A vol d’ocell o des del castell, podem distingir perfec-tament la part antiga, anomenada Vila Closa, de la mo-derna; l’Ascó de fins al 1700 de l’Ascó modern, l’Ascó típic de l’Ascó ordinari, l’Ascó cobejat pel turisme de l’Ascó preferit pel pagès.

I és que caminar per Ascó comporta deixar-se empor-tar pel temps. Vies estretes, tortuoses, costerudes, en ziga-zaga, ombrívoles..., són els carrers moriscos. Sen-tir en la llunyania els renillars dels cavalls dels mon-jos templers i recordar el seu injust final a mans del rei francès Felip IV i del papa Climent V, escoltar els planys de les famílies àrabs abandonant les seves ca-ses…; Ascó regalima història que només l’Ebre, als seus peus, pot explicar.

Els pobladors de l’edat del bronze, ibers, romans, àrabs, cristians i els actuals, formen un aliatge amb el riu –principal via de comunicació en l’antiguitat– la planura, les muntanyes i l’entrada cap al Mont-sant, amb restes arqueològiques encara per descobrir com el Forn Teuler, les Asclines, els Castellons… po-blaments i realitats de les seves vivències en tots els temps.

A vista de pájaro o desde el castillo, podemos distinguir perfectamente la parte antigua, llamada Vila Closa, de la moderna; el Ascó de hasta 1700 del Ascó moderno, el Ascó típico del Ascó ordinario, el Ascó codiciado por el turismo del Ascó preferido por el payés.

Y es que caminar por Ascó conlleva dejarse llevar por el tiempo. Vías estrechas, tortuosas, escarpadas, en zig-zag, umbrías..., son las calles moriscas. Sentir a lo lejos los relinches de los caballos de los monjes templarios y recordar su injusto final en manos del rey francés Felipe IV y del papa Clemente V, escuchar los lamen-tos de las familias árabes abandonando sus casas…; Ascó colma historia que solo el Ebro, a sus pies, puede explicar.

Los pobladores de la edad del bronce, iberos, romanos, árabes, cristianos y los actuales, forman una alianza con el río –principal vía de comunicación en la anti-güedad– la llanura, las montañas y la entrada hacia el Montsant, con restos arqueológicos todavía sin descu-brir como El Forn Teuler, Les Asclines, els Castellons…poblados y realidades de sus vivencias en todos los tiempos.

A vol d’ocell…

A vista de pájaro…

Perxe de Pere Sans, entrada de murallaPorche de Pere Sans, entrada de muralla

Roca de l’Ortiga (Pas de l’Ase)Terrissa d’època prehistòrica

Roca de l’Ortiga (Pas de l’Ase)Cerámica prehistórica

Elements de falç (sílex)Elementos de hoz (sílex)

La història

La historia

Segons els documents, «els moros arribaren a mitjan segle VIII, i la tradició conta que van passar l’Ebre pel Pas d’Ascó, avui Pas de l’Ase, que estava enfront de la ciutat d’Ibera…».

La zona depèn del taifa de Tortosa i el valí de Siurana. Per la seva part, el valí té delegats o representants als castells principals del sector, els més importants dels quals són al marge dret de l’Ebre (com Ascó, Móra o Miravet).

Els dominis àrabs del castell d’Ascó, súbdit de Siurana, s’estenien per les alqueries i poblacions de la Palma d’Ebre, la Bisbal, Margalef, Cabassers, la Torre d’Albo-zalag (ara de l’Espanyol), Vinebre, Camposines, la Fa-tarella...

Según los documentos, «los moros llegaron a medio siglo VIII, y la tradición cuenta que pasaron por el Ebro por el Pas d’Ascó, hoy Pas de l’Ase, que estaba enfrente de la ciudad de Ibera…».

La zona depende del taifa de Tortosa y el valí de Siu-rana. Por su parte, el valí tiene delegados o represen-tantes en los castillos principales del sector, los más importantes de ellos están en la orilla derecha del Ebro (como Ascó, Móra o Miravet).

Los dominios árabes del castillo de Ascó, súbdito de Siurana, se extienden por las alquerías y poblaciones de La Palma d’Ebre, La Bisbal, Margalef, Cabassers, La Torre d’Albozalag (ahora de l’Espanyol), Vinebre, Cam-posines, La Fatarella...

Restes del castell d’Ascó / Restos del castillo de Ascó

La població musulmana es manté dins de les muralles d’Ascó, en l’anomenada «Vila de dins», i a l’exterior de la fortalesa es crea una altra població cristiana amb la seva pròpia organització política, que serà coneguda com la Universitat o «Vila de fora».

L’any 1182, Alfons I dóna parcialment, entre d’altres, la vila i el castell d’Ascó a l’Orde del Temple, compensant deutes contrets pel monarca amb l’orde. El 1307, Jau-me II segresta els béns del Temple i passa a administrar la Comanda d’Ascó. Abolit l’orde el 1312, la Comanda passa a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem l’any 1317.

A principis del segle XVI, la població sarraïna és obliga-da a convertir-se al cristianisme. L’Ascó antic, emmu-rallat, finia al carrer del Cavaller, la Placeta, el carrer del Trinquet i el perxe de Pere Sans. És una zona minada per túnels i sitges. Dins aquest reducte de la Vila Clo-sa es troben construccions singulars com Ca Estisora, amb una torratxa ofensiva i defensiva i espitlleres de pedra picada i un forat rodó a la paret que, suposada-ment, corresponia a una porta o enginy que tancava el carrer.

Els Cavallers Hospitalers senyoregen la Comanda d’As-có fins a la desaparició del Règim Senyorial, aproxima-dament el 1830. L’orde manté algunes propietats que acaben desamortitzades durant els anys següents.

L’any 1970, Ascó torna a ser protagonista en la història per la construcció de les centrals nuclears.

La población musulmana se mantiene dentro de las murallas de Ascó, en la llamada «Vila de dins», y al ex-terior de la fortaleza se crea otra población cristiana con su propia organización política, que será conocida como la Universitat o «Vila de fora».

En el año 1182, Alfonso I da parcialmente, entre otras, el pueblo y el castillo de Ascó al Orden del Temple, compensando deudas contraídas por el monarca con el orden. En 1307, Jaime II secuestra los bienes del Temple y pasa a administrar la Comanda de Ascó. Abo-lido el orden en 1312, la Comanda pasa al Orden del Hospital de San Juan de Jerusalén en el año 1317.

A principios del siglo XVI, la población sarracena es obligada a convertirse al cristianismo. El Ascó antiguo, amurallado, acababa en la calle del Cavaller, la Placeta, la calle del Trinquet y el porche de Pere Sans. Es una zona minada por túneles y silos. Dentro de este reduc-to de la Vila Closa se encuentran construcciones sin-gulares como Casa Estisora, con una torrejón ofensivo y defensivo y aspilleras de piedra picada y un agujero redondo en la pared que, supuestamente, correspon-día a una puerta o ingenio que cerraba la calle.

Los Caballeros Hospitaleros señorean la Comanda de Ascó hasta la desaparición del Régimen Señorial, aproximada-mente en 1830. El orden mantiene algunas propiedades que acaban desamortizadas durante los años siguientes.

En 1970, Ascó es protagonista de nuevo de la historia por la construcción de las centrales nucleares.

Voltes i sitges / Bóvedas y silos

Balcó de l’Ebre / Balcón del Ebro

L’any 714 els cabdills àrabs Musa i Tarik baixaren riu avall des de Saragossa fins a Tortosa ocupant tots aquells territoris, s’apoderaren de tot l’Ebre i posaren rei al castell d’Ascó; són els anys que el poble frueix de la seva més gran magnificència.

El año 714 los caudillos árabes Musa y Tarik bajaron río abajo desde Zaragoza hasta Tortosa ocupando todos aquellos territorios, se apoderaron de todo el Ebro y pusieron rey en el castillo de Ascó; son los años que el pueblo disfruta de su más grande magnificencia.

Llocs d’interès Lugares de interés

Els porxos, antigues entrades a les muralles:· El perxe de Pere Sans al carrer de l’Hospital· Pla de Vallxiqué o porta del Sol· Els perxes del Ciego, Baijunga i Cavaller al carrer de Baix· Les portetes al carrer de la Mola

Cal Cavaller és l’antiga casa d’Alí Abimazid, reconstruïda per Bertomeu Blai Salvador el 1631 amb l’escut familiar a la façana.

El pou de neu d’època morisca, situat als fonaments d’una casa, construït amb pedres picades amb volta apuntada i planta circular en forma de gla.

Les voltes i sitges, antic mercat medieval, sota la plaça Ma-jor, on es guardaven els cereals.

La miranda sobre l’Ebre, situada a la plaça Nova.

Ca Estisora, ja esmentada anteriorment, va ser l’antiga mes-quita, petit castell moro i torre de guaita de la moreria.

Carrer Sequerets, ubicació del cementiri musulmà, que pos-teriorment es va destinar a assecadors de fruits com panses o figues (els sequers).

El castell, probable emplaçament d’un far romà i posterior fortificació del valí de Siurana.

L’església, amb tres estils diferents: l’absis de transició ro-mànica en la part baixa i gòtica al final, engrandida en estil toscà el 1702 a partir de la clau de volta gòtica, i la construc-ció, el 1901, del cor.

Les ermites de la Mare de Déu del Carme, la del Calvari, la de Santa Paulina i la de Sant Miquel.

Los porches, antiguas entradas a las murallas:· El porche de Pere Sans en la calle del Hospital· Pla de Vallxiqué o puerta del Sol· Los porches del Ciego, Baijunga y Cavallé en la calle de Baix· Las “portetes” en la calle de la Mola

Casa Cavaller es la antigua casa de Alí Abimazid, recons-truida por Bertomeu Blai Salvador en 1631 con el escudo familiar en la fachada.

El pozo de nieve de época morisca, situado en los cimien-tos de una casa, construido con piedras picadas con vuelta apuntada y planta circular con forma de bellota.

Las bóvedas y silos, antiguo mercado medieval, debajo de la plaza Major, donde se guardaban los cereales.

La miranda sobre el Ebro, situada en la plaza Nova.

Casa Estisora, ya mencionada anteriormente, fue la antigua mezquita, pequeño castillo moro y atalaya de la comunidad mora.

Calle Sequerets, ubicación del cementerio musulmán, que posteriormente se destinó a secadores de frutos como pasas o higos (los sequers).

El castillo, probable emplazamiento de un faro romano y posterior fortificación del valí de Siurana.

La iglesia, con tres estilos diferentes: el ábside de transición románica en la parte baja y gótica al final, ampliada en estilo toscano en 1702 a partir de la clave de bóveda gótica, y la construcción, en 1901, del coro.

Las ermitas de la Virgen del Carmen, la del Calvario, la de Santa Paulina y la de San Miguel.

Façana de l’antic ajuntamentFachada del antiguo ayuntamiento

Entorn de la plaça del CavallerEntorno de la plaza del Cavaller

Campanar de l’esglésiaCampanario de la iglesia

Antic hospitalAntiguo hospital

Cal Cavaller. Any 1148 / Casa Cavaller. Año 1148

Ca Estisora. Torrassa islàmica. Segle XICasa Estisora. Torreón islámico. Siglo XI

Perxe de Pere Sans i carrer de l’HospitalPorche de Pere Sans y calle del Hospital

Esports i natura Festes Fiestas

Deporte y naturaleza

Amb aigua, muntanyes i senders en majúscula, l’activitat esportiva està servida en safata verda de natura.A Ascó és possible fer-ho tot!

L’Ebre proporciona inoblidables passejos en embarcacions a rem practicables en grups d’amics o famílies, guaitar a les ribes des de l’aigua, alçar la vista fins als cingles o deixar-se simplement arrossegar per la voluntat del corrent.

Les serres veïnes del marge dret del riu suggereixen tranquils passejos, dreturers senders per observar com transcorre l’Ebre o nombroses vies ferrades per pujar com els ocells.

Bicicleta de muntanya, cavalls i altres activitats en harmonia amb la natura estan al nostre abast. La via verda, amb voluntat, pot començar aquí a partir de GR o PR magníficament assenyalats que porten al circuït original de la Terra Alta.

Festa Major d’HivernEn honor a Sant Antoni, patró dels animals, el cap de setmana més proper al 17 de gener. Els Tres Tombs i les curses de cavalleries, junta-ment a la Foguera de Sant Antoni, en són els principals actes al costat de la jota d’Ascó al voltant de la foguera i la venda de coques. Ha estat declarada Festa d’Interès Etnològic de la Ribera d’Ebre. Setmana SantaAls tradicionals actes religiosos de Setmana Santa s’hi afegeix la Processó de l’Angelet, el diumenge de Pasqua, única al Principat. El viacrucis, el Sant Enterrament i la cantada de caramelles a càrrec de l’Orfeó d’Ascó, culminen el dilluns de Pasqua amb la festa gastronò-mica de la mona en tots els paratges del terme, especialment al mas de Prades, amb l’ermita de Santa Paulina.

Santa PaulinaEl primer dissabte de juny es va en romeria a Mas de Prades a ho-norar la patrona d’Ascó. Per a l’ocasió es cuina una paella gegant.

Sant Miquel de MaigEl dissabte més proper al 8 de maig se celebra Sant Miquel, patró d’Ascó, que compta amb una ermita dins el nucli urbà. És una de les festes petites de la vila i no hi falten actes per a les xiquetes i els xiquets, missa, processó, sopar de germanor i ball al Casal.

Sant IsidreEl diumenge més proper al 15 de maig se celebra aquesta festa, or-ganitzada per la Cooperativa Agrícola d’Ascó en honor al patró dels pagesos, Sant Isidre. En destaca el Concurs de Floricultura, celebrat des de la dècada dels anys setanta.

Festa Major d’EstiuAl voltant del 20 d’agost se celebren les festes en honor a Sant Miquel i Santa Paulina, patrons de la vila, amb tot un seguit d’actes lúdics, esportius, religiosos i culturals. Sant MiquelAl voltant del 29 de setembre se celebra la festa en honor del patró d’Ascó: Sant Miquel, entre els actes destacats hi ha la festa d’home-natge a la gent gran.

Fiesta Mayor de InviernoEn honor a San Antonio, patrón de los animales, el fin de semana más cercano al 17 de enero. Los Tres Tombs y las carreras de caballerías, junto con la Foguera (hoguera) de San Antonio, son los principales actos al lado de la jota de Ascó alrededor de la hoguera y la venta de coques (pequeñas tortas). Ha sido declarada Fiesta de Interés Etnoló-gico de La Ribera d’Ebre.

Semana SantaA los tradicionales actos religiosos de Semana Santa se añade la Proce-sión de l’Angelet (Angelito), el domingo de Pascua, única en el Principa-do. El viacrucis, el Sant Enterrament y la cantada de caramelles (cantos tradicionales) a cargo del Orfeón de Ascó, culminan el lunes de Pascua con la fiesta gastronómica de la mona en todos los parajes del término, especialmente en el mas de Prades, con la ermita de Santa Paulina.

Santa PaulinaEl primer sábado de junio se va en romería al Mas de Prades para honrar a la patrona de Ascó. Para la ocasión se cocina una paella gigante.

San Miguel de MayoEl sábado más cercano al 8 de mayo se celebra San Miguel, patrón de Ascó, que cuenta con una ermita en el núcleo urbano. Es una de las fiestas pequeñas de la villa y no le faltan actos para los niños y niñas, misa, procesión, cena y baile en el Casal.

San IsidroEl domingo más cercano al 15 de mayo se celebra esta fiesta, orga-nizada por la Cooperativa Agrícola de Ascó en honor al patrón de los payeses, San Isidro. Destaca el Concurso de Floricultura, celebrado desde la década de los años setenta.

Fiesta Mayor de Verano Hacia el 20 de agosto se celebran las fiestas en honor a San Miguel y Santa Paulina, patrones de la villa, con toda una serie de actos lúdicos, deportivos, religiosos y culturales.

San MiguelHacia el 29 de septiembre se celebra la fiesta en honor al patrón de Ascó: San Miguel, entre cuyos actos destacados se celebra la fiesta de homenaje a la gente mayor.

Con agua, montañas y senderos en mayúscula, la activi-dad deportiva está servida en bandeja verde de naturaleza. ¡En Ascó es posible hacer de todo!

El Ebro proporciona inolvidables paseos en embarcaciones a remo practicables en grupos de amigos o familias, mirar hacia las orillas desde el agua, levantar la vista hasta los riscos o simplemente dejarse arrastrar por la voluntad de la corriente.

Las sierras vecinas de la orilla derecha del río sugieren tranquilos paseos, derechos senderos para observar cómo transcurre el Ebro o numerosas vías ferratas para subir como pájaros.

Bicicleta de montaña, caballos y otras actividades en ar-monía con la naturaleza están a nuestro alcance. La vía verde, con voluntad, puede empezar aquí a partir de GR o PR magníficamente señalados que se dirigen al circuito original de La Terra Alta.