La vall hermosa de Vic

planera n'és i rodona,

planera com un diner

rodona com una mola,

sobretot per qui la veu

des del cim de Puig-ses-lloses

J. Verdaguer

2

ACTIVITATS

DILLUNS

Anglès - Eva Curós - de 10.15 a 11.15h.

Anglès - Eva Curós - Sala ex-gimnàs - de 15.30 a 7.30h.

Anglès - Anna Turró - de 11.30 a 13h.

Ball - Sala polivalent - de 12 a 13h.

Català - Sala d’Activitats - de 16 a 17.30 i de 17:30 a

19h.

Fotografia - Sala groga - de 16 a 17.30 i de 17.30 a 19h.

DIMARTS

Anglès - Eva - de 11 a 12.30h.

Anglès - Roser - de 10 a 11.30h.

Francès - Mercè - de 10 a 11h.

Conversa francès - Jean Louis - de 10.45 a 11.45h.

Conversa francès - Jean Louis - de 15.45 a 16.45h.

Teatre - Sala Polivalent - de 17.30 a 19.30h.

DIMECRES

Anglès - Eva Curós -Sala ex-gimnàs - de 15.30 a 16.30h

Francès - Mercè - de 10 a 11.30h.

Conversa anglès - Jordi Vivet de 11 a 12.30h.

Conversa francès - de 11.15 a 12.30h.

DIJOUS

Conversa francès - Jean Louis - Sala groga - de 16.30 a

17.30h.

Bridge - de 16:30 a 18h.

Francès - Fina - de 10 a 11h.

Labors - de 17.15 a 19.30h.

Literatura i poesia - Pepi - de 18 a 19.30h.

Tertúlia - Sala ex-gimnàs - de 11.30 a 13h.

DIVENDRES

Conversa francès -Fina Heras - de 11.15 a 12.45h.

Conversa d’anglès - Eduard Sentias - de 12 a 13h.

Lectura - Eduard Steegmann - de 10 a 11:30h.

L’Associació també es cuida de programar viatges

culturals.

EDITORIAL El mes d’Abril ha arribat i amb ell la primavera i el dia de Sant Jordi, el de la tradicional festa de la rosa i el llibre; també ha sortit aquest butlletí, que com podeu veure cada vegada està més bé, gràcies a l’esforç de l’equip responsable. Enguany l’Assemblea general de socis es convocarà pel dia 27 de juny, a les 11 del matí, i s'hi exposaran les activitats dutes a terme durant l’any 2016, i us mostrarem el balanç dels comptes de l’Associació, detallant les entrades i sortides dels diners dels quals s’ha disposat. També es presentarà el pressupost que es preveu per l’any 2017. Aquestes dades es podran consultar al despatx de la Junta des del moment de l’anunci de la convocatòria de l’assemblea general, cada dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 5 a 7 de la tarda. Us demanem la vostra assistència a l'Assemblea, serà el moment en el qual tothom podrà parlar de les coses que van bé, de les que es poden millorar i de les noves idees que es poden dur a terme. Estem oberts a suggeriments. A més es farà una rifa entre els socis assistents de tres viatges d’un dia, per a dues persones, així que els que surtin premiats podran anar-hi de franc. Una de les activitats que més feina ha representat per a la Junta, ha estat l’organització dels viatges lúdics i culturals que s’han fet. Encara que a molta gent no els ho sembli és important degut a la davallada de subvencions oficials o privades que temps enrere ens havien ajudat a tirar endavant. A la revista hi podreu trobar la programació dels actes que es faran durant la Setmana d’homenatge a la Gent Gran del Casal, que celebrarem del 6 a l’11 de juny. Aquest any el cartell de l’anunci de la Festa de la Primavera que organitza l’Ajuntament de Vic, per rotació, ens ha tocat fer-lo a la nostra Associació. Encara no toca renovar els membres de la Junta per la qual cosa aquest any les mateixes persones tiraran endavant les feines de les que s’ encarrega l ’Associació.

Equip directiu: Magda Claret, Carme Verdaguer.

Equip de redacció: Concepció Espadamala

Jordi Oliva, Manel Clapera

Portada: Manel Clapera

Disseny i maquetació: Jordi Oliva, Manel Clapera

Qualsevol persona que estigui interessada que es publiqui

algun escrit, versos, idees, etc., pot contactar amb nosaltres

L’Associació no es fa responsable de les opinions publicades

3

VOLUNTARIAT

Avui parlem amb en RAMON PONT que fa tasques de voluntariat al Casal

Ramon ets fill de Vic?

Vaig néixer a la vila de Gràcia a Barcelona, la meva família es originària de la Cerdanya i part de la meva infantesa la vaig passar a Puigcerdà. Des de fa uns anys visc a Vic, d’on és la família de la meva dona, que es originària de l’Esquirol.

Quina ha estat la teva professió?

La meva feina ha estat relacionada amb l’obra pública civil, he treballat per tota Espanya i les illes Canàries. M’he passat la vida laboral agafant els dilluns l’avió i tornant a casa els divendres a la nit. Per cert des de que sóc jubilat no he agafat mai més l’avió.

A part de la feina has tingut algunes aficions?

Ja de ben petit la meva padrina em va regalar un tren elèctric Märklin i d’aquí sempre he tingut la passió pels ferrocarrils, tan en miniatura com real. A partir dels 10 anys em vaig fer soci del Centre Excursionista de Catalunya, a la secció de Muntanya i Esquí. Als 16 anys em vaig fer soci de A.A.F.C.B. ( Associació d’Amics del ferrocarril de Barcelona) i ja sempre he estat en el món associatiu i a partir dels 18 anys ja vaig participar en les juntes directives, sent un soci actiu i col·laborador, principalment la meva tasca ha estat en la funció de secretari i també d’altres. Amb 20 anys vaig ser fundador junt amb altres companys, de dues associacions relacionades amb el ferrocarril. Una de les meves passions es també la història per la qual cosa he publicat articles tècnics sobre el ferrocarril en revistes especialitzades i he col·laborat en varis llibres sobre la temàtica ferroviària. Per altra banda a casa tinc una important biblioteca i arxiu de documents de temàtica ferroviària i fotogràfic, amb un fons de més de trenta mil negatius.

A Vic he estat col·laborant amb el Grup de defensa del Patrimoni ( G.D.P.). Intentant junt amb altres companys fer prendre consciència del patrimoni tant valuós que tenim a Osona i que per desgracia a vegades es força maltractat per les administracions.

Actualment segueixo col·laborant amb l’associació d’amics del ferrocarril de la Vall del Ges de Torelló (GES-FER), organitzant trobades ferroviàries i de cotxes antics. També col·laboro amb dues entitats Franceses de ferrocarrils, una de Mirepoix i l’altre a Tarascon-sur-Ariège. Així mateix també assisteixo cada any a congressos ferroviaris a Alemanya, Suïssa i França per posar-me al dia en matèria ferroviària i tecnològica.

Després de col·laborar amb tantes entitats i amb la teva vinculació al món associatiu no és gens estrany que entressis a formar part de l’Associació del Casal. Ens pots explicar quan va començar la teva relació amb el Casal i quina feina hi fas actualment?

En relació amb el casal, al setembre de 2011 en un viatge a Astúries, la presidenta Magda Claret em va proposar de col·laborar-hi, sempre hi ha feina i falten mans i al estar sempre relacionat amb entitats, li vaig dir que sí. Vaig començar estant durant quasi dos anys de secretari i vaig passar a fer els carnets de soci i portar els llistats de socis i base de dades i ajudant en el que calgués, que és el que segueixo fent actualment. Part de la feina que faig a hores d’ara és la que feia, per a mi una gran persona, que ha tingut aquest casal, que era en Ton Oliva. I bé ja no us atabalo més.

Al contrari, ha estat molt agradable parlar amb tu una estona . Moltes gràcies per respondre aquestes preguntes i per la teva dedicació al Casal.

4

ASTEROIDES ELS COMETES.

Són cossos petits formats per aigua gelada a 150º sota zero, àcid cianhídric i formaldehids, entre altres molècules. Venen de zones llunyanes del sistema solar (núvol de Oort) i , a mesura que s’acosten al sol, alguns dels seus element surten en forma de guèisers (sortidors), formant la cabellera i la cua del cometa que pot arribar a tenir desenes de milions de kilòmetres.

Antigament l’aparició d’un cometa espantava a la gent, deien que passaria alguna desgràcia com terratrèmols, mort d’algun rei o papa , pesta, guerra,... I ,com que sempre passa alguna d’aquestes coses, ja tenien el culpable: el cometa.

El més conegut de tots és el cometa Halley , la seva òrbita la va calcular el 1705 l’astrònom Halley perquè va trobar moltes coincidències entre els cometes dels anys 1531, 1607 i 1682 fins adonar-se que en realitat era el mateix cometa que tornava amb una periodicitat entre 75 i 79 anys.

Amb els seus càlculs, ajudat per Newton, va predir que tornaria el 1758 però la llàstima és que no ho va poder veure perquè morí el 1742. Hi va haver molta expectació i efectivament va tornar, d’aquesta manera es comprovava que els càlculs fets eren correctes. Les properes aparicions el 1835, el 1910 i el 1986 ja van ser calculades amb molta més precisió tenint en compte la influència dels planetes en la seva òrbita.

Avui dia se sap que el cometa descrit l’any 240 abans de Crist i que es va culpar de la primera guerra púnica, també era el Halley, va tornar l’any 12 abans de Crist i el 66 de la nostra era, aquesta vegada va tenir la culpa de la destrucció de Jerusalem 4 anys més tard, podríem anar seguint i cada vegada donar-li la culpa d’alguna cosa.

Potser heu sentit a parlar als vostres pares o avis de “l’estrella amb cua” de l’any 1910, no era cap estrella sinó el famós cometa Halley. Va ser espectacular i la seva cua impressionava, recordo haver-ho sentit a explicar a la meva àvia.

El gran astrònom català Josep Comas i Solà, anava informant a través de La Vanguardia dient que no s’espantessin que no passaria res i així la gent el va contemplar amb tranquil·litat.

Segur que recordeu la seva tornada l’any 1986, en van parlar moltíssim els diaris i les televisions i no va ser gens espectacular, a ull nu només es veia un petit núvol i amb prismàtics o telescopi si que es podia veure la cua . Va defraudar perquè s’havia exagerat molt.

L’agència espacial Europea va enviar la nau Giotto cap al cometa Halley. El dia 13 de Març de 1986 va arribar a 596 Km del cometa i va poder obtenir fotografies molt interessants del nucli del mateix. Va deduir que tenia uns 15 km de llarg, color negre , forma de cacauet i força dades de la seva composició. El nom de la nau és en honor del pintor italià Giotto que l’any 1301 va veure el cometa Halley i el va pintar en un dels frescos que representa l’adoració dels reis mags a Betlem i que es pot veure a la capella dels Scrovegne a Pàdua.

Els russos van aprofitar que tenien dues naus, Vega 1 i Vega 2, que havien anat a Venus i les van fer acostar al cometa Halley, obtingueren també fotografies i dades del cometa.

Cada cometa té la seva història. És segur, però, que la seva aparició no és presagi de cap catàstrofe. Francesca Masnou i Puntí

5

Remeis casolans ja coneguts a l’edat mitjana

Com ja hem parlat en altres ocasions, al voltant de la nostra comarca hi trobem gran quantitat d’herbes remeieres, que molts de vosaltres ja coneixeu, i fins hi tot les aneu a collir quan és el temps. M’ha semblat interessant de parlar dels remeis que ja s’aplicaven a l’època medieval, fent servir moltes de les plantes ben conegudes per tots. Aquests consells escrits, m’ els va fer arribar una bona dona que vivia pels voltants de Tuixent on jo fa anys vaig anar a fer un curset i on vaig tenir la sort de conèixer-la. Ella era una de les darreres trementinaires d’aquell indret. Em va explicar les herbes eficaces, al seu temps, tant amb infusions, com a cataplasmes, i fins i tot per a la cuina. Fins a mitjans del segle XX, encara hi havia gent que les feia servir seguint aquestes dites populars:

Infusions: La farigola, per la gola. La menta, pel mal de ventre. La sajolida, dóna vida. El poniol, adoba a qualsevol. La sàlvia, el mal de cap espanta. Les fulles de sàlvia als peus, la suor traureu. La flor de saüquer, sudorífic i antitussigen també. La flor de les violes escaldada la tos aclara. La flor de la malva la tos calma. Les fulles de codonyer i la pell de la magrana el budell desinflama. L'enciam és tranquil·litzant. Si el fetge et desespera ceba bullida entera. Els alls i les cebes són panacees. Cataplasmes: Ortigues fregides foragiten les angines. Patates crues i trinxades per les cremades. Per fer saltar l'ull de poll, cataplasma de tomàquet moll. Romaní, remei pulmonar i articular. Lli amb grana desinflama

Consells culinaris: Les sopes d'ortigues són digestives. Amb all i julivert, menta i sajolida, orenga i timó (farigola), la vianda surt millor. Perquè el cuinat quedi bé posa-hi fulles de llorer. Si en el pastís tens compromís no et descuidis l'anís.

Després de conèixer la simplicitat dels remeis de la trementinaire voldria endinsar-me una mica en els costums del seu menjar, ja que cal dir que s'alimentaven bàsicament de fruites i verdures, fresques o bé assecades. Cereals, ségol, ordi, gra de fajol, d’arròs no tant, ja que s’havia d’importar i era massa car. Com a productes làctics, llet d'ovella, de cabra o de vaca però els adults només en prenien si estaven malalts. Les carns procedents d'animals domèstics, d'ovella, conill, porc, però especialment de pollastre, les vaques les tenien per disposar de llet però sobretot per fer-les treballar, per la força per ajudar en les feines més feixugues. Peixos i marisc eren menys apreciats, el marisc no era gaire usual, però els feien servir assecats i salats; si eren de pobles de prop del mar tenien musclos, llagosta i peixos que pescaven. Als pobles d'interior, si vivien a prop d'algun riu pescaven crancs i truites.

Plantes, espècies i condiments: les plantes eren la sàlvia, julivert i mostassa; les espècies la canyella, la nou moscada, el pebre negre, i el comí. Com que la majoria d’espècies eren importades solien ser cares i no es feien servir tant.

Recepta especial de l'època com a cloenda, extret del llibre De Sent Soví, el de cuina més antic que coneixem.

COSTELLES DE PORC AMB SALSA NOSTRADA

Ingredients: un quilo de costelles tallades gruixudes, tres cullerades de mostassa, sis cullerades de mel i mig got de vinagre, oli, sal i pebre.

Preparació: enfarineu i salpebreu el costellam, poseu-lo a fregir en una cassola amb oli. Quan tingui el color ben maco pels quatre costats, posarem en un bol la mostassa, el vinagre i la mel, ho barrejarem i li afegirem per sobre. Espero que us hagi sigut ben profitós!

Rosa Maria Paracolls

6

7

8

SANT JORDI DE PUIGSESLLOSES La capella se Sant Jordi s’edificà sobre un lloc de devoció, un turó rodejat per una plana de conreus, on es donava almoina pública alguns dies a l’any. És un lloc de culte de més de 4000 anys d’existència com ho demostra el dolmen o sepulcre megalític de l’Edat de Bronze i que dóna nom turó de Puigseslloses. L’ermita es va construir el 1476 dins la propietat del mas de Puigseslloses i se li donà l’advocació de Sant Jordi, un cavaller provinent de la Capadòcia, que es popularitzà als segles XII i XIV. A casa nostra, trobem poques esglésies dedicades a aquest sant perquè quan es va començar a conèixer moltes de les nostres esglésies , romàniques , ja eren construïdes. La fesomia de l’església actual la devem a la reforma que s’hi va fer el 1883. La construcció és senzilla i sense massa aspiracions arquitectòniques amb el portal adovellat i a la capçalera un campanar de torre amb teules de ceràmica vidriada. A l’interior s’hi conserva un retaule senzill sobre la vida del sant. La segona meitat del segle XV va ser un període convuls per la pagesia i és possible, perquè les dates coincideixen, que la decisió de construir la capella fos per erigir un monument de devoció religiosa en agraïment pel cessament dels conflictes i per a la preservació de l’esfondramentde les masoveries de la zona. És un lloc emblemàtic perquè hi van celebrar la primera missa el beat Francesc Coll (1839) i Jacint Verdaguer (1970), a mig camí de Folgueroles a Vic, on la gent va sovint a passejar. S’hi celebra una missa anual amb motiu del patró de Catalunya. Jacint Verdaguer i l’ermita Jacint Verdaguer coneixia bé l’ermita de Sant Jordi dins el municipi de Folgueroles és a prop dels camps de Coll de Palou que menava el seu pare al peu del camí ral de Folgueroles a Vic. « Des de son cim obiro sota el campanar de Folgueroles la caseta de mos pares: cap a migjorn, més enllà de la Font del Desmai, veig la pagesia a on , tot conreuant la terra i arrosant-la amb la suor de mon front, aprenguí de conreuar la poesia; »

RACONS DE LA PLANA

9

També és a prop de Can Tona on vivia el poeta mentre estudiava al seminari de Vic i , sobretot, és el lloc que va triar per celebrar-hi la seva Missa Nova. «La capella de Sant Jordi és per mi lo que pel mariner que navega lo port de la pàtria d’on ha feta la primera sortida, i per l’aucell que va pels aires, lo niu des d’on ha feta la primera volada.» El poeta de Folgueroles es demana per què al cim del turó hi ha aquelles enormes lloses: «La capella de Sant Jordi és la gentil corona d'un turonet que, rodó com fet amb un torn, s'aixeca enmig de la Plana de Vic. Quan en temps primitius aqueixa era un estany, com diuen els geòlegs, lo turó de Sant Jordi devia ser una illa, mirador des d'on es veuria blavejar, d'un cap a l'altre, com una petita mar interior que tindrien per mirall digne d'elles les muntanyes més altes de Catalunya. ¿Quina raça fou la que corona sa esmotxada punta amb un magnífic dolmen? ¿Amb quines eines arrencà aqueixes enormes lloses que semblen vingudes dels cims de l'allunyada Savassona? ¿Per quins camins travessaren los boscos seculars? ¿Per quins ponts passaren los dos o tres torrents que s'hi entre posen? ¿Aqueix dolmen era un altar, era la casa d'un rei o la tomba d'un patriarca?» Preguntes a les que només la història i l’arqueologia ens poden donar resposta però que troben , en la tradició popular i la ploma del poeta la creença , pueril, de l’origen de les lloses. Una pastora del Puig volia anar a missa i perquè no s’escapés el ramat els va fer una cleda.

«D’una a una les dugué des dels munts de Folgueroles, la rocassa sobre el cap com si fos una corona, una corona de flors de gessamí i de lliroia, lo fus ballant en sos dits i al seu costat la filosa. Al ser al cim del turó, d’un cap en terra les colga, del gentil sant Jordi als peus fent una pleta de roques. Sos anyells tanca allà dins quan vol resar una estona de Catalunya al patró, qui encastellat en sa torre, defensa als pobres veïns com sa pollada una lloca.» Jacint Verdaguer : «El dolmen de Sant Jordi» i «Records de ma missa nova».

Carme Torrents Buxó

10

PROGRAMA DE BEQUES MENJADOR DEL CASAL

L'any 1997 els Casals de Gent Gran van deixar de ser centre on es donaven serveis socials per

convertir-se en centres lúdics.

Alguns serveis socials els van assumir els ajuntaments (ajuda a domicili...), altres, com un

programa de beques de menjador per persones grans amb pocs recursos econòmics i amb alt

risc d'exclusió social es van deixar de donar .

Els ajuntaments sense menjadors socials no van assumir aquest programa.

En el cas del Casal de Gent Gran de Vic el programa el va assumir la fundació privada "Roca

Vilardell".

La missió principal d'aquesta fundació és la de donar ajuts a la gent gran amb pocs recursos

econòmics (prioritàriament per a persones de més de setanta anys). Els ajuts van encaminats a

aconseguir diversos objectius:

Primer: Assegurar un àpat calent al dia a aquestes persones amb dificultats econòmiques

greus.

Segon: Socialitzar i evitar l'aïllament al domicili per motiu econòmic, i compartir un lloc de

trobada amb altres persones.

Tercer: Evitar que les persones ja adaptades al casal haguessin de canviar de centre o fer-

se l’àpat principal a casa, sols, per no poder-se pagar el dinar.

A dia d’avui es donen 14 beques i la mitjana d'aquests últims anys ha estat de d’unes 22. Com

tot al llarg del temps, van canviant les necessitats i formes de donar solució. És un continu

canvi en dos sentits.

Al Casal de la Gent Gran de Vic, s’ha pogut iniciar i mantenir aquest projecte menjador perquè

la Carme Verdaguer ha estat l’enllaç entre la Fundació Roca i el Casal. La seva tasca contínua

d’avaluar necessitats de les persones i equilibrar el pressupost d’ajuts ha estat molt valuosa i

excel·lent.

En un futur pròxim caldrà esbrinar com adaptar-nos als nous reptes que s’apropen i que en part

comencem a viure. És cert que les persones que arriben al Casal, avui en dia, la gran majoria

tenen pensions força millors als seus antecessors, han cotitzat tota la vida, els sous, com a

treballadors en el seu moment eren més elevats, etc. Això no treu que avui molts pensionistes

ajudin els seus fills i família a arribar a final de mes .

Acabarem agraïnt molt especialment a la Carme Verdaguer tota l’atenció esmerçada

desinteressadament durant tots aquests anys i fent un homenatge a totes les persones que

han posat confiança en el projecte.

FUNDACIÓ LLUÍS ROCA

EQUIP DIRECTIU

11

La Casa Museu Verdaguer celebra 50 anys

La Casa Museu Verdaguer s’havia d’inaugurar el 25 de juliol de 1936 a la planta baixa de la

casa on Verdaguer havia passat els dos primers anys de la seva vida, al carrer Major de

Folgueroles.

La guerra civil va impedir que el museu es pogue s inaugurar i a la de cada de 1960 el tema

es va reprendre a trave s de l’entitat Amics de Verdaguer i l’ajuntament de Folgueroles.

L’entitat, no trobar acord amb la cessio de l’edifici tal com havia passat abans de la guerra,

i va decidir comprar la casa del costat per subscripcio popular. A partir de 1964, amb

l’alcalde Marcel·lí Arumí al capdavant, se‘n va impulsar la rehabilitacio i el condicionament

amb l’ajuda econo mica de la Diputacio de Barcelona.

La Casa Museu Verdaguer es va inaugurar el 18 de juny de 1967, coincidint amb els actes

de commemoracio del centenari de l’Esbart de Vic. La finca es va inscriure a nom de

l‘Ajuntament al Registre de la Propietat. Josep Maria Garrut fou nomenat director i

responsable de la primera museografia.

L’ obertura de la Casa Museu, fa 50 anys, va ser la culminacio de l’anhel d’un poble, el

catala , que volia rendir homenatge al seu poeta. Un desig covat durant la segona Repu blica

i que fou portat a terme en plena dictadura franquista. La creacio del museu e s el resultat

de la tenacitat d’una colla de persones que la van fer possible. De la inauguracio frustrada

de 1936 a la inauguracio real de 1967, havien passat 31 anys i una guerra pel mig.

Ens trobem davant d’una tipologia de museu popular nascut des de baix, impulsat per la

gent del poble i la societat civil. Un camí ple d’entrebancs que va culminar amb un final

feliç del qual avui ens en podem enorgullir com a poble i com a paí s.

Us animem a seguir-nos de prop i celebrar amb nosaltres un esdeveniment tant important!

Carme Torrents Buxó

Carrer Major, 7

08519 - FOLGUEROLES

T (+34) 938 122 157

info@verdaguer.cat

12

El mes de juliol passat va morir l’Eduard Ferrer, acabats de complir els 80 anys. Nascut a Borgonyà, els anys 60 formà part de l’Agrupament Escolta de Torelló.

Ens varem conèixer en trobades i intercanvis amb l’Agrupament de Vic, dues entitats de joves il·lusionats i amb molta empenta.

En la seva vida laboral fou interiorista i delineant, oficis que anaven de la mà de la seva gran passió, la pintura i el dibuix. Era un personatge inquiet, després de treballar a Vic, marxà a treballar a Londres i visità diferents països d’Europa.

Mai va deixar de cultivar aquesta vocació dedicant-se especialment al dibuix a la ploma.

Apassionat per la seva comarca va dibuixar amb molt d’encert i detall, ermites, cases pairals, pobles , places i estampes costumistes de La Plana i últimament va editar un magnífic llibre de poemes de Verdaguer il·lustrats en lletra gòtica i acompanyats de dibuixos originals, molt ben aconseguit.

Era un home d’una ampla i bona cultura, independentista convençut, estimava apassionadament la Plana de Vic.

El destí va fer que ens retrobéssim, ell com a usuari del menjador del Casal de la Rambla i jo com a vocal de la Junta de l’Associació i acabada la reunió de cada dilluns, dinàvem junts en una taula

presidida per un dels seus dos dibuixos exposats al Casal.

També vull fer esment que la seva germana Teresa va donar a l’Associació un manuscrit, original amb lletra gòtica, de les seves exposicions amb comentaris dels visitants.

La seva solitud junt amb els èxits i ensopegades i la seva vida d’artista, el van forjar d’un caràcter amable dur i desconfiat al mateix temps i que no deixava indiferent a ningú.

Com diu la seva germana Teresa: Estimar-te va esser fàcil, oblidar-te impossible.

Agustí Cortadelles

Recordant l’Eduard Ferrer i Serra

13

Gerbert d'Orlhac, qui és per tenir una plaça a Vic?

L’ any 957, mort el Bisbe Gaudamir de Vic, el comte Borrell fa valer el dret de patronat en l’ elecció del

successor i va fer Bisbe a Ató. Eren molt amics de manera que l’ any 967 el va incloure en la comitiva d’

acompanyants al monestir de St. Pere i Sant Giralt d’ Aurillac pel casament del Comte amb Ledgarda de

Tolosa. Allí el seu abat els va demanar d’ instruir el jove monjo Gerbert d'Orlhac (nascut a Auvèrnia l’ any

940), sabia que a la canongia de Vic s’hi estudiava el Quadrivi, el conjunt de les quatre arts liberals:

aritmètica, música, geometria i astronomia , i tenia molta fama en aquell temps.

El bisbe de Vic Ató i el Comte Borrell volien que l'Església restituís la província episcopal Tarraconense

per tal d'agrupar les diòcesis catalanes de manera separada de l'arquebisbat de Narbona. La reivindicació

dels dos magnats era concretament sobre les diòcesis d'Elna, Vic, Barcelona, Girona i Urgell. Tarragona

quedava pendent de la reconquesta futura. Per aquest motiu el 970 van viatjar tots dos a Roma per

entrevistar-se amb el Papa Joan XIII, que va aprovar el projecte el 971 nomenant Ató com a primer

arquebisbe de Vic, El projecte, però, va acabar a causa de l'assassinat d'Ató poc després de tornar de

Roma, el 971.

A Roma, el Papa va recomanar el monjo Gerbert d’Orlhac a l’ emperador Otto I d’ Alemanya i d’Itàlia, que

estava cercant per als seus fills un preceptor expert en aritmètica i geometria.

Uns anys després, l'arquebisbe de Reims, Adalberon, el va cridar al seu col·legi episcopal, on va donar

classes de diverses matèries religioses i profanes. Destacava especialment per l'erudició en el camp

científic, en concret, en el coneixement del Quadrivi. En aquesta època, va inventar i construir tot tipus

d'objectes destinats a l'aprenentatge i a la investigació (per exemple àbacs, un globus terrestre,

un orgue i rellotges), per la qual cosa va despertar sospites de bruixeria. A la mort de Adalberon, va

esdevenir el seu successor.

Va ser designat Papa el 2 d'abril del 999 (Gregori V havia mort al febrer). Va triar el nom de Silvestre II, i

ho va ser durant uns tres anys, fins a la seva mort.

Va impulsar els estudis de matemàtiques i d’ astronomia, que

eren molt poc coneguts en el papat. Disposava d’ un àbac que

arribava a calcular fins a centenars de milers de milers (cent

milions de posicions, com una calculadora manual!), també se

li atribueix la difusió del numero zero ( de procedència

aràbiga) que era totalment desconegut en el sistema numèric

romà, així com dels guarismes numèrics àrabs.

Vic ha honrat aquest monjo estudiant amb molt de talent,

donant nom a una plaça al capdavall de la Rambla Hospital,

davant de l’ entrada antiga de l’ Hospital de la Santa Creu.

Eduard Sentias

14

DES DE L’ASSEMBLEA DE CATALUNYA

ESCAC I MAT

Pels independentistes, en aquesta ocasió, tenim factors

interns i externs que mai com ara, havien estat en tan

bona situació; us en anomeno alguns.

Quatre factors interns:

·Els tempos: els estem marcant i l’estat espanyol li toca

donar respostes.

·Implicació del Parlament: amb els partits que governen.

·La transversalitat social: Hi ha un ventall de la majoria

d’estatus social.

·La implicació del poble: la quantitat de persones que hi

dóna suport.

Quatre factors externs:

·El govern de l’estat espanyol: la visió encara de dret de

conquesta, i estem al segle XXI, a Europa.

·La mediocritat política: Per sort o per desgràcia estem

governats per mediocres, en especial a l’estat espanyol.

·La nul·la capacitat d’oferiment: Ni en el respecte a la

cultura i fets diferencials, ni en resposta econòmica.

·Gestió nefasta del “problema català”: maldestres en la

gestió de la crisi en el territori.

Caldria provablement desenvolupar els diferents punts,

però en tot cas son força explícits i poc aportaríem de

nou que no s’hagi ja dit. El que està clar de manera

diàfana, i crec que totes les persones implicades en

qualsevol de les opinions és que tot està per decidir i que

en bona part l’èxit de ser o no independents dependrà de

dos factors clau:

Govern de la Generalitat: que no acabi “acatant”, i vagi

fins al final, convençut de treballar per una Catalunya

Independent.

El Poble: Donar suport i mantenir actius als polítics de

forma continuada, amb un activisme positiu, pacífic i

tenaç.

En definitiva, si els factors clau funcionen, està clar que

només dependrà de les persones que vivim a Catalunya,

comproveu els factors clau i on ens porta l’esquema de

l’arbre de decisions. Per un avui millor, que el demà ja

arribarà, i s’apropa, seguim treballant amb entusiasme.

Josep M. Coll Roca Coordinador ANC d’Osona i Ripollès

Està apunt de començar la partida de la fase final. Si

alguna cosa està tothom d’acord, és que tant els

unionistes com independentistes auguren que res serà

igual, un cop acabi, ja sigui amb: Eleccions

autonòmiques, DUI o Referèndum (pactat o no).

El que no pot assegurar ningú, i de ben cert que ningú,

és, quina serà la via per desllodrigar l’atzucac. Aquest

esquema només vol explicar les possibilitats. Fixem-nos

que d’itineraris n’hi ha de molt diversos i dependrà de

cada moviment d’un “jugador”, per definir les possibles

respostes de l’altre.

15

RACÓ DELS POETES

SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té uns rosa mig desclosa,

pintada de vermell I de neguit;

Catalunya és el nom d’aquesta rosa,

i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes

i ell l’estima fins qui sap a on,

i amb ell té més sang a dins les venes

per plantar cara a tots els dracs del món.

J. M. de Segarra

A SANT JORDI

Oh! Sant Jordi que veniu

al florir les ginesteres,

I que el nostre cor ompliu

d’esperances falagueres

quan comença a espigar el blat

I a poncellar les roselles

I els rosers fan son esclat

tot omplint-se de poncelles

i a la plana va florint,

sou per tots la prometença

que allunyeu tota dolença

perquè el bon temps va venint.

Josep Oliva, 1932

UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada

del passat i I l’avenir,

Fe I Pàtria nostrada

del meu cos fas sobreixir.

Oh la bella marinada!

quina joia de collir

una rosa perlejada,

una rosa a mig obrir!

M. Antònia Salvà

LA ROSA

La rosa

té un batec de cosa viva

que forma part

del nostre propi alè,

i quan l’abril

encara no ens arriba

ens enyorem,

i no sabem per què.

Joana Raspall

16