DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

243DEL 21 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 2013Periòdic popular dels Països Catalans

L’amenaça del fracking s’estén pels Països Catalans, peròtambé augmenta l’oposició a aquesta tècnica d’extracciód’hidorcarburs. Des de la Safor fins el Berguedà són moltesles iniciatives que s’estan impulsant en contra de l’extrac-ció hidràulica, també coneguda com a fracking. En aquest

número, L’ACCENT presentem una cartografia amb les prin-cipals zones amenaçades, els municipis implicats, les empre-ses concessionàries i l’administració que ha concedit o hade concedir les llicències.

>> En Profunditat 8 i 9

DANIEL ESCRIBANO I ÀNGEL FERRERO PÀG. 2 // RUBEN PENYA PÀG. 3 // AQUIL·LES RUBIO PÀG. 16

El món educatiu es prepara per a la vaga El proper 28 de febrer hi haurà vaga convocada a l’en-senyament secundari i superior. Paral·lelament, elSEPC ha presentat la Carta Catalana dels Estudiants.

>> Països Catalans 4

Deslluït aniversari de la Primavera ValencianaEl 15 de febrer feia un any de la revolta estudiantil que paralitzàla ciutat durant dies. L’aniversari fou l’excusa per convocar unamanifestació que quedà lluny de les de l’any anterior.

>> Països Catalans 7

Al Tall s’acomiada dels escenarisEl mític grup valencià que forma part de la banda sonora dela lluita per les llibertats socials i nacionals deixa els escene-ris. Durant el 2013 celebraran diversos concerts de comiat.

>> Cultura 14

SUM

ARI

Falles Populars i Combatives

Les Falles Populars i Combatives cele-bren enguany el seu desè aniversari,tot i que ja són les onzenes falles. Ambmotiu de l’aniversari, repassem ambMarc i Lluís aquests deu anys de fes-ta, amb les dificultats i els èxits, elscanvis organitzatius i l’evolució delsplantejaments polítics. Les Falles jano són la festa retrògrada que algunsvolien imposar; i les Falles Popularsen són unes de les culpables.

>>Contraportada 16

ENTREVISTA

Cartografia delfracking als PPCC

Andreu deCabo guanyael judici ihaurà de serreadmèsLa Direcció d’autobusos de TMB haperdut el judici per l’acomiadamentd'Andreu de Cabo. Aquest dimartsdia 19 el jutge ha declarat l'acomia-dament nul, cosa que implica laseva readmissió immediata i l’abo-nament dels aproximadament 8mesos que ha estat al carrer.

Des dels sindicats que han donatsuport a la lluita per la readmis-sió, amb aturades i mobilitzacionsels darrers mesos, com COS i CGT,s'ha celebrat la decisió i s'ha remar-cat el paper de les mobilitzacionsen la victòria assolida. I indiquenque suposa un cop a l'estratègia derepressió contra els treballadorsdestacats en l'activitat sindical.

>>Països Catalans 7

>>Països Catalans 5

El passat 23 de gener, el Parlament deCatalunya va aprovar la Declaració desobirania i del dret a decidir del poblede Catalunya, amb 85 vots a favor, 41en contra i 2 abstencions. Vessar tin-ta, mala estrugància, diu el refrany.De totes les propostes i esmenes ques’hi van presentar i debatre dins i foradel Parlament, la declaració finalmentaprovada, venuda com a «solució deconsens» –«consens» entre qui i ambquins objectius?–, n'és la pitjor per alsdrets nacionals i socials del poble cata-là.

Però anem a pams. La proposta dedeclaració de CiU i ERC contenia unpreàmbul clar, però, a l’apartat decla-ratiu, hi era força sobrer l'eufemisme–que trobarem repetit a totes les altres–de «dret a decidir», el qual, jurídica-ment parlant, no només no significares, sinó que evita mencionar el dreta l'autodeterminació, reconegut al Pac-te Internacional dels Drets Civils i Polí-tics de l’ONU (en vigor des de 1976 i rati-ficat per Espanya el 1977) i al qual hau-ria d'apel·lar la nació catalana en unveritable procés d'independència. Sobrela relació amb la Unió Europea, el textnomés parlava dels «principis», sensedir explícitament que, en cas que Cata-lunya es constituís en estat indepen-dent, n'hagués de ser membre. A aques-ta proposta van seguir ràpidament lesd'ICV i la CUP-AE.

La proposta d'ICV s'obria amb unpreàmbul històricament ignorant. Així,per exemple, s’hi afirmava que l'Esta-tut aprovat per les Corts espanyolesl'any 1932 representava la «voluntatd'autogovern del poble català». Des dequan una llei de les Corts espanyolesés fonament d'una declaració de sobi-rania catalana? No cal dir que el textometia qualsevol referència al Projec-te aprovat per la Diputació Provisio-nal de la Generalitat el 14 de juliol i

avalat amb el vot afirmatiu del 99%dels 75% dels electors masculins quevan votar al referèndum i, doncs, a labrutal tisorada de què va ser objecte ales Corts espanyoles, que van reduirels 52 articles del projecte a 18 i unadisposició transitòria (a més de les reta-llades en les facultats autònomes delsescassos articles no suprimits). Pel quefa a la declaració en si, el punt 2.5 ofe-ria al poder espanyol la base perfectaper bloquejar sine die el procés: «S’im-pulsaran, de forma conjunta pels grupsparlamentaris favorables al dret a deci-dir, al Parlament de Catalunya i a lesCorts Generals, totes les iniciativeslegislatives que puguin ser necessàriesper l’exercici d’aquest dret. Al mateixtemps es promourà un marc de diàlegi negociació amb l’Estat per acordar elsmecanismes i les condicions de la con-vocatòria d’un referèndum». La pro-posta d'ICV, a més, acceptava acrítica-ment la pertinença de Catalunya a laUE.

El text de la CUP-AE millorava sen-siblement la proposta de CiU-ERC. Mal-grat incloure al preàmbul qüestionsno estrictament relacionades amb eltema, almenys exposava la qüestió delprecedent de la Segona República demanera històricament veraç i, tot iassumir acríticament l'eufemisme del«dret a decidir» a l'apartat resolutiu,la qüestió del referèndum s’hi tracta-va clarament (punt 7), i no telegràfi-cament i de manera esquemàtica, coma la proposta de CiU-ERC. La propostade la CUP-AE, a més, considerava la

possibilitat de la secessió unilaterald'Espanya, en incloure la desobedièn-cia civil com a mecanisme de defensadavant les mesures de resposta delpoder espanyol. També preveia la pos-sibilitat d'obrir un procés de diàleg ambla UE sobre els termes en què Catalun-ya s’hi havia (o no) d’incorporar.

De tot això, què en va quedar? Afan-yem-nos a dir-ho: un bunyol que finsi tot contenia faltes d'ortografia, pre-posicions mal posades i pronoms malutilitzats. Des del punt de vista polí-tic, aquest nyap pot ser utilitzat coma fre al procés d'independència.

El preàmbul conté manipulacionshistòriques evidents, com ara que amb«la proclamació de la Segona Repúbli-ca espanyola es constituí un governcatalà el 1931, amb el nom de Genera-litat de Catalunya, que es dotà d'unEstatut d'Autonomia», com si el pro-jecte aprovat per la Diputació Provi-sional de la Generalitat hagués estatl’Estatut definitiu i mai no hagués pas-sat per l’adreçador de les Corts espan-yoles. Així mateix, en la línia del dis-curs de legitimació de la monarquiareinstaurada, els partits redactors dela declaració pretenen que «el règimdictatorial del general Franco» va durarnomés «fins al 1975», quan, en reali-tat, és una interpretació historiogrà-ficament consolidada que la dictadu-ra no va morir amb la mort del dicta-dor, que el reconeixement de les lli-bertats públiques el van imposar lesmobilitzacions obreres i populars i quel’elit política franquista no va comen-

çar a aplicar cap procés de democratit-zació abans de 1977.

Si el preàmbul és aberrant, l’apar-tat declaratiu no és millor. En una supo-sada declaració de sobirania, s'hi esmen-ta un total de 0 vegades el terme dreta l'autodeterminació, en benefici del’omnipresent i insignificant «dret adecidir». Tampoc no hi apareix capcompromís de convocar un referèn-dum, però, en canvi, s'hi anuncia que«es negociarà amb l'Estat espanyol»,la qual cosa implica una evident degra-dació del concepte de sobirania, en lamesura que aquesta resta constreta perla negociació de l’exercici del «dret adecidir» amb l'Estat de què la naciócatalana es planteja separar-se. Les for-macions que, retòriques a banda, sóncontràries al referèndum d’autodeter-minació han aconseguit, a més de supri-mir aquest terme, difuminar el con-tingut del «dret a decidir», bo i subs-tituint la formulació d’un preguntaamb les opcions sí i no com a respos-tes possibles per una al·lusió ecumèni-ca a «la pluralitat i el respecte a totesles opcions», la qual cosa fa que el «dreta decidir» s’assembli més a una enques-ta de preferències polítiques que no aun referèndum. Si la finalitat d’aquestredactat insignificant era no tancar laporta a una organització federal delsdiversos pobles sota l’administració del’Estat espanyol, caldrà recordar queaquesta qüestió depassa la capacitat dedecisió de la nació catalana i que laconstitució d’un estat català indepen-dent no només no impedeix, sinó que

més aviat és una precondició per a ende-gar un veritable procés de federalitza-ció d’Espanya. Finalment, la qüestióde la UE es resol de manera maldestrai eurocèntrica, reduint-la a unaapel·lació als «principis fundacionalsde la UE» i vinculant-hi hipòcritamentels «drets fonamentals dels ciutadans»,com si els drets humans fossin una cre-ació de la UE.

Si del procés sobiranista n'ha de sor-tir una república catalana, no serà pre-cisament gràcies a una declaració de«sobirania» com aquesta. Efectivament,de les formacions signants, ni CiU niICV no tenen cap intenció d'exercir el«dret a decidir». ICV va rebutjar la pri-mera declaració perquè, retòrica a ban-da, no vol que es faci cap veritable refe-rèndum d’autodeterminació, clar i ras.Una part del seu electorat pressionaper sota no només ICV, sinó també lacoalició EUiA i, més concretament, elPSUC Viu perquè no signin «declara-cions sobiranistes» i defensin una viafederalista que tothom excepte ells con-sidera inviable mentre no parteixi d’unmarc previ de sobirania catalana. Iaquest rebuig més o menys manifestli va anar com anell al dit a CiU per autilitzar-lo com a excusa per a treuredel text un referèndum en què no creui mantenir les il·lusions d'independèn-cia per, en realitat, mantenir-se a simateixa al govern. Serà la mobilitza-ció popular que empenyerà els partitsque han parit aquesta declaració a ferallò que no volen fer, o no serà.

I, mentrestant, l'ou com balla.

L’ACCENT 243DEL 21 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 201302 OPINIÓ

Els Països Catalans estan esdeve-nint un referent mundial. Si elsanglesos van inventar el futbol iels catalans els han ensenyat comes juga, no és menys cert que elssicilians van inventar la màfia iels catalans els estan ensenyantcom es practica. Alberto de Rosa iTorner és un d'aquells catalansil·lustres que han aconseguit con-vertir el nostre país en la meca del“trapicheo”. Llicenciat en Econò-miques i Empresarials per la Uni-versitat de València, és directorgeneral de RiberaSalud, “grupempresarial líder en el sector deles concessions administratives queha desenvolupat el “model Alzira”de col·laboració público-privada enla sanitat”, és a dir, de l'enriqui-ment privat a costa de la salutcol·lectiva. Una perla, en definiti-va, que va aprendre a la UV tots elssecrets de la demagògia liberal.

El Mundo publicà el 7 de febreruna entrevista impagable en la que

De Rosa desgranava el “modus ope-randi” del frau social. Segons DeRosa, davant les crítiques al “modelAlzira” “cal més pedagogia per partde tots els actors (polítics, empre-saris, col·legis de metges) i menysdemagògia”. Si aquests són els actorsés perquè la resta (que constituïml'”innombrable” proletariat) somels espectadors. I és evident que siels espectadors hem caigut a lesurpes de la ”demagògia” (és a dir,de la denúncia del robatori orga-nitzat que anomenem “sistema”)no és perquè ja en tinguem prou sino perquè no hem rebut la dosi sufi-cient de “pedagogia” (que vol dirpropaganda). El canvi de nom noés purament cosmètic. Cal anome-nar pedagogia a la pura propagan-da perquè la paraula propagandaens porta a un camp semàntic rela-cionat amb la ideologia i ja se sapque la ideologia en mans del poderté la virtut màgica de transmutar-se en ciència: “comptar amb el sis-

tema privat no és una qüestió d'i-deologia, és una qüestiód'intel·ligència”.

I com és sabut la ciència és alie-na a l'opinió i, per tant, a la demo-cràcia: “tenim una gestió molt buro-cratitzada en la que s'han anatintroduint elements polítics quehan anat encorsetant la capacitatde presa de decisions dins el siste-ma públic”. És a dir, que cal des-truir els mecanismes de controldemocràtic (“elements polítics”)que remotament puguin romandreen el sistema. Què tindrà a veure,en definitiva, la política amb lagestió de la salut col·lectiva? Perquè els “emprenedors” de la sani-tat haurien de sotmetre's a qües-tions polítiques tals com els dretslaborals?: “Hi ha poca capacitat pera la selecció de professionals, pera la seva retribució en funció delque aporten”.

I si a “El Padrino” per poderprosperar en la vida cal posar-se

sota la protecció de don Vito Cor-leone, nosaltres per salvar el sis-tema sanitari públic ens hem deposar sota la protecció del senyorde Rosa: “L'objectiu ha de ser queel nostre sistema públic, que és untresor, es preservi a llarg termini”.Perquè de Rosa és un enamorat delsistema sanitari públic. De la matei-xa manera que al masclista el fas-cinen les dones, si es vol, però unenamorat en definitiva.

Afortunadament pel senyor deRosa, la pedagogia desplegada finsel moment no ha estat del tot inefi-cient car com ell mateix reconeixtotes les enquestes als usuaris“demostren que el 91% d'ells des-coneix quin és el model de gestióde l'hospital”. Un cant a la igno-rància. Ja ho deia el general Fran-co, campió mundial en el conreude la ignorància popular, que ellno sabia res de política. De Rosatampoc: “De temes polítics no opi-no”.

Declaració de o contra la sobirania de Catalunya?

Cant a la ignorància

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans. Redacció València: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València Redacció Barcelona: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona Adreça electrònica:ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 98 16 97 Dis-tribució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Con-sell de Redacció. Coordinació general: Andreu Ginési Abel Caldera. Països Catalans: Cesc Blanco, AbelCaldera (coords.), Andeu Merino, Pau Catadau, PepGiner, Andrés González, Àlvar Hervalejo Opinió: JoanTeran, Montse Venturós (coord.). Economia: ÀlexTisminetzky (coord.). Internacional: Laia Altarriba,Manel López (coords.). Cultura: Josep Maria Soler,Pau Tobar (coords.), Joan Sebastià Colomer, BorjaCatalà. Ciència i Tecnologia: Martí C. , AlmudenaGregori Esports: Rafael Escobar Edició gràfica: AndreuGinés i Xavier Gispert. Coordinació gràfica: OriolClavera. Distribució: Gerard Sala i Àlvar HervalejoHan col!laborat en aquest número: Daniel Ferrer,Àngel Ferrero, Daniel Escribano, Rubén Penya, JosepVicent Frechina

Número 243 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

COL!LABORACIÓ DANIEL ESCRIBANO I ÀNGEL FERRERO

PAPER DE VIDRE JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA

“Cap nació no mereix la independènciafins que no és independent.

Cap nació no és digna de ser lliure fins que no és lliure”

James Connolly (1915)

L’ACCENT 243 OPINIÓ 03

Després d'haver començat l'any amb una certa apatia mobilitzadora, i amb

un gener bastant tranquil, el febrer ha vingut carregat de reivindicació com

si anunciara el canvi d'estació. Així, en escassament huit dies, la ciutat de

València ha viscut quatre grans convocatòries i tres d'elles en dies consecu-

tius. Tanmateix, en comparació a les grans manifestacions de l'any passat, cap

d'aquestes convocatòries es pot dir que haja sigut especialment destacada, tot

i la bona afluència en algunes d'elles, segurament amb més de 10.000 assis-

tents.

El fet és que quatre manifestacions en tan poc de temps són difícils d'as-

sumir per a la majoria de ciutadans, i més encara si no hi ha un fil conductor

i la persistència no és presenta com a un objectiu; i el resultat és una certa

decepció per part dels assistents i una desmotivació per a futures mobilitza-

cions. En el cas de València, la manifestació que possiblement va faltar més

a les previsions fou la de l'aniversari de la Primavera Valenciana, on d'altra

banda, l'esquerra independentista havia abocat més esforços. De totes les mobi-

litzacions de l'any passat, la Primavera Valenciana fou, segurament, la més

rellevant, tant per la durada, per les xifres de mobilització, com per les impli-

cacions socials i polítiques; però un any després, tot això sembla haver-se diluït.

I això malgrat que el Bloc Unitari Anticapitalista fou dels més nombrosos i,

al marge del conjunt, va presentar molts elements positius.

Una de les possibles explicacions d'aquesta punxada pot ser que per les prò-

pies característiques, la Primavera Valenciana no ha pogut ser capitalitzada

per cap partit o organització sistèmica, cosa que ha impedit que la convocatò-

ria comptara amb el suport mediàtic d'altres ocasions; però segurament n'hi

ha d'altres, com ara que la Primavera Valenciana s'ha situat fora de la lògica

reivindicativa estatal. I en l'àmbit dels Països Catalans, vulguem o no, enca-

ra no hem aconseguit trencar les dependències de les dinàmiques centralis-

tes.

És així com les mobilitzacions de la PAH han agafat força a partir del

moment en què han sigut notícia a les televisions de Madrid; i la dinàmica de

les "marees" pareix que s'està imposant, quan als Països Catalans, fins ara, la

lluita dels sectors públics havia sigut bastant autònoma. Amb aquesta nova

onada reivindicativa, de nou ens trobem davant la disjuntiva de les grans

mobilitzacions que tenen un important component centralista -per la meto-

dologia i per la mateixa convocatòria- però una participació massiva i una

composició popular de la qual l'esquerra independentista no és que no puga

estar al marge, sinó que senzillament en forma part. La propera d'aquestes

cites serà el 23F, i ens permetrà valorar amb major coneixement quina és la

resposta del poble, i quina ha de ser la nostra implicació.

Però més enllà d'aquesta qüestió, ens hem de plantejar com afrontem la

nostra lluita a mitjà i llarg termini. Sembla evident que hi ha un esgotament

mobilitzador generalitzat, però aquest no s'ha de confondre amb un menor

emprenyament de la gent. La reacció davant les noves retallades que s'albi-

ren és, en certa mesura, un misteri; i l'esquerra independentista hauríem d'es-

tar preparats per als diferents escenaris.

D'altra banda, iniciatives com No paguem de Barcelona s'estan consolidant

i poden ser un punt d'inflexió en la dinàmica mobilitzadora, ja que impli-

quen, no només una protesta, sinó una solució concreta i un acte de desobe-

diència més explícit. En l'àmbit estudiantil també s'estan cercant fórmules

per superar l'estancament en què ens trobem, com ara, convocar dos dies de

vaga seguits (els ha convocat el SEPC i altres col·lectius a la ciutat de Valèn-

cia) amb l'objectiu de trastocar l'ordre establert de manera més sensible que

fins ara. També cal tindre en compte tècniques com l'anomenat "escrache" (el

fustigament i la pressió populars sobre polítics o altres responsables del males-

tar) que ja s'usaren l'any passat en les campanyes pel català a les Illes i que

ara vol promoure la PAH en el procés de tramitació de la ILP.

D'ençà que esclatà la crisi, s'ha recorregut molt de terreny, i hem avançat

en molts àmbits. Però la desfeta i desorientació de l'esquerra estatal és enca-

ra una llosa molt pesada sobre el conjunt de la població. Davant la incertesa

dels esdeveniments futurs, l'esquerra independentista hem d'arriscar-nos i

explorar noves vies de lluita; però sempre des de la fermesa que la construc-

ció nacional, la lluita de base i l'enfortiment organitzatiu són les nostres millors

armes.

E D I T O R I A L

Apatia mobilitzadora?

DEL 21 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 2013

No ho vaig viure, però supose queseria semblant a una corrent d’ai-re fresc en plena onada de calor.Després de quaranta anys de dic-tadura, la simple insinuació d’u-na convocatòria electoral degué deser la terra promesa dels jueus, elspostres dels llépols, les vacancesdels infants.

No obstant, des de la distànciaja no n’estic tan segur que fos així.No m’imagine què li degué passarpel cap a tota aquella gent que, decop i volta, es trobà amb unes elec-cions al davant. Unes eleccions quemolts no havien demanat i de lesque no en coneixien la finalitat.Quin sentit té somiar un canvi sociala través d’una convocatòria elec-toral, quan la major part de la pobla-ció potser no la pretén?

Aquestos dies ja comence a estarfart de tanta crisi institucional.Ens parlen dedesafecció. Diasí dia també,ens surt unaltre cas decorrupció, desuborn, de pri-vatitzacionsencobertes oretallades. Decop i volta algúadvoca per lesllistes obertes,la taxa Tobin ola compatibili-tat entre el ser-vei públic i elnegoci privat.Són els malsmenors que enspermeten elsmitjans decomunicacióburgesos. Sem-pre havia pen-sat que el pro-blema del règimpolític quevivim es fona-mentava en trespilars: la barre-ra electoral, la regla d’Hondt i lapropietat privada dels mitjans decomunicació.

En primer lloc, la barrera elec-toral garantiria que no entrarennoves idees o formes de fer políti-ca a les institucions. En segon lloc,la regla d’Hondt asseguraria que,si la barrera electoral no fora sufi-cient, cap alternativa amenacés elpoder establert. I en tercer lloc, lapropietat privada dels mitjans seriael camí idoni perquè només hihagués difusió d’aquelles idees polí-tiques que no perjudicaren els inte-ressos de la burgesia, alhora quecriminalitzava la dissidència. Peròa hores d’ara em sembla que no calfilar tan prim.

El problema del règim políticque patim rau a la mateixa socie-tat: una societat on l’anhel de poderi influència dels de baix manté alseu lloc els governants. Una estruc-tura jeràrquica hereva del caciquis-me, i de la que molts en volen for-

mar part. Em sap malament gene-ralitzar, però cal afrontar la rea-litat de cada poble i racó dels Paï-sos Catalans, i no quedar-nos nomésamb la cara bonica de la realitat.

Quantes vegades hem parlat de polí-tica amb algú que s’encabotava adefendre idees que atemptaven con-tra la lògica? La hipocresia que hemheretat del catolicisme afecta lacapacitat de raonament de moltsdels nostres conciutadans. Els pre-

judicis es transmeten de generacióen generació, i ja no és certa aques-ta afirmació que resa que el feixis-me es cura estudiant.

Dubte que històricament lesrevolucions hagen sigut dutes a ter-me per una majoria de la població.No parle d’avantguardes, sinó devoluntat.

Ja portem més de trenta anysd’un frau anomenat democràcia, iencara hi ha molts que se’n sorpre-nen del que està passant. Però d’e-xemples no ens han faltat: hansigut molts anys permetent tortu-res, assassinats, manipulacions,frau, corrupció, suborn, i el quevindrà. Per molt que a alguns elssàpiga malament, aquesta societatno sap viure en democràcia. És unasocietat anòmala on, tot i que ladictadura acabà fa molts anys,roman a l’interior de molta gent.

L’Estat espan-yol –inclososels Països Cata-lans– és unacasa de bojos onsocialdemòcra-tes crònics iaspirants a bur-gès es repartei-xen el pastísdels que encaraestan a la llunade València.Malament ana-ven si creienque, com a revo-lucionaris, lademocràcia erala principal fitaa assolir.

No neguel’interès quealguns marxis-tes tingueren ajugar a políticsprofessionals,doncs d’aques-tos en tenimfins i tot a casanostra. Peròaquest règim

polític no ens serveix en el desigualjoc de la manipulació informativai els prejudicis heretats.

No sé com acabarà la cosa. Laveritat és que jugada dels indig-nats fou excel·lent, no només perl’absència total de propostes revo-lucionàries sinó també per l’alie-nació ideològica que provocà entrela gent. No crec que ningú es cre-gués, fa sis o set anys, que amb unataxa d’atur com la que tenim enaquests moments encara es man-tindria certa pau social. Però bé,sempre ens quedarà l’esperança depensar que algun dia ens desper-tarem i tot haurà canviat.

De fet, potser siga aquesta espe-rança allò que mantinga la situa-ció acutal. Sense ella de ben segurhauríem trobat la forma de trans-metre eficaçment les nostres pro-postes. Hauríem agafat el timó icanviat la realitat. No hauríemesperat en va que la democràciacanviés la societat.

RUBÉN PENYA COL!LABORACIÓ

Societat anòmala

“No crec que ningúpensés, fa sis o setanys, que amb unataxa d’atur com la

d’ara es mantindriacert nivell de pau social”

“De cop i volta algúadvoca per les llistesobertes, per la taxa

Tobin o per la compatibilitat entreel servei públic i el

negoci privat”

ANDREU MERINO BARCELONA

“Calculem que la primera pedra deBCN World es col·locarà abans del’estiu”. Són declaracions del con-seller de Territori i Sostenibilitatde la Generalitat de Catalunya elpassat 15 de febrer. El mateix dia,l’Assemblea Aturem BCN World(ABW) es va presentar en públic aSalou. En un principi l’acte s’haviade celebrar a l’interior de la biblio-teca municipal, però finalment l’a-juntament, segons els membresd’ABW, va prohibir l’assemblea adins del recinte mitjançant una tru-cada a la biblioteca i es va haverde dur a terme a les portes del recin-te, amb la presència d’una trente-na de persones.

L’Assemblea afirma que “la des-confiança i la opacitat del projec-te al qual ens oposem es reforçadavant d’aquestes irracionals actua-cions burocràtiques”, i considerenque fets com aquest els obliguen areunir més forces per lluitar con-tra el projecte de BCN World: “Estracta d’un atemptat contra el dretde reunió i la llibertat d’expressió”,consideren.

Amb la Caixa i VeremonteLa plataforma ABW va ser creadaal passat desembre, amb la claravoluntat d’aturar la construcció delcomplex turístic impulsat per laGeneralitat, que va presentar-locom a alternativa a la idea fallidad’Eurovegas el passat 7 de setem-bre. BCN World és una iniciativaconjunta de la Generalitat de Cata-lunya, la Caixa (propietària delsterrenys on s’instal·larà) i l’empre-sa Veremonte, propietat del valen-cià Enrique Bañuelos. El projectees basa en la construcció de 6 parcstemàtics inspirats en Europa, elsEstats Units, Rússia, la Xina, el Bra-sil i la Índia, que ocuparan una

superfície d’un milió i mig de metresquadrats, pertanyents als munici-pis de Salou i Vila-seca. Dins elsparcs està previst que hi hagi 6hotels amb un total de 12.000 habi-tacions i diferents zones destina-des al joc, entre altres instal·lacions.El dia de la presentació del projec-te, el conseller d’Economia de laGeneralitat, Andreu Mas-Colell, afir-mava que BCN World era un pro-jecte totalment diferent a Eurove-gas, ja que Veremonte “no és ungrup especialitzat en el joc, a dife-rència de Las Vegas Sands”.

A l’espera de veure les semblan-ces que els parcs temàtics acabintenint amb la idea inicial d’Euro-vegas, el que queda clar és que lanova proposta ha provocat el mateix

rebuig al Camp de Tarragona, queel que va causar el projecte de Shel-don Adelson al Baix Llobregat. Enaquell cas, la Plataforma AturemEurovegas va aconseguir forçasuport de la societat civil, mentreque de moment Aturem BCN Worldtot just comença a caminar.

L’ABW creu fermament que elprojecte de BCN World és un nouexemple d’especulació urbanísticai de falta de transparència de l’ad-ministració pública, considerantque la població ha rebut molt pocainformació sobre el projecte. Elmodel “perpetua l’especulacióimmobiliària més salvatge, que jas’ha mostrat ineficaç en moltes oca-sions”.

Un altre dels arguments que for-

men part de les denúncies de l’As-semblea és l’impacte ambiental que,segons ells, provocaria el conjuntde parcs temàticsa la Costa Daura-da i al Camp deTarragona. El riuEbre és una de lesgrans preocupa-cions, ja quetemen que acabisent la solució algran consum d’ai-gua previst dinsel complex, tot ique el Consorcid’Aigües de Tarra-gona ja ha des-mentit aquestapossibilitat. A més, l’Assemblea tam-bé es mostra preocupada per l’in-crement de risc químic que supo-saria l’augment e població en zonesamb gran quantitat d’indústria quí-mica.

Un dels principals argumentsdel govern català a l’hora de pre-sentar el projecte és l’aspecte eco-nòmic, tan pel que fa a la inversióempresarial coma la creació dellocs de treball,que segons ells enserien 20.000.L’ABW no posa enqüestió al xifra,però consideraque, en qualsevolcas, es tractarà detreballs precaris itemporals, que nocontribuiran areduir l’atur allarg termini.“Només cal recor-dar casos com els de Marina d’Or oerra Mítica, i a més ara hem de teniren compte la nova reforma labo-ral”, afirmen des de l’Assemblea.

Altres crítiques de l’ABW són la

creació de turisme de baixa quali-tat, batejat com “de sol i platja” il’augment del preu dels habitatges

a la zona queprovocarà el noucomplex turís-tic.Però, sensdubte, un delsaspectes quemés preocupa aAturem Barcelo-na World és lapresència d’En-rique Bañuelosdins el projecte.No és la sevapresència en siel que incomo-da, sinó el fet

que Bañuelos sigui una de les ico-nes del boom immobiliari espan-yol.

Aquest empresari valencià vacrear la immobiliària ASTROC el1996, aprofitant l'antiga Llei Regu-ladora de l'Activitat Urbanísticavalenciana (LRAU). Onze anys des-prés, al 2007, ASTROC va fer falli-da i Bañuelos va decidir provar sort

al Brasil. Des-prés de la sevaaventura al con-tinent sud-ame-ricà, l’em presa-ri valencià arri-ba al Principatcom un dels res-ponsables de laprojecció de Bar-celona World.Els seus ante-riors negocisdefineixen per-fectament lamanera de fer

de Bañuelos, a la qual s’hi ha sumatara la Generalitat de Catalunya.Una manera de fer que ja ha des-pertat l’animadversió de l’Assem-blea Aturem BCN World.

L’ACCENT 243DEL 21 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 201304 PAÏSOS CATALANS

La Plataforma Aturem BarcelonaWorld es presenta en públic

El valencià EnriqueBañuelos, icona dela bombolla immo-biliària, és un dels

principals inversors

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, haurà de fer front a l’oposició social

La nova entitat neix a Salou malgrat les traves del consistori municipal i es mostratotalment contrària al model “especulatiu” que representa el complex turístic

El SEPC escalfa motors de cara a la vaga del 28FREDACCIÓ VALÈNCIA

El Sindicat d'Estudiants dels Paï-sos Catalans ha encetat un períodede mobilitzacions de cara a la vagaconvocada per al 28 de febrer, queafecta l'ensenyament secundari isuperior. Segons ha fet públic elsindicat, la vaga respon a un “cli-ma crític” davant la degradació delsistema educatiu i a la necessitatde “fer un pas endavant i tornar abuidar les aules i a sortir al carrer”.

La vaga esta convocada arreudels Països Catalans sota dominiespanyol i hi ha manifestacions ales principals ciutats. A Valèncial'Assemblea Interuniversitària s'haafegit a la convocatòria i ha ampliatun dia de vaga; el mateix ocorre a

Castelló de la Plana i a alguns altrescampus universitaris de les roda-lies on la convocatòria serà de qua-ranta-huit hores.

Mobilitzacions prèvies Els dies previs a la vaga, els estu-diants han protagonitzat diversesmobilitzacions. Així, la setmanadel 18 al 24 de febrer ha vist diver-sos talls de carrer als campus deBarcelona, o protestes pel cost deltransport públic amb accions del#NoPaguem.

Dins d'aquestes jornades, el SEPCdel Campus del Raval de la UB vadenunciar l'actuació de la policiade paisà dins el campus durant unajornada informativa de cara a lavaga del 28F. Segons el sindicat, un

policia va insultar i amenaçar elsestudiants i va intentar efectuaruna detenció il·legal, ja que, comdenuncien, no tenia el permís delrectorat per intervenir-hi.

Carta Catalana dels EstudiantsParal·lelament a la convocatòria devaga, el SEPC ha presentant la Car-ta Catalana dels Estudiants (CCE),que fixa la seua proposta políticaamb “tot allò que defensem per al’educació als Països Catalans”.

La Carta neix de l'anàlisi actualdel moviment estudiantil i, en con-cret, de la seua passivitat. Com diuel SEPC, “els activistes hem de jugarun rol actiu en la construcció delmodel educatiu i per això cal tei-xir una alternativa programàtica

que deixi enrere les deficiències deles propostes reactives que fins arahan caracteritzat el moviment estu-diantil. Valorem que la pressió alcarrer i a les aules és necessàriaperò també ho és la proposta tan-gible d’una alternativa en el modeleducatiu”.

La Carta Catalana dels Estudiantsse centra en els cinc eixos que tra-dicionalment ha treballat el sindi-cat (popular, de qualitat, públic,no patriarcal i català) i s'ha treba-llat a cadascun dels nuclis dels Paï-sos Catalans a través d’assembleesobertes o debats interns. La Cartaes presentarà per primer cop el 22de febrer a l'Ateneu Popular Florde Maig de Poblenou (BCN) i arreudel país en les properes setmanes.Manifestació de la vaga del maig passat

L’Ebre és una de lespreocupacions, ja

que temen que serveixi al consum

d’aigua previst

D. FERRER CUCARELLA EIVISSA

És ben coneguda la relació entre lafamília Matutes i l'illa d'Eivissa. Mal-grat que la història vingui de lluny iens hagi deixat diversos episodis sonats(com el de les autopistes), es fa neces-sari recordar que el dia a dia de la pitiü-sa major es troba fortament condicio-nat per l'exministre espanyol d'AfersExteriors, i pels desitjos i negocis delsseus consanguinis. Sovint, allò quoti-dià ens passa desapercebut: es fa difí-cil pensar que qualsevol gest o movi-ment d'un eivissenc o d'un turista com-porta un benefici econòmic automàtical Grupo Matutes.

La llista d'activitats que controla ide béns que posseeix la família més ricade l'illa és llarga: immobiliàries, cons-tructores, finques, edificis i aparta-ments, hotels, cinemes, parc aquàtic,discoteques, granges, indústria làctia,vaixells que uneixen Eivissa i Formen-tera, participació en Baleària... Aixòconverteix l'empresari en l'autènticamo i senyor de l'illa. I com a tal, dic-ta i mana als seus vassalls.

La darrera perlaEn efecte, Abel Matutes exigeix ara quela legislació s'adapte a les seues neces-sitats. Ha demanat “una llei” a la seuamida per iniciar “immediatament” lareforma de Platja d'en Bossa (al muni-cipi de Sant Josep, a tocar del Parc Natu-ral de Ses Salines). Així, el Grupo deEmpresas Matutes s'ha posat en con-tacte amb José Ramón Bauzà, presidentdel govern balear, el Consell, l'Ajunta-ment i els partits (PP i PSOE), per talque s'agilitzi, ja siga a través d'un decretllei que es convalide al Parlament, unallei de lectura única o una declaraciód’interès autonòmic, la concessió de lli-cències per a l’execució del “Plad’Excel·lència de Platja d’en Bossa”,amb una inversió de 300 milions d'eu-ros.

L'interès en la zona ja ve d'enrere.

L'any 2010 el holding empresarial deMatutes posava en marxa l'hotel-disco-teca Ushuaïa (on es paguen 2500 ! pernit a una de les suites, o on els discjò-queis arriben a cobrar 500!per minutde música en directe, entre d'altresostentacions) i s'iniciaven les reformesd'altres hotels del grup. En total es pre-tenen edificar 77 hectàrees. En la partcentral es preveu un gran centre comer-cial, de més de 55.800 metres quadrats,amb una galeria comercial, restaurants,hipermercat, cines i una zona esporti-va, “la major de l’illa”, segons el grupempresarial. El complex turístic cons-tarà de cinc establiments hotelers, qua-tre ja existents i un nou: l’AparthotelResort de cinc estreles i 207 habitacions.I també contempla la posada en mar-xa de l’àrea familiar que es denomina-rà Family Fun & Splash Zone, amb uncamp de futbol 7, una pista de pàdel,una nova piscina i una zona d’aventu-ra amb tirolines.

A més, junt a l’autovia s’ubicaran

dos nous edificis d'uns 7000 metres qua-drats cadascun, que albergaran la novaseu del Grupo Matutes. Tot el complexes comunicarà amb l'autovia que va del'aeroport a Eivissa, amb nous vials detres i quatre carrils interconnectats através de quatre rotondes. També hihaurà una benzinera i 3.000 places d’a-parcament. Però a més a més a l’àreaperifèrica de protecció del Parc Natu-ral de les Ses Salines s’ubicarà un campde golf de 18 clots i una longitud de 3,5quilòmetres, i un complex residencialde 58 vivendes. Matutes es mostra con-fiat que el “Ministeri de Foment noposarà cap pega” i per la seua banda, elpresident del Consell, Vicent Serra, afir-ma que pot ser «una bona inversió pera Eivissa” i que “es valorarà la situaciójurídica que hem d’aplicar perquè pugatirar endavant”. A Matutes doncs, lipreparen la catifa vermella... La con-fusió entre els interessos privats i allòpúblic, i les connexions entre els mag-nats i les decisions polítiques, arriben

a extrems grotescos. Per tot això, no és d'estranyar que

aquest nou esclafit immobiliari en for-ma de parc temàtic, “convertirà Eivis-sa- en paraules textuals d'Abel Matu-tes Prats (el fill de l'exministre)- en laperla del mediterrani” i que “l’impac-te per a l’illa pot ser millor que el d’Eu-rovegas a Madrid” . La seua germanaCarmen Matutes va expressar la seuaconfiança en què la posada en marxadel projecte siga “el tret de sortida pera acabar amb la crisi”.

No són de fiarL'empremta de la saga Matutes sobrel'illa és dramàtica i suposa uns danysirreversibles sobre el territori i l'estilde vida. La reincidència en l'aposta pelmodel especulatiu i del totxo noméss'explica per l'enriquiment que pro-dueix als seus beneficiaris, que actuensense escrúpols, talment com passàamb la construcció de les famoses auto-pistes. Cal recordar que durant l'època

de la construcció de les autopistes, laconsellera de Vies i Obres era StellaMatutes, filla d'Abel Matutes. A ban-da que la família participava de la cons-trucció de les carreteres, també es vaveure molt beneficiada per les expro-piacions (Jaume Matas va expropiarcom a urbana una finca que la famíliaMatutes havia comprat pocs mesosabans a preu de rústica. En aqueststerrenys, que van multiplicar per 15 elseu valor, es va construir poc desprésl'autopista a l'aeroport d'Eivissa). Aquestsdarrers mesos Stella Matutes està sentjutjada per corrupció (per votar a favorde la requalificació d’uns terrenys essentaccionista i administradora de les socie-tats que havien pactat la seua venda,conegut com el cas Ses Variades). Altresfamiliars també s'han vist involucratsen negocis obscurs, ben lluny d'Eivis-sa. Un jutge de la República Domini-cana va ordenar arrestar l'any 2008 elfill i el germà de l'exministre per irre-gularitats en la construcció d'hotels igratacels a Santo Domingo. I és que elstentacles de l'imperi Matutes (en aquestcas, la multinacional Palladium HotelGroup) s'han estès fins arribar al Carib,desprès de construir i fer negocis a moltsindrets dels Països Catalans.

Eivissa al límitEl nou negoci dels Matutes és una greuamenaça al Parc Natural de Ses Salinesi pot suposar un punt de no retorn pera l'illa, que ja és abocada al límit de laseues capacitats, amb una saturacióurbanística insostenible fruit de polí-tiques depredadores que degeneren entot tipus de problemes ambientals, cul-turals, polítics i socials. Caldrà veureara quina és la resposta dels eivissencsi les eivissenques a aquesta nova ame-naça, sobretot tenint en compte la granoposició que despertà la construcció deles autopistes i tot el moviment de resis-tència que desencadenà (i també, noho oblidem, la brutal repressió que esva patir).

L’ACCENT 243 DEL 21 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 2013 PAïSOS CATALANS 05

Matutilàndia: Eivissa venuda alsinteressos d’un exministre espanyol

Vista aèria de la Platja d’en Bossa, on Abel Matutes té previst edificar un complex turístic i un gran centre comercial

L’empresari Abel Matutes, que controla tot tipus de negocis a l’illa, exigeix ara unallei feta a mida per poder edificar més de 70 hectàrees a la Platja d’en Bossa

El Consell de Mallorca atura la importació de residus

REDACCIÓ PALMA

El passat 14 de febrer la consellera deMedi Ambient, Catalina Soler (PP) anun-cià que “es procedirà a paralitzar “ laimportació de fems que havia comen-çat l’11 de gener i es preveia fins al 2041.Soler argumentà problemes en la via-bilitat econòmica del projecte, mentreque l’oposició parlamentària digué ques’estava produint una violació del “marclegislatiu i normatiu”.

La situació irregular del que a lesxarxes socials s’ha popularitzat amb l'e-tiqueta #Euromerda ha obligat al governdel PP a aturar l’activitat. El contracte

del Consell amb TIRME, empresa dedi-cada a la gestió de residus a Mallorca,no contemplava la incineració de resi-dus forans. Encara hi ha una segonafase d’importació de residus ja pacta-da i aquesta continuarà d’aquí uns dosmesos, una vegada es modifiqui l’acordamb TIRME. Ara bé, el futur a llarg ter-mini de la importació de fems europeussembla estar més negre que mai.

El Grup d’Ornitologia Balear, prin-cipal organització de l’ecologisme a lesIlles, porta mesos denunciant el cas.L’augment de la incineració a una plan-ta ja sobredimensionada implica segonsel GOB “importar perjudicis per a la

salut humana”. A més, avisen que finsa un 30% de dels residus poden conte-nir sofre, clor i metalls pesats, fet quemultiplica l’efecte contaminant en trac-tar-se de substancies cancerígenes. Elgrup ecologista també posa èmfasi en“l’estafa” que suposava el fet de queTIRME augmenti considerablement elsseus ingressos – un 22,5% l’any 2011 –malgrat continuava pujant les taxesd’incineració que paga la ciutadania enforma d’impostos. Darrere aquestaempresa destaca la notable participa-ció de FCC, una de les principals cons-tructores de l’estat espanyol, així comENDESA, que a més compra l’energia

que genera la incineració. La notícia ha arribat poques setma-

nes després de que el GOB, dugés a ter-me una cadena humana que aplegà3000 persones al moll de Palma. Lamobilització comptà amb el suport de20 entitats diferents, incloent-hi l’Es-querra Independentista de Mallorca, is’emmarcà dins la campanya “No volemser el femer d’Europa!”. Aquesta para-lització de la importació de fems és sen-se dubte una bona notícia per als dife-rents moviments populars que s’hanposicionat en contra de la importacióde fems. Així i tot, un portaveu d’A-rran, en declaracions a aquest mitjà

avisà a que “les actuacions del governdel PP estan obrint multitud de frontsen la lluita en defensa del territori”.L’organització juvenil també recordàSes Fontanelles, la darrera zona humi-da de Palma ara amenaçada per la cons-trucció d’un centre comercial, per laqual també es realitzà una mobilitza-ció el passat dia 2 de febrer. Certament,són nombrosos els projectes urbanís-tics que el govern de José Ramon Bau-zá ha reactivat en el que portam de legis-latura. Amb #Euromerda o sense, sem-bla que l’ecologisme a Mallorca tindràmotius de sobra per sortir al carrer denou.

La rectificació es produeix enmig del rebuig social i de les protestes encapçalades pel GOB

L’ACCENT 243DEL 21 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 201306 PAïSOS CATALANS

ANDREU MERINO BARCELONA

Les mobilitzacions arreu de l’estat, dis-sabte passat, en defensa del dret a l’ha-bitatge i en contra dels desnonaments,posaven la cirereta a la setmana grande la Plataforma d’Afectats per la Hipo-teca (PAH), iniciada el dia 12 de febreramb l’admissió a tràmit al Congrés dela ILP per la dació en pagament, lamoratòria de desnonaments i el llo-guer social. Van representar la culmi-nació als dies en els quals la PAH hatingut més ressò mediàtic als mitjansde comunicació, més presència a lesxarxes socials i més incidència en eldia a dia de la societat civil.

Però les mobilitzacions convocadesper la Plataforma no són un punt ifinal, sinó una constatació de la llui-ta iniciada el 2010 i que a partir d’a-ra, segons els seus portaveus, ha detenir més força que mai.

Als Països Catalans, milers de per-sones a Barcelona, València, Palma,Alacant, Figueres, Maó, Eivissa, Gan-dia i Port de Sagunt van participar enles manifestacions convocades per laPlataforma. Guillem Domingo, un delsportaveus de la PAH a Catalunya, valo-ra molt positivament l’assistència mas-siva (75.000 segons els organitzadorsi 12.500 segons la Guàrdia Urbana) deciutadans a la marxa: “El més impor-tant per a nosaltres va ser veure comles diferents plataformes de les loca-litats del Principat van sortir al carrer.Això demostra que el territori estàorganitzat”.

Des de Mallorca, la PAH també cele-bra l’èxit de la manifestació, a la qualvan acudir 3.000 persones. Segons elseu portaveu Miquel Coll, “ Mobilitzaraquest volum de gent a les Illes és extre-madament com-plicat, i méstenint en comptela campanya dedesprestigi queestem patint”. AValència les15.000 personesque van partici-par a la manifes-tació representen,segons la portaveude la PlataformaIolanda Prats, laconstatació queindependent-ment de la ideolo-gia, la raça o la cul-tura de les perso-nes “la lluita endefensa del dret a l’habitatge repre-senta una batalla contra el poder finan-cer i la classe política que el protegeix”.

A la capital del País Valencià lamanifestació va provocar nous retretsde la PAH a la delegació del govern.Segons Prats, gran part de la superfí-cie de Plaça de l’Ajuntament (on lamanifestació va començar i acabar elseu recorregut) estava ocupada per tan-

ques. “Normalment a la plaça hi hatanques des de principis de març pelspreparatius de les falles, però enguany,sorprenentment, ho han avançat”. Laportaveu de la Plataforma a Valènciadenuncia que es tracta d’un nou menys-preu de la delegació del govern, ja queno els havien comunicat aquesta situa-ció quan van comunicar el recorregutde la manifestació.

Els tres porta-veus territorials dela Plataformaentrevistats perl’Accent conside-ren que precisa-ment la lluita con-tra els responsa-bles de la crisi i labombolla immobi-liària, és l’essèn-cia de les denún-cies de la PAH. “LaILP acceptada atràmit al Congrésrepresenta unaproposta demínims als qualsno pensem renun-

ciar i que ens han deportar cap a un nou model d’accés al’habitatge”, afirma Guillem Domin-go.”Un nou model que no estigui vehi-culat per les lleis del mercat”, afegeix.

El portaveu del Principat conside-ra que el més important és no oblidarel punt de la ILP que fa referència allloguer social. Iolanda Prats reivindi-ca la mateixa postura des de València:“el lloguer social s’ha de convertir en

una opció real d’habitatge”. SegonsPrats, és intolerable que els bancs tin-guin pisos buits, de la mateixa mane-ra que critica la falta d’habitatge pública preu assequible. Miquel Coll, porta-veu a Mallorca creu que les tres potesde la ILP són bàsiques per replantejarel dret a l’habitatge com a bé no espe-culatiu. “Els diputats tenen un con-trol per part de la banca, però es tro-baran amb lapressió delcarrer”.

La ILP de laPAH i el projectede llei de desno-naments del PPseran tramitatsd’urgència simul-tàniament a lacomissió d’econo-mia del Congrés.Fins el 26 defebrer els diputatspoden presentaresmenes i serà elproper 7 de marçquan la comissióhaurà de ferpúblic les parts de lainiciativa que han tingut en compte.

Els portaveus de la PAH temen querere el procés d’urgència s’amagui unavoluntat de maquillar les propostes dela ILP, aprofitant la simultaneïtat ambel projecte de llei dels populars. Unprojecte, no oblidem, que en un prin-cipi només contempla restriccionssobre qui pot o no pot ser desnonat ique en cap cas preveu incloure cap

punt sobre el deute ni sobre el lloguersocial o l’habitatge públic. Els mem-bres de la PAH es mostren convençutsde la necessitat de seguir lluitant, tantper evitar la possible aplicació de maqui-llatge a la seva ILP, com per seguir fentfront a uns desnonaments, que segonsafirmen, no paren de créixer dia reredia.

“Estarem a l’expectativa del que esdecideixi al Con-grés, però senseretrocedir cap pas-sa”, diu Miquel Colldes de Palma. Elsportaveus del Prin-cipat i de València,afirmen que segui-ran el mateix camí.“S’han fet moltescoses i se n’hanaconseguit moltesaltres a través d’unpols al carrer quemantindrem”,afirma Domingo.Iolanda Prats, perla seva banda, con-sidera que cal tre-

ballar com fins ara,“aturant desnonaments i fent la matei-xa pressió, ja que cap de les mesuresdel govern estatal ha solucionat el pro-blema”.

La portaveu valenciana, a més,manifesta la necessitat de la contrain-formació durant les tres setmanes quefalten per a que el Congrés es pronun-ciï de nou: “ells tenen els grans mit-jans de comunicació, i ho hem de con-

trarestar d’alguna manera”. Una altrade les mesures que segons GuillemDomingo es durà a terme aquestes set-manes serà la interpel·lació directa alsdiputats del Congrés que decidiran elfutur de la ILP, a través de les xarxessocials i la presència al carrer. Aquesttipus de pressió rep el nom d’escrachea Argentina o de funa al Perú, i a partd’aconseguir l’objectiu pel qual es pro-testa, també pretén assenyalar elscàrrecs públics per exposar-los al debatde la societat civil.

Desobediència civilSens dubte, les següents setmanes esta-ran marcades per un pols a distànciaentre els responsables polítics de l’es-tat i els representants de la PAH, coma cap visible com a cap visible de llui-ta pel dret a l’habitatge. Miquel Coll,afectat per una hipoteca alhora queportaveu, creu que fins ara ha estatclau que els afectats fossin també acti-vistes: “Jo m’he vist afectat per la hipo-teca amb més de 50 anys i patint unamalaltia, però tot i així he decidit llui-tar”, afirma. Guillem Domingo, per laseva banda, creu que la PAH intensi-ficarà la desobediència civil en els pro-pers dies i creu que és necessari quela ciutadania s’hi sumi.

Mentre esperen la resposta de lasocietat civil també l’esperen per partdels partits polítics. De moment ni elPP ni el PSOE han contestat lainterpel·lació escrita que la PAH va fera tots els grups polítics del Congrésenvers el contingut de la ILP presen-tada el passat dimarts.

La PAH: una lluita pel dret al’habitatge que tot just comença

“En les properessetmanes La PAH

sortirà al carrer i seràa les xarxes socialsutilitzant l’escrache

com a mètode de pressió”

La ILP de la PAH i elprojecte de llei dedesnonaments delPP seran tramitats

simultàniament a lacomissió d’econo-mia del Congrés

Els portaveus de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca a Barcelona, Valènciai Palma afirmen que el debat sobre la ILP no frenarà les seves demandes

Un dels moments de la manifestació convocada per la PAH a Barcelona, on desenes de milers de persones protesaren contra els desnonaments

L’ACCENT 243 DEL 20 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 2013

REDACCIÓ BARCELONA

La Direcció d’autobusos de TMBha perdut el judici per l’acomia-dament d'Andreu de Cabo. Aquestdimarts dia 19 el jutge ha decla-rat l'acomiadament  nul, cosa queimplica la seva readmissió imme-diata i l’abonament dels aproxi-madament 8 mesos que ha estat alcarrer.

Des dels sindicats que han donatsuport a la lluita per la readmis-sió, amb aturades i mobilitzacionsels darrers mesos, com COS i CGT,s'ha celebrat la decisió i s'ha remar-cat el paper de les mobilitzacionsen la victòria assolida. I indiquenque suposa un cop a l'estratègiade repressió contra els treballa-dors destacats en l'activitat sin-dical.

Andreu de Cabo va ser acomia-dat el passat 15 de juny, segons ladirecció per motius com el “baixrendiment”,  “caràcter anti-social”

i  “no cuidar els equips de l’em-presa”. Tant l'Andreu com els seuscompanys van denunciar que real-ment havia estat acomiadat perhaver denunciat robatoris, apro-piacions indegudes i compres através de l’empresa per al benefi-ci propi de càrrecs de l'empresa.

Finalment el jutge li ha donat laraó.

El passat mes de gener la direc-ció de TMB ja va patir una altraderrota en el judici per la denún-cia que havien posat contra elsmembres del comitè de vaga JosepGarganté i Saturnino Mercader.

PAïSOS CATALANS 07

Andreu de Cabo haurà de ser readmés

LLUÍS CUSSÓ VALÈNCIA

El divendres 15 de febrer just feiaun any del que coneixem com a Pri-mavera Valenciana; un any des que,primer els estudiants i, amb elsdies, la resta de la població isque-ren al carrer per a reclamar la fide les retallades socials i per exi-gir l’absolució de les desenes dedetinguts que cada dia estavahavent als carrers de la capital delTúria.

L’Assemblea Contra la Repres-sió i per les Llibertats fou el resul-tat de l'acció conjunta de diferentscol·lectius, partits polítics i advo-cats que s'uniren per treballar enfavor de l'absolució de totes lesdetingudes i per la persecució polí-tica dels culpables (com poden serla delegada del Govern o el cap dePolicia en aquell moment). L'As-semblea Contra la Repressió i perles Llibertats fou l'entitat convo-cant de la manifestació per l'ani-versari, que sota el lema “Som,poble, som lluita, som futur” isquédel carrer Xàtiva, davant de l'Ins-titut Lluís Vives, just al punt onesclatà la revolta.

Així, a les 18h del divendres 15,unes 3.500 persones marxaren rerela pancarta. La muixeranga deValència obrí el seguici acompan-yada de tabals i dolçaines. La mani-festació s'enfilà pel carrer Colom i

fins la Delegació del Govern, jus-tament un altre punt “calent” jaque durant la Primavera Valencia-na molta gent volia manifestar-s'hiper reclamar la llibertat dels detin-guts i la dimissió de la delegada.

Malgrat la bona assitència, lamanifestació va quedar lluny deles grans mobilitzacions que es pro-duíren ara fa un any. La coinci-deincia d’altres manifestacions lamateixa setmana, així com les difi-cultats en la convocatòria poden

explicar aquesta menor concurrèn-cia, Tanmateix, altres elements dela manifestació permeten fer-neuna valoració positiva, principale-ment per la irrupció del Bloc Uni-tari Anticapitalista.

El Bloc Unitari AnticapitalistaL'aniversari de la Primavera Valen-ciana ha estat l'escenari escollitpel Bloc Unitari Anticapitalista(BUA) per eixir al carrer amb blocpropi i sota el lema “De la revolta

valenciana a la lluita anticapita-lista”, tot deixant ben clars els seusprincipis. El bloc fou un dels mésnombrosos de la manifestació, ambunes 500 persones.

El Bloc Unitari Anticapitalistas'ha constituït aquest mateix 2013;en formen part la CNT, la COS, Enda-vant (OSAN), Arran, el Comitè deVaga de Benimaclet, la Plataforma

d'Aturats de Montcada, la CAS-PVi d'altres col·lectius de base. Comells mateixos expliquen, la creaciód'aquest bloc té un objectiu clar:“que la societat vegi clarament queel problema no és la crisi, sinó elcapitalisme”. És un projecte demínims on totes les organitzacionses puguen sentir còmodes.

Per a la BUA, la manifestació dela Primavera Valenciana fou el punti final de dues setmanes d'accionsarreu de la ciutat i de la comarca.Durant la primera setmana es ferentres accions: una al INEM del barride Torrefiel, on la Plataforma d'A-turats va explicar com l'auto-orga-nitzacio dóna fruits, posant comexemple el seu propi col·lectiu queha aconseguit terrenys a l'horta onfaran horts ecològics i de proximi-tat. També es féu una acció per laSanitat a Benimaclet, on els veïnsfa temps que reclamen una l'am-bulatori; i, finalment, una concen-tració davant de Delegació deGovern contra la repressió quepatim arreu dels PPCC. La segonasetmana, en canvi, fou d'actes depropaganda arreu dels barris. Lesjornades acabaren el divendres 15amb la manifestació, fent presentque la lluita no va acabar fa un any.

La Primavera Valenciana celebral’aniversari sense gran participació

El Bloc Unitari Anticapitalista va fer la seua primera aparició en públic

Andreu de Cabo readmès.Nova victòria judicial dels treballadors de TMB

V. MARQUÉS MONTCADA

El proppassat dissabte 9 de febrer,l’Ateneu de Montcada va obrirles portes al públic. Amb una assis-tència de més de 150 persones, l’ac-te va començar amb una jornadade portes obertes on es podia visi-tar lliurement el nou local d’uns100 metres quadrats. Ubicat a l’A-vinguda Germanies núm. 21 dis-posa d’una sala de reunions, altramés àmplia per a xerrades o expo-sicions, biblioteca, barra i cuina.Els assistents conegueren part delprojecte a través d’un muntatgeaudiovisual on es detallava l’ori-gen del col·lectiu, els objectiusaixí com les primeres activitatsproposades: cicles de cinema,assessorament antidesnonamentso tallers infantils. S’incidia en lanecessitat d’aconseguir un espaialliberat, autogestionat i que pugadonar cabuda a iniciatives perso-nals, però també col·lectives, desd’una visió transformadora de larealitat.

Tot seguit un breu però emo-tiu parlament a càrrec de dos mem-bres de l’Ateneu explicà el con-

text actual de les lluites a la loca-litat montcadina a més de recor-dar els col·lectius i associacionsjuvenils que l’han precedit comara La Muixeranga, Radio Baka-nal o el Col·lectiu Somnis. Peraltra banda, es va fer esment a lanecessitat de coordinació comar-cal amb experiències com l’Aplecde l’Horta Nord. Així diversosmembres de col·lectius i organit-zacions locals (Plataforma d’Atu-rats, Col·lectiu de Dones o Volun-tariat Abraçada), d’altres locali-tats com Ca Bassot o Dimonis del’Avern d’Alboraia o d’abast comar-cal com Arran o Endavant-OSANvolgueren acostar-se per felicitar-los i gaudir de la presentació.

L’acte va cloure amb una pica-deta inaugural mentre un grupde dansa tribal fusió amenitzavala vetllada. Per últim, Xavi Sarriài Miquel Ramos, membres d’ObrintPas, aquest últim amb arrels fami-liars montcadines, cantaren algu-nes de les seues cançons donantper finalitzada una jornada redo-na.

L’Ateneu de Montcada de l’Hortaobre les portes

DEL 21 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 201308 EN PROFUNDITAT

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 243

L’ACCENT 24310 INTERNACIONAL DEL 21 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 2013

M.V. BERGA

Stras Dimitrevsky, Oksana Txéli-xeva i Usam Baysaev, són els tresautors del llibre Who is resoonsi-ble? War crimes in Chechenya tra-duït al català per la Lliga dels Dretsdels Pobles. El llibre, és un resumde l’original Tribunal Internacio-nal per a Txetxènia: perspectiveslegals per a procediments penalsindividuals contra persones sos-pitoses d’haver comès crims de gue-rra i crims contra la humanitatdurant el conflicte armat a la Repú-blica de Txetxènia.

El volum, que pretén ser un pre-cedent teòric, jurídic i argumen-tal per a la creació d’un possibletribunal internacional per a jut-jar els crims de guerra comesosdurant les dues guerres txetxenes,està ara sota sospita. De fet, untribunal rus té la intenció de con-siderar el llibre com a “literaturaextremista”.

Malgrat que la comunitat inter-nacional ha expressat en més d’u-na ocasió certa preocupació pelscrims comesos durant les guerrestxetxenes i fins i tot durant l’any

2003 l’Assemblea Parlamentàriadel Consell d’Europa es va arribara plantejar la necessitat d’establir-lo, mai no s’han posat en pràcti-ca cap d’aquestes intencions queno han anat més enllà dels sim-ples compromisos verbals.

El silenci de la comunitat inter-nacional davant els nombrososcrims comesos en virtut del dretpenal internacional i del dret inter-nacional humanitari deixa entre-veure que les relacions comercialsentre la UE i Rússia, basades en la

dependència energètica, prevalendavant la impunitat instauradapel que fa a aquest conflicte. Enel llibre editat, es mostra la ingenttasca que han arribat a fer nom-brosos periodistes, així com ana-listes locals i internacionals, inves-

tigadors de diferents àmbits i acti-vistes de drets humans que vananar recopilant informació durantels anys de guerra. El llibre, a més,presenta també un llarg llistat delscrims comesos, de les víctimes, aixícom dels principals criminals deguerra i dels càrrecs que ocupavendurant el desenvolupament delconflicte. Així mateix, també des-envolupa un ampli treball jurídicper tal d’assentar les bases per alfutur tribunal internacional. L’en-demà de la primera presentaciódel llibre a Moscou, el 15 de juliolde 2009 (el mateix dia en què Nata-lia Stemirova moria assassinada aIngúxia), la policia ja va confis-car una dotzena d’exemplars delllibre al professor de drets humansIgor Kalyapin.

De moment, la pretensió de laFederació Russa, no és altra quela de prohibir la venda del llibredesprés de considerar-lo extremis-ta. Tanmateix, ara hem de restara l’espera de com es desenvolupanovament aquesta activitat perpart del (in) dependent poder judi-cial rus, que serà el que decideixiel futur de l’obra en aquest país.

Tribunal internacional per a Txetxènia?

MONTSE VENTURÓS BERGA

Txetxènia és sense dubte una de leszones més conegudes d’aquest extensterritori conegut com a Caucas, dei-xant de banda Geòrgia que va passara formar part de les cròniques inter-nacionals després de la fugaç guerrade l’any 2008. Les dues guerres (1994-1996) i (1999-2001), que la FederacióRussa declarà contra aquest petit terri-tori suposaren els conflictes armatsmés importants i de major magnituda la Rússia post-soviètica. Paradoxal-ment, però, Txetxènia i el seu con-flicte es continuen catalogant pelsexperts a nivell internacional com a“conflicte oblidat” si bé, poques hanestat les empremtes que han deixataquestes destructives guerres en elmarc del dret i la jurisdicció interna-cional; per una banda per la pressióque l’estat rus ha abocat en aquestterritori i per l’altra per la suposadavoluntat internacional de no gene-rar una nova amenaça mundial entredues potencies.

En el moment en què es fa efecti-va la dissolució de l’URSS són moltesles ex repúbliques que proclamen laseva independència. Només entre elsanys 1991 i 1992, 14 ex repúbliques sonadmeses oficialment a l’Organitzacióde les Nacions Unides. Davant aquestefecte dominó, i encapçalada per Djo-khar Dudàiev es declara la indepen-dència de facto de la República Txet-xena d’Ixtkèria l’any 1991. Serà el 1994quan les tropes russes, sota el coman-

dament del govern de Boris Yeltsin,entren amb força a Grozni; una for-ça que gaudia d’una superioritat enor-me en nombre d’homes, armament imitjans aeris. El que en un principihavia de ser una guerra llampec esconverteix en un llarg i devastadorconflicte que no s’aturarà fins que

contra tot pronòstic, l’any 1996, lestropes txetxenes comandades perAslan Maskhàdov derrotin l’exèrcitrus i prenguin novament el controlde la capital.

Els acords de Khassaviurt són elsque posaran fi a 20 mesos de conflic-te i hostilitats. La primera guerra

finalitza amb un balanç de 90.000civils morts i 400.000 desplaçats irefugiats.

Després d’alguns anys de tèrbolanormalització civil i després de lacelebració d’eleccions l’any 1997, onAshlan Maskhàdov surt com a vence-dor, el país arrossega una inestabili-

Les guerres txetxenes i A cavall entre Europa i Àsia, situat entreels dos mars més importants d’aquestaconfluència continental i protegit per lamajestuosa serralada caucàsica, s’hi ama-ga un petit però convuls i singular terri-tori que ha estat testimoni al llarg delssegles d’una de les convergències cul-turals, lingüístiques i històriques mésrellevants de la història. Aquesta singularitat tan especial, suma-da a la seva situació estratègica entredos continents, així com el context his-tòric de cada etapa, han configurat unterritori aliè a la majoria de la poblacióperò ben present per les grans potèn-cies que malden per fer efectiva la sevainfluència i poder en un territori on elcontrol del pas dels gaseoductes i elsrecursos petroliers és clau. El pas privi-legiat d’hidrocarburs i sobretot del gase-oducte Nabucco i de l’oleoducte Bakú-Tblisi-Ceyhan (BTC) representen una viaalternativa i diversificada a la depen-dència europea d’abast energètic quehistòricament s’ha mantingut amb Rús-sia. Actualment doncs, el Caucas nordcontinua mantenint el seu potencial geo-polític, no tan pels recursos petroliersque en gran part ja foren explotats durantla Unió Soviètica, sinó per a la importàn-cia que suposen per al pas d’hidrocar-burs provinents de l’Àsia Central.

Gas i petroli

INTERESSOS

Un soldat rus observa els cossos de centenars de víctimes civils txetxenes assassinades en el marc del conflicte en 1995

Rússia valora classificar el llibre Who is responsible? com a literatura extremista

Aslan Maskhàdov comandà les tropes que venceren l’exèrcit rus i, posteriorment, en 1997, guanyà les eleccions txetxenes

tat econòmica a la qual és difícil defer-hi front. Malgrat tot però, algunsrefugiats tornen a la seva terra i s’in-tenta desenvolupar de nou un fràgilnormalitat.

Amb la vista posada sobre les pre-sidencials de l’any 2000 a la Federa-ció Russa, Ieltsin anomena nou suc-

cessor, un aleshores desconegut Vla-dimir Putin.

La necessitat de donar-se a conèi-xer, així com de demostrar al poblerus que no hi haurà atacs sense repre-sàlies, condueixen a una segona ofen-siva contra el poble txetxè que s’ini-cia el primer d’octubre de l’any 1999.L’inici d’aquesta segona ofensiva esjustifica després d’una onada d’atemp-tats que s’atribueixen a la guerrilla iels rebels txetxens, malgrat informa-cions d’analistes d’arreu del món queassenyalen precisament el contrari.Aquesta segona guerra, molt mésdevastadora que la primera, deixa unestol de més de 120.000 persones mor-tes a la vegada que s’intensifiquen elssegrestos, les tortures i les desapari-cions de civils amb total impunitat ique es continuen donant a dia d’a-vui. Una impunitat que només potser calibrada per algunes periodistesinternacionals que durant les gue-rres conviuen en territori txetxè ambles famílies i la població civil, sem-pre sota la seva absoluta responsabi-litat i sense cap tutela internacionalni organitzativa. Les fronteres sontancades per part de l’estat rus i durantdeu anys res més que silenci surt deles entranyes de la república. Sónnombrosos i coneguts els casos deperiodistes, activistes pels dretshumans i investigadors assassinats,torturats, amenaçats, perseguits i des-apareguts des que aquest conflicteesclatà l’any 1994.

Durant els anys en què el conflic-te és latent, l’estratègia propagandís-tica del Kremlin no és altra que la defer entendre a l’opinió pública russa

i internacional que la guerra de Txet-xènia ha estat un mal necessari, unalluita defensiva contra les amenacesque provenien de l’sislamisme mésradical i del wahhabisme. Sense dub-te, l’estat rus ha pretès atomitzar laresistència txetxena i convertir-la enfeu d’un islamisme sense precedentsal Caucas Nord i en concret a la repú-blica txetxena. L’etiqueta que va volervendre l’estat rus de la totalitat delpoble txetxè i que ha calat a fons enl’opinió pública ha estat la de terro-ristes i fonamentalistes islàmics. L’es-tigmatització de la població txetxenaarreu del món, i la campanya de des-prestigi que Rússia ha fabricat en con-tra d’aquest poble caucàsic, ha esde-vingut una de les claus de la políticadel tàndem Medvedev – Putin.

L’ islamisme radical ha guanyatmolt terreny en els darrers anys alCaucas Nord. Des que durant la pri-mera guerra txetxena mercenariswahhabites lluitaren al costat d’al-guns guerrillers txetxens amb el suporteconòmic de l’Aràbia Saudita; la incor-poració de joves traumatitzats ambvides desballestades a conseqüènciade deu anys de conflicte bèl·lic, hasuposat una de les principals causesd’aquest augment.

Sumat a l’augment de rebels isla-mistes radicals, cal posar de relleutambé, l’extensió del conflicte a lesrepúbliques veïnes des de fa algunsanys. Actualment, el Daguestan, Ingú-xia i Kabardino-Balkària son les repú-bliques veïnes on l’extensió del con-flicte s’ha fet més evident. Sota elparaigües del que des de les guerri-lles wahhabistes es coneix com a “Emi-

rat del Caucas Nord”, i que va es vaproclamar l’any 2007, la pretensiódarrera de la qual és instaurar la xariaa tota la zona del nord del Caucas. Elseu principal actor n’és Doku Umà-rov, antic president de la repúblicatxetxenia d’Ixkèria.

M.V. BERGA

D’ençà de les eleccions presiden-cials de l’any 2005, Ajmat Kadirovva ser nomenat president de laRepública de Txetxènia en unscomicis sense cap tipus de garan-ties ni observadors internacionals(on la mateixa OSCE va deixar palèsel nombrós gruix d’irregularitatscomeses per a la seva elecció), s’in-ciciava aquí un nou període per aTxetxènia. Una etapa que encaraés vigent avui en dia i que ha supo-sat per a la petita república cau-càsica un retrocés en matèria dedrets (sobretot per a les dones),l’establiment d’un règim d’impu-nitat absoluta i terror.

El llegat del pare, fidel al Krem-lin i escollit a dit per la FederacióRussa és heretat pel fill, RamzanKadirov que ocuparà el càrrec depresident durant la primavera del2007, quan Vladimir Putin el desig-na com a tal i que encara avui con-tinua al poder. Actualment, el país

viu immers en un règim de cultepersonal cap a Kadirov i a tota laseva família. El règim que ja vainiciar Kadirov pare s’ha vist agreu-jat amb l’arribada de Ramzan alpoder. Els nombrosos intents d’as-sassinat han propiciat l’establi-ment d’un tipus de guàrdia que esconeix com a “Kadirovski” o homesde Kadirov que el custodien allàon van i vetllen pels seus interes-sos personals per davant de qual-sevol altre afer.

La simulació de normalitat queestà duent a terme el règim de Kadi-rov, amb l’ajuda econòmica delgovern rus de Putin, han fet quela ciutat de Grozni es converteixien un autèntic aparador turísticperò desert, ben lluny de la reali-tat amb la que conviuen les famí-lies txetxenes de la capital. Aques-ta injecció de econòmica està essenta la vegada més objecte de nom-broses crítiques arreu de la Fede-ració Russa.

La població clama pels seus des-

apareguts, com la manifestació quees va desenvolupar pel centre deGrozni el passat mes de desembreon més de 200 dones es reunirenper protestar contra la inactivitatde l’Administració davant les des-enes de denúncies de joves txet-xens desapareguts d’ençà del 1995i fins l’actualitat. Les organitza-cions de mares a la recerca delsseus fills desapareguts en el con-flicteno és un fet exclusiu de Txet-xènia. La República del Daguestanja fa molt de temps que comptaamb una organització d’aquestaíndole donat l’augment incontro-lable de joves que desapareixensense deixar ni rastre.

Mentre Kadirov manté aques-ta petita república caucàsica sotael seu absolut control comandatpel Kremlin, la població txetxenamalda per sobreviure una vegadamés, a l’horror i amb la por endè-mica de sobreviure de nou, a unapossible mort, desaparició, tortu-ra o assassinat.

L’ACCENT 243 INTERNACIONAL 11DEL 21 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 2013

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Bar-celona // Assemblea Joves de Calafell-Cunit-Ate-

neu Sala de Baix // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP VilafrancaSanta Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ate-neu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la SèquiaManresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. SantaTeresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jau-me Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquer-da Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C. Trinquet Vell15, baixos. Tarragona // Centre Social-Bar Terra Baró de Sant Petrilló 9. València // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú //Escola Valenciana C. Josep Grollo, València // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B. Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // Obra Cultural Balear // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la CorbellaMaldonado 46, baixos, València // SEPC-UV Baró St. Petrillo, 9 València // Societat Coral El Micalet, C. Guillem de Castro, València

LOCALS I COL!LECTIUS COL!LABORADORS

l’extensió del conflicte Temps de silenci feixuc i pau armada

Ramzan Kadirov és fidel a Rússia i ha agafat el relleu del seu pare com a president de la república txetxena,

Rússia ha intentatatomitzar la

resistència txetxena iconvertir-la en feu

de l’islamisme

La segona ofensivaes justificà atribuint

una gran onada d’atemptats a la

guerrilla txetxena

L’ACCENT 243DEL 21 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 201312 ECONOMIA

D. FERRER CUCARELLA EIVISSA

Després de nou anys de vigència,el 2010 es modificava la “Llei deComerç de Balears” per adaptar-laa les exigències de la “Directiva deServeis de la Unió Europea”, tam-bé coneguda popularment com aDirectiva Bolkestein. El governd'Antich a les Illes, i el de Zapate-ro a l'estat espanyol, s'encarrega-ren d'implementar el nou marclegal, que suposava, en efecte, l'as-sumpció dels postulats més neoli-berals pel que fa al comerç: la lli-bertat d'establiments, la liberalit-zació d'horaris i la lliure circula-ció de serveis entre els estatsmembres.

Aquesta reforma es traduïa a lesIlles Balears i Pitiüses en la fi dela moratòria que impedia l'obertu-ra de grans superfícies comercials.Alguns pretenien fer veure que nohi havia cap perill per al modelcomercial, de protecció del patri-moni i de sostenibilitat de les illes,atenent a una disposició addicio-nal que fixava en 400 metres qua-drats el “mínim” per consideraruna gran superfície en el cas deMenorca i Eivissa, de 200 metresen el de Formentera, i de 700 m pera l'illa gran. Per a la península elmínim és de 2500 metres quadrats.En tot cas, la llei fa referència alsmetres quadrats “mínims” per dis-tingir si un comerç és gran super-fície o no (i per tant amb règimsespecífics per a l'obtenció de lli-cències d'obertura: municipal perals comerços petits; i del governautonòmic i local per als grans),però no diu res de regular les super-fícies “màximes”.

A la pràctica, doncs, l'efecte dela disposició és ben limitat, perquède fet amb la nova llei s'obria laporta a les grans superfícies. Així,la realitat fou que just abans d'al-çar-se la moratòria, hi havia unatrentena d'empreses i multinacio-nals esperant el canvi de llei perpoder instal·lar-se a les illes.

Territori “Hacendado”En poc més d'un mes el govern bale-ar havia rebut 50 demandes i reco-neixia “no poder impedir que s'ins-tal·lin, ja que no hi ha cap prohi-bició, sempre que siguin compati-bles amb el petit comerç”. I, per afacilitar que els projectes evolucio-nessin a bon ritme, avançava quela Conselleria "no s'eternitzaria" al'hora de contestar les sol·licituds,ja que ho faria en el termini apro-ximat d'un mes. I en qualsevol cas,la nova legislació introduïa que elsilenci administratiu "serà positiua partir d'ara", per la qual cosa lesempreses podrien continuar enda-vant amb les seves iniciatives.

Entre les empreses sol·licitants

es trobava Mercadona. L'empresa deRoig ja tenia una trentena de ten-des a Mallorca i Menorca, però elgran desembarcament encara haviad'arribar, gràcies a les noves facili-tats que oferia la transposició de lallei a la Directiva Bolkestein i tam-bé gràcies a la signatura d'un acord

de col·laboració amb el Govern bale-ar, en el qual es reconeixia una “estra-tègia d'expansió durant els propers5 anys a l'arxipèlag”, això és, fins al2016. I és així com s'expliquen elsnous supermercats ja oberts o queho faran els propers mesos a Maó,Ciutadella i Es Mercadal, a l'illa deMenorca; i a Sant Jordi, Santa Eulà-ria, Sant Antoni i Vila, a Eivissa. Ideu més previstos a Mallorca.

Francisca Planells, responsablede la cadena a les illes, resumia lasuperació d'entrebancs legals així:«Som respectuosos amb la llei i sabemque existeix a Menorca una mora-tòria comercial en els polígons. Nohi ha problema. Esperarem com ja

vam fer amb la Llei de Comerç bale-ar».

El cas paradigmàticSi hem de situar al mapa l'èxit delmodel comercial agressiu i senseescrúpols de Roig, ens quedem aSant Jordi de Ses Salines, a l'illad'Eivissa. En funcionament des deljuny de l'any passat, la instal·lacióocupa 1.500 metres quadrats desuperfície de venda, sense comp-tar l'aparcament i els accessos (lamitjana dels supermercats de Mer-cadona és de 1.300 metres quadrats)i és el líder de vendes i facturacióde tots els supermercats de la cade-na a l'àmbit estatal. Malgrat queel supermercat ha creat 50 llocs detreball (sense entrar en detall acomentar les pràctiques empresa-rials contra els drets laborals: sónconeguts arreu de l'estat els con-flictes laborals, les sentències perassetjament als treballadors i a lestreballadores, i les coaccions perevitar les vagues), les conseqüèn-cies per al comerç de l'illa són moltnegatives. El petit comerç illenc esveu incapaç de competir contraMercadona, i la caiguda de vendesno fa més que accentuar-se (s'hanreduït al voltant d'un 6% en eldarrer any) i l'ocupació al sectorcau en un 2'3% interanual. Però nonomés ha aconseguit posar a la cor-da fluixa les botigues familiars,sinó que fins i tot altres cadenesprèviament instal·lades a l'illa –presents en format “reduït”-, hanpatit una pèrdua de clients impor-tant, com Eroski o A Prop. O comCarrefour Express, que s'ha vistobligada a tancar de manera defi-nitiva els seus dos establiments a

Eivissa, tan sols 22 mesos desprésde la seua inauguració, deixant sen-se feina 110 treballadors i treballa-dores.

Un monstre desbocatMercadona ha rebentat el mercatd'Eivissa i les repercussions són

imprevisibles. Malgrat que l'acordamb el govern balear inclou elfoment de la venda de producteslocals, allò cert és que Mercadonainvadeix el mercat amb la seua mar-ca blanca “Hacendado”, a preus méscompetitius, i també bandeja elsproductes locals (per exemple, lamacro-peixateria que inclou elsupermercat té molt poc peix de l'i-lla amb l'etiqueta de procedènciareconeguda “Peix Nostrum”, men-tre que es venen molt barats i engrans quantitats exemplars d'espè-cies criades en granges a l'oceà Pací-fic). Tampoc cal oblidar com l'em-presa valenciana discrimina elsclients als quals s'adreça: a banda

del nom sexista, cap producte ésetiquetat en català, tot és escrit ianunciat en espanyol i fins i tot elrètol diu “Mercadona Supermerca-do - Supermarket”. I a tot això calara sumar les presumptes dona-cions al PP, per valor de 240.000!, mentre que en plena crisi eco-nòmica Mercadona és una de lesempreses de l'estat espanyol ambmés beneficis. En els darrers comp-tes presentats, el 2011, indicava unsbeneficis de 474 milions, un 19%més que l'any anterior. I la factu-ració va créixer d'un 7,9% més, finsa 16.448 milions.

Aquest model empresarial pot anara més gràcies a les facilitats que li potoferir el nou marc legal del governbalear, que esdevé una passa més enla tendència a la liberalització salvat-ge. La nova llei de Bauzà ofereix enca-ra més avantatges a les grans super-fícies i pot acabar d'ofegar per com-plet el petit comerç, alhora que esde-vé un factor més de massificació deles illes i un agreujant per al fràgilequilibri i la sostenibilitat, sobretotde les illes més petites. Després d'a-provar-se al ple del Parlament el DecretLlei 11/2012 de 19 d'octubre, que modi-fica la Llei 11/2001 de 15 de juny, per-met que qualsevol establiment comer-cial de les Illes pugui obrir al públicde dilluns a dissabte fins a 90 hores,un 25% més que a l'actualitat, i dis-posarà de deu festius d'obertura al'any, dos més que fins ara. A més, elPartit Popular ha aprovat la iniciati-va d'estendre a tot l'any la vigènciade la declaració de zona de gran afluèn-cia turística (ZGAT) amb la qual esdóna llibertat completa d'horariscomercials a determinades àrees delsmunicipis que ho sol·licitin.

Mercadona o com rebentar elmercat de les Illes

“El petit comerçillenc es veu incapaçde competir contraMercadona i la cai-

guda de vendes s’ac-centua cada dia“

“En total, ja s’haninstal!lat o està pre-

vist obrir quatresupermercats a

Menorca, tres a Eivis-sa i deu a Mallorca”

L’empresa de Toni Roig s’està desplegant amb força a l’arxipèlag gràcies a ladirectiva Bolkestein i a un acord d’expansió amb el Govern balear fins el 2016

L’empresari Toni Roig és conegut, entre altres coses, per les pràctiques abusives de Mercadona contra els drets laborals dels seus treballadors i treballadores

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

L’ACCENT 243 DEL 21 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 2013 ESPORT 13

RAFA ESCOBAR MANISES

Els darrers dies l’exfutbolista Sal-va Ballesta ha estat portada de nom-brosos periòdics i mitjans de comu-nicació. Ballesta, fins ara en l’e-quip tècnic de l’entrenador AbelResino ha estat vetat per la direc-tiva del Celta de Vigo, que ha posatcom a condició per a la contracta-ció de l’entrenador, que aquest pres-cindirà dels serveis del seu segon.

Segons sembla, un sector impor-tant de l’afició del Celta no veiaamb bons ulls l’arribada de Balles-ta, qui en nombroses declaracionsha mostrat el seu espanyolismemilitant. Fins i tot va arribar a fal-tar al respecte al futbolista OleguerPreses, el qual en diverses ocasionss’ha mostrat favorable als postu-lats de l’esquerra independentistacatalana, quan va afirmar que dona-va la mateixa importància a lesseues idees que a un excrement degos.

Molts han segut els excessos ver-bals del personatge davant els mit-jans de comunicació. Com tambéeren conegudes les seues celebra-cions dels gols que marcava fent lasalutació militar, fet que no ens had’estranyar si tenim en compte queBallesta és membre d’una famíliade tradició castrense. De fet, seuespanyolisme, sovint provocadorva tindre com a conseqüència queen determinats estadis fóra rebutamb sonores xiulades, és el cas deSan Mamés o el Camp Nou.

El dissabte passat, un cop el Cel-ta va perdre el seu partit de Lligafront al Getafe per tres gols a un,la directiva del club de Vigo va deci-dir trencar la seua vinculació con-tractual amb l’entrenador PacoHerrera. Com sempre ocorre, en elmoment que un entrenador està apunt de ser acomiadat, sorgeixenuna sèrie de noms com a candidatsa substituir-lo. De tots aquests, l’es-collit va ser Abel Resino.

En fer-se públic l’equip tècnicque l’acompanyaria en aquesta novaetapa ràpidament esclatà la polè-mica. Les xarxes socials comença-ren a rebre missatges de protestai oposició de nombrosos seguidorsdel conjunt gallec que s’oposavena la contractació de Ballesta. Elclub davant la riuada de correus itweets en aquest sentit, així com

del posicionament públic d’algu-nes penyes significatives, va comu-nicar a Abel Resino la necessitat

de no incloure a Salva Ballesta enel seu equip tècnic. Resino i el seurepresentant acceptaren i Balles-

ta fou exclòs del contracte.Ràpidament des dels mitjans de

comunicació estatals es presentà l’a-

fer com a un exemple d’intolerànciaideològica i antiespanyolisme perpart dels sectors més radicals delnacionalisme gallec. La víctima d’a-quest comportament seria una per-sona exemplar que utilitzant la seuallibertat d’expressió havia manifes-tat en reiterades ocasions les seuespreferències identitàries.

En la mateixa línia s’ha volgutlimitar l’oposició a la contractaciódel tècnic a les pressions d’unaminoria de l’afició del club, en con-cret a la penya antifeixista Celta-rras, tractant així de desacreditaruna oposició que, segons sembla,ha sigut molt més àmplia.

Aquest enfocament tendenciósha obviat els nombrosos excessosverbals del personatge, la seua apo-logia del militarisme, així com laseua estudiada ambigüitat pel quefa als seus posicionaments respec-te a la Guerra Civil i la dictadurafranquista.

RAFA ESCOBAR MANISES

Durant les vistes orals de l’opera-ció Puerto que estan tenint lloc lesdarreres setmanes una cosa sem-bla clara, ens trobem davant d’u-na xarxa de dopatge a gran esca-la i no únicament d’un assumptelimitat al ciclisme, esport al queresulta fàcil carregar tota la res-ponsabilitat per haver perdut totel crèdit.

De fet unes recents declaracionsde John Fahey, president de l’A-gència Mundial Antidopatge, a unconegut diari conservador espan-yol, apunten a que no serien ciclis-tes els únics implicats en el cas.Fahley dóna per segura la partici-pació en la xarxa com a beneficia-ris d’ autotransfusions de futbo-listes, atletes i tenistes. De la matei-xa manera manifesta que deurieneixir a la llum el nom de tots els

implicats i no reduir el cas alsciclistes que ja han confessat laseua participació.

Aquesta llista de noms, demoment no ha transcendit en laseua totalitat, però de mica en micaes van coneixent alguns detalls amesura que es van examinant elspapers del doctor Fuentes.

Un nom recurrent és el de l’a-tleta palentina Marta Domínguez,excampiona del món dels 3000metres obstacles. Segons ha trans-cendit i s’ha publicat en diversosperiòdics, els papers del metgeindiquen que Domínguez seriaclient del doctor Fuentes almenysdes del desembre de l’any 1997,aquesta referència es basaria enuna prescripció del metge on es famenció a la pacient Marta Dgz.

Presumptament el seu nom tor-naria a aparèixer en una mena deprogramació mèdica de l’any 2005

sota les sigles MZD. El tercer indi-ci faria referència a unes bossesde sang que tenien escrit un nom,Urko, nom idèntic al del gos de l’a-tleta segons ella mateixa va reco-nèixer. Aquest indici es reforça-ria amb el testimoni del ciclistaitalià Ivan Basso, qui va confessarhaver-se fet autotransfusions,explicant que l’equip de Fuentestenia com a pràctica etiquetar lesbosses de sang amb els noms de lesmascotes dels esportistes.

No és un fet nou que es relacio-ne a Marta Domínguez amb xar-xes de dopatge, ella mateixa foujutjada per l’operació Galgo, acu-sada de tinença i distribució deproductes dopants. Després d’unaintensa campanya mediàtica perpart d’alguns mitjans al·legantuna persecució contra l’atleta acausa de la seua militància políti-ca al Partido Popular, l’atleta fou

absolta per un defecte de forma al’hora d’obtenir les proves. El tri-bunal va declarar nul·les les escol-tes telefòniques, invalidant aixíuna de les proves principals.

Caldrà veure fins on s’arriba aljudici, sembla una evidència quehi ha molt més del que s’ha fetpúblic, hi ha sospites de que podenhaver implicats esportistes impor-tants a més de Marta Domínguez.Futbolistes, tenistes i atletes deressonància. Podrà o voldrà la jut-gessa estirar del fil? Hi haurà pres-sions per no fer públics els nomsde la llista? El que sembla una evi-dència és l’opacitat que semprerodeja tots els afers de dopatge al’Estat Espanyol, on l’esport d’e-lit sembla molt lluny de la rege-neració a causa dels nombrososinteressos econòmics i polítics quearrossega com un llast.

El Celta de Vigo no contracta al tècnic Salva Ballesta pel seuespanyolisme militant

L’atleta Marta Domínguez novamentsota sospita en l’Operació Puerto

L’afició del Celta s’ha oposat a l’arribada de Salva Balesta

L’ACCENT 243DEL 21 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 201314 CULTURA

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

El 10 de febrer va morir el filòsof Euge-nio Trías a la mateixa ciutat on havianascut: Barcelona. Un personatgerellevant perquè la seva obra filosòfi-ca, escrita íntegrament en castellà, el

va convertir en un dels pensadors catalans mésprestigiosos de la seva època, però també per-què la seva trajectòria des del punt de vistapolític és molt característica dels processos his-tòrics que va viure.

Fill d'una família de l'alta burgesia barcelo-nina, de pare falangista, Trías va néixer l'any1942. Uns anys abans, el seu pare havia estattestimoni rellevant en el judici que va conclou-re amb la condemna a mort del dirigent d'UDCManuel Carrasco i Formiguera, acusat de sepa-ratisme. El fet que TV3 produís, l'any 1995, unreportatge sobre aquests fets va motivar unademanda dels tres fills (un d'ells l'advocat iexsenador del PP Jorge Trías Sagnier, implicaten el cas Bárcenas). La demanda va permetrecongelar durant un temps el reportatge però vaser finalment desestimada.

Trías es va llicenciar a la Universitat deBarcelona l'any 1964 i va prosseguir els seus

estudis a Pamplona, Madrid, Bonn i Colònia.La seva primera obra, La filosofía y su sombra,es va publicar el 1969. Aquest i els següents lli-bres es caracteritzen per la forta influència dela filosofia francesa immediatament anterior(Deleuze, Foucault, Lacan), molt marcada perla influència de Nietzsche. Com ells, Trías -malgrat no ser mai un filòsof irracionalista-s'enfrontava a la confiança en la raó occidentalque caracteritzava corrents influents a la seva

època com la filosofia analítica o el marxisme.Així tractà l'irracional amb temes com la boge-ria (Filosofía y carnaval, 1970) o el pensamentmític i màgic (Metodología del pensamientomágico, 1971)

Això no va impedir que durant un curt perí-ode milités al PSUC, com tants altres membresde la intel·lectualitat burgesa barcelonina.Eren els temps de Bocaccio i la gauche divine,durant els quals va ser captat a la militància

per Joaquim Sempere i va impartir formaciósobre Hegel. El treball filosòfic de Trías va con-tinuar centrant-se, en qualsevol cas, en elslímits de la raó, amb obres com Tratado de lapasión (1978), sobre l'amor-passió, o Lo bello ylo siniestro (1981), sobre allò sinistre com alímit del bell i el sublim.

Ja en plena monarquia constitucional vaparticipar en el projecte de Pacte Cultural a l’è-poca del conseller Joan Rigol, amb l'objectiusuposat de superar el clientelisme de les admi-nistracions, de manera que cada una (estatal,autonòmica i municipal) deixés de donarsuport exclusivament a les seves institucionsculturals per treballar conjuntament en unprojecte global. Un fracàs que va acabar amb ladimissió de Rigol el 1985. Probablement aquestsigui el punt d'inflexió que condueix Trías capa uns posicionaments espanyolistes encaramaquillats de progressisme. En aquesta atmòs-fera va ser redactor i signatari del primermanifest del Foro Babel, contra la política lin-güística de la Generalitat, l'any 1996. Com entants altres casos el vernís progressista va anarsaltant i el Trías dels últims anys es va mani-festar, com a articulista, en l'espectre ideològicdel PP. Roda el món i torna al born.

Eugenio Trías: roda el món i torna al born

Josep Vicent Frechina VALÈNCIA

L’octubre passat, amb un comuni-cat fred i escarit, Al Tall anuncia-va la seua intenció de posar punt ifinal a una trajectòria musical devora quaranta anys. No cal dir que

l’anunci va suscitar una petita commocióen l’àmbit cultural català, va despertar lamala consciència d’algunes institucionsque intentaren ocultar amb correccionsd’última hora la seua llarga hostilitat —odesídia en el millor dels casos— envers laformació i ens deixà el cos amb un regustagredolç que encara persisteix.

Més agre que dolç: diguem-ho clar tam-bé. És cert que quaranta anys d’esforç sos-tingut i un llegat de les dimensions delseu atorguen al comiat una condicióincontrovertible de descans merescutdavant l’obra acabada. Però no ho ésmenys que l’anunci arriba d’una formamés o menys intempestiva i al seu darrerese sospita més cansament que plenitud:cansament davant d’un país que enaquests quaranta anys no ha deixat derenunciar i de corrompre’s i d’una socie-tat apàtica llargament sotmesa a una seve-ra síndrome d’Estocolm i especialitzada enmaltractar, per acció o omissió, els seusactius culturals més sòlids i compromesos.

Tanmateix, el regust amargant delfinal s’alleuja sensiblement en acarar-nosal seu llegat. Un llegat que comença pelseu formidable cançoner reblert de pecesintegrades amb ple dret en l’imaginaricol·lectiu —Tio Canya, Cançó de la llum,Cant de maulets, No en volem cap, Lla-dres...— i d’altres que, sense haver assolitla popularitat d’aquestes, perduraran coma fites lluminoses del seu talent musical:les incloses, per exemple, al disc Tocs ivares (1983), cim artístic de la seua pro-

ducció i materialització pràctica del seurenovador ideari en l’àmbit de les músi-ques d’arrel tradicional; o algunes de lespeces recollides al seu darrer enregistra-ment, Vergonya, cavallers, vergonya(2009), fruit de la seua definitiva interio-rització del llenguatge musical de la tradi-ció.

Més enllà, però, de l’incontestablevalor del seu llegat material, hi ha unaltre llegat de caràcter intangible quesupera amb escreix les dimensions i latranscendència d’aquest i que ateny a tres

àmbits diferents però clarament comple-mentaris.

Primerament, la seua importantíssimacontribució a la rehabilitació cultural inacional del país: poques campanyes desensibilització lingüística poden competiramb l’eficàcia instructiva del Tio Canya;cap lliçó d’Història assolirà mai una pene-tració social del calat de l’aconseguida perQuan el mal ve d’Almansa (1979); i difícil-ment trobarem una relació de geografiasentimental més ben parida que la que ensoferia Darrer diumenge d’octubre, per

posar només tres exempleseloqüents de la seua decisivaincidència popular.

En segon lloc, la seua for-ma de percebre la tradició, nonomés com a un patrimonidel passat que calia recollir icodificar —amb la Fonotecade Materials de la GeneralitatValenciana convertida en glo-riosa plasmació d’aquest dis-curs—, sinó com a una “llen-gua materna” musical quecalia aprendre i assimilar perpoder expressar-hi senti-ments actuals i adreçar-seamb ella a un públic contem-porani. Ells en varen dir d’ai-xò riproposta, manllevant unterme italià que ha fet fortu-na. L’actual eclosió del folkvalencià és completamentdeutora d’aquest tarannà pio-ner i trencador.

I, finalment, la descobertade la Mediterrània com amarc conceptual en el qualhavia d’inserir-se qualsevolproducció musical que es vol-

gués erigida a partir de referentsexpressius autòctons. La seua instigacióen el terreny teòric i pràctic —estaven aldarrere de l’organització de les Trobadesde Música de la Mediterrània— obrí unshoritzons artístics insòlits que encaraavui donen fruits esplendorosos.

Segurament, ningú no ens llevaràaquest mal cos que ens deixa el seucomiat, especialment quan acaben els fas-tos organitzats amb el seu motiu arreu delpaís, però almenys tenim el consol queaquest monumental llegat romandrà ambnosaltres per sempre.

El monumental llegat d’Al Tall

L’ACCENT 243 DEL 21 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 2013 CULTURA 15

Marc Pastor i Sanz VALÈNCIA

Si és cert que la veritable pàtria ésla infantesa, llavors podem cali-brar la importància que per moltesxiquetes i xiquets ha tingut la lec-tura de còmic en català. No només

per assumir que aquesta era la seva llen-gua sinó també interioritzar la normalitatdel seu ús i estranyar l'opinió d'aquellsque la volen menystenir. Moltes són lessèries i personatges que podríem esmentaren aquest sentit però, n'hi ha un parellque sens dubte mereixen especial atenció:Astèrix i Obèlix.

Recentment Salvat ha iniciat una novaedició de les seves aventures sota el nomde Astèrix.La Gran Col·lecció, de la qualper ara han vist la llum deu àlbums.Aquest títol tan barroc està justificat perla cura que s'ha tingut en la seva produc-ció, que inclou una nova retolació així comuna restauració dels traços i els colors. Ival a dir que una breu ullada a les precà-ries edicions antigues ens convencerà querealment feia falta dur a terme aquestatasca. Estem segurs que qualsevol amantdel còmic sabrà valorar-la, així com gaudird'unes històries amb diverses capes de lec-tura que conserven tota la seva capacitatde fer-nos somriure i fins i tot riure ober-tament. Tampoc no descobrirem ara laimportància de l'obra de Goscinny i Uder-zo. Tant des del punt de vista artístic, compel que fa a la seva rellevància dins la cul-tura popular, és de sobres coneguda.

La qüestió serà més bé destriar si Astè-rix és encara un còmic que puguem donara llegir als infants dels nostres dies, tants

anys després de la seva publicació original.Segurament que qualsevol xiqueta o xiqueta qui agrade llegir s'ho passarà d'allò mésbé amb un àlbum d'Astèrix, malgrat per-tànyer a la generació dels anomenats“nadius digitals”. Però no és això sobre el

que hem de reflexionar. Hem de pensarque la lectura a certes edats no és nomésun entreteniment sinó també una qüestiód'assumpció de valors i una font d'ensen-yaments.

Les objeccions que podem posar-li a

Astèrix des d'aquest punt devista són diverses. La mésobvia és un masclisme queredueix el paper de les donesa la mínima expressió, aixòsí, amb notables excepcions.Tot i així, val a dir que no ésres comparable al d'altresclàssics francobelgues comTintin o Els Barrufets. Encontrapartida, podem citardiversos aspectes positius, elprimer dels quals és la fer-mesa de les conviccions delsprotagonistes i l'humor ambque s'enfronten als proble-mes, lluny de la retòrica delsacrifici. En tots els àlbumshi traspua una ètica de laresistència festiva que enssembla molt saludable.

Com sabreu, Astèrix i Obè-lix són els herois de l'únicllogaret lliure d'una Gàl·liaocupada per l'Imperi Romà,i és en aquest context que hiun altre aspecte positiu: lesmostres d'amor a la sevaterra i d'afirmació de la prò-pia identitat front a la impo-sició. Un comportament que,malgrat allò que diuen

alguns, no sembla curar-se alllarg dels seus viatges. Hi ha qui ha volgutinterpretar-ho com una mostra del xovi-nisme francès però, també podem capgi-rar-ho fàcilment al nostre favor i treure'nuna bona lliçó. El paral·lelisme és benclar, no us sembla?

lliu

Ressenya de la quinzena Astèrix. La Gran Col·lecció

Recuperar els valors d’un clàssic

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

L'historiador Ricard Vinyes, afinals dels noranta, publicava Lapresència ignorada. La culturacomunista a Catalunya (1840-1931).L'objectiu del treball era “mostrar

com les classes socials subalternes es vandotar d'un codi moral que els ha permèsestructurar explicacions racionals sobre lanaturalesa de les relacions socials i, així,fonamentar objectius socials i polítics quehan esdevingut històrics, incorporant-seal conjunt de la cultura nacional”. Al Cen-tre de Cultura Contemporània de Barcelo-na (CCCB) s'hi fa una exposició comissaria-da per en Xavier Albertí i l'Eduard Mol-ner, El Paral·lel, 1894-1939, que ens presen-ta el principal escenari que va acollir lesmanifestacions culturals més genuïnesd'aquest procés de construcció del projecteigualitari al Principat.

Resseguint el plantejament d'en Vin-yes, El Paral·lel, 1894-1939, exposa el rebuigd'aquesta escena popular i de masses nonomés pel renaixentisme tardà i pel nou-centisme sinó també per “la intel·ligènciarepublicana dels anys trenta”, que es

neguen a incorporar a la cultura catalana

tot allò que put a popu-lar, negligint “tot unpatrimoni que ha restatinvisible com a objected'estudi i que, sobretot,ha estat amputat de l'i-maginari col·lectiu”. Unpatrimoni cultural sin-gular “que constituïa elmirall d'unes classessocials subalternes, quedemanaven representa-ció i representativitaten una ciutat i un paísque es transformavenamb gran rapidesa”.

La gènesi del Paral·lelestà vinculat a l'edificació de l'Eixample ia la reestructuració del Passeig de Gràciade i de la plaça Catalunya, que expulsàmolts dels negocis dedicats a fires i a l'es-barjo popular instal·lats provisionalmenten aquells terrenys. Que aquests establi-ments es traslladessin a la zona baixa delDistricte Cinquè era raonable si tenim encompte que aquesta zona acollia ja nom-brosos cafès-concerts i music-halls, resi-dència també de prostitutes. Però malgratles bones condicions de l'indret, el

Paral·lel com a espai festiu popular i ads-crits a la modernitat no hagués reeixitsense la necessitat de la classe obrera de“trobar espais de representació de la sevapròpia consciència de ser, de constituiruna classe social i de buscar paradigmesque la representessin”.

Aquesta primera oferta de fira, ambaires gitanos i flamencs, començà a com-partir espai amb la pantomima, heroismuts i models exemplars de lluita contral'adversitat, que es representava al primer

gran teatre que s'hi instal·là: el TeatreCirc Espanyol. A partir d'aquest moment,la proliferació de teatres, salons de festa icafès no s'aturà fins als anys trenta delsegle XX. I la realització d'espectacles anàmodificant-se, tot adaptant-se als gustos itendències del moment. Així, a la panto-mima la substituí el melodrama i el dramasocial; el vodevil, introduït primer percompanyies franceses i italianes i “nacio-nalitzat” per l'Elena Jordi, representantd'un nou tipus de dona que incorpora lalaïcitat en els seus comportaments, valorsi costums, i pel Josep Santpere; el dramarealista, amb un tema central, la prostitu-ció, tractada no com a pecat sinó com aresultant d'unes circumstàncies socialsconcretes. Vodevil i drama social, quearrenquen a partir de la primera dècadadel segle XX, tenen la particularitat d'usarel català com a llengua d'expressió, evi-denciant la necessitat que les manifesta-cions culturals de masses s'adrecin encatalà a les classes populars. A l'exposicióhi trobarem un recorregut per tot aquestpatrimoni cultural ignorat gràcies a lanombrosa documentació referida alsespectacles i als intèrprets de què es parlai que, malgrat que nosaltres haguem consi-derat ocultar va ser font d'inspiració iespai d'esbarjo d'alguns dels pintors mésdestacats del seu temps com ara FrancescDomingo, Isidre Nonell o Pablo Picasso,que immortalitzà una cuplista amb lanova cubista.

El Paral·lel: l'escenari ignoratHistòria

L’ACCENT 243DEL 21 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ DE 201316 CONTRAPORTADA

PerseguidesAQUIL·LES RUBIO ALACANT

La Policia Nacional espanyola ha ini-ciat una campanya d’intimidació ipersecució dels militants indepen-dentistes a Alacant. Des de l’estiu,s’han succeït les identificacions, elsseguiments i les coaccions. Si en unprincipi secretes i uniformats es dedi-caren a actualitzar els seus fitxers,identificant les militants durant leshabituals encartellades o “rutinària-ment” pel carrer, al llarg de la VagaGeneral del 14 de novembre feren unspas endavant, agredint 3 militants,i perseguint durant més de 12 horescadascun dels passos de la trentenade persones que conformaren elspiquets nocturns i matiners de l’Es-querra Independentista. Les mili-tants i col·laboradores d’Arran, Enda-vant i el Sepc hem hagut de suportardes de l’estiu la xuleria i la prepotèn-cia, la violència i la impunitat d’unspolicies ben pròxims al feixisme: quanencartellem, quan ens reunim, quanorganitzem una xerrada, quan ensmobilitzem. I els hem tingut damunt,també, quan hem eixit de festa, o enla nostra vida personal i familiar.

Els agents de la Brigada d’Infor-mació assignats a l’independentismehan tingut bona feina al carrer, i ésde suposar que també electrònica-ment, controlant les xarxes socials,els correus i el mòbils. Diuen que laBrigada d’Informació disposa, nomésa Alacant, de 180 agents. Massa peixper a tant poc caldo. Ho hem supor-tat amb paciència i autocontrol, sabentque la repressió forma part intrínse-ca de la pròpia militància política, iconscients de que les persecucionspolicials tenen molta relació amb elcreixement militant i polític de l’Es-querra Independentista a la ciutat.I és que en els darrers dos anys s’hanmultiplicat les capacitats d’interven-ció en Alacant tant per l’augment dela militància com per l’experiènciaacumulada en els anys anteriors.

Malgrat això, la Policia sap a quiatacar, sap de les nostres febleses. Pre-cisament perquè ens coneix, i perquèsap del que podem arribar a ser capa-ços, ens ataca allà on ens pot fer mal.On ens pot desmoralitzar; on ens potafectar. I envia els seus agents als hos-tals on pernoctem. I envia els seusamics feixistes a sabotejar el local onens reunim. Sap de la joventut de lamajor part de la militància. Sap dela feblesa d’una xarxa social encaraincipient i poc cohesionada. Sap del’aïllament geogràfic, amb el nucliindependentista organitzat més prò-xim a 100 kilòmetres. Sap de les nos-tres limitacions i incapacitats políti-ques. Sap de l’encara reduït cerclepolític. I sap que no som de pedra.

Per això és tan important que elQuim Arrufat s’acostara a xerrar-nosel passat 2 de febrer, o que el Cesk vin-ga el 25 d’abril a cantar-nos, o queningú ens acuse de desitjar la “uni-dad de destino en lo universal” quanreivindiquem la unitat dels PaïsosCatalans. Com si no necessitàrem,cada matí, una bona dosi de moralper a comprar el pa i no el pan, dema-nar un tallat i no uncortado, o refres-car-nos amb un got d’aigua i no ambun vaso de agua. Com si no necessi-tàrem, cada matí, una bona dosi d’e-nergia per a continuar en aquestallarga lluita. 

LA REMATADA

A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

Per segon any consecutiu heu recorre-gut al micromesenatge per finançarles vostres activitats. Com ha anat?La veritat és que estem molt contentsde la resposta de la gent, si l'any passatfou un èxit, enguany ho ha estat mésencara. Demanàvem 2.600 euros i n'hemrecollit 4.835, però allò que més enssatisfà és que el número de mecenes haaugmentat. La lectura que nosaltresfem és que hem fidelitzat els mecenesi en sumem de nous: públic que va gau-dir de la festa l'any anterior i enguanyvolien participar. Cal remarcar, en eixesentit, que la majoria d'aportacions sónde quantitats petites, el que ens indicaque la gent li dóna valor simplemental fet de poder ajudar. És evident queamb una senzilla aportació estableixesun major vincle amb la festa. Amb açòno volem dir que si no pots participaral verkami no pertanys a les Falles Popu-lars i Combatives (FPC), ans al contra-ri, totes les persones que vénen als actesde les FPC i participen ja són fallerspopulars i combatius. Sense quota!

Gràcies al micromesenatge, la majo-raria de les activitats que feu són gra-tuïtes, però abans d'introduir aquestsistema de finançament ja ho erentambé. Respon això a una filosofia dela festa?Òbviament. Sempre hem intentat quetotes les activitats que oferim siguengratuïtes i al carrer, dins de les nostrespossibilitats. Creiem que les falles noés poden tancar als casals i que una sim-ple quota no pot ser l'obstacle per gau-dir la festa. L'autogestió ha estat elmodel de funcionament des dels inicisde les FPC.

Enguany celebreu el desè aniversari,però ja són les onzenes Falles Popu-lars i Combatives. Tocava celebrar-ho?Toca celebrar-ho tots els anys. Això deldesè aniversari ha estat una excusa mésper fer més comboi encara. Fóra de bro-mes, el desè aniversari és simbòlic: resis-tir és vèncer! No ens imaginàvem el2003 que la resposta de la ciutat podriaser tan positiva i que, deu anys després,la salut de les FPC fóra tan bona. Fa goigveure, any rere any, que la feina quefas li agrada a la gent i, a sobre, ens hopassem bé. Creiem que era absoluta-ment necessari viure amb naturalitatla festa major de la ciutat de València,que ha estat menyspreada per amplissectors de l'esquerra i capitanejada perla dreta més rancia i espanyolista de laciutat. De fet en aquests deu anys enshem trobat amb un canvi de mentali-tat de la gent: no només hi ha moltagent d'esquerres que es queda i reivin-dica la festa, sinó que també ve molta

gent de fora que fins ara tenia una visióhostil de les Falles.

Tornant enrere, quins han sigut elsprincipals obstacles que heu tingutfins arribar ací? I què heu tingut alvostre favor?Al nostre favor hem tingut la respostade la gent, que sempre ha sigut moltbona. De la gent i de molts col·lectius ilocals de València, que sempre hancol·laborat en tot allò que els hem dema-nat. En contra, l'immobilisme de l'ofi-cialisme faller i de l'Ajuntament. Enaquests deu anys ens hem hagut de bus-car la vida constantment per trobarespais públics per fer les coses, perquècada cop que en trobàvem un, a l'anysegüent l'Ajuntament ens el vetava.També ens hem trobat que algunes Fallesa qui ens hem apropat han tingut porde col·laborar amb nosaltres. El mónde les Falles és molt més plural del queaparenta, però alhora està rígidamentcontrolat des de dalt de manera que laprojecció exterior és conservadora i fol-klòrica, en el mal sentit de la paraula.

Són encara vàlids els plantejamentsinicials o ha evolucionat la filosofiade les Falles Populars?Sí, són encara vàlids. Volíem recuperarel caràcter popular, combatiu i valen-cià de la festa, i en això queda molt camíper fer. El franquisme i l'anomenadatransició han domesticat l'esperit falleri la seua herència és encara una llosamolt pesada sobre la ciutat. De fet, undels grans defectes de les Falles és quetenen molt poc d'autocrítica i han estatsacralitzades en la mesura que servei-xen al poder. La crítica i la sàtira s'hande fixar en el poder, però també en lespròpies Falles, i aquesta és una partimportant de la nostra tasca. Per això

els plantejaments de fa deu anys sónplenament vàlids, encara que les estra-tègies hagen canviat.

Com ha evolucionat el vostre col·lec-tiu en aquest 10 anys? Les Falles Populars i Combatives nas-queren com una iniciativa de l'esque-rra independentista de l'horta; amb eltemps adquiriren autonomia, i ara somun col·lectiu més ample i divers, peròsense renunciar als nostres orígens iplantejaments. Ara treballem duranttot l'any organitzant actes com la Moca-dorà, i també col·laborem amb inicia-tives veïnals. En aquest 10 anys hemaprés també a aprofitar al màxim inter-net i les xarxes socials. A mesura quehan evolucionat, nosaltres també enshi hem adaptat i hem contribuït tam-bé a obrir una esquerda virtual en laimatge de les Falles.

Tot i que no us considereu un col·lec-tiu de barri, realitzeu la majoria deles vostres activitats a Ciutat Vella,perquè?Bé, la relació amb la idea de barri és unpoc complexa, i pot ser varie depenentde qui et responga. No, no som un col·lec-tiu de barri, perquè moltes de les per-sones que composen l'assemblea no sónde Ciutat Vella i, a més, el missatge queFPC vol transmetre no es circumscriua una àrea delimitada. Malgrat això,amb els anys, hem anat localitzant-noscada vegada més al barri, com bé dius,no sols en les activitats, sinó en la rela-ció amb els col·lectius, entitats i pro-blemàtiques del barri. Et posaré dosexemples: enguany, la falla s'ha con-vertit en un procés col·laboratiu en queels creadors que la dinamitzen col·labo-ren amb diferents col·lectius del barri,no sols amb les falles populars, esdeve-nint una excusa per fer teixit social.D'altra banda, FPC està present en Ciu-tat Vella Batega, que és una mena dexarxa d'entitats del barri... Com veus,és una pregunta que amaga certa ten-sió (positiva, clar).

Cada cop hi ha més iniciatives perrecuperar l'esperit popular i crític deles Falles; penseu que s'està esquer-dant l'hegemonia reaccionària d'a-questa festa? Així és, nosaltres portem deu anys inten-tant recuperar aquell esperit més crí-tic i satíric que caracteritzava les fallesen el seu orígens. És a dir, lluny delclientelisme polític que impera en l'àm-bit faller actual i de l'establishment de

la Junta Central Fallera. Aquest airefresc, front l'hegemonia reaccionària,no és exclusiu nostre. Hi ha molta gentque des de fa molt anys lluita per unesfalles més critiques, combatives i valen-cianes. Tenim l'exemple de la incansa-bles Arrancapins o l'Associació d'Estu-dis Fallers, els quals ens han acollit estu-pendament. La sensació que tenim ésque les noves generacions ja no veuenles falles com a quelcom aliè, sinó quetenen ganes de viure-les i fer les prò-pies. Ja no volen fugir de la ciutat. Aixòés tot un èxit. Un èxit de la gent queporta anys treballant per tornar aques-ta festa al poble i als carrers.

Quina relació teniu amb la resta decol·lectiu que organitzen Falles alter-natives? De suport mutu. Som partidaris de quequan més barris de la ciutat tinguenles seus pròpies falles alternatives o,dintre de l'oficialitat, amb planteja-ments ben diferents, més guanyarà laciutat. És tot un comboi la consolida-ció de falles alternatives al Cabanyal, aMislata o les consolidades a Benima-clet, de la mà del CS Terra, que portenmolts anys també. Des d'aquesta pers-pectiva, tota forma de col·laboracióentre aquestes realitats és benvinguda.Tenim clar que totes compartim unobjectiu comú: fer espai en la ciutat auna manera diferent d'entendre la fes-ta, relacionada amb la recuperació delcaràcter satíric i bròfec amb els poders;d'elaborar les falles de forma horitzon-tal i lluny dels “fastos” de l'oficialitatfallera, així com d'innovar sobre la basede la cultura popular.

L'any passat, per primer cop en moltsanys, les mascletaes es convertiren enescenaris de protesta i reivindicació.Com veieu la Intifalla des del vostrecol·lectiu?Creiem que la protesta i la reivindica-ció són pròpies de les Falles. Així, quanels polítics acusen la gent que protestade voler polititzar la festa, nosaltres elsacusem els polítics de voler despolitit-zar-la -és a dir, de domesticar-la- i, pertant, desvirtuar-la. En falles, com laresta de l'any, cal criticar els podero-sos, i dir-los allò que no els agrada sen-tir. Mesquí ens sembla quan l'alcaldes-sa és refugia darrere de la seva Cortd'Honor enlloc de donar la cara i quanacusa els que estan baix del balcó devoler insultar les falleres. Alcaldessa,ministres i presidents: les protestes vancontra vosaltres, no contra les falleres!

Les Falles Populars i Combatives cele-bren enguany el seu desè aniversari,tot i que ja són les onzenes falles. Ambmotiu de l’aniversari, repassem ambMarc i Lluís aquests deu anys de fes-ta, amb les dificultats i els èxits, elscanvis organitzatius i l’evolució delsplantejaments polítics. Les Falles ja nosón la festa retrògrada que algunsvolien imposar; i les Falles Popularsen són un dels culpables.

ENTREVISTA

“En Falles, com en la resta de l’any, cal criticar els poderosos”

Marc i Lluís,membres de lesFalles Populars i

Combatives