ABORDATGE DE LES CONDUCTES DISRUPTIVES DELS ALUMNES:

ANÀLISI, REFLEXIÓ I BONES PRÀCTIQUES

SESSIÓ FORMATIVA PROJECTE SOCIAL

PRINCIPALS SISTEMES QUE INFLUEIXEN EL DESENVOLUPAMENT DE L’INFANT

Nen o nena

Grup d'iguals

Barri

Escola

Família

INDICADORS DE RISC PER AL DESENVOLUPAMENT DE L’INFANT

CONTEXT FAMILIAR:Maltractaments físics o

psíquics, abandonament, negligència, abús sexual,

família multiproblemàtica, relacions conclictives,

drogoaddicció, empresonament, ...

CONTEXT SOCIAL:Entorns amb mancances, entorns amb alts indexs de delinqüència,

xarxes socials deficitàries, cultures minoritàries o no integrades a

l'entorn escolar.

CONTEXT PERSONAL:Absentisme escolar, fracàs, problemes

emocionals, conductes reactives, identificació

amb models delinqüencials, escasses

habilitats socials ...

I... què fem quan es presenten les conductes disruptives?

• Cal ser coherent en l’establiment de normes i l’administració de conseqüències que té desobeir-les. No fer “amenaces” que els alumnes i nosaltres sabem que no podem acomplir, ja que això ens resta credibilitat. Cal ser predictible i coherent, relacionant el càstig amb la conseqüència natural del que acaba de fer, ja que això és més educatiu. Procura ser just tot i que estiguis enfadat.

• Davant una conducta disruptiva, cal mostrar un enuig proporcionat al que s’està produint, sense enutjar-se en excés ni ignorar el que està passant, essent assertiu i mostrant-se tranquil, en la mesura del possible. Així evitem que el conflicte es faci més gran. Pot ser d’ajut no prendre’s el que està passant com quelcom personal, per tal que no ens afecti tant a nivell emocional i no perdre el control.

• Hem de deixar clar, tot i que sigui difícil de vegades, que el que ens desagrada de l’alumne és el seu comportament el que està fent en aquest moment i que ell percebi que confiem en que pot fer-ho millor.

• Reflexionar amb l’alumne sobre que el que esta fent està malament en comptes de imposar que “això no es fa”, pot ajudar-lo a canviar la seva conducta. Utilitzant l’escolta activa aconseguim que l’alumne entengui que també ens interessa el seu punt de vista. Per això, és important posar atenció en parlar amb els nens, utilitzant el recurs de treure’l fora per parlar si es necessari en els grups que hi ha dos monitors.

• Evita l’enfrontament directe amb els alumnes, la lluita de poders. Utilitza espais en privat per parlar amb ells quan sigui possible, així evitem els comportaments que es donen “per exhibir-se” davant els companys, l’efecte audiència.

• Procura utilitzar el recurs de parlar amb la família només quan consideris sigui útil, quan el que hagi passat sigui prou important o parlar amb la família ajudi a solucionar el problema. Pensa en les conseqüències que pot tenir a casa el haver-se portat malament a l’escola i valora si val la pena; has de guanyar-te el seu respecte, però també el seu afecte i confiança, aconseguint un equilibri.

• Aprofita les seves virtuts, les seves fites aconseguides, per donar reforç positiu, premiant les conductes adequades, recompensant tant com sigui possible.

Com podem disminuir els conflictes i els comportaments disruptius l’aula?

• Tracta de ser puntual en arribar a la feina, i en anar cap a la classe. Pensa que en els moments de canvi d’aula i d’activitat els infants solen estar esverats, i si arribem tard tenim més possibilitats que estiguin més nerviosos, i ens costi més tranquil·litzar-los per poder començar. En aquest sentit, pot ser útil fer els canvis d’espais el més ràpid possible, per intentar que no es posin gaire nerviosos. També a l’hora de recollir, procura deixar temps suficient, per no haver de córrer, però tampoc deixar una estona massa llarga, ja que potser durant l’espera de les famílies hagi “problemes”.

• És molt important que preparem bé les diferents sessions, que tinguem clar que farem, i tenint en compte aspectes d’organització, temporització i recursos que necessitarem, per no haver de improvisar i perdre temps (temps que ells poden utilitzar per “fer de les seves”. És vital, en els grups que hagin dues persones, que totes dues estiguin coordinades i sàpiguen que han de fer.

• En quant a les activitats, pensa en preparar activitats en que ells es puguin sentir motivats i participar activament. L’interès vers la tasca a fer comporta implicació i compromís. Pensem que tenim la sort de no haver de seguir un “currículum formal i tancat”, pel que les activitats que plategem poden ser molt variades. En certs moments, deixar als nens escollir el que volen fer els motivarà, i fer-los partícips de la preparació de activitats també.

• Quan plantegem un taller, hi ha més probabilitat de èxit si l’activitat que fem no és excessivament llarga per tal que no perdin la atenció, si els mostrem el resultat que obtindran ensenyant-los una peça ja feta, si plantegem tasques senzilles i assolibles, manipulatives i molt participatives. Cal plantejar-se objectius realistes pels alumnes.

• Pensem que deixar als infants temps lliure és un recurs que podem utilitzar i pot ser útil i beneficiós per a tots si ho fem dintre de uns límits. Per exemple, pot ser beneficiós dir als infants que al final de la sessió tindran temps per fer l’activitat que desitgin si es porten bé, perquè això els farà autoregular-se. Pensa però, que el temps lliure és un espai de “risc potencial”, que pot donar lloc a “descontrol”, amb la conseqüència de baralles i conflictes.

• Pensem també que cal ser flexible, i si una activitat no està funcionant i els infants ens estan fent una proposta viable, es recomanable tenir-la present, per tal que es sentin escoltats i recolzats. Cal crear un clima democràtic en la mesura del possible, un clima en el que els infants sentin que la seva veu i opinió és escoltada.

• Pensem que deixar als infants temps lliure és un recurs que podem utilitzar i pot ser útil i beneficiós per a tots si ho fem dintre de uns límits. Per exemple, pot ser beneficiós dir als infants que al final de la sessió tindran temps per fer l’activitat que desitgin si es porten bé, perquè això els farà autoregular-se. Pensa però, que el temps lliure és un espai de “risc potencial”, que pot donar lloc a “descontrol”, amb la conseqüència de baralles i conflictes.

• Pensem també que cal ser flexible, i si una activitat no està funcionant i els infants ens estan fent una proposta viable, es recomanable tenir-la present, per tal que es sentin escoltats i recolzats. Cal crear un clima democràtic en la mesura del possible, un clima en el que els infants sentin que la seva veu i opinió és escoltada.