núm.162 març-abril 2003

RENDA 2003A partir del proper 6 de maig, la Unió de CCOO del Barcelonès comença

la campanya de la renda corresponent a l’exercici 2002. Els preus perdeclaració (individual o conjunta) són els següents:

Simplificada OrdinàriaAfiliats/ades 8.00 € 16.50 €No afiliats/ades 28.50 € 43.50 €

Barcelona, Via Laietana, 16, 3a planta, 93 481 28 03De dilluns a divendres, de 9.30 h a 13.30 h i de 16 h a 19 h

Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma, C/ Torrent d’en Valls, 42 entl.Badalona, 93 388 59 57 – 93 397 41 41

De dilluns a divendres de 16 h a 19.30 h i dimarts de 9 h a 12.30 h (cal demanar hora amb antelació).

L’Hospitalet, C/ Pau Sans, 8, 93 337 22 48De dilluns a divendres de 17 h a 20h.

Ciutats per a les personesA CCOO del Barcelonès fem propostes concretes per millorar les condicions de vida i de treball a les nostres ciutats de la gent treballadora, que som, en definitiva, la majoria de la ciutadania.

Pàg.

La discriminació de la doble escalasalarialAcció Jove de CCOO es manifesta en contra de la pràctica de ladoble escala salarial per a les persones joves que es vol implantaren algunes empreses.

Pàg. 11

6 i 7

N a la

guerraF

oto

s: M

. J.

Mo

ra

2 l’onas i n d i c a l

ditorial

L’imperi i la guerra

En el moment d’escriure aquesteditorial, la guerra oberta aIraq encara no ha començat i

esperem que no comenci mai.

Aquest és el desig de la majoriade la població mundial, que es vaexpressar amb una força mai no vis-ta el 15 de febrer amb quasi 15milions de manifestants arreu delmón (1.300.000 a Barcelona), i mol-tes altres mobilitzacions, com l’atu-rada que vàrem fer els treballadors itreballadores el 14 de març, convo-cada per la Confederació Europea deSindicats, o a la jornada mundial del15 de març, que a Barcelona es vaconcretar en una cadena humanaque va desbordar les previsions d’as-sistència malgrat la pluja.

Per al món d’avui, pensar que laguerra pot ser la solució a algun pro-blema no deixa de ser un insult a laintel·ligència i a la mateixa condicióhumana. Com també ho és creureque el principal problema és SadamHussein, en lloc dels milers de milionsde persones que pateixen fam imoren o sobreviuen en condicionsinfrahumanes en tot el planeta.

Però sembla evident que aquestesconsideracions no són ni tan sols tin-

L’atac a Iraq formaria

part de l’estratègia

hegemònica

nord-americana

per al segle XXI.

L’ONA Sindical

Revista de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès.

Consell de Redacció: CarmenGómez, Marisa López, Rafael Milla i Damià Oliveres. Director: Damià Oliveres. Secretària de redacció: CarmenGómez. Diagramació: Jonas Nilsson. Correcció: Servei Lingüístic CONC. Fotografia: Pérez Molinos, David García i M. J. Mora. Imprimeix: Litografies Rosés.

Edita: Unió Sindical de CCOO del Barcelonès.

Redacció: Via Laietana 16, 3aplanta, Tel: 93 481 28 03 Fax: 93 315 08 56 E-mail: uscob1@conc.es

Web: www.conc.es/barcelones

Estem, doncs, en un moment cru-cial. Per una banda, s’ha fet palès eldesig que no hi hagi guerra per partde la majoria del món i, per l’altra,sembla que hi ha la decisió ja presa,per part de Bush, d’atacar Iraq. Elsgovernants d’alguns països són, perara, sensibles al crit de pau dels seuspobles, mentre que Blair i Aznar novolen escoltar res que no sigui unfuturible tracte de favor de l’amoimperial en l’escenari postbèl·lic.

A dia d’avui, Bush i cia. estan enminoria a l’ONU, però el poder per-suasiu de l’imperi és molt important.A més, en última instància, tot fapreveure que l’atac a Iraq es durà aterme passant inclòs per sobre de l’o-pinió de les Nacions Unides. Cal,doncs, no baixar la guàrdia i seguirmobilitzant-nos contra la guerraabans que comenci. I si, malgrat tot,hi ha guerra, amb «casus belli» o sen-se, caldrà mobilitzar-se perquè s’aca-bi i no n’hi hagi mai cap més.

Damià Oliveres

gudes en compte per l’imperi d’EUAi els seus satèl·lits. Bush, Blair i Aznar,aquest darrer amb un cert patetisme,estan entestats en portar a termeuna «guerra preventiva», que respona un concepte encunyat per la facciómés reaccionària dels falcons quemanen avui en l’Administració repu-blicana d’EUA.

La seva doctrina, escrita i conegu-da ja un any abans de l’11 de setem-bre de 2001, quan Bush encara noera president, estableix els eixos del’hegemonia nord-americana en elmón, basada en la supremacia mili-tar, econòmica i geoestratègica,incloent-hi explícitament el controldel petroli del Golf pèrsic. Ara elsautors d’aquell document, conegutcom “Projecte per al nou segle nord-americà”, ocupen els llocs més desta-cats de l’estaff de Bush.

Els 364.000 milions de dòlars delpressupost militar d’EUA d’enguany,els més de 300.000 soldats que ja hanestats desplaçats al Golf, acompa-nyats de l’armament de darrera ge-neració per terra, mar i aire, formenpart de l’estratègia hegemònicanord-americana per al segle XXI. Aixòningú no ho pot amagar.

El no a la guerra és un clam universal.

Fo

to: A

nto

ni

Ro

sa

3l’onas i n d i c a l

arcelona

Eleccions...Robespierre i Danton

Confesso que en les darreres elec-cions municipals vaig votar enblanc. Políticament, conscient-ment. Era molta l'emprenyamentaamb un equip municipal que creiaimpresentable, i també amb unscompanys de viatge sense perfildefinit. Confesso que ara no vota-ré en blanc. També políticament iconscientment, malgrat que moltselements de la meva diagnosi ciu-tadana no hagin canviat, malgratque la Barcelona del crit al diàlegpost Lluch i ara la del 15F no esmereixen un alcalde preocupat–és sols un exemple– perquè elsnens dels col·legis públics facinvela... (!?). Malgrat, però tambéjustament perquè no ha mort lapart més conscient de la ciutada-nia i perquè ens arriba un ventque sembla més ben orientat quela resposta «anti» o el nihilismeegoista... Perquè potser es comen-çarà a parlar més d’anticapitalis-me i menys d’antiglobalització(que, de certes històriques i reno-vades globalitzacions, en sóc, departidari!).

No votaré, doncs, en blanc, i hofaré amb un ull –el dolent– fixatsobre les imbecil·litats que a vega-des diuen i fan amics nostres, iamb l’altre –el bo– sobre l’espe-rança de regeneració democràticaque s’apunta en molts llocs –i demanera especial, m’ho sembla– enla dialèctica de l’esquerra italiana.

Ho faré i ho hem de fer, entrealtres coses, per forçar els nostresperquè rectifiquin i entenguinque la vella visió republicana(«sols hi ha dos partits, el delsbons i el dels mals ciutadans»–Robespierre–) exigeix que –mésde dos-cents anys més tard, i arades de tot l’arc de les forces pro-gressistes i d’esquerra– en tin-guem, de bons polítics, que sentincap a on bufa el vent, que facinPolítica amb majúscula i ambaudàcia (Danton!), i que sàpiguenllegir la via oberta el 15F de formatransversal, molt més matisada,complexa i exigent que la de pen-sar que sols hi érem contra enBush i l’Aznar.

Romà Torrents

La realidad nos dice

que las incineradoras

no hacen

desaparecer

las basuras.

A primeros de marzo saltó la alar-ma. Técnicos de la Agencia Metro-politana de Residuos analizabanque, teniendo en cuenta la fecha decierre del vertedero del Garraf(2006) y según los resultados delPrograma de Gestión de ResiduosMunicipales (PGRM), la única solu-ción era rescatar el proyecto demacroincineradora, prevista en sudía para la Zona Franca, e iniciar suconstrucción en terrenos del Puertode Barcelona a primeros de 2004.Eso sí, después de las eleccionesmunicipales y autonómicas para queen el 2006 esté funcionando a plenorendimiento.

Seis años después de la campañaciudadana contra la incineración,que se materializó en la primeraIniciativa Legislativa Popular alParlament de Catalunya, con el apo-yo de más de 105.000 firmas, esta-mos en el mismo sitio. Para nuestrasadministraciones la solución a losresiduos pasa inevitablemente por laincineración.

La realidad ha demostrado elenorme fracaso de las políticas deprevención y la total incapacidad delas administraciones para hacerlascumplir. En 1996, se generaron en elárea metropolitana de Barcelona1.290.417 toneladas de residuos(1,22 Kg/habitante/día); en el 2001han subido a 1.431.221 toneladas(1,34 Kg/habitante/día). Un aumentodel 10%.

Es cierto que el reciclaje haaumentado significativamente; separtía en el año 1992 de un 0,7%que en el 2001 ha supuesto el 17%,pero queda muy lejos de las previsio-nes del PGRM que situaban el 43%en el 2000.

Peligro: incineradoraA pesar de este aumento porcen-

tual del reciclaje, las administracio-nes competentes –Junta de Residuos,Entidad Metropolitana de Residuos yayuntamientos– no han desarrolladomedidas ni instrumentos concretospara aplicar las obligaciones de laLey Reguladora de Residuos 6/93.Tampoco programas de gestión, ni laaplicación del canon penalizador deresiduos, ni campañas intensivas deeducación ambiental…, que hacenposible la disminución de los resi-duos generados y, por tanto, reducirla cantidad de residuos destinados asistemas de tratamiento finalistacomo vertederos e incineradoras.

La realidad nos dice que las inci-neradoras no hacen desaparecer lasbasuras. Las cenizas y las escoriassólidas que emiten representanentre un 30 y un 40 % del peso ini-cial de los residuos quemados y sonla principal causa de la producciónde dioxinas. Además, las incinerado-ras son incompatibles con los progra-mas de reducción, recuperación yreciclaje y representan una soluciónmuy cara. Hay alternativas a la inci-neración: amplias campañas de reco-gida selectiva de residuos municipa-les, organizar la recogida selectivade toda la materia orgánica compos-table de origen municipal, potenciarel uso de envases y embalajes reutili-zables, promover un cambio de loshábitos de consumo y de producciónpara evitar la generación de resi-duos, etc.

Desde CCOO del Barcelonés segui-remos apostando por una soluciónbasada en las 3R (Reducción,Reutilización y Reciclaje) y nos opon-dremos a considerar la incineracióncomo una solución para los residuos.

La nueva incineradora podría construirse en los terrenos del puerto.

4 l’onas i n d i c a l

ntrevista

Palestina Un poble massahumiliat.

Què volen aquesta gent? Unacançó que parla de l’abús de poder,de l’abús policial i de la tortura.

Religió Una disciplina llunyana i que ignoro.

Sindicats Molt necessarissobretot si pertanyen a una societatlliure i democràtica.

Treballadors Sempre units, unagran força.

Aznar Un servidor de Bush queporta aquest país a la guerra.

Bush Cada cop més analfabets,els presidents d’Estats Units.

Cançó Hauria de ser un camí perfer bona música i bona poesia.

Democràcia On és, que no laveig?

Esquerres Que parlin més! Quehi siguin més! Que lluitem més!

Felicitat Els moments que hodones tot, els moments d’amor.

Guerra Fem-la desaparèixer ja!

Honestedat Difícil de trobar.

Iles (ses) El meu país.

Justícia Sempre llunyana,sempre complicada, sempre lenta.

Liberalisme En entredit.

Masclisme Forma part dels crimsa les dones, de la bogeria, del’analfabetisme.

Nord-sud Massa diferències,massa oblit.

Oposició Ídem que a la preguntad’Esquerres.

Maria del Mar Bonet va néixer a Palma de Mallorca l’any 1947. De la seva trajectòria professional

–ella s’autodefineix com a cantant– pot ser que el que recordem més és el seu treball amb “Els

setze jutges” a partir de 1967, la cançó “Què volen aquesta gent” –que ens ha esborronat tantes

vegades, que va ser prohibida per la censura franquista i que reproduïm en aquesta pàgina–, els

seus concerts a la Plaça del Rei o la celebració, l’any 1997, de 30 anys de vida dedicada a la música

amb un concert al Palau Sant Jordi de Barcelona, al qual van assistir més de 14.000 persones.

Aquesta llarga trajectòria, que continua avui amb un munt de concerts previstos a Catalunya,

Espanya i l’estranger ha estat reconeguda amb diversos premis dins i fora de les nostres fronteres.

Com a persona, aquest abecedari és un reflex del seu compromís amb la seva terra i la seva gent,

que som tots i totes nosaltres.

Unió Europea Unió?

Vaga Un recurs molt necessari.

Web-internet No m’hi he ficatencara.

Xenofòbia Un problema que tristament viu entre nosaltres.

Zona Cero Resultat d’unamonstruositat.

C. G. – D. O.

L’ ari deMaria del Mar Bonet

Què volen aquesta gent?

De matinada han trucat,són al replà de l’escalala mare quan surt a obrir,porta la bata posada.‘Què volen aquesta gentque truquen de matinada?’

‘El seu fill, que no és aquí?’,‘N’és adormit a la cambra,què li volen al meu fill?’El fill mig es desvetllava‘Què volen aquesta gentque truquen de matinada?’

La mare ben poc en sapde totes les esperancesdel seu fill estudiantque ben compromès n’estava‘Què volen aquesta gentque truquen de matinada?’

Dies ha que parla poci cada nit s’agitava,li venia un tremolortement un truc a trenc d’alba.‘Què volen aquesta gentque truquen de matinada?’

Encara no ben despertja sent viva la trucadai es llença pel finestrala l’asfalt, d’una volada.‘Què volen aquesta gentque truquen de matinada?’

Els que truquen resten muts,menys un d’ells -potser el que mana-que s’inclina al finestral,darrere xiscla la mare‘Què volen aquesta gentque truquen de matinada?’

De matinada han trucat,-la llei una hora assenyala-Ara l’estudiant és mort,n’és mort d’un truc a trenc d’alba.‘Què volen aquesta gentque truquen de matinada?’

Lletra: Lluís SerrahimaMúsica: Maria del Mar Bonet 1968

mmigració

5l’onas i n d i c a l

El gobierno insiste en fracasarUn año más, debemos opinar sobre los acuerdos para la regulación delcontingente de personas inmigradas, es decir, sobre los procedimientos parala contratación de trabajadoras y trabajadores extranjeros en el Estadoespañol.

El resultado de esta

política ha sido más

inmigración

irregular, más

explotación laboral,

más exclusión social

y más riesgo de

ruptura social.

Asamblea informativa en los locales de CCOO.

Para el 2003 se han introducido cam-bios con respecto al año anterior,pero continuamos con una situaciónen la que se dificulta la regulariza-ción de los trabajadores y trabajado-ras que residen en nuestro país; sesiguen exigiendo procedimientosmuy largos que dificultan la contra-tación efectiva; y se da un escasopapel a las comunidades autónomasy a los agentes sociales tanto en ladeterminación de esos contingentescomo en el proceso a lo largo del añoy en la evaluación de los resultados.

Desde CCOO apostamos clara-mente por una vía regular de inmi-gración laboral vinculada a las posi-bilidades del mercado laboral, conparticipación de los sindicatos, quepermita garantizar los derechos delos trabajadores y trabajadoras queya están aquí.

Se pone de manifiesto que la polí-tica de inmigración del gobierno,que para el año 2003 es continuista,a pesar de las modificaciones ha fra-casado en sus objetivos. No ha abier-to vías de inmigración regular quefuncionen. Se limita, ante este fraca-so, a criminalizar a los inmigrantes ya las organizaciones que defiendenque no se puede ser cada vez más

riguroso con los inmigrantes ensituación irregular y a la vez no tenercapacidad para ofrecer una vía orde-nada de inmigración. El resultado deesta política ha sido más inmigraciónirregular y, como consecuencia, másexplotación laboral, más exclusiónsocial y más riesgo de ruptura social.

Se debe restituir, junto con otrasmedidas, el régimen general comovía para la regularización condicio-nada a la oferta de trabajo y comomecanismo de contratación nomina-tiva.

Como ejemplo de lo anterior ysegún el funcionamiento del contin-gente para el año 2003, en cuanto ala gestión de las ofertas genéricas deempleo a las que se acogen organi-zaciones empresariales de ámbitoprovincial o las empresas que pre-tenden contratar al menos cinco per-sonas, deben pasar un total de 10trámites, incluida la embajada deEspaña, antes de poder hacerlasefectivas. Así nos encontramos,como el año anterior, ante un proce-dimiento lento e inviable que ade-más pretende que la empresa con-trate a personas que no conoce. Estamedida no es útil, ni para las perso-nas que están aquí y podrían regula-

rizar su situación y por tanto disfru-tar de sus derechos, incluidas lasmejores de las condiciones laborales,ni para ofrecer una vía de inmigra-ción regular.

Este procedimiento ya se habíademostrado que no funcionabadurante el año 2002. Los empresa-rios no están acostumbrados a con-tratar mediante ofertas genéricas apersonas que no pueden seleccionardirectamente. Por otro lado, comohay una tolerancia social y de laadministración en cuanto a la con-tratación ilegal, sobre la base de quelos procedimientos burocráticos noresponden a las necesidades, lasempresas o bien han seguidohaciendo como siempre, dar trabajosin regularizar a los trabajadores ytrabajadoras, o subcontratando par-te de su proceso de producción aempresas ya concebidas para “ocu-par” trabajadoras y trabajadores ensituación irregular.

En definitiva, es necesaria unapolítica diferente de inmigraciónque facilite la integración y la regu-larización de las personas que viveny trabajan en el país y que dé opor-tunidades para la inmigración deforma regular.

Fo

tos:

M. J.

Mo

ra

odel de ciutat

6 l’onas i n d i c a l

L’evolució de les

nostres ciutats no

pot deixar-se en

mans del mercat.

Ara que s’apropen les eleccions municipals és un moment molt indicat per intervenir com a sindicat en el debat social i polític, aportant-hi les nostres reivindicacions i propostes per millorar les condicions de vida i de treball dels treballadors i treballadores, que som en definitiva la majoria de la ciutadania.

Model de ciutatCCOO del Barcelonès pensem quel’evolució de les nostres ciutats nopot deixar-se en mans del mercat, ique cal intervenir-hi decididamentdes dels poders públics per planifi-car i regular el desenvolupamentdel nostre territori en el marcmetropolità, de manera que esgaranteixin unes condicions de vidai de treball dignes i que el fet dis-tintiu d’aquest desenvolupamentsiguin la qualitat, la sostenibilitat ila justícia social.

Tal com diem en la introducció del’acord signatper CCOO delBarcelonès,UGT il’Ajuntamentde Barcelona,“cal la globalit-zació de laigualtat, el des-envolupament ila sostenibilitat;dels drets humans, socials i laborals,de la justícia i la democràcia; de lallibertat, la dignitat i la pau”. I “elsprincipis que orienten el present i elfutur de Barcelona són els de creixe-ment i equitat, qualitat urbanamediambiental, cohesió i benestarper a tothom”.

Des de la nostra perspectiva això voldir definir un model de ciutat de lespersones i per a les persones, que espodria resumir en quatre gransenunciats.

– Unes ciutats equilibrades econò-micament i industrialment.

– Unes ciutats equilibrades social-ment.

– Unes ciutats amb plena ocupació,sense precarietat i amb condicionsde treball dignes i segures.

– Unes ciutats habitables ambiental-ment i socialment, i que facilitin laconvivència.

Per avançar amb força en aquestadirecció, fem a continuació unseguit de propostes concretes i rea-litzables per posar-les a la conside-ració de les candidatures que espresentin a les eleccions a les ciutatsde la nostra comarca, sobretot lesque puguin representar els interes-sos de la gent treballadora.

Propostes concretesPolítiques de treball. Lluitaper més i millor ocupacióEstablir en totes les normatives iplecs de condicions que es facin des

dels ajuntaments per subcontractaractivitats amb empreses privades unseguit de clàusules laborals i socialsque garanteixin el no encadena-ment de la contractació, el compli-ment de la Llei de prevenció de ris-cos laborals, i de les lleis d’integra-ció de minusvàlids, les limitacions al’ús de les ETT i la valoració positivade les bones pràctiques quant a lacontractació.Renegociació dels pactes per l’ocu-pació, incloent-hi com a primerobjectiu el desenvolupament de lescondicions per crear ocupació esta-ble i de qualitat en l’àmbit territo-rial. Desenvolupament de programes deprevenció específics en tot allò rela-cionat amb les condicions de treballde les persones que desenvolupenla seva activitat a la via pública, jaque molts d’ells necessiten autorit-zació municipal.

Propostes de desenvolupament enl’àmbit local del Servei Públicd’Ocupació, i de mesures referides afacilitar als aturats l’accés a serveis ique facilitin la seva mobilitat (tarje-ta roja) per a la recerca de feina.

Polítiques socials. Polítiques d’igualtat, drets socials i defensa imillora dels serveis públicsElaboració d’una carta de drets deciutadania, que tingui en comptevells i nous drets, defineixi les res-ponsabilitats de cada administració iels recursos necessaris per garantiraquests drets.

Defensa del sector públic i d’unsserveis públics de qualitat, obrint undebat sobre com posar límits alsprocessos d’externalització i privatit-zació dels serveis públics, tenint encompte els costos socials que aixòcomporta. Compromís dels governsmunicipals de les nostres ciutats en

la defensa dels serveis públics, quesón els que garanteixen l’equitat, ila no-privatització d’aquests.

Desenvolupar polítiques socials inte-grals i concretar a les nostres ciutatsla proposta de pacte per la multicul-turalitat i la ciutadania que estemplantejant des de CCOO. Aixòrequerirà un important grau deconsens entre les institucions i lesorganitzacions sindicals i socials.

Impulsar iniciatives per a la igualtatd’oportunitats i la no-discriminacióde les dones.

Reclamar a la Generalitat la creaciód’una xarxa pública de serveis espe-cialitzats i la coordinació entre ser-veis sanitaris i serveis socials.

Cal prioritzar les mesures que facili-tin el manteniment de l’autonomiapersonal i familiar de la gent gran iels facilitin el manteniment al seuentorn. En aquest sentit són espe-

7l’onas i n d i c a l

cialment importants les mesuresorientades a l’adequació dels seushabitatges, tant pel que fa a la sevahabitabilitat com al seu accés, i deserveis d’atenció domiciliària.Juntament amb això, cal una políti-ca de creació d’apartaments tute-lats, centres de dia i residències pera gent gran.

Potenciar tot allò referent a la pre-venció de la salut, la coordinació denivells assistencials, el reforçamentde l’assistència primària i el manteni-ment del seu caràcter públic i la no-fragmentació del sistema sanitari.

Prendre mesures per fer front subs-tancialment al fracàs escolar ireduir-lo.

Extensió de la xarxa pública d’esco-les bressol 0-3 anys.

Concretar el mapa de la formacióprofessional, lligat a les perspectivesde desenvolupament a les nostresciutats.

Priorització de l’ensenyament públic.

Polítiques urbanes i de sostenibilitatCalen mesures de foment de l’habi-tatge social i posar fre a la venda desòl públic municipal, mantenint latitularitat del sòl públic existent:

– Reserva d’un 50 % del sòl dedicata habitatge a promocions per ahabitatge protegit.

– Estímul a la rehabilitació i l’ade-quació del parc d’habitatges de laciutat, per tal de facilitar i pro-moure la sortida al mercat de l’es-toc d’habitatge buit existent.

– Creació d’un parc públic de llo-guer en les promocions d’habitat-ge protegit.

– Polítiques de suport a personesamb especials dificultats, creantserveis de mediació entre propie-taris i possibles llogaters.

Potenciació del transport públic quecomuniqui llocs de treball i residèn-

cia, amb especial atenció als polí-gons industrials.

Desenvolupament del PDI i pla deserveis del transport públic.Avançar en la integració de la xar-xa ferroviària de rodalies com unMetro urbà. Gestió pública denoves línies de Metro i millora dela intermodalitat. Augment de fre-qüències i horaris del transportpúblic.

Limitar la tendència al creixementde la part del bitllet sufragada perl’usuari, i buscar fórmules de corres-ponsabilització, en el cost del trans-port, d’aquelles empreses que se’nbeneficien directament.

Promoure sistemes complementarisde connexió amb els polígons izones de serveis en horaris d’entra-da i sortida. Creació d’oficines sobremobilitat, amb la participació d’em-presaris, treballadors iAdministració, als polígons i àreesde serveis.

Augmentar progressivament els qui-lòmetres de carril bici sense reduirl’espai per als vianants, amb l’objec-tiu de donar satisfacció i seguretatals desplaçaments a peu i en bicicle-ta per la ciutat.Reordenació de la mobilitat de per-sones i mercaderies, i mesures depacificació del trànsit. Realitzaciód’un referèndum ciutadà sobre eltrànsit privat a les ciutats. Definicióde polítiques d’aparcament dissuasiude la utilització del transport privat ique no promoguin la mobilitat.Aprofitar els grans projectes derenovació urbana per assegurar laregeneració del territori i millorar laqualitat de vida de la ciutadania,especialment en el que fa referènciaa la Mina i a la Catalana. Milloradels plans de serveis que garantei-xin les necessitats socials i de mobili-tat en tots els projectes de novesurbanitzacions.

Manteniment de la qualificació desòl industrial al nostre territori.

Desenvolupar memòries participati-ves dels grans projectes urbanístics,per assegurar que els beneficis d’a-quests repercuteixen en la ciutada-nia.

Potenciar un model de comerç deproximitat, que contribueixi a unaciutat viva i eviti la mobilitat. No ala creació de noves grans superfíciesi complexos comercials a les nostresciutats.

Protecció, defensa i millora del mediambient. Desenvolupament de nousprogrames i compromisos en mobili-tat i recollida, revisant els pactesper la mobilitat i l’acord cívic BCNNeta, i d’impuls d’energies netes ide realització d’ecoauditories en lesempreses en funció de les mesuresaprovades en les agendes 21.Defensa del verd urbà. Protecció deCollserola. No al Túnel d’Horta. Noa la incineració de residus.

PolítiquesparticipativesMajor descentralitza-ció política als dis-trictes i barris de lesnostres ciutats perapropar també lacapacitat de decisióa la ciutadania i

alhora desenvolupar mecanismesd’iniciativa ciutadana, consulta ireferèndum, sobre temes impor-tants.

Cal seguir millorant els mecanismesd’interlocució i participació dels sin-dicats i organitzacions empresarials,com són els pactes per l’ocupació iels convenis de ciutat, a partir delsmarcs establerts, com és el compro-mís de potenciar el paper del CESB,com un espai de diàleg i propositiudel desenvolupament de la ciutatreal.

Cal assegurar la participació i elseguiment sindical en aquells orga-nismes que superen l’àmbit munici-pal, com són aquells consorcis quetenen una clara intervenció enàmbits que afecten de maneradirecta la millora de les condicionsde vida i de treball de la ciutadania.

Angel Crespo

Els principis que han

d’orientar el present

i el futur de

Barcelona són

els de creixement

i equitat, qualitat

urbana

mediambiental,

cohesió i benestar

per a tothom.

8 l’onas i n d i c a l

‘Hospitalet

El Ayuntamiento de l’Hospitalet hapresentado un Pla de Renovació d’À-rees Industrials de l’Hospitalet(PRAIH). En él se plantea una nuevaconfiguración económica de la ciu-dad que representa un cambio sus-tancial respecto a la realidad actual.Se quiere transformar nuestra ciu-dad en una nueva realidad basadaen el comercio y en el sector servi-cios, pasando de ciudad industrial aciudad terciaria.

ConsecuenciasSi durante las constantes crisis cíclicasde la economía hemos sufrido la pér-dida paulatina de aquellos sectoresque han ido configurando el tejidoindustrial histórico de la ciudad(construcción, textil, metal, etc.), lapropuesta del ayuntamiento acelerael proceso natural, propiciado por laevolución de la economía y del pro-pio mercado, de expulsión de laindustria tradicional.

Esta propuesta tendrá consecuen-cias importantes para el futuro de lostrabajadores y trabajadoras queviven y, sobretodo, trabajan en nues-tra ciudad:• Traslado de un importante núme-

ro de empresas y trabajadores fue-ra de l’Hospitalet.

• Cierre definitivo de algunasempresas, con la consiguientesupresión de puestos de trabajo.

• Disgregación de algunas empresas,con la separación del personal deoficinas, del de la producción o lalogística que se desplazará a otraslocalidades.

Desde el sindicalismo de clase nonos podemos oponer a los adelantos,ni a las realidades, pero sí que debe-

Av. del Carrilet de l’Hospitalet, cerca del local de CCOO.

Reflexiones y propuestas sobre el PRAIH

remos dar una respuesta en defensade los intereses de los trabajadores ytrabajadoras, que son los que noscorresponde defender.

Reflexiones• Entendemos la necesidad que tie-

ne la ciudad de mantener un volu-men de vivienda, con el objetivode mantener una población entorno a los 250.000 habitantes,para que sea viable el modelo deciudad propuesto.

• Entendemos que la posibilidad deconseguir suelo para uso residen-cial sólo puede surgir de la trans-formación de suelo actualmentededicado a otros usos.

• La industria es el sector económicoque genera mayor índice de rique-za al PIB local, por encima delcomercio y del sector servicios.

• Nuestra ciudad correría un seriopeligro de viabilidad económica siconsideramos que con grandes ofi-cinas de empresas, fácilmente des-localizables, se puede construir sufuturo.

PropuestasDespués del debate generado ennuestra Unión hemos hecho tres pro-puestas, que para nosotros mejoranel proyecto municipal:• En los sectores en los que la trans-

formación será integral, de sueloindustrial a suelo residencial, sedebería determinar el tipo devivienda que se desea construir,prestando especial atención a lavivienda social y a la posibilidad deestablecer viviendas en régimende alquiler.

• Estudiar la posibilidad de concen-trar todas las ramas de la forma-ción profesional que se impartenen nuestra ciudad, en una “escuelade oficios” o “escuela industrial”,para liberar suelo que actualmenteocupan para usos social y/o resi-dencial.

• Realizar un estudio para potenciarla reestructuración de las zonas 14y 15, de cara a hacer desaparecerlas obsoletas naves industriales ytransformarlas en edificios dondepuedan alojarse empresas manu-factureras (llamados “hoteles deempresas”), para que las zonasindustriales queden integradas enel entorno urbano.

25 años de CCOO en l’Hospitalet

El próximo 19 de junio, la Unión Local de CCOO de l’Hospitalet tiene pre-vista la celebración del 25 aniversario de la I Conferencia que se hizo enla legalidad en la ciudad.

En primer lugar queremos hacer un reconocimiento público a loshombres y mujeres de aquellas Comisiones Obreras de l’Hospitalet quecontribuyeron, en épocas muy difíciles y con lo mejor de cada uno, a quelos trabajadores y trabajadoras de nuestra ciudad tuvieran condicionesde trabajo y de vida más dignas y pusieron su granito de arena parahacer de CCOO el primer sindicato de este país.

Queremos que en este acto participen el máximo de afiliados y afi-liadas, pero también está abierto a la sociedad civil. Por esto hemos invi-tado al acto al compañero Joan Coscubiela, secretario general de laCONC y al Alcalde de la ciudad.

El acto tendrá lugar en el Centro Cultural Barradas (Rambla JustOliveras, 56) de l’Hospitalet.

La propuesta del

Ayuntamiento

acelera el proceso

natural de expulsión

de la industria

tradicional.

9l’onas i n d i c a l

ona

Actividades8 de marzoEste año el lema del 8 de marzo hasido: Decideix-te a participar, partici-pa per decidir.

Nuestro Sindicato, en el Barcelo-nés, ha visto incrementada en losúltimos años la afiliación de mujereshasta llegar a las 30.000, es decir el39 % de la afiliación. Nos hemos feli-citado por acercarnos cada vez más alas mujeres y por el hecho de quenosotras tengamos no sólo la sensi-bilidad para participar, sino tambiénmás espacios para decidir; las dele-gadas cada día son más. En el tiem-po que llevamos de período electo-ral somos ya más del 35 % de losrepresentantes elegidos y espera-mos que se incremente este porcen-taje en los últimos meses. Pero toda-vía queda mucho por hacer, encuanto a la afiliación de las mujerestrabajadoras y a su participación en

los puestos de decisión. Y, sobretodo, tenemos que tener en cuentaque esta participación tiene quesuponer profundizar en políticasconcretas que lleven a nuestra orga-nización a tener cada vez más encuenta las necesidades de las muje-res trabajadoras en el marco de suspropuestas y actuaciones.

Este ha sido el objetivo de este 8de marzo y el eje central de nuestrosactos de celebración y reivindicación,tanto de la asamblea de delegadasque se celebró el día 6, como del con-cierto del día 13, en el que, además,reivindicamos el acceso de las muje-res a todos los ámbitos laborales, encondiciones de igualdad.

Esperamos que el año que vienepodamos celebrar éxitos en estosobjetivos. El 8 de marzo es un día,ahora tenemos 364 más para trabajar.

Olga Fernández presenta lasconclusiones del debate.

Transformandola vida cotidianaEl Palacio de Congresos de Barcelonaacogió los días 28 de febrero y 1 demarzo las jornadas “Transformandola vida cotidiana: experiencia, hacery saber de las mujeres de Barcelona”.Organizadas por el Ayuntamiento deBarcelona, estas jornadas recogían eltestigo del I Congreso de Mujeres deBarcelona y el trabajo realizado porel grupo de mujeres del Consell deBenestar Social y del Consell deDones de la ciudad.

En esta reflexión de dos días par-ticiparon representantes de diversoscolectivos, entidades y asociacionesque trabajan en el tema, aportando,tanto en el plenario como en lasdiversas comisiones, sus experienciasy propuestas.

Por parte de CCOO del Barcelo-nés, la compañera Olga Fernández,de la Secretaría de la Dona de lacomarca, moderó y presentó las con-

clusiones de la mesa dedicada al tra-bajo en red para dar respuesta a lasnecesidades de la sociedad. Entreotras destacamos las siguientes:

• Constatar la inviabilidad de lasactuales políticas de conciliaciónde la vida personal, familiar ylaboral.

• Fomentar espacios de reflexión ysensibilización para los jóvenes.

• Impulsar la interconexión entrelas diferentes redes, públicas y pri-vadas, que funcionan en Barce-lona.

• Proponer abordar en el próximoCongreso de Mujeres las razones yel significado del trabajo en red yel valor de sus aportaciones decara a una transformación de lasrelaciones de poder.

La pianista Mónica Pons junto aYolanda Alcázar, Secretària de

Política Social i Dona delBarcelonés, al final del concierto de

música compuesta por mujeres.

10 l’onas i n d i c a l

La utilitat del

programa es veurà

en tant que

aconseguim llocs

de treball per

a persones

en situació difícil.

cupació

Passarel·les cap a l’ocupacióEl programa EQUAL “Passarel·les cap

a l’ocupació” està liderat per l’Ajuntament

de Barcelona, amb la participació en la

seva “Agrupació de Desenvolupament”

de tretze institucions més, entre les quals

hi ha CCOO, UGT, patronals, gremis

i altres organismes.

Dia de l’emprenedorBarcelona Activa S.A., que és l’Agència de l’Ajuntament de Barcelona per aldesenvolupament local i per a la gestió de polítiques d’ocupació i formació,convoca cada any des d’en fa sis el “Dia de l’emprenedor”, jornada dedicadaal foment de la “cultura emprenedora”, és a dir, a estimular i, alhora, donarel màxim d’informació i facilitats a les persones que es decideixen a crear unaempresa. Barcelona Activa té programes permanents, com ara el “Viverd’Empreses”, que tot l’any treballen en aquesta tasca, però un dia a l’anyorganitzen la posada en públic tant dels seus projectes, programes i serveis,com l’exposició de resultats.

En aquest marc, CCOO i UGT participem aquest any en la impartició de dosminicursets, anomenats “Càpsules de coneixement”. Un, dedicat al treballautònom dependent, i l’altre, dedicat a prevenció de riscos laborals.

Aquesta participació, que desenvoluparan la Federació TRADE de CCOO iel gabinet “HIGIA, Salut i Treball”, organisme també del nostre Sindicat, s’em-marquen en les activitats desenvolupades en el si del Pacte territorial per l’o-cupació de Barcelona.

Els nostres objectius amb aquesta activitat són tant donar a conèixer la nos-tra estructura organitzativa i de serveis als treballadors i treballadores autò-noms, com impulsar entre els nous emprenedors la cultura de la necessitat depreveure en qualsevol pla d’empresa el compliment de la legislació en relacióamb la salut i seguretat dels treballadors.

Promoció d’Habitatge Entorn

El passat 7 de març es va fer l’acte protocol·lari de col·locació de la primerapedra de la promoció d’Habitatge Entorn, cooperativa d’habitatgesimpulsada per CCOO de Catalunya, al barri de La Gornal de l’Hospitalet.Els 32 habitatges que es comencen a construir estan acollits a proteccióoficial, tenen 2, 3 i 4 dormitoris i una superfície mitjana de 87,50 m2 útils,disposen d’una plaça d’aparcament i un traster. Està previst lliurar els pisosa la tardor de 2004.

A la fotografia, en primer pla, d’esquerra a dreta, Celestino Corbacho,alcalde de l’Hospitalet, Joan Coscubiela, secretari general de CCOO deCatalunya, i Inocencio Jaramillo, president de la cooperativa. Darrere,Jordi Llorens, responsable de serveis de CCOO de Catalunya, Àngel Crespo,secretari general de CCOO del Barcelonès i Asun Romero, secretària gene-ral de CCOO de l’Hospitalet.

Aquesta és la primera promoció a l’Hospitalet de la cooperativaHabitatge Entorn, que ha lliurat fins ara 4.275 habitatges a Catalunya, untotal de 396 a la comarca del Barcelonès.

L’objectiu general és la inserció de500 treballadors i treballadores pro-cedents de col·lectius vulnerables ien risc d’exclusió, en empreses nor-malitzades i en condicions de treballtambé plenament normals quant acontractació, aplicació dels conveniscol·lectius corresponents, categoriesprofessionals… Per això, el progra-ma està ara en plena fase de dissenyde les anomenades “passarel·les”,concebudes com a disseny, pas perpas, dels itineraris –en molts casospersonalitzats– que han de seguir els

treballadors acollits al programa.Aquestes passarel·les inclouen forma-ció específica per a l’ofici que cadausuari haurà triat amb el suport tèc-nic adequat i formació complemen-tària pel que fa a idiomes, coneixe-ment de l’entorn, hàbits de treball,coneixement del mercat laboral,orientació professional i tècniques desuport a l’ocupabilitat.

En aquestes properes setmanescaldrà que els responsables i tècnicsde cada entitat integrant de l’“Agru-pació de Desenvolupament” validinels continguts generals de cadascu-na de les passarel·les. En el cas deles organitzacions sindicals, aixòsignificarà el compromís de respon-sables i tècnics de cada una de lesfederacions implicades en el desen-volupament d’aquesta tasca de vali-dació.

Tot seguit, amb els tècnics “guiesper a l’ocupació” assignats a cadaentitat, iniciarem el procés de selec-ció de les persones que formaranpart del programa i que d’aquestamanera podran aconseguir un llocde treball en bones condicions.Aquestes persones comptaran ambun seguiment i un suport personalit-zat fins a la seva inserció.

No hi ha dubte que és un progra-ma complex. Però també estemsegurs de la seva utilitat en tant queaconseguim inserir persones en situa-ció difícil amb el treball en comú dediverses entitats que, acollides a lainiciativa comunitària EQUAL, po-dem desenvolupar accions experi-mentals i crear noves metodologiesque, en el seu cas, es poden convertiren eines d’intervenció en el mercatde treball que potser podrem conso-lidar en la mesura en què demostrinla seva utilitat.

cció Jove

11l’onas i n d i c a l

La doble escala

salarial comporta

un xantatge

i una discriminació

inacceptable

per al jovent.

Pancarta reivindicativa a Stora Enso.

Darrerament estem assistint al debatsocial, tan interessant com malaurat,respecte a les famoses dobles escalessalarials signades en algunes empre-ses, que tenen com a pacients recep-tors d’aquestes fórmules els jovestreballadors del sector de l’automo-ció de Catalunya.

Recordem que en determinadesempreses s’han pactat salaris infe-riors adreçats a aquells joves ques’incorporen a l’empresa. És a dir,l’empresa es compromet a crear nousllocs de treball a canvi que aquells iaquelles que els ocupin, general-ment gent jove, ho facin cobrant unsalari inferior al que està previst enel conveni. La doble escala salarialcomporta, doncs, un xantatge inac-ceptable i una discriminació per a lagent jove, en tant que trenca amb elprincipi de a igual treball d’igualvalor, igual salari.

Acció Jove no hem volgut restarimpassibles en aquest debat, i volemprendre la paraula per manifestar elnostre rebuig a aquestes fórmulescontractuals i més quan no garantei-xen ocupació de qualitat i seguraper al futur. Entenem que són nega-tives en termes econòmics i socialsper als joves treballadors catalans,primer perquè segmenten la possibi-litat de reivindicacions unitàries enuna mateixa plantilla i afavoreixenel sindicalisme corporatiu o decol·lectiu, perquè, segons com se sig-nin, ens aboquen a una pèrdua sala-rial perpètua, i també perquè tren-quen la possibilitat d’aplicar la novadirectiva europea sobre igualtat detracte.

Caldria recordar que més del 60 %de joves catalans que treballen hofan en condicions de temporalitat,

rotant en diferents llocs de treball dela mateixa empresa, amb més risc depatir accidents de treball que treba-lladors indefinits, amb clares man-cances de qualificació i de formacióen el seu lloc de treball, i, per si aixòfos poca cosa, obligats a percebremenys salari que la resta dels seuscompanys pel fet d’haver nascutalguns anys després. Conseqüènciadirecta d’això és l’augment dels obs-tacles en l’emancipació de les llarsfamiliars de milers de joves treballa-dors catalans, cosa que posa demanifest l’altra precarietat existenten la nostra societat, la social.

Per Acció Jove, l’estratègia sindi-cal ha de prioritzar la defensa de l’o-cupació i la reducció de la precarie-tat, la defensa i la millora del poderadquisitiu dels salaris i la modernit-zació tecnològica i l’organització deltreball com a alternatives a un model

econòmico-industrial català que atotes llums fa fallida.

Volem acabar amb una últimademanda: fem un debat rigorós ambtots els agents socials implicats, forade contextos electorals, i expliquemquin model de relacions laborals defutur volem per als 900 joves quehavien d’entrar a treballar a Nissan,per als joves de Stora Enso o els jovestreballadors de la mateixa Pirelli delBages, per posar alguns exemples,perquè si no, malauradament, dona-ran l’esquena definitivament al sin-dicalisme de classe.

Per tot això, Acció Jove conside-rem que la joventut treballadorahem de tenir un futur laboral i sociala partir de la feina fixa, qualificada ide qualitat, que garanteixi el nostrefutur professional i alhora el futur decompetitivitat, basat en la creació devalor afegit de les nostres empreses.

Les dobles escales salarials i el principid’igualtat d’oportunitats

12 l’onas i n d i c a l

nions locals

Sant Adrià de BesòsC/ Pi i Gibert, 68 08930 Sant Adrià de Besòs. Tel. 93 462 00 19. Fax 93 381 08 47. E-mail: stadria@conc.es

Recordando la huelga de la Térmica

En la construcción de la Térmica,FECSA de San Adrián, participabanlas empresas COPI S.A., SADE yControl y Aplicaciones, con un totalde 1724 trabajadores.

El 27 de marzo de 1973 se realizauna asamblea general de trabajado-res impulsada por la ComisiónObrera de la empresa, en ella se pro-pone una plataforma reivindicativaque recogía aspectos económicos ysociales, medidas de seguridad ehigiene y por último, lo habitual dela época, se reclamaba libertad sindi-cal y amnistía. De esta asamblea sur-ge una comisión negociadora repre-sentativa que inicia un primer con-tacto con la empresa, que exponeque no considera legítima esa comi-sión, ya que para eso existen los cau-ces establecidos por la ley, o sea elsindicato vertical, llamado CNS.

mos permanecer en la puerta pro-duciéndose algunos intentos deentrar, cosa que fue imposible por-que lo impedía la actitud beligeran-te de la policía. Recibimos amenazasde las fuerzas represivas, informán-donos de que si no nos disolvíamosen menos de cinco minutos lo haríanellos mediante la fuerza. A partir deaquí se inicia una fuerte carga poli-cial contra los trabajadores que sondivididos por el paso fortuito de untren. Se recrudece la carga con palosy fuego real a discreción, cayendomuerto un compañero, vecino deSanta Coloma, Manuel FernándezMárquez, y herido de bala SerafínVillegas produciéndose una reaccióndefensiva de los trabajadores tiran-do piedras. El núcleo más importan-te de trabajadores en la huida nosdirigimos hacia el barrio de la Cata-lana. Durante el trayecto se explica-ba a los ciudadanos lo sucedido mos-trando muchos de ellos una gransolidaridad, protegiéndonos en suscasas y dándonos sábanas para im-provisar pancartas. En la Mina, queestaba en construcción, los trabaja-dores se sumaron a la huelga. En laVerneda de nuevo se produce otracarga policial y la detención de cua-tro compañeros a los que se lesimpondría un consejo de guerra. Laempresa mantuvo durante variosmeses la vigilancia policial externa yen San Adrián era habitual ver a lapolicía montada a caballo. Al entie-rro de Manuel Fernández Márquezasistieron más de 2000 personas y ala salida del cementerio se produje-ron nuevas cargas policiales. Muchos

de los participantes tuvieron que serprotegidos por los vecinos dePomar.

Esta gran huelga fue posible y semantuvo, entre otras cosas, porqueexistía una Comisión Obrera muyimportante, con más de 50 miembrosy con destacadísimos dirigentes sin-dicales curtidos en muchas luchascomo Manuel Pérez Ezquerra, PacoMuñoz y un largo etcétera.

Un factor determinante tambiénfue el que jugó la iglesia de SantaColoma. Especialmente Paco Moran,párroco del barrio del Raval, y JaumeSairach, párroco del Fondo, ya quetodas las asambleas y reuniones secelebraban en sendas iglesias. Otroelemento importante a destacar eraque en la Comisión Obrera, que ini-cialmente fue muy espontánea y quea lo largo de la lucha se convirtió enuna organización muy estable, habíauna gran pluralidad, ya que en ellaconvergían las corrientes cristiana ymarxista, en sus diversas expresiones.Al mismo tiempo, esta huelga fueuna gran lección ya que supuso quemuchos de los trabajadores de la tér-mica entendiesen que se tenían queincorporar a la lucha antifranquistade forma organizada y estable. Porúltimo, señalar que se produjo ungran movimiento de solidaridad des-de las empresas a las universidades einstitutos, a los movimientos vecina-les, solidarios y a los movimientoscristianos, especialmente, a la juven-tud cristiana que se organizaba através de la JOC y HOAC.

Alfonso Moya

Mural de la época en la Térmica. (Colección fotográfica Archivo Históricode CCOO de Catalunya).

Con posterioridad, y a petición dela empresa, se convoca una nuevaasamblea en la que interviene ladirección del sindicato vertical de lacomarca, intentando persuadir a lacomisión para que las demandas secanalicen a través de los represen-tantes legales. Esa petición es recha-zada por la gran mayoría. Se produ-ce un encuentro más con la empresa,pero ésta se niega a negociar, por loque en asamblea se decide convocarhuelga indefinida, lo que en la prác-tica supuso una asamblea permanen-te que duró dos o tres días.

El día 3 de abril, al inicio de la jor-nada, nos encontramos con que lacentral térmica está ocupada por lapolicía y la guardia civil, encontrán-dose en la puerta también un desta-camento importante de la policíanacional. Los trabajadores decidi-

A C T E P Ú B L I C

Lluites Obreres a la Tèrmica del Besòs

30 aniversari de l’assassinat de Manuel Fernández

Márquez

29 d’abril, a les 18.30 hCasal de Cultura, C/ del Carme 22,

08930 Sant Adrià de Besòs