les demandesestudiantils. La mateixa CamilaVallejo, líder de la FECH i figura

emblemàtica del moviment del 2011,ho va reconèixer quan va dir queera més fàcil personificar el movi-ment i després destruir-lo en laimatge dels seus “rostres”

Els comunistes van patir el preud’aquella estratègia i han perdutgairebé totes les federacions delpaís. Els grups de l’esquerra críti-ca i també de la més radical hanguanyat aquella representació, peròara per ara es troben en un puntde difícil solució; iniciat el 2012 hiha una latència que no s’acaba d’en-tendre. Han fet manifestacionsigual de massives que l’any passat,però més despolititzades, és a dir,no s’ha perdut força al carrer, peròel discurs s’ha atenuat.

En el cas de l’esquerra “autòno-ma”, s'ha criticat als comunistes ia l’esquerra radical quan afirmenque no volen les propostes subsi-diàries del govern i que esperenmés de l’estat, oblidant segons ellsque aquest estat no és el de 1970,sinó que és l’estat de Pinochet.

Molts dels grups més organit-zats han estat permanentment acu-sats de reformisme i oportunisme,més que res perquè han buscat el

diàleg amb el govern o, en el millordels casos, per romandre quiets almig de l’envestida populista de mésbeques i subsidis que fa el govern.

Aquesta és la situació dels comu-nistes i del centre esquerra.

El que hi ha en el rerefons detot això és l’ànsia electoral de moltd’ells. Els comunistes no han tin-gut complexos per a presentar-sedirectament amb candidats de ladiligència estudiantil a les muni-

cipals d’aquest any i molts d’altresvolen discutir aquesta possibilitat,el que fa que molts del debats de lalluita social quedin postergats, espe-rant la decisió política d’anar o noa les eleccions per part de moltsdirigents o de gent vinculada alsseus grups polítics.

Per altra banda hi ha voluntaten grups d’esquerres per a reorga-nitzar la reivindicació, i apostenper sortir de la dinàmica institu-cional interna i buscar la críticaradical al sistema, i per això plan-tegen la necessitat d’apropar-se almón social que també vol organit-zar-se contra el neoliberalisme.

Davant d’aquesta situació, elssecundaris han mogut fitxa ràpi-dament i una de les seves organit-zacions més fortes, la ACES (Asso-ciació d’estudiants secundaris) hacridat a no participar del procéselectoral, ni tan sol votant. Neguentota legitimitat al procés electoralmentre el govern no accepti par-lar de les seves propostes.

El panorama s’ha tornat com-plex. L’any va començar mogut,degut a les demandes regionals iels conflictes mediambientals, de

Desafiar al neoliberalismemés poble organitzat

“Les escoles i ins-tituts concertats vancréixer enormementen quantitat en elsvint anys de governcentrista-socialde-

mòcrata ”

“La personificació ilideratge mediàtic

tornava a ser l’estratègia preferentde la dreta per a blo-

car les demandesestudiantils”

Els familiars dels presos palestins s’han solidaritzat amb la vaga de fam

Page 11: Accent 228

L’ACCENT 228 DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 2012 INTERNACIONAL 11

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a [email protected]

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

e amb

La repressió La lluiita dels estudiants ha por-tat una resposta del tot qüestiona-ble per la societat, la enorme repres-sió desatada pel ministre de l’in-terior, Rodrigo Hinzpeter, a mésde lamentar la mort d’un jove,Manuel Gutiérrez, un gran quan-titat de joves han resultat feritsper bombes lacrimògenes i colpis-ses les cassernes de la policia mili-taritzada xilena.

A nivell intitucional la respos-ta ha comportat una iniciativa dellei, ara discutida pels diputats,batetjada como “llei Hinzpeter” ique vol criminalitzar tot acta alcarrer i particularment les ocupa-cions d’edificis i el tancament delscarrera, així com l’ús de captxesen les manifestacions.

La repressió, per altra bandaha provocat l’organització de novesarticulacions com la Defensoriapopular, tant en Santiago com aConcepción, que van néixer per ala defensa dels inculpats per l’es-tat en les mobilitzaciones i que aracomencen a defensar altres casosde repressió als companys de lalluita der l’habitatge o la sanitatpública, lligant totes les lluitessocials en una sola gran lluita con-tra l’estat neoliberal.

trista i llarga durada a Xile, quevan eclipsar el protagonisme delmoviment estudiantil del 2011. Toti així, els estudiants han centratla mirada en el cost que van signi-ficar les mobilit-zacions i a més,han hagut derenovar les sevesmeses federati-ves, qüestió queben començatl’any ha desgas-tat als militantsmés fervorososdel moviment.

Trencar el tan-camentEl perill ha estaten aquests mesosel tancamentdels debats iorganitzacions de la lluita estu-diantil contra l’educació mercan-tilitzada. Pel poble xilè, els estu-diants fan el paper de represen-tants del que no es pot dir per bocapròpia, ja sigui per la pressió polí-tica o per la manca d’organització

d’altres moviments. El tancamentés just el contrari: centrar el movi-ment només en reivindicacions gre-mials. El tancament dels estudiantsnomés es pot solucionar ampliant

la mirada a d’al-tres sectors quebusquen refe-rències per a ini-ciar una lluitaque ataqui al sis-tema en les sevesarrels.

El 2011 va serun any de presadels espais, elsinstituts i uni-versitats van serocupats durantmesos, ara bé, lalectura que es fad’això és quemoltes d’aques-

tes ocupacions es dissociaven de lanecessària connexió amb la socie-tat, la qual cosa es busca revertirde cara al any 2012, al menys en eldiscurs dels representants més visi-bles.

Així com el bloc governant temia

la politització del moviment, Gui-llermo Tellier, president del Par-tit Comunista, va reconèixer al dia-ri La Tercera que "demanem a estu-diants i professors que siguin clarsen les seves peti-cions... que centrinles seves demandesen temes educa-tius", és a dir, queobviessin la neces-sitat de la renacio-nalització delsrecursos naturals,una salut públicadigna, etc.

Trencar el tan-cament es torna unperill en tant queamenaça amb min-var la base ideolò-gica del presentcapitalisme. Elsgrups d'estudiants que van realit-zar operatius de salut, tallers edu-catius i recreatius en diferents llocsde la província de Concepción, vanveure com el llaç forjat va ser intensi va perforant el discurs dominant.

Trencar el tancament és buscar

participació i unitat. Els estudiants,des de les seves variades experièn-cies, poden demostrar a la comu-nitat que l'ordre establert no és l'ú-nic possible i que la unitat del poble

no solament ésuna frase pera les parets,sinó que ésuna lliçó dematemàtica ode química,un partit defutbol, el diag-nòstic d'unamalaltia, con-sells per a pre-venir-la i gua-rir-la, untaller de comfer un sindicati lluitar con-tra l'empresa-

ri i les seves lleis, un informatiusobre la qualitat ambiental d'unapoblació i una lluita per tirar lestermoelèctriques, les cel·luloses iles plantacions forestals de algu-na regió.

Les paraules són, en tant es fan;

en cas contrari no existirien. Tren-car el tancament es torna necessa-ri en aquest nou any de lluita, jaque el més probable és que si elmoviment no s'amplia i es desen-volupa, s'atrofiï i en això el diccio-nari és clarivident. “Atròfia: Dis-minució en la grandària o nombre,o en ambdues coses alhora, d'un odiversos teixits dels quals formenun òrgan, amb la consegüent mino-ració del volum, pes i activitat fun-cional, a causa d'escassesa o retarden el procés nutritiu”.Per a aquest 2012, seguir tancat, noés solament deixar-se envoltar perla repressió i pels mitjans de pro-paganda empresarial, sinó que ésno dotar de perspectiva a la novalluita. No podem deixar que aixòpassi.

“El tancament éscentrar el movimentnomés en reivindica-

cions gremials,aïllant-lo de la resta

de lluites socials”

“Els estudiantspoden demostrar a

la comunitat quel'ordre establert noés l'únic possible”

ResumenAmb aquest article s'inicia la col·laboració de L'ACCENT amb Resumen.cl, una publicació de comu-nicació popular de la regió de Concepción, a Xile. Els companys de Resumen publicaran algunesnotícies de L'ACCENT adaptades al públic xilè, mentre que L'ACCENT informarà de la mà de perio-distes xilens al públic dels Països Catalans sobre l'actualitat del país andí.

COL·LABORACIÓ

Page 12: Accent 228

JOSEP MARIA ARMENGOL LLEIDA

Més d’una vintena de col·legis dePonent s’han mobilitzat aquestapassada setmana en defensa de l’Es-cola Pública i de qualitat en unaoriginal Acampada escolar organit-zada per les comunitats educati-ves. En una mena de rèplica delmoviment d’indignats els diferentscentres educatius varen celebrar,el dijous 7 de juny, una acampadaamb tendes de campanya en elsrecintes escolars amb assemblees,xerrades i altres activitats com elteatre, contacontes, balls i murals.L’objectiu principal era protestarlúdicament contra les retalladesen educació i l’atac a l’escola públi-ca dels governs del PP i CiU. El caràc-ter unitari de la protesta i la con-ciliació entre les hores de classe iles reivindicacions han estat lesclaus de l’èxit d’una queixa histò-rica. Feia mols anys que pares imestres no anaven plegats en ladefensa contundent de l’escolapública. Un dels portaveus de l’A-

campada Escolar, Carles Valenciadestaca “la simplicitat de les rei-vindicacions amb punts que tothompot defensar, a banda d’ideologies,i el paper de les xarxes socials que

han permès la comunicació àgil dedistintes escoles” com a elementsdel triomf d’aquestes mobilitza-cions.

Començament ben originalLa forma en què va sorgir la pro-testa té una certa espontaneïtat.Un grup de pares i mares del col·legiSant Jordi de Lleida va enviar un

correu electrònic a totes les AMPAen defensa de l’escola pública, i enpoques hores portaveus de catorzecentres es reunien en un bar deLleida per organitzar una acampa-da, el dia 7 de juny. La protesta noté un cap visible, ni tant sols laFAPAC (Federació d’Associacions dePares i Mares de Catalunya) haactuat com a centre coordinador.Són grups de pares, mares i mes-tres sense nom que volen marcarcertes distàncies amb sindicats i elMUCE (Marc Unitari de la Comu-nitat Educativa) perquè segons lespersones organitzadores: “Volemdestacar un discurs en positiu i noúnicament de queixa”.

Més despesa pública en educa-ció, el manteniment de l’actualràtio mestres-alumnes, espais dig-nes per a la docència, igualtat d’o-portunitats per centres públics oprivats i el reforç del sistema uni-versitari públic són demandes ques’estan incomplint i que demostrenque ni aquest curs ni el vinent aca-baran amb normalitat.

L’ACCENT 22812 ECONOMIA DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 2012

REDACCIÓ BARCELONA

En aquest curs 2011-2012, la Generalitat apor-tava a les escoles bressol públiques de Cata-lunya una subvenció de 1.300 euros per infant.El 2009 aquesta aportació havia arribat finsals 1.800 euros. Aquestes retallades van enparal·lel a les retallades de les aportacionsdels ajuntaments.

Fins ara, s'assumia que el cost d'una pla-ça d'escola bressol el pagaven a parts igualsGeneralitat, Ajuntament i famílies. El pri-mer pas de la tisorada dràstica que ha apli-cat el Departament d'Ensenyament contra l'e-ducació 0-3 va ser anar disminuint l'aporta-ció de la Generalitat per alumne, cost quebàsicament van assumir les famílies i en menormesura alguns ajuntaments.

La tisorada definitiva, però, ha consistiten recalcular el cost d'una plaça d'escola bres-sol. Fins ara es comptava que un alumne esco-laritzat en una escola bressol costava a laGeneralitat uns 5.400 euros. Ara, però, s'harebaixat aquesta xifra a 3.420 euros, ja que

s'han descomptat els costos de menjador i acti-vitats complementàries. A més, s'ha modifi-cat l'aportació de cada part en aquest cost,aportant la Generalitat i ajuntaments un 25%cadascú i deixant a les famílies l'altre 50%més el cost de les activitats complementàries.Així doncs, mentre que la Generalitat apor-tarà 850 euros per alumne, a les famílies elcost d'escolaritzar un infant en una escolabressol els podria sortir al voltant dels 3.700euros per curs.

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barce-lona // Assemblea de Joves de Cardedeu // AteneuCorberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ate-

neu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // AteneuPopular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barra-queta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular QuicoSabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C. Trinquet Vell 15, baixos. Tarragona // Centre Social-Bar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana Josep Grollo, 91// El Forn Giro-na //L'Estapera C. de baix, 14, baixos, Terrassa // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B. Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

Pares i alumnes han acampat contra les retallades

Tisorada a les escoles bressol

“Escolaritzar un infant enuna escola bressol li cos-

tarà a la família uns 3.700euros per curs escolar”

Acampades escolars a Lleida en defensa de l’educació pública

MOBILITZACIONS CONTRA LES RETALLADES EN L’ENSENYAMENT

REDACCIÓ BARCELONA

Aquest dimarts 12 de juny al migdia un grupde professors interins i substituts es van enca-denar al Departament d'Ensenyament perdemanar l'increment de la inversió a l'edu-cació, manteniment de les plantilles i que elpersonal substitut a dedicació parcial cobriel mes de juliol i agost.

El malestar d'aquest col·lectiu, que ja fouexpressat en l'assemblea de plataformes enlluita de la comunitat educativa el dia 2 dejuny, és degut a les darreres declaracions idecrets de la Consellera Rigau, que fa passarretallada rere retallada sense que ningú puguifer res per aturar-ho. Les mesures que moti-ven l’enuig del col•lectiu d'interins i substi-tuts són: el fet de no cobrir les baixes ambsubstituts fins passats 10 dies lectius, l'incre-ment de les ràtios, l'increment de l'horari lec-

tiu i de permanència al centre del professo-rat, amb el qual la Consellera pretén cobrirles baixes. El fet que els substituts noméscobraran a partir del curs vinent les hores dededicació directa a l'alumne i només una partde les hores de coordinació, tutories, vigilàn-cia de patis, etc. introduint en els centreseducatius una perillosa doble escala salarial.Per no parlar de les retallades salarials i l'in-crement dels anys necessaris per a accedir alssexenis, que són mesures que afecten al con-junt de les plantilles.

Durant el mateix dia a la tarda hi va haveruna concentració tallant la Via Augusta, unaassemblea informativa d'exposició de casosi lluites dels centres educatius i col·lectiusd'arreu del territori i després una actuaciómusical i una acampada davant la conselle-ria, que va ser desllotjada pels mossos a mit-janit.

Interins i substituts enlluita ocupen la seud’Ensenyament

Page 13: Accent 228

RAFA ESCOBAR MANISES

Aquest juny del 2012 ha donat inicil’Eurocopa de futbol. L’edició d’en-guany ha representat una novetatpel fet de celebrar-se per primer copa dos països de l’Europa Oriental,Ucraïna i Polònia. La UEFA va pren-dre aquesta decisió anys enrere ambla intenció de aprofundir en les rela-cions entre Europa Oriental i Euro-pa Occidental.

La intenció de la UEFA però, ana-va més enllà d’un esdeveniment queestretara les relacions entre les dueseuropes. A Europa de l’Est existeixdes de la fi de la Segona Guerra Mun-dial i posteriorment arran de la cai-guda del mur de Berlín una dispu-ta geopolítica per controlar la zonaentre els EUA i Europa Occidentalper una banda i Rússia per l’altra.

Amb l’elecció de Polònia i Ucraï-na en certa manera el que es prete-nia escenificar és el decantamentde la balança a la zona en favor delsaliats de l’OTAN, celebrant l’esdeve-niment a Polònia, el bastió de laresistència contra la URSS i a Ucraï-na, antic estat membre de la URSSi amb una posició geoestratègica deprimera magnitud.

La celebració de la competiciód’alguna manera ha segut planteja-da pels polítics i els mitjans de comu-nicació occidentals, com a la provade la maduresa i occidentalitzaciód’aquests països, una revàlida per aformar part d’Europa amb ple dret.És per això que s’ha analitzat escru-polosament la capacitat organitza-tiva d’Ucraïna i Polònia, així comaltres aspectes relacionats amb elfuncionament del sistema parlamen-tari i el respecte als drets humans.

Aquesta anàlisi s’ha centratmenys a Polònia, estat pertanyenta la Unió Europea i inserit dintrede l’aliança Atlàntica que no pas enel cas d’Ucraïna, on actualment elgovern de Viktor Yanukovich es mos-tra partidari d’una aliança estratè-gica amb Rússia. Els EUA i EuropaOccidental han titllat a Rússia d’in-tervencionista, acusant-la de volerrecuperar la seua antiga àrea d’in-fluència a Europa Oriental. Acusenl’estat rus d’expansionisme quan ésla mateixa OTAN la que ha farcitEuropa Oriental de bases militars.

Un dels motius de la concessió del’Eurocopa a Ucraïna fou consolidarl’anomenada revolució taronja aUcraïna, moviment que l’any 2004impulsà, segons indiquen algunesevidències amb l’ajuda de la CIA, ungovern pro occidental. Malgrat tot,la divisió al país era i és evident,una divisió de la que Rússia s’haaprofitat fent un ús estratègic delsubministrament de gas, productedel qual és deficitari Ucraïna, queel necessita per combatre els severshiverns continentals .

L’any 2010 però el govern deTimoshenko és derrotat a les urnesi la idealitzada i buida revoluciótaronja s’esvaeix. És en aquest con-text en el qual es comencen a sem-brar dubtes sobre la capacitat orga-

nitzativa d’Ucraïna així com del fun-cionament de la seua democràcia idel respecte del seu govern als dretshumans. Especialment bel•ligerantha segut la posició del govern ale-many, el qual ha arribat a pressio-nar per a que l’esdeveniment no escelebrara en aquest país. Una manio-bra de desacreditació que el que per-seguia realment era donar alè a l’o-

posició pro occidental.En aquest sentit cal emmarcar

les molt celebrades declaracions delcapità de la selecció alemanya Phi-lipp Lahm, qui ha assegurat que encas de proclamar-se campió a Kievno donarà la mà al president ucraï-nès. Lahm, és un internacional dellarga trajectòria i crida molt l’aten-ció que precisament en aquest

moment es destape amb aquestesdeclaracions quan ha tingut moltís-simes ocasions de fer-ho en altrescircumstàncies.

Altre fet que ha permès veure laíntima relacióexistent entre futbol ipolítica que sovint es produeix alsgrans esdeveniments és l’anunci derescat econòmic per a la banca espan-yola el passat dissabte 9 de juny. Un

anunci tan important per als habi-tants d’un estat com és la conversiód’un deute privat en deute públic assu-mit pel conjunt de la població, es vafer el dia previ al debut de la seleccióespanyola a l’Eurocopa i de la finaldel torneig de tenis Roland Garros,en la que participava el mallorquíperò molt espanyol Rafa Nadal.

Tot i que mai es podrà saber ambcertesa si la data s’escollí amb aques-ta intenció, si que ho podem sospi-tar tenint en compte el titànic esforçque els mitjans de comunicació gene-ralistes feren per intensificar l’ha-bitual desplegament nacionalistaque acompanya aquests esdeveni-ments esportius. L’objectiu no eraaltre que el de relativitzar la impor-tància del rescat i anestesiar a lapoblació davant d’una notícia quepot tindre a curt, mitjà i llarg ter-mini conseqüències devastadores.

L’episodi adquirí connotacionslamentables i vergonyoses quan elPresident del Govern, en compte decomparèixer davant de la poblacióper donar explicacions marxà cap aPolònia per assistir al debut de l’e-quip espanyol a l’Eurocopa, al•legantque marxava perquè el problema jaestava solucionat.

Un cop més, s’evidencia la impor-tància del futbol més enllà de l’es-pectacle esportiu, com a vehicle sim-bòlic i en molts moments com a unaeina dels polítics per a distreure l’a-tenció i aglutinar estèrilment a lapoblació mentre la situació al seuvoltant es va degradant cada copmés. Geopolítica? Finances? No sen-yor, parlem de futbol, o no?

L’ACCENT 228 ESPORT 13DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 2012

RAFA ESCOBAR MANISES

El 24 de maig del 2011 moria de for-ma tràgica el ciclista professionalde Valls Xavi Tondo a Sierra Neva-da, on es trobava entrenant per acu-dir a les grans cites estivals del calen-dari ciclista. Tondo moria de formaaccidental atrapat a la porta delgaratge poc abans d’eixir rodar.

La notícia va impactar molt almón de l’esport i al del ciclisme enconcret. Ràpidament es succeïrenles mostres de condol i poc desprésles concentracions, mostresde suporti homenatges, tant a la seua locali-tat natal, Valls, a l’Alt Camp, com aSant Joan de les Font, població de laGarrotxa on residia i entrenava desde feia temps.

Fa poc més de dues setmanes, elpassat diumenge 27 de maig Vallsinaugurava oficialment un nou pave-lló al barri de Fornàs, la instal•laciórebé el nom de Pavelló Xavier Ton-do i Volpini. El mateix dia el club

ciclista Xavi Tondo organitzà unaconcentració de bicicletes de carre-tera en record del ciclista. Afegit atot açò existeix la iniciativa d’orga-nitzar en breu una cursa cicloturis-ta pel Camp de Tarragona en home-natge a la seua persona, com ja es

va fer a la Garrotxa.Aquesta marxa es va celebrar el

passat 24 de setembre del 2011i varebre el nom de Marxa cicloturista100% Tondo. El recorregut sortia iarribava a Sant Joan de les Fonts,travessant diferents paratges de la

Garrotxa pels quals ellacostumava a passardurant els seus entre-naments quan estavaa casa. La cursa cons-tava d’un recorregutcurt de 68km i altrellarg de 116 i fou orga-nitzada pel Club Ciclis-ta d’Olot i els seusamics Joan Llaneras iCarles Torrent.

La mort de Tondo,molt sentida a l’AltCamp i la Garrotxa ensalerta sobre la inde-fensió que els ciclistestenen a les nostrescarreteres. Tot i que

Xavi va deixar la vida en un acci-dent domèstic, són molts els quemoren en accidents en ruta, acci-dents que cauen en l’anonimat o quecom a màxim apareixen a la seccióde successos d’un periòdic o d’untelenotícies.

La celebració de l’Eurocopa està rodejada de polèmica, com tots els grans esdeveniments esportius

L’inici de l’Eurocopa entre els rescats i la geopolítica

Un any després continuen els homenatges al ciclista Xavi Tondo

Page 14: Accent 228

L’ACCENT 228DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 201214 CULTURA

Hèctor Serra VALÈNCIA

El passat diumenge 3 de maig vamorir a l'edat de 101 anys l'històricactivista valencianista Josep LluísBausset, un referent de la lluita endefensa de la identitat política i cul-

tural del País Valencià. Nascut el 1910 a Pai-porta (Horta) en una família carlina, a ladècada de 1930 ja va participar en diferentsprojectes de caire nacionalista o valencianistacom l'Associació Protectora de l'EnsenyançaValenciana, l'Agrupació Valencianista Repu-blicana, el Centre d'Actuació Valencianista ol'Agrupació Valencianista La Senyera de l'Al-cúdia (Ribera Alta), el seu poble, de la qual foufundador. Fins i tot el seu nom apareix entreels del signants de les Normes de Castelló, l'a-cord ortogràfic que significà l'adopció al suddel Sénia de la normativa fabriana.

Persona molt culta, Bausset es va llicenciaren farmàcia i en química i es va diplomar enmagisteri. L'esclat de la guerra del 36 li vaimpedir acabar les oposicions a professor d'en-senyament secundari que pràcticament haviasuperat i després de la victòria feixista foudepurat i arribà a passar per la presó. Llavorsva fer classes particulars a membres de lesfamílies benestants de València, on s'instal•là

i on va conéixer Joan Fuster, de qui fou un

amic molt proper i amb qui participà en unade les tertúlies de l'època. Als anys 50 aconse-guí accedir al sistema educatiu públic i vaexercir la docència en diversos instituts delPrincipat i del País Valencià fins que es vajubilar.

Va participar en la represa del valencianis-me començada als anys 60, especialment enallò referit al redreçament lingüístic (perexemple, en l'església) i va fer classes noctur-nes de llengua catalana a la Ribera; no deba-des, el català i la pilota valenciana foren lesdues passions de la seua vida. A més, fou un

dels fundadors del nuclilocal de l'Alcúdia del PartitSocialista del País Valencià(organització nacionalistad'esquerres que anys méstard va ser absorbida pelPSOE valencià) i d'Acció Cul-tural.

Al llarg de les darreresdècades es van succeir elshomenatges a la seua trajec-tòria, sobre els quals digué:“Si un obrer no és mereixe-dor de cap homenatge perestar cada dia a peu d'obra, siun miner no rep cap reconei-

xement públic per baixar totsels dies a més de cent metres de profunditat isi qualsevol treballador no és reconegut percomplir el que no és cap altra cosa que la seuaobligació, no entenc perquè se'm fan tantsreconeixements per fer el que a mi semprem'ha agradat fer: servir el meu país”.

La seua mort ha retratat, una vegada més,la consideració de què gaudeix la llengua cata-lana per part dels governants valencians: lafamília de Bausset va retornar la carta de con-dol enviada pel president de la Generalitat,Alberto Fabra. Aquesta estava escrita nomésen castellà.

Campanyade micro-mecenatgeper finan-çar LaTele

Redacció PAÏSOS CATALANS

LaTele, un canal de televisióautogestionat i comunitari deBarcelona, té en marxa unacampanya de micromecenatgeper finançar les seues emis-

sions. La gent que impulsa aquest pro-jecte comunicatiu vol aconseguir 10.750euros, uns diners que serviran, d'unabanda, per a pagar el lloguer del serveide telecomunicacions; de l'altra perintroduir-hi millores tècniques i d'orga-nització. Tot i que hom pot accedir alsseus continguts (creats amb llicènciacreative commons) a través de la pàginaweb www.latele.cat, les persones ques'encarreguen d'aquest mitjà de comu-nicació volen continuar emetent perantena i amb aquest objectiu han acu-dit al crowfunding. Quan faltaven 15dies per a cloure la campanya de finan-çament s'havia recaptat la tercera partde la quantitat establerta. LaTele, crea-da en 2003 per l'Assemblea de la Comu-nicació Social com a televisió dels movi-ments socials, crítica i alternativa,emet per canal 37 de la TDT i les seuesemissions arriben de Barcelona a SantPol de Mar (Maresme).

Mor l’històric valencianistaJosep Lluís Bausset

Hèctor Serra VALÈNCIA

Urbà Lozano, com qualsevol delsmortals d’aquest planeta, ésmatèria de seny i sang. I, enefecte, amb cap i cor és com haedificat una obra de paral•lelis-

mes i contrastos, de gest i entranya, de fons iforma, de xiscle i xiuxiueig. De raó i desig, alcapdavall. Per filar-hi més prim: de raons idesitjos. Perquè aquesta trama de trames esmou entre l’instint i el deler, va de la pulsióa l’afany, combina rampellada i necessitat.La vida mateixa. L’escriptor d’Alginet es traude la màniga un text exigent, una filigranade tempos mesurats i intensitats ben equili-brades. Una font que va rajant, de mica enmica, dolls fresquets de llenguatge destre peresclatar, finalment, en un joc de luminotèc-nia formidable. Estem davant el XXIII Premide Novel·la Ciutat d’Alzira, i si ho és, és perdiversos motius. Primer, perquè l’autordemostra tindre idees. Segon, perquè hasabut treballar-les tal com demana unanovel•la. Tercer, perquè fa venir salivera eldomini de la llengua que s’hi aboca. Quart,perquè ens consta que s’ho ha passat en granescrivint-la. I, per últim, perquè la lecturano deixa indiferent. I res és sobrer.

La trampa del desig es revela en forma detext enigmàtic. Lozano compta amb la virtutde poder passar amb una facilitat flagrant dela ironia més recaragolada a unes escenesdramàtiques que glacen la dermis. Així, elspassatges costumistes s’entremesclen ambd’altres més propis de la novel·la històrica iamb un reguitzell d’episodis de pòsit luxu-riós que gaudeixen d’una elaboració tan acu-rada que per si sols podrien constituir unrecull de novel·la eròtica d’alt voltatge. Tem-poralment, l’obra abasta diferents realitatssocials i polítiques al voltant del darrer

segle, tot i que cal destacar l’agençat retratde les diferents classes socials d’aquestesèpoques i una descripció intel·ligent de lesambicions dels afectes a “la causa nacional”,personatges que segons quins temps ama-guen la cua o trauen múscul fins esdevenir

sàdics. Quant alsespais, aquest copLozano dilata l’espie-ra i, mitjançant unanar i venir a docu-ments, ens ha trans-portat als cortijosandalusos o a vilesbalcàniques assota-des per la guerra,sense descuidar elsescenaris propers,aquells per on bran-da un Urbà Lozanoreblert de dites, par-lar de poble, riquesapatrimonial de laRibera. I, tot això,per contar-nos unahistòria amb saltsendavant i endarrereque té com a protago-nistes, entre altres,el metge valenciàDaniel Duart i larefugiada bosnianaMirsada Beslija, enuna atmosfera depassats convulsos,convivències estran-yes i desitjos pro-funds. A partir d’ací,un collage de relatsvan focalitzant l’a-tenció en la transfor-

mació de la mentali-tat dels personatges en cada tram de llursvides.

El lector més avesat al cosmos de l’autortrobarà en aquesta nova entrega algun quealtre personatge ja familiar en altres títolspublicats. Perquè La trampa del desig ve a

reforçar un bagatge sens dubte adquirit en laresta d’obres publicades –i premiades-: Lamàquina ronca (Bròsquil, 2005), Femení sin-gular (Bromera, 2006) i Plagis (Bromera,2008). Si ja hi esteu ben endinsats, proveusort a caçar-lo entre l’obra col·lectiva Subsòl(Bromera, 2010), amb set lletraferits que sig-nen com a Unai Siset. I, si encara no enteniu prou, ja sabeu que és home d’Alginet.Si el busqueu, el podreu trobar senzillamentprenent cafè al centre del poble, amb unesgaltes sempre botinflades i vermelles, noméspentinades per la barba. Amb ulleres i mira-da modesta, potser el sorprendreu envoltatd’aprenents i futures eminències. O desvi-vint-se per un rosset que porta el gen literariben ran de casa.

El gen literari

Fe d’errates

En el número 226 de L’ACCENT informàvemerròniament que el darrer llibre publicatper Edicions el Jonc era EPOCA (2010); tan-mateix, l’últim llibre de l’editorial era Si

te'n vas no tornis (2011).

Fitxa tècnica:

Titol: La trampa del desigAutor: Urbà LozanoEditotrial: Edicions Bromera, 2012 Extesnió: 382 pàgines

Page 15: Accent 228

L’ACCENT 228 DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 2012 CULTURA 15

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Fins la segona meitat dels anysnoranta gairebé ningú no conei-xia Robert Guédiguian. El 1995,després de quinze anys de realit-zar pel·lícules, presentà À la vie,

à la mort, un treball que li permeté sortirde l'anonimat donant-lo a conèixer entreun públic encara reduït. Fou però dosanys més tard quan, amb la presentacióde Marius et Jeannette, el director marse-llès assolí un cert grau de popularitat tanta l'Estat francès com a l'espanyol. Tot i l'è-xit assolit amb aquell film, l'interès pelseu cinema decaigué -no en sabem elsmotius- i no ha estat fins ara, quinze anysmés tard, que ens arriba amb certa publi-citat el seu nou treball.

Les neiges du Kilimandjaro, malgrat lacoincidència de noms, no es basa en elconte d'en Hemingway del qual se'n feu jauna adaptació el 1952 -Gregory Peck i AvaGardner estigueren sota la direcció d'enHenry King- sinó en el duríssim poema deVíctor Hugo Les pauvres gens. La història,un drama social agredolç on hi predominael sucre, transcorre a Marsella, platóhabitual d'en Guédiguian. Els seus prota-gonistes són una parella que ronden lacinquantena: en Michel -Jean-PierreDarroussin-, un treballador del port, i la

seva dona Marie-Claire -Ariane Ascaride,co-protagonista de Marius et Jeannette, un

treball pel qual rebé elCèsar a la millor actriu-,treballadora del serveidomèstic.

A l'empresa d'en Michel,la reestructuració de l'em-presa porta a l'acomiada-ment d'una vintena de tre-balladors escollits per sor-teig. L'atzar vol que ell, queés un dels delegats sindi-cals, passi a engreixar lallista d'aturats. Però aques-ta no és la única desgràciaque ha d'abordar. El regalque els seus amics i ex-com-panys de feina els fan percelebrar el seu 30è aniversa-ri de casats, uns bitllets peranar de viatge a Kilimanja-ro -Tanzània- i uns dinersper gaudir-lo, no els duragaire perquè són atracats acasa seva. Aquest esdeveni-ment trastocarà, és clar, elseu pla de viatge, però,sobretot, farà trontollar elsprincipis polítics d'enMichel, de la Marie-Claire, i

del seu entorn, significativa-ment la parella formada per la germanad'ella -Maryline Canto- i el seu marit -

Gérard Meylan, fantàstic acompanyantd'Ascaride a Marius et Jeannette-, amic icompany de sindicat d'en Michel. D'aques-ta manera, la pel·lícula s'endinsa en l'ex-ploració dels conflictes, les contradiccionsque es produeixen dins de la mateixa clas-se obrera, entre aquells que tenen unamica i aquells altres que gairebé no tenenres de res. En la lluita, encerta a dir laMarie-Claire, els caps ens divideixen. Perla seva banda, en Michel provarà de serfidel a la idea d'un dels seus referentspolítics, el dirigent socialista d'origenoccità Jaurès assassinat el 1914, quan afir-mava: “el coratge està en comprendre lapròpia vida, en precisar-la, en aprofundir-la, en disposar-la i coordinar-la, no obs-tant, amb el conjunt de la societat”.

“El coratge està en com-prendre la pròpia vida, enprecisar-la, en aprofundir-la, en disposar-la i coordi-nar-la, no obstant, amb el

conjunt de la societat”

Viure i veure (4 volums)Avel·lí Artís-Gener, TísnerEditorial Pòrtic, 1989-1994

Aprofitant que el passat 28 demaig es commemorà el centenaridel naixement de l'Avel·lí Artís-Gener, conegut popularmentamb el sobrenom de Tísner, hem

volgut recuperar la tetralogia memorialísti-ca Viure i veure. En aquest treball, en Tís-ner repassa la seva història, que abraçaaspectes com ara els seus inicis professio-nals en la premsa satírica anterior a l'alça-ment feixista, la seva participació al costatde l'exèrcit popular, el seu exili forçat aMèxic, o el seu retorn a casa a mitjans delsseixanta, des d'on seguí lluitant tant per laseva subsistència com per la del seu país.

PagèsiquesPerejaumeEdicions 62, 2011

Publicat l'any passat, el darrer llibredel pintor i escriptor de Sant Pol deMar Perejaume, ha estat guardonatamb la Lletra d'Or 2012, un premi queté la particularitat de ser atorgat per

un jurat independent de cap institució o edito-rial. Aquesta obra, inspirada en les Geòrgiquesde Virgili tant per format com per temàtica,consta de cinc llibres diferents units per unamateixa idea d'explorar el territori, de repen-sar-lo sobretot des de dos punts de vista: la geo-logia com a floració i la relació que s'estableixentre el caminant i els arbres, sempre marcantel camí.

Farenheit 451Ray BradburyLabutxaca, 2010

Mort el passat 6 de juny, elseu autor es donà a conèi-xer el 1950 amb la publica-ció de Les cròniques mar-cianes. Tres anys més tard

publicava Farenheit 451, que s'ha conver-tit en una de les anti-utopies més popu-lars gràcies, en part, a l'adaptació cine-matogràfica que en feu François Truffaut.El seu títol es refereix a la temperatura apartir de la qual crema el paper i exposauna societat que viu sota el terror policiali on la lletra escrita és perseguida i reduï-da a cendres ja que es considera que potser un instrument que subverteixi l'ordresocial.

L'herència del PSANRoger BuchEditorial Base, 2012

Politòleg i sociòleg especialitzat en l'es-querra independentista, en RogerBuch havia escrit fins el moment unllibre sobre els seus orígens -El PartitSocialista d’Alliberament Nacional

dels Països Catalans (1974-1980), tema de la sevatesi doctoral- i un altre sobre el seu present -L'esquerra independentista avui. Ara presentaaquest nou llibre, que recula al 1968 per buscarels plantejaments originals del PSAN, i mira detrobar què n'ha quedat, però el resultat d'a-quest exercici és un treball de tall periodísticsense gaire profunditat.

Lectures recomanades

Ressenya de la quinzena Les neiges du Kilimandjaro

La neu del Kilimanjaro d’en Guédiguian

Page 16: Accent 228

L’ACCENT 228DEL 14 AL 27 DE JUNY DE 201216 CONTRAPORTADA

accident de treball degut a les condi-cions de treball- són processos invi-sibles.

Quina és la relació entre l’estat dela sanitat pública i la situació eco-nòmica actual?S’afirma que s’està retallant degut ala crisi, però això no és veritat. Alsinformes del Banc Mundial dels anysvuitanta i noranta, d’una maneramés o menys oculta, ja s’apuntavenalgunes de les coses que s’estan duenta terme, com les retallades. En el casespanyol, als norantes l’“InformeAbril-Martorell”, ja qüestiona el sis-tema sanitari públic. Abril Marto-rell, un polític de la UCD, afirmavaja llavors que la “gratuïtat absolutaconsistia una font de perversitat defor-mant les conductes i els comporta-ments de l’home, perquè allò que nocosta no es valora”. Sincerament, nosabem de què parla quan es refereixa la gratuïtat, perquè el sistema sani-tari el paguem entre tots amb els nos-tres impostos, i com és lògic, aquellque tingui més ha de pagar més.

Actualment però, ens trobem enuna cruïlla històrica: existeix un altís-sim risc que la sanitat pública des-aparegui tal com l’hem coneguda.Amb la crisi, s’aplica la doctrina delxoc: s’introdueix la por a gran partde la població i s’aprofita el descon-cert per desenvolupar les polítiquesneoliberals més radicals, presentant-les com imprescindibles.

La sanitat pública i la privada sóncom dos vasos comunicants. Si es volfer negoci amb la sanitat privada –ievidentment hi ha molta gent inte-ressada en fer negoci amb la sanitatprivada- s’ha de debilitar el sistemapúblic. Per tant, es parla de la insos-tenibilitat, de la manca de recursosi es retalla, perquè això facilita laprivatització, i es fomenta el negociamb allò públic.

Una de les línies més clares d’a-questa estratègia són les llistes d’es-pera. A Catalunya han augmentat un42% en el darrer any. Allargant la viad’accés, es perjudica el sistema sani-tari en el seu conjunt, per a què ser-veix tenir un sistema de qualitat sino et pot atendre en els temps que tuel requereixes? S’està actuant sobreles llistes d’espera per a desacreditarel sistema.

Quin és l’objectiu de traslladar elpes públic al sector privat?La majoria dels “administradors d’a-llò públic” venen de la privada i araestan en els dos llocs i es força obvique estan fent negocis per a ells i perals seus amics. Andreu Mas-Colell esdirigia als empresaris als Cercle d’E-conomia a finals de setembre i elsdeia: “els poders públics són com elsgasos que s’expandeixen allà on tro-ben espais disponibles per ocupar,però també hem de reconèixer que siels poder públics ocupen més espaiés perquè nosaltres –la societat civil,les empreses- no l’hem ocupat; si ara,els poders públics tenen dificultatsper expandir-se, aprofiteu-ho”; o elpropi Boi Ruiz, propietari de com-

panyies sanitàries privades, que reco-manava als treballadors sanitaris quecompressin una assegurança de salutprivada. En aquest context, tal comdeclarava el Conseller delegat de IMEDHospitals, el mercat assegurador noha parat de créixer a pesar de la cri-si i l’any passat -que ja es parlava deretallades i repagament- aumentavaun 5%, i afirmava: “es persegueix quel’assegurança sanitaria deixi de serun producte eliti sta: si la societatpercep que la sanitat pública no ésaccessible i augmenten les retalladesinvertirà en la assegurances priva-des”.

I el rol de les farmacèutiques al sis-tema públic quin és?Actualment, la Generalitat ha deter-minat que les farmacèutiques siguinl’únic agent formador del sistema.Així que ja us podeu imaginar...

Com es legitima públicament aquestprocés?A la comissió de salut de l’Acampadade Barcelona diem que “darrera decada polític hi ha set tertulians”. Elsmitjans repeteixen mentida darreramentida: “el sistema públic és inefi-cient”. La realitat però, és que el sec-tor privat sols és millor en el tempsde les llistes d’espera i en “conforthoteler”; per la resta el sistema públicno és solament més eficient, sinó quetambé és més equitatiu.

L’elecció de les paraules i el llen-guatge utilitzat és molt acurat: esrefereixen a “mesures de qualitat” (ino a mesures econòmiques), “mesu-res de correcció” o a “l’ús racional”,recalcant també el seu caràcter tem-poral. Cal que darrera de cada notí-cia fem l’exercici de preguntar-nosperquè li interessa a aquest políticque el creguem.

Cal que tinguem en compte queestan desenvolupant una estratègiaa més llarg termini, que utilitzen unllenguatge que ens culpabilitza. Lautilització del “co” (co-pagament) evo-ca “col·laboració” per això nosaltreshem de parlar de repagament –i devagades fins i tot, tri-pagament- per-què paguem uns impostos i despréstornem a pagar un altre cop.

Com valoreu els moviments sorgit

per defensar la sanitat pública?Els moviments socials d’oposició ques’estan mobilitzant al carrer i a l’en-torn del sistema sanitari són moltimportants. La privatització del sis-tema sanitari es pot frenar, però hemde ser conscients que aquest ha deser un esforç constant, que requeri-rà d’una vigilància i mobilització sos-tinguda. A Canadà per exemple, onla sanitat pública està constantmentamenaçada, s’han dotat d’un siste-ma d’indicadors que et permeten ava-luar si estan privatitzant el teu Cen-tre d’Atenció Primària i cada ciuta-dà fa una funció d’observador. Enaquest país, com a Nova Zelanda oGales, els processos de privatitzaciós’han frenat i en el cas d’Escòcia perexemple, el parlament ha aprovatuna llei que prohibeix la privatitza-ció de la sanitat. És important queels moviments en defensa del siste-ma públic tinguin també com a objec-tiu la gestió comú d’allò d’ús col·lec-tiu -no per desposseir a l’Estat de laseva propietat ni responsabilitat-,sinó per a controlar l’ús i l’accés queen fa d’aquests serveis.

Aquí a nivell legal, hem iniciatprocessos de denúncies a la fiscalia,i al Tribunal Superior de Catalunya.En moltes localitats s’ocupen els CAP,perquè redueixen serveis com lesurgències. A Castellvisbal per exem-ple, porten un any ocupant-lo peraquest fet, i les persones que ho fantenen una mitjana de vuitanta anysi defensen la sanitat pública per dei-xar-los-hi d’herència a les genera-cions futures. Ens hem d’implicar enla defensa de la sanitat pública, infor-mant-nos de les accions del nostrecentre de salut, explicant-ho a la gent,no creient-nos el que diuen els “admi-nistradors”. Ara és el moment de llui-tar, de perdre la por.

“Saber que moriràs abans perquè ets pobre, és de les desigualtats mésbrutals que hi poden haver”

L’estratègia de la porXAVI SARRIÀ VALÈNCIA

Els darreres dies hem vist com s'haaccentuat la repressió política alsPaïsos Catalans. Les detencions devaguistes del 29M, l'empresona-ment preventiu i sense fiança deLaura, Rubén i Andreu, els judicisi les detencions i els judicis a Mallor-ca o la dura repressió del movimentestudiantil valencià són exemplesdel reforçament l'estratègia de lapor dels governs de torn. Una estra-tègia que potser els va resultar méso menys útil en altres contextosperò que avui, en el camp de bata-lla on vivim, toparà inevitablementamb el drama social on ens ha abo-cat els qui la propugnen. Atur crò-nic, desmantellament del sectorpúblic, retallades en tos els àmbitssocials, desnonaments massius,corrupció generalitzada així comun llarg etcètera d’atacs als nos-tres drets està provocant un crei-xement exponencial de les mobi-litzacions arreu del país. Unes mobi-litzacions, a més, que han aconse-guit quallar a territoris que moltsdonaven per perduts. Fixem-nos,per exemple en el cas País Valen-cià, com la resistència que fins arahavien sigut invisibles ha acabatesclatant en la Primavera Valen-ciana. O en les Illes, on la mobilit-zació per la llengua i els drets socialsque hem viscut aquest dies ha estatexemplar i implacable. Tots aquestsesclats socials que estem vivim alnostre país constitueixen uns valuo-sos episodis d'experiència i cons-cienciació col·lectiva que està fentpossible un fet evident: la creixentdescriminalització i normalitzacióde les pràctiques i el discurs anti-capitalista. Una procés que ha pro-vocat que allò que abans era titllatde marginal avui siga un debat viui obert que fa que milers i milersde persones es qüestionen els fona-ments d’aquest sistema així com larepressió d’aquells qui els defen-sen. Però allò més important, allòque de veritat fa trontollar l’estra-tègia de la por, és que cada vegadahi ha més gent està perdent la por.Perquè en aquest context que hemdescrit, totes i tots nosaltres ensveiem obligats a prendre partit, aposicionar-nos en un combat on lesmàscares cauen i la por és vençu-da per la ràbia de qui lluita pelsdrets més elementals. Aquesta ésla guerra on lluitem i on lluitarem.I sí, en el seu camp de batalla ellsdesplegaran totes les armes de lapor. Però nosaltres els combatremcom ho hem fet sempre: amb la soli-daritat, el suport mutu i l’empenyde bastir una alternativa possiblei necessària.

LA REMATADA

LA SIRGA BARCELONA

Què trobarà la lectora d’aquest lli-bre?La sanidad está en venta és un llibreque vol donar eines per entendre quèés la salut pública, que es defineixcom la salut de tothom; quins són elsfactors que intervenen en aquesta,que bàsicament són socials (l’habi-tatge, el treball,...) i, en tercer lloctambé, la importància que té l’assis-tència sanitària pública sobre la pobla-ció i sobre la producció de desigual-tats en la salut. El llibre va ser pen-sat doncs com un instrument de llui-ta.

Parleu de salut pública i de sanitatpública, quina és la diferència entreambdós conceptes?La salut no depèn exclusivament delsistema sanitari públic, sinó que depèndels factors socials, és a dir, les cau-ses de la malaltia no obeeixen, con-tràriament al que ens diu la mitolo-gia, ni als estils de vida, ni a la genè-tica; sinó que obeeixen fonamental-ment a com vivim, com treballem,quin habitatge tenim, com són elsnostres barris, el nostre medi ambient;quin tipus de justícia social hi ha...Existeix una evidència científica acla-paradora que afirma que les classessocials més explotades i oprimidestenen pitjor estat de salut pel medien el que viuen, pels habitatges enquè ho fan,... de tal manera que a pit-jor situació social, pitjor estat de salut.Saber que moriràs abans perquè etspobre, és de les desigualtat més bru-tals que hi poden haver. A Barcelonaper exemple, la diferència de l’espe-rança de vida entre barris rics i pobresés de 10 anys per als homes i de 6,5per a les dones. Si al costat de la clas-se social hi afegim els factors socialsdecisius: el gènere, l’ètnia, la migra-ció i el territori, la situació de la saluts’agreuja. Però com que són proces-sos lents –a no ser que pateixis un

Amb motiu de la presentació del lli-bre La sanidad está en venta (Icaria2012) a la llibreria La Sirga, hem pogutentrevistar a Joan Benach, professorde la Universitat Pompeu Fabra i mem-bre del Grup d’Investigació en Des-igualtats de la Salut – EmploymentConditions Network (GREDS - EMCO-NET) i a Clara Valverde, professora d’in-fermeria, presidenta de la Lliga Sín-drome de Fatiga Crònica i membre dela Plataforma d’Afectades per les Reta-llades Sanitàries (PARS)

Joan Benach iClara Valverde,

professors imembres de la

PARS

ENTREVISTA