Les lIoves illStitllciolls il'¡IISf/'{/des 533

Francesc Carbonell, una persona formada a Montpeller anlb el químlc frances

Jean-Antoine Chaptal (Gago, 1988). La rclació entre la Junta de Barcelona i la Jun­ta General de Conlery semblava més flui'da que en el cas de l'Escola de Nfllltica

a111b l' Armada, pero aquests casos só n exemples significatius de les tensions fre­

qüents entre la cultura nulitar i la cultura mercantil de la ciutat, entre els plans de

la monarquia central i el context local cataJi¡ (Ruiz i Pablo, 1919; Fernández i Sier­

co,1984).

A Catalunya no hi havia llIuversitat després del d.stig de la Nova Planta, i no

proliferaven les societats econol1uques d'amics del país, entre d'aItres particularitats,

pero no per aixo hi 111anCaVa l'activi tat acadel11ica, comercial i industrial. La Junta de

COnlery tingué l'especial virtu t d'aglutinar esforyos, de sumar interessos i de crear un

projecte educatiu tecnic alternatiu a les velles universitats i amb capacitat d 'adaptació

a uns intercssos concrcts. Actuava de canal comunicador institucional entre les elits

locals i els científics i els tecnics de les escoles, i de protectora d'intere~sos econonucs,

pero al mateix temps generava una ac tivitat cultural i , en particular, tecnica, ta l com

comenta ¡'historiador Josep Fontana:

És en aquest coqjunt d 'acadenues i d'escoles [de la Junta de Comen;], nascll­

des gaircbé totes al marge de la iniciativa oficia l, que es van formar no solament els

tecnics de la industrialització, sinó els científics i inceHectuals de la Catalunya del

Romanticisme i dels inicis de la Renaixen 'Ya . (Fontana, 1988, p. 105)

3.3. El Reial CoHegi de Cirurgia de Barcelona

La innegable núllora de la cirurgia catalana de la Il·lllstració no fou el produ cte

de l'existencia d'una clientela Inés exigent, sinó més aviat el resultat de la coinciden­

cia deJs interessos professionals dels cirurgians, en pugna oberta amb el coHectiu for­

nlat pe1s m etges, amb la política centralista i unifornladora deis Borbó espanyols, que

pretenia I'hOlllogenei'tzació de l'Estat sota l'autoritat reial. Així és com la cirurgia, en

l'Espanya del segle XVIII, esdevrngué una autentica projessió dJeslat , en paral·le1 al de­

senvolupaIllent d'una maquinaria bel·lica encaminada, d'una banda, a lnantenir el

vastÍssin1 imperi colonial amenayat per I'Annada britanica i, de I'altra, a participar

com a potencia, tot i que sota la tutela de Franya, en l'eguilibri polític i militar del

continent europeu.

En aquest context, els cirurgians núlitars, especialment els vinculats a la Marina,

van saber aprofitar els vents favorables i, seguint l'cxelllple de Franyois Quesnay,

secretad de la Reial Academia de Cirurgia de París, allunyaren, d'una banda, la eirur­

gia de l'empirisnle cee deIs barbers i, de l'altra, la dotaren d'un es tatus diferenciat i de

vegades fins i tot superior a la raó especulativa deIs nletges.

Format a Montpeller i París, el cirurgia,tarragonÍ Pe re Virgili (1699-1766) fou el principal artífex de la reforma il·lustrada de la cirurgia espanyola. El 1748, aconseguÍ

534 La I/·{ustraúó

a través del marques de l'Ensenada els recursos necessaris per a feI reaJitat, a Cadis, la

creació d 'un coH egi de cirurgians per a l' Armada, una institució destinada a l'ense­

nyarncnt regular de la cirurgia d 'aeord amb els estandards de la cirurgia europea de

J'epoca.

Uns anys després, l'exit assolit en )'ambit de la sanitat naval leU possible que el

model gadita es difongués a altres indrets de la geografía espanyola i que s'apliqués

talllbé a l'Exercit. En efecte, el 1760,Virgili, que ara posseia el carrec de cirurgia del

rei, va saber aprofitar la conjuntura i , amb el suport incondicional del conlte de

Call1polllanes, va fundar el Reial Col·legi de Cirurgia a la capital de Catalunya.

Barcelona reunia una serie de condicions inmullorables que la feien idonia per a

aquest projecte. En primer 110c, Barcelona havia perdut la seva Universi cat aIran de la Guerra de Sllccessió, una sltuació inedita en la historia de la ciutat. Alllb la desapar i­

ció de la Universitat, el totpoderós claustre de doctors en m edicina havia estat supri­

Ilut i el carrec de protollletge del Principat, en ser assumit des de Madrid pel primer

metge reial i delegat en un lIoctinent a Barcelona, van desllavassar el sistema de con­

trol professional, i afavorí certament la lJiure competencia en l'assistencia ll1edica a la

població, pero a la vegada deixa un canú obert per a l'intru5isme en l'exercici de la

nledicina. En aquest sentit , cal recordar que la sotsdelegació del protomedicat -el tri­

bunal que tradicionalment regulava la practica de la medicin a a la Corona de Caste­

l1a- no s' implanta a Catalunya fins a 1766.

En segon 1I0c, Barcelona, a l' igual de la resta del Principat, des de la Guerra

tenia una concentració inusual de militar5, integrada basicament per tropa i oficials

deIs exercits de terra,ja que era alhora una ciutat marítima oberta a la M editerdnia,

una pla,," fo rta prop de la frontera fran cesa i la capital d ' un principat - una província

dins la geografia borbonica- rebel i venyl1t. Recordem que la construcció al nord-est

de la ciutat de l'anomenada C il1tadella -una fortalesa que tenia tanlbé COln a missió

reprim.ir qualsevol intent d ' jnsurrecció deIs barcelOluns- data justalnent d'aquesta

epoca .

1, a Inés a més, Barcelona disposava d ' un impo rtant centre hospita!ari al barri

del Raval, J'Hospital General i Reial de la Santa C reu , que assegurava un nombre

suficient de malalts (militars i civils) i , aixl fllateix, de cadavers, la qua! cosa perme­

tia impartir una docencia quirúrgica, alhora teorica i practica. lligada a l' experien­

cia terapeutica i a la dissecció anatomica post morte111. Un hospital, en definitiva,

situat en una ciutat que creixia exponencialment a costa deIs imllligran ts que arri­

baven per treballar en les manufactures textils i que iniciava el canú de la revolu ció

industrial.

En principi, el finanpment del projecte es garantia a partir de les taxes exigides

als cirurgians de tot Catalunya en els examens de graus: fllil cinc-cents reals per aIs

aspirants a cirurgians i sagnadors, i cinc-cents per a aquells qui optaven a una part de

la cirurgia, com ara els dentistes, els oculistes, les llevadores, etc. Tor i que la suma

total d 'aquesta partida seria dificil de calcular, s'ha de pensar que hi havia centenars i

centenars de candidats que s'examinaven .

Les noves illStituciolls il '!lIstmdes 5.15

Dibuix del projecte de la fa~ana del Reial CoHegi de Ciru rgia de Barcelona, de I'arquitectc Ven tura R odríguez (Archivo Universita rio. Santiago de Compostela).

Aquesta disposició, aparentnlent restringida i de caire economicista, itnpli cava

defacto una novetat sense precedents: l'excl usió de la cirurgia ¡deIs cirurgians de la

jurisdicció deIs metges. O 'ara endavant, ni la Universitat de Cervera, ni el llocti­

nent del protomedicat, ni les petites corporacions gremials que controlaven la

practica medica a Girona, Lleida, TarragonJ o Tortosa, no foren nui m és compe­

tents per a jutjar la suficiencia deIs cirurgians, ni podrien lliurar- los la llicencia per

a exerClr.

D'acord amb el R eglamento redactat per Virgili i aprovat pel Caries III el 19 de

setembre de 1760, e! nou Col'legi s'equiparava a qualsevol universitat de! R egne:

podria atorgar el grau de batxiller en filosofia i, més encara, no caldria que els se LIS

títols fossin revalidats pe! protomedicato Els col'legials tindrien, fins i tot, el dret a dur

espasa, una rustinció cavalleresca nlolt prcuada en la societat de l'Antic Reginl.

La docencia s'organitza d'inmlediat d'acord anlb les directrius de Virgili. L'esta­

ment docent estaria integrat per cinc mestres en total, tres professors procedents del

Col'legi de Cadis (Lorenzo Roland,]uan Rancé i Diego Velasco) i els dos cirurgians

majors de I'Hospital de la Santa Creu Oosep Pahissa i Francesc Puig). Dos anys des­

prés s' incorpora en qualitat de nlestre honorari Antoni Gimbernat, un jove cirurgia,

nascut a Call1brils, que havia estat un brillantÍssim coHegial a Cadis, sobre qui es tor­

nara a parlar més endavant. La presencia deIs cirurgians de ¡'Hospital demostra que el 1l0U CoHegi , malgrat tractar-se d'una inst~ució de nova planta nascuda en el marc

d 'una política centralista, entroncava amb una tradició docent autóctona,ja qu e l'es-

536 La ¡Husfració

lTIentat Francesc Puig, si Inés no des de 1752, inlpartia regulartnent cursos d'anato­

mia i d'operacions quirúrgiques aIs nOlnbrosos fadrins de Santa ereu.

Com que a I'Hospital mancava un Uoe adient 011 fos possible impartir les c1asses

i el vell tcatre anatomic del Corralet era una construcció de poe valor arquitectónic,

es va haver de bastir un edifici de nova planta apropiat per a la nova institució. El

projecte, inspirat per Virgili , fOll cncomanat a Ventura Rodríguez, arquitecte de la

Cort de Madrid , i fou adjudicat públicament el dia 31 d'octubre de 1761. Les obres s' iniciaren d'imnlediat i finalitzarcn l'estiu de 1764. En el bell edifici neoclassic que avui encara es pot contenlplar al carrer del Carnlc, des taca l'amfiteatre anatomic, un

espai consagrat a la docencia de l'anatomia i de la tecnica quirúrgica i, alhora, expo­

nent de la formació que assolien els alun1Jl es del CoHegi.

Tot i que Virgili hagué de marxar a la cort aquell mateix any 1764, des de Madrid estant va dirigir el Col-legi de Barcelona i, en concret, va inspirar el pla d'es­tudis, que incloi·a, a Inés d'anatomia i fis iologia , assignatu res com ara afectes externs,

tecnica operatoria, nuteria medica, obstetrícia, etc. Paral·lelament,Virgili va estirnular

els professors del CoHegi perqu e reda ctaren l11anuals per als alulnncs i perque actua­

litzaren unes Juateries d'acord amb els criteris docents qu e havien apres en els seu s viatges per Europa_

Ben aviat, les propostes de Virgili van ser una realitat, i ben aviat es publicaren

llibres coHectius, del conjunt del profcssorat, amb títols tan expressius com Compell ­dio del arte de partea" compuesto para el uso de los Reales Colegios de Cirtlgía (Barcelona,

Eulalia Piferrer, 1765) o Lecciolles phisiológicas para il'lstmcci611 de los alllll1l'1os del Real

Colegio de CiYlt~¡a de Barcelolla_ Arregladas por SIlS Maestros (Barcelona, Carlos Gibert y Tutó, 1781)_ Cal destacar que, entre els llibres de text utilitzats, alguns eren cOl11uns al

CoHegi de Cadis, con1 ara el celebre Curso théorico-práclico de operaciones de C iYII<,¿ía, de

Diego Velasco i Francisco Villaverde, qu e va ser editat quatrc vegades de 1763 a 1797_ Entre el professorat que va impartir docencia ¿ufant les prin1eres decades d'e­

xistencia del Col-Iegi, destaquen per diverses raons Francesc Puig (1720- 1798) i Antoni Gimbernat (1734- 1816) _ Tots dos tenen en comú el fet d'haver coincidit en el claustre de professors elegit personalment per Virgili per a engegar el Col-Iegi, pero llurs biografies responen a dos perfils professionals i intel-Iectuals fon;a diferents_ El destí , peró, féu que amb el temps tots dos deixessin Barcelona, I'un -Gimbernat­per a instal-lar-se a Madrid i dirigir el Real Colegio de San Carlos, i l'altre - Puig- per fundar el Col- Iegi de Cirurgia de Mallorca_ La fatalitat féu que tingueren un altre

punt en cOlnú: tots dos acabaren proscrits i gairebé en la miseria.

Francesc Puig, que s'havia graduat a Cervera i havia estat enrolat als exercits,

ocupava des de I'any 1752 una pla,a de cirurgia major de I'Hospital de Santa Creu, i representa la continultat entre I'Hospital i la nova institució docent, ja que Virgili va

decidir incloure els dos cirurgians majors en el quadre de professors del Col'legi, potser per estalviar-se problemes locals. Es tracta d'una autentica figura de transició,

perque, tot i que la seua formació era cOlupletament tradicio nal, entre el11pírica i !li­bresca, va incorporar-se al model de cirurg ia que significava la refonna educativa de

Virgili. Ahnenys, l'evolució deIs seus escrits docents avala aquesta idea. D e caraeter

Les IIOIJes illstifl./ciOIlS i"'lISlrades

Amfitcatre anatonlic del Reial Col'legi de Cirurgia de Barcelona. Font: R cial Academia de Medicina de Catalunya (Fototeca.cat.).

537

obstinat pero treballador incansable, fou designat secretar i del Col·legi i, C0111 a tal, fou el responsable de defensar els privilegis atorgats pel monarca, sobretot a partir de 1764, qua n Virgili deixa Barcelona. Va mantenir conflictes institucionals en diversos fronts: contra la Universitat de Cervera, que pretenia seguir donant graus de cirurgia, i contra ¡'adn1inistració de l'Hospital de la Santa Creu, que volia reservar-se el dret de concedir places de cirurgians nujors. També hagué d'enfrontar-se als petits col'legis de cirurgians de Girona, Manresa, Lleida, Tortosa o Vic, pergue, d'acord anlb la nonnativa fundacional, 110lnés el Reial Col'legi de Barcelona tenia conlpetencia per a examinar i aprovar aguells gui volien exercir la cirurgia a Catalunya.

Ben diferent de la trajectoria biográfica de Puig va ser la d'Antoni Gimbernat, sense cap mena de dubte la principal figura del Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Nascut a Cambrils el 1734, pertanyia per data de naixement, pero sobretot per I'ex­guisida formació que va adquirir, a una g)neració de cirurgians completalllent dis­tinta a la de Puig. Batxiller en arts per la Universitat de Cervera, va marxar a Cadis

538 La IJ.lustraúó

per estudiar cirurgia, sens dubte atret per la fama de Virgili , que va despertar 110111-

broses vocacions quirúrgiques entre c)s seus paisans del Camp de Tarragona.

Gracies a la 111cdiació de Virgili i del seu gendre, I'esrncntat Lorenzo Roland,

Gimbernat passa des de Cadis a ensenyar anatomía al CoHegi de Barcelona, anlb tant

d'exit que, en morir Josep Pahissa , el va substituir en la Catedra i fou designat per ocupar la pla~a de cirurgii major que havia quedat vacant a I'Hospital de Santa

e reu.

El magisteri de Ginlbernat dura només deu anys, fins a 1774, any en el qual ini­

cia un Ilarg viatge d'estudis, pensionat per la Corona, que s'allarga vara cinc anys. A

París, assistí a les sessions clíniques ofertes a )'H otel Dieu i a l'Hopital de la Charité,

on tingué ocasió d'establir lligams amb cirurgians de la categoria de Joseph Desalllt i

Antoine Petit, i amb químics com Pierre Joseph Macquer. A Londres, treballii a I' hos­pital Guy's i al Saint Thomas; seguí un curs impartit pe! famós John Hunter, al qual impressio na anlb el seu metode d'operar l'hernla eruraL Aquesta tecnica constitul la

seva principal contribució a la cirurgia, i justifica sobradament la fama de que gau­

deix actualment i I'atribució de!lIigamen t que porta el seu nomo A Edimburg, cone­gllé una universitat I1101t avan~ada per l'epoea, on s' impartien tant materies Inediques

com quirúrg iques, i que utilitzava les sales de la Infermeria Reial per a formar els

se llS estudiants i per a fer-hi juntes literaries. A Leiden, últÍlna estacÍó del seu Ilarg

viatge, Gimbernat va coneixer l'estil docent que havia creat H ennann Boerhaave

(1668-1738), principal difusor al continent emopeu de I'empirisme racionalista pre­conitzat perThomas Sydenham a I'Anglaterra de la Restauració.

Des de 1778, Gimbernat es dedica a la preparació del que luuria de ser la seua obra més iInportant con1 a docent: la creaeió d'un col·legi de cirurgia a Madrid, és a

dir, el que seria conegut amb la denominació de Real Colegio de San Carlos. Inau­gurat e! 1787, Gimbernat ocupa la Catedra d'Operacions i A1gebra Quirúrgica, pero dos anys m és tard renuncia a la docencia - sense deixar la direccÍó del CoHegi- en

rebre el nomenament de cirurgia de cambra .

D'alguna manera vinculada a la del CoHegi de C irurgia, trobem la historia de la creació d'un jardí botanic de Barcelona. Encara que el jardí botimic deis Salvador a Sant Joan D espí, alnb coI-leccions també d'animals i minerals, és n101t anterior, no

deixava de ser la més reeixida de les iniciatives privades que des de feia més d'un

segle es desenvoluparen entre apotecaris i metges de la ciutat. En I'ambit públic, peró, no es registra cap iniciativa important fin s a }'any 1763 i aquesta prové en prin­

cipi del Col'legi d' Apotecaris, el qual insta el seu representant a la cort, Jaume Morer, a sol·licitar l'establiment d'un ensenyament reglat modern per al grenu, alllb

estudis de química, botanica i farmacia. Aquell proj ecte, inseparable deIs intents dels

metges per a restablir la Universitat a la ciutat i de I'aparició del CoHegi de Cirurgia tres anys abans, significava l'intent dels apotecaris d'equiparar-se aIs aItres amb el

prestigi d'un ensenyament refornlat, lluny del tradicional. El projecte preveia la crea­

ció d'un jardí sota la direcció del Col-legi on tingueren 110c els ensenyalnents practics

de la botilllica. En principi , el projecte passa I'aprovació de la ineludible Junta creada a la cort per a infonnar- Io i s'arriba a elaborar fins i tot un reglaluent, firnlat, entre

Les 1I000es i/lstitucio/ls il·Justmdes 539

d'altres, per Perchet i per Virgili , atnbdós aJeshores cirllrgians anIb alts carrecs corte­

sans: el primer, president del Col'legi de Barcelona ¡primer cirllrgia de cambra; el segon, director del Col'legi i cirurgia de cambra també .

Aquesta apropiació deis cirurgians tenia efectes en el reglament, que preveia que usessin el jardí les dues jawftats saniraries. Fins i tot se suggeria que la situació del

futur jardí fóra la més propera possible a la seu del R eial Col·legi de Cirurgia. L'a­provació reia] definitiva, pero, no es produí; sembla que fou pel dictanIen negatiu del

primer merge de cambra, Manuel de la R aga. El CoHegi d' Apotecaris torna a inten­tar Iluitar per tenir un ensenyament propi en un establiment reglat i institucionalitzat, com ho tenien els cirurgians i e1s metges, el 1767, i una altra vegada el 1774, pero amb el mateix resultat.

EIs cirurgians, pero, s' havien apropiat del projecte d'un jardí que anés més enlB

del que estaven habilitant en un petit hort al costat del nou edifici del seu Col·legi, l1ulgrat inicials penúries económiques per a manten ir-lo i, sobretot, la seua situació errada, lnassa onlbrÍvola per culpa deis edificis deIs voltants. O'aquesta situació sor­

geix el memorial que Lorenzo R oland, vicepresident del Col·legi, eleva a Caries m, el 1768, en que es demanaven diners per a comprar un hort d'uns 4.900 m2

, situat

entre el cOl1vent de Valldonzella i la 111uralla de la ciutat, que estava per vendre's en

subhas ta , i la cessió de l'antic magatzem de pólvora -situat a I'angle d'aquest hort i en runes en traslladar el nou magatzenl a Montjui'c- per a establir-hi un jardí en

condicions per al Col ·legi. La Direcció de Boranica de la Reial Conferencia Física (que dos anys després

fou la Reial Academia de Ciencies Naturals i Art, de Barcelona), assabentada de la petició del CoHegi, intervingué reclamant el seu dret a disposar també d 'un jardí. Ara es tractava d'un altre lloc, perque s'havia desacol1sdlat el que Juvia proposat

Roland i es pensava en un hort del carrer de Sant Antonl Abad, al costat del baluard de la muralla, lIoc més a prop del Col·legi que el de Roland. Com altres vegades, l'Acadenua va recórrer a informar el seu agent a Madrid,jaullle Bonells, que aquesta

vegada va respondre que les seues gestions arribaven tard perque la petició del Col·legi ja estava en mans del rei i comptava amb el vistiplau del CQmte de Ricia, el president de l' Audiencia i el capita general de Catalunya. L'autoritat va suggerir, pero, que els cirurgians es posaren d'acord amb els apotecaris per a les des peses de

mantenir l'hort i el personal, perque la hisenda reia} s' havia limitat a posar els diners

per adquirir el terreny.

El jardí estigué només uns anys en aquesta l1bicació de Sant Antoni, des de 1768 fins a 1784. Aquest any, Antoni Meca i Cardona, marques de Ciutadilla, va cedir al Col'legi de Cirurgia un terreny, el qual havia adquirit tres anys abans, situat als horts

de Sant Pau del Camp, exactament entre els carrers de la Lleialtat i de la Cera. El 1788, mort ja el marques, el Col·legi passa a ocupar-se del jardí, el manteniment, l'ensenyament i la direcció del qual eren a carrec de Josep Antoni Capdevila i Josep Torner (Gas par GarcÍa, 1994a i 1994b).

,

540 La I1.ftfstraciJ

3.4. L'Academia Medicopractica de Barce/OIIa

El 1770, a penes sis anys després de crear-se la Conferencia Física, quatre dels

seus socis (els metges Pau Balmes, j aume BoneUs, Pere G iiell i Ignasi Montaner) par­

ticiparen decididan1ent en la creació d'una altra institució científica: l'Academ.ia

Medicopd.ctica de Barcelona, una institució corporativa que fins a 1786 no va acon­

seguir la desitjada protecció reia!. Oblidant- nos per un 1110ment deIs canvis haguts en

les denom.inacions d'aquestes dues societats, direm que els l11etges de la Reial Acade­

m..ia de C iencies Naturals i Arts van ser, durant més de dues decades, eIs principals

impulsors d'una academia de medicina; una corporació lnedica peI tipus de soós que

la integraven, pero sobretat perque pretenia desenvolupar un projecte científic espe­

cífic: l' es tudi de les malalties i la cerca de remcis efica<;os per a con1batre-Ies.

Aquesta coincidencia no era el resultat d 'una situació mcran1cnt canjuntural, ni

tampoc el producte d'una estrategia primo rdialment corporativa, com algun autor ha

arr ibat a proposar. No cOInpartiIn plenamen t l'afirmació que e1s metges que partici­

paren en la fundació de la Confere ncia Física ho van fer merament con1 a tran1polí

per a aconseguir el que suposadament ells volien: el restablilnent de 1'antic Col·lcgi

de Doctors en Medicina i la restauració deIs estudis medies a Barcelona, perduts per

la clausura de les universitats catalanes arran del Decret de Nova Planta . Sense negar

la importancia d'aquests elements en un col·lecti u que havia perdut bona part del seu

poder institucional, privat de representació al govern municipal i conscient de la via

morta que per a la lnedicina significava la Universitat de eervera, un col·lectiu inca­

paer de resoldre els problen1es d'intrusisme i, sobretot, de contrarestar la perdua de

prestigi social davant eIs cirurgians, creiem que els metges de 1'Academ.ia de Ciencies

assunuren un progranu de fOlnent de les ciendes naturals a C atalunya que inelata el

desenvolupament de la n1edicina com a ciencia de les lnablties. Encara nlés, la parti­

cipació deis metges en ambdues acadenues no sois no produí cap conflicte o interfe­

rencia de caire institucional, sinó que assegura ¡'estabilitat i l'autonomia de tates dues

i , a llarg ternuni, afavorí la cOllsecució de llu rs finali tats respectives.

L'explicació d'aquest fenomen -el de la doble adscripció academica d'aquest

grup de 111etges- cal buscar-la en les trajectories personals i professionals de tots i

cadascull d'eUs, peró talnbé en l'acceptació -que fe rcn la lnajoria deIs lnelnbres de les

dues academies barcelonines assenyalades- del paper mediador que des de Madrid va

exercir ]aume Bonells, n1etge del duc d' Alba, que va actuar con1 a intennediari entre

un poder central proeliu a fOlnentar, pero també a co ntrolar, unes institucions de sig­

ne il·lustrat arrCll deIs territoris de la monarquía, i els interessos d'un grapat de pro­

homs barcelonins - nobles, eelesiastics, comerciants, etc., entre els quals no faltaven ni

els metges ni els apotecaris- potser avids de protagonisme i notorietat social, pero

talllbé encuriosits per les novetats i desitjosos de contribuir, mitjanc;:ant el conreu de

les ciencies, a prol11oure la seua idea de bencstar per a Catalunya i la resta d'Espanya.

No pode m oblidar que aquesta iniciativa era precedida per la creació, J'any

1760, al recinte de l'Hospital General de la Santa Creu, del R eial Col'legi de Cirur-

Les Iloves' illstitl/riollS ¡I'llISlraaes

RECIA MEDICO.PRACTICA BARCINONENSIS ACADEMIA. l:,',·u.tiw )'¡'IUAlltollin .Jo/~1'7,jJ C';"";II , jJll'~' Pn·/1,ill'I"O Dn/;w;c('.f })/"o/"(-/)1//"I', ..... ,~.

S. P. F.

54 '1

H ~c .11 ,ro[ .. ,~ h ..... '~~'" ,ud/.,,,. l/Ir , .plul',,'''''' u. 1''''' "."""1. "' .. ~/.""f"~ ,~ u',mil' pu"",.",nJ/¡ ¡,h,n, ,,,,, u.,.,. '''''.il. , .. ",,, u:p<rl",.,,,., P, "II~/fII' ' ''1'111'.' . ' '<1"'0', ",,,,.plu,',,," /tu .1""", Ir/'" do#.IIII"'IJ . '" ... ",e p"ei,." ,.t< p,,,, .. oa 11. 1,<1",,, , . Qy"I'."prt, 1fI, ,. "' "",m~ ... i. ",., /Io"u,'" """",in"",,,, A •• J,,,,,, .. ,,,,, "tJrI,l~ p", mUI ... pl.""i, ,"pl,",i,,''''''' "//in,, .. I·e, , '"'fII' /. ,,,J,,/Iri,,,,, ""u"' •• V<ltO" , ''''. (/ .,,1, '/"l1Ib",I .. "i~", • (/ " "d,; ,. (/ .. ",.i"., ,,,,dlrl,,,,1r • 9 .... ". '''''' '''''1'''' 1'0//'.' , ."J""''''';' • ,, 'o u.r, .. ", .,,,,,,, •. ' 111",,,,, .. , (/ "J '.""1011'" .r/'MI..: me" .... p'."I'oI [."'$/""" lid ~"",I ,,,.,,...s¡,,,", , ",,,,,,11 MM I.oh ,0/1",,. 'DMIIII. .".11" •. E" "' 911"" ".1 .'" ."1"". '} ..... q". IÜ .d', ¡p.l, ",,'110111, pI.'" p'D[",. //no" ",,111 1"1'",1',",1 I .. h" , (/ .""," 10m¡,i/"" ""'1'" i. drllll/, h~. 6 .. 1",,,, "r 9".1,," ,,,01,,,,, fU"" '" """ri., fJ p .. ~¡;(I. , fJ 1',1".,1. /llIdji, r.II,&""",w. [rol lu"" l. 1'"~Ii(O", .. ",,,Ium .. 11. I,'l~rtm '.""".r."m,,,. l2."od, 9"01 [,I/tlu" 0l' , ~.,·"",", 0",.1_ nDJI",", "DIII ,,,,i,to,'" , e ",ROU 111. AU,UIII , "r p"""JI, . • i",1 HIJp,,";Q'lIm R"I, , Condi '''';. nolf". /jrrUQ,on,,"'{II< 0","'"", I'"" onl ",u"lfittnr¡,,¡,.' JI""II" p"ltarl"i"m. fJ DU_ lAori, .... IIJ. frl op,o ' D lI"IIU, ""O Ii",r .. , Q"''''' ~r"I$"luj,"1 p'o.lt9",hrur. u",m9u' 'ulla,,,, A,o",m/Q", "011'.'" ('8'0 "oml .. /".I,ni,~," ""1",',, oC MtJIIIO'."'. ,,' 100."u, , ~IIQm "ohll p,opoN"."'U' , ,1.,10'0'" '"h",,,, "D./,O",,,, ,"ti."', o"i",,,,."'" Id q"od '''I,ion 'lla", Oln!", , [.tlu".!lotlqu, ,."n'" '.0"""""'"'0' ¡~UO'''1/' , "ft , ul., d.';";m,, 9",m ~".u,ioto /OQI"'.,f ."""0 1'",0/1111", ".mu' • ,"",,,,,,, H '"'' 'l".f'o 1" Rt",pu.I ... ~lfI"~,lo,,, ,,,,,,,,,, '''' • .,..m "' ..... , iol "",Ir ... opl'wl,,' ....... ,",,,,mur, In A ... I/r,I"", ", .. " ... i"", . .x:,,,,,mu •• ~' $ .... ,,, .. . hbrn,m """",i .. """", r"m, lUir"'"." Complte,i","' ;'DIJ'" , Gt ,. 'Qd~I,,/u'" nOll",,,, .Jjt"h",,~., /tot I,lltr orl" J,pl~,.o,~, .,,"'''' ... "011" /. , ~

~.l("",""'" ItI .i,/Oo"lo. "'1' I,i, .. " f:I p, ... c1", .... I",~ I"lul/ lul mo.""".'" .*1. Utll¡ (0"'10""''' , (J honc A'tlohm/ .. ,. 'ul. " "dil • ..,it"' .. , .,,,,,,bt""o~lhl r"".". , ' ul • .,... • . ':"". f°,."'Jllmo'", .... r,,.,,o,"~", /n R,ir •• · "hlj'~"m p'''.". 1',,1,.

Dol"'" BQrcl" .. nr "','/'1"" " 1\;,1",,/# "l.LI·I:¡. u'" fOIDCC~.\I~ . . ) .. ..~,";,

b' ,1~M)'~'" --?1" "'; ..... I .. y .,,,,, ~ " . ~ .. ,~ ~"' . 1.- ' [ ~-.

Títol de soci de 1'Academia Mcdicopractica de Barcelona a favor d'AntoniJosep Cavanilles (R calJardín Botánico. Madrid).

gia un centre docent de caire militar (com ho era també la preexistent Acadenua de

Matenütiques), empla,at fora dels dominis del tribunal del protomedicat i equiparat

a les lIniversitats maj ors, com Salalllanca o la mateixa Cervera.

Aqllest inlpuls fundador de noves institueions científiques a Barcelona cal rela­

cionar-lo amb l'optimisl11e suscitat als andes paisas de la Corona d'Aragó que, dllrant

els primers anys del regnat de Caries ITI , permetia tenir l'esperancra del recobrament

d'algunes de les institucions perdudes arran de la Guerra de Successió . sense qücstio­

nar en cap nloment la legitimitat dinastica, En certa nlanera , la perdua de la Univer­

sitat de Barcelona l'any 1717, sumada al desig de dotar la ciutat de nous estudis on

s' impartiren les disciplines de difícil incorporació a les llniversitats tradicionals - i, en

el cas deis nletges, els intents de restaurar )'a ntic Col- Iegi de Doctors en Medicina-,

ocupa el rerefons de totes les iniciatives que en el pla institucional es van mampren­

dre durant la segona meitat de la centúria,

COJn ja hem comentat, la U niversi tat de Cervera no aconseguí reunir els

mÍnims requisits per a impartir uns es tudis de medicina, Barrat l'accés a l'ensenya­

mcnt clínic de la medicina en una població petita C0111 Cervera, iocapac;: d'a lbergar

un gran hospital amb un nombre suficienttde l11alalts, els es tlldis l11edics impar tits

havien de reduir-se necessariall1ent als actes purament Iiteraris - lli c;:ons, discussions i

542 La I1'!lfstració

COlllentaris dels textos- propis de l'ensenyanlent universitari 1l1és tradicional. L'absen­

cia de cadavers i de teatre anatonlic, rer for<;:J, havia de linutar la docencia de l'anato­

mia, i obligar els alU111neS a desplayar-se a Barcelona per a presenciar les disseccions

que, segons senlbla, continuaven practicant-se al teatre anatol11ic de Barcelona.

Els ll1etges barceloruns van sol ,licitar diverses vegades la restauració del Col'legi

de Doctors en Medicina i, J111b aquest, els estudis nl<:~dics. La prinlera iniciativa en

aquest sentit de que teninl notícia data de 1754 i va xocar frontahnent amb I'oposi­

ció de les universitats de Cervera i d 'Osea, receptores de la 111ajor part deIs estudiants

de medicina catalans. Uns anys després, entre el 1769 i el 1770, un altre intent de

crear una corporació medica anlb responsabilitats docents en la fonnació deIs l11etges

aboca a la fundació de l' Academia Medicopractica de Barcelona, nlltjan~ant precisa­

ment una decisiva interven ció de Jaume Bonells, una figura clau, tant a l'hora d' histo­

riar la Reíal Academia de CiencÍes Naturals i Arts con1 l' Academia Medicopdctica

conl, sobretot, a l'hora de comprendre el cOlllplex l11ecanislne de negociació entre

les iniciatives de les elits loca15 i un poder central, enlbarcat en una política de rt;.for­

l11es des de dalt. il1capay de resoldre el dileIna entre l'estínllll i el control, entre una

política cultural iHustrada i una concepció despotica del poder.

En un treball anterior (Martínez Vidal, 1995) hem defensat que les primeres

acadenues 111ediql1es van apad:ixer quan, com a mÍnim, convergiren els factors socials

següents: una política cultural que, desconfiant de la capacitat renovadora de les uni­

versitats, afavorira, sota la tutela i el patrocini reials, la creació de noves corporacions

dedicades al conreu de les arts, les ciencies i les lletres; un programa d'activitats dels

socis que redundara en benefici de la salut i el benestar públic ; un programa que

aglutinara els esforyos dels metges pertanyents a l'Acadenua en una tasca d'an1plia

projecció social, i la insatisfacció de les aspiracions professionals deIs lnetges en el

llurc institucional existent, de tal nunera que els estimulara a reunir- se i constituir

corporacions academiques on fos possible defensar els seus interessos, controlant l'e­

xercici aD1enayat per l'intrusisme que representaven tant els curanderos COD1 els

Clrurglans.

En pritner 11oc, cal deixar claralnent establert que els n1etges de l' Academia no

forn1Jven un grup marginal dins la 111edicina barcelonina de l' evoca; ans al contrari,

ocupaven i ocuparen d.rrecs principals tant al proton1edicat, tribunal que controlava

l'exercici de la lnedicina, cmn a l'Hospital de Santa Creu, l'establinlent assistencial

Inés in1portant de la ciutat. En segoD 110c, els nletges no constituúen un subgrup

definit dins del conjunt de l' Acadenua de Ciencies durant el període que ens ocupa;

ans al contrari, es dispersaren fins a difununar-se entre les diverses seccions, algunes

de les quals sense cap relació amb la medicina.

La tasca mediadora de Bonells des de la cort no consistí tan soIs a buscar aliats,

presentar ll1en10rials i aconseguir la protecció reial. De vegades, les seues interven­

cions requerien un tacte exquisit i un coneixen1ent precís de la situació, tant a

Madrid con1 a Barcelona, per a no perjudicar iniciatives promogudes des d'instancies

alienes a l'Academia barcelonina (el ll1Jteix es podria dir pel que fa a l'Academia de

Ciencies i Arts, de la qual talubé era apoderat), pero igualment valides, en la seua

Les 110veS illStituciolls i¡'¡l/sfradcs 543

Scgdl de la Universitat de Cervera (Biblioteca de Catalunya. Barcelona).

opinió, per al fonlent de la Inedicina i de les ciencies a Catalunya. Calia, dones, con­

jmninar voluntats i evitar qualsevol confrontació per interessos corporatius.

Jaume Bonells, que havia nascut cap a 1731 a Barcelona, estudia 11ledicina a Cer­

vera, la Universitat a la qual els estudiants catalans havien d'assistir com a conseqüen­

cia de la Guerra de Successió. No obstant aixo, una part significativa deIs estudiants

-no saben1 encara la proporció ni l'abast,ja que no s'ha estudiat seriOSalllent el feno­

n1en- passa a estudiar n1edicina a la U niversitat de Montpeller, una escala medica

que, sota el magisteri de Fran,ois Boissier de Sauvages (1706-1767), vivia aleshores

un deIs seus 1110n1ents d'esplendor. Res no ens suggereix cap influencia o nugisteri

significatiu o rellevant per a Bonells en la insulsa Universitat de Cervera, on aconse­

gui el titol de doctor eljuny de 1756.Torna a Barcelona per dedicar- se a l'exercici de

la professió i el 22 de gener del 1759 va guanyar per oposició una de les places de

metge a I'Hospital de Santa Creu, aleshores anOll1enat «de los Reales Exércitos y

General de Barcelona». Des del punt de vista de l'adscripció ideologica de Bonells,

aquesta playa resulta decisiva. A I'Hospital General de Santa Creu exercien diversos

metges, com Carles Rossell o Jeroni Salva (el pare de Francesc Salva), que s'havien

fonnat en l'escala ll1edica de Mantpeller. Posterionnent, aquesta influencia fau refor­

yada a Madrid per Miquel Barnades i Maynader, antecessor seu con1 a metge del duc

d'Alba, que havia estat deixeble directe de Sauvages. D'altra banda, Bonells fou distin­

git el 1776 alnb el nOlnenal11ent de soci estranger de la Sacietat Reial de Medicina

de París,justal11ent l'any de la fundació d'aquesta academia medica.

És ben conegut que, quan l'any 1779 Bonells torna a Barcelona per uns pocs

mesas, va pronunciar un discurs, titulat «Discurso inaugural sobre la utilidad y necesi­

dad de las academias de medicina práctica» (Barcelona, 1780), amb motiu de la inau­

guració de la nova seu de l' Acadenua Medit opdctica a la Casa de l' Ajuntall1ent, que

poc després fou publicat per la mateixa Acadenlia. Aquest discurs és molt inlportant

544 La Il·/usfració

des del punt de vista progranütic, perque recullles seu es idees sobre el que hauria de

ser una academia Inedica i sobre ellloc reservat a la 111cdicina dins l'arbre de les cien­

cies naturals. En aquest discurs de seixanta-nOl1 pagines, Bonells plan teja amb clare­

dat que un determinat desenvolupament de la l11cdicina, gracies al trcball corporatill

deis metges, podia beneficiar la salut de la població i, per tant, fer possible la felicitat

de l'Estat; en al tres paraules, que 1a 111cdicina podia ser una ciencia útil per a contri­

buir a l11illorar la societat, si els governants donJven SUpOIt a aquest progran1a , dut a

ter111C per les academies de 111cdicina practica.

Per a Bonells, les ciencies avancen i progressen en la 111csura que els sens cultiva­

dors estableixen contactes entre ells i es comuniquen llurs aportacions. Pel que fa al progrés de la nledicina, una ciencia basada exclusivament sobre l'observació i l'expe­

riencia, aquesta comunicació encara és més decisiva. Aquesta tasca, necessarialnent

col·lectiva, significava J'adopció institucional d'un programa encan1.Ínat a prOlnoure la

salut pública, entesa no només com a prevenció de la 11131altia, des de l'hipocratisme

ambientalista, en la tinia preconitzada per Thomas Sydenham (1624-1689) i els seus

seguidors, especialment William Grant (t1786) -un dels autors més citats en el «Dis­

curso»- i, més concretanle11t, per Giorgio Baglivi (1669-1707), el Inés coherent fornlu­

lador d'un model d'academia medica, a la Italia del principi del segle XVIII. Tanmateix,

la influencia del 111etge italía sobre Bonclls fou més aviat indirecta, a partir del n1Jgisteri

que exercÍ Büissier de Sauvages, des de 1'escola Inedica de Montpeller, sobre bona part

deIs metges barcelonins de les decades centrals de la centúria. De fet, el mateix Bonells

considerava la Nosologia mefhodica d'aquest autor el 1l10del que calia seguir.

Pero el pla de Bone]]s no acabava amb el tratado general de enferl11edades. Des del

seu punt de vista aquest era nOlnés el primer objectiu dels tres que una acaden1.Ía

medicopractica hauria de conlplir. El segon d'aquests objectius consistiria a estudiar

les n131alties que es prcscnten de manera epidenlica, és a dir, «que acmneten a nmchos

en un n1.Ísmo parage, y solo reinan en ciertas estaciones o tiempos). Els Inetges hauran

d'estudiar les «constituciones meteorológicas», observant «el frío y el calor, la sequedad

y humedad de cada estación, los vientos que dominaban, su duración, alternación y fuerza, el estado y nlutación repentinas de la atnlósfera», establint relacions causa-efec­

te alnb l'aparició i el decurs de les epiden1.Íes. Per a la consecució d'aquest segon

objectiu, seria imprescindible realitzar acm-ades observacions Illeteorologiques. Pero

Bonells sabia perfectament que aquesta era una de les tasques que es plantejaven

alguns Illembres de l'Academia de Ciencies, i -encara més important- que disposaven

dels instruments adients. De fet,ja en 1'avantprojecte d' estatuts de 1769 per a l' Acade­

mia medica, redactat per Bonells i Barnades des de Madrid, es diu explícitament que

els membres de la nova societat haurien de «copiar las tablas meteorológicas de la

Real Conferencia Física y arreglar a ellas las observaciones de los Prácticos».

El tercer objectiu central fixat per Bonells és l'elaboració d'una topografia

l11edica de Barcelona. C0111 és sabut, les topografies mediques constitulen un genere

de literatura medica, nascllt al final del segle XVIII, dins del que hom denolllina geo­

grafia medica, que estudia les relacions entre el medi físic i social i l'estat de salut de la

població. Aquest tipus de publicacions, centrades norn13hnent en poblacions o

Les 110lJCS illstiwcions ¡¡.fllstmdes 545

regions concretes, considerava la genesl i ]'evolució de les nlalalties en funció del cli­

nu i del lnedi local. Bonells exposa diversos casos d'autors o d'acadenues europees

en1barcades en un projecte de topografia medica com la que ell proposa per a Barce­

lona, com ara la de George Cleghorn (17 16- 1789) per a Menorca, les de Louis

Lépecq (1736-1804) per a Normandia, Rallen i Caen, la de la Reíal Societat de

Medicina d'Editnburg i, especialtnent, e1 gran projecte de la Societat Reial de Medi­

cina, de París, que pretenia fonnar «la Chorografia médica de la Francia». Cal subrat­

llar I'especial relació de Donells alnb aquesta darrera societat Inedica, de la qual fon

nomenat membre corresponent des del nuteix lnoment de la seu a creació. D'altra

banda, la figu ra de Félix Vícq d'Azyr (1748-1794), imima i motor de la Societat Reíal

de Medicina, presenta interessants paral·lelislnes anlb la de Bonells, no solament en

l'esfofy institucionalitzador i el projccte de topografia medica, sinó també per la seua

dedica ció a l'anatomia.

Tal vegada dut per I' optimisme de crenfe que finalnlent l'acadenua barcelonina

semblava tenir n1és suport de les autoritats municipals, Bonells estava convenyut que

els membres de l'Acadenua Medicopractica tenien a l'abast un progran1J convincent,

basat en la utilitat pública de la n1edicina i de la sella institució, que el feia atractiu

per al poder de l'Antic Reginl. En l'interes de la monarquia estaria, dins de la logica

deIs promotors i en prin1er lloc de ]aU111e Bonells, el foment d'academies mediques

perque actuaren com a organismes consultius, an1b la finalitat d'aplicar les mesures

d'higiene pública més idonies i d'aconseguir el benestar deis súbdits.

En el pensalnent de Bonells, la necessitat de «las luces de la Medicina) per al

bon govern ana Sell1pre lligada a la necessitat del conreu d'unes ciencies naturals

autonomes i encanunades pel nuteix criteri d'utilitat social. Aixo volia dir disposar

d'unes institucions científiques ben consohdades, emparades des del poder n10nar­

quic. En la nostra opinió, l'activitat del 111ateix Bonells, tant a Barcelona con1 a

Madrid, no deixa d' estar guiada per aquesta idea programatica: el progrés de les cien­

cies no podia ser fru it d'un esfory individual, sinó el resultat d'un projecte global,

basat en una tasca col·lectiva de projecció universal que implicaria la interrelació

entre les disciplines científiques.

D'acord amb els Estatuts aprovats el 1779, cada dilluns, de set a vuit de la tarda,

s'havia de fer una junta, a la qual haurien d'assistir tots els socis residents a Barcelona.

Un academic hauria de llegir una dissertació que, en acabar, seria lliurada al president

perque un deIs socis en fes la censura corresponent. A continuació, els socis feien

relació de les malalties observades des de la junta anterior, i els encarregats llegien les

taules meteorologiques confeccionades durant la setmana.

El 1786, novament per intercessió de Bonells, CarIes III decidí oferir la seua

protecció a l' Academia i Ji va atorgar el títol de reía/o Amb el reconeixement del

n10narca, concloi·a una etapa d'incertesa que havia durat setze anys i se n'obria una

altra que, de mica en mica, especialment en la decada següent, avanya cap a la consc­

cució de diversos objectius institucionals: el control de l'exercici professional i la pre­

venció de l'intrusisn1e, la creació d'una catewa de lnedicina practica i la reorganitza­

ció dels estudis n1edics a Barcelona, la visita de les apotecaries i la inspeceió de les

546

,

l , "

!v ;1 :

;¡ ~ .(! ~' I

~.~; ;

I ': . l .

~t:l

I i f : : l,

~ .

EXPERIMENTÓS'.~-y OIlSERVACIO NES

. S(JII\{E L05 SEXO.:;

y FEC¡;KD;\ClON DE L,\S I'Li\"rAS.

A LA REAL ACAJ)[':i)UA

DE BARCELONA.

Dn:\~ A;\'TONTO ])E JHART'T, I'J d¡~'i,l;u) ti" {¡J RI},II ./ÍCil:i.;W;',J ,i ~' C':( lIci.:.t v

.r/:"".f tk 1,1 u.i.t!J::l Ci;I,[wl, \' t i.! (, I Sf,,··ú:.Im! Jlmri'Jlic¡. ¡l.- hu Ami¡(os !Id P,;~s

d,~ 'li:rr>J-"f lUt: •

=

• 1,,\"a: ~t>, , i,l,"'t.

' ''o e¡-d.

e i)!! :;ICI:I~CIJ\: UIlltc r. :. o;.;/I .

JI.): lJ "1 ".'.,, P¡I.,r<:r. \·"",k:r ~ '" Sil Ll!-r~'la :1.! ,n ¡ lI:: tn~ .l I'",H J' I:ln S~ :' ~ d.

"

La n'/I/stració

Portada de la memoria sobre el sexe i la fecundació en les plantes, presentada (1791) per Antoni de Martí i Franqw:s a l'Academia Mcdicopractica de Barcelona (ReialAcadCmia de Medicina de Catalunya.Barcelona).

epidemies a tot el Principat de Catalunya, la publicació col· lectiva de les menlories

presentades en les juntes, etc. El 1790, arriba procedent de París un diploma de reconeixetnent nlutu entre

I'Academia i la Societat Reial de Medicina parisenca, que havia estat erigida el 1776, i el conlte del Asalto accepta, tanlbé en aquest mateix any, el títol de president de la cor­

poració, que havia estat declinat per Masdevall i Floridablanca. El 22 de novembre és acceptada, per prünera vegada, lUla dona com a lnembre de l'Academia en la categoria

de soci ¡liure. L'agraciada fou Josefa Atnar, una il·lustrada aragonesa. L'arglllnentació del

censor del dictatuen, que va ser acceptada unanitnetnent pel conjunt dels socis, es basa­va en els punts següents: a) que algunes uruversitats havien conferit el títol de doctor a dones, i b) que era autora, entre altres escrits públics, d'un llibre sobre la {<Crianza fisica

de las tnugeres»), la qual cosa evidenciava la seua {<instrucción y literatura». Els acade­

mies, a més, valoraren positivament «la instrucción de Josefa de Amar en puntos de 111edicina y de quanto ha ilustrado el Orbe literario con sus escritos, honrando a las

Damas Españolas, y venir de antigua descendencia de Médicos muy esclarecidos»).

Les noves illstitllcio/lS jf'/ustrades 547

De 1795 daten els primers intents efectuats des de la Facultat Medica per inte­

grar-se a l'Academia Medicopractica i flxar el nOlllbre de 11letges que podrien exer­

cir la nledicina a Barcelona. El rnenl0rial signat el 19 d' octubre per un grup de

facultatius barcelonins, que flns aleshores havien restat fora de l' Acadenua, evidencia

la voluntat lnajoritiria de frenar 1'intrusisIne de tnanera corporativa: «Para obviar

estos abusos y e11lnendar los daños que de ellos pueden seguirse, los Médicos de ésta

[la Facultad Médica] que no son acadénlicos y debaxo se firnlaran, discurrieron que

sería util e Í1nportante a los progressos del Arte de curar hacer una agregación de

todos a la Real Academ.ia Médico Práctica, reduciendo a cierto y deternunado

nlunero a los Facultativos de Barcelona, que en lo sucersivo no puedan exercer en

ella el Oflcio de Médico, sino los académicos o agregados a la Acadenua, y que no se

pueda agregar Médico alguno, sino en caso de Plaza vacante [ .. )>. La proposta conl.­

portava, entre aItres coses, l'establinl.ent de diverses categories de socis dins 1'Acade­

mia i, per tant, requeria una nl0diflcació substancial dels estatuts -un capítoI d' «Adi­

cioneSl>- que havia d'aconseguir l'aprovació reial.

El dia 1 de juliol de 1797 el president va convocar una junta extraordinaria per

donar lectura a la Reial cedula de 7 de juny, que conflrnlava la modifica ció deIs esta­

tuts de l'Acadenua en el sentit que classificava els socis en honoraris, residents, íntinls,

lliures i corresponsals, i que garantia l' adnussió deis metges barcelonins que ho

sol' licitaren en qualitat de socis associats. D'ara endavant els qui volgueren exercir la

medicina a Barcelona o aIs seus ravals haurien de presentar una sol, licitud a 1'Acade­

mia i aportar entre la documentació presentada el títol de llicenciat o de doctor per

una universitat espanyola o la revalida del protonledicat, certificat d'haver practicat la

111.edicina un núninl de tres anys i el diposit de cent lliures catalanes, a les quals s'hau­

ríen de SUlnar cent 1nés a l'any d'associat. A Inés a 1nés, el sol·licitant hauria de passar

un exalnen davant un tribunal de cinc menl.bres de l'Academia. En definitiva, la flna­

litat de la refonna deis estatuts no era cap altra que crear un coHegi de lnedicina sota

el principi de la coHegiació for«osa.

D'aquests darrers anys de la centúria daten també les iniciatives 1nés reeixides

per a convertir l'Acadenl.ia en una autentica escola de nledicina. En la sessió de 30

d'octubre, tanl.bé de 1797, pero ja en el curs academic següent, s'acorda crear una

Catedra de QuÍnl.ica en les sales de la corporació costejada per les arques de la cor­

poració; s'encarrega de la docencia el doctor Francesc Carbonell, anlb el conlpromÍs

d'üllpartir dues cIasses setmanals. Més inIportant encara: poes nIesos després, es rebia

una reial ordre, datada el 22 de febrer de 1798, per la qual s'establia «una Cátedra de

Medicina Práctica baxo la dirección de la Academia», que culnlinava més de tres anys

de gestions efectuades per Francesc Salva a la corto El 9 de maig de 1801 el rei

nonl.enava Francesc Salva i Vicen« Mitjavila professors encarregats de la docencia, i el 18 de maig l'Academia decidí iniciar les negociaeions amb l'adm.inistració de 1'Hos­

pital de Santa Creu per a disposar deIs espais necessaris i, sobretot, de l'autorització

per a visitar els maIalts ingressats, una condició indispensable per a dur a tenne un

ensenyament clínico Com que els adnlinistlJldors retardaven la resposta i posaven tota

mena d'entrebancs (no estaven d'acord alllb els nomenalnents i volien que la doeen-

548 Ln I/ ·hlsfració

cia fos a carree deis dos primers metges de l' Hospital). es reprenguercll les gestiol1s a

M adr id, i, en efecte, el dia 17 de mar, de 1802 es no tifi d als socis de l' Academia que

el monarca havia adrec;:at als adlllinistradors C51llCntats una ordre perque «(fi-anqu een

los enfermos necessarios para el estudio de la C lil1ica).No obstant aquestes i aItres

d ifi cu)tats, la docencia es va iniciar, C0111 ha demostren els interessantÍssinlS Cursos clí­lIicos que el Inateix Salva publica algulls anys més tard , en que detallava l'ensenya­

m ent efectuat a la Catedra de Medicina Prac ti ca.

3.5. Les noves i/"lstitucions cient!fiqlles a Mallorca

3.5 .1. L'Academia Medicol'ractica de Mallorca

La Socictat Econo mica Mallorquina d' Amics del País, creada per CarIes LII el

1778 a instancies de la Reial Audiencia, va tenir un paper fonanlental a 1'hora d 'a­

conseguir la creació de l'Academjca Medicopractica, de la qual formaren part els

membres del Col·]egi de Medicina, és a dir, els catedra.tícs de la Facultat i els doctors

més antics de la ciutat. 'w El projecte de l' Academia és de 1784, pero va ser al voltant

de 1786 quan el rector de la Universitat va adres;ar una convocatoria a tots els met­

ges de M allorca per fundar una academja de medicina practica, i pocs mesos després

ja comptava amb vint-i-quatre 11letges inserits. E l protometge Antoni Vives, els cate­

ddties R afael Evinent i Antoni Pau Togores i el nletge Francesc Alenuny van se r

conussionats p er a redactar els estatuts, que van ser elevats per la Societat Econ omica

d'Amics del País al Consell de Castella el 20 d' agost de 1787. Un any després queda­

va aprovada la nova academia per R eial cedula. El 23 de maig del 1789 es va consti­

tu ir l' Academia alnb vint-i-set Inetges inscrits, i el 4 de novembre es va fer la prime­

ra junta li teraria.

En els estatuts fibrurava que els academ.ics tenjen I'obligació de presentar obser­

vacions sobre malalties d 'interes, remetre cOI11unicats sanitaris de manera periódica,

confeccionar tanles 11leteorologicomediques i reunir-se en cas d 'epidemia per esbri­

nar els mi~ans per a combatre-Ia . M és encara, e1s SOc1S de l' Academia tenien el dcure

de fer «indagaciones sobre la historia natural y médica de la Isla, la descripción topo­

gráfica-médica de sus pueblos, las costumbres de los habitantes en quanto tengan

relació n con sus enfernledades, las causas fisicas territoriales de las endenlias y epide­

nuas, fOrInando cada año tablas necrológicas). O'acord amb e1s estatuts, per a poder

formar part de la insÜtució calia acreditar dos anys de practica hospitalar ia, haver

assist it regularnlent a les juntes academiques i passar un examen. En realitat, l'Acade­

mía pretenü controlar l'exercici de la n1edicina a tot Mallorca,ja que segons la no[-

40. BUJOSA (1975, p. 14) e.'mIenta una «Escuela Mallo rquina de Anatomía y Cirugía», pero no explica que era aquesta institució. Hi ha també un lreball Illo llografic (Rodríguez Tejerina, 1963). 1, a més a més, RIERA. (1982) li va dedicar un capítol en el seu Uibrc sobre l'anatomia i la cirurgia del scglc XVIII .

Les I/OIICS iustitllcio/ls il ·¡"stmdes 549

mativa aprovada scr-llC membre era un requisit necessari per a poder practicar com a

mctge.

L' Academia M edi copractica, dones, naixia per a controlar I' intrusisme, especial­

ment deIs cirurgians, que es disputaven la cl ientela dels metges. Com assenyala Fran­

cesc Bujosa (1975), l'Acadenlia fou, cncara que no exc1usival11ent, un a institució

creada per a defensar la professió medi ca, que trobaven amenayada pel prestigi i la

competencia creixcnts deis cirurgians. La creació, l'any 1800, de la Junta General de

Govern de la Facultat Reunida, qu e preveia el títol de fisic , va significar la fi de I'A­

cademia 111allorquina, ja que a partir d'aquesta data finalitzaren les seues activitats, i

els metges van perdre el suport de les autoritats en defensa deis seus interessos.

3.5.2. L'Escola d'Aflatol11ia i CiY/l rg ia

L'any 1789, a petició de I'Ajuntam ent de Palma, s'aprova per Reial cedu la la creació de I'Escola d' Anatomia i Cirurgia. D es del segle XVI, hi havia a la C iutat de

Palma una catedra de cirurgia de caire n1l1l1icipal, controlada pel Col·legi de Cirur­

gians i sense rclació amb els estudis de la Facultat de Medicina. El naixcment de l'es­

cola cal enguadrar- lo en el mateix fenomen gue esmenravem abans: els intents deis

cirurgians d'assolir una instrucció reglada i prestigiosa j vinculada , a Inés, a la practica

dins I'Hospital de la Caritat; per aixo foren fi,egüents els confli ctes amb els practics

de més baix rang (sagnadors i ±1ebotomistes) i, d'altra banda, amb els m etges j les

se lles institucions (tant el Col-legi co m l'Acaden-ua).

3.5.3. El Col·legi de Cirl/lgia de Palma de Mal/orca

Francesc Puig, a gui ja s'ha eSlllentat en parlar del Col·legi de Cirurgia de Bar­

celona, va l11antenir un es relacions cada cop més tibants anlb el grup que encapyalava

Lloren, Roland, director del co¡'¡egi barceloní a partir de la mort de Virgili . El 1784,

Puig fou jubilat, no tant per edat o malaltia, sinó pel seu taranna i per la manera tan

peculiar de gestionar els assUlllptcs del CoHegi, i n1arxa a Mallorca per iniciar una

nova aventura institucional.

A Palnla, per iniciativa de la Societat Econoll-uca d'Amics del País, Puig va

abanderar la creació d'un altre co¡'¡egi de cirurgia. El 1790 redacta el pla d'estudis,

que consistia en sis cursos, l'últÍIll deIs quals s'hauria de realitzar enteralllent a l'hos­

pital. La docencia de la fisiologia era co nsiderada fonamental, així con1 l'existencia

d 'un laboratori 0 11 es poguessin efectuar experiencies fisiques.

Per a acabar, cal fer eSl11ent de la creació del Gabinct d'Historia Natural a l'en­

torn de la tertúlia O saló de Bonaventura Serra i Ferragut (1728-1784), autor de la

Flora IJaleárica (1772), a la qual pertanyia també Rafael Evinent i M ontaner, comissio­

nat el 1785 pel Jardi Botanic de Madrid, gu, ar riba a ocupar una de les catedres de la Facultat de M edicina mallorquina (vegeu més endavant, p. 590-591).

550 La I/ ·/lIstració

BIBLIOGRAFIA

A CHÚTEGUI , J. J. (e' al.] [dir.]. 1 Sill1posio de Historia de las Téwicas . Santa'nder: Universidad de Cancibria. SEH CYT, 1996.

AC.usTí.]aume. C iellcia i fcoúca a Catahw)/Q en el sc}!/e X VJI/. ÚJ illtrodllCció de la maquilla de lIapor. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1983.

ALDAREDA, Joaquim [dir.]. Historia, política, societof i (l/fl/Jra de/s Paisos Calalal15. Vol. 5. Desfcta política i cl1Ihra/lz ida cco/'lom;cQ. Segle XVl11. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 1995.

ALBlOL MOLNÉ, RafaeL Pere Vi¡gili (1699- 1776). FUl1dador deis reials col'/egis de cinl~~ia d'Espo/l­ya. Barcelona: Fundació Uriach, 1998.

AMIGó, j oan Jaume. «Le Jardín royal des plantes de Perpignan». A: A cres d" 1 teme CO I/gres de la Societé des Savallts.Vol. 1. Montpeller: 1985, p. 21-32.

- «LluÍs Companyó i Lanquine. La historia natural en una ciutat periferica». A: CAMARASA, J. M. ; ROCA,A. [ed.]. Cicncia i tecnica als Pal"sos Cala/mIS: /./IUI aproximació biografiea (lIs darrers 150 a/'Jys. Vol. 1. Barcelona: Fundació Catalana per a la R ecerca, 1995, p. 23-58.

ANEs, Gonzalo. Economía e lluslració/l ell la Espaiia del siglo XV1l1. Barcelona: Ariel, 1981 . ARQUIOlA, Elvira; MONTlEL, Luis. La corol/a de las ciencias naturales. La medicina eH el fr!i/1Siro del

siglo XVIII al XIX. Madrid: CSIC, 1993. ASTRAIN GALlART, Mikel. Barberos, ciflUallos )' gente de mar. Ln sanidad naval)' la profesiólI qlliflír­

giea en la Espai'ia ilustrada. Madrid: Min isterio de Defensa, 1996. BALARI I JOVANY, j osep. Historia de /a R eal Academia de Ciellcias y Artes, Barcclona:Tip. CA­

ven" 1895, p. 163-164. BARCA 1 SALOM, Francesc Xavier. «La Catedra de Matematiql1es de la Reial Academia de

Cil~n c i es i Ares de Barcelona. Més de cent anys de docencia de les matematiques». A: NAVARRO, Víctor fel al.] A ctes de les lITrobades d'Hisloria de la Ciencia i de la Tcwica. Barce­lona: Institur d'Estl1dis Catalans. Societat Catalana d'Hista ria de la Ciencia i de la T écni­ca, 1993, p. 85-91.

- «La Catedra de Matematiques de la Reial Academia de C iencies i Arts de Barcelona». [Treball d'investigació, Universitat Auta noma de Barcelona, CEHIC, 1995]

- «La longitud, una coordenada conflictiva». A: ACHÚTEGUI, J. J. [el al.] [dirl 1 Si"'posio de Hisloria de las Técn icas. Santander: Universitat de Candbria . SEHCYT, 1996, p. 266-277.

- «La RACAB C0111 a cos docent»). A: NIETO-GALAN, A.; ROCA-RoSEll, A. [ed.J. La Reial Academia de Cicncies i Arts de Barcelona en els segles XVlll i XIX. Historia, ciellcia i sociefat. Bar­celona: Institut d'Estudis Catalans: RACAB, 2000, p. 165- 195.

BERNABEu, ]osep; OLAGÜE, Guillermo; PEIRÓ, Gloria. Cataleg del fo/1s cielltífic (seg les XVI-xvm) de /a biblioteca «Femando de LoacesJ), Orio/a. Valencia; Alacant: Alfons el Magnanim: Institu­ció Valenciana d 'Estudis i Investigació: Institu t de Cultura Juan Gil-Albert , 1991.

BERNAT, Pasqual. ,La Direcció d'Agricultura de la RACAB (1766-1808)>>. A: NIETO- GALAN,

A.; R OCA-RoSELl, A. [ed.]. La Reíal Academia de C iellcies i Arts de Barcelona el! e/s seglcs XVIll i XIX. Historia, cie/lcia i societat. Barcelona: Institu t d'Estudis Catalans: RACAB, 2000, p.245-266 ..

BESTARD N ADA L, Bernardo. La Facultad de Medicina de la R eal )' POlllificia Universidad Literaria de Mallorca. Primer al'¡álisis aítico-bistórico. Universitat Autónoma de Barcelona, 1992. [Tesi doctoral]

BOFILL I POCH, Artur [ed.]. Real A cademia de Ciencias y Artes de Barcelona (1 764-1 9 14). Fiestas ciel1t[ftcas celebradas CO /1 lIIolil1O del eL alli l1ersario de S1/ jtllldaciól1. Barcelona: Sobrinos de López Robert, 1915.

BORRAs I FEUU, Antoni. (IEI Col'legi de Santa Maria i Sant jal1me, dit vulgarmcnt de Corde­lles, i la Companyia de Jesús», ANafec/a sacra Tarracol1cl15is, núm. XXXVII (1965), p. 399-465.

Les HOlles il/Stitl/cioJ/5 il·lmtrades 551

BORRÁS I FELIU,Antoni. «El CoHegi de Nobles de Barcelona duranc el segle XV III».A: Colltri­bl/ció a la Historia de l'Església Cata/al/a, Homel/atge a /v/ossen j oall BOl/et i Balta. Barcelona: Publicacions de l' Abadia de Montser rat, 1983, p_ 51-89.

BUjOSA I HOMAR, Francesc. «L'Academia Médico- Prác tica de Mallorca (1788-1800). Una institució en defensa de la professió». A: Actes del II Congrés Il1 fcmaciollal d'H istoria de la Medidna Catalana Vol. 2. 1975 , p. 291-297.

- La Academia Médico-Práctica de Mallorca (1788-1800). Catálogo de sus disertaciol1es, cel15uras )' documentos. Valencia: Cátedra e Instituto de Historia de la Medicina, 1975 .

CAMARAsA,]osep M. Botanica i botal1ics deis Paisos Catalal1s. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 1989.

CAPEl, H oracio; SÁNCHEZ, j. E.; MONCADA, Omar. De Pafas a lvIii/erIJa, La fo rmación cie/1tifica y la estructura illstit/./ciollal de los ingenieros militares C/1 el s(~l() XVlIJ . Barcelona: CSIC: Ediciones del Serbal, 1988.

CARRERA' PUJAL, ]aume. La Barce/olla del seg/e XVI1l. Barcelona: Casa Editorial Bosch, 1951. 2 v.

- Ln C/lseí"iallza profesiol/al e/! Barcelona en los siglos XVIlI y X IX. Barcelona: Casa Editorial Bosch ,1957.

CERDÁ, Tomas. Tratado de Astrollomia. Barcelona: Reial Academia de C iencies i Arts de Barce­lona, 1999. [A cura de Lluis Gassiot i Matas]

C íSCAR VIlATA, Concepción. El Hospital Gelleral de Valellda en el SIRIo XVIII (1700-1 800). El edificio, el gobiemo, el personal}' la asistCl/cia. [Tesi doctaral, Universitat de Valencia, 1992,

3 v.] DANóN,josep. «Antecedentes de la Academia de Medicina de Barcelona», Medicil1a e H istoria,

núm . 40 (1974), p. 29-30. - (Las Facultades de Medicina de Gandía y Huesca a mediados del siglo XVIl j». MedicÍl10 e

Historia , núm. 45 (1975), p. 3-4. DONCEL, Manuel G. (Los orígenes de nuestra Real Academia y los j esuitas», Mel110rias de la

Real Academia de Cimcias )' Artes de Barce/olla, 57, núm. 2 (1998), p. 1-67. - «Els qllatre enfocaments inicials de l' Academ..ia». A: NIETO-GALAN, A. ; R OCA-RoSELL, A.

[ed.]. Ln Reial Academia de Cicncies i Arts de Barce/olla CIl els segles XVIlI i XIX. H istoria, ciencia i sociefat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans: RACAB, 2000, p. 81-124 ..

ESCOLANO BENITO, A. Edllcación y ecol1oll/la en la Espai"ia ilustrada. Madrid: Ministerio de Edu­cación y C iencia, 1988.

FERNÁNDEZ, R. ; SIERCO, H . «Ensenyament professional i desenvolllpament economic. L'Es­cola Nautica de Barcelona», R ecerques, núm. 15 (1984), p. 7-31

FErtRErt, Diego. Biogr<ifla de Pedro Virgili. Barcelona: [s. n.], 1963. FONTANA, j asep. «La fi. de l'antic regim i la industrialització».A:VILAR, Pi erre [ed.] . Historia de

Cata[¡l/Iya.Vol. 5. Darcelona: Edicions 62, 1988. Fox, Roben; N IETO-GALAN, Agustí [ed.]. Natllral D)/eslr!ffs and indl/strial cultl/re in El/rape,

1750- 1880. Cantan MA: Science History Publications, 1999. GAGO, R. «Cultivo y enseí1anza de la química en la Esparia de pr incipios del siglo XIX». A:

SANCHEZ R ON, ]. M. [ed.] . Gel/cia y sociedad el/ Esp",ia. Madrid: El Arquero: C SIC, 1988, p. 129-142.

GAItCÍA CAMARERO, Ernesto; GARcíA CAMARERO, Enrique [ed.]. La polémica de la ciencia espa­IIola. Madrid: Alianza, 1970.

GASPAR GARCíA, Dolores. Aparición del jardll/ Botánico de Barcelolla. HiJtoria, Evolllción e Illfluell­cias C ielllificas (1784- 1854). Barcelona: Fundació Uriach, 1994a.

- «El j ardín Botánico y el Real Colegio de C irugía de Barcelona (1784-1793)>>. Medicilla e Historia, núm. 51 (1994b), p. 7-28.

GASSIOT I MATAS, U uÍs. «Tomas Cerda i el seu Tratado de A strol/oll/ia». [TrebaU d ' inves tigació, U lliversitat Autónoma de Barcelona, CEHIC, 1996]

552 La lJ./l/slmdó

GASSÓ, Antoni Bonavcntura. Espatia (011 ¡/ldl/slriaIl/crle y ric(/. Barcelona:A. Brusi, 1816. GAVROGLU, Kostas red.]. '[tiC ScicI/cCS il/ rhe Ellropcall Pcriplu:ry Dliring ,he EJ/ligh tc/II /l c/lt. Dort­

drecht: Kluwcr Academic Publishers, 1998. GOiUNA, Núria. l( La Academia médico-práctica en la epidemiología barcelonesa del setecien­

tos (1770-1800)>>. Medidlla e Historia, núm. 22 (1988), p. 5-28. - J oscP Pasq//a¡ i Ca/llpo. UI/a aporlació destollcgllaa eH la /JIcdicil/O catala/Ia del Ser-cel/ls. Barcelo­

na: Fundació-M useu d 'Historia de la M edicina de Catalunya, 1991. GUILLÉN GRIMA, E ; SAN E USTAQUIO T UDANCA, E «La sa lud pública y la administ l<lción mu­

nicipal. El dictamen de la Academia Médico Práctica de Barcelona». A: Actas del VIll COllgreso Naciol/al de Histori(1 de /(1 A1edicil/a. Vol. 3. Múrcia: Univer:¡idad de Murcia, 1986,

p. 1239-1 254. ICLÉSIES FORT, JO!iep. «( La Real Academia de C iencias Natura les y Artes de Barcelona», N/ClIIO­

rias dc la R.A.CAB, 3a epoca, nÚI1l . 707, vol. XXXVI, núm. 1 (1964). - L'obra mltl/ml de laJlfnta de COlllcrc: (1760- 1847). Barcelona: Dalmau, 1969. LAFUENTE, Antonio; PESET, José Luis. «Mi li ta ri zación de las actividades científicas en la Espa­

¡la Ilustrada {172ó-1754)>> . A: PESET, J. L. [ed.]. Ln riencia I/Iodema JI e/ N lfevo Mlllldo. Madrid: CS IC -SEHCT, 1985, p. 127- 147 .

LAFUENTE, Amonio; SELLÉS, Manuel; PESET, José Luis [edl Carlos 111 }' la Cicllcia de la lfuslra­ción. M adrid: Alianza, "1988.

LE GRAND, H o mer E. «Chel11.istry ill a provincial context: The Montpellier Société Royale des Sciences in the 18th century». AIllIJix, núm. 29 (1982), p. 88-105.

LLUCH, Ernest. «El caso de la no fundació n de la Sociedad Económica de Amigos del País de Barcelona», Revista de Occidcme, núm . 115 (1971), p. 5 1-70.

- El pensamellt ecollolI/ ;C a Cata/H/lya (1760- 1840). Els or(\?c/·/s if/cofi)g;cs del pmtccdo"isllle i la pre­sa de (()¡Jsciellcia de /a blflgesia cal(1lal/(1. Barcelona: Edicions 62, 1973 .

LÓPEZ P¡ÑERO, José M . [dir.]. Histori l1 de la /IIedicllla vl1lc/lcialll1. Vol. 2. Valencia: Vicent Garcia Editors, 1988, esp. p. 75-157.

- [eoord.]. Est/ldios sob re la prcifesiólI médica e/1 la sociedad ¡'alel/cialla (1329-1898). Orígelles ¡'is­tóricos del Colegio Oficial dc médicos de Válellcla. Valencia: CoHegi de Metges de Va lencia, 1998.

- «La forma ción de los médicos valencianos y su actividad científica durante el siglo XV III ». A: LÓPEZ P IÑERO, J. M. fcoordl Estlldios sobre /a pro!esiólI /l/édica C/I la sociedad va/el/dalla (1 329- 1898). Or(r¿e/lfs históricos del Colc .. í!io Oficial dc I/I édicos de Valencia . Valencia: Col· legi de M etgcs de Valencia, 1998 .

- [el al.l. La actit,idad cientifica fmleucl(1 1"1a de la 1hl5fmciól1.Valencia: Diputació de Valencia, 1998. 2 v.

LUSA, Guillermo. «La creación de la Escuela Industrial Barcelonesa (1851)>>. Quadems d' Histo­ria de l' E/lxil/ yeria, vol. I (1996), p. 1-51.

MARAVALL.juan Antonio. Estudios dc la Historia del pemmuiellfo espaiiol del siglo XVfl] . Madrid: Alianza , [s. a.1.

MARTÍNEZ GOMIS, Mario. La Ull illersidad de Orillllela, 1610-1807. Alacant: Diputació Provin­cial; Institut d'Estudis ]uan Gil- Albert; Caixa d'Estalvis Provin cia l d'Alacant, 1987. 2 v.

M ARTÍNEZ VI[)AL, Alvar. «(De les institucions forals a les academies mediques». A: A ctes del caforzc C01J.~rés de Nlct¿:es i BiMegs de L1el1¿:ua Catalalll1 (Palma, ·1992). Palma: Univcrsitat de les Illes Balears, 1995, p. 763-779.

MASSON DE MORV ILLlEllS, N. «Espagne». A: Geograpllie Modcme. Vol. L París: Encyclopédie M éthodigue, 1782, p. 554-568. [Traducció al castella de GARCíA CAMARERO. Ernesco; GARCÍA CAMAllERO, Enrique led.J. La polémica de la delicia espaíiola. Madrid: Alianza, 1970.]

MASSONs,]osep M aria. Pral/cesc Puig (1720-1797) ¡ e/s cln/1gial1s del seu femps. Barcelo na: Publi­cacions del Semi nari Pere Mata: Universicat de Barcelona, 1993.

Les /"/Oves i/1Stitue/olls iJ.{l/stradcs 553

MCCLELLAN III,]ames E. Se/mce Reo/)?(lI1ized. Se/cllttfic SOe/eties ill the Eighfee/lt/J Centllry. Nova York: Columbia University Press, 1985.

MOLES, Enric. Del II/O/JICl1to cicl1t(fico espaFio{ 1775-1825. Madrid: Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1934.

MONÉS, Jordi. L'obra educativa de {a JU/lta de COlllcrr 1769-1851. Barcelona: Cambra de Comen;::, 1987.

MONTSERRAT, Sebastián; CARRERAS, Manuel. Historia de {a Rea{ Acadell/ia de A1edicilla de Bar­celona, Barcelona: Imprenta Socitra, 1954.

MURÚA y V AL.ERDl, Agustín. «Discurso-resumen acerca de la historia de la "Real Academia de Ciencias y Artes" compuesto y leido con motivo del 150 aniversario de su fundacióJll). A: DOFlLL i POCH, Artur redl Real Acadell/ia dc Ciencias y Artes de Barce{olla (1764-1914). riesfas cien/(fieas celebradas con motilJO del CL al1iversario de sujll/ldaciólI. Barcelona: Sobrinos de López Robert, 1915, p. 143-183.

NAVARRO,Víctor. Tradició i cl1lwi cient(fic a{ País Va{ellciil lIIodem (1660-1720): Les Cielle/es Písico­Nfatel/latiqlles.Valencia:Tres i Quatre, 1985, p. 49-50.

NAVARRO PÉREZ, Jorge. ré{ix A1iqlle{ y 1I1icó (1754-1824). La introduce/ólI de {a clínica en H/lenria. Valencia: Ajl..lntament de Valencia, 1998.

NIETO-CALAN, Agl..lstí. «Un projet de chimie appliquée a la fin du XVIII eme siecle. Montpel­lier et son infll1ence sur l'école de Barcelone. lean Antoine Chapta! et Francesc Carbo­nell)), Archives IlItematiolla{es d'Histoire des Sciences, núm. 44, 1994a, p. 23-64.

- Ciellcia a Cata{lIl/ya a I'iniri del seg{e XIX. Teoría i ap{icacio/ls fcwiqucs a {'Escala de Química de Barcelolla sota la dirccció de Fr(///cesc Carbal/e" i Bravo (1805~ 1822). Universitat de Darcelona. Barcelona, 1994b. [Tesi doctoralJ «The images of science in modern Spain. Rethinking the "polémica"). A: GAVROGLU, Kostas [ed.]. Thc Se/cllces il/ Ihe Europea/I Periplrcry DI/ring t.he Enlightclllllenl., Dortdrecht: Kluwer Academic Publishers, 1998, p. 73-94.

- {(Dyeing, Calico printing, and technical travels in Spain: The Royal Manufactures and the Catalan Textile indl1stry, 1750-1820». A: Fox, Robert; N LETO-CALAN, AgllStÍ [ed.] . Natural D)lesfl~tJs I1IId indllstria{ culture i/l EI/rope, 1750-1880. Canton MA: Science History Publ.i­cations, 1999,p.l01-128.

- «L'Academia i la ciencia a Catalunya). A: NIETO-CALAN, A.; ROCA-ROSELL, A. [ed.]. La Reia{ Academia de Ciel1cies i Arls de Barce{ona. História, ciellcia i societat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalam: RACAB, 2000, p. 23-54.

NIETO-CALAN, A.; ROCA-RoSELL,A. [ed.]. La Reíal Acadelllia de eienries i Arts de Barcefollo en e{s segles XVIII i XIX. Historia, ciellcia i societat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalan s: RACAB,2000.

- «Scientific education and the crisis of the University in eighteenth-century Catalonia». A: FEINGOLD, Mordcchai [ed .]. Ul1i/Jersities I1IId Sciel1ce in moda/1 Europe. Arcl/il1ledes. Dort­drecht: Kll1wer Academic Publishers, 2005, p. 273-288.

PESET,José Luis [edl La e/ellcia moderna y e{ NI/evo Nfl/ndo. Madrid: CSIC. SEHCT, 1985. PESET, Vicent. Gregori Mayal/S j {a C//{tllra de (a n·{l/sfració. Barcelona: Curial; Valencia: Tres 1

Quatre, 1975. PRATs,]oaquim. La Ul1ipersitat dc Cervcra i el Rifo/"luismc Borbollic. L1eida: Pages Editor, 1993. - «La Universidad de Cervera ante el ambiente de reformas de principios del reinado de

Carlos lll: corporativismo y tradicionalismo)). A: PESET, M.;ALBlNANA, S. [cDord.J. C{alls­tros )' cstlldialltes. Valencia: Universitat de Valencia, 1989.

PUERTo,Javier; GONZÁLEZ BUENO, Antonio. «La militarización de la flora: jardines botánicos en la Espaí"i.a ilustrada». A: BALAGUER, E.; G!MÉNEZ, E. led.]. Ejército, ciellcia )1 sociedad en la E~pai:¡a del Alltigl/o Ré)!illlel1. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1995.

PUIG-PLA, Carles. ((Els primers socis artistes d{1'la Reial Academia de Ciencies i Arts de Bar­cel(ma (1764- 1824))). A: NIETO- CALAN, A.; ROCA-ROSELL, A. [ed.]. Lt1 Reia{ Acade/uia de

554 La Il'!lIsfració

eiene/es i Arts de Barcelono el! e/s scgles XVllI i XIX. Historia, ciencia i societat. Barcelona: Insti­tut d'Estudis Catalans: RACAB, 2000, p. 287-310.

RIERA, Juan. «Nuevos datos sobre el Colegio de Cirugía de Mallorca,). A: Anatomía y cimgía espaílola del siglo XV/Il (uo tas y estudios). Valladolid: Universitat de Valladolid, 1982.

RODRíGUEZ TEJERINA, José M. «La Escuela Mallorquina de Anatomía y Cirugía», A: Actas 1 Congreso Espail01 de Historia de la Medícilw. Madrid, 1963, p. 171-175.

- Historia de la Medicina en Mallorca. Del Barroco a la IIustraciólI. Palma de Mallorca: Caixa de Balears,1984.

RUlz PABLO, Ángel. Historia de la Real junta particular de Comercio de Baree/olla 1760-1847. Barcelona: Cambra de Comen;, 1919. lEdo facsímil, Barcelona: Alta Fulla, 19941

SÁNCHEZ-BLANCO, Francisco. Europa}' el pmsal11ie/1to esparlol del siglo XVlll. Madrid: Alianza,

1991. SÁNCHEZ RON,). M. [ed.]. Ciellcia y sociedad e/1 Espal1a. Madrid: El Arquero: CSIC, 1988. SELLÉS, M.; LAFUENTE, A. jjLa formación de pilotos en la Espaí"ía del siglo XVIIl».A: PESET, j. L.

[el af.] [ed.]. La delicia I/Ioderna)' el//l /ClJo I11I1/1do. Madrid, 1985, p. 149- 191.

SHAFER, Robert E. Tlie Ecol1ol11ic sodeties ill ,he Spmu'sh World 1763-1821. Nova York: Syracusc

Ulliversity Press, 1958 .

SUBIRÁS, Francesc. j(Conferencia Physica. Discurso leído por el Dr. D. Francisco Subiras en la primera sesión particular el dia 18 de enero de 1764).A: BOFILL 1 POCH, Artur [ed.]. Real Academia de Ciencias y Artes de Baree/olla (1764-1914). Fiestas cient[fieas celebradas CO/1 /1/otivo del CL al1ilJersario de su fillldación. Barcelona: Sobrinos de López Robert, 1915, p. 240.

THOMSON, j. E/s or(\?el1s de la indllstrialització a Catahl/"J)'a. El cotó a Bareelolla 1728-1832. Barce­

lona: Edicions 62, 1994. [Versió original anglesa, Cambridge University Press, 1992]

USANDlZAGA SORALUCE, Manuel. Historia del Real Colegio de Cirugía de Barcelona (1760-1843). Barcelona: lnstitut Municipal d'Historia de la Ciutat, [s. a.].

VILAR., Pien·e. Cafahlll)'a dil1s l'Espal1)'a lI1odema. Barcelona: Edicions 62, 1987. 4 v. [la ed.

francesa, 19621