Junta de Govern

La Junta de Govern que va tenir llocel dia 22 de març va aprovar el can-vi de denominació del títol de «ma-gíster» pel de «màster». També vaaprovar la implantació de les titula-cions d'Enginyeria Tècnica de Tele-comunicació en les especialitats deSistemes Electrònics, d'Enginyeriade Telecomunicació i d'Enginyeria deMaterials, ambdues de segon cicle,així com la llicenciatura de Ciènciesdel Treball i la creació dels títols pro-pis de graduat en Multimèdia i degraduat superior en Estudis Inter-nacionals i Interculturals.Es va aprovar la proposta de fusióde l'Escola Superior d'Hostaleria deCatalunya i de l'Escola Universitàriade Turisme en un únic centre ano-menat Escola Universitària de Tu-risme i Direcció Hotelera.Es va aprovar, també, la participacióde la UAB en la constitució de l'a-grupació d'interès econòmic MAT-GAS 2000, AIE (agrupació d'interèseconòmic), que tindrà com a objectiuprincipal la realització d'activitatsd'investigació aplicada, desenvolu-pament, formació, producció i co-mercialització en el camp de les apli-cacions industrials de materials igasos. Es tracta, bàsicament, del desenvo-lupament de tecnologies derivadesdels projectes de recerca que duen aterme els investigadors de l'Institutde Ciència de Materials de Barcelonai d'altres centres del Consell Superiord’Investigacions Científiques, aixícom dels departaments universitarisde la UAB, sempre dins dels objectiusgenerals. S'autoritza la cessió d'ús d'una par-cel·la de 1150 m2 a favor de MATGAS2000, AIE, sota la fórmula jurídica deconcessió administrativa, per la ma-teixa durada que la de l'agrupació i finsa un màxim de cinquanta anys, per ala construcció d'un laboratori i l’a-compliment de les finalitats de l'a-grupació.

Saramago lliura el Premi«Giovanni Pontiero»

abril 2001 / núm. 146

escriptor i Premi Nobel de Lite-ratura de l'any 1998, José Sa-ramago, va lliurar, el dia 22 demarç, el Premi de Traducció «Gio-

vanni Pontiero» del portuguès al català, queva ser atorgat a Xavier Pàmies per la seva tra-ducció de la novel·la d'António Lobo AntunesO manual dos inquisidores. L’any que ve, elpremi s'atorgarà a una traducció del portu-guès al castellà.Saramago va participar en una emotiva iatapeïda jornada de promoció de la llenguaportuguesa, de suport a les tasques dels tra-ductors i de solidaritat ibèrica.La visita de José Saramago a la Facultat deTraducció i d'Interpretació es va iniciar ambuna classe a alumnes de portuguès, els qualsvan poder gaudir del seu magisteri en una au-la plena de gom a gom. L'autor d’A caverna,acompanyat del president de l'Institut Camões,Jorge Couto, va descobrir una placa com-memorativa de la inauguració de la seu del'Institut, i va glossar l'apropament entre cul-tures que significava la posada en marxa delnou Institut.En l'acte de lliurament de l'esmentat premi,la professora Helena Tanqueiro, directoradel centre, va manifestar el seu agraïment ala UAB i a tots els que han fet possible lacreació de l'Institut Camões i del Premi «Gio-vanni Pontiero». El degà de la Facultat deTraducció i d'Interpretació, Joan Fontcu-berta, va posar de manifest la importànciadels traductors en la transmissió de la culturai va recordar la vella frase que la millor ma-nera de llegir és traduint.

L’

José Saramago va recordar la seva trobadaamb Giovanni Pontiero, el qual era professora la Universitat de Manchester i ja havia tra-duït l'escriptora brasilera Clarise Lispector.Pontiero va proposar a Saramago la tra-ducció de Memorial do convento per la se-va gran qualitat literària i sense tenir enca-ra editor. La dedicació i l'entusiasme dePontiero van ser explicats per Saramagoamb anècdotes força emotives, ja que el tra-ductor a l'anglès de l'obra del Premi Nobelva treballar amb dedicació plena en la sevatasca fins als últims dies de la seva vida. Sa-ramago va destacar el seu amor per la lite-ratura i per l'obra ben feta.El rector de la UAB, Carles Solà, va reivindicarel sentit humanista i la sensibilitat críticade la Universitat, i va fer referència a l'últi-ma obra de Saramago, en què critica elsaspectes negatius de la globalització es-trictament econòmica.

Nou portal universitariUn nou portal universitari a Internet va ser presentat el dia 13 de març a Madrid, amb la presèn-cia de la majoria de rectors de les universitats de l'Estat i d'universitats iberoamericanes.La iniciativa, anomenada Universia.net, és auspiciada pel Banco Santander Central Hispanoi té el suport de 58 universitats espanyoles, 135 d’iberoamericanes, de la Conferència de Rec-tors d'Universitats Espanyoles (CRUE) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).Les universitats participants disposen d’un 70 per cent de l'accionariat. El portal aglutina lesinformacions i el serveis que ofereixen prop de dues-centes universitats espanyoles i llatino-americanes, amb continguts que inclouen des de plans d'estudis i consultes d'apunts fins ala utilització de biblioteques virtuals, així com referències al món de l'empresa i al món la-boral. El conseller delegat del portal és Andrés Pedreño, exrector de la Universitat d'Alacant,el qual va destacar el caràcter únic i pioner d'aquesta proposta en l'acte de presentació pú-blica on van ser presents també el president de la CRUE, Saturnino de la Plaza, i el presidentdel Banco Santander Central Hispano, Emilio Botín.

Autònoma 146 18/4/01 10:16 Página 1

Sumari

L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat

Autònoma de Barcelona

abril 2001 · Núm. 146

Les opinions expressadespels entrevistats reflecteixen

únicament les seves idees.

Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts

d’aquesta revista sensel’autorització escrita de l’editor.

Universitat Autònoma de BarcelonaÀrea d’AfersInstitucionalsGabinet de Premsa. Edifici Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46

L’AUTÒNOMA es pot obtenir i imprimiren format Acrobat via Internet a travésdel web de la UAB a l’adreça

http://www.uab.es/

2 Informació

El Claustre nomena

una comissió per a

la reforma institucional 2

Saló de l’Ensenyament

a Barcelona i Sabadell 3

Cursos i tallers

per millorar

els aprenentatges

dels estudiants 4

Europa avalua

la Facultat de Veterinària 5

L’Autònoma lidera

un projecte de l’Agència

Europea del Medi Ambient 6

Els dissabtes

de la Física 7

La Fundació UAB,

al servei de la comunitat

de l’Autònoma 10

Francesc Homs

convida els estudiants

a reflexionar 12

Nous degans a les facultats

de Ciències Econòmiques

i Empresarials i Medicina 12

El Claustre nomena una comissió per a la reforma institucional

Francesc Codina, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya,va firmar, el dia 23 de març, amb el rector de la UAB, Carles Solà,

un conveni marc de col·laboració.

l Claustre General de laUniversitat Autònoma deBarcelona, en la sessiódel dia 7 de març, va apro-var la creació d'una co-

missió integrada per nou professors,sis estudiants i tres membres del PAS,que tindrà la funció de fer el seguimentde la tasca i el pla de treball del Pro-jecte d'Anàlisi i Diagnòstic Institucio-nal presentat pel professor RafaelGrasa. La comissió elaborarà una de-claració i abastirà la preparació de lareforma institucional mitjançant ladiscussió i l'establiment d'un diagnòs-tic consensuat.Es demanarà a dos especialistes deprestigi en l'àmbit estatal i europeu l'e-laboració de nous informes en relacióamb l'anàlisi i el diagnòstic institu-cional. La recepció dels informes hauràde ser durant el primer trimestre delcurs acadèmic 2001-2002, en quètindrà lloc el Claustre que debatrà laproposta final.La comissió escollida està integradapels professors Joan Clavera, JuliàCufí, Joaquín Gairín, Sean Golden,Aurora González, Rafael Grasa, To-más Ibáñez, Mercè Izquierdo i Lluís Tort;els estudiants Jordi Agustí, XabierArujo, Amaia Epelde, Robert Gonzá-lez, Mireia Martínez i Christian Navar-ro; i els membres del PAS Francesc P.Borguny, Juan José Bravo i Francis-co Muñoz.En el transcurs del Claustre, el rector,Carles Solà, va dir que l'informe del pro-fessor Rafael Grasa havia obviat nom-brosos aspectes positius de la UAB. Elprofessor Botella va fer referència a

Ela possibilitat que alguns dels canvispreconitzats en l'informe es podrienanar fent per decisions de la Junta deGovern, mentre que el director del’Institut de Ciències de l'Educació,Joaquín Gairín, va fer una crítica al'informe en considerar-lo massa tec-nocràtic i amb poca definició de valorsconcrets.El professor Rafael Grasa va dir ques'havia limitat a complir l'encàrrec deposar les bases per a la reforma ins-titucional a partir de les dades queexisteixen, alhora que va afirmar quel'última paraula la tenia el Claustre. Elprofessor Joan Clavera va dir que eramolt important potenciar la descen-tralització, i un seguit de professors,estudiants i membres del PAS es vanafegir al debat, que va acabar ambel nomenament de la comissió es-mentada.Alguns membres del PAS van qües-tionar la política administrativa ieconòmica respecte al personal la-boral, i el gerent, Jordi Monstser-rat, va explicar l'abast de les re-formes previstes, com és el cas delsserveis informàtics, alhora que vavalorar positivament l'aplicació delconveni col·lectiu.Alguns estudiants van reclamar uncompromís més ferm dels òrgans degovern amb sectors de joves que sesenten criminalitzats per algunes au-toritats. La professora Izquierzo varecordar els compromisos de l'e-quip de govern i la predisposicióde la institució a preservar els va-lors democràtics i de diàleg quehan de regir la vida universitària.

Autònoma 146 18/4/01 10:16 Página 2

3Informació

Saló de l'Ensenyamenta Barcelona i Sabadell

A l'estand de l'Autònoma es mostravaals interessats l'oferta global

de titulacions i serveis.

a Universitat Autònomade Barcelona va participara la 12a edició del Salóde l'Ensenyament que

va tenir lloc al recinte firal deMontjuïc, del 22 al 25 de març.Aquest any, el Saló va aplegar 228

acadèmic. Aquestes ofertes educati-ves van ser visitades per uns vuitan-ta-mil interessats, la majoria estu-diants.Amb estand propi també van partici-par en el Saló l'Escola de Turisme i Di-recció Hotelera, l’Escola de Salut i Se-

sa Solé i Arcos, amb la col·laboracióde la Cambra de Comerç i l'Ajunta-ment de Sabadell, és el tercer any

consecutiu que s’organitza i acull di-ferents centres d'ensenyament i uni-versitats, entre elles la UAB. L'Autònoma va presentar els diferentsserveis i titulacions de què disposa.Aquesta iniciativa va néixer com aconseqüència d'estudis realitzats quedemostren que són molts els jovesde la comarca que necessiten una in-formació adequada de les diferentspossibilitats formatives que podentrobar, amb la finalitat de poder orien-tar el seu futur de la forma més segurapossible. En definitiva, en aquests salons, l'Autò-noma dóna a conèixer els últimsavenços de les noves tecnologies dinsdel camp de la informàtica, els mul-timèdia i les telecomunicacions.

L

expositors nacionals i estrangers.La UAB va donar a conèixer les novestitulacions, entre les quals destaquenla de graduat en Estudis Internacionalsi Interculturals, així com una llicen-ciatura conjunta de sis anys de Dreti Administració i Direcció d'Empreses(ADE). A l'estand de l'Autònoma esmostrava als interessats l'oferta glo-bal de titulacions i serveis de què dis-posa aquesta universitat catalana. Durant els quatre dies que va durar elsaló es va poder demostrar l'empen-ta de les noves tecnologies en el món

guretat Integral (EPSI), l'Escola deDoctorat i de Formació Continuada, icentres adscrits i vinculats a la UAB,entre d'altres.La consellera d'Ensenyament, CarmeLaura Gil, i el conseller d'Universitats,Andreu Mas-Colell, van inaugurar el Sa-ló.LA UAB també va ser present al Sa-ló de l'Ensenyament del Vallès, APRÉN,que va tenir lloc de l'1 al 4 de març, ala plaça de Catalunya de l'Eix Macià,a Sabadell.Aquest saló, organitzat per l'empre-

L'Incom i la Fundación Retevisión creen el primer Portal de la Comunicació

La Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans de la UABva organitzar dues activitats durant setmana intra-semestral. Són dues xerrades que van tenir lloc els dies2 i 3 de novembre a la sala dels graus de la Facultatde Ciències de l’Educació, i que van tractar sobre lesnoves tecnologies i l’educació i sobre la tortura.La primera xerrada, «Imatge i drets de les persones»,realitzada per Jordi Gassiot (SAE), Noemí Santiveri(CAVE), i Clara Mir, de l’Àrea de Psicologia Evolutivai de l’Educació, del Departament de Psicologia de l’E-

ducació, es va centrar en l’educació i les noves tec-nologies, la imatge, el consum, les relacions huma-nes entre els joves, la violència i la pau i la llibertat.La segona exposició va ser presentada pel Grup deDrets Humans de la Càtedra Unesco sobre Pau iDrets Humans. En aquest cas, «Sobre la tortura»pretenia obrir el debat amb temes com els antece-dents històrics de la tortura, els convenis internacionalscontra la tortura, arguments a favor i en contra dela tortura, o la impunitat.

L'Institut de la Comunicació (Incom) de la Universitat Autònoma de Bar-celona, amb el finançament de la Fundación Retevisión, ha creat el pri-mer Portal de la Comunicació a Internet per a Espanya i Amèrica Lla-tina, dirigit a investigadors, professionals i empreses de comunicació. L'objectiu del portal, que ofereix més de 2.600 enllaços, és servird'instrument per accedir a informació actual i rigorosa sobre el mónde la comunicació a escala mundial. Miquel de Moragas, director de l'In-com i catedràtic de la Facultat de Ciències de la Comunicació, va de-finir el projecte del Portal de la Comunicació com la «conseqüència lò-gica dels objectius de l'Incom, és a dir, dinamitzar la investigació sobrecomunicació i obrir-la al públic». Tot i que està adreçat a qualsevol per-sona que tingui un interès pels estudis o la informació sobre la comunicació,està pensat sobretot per als estudiants i els professors.

El Portal de la Comunicació combina la informació i la documentacióvalorada sobre premsa, ràdio, televisió, publicitat, Internet, telecomu-nicacions i societat de la informació, amb continguts propis com en-trevistes, estudis, ressenyes bibliogràfiques, debats sobre temes d'ac-tualitat i anàlisis sobre la implantació i evolució de la informació.El portal va ser presentat el 8 de març passat a l'aula magna de la CasaConvalescència. Van ser-hi presents Carles Solà, rector de la UAB, LuisGonzález Seara, vicepresident de la Fundación Retevisión, Carles Mar-tín, secretari per a la Societat de la Informació, del Departament d'Uni-versitats, Recerca i Societat de la Informació, i Miquel de Moragas, directorde l'Incom i catedràtic de Comunicació.El portal pot ser consultat en català (www.portalcomunicacio.com) oen castellà (www.portalcomunicacion.com).

Autònoma 146 18/4/01 10:16 Página 3

S'han organitzat vint-i-dues activitats

diferents de tallers.

4 Qualitat acadèmica

Programes de formació per a professorat

Cursos i tallers per millorar els aprenentatges dels estudiants

intre de les activitats delPrograma de Suport ala Innovació de la Docèn-cia Universitària (PSI-

DU), l'Institut de Ciències de l'Edu-

D cació i el Vicerectorat d'OrdenacióAcadèmica i Qualitat Universitària or-ganitzen, cada any durant el perío-de no lectiu, un conjunt de cursos itallers per al professorat universitari

d'informàtica i els tallers de docèn-cia. Els primers tracten les qües-tions relacionades amb l'aplicacióde les tecnologies informàtiques a ladocència universitària, mentre queels segons s'ocupen d'aspectes es-pecífics de la pràctica docent. Enguany s'han organitzat vuit cur-sos d'informàtica, en els quals s'han abordat programes com el Mi-crosoft Word Office 97, l'Excel 97,l'Acces 97 o una introducció al Win-dows 98, i s'han tractat temes comla iniciació a l'usuari d'Internet, la in-troducció als serveis de la xarxaUAB, l'aplicació de Power Point a ladocència, o la creació de pàginesweb. De tots els cursos, els mo-nogràfics més sol·licitats han estatels dos darrers. Pel que fa als tallers, s'han organit-zat vint-i-dues activitats diferentsque s'han submergit en qüestionstan diverses com la dinàmica degrups per a docents, la foniatria, lacomunicació no verbal, el discursoral, la programació d'una assigna-tura, la creació de presentacions,l'elaboració d'un projecte docent,entre d'altres. Els tallers que han tin-gut més acceptació han estat elsde foniatria aplicada, creació depresentacions i direcció d'equipsde treball.

0

9

18

2727

16 16

41

78

23

17

7

41

3

33

15

36

45

ALTRES

VETERINÀRIA

TRADUCCIÓ I I

NTERPRET.

PSICOLOGIA

MEDICIN

A

LLETRESETSE

DRET

CIÈNCIES

CC POLÍTIQ

UES I SOC.

CC EDUCACIÓ

CC ECONÒMIQUES

CC COMUNICACIÓ

Dones 47,4%

Homes 52,6%

0

50

100

150

200

250

300

Cursos d'InformàticaTallers

Gràfic 3: Proporció de matriculats per gènere

amb la finalitat de millorar els apre-nentatges dels estudiants. Aquestaformació del professorat s'estruc-tura en dos grans blocs: els cursos

Gràfic 2: Quantitat d'alumnes inscrits en cada modalitatd'activitat

Gràfic 1: nombre de professors inscrits per centre.

Autònoma 146 18/4/01 10:16 Página 4

European Association of Establishments for Veterinary Education(EAEVE) ha avaluat po-

sitivament la Facultat de Veterinàriade la Universitat Autònoma de Bar-celona, acord al qual ha arribat elComitè d’Educació d’aquesta asso-ciació europea, la de més prestigien aquest àmbit i que s’ocupa de l’a-valuació del sistema europeu de la for-mació veterinària.Aquesta avaluació la realitzen unescomissions mixtes formades per per-sonal docent i juntes dels col·legisprofessionals de veterinaris, i en quèmai no intervenen membres del pa-ís al qual pertany el centre avaluat.Amb aquesta qualificació, la Facultatde Veterinària de la UAB és la sego-na a tot l’Estat que ha assolit el ni-vell europeu, després de la de la Uni-versitat Complutense de Madrid, ise situa també en els primers llocs dela cinquantena de facultats de Ve-terinària que hi ha a Europa, de lesquals les que han aconseguit aques-ta categoria no arriben a la desena.La Facultat de Veterinària de la UAB

5Informació

L’ va ser creada l’any 1982 atenent lesnecessitats de la ramaderia i la in-dústria agroalimentàries catalanes.El 1983 es va aprovar la implanta-ció del primer cicle dels estudis de Ve-terinària, i el 1986 el segon cicle. Du-rant el curs 1993-1994, es van iniciarles classes de la Llicenciatura deCiència i Tecnologia dels Aliments.La Facultat de Veterinària ofereix la Lli-cenciatura de Veterinària i la Llicen-ciatura de Ciència i Tecnologia delsAliments. Aquests estudis, molt rela-cionats entre si, cobreixen una for-mació cabdal en la important indústriaagroalimentària de Catalunya.La Facultat s’ubica en un indret físicidoni per a la pràctica de la vete-rinària, amb unes instal·lacions moltadequades per desenvolupar ladocència i la recerca, entre les qualsdestaquen l’Hospital Clínic Veteri-nari, la Planta de Tecnologia dels Ali-ments i el Servei de Granges i CampsExperimentals.El 1999, la UAB i l’IRTA van constituirla Fundació CRESA (Centre de Re-cerca en Sanitat Animal). Aquestafundació té per objecte la promoció

de la recerca i el desenvolupamenttecnològics, els estudis i l’ensenya-ment en el camp de la sanitat animalen tots els seus aspectes. El doctorMariano Domingo Álvarez va ser-nenomenat primer director.Els departaments que imparteixendocència a la Facultat de Veterinària

El vestíbul de la biblioteca de la Facultat de Veterinària

va ser l'escenari de la presentació pública, el 28 de

març passat, de l'esquelet de balena que presideix

els jardins d'aquesta facultat.

A l’acte de presentació van ser-hi presents Martí

Pumarola, degà de la Facultat de Veterinària, Mercè

Izquierdo, vicerectora d’Estudiants i de Promoció

Cultural, Jordi Sargatal, director de la Fundació Ter-

ritori i Paisatge de Caixa Catalunya, Salvador Filella,

conservador del Zoo de Barcelona i promotor de la

preservació del cetaci, i Sònia González, coordina-

dora del treball dels estudiants.

L'esquelet d'aquest cetaci pertany a un exemplar de

femella jove, envestida per la proa d'un vaixell a

l'estret de Gibraltar i arrossegada fins al port de

Barcelona el maig de 1982. Després, la balena va ser

exposada al Zoo de Barcelona. L'exemplar feia

13,5 metres de llargada i pesava 14 tones, tot i que,

al Mediterrani, el rorqual comú (com es coneix aquest

tipus de balena) pot arribar a fer 22 metres i so-

brepassar les 50 tones.

Europa avalua positivament la Facultat de Veterinària

són els següents: Ciència Animal idels Aliments, Medicina i CirurgiaAnimals, Sanitat i Anatomia Animals,Biologia Animal, Biologia Vegetal iEcologia, Biologia Cel·lular, Fisiologiai Immunologia, Bioquímica i Biolo-gia Molecular, i Farmacologia i Te-rapèutica.El nombre total d’alumnes a la Fa-cultat de Veterinària el curs 2000-2001 és de 1197, i el nombre de pro-fessors que imparteixen docènciaés de 150.

UUnn eessqquueelleett ddee bbaalleennaa,, aallss jjaarrddiinnss ddee VVeetteerriinnààrriiaa

Els estudis estan molt relacionats entre sii cobreixen una formació cabdal en la

indústria agroalimentària de Catalunya.

Autònoma 146 18/4/01 10:16 Página 5

Agència Europea de Me-di Ambient (AEMA) hadesignat la UniversitatAutònoma de Barcelo-

na (UAB) líder per reforçar el tre-ball de l'Agència en matèria d'ús idegradació del sòl, un dels desafia-ments més importants per a un de-senvolupament més sostenible a Eu-ropa. El Consell d'Administració de l’AEMAva decidir, en la reunió del 20 de marçpassat, designar un consorci encapçalatper la UAB, el nou Centre Temàtic Eu-ropeu de Territori i Medi Ambient. ElComitè Assessor va concloure que laproposta presentada per la UAB erala de més experiència en temes deterritori i medi ambient. El Conselld'Administració de l’AEMA va apro-var, amb més de dos terços de vots fa-vorables, la recomanació de desig-nació d'aquest consorci com aresponsable del Centre Temàtic Eu-ropeu.

6 Recerca

L’

L'Autònoma lidera un projecte del'Agència Europea de Medi Ambient

La UAB, centre de reconeguda expe-riència en ecologia en l’àmbit europeu,encapçala un consorci format per vuitorganitzacions de la República Txeca,Finlàndia, França, Hongria, Romaniai l'Estat espanyol. És molt important destacar la inclu-sió d'organitzacions de tres païsosde l'Europa oriental, fet que repre-senta un pas endavant cap a la inte-gració d'aquests països en el progra-ma de treball de l'Agència un coppassen a ser membres de l'AEMA.Els treballs d'aquest centre temà-tic se centraran en temes de co-bertura, ús i degradació del sòl,amb especial atenció pels ecosis-temes més fràgils, tant de territo-ris de costa com de muntanya. Una de les tasques principals delCentre Temàtic serà assegurar uncontrol de qualitat eficaç del pro-jecte d'actualització de fotografiesper satèl·lit de la coberta i usos delsòl a Europa, per després utilitzar

aquesta feina com a base per a laintegració de bases geogràfiques iterritorials.Els centres temàtics europeus sónconsorcis d'instituts o organismesamb experiència específica i que ope-ren com a centres d'excel·lència an-nexos a l'AEMA realitzant treballs es-pecífics en àrees determinades i ambcontractes plurianuals.Amb aquesta decisió, el Consell d'Ad-ministració tanca el programa de de-signació dels cinc nous centres temà-tics que donaran suport a la tasca del'AEMA els pròxims tres anys. Altrescentres temàtics s'encarreguen del'aigua, l’aire i el canvi climàtic, de lanaturalesa i la biodiversitat, i dels re-sidus i els materials.L'AEMA aportarà al Centre Temàticde Territori i Medi Ambient uns500.000 euros (80 milions de pes-setes) el primer any. Altres adminis-tracions hi proporcionaran fons ad-dicionals.

Informació i computació quàntiquesLa Informació i la Com-putació Quàntiques sónuna nova ciència en rà-pida expansió i amb unenorme potencial, que

agrupa aquelles àrees científiques i tec-nològiques que empren la mecànicaquàntica per emmagatzemar, trans-metre i processar informació. El seuobjectiu final és construir el que s’a-nomena ordenador quàntic, que tindràuna potència de càlcul sense prece-dents i que, sens dubte, transformaràprofundament la societat de la infor-mació en la qual ja ens trobem. Grà-cies als treballs capdavanters de cien-tífics visionaris com D. Shor o el premiNobel R. Feynman, les lleis de la mecà-nica quàntica s’han deixat de veurecom una limitació que impedeix poderconstruir dispositius electrònics dela mida d’un àtom. La unió de la mecà-nica quàntica, que tot just celebra elseu primer segle de vida, amb la te-oria de la informació ens ha fet des-cobrir nous i sorprenents fenòmens,com ara la teleportació.Encara que els sistemes quàntics sónformidables processadors d'informa-ció, no tota la informació que pot seremmagatzemada en un estat quàntic

pot ser llegida (és una conseqüènciadel principi d’incertesa de Heisen-berg). Així, un dels temes clau per aldesenvolupament de la informació i lacomputació quàntiques és l’estudi deles estratègies òptimes per codificari extreure la informació en sistemesquàntics. Recentment, Nicolas Gisin (Ginebra) iSandu Popescu (Cambridge i Bristol)han posat en evidència un nou as-pecte paradoxal de la mecànica quànti-ca aplicada a la comunicació. Suposemque tenim un emissor, habitualmentanomenat Alice, i un receptor, ano-menat Bob. Imaginem que Bob estàperdut a l’espai sense possibilitat decomunicar-se amb Alice per canalstradicionals (clàssics). Si Alice vol in-dicar a Bob quina direcció ha de seguirper tornar a la Terra, ha de fer-ho en-viant-li un objecte físic que apunti in-trínsecament en la direcció adequa-da. Clàssicament, això correspon aenviar un giròscop. L’equivalent quàn-tic és l’espín (d’un electró, per exem-ple), que podem imaginar com unafletxa orientada segons aquesta di-recció. Per «llegir» la informació, Bobha de fer una mesura, que està sub-jecta a les lleis de la mecànica quàn-

tica i que li impedeix determinar ambtota precisió la direcció que Alice li en-via. Se sap que la comunicació es potmillorar enviant més electrons igual-ment preparats. En el cas d’enviardos electrons, la paradoxa apareixquan un s’adona que enviant-los orien-tats en direccions oposades la lectu-ra de la direcció és millor que no pasenviant-los paral·lels!Els professors Emili Bagan, Marià Baigi Ramón Muñoz-Tapia, del Departamentde Física de la UAB, conjuntament ambl’estudiant de doctorat Antoni Brey il’actual president del CSIC, Rolf Tarrach,han analitzat aquesta paradoxa i handemostrat que, per al cas de dos es-pins, enviar-los de forma antiparal·lelaconstitueix efectivament l’estratègia òptima. També han demostrat que els resultatses poden generalitzar en el cas d’en-viar un nombre arbitrari d’espins, fetque millora espectacularment la quali-tat de la comunicació. En articles recents publicats a Physical Review Let-ters i a Physical Review A, els investi-gadors han construït l’estat que Alice hade preparar i han dissenyat la mesura queBob ha de realitzar per tal d’obtenir unacomunicació òptima en el cas general.

L

L’objectiufinal és

construirel que

s’anomenaordenador

quàntic.

Autònoma 146 18/4/01 10:16 Página 6

7Informació

V Jornada sobre la Síndrome de Williams

Bre

u

Càtedra de Medicina Familiar

Bre

u

La sala d’actes de la Facultat de Dret de la UAB va acollir, el 17 de

març, la V Jornada sobre la Síndrome de Williams, organitzada per l’As-

sociació Síndrome de Williams amb la col·laboració del Vicerectorat de

Campus i de Qualitat Ambiental.

La síndrome de Williams afecta un de cada vint mil nounats i és cau-

sada per una alteració genètica que, generalment, provoca un retard

intel·lectual i trastorns físics, com les cardiopaties congènites.

Durant la jornada es van fer dues taules rodones. La primera, «Sexualitat

i síndrome de Williams», va ser moderada per Enric Sullà, professor de

la UAB, i hi van intervenir Rosa Ascón, professora de Geografia de la

UAB i mare d’un afectat, Joan Jubany, mestre de l’Escola Paideia, i Joa-

quima Júdez, psiquiatra infantil.

Les altres dues taules rodones van tractar la inserció laboral, i el joc i

el temps lliure dels afectats per la síndrome. En totes les taules rodo-

nes van intervenir-hi mestres de l’escola Paideia, un centre d’educa-

ció especial. A més dels interventors, a la jornada van assistir-hi diversos

membres de les associacions de la síndrome de Williams de tot

l’Estat.

La Universitat Autònoma de Barcelona i Novartis Farmacéutica,SA han signat un acord mitjançant el qual es constitueix la nova Cà-tedra UAB-Novartis de Docència i Investigació en Medicina Familiar,que estarà vinculada a la Unitat d’Atenció Primària del Departamentde Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.L’objectiu de la Càtedra és promoure un conjunt articulat d’activi-tats de docència, d’investigació, de formació, d’informació i de do-cumentació en l’àmbit de la medicina de família i de l’atenció primà-ria de salut. Entre les prioritats de la Càtedra, cal destacar la potenciació de laformació dels professionals de la medicina de família en els mèto-des d’investigació clínica i investigació de resultats en salut, fo-mentar i realitzar programes i activitats docents en els diferents ci-cles formatius universitaris, i treballs d’investigació i tesis doctoralsentre els especialistes i els metges residents de medicina de famí-lia i comunitària, i consolidar la investigació clínica en patologies d’al-ta prevalença que, per naturalesa, són diagnosticades i tractadesen atenció primària.L’abordatge integral de la investigació es considerarà des de les pers-pectives d’efectivitat clínica, resultats centrats en el pacient i efec-tivitat econòmica.

l cicle de trobades Els Dis-sabtes de la Física, orga-nitzat pel Departament deFísica de la UniversitatAutònoma de Barcelona,

ha aconseguit amb escreix el seu objectiud’apropar els temes de física d’interès ac-tual als estudiants de secundària. Propd’un centenar d’estudiants i una dotze-na de professors de diversos instituts, cen-tres i col·legis del Vallès, de Barcelona ide Girona han assistit a cadascuna de lesjornades que han tingut lloc els tresdarrers dissabtes del mes de març.El dissabte 10 de març, el director del De-partament de Física, José Casas Vázquez,i el degà de la Facultat de Ciències, An-toni Méndez, van donar la benvingudaa estudiants i professors. El catedràticde Física de la Matèria Condensada Da-vid Jou Mirabent va pronunciar la con-ferència «Entropia: de les màquines tèr-miques a les estructures de la vida»,

Els Dissabtes de la FísicaE

sobre les dues lleis de la termodinàmi-ca: la conservació de l’energia i l’augmentde l’entropia. També es va projectar unvídeo en el qual es presentaven dos delscicles termodinàmics més significatius;el cicle de Carnot i el de Stirling. La segona trobada es va dedicar a l’òp-tica. En la conferència «Els làsers i la cièn-cia», els professors del Grup d’Òpticadel Departament de Física Gaspar OrriolsTubella i Francesc Pi i Vila van explicarquè és i com es fa la llum làser, així comla relació entre les seves propietats iles diverses aplicacions, i la seva con-tribució a nous descobriments cientí-fics. Els estudiants i professors van te-nir l’oportunitat de visitar els laboratorisde recerca del Grup d’Òptica. A la darrera trobada del mes de març,el professor d’electromagnetisme delDepartament de Física Àlvar Sánchez vapronunciar la conferència «L’electro-magnetisme a les nostres vides: del telè-

graf i la bombeta a Internet i els super-conductors». Àlvar Sánchez va fer unrepàs a la física que hi ha darrera els fenò-mens quotidians que ens envolten, i enparticular a tot allò que fa referència ales noves tecnologies, com les tele-comunicacions, la informàtica o Internet.La xerrada es va completar amb la de-mostració de les propietats de levita-ció i de suspensió magnètica de super-conductors a dos-cents graus sota zeroamb nitrogen líquid. El cicle de trobades Els Dissabtes de laFísica continuarà els dissabtes 21 i 28 d’a-bril amb les conferències «Microcos-mos/macrocosmos. L'exploració cien-tífica de l'Univers: dels quarks alsquàsars», a càrrec Josep Antoni Grí-fols, professor del Grup de Física Teòri-ca; i «De la matèria primera al mate-rial: un camí traçat pels fenòmens físics»,a càrrec de Maria Teresa Mora, profes-sora del Grup de Física dels Materials I.

Pel que fa a l’àmbit acadèmic, el dia 1 de març, la professora EsmeraldaCaus i Gràcia va ser nomenada directora del Departament de Geolo-gia. El mateix dia, el Departament de Sanitat i d’Anatomia Animals va pas-sar a ser dirigit pel professor Francisco Javier Cabanes i Sáenz. El 9 de març, diversos departaments van canviar de director: el de Co-municació Audiovisual i de Publicitat va passar a ser dirigit pel professor

Àngel Rodríguez i Bravo; el de Filologia Catalana, pel professor EnricCassany i Cels; i el de Medicina i Cirurgia Animals, pel professor San-tigo Lavín i González.Quant al Servei de Microscòpia Electrònica, l’1 de març va passar a sercoordinat per la professora Maria Dolors Baró i Mariné.En l’àmbit de l’Administració i Serveis, Gustavo Pedro Folch i Elosua va sernomenat, el febrer passat, vicegerent de Recursos Materials i d’Economia.

Nomenaments

Autònoma 146 18/4/01 10:16 Página 7

8 Campus

a Diplomatura de Rela-cions Laborals de la UABva organitzar, el dilluns 5de març, a la Facultat de

Dret, un seminari dedicat a apro-fundir les relacions laborals i l’es-port.En el Seminari van participar-hi ladoctora Carolina Gala, professora deDret del Treball i de la Seguretat So-cial de la UAB, qui va parlar de la re-gulació laboral i de la Seguretat So-cial dels esportistes professionals;el doctor Miquel Gardeñes, professorde Dret Internacional Privat de laUAB, qui va abordar la incidència deldret comunitari en l’esport profes-

L

Maria Teresa Mora.

ns dos-cents experts enllengua, història, religió,restauració i art egipcises van trobar al Centre de

Reunions i Convencions de la Uni-

Les relacions laborals i l’esportsional; i Albert Ferrer, de l’Institutd’Estudis Europeus, qui va analitzarla problemàtica dels comunitaris B enl’esport professional. A la tarda, va tenir lloc una taula ro-dona en la qual van participar elsesportistes Gabriel Esparza, medallade plata de tae-kwondo als Jocs Olím-pics de Sidney; Pol Amat i Xavier Ar-nau, jugadors d’hoquei i també olím-pics a Sidney; Javier Gay, directorde l’Àrea de Catalunya d’ASEPEYO,i Josep M. Minguella, expert en ges-tió esportiva.A la taula rodona van aflorar pro-blemàtiques com la dels jugadorsprofessionals que compaginen la se-

va participació en la selecció es-panyola i en la seva selecció au-tonòmica, com s’articulen les rela-cions entre els clubs esportius i lesfederacions responsables de les se-leccions, o les restriccions generalsdel dret d’estrangeria que limiten lapossibilitat que els no nacionals s’in-corporin al mercat de treball, o pas-sar de la limitació històrica d’un mà-xim de dos estrangers per club a unasituació de molta més obertura, en-tre altres temes.El Seminari sobre Relacions Labo-rals i Esport va tenir el suport d’A-SEPEYO i del Servei d’Activitat Físi-ca de la UAB.

II Congrés Ibèric d’Egiptologiapus, del 12 al 15 de març, en el segonCongrés Ibèric d'Egiptologia orga-nitzat per la Fundació Aula Egyptia-ca de Barcelona, en col·laboracióamb l'Institut d'Estudis del PròximOrient Antic de la Universitat Autò-noma de Barcelona.Aquest congrés va aplegar gairebétots els egiptòlegs espanyols, aixícom un gran grup d'estudiosos por-tuguesos, entre els quals hi havia elsresponsables del primer projecte lu-sità, l'excavació d'un palau a Memfis.El segon congrés pretenia conti-nuar el que es va fer en el primer,

U

El Congrés ha aplegat gairebé tots els especialistes de l’Estat.

versitat Autònoma de Barcelona,ubicat a l'Hotel Meliá Confort Cam-

amb la novetat significativa de laparticipació d'egiptòlegs portu-guesos.El comitè organitzador estava for-mat per: Jesús López, president d'honor, Josep Cervelló, president,Francesca Berenguer, vicepresi-denta, i Montserrat Díaz de Cerio, se-cretària. Francesca Berenguer ésprofessora de la Universitat Autò-noma de Barcelona i ha treballaten diverses excavacions a Egipte.Actualment, dirigeix les primeresexcavacions a l'antiga Napata (Ka-rima, al Sudan).

l Departament de Física dela Universitat Autònomade Barcelona ha organit-zat la tercera edició del

curs Introducció al Món Empresariala través del Curriculum Vitae Perso-nal. A la presentació del curs, va as-sistir-hi Maria Teresa Mora, catedrà-tica de Física Aplicada i coordinadoradel curs, que va destacar que «tro-bar feina és relativament fàcil. El di-fícil és trobar la feina amb què un sesent realitzat». I aquest era l'objectiudel curs: presentar les regles vigentsen el mercat laboral i adaptar el ba-gatge de coneixements tècnics i per-sonals a la realitat canviant de la de-manda industrial, per tal d'arribar atrobar la feina que desitja cadascú. El contingut del curs va plantejar

Trobar feina a través del currículumles competències i habilitats que,a banda dels coneixements ad-quirits, es requereixen per a una in-serció satisfactòria en el món la-boral, perquè, tal com va dir JoanAlbert Sánchez Cabeza, professorde física de la Universitat Autò-noma de Barcelona, «és molt im-portant saber-se vendre a les em-preses». Sánchez Cabeza va acabardient que el currículum «serveixper vendre's un mateix i aconseguirla feina que un vol».El curs constava de trenta hores lec-tives i s'ha desenvolupat en cinc uni-tats temàtiques: l'empresa, les con-ductes personals, el mercat laboral, lestècniques de realització del curriculumvitae i l'entrevista com a part del cur-riculum vitae.

E

Autònoma 146 18/4/01 10:16 Página 8

l teòleg Jon Sobrino, di-rector del Centro Mon-señor Romero de la Univesidad Centroame-

ricana, va impartir una classe ma-gistral per als alumnes de la diplo-matura de Cultura de Pau dirigidaper Vicenç Fisas. Sobrino va refle-xionar sobre com li sorprèn que, da-vant els nous avenços científics, elsproblemes de la humanitat continuïnsent els bàsics, com el menjar, la sa-lut, el sostre i l'educació. El teòleg, resident a El Salvador, va des-tacar que les catàstrofes com els ter-ratrèmols a El Salvador i les inunda-cions a Moçambic sobten tothom,

9Campus

E

autodeterminació coma base per a la solucióde conflictes al segle XXI»és el títol de les Jornades

de Debat i Reflexió que, del 23 demarç al 17 de maig, tindran lloc al’aula 2 de la Facultat de Traducció id’Interpretació de la Universitat Autò-noma de Barcelona.Organitzades pel Consell d’Estu-diants de la Facultat, l’objectiu d’a-questes jornades és donar a conèi-xer a tots els membres de laUniversitat la realitat d’uns con-flictes que, en molts casos, ja exis-tien quan vam néixer i que la seva

Jon Sobrino imparteix una classe magistral

però són molt pocs els que prenen lesregnes per intentar canviar la situa-ció. Sobrino va instar els governs po-derosos i immisericordiosos a reac-cionar per salvar el món. Condonarel deute extern als països pobres potser el primer pas.D'altra banda, la Càtedra Unesco deComunicació de la UAB va organitzarunes jornades sobre Comunicació iCultura de Pau, en les quals van par-ticipar professionals de diferents àm-bits que van tractar temes com l'ofi-ci de periodista als mitjans decomunicació, la publicitat, l'esport,les noves tecnologies, les barreresculturals i la interculturalitat.

Jornades de Debat i Reflexió«L’ durada fa pensar que són eterns.

Per aquesta raó, massa sovint escreu que les vies de solució semblenimpossibles o, si més no, molt difí-cils.A les jornades s’ha parlat, durant elmes de març, dels conflictes de Pa-lestina, de Tamazgha, del Kurdis-tan i de Timor Oriental. Al llarg de mes d’abril, el debat seràsobre els conflictes de Txetxènia, Ko-sovo i Irlanda del Nord.El mes de maig, a les Jornades deReflexió i Debat es parlarà dels con-flictes de la República Sahrauí, delPaís Basc i, per acabar, dels Països

Catalans. Entre els ponents desta-quen Salah Jamal, Hassan Banha-keia, Josep Iglesias, Henrique Bor-ges, Gemma Xarles, Raül Romeva,Seamus Deane, Saïd al-Mustafà,José L. Álvarez Emparantza i JosepMaria Terricabras. L’última jornada serà una taula ro-dona moderada per Sean Golden, enquè participaran Jaume Renyer,Aureli Argemí i Joan Manel Tres-serras.L’eix de les Jornades és el dret al’autodeterminació dels pobles coma proposta de camí per a la solucióde molts d’aquests conflictes.

«Sense guerra i sense pau»

La Fundació Autònoma

Solidària i l’Associació

Voluntaris per Bòsnia,

amb el suport de la

Comissió Barcelona

Solidària de l’Ajuntament

de Barcelona, han muntat

una exposició de

fotografies itinerant

sobre la reconstrucció de

Bòsnia i Hercegovina des

de 1995. «Sense guerra

i sense Pau» és el títol

de l’exposició, que es

podrà veure fins al juny.

La intervenció de Sobrino s’emmarca en la diplomatura de Cultura de Pau.

Autònoma 146 18/4/01 10:16 Página 9

LLaa FFuunnddaacciióó UUnniivveerrssiittaatt AAuuttòònnoommaaddee BBaarrcceelloonnaa ((FFUUAABB)) es va constituiren el si de la UAB per col·laborar ambl’Autònoma en el foment i la realitza-ció d’activitats docents, de recerca ide prestació de serveis vinculats a laUniversitat. La FUAB lidera projectesacadèmics, d‘investigació, d’assesso-rament, de consultoria i de serveisimpulsats en col·laboració amb insti-tucions i empreses.La Fundació UAB també té la missiód’establir les línies estratègiques de fun-cionament del conjunt d’entitats quela conformen, així com de dirigir i li-derar els projectes que impulsen. La corporació està formada per les fun-dacions Doctor Robert, Biblioteca Jo-sep Laporte i Indústries de la Infor-mació-F2i, l’Escola Universitària deTurisme i Direcció Hotelera, l’Escola d’I-diomes Moderns-Casa Convalescència,l’Hotel Campus, Placa Cívica, Vila Uni-versitària, l’Escola de Prevenció i Se-guretat Integral (EPSI), l’Agència dePromoció d’Activitats i Congressos(APAC) i el recinte UAB-Casa Conva-lescència.La Fundació UAB té la seva seu a l’e-difici modernista Casa Convalescèn-cia, ubicat al recinte de l’Hospital deSant Pau.

LL’’AAggèènncciiaa ddee PPrroommoocciióó dd’’AAccttiivviittaattssii ddee CCoonnggrreessssooss és l’entitat que ges-tiona l’oferta UAB Campus, i s’en-carrega d’assessorar, organitzar icoordinar les activitats que es duena terme en el diversos campus de laUAB: reunions, congressos, semina-

10 Extensió universitària

La Fundació UAB, al servei

L’alumnat d’UAB Idiomes gaudeix delsavantatges que comporta estudiar alSIM: titulació oficial de la UAB, crèditsuniversitaris, professorat altamentqualificat, aules multimèdia, instal·la-cions i equipaments al més alt nivell,entre d’altres.

LL’’EEssccoollaa ddee PPrreevveenncciióó ii ddee SSeegguurree--ttaatt IInntteeggrraall ((EEPPSSII)), centre promogutper la FUAB i vinculat a la UAB, tél’objectiu d’actuar com a instrumentdinamitzador de la docència i la recercaen matèria de prevenció i seguretatintegral. L’EPSI és una entitat docent i d’in-vestigació que requereix la col·labo-ració d’instàncies públiques i priva-des vinculades al món de la prevenciói la seguretat. L’Escola desenvolupa laseva activitat en quatre línies bàsi-

CCaassaa CCoonnvvaalleessccèènncciiaa. L’edifici UAB-Casa Convalescència, que forma partdel complex modernista de l’Hospi-tal de la Santa Creu i de Sant Pau, ésel centre de formació continuada id'estudis de tercer cicle de la UAB aBarcelona i la seu de la Fundació UABi de les fundacions Doctor Robert, Bi-blioteca Josep Laporte i UAB Idio-mes, a més de ser un recinte que am-

ris i jornades professionals, actespuntuals, visites a les instal·lacionsi també activitats de lleure, espe-cialment durant l’estiu.L’Agència s’ofereix, alhora, per col·la-borar en l’organització de les reu-nions i els congressos que els mem-bres de la comunitat universitàriavolen celebrar fora del campus dela UAB. Entre les funcions de l’Agèn-cia destaquen la identificació de ne-cessitats i assessorament sobre l’or-ganització general dels actes, ajudaren l’elaboració dels pressupostos,col·laborar en la promoció, orientarsobre la seu adequada per a cadaacte i fer-ne el seguiment, entre d’al-tres.

plia l’oferta d’instal·lacions, sales i au-laris del Centre de Convencions i deCongressos UAB Campus. Casa Convalescència, seu de la UABa Barcelona, s’ha especialitzat en l’or-ganització de cursos de formaciócontinuada, mestratges, seminaris iconferències relacionats amb les cièn-cies de la salut i de la vida i de la res-ta d’àrees de coneixement de la UAB,tot i que ofereix la possibilitat de llo-gar les seves instal·lacions per orga-nitzar-hi convencions, reunions detreball, seminaris i trobades. Per lesseves característiques, esdevé l’entornideal perquè tots els sectors relacio-nats amb les ciències de la salut i dela vida hi duguin a terme algun d’a-quests actes o activitats de formaciócontinuada. Aquest equipament, ambuna superfície de 6245 m2 distribuïtsen tres plantes i soterrani, disposade 35 sales-aulari i de 4 sales total-ment equipades amb tecnologia mul-timèdia.

CCeennttrree ddee SSeerrvveeiiss PPllaaççaa CCíívviiccaa. LaPlaça Cívica és l’àrea del campus ones concentra part de l’activitat delleure de l’Autònoma i determinatsserveis. En aquest espai s’ubiquenserveis bancaris, autoescola, asse-gurances i viatges, llibreria, papereriai música, informàtica, restauració, fo-tocòpies, lleure, llaminadures, regals,escola de perruqueria, moda, premsa,fotografia i orles, farmàcia i cinema,entre d’altres. La Plaça Cívica tambéacull associacions, la Borsa de Tre-ball, punts d’informació i l’Edifici d’Es-tudiants.El Centre de Serveis gestiona elsespais de la Plaça Cívica i promoula captació d’operadors d’activi-tats comercials de qualitat i d’in-terès per tal que es cobreixin lesnecessitats de la comunitat uni-versitària.

EEssccoollaa dd’’IIddiioommeess MMooddeerrnnss--UUAABB CCaassaa CCoonnvvaalleessccèènncciiaa. Amb el nomUAB Idiomes, la Universitat Autò-noma de Barcelona amplia el seucamp d’actuació en l’àmbit del’ensenyament d’idiomes amb unanova oferta. Aquesta oferta, quecombina el rigor universitari i la in-troducció de noves tecnologies,traspassa els límits del campusfins a arribar a un públic més am-pli i divers.UAB Idiomes ofereix cursos d’anglès,francès i alemany partint del pla d’es-tudis i la programació que el Servei d’I-diomes Moderns (SIM) de la UAB es-tableix per als seus cursos. Garanteix,així, un ensenyament de qualitat ambel rigor i l’exigència de l’ensenyamentuniversitari.

ques: docència, recerca, fòrum em-presarial i niu d’empreses.S’entén com a seguretat integral laseguretat en un sentit ampli –gestióprivada, pública i tècnica de la segu-retat integral aplicada a processosproductius i de serveis– i en interac-ció amb camps vinculats com el me-di ambient i la qualitat industrial.

Autònoma 146 18/4/01 10:16 Página 10

11Extensió universitària

de la comunitat de l’Autònoma

recció Hotelera (EUTDH), denominacióen tràmit de formalització. L'Escola ofereix una formació única a l'Es-tat espanyol, que permet un alt grau d'es-pecialització amb l'oferta de dues titu-lacions diferenciades i amb itinerarisespecífics: la diplomatura de Turisme iel títol de graduat en Direcció Hotele-ra. Les sinergies que es generen entrel'Escola Universitària de Turisme i Di-recció Hotelera i els estudis que s'im-parteixen a la UAB garanteixen unadocència d'alta qualitat i possibilitenun ampli ventall de connexions amb al-tres ensenyaments universitaris de lesàrees d'Humanitats i Ciències Econò-miques i Socials, una formació com-plementària d'especialitat i una conti-nuïtat formativa amb estudis de segoni tercer cicle.

FFuunnddaacciióó BBiibblliiootteeccaa JJoosseepp LLaappoorrttee. LaUniversitat Autònoma de Barcelona hapromogut, sota la figura de la FundacióUAB, la Fundació Biblioteca Josep La-porte, que va néixer amb la voluntatde gestionar el coneixement científic ila informació sanitària facilitant la se-

interactives des de la biblioteca i acti-vitats d’investigació i desenvolupament.La Fundació Biblioteca Josep Laporte,que agrupa diferents institucions delsàmbits acadèmic i sanitari, pretén do-nar resposta a l’excés d’informació dis-ponible en ciències de la salut a travésde la selecció i l’organització d’aques-ta, segons criteris de rigor i de qualitatcientífica. Aquest és un projecte d'a-vantguarda únic al món, i sorgeix peratendre les necessitats d’informació i deconeixement dels professionals i delsusuaris de la sanitat.

LLaa FFuunnddaacciióó DDooccttoorr RRoobbeerrtt és un cen-tre avançat de serveis i de formació enciències de la salut i de la vida, promo-gut per la Universitat Autònoma deBarcelona, que es fonamenta en la co-operació entre la Universitat i les insti-tucions sanitàries amb els professio-

F2i impulsa l’ús més adient de les tec-nologies de la informació i les comuni-cacions (TIC) més avançades en l’àm-bit professional ajudant a promoure elprocés de la innovació tecnològica enempreses i entitats, i estimulant la cre-ació de teixit industrial.

HHootteell CCaammppuussés la societat titular de l’ex-plotació de l’Hotel Meliá Confort Campus,gestionat per la cadena Sol Meliá. L’hotelés, alhora, la seu de les pràctiques delcol·lectiu d’alumnes de la titulació de DireccióHotelera de l’Escola de Turisme i DireccióHotelera, adscrita a la UAB. Per aquestmotiu, esdevé un punt de trobada entre l’em-presa i l’activitat formativa. Hotel Campustambé preveu la possibilitat d’impulsar en-senyaments de formació professional enl’àmbit de l’hostaleria.L’Hotel Meliá Confort Campus, ubicat alsector de la Vila Universitària del campusde la UAB, és una instal·lació amb una ca-tegoria de tres estrelles que disposa de104 habitacions dobles, d’un Centre deConvencions i Congressos i de tres res-taurants: La Marmita, de dinars a la carta,la cafeteria Sírius i el restaurant de men-jar ràpid Sírius Verd.El Centre de Convencions i Congres-sos de la UAB té un total d’onze salesde reunions i pot acollir simultània-ment unes mil persones. Des de l’Ho-tel Meliá Confort Campus es propor-ciona servei complet per a reunions iconvencions, s’organitzen dinars detreball, banquets i serveis combinats.

VViillaa UUnniivveerrssiittààrriiaa gestiona serveis iinfraestructures de la comunitat uni-versitària entre els quals destaca unconjunt residencial de 632 aparta-ments situats al campus de la UAB,amb una capacitat per a unes duesmil persones, així com els serveiscomercials destinats a cobrir les ne-cessitats dels residents. Els habitat-ges tenen una superfície que oscil·laentre 25 i 101 metres quadrats, i ensdivideixen en cinc categories dife-rents. Vila Universitària canalitza l’o-ferta d’allotjament i està al serveidels residents per facilitar-los la con-vivència proporcionant el clima òp-tim per al treball i l’estudi. La localització privilegiada converteixaquest equipament en un centre ide-al per fer-hi estades esportives, colò-nies, viatges juvenils o vacances. Alllarg dels mesos de juliol i agost, elsparticipants en congressos, reunionso convencions també poden disposardels apartaments de la Vila Univer-sitària com a oferta d’allotjament.

EEssccoollaa UUnniivveerrssiittààrriiaa ddee TTuurriissmmee ii DDiirreecccciióó HHootteelleerraa. El model de forma-ció de Turisme i Direcció Hotelera de laUniversitat Autònoma de Barcelona(UAB) es va iniciar amb la creació de l'Hotel Escola Campus i de la diploma-tura de Direcció Hotelera el 1993, i ambel naixement de l'Escola Universitàriade Turisme i de la diplomatura de Turis-me, quatre anys més tard, és a dir, el1997. El 1999-2000 va ser el darrer cursque ambdues escoles van funcionar deforma independent. El 1999, es van agru-par sota una única direcció, i el 2000, s'han unit per crear una nova escola:l'Escola Universitària de Turisme i Di-

nals sanitaris, les societats científiquesi les empreses del sector de la salut.La seva missió és contribuir a la promociói a la difusió del coneixement científicen l’àmbit de les ciències de la salut i dela vida afavorint la sinergia i l’intercanvientre la Universitat Autònoma de Bar-celona i les institucions sanitàries, els cen-tres de recerca i les societats científiques,per tal d’afavorir el desenvolupament pro-fessional i de les organitzacions.

LLaa FFuunnddaacciióó IInnddúússttrriieess ddee llaa IInnffoorrmmaacciióó((FF22ii)) és un centre europeu d’excel·lèn-cia, i la seva tasca va dirigida al desen-volupament i l’impuls de la societat de

va transferència a la presa de decisionssanitàries a qualsevol nivell de decisió.Les activitats de la Biblioteca JosepLaporte s’estructuren al voltant d’unabiblioteca presencial, una biblioteca di-gital o virtual bàsica, centres de gestiódel coneixement, activitats educatives

la informació en el sector professional.La F2i promou la utilització de les tec-nologies de la informació i les comuni-cacions més avançades centrant el seutreball en activitats d’informació, trans-missió del coneixement, assessorament,estudi, recerca i producció.F2i és una iniciativa que cerca, bàsica-ment, assegurar l’aprofitament de les no-ves oportunitats que s’obren amb l’ar-ribada del fenomen de la societat de lainformació i, paral·lelament, contribuira donar solució als problemes provocatsper aquesta transformació. Per això,

Autònoma 146 18/4/01 10:16 Página 11

El conseller d'Economia iFinances, Francesc Homsi Ferret, antic alumne dela UAB, va inaugurar laIV Jornada de Col·legis

Professionals i Universitats amb unaproposta anual d'encontre personalamb els alumnes d'últim curs de Cièn-cies Econòmiques, a porta tancada isense professors, per tal de reflexio-nar sobre la professió, l'economia ila política. Homs també va remarcarla nova etapa en la qual els profes-sionals s'han d'integrar, i que estàmarcada per l'entrada de l'euro, aixícom la importància dels col·legis pro-fessionals i els serveis de formaciócontinuada que ofereixen. Aquesta IV Jornada de Col·legis Pro-fessionals i Universitats, organitzadapel Consell Social de la UAB i el Col·le-gi d'Economistes de Catalunya, va te-nir lloc a l'Hotel Melià Confort Campusde Bellaterra. L'acte es va centrar en l'anàlisi del pre-sent i del futur de les ciències econò-miques i empresarials, i va ser se-guit per més de sis-cents estudiants.El rector de la UAB, Carles Solà, vainaugurar la Jornada fent èmfasi enel compromís de l'Autònoma no so-lament en la formació d'economistes,

Francesc Homs convida els estudiants a reflexionar

Fsinó també en la seva promoció pro-fessional. Les ponències van ser acàrrec de: Antoni Serra Ramoneda,catedràtic d'Economia de la UAB ipresident de Caixa Catalunya, qui vaparlar del que esperen els empre-saris dels titulats en la seva incor-poració al mercat laboral; MònicaMelle Hernández, de la Fundació deles Caixes d'Estalvis, qui va recor-dar que, des de 1943, en què estu-diaven cent vint alumnes a la pri-mera Facultat d'Econòmiques, hi hahagut una crescuda espectacular: al'actualitat hi ha uns 168.000 estu-diants i cada any surten uns 20.050 lli-cenciats; Miquel Espinosa, director ge-neral de la Fundació Politècnica deCatalunya, qui va fer palesa la neces-sitat d'una formació continuada que esdesenvolupi més enllà de la llicencia-tura; Enrique Fuentes Quintana, presi-dent de la Real Academia de CienciasMorales i Políticas, qui va explicar lessortides professionals que tenen elstitulats; i Joan Majó, president de l’In-formation Society Forum, de Brus-sel·les, qui va descriure el marc en el qualels futurs professionals hauran de de-senvolupar la seva activitat, com és lasocietat del coneixement i de la in-formació.

12 Informació

Àlvar Net i Castel, professordel Departament de Medici-

na, va ser elegit nou degà de la Fa-cultat de Medicina, el 26 de marçpassat, pel Claustre de la Facul-tat. El doctor Net va ser elegitper 77 vots favorables, cap votnegatiu i 11 vots en blanc. L’equipdeganal de la Facultat de Medicinael formen els professors AurelioAriza i Fernández, vicedegà deRecerca; Berta González de Min-go, vicedegana d’Economia; An-tonio Mur i Sierra, videgà d’A-lumnes; Jordi Sierra i Gil, vicedegàde Docència i coordinador de la ti-tulació; Josep Vaqué i Rafart,vicedegà de Professorat i Quali-tat; i Alfonso Rodríguez-Baeza,secretari de la Facultat.

Francesc Homs, conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

El periodista i professor Ramon Barnils,defensor de la independència pro-

fessional i del periodisme crític, va mo-rir el dia 14 de març. Nascut a Sant Cu-gat del Vallès fa seixanta anys, en la sevatrajectòria cal destacar el seu compromísnacionalista, les seves arrels anarquistesi la seva curiositat cultural. Va ser professorde redacció periodística a la Facultat deCiències de la Comunicació i va col·laboraren nombroses publicacions. Cal destacarles seves intervencions radiofòniquesals programes El lloro, el mico i un senyor de Puerto Rico i Postres de músic, de Catalunya Ràdio. Va dirigir la publicació Solidaritat Obrera. El dia16 de març se li va retre un sentit ho-menatge als jardins del monestir de SantCugat, amb la participació de nombrososamics i destacades personalitats del mónde la cultura i de la política.

Joan Clavera i Monjonell, profes-sor del Departament d’Econo-

mia Aplicada, va ser elegit nou degàde la Facultat de Ciències Econò-miques i Empresarials el 21 de febrerpassat pel Claustre de la Facultat.La votació de la seva candidatura vaser de 59 vots afirmatius, 7 votsen contra, 8 vots en blanc i 1 votnul. El nou equip està format perJoan Llonch, vicedegà d’OrdenacióAcadèmica; Conxita Pinyol, vice-degana d’Economia i Finances; Xa-vier Vilà, vicedegà de Noves Tec-nologies; Iván Muñiz, secretariAcadèmic; Pere Ortín, coordinadorde Titulacions ADE; Maite Cabeza,coordinadora de Titulacions ECO; i Muriel Casals, coordinadora d’E-RASMUS i Programes d’Intercanvi.

Record

Autònoma 146 18/4/01 10:16 Página 12