92/80 0(0Ó5,$ , $mxqwdphqw 1250(6 85%$1Ì67,48(6 gh … · pppp llll aaaa d’d’d’d’ oooo...

P L A D ’ O R D E N A C I Ó U R B A N Í S T I C A M U N I C I P A L D E G U A L T A

VOLUM 1 - MEMÒRIA I NORMES URBANÍSTIQUESAjuntament

de Gualta

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

1

Í N D E X

VOLUM 1 - MEMÒRIA I NORMES URBANÍSTIQUES

A. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA .................................................................... 4

1. ANTECEDENTS .............................................................................................................. 5

1.1 INTRODUCCIÓ ......................................................................................................... 5

1.2. OBJECTIUS I CONTINGUT DEL DOCUMENT ................................................................. 5

1.3. HISTORIAL URBANÍSTIC DE GUALTA ......................................................................... 5

2. JUSTIFICACIÓ .............................................................................................................. 6

2.1. REESTRUCTURACIÓ DEL MUNICIPI ............................................................................ 6

2.2. ESGOTAMENT DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DEL 1990 ............................................. 7

2.3. NOVES BASES CARTOGRÀFIQUES ............................................................................. 7

2.4. ADEQUACIÓ A L’ORDENAMENT JURÍDIC VIGENT ......................................................... 7

2.5. EL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ............................................................ 8

B. CRÈDITS ...................................................................................................................... 10

C. ESTUDIS URBANÍSTICS I MODEL PROPOSAT ............................................................... 11

1. ELS SECTORS URBANS DEL NUCLI................................................................................. 12

1.1 L’ARQUITECTURA DEL NUCLI ................................................................................... 12

1.2 TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES I ELS SEU ELEMENTS ............................................. 12

2. DESENVOLUPAMENT DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE 1990 ......................................... 15

2.1. ELS SECTORS DE SÒL URBANITZABLE ..................................................................... 15

2.2. EL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC DEL SECTOR DEL GOLF EMPORDÀ ...................... 21

3. PLANEJAMENT TERRITORIAL: PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ ........................ 22

4. PLANEJAMENT TERRITORIAL: PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES . 25

5. MODEL URBÀ: CRITERI I OBJECTIUS URBANÍSTICS ......................................................... 27

D. NORMES URBANÍSTIQUES ........................................................................................... 32

ÍNDEX NORMATIVA.......................................................................................................... 33

TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL ................................................................ 38

CAPÍTOL 1: DE L’ÀMBIT D’APLICACIÓ I VIGÈNCIA DEL POUM ............................................ 38

CAPÍTOL 2: DEL DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL POUM............................................ 41

CAPÍTOL 3: DE L’EXECUCIÓ DEL PLA, SISTEMES, GESTIÓ, POLÍGONS I CESSIONS ............. 43

CAPÍTOL 4: DEL SEGUIMENT I VIGILÀNCIA DEL POUM ..................................................... 45

CAPÍTOL 5: DE LES LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES ............................................................ 45

TÍTOL II. REGIM URBANÍSTIC DEL SÒL .............................................................................. 54

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS COMUNES............................................................................ 54

CAPÍTOL 2: REGLAMENTACIÓ DELS USOS DEL SÒL ......................................................... 56

CAPÍTOL 3: TIPUS D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ ......................................................... 64

CAPÍTOL 4: RÈGIM DEL SUBSÒL .................................................................................... 65

CAPÍTOL 5: RÈGIM DEL SÒL URBÀ ................................................................................. 65

CAPÍTOL 6: RÈGIM DEL SÒL URBANITZABLE ................................................................... 69

CAPÍTOL 7: RÈGIM DEL SÒL NO URBANITZABLE .............................................................. 72

TÍTOL III. NORMES DE PROTECCIÓ I RÈGIM DELS SISTEMES................................................ 74

CAPÍTOL 1: PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT ................................................................... 74

CAPÍTOL 2: PROTECCIÓ DE LES AIGÜES CONTINENTALS .................................................. 76

CAPÍTOL 3: PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES I EL PAISATGE ............................................. 77

CAPÍTOL 4: PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC .......................................... 79

CAPÍTOL 5: PROTECCIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES ....................................................... 79

CAPÍTOL 6: SISTEMES .................................................................................................. 79

TÍTOL IV. REGLAMENTACIÓ DETALLADA DEL SÒL URBÀ. ...................................................... 84

ORDENANCES DE L’EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL .................................................................... 84

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS COMUNES A TOTES LES ZONES .............................................. 84

CAPÍTOL 2: NORMES PARTICULARS DE ZONA .................................................................. 98

CAPÍTOL 3: SECTORS EN SÒL URBÀ: SECTORS DE MILLORA URBANA I POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA ............................................................................................................ 111

TÍTOL V. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE ................................................................. 113

CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS ................................................................ 113

CAPÍTOL SEGON. NORMES PARTICULARS DE ZONA ........................................................ 114

CAPÍTOL TERCER. SECTORS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC ............................................ 114

TÍTOL VI. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE ........................................................... 117

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS COMUNES .......................................................................... 117

CAPÍTOL 2: CATEGORIES DE QUALIFICACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE ......................... 122

DISPOSICIONS ADDICIONALS ......................................................................................... 129

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES ....................................................................................... 131

DISPOSICIONS FINALS .................................................................................................. 133

ANNEX NORMATIU 1: CARTA DE COLORS ......................................................................... 134

ANNEX NORMATIU 2: PROTOTIP DE BARRACA PER A EINES DEL CAMP ................................ 135

E. QUADRES RESUM DE NORMATIVA ............................................................................. 136

1. RESERVES PER A SISTEMES I DOTACIONS.................................................................... 137

2. APROFITAMENT URBANÍSTIC ....................................................................................... 138

3. DETERMINACIÓ DE CRITERIS PER AL PLANEJAMENT DERIVAT ......................................... 140

4. QUADRE RESUM DE PARÀMETRES URBANÍSTICS .......................................................... 145

VOLUM 2 - PLÀNOLS

SERIE A: SITUACIÓ. MARC TERRITORIAL A01. SITUACIÓ A02. EL MEDI NATURAL A03. ORTOFOTOMAPA A04. ASSENTAMENTS I XARXA VIARIA


2

A05. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT A06. EVOLUCIÓ HISTÒRICA A07. NUCLI URBÀ. ESTAT ACTUAL A08. EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

SERIE B: MEDI AMBIENT. ZONES EN SÒL NO URBÀ

B01. RISC D’INUNDABILITAT B02. SENSIBILITAT ACÚSTICA B03. HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI B04. USOS DEL SÒL B05. PLÀNOL DE SÍNTESI – SENSIBILITAT AMBIENTAL

SERIE I: INFRAESTRUCTURES

I01. INFRAESTRUCTURES EN PROJECTE AL NUCLI URBÀ

SERIE F: PLANEJAMENT VIGENT

F01. PLANEJAMENT VIGENT. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL F02. PLANEJAMENT VIGENT. SÒL URBÀ F03. PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ

SERIE E: ORDENACIÓ DEL TERRITORI I NUCLI URBÀ E01. ALTERNATIVES GENERALS DE CREIXEMENT E02. ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE E03. ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE – NUCLI URBÀ E04. ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ – LES MIRONES I SECTOR GOLF E05. ORDENACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE – ESTANY DE POMA E06. PATRIMONI CULTURAL

SERIE G: ORDENACIÓ DELS SECTORS DE CREIXEMENT

G01. PAU1. Rec del Molí Nord G02. PAU2. Rec del Molí Sud G03. PAU3. Camí de Llabià G04. SMU1. Accés Nord G05. SMU2. Plaça Catalunya G06. SU1. Sector Padró G07. SU2. Sector Oliveres G08. SU3. Sector Sud G09. SU4. Camí de Fontanilles G10. SU5. Estany de Poma

VOLUM 3 - ANNEX A: Informe de Sostenibilitat Ambiental

ANNEX I. ESTUDIS TERRITORIALS I AMBIENTALS: L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL (ISA)

1. OBJECTIUS DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. FONAMENTS DE DRET 3. ANÀLISI PRÈVIA DEL MARC TERRITORIAL DEL BAIX TER 4. EL MUNICIPI DE GUALTA 5. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS 6. SÍNTESI AMBIENTAL DE GUALTA 7. DETERMINACIONS OBJECTIUS AMBIENTALS EMPRATS EN LA PROPOSTA DE PLANEJAMENT 8. MARC LEGAL APLICABLE

9. BREU DESCRIPCIÓ DEL PLANEJAMENT VIGENT A GUALTA 10. DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES DE DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC 11. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LES ALTERNATIVES DE DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC 12. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L'ALTERNATIVA IDÒNIA 13. DESCRIPCIÓ ORDENACIÓ URBANÍSTICA DEL POUM I AVALUACIÓ DE LA SEVA INCIDÈNCIA 14. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DE LA CONGRUÈNCIA DEL PLA AMB ELS

REQUERIMENTS AMBIENTALS PREVISTOS 15. MESURES CORRECTORES I/O PREVENTIVES DE CARÀCTER GENERAL 16. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ (PVA) 17. CONCLUSIONS 18. DOCUMENT DE SÍNTESI 19. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES ADOPTADES FRUIT DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA (DR)

EMÈS EN DATA 15 DE JUNY DE 2010 PELS SERVEIS TERRITORIALS A GIRONA DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE

20. ANNEXOS. MATRIUS DE VALORACIÓ DE LA INCIDÈNCIA AMBIENTAL DELS SECTORS D'ORDENACIÓ DEL POUM DE GUALTA

VOLUM 4 - ANNEXOS B. Catàleg de Béns, de Masos i Inventari d’edificis en Sòl no Urbanitzable

ANNEX II. CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS

1. MEMÒRIA 2. NORMATIVA 3. FITXES 4. ANNEX: CALCS DE LLINDES

ANNEX III. CATÀLEG DE MASOS

1. ANTECEDENTS 2. JUSTIFICACIÓ 3. NORMATIVA 4. FITXES DELS MASOS

ANNEX IV. INVENTARI D’EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

VOLUM 5 - ANNEXOS C

ANNEX V. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

1. INTRODUCCIÓ 2. OBJECTE DEL PLA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 3. DEFINICIÓ DELS INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 4. RESULTATS DE L’ENQUESTA DE SONDEIG CIUTADÀ 5. COMENTARIS ADDICIONALS RECOLLITS EN L’ENQUESTA 6. RESULTATS DE LA SESSIÓ DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA RELATIVA A LÍNIES

ESTRATÈGIQUES DEL POUM DE GUALTA 7. CONCLUSIONS 8. ANNEX

ANNEX VI. MEMÒRIA SOCIAL DEL PLA

1. CONTEXT COMARCAL 2. POBLACIÓ


3

3. MOVIMENT MIGRATORI 4. ESTIMACIÓ DE LA POBLACIÓ FUTURA 5. ACTUACIÓ D’HABITATGE SOCIAL

ANNEX VII. MESURES PER LA MOBILITAT SOSTENIBLE

1. INTRODUCCIÓ 2. CONTEXTE ACTUAL 3. MOBILITAT URBANA 4. MOBILITAT INTERURBANA 5. CONCLUSIONSANNEX VI. GESTIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS

ANNEX VIII. GESTIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS

1. INTRODUCCIÓ 2. DESCRIPCIÓ DE LA XARXA D’ABASTAMENT 3. ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL DEL SERVEI D’ABASTAMENT D’AIGUA 4. DIAGNOSI DE L’ESTAT ACTUAL DEL SERVEI D’ABASTAMENT 5. PROPOSTA D’ACTUACIONS PER A LA MILLORA DEL SERVEI 6. XARXA DE CLAVEGUERAM 7. PLÀNOLS

ANNEX IX. ESTUDI DE LES INFRASTRUCTURES I LES XARXES DE SERVEIS

1. INFRAESTRUCTURES DE L’AIGUA 2. INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES I DE TELECOMUNICACIÓ 3. INFRAESTRUCTURES VIÀRIES

ANNEX X. AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA


4

A. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA


5

1. ANTECEDENTS El present document és la culminació del procés d’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Gualta. Aquest procés es va endegar amb l’acord del Ple del 17 de setembre de 2008 per a la contractació del servei de redacció del POUM de Gualta, que va ser encarregat a l’equip redactor en un contracte del 14 de maig de 2009. Va continuar amb l’aprovació dels Estudis previs presentats el juliol de l’any 2009 i la següent redacció i aprovació, l’abril de 2010, de l’Avanç de Pla. Diversos canvis en el govern municipal arran de les eleccions locals celebrades el maig de 2011 van comportar la interrupció temporal del procés de redacció d’aquest POUM reprenent-se més endavant en el context de la modificació del Text Refós de la Llei d’urbanisme, efectuada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. En l’Avanç de Pla s’havien fixat les bases de revisió de les Normes Subsidiàries del municipi. El model i estructura general, proposats en aquell moment per a l’ordenació urbanística del municipi de Gualta, es mantenen conceptualment tenint en compte que la modificació legislativa darrerament impulsada per la Generalitat de Catalunya només comporta canvis instrumentals i tècnics, entre d’altres: l’abreujament de terminis, la simplificació de procediments o l’eliminació de condicionants en la tramitació del planejament urbanístic, la integració del procés d’avaluació ambiental en el procediment urbanístic, l’ampliació d’usos provisionals, la reducció de càrregues administratives, etc; extrems que es recullen en la redacció del document que ara ens ocupa. L’anterior figura de planejament general, les Normes Subsidiàries de Gualta, va ser aprovada definitivament el 21 de febrer del 1990 per la Comissió d’Urbanisme de Girona. Des d’aleshores s’han tramitat quatre modificacions puntuals del planejament general i s’han aprovat tres figures de planejament derivat, com s’explica en la memòria dels antecedents urbanístics. La revisió i redacció d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (en endavant, POUM) es tradueix en un conjunt de documents de caràcter urbanístic, els quals es van redactant a mesura que s’avança en la recopilació i l’avaluació de la informació urbanística, territorial, social i econòmica que es va obtenint del municipi al llarg del procés de redacció. 1.1 INTRODUCCIÓ El terme municipal de Gualta ocupa una reduïda superfície de 9 km2, de la qual actualment té classificades 12,96 ha com a sòl urbà i 16,68 ha com a sòl urbanitzable. La resta té la classificació de sòl no urbanitzable. El municipi està travessat pel Rec del Molí i pel riu Daró. Limita pel nord amb el Ter, el terme d’Ullà i amb el de Torroella de Montgrí també hi limita per l’est. Tant pel sud com per l’oest es troba delimitat pel terme de Fontanilles. La població estable és de 380 habitants (2009). Gualta és un poble petit i tranquil de caire tradicional que s’ha mantingut allunyat del gran creixement que han patit els seus veïns més populosos, sabent conservar una estructura urbana i unes tipologies arquitectòniques de caràcter rural empordanès. El planejament vigent en la fase prèvia a la redacció del POUM són les Normes Subsidiàries aprovades definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en data 09 de maig de 1990 (DOGC núm. 1328/08.08.90), i amb el Text refós de la normativa urbanística de 16 de març de 2006 (DOGC núm. 4644/30.05.06) Des de les Normes Subsidiàries de 1990 fins a l’actualitat, a nivell de planejament derivat han estat tramitats els instruments següents: el Pla Parcial “UR-12 Mas Nou” aprovat per la Comissió Territorial de Girona en sessió 11.07.1991; el Pla Parcial del sector “Empordà Golf”, aprovat definitivament el seu TR en data 11/07/91 i publicat al DOGC núm. 1515/08.11.91, si bé, en però, modificat posteriorment (DOGC núm. 3833/28.02.03); el Pla Parcial del sector “Les Mirones” aprovat definitivament el seu TR en data 18/06/03 (DOGC núm. 4083/03.03.04); i el Pla Parcial del sector 9 “Padró” aprovat definitivament en data 28/07/04 (DOGC núm. 4490/17.10.05)

Per tal d’adequar el planejament del municipi de Gualta al nou marc legislatiu en matèria d’urbanisme, l’Ajuntament, mitjançant acord plenari de data 14 de maig de 2009, va adjudicar el contracte per a la redacció del POUM a “Fortià Arquitectes” i al seu equip, encapçalat per Josep Maria Fortià i Rius, doctor arquitecte. El procés de publicitat i participació en el procés de planejament i gestió urbanística, així com la documentació inclosa en el present POUM, són els que s’estableixen en els articles 8 i 59 del Text refós de la Llei d’urbanisme que incorpora les modificacions de la Llei 3/2012, de 22 de febrer (en endavant, el TRLUC-12). 1.2. OBJECTIUS I CONTINGUT DEL DOCUMENT En aquest document s’estableixen els criteris globals d’estructura i de creixement de la població, es recullen les anàlisis sectorials prèvies i es presenta una proposta dels criteris que han de guiar l’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Gualta. El POUM es marca una clara voluntat d’encetar el debat i la participació pública de particulars, entitats i associacions, de manera molt especial en aquesta fase inicial i preparatòria. La vigent llei d’Urbanisme reconeix en el seu preàmbul com a principi general el foment de la participació ciutadana en els processos de redacció del planejament urbanístic. Així doncs, aquest document es redacta amb la voluntat de ser exposat al públic per estimular la participació dels ciutadans i associacions en el procés de redacció mitjançant la presentació de suggeriments i alternatives. El contingut d’aquest document consta de:

- Una memòria amb dues parts diferenciades. En primer lloc, una introducció a partir dels antecedents urbanístics i la definició dels objectius del document. I en segon lloc, la justificació de l’elaboració del POUM i de la revisió de les Normes Subsidiàries.

- Els estudis urbanístics. Anàlisi dels aspectes arquitectònics del nucli i dels instruments urbanístics vigents que el regulen. Proposta d’un model urbà definit per la preservació dels valors característics del municipi.

- Les Normes Urbanístiques. Definició de les directrius d’actuació i regulació del marc urbanístic del municipi.

- Els plànols d’informació dividits en quatre grans grups: situació - marc territorial, medi ambient, infraestructures i xarxes de serveis, i planejament urbanístic vigent i noves propostes d’ordenació.

- Els Annexos, que són estudis temàtics sectorials: estudis territorials i ambientals (informe de sostenibilitat ambiental), catàleg de béns protegits, programa de participació ciutadana, memòria social, mesures per la mobilitat sostenible, gestió dels recursos hídrics, catàleg de masies i edificacions, inventari

1.3. HISTORIAL URBANÍSTIC DE GUALTA La relació d’expedients de planejament urbanístic aprovats a partir de l’aprovació de les NNSS de l’any 1990 és la següent:


6

TÍTOL EXP.

DATES

D’APROVACIÓ CUG I

PUBLICACIÓ DOGC

CONTINGUT EXPEDIENT

NNSS Gualta 873/88

21-2-1990 9-5-1990 (TR)

DOGC 1328 (8-8-1990)

Es redacta el planejament general del municipi per part dels arquitectes Falcó/Deulofeu/Falcó. L’aprovació final de l’expedient es fa el 1990.

MODIFICACIÓ

PUNTUAL NNSS Sector Club de Golf

de Gualta

353/91

22-5-1991 11-7-1991 (TR)

DOGC1488 (2-9-1991)

Delimitació d’un polígon discontinu corresponent a l’àmbit del sector de sol apte

per urbanitzar Mas Nou promogut per la Societat Empordà Golf Club Holding, SA. Es

situa els terrenys de cessió publica en una zona propera al nucli de Gualta

PLA PARCIAL D’ORDENACIÓ

Sector Club de Golf (Empordà Golf)

52/91

11-7-1991 DOGC 1515 (8-11-

1991)

Correspon a la regulació que es fa del sector objecte de la modificació puntual anterior.

MODIFICACIÓ PLA

PARCIAL Sector Club de Golf

02/3692

4-12-2002 DOGC 3833 (28-2-

2003)

Es modifica l’article 1 del document anterior ( Paràmetres urbanístics ).

MODIFICACIÓ

NNSS Sector UR- 12. MAS

NOU

02/3691

4-12-2002 DOGC 3839 (10-3-

2003)

Es tramita una modificació del sector Mas Nou. L’àmbit es redueix en 4.200 m2 de sol, es

redueix l’edificabilitat en 5.778 m2 de sostre, el nombre d’habitatges en 36 menys i la densitat

de 3 habitatges menys per hectàrea.

MODIFICACIÓ

NNSS Sector Les Mirones

2002/242

4-12-2002 18-6-2003 (TR)

DOGC 3986 (13-10-2003)

Es planteja la creació d’un nou sector

residencial ( les Mirones ). Aquest conte la zona entre el camí vell a Torroella de Montgrí i el

camp de Golf de l’Empordà, el qual assumirà la connexió amb el camí de Torroella com a accés secundari. El sector te les característiques per absorbir les noves demandes de sòl residencial

de baixa densitat.

PLA PARCIAL D’ORDENACIÓ

Sector Les Mirones

2002/243

4-12-2002 18-6-2003 (TR)

DOGC 4083 (3-3-2004)

S’aprova el Pla parcial d’ordenació del sector les Mirones i s’acorda incorporar les prescripcions

dels informes del departament de Medi Ambient, de l’Agencia Catalana de l’Aigua, de la

Direcció General de Carreteres, del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i

incloure la valoració de l’adequació de l’accés del camí vell de Torroella de Montgrí dins

l’Estudi economicofinancer.

PLA PARCIAL Sector Padró 9

1998/1060

28-7-2004 DOGC 4490 (17-10-

2005)

S’aprova definitivament el Pla parcial d’ordenació del sector 9. Padró. El Pla conté

també les Normes urbanístiques

TEXT REFOS NNSS GUALTA

2006 /021725

/G

16/03/06 DOGC 4644

(30/05/2006)

S’elabora un Text refós que recull tot el planejament derivat aprovat des del 1990 i el

refon amb el text vigent de les Normes Subsidiàries.

MODIFICACIÓ

NORMES SUBSIDIÀRIES

articles 45, 47 i 52

2007/027837/G

28/06/2007 DOGC 4978 (1/10/2007) DOGC 4988

(16/10/2007)

Es modifica aquests articles referent a les densitats i usos admissibles en els sectors

d’edificació aïllada i edificació tradicional del nucli urbà.

MODIFICACIÓ

NORMES SUBSIDIÀRIES Sector SUD 8b

2006/022996/G

24/07/2007 DOGC 5032

(19/12/2007)

La modificació contempla l’ampliació dels límits i la divisió d’una part de l’àmbit del Sector SUD

8b. Aquesta modificació s’encarrega de la societat “El jardí de l’Empordà” als arquitectes Antoni Puig i Castells i Pere Sola i Busquets.

Aquesta també contempla la variació dels límits actuals, per tal d’adaptar-se a la realitat

topogràfica i cadastral i la divisió d’una part d’aquest creant un nou PMU anomenat “Les

Oliveres” amb tramitació independent. Aquest sector passarà doncs dels 22.748,10 m2

a 28.067,84 m2.

MODIFICACIÓ NORMES

SUBSIDIÀRIES Regulació de l'ampliació de

granges en SNU

2011/ 046095/

G

07/06/2012 DOGC 6180

(27/07/2012)

Regular els següents aspectes en les ampliacions de granges:

- El percentatge d’ampliació en relació a les darreres construccions amb llicència municipal i

legalment implantades en el moment d’aprovació de les NNSS.

- Les distàncies a sòl urbà i urbanitzable. - Establir els llindars màxims segons el Decret

305/2006 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.

2. JUSTIFICACIÓ Circumstàncies de diferent índole justifiquen l’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Gualta, i Revisió de les Normes Subsidiàries. 2.1. REESTRUCTURACIÓ DEL MUNICIPI La justificació més significativa és la indispensable necessitat de la reestructuració del municipi d’acord amb: les seves noves necessitats, les infraestructures generals de comunicacions i la ordenació de creixements previstos i de sòls vacants sense malmetre els espais naturals que voregen el nucli. En resum, es vol assegurar per a la població les millors condicions de benestar en tots els camps, des dels serveis que necessita a l’activitat econòmica que la sustenta, pensant en tot allò que pot influir en l’ordenació urbanística. Les àrees rurals catalanes, és a dir, els municipis de menys de 2000 habitants, han experimentat un gir en les seves tendències de població. Si bé a partir dels anys seixanta els municipis es varen anar despoblant, a partir dels anys 90 la població rural no decreix sinó que va en augment de forma progressiva fins arribar actualment al 2%. Actualment, els municipis rurals de l’Empordà exerceixen una capacitat d’atracció residencial per a persones originàries d’altres municipis i altres països. Aquestes migracions inclouen persones amb perfils de tot tipus, des de jubilats que opten per localitzacions tranquil·les fins a professionals lliberals que, gràcies a les noves tecnologies poden modificar els seus llocs de treball. I al mateix temps també ens trobem les migracions de retorn dels que en altres dècades varen protagonitzar l’èxode del poble. Els potencials del municipi es concreten en:

- Potencial paisatgístic basat en el territori agrícola i les seves construccions i elements característics. Aquest paisatge és un marc equilibrat on es combinen de


7

forma natural els camins, els masos i els elements definidors com ara els cursos d’aigua (Ter, Daró, Daró vell...) i el Montgrí com a element dominant en el territori.

- Un nucli urbà que equilibra amb la saviesa dels nuclis tradicionals els elements singulars com l’església o la central del molí amb els petits espais públics intersticials o el paisatge perifèric de les hortes.

Per contra, el municipi pateix unes debilitats que aquest document vol redreçar:

- Manca d’una identitat pròpia a nivell urbanístic, on el nucli tradicional no té els instruments adequats per resoldre els seus creixements ni ordenar la seva estructura interna.

- La protecció dels seus elements més valuosos a nivell paisatgístic i patrimonial.

2.2. ESGOTAMENT DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DEL 1990 L’article 3 de les anteriors Normes Subsidiàries estableix les condicions necessàries que justifiquen la revisió del planejament vigent. Segons aquest article, la revisió del document es justifica per: - Han transcorregut 22 anys des de l’aprovació definitiva de les Normes Subsidiàries.

- El nou context que ha suposat l’aprovació del Pla Director Territorial de l’Empordà (PDTE), el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines i el Pla d’Acció Local de Sostenibilitat (PALS) del Baix Ter. Aquests nous documents han marcat noves pautes normatives que s’han de recollir en un nou document de planejament general del municipi.

- La necessitat d’adequació al nou marc legislatiu en matèria d’urbanisme, avui el TRLUC-12 i el seu Reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol; en endavant el RLUC-06).

2.3. NOVES BASES CARTOGRÀFIQUES L’adaptació a unes noves bases cartogràfiques més fiables i detallades. El document que es presenta ha estat desenvolupat sobre suport informàtic i la fiabilitat de la cartografia disponible obliga a ser molt precisos en el dibuix del document. La base cartogràfica utilitzada és una combinació de dades procedents de dues fonts. Per a l’àmbit del sòl no urbanitzable s’han utilitzat els fulls 311-95, 312-95 de la sèrie a escala 1/5.000, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Per a l’àmbit del sòl urbà i urbanitzable s’ha emprat la base facilitada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, elaborada en format dwg i a escala 1/1000 el febrer del 2009. La base ha servit per elaborar tan els plànols d’informació com de proposta. Sobre aquesta base s’han definit les diferents categories de sòl i les qualificacions de les Normes Subsidiàries vigents. El límit del terme municipal emprat al document presentat és el facilitat per l’Ajuntament de Gualta. En concret, el que figura en la base cartogràfica pel sòl rústic del municipi de Gualta, de la Gerència Territorial de Girona del Centro de Gestión Cadastral i Cooperación Tributària.

2.4. ADEQUACIÓ A L’ORDENAMENT JURÍDIC VIGENT

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que es redacta és una autèntica norma jurídica i dins d’aquestes, és una norma reglamentària en quant que emana de l’Administració Pública i està subjecta i subordinada a la Llei de la qual deriva. Com s’ha esmentat anteriorment, l’Ajuntament de Gualta compta amb unes Normes Subsidiàries vigents des de 1990 les quals s’han modificat en tres ocasions i tenen el seu desenvolupament executat parcialment. Aquest planejament urbanístic era coherent amb les previsions que es podien contemplar quan va ser definitivament aprovat, tant per la situació general del país com pel desenvolupament de la tècnica urbanística d’aquell moment. La redacció del POUM de Gualta s’ha elaborat de conformitat amb l’actual marc legal urbanístic vigent i d’acord amb la legislació sectorial en vigor que incideix directa o indirectament en l’ordenació del territori. El nou marc juridico-urbanístic derivat de la promulgació del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del Sòl i el TRLUC-12 determinen la procedència de formular el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que, adaptat al nou context legislatiu, determini el model de creixement de Gualta per als propers anys. En efecte, de conformitat amb la disposició transitòria 3ª del vigent Text refós de la Llei d’urbanisme, el planejament urbanístic general vigent en el moment de la seva entrada en vigor s’hi ha d’adaptar quan, en virtut de les previsions pròpies, o bé anticipadament en els supòsits regulats per l’article 95, es faci la revisió de dit planejament. Així, la redacció i tramitació d’aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, s’inicia a partir de la normativa anterior al Decret legislatiu 1/2010, i els treballs pròpiament dits, a partir de l’acord del Ple de la Corporació de data 25 de març del 2009 en que s’adjudiquen a l’equip redactor. Cal constatar que tant en el TRLUC-12 (art. 59.1.f, i art 86 bis), com en el RLUC-06 (art. 115) es preveuen determinacions, no tant sols substantives, que ha de contemplar el planejament general, sinó també aspectes formals o documentals. Particularment, en allò que refereix a l’avaluació ambiental del planejament. Altra determinació d’abast divers és la que constitueix la innecessarietat d’incorporar el detall de les obres d’urbanització a l’instrument de planejament. (art. 72 del TRLUC-12 en concordança amb el 96 del RLUC-06). En aquest context, el procés d’estudi, programa de participació ciutadana, redacció i formulació del present el Pla a la seva resolució definitiva, ha d’ajustar les seves determinacions a les previsions contingudes en el TRLUC-12. A més, cal significar que les previsions de les noves mesures legislatives impulsades darrerament per la Generalitat de Catalunya presenten un doble abast, doncs, al marge d’aquelles que tenen caràcter imperatiu per al planejament, cal constatar que el TRLUC-12 dota al planificador de noves eines o instruments adreçats, entre d’altres aspectes, a promoure la participació de la comunitat en els beneficis de les actuacions urbanístiques, eines que, lògicament, cal que estiguin especialment considerades en el procés de formulació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Gualta. Pel que fa les previsions de la vigent normativa en matèria d’urbanisme, i sense perjudici de les consideracions que, de forma sistemàtica, es fan en d’altres apartats d’aquesta Memòria en el moment d’analitzar les determinacions del nou instrument de planejament general, es poden apuntar, entres els seus aspectes més rellevants, els següents: - La necessitat de garantir el desenvolupament sostenible del territori. - L’adequació del règim urbanístic dels propietaris de sòl urbà, consolidat, no consolidat i

urbanitzable delimitat.


8

- La modificació de la configuració legal del sòl no urbanitzable, classificació que pot venir determinada per la necessitat o conveniència d’evitar la transformació dels terrenys per protegir l’interès connector, natural, agrari, paisatgístic, forestal o d’un altre tipus.

- La preservació de la urbanització dels terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.

- L’establiment de mesures per promoure el dret d’accés a l’habitatge, a través de diferents tècniques que articulen la reserva legal destinada a la construcció d’habitatges de protecció pública.

- La flexibilitat en la configuració dels sistemes urbanístics i en les seves formes d’adquisició. - La possibilitat de definir i concretar les obres d’urbanització a través del propi Pla o mitjançant

un projecte d’urbanització, instrument urbanístic que recupera la seva finalitat i regulació legal tradicional.

- La reformulació de l’abast del Programa d’Actuació Urbanística Municipal. - La subjecció al règim de comunicació prèvia a l’ajuntament, d’acord amb el que estableix la

legislació de règim local, de la primera utilització i ocupació dels edificis i construccions. Per tant, i per concloure, la redacció del present Pla es portarà a terme a la vista de les determinacions de la normativa especial urbanística següent: • Text refós de la Llei d’urbanisme que incorpora les modificacions de la Llei 3/2012, de 22 de

febrer. • Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del Sòl. • Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. • La Llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits

urbanístics, complementada per la Disposició Addcional 5ena de la Llei 3/2012, de 22 de febrer. • Llei 6/2009, de 28 d’abril de 2009, d’avaluació ambiental de plans i programes, quant a allò que

remet directament a legislació urbanística. • El Decret 80/2009, de 19 de maig, pel qual s’estableix el règim jurídic dels habitatges destinats

a fer efectiu el dret de reallotjament, i es modifica el RLUC-06. • La Llei 16/2009, de 22 de juliol, de centres de culte, en tot allò que fa referència a l’ordenació

urbanística. • El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/95. • El Pla director territorial de l’Empordà aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat de

Catalunya en data 03 d’octubre de 2006, en allò que afecti al municipi de Gualta. • El Pla director urbanístic de l’àrea residencial estratègica “ARE Façana Sud, de Torroella de

Montgrí”, aprovat pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya en data 13 de març del 2009; en allò que pugui afectar al terme de Gualta.

També s’han tingut en compte en la redacció d’aquest POUM la resta de les determinacions de la normativa especial urbanística, tant autonòmica com estatal, que sense regular pròpiament l’àmbit material urbanístic, contenen disposicions que hi incideixen de forma directa o indirecta. Tampoc s’ha oblidat la incidència de la normativa sectorial tal vegada que l’ordenació del sòl a través de la planificació urbanística es desenvolupa en un marc normatiu dual que s’integra, d’una banda, per la normativa de règim de sòl i urbanística i, de l’altra, per diverses normes sectorials que contemplen l’ordenació concreta dels diferents sectors de l’activitat pública amb incidència territorial. Efectivament, l’ordenació del sòl a través de la planificació urbanística es desenvolupa en un marc normatiu dual que s’integra, d’una banda per la normativa de règim de sòl i urbanística i d’altra banda, per diverses normes sectorials que contemplen l’ordenació concreta dels diferents sectors de l’activitat pública amb incidència territorial. En aquest sentit, és conegut que l’encaix de les previsions d’aquestes normes sectorials susceptibles d’incidir sobre la potestat d’ordenació del sòl i el planejament urbanístic no ha estat realment pacífica; ha donat lloc a una ja consolidada doctrina del Tribunal Constitucional, a través

de la qual s’assenyalen els diferents criteris adreçats a resoldre, des del punt de vista competencial, l’exercici concorrent d’aquestes competències que, per la seva pròpia naturalesa, incideixen sobre el mateix espai físic. Aquesta normativa sectorial, especialment abundant a partir del final de la dècada dels anys vuitanta, es manifesta en normes d’abast molt divers, amb l'objectiu de fer compatible el respecte al medi ambient amb l'activitat humana; normes que, lògicament, cal tenir en compte en el procés de redacció del present Pla d’Ordenació Urbanística Municipal: legislació ambiental, d’espais naturals, forestal, biodiversitat i paisatge, aigües i activitats extractives, carreteres, patrimoni cultural, riscos ambientals –prevenció d’incendis contaminació d’aigües i sòls–, mobilitat, gestió de l’abastament i el sanejament, soroll i vibracions, residus municipals, recurs energètic de l’enllumenat públic d’un municipi, etc. De l’esmentada normativa sectorial, té singular significació en un municipi de les característiques de Gualta, la legislació ambiental així com la relativa al patrimoni cultural, atesa l’existència d’espais amb valor natural i connectors en el primer cas; i en el segon, de l’existència tant del Rec del Molí de Pals, que en la seva traçada pel nucli urbà de Gualta, ostenta la condició declarada de Bé Cultural d’Interès Local i que es troba vinculat al Molí de Gualta que està declarat Bé cultural d’Interès Nacional. Finalment, apuntar que pel que fa a l’òrgan municipal competent, òrgans complementaris de participació i règim d’adopció d’acords en el procés de redacció d’aquest Pla, són d’aplicació: • La Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local. • La Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local. • El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i

de règim local de Catalunya. • I el Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització,

funcionament i règim jurídic de les entitats locals. En definitiva, el model territorial a escala municipal es troba determinat per altres planejaments a nivell supramunicipal, que estableixen les directrius bàsiques que cal seguir a l’hora de dissenyar aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Gualta, el qual, a més, es redacta de conformitat amb les previsions de la normativa sectorial vigents, constituint el marc legal de referència per a la seva elaboració. Així doncs, la redacció d’aquest POUM s’emmarca i justifica en la conveniència i oportunitat de revisar el planejament general vigent amb l’objecte d’adequar-lo a les noves necessitats de la població, tot prenent en consideració l’objectiu del desenvolupament sostenible enunciat en els articles 3 i 9 del TRLUC-12, i introduint, en el marc legal vigent, les necessàries prescripcions per preservar els valors d’interès pel municipi. 2.5. EL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA En el desenvolupament social, econòmic i urbanístic de qualsevol poble o ciutat, els seus veïns i veïnes són els implicats directes en tot allò que el POUM reculli, i per tant, és imprescindible copsar la seva opinió respecte diverses temàtiques relacionades amb la revisió del planejament. És per aquest motiu que, en el marc del TRLUC-12 (articles 8 i 59), es disposa que en els processos de revisió i de redacció dels plans d’ordenació urbanística municipal s’ha d’incloure, com a documentació integrant d’aquest procés, el programa de participació ciutadana. Aquest programa fa referència a tots els instruments de participació que es duguin a terme en el decurs del procés de formulació i tramitació del pla fins al moment de la seva aprovació, amb la


9

finalitat de garantir els drets d’iniciativa, d’informació i de participació dels ciutadans en els processos de planejament i de gestió. El programa de participació ciutadana que es presenta defineix tot el procés de participació en la formulació del POUM de Gualta, i relaciona els mecanismes de consulta i de participació que es duran a terme, a fi que tots els veïns i veïnes del municipi puguin prendre-hi part de forma activa. D’aquesta forma, és voluntat de l’Ajuntament garantir i donar la certesa a tots els veïns i veïnes del municipi que el POUM complirà amb el principi de desenvolupament urbanístic sostenible, és a dir, vetllar perquè el model urbanístic plantejat sigui plenament compatible amb la conservació, la preservació i el respecte amb els recursos naturals, paisatgístics i socials que caracteritzen i donen sentit a un territori, tant en el present i com en el futur. Dins d’aquesta fase inicial, es varen practicar les següents accions de participació: a. Tramesa d’una carta informativa de presentació del procés de redacció del Pla d’Ordenació

Urbana Municipal (POUM), adreçada a tots els veïns i veïnes del municipi, comunicada mitjançant un procés de bustiatge casa per casa. Així mateix, es va comunicar en aquest escrit la celebració d’una sessió presencial de presentació dels treballs de redacció i de l’equip redactor dels treballs de redacció, i convidant a tothom que hi volgués assistir-hi i participar.

b. Tramesa adjunta d’una enquesta de sondeig, acompanyant-hi també un model de la mateixa,

amb diverses qüestions d’interès, relacionades directa o indirectament amb el POUM, per tal de copsar les inquietuds i els desitjos dels veïns i veïnes del municipi.

c. Celebració d’una sessió presencial (dia 12 de juny de 2009, a les 21h, a la Sala d’Actes del

Consistori) de presentació oficial del procés de revisió del POUM i del seu equip redactor. Per altra banda, aquesta sessió presencial va tenir dos objectius complementaris: recollir aquelles enquestes ja complimentades i presentar les línies de treball sobre les que girarien els grups (tallers) de participació ciutadana que es constituirien.

d. Constitució i celebració dels grups de treball de caràcter temàtic (dia 27 de juny de 2009 a la Sala d’Actes del Consistori, a partir de les 10h). Es va constituir un grup de treball que va debatre sobre cadascun dels següents quatre temàtiques relacionades amb el territori: accessos i equipaments, Medi Ambient i Patrimoni, Ajustos en el creixement i Sector de Serveis-Estany de Poma.

e. Recollida de conclusions de cada grup de treball per part de l’equip redactor i tractament de les

dades de l’enquesta de participació ciutadana.

f. Redacció del Document de Participació Ciutadana que va formar part de la documentació a entregar a l’Ajuntament com a Estudis Previs. Aquest document de síntesi va recollir totes aquelles conclusions i aspectes a tenir en compte en la redacció del POUM, de forma que es reflectís, en la mesura del possible, tot allò que els veïns i veïnes havien manifestat.

g. Celebració d’una sessió de presentació dels Estudis Previs (dia 17 de juliol de 2009 a les 21h a la Sala d’Actes del Consistori, a les 21h) redactats en el marc de la redacció del Pla d’Ordenació Urbana Municipal, en la que s’hi va incloure la presentació del contingut del Document de Participació Ciutadana.

Fase II. Participació Ciutadana en la Proposta de Planejament Un cop es va disposar de la proposta de planejament que havia de definir el nou POUM, va ser voluntat de l’Ajuntament d’exposar a la ciutadania el model d’ordenació plantejat, a fi que es

conegués amb detall la proposta de desenvolupament urbanístic del municipi plantejada per als propers anys, així com els criteris emprats per a definir-lo. La fórmula d’exposició del model d’ordenació va ser estudiada conjuntament entre l’Ajuntament i l’equip redactor, valorant la millor funcionalitat d’accés a la informació que oferien les diverses alternatives possibles (pàgina web, panells informatius, etc.). Tanmateix, al llarg del procés de revisió, tots els veïns i veïnes tenen dret a manifestar qualsevol observació o opinió respecte a l’ordenació urbanística mitjançant la presentació formal d’al·legacions o suggeriments, durant els períodes d’informació i exposició pública, que s’han d’anunciar i publicar en butlletins i diaris oficials i no oficials (tauler d’anuncis, premsa, etc.) Segons la legislació urbanística vigent a Catalunya, les fases d’exposició pública seran les següents: 1. Aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Gualta per part del Ple

Municipal 2. Obertura del període d’informació i d’exposició pública pel termini d’un mes (art. 85.4 TRLUC-

12) a partir de la publicació de l’acord als butlletins oficials (BOP i DOGC), en la que es poden formular i presentar al·legacions, suggeriments i propostes. En aquest període s’establiran els mecanismes necessaris per a: - Rebre informació i assessorament sobre el contingut del Projecte de Pla d’Ordenació

Urbanística Municipal, - Consultar directament els documents continguts en el mateix, - Facilitar reunions amb l’equip de tècnics redactors del POUM.

3. Com a conseqüència de la integració del procés d’avaluació ambiental en el procediment urbanístic i mentre que no es produeixi l’adaptació del RLUC-06 que detalli el procés complet, s’aprofita el tràmit en que l’òrgan ambiental es pronúncia sobre la memòria ambiental per facilitar a l’Ajuntament un nou informe urbanístic i territorial [el 1r s’hi inclou com Annex al document de referència a emetre per l’òrgan ambiental en la fase d’Avanç de Pla] sobre els aspectes de legalitat i supralocalitat que es preveuen establir en l’aprovació definitiva, amb la finalitat que puguin ser tinguts en compte en l’aprovació provisional del Pla, agilitzar la fase d’aprovació definitiva i resoldre possibles divergències. El tràmit de consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades, conjuntament amb el tràmit d’informació pública del POUM aprovat inicialment ha de ser per un període mínim de 45 dies (art. 86 bis.1.c. TRLUC-12) 4. Amb caràcter previ a l’aprovació provisional del POUM es podrà realitzar una segona sessió informativa oberta a tota la ciutadania, a fi d’informar els canvis introduïts respecte el plantejament inicial, i per tant, de donar a conèixer l’última versió de la redacció del planejament. Nogensmenys, l’Ajuntament podrà optar per qualsevol altre instrument de comunicació que garanteixi una difusió general. Fase III. Participació ciutadana en l’aprovació definitiva del POUM. Una vegada aprovat definitivament el Pla, l’Ajuntament exposarà la documentació definitiva i posarà a disposició el material informatiu emprat per a la redacció del POUM, amb l’objectiu de difondre els continguts generals i de desenvolupament del nou POUM aprovats definitivament. Per a aquesta difusió ha d’utilitzar tots els mitjans al seu abast (web, butlletí municipal i qualsevol altre mitjà que en garanteixi una difusió general). En tot cas, la publicitat del POUM aprovat definitivament ha de complir els requisits derivats de l’art. 28 de la llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.


10

B. CRÈDITS El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Gualta (Baix Empordà), ha estat redactat per un equip pluridisciplinar dirigit per Josep Maria Fortià i Rius, doctor arquitecte, per encàrrec de l’Ajuntament de Gualta. Equip redactor: Josep Maria Fortià i Rius Doctor Arquitecte / Director de l’equip i coordinador general Pere Ylla Santos Advocat Jordi Cabot Duxans Ambientòleg Elisa Hernàndez Pastor Arqueòloga i historiadora Marta Daranas Serrano Arquitecta Eduard Bonmatí Lladó Enginyer de camins, canals i ports Arnau Blancafort Font Arquitecte tècnic Josep Espuña Garcia Pèrit taxador immobiliari Martí Puig / Adela Geli / Blanca Borràs Estudiants d’arquitectura Planimetria: Institut Cartogràfic de Catalunya Ministerio de Cultura

Girona, juliol de 2012 Josep Maria Fortià Rius Doctor arquitecte Col·legiat núm. 16336-8- Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. CIF- 40.293.538-E C/ Olivera,22. 17004 Girona. Tel./Fax: 972411145 / 696490039 Correu electrònic: [email protected]


11

C. ESTUDIS URBANÍSTICS I MODEL PROPOSAT


12

1. ELS SECTORS URBANS DEL NUCLI 1.1 L’ARQUITECTURA DEL NUCLI La mateixa trama irregular medieval de Gualta ha generat unes tipologies poc unitàries. D’aquesta manera hi trobem algunes estructures més properes a les de la masia, al costat d’altres de caràcter més urbà amb edificació entre mitgeres d’una o més crugies. La construcció popular s’ha basat tradicionalment en la utilització de parets portants de pedra morterada amb les façanes arrebossades. Els sostres de planta baixa generalment han estat fets amb volta de pedruscall, i més recentment de maó pla. Generalment eren de canó, encara que també n’hi trobem de quatre punts, escarseres i amb llunetes. Les plantes superiors en canvi, eren suportades per cairats i la teulada era feta amb estructura de fusta i coberta amb teula àrab a diferents vessants, amb ràfecs que sovint presenten més d’una filada, combinació de teula i rajola. Generalment, les obertures són emmarcades per carreus ben tallats als brancals i llindes de pedra picada d’una sola peça. La solera dels balcons és una llosana de pedra normalment emmotllurada. Quan a les construccions més monumentals, algunes anteriors a l’actual configuració medieval del nucli, són realitzades amb carreus allargats ben tallats, de diferents mides, de pedra arenosa. Actualment aquest conjunt ha sofert importants transformacions en el règim d’ocupació dels seus habitatges. Des de fa anys s’ha anat consolidant paulatinament l’ocupació per a segona residència que ha implicat un procés bastant acusat de rehabilitació de bona part dels seus edificis, que en alguns casos ha fet desaparèixer elements concrets de la tradició constructiva local. Aquest procés de renovació de l’edificació ha provocat una transformació de les tècniques constructives tradicionals i un ús divers dels materials. D’aquesta manera s’ha accentuat la moda del “repicats” de façana, s’han transformat tipologies amb addicions d’una o més parcel·les, s’han buidat molts interiors d’edificis i s’han obert nous forats en façana que en alguns casos han resultat poc afortunats. En aquest sentit s’han eliminat la major part d’arrebossats que presentaven moltes façanes de les cases, amb aparició de maçoneria de pedra irregular de riu a vegades combinada amb rajols i altres materials. 1.2 TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES I ELS SEU ELEMENTS La tipologia edificatòria que predomina en el nucli antic són les cases entre mitgeres que majoritàriament acostumen a tenir una estructura de murs de càrrega, ja siguin de pedra, o en casos més recents d’obra, amb unes amplades de crugia entre murs de 4-5 metres que són salvats mitjançant forjats de bigues de fusta o de ferro amb encadellats ceràmics. Les façanes acostumen a ser de paredat comú amb les cantonades escairades quan n’hi ha i amb les obertures encerclades amb pedra tallada en la majoria dels casos, encara que en algunes edificacions modestes aquest encerclat desapareix. En d’altres casos les obertures estan encerclades amb maó massís. Els paraments cecs de les façanes que havien estat majoritàriament estucats amb estuc de calç deixant els encerclats de finestres i les cantonades vistes o arrebossats amb morter de calç, en alguns casos han estat repicats i deixats amb el paredat vist. En altres, encara es conserven els tractaments originals i en algunes façanes s’ha pintat sobre els arrebossats. Es poden distingir en el nucli de Gualta les següents tipologies:

- Casa medieval. Tipologia dels segles XV i XVI, que apareix amb la formació del primer nucli emmurallat. Els murs són de carreus de pedra amb peces singulars en brancals, llindes i

ampits de finestres. Sovint s’hi troba un element d’acroteri rematant les façanes que possiblement s’hi afegí posteriorment. Hi ha també una notable presència de llindes lobulades i restes d’elements heràldics ( escuts, insígnies,...) en punts representatius de la façana.

- Casa de carrer del segle XVIII. Tipus edificatori que sorgeix a començaments del segle XVIII com a creixement suburbà al voltant dels carrers d’entrada al nucli. Es tracta d’una tipologia senzilla de casa artesana. L’amplada del front de façana és d’uns 5 metres i l’alçada és de planta baixa i pis. Els materials emprats són carreus de pedra sorrenca i brancals i llindes de pedra sobre la porta d’entrada. La planta baixa s’utilitzava com a corts, taller o magatzem. La residència es desenvolupava a la planta pis , sovint amb un petit hort al darrera de la parcel·la.

- Casa senyorívola del segle XIX. Tipologia evolucionada de casal noble que apareix a finals del segle XVIII i principis del XIX. L’amplada del front de façana és d’uns 9 metres i l’alçada és de planta baixa i dues plantes. Els materials emprats són carreus de pedra sorrenca, brancals i llindes de pedra i fusteria de fusta a la porta d’entrada i finestres. Hi ha balcons amb baranes de barrots de ferro i teulada de teula àrab amb cornisa de tres capes. La planta baixa s’utilitzava com a residència amb entrada per carros, cuina i taller o magatzem. La residència es desenvolupava a la planta noble i la planta de golfes s’utilitza com a magatzem, graner o cambres pel servei.


13

- Casa de carrer amb ampliació posterior. Es tracta de la tipologia de casa artesana de raval, amb la introducció de posteriors modificacions: ampliació d’obertures en planta baixa i addició de planta segona residencial, amb estructura de fàbrica i aplacat de pedra.

- Mas aïllat del segle XVIII i posteriors. Es tracta d’una tipologia de masia de pagès del segle XVII que ha anat evolucionant i ampliant-se fins a quedar integrat en l’actual trama urbana. Sovint tenen façana a dos o tres carrers. Les parets són de pedra granítica, amb arcs originals donant a l’antiga porxada a l’era. La planta baixa conté l’entrada per a carros, cuina, taller i hort sovint limitat per murets de pedra. La planta pis és residencial i consta de diverses estances.

ELEMENTS TIPOLÒGICS, ARQUITECTÒNICS I CONSTRUCTIUS a) Portes. Podem distingir les següents tipologies de portes:

- Porta original del segle XVIII. Es pot apreciar en diferents punts del nucli la porta original de la tipologia de casa artesana del segle XVIII amb brancals de pedra sorrenca formant lligades de reforç i galze interior per rebre la fusteria. La llinda exterior és formada per una gran pedra sorrenca sobre brancals, amb pedra aixamfranada. Sovint la fusteria de fusta s’ha renovat recentment.

- Porta original modificada a partir de l’original. Hi ha brancals de pedra nummulítica de

Girona posteriors a l’execució de l’obertura així com llindes exteriors formades per grans pedres nummulítiques retallades en forma d’arc. La porta sol ser de dues fulles de fusta de factura recent.

- Porta en arc. Portal de casa noble acabat amb pedres adovellades formant un arc. La fulla exterior és de pedra vista sorrenca i l’arc és de dovelles i brancals de pedra. La fusteria de fusta és de factura més recent.


14

- Porta amb escut i dovelles. Portal de casa noble del segle XVII amb escut a la façana. Arc adovellat i brancals de pedra amb dentat. Fusteria de fusta a dues batents original.

- Porta original del segle XVII. Brancals i marxapeu de pedra sorrenca formant dentat de reforç. Llinda exterior formada per una sola pedra de grans dimensions que transmet càrregues als brancals de pedra. La fusteria de fusta és original de dues fulles, amb reforç interior de planxa metàl·lica.

b) Obertures. Les obertures acostumen a ser de dimensions reduïdes i verticals i en alguns casos de certa importància arquitectònica. El forat més important de la façana és el portal d’entrada a la planta baixa, que en la majoria de casos té brancals i llinda (en alguns casos arc adovellat de mig punt rebaixat) de pedra amb o sense inscripcions i escuts, tot i que en alguns casos és de menors dimensions i no està encerclat. El balcons que trobem poden ser de diferents tipologies, en alguns casos la llosa del balcó consisteix en una pedra natural tallada, mentre que en altres casos la llosa del balcó està formada per una estructura de fusta o ferro amb encadellat ceràmic. Les baranes majoritàriament estan formades per barrots de ferro, amb un passamà superior. La qualitat i la complexitat d’aquests elements és molt variada. En alguns casos encara es conserven baranes que tenen un gran interès arquitectònic. Es poden distingir, en el nucli de Gualta, els següents tipus de finestres:

- Finestra-espiell. Es pot apreciar en diferents punts de les plantes baixes del nucli la finestra a manera d’espiell. Té unes dimensions aproximades de 30 X 20 cm. Habitualment dona a corts, magatzems o golfes o sota coberta com a element d’il·luminació o ventilació. Es forma amb pedres petites de carreu de pedra als quatre costats.

- Finestra petita de dimensions aproximades 40 X 40 cm. Es troba habitualment en estances menors, sovint de forma repetida per donar claror però sense permetre la visió a l’exterior. És formada per peces de pedra carejada les quatre bandes.

- Finestra mitjana de dimensions aproximades 80 X 120 cm. La fulla exterior de la paret sol

ser de pedra, treballada de picapedrer, amb acabat rugós de punxó i arestes treballades. L’ampit, format a manera de trencaaigües és també de pedra, d’un color més fosc i amb motllura. La fusteria és de fusta i sol tenir porticons per l’interior.

- Finestra balconera de dimensions aproximades 80 X 180 cm. Els brancals exteriors són de pedra amb acabat buixardat. La llinda és d’una sola peça, de pedra buixardada. Probablement es tracta d’un model format a partir de l’evolució en el temps de la finestra mitjana. El balcó es forma amb una llosa de pedra de poca volada formant el mateix terra . La barana és de barrots metàl·lics subjectada a la façana.


15

2. DESENVOLUPAMENT DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE 1990 Les Normes Subsidiàries de Gualta varen ser redactades en els anys 1987 i 1988 per l’equip d’arquitectes Falcó-Deulofeu-Falcó i varen ser aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Girona en sessions del 21 de febrer de 1990 i del 9 de maig de 1990 ( text refós ). El marc legislatiu d’aquestes Normes el constituïa el text refós de la Llei estatal del sòl de 1976 i la Llei catalana de Mesures d’Adequació de l’Ordenament Urbanístic de Catalunya de 1984. 2.1. ELS SECTORS DE SÒL URBANITZABLE Aquest planejament preveia un creixement important cap al oest i sud del nucli, que es concretava en tres sectors de sòl urbanitzable:

- el sector del Padró ( clau 9 ) situat al nucli en els terrenys delimitats pel carrer del Padró, el rec del Molí i el carrer de les Eres amb una densitat màxima de 35 habitatges/hectàrea. Entre els anys 1997 i 1998 es tramita el Pla Parcial del sector però en la Comissió Territorial d’Urbanisme de 22 de desembre de 1998 es suspèn l’aprovació definitiva en considerar que calia prèviament aprovar una modificació de normes per tal d’incorporar uns terrenys de l’àmbit del sector de les Oliveres. Finalment el 2002 el promotor presenta un text refós de Pla parcial que afecta només els terrenys de l’àmbit del sector del Padró, que s’aprova per Comissió d’Urbanisme el juliol del 2004. En el moment de redacció d’aquests estudis previs resten encara pendents de tramitació els projectes de reparcel·lació i d’urbanització del sector.

- El sector Oliveres ( clau 10 ) situat entre el sector Padró i el carrer de les Oliveres, amb una densitat màxima de 25 habitatges/hectàrea. No s’ha tramitat en aquest sector fins al dia d’avui cap figura de planejament derivat i resta doncs pendent de desenvolupament urbanístic.

- El sector sud ( clau 8 ) , situat al sud del nucli urbà i del carrer Oliveres, amb una densitat màxima de 25 habitatges/hectàrea en el subsector 8.a i de 15 habitatges/hectàrea en el subsector 8.b. L’any 2005 es va tramitar la modificació de les normes subsidiàries de planejament i del Pla parcial del subsector 8.b, que varen ser aprovades per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme en data del 24 de juliol del 2007 i publicades en el DOGC núm. 5032 ( 19 / 12 / 2007 )

A continuació es descriuen els diferents sectors de sòl urbanitzable previstos en les Normes Subsidiàries de 1990, amb l’especificació dels seus paràmetres i àmbits respectius.


16

A) SECTOR SUD (8) - sòl apte per urbanitzar Definició:

1. El sector Sud comprèn els terrenys que estan situats a la part sud del nucli de Gualta i lliga l’actual nucli urbà i el barri del Padró, té característiques per absorbir les noves demandes de sòl amb una ordenació clara i de continuïtat.

2. Aquest sector per complir amb la seva finalitat, haurà d’ésser compatible amb el desenvolupament urbà actual i assumirà el compromís de connexió amb les noves zones d’implantació tant residencial com industrial.

Condicions d’ordenació i d’edificació del sector

1. Aquest sector podrà en el seu moment, ésser gestionat mitjançant subsectors independents, encara que no sigui obligatòriament imposat, ja que hi ha dues parts que així sembla aconsellar-ho, una ocupada actualment per construccions i instal·lacions de tipus ramader i l’altre lliure d’edificacions. Es podran mantenir les edificacions i usos existents en tant no es necessiti la seva transformació.

2. L’edificabilitat bruta màxima no serà superior a 0.45 m²/ m² per usos privats i col·lectius en el subsector 8.a i 0.25 m²/ m² en el subsector 8.b, amb edificació de tipus aïllada o en filera.

Panoràmica del Sector 8.b

3. La densitat màxima d’habitatges serà de 25 habitatges/hectàrea en el subsector 8.a i de 15

habitatges/hectàrea en el subsector 8.b.

4. Les edificacions tindran una alçària màxima de 6.30 metres corresponents a dues plantes (baixa més un pis).

5. Els espais públics i col·lectius tindran una ubicació i característiques rellevants i adequades a la seva dimensió, significació i posició.

6. Els nous teixits resoldran l’encontre amb la xarxa general viària i demés sistemes generals existents o previstos i s’evitarà obrir nous camins fora de l’àmbit del sector.

Superfície de reserva Els percentatges mínims de reserva de sòl de cessió gratuïta són els següents:

a. Espais lliures i zones verdes 10% b. Centres culturals i docents 4%

c. Serveis d’interès públic i social 4% d. Superfície mínima per estacionaments de superfície pública 5%

Condicions d’ús En aquest sector s’admeten els següents usos:

- Habitatge - Residencial-hoteler - Comercial - Oficines - Recreatiu - Esportiu - Religiós i cultural - Sanitariassistencial - Industrial

Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament de Gualta en el sector SUD-8, Text Refós ( Aprovada per Comissió Territorial d’Urbanisme el 24 de juliol de 2007 i publicada en el DOGC núm. 5032 del 19 /12 /2007 ) Aquesta modificació puntual de les normes subsidiàries contempla l’ampliació dels límits i la divisió d’una part de l’àmbit del Sector SUD 8b tal i com expressen els plànols corresponents. Justificació i paràmetres de la modificació. La nou sector, per adaptar-se a la realitat cadastral i la divisió d’una part creant un nou PMU anomenat “Les Oliveres” amb tramitació independent. El nou àmbit del Sector 8b queda delimitat al nord amb el carrer de les Oliveres, al sud amb el sector no urbanitzable, a l’est amb el vial de separació amb el Sector SUD 8a i a l’oest el PMU “Les Oliveres”, de nova creació. L’ampliació del Sector SUD 8b , com el del PMU “Les Oliveres” queden grafiats en els plànols de la modificació puntual. En referència als paràmetres urbanístics del Sector SUD 8b, la superfície actual d’aquest sector passa dels 22.748,10 m2 a 28.067,84 m2. Aquests queden distribuïts en la nova delimitació del Sector SUD 8b de 24.480,88 i en un nou PMU anomenat “Les Oliveres” de 3.586,96 m2. Així mateix la densitat actual prevista en 15hab/ha. passa a 17hab/ha. en el sector sud 8b i a 15hab/ha. en el PMU “Les Oliveres”. Respecte el PMU “Les Oliveres” tindrà una reserva per equipaments públics no inferior al 15% de la seva superfície i una cessió del 10% d’aprofitament urbanístic a favor de l’Ajuntament. Paràmetres de desenvolupament del Sector SUD 8b Cessions: Els percentatges mínims de reserva de sòl de cessió gratuïta son els mateixos que els estipulats en les normes subsidiàries de planejament (amb breus variacions):

- Espais lliures i zones verdes 10% - Centres culturals i docents 5% - Serveis d’interès públic i social 5% - Superfície mínima per estacionaments de superfície publica 5%


17

Proposta de l’edificació

Es proposen dues zones d’aprofitament privat dins el Sector SUD 8b:

- Zona Residencial 1: vivendes unifamiliars en filera. - Zona Residencial 2: vivendes unifamiliars aïllades Els paràmetres que determinaran la distribució dels volums edificable i l’ordenació de les formes de les edificacions es fixaran en el Pla Parcial que en cas contradiran les establertes en les Normes Subsidiàries de Planejament de Gualta.

Sistemes d’espais lliures i equipaments Les zones verdes i d’equipaments se situen a la part que limita amb el sector “SUD 8b” amb una superfície total de 4.908,08 m2.

- Zona verda: 2.460,00 m2 – 10.05 % - Equipaments: 2.44,08 m2 – 10.00 %

DEFINICIÓ

Sector Sud: terrenys situats a la part sud del nucli de Gualta, lligant aquest amb el barri del Padró. Necessitat compatible del sector amb el desenvolupament urbà actual i la connexió amb les noves zones d’implantació.

CONDICIONS D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ 8.a 8.b

1. Sector gestionat en subsectors independents. Sector 8.a: amb construccions i instal·lacions de tipus ramader. Sector 8.b: lliure d’edificacions.

2. Edificabilitat bruta màxima: 0.45 m²/ m² per usos privats i col·lectius en el subsector 8.a i 0.25 m²/ m² en el subsector 8.b, amb edificació de tipus aïllada o en filera.

3. La densitat màxima d’habitatges serà de 25 habitatges/hectàrea en el subsector 8.a i de 15 habitatges/hectàrea en el subsector 8.b.

4. Les edificacions tindran una alçària màxima de 6.30 metres corresponents a dues plantes (baixa més un pis).



SUPERFÍCIE DE RESERVA

Espais lliures i zones verdes 10%

Centres culturals i docents 4%

Serveis d’interès públic i social 4%

Superfície d’estacionament pública 5% CONDICIONS D’US

Habitatge Residencial-hoteler Comercial

Oficines Recreatiu Esportiu

Religiós i cultural Sanitariassistencial Industrial

MODIFICACIÓ Modificació sector SUD-8

m2

Edificabilitat màxima

Densitat

Sector SUD-8a 19.105,55 0.45 m2/ m2 25 hab./ha.

Sector SUD-8b 24.480,88 0.35 m2/ m2 17 hab./ha.

PMU “Les Oliveres” 3.586,96 0.25 m2/ m2 15 hab./ha.

SECTOR 8b Paràmetres de desenvolupament

Cessions



Serveis públics i socials 5%

Aparcament públic en superfície 5%

Proposta d’edificació

Zona residencial 1 de vivendes unifamiliars en filera

Zona residencial 2 de vivendes unifamiliars aïllades

Sistemes d’espais lliures i equipaments

Zona verda 2.460m2-10.05%

Equipaments 2.448,08m2-10%


18

B) SECTOR PADRÓ (9) – Sòl apte per urbanitzar Definició

1. El Sector Padró compren els terrenys que, per la seva situació i relació amb l’actual nucli urbà i entre aquest barri del Padró, te característiques per absorbir noves demandes de sòl urbà amb una ordenació clara i de continuïtat.

2. Aquest sector per complir amb la seva finalitat, haurà d’ésser compatible amb el desenvolupament urbà actual i assumirà el compromís de connexió i estricta relació amb la xarxa d’infraestructura urbana actual, donada la seva situació junt a l’actual nucli urbà.

Condicions d’ordenació i edificació

1. L’edificabilitat bruta total no serà superior a 0.45 m²/ m² per usos privats i col·lectius amb edificació de tipus aïllada o en filera.

2. La seva densitat màxima d’habitatges serà de 35 habitatges/hectàrea en el sector.

3. Les edificacions tindran una alçària màxima de 9.30 metres corresponents a planta baixa més dues plantes pis.

4. La infraestructura viària serà clara i estructurada, preveient-se en la seva ordenació recorreguts clars amb recerca de panoràmiques sobre punts singulars interiors a la mateixa ordenació o exteriors a ells. L’ordenació i edificació haurà de seguir les directrius i característiques del territori, evitant l’ordenació gratuïta i sense una base coherent ben justificada. Es prohibeixen els vials acabats en el cul-de-sac, excepte que hi hagi una clara justificació, mai basada en el major aprofitament.




a. Espais lliures i zones verdes 10% b. Centres culturals i docents 4% c. Serveis d’interès públic i social 4% d. Xarxa viària 15%

Condicions d’us En aquest sector s’admeten els següents usos:

- Habitatge - Residencial-hoteler - Comercial - Oficines - Recreatiu - Esportiu - Religiós i cultural - Sanitariassistencial - Industrial

Pla Parcial d’Ordenació sector Padró (9) Aprovat per Comissió Territorial d’Urbanisme del 28 de juliol de 2004. Disposicions comunes Article 15- Planta soterrani, planta baixa i planta pis.

1. La planta soterrani es tota planta enterrada o semienterrada, en la qual la part superior del seu sostre o forjat no arribi al nivell d’un metre per sobre del paviment exterior definitiu en qualsevol punt del perímetre de l’edificació. La part de planta semienterrada que sobresurti mes d’aquesta alçada fixada tindrà consideració de planta baixa.

2. La planta baixa es la primera planta per sobre de la planta soterrani. 3. Totes les plantes edificades per sobre de la planta baixa tenen la consideració de planta pis. 4. No es permetran construccions palafítiques que deixin la planta baixa lliure.

Article 16- Alçada reguladora màxima.

1. L’alçada reguladora màxima de les edificacions es l’assenyalada expressament en cada zona. 2. Coberta: la coberta dels cossos d’edificació principal serà, en tot cas, inclinada, de teula

aràbiga de colors ocre o palla a dues vessants, o mes, amb pendent màxim del 30%. Article 17- Alçada de les plantes

1. L’alçada lliure mínima de la planta baixa es, segons els tipus d’ordenació 2. Edificacions d’habitatges unifamiliar aïllats, 2.60 metres. Us comercial 3m. 3. No es permetrà el desdoblament de la planta en dues plantes, segons el sistema de

semisoterrani i entresol. L’alçada lliure mínima de la planta soterrani es de 2.20 metres. L’alçada lliure mínima de les plantes pis es 2.50 metres.

Article 19- Ocupació L’ocupació màxima serà aquella que es fixi per a cada zona en particular, amidada per la projecció ortogonal sobre el pla horitzontal del perímetre més exterior que limita l’edificació, inclosos els cossos sortints. No es comptabilitzaran el vol dels ràfecs. Article 26- Classes d’usos Segons la seva funció els usos es divideixen en:

a) Habitatges b) Comercial


19

C) SECTOR OLIVERES (10) – Sòl apte urbanitzable Definició El sector Oliveres compren els terrenys situats entre el sector Padró, el casc urbà, el carrer Oliveres i el dipòsit d’aigua. Les Normes li assignen el paper de completar i relligar el creixement de la població, amb un tipus d’ordenació espaiosa i oberta.

Condicions d’ordenació i edificació

1. L’edificabilitat bruta total no serà superior a 0.40 m²/ m² per usos privats i col·lectius amb edificació de tipus aïllada o en filera.

2. La seva densitat màxima d’habitatges serà de 25 habitatges/hectàrea en el sector.

3. Les edificacions tindran una alçària màxima de 6.30 metres corresponents a dues planta baixa més una plantes pis.

4. La infraestructura viària serà clara i estructurada, preveient-se en la seva ordenació recorreguts clars amb recerca de panoràmiques sobre punts singulars interiors a la mateixa ordenació o exteriors a ells. L’ordenació i edificació haurà de seguir les directrius i característiques del territori, evitant l’ordenació gratuïta i sense una base coherent ben justificada. Es prohibeixen els vials acabats en el cul-de-sac, excepte que hi hagi una clara justificació, mai basada en el major aprofitament.




a. Espais lliures i zones verdes 10% b. Centres culturals i docents 2% c. Serveis d’interès públic i social 4% d. Xarxa viària 15%

DEFINICIÓ

Sector Padró: terrenys relacionats per situació amb l’actual nucli urbà i el barri del Padró. Aquest sector haurà d’ésser compatible amb el desenvolupament urbà actual i amb la xarxa d’infraestructura urbana actual.

CONDICIONS D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ

1. Edificabilitat bruta màxima: no superior a 0.45 m²/ m² per usos privats i col·lectius en el sector. 2. La seva densitat màxima d’habitatges serà de 35 habitatges/hectàrea en el sector. 3. Alçària màxima d’edificacions: 9.30 metres (dues planta baixa més dues plantes pis). 4. La infraestructura viària ha de seguir unes directrius de base coherent ben justificada. 5. Els espais públics i col·lectius tindran una ubicació i característiques rellevants i adequades a la seva dimensió, significació i posició. 6. Els nous teixits resoldran l’encontre amb la xarxa general viària i demés sistemes generals existents o previstos i s’evitarà obrir nous camins fora de l’àmbit del sector.

SUPERFICIE DE RESERVA




Superfície d’estacionament pública 15%

CONDICIONS D’US



Religiós i cultural Sanitariassistencial Industrial

PLA PARCIAL D’ORDENACIÓ SECTOR PADRÓ-9

Article 15- Planta soterrani, planta baixa i planta pis

Article 16- Alçada reguladora màxima. Indicada per zones La coberta haurà de ser inclinada i amb pendent màxim del 30% Article 17- Alçada de les plantes Depèn del tipus d’ordenació Les edificacions d’habitatges unifamiliar aïllats: 2.60 metres. Us comercial 3m. L’alçada lliure mínima de la planta soterrani: 2.20 metres. L’alçada lliure mínima de les plantes pis: 2.50 metres. Article 19- Ocupació. Dependrà de cada zona en particular Article 26- Classes d’usos:

a) Habitatges b) Comercial


20

Condicions d’us En aquest sector s’admeten els següents usos:

- Habitatge - Residencial-hoteler - Comercial - Oficines - Recreatiu - Esportiu - Religiós i cultural - Sanitari-assistencial - Industrial

DEFINICIÓ

Sector Oliveres: terrenys situats entre el sector Pedro, el casc urbà, el carrer Oliveres i el dipòsit d’aigua. Relligar, per normativa, el creixement de la població, amb un tipus d’ordenació espaiosa i oberta.

CONDICIONS D’ORDENACIÓ I D’EDIFICACIÓ

1. Edificabilitat bruta màxima: no superior a 0.40 m²/ m² per usos privats i col·lectius en el sector. 2. La seva densitat màxima d’habitatges serà de 25 habitatges/hectàrea en el sector. 3. Alçària màxima d’edificacions: 6.30 metres (dues planta baixa més una planta pis). 4. L’ infraestructura viària ha de seguir unes directrius de base coherent ben justificada. 5. Els espais públics i col·lectius tindran una ubicació i característiques rellevants i adequades a la seva dimensió, significació i posició. 6. Els nous teixits resoldran l’encontre amb la xarxa general viària i demés sistemes generals existents o previstos i s’evitarà obrir nous camins fora de l’àmbit del sector.

SUPERFICIE DE RESERVA




Superfície d’estacionament pública 15%

CONDICIONS D’US



Religiós i cultural Sanitari-assistencial Industrial


21

2.2. EL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC DEL SECTOR DEL GOLF EMPORDÀ D’altra banda en les Normes Subsidiàries de 1990 es va preveure la creació d’un camp esportiu de golf situat al marge esquerre de la carretera de Palafrugell a Torroella, dins el qual es preveia un sector de sòl urbanitzable anomenat Mas Nou ( clau 12 ) destinat a la construcció d’edificis d’apartaments. Prèviament la Comissió d’Urbanisme de Girona havia aprovat ja el juliol de 1989 el projecte d’instal·lació d’un camp de golf de 27 forats, casa club i establiment hoteler (actualment ja disposa de 36 forats). L’any 1991 es varen tramitar els expedients de modificació puntual de les normes i del Pla parcial, que regulaven l’edificació dels blocs d’apartaments i la transferència d’aprofitament a favor de l’Ajuntament a una finca propera al nucli urbà. Posteriorment, l’any 2002 es varen tramitar unes noves modificacions de les Normes que suposaven la reducció del nombre màxim d’apartaments i al mateix temps es plantejava la formació d’un nou sector residencial: les Mirones. El sector de les Mirones ha suposat la creació d’un nou sector dins el sòl urbanitzable destinat a sòl residencial de baixa densitat situat al costat del camp de golf. El resultat ha estat la creació de 77 noves parcel·les per als promotors i 9 per a l’Ajuntament. Els paràmetres urbanístics són parcel·la mínima de 1.000 m2 amb façana mínima de 15 metres, habitatges aïllats amb alçada màxima de 6,50 m corresponents a planta baixa i pis i ocupació màxima del 30%. També en aquest sector del golf es va construir un hotel de 4 estrelles amb autorització de la Comissió d’urbanisme del desembre de 2002. L’hotel te una superfície total de 7.496 m2, planta baixa i dues plantes pis i un total de 87 habitacions. També s’ha construït un aparcament semisoterrat de 150 places, aprovat per la Comissió d’Urbanisme el febrer del 2004.


22

3. PLANEJAMENT TERRITORIAL: PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ El Pla Director Territorial de l’Empordà, aprovat definitivament l’octubre de 2006, fa una proposta de sistemes d’assentaments sobre el territori. El sistema d’assentaments és una categoria propositiva bàsica del planejament territorial, sobre la qual el Pla Director aplica les estratègies d’extensió, reforma o consolidació i estableix les pautes per a l’evolució urbanística dels nuclis i les àrees urbanes. Les determinacions sobre el sistema d’assentaments han d’orientar els futurs desenvolupaments urbanístics dels nuclis històrics i les seves extensions, d’acord amb les seves característiques físiques, socials i econòmiques, de forma que puguin ser els elements de referència de la vertebració urbana de l’Empordà, i racionalitzar el funcionament de les àrees especialitzades, sovint implantades sense tenir en compte les preexistències territorials i ambientals. Aquesta racionalització, en algun cas, pot traduir-se en la proposta de desclassificació cap al règim de sòl no urbanitzable. L’objectiu de Pla Director és analitzar aquesta estructura per tal que les propostes encaminades a la vertebració urbana recaiguin fonamentalment en les ciutats de més pes i amb més aptituds territorials; alhora que eviti el creixement desproporcionat d’aquells nuclis urbans de menor dimensió i amb menys aptituds pel que fa a la localització de nous creixements, afavorint, però, el manteniment, la millora i la plena consolidació de la seva estructura urbana. Paral·lelament, el planejament ha de contribuir a redreçar un model d’implantació afectat per la dispersió i desarticulació dels creixements que responen a models de desenvolupament cada dia mes insostenibles. En una primera fase el Pla Director analitza els diferents tipus de teixits urbans per tal de diferenciar aquells especialitzats en usos residencials o industrials dels altres que integren els diferents usos urbans i funcionen en aquest sentit amb una màxima eficiència. Al Baix Empordà el pol comarcal que s’estructura al voltant de la capital, la Bisbal, tot i tenir un pes específic inferior als pols costaners quant a població i llocs de treball, es pot dir que qualitativament té un nivell d’equipaments destacable.


23

Pel que fa als pols de la costa destaquen el de Sant Feliu – Platja d’Aro amb un pes específic proper al 30 %, seguit dels de Palamós – Calonge i Palafrugell – Begur – Pals que concentren del 22% al 24% dels indicadors comarcals i per acabar el node de Torroella de Montgrí – Ullà – l’Estartit amb un per específic del 10 %. Val a dir que tots ells no són comparativament tant equilibrats com els de l’Alt Empordà quant a la relació entre població ocupada resident i llocs de treball. La mitjana comarcal es ja inferior, situant-se en un 0,85, mentre que la de l’Alt Empordà arribava al 0,92. A la vista del conjunt d’interrelacions que aquesta estructura socioeconòmica de l’Empordà posa de relleu, el Pla diferencia en el sistema d’assentaments, tretze àmbits plurimunicipals, que seran les bases territorials de referència per assolir els objectius d’ordenació.

Sistemes de l’Alt Empordà: Sistemes del Baix Empordà: 1. Àmbit de les Salines – Bassegoda 8. Àmbit de Verges 2. Àmbit de l’Albera 9. Àmbit del Baix Ter 3. Àmbit de Mar amunt 10. Àmbit de la Bisbal d’Empordà 4. Àmbit del sistema urbà de Figueres 11. Àmbit del sistema urbà de Palafrugell 5. Àmbit de la badia de Roses nord 12. Àmbit del sistema urbà de Palamós 6. Àmbit del Fluvià 13. Àmbit del sistema urbà de Sant Feliu de Guíxols 7. Àmbit de la Badia de Roses sud

El Pla manté el criteri de fomentar la integració en teixits urbans complexos de les activitats econòmiques i els habitatges. Aquest és un criteri que cal considerar vàlid tant per àrees urbanes extenses com per a petits nuclis, sempre que es tracti d’activitats integrables física i funcionalment en la trama urbana.

Tanmateix, el Pla preveu també la necessitat d’àrees específiques d’activitat econòmica quan la tipologia edificatòria o les exigències de les activitats aconsellen una clara diferenciació espacial de la implantació, com succeeix amb les àrees industrials. Aquesta diferenciació no ha de comportar necessàriament discontinuïtat amb les àrees urbanes existents. Si no hi ha raons funcionals o ambientals per a un cert isolament, la creació d’àrees d’activitat, malgrat que tinguin un teixit diferenciat, serà preferible que es desenvolupin en continuïtat amb les altres àrees urbanes i que el seu projecte urbanístic resolgui acuradament la transició morfològica entre els teixits urbans existents i els de nova implantació. En tot cas, el Pla Director Territorial fa un assaig indicatiu de distribució, considerant aquelles àrees plurimunicipals on hi ha extensions de sòl de protecció preventiva que podria acollir la implantació d’àrees amb extensions com les que s’assenyalen: El Pla estableix les següents estratègies de creixement per a cada nucli o àrea urbana:

- Creixement potenciat - Creixement moderat - Creixement de reequilibri - Canvis d’ús i reforma interior - Millora urbana i compleció - Manteniment del caràcter rural

Per als nuclis i àrees urbanes, el Pla estableix diferents estratègies en funció de l’entitat, les característiques, la connectivitat i la disponibilitat de cada un en el seu entorn de sòl físicament apte per a un creixement per extensió. Quan es considera que, en funció dels objectius d’ordenació territorial, és adequat que es produeixi creixement per extensió, el Pla estableix, segons els casos, les estratègies de creixement potenciat, creixement mitjà, creixement moderat o creixement de reequilibri. Quan es considera que no es donen circumstàncies adequades per a un creixement significatiu en extensió, s’estableixen alternativament, en funció dels objectius d’ordenació territorial, les estratègies de canvis d’ús i reforma interior, i de millora urbana i compleció. En el cas de Gualta, l’estratègia que el Pla Director Territorial estableix és la de reequilibri. L’estratègia de reequilibri es determina per aquelles àrees i nuclis urbans de poca extensió, condicions de limitada connectivitat i/o poca disponibilitat de sòl amb aptitud per a ésser urbanitzat, on el creixement ha d’adequar-se a les dinàmiques demogràfiques i econòmiques del municipi, però no és aconsellable que es dimensioni per a acollir creixements exògens més enllà dels necessaris per a reequilibrar l’estructura d’edats.

Superfície (ha)

Les Salines – Bassegoda La Jonquera / Agullana

10 ÷ 15

Badia de Roses nord Roses / Castelló d’Empúries

10 ÷ 20


24

Àrea urbana de Figueres 20 ÷ 40

La Bisbal d’Empordà La Bisbal /Corçà / Forallac / Cruïlles, Monells, St. Sadurní de l’Heura

10 ÷ 20

Badia de Roses sud Bellcaire / l’Escala / Albons / Viladamat

10 ÷ 15

Baix Ter Torroella de Montgrí / Gualta / Ullà

10 ÷ 15

Palafrugell Mont-ras / Regencós / Palafrugell / Pals / Begur

20 ÷ 40

Palamós Calonge / Palamós/ Vall-llobrega

15 ÷ 25

Sant Feliu de Guíxols St. Feliu de Guíxols / Sta. Cristina d’Aro / Castell-Platja d’Aro

15 ÷ 25

El Pla Director Territorial fa una sèrie de recomanacions específiques per tal de protegir i potenciar els nuclis petits com ara Gualta. En el seu apartat 7.5.3 el Pla Director fa les següents recomanacions específiques per protegir i potenciar els nuclis petits. “Malgrat les circumstàncies canviants, els nuclis petits són – o poden ser - espais de qualitat del territori que, a partir d’uns suficients nivells d’accessibilitat a les telecomunicacions i als serveis que s’ubiquen a les àrees urbanes, poden assolir una mixtura d’usos del seu espai que els atorgui un nou paper sobre el territori. Al costat dels usos d’habitatge rural, d’agricultura i ramaderia de petita escala o de petites indústries agropecuàries, són possibles els usos d’habitatges urbans de commuters de recorregut curt, activitats professionals, habitatge de segona residència, turisme rural, artesania, hostaleria, restauració o centres culturals i associatius. Com a respostes a les necessitats específiques que tenen aquests municipis, cal assenyalar, al costat dels imprescindibles mecanismes d’un finançament suficient, les facilitats d’accés al serveis hospitalaris, docents ..., un servei de transport públic per a la gent que no pot utilitzar el vehicle privat, la dotació d’infraestructures de telecomunicacions o microactuacions d’habitatge protegit per fixar població jove. En aquesta línia, el Pla recomana que les polítiques sectorials i el planejament urbanístic que impliquin nuclis petits incorporin mesures i determinacions que afavoreixin:

a) mantenir l’activitat agrària amb el recolzament, si cal, de petites instal·lacions agro - alimentàries, limitades a les zones relacionades amb els conreus tradicionals, que es poden integrar en els propis nuclis. b) potenciar la creació de denominacions d’origen.

c) potenciar la creació de microempreses i iniciatives relacionades amb els productes endògens de la zona. d) potenciar l’establiment d’una xarxa de telecomunicacions de qualitat. e) fomentar petites promocions d’habitatge protegit per fixar població jove, que es podrien incloure en el sí d’operacions on també es promogués la reutilització del patrimoni construït i ara buit per a allotjament turístic o habitatge de segona residència. f) promoure iniciatives de revalorització del patrimoni cultural i natural, per exemple, mitjançant projectes de paisatge. g) facilitar l’acolliment de turisme rural i cultural. h) facilitar la instal·lació d’activitats professionals o artesanes. i) fomentar la implantació del transport col·lectiu a la carta per a la gent que no pot utilitzar el vehicle privat per als seus desplaçaments.”

L’àmbit té una extensió de 150,4 km2. L’orografia és essencialment plana: el 77,7 % del territori té un pendent inferior al 10% i només el 10,8% supera el 20%. S’estén al llarg del litoral de la Badia de Pals, i per l’interior, comparteix el territori de les planes agrícoles centrals de l’Empordà amb l’àmbit del Fluvià, de Verges, la part de ponent del de la badia de Roses sud i la part nord del de la Bisbal de l’Empordà, on el sector primari encara juga un paper significatiu i el sistema de poblament està ben definit i són majoritaris els nuclis petits amb una població inferior als 1.000 habitants o fins i tot als 500. El sistema d’assentaments comprèn els municipis de Bellcaire d’Empordà, Fontanilles, Gualta, Palau-sator, Pals, Serra de Daró, Torruella de Montgrí i Ullà. Quatre municipis tenen menys de 500 habitants. En total hi ha 30 assentaments, amb una superfície de 862 ha en sòl urbà i de 419 en sòl urbanitzable. La població de l’any 2001 és de 12.591 habitants, quantitat que representa el 12,27% de la del Baix Empordà, i l’any 1981, amb 9.700, representava el 11,83%. La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat de l’1,39% i durant el quinquenni 96/01 ha pujat fins l’1,62%. L’índex d’envelliment de Torruella de Montgrí i Ullà està per sota el de l’Empordà. Els llocs de treball localitzats són 5.379, dels quals el primer sector en ocupació, serveis turístics representa el 32,6% i el segon, la indústria, el 13,4%. L’especialització agrícola és significativa, llevat a Pals i Torruella. El 31% dels habitatges són principals, molt per sota l’índex comarcal, que representa el 42%. La proposta del Pla és doble. Per una banda estableix l’estratègia de creixement moderat per a Torroella de Montgrí, Ullà i Pals, tenint en compte la seva dimensió urbana i les bones condicions de connectivitat, i l’estratègia de creixement de reequilibri a Bellcaire d’Empordà, Fontanilles, Gualta , Palau-sator i Serra de Daró. Per altra, la conservació de les estructures urbanes sobre la part del territori on encara hi té un paper significatiu l’agricultura, i fomentar les mesures que permetin la propiciar globalment la recuperació demogràfica i el rejoveniment de la població. Per aconseguir-ho, es proposa que els plans d’urbanisme municipals incorporin en les seves determinacions les Mesures per protegir i potenciar els nuclis petits enunciades en el capítol 7.5 d’aquesta Memòria. Els municipis de Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà hauran de formular i tramitar un actuació urbanística conjunta, amb la finalitat de desenvolupar una promoció de sòl per a activitats econòmiques, amb el dimensionat i les condicions de gestió establertes en el capítol corresponent d’aquesta memòria.


25

Pel que fa a la xarxa viària, el Pla proposa el condicionament de la carretera Gi-643, amb la categoria d’estructurant secundària, l’estudi del seu pas pel poble de Serra de Daró, i un traçat per a la variant conjunta de la carretera C-31, per a Torroella de Montgrí i Ullà. Les estratègies per a cada un dels teixits urbans dels municipis i, si és el cas, les establertes per a les àrees especialitzades, es representen en els plànols d’ordenació a escala 1/50 000. Tanmateix, s’indiquen esquemàticament en el quadre de característiques adjunt.


26

4. PLANEJAMENT TERRITORIAL: PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES El Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, aprovat definitivament el setembre de 2010, estableix les seves determinacions dins l’horitzó temporal de l’any 2026 i sobre la base de tres estratègies: espais oberts, assentaments urbans i infraestructures de la mobilitat. En el sistema d’espais oberts es pretén: afavorir la diversitat del territori mantenint la referència de la seva matriu biofísica; protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general coma components de l’ordenació del territori; preservar el paisatge i el patrimoni cultural com a valors socials i actius econòmics del territori; i moderar el consum del sòl. En el sistema d’assentaments es pretén: afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes; protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori; facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada; propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris; aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència; vetllar pel caràcter compacte i continu dels nous creixements; i reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà. En el sistema de mobilitat es pretén: fer de la mobilitat un dret i no una obligació; facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments; atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans; i integrar els espais del transport i de la logística en la matriu territorial. El pla territorial parcial estructura l’àmbit de les Comarques Gironines en els següents 20 sistemes de proposta:

- un sistema de reequilibri territorial de nivell 1 basat en els sistemes urbans de Girona + Cassà de la Selva.

- dos sistemes de reequilibri territorial de nivell 2 basats en els sistemes urbans d’Olot i Figueres

- un sistema de reequilibri territorial de nivell 3 basat en els sistemes urbans de Ripoll + Sant Joan de les Abadesses + Camprodon + Ribes de Freser;

- quatre sistemes de reequilibri territorial de nivell 4 basats en els sistemes urbans de: a. Besalú i Tortellà; b. les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols; c. Sant Hilari Sacalm; d. Arbúcies;

- un sistema d’articulació entre àmbits funcionals territorials basat en els sistemes urbans d’Hostalric + Breda + Blanes + Malgrat i la polaritat de Tordera (on aquests dos formen part de l’àmbit de la Regió metropolitana);

- tres sistemes d’articulació i desenvolupament del sistema central de l’àmbit funcional. Un d’ells –de nivell 1– es basa en el sistema urbà de Banyoles i els altre dos –de nivell 2– ho fan amb els d’Anglès i Amer i de Sils, Riudarenes i Santa Coloma de Farners, respectivament;

- cinc sistemes costaners basats en els sistemes urbans o polaritats de: a. Portbou, Llançà i el Port de la Selva; b. Cadaqués; c. Roses, Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador / l’Escala; d. Torroella de Montgrí / Begur / Palafrugell / Palamós / Sant Feliu de Guíxols; e. Tossa de Mar;

- tres sistemes d’articulació interior-costa basats en els sistemes urbans de: a. la Bisbal d’Empordà; b. Llagostera;

c. Vidreres El pla territorial parcial, a més, delimita vint-i-nou àmbits que integren la totalitat dels dos cents-vuit municipis de les set comarques. El territori queda articulat de la forma següent:

- Es delimiten els àmbits que abasten els sistemes urbans de Girona i Figueres, tots dos amb setze municipis, i ambdós objecte d’un Pla Director Urbanístic. Cassà resta integrat en un àmbit propi, juntament amb Campllong, Llagostera i Sant Andreu de Salou.

- El municipi d’Olot presideix un àmbit on s’integren vuit municipis més.

- Els municipis del Ripollès queden articulats en tres àmbits encapçalats, respectivament, per Camprodon, Ribes de Freser i Ripoll.

- Besalú i Tortellà encapçalen dos àmbits, amb tres i quatre municipis més, respectivament.

- Les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols, juntament amb Sant Aniol de Finestres, s’integren en un àmbit propi.

- Arbúcies, Hostalric i Breda, amb tres municipis més, formen part de l’àmbit més occidental de la Selva, amb notable incidència de les dinàmiques de la Regió metropolitana.

- En la fase de Projecte de Pa el municipi de Sant Hilari Sacalm queda constituït com un àmbit propi, coordinat a través de la Mancomunitat de les Guillaries amb Viladrau i Espinelves –municipis d’Osona– i amb Osor, municipi que per raons de funcionalitat territorial es manté integrat al sistema d’Amer/Anglès.

- Blanes s’articula amb Lloret; aquest àmbit dels municipis de la Selva marítima incorpora Tossa de Mar. En tot cas es tenen presents les recomanacions del Pla territorial general relatives a la coordinació amb les estratègies de desenvolupament de Tordera i Malgrat.

- Tots els municipis del Pla de l’Estany, encapçalats per Banyoles com a centre articulador del seu sistema urbà, estan integrats en l’àmbit del Pla director urbanístic de la Comarca.

- Amer i Anglès, juntament amb la Cellera de Ter i Sant Julià de Bonmatí, constitueixen un àmbit específic, al qual s’han incorporat Osor i Susqueda.

- Caldes de Malavella, Maçanet, Santa Coloma de Farners, Riudarenes, Sils i Vidreres formen el nucli central de l’àmbit de la plana de la Selva.

- Al costat dels que formen l’àmbit de l’àrea urbana de Figueres, la resta dels municipis empordanesos estan inclosos en dotze àmbits, dels quals cal destacar: Mar amunt, que inclou Portbou, Llançà, Port de la Selva i Cadaqués; Badia de Roses nord, on s’integren Roses i Castelló d’Empúries; Badia de Roses sud, que inclou Sant Pere Pescador i l’Escala i Baix Ter, presidit per Torroella de Montgrí (inclou Gualta). Constitueixen àmbits propis els sistemes urbans de la Bisbal d’Empordà (onze municipis), Palafrugell / Begur (cinc municipis), Palamós (tres municipis) i Sant Feliu de Guíxols (tres municipis).

El pla exposa i classifica un seguit de factors que s’interrelacionen amb els processos de transformació a què es veuen sotmesos els territoris de les Comarques Gironines. Aquests estan vinculats a condicionants geogràfics, riquesa paisatgística, patrimoni urbanístic i arquitectònic acumulat i al dinamisme econòmic i cultural de la societat; el pla els agrupa en:


27

Punts forts:

- Els espais del PEIN i de la Xarxa Natura 2000, juntament amb els delimitats pel PDUSC, han creat una estructura potent d’espais protegits, garantia de preservació del medi natural.

- El territori es caracteritza per la gran varietat i vàlua dels paisatges naturals i culturals, alhora patrimoni col·lectiu i actiu econòmic.

- S’hi manté un gran dinamisme econòmic.

- L’àrea urbana de Girona té prou pes històric, econòmic, demogràfic i cultural per ser un referent a escala internacional.

- S’està estructurant una nova àrea urbana, amb unes característiques pròpies, constituïda pel sistema urbà de Figueres, en procés d’articulació amb Castelló d’Empúries i Roses.

- A la base d’aquestes àrees urbanes existeix una xarxa densa dels assentaments que han estructurat definitivament el país al llarg de la història: ciutats o fins i tot petites conurbacions, dinàmiques, amb teixit cultural propi que són el suport d’una activitat econòmica viva i diversificada i tenen una gran capacitat d’integració social. A la resta del territori s’hi mantenen pobles i nuclis de petita magnitud, que el conserven viu amb els seus valors patrimonials i històrics.

- Els creixements demogràfics dels darrers anys han aportat nova població jove.

- A les Comarques gironines s’hi concentren moltes de les vies d’entrada a la Península: dues de ferroviàries directes, Portbou i el Pertús, aquest a punt d’entrar en funcionament, i una d’indirecta pel Ripollès des de la Cerdanya; cinc de viàries directes, Portbou, la Jonquera, la Vajol, Maçanet de Cabrenys i Coll d’Ares, i una d’indirecta, també pel Ripollès des de la Cerdanya.

- Globalment, el territori està articulat per infraestructures de mobilitat d’altes prestacions, ja en funcionament o en construcció i projecte.

- L’aeroport de Girona i el port de Palamós complementen l’accessibilitat golbal de una gran part de les comarques de l’àmbit.

- Hi ha una creixent consciència social davant la necessitat d’impulsar processos urbanístics que es fonamentin sobre criteris de sostenibilitat.

Punts febles

- El futur de l’agricultura no està garantit en algunes comarques.

- L’activitat econòmica està poc equilibrada, sobretot allà on el pes de la construcció ha estat més alt.

- Els efectes negatius del model de creixement basat en la construcció –malbaratament de sòl,

dispersió de la població, encariment de les infraestructures, banalització o destrucció dels valors del paisatge i del patrimoni arquitectònic– continuen presents.

- El sòl apte per permetre nous assentaments s’està exhaurint en alguns territoris.

- Hi ha clares dificultats per a la pervivència d’alguns nuclis en parts de l’Alt Empordà o el

Ripollès.

- Hi ha parts del territori creuades per unes infraestructures de mobilitat de grans prestacions

que no han rebut cap millora real de l’accessibilitat i que, per contra, estan patit problemes greus de fragmentació.

- Hi ha mancances en les disponibilitat d’aigua i energia.

- Les formes de cooperació supramunicipals per gestionar els desenvolupaments urbanístics del

territori són escasses.

Aquest resum de les fortaleses i debilitats del territori serà la base de definició de les actuacions a dur a terme fins l’horitzó de l’any 2026 en l’àmbit de les comarques gironines.


28


29

5. MODEL URBÀ: CRITERI I OBJECTIUS URBANÍSTICS

El model de nucli per a Gualta A partir de les sessions de participació ciutadana, de les enquestes rebudes i de les converses amb l’equip de Govern, entenem que es vol consolidar un nucli urbà tradicional seguint les pautes del creixement històric i preservant les característiques a nivell paisatgístic i patrimonial que defineixen el seu caràcter com a assentament típic de la plana baixempordanesa. Es vol, per tant, evitar models de creixement intensius que puguin desvirtuar el caràcter compacte del nucli o propostes urbanístiques que proposin una dispersió dels creixements. Es pretén seguir amb les pautes bàsiques del planejament existent adoptant el sistema de consolidació del teixit actual amb masses compactes i intersticis de verd privat que històricament han qualificat els nuclis rurals empordanesos. AL mateix temps, es mantenen determinades operacions d’obertures de nous vials i creació de zones verdes. Aquestes obertures comporten en determinats punts afectacions puntuals a volums existents. Altres reformes interiors de l’anterior planejament s’han descartat considerant el seu escàs interès. Es preveuen, també. Noves zones d’equipament i zones verdes vinculant-les a sectors de sòl urbà no consolidat i al mateix temps es redefineixen les qualificacions urbanístiques ampliant el ventall del tipus d’ordenació a l’edificació alineada a carrer o el sistema de creixement rural en el qual predomina el buit enfront del ple edificat. Plantejament dels creixements Seguint també les pautes fixades pel Pla Director Territorial de l’Empordà, entenem que cal ajustar els creixements previstos a les demandes internes seguint criteris de racionalitat i equilibri territorial. En front de ciutats veïnes, com ara Torroella de Montgrí, Bellcaire i Ullà, que constitueixen nuclis amb importants previsions de creixement, es planteja per a Gualta la seva consolidació com a nucli tradicional que actuï com a fita visual en el seu entorn empordanès. Els possibles creixements hauran de seguir unes pautes de qualitat ambiental i urbanística i de racionalitat en el seu dimensionat. Es preveu mantenir la taca de sòl urbanitzable existent entenent que cal donar sortida al creixement natural de la població i atenent a les previsions de l’estudi demogràfic d’aquest document. Es replanteja en canvi el model de densitats de l’anterior planejament així com el sistema de gestió urbanística adoptat. En base als criteris de la nova Llei d’Urbanisme entenem que cal vincular l’obtenció dels sistemes urbanístics (zones verdes, equipaments) als nous aprofitaments i en aquests sentit es modifiquen els àmbits dels sectors urbanitzables previstos en l’anterior planejament. Els sectors de creixement a sud-oest En aquesta línia, es manté inicialment la taca d’expansió cap al sud i a ponent ja prevista en les anteriors normes. Cal fer dues precisions al respecte: d’una banda, la previsió d’elements urbans de transició – espais lliures, equipaments- que filtrin els nous creixements respecte el nucli antic i d’altra banda, la revisió dels paràmetres d’ordenació per tal d’introduir aquella qualitat ambiental i urbanística de la que el municipi es vol dotar.

Caldrà comprovar en paral·lel que aquests nous creixements estiguin en consonància amb la preservació del patrimoni natural i arquitectònic del municipi, que es materialitzarà en els Catàlegs d’elements d’interès que es redactaran.

El sector de serveis Les Normes Subsidiàries del 1990 preveien la requalificació d’un sector a ponent del nucli com a futura zona Industrial. Els nous criteris que aquest document proposa, en consonància amb la previsió concreta del plànol d’estratègies de Pla Director Territorial de l’Empordà, plantegen la seva eliminació. Els usos semi-industrials i de serveis que aquell sector preveia es proposen ara en un nou sector. L’àmbit de l’Estany de Poma que acull ja algunes d’aquestes activitats de serveis- entès com a sector de sòl urbà no consolidat. Caldrà en el seu moment desenvolupar el planejament derivat d’aquest sector i preveure les cessions per a reserves i els serveis i urbanització.

Vista aèria del sector de l’Estany de Poma/ Activitats de serveis

L’àmbit del Golf Empordà Un cop executats la construcció dels diferents equipaments del Golf Empordà –hotel, edifici d’apartaments, pàrking semi soterrat- i la urbanització del sector de les Mirones, es proposa la seva qualificació com a sòl urbà consolidat. Pel que fa a la resta de l’àmbit territorial del golf es qualifica com a sòl no urbanitzable amb una clau especifica per a us esportiu. A més, a nivell ambiental es proposa una qualificació de Protecció Territorial per tal de preservar-ne el paisatge de dunes.


30

Vista aèria del Sector del Golf Empordà El paratge de la Font Pasquala Es proposa per al sector dels Fòrmics o de la Font Pasquala com a element territorial singular la seva qualificació com a Espai d’especial interès natural i paisatgístic. A partir d’aquí caldrà estudiar el seu tractament a nivell d’usos possibles i de normatives aplicables.


31


32

D. NORMES URBANÍSTIQUES


33

ÍNDEX NORMATIVA

TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL ............................................................ 38

CAPÍTOL 1: DE L’ÀMBIT D’APLICACIÓ I VIGÈNCIA DEL POUM ............................................... 38

Article 1. Funció i àmbit d’aplicació territorial del POUM de Gualta, marc legal i abreviatures i referències. .............................................................................................................. 38

Article 2. Vigència del POUM ...................................................................................... 39

Article 3. Revisió del POUM ........................................................................................ 39

Article 4. Modificació del POUM. .................................................................................. 39

Article 5. Caràcter vinculant de les determinacions del Pla ............................................. 39

Article 6. Obligatorietat de l’observació del Pla ............................................................. 40

Article 7. Interpretació dels documents del Pla ............................................................. 40

Article 8. Documentació del POUM .............................................................................. 40

Article 9. Codi d’identificació ...................................................................................... 41

CAPÍTOL 2: DEL DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL POUM ............................................... 41

Article 10. Competències i participació ciutadana. ......................................................... 41

Article 11. Classificació i subordinació jeràrquica dels plans de desenvolupament del POUM 42

Article 12. Instruments urbanístics derivats de planejament i execució. ........................... 42

Article 13. Efectes de l’incompliment de les obligacions dels promotors privats ................. 43

Article 14. Catàleg de Béns protegits. .......................................................................... 43

CAPÍTOL 3: DE L’EXECUCIÓ DEL PLA, SISTEMES, GESTIÓ, POLÍGONS I CESSIONS ................ 43

Article 15. Administració actuant ............................................................................... 43

Article 16. Sistemes Urbanístics Generals i Locals. ........................................................ 43

Article 17. Execució dels sistemes locals i generals ....................................................... 44

Article 18. Concessions per a equipaments .................................................................. 44

Article 19. Gestió Urbanística i Sistemes d’actuació ....................................................... 44

Article 20. Polígons d’Actuació i sectors de planejament Urbanístic .................................. 45

Article 21. Transmissió del sòl de cessió obligatòria ....................................................... 45

CAPÍTOL 4: DEL SEGUIMENT I VIGILÀNCIA DEL POUM ......................................................... 45

Article 22. Seguiment del POUM ................................................................................. 45

CAPÍTOL 5: DE LES LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES ............................................................... 45

SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS ................................................................. 45

Article 23. Actes subjectes a llicència .......................................................................... 45

Article 24. Sol·licitud de llicència i d’informació urbanística............................................. 47

SECCIÓ SEGONA. REQUISITS ESPECÍFICS ...................................................................... 47

Article 25. Parcel·lació Urbanística i Llicència de parcel·lació ........................................... 47

Article 26. Obres d’urbanització complementàries. ........................................................ 48

Article 27. Moviment de terres ................................................................................... 48

Article 28. Edificacions, Construccions, Instal·lacions i Obres de nova planta, reforma o ampliació ................................................................................................................. 48

Article 29. Obres i operacions o usos del sòl i subsòl que no precisen de projecte subscrit per tècnic competent ni direcció facultativa. També obres que precisant de projecte i/o direcció facultativa són considerades com a obres menors. ........................................................ 49

Article 30. Edificacions de caràcter històric, artístic, típic o tradicional ............................. 50

Article 31. Llicències de demolició o enderroc ............................................................... 50

Article 32. Requisits mínims d’urbanització................................................................... 50

SECCIÓ TERCERA. PROCEDIMENT I LLICÈNCIES EN ELS DIFERENTS RÈGIMS DE SÒL; SITUACIONS TRANSITÒRIES DE SECTORS URBANÍSTICS; EDIFICACIONS I USOS FORA D’ORDENACIÓ I VOLUM DISCONFORME .......................................................................... 50

Article 33. Procediment per a l’atorgament de llicències i tipus llicències en els diferents règims de sòl. .......................................................................................................... 50

Article 34. Règim aplicable a l’execució d’obres i instal·lacions ........................................ 52

Article 35. Direcció facultativa .................................................................................... 52

Article 36. Renúncia i nova designació de tècnics .......................................................... 52

Article 37. Canvi d’empresa constructora ..................................................................... 52

Article 38. Modificacions del projecte ........................................................................... 52

Article 39. Assenyalament d’alineacions i rasants .......................................................... 53

Article 40. Inspecció urbanística. Condició d’autoritat .................................................... 53

Article 41. Procediment de la inspecció d’obres ............................................................. 53

Article 42. Documentació obligatòria en l’obra .............................................................. 53

Article 43. Àmbit d’aplicació de la inspecció urbanística .................................................. 53

Article 44. Condicions d’accés a les obres ..................................................................... 53

Article 45. Condicions per a la conclusió de les obres ..................................................... 53

Article 46. Inspecció municipal de final d’obra ............................................................... 53

Article 47. Primera utilització i ocupació dels edificis i construccions ................................ 54

TÍTOL II. REGIM URBANÍSTIC DEL SÒL ........................................................................... 54

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS COMUNES ............................................................................... 54

Article 48. Exercici de les facultats dominicals ............................................................... 54

Article 49. Classificació del sòl .................................................................................... 54

Article 50. Figures de Planejament Urbanístic en desenvolupament del present POUM. ...... 54

Article 51. Estructura urbanística general i model del Territori. Sistemes. ......................... 55

Article 52. Zones i subzones ....................................................................................... 55

Article 53. Àmbits d’Actuació Urbanística i Aprofitament urbanístic. ................................. 55

Article 54. Condicions d’edificació de les zones.............................................................. 56

CAPÍTOL 2: REGLAMENTACIÓ DELS USOS DEL SÒL ............................................................. 56

SECCIÓ PRIMERA. CLASSIFICACIÓ DELS USOS ................................................................ 56

Article 55. Usos globals .............................................................................................. 56

Article 56. Compatibilitat amb les Normes Urbanístiques ................................................ 56

Article 57. Caràcter dels usos ..................................................................................... 57

Article 58. Regulació dels usos provisionals .................................................................. 57

SECCIÓ SEGONA. USOS DETALLATS DEL SÒL URBÀ ......................................................... 58

Article 59. Usos de l’habitatge .................................................................................... 58

Article 60. Ús residencial ............................................................................................ 58

Article 61. Ús cultural i docent .................................................................................... 58

Article 62. Ús religiós ................................................................................................. 58

Article 63. Ús administratiu ........................................................................................ 58

Article 64. Ús sanitari i assistencial .............................................................................. 58

Article 65. Ús comercial i ús de restauració i similars: .................................................... 59

Article 66. Ús d’oficines i serveis ................................................................................. 59

Article 67. Ús recreatiu i activitats lúdiques. ................................................................. 59

Article 68. Ús esportiu ............................................................................................... 59

Article 69. Ús de serveis i comerç a l’engròs: ................................................................ 59

SECCIÓ TERCERA. DISPOSICIONS SOBRE L’ÚS DE SERVEIS ............................................. 60

Article 70. Disposicions generals. ................................................................................ 60

Article 71. Categories i situacions ................................................................................ 60

Article 72. Limitacions generals ................................................................................... 60

Article 73. Abocaments industrials ............................................................................... 60

Article 74. Mesures correctores ................................................................................... 60

Article 75. Aparcament .............................................................................................. 60

Article 76. Regulació de la tipologia de les activitats ...................................................... 60

Article 77. Regulació de l’ús ramader. .......................................................................... 63

Article 78. Regulació de l’ús d’aparcament .................................................................... 64

Article 79. Condicionaments tècnics ............................................................................. 64


34

CAPÍTOL 3: TIPUS D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ ............................................................. 64

Article 80. Edificació segons alineació de vial ................................................................ 64

Article 81. Edificació aïllada ........................................................................................ 64

Article 82. Volumetria específica ................................................................................. 65

Article 83. Composició de volums o edificació volumètrica específica ............................... 65

Article 84. Conceptes sobre edificabilitat ...................................................................... 65

Article 85. Índexs d’edificabilitat bruta i edificabilitat neta .............................................. 65

Article 86. Superfície de sostre edificable ..................................................................... 65

Article 87. Tipus d’ordenació aplicable a cada zona ....................................................... 65

CAPÍTOL 4: RÈGIM DEL SUBSÒL ....................................................................................... 65

Article 88. Aprofitament del subsòl.............................................................................. 65

Article 89. Sòls de titularitat privada ........................................................................... 65

Article 90. Regulació urbanística ................................................................................. 65

CAPÍTOL 5: RÈGIM DEL SÒL URBÀ .................................................................................... 65

Article 91. Classificació del Sòl urbà (U) ....................................................................... 65

Article 92. Solars ...................................................................................................... 66

Article 93. Dret a edificar i cessions obligatòries i gratuïtes ............................................ 66

Article 94. Altres obligacions ...................................................................................... 66

Article 95. Conservació de les urbanitzacions, dels Polígons d’Actuació i sectors ............... 68

Article 96. Vials de límit amb el Sòl No Urbanitzable ...................................................... 68

Article 97. Distribució de beneficis i càrregues .............................................................. 68

Article 98. Polígons d’actuació i sectors en sòl urbà ....................................................... 68

Article 99. Àrees de remodelació urbana i/o reurbanització en sòl urbà no consolidat ........ 68

Article 100. Àrees de finalització de la urbanització en sòl urbà consolidat ........................ 68

Article 101. Actuacions aïllades en sòl urbà .................................................................. 68

CAPÍTOL 6: RÈGIM DEL SÒL URBANITZABLE ...................................................................... 69

SECCIÓ PRIMERA. RÈGIM GENERAL ............................................................................... 69

Article 102. Classificació del sòl urbanitzable (SU) ........................................................ 69

Article 103. Desenvolupament dels sectors urbanitzables ............................................... 69

Article 104. Limitacions a l’exercici de les facultats dominicals ........................................ 69

Article 105. Desenvolupament dels sectors urbanístics en subsectors. ............................. 70

Article 106. Execució per polígons ............................................................................... 70

Article 107. Cessions obligatòries i gratuïtes i determinacions dels Plans parcials .............. 70

Article 108. Règim d’ús provisional del sòl urbanitzable ................................................. 71

SECCIÓ SEGONA. RESERVES PER EQUIPAMENTS I DOTACIONS COMUNITÀRIES ................. 71

Article 109. Previsions mínimes per equipaments i dotacions .......................................... 71

Article 110. Condicions mínimes que han de reunir les reserves d’aparcaments i itineraris de vianants. ................................................................................................................. 71

Article 111. Mòduls mínims ........................................................................................ 72

CAPÍTOL 7: RÈGIM DEL SÒL NO URBANITZABLE ................................................................. 72

Article 112. Definició ................................................................................................. 72

Article 113. Classificació del sòl no urbanitzable ........................................................... 72

Article 114. Limitacions a l’exercici de les facultats dominicals ........................................ 73

Article 115. Desenvolupament del POUM en Sòl No Urbanitzable..................................... 74

TÍTOL III. NORMES DE PROTECCIÓ I RÈGIM DELS SISTEMES .......................................... 74

CAPÍTOL 1: PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT ...................................................................... 74

SECCIÓ PRIMERA. NORMES GENERALS .......................................................................... 74

Article 116. Disposicions generals ............................................................................... 74

SECCIÓ SEGONA. PROTECCIÓ DE L’AMBIENT ATMOSFÈRIC. INDÚSTRIES CONTAMINANTS ... 74

Article 117. Nivells d’emissió ...................................................................................... 74

Article 118. Requisits per a la instal·lació ..................................................................... 75

SECCIÓ TERCERA. ACTIVITATS i USOS SOTMESOS A LLICÈNCIA ....................................... 75

Article 119. Àmbit i regulació. ..................................................................................... 75

Article 120. Classes ................................................................................................... 75

Article 121. Documentació i procediment. .................................................................... 75

Article 122. Protecció contra incendis........................................................................... 75

Article 123. Riscos mecànics ....................................................................................... 75

Article 124. Situació de determinades activitats. ........................................................... 75

CAPÍTOL 2: PROTECCIÓ DE LES AIGÜES CONTINENTALS ..................................................... 76

Article 125. Regulació de les actuacions en lleres públiques. ........................................... 76

Article 126. Protecció de lleres públiques i abocament d’aigües residuals al clavegueram. .. 76

Article 127. Captació d’aigües subterrànies .................................................................. 76

Article 128. Abocaments d’activitats i serveis ................................................................ 77

CAPÍTOL 3: PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES I EL PAISATGE ................................................ 77

Article 129. Disposicions generals ............................................................................... 77

Article 130. Protecció del paisatge urbà ....................................................................... 77

Article 131. Protecció del Catàleg de Béns .................................................................... 77

Article 132. Protecció de l’arbrat en l’execució d’obres ................................................... 77

Article 133. Sitges i dipòsits d’aigua ............................................................................ 77

Article 134. Serveis de carreteres................................................................................ 77

Article 135. Anuncis i cartells ...................................................................................... 77

Article 136. Noves carreteres ...................................................................................... 77

Article 137. Pedreres i explotacions mineres a cel obert ................................................. 78

Article 138. Abocadors ............................................................................................... 78

Article 139. Estesa de línies elèctriques, telegràfiques i telefòniques ................................ 78

Article 140. Paisatges naturals .................................................................................... 78

Article 141. Singularitats paisatgístiques ...................................................................... 78

Article 142. Zones de protecció de vistes panoràmiques i edificis d’interès per al paisatge .. 78

Article 143. Zones rurals de jaciments arqueològics ...................................................... 78

CAPÍTOL 4: PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC ............................................. 79

Article 144. Catàleg de Béns a protegir ........................................................................ 79

Article 145. Edificacions de caràcter històric, artístic, típic o tradicional ............................ 79

Article 146. Zones rurals de jaciments arqueològics ...................................................... 79

CAPÍTOL 5: PROTECCIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES .......................................................... 79

Article 147. Línies elèctriques d’alta tensió ................................................................... 79

Article 148. Protecció d’altres infraestructures i instal·lacions .......................................... 79

CAPÍTOL 6: SISTEMES...................................................................................................... 79

SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS .................................................................. 79

Article 149. Definició i modificació ............................................................................... 79

Article 150. Classificació dels sistemes ......................................................................... 79

Article 151. Titularitat i afectació del sòl ....................................................................... 80

Article 152. Valoració................................................................................................. 80

SECCIÓ SEGONA. SISTEMES GENERALS DE COMUNICACIÓ (V) ......................................... 80

Article 153. Xarxa viària ............................................................................................. 80

Article 154. Actuacions en zones de servitud i afecció de carretera .................................. 80

Article 155. Xarxa viària primària. Bàsica territorial ....................................................... 81

Article 156. Xarxa viària local ..................................................................................... 81

Article 157. Xarxa bàsica rural .................................................................................... 81

Article 158. Àrees d’aparcaments ................................................................................ 81

SECCIÓ TERCERA. SISTEMA GENERAL D’ESPAIS LLIURES (LL) .......................................... 81

Article 159. Règim dels espais lliures ........................................................................... 81

SECCIÓ QUARTA. SISTEMES GENERALS D’EQUIPAMENTS COMUNITARIS (E) ....................... 82

Article 160. Règim d’equipaments comunitaris .............................................................. 82


35

Article 161. Condicions d’edificació .............................................................................. 82

SECCIÓ CINQUENA. SISTEMES DE SERVEIS TÈCNICS (ST) ............................................... 83

Article 162. Règim de serveis tècnics .......................................................................... 83

SECCIÓ SISENA. SISTEMA HIDROGRÀFIC (H) ................................................................. 83

Article 163. Règim del sistema hidrogràfic ................................................................... 83

Article 164. Competència de l’Agència Catalana de l’Aigua ............................................. 84

Article 165. Aigües subterrànies i zones vulnerables ...................................................... 84

TÍTOL IV. REGLAMENTACIÓ DETALLADA DEL SÒL URBÀ. ................................................. 84

ORDENANCES DE L’EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL ................................................................. 84

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS COMUNES A TOTES LES ZONES ................................................. 84

SECCIÓ PRIMERA. ÀMBIT DE LES ORDENANCES .............................................................. 84

Article 166. Àmbit d’aplicació ..................................................................................... 84

Article 167. Parcel·la mínima edificable ........................................................................ 84

Article 168. Edificacions en volum o ús disconforme ...................................................... 84

SECCIÓ SEGONA. DEFINICIONS GENERALS .................................................................... 85

Article 169. Definició de termes i conceptes ................................................................. 85

SECCIÓ TERCERA. CONDICIONS DE VOLUM .................................................................... 86

Article 170. Disposicions genèriques sobre les condicions de volum ................................. 86

Article 171. Intensitat de l’edificació ............................................................................ 86

Article 172. Planta baixa ............................................................................................ 86

Article 173. Planta soterrani ....................................................................................... 86

Article 174. Alçada de les plantes de pis ...................................................................... 86

Article 175. Cossos sortints ........................................................................................ 87

Article 176. Elements sortints i vol màxim ................................................................... 87

SECCIÓ QUARTA. CONDICIONS HIGIENICOSANITÀRIES ................................................... 87

Article 177. Foment de l’edificació sostenible ................................................................ 87

Article 178. Condicions dels habitatges ........................................................................ 87

Article 179. Superfície útil interior i Programa funcional mínim ....................................... 89

Article 180. Ventilació i il·luminació ............................................................................. 89

Article 181. Patis de llums i de ventilació ..................................................................... 90

Article 182. Escales ................................................................................................... 90

Article 183. Locals i recintes per a usos diferents a habitatge. ........................................ 91

Article 184. Oficines .................................................................................................. 91

Article 185. Serveis ................................................................................................... 91

Article 186. Edificis i locals destinats a altres usos ........................................................ 91

SECCIÓ CINQUENA. CONDICIONS ESTÈTIQUES ............................................................... 91

Article 187. Condicions generals ................................................................................. 91

Article 188. Façanes .................................................................................................. 92

Article 189. Elements superposats a les façanes ........................................................... 92

Article 190. Esteses aèries ......................................................................................... 92

Article 191. Cartells publicitaris .................................................................................. 93

SECCIÓ SISENA. NORMES APLICABLES AL TIPUS D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ, SEGONS ALINEACIONS A VIAL ................................................................................................... 93

Article 192. Paràmetres específics ............................................................................... 93

Article 193. Alineació a vial ........................................................................................ 93

Article 194. Alçada reguladora màxima i vol màxim dels elements sortints ....................... 93

Article 195. Determinació d’alçades............................................................................. 93

Article 196. Mitgeres ................................................................................................. 94

Article 197. Fondària edificable ................................................................................... 94

Article 198. Espai lliure interior ................................................................................... 94

Article 199. Reculades ............................................................................................... 94

SECCIÓ SETENA. NORMES APLICABLES AL TIPUS D’ORDENACIÓ D’EDIFICACIÓ AÏLLADA ..... 95

Article 200. Paràmetres aplicables en aquest tipus d’ordenació ....................................... 95

Article 201. Superfície i dimensions de la parcel·la ........................................................ 95

Article 202. Desenvolupament del volum edificable ....................................................... 95

Article 203. Ocupació màxima de la superfície de parcel·la ............................................. 95

Article 204. Sòl lliure d’edificació ................................................................................. 95

Article 205. Alçada reguladora màxima, nombre de plantes i vol màxim dels elements sortints .................................................................................................................... 95

Article 206. Separacions mínimes ................................................................................ 96

Article 207. Construccions auxiliars ............................................................................. 96

Article 208. Tanques .................................................................................................. 96

Article 209. Adaptació topogràfica del terreny. Desmunts ............................................... 96

Article 210. Aparells de climatització, comunicació i col·lectors d’energia .......................... 97

SECCIÓ VUITENA. NORMES APLICABLES AL TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS VOLUMETRIA ESPECÍFICA ................................................................................................................. 97

Article 211. Ordenació de la forma de l'edificació .......................................................... 97

Article 212. Ocupació màxima de parcel·la ................................................................... 97

Article 213. Cota de referència de la planta baixa .......................................................... 97

Article 214. Paràmetres en la configuració unívoca ........................................................ 97

Article 215. Paràmetres de la configuració flexible ......................................................... 98

Article 216. Localització relativa de l'edificació .............................................................. 98

CAPÍTOL 2: NORMES PARTICULARS DE ZONA ..................................................................... 98

SECCIÓ PRIMERA. ESPAI LLIURE PRIVAT ........................................................................ 98


Article 218. Regulació ................................................................................................ 98

Article 219. Usos permesos ........................................................................................ 98

SECCIÓ SEGONA. CASC ANTIC (Zona 1) ......................................................................... 98


Article 221. Tipus d’obres permeses ............................................................................ 98

Article 222. Ordenació ............................................................................................... 99

Article 223. Parcel·la mínima ...................................................................................... 99

Article 224. Ocupació ................................................................................................. 99

Article 225. Densitat .................................................................................................. 99

Article 226. Alçada reguladora màxima ........................................................................ 99

Article 227. Coberta .................................................................................................. 99

Article 228. Elements i cossos sortints ......................................................................... 99

Article 229. Obertures ............................................................................................... 99

Article 230. Façanes .................................................................................................. 99

Article 231. Usos permesos ...................................................................................... 100

Article 232. Alçada dels forjats .................................................................................. 100

Article 233. Canals i baixants .................................................................................... 100

Article 234. Xemeneies ............................................................................................ 100

Article 235. Composició de façanes ........................................................................... 100

Article 236. Materials i colors .................................................................................... 100

Article 237. Tancaments i fusteries ............................................................................ 101

Article 238. Elements sobreposats a les façanes .......................................................... 101

SECCIÓ TERCERA. CREIXEMENT RURAL (Zona 2) ........................................................... 101

Article 239. Definició ............................................................................................... 101

Article 240. Tipus d’obres permeses .......................................................................... 102

Article 241. Ordenació ............................................................................................. 102

Article 242. Parcel·la mínima .................................................................................... 102

Article 243. Densitat ................................................................................................ 102

Article 244. Ocupació ............................................................................................... 102

Article 245. Alçada reguladora màxima ...................................................................... 102

Article 246. Coberta ................................................................................................ 102

Article 247. Elements i cossos sortints ....................................................................... 102


36

Article 248. Obertures ............................................................................................. 102

Article 249. Façanes ................................................................................................ 102


Article 251. Places d’aparcament .............................................................................. 103

SECCIÓ QUARTA. EDIFICACIÓ ALINEADA (Zona 3 i 3*) .................................................. 103





Article 256. Densitat ............................................................................................... 103

Article 257. Façana mínima ...................................................................................... 103

Article 258. Fondària edificable ................................................................................. 103

Article 259. Coberta ................................................................................................ 103

Article 260. Condicions formals ................................................................................ 103



SECCIÓ CINQUENA. EDIFICACIÓ AÏLLADA (Zona 4) ....................................................... 104

A) SUBZONA 4A ......................................................................................................... 104







Article 269. Ocupació .............................................................................................. 104

Article 270. Edificabilitat .......................................................................................... 104

Article 271. Coberta ................................................................................................ 104


Article 273. Separacions .......................................................................................... 105

Article 274. Tanques ............................................................................................... 105



B) SUBZONA 4B ......................................................................................................... 105









Article 285. Coberta ................................................................................................ 106



Article 288. Tanques ............................................................................................... 106



C) SUBZONA 4C ........................................................................................................ 107









Article 299. Coberta ................................................................................................ 107

Article 300. Condicions formals ................................................................................. 107


Article 302. Tanques ................................................................................................ 107


Article 304. Places d’aparcament ............................................................................... 108

D) SUBZONA 4D ........................................................................................................ 108









Article 313. Coberta ................................................................................................ 108



Article 316. Tanques ................................................................................................ 109

Article 317. Usos permesos. ..................................................................................... 109

Article 318. Vialitat i places d’aparcament .................................................................. 109

SECCIÓ SISENA. VOLUMETRIA ESPECÍFICA (zona 5) ...................................................... 109







Article 325. Coberta ................................................................................................ 109



Article 328. Tanques ................................................................................................ 110

Article 329. Espais lliures de parcel·la ........................................................................ 110


Article 331. Places d’aparcament ............................................................................... 110

CAPÍTOL 3: SECTORS EN SÒL URBÀ: SECTORS DE MILLORA URBANA I POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA ............................................................................................................... 111

Article 332. Desenvolupament en sòl urbà .................................................................. 111

Article 333. SMU 1 – Accés Nord ............................................................................... 111

Article 334. SMU 2 – Plaça Catalunya ........................................................................ 111

Article 335. PAU 1 – Rec del Molí nord ....................................................................... 112

Article 336. PAU 2 – Rec del Molí sud ......................................................................... 112

Article 337. PAU 3 – Camí de Llabià ........................................................................... 113

TÍTOL V. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE ............................................................. 113

CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS .................................................................... 113

Article 338. Definició i tipus ...................................................................................... 113

Article 339. Sistemes generals i locals en Sòl urbanitzable ........................................... 113

Article 340. Cessions obligatòries i gratuïtes en sòl urbanitzable ................................... 113

Article 341. Gestió del Sòl urbanitzable ...................................................................... 113

Article 342. Aigües residuals ..................................................................................... 113

Article 343. Residus ................................................................................................. 114

Article 344. Determinacions dels plans parcials ........................................................... 114


37

CAPÍTOL SEGON. NORMES PARTICULARS DE ZONA ........................................................... 114

ÀREA DE SERVEIS (zona 6) ......................................................................................... 114










Article 354. Tanques ............................................................................................... 114



CAPÍTOL TERCER. SECTORS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC ............................................... 114

Article 357. SU 1 – Sector Padró ............................................................................... 114

Article 358. SU 2 – Sector Oliveres ........................................................................... 115

Article 359. SU 3 – Sector Sud ................................................................................. 115

Article 360. SU 4 – Sector camí de Gualta a Fontanilles ............................................... 116

Article 361. SU 5 – Estany de Poma .......................................................................... 116

TÍTOL VI. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE ....................................................... 117

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS COMUNES ............................................................................. 117

Article 362. Noves infraestructures ........................................................................... 117

Article 363. Camins rurals ........................................................................................ 117

Article 364. Parcel·lació del Sòl No Urbanitzable ......................................................... 118

Article 365. Classificació d’àrees protegides ............................................................... 118

Article 366. Tanques ............................................................................................... 118

Article 367. Moviments de terres .............................................................................. 119

Article 368. Condicions de posició i d’implantació ........................................................ 119

Article 369. Magatzems ........................................................................................... 119

Article 370. Construccions agrícoles i ramaderes ......................................................... 120

Article 371. Construccions d'utilitat pública i interès social ........................................... 121

Article 372. Construccions i instal·lacions d'obres públiques ......................................... 121

Article 373. Habitatges ............................................................................................ 121

Article 374. Construcció de piscines .......................................................................... 122

Article 375. Condicions de rehabilitació ...................................................................... 122

Article 376. Parcs energètics .................................................................................... 122

Article 377. Estacionament de caravanes ................................................................... 122

CAPÍTOL 2: CATEGORIES DE QUALIFICACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE ............................ 122

SECCIÓ PRIMERA: ÀREES DE PROTECCIÓ AGROFORESTAL (PAF) .................................... 122

Article 378. Definició, àmbit i objectius ...................................................................... 122

Article 379. Compatibilitat d’usos i condicions de l’activitat .......................................... 122

Article 380. Condicions de parcel·lació i d’edificació ..................................................... 123

SECCIÓ SEGONA: ESPAIS D’INTERÈS NATURAL (EIN) .................................................... 124


Article 382. Espais protegits de caràcter comunitari .................................................... 124

Article 383. Altres espais d'interès natural ................................................................. 125

Article 384. Espais d'Interès Natural – Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (EIN-pn) ................................................................................................................ 125


Article 386. Compatibilitat d’usos i condicions de l’activitat .......................................... 125

Article 387. Condicions de l'edificació ........................................................................ 126

SECCIÓ QUARTA. ESPAIS PERIURBANS I D’HORTES (EPH) .............................................. 127


SECCIÓ CINQUENA. ÀREES D’ÚS RECREATIU I DE SERVEIS (RS) ..................................... 128


Article 390. Condicions d’edificació ............................................................................ 128

SECCIÓ SISENA. ÀREES D’ÚS ESPORTIU (UE) ............................................................... 128


Article 392. Condicions d’edificació ............................................................................ 128

SECCIÓ SETENA. EDIFICACIONS I INSTAL·LACIONS D’UTILITAT PÚBLICA I INTERÈS SOCIAL ................................................................................................................................ 128


DISPOSICIONS ADDICIONALS ...................................................................................... 129

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES ..................................................................................... 131

DISPOSICIONS FINALS ................................................................................................. 133

ANNEX NORMATIU 1: CARTA DE COLORS ...................................................................... 134

ANNEX NORMATIU 2: PROTOTIP DE BARRACA PER A EINES DEL CAMP ........................ 135


38

TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL CAPÍTOL 1: DE L’ÀMBIT D’APLICACIÓ I VIGÈNCIA DEL POUM Article 1. Funció i àmbit d’aplicació territorial del POUM de Gualta, marc legal i abreviatures i referències. 1. És objecte de la normativa d’aquest POUM, juntament amb la documentació que l’integra i d’acord amb l’article 59 del Decret Legislatiu 1/2010, de 03 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, que incorpora les modificacions de la Llei 3/2012, de 22 de febrer (en endavant, el TRLUC-12), l’ordenació urbanística integral del municipi de Gualta, entre els límits municipals d’Ullà, Torroella de Montgrí i Fontanilles, mitjançant la seva classificació en sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable. 2. Les determinacions fonamentals d’aquest POUM, venen constituïdes per:

a) La classificació del territori en les classes de sòl urbà, consolidat i no consolidat, sòl apte per urbanitzar, i no urbanitzable d’espais periurbans i d’hortes, d’ús agrícola, agroforestal, d’interès natural, esportiu o recreatiu i serveis.

b) L’establiment de les determinacions que corresponen a cada classe de sòl per a aconseguir la plena efectivitat del règim respectiu.

c) El desenvolupen per a cada classe de sòl de l’estructura general i el model del territori,

adequat al desenvolupament urbanístic sostenible i per assolir uns nivells adequats de qualitat de vida, sostenibilitat ambiental i de preservació enfront de riscos naturals i tecnològics, d’acord amb el que estableixen els articles 3 i 9 del TRLUC-12.

d) La determinació d’indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament econòmic i

social del sistema urbà que justifiquen l’oportunitat i la conveniència de cada actuació, d’acord amb els interessos públics derivats de l’imperatiu d’utilització racional del territori.

e) La incorporació de previsions sobre la disponibilitat dels recursos hídrics i energètics.

f) La definició del sistema general d’espais lliures públics.

g) En sòl urbà, s’estableix la qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació d’aquest per

a sistemes urbanístics generals i locals; s’assignen usos detallats per a cada zona; es regulen els paràmetres i els criteris d’harmonització formal i compositiva de les edificacions; es determina quins valors arquitectònics, paisatgístics i mediambientals han d’ésser protegits i es regula l’ús del subsòl.

h) La delimitació de polígons d’actuació en sòl urbà consolidat i no consolidat, tot detallant

l’ordenació urbanística del sòl, fixant-ne els paràmetres urbanístics necessaris per a l’atorgament de llicències d’edificació i assenyalant les alineacions i les rasants bàsiques. Pel que fa a l’ordenació de volums, s’estableix en cada cas la seva concreció o en altre cas es fixarà a la reparcel·lació o bé conjuntament i dins el projecte en el moment de l’atorgament de llicències d’edificació.

i) Es precisen les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques, se n’avalua el

cost i en el seu cas s’estableix la divisió per l’execució en etapes, amb el grau suficient de detall per a permetre’n l’execució immediata, més uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i despeses d’urbanització, sens perjudici de la concreció que en facin els projectes d’urbanització complementaris.

j) En els àmbits del sòl urbà no consolidat per als quals es delimiten sectors subjectes a un pla de millora urbana, es fixen els índexs d’edificabilitat bruta, les densitats i els usos principals i compatibles.

k) En sòl urbà consolidat, s’estableix quins són els elements d’urbanització que cal completar o

acabar, perquè els terrenys adquireixin la condició de solar.

l) En sòl apte per urbanitzar es concreta la delimitació dels sectors i, per a cadascun d’aquests, els índexs d’edificabilitat bruta, la densitat màxima, que no ultrapassa en cap cas els cent habitatges per hectàrea, i els usos principals i compatibles.

m) En sòl no urbanitzable, s’estableixen les qualificacions possibles, en coherència amb el grau de

conservació i protecció pretesos, els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles, els llindars a què es refereix l’article 49.1. del TRLUC-12 i els demés paràmetres fixats per aquest.

3. POUM i disposicions generals d’aplicació.

Les presents Normes Urbanístiques, conjuntament amb els restants documents exigits per la legislació urbanística, en especial del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLC-10) i el Text Refós estatal de la Llei de Sòl aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny (en endavant, TRLS-08) i la demès normativa i disposicions sectorials, integren el POUM de Gualta.

La present revisió i adaptació es redacta d’acord amb les prescripcions del TRLS-08 i d’acord amb el TRLUC-12. Així mateix, el present document s’ajusta al Reglament de la Llei d’urbanisme aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol (en endavant, el RLUC-06); el Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el TR de Llei reguladora dels residus; el Decret Legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el TR de Llei de carreteres; el DL 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials; la Llei 3/09, de 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics; la llei 16/09, de 22 de juliol, dels centres de culte; llei 11/2009, de 6 de juliol, de regularització administrativa de dels espectacles públics i les activitats recreatives, i el seu Reglament aprovat per Decret 112/2010, de 31 d’agost; Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats; Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica; Reial decret 19/2012, de 25 de maig, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis. 4. Així mateix, seran aplicables la resta de disposicions de caràcter sectorial vigents de diferents àmbits com les següents: prevenció d’incendis (Decret 64/1995, de 7 de març); telefonia, sostenibilitat (Decret 21/06, de 14 de febrer i Decret 174/02 d’11 de juny); aigües (Decret Legislatiu 3/03, de 4 de novembre); patrimoni cultural (Llei 9/93, de 30 de setembre); biodiversitat (Decret 172/08, 26 d’agost); soroll i vibracions (Llei estatal 37/03 del soroll, i Llei catalana 16/02 de protecció contra la contaminació acústica, i el seu Reglament aprovat per Decret 176/09, de 10 de novembre); parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques (Decret 147/09, de 22 de setembre).

En tot cas, sempre s’haurà de tenir en compte la norma sectorial de cada matèria. Per tant, les actuacions de l’Ajuntament de Gualta s’entenen sens perjudici de les competències concurrents en la matèria d’altres administracions. 5. Abreviatures i referències. A més de les claus d’identificació que figuren en els diversos documents d’aquest Pla i a l’article 9 d’aquesta normativa, també s’utilitzen de manera més freqüent les següents abreviatures i referències: Planejament:

POUM: Pla General d’Ordenació Municipal. PDU: Pla Director Urbanístic PEU: Plans Especials Urbanístics


39

PMU: Plans de Millora Urbana PPU: Plans Parcials Urbanístics PPD: Plans Parcials Urbanístics de Delimitació

Classificació del sòl:

U: Sòl Urbà. UR: Sòl apte per urbanitzar. E: Equipaments en sòl no urbanitzable. SMU: Sector de Millora Urbana. PAU: Polígon d’Actuació Urbanística. SU: Sòl urbanitzable. SNU: Sòl No urbanitzable. AG: Ús agrícola. PAF: Protecció Agroforestal EIN: Espais d’Interès Natural EPH: Espais Periurbans i d’Hortes US: Ús recreatiu i de serveis EU: Ús esportiu.

US: Sector de serveis. Conceptes Urbanístics bàsics:

LL: Espais lliures / Zones verdes. O: Verd privat amb edificabilitat puntual. AU: Aprofitament Urbanístic. PA: Polígons d’Actuació. PD: Plans derivats. DUS: Desenvolupament Urbanístic Sostenible. PE: Pla Especial

Referències a legislació i disposicions vàries:

NNUU: Normes Urbanístiques del present POUM TRLUC-12: Decret Legislatiu 1/2010, de 03 d’agost, pel qual s’aprovà el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, que incorpora les modificacions de la Llei 3/2012, de 22 de febrer. TRLS-08: Text Refós de la Llei estatal del sòl RLUC-06: Reglament de la Llei d’Urbanisme

Article 2. Vigència del POUM 1. Aquest Pla entrarà en vigor al dia següent de la publicació de la seva aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i en el seu cas en el Butlletí Oficial de la Província de Girona. 2. La seva vigència serà indefinida en tant no es revisi, sens perjudici de les modificacions que puguin introduir-se durant la seva gestió. Article 3. Revisió del POUM 1. Són circumstàncies que justifiquen l’adopció de l’acord de revisió, sens perjudici de la tramitació d’una modificació puntual quan s’escaigui, les disfuncions entre les disposicions del POUM i les necessitats reals de sòl per a crear habitatges o per a establir activitats econòmiques. 2. En especial, i a més del supòsit establert a l’apartat 1, justificarà la revisió del Pla, previ l’estudi corresponent, alguna de les circumstàncies següents:

a. Quan s’hagin complert 8 anys de vigència.

b. L’alteració o variació substancial en les previsions de població, recursos, usos o intensitat d’ocupació que impliquen una reconsideració de l’estructura territorial i model del territori o de la classificació del sòl.

c. Les majors exigències d’equipaments comunitaris, derivats de la pròpia evolució socioeconòmica de la població de disposicions de rang superior.

d. L’aprovació definitiva d’un Pla Director Urbanístic, l’àmbit del qual abasti totalment o parcialment el municipi de Gualta, segons el previst en el TRLUC-12.

e. La concurrència d’altres circumstàncies sobrevingudes respecte factors bàsics del planejament que aconsellessin la modificació del model territorial.

Article 4. Modificació del POUM. 1. L’alteració de qualsevol dels elements del POUM no inclosos en el concepte de revisió es considerarà modificació del Pla i s’ajustarà al què estableixi en cada moment la legislació urbanística vigent en el moment de la modificació així com a les disposicions sectorials i concordants. En els casos no prevists serà d’aplicació el que es disposa en aquestes Normes Urbanístiques i als articles 96 al 100 del TRLUC-12. 2. La modificació de qualsevol dels elements del Pla es subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. 3. Si la modificació comporta un increment de sostre edificable, s’han d’incrementar proporcionalment els espais lliures i les reserves per a equipaments determinats per l’article 65.3 i 4 del TRLUC-12. 4. Les propostes de modificació hauran de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa i l’oportunitat i conveniència en relació amb els interessos públics i privats concurrents. 5. La modificació que tingui per objecte alterar la zonificació o l’ús urbanístic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius considerats pel present planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals ha d’ésser aprovada segons el que determina l’article 98.1 del TRLUC-12 a excepció de què les modificacions esmentades siguin incloses en un procediment de revisió, o es tracti d’ajusts dels espais esmentats que no alterin la funcionalitat, la superfície ni la localització en el territori. 6. Les propostes de modificació a què es refereix l’apartat anterior han de justificar en la memòria pertinent, i mitjançant la documentació gràfica que sigui necessària, que no es perjudiquen els aspectes qualitatius ni quantitatius dels espais afectats. 7. La modificació del Pla haurà de tenir, en tot cas, el grau de precisió pròpia del POUM i comprendrà un estudi que justifiqui la incidència de la nova ordenació en les previsions del present Pla. Article 5. Caràcter vinculant de les determinacions del Pla Les determinacions d’aquest POUM vincularan l’Administració, Organismes Públics o Privats i els particulars, de manera que qualsevol intervenció sobre el territori municipal, de caràcter provisional o definitiu, d’iniciativa pública o privada, haurà d’ajustar-se a aquestes Normes Urbanístiques i d’acord amb allò previst, a la legislació vigent. Tot això, sense limitació a les competències de les demés administracions amb competències concurrents o institucionals. Sempre tenint en compte la no vulneració de l’autonomia municipal recollida a l’article 140 de la Constitució. Els convenis urbanístics de planejament, gestió i/o execució que es signin en desenvolupament del present pla s’han d’integrar en la documentació del planejament o de l’instrument de gestió al qual es refereixin i hauran d’especificar si tenen o no naturalesa normativa.


40

Article 6. Obligatorietat de l’observació del Pla 1. En tot cas, el desenvolupament del Pla s’ajustarà a la legislació urbanística aplicable a Catalunya. Les obres i usos que excepcionalment es puguin autoritzar i que no estiguin contemplats en el present Pla seguiran la tramitació legalment establerta i en cap cas podran constituir dispensa singular. 2. En cap cas no es poden considerar adquirides per silenci administratiu facultats urbanístiques que contravinguin les determinacions del present Pla. Article 7. Interpretació dels documents del Pla 1. La interpretació dels documents del Pla correspon a l’Ajuntament de Gualta, dins de les seves competències urbanístiques, sens perjudici de les competències de la Generalitat de Catalunya i de la jurisdicció dels Tribunals. Essent d’aplicació les regles determinades a l’article 10 del TRLUC-12. 2. En tot cas, és d’aplicació l’article 3.1 del Codi Civil pel que fa a la interpretació. Si bé sempre serà prevalent aquella interpretació que respecti el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible, definit a l’article 3 del TRLUC-12. 3. La interpretació dels documents es farà a partir del sentit dels vocables i representacions gràfiques, atenent a la unitat i coherència dels mateixos entre si, com integrants del Pla, en l’acompliment dels objectius i finalitats del Pla formulats en la Memòria i a la realitat social i l’àmbit d’aplicació. 4. En la interpretació dels plànols i representacions gràfiques prevalen:

a- En matèria de classificació del sòl, les determinacions expressades en el plànol E02. Ordenació del sòl no urbanitzable, a escala 1:10.000. b- En matèria de qualificació del sòl i zonificació, així com en la precisió de límits, les determinacions del plànol E03. Ordenació del sòl urbà i urbanitzable, a escala 1:1.000.

5. Les presents NNUU prevalen sobre els restants documents del Pla i s’interpretaran d’acord al seu contingut i amb les finalitats i objectius del POUM expressats en la Memòria. Els dubtes en la interpretació del planejament urbanístic produïts per imprecisions o per contradiccions entre documents d’igual rang normatiu es resolen atenent als criteris de menor edificabilitat, de major dotació per a espais públics, de major protecció ambiental i aplicant el principi general d’interpretació integrada de les normes. En el supòsit que es doni un conflicte irreductible entre la documentació imperativa del planejament urbanístic que no pugui ésser resolt atenent els criteris generals determinats per l’ordenament jurídic, preval el que estableixi la documentació escrita, llevat que el conflicte es refereixi a quantificació de superfícies de sòl, supòsit en el qual cal atenir-se a la superfície real. En el supòsit que diverses normes o mesures restrictives o protectores, tant les derivades de la legislació sectorial o de llurs instruments específics de planejament com les de caràcter urbanístic, concorrin en un mateix sector o àmbit municipal i comportin diferents graus de preservació, s’ha de ponderar l’interès públic que hagi de prevaler i cercar la utilització més racional possible del territori. 6. No obstant l’expressat anteriorment, es podran corregir d’ofici les errades materials, contradiccions o puntualitzacions amb la interpretació que aprovi l’administració. En tot cas, l’explicació crearà antecedents que hauran de tenir-se en compte en successives interpretacions o puntualitzacions.

Article 8. Documentació del POUM 1. Els documents que integren el POUM són els següents: a) Normes Urbanístiques:

Títol I. Disposicions de caràcter general. Títol II. Règim urbanístic del sòl Títol III. Normes de protecció i règim dels sistemes Títol IV. Reglamentació detallada del sòl urbà. Ordenances reguladores de l’edificació i ús del sòl Títol V. Regulació del sòl urbanitzable. Disposicions Addicionals Disposicions Transitòries Disposicions Finals

b) Annexos:

ANNEX I. Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) ANNEX II. Catàleg de béns a protegir ANNEX III. Catàleg de masos ANNEX IV. Inventari d’edificacions en sòl no urbanitzable ANNEX V. Programa de participació ciutadana ANNEX VI. Memòria Social ANNEX VII. Mesures per a la mobilitat sostenible ANNEX VIII. Gestió dels recursos hídrics ANNEX IX. Estudi de les infraestructures i xarxes de serveis ANNEX X. Agenda i avaluació econòmica i financera

c) Documentació gràfica:

A01. Situació A02. El medi natural A03. Ortofotomapa A04. Assentaments i xarxa viaria A05. Estructura de la propietat A06. Evolució històrica A07. Nucli urbà. Estat actual A08. Edificacions en sòl no urbanitzable B01. Risc d’inundabilitat B02. Sensibilitat acústica B03. Hàbitats d’interès comunitari B04. Usos del sòl B05. Plànol de síntesi – Sensibilitat ambiental I01. Infraestructures en projecte al nucli urbà F01. Planejament Vigent. Classificació del Sòl F02. Planejament Vigent. Sòl Urbà F03. Pla Director Territorial de l’Empordà E01. Alternatives Generals De Creixement E02. Ordenació del Sòl No Urbanitzable E03. Ordenació del Sòl Urbà I Urbanitzable – Nucli Urbà E04. Ordenació del Sòl Urbà – Les Mirones I Sector Golf E05. Ordenació del Sòl Urbanitzable – Estany De Poma E06. Patrimoni Cultural G01. PAU1. Rec del Molí Nord


41

G02. PAU2. Rec del Molí Sud G03. PAU3. Camí de Llabià G04. SMU1. Accés Nord G05. SMU2. Plaça Catalunya G06. SU1. Sector Padró G07. SU2. Sector Oliveres G08. SU3. Sector Sud G09. SU4. Camí de Fontanilles G10. SU5. Estany de Poma

Article 9. Codi d’identificació Als efectes d’assignar una referència precisa entre les qualificacions zonals, les àrees de planejament i gestió i els sistemes determinats en aquestes NNUU i la seva representació gràfica, el codi d’identificació utilitzat en els plànols és el següent: Sistemes

1. Sistemes de comunicació V - Xarxa viària bàsica - Carreteres comarcals i locals - Xarxa arterial - Xarxa peatonal

2. Sistemes d’espais lliures LL

- Espais lliures i zones verdes - Parcs i jardins públics - Àrees d’esbarjo i jocs infantils

3. Sistemes d’equipaments comunitaris E

- Equipaments esportius E1 - Equipaments culturals E2 - Equipaments religiosos E3 - Equipaments administratius E4 - Equipaments sanitari-assistencials E5 - Cementiri municipal E6

4. Sistemes de serveis tècnics ST 5. Sistema hidrogràfic H

- Rius - Xarxa de rieres i canals de rec - Espais fluvials a les zones d’influència dels anteriors

Zones en sòl urbà consolidat

Nucli Antic 1 Creixement rural 2 Edificació alineada 3 Edificació aïllada 4 Subzona 4a Subzona 4b Subzona 4c Edificació de valor historicoartístic H Polígon d’actuació urbanística PAU

Zones en sòl urbà no consolidat

Sector de Millora Urbana SMU Zones en sòl urbanitzable

Sector de serveis US Sòl apte per urbanitzar SU

Zones en sòl no urbanitzable

Espais d’interès natural EIN De protecció agrícola AG De protecció agroforestal PAF D’espais periurbans i d’hortes EPH Ús Esportiu UE Protecció especial – Paratge de la Font Pasquala PE

D’ús esportiu i recreatiu ER

CAPÍTOL 2: DEL DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL POUM Article 10. Competències i participació ciutadana. 1. El desenvolupament d’aquest POUM, a través dels instruments jurídicourbanístics procedents segons la classificació del sòl i els objectius pretesos, correspon a l’Ajuntament de Gualta. Sens perjudici de la iniciativa privada i segons els sistemes i/o subsistemes d’actuació que per a cada sector es fixen o estableix el planejament derivat. 2. L’Ajuntament fomentarà la participació ciutadana i dels titulars de drets dominicals per a la formulació i elaboració dels plans operatius que desenvolupen el POUM, i facilitarà a les associacions i particulars la col·laboració administrativa, informativa i tècnica necessària per tal d’assolir aquests objectius. 3. Correspondrà a la resta d’Administracions Públiques el desenvolupament de les infraestructures i equipaments de la seva competència programats en aquest POUM. Previs informes i participació de l’Ajuntament de Gualta. 4. La gestió de les actuacions privades previstes pel POUM en sòls de titularitat privada correspon als particulars. Sens perjudici que l’Ajuntament -a sol·licitud dels mateixos- col·labori o en el seu cas substitueixi subsidiàriament a la iniciativa privada per l’incompliment dels terminis previstos en la seva execució o per ser d’interès municipal portar a terme l’actuació. 5. Les actuacions públiques i privades previstes en aquest POUM es desenvoluparan en els terminis establerts en cada fitxa o fixats a la normativa, d’acord amb l’ordre de prioritats que dins dels límits temporals prefixats aconselli, per raons d’oportunitat i conveniència, la política urbanística del municipi. 6. Per facilitar la col·laboració ciutadana i per facilitar la gestió i tramitació del planejament es podran subscriure convenis de preparació de planejament, gestió i execució del mateix, en el marc de la legislació urbanística i de l’article 88 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre. 7. Per tal de fer efectives les competències en matèria d’urbanisme, de protecció del territori i d’habitatge establertes per la Constitució i per l’Estatut, l’Ajuntament de Gualta com a administració actuant ostenta les facultats pertinents i necessàries establertes per llei per a formular, tramitar, aprovar i executar els diferents instruments urbanístics de planejament i de gestió. L’objectiu és regular i promoure l’ús del sòl, de l’edificació i de l’habitatge i per a aplicar les mesures disciplinàries i de restauració de la realitat física alterada i de l’ordenament jurídic vulnerat.


42

8. Les competències urbanístiques de l’Ajuntament de Gualta inclouen, a més de les expressament atribuïdes per Llei, les facultats complementàries i congruents per a poder exercir-les d’acord amb la llei i per a satisfer les finalitats que en justifiquen l’atribució expressa. Article 11. Classificació i subordinació jeràrquica dels plans de desenvolupament del POUM 1. El principi de jerarquia normativa informa i ordena les relacions entre els diferents instruments urbanístics de planejament derivat i de gestió en relació a les determinacions d’aquestes NNUU i allò regulat per la llei urbanística aplicable. 2. Els plans derivats han d’ésser coherents amb les determinacions del POUM de Gualta, sens perjudici de respectar els Plans supramunicipals. 3. Els plans que s’elaborin en desenvolupament de les previsions d’aquest POUM i les seves NNUU respectaran íntegrament les seves determinacions, segons la classificació del sòl i el règim urbanístic aplicable. 4. Es recullen en el present document determinacions que per no ser incompatibles amb el nou règim fixat pel Pla provenen d’antics instruments urbanístics que han estat executats pràcticament amb la seva totalitat o que estan incursos en execució. No obstant això, els serà d’aplicació, a més de les determinacions d’aquest Pla, el que estableixi la legislació urbanística vigent, i en el seu cas la sectorial. 5. El desenvolupament de l’ordenació urbanística tant del sòl urbà consolidat com no consolidat i dels polígons d’actuació en sòl urbà es realitzarà directament a través del propi POUM de Gualta. Sens perjudici de la tramitació, aprovació i execució –si s’escau- de Plans Especials urbanístics, Plans especials de Millora Urbana, catàlegs i ordenances municipals, projectes d’edificació i projectes d’urbanització complementaris, així com dels instruments d’equidistribució. La tramitació i contingut d’aquests instruments serà aquella que determini la vigent legislació urbanística, i el present Pla.

a. En concret, els Plans de Millora Urbana tindran per objecte:

1. En sòl urbà no consolidat: completar el teixit urbà o bé acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d’usos, de reurbanització, d’ordenació del subsòl o de sanejament de sectors determinats i altres de similars. 2. En el sòl urbà consolidat: completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats per l’article 30.b del TRLUC-12 i regular la composició volumètrica i de façanes.

b. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu la remodelació urbana, la transformació d’usos o la reurbanització poden determinar operacions urbanístiques que comportin la reconversió del model urbanístic de l’àmbit de què es tracti, en quant a l’estructura, l’edificació existent i els usos. O que tinguin com a objectiu establir la substitució integral o parcial de les infraestructures d’urbanització i la implantació de noves infraestructures, per raons d’obsolescència o d’insuficiència manifesta de les existents o per les exigències del desenvolupament econòmic i social.

6. Pel desenvolupament dels sectors del sòl urbanitzable delimitat i els seus polígons es tramitaran els corresponents plans Parcials Urbanístics, de conformitat amb el que disposen els articles 65 i 66 del TRLUC-12. 7. Tot això, sens perjudici de la redacció de Plans especials urbanístics, d’acord amb el que estableix l’article 67 del TRLUC-12.

8. En Sòl No Urbanitzable, el desenvolupament del POUM de Gualta es durà a terme segons les actuacions previstes en el mateix, pel que fa a sistemes o a altres usos d’interès general. En tot cas, s’aplicarà allò que disposen els articles 47 a 51 del del TRLUC-12, i sens perjudici del que determinin les disposicions sectorials i Planejament superior al present pla; en concret, s’observarà la normativa continguda al Pla d’espais d’interès Natural de Catalunya i a la seva proposta d’ampliació segons el Pla Natura 2000. Article 12. Instruments urbanístics derivats de planejament i execució. 1. Per a la consecució dels objectius indicats en el present POUM, per al seu desenvolupament i per a completar les seves determinacions, es podran redactar els plans urbanístics previstos a la legislació urbanística; tals com Plans Parcials Urbanístics, Plans Especials Urbanístics, Plans de Millora Urbana, Projectes d’obres d’urbanització complementaris, i Projectes de delimitació i divisió de sectors o de polígons d’actuació (Article 65 i ss. del TRLUC-12).

POUM

Plans Parcials Urbanístics

En Sòl Urbanitzable

Plans Especials Urbanístics

Recintes, conjunts, paisatge urbà, protecció, Millora d’àmbits urbans, masies, subsòl, ús d’equipaments, execució d’obres d’infraestructura, comunicacions...

Plans de Millora Urbana

SUNC: completar teixit urbà, rehabilitació, reforma interior, transformació usos, reurbanització ordenació subsòl, sanejament..... SUC: completar urbanització, volumetria i façanes.

Catàlegs, Ordenances , Projectes d’urbanització complementaris

Instruments de gestió Urb.

Divisió Poligonal Estatuts i Bases d’Actuació Projectes de reparcel·lació Determinació sistema actuació

2. Els fins d’aquests instruments seran els establerts a la legislació urbanística vigent i, per tant, no es podrà tramitar un instrument quan en correspongui la tramitació d’un altre segons l’esmentada legislació. 3. El contingut dels instruments urbanístics serà aquell que en cada cas assenyali la legislació urbanística vigent, si bé als Plans Parcials Urbanístics, contindran una anàlisi pormenoritzada de les alineacions, rasants i volumetria i obres d’urbanització. A fi de facilitar la gestió, es procurarà que els instruments que es redactin i tramitin siguin prou complerts per no necessitar de posteriors instruments de planejament pel seu desenvolupament. 4. Es respectarà el principi de jerarquia normativa, de manera que cap instrument de planejament inferior podrà modificar els instruments superiors, llevat dels ajusts que per límits de propietat o de zonificació o execució siguin necessaris. I que segons es preveu en la disposició addicional setena d’aquestes NNUU, en cap cas podran ultrapassar el 5% de les àrees delimitades al present POUM, amb excepció dels sistemes generals, en què s’estableix un marge del 8%. 5. La tramitació i les competències per aquells són les que estableixen la legislació urbanística vigent. 6. Les obres d’urbanització que no tenen el caràcter de bàsiques i que no estant incloses en un instrument de planejament derivat, s’inclouran en un projecte d’urbanització complementari, d’acord amb el que disposa l’article 98.1 del RLUC-06.


43

7. Els plans urbanístics derivats d’iniciativa privada, a més d’incloure les determinacions establertes amb caràcter general per la legislació urbanística vigent, han de contenir documentació específica referida a:

a) L’estructura de la propietat del sòl afectat. b) La viabilitat econòmica de la promoció. c) Els compromisos que s’adquireixen. d) Les garanties de compliment de les obligacions contretes.

- Les garanties a què es refereix l’apartat d) han de respondre també de les sancions que es puguin imposar per raó d’infraccions urbanístiques en matèria d’execució d’obres d’urbanització i de les indemnitzacions que correspongui eventualment de satisfer, que en tot cas s’han d’actualitzar en funció del pressupost dels projectes complementaris d’urbanització. En el supòsit que siguin executades, aquestes garanties han d’ésser reposades. - Aquests plans urbanístics es tramiten d’acord amb el que estableix amb caràcter general la legislació urbanística vigent per als plans urbanístics derivats, amb les especificitats següents:

a) S’ha de citar personalment el tràmit d’informació pública als propietaris dels terrenys que hi siguin compresos, llevat que el pla sigui formulat per la totalitat dels propietaris de la superfície afectada i aquest fet s’acrediti mitjançant un document públic en què es faci constar l’estructura de la propietat del sòl. b) S’ha de notificar individualment als propietaris dels terrenys l’aprovació definitiva del pla, si s’escau. c) L’acte d’aprovació d’aquests plans urbanístics d’iniciativa privada pot imposar les condicions, les modalitats i els terminis que siguin procedents o convenients, sempre sota el principi de proporcionalitat.

8. Els promotors dels diferents instruments urbanístics derivats de planejament i execució, un cop aquests hagin rebut l’aprovació definitiva, hauran de lliurar a l’Ajuntament de Gualta còpia digital de la documentació refosa aprovada, compatible amb les bases cartogràfiques i del planejament vigent i referenciades correctament al sistema de coordenades UTM. Article 13. Efectes de l’incompliment de les obligacions dels promotors privats L’incompliment dels terminis, obligacions i compromisos establerts pel promotor per a l’execució de la urbanització amb subjecció al Pla aprovat, convenis, i demés compromisos i obligacions urbanístiques, facultarà a l’Ajuntament, segons l’entitat i transcendència de l’incompliment, per a l’adopció d’alguna o algunes de les mesures següents:

a. Imposició de sancions pecuniàries. b. Realització de les garanties. c. Suspensió dels efectes del Pla. d. Subrogació de l’Ajuntament en la seva execució, amb la indemnització de la quantia estricta del valor del sòl, segons la seva qualificació immediata anterior a l’aprovació del Pla, i de l’obra útil realitzada. e. Expropiació dels terrenys compresos en l’àmbit del Pla incomplet, segons allò que determina l’article 110.1-e) del TRLUC-12. f. Declaració de pèrdua dels drets a la tramitació dels instruments o projectes, i desclassificació del sòl amb tramitació de modificació puntual del POUM.

Article 14. Catàleg de Béns protegits. 1. L’Ajuntament de Gualta podrà segons el seu criteri redactar un Pla Especial Urbanístic del Conjunt Històric servint de base el Catàleg de Béns protegits que s’inclou en aquest POUM, i que serà objecte d’inscripció provisional, amb els efectes administratius procedents, en el Registre administratiu corresponent. 2. Amb la mateixa finalitat i en els terminis que assenyali l’Ajuntament, es podrà elaborar un Catàleg d’espais naturals d’interès i singularitats paisatgístiques, pel cas de que no estiguessin ja inclosos en algun Pla de protecció. CAPÍTOL 3: DE L’EXECUCIÓ DEL PLA, SISTEMES, GESTIÓ, POLÍGONS I CESSIONS Article 15. Administració actuant 1. L’execució d’aquest POUM i dels que en desenvolupament del mateix s’aprovin, es realitzarà per l’Ajuntament de Gualta, que és l’administració actuant, sens perjudici de la iniciativa privada, i segons el sistemes i/o modalitats d’actuació que per cada sector i/o polígon d’actuació es fixen, o estableixi el planejament. També poden tenir la consideració d’administració actuant els consorcis urbanístics i les societats de capital íntegrament públic. 2. Les actuacions, obres i serveis que portin a terme l’Estat, la Generalitat de Catalunya, la Diputació Provincial, el Consell Comarcal o altres administracions, per a l’execució de sistemes generals, són operacions d’execució del POUM o dels què en desenvolupament del mateix s’aprovin, o de plans superiors i/o sectorials 3. L’Ajuntament de Gualta podrà assumir l’exercici de l’acció expropiadora dels béns afectats, quan cooperi a l’execució de les obres i serveis que realitzin l’Estat, la Generalitat, la Diputació Provincial, el Consell Comarcal o altres Entitats Públiques per a la dotació de sistemes generals d’acord amb les previsions del POUM. 4. Les Entitats Urbanístiques col·laboradores, els consorcis i les Societats que amb finalitats urbanístiques puguin crear-se, per sí o amb la participació de l’Ajuntament i, en tot cas, amb llur autorització, podran executar aquest Pla o els que en desenvolupament del mateix s’aprovin, dins de les seves competències. Article 16. Sistemes Urbanístics Generals i Locals. 1. El concepte de sistema es troba definit i regulat en l’article 34 del DL 1/2010. Integren els sistemes urbanístics generals els terrenys que el present planejament urbanístic reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures públics, quan llur nivell de servei és d’abast municipal o superior. Els sistemes urbanístics generals configuren l’estructura general del territori i determinen el desenvolupament urbà. 2. Integren els sistemes urbanístics locals els terrenys que aquest pla reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures públics, i que llur nivell de servei és un àmbit d’actuació de sòl urbanitzable delimitat o el conjunt, o part, de sòl urbà del Municipi de Gualta. 3. El sistema urbanístic de comunicacions comprèn totes les infraestructures necessàries per a la mobilitat de les persones i de les mercaderies, per transport terrestre, marítim o aeri, i comprèn també les àrees de protecció i les àrees d’aparcament de vehicles respectives.


44

4. El sistema urbanístic d’equipaments comunitaris comprèn els centres públics, els equipaments de caràcter religiós, cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, de serveis tècnics i de transport i els altres equipaments que siguin d’interès públic o d’interès social. 5. El sistema urbanístic d’espais lliures públics comprèn els parcs, els jardins, les zones verdes i els espais per a l’esbarjo, el lleure i l’esport. La concreció dels elements que integren aquest sistema ha de tenir en compte l’existència de restes arqueològiques d’interès declarat, d’acord amb el que estableix l’article 9.3 del TRLUC-12. 6. Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics, si són compresos en un àmbit d’actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació, passen a titularitat pública mitjançant cessió obligatòria i gratuïta, sens perjudici del que estableix l’article 156 del TRLUC-12 en quan a ocupació directa. Si cal avançar l’obtenció de la titularitat pública, i l’ocupació directa regulada per l’esmentat article no és suficient, es pot també efectuar una actuació aïllada expropiadora, en el qual cas l’Ajuntament de Gualta, - si s’escau l’Administració actuant especial adquirent - es subroga en els drets i els deures de la persona que n’era propietària. 7. L’adquisició dels terrenys reservats per a sistemes urbanístics que no siguin compresos en un àmbit d’actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació s’ha d’efectuar mitjançant l’actuació expropiadora que correspongui. 8. Per l’agilització en la gestió i l’ocupació, es podran arribar a acords amb els titulars dels drets afectats, consistents en una cessió anticipada, i el pagament del justipreu ajornat, i satisfet amb sòl o sostre edificable en un altre sector, bé sigui per terrenys procedents d’aprofitament mitjà, bé sigui en sectors excedents d’aprofitaments. En tot cas els afectats, transcorreguts quatre anys des de l’entrega de la superfície destinada a sistema, podran optar per seguir esperant l’entrega del justipreu en la forma abans esmentada, o demanar el pagament amb efectiu. Article 17. Execució dels sistemes locals i generals 1. L’execució dels sistemes urbanístics es pot dur a terme directament en aquells casos en què aquest pla detalla suficientment les previsions; en altre cas, cal aprovar un pla especial urbanístic. 2. Tot i el que s’ha determinat a l’article anterior, res no obsta a arribar a convenis amb els particulars afectats, en quin cas els terrenys afectats pels sistemes generals de l’estructura general i orgànica del territori definits en aquest Pla, i els seus elements, podran ser adquirits per l’Administració actuant per qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per llei, per convenis de transferències d’aprofitament, per l’institut d’expropiació, o per cessió anticipada. 3. El cost dels terrenys ocupats per sistemes podrà repercutir-se entre els titulars de drets dominicals mitjançant contribucions especials o reparcel·lació econòmica, prèvia delimitació de l’àmbit territorial que inclogui els directament beneficiats per l’actuació. 4. La urbanització dels terrenys afectats per sistemes generals serà a càrrec dels òrgans de l’Administració que tinguessin atribuïdes les competències sobre els mateixos, o dels particulars, en el cas de sistemes dependents de l’Ajuntament i inclosos en sectors de planejament quan tinguessin atribuït l’aprofitament sectorial. 5. Els terrenys afectats pels sistemes locals de cada sector o polígon d’actuació seran objecte de cessió obligatòria i gratuïta, lliures de càrregues i urbanitzats, en favor de l’Administració actuant, d’acord amb el règim urbanístic establert per a cada classificació de sòl. 6. El cost dels terrenys es distribuirà com a càrrega entre els propietaris del polígon o unitat d’actuació, proporcionalment als seus respectius drets en l’àmbit d’actuació segons la modalitat del sistema d’actuació.

7. La urbanització dels terrenys afectats per sistemes locals s’executarà pels integrants de l’àmbit d’actuació o, en el seu cas, per l’Administració actuant, repercutint els costos entre els propietaris beneficiats a l’àmbit d’actuació, proporcionalment als seus drets. 8. En tot cas, la inclusió de sistemes urbanístics en sectors o polígons d’actuació es realitza en el present pla, i s’haurà de realitzar en el Planejament derivat, en virtut d’allò que disposa l’article 36 del TRLUC-12. Article 18. Concessions per a equipaments 1. L’Ajuntament podrà atorgar concessions sobre les parcel·les destinades en l’ordenació urbanística a sistemes generals o locals d’equipaments comunitaris, per a la seva construcció i explotació, d’acord amb els usos i altres condicions establertes pel Pla. 2. La tramitació, adjudicació i durada, s’establirà en el concurs – si fos necessari- o procediment de la concessió, i en virtut de la legislació aplicable en cada cas. 3. La satisfacció del justipreu de sòls es podrà efectuar mitjançant la concessió esmentada si la major part de titularitat del terreny que s’expropia pertany al sol·licitant de la concessió. En aquest cas s’entendrà que l’autorització o concessió ho és en virtut de la cessió de sòl, i amb exclusió d’altres interessats que no reuneixin la condició de propietaris majoritaris del sòl. Aquesta Concessió s’efectuarà mitjançant conveni urbanístic de gestió i execució, sens perjudici del que dictamini el Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre (en endavant, TRLCSP). Article 19. Gestió Urbanística i Sistemes d’actuació 1. S’entén per gestió urbanística integrada el conjunt d’actuacions per a repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística i per a executar o completar les obres i els serveis urbanístics necessaris. La gestió urbanística integrada es duu a terme per:

a) sectors de planejament urbanístic o, b) polígons d’actuació urbanística complets.

2. En tots els supòsits en què no calgui o no sigui possible la delimitació d’un polígon per al repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística, se’n pot fer l’execució de manera puntual o aïllada, especialment en sòl urbà.

Sistemes d’Actuació del POUM

Reparcel·lació (Modalitats) Compensació bàsica Compensació per concertació Cooperació

Expropiació

3. En tota actuació urbanística d’iniciativa particular serà d’aplicació el sistema d’actuació de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica o de compensació per concertació, llevat l’acord de tots els propietaris i titulars de drets afectats en la distribució de beneficis i càrregues, que presentin escriptura d’equidistribució voluntària, amb les garanties suficients per l’execució urbanística de l’àmbit. 4. Pel cas de què aquest POUM establís sistemes concrets d’actuació per determinades unitats o polígons, aquests es podran modificar pel tràmit de l’article 119.1.d) del TRLUC-12 sense ser necessària la modificació del POUM, entenent-se a tots els efectes que aquella determinació ho és


45

com a indicativa del sistema preferit. El mateix serà aplicable en la determinació de sistemes en els Plans Parcials o Especials. Article 20. Polígons d’Actuació i sectors de planejament Urbanístic 1. El present Pla determina polígons d’actuació urbanística com a àmbits territorials mínims per a dur a terme la gestió urbanística integrada tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable. Els sectors de planejament urbanístic derivat podran constituir un únic polígon d’actuació o bé subdividir-se en dos o més polígons. 2. Si un sector de planejament urbanístic es desenvolupa mitjançant més d’un polígon d’actuació, el sistema d’actuació, o bé la modalitat del sistema de reparcel·lació, pot ésser diferent per a cadascun dels polígons. 3. Els polígons d’actuació urbanística s’han delimitat i en el futur s’hauran de delimitar, tenint en compte els requisits següents:

a) Que per llurs dimensions i per les característiques de l’ordenació urbanística siguin susceptibles d’assumir les cessions de sòl regulades pel planejament. b) Que, dins el mateix sector, estiguin equilibrats uns respecte als altres, pel que fa als beneficis i les càrregues, i permetin fer-ne un repartiment equitatiu; a aquest efecte, s’ha d’aplicar, si escau, el que estableix l’article 93.b TRLUC-12. c) Que tinguin entitat suficient per a justificar tècnicament i econòmicament l’autonomia de l’actuació.

Aquests requisits no són necessaris si els propietaris afectats i els titulars de drets renuncien a majors cessions o majors costos a favor de l’administració actuant. 4. Malgrat no estiguessin previstos en el present POUM o en els Plans que el desenvolupin, podran delimitar-se polígons o unitats d’actuació seguint el procediment establert en l’article 119.2) del TRLUC-12. 5. Si fos precís modificar la delimitació dels polígons d’actuació establerts pel POUM o pels Plans operatius que el desenvolupen, se seguirà el mateix procediment de l’epígraf anterior. Article 21. Transmissió del sòl de cessió obligatòria 1. La transmissió al municipi del sòl de cessió obligatòria destinat a sistemes i equipaments, i de les obres d’urbanització realitzades, es produirà per aplicació de la Llei en els supòsits del sistema de reparcel·lació modalitat Compensació, amb l’efectiva execució de les Obres d’Urbanització fixades al Planejament o al Projecte d’Urbanització complementari. Conclosa la urbanització, serà rebuda per l’Ajuntament, el termini de la qual es documentarà en acta, en què intervindrà la representació de la Junta de Compensació i del municipi. 2. En els plans de promoció privada sobre terrenys que pertanyen a un sol titular, o a diversos que actuïn sota formes privades societàries o comunitàries, la cessió obligatòria i gratuïta del sòl destinat a sistemes i equipaments en favor de l’Administració es produirà per aplicació de la Llei per l’aprovació definitiva del Pla. No obstant, l’ocupació del sòl quedarà diferida a l’efectiva execució de les obres d’urbanització establertes en el planejament o projecte complementa d’urbanització, o de cadascuna de les seves etapes o fases. 3. Quan s’executi el Pla pel sistema de reparcel·lació, modalitat de cooperació, la transmissió dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta es produirà per aplicació de la Llei quan s’aprovi el Projecte de Reparcel·lació i si aquesta fos legalment innecessària, la transmissió es produirà amb el mateix

efecte per la publicació de l’acord en què es declari la seva innecessarietat. En tot cas, es procedirà a aixecar acta en la qual, amb referència al Pla, es delimiti el sòl cedit. 4. En tot cas, l’aprovació del projecte de reparcel·lació, normalització de finques, llicència d’edificació, etc., facultarà a l’administració a prendre possessió d’aquests sòls, aixecant l’acta corresponent, pel cas de negativa del propietari, entenent-se a tots els efectes, que la transmissió del ple domini ho ha sigut “ope legis” en el moment de l’aprovació. CAPÍTOL 4: DEL SEGUIMENT I VIGILÀNCIA DEL POUM Article 22. Seguiment del POUM 1. Serà responsabilitat de l’Ajuntament, a través dels seus actes administratius, l’acompliment de les determinacions del POUM. El seguiment i vigilància del Pla tendirà tant a la seva defensa pel manteniment de l’ordenació urbanística, sancionant les infraccions urbanístiques i restablint l’ordre infringit, com a la direcció i adequació del planejament als objectius prefixats. 2. L’Ajuntament vetllarà per la correcció de les desviacions provocades per l’aparició de circumstàncies noves, i promourà la revisió o modificació del POUM quan es donessin les circumstàncies suficientment justificades i amb subjecció a l’establert en aquest POUM i a la legislació urbanística aplicable. 3. En especial s’adoptaran les mesures de protecció de la legalitat urbanística, en tot allò previst a la legislació urbanística i als articles 199 al 227, ambdós inclosos, del TRLUC-12. 4. De les infraccions relatives a l’ordenació del territori i la protecció del patrimoni històric i del medi ambient, previstes i tipificades a l’article 319 i següents del Codi Penal, se’n donarà part al Jutjat o a la Fiscalia corresponent. CAPÍTOL 5: DE LES LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Article 23. Actes subjectes a llicència 1. Estan subjectes a llicència urbanística prèvia tots els actes de transformació o utilització del sòl o del subsòl, d’edificació, construcció o d’enderrocaments d’obres, tala d’arbres, parcel·lació, i totes aquelles actuacions referides a l’article 187 del TRLUC-12, i de manera enunciativa i no limitativa els següents:

a. Les parcel·lacions urbanístiques.

b. Les obres de construcció i d’edificació de nova planta, i les d’ampliació, reforma, modificació o rehabilitació d’edificis, construccions i instal·lacions ja existents, fins i tot aquelles petites reformes que afectin l’aspecte exterior de les construccions, edificacions i/o instal·lacions.

c. La demolició total o parcial de les construccions i les edificacions.

d. Les obres puntuals d’urbanització no incloses en un projecte d’urbanització.

e. La primera utilització i ocupació, i el canvi d’ús, dels edificis i de les instal·lacions.


46

f. Els moviments de terra i les obres de desmuntatge o esplanació en qualsevol classe de sòl, fins i tot les de jardineria que comportin una modificació important del terreny (anivellacions, etc.).

g. L’autorització d’obres i usos de manera provisional, d’acord amb el que estableix aquesta normativa i al Decret Legislatiu 1/2010.

h. L’extracció d’àrids i l’explotació de pedreres.

i. L’acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les característiques del paisatge.

j. La construcció o la instal·lació de murs i tanques.

k. L’obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals.

l. La instal·lació de cases prefabricades i instal·lacions similars, siguin provisionals o permanents.

m. La instal·lació d’hivernacles o instal·lacions similars.

n. La tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d’arbres aïllats, en els supòsits en què ho exigeixi el planejament urbanístic.

o. La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública.

p. Les instal·lacions i les actuacions que afectin el subsòl.

q. La instal·lació de línies elèctriques, telefòniques o altres de similars i la col·locació d’antenes o dispositius de telecomunicacions de qualsevol tipus.

r. Totes les altres actuacions en què ho exigeixin el present planejament, les ordenances municipals, el TRLUC-12 i el seu RLUC-06.

s. Aquells altres actes que afectin al medi ambient, a la contaminació acústica, a la contaminació lumínica, a instal·lacions de torres d’aire condicionat, llums “làser”, etc. i aquells actes o usos en què així ho requereixi la legislació urbanística, sectorial o qualsevol altra disposició normativa.

2. La subjecció a prèvia llicència abasta a tots els actes enumerats en l’epígraf anterior que pretenguin realitzar-se en el municipi de Gualta, sens perjudici de les autoritzacions que fossin procedents d’acord amb la legislació sectorial aplicable per raó de la seva naturalesa, i de les competències concurrents d’altres administracions. 3. També estaran subjectes a prèvia llicència els actes enumerats anteriorment que siguin promoguts per l’Estat, la Generalitat de Catalunya o Ens de Dret Públic, sens perjudici del que es disposi en cada cas a la legislació urbanística o a la legislació especial, en relació a la instal·lació o tipus d’obra i el que estableix l’article 198 del TRLUC-12, en matèria de declaració d’estat ruïnós. 4. Les llicències s’atorguen, llevat el dret de propietat i sens perjudici de tercer, i en el mateix sentit, serà per compte de l’interessat obtenir les autoritzacions de les administracions amb competències concurrents. L’atorgament de llicències per part de l’Ajuntament no implicarà responsabilitat per la manca d’autoritzacions o altres llicències que fossin necessàries, per concurrència de competències, ni podran ser utilitzades pels titulars per excloure o disminuir la responsabilitat de tota índole en què puguin incórrer en l’execució de l’actuació emparada per la llicència. L’atorgament de la llicència no

implica per l’Ajuntament de Gualta cap responsabilitat pels danys i perjudicis que es puguin produir en l’execució de l’actuació emparada per la llicència. 5. En el cas que la llicència urbanística estableixi un reajustament d’alineacions i rasants, no es poden alterar les característiques físiques de les parcel·les ni els aprofitaments urbanístics d’aquestes. Aquest reajustament s’ha de fer mitjançant un acte de replantejament al qual han d’ésser citats tots els propietaris afectats. Aquest document s’ha de sotmetre a aprovació prèvia per part de l’Ajuntament, que podrà convocar una reunió de replanteig en el propi solar entre les diferents parts afectades. La documentació s’inclourà en el projecte de manera específica i contindrà l’estudi de les afectacions que el reajustament crea al llarg de l’àrea d’influència. 6. L’ordenació de volums, d’acord amb els paràmetres fixats pel planejament, pot concretar-se amb la llicència urbanística si no ha estat determinada pel planejament urbanístic o per la reparcel·lació. En aquests casos, cal la documentació específica que determini la legislació urbanística vigent i, com a mínim, memòria tècnica justificativa de la bondat de la solució proposada: - Plànol d’assolellament de l’edificació, construcció o instal·lació. També vistes i assolellament dels veïns que puguin veure’s afectats per la concreció volumètrica.

- Plànols necessaris indicant separacions a llindars, vials i a les altres construccions, edificacions i/o instal·lacions; ocupació del subsòl i acreditació del compliment d’ocupació i alçades i demés paràmetres establerts pel Planejament aplicable. Els Plànols seran a una escala de 1:500, excepte el de situació que podrà ser 1:1000. La documentació s’inclourà en el projecte de manera específica i contindrà l’estudi de les afectacions que el reajustament crea al llarg de l’àrea d’influència. 7. En els termes de l’art. 187.5 del TRLUC-12, la primera utilització i ocupació dels edificis i les construccions resta subjecta al règim de comunicació prèvia a l’ajuntament, d’acord amb el procediment que estableix la legislació de règim local. 8. El sentit positiu del silenci administratiu en l’atorgament de les llicències en cap cas podrà invocar-se per adquirir facultats urbanístiques que contravinguin la Llei o aquest Planejament, això sens perjudici del que disposa la llei aplicable sobre procediment administratiu. En els casos que el particular entengui que ha obtingut la llicència per silenci positiu, haurà de sol·licitar el certificat de llicència presumpta a què es refereix l’article 82.3 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals aprovat per decret 179/1995 de 13 de juny (en endavant, ROAS), sense el qual no podrà iniciar l’obra. En els casos que l’Ajuntament entengui que el projecte que va ser presentat contradiu el planejament, no s’emetrà el certificat sinó que posarà tal circumstància en coneixement del particular tot indicant-li que no pot iniciar l’obra, instal·lació, construcció o edificació, en virtut del que disposa l’article 5 del TRLUC-12. 9. Caducitat de les llicències urbanístiques:

a. Tota llicència urbanística per a executar obres establirà un termini per a començar-les i un altre per a acabar-les en funció del principi de proporcionalitat, segons el tipus d’operació a realitzar i estudiada la petició dels terminis realitzada per l'interessat a la sol·licitud. Si la llicència no els fixa, el termini per a començar les obres és d’un any i el termini per a acabar-les és de tres anys.

b. La llicència urbanística caduca si, en finir qualsevol dels terminis a què fa referència l’apartat 1, o les pròrrogues corresponents, no s’han començat o no s’han acabat les obres.


47

c. Si la llicència urbanística ha caducat, les obres no es poden iniciar ni prosseguir si no se’n demana i se n’obté una de nova ajustada a l’ordenació urbanística en vigor, llevat dels casos en què s’hagi acordat la suspensió de l’atorgament.

d. Els titulars d’una llicència urbanística tenen dret a obtenir una pròrroga tant del termini de començament com del termini d’acabament de les obres. Aquesta es pot obtenir, en virtut de la llei, per la meitat del termini de què es tracti, si es sol·licita d’una manera justificada abans d’exhaurir-se els terminis establerts. La llicència prorrogada per aquest procediment no queda afectada pels acords de suspensió previstos en l’article 73 del TRLUC-12, concordat amb el 102 i següents del seu Reglament (RLUC-06).

Article 24. Sol·licitud de llicència i d’informació urbanística. 1. Les sol·licituds de llicència per a l’execució dels actes citats en l’article 23 d’aquestes NNUU hauran de dirigir-se a l’Alcalde de Gualta segons el model oficial que es proporcionarà per part de l’Ajuntament. 2. En la sol·licitud hi hauran de constar les següents dades:

a. Nom, cognoms, domicili i referència del document nacional d’identitat de l’interessat, quan es tracti de persones físiques i, en el seu cas, del seu representant. En el cas de persones jurídiques s’aportaran les dades d’inscripció en el corresponent registre públic, raó social, domicili, la identificació fiscal i dades del representant legal amb justificació documental dels poders delegats.

b. Situació, superfície i pertinença de la parcel·la i índole de l’activitat, operació, construcció, edificació, obra o instal·lació per a la que se sol·licita la llicència.

c. Els terminis que justificadament entengui el sol·licitant, necessaris per a començar i acabar l’obra.

d. La resta de circumstàncies que, segons l’objecte de la llicència sol·licitada, s’estableixen en aquest Pla, en les ordenances, en la Llei urbanística aplicable, o en les disposicions sectorials.

e. Lloc, data i signatura. 3. Conjuntament amb la sol·licitud de llicència, es presentaran dos exemplars del projecte tècnic, adequat a l’operació, edificació, obra, construcció o instal·lació, i integrat, com a mínim pels següents documents:

a. Plànol de situació a escala 1:1.000.

b. Plànol topogràfic de la parcel·la a què es refereix la sol·licitud, a escala no inferior a 1:500,

amb indicació de les quotes d’altimetria, de l’edificació i arbrat existent i la posició relativa de les finques o construccions veïnes. Indicació de coordenades UTM.

c. Plànols a escala i acotats que defineixin inequívocament l’operació, obra o instal·lació per a la que se sol·licita la llicència.

d. Memòria descriptiva de l’operació, edificació, obra, construcció o instal·lació amb la precisió i abast suficient per a la seva comprensió.

e. Valoració dels costos necessaris per a la seva execució, amb inclusió dels materials, mà d’obra i mitjans suficients intervinents.

f. Certificat d’aprofitament urbanístic, si es disposés del mateix i fos vàlid.

g. La resta de documents que, segons l’índole de l’obra, edificació, construcció, instal·lació o

operació, s’estableixen en els articles següents, a la legislació urbanística vigent, a les ordenances municipals i a la llei sectorial.

4. Abans de sol·licitar la llicència es podrà demanar informació urbanística, mitjançant el certificat d’aprofitament urbanístic segons el que determina l’article 105 del TRLUC-12. Per tal sol·licitud s’haurà d’acompanyar còpia de plànol de situació de la finca a l’escala amb més detall del POUM (com a mínim 1:1000) i delimitant la finca de forma clara, dins el conjunt de l’àrea, sector o unitat on se situí, així com còpia de l’últim rebut de l’Impost sobre béns Immobles, si la finca estigués inclosa en el cadastre d’urbana. 5. Les informacions obtingudes verbalment no podran ser invocades en les sol·licituds de tramitació de projectes o de plans, no tenint cap efecte vinculant. 6. En tot cas serà d’aplicació el Decret 68/2010, de 25 de maig, en concordança amb la Llei estatal 38/1999 de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació, i el Codi tècnic de l’edificació aprovat per RD 314/06, de 17 de març, en quant a la documentació a presentar com pel que fa a les assegurances. SECCIÓ SEGONA. REQUISITS ESPECÍFICS Article 25. Parcel·lació Urbanística i Llicència de parcel·lació 1. S’entén per parcel·lació urbanística el conjunt de les actuacions descrites a l’article 191 del TRLUC-12. 2. A més del previst en l’article anterior, en la sol·licitud de llicència de parcel·lació s’expressarà:

a. Referència al Pla que estableix les condicions de parcel·lació.

b. Característiques de la parcel·lació pretesa amb expressió de les superfícies de les parcel·les i la seva localització.

c. Certificat del domini i estat de càrregues de la finca o finques objecte de parcel·lació, expedit pel Registre de la Propietat. Si la finca o finques no constessin matriculades, s’indicarà aquesta circumstància, acompanyant el títol o títols que acreditin el domini, i s’assenyalarà la seva descripció tècnica amb indicació de la naturalesa, situació, extensió i espais contigus.

3. El projecte de parcel·lació estarà integrat, com a mínim, pels següents documents:

a. Memòria en la que es faci referència al Pla que estableixi les condicions de la parcel·lació i es descrigui la finca a parcel·lar, i on es justifiqui jurídicament i tècnicament l’operació de parcel·lació, i es descriguin les parcel·les resultants, amb expressió de la seva superfície i localització.

b. Plànol de situació a escala no inferior a 1:1.000, o excepcionalment, més reduïda si les mesures del dibuix ho exigissin.

c. Plànol d’informació a escala 1:500, amb indicació dels espais contigus de la finca i representació dels elements naturals i edificats existents.

d. Plànol de parcel·lació a escala 1:500.

e. Còpia de l’últim rebut de l’Impost de Béns Immobles, si les finques estiguessin en el Cadastre.


48

f. Descripció hipotecària de les finques resultants.

4. En tot cas serà d’aplicació el que disposa el RLUC-06, el RD 1093/97 de 4 de juliol, i els articles 191 a 196 ambdós inclosos del TRLUC-12. Article 26. Obres d’urbanització complementàries. 1. Les obres d’urbanització que no tenen la consideració de bàsiques, segons s’estableix l’article 72 del TRLUC-12, han d’ésser objecte, de conformitat amb l’Article 98 del RLUC-06, d’un projecte d’urbanització complementari, el qual haurà d’aprovar l’Ajuntament de Gualta, sense que sigui preceptiu el tràmit d’informació pública, llevat dels supòsits d’ocupació temporal i d’altres de previstos per la legislació d’expropiació forçosa. 2. Amb la sol·licitud de llicència d’obres d’urbanització complementàries, quan no foren incloses en un instrument de Planejament derivat, s’acompanyarà la documentació necessària, que ha de comprendre una memòria descriptiva de les característiques de les obres, el plànol de situació degudament referenciat i els plànols de projecte i de detall, el plec de prescripcions tècniques, els mesuraments, els quadres de preus i el pressupost. 3. El projecte tècnic estarà integrat, com a mínim, pels següents documents:

a. Memòria descriptiva de les característiques de l’obra o servei, amb detall dels càlculs justificatius de les dimensions i dels materials a emprar, la seva disposició i condicions.

b. Plànol de situació de les obres i instal·lacions en relació amb el conjunt urbà i amb el del Pla en el que estiguin incloses.

c. Plànol topogràfic a escala mínima 1:1.000 amb corbes de nivell i equidistància d’un metre, en el que s’indiqui les edificacions i l’arbrat existents.

d. Plànol de perfils dels terrenys.

e. Plànols acotats i detallats de les obres i serveis projectats.

f. Pressupostos separats de les obres i de les instal·lacions, amb resum general. Aquests pressupostos es composaran d’estat d’amidaments, quadre de preus desglossats i pressuposts generals de la contracta.

g. Plec de condicions econòmic - facultatives, que regiran en l’execució de les obres i instal·lacions, amb indicació de l’ordre d’execució i dels terminis per iniciar l’obra i per l’acabament.

h. Temps que resultarà necessari deixar sense algun subministrament a alguns habitatges, en quin cas el sol·licitant signarà document d’obligació de realitzar els advertiments amb temps suficient als afectats pel tall, i sens perjudici de les responsabilitats de les companyies subministradores, assumirà les indemnitzacions que per tal manca de subministrament es puguin generar, excloent-hi expressament la responsabilitat de l’Ajuntament de Gualta.

Article 27. Moviment de terres 1. Amb la sol·licitud de llicència per a moviment de terres, s’acompanyaran els següents documents:

a. Plànol d’emplaçament a escala 1:1.000

b. Plànol topogràfic de la parcel·la o parcel·les a què es refereix la sol·licitud, a escala no menor de 1:500, en el que s’indiquin les quotes d’altimetria, l’edificació i arbrat existent i la posició, en planta i altura, de les finques o construccions veïnes que poguessin ser afectades pel desmunt o terraplè.

c. Plànol dels perfils que es considerin necessaris per apreciar el volum i característiques de l’obra a realitzar, així com els de detalls precisos que indiquin les precaucions a adoptar en relació a la pròpia obra, via pública i finques o construccions veïnes que puguin ser afectades pel desmunt o terraplè.

d. Memòria tècnica complementària referida a la documentació prevista en els apartats anteriors explicativa de les característiques, programa i coordinació dels treballs a efectuar.

2. L’Ajuntament podrà exigir, a més, una anàlisi geotècnica del terreny i la còpia acreditativa en cas d’haver-se efectuat, en el seu cas, l’assenyalament d’alineacions i rasants sobre el terreny. 3. El peticionari assumirà l’obligació que les obres d’excavació, desmunt o altres moviments de terres a què es refereixi la llicència s’executaran per una empresa competent, i que, al front de les anomenades obres, a més de la direcció facultativa, hi hagi un tècnic titulat que assumeixi expressament la funció de tenir cura de la correcta execució dels treballs, d’acord amb els documents presentats i amb les ordres de la direcció facultativa. 4. Quan el moviment no sigui en la mateixa finca, es justificarà la bondat del lloc d’abocament de les terres o del lloc d’extracció de les mateixes. Així mateix, es presentarà el recorregut del transport de les terres, essent el sol·licitant de la llicència responsable de mantenir el bon estat de les vies públiques, podent l’Ajuntament, sol·licitar per aquesta finalitat les garanties necessàries, que seran retornades a la fi del moviment de terres, o executar-les cas de ser necessari pel restabliment de la situació de la via pública, o de la incorrecta execució dels treballs autoritzats. 5. Quan l’adaptació topogràfica del terreny requereixi materials de rebliment, aquests només podran obtenir-se de l’excavació del sòl d’acord amb l’article 7 del Decret 201/1994 de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. En cap cas resulta admissible l’aportació, com a materials de rebliment, de runes d’enderroc i residus de la construcció, els quals tenen la categoria de residus, i per tant s’han de gestionar sempre en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya. Els abocaments de runes constitueixen una infracció tipificada en el Títol III del Text Refós de la Llei reguladora dels residus aprovada per Dleg.1/2009, de 21 de juliol. 6. Els moviments de terres en sòl no urbanitzable estan sotmesos a la normativa reguladora prevista en el Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció. Article 28. Edificacions, Construccions, Instal·lacions i Obres de nova planta, reforma o ampliació 1. Amb la sol·licitud de llicència d’obres de nova planta o ampliació o reforma d’edificis existents, s’acompanyaran els següents documents:

a. Certificat d’aprofitament urbanístic si s’hagués sol·licitat i estigués vigent. Cas de no disposar-se es justificarà que la parcel·la te la condició de solar, segons el que estableix l’article 29 del TRLUC-12, o en cas contrari les raons que s’entenen hi concorren per atorgar la llicència.

b. Projecte tècnic, per triplicat.


49

2. El projecte tècnic contindrà les dades precises per tal que a partir del seu examen pugui comprovar-se si les obres, la llicència de les quals se sol·licita, s’ajusten a les determinacions del Pla sobre edificació i usos del sòl i estarà integrat, com a mínim, pels següents documents:

a. Memòria descriptiva, amb indicació de les dades que no puguin representar-se numèricament i gràficament en els plànols. A més, quan en l’edifici s’haguessin d’exercir activitats industrials, haurà de consignar la categoria i situació d’aquestes activitats.

b. Plànol d’emplaçament, a escala mínima 1:1.000, en el que s’expressi clarament la situació de la finca amb referència a les vies públiques. En aquest plànol s’acotaran les distàncies de l’edificació a l’eix de la via pública, amb indicació de la seva alçada, l’alineació oficial si estigués reculada, l’orientació, alineacions i rasants oficials i la separació a espais contigus.

c. Plànol topogràfic, a la mateixa escala, amb corbes de nivell amb equidistància d’un metre, en el que s’indiqui l’edificació i l’arbrat existent.

d. Plànols de plantes, alçats i seccions necessàries per a la seva completa interpretació, a escala 1:50 o excepcionalment 1:100, acotades i detallades. Quan es tracti d’obres de reforma, es representarà en negre el que es conservi o romangui; en traçat groc, el que hagi de desaparèixer; i en traçat discontinu vermell, l’obra nova.

e. Avaluació econòmica de les obres en pressupost per partides, amb resum general.

f. Còpia de l’últim rebut de l’impost sobre béns immobles si la finca estigués inclosa en el Cadastre.

3. En les parcel·les unifamiliars, l’edificació se situarà dins els gàlibs màxims d’ocupació, de la manera que perjudiqui menys les vistes de les parcel·les veïnes, fent-se el mateix amb els paràmetres màxims de l’alçada. En tot cas, serà necessari aportar un plànol de situació de l’edifici a construir que reflectirà la situació de les parcel·les contigües, amb indicació precisa de les edificacions existents i de les vistes resultants. L’Ajuntament apreciarà les circumstàncies que es donen en cada cas i farà les recomanacions pertinents. En cas que el projecte presentat no seguís les recomanacions d’emplaçament de l’edificació principal o auxiliar, es notificarà la concessió de llicència als veïns contigus, o en el seu cas se’ls donarà un tràmit d’audiència de 10 dies. 4. En cas de reajustament d’alineacions i rasants o concreció volumètrica que contingui el projecte, s’estarà a allò que a aquest respecte es disposa a l’article 23.4) i 23.5) de les presents NNUU. Article 29. Obres i operacions o usos del sòl i subsòl que no precisen de projecte subscrit per tècnic competent ni direcció facultativa. També obres que precisant de projecte i/o direcció facultativa són considerades com a obres menors. 1. Les sol·licituds de llicència d’obres menors aniran acompanyades en tot cas d’un document en el que es descriguin les obres que es pretenen, de forma escrita i/o gràfica, amb indicació de la seva extensió i situació. 2. A més, en els supòsits regulats en aquest article es requerirà, quan s’indiqui amb “P” i “D”, el següent:

a. Presentació de documentació gràfica que faci comprensible la naturalesa de les obres. b. Direcció facultativa justificada mitjançant fulla d’assumpció de direcció visada pel

corresponent Col·legi Professional (D).

3. Tindran la consideració d’obres menors les que amb tal caràcter defineixi l’Ajuntament en qualsevol disposició general, fins i tot en Ordenances d’exaccions. En el seu defecte, seran obres menors, les següents:

a. Les realitzades en la via pública, relacionades amb l’edificació contigua, a què es refereix el paràgraf 4.

b. Les obres auxiliars de la construcció enunciades en el paràgraf 5. c. Les petites obres de reparació, modificació o arranjament d’edificis a què es refereix el punt 6. d. Les obres en solars o patis, relacionats amb el paràgraf 7.

4. S’inclouen en l’apartat a) del paràgraf anterior les següents obres:

a. Construcció o reparació de guals en les voreres, així com llur supressió. b. Ocupació provisional de la via pública per a la construcció, no emparada en llicència d’obres

majors. c. Construcció de barracons i quioscos per a l’exposició i venda (P i D). d. Col·locació de rètols, banderes i anuncis. e. Col·locació de pals. f. Col·locació de tendals en les plantes baixes de façanes a la via pública. g. Instal·lació de marquesines per a comerços (P, D).

5. Els residus i runes procedents d’obres menors de construcció i de reparació domiciliària tenen la consideració a tots els efectes de residus, essent d’aplicació el que disposa el Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (TR de residus). 6. Es consideraran obres auxiliars de la construcció les següents:

a. Establiment de tanques de precaució d’obres. b. Construcció de ponts, bastides i similars (D). c. Execució de cates, pous i sondeigs d’exploració quan encara no s’hagi atorgat llicència d’obres

(D). d. Recalçament d’edificis per a construir-ne d’altres que disposin de llicència (P i D). e. Apuntalament de façanes (D). f. Col·locació de grues-torre, ascensors, sínies o altres aparells elevadors per a la construcció (P,

D). g. Realització de treballs d’anivellació que no alterin en més d’un metre les cotes naturals del

terreny (P i D). h. Construcció o instal·lació d’oficines, vestidors o magatzems provisionals d’obra.

7. S’inclouen com a petites obres de reparació, modificació o arranjament d’edificis les següents:

a. Execució d’obres interiors en locals no destinats a habitatge que no modifiquin la seva

estructura i millorin les condicions higienicosanitàries (D). b. Reparació de cobertes i terrats (D). c. Pintura, estuc i reparació de façanes (D). d. Col·locació de portes i persianes en obertures. e. Col·locació de reixes. f. Construcció, reparació o substitució de canonades d’instal·lacions, desguassos i clavegueram. g. Construcció de pous i fosses sèptiques (D). h. Modificació de balcons, lleixes o elements sortints (D). i. Canvi o reparació d’elements estructurals (P i D). j. Execució o modificació d’obertures que afectin elements estructurals (P i D). k. Execució o modificació d’obertures que no afectin elements estructurals (D). l. Formació de banys en locals comercials i magatzems (P i D). m. Col·locació d’elements mecànics de les instal·lacions en terrasses o terrats d’edificis que no

estiguin emparats per la llicència d’obres (D).


50

n. Reposició d’elements alterats per accident o per deteriorament de façanes (D). o. Coberts lleugers, oberts o tancats lateralment per envans de superfície inferior a 50 m2 i

l’alçada total dels quals no excedeixi de 5m (P i D). p. Demolició de petites edificacions d’una planta.

8. S’inclouen en l’apartat d) del paràgraf 3 les següents obres:

a. Establiment de tanques definitives. b. Construcció o enderroc de coberts provisionals d’una planta i de menys de 50 m2 de superfície

total (D). c. Treballs d’anivellació en l’entorn de l’edifici construït, sempre que no es produeixin variacions

en més d’un metre cinquanta centímetres (1,50m) sobre el nivell natural del terreny, i menys de dos metres vint centímetres (2,20m) per sota del mateix, en algun punt (D).

d. Formació de jardins quan no es tracti dels privats complementaris a l’edificació de la parcel·la, que estan exceptuats de llicència.

9. S’executarà amb les mateixes condicions establertes per a obres menors en aquest article, la primera utilització dels edificis i instal·lacions. Article 30. Edificacions de caràcter històric, artístic, típic o tradicional 1. Quan la sol·licitud de la llicència es refereixi a demolició, reparació, reforma o ampliació d’un edifici catalogat com a històric, artístic, típic o tradicional, o d’un edifici que formi part d’un conjunt d’aquest caràcter, expressarà a més de les circumstàncies enumerades en l’article 28 i 29, les següents:

a. Si l’edifici o el conjunt està inclòs en el Catàleg contingut en aquest POUM o resulta afectat per plans, normes o disposicions del Departament de Cultura.

b. Destí de la finca i, en el seu cas, el que es pretén donar a la mateixa una vegada enderrocada, reformada, reparada o ampliada.

2. Amb la sol·licitud de llicència es presentaran, a més dels documents exigits amb caràcter general, els següents:

a. Memòria descriptiva de l’obra a realitzar i justificativa de la mateixa. b. Autorització, en el seu cas, del Departament de Cultura. c. Plànols representatius de l’estat actual de l’edificació. d. Fotografia o fotografies que mostrin des de les diferents perspectives necessàries l’estat

actual de l’edificació. Article 31. Llicències de demolició o enderroc Als efectes de concessió de llicències de demolició d’edificis, els projectes tècnics contindran, com a mínim: memòria descriptiva, plec de condicions, pressupost i plànols de situació i de l’estat actual de l’edificació, així com fotografies de les façanes. Així mateix, si l’enderroc es realitza en edificis adossats, es presentarà el projecte de seguretat i estat de les edificacions veïnes, i assegurances de responsabilitat civil. En aquests casos, a judici de l’Ajuntament, segons l’apreciació que en faci de les dades presentades, es podrà suspendre la tramitació atorgant un termini d’audiència de 10 dies als propietaris o ocupants de les edificacions veïnes. Article 32. Requisits mínims d’urbanització 1. Per a la concessió de llicència d’edificació, obres, construccions i/o instal·lacions serà necessari que la parcel·la reuneixi – a més d’estar en sòl urbà i tenir la consideració de solar- els següents elements d’urbanització:

a. Xarxa viària que tingui un nivell de consolidació suficient per a permetre la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal amb la pavimentació de calçada i voreres pròpies del sector on se situa la parcel·la.

b. Les xarxes d’abastament d’aigua i sanejament (aquestes últimes en la mesura en què es vagin implantant substituent foses sèptiques, pous morts, etc...)

c. El Subministrament d’energia elèctrica. 2. No obstant, es podrà atorgar llicència condicionada a la finalització de les obres d’urbanització quan concorrin les circumstàncies següents:

a. Que l’element d’urbanització que falti no sigui l’accés rodat, la xarxa de sanejament, la xarxa elèctrica o l’abastament d’aigua.

b. Que s’asseguri l’execució simultània o successiva de la urbanització en un termini que no excedeixi de tres mesos de la finalització de les obres d’edificació, mitjançant la constitució de caució en metàl·lic o en fons públics, dipositats a l’Ajuntament, aval bancari o hipoteca. La garantia no serà inferior en quantia a l’import de les obres d’urbanització pendents i imputables al sol·licitant.

3. Mentre la garantia a què es refereix l’epígraf anterior no estigui constituïda i acreditada en el procediment municipal, l’eficàcia de la llicència quedarà demorada. 4. L’incompliment de les condicions enumerades es considerarà infracció urbanística greu d’acord amb el que disposa l’article 214.b del TRLUC-12 i donarà lloc al corresponent expedient sancionador segons el procediment previst a l’article 199 i següents de dit TRLUC-12 i disposicions concordants. Sens perjudici de la realització de la garantia. 5. Transitòriament, per raons de difícil gestió urbanística, es podran establir zones en les quals s’autoritzi l’edificació assumint el sol·licitant de la llicència la instal·lació d’algun servei aïllat, el seu manteniment i conservació fins a la construcció i posada en marxa definitiva de les obres i instal·lacions d’urbanització. SECCIÓ TERCERA. PROCEDIMENT I LLICÈNCIES EN ELS DIFERENTS RÈGIMS DE SÒL; SITUACIONS TRANSITÒRIES DE SECTORS URBANÍSTICS; EDIFICACIONS I USOS FORA D’ORDENACIÓ I VOLUM DISCONFORME Article 33. Procediment per a l’atorgament de llicències i tipus llicències en els diferents règims de sòl. a) Procediment i termini per a l’atorgament de llicències. 1. El procediment per a l’atorgament de llicències s’ajustarà a allò previst a l’article 188 del TRLUC-12; als articles 234 i ss. del Capítol I del Títol Setè del RLUC-06; als articles 71 i ss. del Capítol 3 del Títol 2 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (en endavant, ROAS); a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment administratiu Comú; a la Llei 20/09, de 4 de desembre, de prevenció i control de les activitats; i a totes les altres disposicions sectorials en els casos específics, i en la legislació de Règim Local. 2. Si una norma específica no estableix altres terminis, com a regla general i d’acord amb el que estableix l’article 75 i 81 del ROAS, les llicències que precisin de projecte subscrit per tècnic competent i de direcció facultativa s’atorgaran en el termini de dos mesos a comptar des de la presentació de la sol·licitud. Per a la resta d’operacions, obres o instal·lacions que no precisin de projecte tècnic ni direcció facultativa, s’atorgaran en el termini d’un mes. Aquests terminis s’adaptaran al que en cada moment disposi la legislació sectorial o general aplicable, sens perjudici de què l’Ajuntament pugui establir uns terminis més breus o establir el procediment de comunicació prèvia regulat a l’article 187.5) del TRLUC-12 i a l’article 96 i 97 del ROAS.


51

3. El còmput dels terminis establerts en l’epígraf anterior quedarà suspès durant el període fixat per reparar deficiències del projecte, per completar dades de la sol·licitud, per a l’abonament de les taxes corresponents, per a sol·licitar informes a altres administracions o entitats o per atorgar tràmits d’audiència a altres interessats. 4. En cap cas no s’entendran adquirides per silenci administratiu facultats en contra de les prescripcions del TRLUC-12, legislació general o sectorial aplicable d’aquest POUM, dels Plans derivats, instruments urbanístics de gestió i o execució i ordenances que s’aprovin en desenvolupament d’aquest. 5. Les llicències d’obres que comportin determinades activitats o les d’obertura d’establiments, a més de tramitar-se per la seva legislació específica, s’atorgaran amb simultaneïtat –i en els terminis fixats a la norma sectorial-, segons la Llei 20/09, de 4 de desembre, de prevenció i control de les activitats, pel que fa a llicència ambiental. No obstant l’anterior, resten suprimides les llicències d’àmbit municipal vinculades amb els establiments comercials, les seves instal·lacions i determinades obres prèvies, en els supòsits, termes i condicions establerts en Reial decret llei 19/2012, de 25 de mayo (BOE 126 del dia 26 ss.). La inexigibilitat de llicència d’obertura i activitat no regirà respecte de les obres d’edificació que calguin de conformitat amb l’ordenament vigent, les quals es continuaran regulant, pel que fa a l’exigència de llicència prèvia, requisits generals i competència per al seu atorgament, per la seva normativa corresponent. b) Llicències en els diferents règims de sòl. 6. L’atorgament de llicència d’edificació en el sòl urbà consolidat implicarà que la parcel·la, a més de complir amb les dimensions mínimes previstes pel planejament o de les operacions d’agrupació, tingui consideració de solar; i en conseqüència, haurà de reunir els requisits establerts a l’article 29 del TRLUC-12. Això no obstant, podrà atorgar-se llicència d’edificació condicionada a la realització simultània de les obres d’urbanització o de reurbanització quan concorrin les circumstàncies següents:

a. Quan estigui aprovat el planejament derivat corresponent i/o el projecte d’urbanització complementari.

b. Que s’asseguri l’execució simultània o successiva de la urbanització en un termini que no excedeixi de tres mesos de l’acabament de l’edificació mitjançant la constitució de caució en metàl·lic a la Corporació Municipal, aval o hipoteca. La garantia no serà de quantia inferior a l'import calculat de les obres d’urbanització pendents perquè la parcel·la tingui consideració de solar.

c. Haurà de ser ferm en via administrativa l’acord d’aprovació de la reparcel·lació, si aquesta fos necessària.

Les condicions que estableixin les llicències municipals, al respecte, es poden fer constar al Registre de la Propietat,d’acord amb la legislació hipotecària i en concret amb el que estableix el RD 1093/97, de 4 de juliol (BOE 175/23.07.97). En qualsevol cas, no es permetrà l’ocupació dels edificis fins que no estigui completament acabada l’obra urbanitzadora, llevat de les situacions transitòries o aquelles en què la dificultat de la gestió urbanística aconsellin un acabament parcial dilatat en el temps. 7. En el sòl urbà no consolidat no podran atorgar-se llicències d’edificació fins que aquest hagi obtingut la consideració de consolidat i, en qualsevol cas, un cop s’hagin formalitzat les cessions obligatòries i gratuïtes determinades d’acord amb el planejament. S’haurà de procedir a la distribució equitativa de beneficis i càrregues entre els propietaris del sector i executar o assegurar l’execució simultània o successiva de l’obra d’urbanització conforme al planejament aprovat i/o

projecte d’urbanització complementari. Amb excepció de situacions transitòries i segons el que s’ha esmentat al paràgraf anterior. 8. Llicències d’edificació en sòl urbanitzable delimitat. En el sòl urbanitzable delimitat només es podran atorgar llicències de parcel·lació i d’edificació un cop s’hagi aprovat el corresponent pla parcial urbanístic, siguin ferms en via administrativa els instruments de gestió necessaris i es compleixin els requisits establerts als articles 44 i 45 del TRLUC-12. 9. Llicències en sòl no urbanitzable. Qualsevol activitat, instal·lació o edificació en sòl no urbanitzable s’haurà de subjectar a les condicions, documents i procediments previstos i establerts en el TRLUC-12 i en aquest POUM per a cada cas. Tot això sens perjudici de les autoritzacions de les altres Administracions competents per raó de la matèria que es tracti. Per a l’obtenció de llicència en el sòl no urbanitzable, a més de les determinacions fixades per la legislació urbanística i sectorial vigent en cadascuna de les matèries, i les específiques determinades per a cada cas en aquestes NNUU, s’observaran, amb caràcter general, els requisits i procediments establerts als articles 47 a 51 del TRLUC-12. 10. Llicències en els sòls qualificats de sistemes urbanístics. Independentment de la tramitació i aprovació d’aquells instruments de planejament i/o execució que es requereixen per al desenvolupament i implantació dels sistemes urbanístics, les construccions, les instal·lacions, les edificacions i altres activitats que puguin situar-se d’acord amb aquest POUM en els sòls qualificats de sistema i en les zones adjacents de protecció de sistemes estaran subjectes, en qualsevol cas, i sens perjudici d’altres autoritzacions i/o procediments que es requereixin, a l’obtenció de la corresponent llicència municipal. L'Ajuntament de Gualta tramitarà les sol·licituds als òrgans competents prèviament a l’atorgament de la llicència, per l’emissió del preceptiu informe. Els informes denegatoris per raons de competència específica determinaran la denegació de la llicència municipal. Les instal·lacions, obres o usos per als quals se sol ·licita llicència hauran d’adaptar-se a més dels Plans d'Ordenació i/o Usos, a aquelles prescripcions de caràcter constructiu i estètic que fixi l’Ajuntament de Gualta. En el procediment de sol·licitud de la llicència municipal s’hauran d’incorporar els informes i estudis d’impacte ambiental necessaris per conèixer la influència de l’activitat sobre el medi avaluar-ne els seus efectes, i en el seu cas, establir les mesures correctores necessàries per pal·liar els possibles efectes negatius. La llicència es condicionarà a l’adopció de les mesures que assegurin la qualitat ambiental de l’entorn respecte als efectes nocius o deterioradors del medi ambient. c) Transitorietat Als efectes de transitorietat establerts en aquest article així com en el 32.5) i en d’altres d’aquestes NNUU, es considera que s’hi troben aquells sectors que provenint d’antics plans parcials, unitats, polígons d’actuació o sectors, delimitats amb anterioritat al present pla, no han pogut desenvolupar-se per la seva dificultat de gestió en imposar-se cessions no previstes en anteriors plans. En aquest sentit, el fet d’acumular les cessions en altres sectors i deslliurar-ne d’altres de concrets segons les fitxes del present POUM que facilitin l’adquisició de patrimoni municipal del sòl, constituirà requisit suficient per poder atorgar llicències d’obres que incloguin o es tramitin amb simultaneïtat a projectes d’urbanització complementaris que prevegin connexió a la trama urbana dels serveis d’urbanització bàsica, i s’atorguin les corresponents garanties, tot això sens perjudici dels procediments d’equidistribució.


52

d) Edificacions, construccions i usos preexistents a l’aprovació del present POUM 1. Parcel·les: aquelles parcel·les que no tinguin les dimensions mínimes i que s’haguessin segregat amb anterioritat al present pla, però conformes amb anteriors Plans, seran edificables amb reducció de paràmetres de manera proporcional a la seva superfície. El mateix serà aplicable en aquelles parcel·lacions anteriors al present Pla amb infraccions urbanístiques que haguessin prescrit d’acord amb els terminis de la legislació aplicable en el moment de cometre-les. 2. Es consideren en situació de fora d’ordenació, amb les limitacions assenyalades pels apartats 3 i 4:

a. Les construccions, les instal·lacions i els usos que, per raó de l’aprovació del planejament urbanístic, quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament o cessament.

b. Les construccions, les instal·lacions i els usos disconformes amb el planejament urbanístic respecte als quals no sigui possible l’aplicació de les mesures de restauració regulades pel capítol II del títol setè del TRLUC-12.

3. En les construccions i les instal·lacions que es trobin en situació de fora d’ordenació no es poden autoritzar obres de consolidació, d’augment de volum o de modernització, però sí, les reparacions que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació de les dites construccions i instal·lacions, així com també les obres destinades a facilitar l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques. Les obres que s’hi autoritzin no comporten augment del valor ni en el cas de l’expropiació ni en el cas de la reparcel·lació. 4. Els canvis d’ús de les construccions i les instal·lacions que estan fora d’ordenació es poden autoritzar en els supòsits i les condicions regulats per l’article 53.3-f del TRLUC-12. En tots els casos, queden fora d’ordenació les edificacions implantades il·legalment en sòl no urbanitzable. 5. En les construccions i les instal·lacions que tinguin un volum d’edificació disconforme amb els paràmetres imperatius d’aquest planejament urbanístic, però que no quedin fora d’ordenació, s’hi autoritzen totes les obres de consolidació i rehabilitació i tots els canvis d’ús, sempre d’acord amb les condicions bàsiques del nou planejament. 6. Els usos preexistents a aquest planejament urbanístic es poden mantenir mentre no esdevinguin incompatibles amb aquest i sempre que s’adaptin als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat i de perill que estableixi per a cada zona la nova reglamentació. 7. En tot cas serà d’aplicació allò que determini aquestes NNUU en les seves disposicions transitòries i finals, o pels sectors que son considerats en situació transitòria, segons les fitxes d’aquest Pla. CAPÍTOL 6: DE L’EXECUCIÓ D’OBRES, EDIFICACIONS, CONSTRUCCIONS I INSTAL·LACIONS Article 34. Règim aplicable a l’execució d’obres i instal·lacions 1. Les obres i instal·lacions hauran d’executar-se d’acord amb el contingut implícit i explícit i condicions especials de la llicència atorgada a l’efecte, amb estricta subjecció a les disposicions d’aquestes Normes Urbanístiques, i sota la direcció de persona legalment autoritzada, de conformitat amb allò previst en les disposicions que regulen les facultats i competències professionals.

2. Durant l’execució de les obres hauran de complir-se les següents prescripcions:

a. Construir el corresponent gual, conforme al què es disposa en l’ordenança corresponent, quan l’obra exigeixi el pas de camions per la vorera.

b. Mantenir expedita la calçada de materials, llevat d’autorització expressa. c. Mantenir en bon estat de conservació la tanca o altres elements de precaució. d. Observar les normes establertes sobre horari de càrrega i descàrrega, neteja, obertura i

reblert de rases, retirada d’enderrocs i materials de la via pública i altres disposicions aplicables de policia.

Article 35. Direcció facultativa 1. No es permetrà l'inici d’activitats, objecte d’una llicència concedida, quan sigui preceptiva la direcció facultativa, sense que s’acompleixin els següents requisits:

a. Comunicació a l’Ajuntament del facultatiu designat com a director, de l’acceptació efectiva del mandat, en l’imprès oficial corresponent i visat pel Col·legi Professional.

b. En tots els casos en què fora exigible, amb independència de la direcció facultativa, l’assistència d’un tècnic titulat, es notificarà a l’Ajuntament, el nom, cognoms i titulació professional del referit tècnic, mitjançant el corresponent document de designació, en el que consti l’acceptació d’aquell.

2. Tota obra iniciada sense que s’hagi complimentat allò disposat en el paràgraf anterior, es considerarà mancada de direcció facultativa i serà suspesa mentre no es compleixi aquest requisit. Article 36. Renúncia i nova designació de tècnics 1. Qualsevol tècnic d’obligada intervenció en una obra o instal·lació, segons allò previst en aquestes NNUU, que cessés en la seva comesa, ho haurà de posar en coneixement de l’Ajuntament en el termini de 72 h mitjançant un escrit en el que s’expressi la causa de la renúncia degudament visada pel Col·legi Professional corresponent. 2. El promotor de les obres, en el cas indicat en l’apartat anterior, per poder continuar-les haurà de nomenar a un nou tècnic i notificar-ho a l’Ajuntament en la forma disposada, dins del termini dels sis dies següents a la cessació de l’anterior tècnic. En qualsevol altre cas, es suspendran les obres sens perjudici de les responsabilitats i sancions en què s’hagués incorregut. 3. Quan la renúncia del tècnic es produís durant l’execució de l’estructura, el promotor estarà obligat a substituir-lo d’immediat i paralitzar les obres, excepte aquelles que siguin necessàries per garantir la seguretat, i no els podrà reprendre fins que notifiqui degudament la designació i acceptació del nou tècnic. Article 37. Canvi d’empresa constructora Si canviés l’empresa encarregada de l’obra, el promotor haurà de posar aquesta circumstància en coneixement de l’Ajuntament, en el termini de sis dies, per mitjà d’un escrit en el que, juntament amb l’assabentat del facultatiu director, es consignin el nom i cognoms, domicili i identificació legal i fiscal del nou constructor. Article 38. Modificacions del projecte 1. Si durant el transcurs d’una obra fos necessari o convenient introduir variacions en el projecte, es distingirà si es tracta de variacions substancials o de variacions de detall o derivades de necessitats estructurals o de les condicions mecàniques del terreny de fonamentació, sense que amb la seva introducció es desvirtuïn les característiques principals de la llicència concedida.


53

2. Quan es tractés de modificacions substancials, es sol·licitarà prèviament l’oportuna llicència, amb els mateixos requisits exigits amb caràcter general. 3. Si a judici de la direcció facultativa es tractessin de variacions de detall, es podran continuar els treballs sota la responsabilitat del titular de la llicència. Aquest haurà de presentar els documents gràfics i escrits necessaris per a poder apreciar la naturalesa i importància de les variacions, la seva justificació i la seva adequació a la normativa urbanística. Els serveis tècnics municipals podran autoritzar provisionalment la continuació de les obres i execució de totes o part de les modificacions proposades, assenyalant el termini màxim per a l’obtenció de nova llicència. Si les variacions projectades, cas d’haver figurat en el projecte inicial, no haguessin donat lloc a liquidació superior a l’efectuada en l’expedient d’atorgament de llicència, no s’acreditaran noves taxes; en altre cas, es liquidarà la diferència de més que en resulti. 4. Amb la sol·licitud de llicència d’ocupació haurà de presentar-se la documentació corresponent a les variacions de detall introduïdes i en atorgar-se la llicència s’autoritzaran aquestes variacions. Si revertissin el seu caràcter es resoldrà el procedent sobre la seva legalització, prèvia presentació, en aquest cas, d’un expedient de legalització i sens perjudici de la sanció procedent per les responsabilitats en què s’hagués incorregut. 5. Qualsevol modificació substancial o de detall realitzada sense haver obtingut la llicència o no havent complert allò disposat en aquest article es considerarà com obra nova o de reforma, segons procedeixi en cada cas, efectuada sense llicència, i sens perjudici de les responsabilitats i sancions a què hagués donat lloc, s’acreditaran taxes, amb els recàrrecs que siguin d’aplicació. Article 39. Assenyalament d’alineacions i rasants 1. No podrà iniciar-se la construcció, reconstrucció o reforma de façanes, murs ni cap altre tipus de tancaments en cap tram contigu a la via pública, sense que, a més de l’oportuna llicència, l’interessat hagi obtingut de l’Ajuntament l’assenyalament sobre el terreny de les alineacions i rasants oficials, quan la pròpia Administració municipal hagués comunicat la necessitat d’aquesta operació abans de l’execució de les obres. 2. L’incompliment del que es disposa en aquest article donarà lloc, en tot cas, i sens perjudici d’altres correccions que procedissin, a la suspensió immediata dels treballs, que no seran aixecats mentre no es doni compliment a allò prescrit. Article 40. Inspecció urbanística. Condició d’autoritat Es reconeix la condició d’autoritat al personal al servei de l’Ajuntament de Gualta al qual s’encomani expressament l’exercici de la inspecció urbanística. En l’exercici d’aquesta activitat, el personal de l’Ajuntament pot inspeccionar tota mena d’obres i d’instal·lacions; els fets que constati aquest personal tenen valor provatori, d’acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu comú. En principi, s’encomana l’exercici de la inspecció urbanística al zelador municipal, a l’Arquitecte municipal, als membres de la Policia local, i a aquelles, altres persones o agents, que designin les autoritats Municipals. Article 41. Procediment de la inspecció d’obres Durant l’execució de tota obra o instal·lació subjecta a llicència, la inspecció municipal podrà examinar els treballs sempre que ho jutgi convenient o ho ordeni l’autoritat competent. El titular de la llicència, per sí mateix o per persona que el representi, i el Director facultatiu de l’obra estan obligats a assistir als actes d’inspecció quan siguin citats a l’efecte, així com a franquejar l’entrada en la finca al personal de la inspecció.

Article 42. Documentació obligatòria en l’obra En el lloc de l’obra s’haurà de tenir a disposició de la inspecció municipal:

a. El document acreditatiu de la concessió de la llicència, o la seva còpia. b. Un exemplar del projecte aprovat amb el segell de la Corporació, o una còpia autenticada amb

la signatura del Cap del Servei municipal corresponent. c. El document acreditatiu de la comunicació a l’Ajuntament del nomenament de la direcció

facultativa. d. Còpia del document lliurat a l’interessat, en el seu cas, acreditatiu de l’assenyalament

d’alineacions i rasants. Article 43. Àmbit d’aplicació de la inspecció urbanística Serà d’aplicació la inspecció urbanística en els termes establerts a l’article 201 i concordants del TRLUC-12 i demés normativa d’aplicació. Article 44. Condicions d’accés a les obres L’acceptació de la llicència implica l’autorització a favor de l’Administració per poder entrar en el lloc on es realitzen les obres sense autorització prèvia. Si les obres es realitzessin en lloc tancat o en domicili i es negués l’entrada es sol·licitarà l’autorització judicial segons el que determina l’article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa administrativa. La negativa a la inspecció, comportarà d’immediat l’ordre de suspensió d’obres i la suspensió dels efectes de la llicència per modificació de les circumstàncies en què va ser atorgada. Article 45. Condicions per a la conclusió de les obres 1. Finalitzades les obres o instal·lacions, en el termini màxim de quinze dies, el titular de la llicència ho posarà en coneixement de l’Ajuntament mitjançant l’escrit oportú acompanyant de la següent documentació:

a. Certificat expedit pel facultatiu director de les obres, visat pel Col·legi Professional corresponent, en el que s’acrediti, a més de la data del seu acabament, que les mateixes s’han realitzat d’acord amb el projecte aprovat o les seves modificacions posteriors autoritzades i que estan en condicions de ser utilitzades.

b. Plànols acotats, a escala 1:50 o 1:100, de la fonamentació executada, amb indicació precisa de les seves característiques, dimensions, cotes de recolzament sobre el terreny. També es facilitarà còpia digital de la documentació “as built” de les obres d’urbanització realitzada, compatible amb les bases cartogràfiques i del planejament vigent i referenciades correctament al sistema de coordenades UTM.

2. Dins de les 48 h. següents a la conclusió d’una obra, el promotor haurà de:

a. Retirar els materials sobrants, bastides, tanques i barreres. b. Construir el pis definitiu de les voreres c. Reposar o reparar el paviment, arbrat, conduccions i altres elements urbans que haguessin

resultat afectats per l’obra. d. Col·locar el nombre corresponent a la finca conforme el model aprovat.

Article 46. Inspecció municipal de final d’obra Comunicada la finalització de les obres o instal·lacions, els serveis tècnics realitzaran la inspecció als efectes de comprovar que l’edificació s’ajusta estrictament al projecte aprovat, a les condicions de la llicència i a les prescripcions de les normes urbanístiques, ordenances municipals i altres


54

disposicions reguladores. I que es troben dispostes i a punt de funcionament, en el seu cas, les instal·lacions de protecció contra incendis, i proposaran la concessió de la llicència d’ocupació o ús, o la posada en servei. Si en cas contrari s’observés algun defecte es proposarà a l’autoritat municipal la seva reparació en el termini que a l’efecte s’assenyali. Article 47. Primera utilització i ocupació dels edificis i construccions Resta subjecte al règim de comunicació prèvia a l’ajuntament, d’acord amb el procediment que estableix la legislació de règim local, la primera utilització i ocupació dels edificis i les construccions. La comunicació s’ha d’acompanyar de la certificació del facultatiu director que acrediti la data del finiment de les obres i del fet que aquestes s’han efectuat d’acord amb el projecte aprovat o amb les modificacions posteriors i les condicions imposades, i que l’edificació està en condicions de ser utilitzada. En la mateixa comunicació caldrà que s’hi afegeixi declaració sobre la certesa de totes les dades que s’hi ressenyin i, a més, que el declarant n’és coneixedor que amb posterioritat a la presentació de la seva comunicació es durà a terme, per parts dels serveis tècnics municipals corresponents, comprovació que les obres s’han efectuat d’acord amb el projecte aprovat i que l’edificació està en condicions de ser utilitzada, i que si en el termini d’un mes a comptar des de la presentació d’aquesta comunicació, l’Ajuntament no ha manifestat, de manera motivada, la seva disconformitat, es considerarà legitimada la comunicació prèvia de la primera ocupació esmentada amb subjecció a la normativa que li es d’aplicació.

TÍTOL II. REGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS COMUNES Article 48. Exercici de les facultats dominicals De conformitat amb els articles 7 al 9 del TRLS-08, l’exercici de les facultats, deures i càrregues urbanístiques que conté el dret de propietat, s’ha de subjectar al principi de la funció social d’aquest dret, segons que determina l’article 33 de la Constitució, i dins els límits imposats per la legislació i el planejament urbanístic general i derivat i complint els deures fixats per aquests, i les ordenances i demès disposicions aplicables, tot això d’acord amb l’article 5.1 del TRLUC-12, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme. En cap cas no es poden considerar adquirides per silenci administratiu facultats urbanístiques que contravinguin el TRLS-08, el TRLUC-12 o el planejament urbanístic general o derivat d’aquest i els reglaments i ordenances que els desenvolupin. La present disposició és aplicable tant pel que fa als instruments urbanístics com a les llicències urbanístiques. Article 49. Classificació del sòl 1. Tot el territori del municipi de Gualta queda classificat en alguna de les classes de sòl següents:

• Sòl urbà (U) o Sòl urbà consolidat (en qualsevol de les seves claus: V. Vialitat, LL. Espais Lliures, E.

Equipaments, 0. Verd Privat, 1. Nucli Antic, 2. Creixement Rural, 3. Edificació alineada, 4. Edificació aïllada, PAU. Polígon d’Actuació Urbanística)

o Sòl urbà no consolidat (SMU) • Sòl urbanitzable (SU) • Sòl no urbanitzable (SNU) (en qualssevol de les seves claus: UE. Ús esportiu, RS. Ús

recreatiu i de serveis, AG. Agrícola, EIN. Espais d’interès natural, EIN-pn. Espais d’interès natural- parc natural, EPH. Espais Periurbans i d’Hortes, PAF. Protecció Agroforestal)

2. La conversió definitiva del sòl urbanitzable delimitat en sòl urbà s’operarà mitjançant l’execució del corresponent Pla Parcial, a mesura que es realitzin tots els elements d’urbanització exigits pel mateix. 3. Dins el sòl urbà s’estableix, d’acord amb el TRLS-08 i el TRLUC-12, la classificació de sòl urbà no consolidat (Sector de Millora Urbana SMU) i consolidat (Polígons d’Actuació Urbanística PAU), tot i que s’hauran de tenir en compte les situacions transitòries en determinats sectors, segons les fitxes del Pla. 4. En sòl no urbanitzable s’estableixen les diferents tipologies: sòl no apte per llur transformació, d’especial protecció, etc. d’acord amb el TRLUC-12 i el TRLS-08. 5. El règim urbanístic del sòl depèn de la classificació, de la qualificació en zones o sistemes i de la inclusió en un polígon d’actuació urbanística en sòl urbà o en un sector de planejament urbanístic derivat. Article 50. Figures de Planejament Urbanístic en desenvolupament del present POUM. 1. Plans parcials urbanístics (PPU) que tenen per objecte, en sòl urbanitzable, el desenvolupament del planejament urbanístic general per als sectors de sòl urbanitzable delimitat. Contenen totes les determinacions pertinents per a l’ordenació urbanística detallada dels sectors que abasten, de conformitat amb el règim del sòl urbanitzable. El seu contingut, abast i documentació serà el que determina l’article 65 i 66 del TRLUC-12. Amb ocasió de la tramitació d’un


55

pla parcial urbanístic, s’han de concretar les característiques del mobiliari urbà, l’arbrat, l’enjardinament, el paviment de les voreres, el tipus de vorades i d’enllumenat i la senyalització, d’acord amb les prescripcions municipals pertinents, a fi de possibilitar-ne la valoració i el costejament ulterior a càrrec dels propietaris afectats. 2. Plans especials urbanístics (PEU): de desenvolupament (PEUD) i autònoms (PEUA) En desenvolupament de les previsions del planejament territorial o del planejament urbanístic general, es poden aprovar plans especials urbanístics si són necessaris per assolir les finalitats previstes en l’incís 1 de l’art. 67 del TRLUC-12. Els PEUD previstos expressament en el planejament territorial o en el planejament urbanístic han d’ajustar llurs determinacions a les del pla que desenvolupen. Els PEUD no previstos expressament en el planejament territorial o en el planejament urbanístic no poden substituir en cap cas al POUM en la seva funció d’ordenació integral del territori, per la qual cosa no poden alterar la classificació del sòl ni poden modificar els elements fonamentals de l’estructura general definits per aquest planejament; en canvi poden alterar altres determinacions del planejament urbanístic general i establir les limitacions d’ús que calguin per assolir la finalitat que els justifica. Es poden aprovar PEUA per a implantar en el territori infraestructures no previstes en el planejament territorial o urbanístic relatives als sistemes urbanístics de comunicacions o d’equipament comunitari, de caire general o local, llevat que la legislació sectorial aplicable a aquestes infraestructures reguli instruments específics per executar-les vinculants per al planejament. Els PEUA , a més de les facultats que determina l’art. 67.3 del TRLUC-12 per als PEUD no previstos expressament en el planejament territorial o urbanístic, poden qualificar el sòl necessari per a la implantació de la infraestructura com a sistema urbanístic, de caràcter general o local, sense possibilitat, en però, d’alterar la qualificació del sòl reservat per aquest planejament per a sistemes urbanístics generals. Les determinacions i documentació dels PEU estan regulades en l’art. 69 del TRLUC-12. 3. Plans de millora urbana (PMU): En sòl urbà no consolidat tenen per objecte completar el teixit urbà o bé acomplir operacions de rehabilitació, reforma interior, remodelació urbana, transformació d’usos, reurbanització, ordenació del subsòl o de sanejament de poblacions i altres de similars. En sòl urbà consolidat tenen per objecte completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats per l’article 30.b del TRLUC-12 i regular la composició volumètrica i de façanes. En tot cas, els serà d’aplicació allò establert a l’article 70 del TRLUC-12. S’aplica als plans de millora urbana (PMU) el que estableixen els articles 65 i 66 del TRLUC-12 per als plans parcials urbanístics (PPU). A excepció del que disposen els apartats 3 i 4 de l’article 65 del TRLUC-12 pel que fa a la reserva de sòl. 4. Catàlegs de béns protegits i ordenances municipals, segons el que determina l’article 71 del TRLUC-12. Article 51. Estructura urbanística general i model del Territori. Sistemes. a) Estructura general i model del territori: 1. L’estructura general i el model del territori definida en aquest POUM està integrada pels següents elements determinants del procés urbà:

a. Sistemes generals de comunicació. b. Espais lliures destinats a parcs urbans, zona verda i parcs forestals. c. Equipaments comunitaris. d. Servis tècnics de sanejament, subministrament d’aigua, energia elèctrica i altres.

En tot cas, seran d’aplicació les determinacions contingudes als articles 3 i 9 del TRLUC-12. 2. Els sistemes generals es representen en el plànol E03, a escala 1:5.000.

3. L’estructura general i el model de Territori d’aquest POUM, determinada pels sistemes, es completa mitjançant la divisió en zones de sòl urbà consolidat o no consolidat, de sòl urbanitzable i de sòl no urbanitzable. Aquesta estructura es defineix també a partir de l’adscripció dels usos detallats o globals respectivament, de les seves intensitats i de la previsió de sòl per a operacions urbanístiques futures, dins unes línies generals d’ordenació coherents amb l’ordenació total del conjunt i la preservació d’àrees protegides per evitar la degradació i incorporació al conjunt edificat. 4. Els sistemes locals complementen l’estructura general del territori a partir dels següents elements determinants del procés urbà:

a. Sistema viari local. b. Espais lliures, parcs i jardins públics i àrees de lleure i expansió. c. Centres culturals i docents a. Dotacions comunitàries. b. Estacionaments. c. Altres.

b) Sistemes urbanístics generals i locals: Les reserves per a sistemes generals i locals es realitza en virtut d’allò que disposa l’article 34 al 36 del TRLUC-12 en quant als diferents tipus i a la seva inclusió en sectors o polígons d’actuació. El règim de compatibilitat entre sistemes urbanístics públics i qualificacions d’aprofitament privat es regula en l’art. 35 del TRLUC-12. Les superfícies destinades a reserves per a sistemes urbanístics tindran la consideració de valors mínims per als destinats a equipaments i espais lliures públics, però tindran la consideració d’indicatius per a les reserves de vialitat de caràcter local. En qualsevol cas, es compliran les determinacions de l’article 64 del TRLUC-12 pel que fa al manteniment global de les superfícies destinades a cadascun dels sistemes urbanístics locals. Article 52. Zones i subzones S’entén per ”zona” l’extensió de sòl, continua o discontinua, sotmesa a règim urbanístic uniforme. Quan les característiques tipològiques existents o els objectius del planejament ho han exigit,¡ dins de cada zona, el present POUM defineix ”subzones” per establir -en el context d’una qualificació genèrica- una gradació de l’edificabilitat, distinció d’usos o de tipus basats en l’ordenació de l’edificació. La precisió dels límits de les zones determinades en la cartografia a escala 1:5.000 d’aquest POUM podrà realitzar-se en els Plans Derivats corresponents sense alterar la superfície de la zona delimitada en un percentatge superior o inferior al 5 per 100; basant l’ajust de límits per raons d’alineació o edificacions existents, límits de propietat, característiques topogràfiques o existència d’elements naturals o artificials d’interès que justifiquin la correcció. En cas de justificar-se la seva necessitat per a una més àgil gestió i amb compliment dels requisits normatius, es podran delimitar subzones o subunitats no definides al POUM d’acord amb el que estableixen els articles 93 del TRLUC-12 pels subsectors i seguint els tràmits que s’estableixen en l’article 119 de l’esmentada Norma. Article 53. Àmbits d’Actuació Urbanística i Aprofitament urbanístic. 1. L’article 20 d’aquestes NNUU estableix la determinació en el POUM de Polígons d’Actuació i sectors de Planejament Urbanístic. A més del que disposa aquest article, seran d’aplicació les següents determinacions: 2. D’acord amb l’art. 118.6 del TRLUC-12, la delimitació de polígons d’actuació urbanística que sigui necessària per a la cessió de terrenys per a carrers i vies es pot efectuar d’acord amb el que disposen els articles 116 i 119 del TRLUC-12. La cessió es pot fer mitjançant escriptura pública atorgada pels propietaris i s’ha de sotmetre a l’acceptació de l’Ajuntament corresponent.


56

3. Els sectors comprenen aquelles zones o àrees de sòl que precisen d’un instrument de planejament derivat per la seva execució. 4. D’acord amb l’art. 93.b del TRLUC-12, els sectors objecte d’un pla de millora urbana i els sectors de planejament parcial poden ésser objecte de desenvolupament per subsectors, sempre que es compleixin les condicions següents:

a. Es justifiquin la conveniència i l’oportunitat de la promoció. b. S’acrediti l’equilibri de l’aprofitament urbanístic i de les cessions i càrregues entre el subsector

i la resta de l’àmbit o, altrament, es garanteixi el reequilibri corresponent mitjançant la cessió de terrenys a l’administració actuant, a compte de la reparcel·lació ulterior.

5. D’acord amb l’Article 37 del TRLUC-12 s’entén per aprofitament urbanístic la resultant de ponderar l’edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que assigni al sòl el planejament urbanístic. L’aprofitament urbanístic també integra la densitat de l’ús residencial expressada en nombre d’habitatges per hectàrea. 6. Aquest POUM assigna l’aprofitament urbanístic i, a més, el distribueix entre les diferents zones en el sòl urbà consolidat. 7. El planejament urbanístic derivat distribueix l’aprofitament urbanístic entre les diverses zones del sector. 8. Als efectes del que estableix l’apartat 5 anterior, pel que fa a la determinació de l’aprofitament urbanístic, no s’han de ponderar l’edificabilitat i els usos dels equipaments públics. 9. Els propietaris de sòl urbà no consolidat, en els supòsits regulats per l’article 43 del TRLUC-12, tenen dret al 90% de l’aprofitament urbanístic del sector o el polígon d’actuació urbanística, referit a llurs finques, excepte en els casos següents:

a. En el cas de les àrees residencials estratègiques, en les quals el percentatge es pot reduir al 85%.

b. En els supòsits de modificació del planejament urbanístic general que estableix l’art. 43.1 del TRLUC-12, en els quals el percentatge és del 85%.

10. Els propietaris de sòl urbanitzable delimitat tenen dret al 85% de l’aprofitament urbanístic del sector referit a llurs finques. 11. A l’efecte de la gestió urbanística, la ponderació de l’aprofitament urbanístic en un àmbit d’actuació urbanística o de desplegament urbanístic, tant si són sectors de planejament urbanístic com polígons d’actuació urbanística, s’ha d’ajustar a la regla següent:

a. Si l’àmbit d’actuació comprèn diverses zones, s’ha d’establir el valor relatiu homogeneïtzat de

cadascuna. b. Els valors homogeneïtzats a què es refereix la lletra a) han d’expressar la intensitat dels usos,

la rigidesa a la demanda de cadascun dels usos, llur localització, la repercussió admissible del valor de la urbanització i, si s’escau, la reurbanització.

Article 54. Condicions d’edificació de les zones 1. Les condicions d’edificació establertes per a les diferents ”zones” regeixen els edificis, construccions, instal·lacions i, en general, obres de nova planta per a la seva ampliació o reforma. 2. Els paràmetres definits per a cada zona, segons tipus d’ordenació i condicions d’ús, volum i habitabilitat establerts, determinen els màxims envolvents de l’edificació i les condicions d’utilització

que permetin aquestes normes; establint uns límits que no poden ultrapassar i que no són obligatoris fins als seus valors màxims, amb excepció dels supòsits en què una norma específica els imposi. 3. A les edificacions fora d’ordenació o amb volum o ús disconforme els hi serà d’aplicació el que determina l’article 108 del TRLUC-12. CAPÍTOL 2: REGLAMENTACIÓ DELS USOS DEL SÒL SECCIÓ PRIMERA. CLASSIFICACIÓ DELS USOS Article 55. Usos globals 1. Als efectes d’aquestes Normes Urbanístiques i de les que en desenvolupament del present POUM s’incloguin en els Plans Derivats pel desenvolupament dels sectors del sòl urbanitzable delimitat, s’establiran les següents classes d’usos:

Ús residencial d’habitatge. Altres usos residencials. Ús docent. Ús cultural. Ús religiós. Ús administratiu. Ús sanitari–assistencial. Ús comercial; d’acord amb les definicions del DL 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, i el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (PTSEC) aprovat per Decret 379/2006, de 10 d’octubre, mentre sigui vigent segons les disposicions transitòries del DL 1/2009 esmentat. Ús terciari. Ús industrial. Ús recreatiu i activitats lúdiques. Ús esportiu. Ús de restauració i similars Altres usos

2. Aquells usos que comportin una regulació especial es sotmetran a la mateixa i, en especial, a la Llei 20/2009, a la Llei 11/2009, d’1 de juliol, i el seu Reglament aprovat per Decret 112/10 de 31 d’agost, i a les Ordenances Municipals. L’ús comercial s’atendrà també a allò que determina el DL 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials i el PTSEC aprovat per Decret 379/2006, de 10 d’octubre, mentre sigui vigent segons les disposicions transitòries del DL 1/2009 esmentat, així com les demés normatives que siguin d’aplicació a cada ús. Per tant, encara que el Pla admeti un ús, aquest estarà regulat per la norma superior o específica sobre el mateix, la seva classificació, subdivisió, etc. 3. Altres usos: són la resta no assenyalats en la classificació del núm. 1 d’aquest article o que presenten situacions dubtoses respecte a la seva classificació, sempre i quan es justifiqui que la seva permissibilitat no és contrària als objectius definits per a cada zona, subzona, sector, subsector o sistema i la seva implantació no suposi cap situació conflictiva respecte dels altres usos i activitats permeses en la zona i en el conjunt del municipi. Article 56. Compatibilitat amb les Normes Urbanístiques 1. Atenent a la compatibilitat amb les determinacions de les Normes Urbanístiques per a cada classe de sòl, els usos es classifiquen en:


57

• Usos permesos • Usos prohibits

2. Són usos permesos els expressament admesos en una zona, subzona, sector, subsector o sistema per no ser contradictoris amb l’ús dominant i els que, en els seu cas, no estan compresos en algun dels supòsits d’usos prohibits. 3. Per ser admissibles i/o permissibles determinats usos requereixen certes limitacions o imposen la necessitat d’una regulació especial de l’entorn. Aquests usos són els següents:

a. Ús dominant és aquell ús general o específic que caracteritza una zona, subzona o sistema que el POUM estableix com a majoritari respecte els altres usos específics.

b. Usos compatibles són aquells que poden ser simultanis o coexistir. La llicència Municipal podrà condicionar-se a fi que s’estableixin les restriccions necessàries en la intensitat o en la forma d’ús perquè pugin concórrer en un mateix sòl, edifici o lloc.

c. Usos condicionants són aquells que per les seves característiques requereixen regulacions específiques de l’entorn.

d. Usos condicionats són els que precisen de certes limitacions per ser admissibles.

e. Usos temporals són els establerts per termini limitat o per temps indeterminat, revocables a voluntat de l’Administració en funció dels objectius de l’ordenació urbanística i del desenvolupament urbanístic sostenible.

f. Usos provisionals són els que per no necessitar d’obres o instal·lacions permanents i no dificultar l’execució dels Plans, poden ser autoritzats en els termes i condicions dels articles 53 i 54 del TRLUC-12.

4. Quan una activitat comprengui diversos usos permesos i sempre que siguin compatibles entre si, cadascun ha de complir les condicions que es determinen en les normes específiques aplicables. 5. Els usos prohibits són aquells que impedeixen les NNUU d’aquest POUM, les Ordenances dels Plans derivats, els Catàlegs, les Ordenances Municipals o les disposicions estatals o autonòmiques promulgades en matèria de seguretat, salubritat, o tranquil·litat, decor públic i totes aquelles normes relatives al desenvolupament urbanístic sostenible i qualitat de vida. També són usos prohibits aquells que, encara no estiguin expressament prohibits, resulten incompatibles amb els usos permesos, encara que se’ls sotmeti a restriccions en la intensitat o forma de l’ús. Els usos incompatibles són aquells que està explícitament prohibit emplaçar en una zona, subzona, sector o subsector, o sistema per ser contradictoris amb l’ús dominant. 6. S’entén per ús complementari aquell que sense entrar en contradicció amb els usos dominants o compatibles de la zona, sector o sistema, els complementa en una proporció minoritària. En cap cas s’admetran com a usos complementaris els següents: plurifamiliar, comerç gran, hoteler, recreatiu, Indústria i estació de serveis. 7. En qualsevol cas, els usos de discoteques, bars musicals, sales de ball, sales de ball amb espectacles, cafè teatre, cafè concert o semblant, que s’entenen com a permesos en aquesta Normativa, seran declarats incompatibles i, per tant, passaran a la categoria de prohibits si tècnicament es comprova que l’ús que es demana o que s’exerceix, causa o pot causar molèsties insalvables als veïns propers, per contaminació acústica, tranquil·litat, etc.

Article 57. Caràcter dels usos 1. Atenent al seu caràcter i/o domini, els usos es classifiquen en:

• Usos públics. • Usos privats. • Usos col·lectius

2. Són usos públics, a efectes d’aquestes Normes Urbanístiques i de les que continguin els Plans que desenvolupen aquest POUM, els referents a usos o serveis públics realitzats o prestats per l’Administració o per la gestió dels particulars sobre béns de domini públic. També inclouen els realitzats per l’Administració en béns de propietat particular mitjançant arrendament o qualsevol altres tipus d’ocupació. 3. Els usos privats són aquells que es realitzen per particulars en béns de propietat privada i no estan compresos en l’apartat anterior i següent. 4. Usos col·lectius són els privats destinats al públic i als que s’accedeix per la pertinença a una associació o agrupació, societat, club o organització similar o per l’abonament d’una quota, preu o contraprestació anàloga. 5. Entre els usos públics s’inclouen també els realitzats per l’Administració en béns de propietat privada mitjançant arrendament o qualsevol altre títol d’ocupació. Article 58. Regulació dels usos provisionals Pel que fa als usos i obres de caràcter provisional s’estarà al que determinen els articles 53 i 54 del TRLUC-12. En els terrenys compresos en sectors de planejament urbanístic derivat o en polígons d’actuació urbanística i, fora d’aquest àmbits, en els terrenys destinats a sistemes urbanístics, es poden autoritzar usos i obres de caràcter provisional que no siguin prohibits per la legislació i el planejament sectorial o pel planejament territorial o urbanístic, mentre no s’hi hagi iniciat el procediment de reparcel·lació, d’ocupació directa o d’expropiació corresponent a l’execució de l’actuació urbanística que els afecta. Els usos provisionals autoritzats han de cessar i les obres provisionals autoritzades s’han de desmuntar o enderrocar quan ho acordi l’administració actuant, sense que, en cap cas, els afectats tinguin dret a percebre indemnització. Només es poden autoritzar com a usos provisionals:

- l’emmagatzematge o el dipòsit simple de mercaderies o béns mobles - la prestació de serveis particulars als ciutadans - les activitats del sector primari i les activitats comercials que hi estiguin relacionades - activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals. - L’exhibició d’anuncis publicitaris mitjançant panells. - En les construccions i les instal·lacions preexistents en sòl urbà, els usos admesos en al zona

urbanística en què estiguin inclosos els terrenys que ocupen. Si aquestes construccions i instal·lacions estan en situació de fora d’ordenació, l’autorització pertinent d’usos i obres provisionals se subjecta a les determinacions de l’article 53 amb les limitacions de l’art. 108, ambdós del TRLUC-12.

No es pot autoritzar en cap cas com a ús provisional el residencial ni, en sòl no urbanitzable, els usos disconformes amb aquest règim de sòl.


58

Només es poden autoritzar com a obres provisionals les vinculades als usos provisionals relacionats en el paràgraf quart d’aquest article i les vinculades a activitats preexistents. Aquestes obres han de ser les mínimes necessàries per desenvolupar l’ús sense ometre cap de les normes de seguretat i higiene establertes per la legislació sectorial i han de ser fàcilment desmuntables i traslladables. Els terrenys destinats a sistemes urbanístics ja adquirits per l’Administració pública poden ésser ocupats temporalment per raó de l’execució d’obres o la prestació de serveis públics. També poden ésser utilitzats de manera temporal i esporàdica per a instal•lar-hi mercats ambulants o per a desenvolupar-hi activitats de lleure, esportives, recreatives, culturals, aparcaments públics i similars. L’autorització d’aquests usos per l’administració titular del domini públic no comporta l’incompliment de l’obligació de destinar els terrenys a les finalitats determinades pel planejament urbanístic. SECCIÓ SEGONA. USOS DETALLATS DEL SÒL URBÀ Els usos detallats del sòl urbà, la compatibilitat dels quals o incompatibilitat per a cada zona s’estableix en les Normes particulars de zones, són les següents: Article 59. Usos de l’habitatge 1. L’habitatge és l’edifici o part d’un edifici destinat a allotjament prolongat o residència familiar. S’estableixen les següents categories:

a. Habitatge unifamiliar. És la situada en parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment i amb accés exclusiu.

b. Habitatge bifamiliar: És aquell situat en parcel·la comuna a un altre habitatge, en edifici

aïllat o agrupat horitzontal o verticalment i amb accés independent.

c. Habitatge plurifamiliar: És el conjunt constituït per habitatges amb accés i elements comuns.

d. Habitatge rural: És l’habitatge lligat a l’explotació del sòl rústic en el qual està ubicat.

2. Atenent a les seves característiques d’ocupació temporal, es distingeixen els següents tipus:

a. Habitatge permanent. b. Habitatge eventual o de segona residència.

Allotjament col·lectiu: És l’habitatge plurifamiliar que contempla un mínim del 10% del sostre total de la parcel·la destinat a instal·lacions i serveis comuns. Almenys el 50% de la superfície destinada a serveis comuns es mantindrà amb vinculació la comunitat i amb gestió centralitzada. Aquesta part només podrà estar ocupada pels serveis comuns següents: restauració, gimnàs, piscina, infermeria, bugaderia i instal·lacions per activitats culturals. La resta del sostre reservat per a serveis comuns podrà destinar-se a comerç al detall, fixant-se un màxim de 100 m2 de superfície de venda per establiment. Es fixa per a aquest ús una densitat màxima de 1 habitatge per a cada 66 m2 de sostre total edificable. Article 60. Ús residencial Es considera en aquesta classificació els usos referits tant a l’allotjament temporal per a transeünts i viatgers, com a allotjament comunitaris:

a. Habitatge dotacional. Es el regulat per l’art. 34.3 de la llei d’urbanisme 1/2010, i que compren les actuacions públiques d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació.

b. Allotjament col·lectiu. Comprèn els allotjaments col·lectius, exceptuats els hotelers i equipaments comunitaris, destinats a residència d’una pluralitat o comunitat de persones, com per exemple: residències de la 3a edat, albergs de joventut, cases de colònies, habitatges tutelats.

c. Hoteler. L’ús hoteler correspon als serveis relacionats amb l’allotjament temporal com hotels, motels, hostals, apart hotels, i en general, els de ram d’hostalers i els seus serveis.

d. Turisme rural. Comprèn els allotjaments col·lectius en habitatges rurals.

Article 61. Ús cultural i docent

1. Ús cultural: comprèn l’educatiu, el d’ensenyament en tots els graus i modalitats, els de museus, biblioteques, sales de conferències, sales d’art i similars i els d’activitats de tipus social.

2. Ús docent: tot i que no existeix actualment aquest ús, es considera el següent ús potencial: a. Centres d’Ensenyament Infantil, Primària, Secundària, batxillerat i ensenyament superior,

ensenyament professional, d’adults, i altres activitats formatives i d’ensenyament, així com les seves instal·lacions annexes esportives i culturals.

b. Centres d’Ensenyament Preescolar. Els usos culturals podran coincidir amb els docents i/o religiosos. Article 62. Ús religiós Es consideren els següents usos: esglésies, ermites, temples, capelles, convents, centres parroquials i anàlegs relacionats amb els diferents cultes religiosos. Article 63. Ús administratiu Comprèn els centres o edificis destinats a usos i serveis públics realitzats o prestats per l’Administració o per gestió d’entitats o particulars sobre béns de domini públic.

a. Ajuntament. b. Organismes de l’Administració

Article 64. Ús sanitari i assistencial 1. Ús sanitari: és el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, ambulatoris, sanatoris, clíniques, centres d’assistència primària i dispensaris. Inclou, també, les clíniques veterinàries i establiments similars. 2. Ús assistencial: comprèn les activitats destinades a l’assistència i cobertura de les necessitats de la població i que en general no estan incloses en altres usos. Inclou les diferents tipologies d’ús residencial assistit, els centres geriàtrics, els centres de serveis assistencials (drogodependència, atenció al menor), els centres d’acollida, etc. També comprèn els serveis destinats a l’allotjament comunitari com cases de colònies, residències d’estudiants, llar de joves, asils i llars de gent gran, etc. sempre que es tracti de centres assistits, basats en serveis comuns amb gestió centralitzada i titularitat indivisible, com també altres establiments que prestin una funció social a la comunitat com poden ser casals, guarderies, menjadors, centres d’orientació i diagnòstic.


59

Article 65. Ús comercial i ús de restauració i similars: 1. Ús comercial: Són establiments comercials tots els locals i les instal·lacions, cobertes o sense cobrir, oberts al públic que són a l’exterior o a l’interior d’una edificació on s’exerceix regularment la venda al detall. En resten exclosos els establiments dedicats exclusivament a la venda a l’engròs. Poden ser de caràcter individual o col·lectiu. Els establiments de caràcter col·lectiu són integrats per un conjunt d’establiments individuals situats en un o diversos edificis, en els quals, amb independència que les activitats respectives puguin exercir-se d’una manera empresarialment independent, concorren tots o alguns dels elements següents: accés comú des de la via pública, d’ús exclusiu i preferent dels establiments o de llurs clients, aparcaments privats compartits o serveis comuns per als clients. Cas que la normativa sectorial admetés la implantació al Municipi de Gualta d’altres especificitats dins del Comercial, tant en sector alimentari com Grans Establiments comercials, la implantació, en el seu cas, es faria mitjançant un Pla Especial Urbanístic, sense modificació del Pla General, donat que aquests usos no es recullen en virtut del vigent Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials. En tot cas, el creixement de l’oferta comercial al detall, en format de mitjà i gran establiment comercial estarà subjecte a allò que determina la normativa del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials vigent en cada moment. Les previsions d’aparcament en les noves sol·licituds d’establiments s’adaptaran a la normativa sectorial vigent en cada moment, establint-se com a regla general la previsió de dues places per cada 100 m2 construïts. A aquest ús li serà d’aplicació, en cada cas, el DL 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials i, singularment, el Pla Territorial Sectorial d’equipaments comercials (PTSEC) aprovat per Decret 379/2006, de 10 d’octubre, mentre aquest sigui vigent segons les disposicions transitòries del DL 1/2009 esmentat i en tot cas segons el que, a tal finalitat, sigui vigent aplicació en cada moment, segons les variacions del Pla Territorial esmentat. En sòl no urbanitzable no s’autoritzen implantacions comercials llevat que el PTSEC vigent en cada moment, en fixi de mitjans i/o grans establiments comercials per al municipi de Gualta. 2. Ús de restauració i similars: és el que per l’activitat que es desenvolupa permet elaborar i transformar productes alimentaris per ser consumits en el mateix local, així com la venda de begudes. Comprèn:

a. Bars i Cafès sense música mecànica ni en viu b. Bar-restaurant c. Restaurants

En el supòsits que aquest locals vagin associats a sales de ball i discoteques, bars musicals, pubs o similars, estaran adscrits a l’ús recreatiu. Article 66. Ús d’oficines i serveis Comprèn totes aquelles activitats o serveis administratius, burocràtics, financers, d’assegurances, empresarials vinculades al comerç i a la indústria o similars, de caràcter privat, efectuats en oficines obertes al públic o en despatxos particulars. En aquest sentit s’hi inclouen:

a. Bancs i Caixes d’estalvi.

b. Despatxos professionals. c. Altres anàlegs.

Article 67. Ús recreatiu i activitats lúdiques. És el referent a les manifestacions comunitàries de l’oci, del temps lliure i de l’espectacle no compreses en altra qualificació i que poden generar molèsties tant en l’interior com en l’exterior de l’establiment, tals com:

a. Centres socials i recreatius. b. Camps de fires i revetlles. c. Cinemes i altres anàlegs. d. Bars musicals, pubs i similars. e. activitats compreses en l’Annex IV de la llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats f. Catàleg d’activitats compreses en l’Annex I del Decret 112/2010, de 31 d’agost, que aprova el Reglament d’espectacle públics i activitats recreatives

Article 68. Ús esportiu Comprèn les activitats relacionades amb la pràctica i formació de l’educació física i l’esport en general. Inclou el dels espais locals o edificis condicionats per la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física i els esports.

a. Clubs esportius. b. Camps esportius a l’aire lliure. c. Poliesportius coberts.

Aquest ús només es podrà donar en espai obert o en edificació en planta baixa. Article 69. Ús de serveis i comerç a l’engròs: 1. Ús de serveis: Es consideren activitats industrials les dirigides a l’obtenció, reparació, manteniment, transformació o reutilització de productes industrials, a l’envasat i embalatge, així com a l’aprofitament, recuperació i eliminació de residus i subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos o processos tècnics utilitzats. Es comprenen en aquesta classificació els següents:

a. Taller artesanal. Comprèn aquells tallers compatibles amb l’ús residencial de caràcter individual o familiar que no produeixen efectes molestos sobre l’entorn, i que compleixen tots els paràmetres per ésser considerats compatibles amb l’ús d’habitatge o residencials en qualsevol situació. b. Taller petit. Comprèn aquells tallers de petita dimensió, menys de 300m² de superfície, que permeten adoptar les mesures correctores adients per tal que resultin compatibles amb l’ús d’habitatge, o residencials en plantes baixes o edificis contigus als mateixos. c. Taller industrial. Comprèn aquells tallers que per les seves activitats produeixen efectes molestos o no compatibles amb l’ús d’habitatge, residencial o hoteler. d. Industrial. Comprèn les industries de qualsevol tipus i categoria, els magatzems connexes a les mateixes i els tallers de reparació i planxisteria, així com els de reparació i manteniment de camions i vehicles pesats. e. Estacions de servei, garatges i tallers de manteniment de vehicles lleugers. Comprèn els usos destinats al manteniment de vehicles lleugers, en el ram mecànic i d’electricitat, que són compatibles amb l’ús residencial. f. Magatzems. L’ús de magatzems comprèn els locals destinats al dipòsit de mercaderies. g. Activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.


60

h. activitats compreses en l’Annex III de la llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats, en la redacció donada per la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica.

2. Comerç o venda a l’engròs: Magatzems i altres recintes coberts o sense cobrir on només es realitza la venda a professionals del comerç al detall, no són oberts al públic en general i són exclosos de la normativa reguladora d’equipaments comercials. SECCIÓ TERCERA. DISPOSICIONS SOBRE L’ÚS DE SERVEIS Article 70. Disposicions generals. 1. Als efectes de la regulació de l'ús industrial, les indústries i les instal·lacions assimilades es classifiquen, en primer lloc, segons la incidència que puguin produir sobre el medi ambient i, en segon lloc per l'entorn en que estan ubicades. 2. Per al primer concepte es classifiquen en quatre categories i per al segon s'estableixen quatre situacions. Per a la classificació de les activitats segons la seva incidència en el medi ambient hom s'atendrà a allò que disposa la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats i la llei de prevenció i control ambiental d’activitats i els seus annexos, en la redacció donada per la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica. Article 71. Categories i situacions 1. A efectes de l'admissió d'una activitat en una situació determinada, aquestes es classifiquen en diverses categories d'acord amb les incomoditats, efectes nocius per a la salubritat, els dany i les alteracions que puguin produir sobre el medi ambient. 2. Aquestes categories queden definides en l'article 76 de regulació de la tipologia d’activitats. Article 72. Limitacions generals 1. No es podrà utilitzar ni ocupar cap sòl o edifici per a usos industrials que produeixi, sobrepassant els límits, algun dels efectes que s’esmenten en aquest article o, en general, qualsevol tipus de molèstia, nocivitat, insalubritat o perill en tal grau que afecti negativament el medi ambient o impedeixi la localització d'un qualsevol dels altres usos permesos en el present document. Amb aquesta finalitat, hauran de limitar o evitar aquests efectes. Pel que fa a la regulació de potències i tipologia de les activitats, s’estarà al que estableix la Llei Ambiental 20/2009 i es demanaran els informes previs favorables dels serveis competents. Article 73. Abocaments industrials L'aigua residual derivada dels processos d'elaboració industrial serà decantada i depurada en primera instància abans d'abocar-la a les xarxes generals de sanejament.

Article 74. Mesures correctores 1. Quan pels mitjans tècnics correctors utilitzables i de reconeguda eficàcia s'eliminin o es redueixin les causes justificatives de la inclusió d'una activitat industrial en una categoria determinada, l'administració podrà considerar aquesta activitat, a tots els efectes, com de categoria immediatament inferior. 2. Si les mesures tècniques correctores no aconseguissin l'efecte justificatiu de la inclusió a la categoria inferior, i en el termini de temps que s'atorgui a l'industrial per a la correcció de

deficiències o l'adopció d'altres mesures (que no podrà ser mai superior a 2 mesos), no es garanteixi l'eficaç funcionament, l'administració acordarà el cessament o clausura de l'activitat no permesa segons les normes generals. Article 75. Aparcament 1. Es considera aparcament l’espai (públic o privat) destinat a l’estacionament o emmagatzematge de vehicles. En general es situaran a cota de carrer, a planta baixa i/o soterrani. 2. En edificacions noves es preveurà una plaça d'aparcament per a cada 150 m2 construïts.

Article 76. Regulació de la tipologia de les activitats 1. Els usos admesos per aplicació de la present normativa en qualsevol zona es restringiran pel que fa a la localització i característiques dels usos admesos d'acord amb la següent classificació: 1 ENERGIA I.1 I.2 I.3 II III

13 Instal·lacions fotovoltaiques

de superfície

>6 ha, en sòl no urbanit.

< =6ha

i de potència i > 100 KW

3 PRODUCCIÓ I TRANSFORMACIÓ DE METALLS I.1 I.2 I.3 II III

5 Fabricació de tubs i perfils

7 Indústria de la transformació de metalls ferrosos

8

Preparació, emmagatzematge a la intempèrie, càrrega, descàrrega, manutenció i transport de minerals dins les plantes metal·lúrgiques

10 Producció i primera transformació de metalls preciosos

14 Fabricació de maquinària i/o productes metàl·lics diversos i/o serralleries

15 Fabricació de caldereria (cisternes, recipients, radiadors i calderes d’aigua calenta)

17 Forja, estampació, embotició de metalls, sinterització

18 Tractament tèrmic de metall

23 Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars

32 Fabricació d’articles de joieria, orfebreria, argenteria, bijuteria i similars

4 INDÚSTRIES MINERALS I DE LA CONSTRUCCIÓ I.1 I.2 I.3 II III

7 Instal·lacions per a la fabricació de productes

amb una capacitat de producció (t/d)

> 10 o bé

<= 75


61

ceràmics mitjançant enfornada, en particular de teules, maons, maons refractaris, rajoles, gres ceràmic o porcellanes.

amb una capacitat d’enfornar (ce) (m3) i de densitat de càrrega per forn (cf) (kg/m3)

ce > 4 i cf > 300

ce < 4 i cf < 300

20 Tractaments superficials del vidre per mètodes físics

6 INDÚSTRIA TÈXTIL, DE LA PELL I CUIRS I.1 I.2 I.3 II III

10 Tallers de confecció, calçat, marroquineria i similars

7 INDÚSTRIA TÈXTIL, DE LA PELL I CUIRS I.1 I.2 I.3 II III

1 Escorxadors amb una capacitat de producció de canals (t/d)

<= 2

4 Producció de midó

5 Instal·lacions d’emmagatzematge de gra i de farina

6 Carnisseries amb obrador

7 Fleques amb forns de potencia calorífica

>3 kW

8 Tractament, manipulació i processament de productes del tabac

9

Instal·lacions industrials per l’elaboració de greixos i olis vegetals i animals, instal·lacions industrials per l’elaboració de cervesa i Malta, instal·lacions industrials per la fabricació de fècules, instal·lacions industrials per l’elaboració de confitures i almívars, instal·lacions industrials per la fabricació de farina de peix i oli de peix, sempre que a la instal·lació es doni de forma simultània les circumstàncies següents: a) que estigui situada fora de polígons industrials, b) que es trobi situada a menys de 500 m d’una zona residencial, c) que ocupi una superfície de almenys 1 hectàrea. Les activitats incloses en aquest epígraf s’han desotmetre prèviament a la sol·licitud de la llicència a la decisió de l’òrgan ambiental competent del DMAH respecte a la necessitat o no de sotmetre’s a l’avaluació d’impacte ambiental

8 INDÚSTRIA DE LA FUSTA, DEL SURO I I.1 I.2 I.3 II III

DE MOBLES 3 Fabricació de mobles

4

Fabricació de fulloles, taulons contraplacats i enllistonats amb partícules aglomerades o amb fibres, i fabricació d’altres taulons i plafons

5 Tractament del suro i producció d’aglomerats de suro i linòleums

6 Instal·lacions de transformació del suro en pannes de suro. Bullidors de suro

7 Serradura i especejament de la fusta i del suro

8 Tractament de suro en brut i fabricació de productes en suro.

9 Fusteries, ebenisteries i similars

9 INDÚSTRIA DE LA FUSTA, DEL SURO I DE MOBLES

I.1 I.2 I.3 II III

5 Instal·lacions industrials destinades a la manipulació de paper i cartró amb una capacitat de producció (t/d)

> 10 <= 10

11 ACTIVITATS AGROINDUSTRIALS I

RAMADERS I.1 I.2 I.3 II III

1 Instal·lacions ramaderes destinades a la cria intensiva de: > 10 <= 10

1

a

Aviram, entenent que es tracta de gallines ponedores o del nombre equivalent per a altres espècies d’aus amb un nombre d’emplaçaments

> 40.000

<=40.000, > 2.000

<=v 2.000, > 30

b

i) Porcs d’engreix (de més de 30 kg) amb un nombre de places

> 2.000

<= 2.000, > 200

<= 200, > 10

ii) Porcs d’engreix (de més de 20 kg) amb un nombre de places

> 2.500

<= 2.500, > 200

<= 200 > 10

c

i) Places per a truges reproductores > 750 <= 750, >50

<= 50, >5

ii) Places per a truges reproductores en cicle tancat > 530

<= 530, >50

<= 50, >5

iii) En el cas d’explotacions mixtes, en que coexisteixin animals dels apartats 11.1 b) i 11.1c), el nombre d’animals per incloure en aquest annex es determinarà d’acord amb les equivalències en Unitat Ramadera Major dels diferents tipus de ramat porcí recollides a la legislació vigent sobre ordenació de les explotacions porcines.

d Places de vacum d’engreix > 600 <= 600, >50

<= 50, >5

e Places de vacum de llet > 300 <= 300, >50

<= 50, >5


62

f Places d’oví i de cabrum > 2.000

<= 2.000, > 500

<= 500, >5

h

Places de qualsevol altra espècie animal no especificades en qualsevol dels annexos d’aquesta Llei (UR), prenent com a base de referència el vacum de llet (1 UR = 1 plaça de vacum de llet)

> 50 <= 50, >5

i

Places per a una o més d’una de les espècies animals especificades en qualsevol dels annexos d’aquesta Llei, i/o places de la mateixa espècie

> 500 URP

> 50

d’aptituds diferents, la suma de les quals sigui superior a 500 unitats ramaderes procedimentals (URP), definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions previstes en la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet)

j

Places de bestiar porcí i/o boví, de diferents aptituds, tinguin o no places per a altres espècies animals, excepte si disposen de places d’aviram, la suma de les quals sigui (URP), definides a partir de les equivalències de procediment entre les instal·lacions previstes en la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet)

<= 500, >33

<= 33, >3

k

Places d’aviram i d’altres espècies animals, incloses porcí i/o boví, la suma de les quals sigui (URP), definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions previstes en la Directiva 96/61/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet)

<= 500, >25

<= 25, >1

l

Instal·lacions ramaderes destinades a la cria semiintensiva, entenent com a tal, aquell sistema en què l’alimentació es realitza fonamentalment a pastura, però els animals es troben estabulats durant un cert període de l’any, normalment hivern, o bé durant la nit. La capacitat d’aquestes explotacions als efectes de la seva classificació en cada un dels annexos es calcularà proporcionalment als períodes en què els animals romanguin a les instal·lacions i de manera genèrica equival al 33% de la capacitat de les instal·lacions de cria intensiva

m Places de conills > 20.000 <= 20.000, > 1.000

<=1.000 >50

n Places de pollastres d’engreix > 55.000, <=85.000

2

a

Instal·lacions d’aqüicultura Intensiva, amb una capacitat de producció

(t/a) > 1.000 <= 1.000, > 5

<= 5

b

Instal·lacions d’aqüicultura Extensiva, amb una capacitat de producció

(t/a) > 1.000 <= 1.000, > 5 <= 5

3

Instal·lacions per a l’eliminació o l’aprofitament de canals o restes d’animals, amb una capacitat de tractament (t/d)

> 10 <=10, > 1 <= 1

4 Deshidratació artificial de farratges 5 Assecat del pòsit del vi 6 Assecat del llúpol amb sofre

7 Assecat de gra i altres matèries vegetals per procediments artificials, amb una superfície (m2)

> 500 <= 500

8 Desmotar del cotó, amb una superfície (m2)

> 500 <= 500

12 ALTRES ACTIVITATS I.1 I.2 I.3 II III 9 Fabricació de gel

13 Operacions de mòlta i envasament de productes pulverulents

16 Construcció i reparació naval superfície total (m2) > 20.000 <= 20.000

18

a

Tallers de reparació mecànics

Si disposen d’instal·lacions de pintura i/o tractament de superfície

b

Si no disposen d’instal·lacions de pintura i tractament de superfície

19 a

Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de

que fan operacions de pintura i/o tractament de superfície


63

a

transport que no fan operacions de pintura ni tractament de superfície

20 Venda al detall de carburants per a motors de combustió interna

25

Hospitals, clíniques i altres establiments sanitaris amb un nombre de llits per a l’hospitalització o ingrés de pacients

> 100 <= 100

26 Centres d’assistència primària i hospitals de dia amb una superfície (m2)

> 750 <= 750

27 Centres geriàtrics 28 Centres de diagnosi per la imatge 29 Serveis funeraris 30 Cementiris

31 Forns crematoris en hospitals i cementiris

32 Centres veterinaris

33 Centres i establiments que allotgen, comercialitzen, tracten i reprodueixen animals

34 Centres de cria i subministrament, i centres usuaris d’animals d’experimentació

35 Camps de golf

36

Establiments hotelers en tots els seus grups, modalitats categories i especialitats amb un nombre d’habitacions

> 400 <= 400

38 Cases de colònies, granges escola, aules de natura i albergs de joventut

39 Bugaderia industrial 40 Bugaderies no industrials

41 Instal·lacions de neteja en sec en establiment comercial, amb una superfície (m2)

> 500 <= 500

44

a

Instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en demarcació urbana o en espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural o que d’acord amb el planejament urbanístic municipal siguin qualificats d’especial protecció

b

Instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en demarcació no urbana. Instal·lacions de radiocomunicació incloses en l’epígraf 12 de l’annex II quan així ho acordi l’ajuntament en el terme municipal del qual s’emplacin, sempre que en les instal·lacions la PIRE (potència isotròpica radiada equivalent) sigui inferior a 100 W

46 Activitats de garatge i aparcament de vehicles amb una superfície (m2)

47 Instal·lacions i activitats de neteja de vehicles

48 Centres docents 49 Establiments comercials

56 Establiments de turisme rural en tots els seus grups i modalitats

57 Establiments d’apartaments turístics

58 Activitats d’emmagatzematge de productes de roca ornamental

59

Activitats d’espectacles públics i activitats recreatives no incloses en la legislació específica que regula aquesta matèria, en els termes que s’estableixi per reglament

60 Magatzems, amb una càrrega de foc (MJ)

> 250.000 <= 250.000

61

Dipòsit i emmagatzematge de mercaderies, amb una

Capacitat (m3) > 1.000 < 1.000

Superfície (m2) > 2.000 < 2.000

62 Activitats de restauració: bars, cafeteries i restaurants

63 Bars musicals i discoteques 2. Es tindran en compte les següents observacions:

- No s’admeten les activitats incloses dins l’Annex I.1, I.2 i I.3 dins del nucli urbà de Gualta. S’admetran les definides amb els següents codis sempre i quan estiguin a més de 1000 metres del nucli urbà de Gualta d’acord amb els plànols de la Modificació.

- S’admetran les activitats que s’assenyalen de l’annex II, en tots els polígons, i les que porten l’asterisc només quan es desenvolupin a més de 1000 metres del nucli urbà de Gualta

- Queden admeses totes les activitats classificades dins de l’annex III menys les activitats destinades a bars musicals i discoteques sales de ball, restaurants musicals i sales de festa amb espectacles; les quals s’han de situar a fora del nucli urbà de Gualta.

3. En tot allò no regulat en aquest article, s’estarà a la Llei 20/09 de 4 de desembre, en la redacció donada per la Llei 9/11 de 29 de desembre, la qual prevaldrà en cas de dubtes d’interpretació per imprecisions o contradiccions. Article 77. Regulació de l’ús ramader. 1. Les explotacions ramaderes es regularan pel que disposi la legislació específica relativa a normes d'ordenació de les explotacions ramaderes. 2. A més de les regulacions genèriques, les instal·lacions ramaderes observaran les següents limitacions a la situació de les mateixes segons la seva categoria:

- Les explotacions familiars: es poden situar a la planta baixa de l'edificació destinada a habitatge unifamiliar i en edificacions aïllades dintre de la mateixa finca.

- Les explotacions extensives: s'han de situar en edificis aïllats d'ús exclusiu per a l'activitat. - Les explotacions intensives: no es permet la seva ubicació en àrees obagues o protegides de

ventilacions, o que estiguin situades a menys de 450 metres de qualsevol sòl classificat com a urbà, sense menyspreu de les demés condicions de distància i d'implantació regulades per la legislació específica que sigui vigent.


64

3. En tot allò no regulat en aquest article, s’estarà a la Llei 20/09 de 4 de desembre, en la redacció donada per la Llei 9/11 de 29 de desembre, la qual prevaldrà en cas de dubtes d’interpretació per imprecisions o contradiccions. Article 78. Regulació de l’ús d’aparcament 1. S'entén per aparcament l'àrea o lloc obert especialment destinat a parada o terminal de vehicles automòbils. Es designen amb el nom de "garatge" els espais situats en el subsòl, sòl o edificacions, i les instal·lacions mecàniques especials, destinades a l'ús d'aparcament. 2. La previsió mínima d’aparcament es regula tenint en compte la màxima exigència de:

- La previsió mínima prevista en la normativa de cada qualificació d’aquestes Normes. - La previsió mínima prevista en regulació dels usos d’aquestes Normes. - La previsió mínima prevista en altres legislacions que afectin a un ús determinat. - Els mínims per que s’estableixen a continuació per a edificis de nova planta.

3. Reserva de places en vehicles a motor:

- Habitatge plurifamiliar 1 plaça de turisme (4,75 x 2,4) per cada de 60 m2 construïts i un - mínim d’una per a cada habitatge i 1 plaça per motocicleta (2,20 x 1,00) cada 200 m2 amb

un mínim de 0,5 places per habitatge. - Habitatge unifamiliar 1 places de turisme per cada habitatge i 1 plaça per motocicleta - (2,20 x 1,00) cada 200 m2 amb un mínim de 0,5 places per habitatge. - Hoteler Hotel 0.75 places per habitació - Motel 1 plaça per habitació - Pensió 0.50 places per habitació - Hostaler rural 1 places per habitació - Comercial > 200 m2 1 plaça per cada 30 m2 construïts - Comercial < 200 m2 1 plaça per cada 60 m2 construïts - Oficines i serveis 1 plaça per cada 60 m2 construïts - Restauració 1 plaça per cada 10 persones o fracció d’aforament. - Recreatiu i espectacles 1 plaça per cada 3 persones d’aforament del l’establiment - Magatzem 1 plaça per cada 300 m2 construïts - Indústria 1 plaça per cada 150 m2 construïts - Sanitari 1 plaça per cada 6 llits - Sociocultural 1 plaça per cada 15 localitats o per cada 100 m2 construïts - Docent 1 plaça per cada 15 localitats o per cada 100 m2 construïts - Assistencial 1 plaça per cada 6 llits - Esportiu 1 plaça per cada 15 persones d’aforament o usuaris potencials - Administratiu 1 plaça per cada 60 m2 construïts - En llicències d’activitat en edificis construïts després de l’aprovació d’aquest POUM serè

aplicable a qualsevol us comercial, terciari o d’equipaments l’estàndard de 1 plaça per cada 60 m2 construïts.

Article 79. Condicionaments tècnics - Les dimensions mínimes de cada plaça seran: 2,20 x 4,75 m, s'admetran de 2,00 x 4,00 m en una proporció inferior al 20%. Als aparcaments públics caldrà reservar permanentment a la planta de més fàcil accés, i en proporció d'un 2%, aparcaments amb una amplada mínima de 2,90 m per a vehicles que transportin minusvàlids. - L'alçada lliure mínima serà de 2,20 metres a qualsevol punt del local, no admetent-se cap element d’il·luminació, evacuació d'aigües o d'altres instal·lacions per sota d'aquesta alçada.

- L'accés rodat tindrà una amplada mínima de: aparcaments particulars fins a 4 places: 2,50m; aparcaments col·lectius privats fins a 20 places: 3,00 m. Resta d'aparcaments: 5,00 m o dos portes unidireccionals de 2,50 m cadascuna. - Les rampes tindran com a mínim la mateixa amplada que l'accés a l'aparcament. Tindran un pendent màxim del 5% als 4 primers metres i del 20% a la resta. - Existirà senyalització de bloqueig quan des d'un extrem de la rampa no sigui visible l'altre, o el recorregut sigui superior a 30 metres, si la rampa o accés no permet diferenciar la circulació en dos sentits. - Els vianants disposaran d'accessos diferenciats, bé siguin en paral·lel a l'accés rodat o independents. - Els materials d'acabament dels locals destinats a l'ús d'aparcament seran incombustibles i amb les resistències al foc descrites al Document Bàsic SI del Codi Tècnic de l’Edificació. - Pel que fa referència a la ventilació dels aparcaments es complirà amb els requisits que disposa el vigent Codi Tècnic de l’Edificació així com el Decret 842/2002 pel qual s’aprova el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i les seves Instruccions Tècniques Complementàries CAPÍTOL 3: TIPUS D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ Article 80. Edificació segons alineació de vial Correspon a una edificació entre mitgeres, al llarg dels carrers o vials. Es regeix bàsicament per l’alçada màxima i mínima i per la profunditat edificable. Aquesta última s’estableix bàsicament per l’amplada del carrer, per unes situacions històricament consolidades i de gran valor tradicional, per l’ocupació de la parcel·la i per l’índex d’edificabilitat. La planta baixa en aquests sectors estarà limitada per una cota de nivell referenciada a la rasant del carrer, en els punts de major i menor alçada respectivament. Aquesta cota es defineix a l’article corresponent d’aquest document. L’alçada reguladora dels edificis, a les zones o sectors que així s’indiqui, serà aquella que assenyali l’article corresponent del capítol 1r del Títol IV d’aquestes Normes Urbanístiques. L’alçada reguladora màxima és la mesura vertical, en el pla exterior de la façana, que fixa l'alçada límit des del punt de referència de l’alçada reguladora fins al pla horitzontal d'on arranca la teulada o el pla superior de l'últim element resistent, en el cas de coberta plana. Pel que fa a les mitgeres, quan a conseqüència de diferents alçades, reculades o d'altres causes, puguin sortir paraments entre edificis al descobert s'hauran d'acabar amb material de façana. Es regulen així mateix, la superfície i el vol màxim dels cossos sortints oberts, tancats i semitancats. Són cossos sortints tancats, que anomenen normalment miradors, tribunes o galeries, tots aquells que tinguin els costats amb tancaments rígids, indesmuntables o ancorats. Es considera cossos sortints semitancats, que anomenem terrasses semitancades, els que tinguin tancats alguns dels seus contorns laterals amb tancaments rígids indesmuntables o ancorats. Són cossos sortints oberts, que anomenem terrasses i balcons, la resta de plataformes volades des del pla de façana que no tenen cap dels contorns volats tancats amb tancaments rígids, indesmuntables o ancorats. El vol dels elements sortints, com sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d'altres similars, es regula a cada zona. Article 81. Edificació aïllada Establerta en atenció a la forma i superfície de parcel·la i regulada bàsicament atenent als següents factors: alçada màxima i mínima, índex d’intensitat de l’edificació, percentatge màxim d’ocupació de parcel·la i distàncies mínimes als límits de parcel·la. Els conceptes bàsics a regular en aquest tipus d’ordenació seran l’ocupació, que expressa la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal del volum edificat; l’edificabilitat, que concerneix a la


65

totalitat del sostre construït en relació a la superfície del solar; les distàncies als límits de parcel·la i l’alçada de l’edificació respecte a la rasant original del terreny. Tots aquests paràmetres es detallen en el Capítol 1, del Títol IV d’aquestes NNUU. És d’especial interès en aquest tipus d’ordenació la regulació del volum que es considera com a planta baixa o com a soterrani així com els límits de l’adaptació topogràfica del terreny i els moviments de terra possibles. Article 82. Volumetria específica Aquest tipus d’ordenació s’estableix en base a una definició prèvia dels volums resultants del teixit que es pretén ordenar, independentment de les vialitats i del parcel·lari. Els criteris compositius en base a un concepte volumètric són els que ordenen aquest tipus de sectors urbans. Article 83. Composició de volums o edificació volumètrica específica L’edificació es determina mitjançant un coeficient d’edificabilitat bruta o neta. La concreció per a cada unitat de l’edificació es precisa en el Pla derivat o en el projecte de sol·licitud de llicència, a través de la composició de volums. Article 84. Conceptes sobre edificabilitat Els conceptes sobre edificabilitat expressats sota els noms d’índex d’edificabilitat bruta’, ‘superfície de sostre edificable’ i ‘índex d’edificabilitat neta’, utilitzats en aquestes Normes, són els definits en els articles següents. Article 85. Índexs d’edificabilitat bruta i edificabilitat neta S’entén per índex d’edificabilitat bruta el límit màxim d’edificabilitat, expressat en m2 st / m2 s. (metres quadrats de sostre edificable/ metre quadrat de sòl) de l’àrea a ordenar a través de Pla Especial o Pla Parcial, és a dir, abans de segregar les superfícies de cessió obligatòria. L’índex d’edificabilitat neta és la relació existent entre la superfície de sostre edificable i la màxima superfície de sòl per usos privats, un cop deduïts els sòls de cessió obligatòria en cada zona. Article 86. Superfície de sostre edificable La superfície de sostre edificable és la suma de totes les superfícies cobertes corresponents a les plantes que de conformitat amb les normes sobre ordenació tinguin la consideració de baixos i pisos. Es computaran també pel càlcul d’aquesta superfície, les corresponents als cossos volats tancats o semitancats, les de les edificacions auxiliars i les de les edificacions existents que es conserven. No es computaran les superfícies d’accessos públics sota pòrtics i els porxos oberts, i les superfícies de sostre per dotacions públiques. Article 87. Tipus d’ordenació aplicable a cada zona El tipus d’ordenació aplicables en cada zona són els establerts en les Normes específiques que regulen les zones o subzones. Les Normes genèriques aplicables a cadascun dels tipus d’ordenació es detallen en el Capítol 1, del Títol IV d’aquestes Normes Urbanístiques.

CAPÍTOL 4: RÈGIM DEL SUBSÒL Article 88. Aprofitament del subsòl 1. El subsòl és regulat pel present Pla i resta sotmès a les servituds administratives necessàries per a la prestació de serveis públics o d’interès públic sempre que aquestes servituds siguin compatibles amb l’ús de l’immoble privat; servent d’acord amb l’aprofitament urbanístic atribuït. Altrament, s’ha de procedir a l’expropiació corresponent. 2. L’ús de l’aprofitament urbanístic i la implantació d’infraestructures en el subsòl estan condicionats, en qualsevol cas, a la preservació de riscos i a la protecció de les restes arqueològiques d’interès declarat i dels aqüífers classificats d’acord amb la legislació sectorial respectiva. Article 89. Sòls de titularitat privada L’aprofitament urbanístic dels subsòls de parcel·les, solars i finques de titularitat privada, s’entén sempre d’aprofitament privat, llevat les disposicions sectorials i/o especials, tal com les d’aigües, etc. Article 90. Regulació urbanística El subsòl d’aprofitament privat, en quant a usos, edificacions, reculades, etc.. es regirà per la normativa urbanística de cada sector, sens perjudici de les normes aplicables de Dret Civil i altres legislacions sectorials. CAPÍTOL 5: RÈGIM DEL SÒL URBÀ Article 91. Classificació del Sòl urbà (U) 1. Constitueixen el sòl urbà: D’acord amb l’article 26 del TRLUC-12:

a. Els terrenys que el planejament urbanístic inclou de manera expressa en aquesta classe de sòl perquè havent estat sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà tenen tots els serveis urbanístics bàsics; o bé, són compresos en àrees consolidades per l’edificació d’almenys dues terceres parts de llur superfície edificable. El simple fet que el terreny confronti amb carreteres i vies de connexió interlocal i amb vies que delimiten el sòl urbà no comporta que el terreny tingui la condició de sòl urbà.

b. Els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau d’urbanització que aquest determina.

2. Constitueixen el sòl urbà consolidat: D’acord amb l’article 30 del TRLUC-12:

a. Els terrenys que tenen la condició de solar, d’acord amb el que s’estableix a l’article següent.

b. Els terrenys als quals només manca, per a assolir la condició de solar, completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats a l’apartat a) de l’article següent, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en un polígon d’actuació urbanística o en un pla de millora urbana com si no ho han estat.


66

3. Constitueixen el sòl urbà no consolidat tots aquells que no reuneixen les condicions esmentades en el punt anterior. 4. Aquest Pla determina uns àmbits com a sòl urbà de manera transitòria, donada la seva procedència, d’acord amb l’establert a l’article 32.5 i 49.3 d’aquest POUM. Article 92. Solars 1. Tenen la consideració de solar, als efectes d’aquest Pla, els terrenys classificats com a sòl urbà que siguin aptes per a l’edificació, segons llur qualificació urbanística i que compleixin els requisits següents:

a. Que estiguin urbanitzats d’acord amb les determinacions establertes pel planejament urbanístic o, si aquest no les especifica, que disposin dels serveis urbanístics bàsics assenyalats per l’article 26.1 del TRLUC-12 i afrontin amb una via que compti amb enllumenat públic i estigui íntegrament pavimentada, inclosa la zona de pas de vianants. Aquest precepte no s’aplica al sòl classificat pel planejament urbanístic general com a urbanitzable o com a no urbanitzable que confronti amb carreteres i vies de connexió interlocal i amb vials que delimitin el sòl urbà.

b. Que tinguin assenyalades alineacions i rasants, si el planejament urbanístic les defineix.

c. Que siguin susceptibles de llicència immediata perquè no han estat inclosos en un pla de

millora urbana ni en un polígon d’actuació urbanística pendents de desenvolupament.

d. Que, per a edificar-los, no s’hagin de cedir altres terrenys per a destinar-los a carrers o a vies amb vista a regularitzar alineacions o a completar la xarxa viària.

2. El Pla estableix unes zones de sòl urbà, per raons de transitorietat, en les que l’obra urbanitzadora es podrà simultaniejar amb la de l’edificació. Article 93. Dret a edificar i cessions obligatòries i gratuïtes 1. El sòl urbà consolidat pot ésser edificat d’acord amb les determinacions del present planejament urbanístic o mitjançant l’atorgament de la llicència d’edificació corresponent si assoleix la condició de solar o la parcel·la s’inclou en una àrea transitòria. Nogensmenys, s’admet que les obres d’edificació siguin simultànies a les d’urbanització o de reurbanització si prèviament es presta la garantia i s’executen els elements d’urbanització que siguin determinats per reglament. 2. Si per a l’edificació de sòl urbà és necessària la reparcel·lació del sòl, aquesta ha d’haver estat aprovada per acord que hagi guanyat fermesa en via administrativa. 3. Les condicions d’edificació que estableixin les llicències municipals es poden fer constar, d’acord amb la legislació hipotecària, en el Registre de la Propietat. Si es transmeten finques en curs d’edificació, els compradors han d’assumir el compliment d’aquestes condicions; igualment, en les escriptures d’obra nova en construcció, els propietaris han d’explicitar l’assumpció de les dites condicions o bé acreditar que les han complertes en declarar l’obra conclosa. En tots dos casos, s’ha d’incorporar a les escriptures corresponents el testimoniatge de les llicències d’obres i, si s’escau, de la parcel·lació urbanística o bé el pronunciament municipal que la declari innecessària. 4. Els propietaris de sòl urbà tenen dret i deure a acabar les obres d’urbanització per tal que els terrenys assoleixin la condició de solar.

5. La cessió de les superfícies en sòl urbà que s’hagin de fer perquè la parcel·la tingui la consideració de solar seran obligatòries i gratuïtes per a l’Ajuntament de Gualta. Així mateix, els propietaris del sòl urbà deuran cedir gratuïtament a l’Ajuntament, en ple domini i lliures de càrregues, els terrenys destinats pel POUM a parcs i jardins públics i centres docents i assistencials al servei de la unitat d’actuació, en les que pugui realitzar-se la justa distribució de les càrregues urbanístiques. També hauran de cedir gratuïtament, en ple domini i lliures de càrregues, els terrenys destinats a vials públics; fins i tot quan afectin a solars o edificis i puguin compensar-se per les condicions d’edificació diferencials establertes pel Pla. Article 94. Altres obligacions a) En sòl urbà consolidat: A més de les cessions obligatòries, els propietaris del sòl urbà resten subjectes al compliment de les normes sobre rehabilitació urbana establertes pel present POUM, el planejament derivat o les ordenances, i en tot cas a conservar els predis, les edificacions, construccions i instal·lacions d’acord amb les determinacions de l’article 197 del TRLUC-12. Així mateix, els propietaris de sòl urbà consolidat han d’acabar o completar a llur càrrec la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solar, sota el principi del repartiment equitatiu de beneficis i càrregues i han d’edificar els solars resultants en els terminis i d’acord amb les determinacions que hagi fixat el planejament urbanístic. Tanmateix, serà d’aplicació en el sòl urbà consolidat el que estableixen els articles 41 i 42 del TRLUC-12, en relació als drets i deures dels propietaris en sòl urbà consolidat. En els Polígons d’Actuació Urbanística, els propietaris han de cedir i completar a llur càrrec la urbanització necessària. Caldrà, a tal efecte, la presentació d’un projecte d’urbanització i eventualment un document ordenador de les volumetries edificades i els espais lliures. b) En sòl urbà no consolidat: 1. Els propietaris de sòl urbà no consolidat han de cedir gratuïtament a l’administració actuant el sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic dels sectors subjectes a un pla de millora urbana o dels polígons d’actuació urbanística que tinguin per objecte alguna de les finalitats a què fa referència l’article 70.2.a del TRLUC-12, llevat dels supòsits següents:

a) En el cas de les àrees residencials estratègiques, els propietaris han de cedir el sòl corresponent al percentatge que estableixi el pla director, que pot ésser de fins al 15% de l’aprofitament urbanístic del sector.

b) En el cas que per mitjà d’una modificació del planejament urbanístic general s’estableixi un nou polígon d’actuació urbanística que tingui per objecte una actuació aïllada de dotació a què fa referència la disposició addicional segona, el 10% de l’increment de l’aprofitament urbanístic que comporti l’actuació de dotació respecte a l’aprofitament urbanístic atribuït als terrenys inclosos en l’actuació, llevat que la modificació del planejament corresponent incrementi el sostre edificable de l’àmbit de l’actuació, supòsit en el qual el percentatge esmentat és del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic.

c) En el cas que per mitjà d’una modificació del planejament urbanístic general s’incrementi el sostre edificable d’un sector o d’un polígon d’actuació urbanística, els propietaris, a part de la cessió ordinària que corresponia a l’àmbit d’actuació, han de cedir el sòl corresponent al 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic. 2. L’administració actuant ha de fixar l’emplaçament del sòl de cessió amb aprofitament urbanístic en el procés de reparcel·lació. Per tal d’assegurar la participació de la iniciativa privada en la


67

construcció d’habitatges de protecció pública, es pot distribuir la cessió de sòl amb aprofitament proporcionalment entre les diferents qualificacions de zona de l’àmbit d’actuació. 3. La cessió de sòl a què fa referència l’apartat 1 pot ésser substituïda pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon si es pretén millorar la política d’habitatge, si l’ordenació urbanística dóna lloc a una parcel•la única i indivisible o si resulta materialment impossible individualitzar en una parcel•la urbanística l’aprofitament que s’ha de cedir. En aquests dos darrers supòsits, la cessió pot ésser substituïda també per l’equivalent del seu valor econòmic. En tots els casos, l’equivalent s’ha de destinar a conservar, administrar o ampliar el patrimoni públic de sòl. 4. Els propietaris de sòl urbà no consolidat tindran en l’àmbit del polígon d’actuació o en el sector a desenvolupar per plans de millora urbana o plans especials urbanístics en què s’inscriguin els seus terrenys, a més dels deures i càrregues previstes en la present normativa per cada un dels àmbits delimitats per aquest POUM, els següents deures: a. Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic.

b. Cedir a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, d’una manera obligatòria i gratuïta, tot el

sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals inclòs en l’àmbit d’actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys, amb les especificitats següents:

Primera. En sòl urbà, l’àmbit d’actuació és el del polígon d’actuació urbanística o el sector del pla de millora urbana, que poden ésser físicament discontinus. Segona. En sòl urbanitzable delimitat, l’àmbit d’actuació és el sector del pla parcial urbanístic corresponent, que també pot ésser físicament discontinu.

c. Cedir a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, d’una manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l’execució dels sistemes urbanístics generals que el planejament urbanístic general inclogui en l’àmbit d’actuació urbanística en què els terrenys siguin compresos o en què estiguin adscrits per a l’obtenció del sòl.

d. Costejar i, si s’escau, executar i cedir a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, amb el sòl corresponent, totes les obres d’urbanització previstes en l’actuació, com també les infraestructures de connexió amb les xarxes generals de serveis i les d’ampliació i reforçament de les existents fora de l’actuació que aquesta demani per les dimensions i les característiques específiques, sens perjudici del dret de rebre el reintegrament de les despeses d’instal•lació de les xarxes de serveis amb càrrec a les empreses prestadores d’aquests serveis, en els termes que estableix la legislació aplicable. En aquestes infraestructures s’inclouen les de transport públic que siguin necessàries com a conseqüència de la mobilitat generada per l’actuació de què es tracti. La participació en els costos d’implantació d’aquestes infraestructures es determina d’acord amb la legislació sobre mobilitat.

e. Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament urbanístic. f. Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l’habitatge

protegit que eventualment els correspongui. g. Conservar les obres d’urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els

supòsits en què s’hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposi justificadament el pla d’ordenació urbanística municipal o el programa d’actuació urbanística municipal, vinculant-la objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització.

5. Els propietaris de sòl urbà no consolidat no inclòs en àmbits d’actuació urbanística estan obligats a cedir gratuïtament a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, abans de l’edificació, únicament els terrenys, destinats a carrers o a qualsevol altre tipus de via del sistema de

comunicació o a les ampliacions, que siguin necessaris perquè aquest sòl adquireixi la condició de solar. 6. Els propietaris de sòl urbà no consolidat han de participar en els costos d’implantació de les infraestructures de transport públic, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial, en els casos en què la promoció urbanística hagi de donar lloc a una actuació la magnitud de la qual obligui a redefinir o ampliar les dites infraestructures i llurs connexions, com a conseqüència de la mobilitat generada. c) Reserves per habitatge de protecció pública. D’acord amb l’art. 57.3 del TRLUC-12, aquest POUM resta exempt de l’obligació mínima de reserva de sòl suficient per a la construcció d’habitatge de protecció pública. No obstant això, per tal de donar compliment als objectius definits en la Memòria Social d’aquest POUM s’ha previst una reserva del 5 % corresponent del nombre d’habitatges que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable.

Als efectes de l’art. 57.4 del TRLUC-12, és sostre residencial de nova implantació el sostre destinat a habitatge, tant de manera exclusiva com si s’admet indistintament amb altres usos, que per a Gualta prevegi aquest POUM per als sectors de sòl urbanitzable i per als polígons d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i els sectors subjectes a plans de millora urbana que tinguin per objecte alguna de les finalitats a què fa referència l’article 70.2.a del TRLUC-12. No es considera en cap cas sostre residencial de nova implantació i no computa en el càlcul:

a) El sostre corresponent a les construccions amb ús residencial existents en els dits sectors o polígons.

b) El sostre dels sectors amb planejament urbanístic derivat i amb projecte de reparcel·lació aprovats definitivament de conformitat amb el planejament anterior, en els quals regeixen les determinacions del pla urbanístic derivat aprovat.

El sistema d'habitatge dotacional públic no computa a l'efecte del compliment dels percentatges mínims de reserves a què fan referència l’art.. 57.3 i la DT 3ª del TRLUC-12. El sostre dels terrenys així qualificats tampoc no es considera sostre residencial de nova implantació a l'efecte del càlcul de les esmentades reserves, atesa la seva condició de sistema urbanístic de titularitat pública, que també exclou que es consideri sostre edificable als efectes de determinar les reserves per a zones verdes, espais lliures i equipaments que estableixen els articles 58.1.f, 5 i 7, 65.3 i 5, 70.7 i 8 i 100, tots ells del TRLUC-12.

Les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública s'han d'emplaçar evitant la concentració excessiva d'habitatges d'aquest tipus, d'acord amb el que estableix l'article 3.2 DEL TRLUC-12, per tal d'afavorir la cohesió social i evitar la segregació territorial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda.

Aquest POUM o el planejament urbanístic derivat que el desplegui, ha de determinar la localització concreta de les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per a aquesta finalitat en sòl urbà no inclòs en sectors de planejament derivat, formin part o no de polígons d'actuació urbanística, la qual es pot vincular a un règim específic de protecció pública, i mitjançant la determinació del percentatge de sostre que els sectors de planejament derivat han de qualificar per aquesta destinació. Aquest POUM o el planejament urbanístic derivat que el desplegui, ha de preveure els terminis obligatoris per a l'inici i per a l'acabament de la construcció d'aquests habitatges.


68

Article 95. Conservació de les urbanitzacions, dels Polígons d’Actuació i sectors 1. Aquest POUM estableix que l’Administració actuant assumeix finalment la conservació i manteniment dels serveis i instal·lacions urbanístiques de diferents Polígons d’Actuació o Sectors de Millora Urbana. En la gestió del sòl urbà no consolidat, quan hi hagi serveis, dotacions o instal·lacions concretes i especials per determinats PA, sectors o urbanitzacions que puguin crear un desequilibri financer per l’Administració local, es podrà imposar a les persones propietàries compreses en un polígon o sector d’actuació, la obligatorietat de constituir una junta de conservació. Junta necessària per a la conservació i manteniment de l’esmentat servei, dotació o instal·lació excepcional durant un termini raonat. Així que l’àmbit del sector tingui consolidada l’edificació en dues terceres parts o, en tot cas, a partir dels cinc anys de la recepció de les obres d’urbanització es podrà dissoldre la junta de conservació. 2. Durant l’execució de les obres d’urbanització i fins l’entrega dels serveis, dotacions i instal·lacions de la mateixa a Junta de Conservació, o en el seu cas a la recepció per part de l’Administració, serà per compte del promotor i propietaris la conservació i manteniment de les instal·lacions, serveis i obres que es vagin executant a la urbanització. 3. Els propietaris d’una urbanització o d’un Polígon d’Actuació podran constituir-se en Entitat de Conservació Urbanística voluntària. Article 96. Vials de límit amb el Sòl No Urbanitzable 1. Seran a càrrec dels propietaris de les parcel·les classificades en sòl urbà consolidat o no consolidat que limitin amb un vial que delimiti amb Sòl No Urbanitzable, les despeses de la urbanització complerta de l’esmentat vial. Els serveis, en la seva majoria i de forma general, passaran al més a prop possible tècnicament de les façanes de les parcel·les amb sòl urbà. 2. En els casos en què el vial afronti amb Sòl No Urbanitzable, l’amplada de la voravia en el límit del SNU es podrà reduir fins a un mínim de 75 centímetres donat que a la mateixa no s’instal·laran elements de mobiliari urbà com enllumenat públic, arbres, etc. 3. Els terrenys situats en Sòl No Urbanitzable, encara que afrontin amb un vial que tingui tots els serveis urbanístics, no es consideraran solar en tant que la confrontació amb un vial no determina la classificació en règim de sòl urbà per si mateixa, ni de solar. 4. En els terrenys als que es refereix l’apartat anterior, s’estableix una franja de protecció contra incendis que sumada amb l’amplada del vial limítrof sigui igual a 25 m; dins de la qual només es podran instal·lar hidrats contra incendis. Article 97. Distribució de beneficis i càrregues El repartiment equitatiu dels beneficis i càrregues derivats del planejament i de la urbanització s’efectuarà a través de la reparcel·lació, en les seves modalitats de cooperació o compensació bàsica o per concertació, on sigui possible degut a l’escàs percentatge de consolidació per l’edificació, i de la reparcel·lació simplement econòmica en els demés casos. Pel repartiment de beneficis i càrregues es donarà preferència als projectes d’equidistribució voluntària de tots els afectats, atorgada en escriptura pública. Article 98. Polígons d’actuació i sectors en sòl urbà 1. Per a la consecució dels objectius del POUM en el sòl urbà es defineixen sectors d’actuació, coincidents majoritàriament amb els àmbits territorials dels Plans parcials delimitats i aprovats, alguns, amb anterioritat al POUM. En el seu àmbit es farà efectiu el repartiment de càrregues i beneficis generats pel Pla, segons el destí dels sòls i les actuacions urbanístiques previstes.

2. Per motius de facilitar la gestió, el projecte d’equidistribució podrà ajustar els límits de la unitat o zona, fins a un màxim del 5% de l’àmbit. En aquests casos, els paràmetres s’entendran sobre la totalitat del terreny real, sigui augmentat o disminuït. S’haurà de justificar acuradament la necessitat d’aquest ajust de l’àmbit. 3. Els sectors de planejament urbanístic derivat es podran subdividir en subunitats d’actuació, sense modificar el POUM, d’acord amb el que estableixen els articles 93 i 119 del TRLUC-12, sempre que les noves subunitats reuneixin els requisits de poder complir la justa distribució de beneficis i càrregues i siguin rendibles. Article 99. Àrees de remodelació urbana i/o reurbanització en sòl urbà no consolidat 1. Les àrees subjectes a remodelació urbana, rehabilitació, reforma interior, transformació d’usos, reurbanització, ordenació del subsòl, sanejament i altres similars no podran ser urbanitzades ni edificades fins l’efectiva aprovació dels Plans derivats determinats pel POUM per a la consecució de les finalitats establertes en cada una de les fitxes de cada sector, o d’una o vàries de les següents finalitats abans esmentades. Els serà d’aplicació allò que disposa l’article 70 del TRLUC-12 pel que es refereix al sòl urbà no consolidat. Així mateix, en quant a aprofitament urbanístic privatiu, serà del 90% segons les determinacions i excepcions que estableix l’article 43 del citat TRLUC-12, sens perjudici dels àmbits subjectes al llarg d’aquestes NNUU a situacions transitòries. 2. La gestió urbanística i l’execució de la urbanització es realitzarà pel sistema d’actuació que determini per a cada cas aquest POUM o, en cas de no determinar-ho, en el que fixi el Pla de Millora Urbana. 3. En cas de modificar-se el sistema d’actuació després de l’aprovació d’aquest POUM o del Planejament derivat, no caldrà modificar aquest POUM. El canvi de sistema podrà operar mitjançant els tràmits de l’article 119 del TRLUC-12. Article 100. Àrees de finalització de la urbanització en sòl urbà consolidat 1. Són aquells àmbits de sòl urbà consolidat que precisen de completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats a l’article 30 apartat b) del TRLUC-12 i regular la composició volumètrica i de façanes, els quals s’han inclòs en sectors a desenvolupar per un Pla de Millora Urbana. Els hi serà d’aplicació allò que disposa l’article 70 del de TRLUC-12 referit al sòl urbà consolidat. 2. Quan els propietaris afectats es posin d’acord amb la cessió a l’administració dels terrenys afectats per vialitat, per venir definides al pla les alineacions, i els elements que manquen d’urbanització, estant clarament definits per la seva connexió amb els existents, no caldrà la redacció d’un Pla de Millora Urbana (PMU). Sempre i quan s’atorguin les garanties escaients i la cessió i finalització de la urbanització es faci simultàniament tot i que no es sol·liciti llicència d’obres, per alguns dels afectats. Article 101. Actuacions aïllades en sòl urbà 1. En tots els supòsits en què no calgui o no sigui possible la delimitació d’un polígon per al repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística, o no sigui necessari l’establiment d’un sector, se’n pot fer l’execució de manera puntual o aïllada. 2. En concret, en aquells casos de parcel·les en sòl urbà que no són solars i es troben en el supòsit de l’article anterior, serà suficient la cessió de sòl i la finalització d’urbanització simultàniament a la llicència, sense perjudici de les garanties que siguin escaients.


69

3. Per a la consecució d’objectius urbanístics concrets que comportin l’adquisició de sòl destinat a sistemes on no resulta factible o convenient la delimitació de sector o polígons d’actuació, el Pla delimita actuacions aïllades amb les següents finalitats:

a. La incorporació al sòl urbà d’espais que reuneixin els requisits de sòl urbà mitjançant conveni per a la cessió de superfícies que incrementin els sistemes locals o generals i qualificació urbanística de la superfície restant, d’acord amb la zonificació de l’àrea urbana on s’integri.

b. L’establiment de sistemes generals o locals amb adquisició de sòl a través de l’expropiació

forçosa o de convenis amb pagament del justipreu amb sòl o sostre edificable. 4. El cost de les expropiacions podrà repercutir-se entre els propietaris que resultin especialment beneficiats per l’actuació mitjançant la imposició de contribucions especials si s’apliqués aquest sistema. En tot cas, serà preferible la reparcel·lació per cooperació si fos possible el repartiment dels beneficis i càrregues. En cas de què l’apreuament es satisfés amb sostre o sòl, l’afectat podrà cedir anticipadament el sòl afectat, reservant la preferència durant quatre anys, d’accedir a sòls provinents d’altres sectors excedents d’aprofitament o d’aquells que siguin cedits a l’administració. Transcorreguts quatre anys, l’afectat podrà optar per prorrogar aquest termini o sol·licitar el pagament del justipreu en metàl·lic. Independentment del que aquí es regula, podrà aplicar-se el que determina l’article 156 del de TRLUC-12 en quant a ocupació directa. 5. En aquestes àrees no s’admetran obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d’expropiació, però si les petites reparacions que exigissin la higiene, ornament i conservació de l’immoble CAPÍTOL 6: RÈGIM DEL SÒL URBANITZABLE SECCIÓ PRIMERA. RÈGIM GENERAL Article 102. Classificació del sòl urbanitzable (SU) 1. El POUM inclou en aquesta classificació els terrenys que per raons de les seves condicions, entre d’altres les geogràfiques i físiques, que no mereixen la seva protecció i per considerar-se necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població i/o de l’activitat econòmica i de demanda social, es consideren aptes per a la urbanització i complementació de l’estructura urbana. També s’inclouen aquells sectors en els que, a recer d’una situació expectant per la seva anterior classificació de sòl urbà o de sòl urbanitzable delimitat en instruments urbanístics aprovats definitivament, poden establir-se hipòtesis raonables sobre desenvolupament urbanístic sostenible i congruent amb la preservació dels espais naturals adjacents. El POUM no preveu la creació de sòl urbanitzable no delimitat; tenint doncs, tot el sòl urbanitzable la condició de delimitat. 2. En raó de les previsions del desenvolupament urbanístic d’aquest Pla, la demanda formalitzada en el procés d’informació pública per la iniciativa privada i els objectius de la política urbanística sobre dotacions de sòl per satisfer les necessitats col·lectives d’habitatge permanent i equipaments, el Pla classifica com a sòl urbanitzable els sectors que la seva previsió de desenvolupament s’estableix pels propers vint anys. 3. En relació a la reserva de sòl suficient per a la construcció d’habitatge de protecció pública, s’estarà als objectius definits en la Memòria Social d’aquest POUM. Així mateix, la justificació, localització i terminis previstos en la Memòria Social seran concretats en el planejament derivat atenent als principis de cohesió social i no concentració.

Article 103. Desenvolupament dels sectors urbanitzables 1. Els sectors de sòl urbanitzable delimitat, estaran subjectes pel seu desenvolupament i urbanització a les determinacions temporals i econòmiques establertes en la documentació d’aquest POUM de Gualta. 2. Es procedirà a la seva ordenació urbanística detallada a través dels Plans Parcials. Aquests especificaran les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques avaluant-ne el cost i, en el seu cas, dividint les obres per etapes tot d’acord amb l’article 65 del TRLUC-12 a través dels Plans Parcials. Es durà a terme quan es compleixin els terminis establerts en el present Pla, abans dels mateixos, quan existeixi una demanda social que ho justifiqui o quan l’Ajuntament ho decideixi per raons d’oportunitat i conveniència a tenor de la política urbanística. 3. Els Plans Parcials que desenvolupin aquests sectors hauran d’incorporar la normativa vigent sobre gestió de residus en la construcció, sobre prevenció de contaminació lumínica i el decret d’adopció de criteris ambientals sobre ecoeficiència en els edificis. Article 104. Limitacions a l’exercici de les facultats dominicals 1. Els propietaris de sòl urbanitzable delimitat tenen, junt amb les càrregues previstes específicament per a cada un dels sectors en la present normativa, els següents deures: a. Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic.

b. Cedir a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, d’una manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals inclòs en l’àmbit d’actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys, amb les especificitats següents:

Primera. En sòl urbà, l’àmbit d’actuació és el del polígon d’actuació urbanística o el sector del pla de millora urbana, que poden ésser físicament discontinus.

Segona. En sòl urbanitzable delimitat, l’àmbit d’actuació és el sector del pla parcial urbanístic corresponent, que també pot ésser físicament discontinu.

c. Cedir a l’Ajuntament o a l’administració que pertoqui, d’una manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l’execució dels sistemes urbanístics generals que el planejament urbanístic general inclogui en l’àmbit d’actuació urbanística en què els terrenys siguin compresos o en què estiguin adscrits per a l’obtenció del sòl.

d. Costejar i, si s’escau, executar i cedir a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, amb el sòl corresponent, totes les obres d’urbanització previstes en l’actuació, com també les infraestructures de connexió amb les xarxes generals de serveis i les d’ampliació i reforçament de les existents fora de l’actuació que aquesta demani per les dimensions i les característiques específiques, sens perjudici del dret de rebre el reintegrament de les despeses d’instal•lació de les xarxes de serveis amb càrrec a les empreses prestadores d’aquests serveis, en els termes que estableix la legislació aplicable. En aquestes infraestructures s’inclouen les de transport públic que siguin necessàries com a conseqüència de la mobilitat generada per l’actuació de què es tracti. La participació en els costos d’implantació d’aquestes infraestructures es determina d’acord amb la legislació sobre mobilitat.

e. Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament urbanístic.

f. Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l’habitatge protegit que eventualment els correspongui.

g. Conservar les obres d’urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els supòsits en què s’hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposi justificadament el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal o el programa d’actuació urbanística municipal, vinculant-la objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització.


70

2. Els propietaris de sòl urbanitzable delimitat tenen, a més dels que imposa l’incís 1 anterior, el deure de cedir a l’administració actuant, gratuïtament, dins el sector de sòl urbanitzable en què siguin compresos els terrenys, el sòl necessari per a edificar el sostre corresponent al 15% de l’aprofitament urbanístic del sector.

3. L’administració actuant ha de fixar l’emplaçament del sòl de cessió amb aprofitament urbanístic en el procés de reparcel·lació. Per tal d’assegurar la participació de la iniciativa privada en la construcció d’habitatges de protecció pública es pot distribuir la cessió de sòl amb aprofitament proporcionalment entre les diferents qualificacions de zona de l’àmbit d’actuació.

4. La cessió de sòl a què fa referència l’incís 2 anterior pot ésser substituïda pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon si es pretén millorar la política d’habitatge, o si l’ordenació urbanística dóna lloc a una parcel·la única i indivisible, o si resulta materialment impossible individualitzar en una parcel·la urbanística l’aprofitament que s’ha de cedir. En aquests dos darrers casos, la cessió pot ésser substituïda també per l’equivalent del seu valor econòmic. En tots els casos, l’equivalent s’ha de destinar a conservar, administrar o ampliar el patrimoni públic de sòl. Igualment, en tots els casos el planejament urbanístic derivat ha d’expressar, amb caràcter indicatiu, la posició i el valor dels terrenys substitutoris, que caldrà precisar en el procés de reparcel·lació.

5. Excepcionalment, es podrà autoritzar donar al sòl els usos provisionals i de fer-hi les obres provisionals d’acord amb el que estableix l’article 53 i 54 del TRLUC-12. 6. Serà d’aplicació per aquests tipus de sòls el que disposen els articles 9 i 16 del TRLS-08. Article 105. Desenvolupament dels sectors urbanístics en subsectors. 1. D’acord amb l’art. 93 del TRLUC-12, els sectors de planejament parcial poden ésser objecte de desenvolupament per subsectors, sempre que es compleixin les condicions següents:

a. Es justifiquin la conveniència i l’oportunitat de la promoció.

b. S’acrediti l’equilibri de l’aprofitament urbanístic i de les cessions i càrregues entre el subsector i la resta de l’àmbit o, altrament, es garanteixi el reequilibri corresponent mitjançant la cessió de terrenys a l’administració actuant, a compte de la reparcel·lació ulterior.

2. Els sectors delimitats en el present POUM podran ser objecte de desenvolupament parcial per subsectors quan es compleixin les condicions següents:

a. Que el Pla Parcial inclogui un Avenç del Pla referit a la totalitat del sector que justifiqui la conveniència i oportunitat de la promoció, la coherència de la xarxa viària i de serveis i la seva connexió amb les xarxes generals existents, així com de l’emplaçament relatiu a parcs i jardins públics, equipaments i serveis d’interès públic i social en el conjunt de tot el sector. El Pla Parcial inclourà, en aquest cas, un annex específic justificatiu de la conveniència i viabilitat tècnica, jurídica i econòmica de l’actuació, referit al contingut dels apartats següents.

b. Que l’edificabilitat proposada no superi la que correspon per a l’aprofitament mitjà del sector que és objecte de l’actuació i es garanteixi la distribució equitativa de les càrregues i beneficis derivats del planejament.

c. Que es disposi de terrenys de cessió obligatòria i gratuïta en la proporció exigida pel POUM en relació amb la superfície de cada subsector i del seu aprofitament urbanístic. Quan per causa de les previsions de l’avenç, no puguin fer-se efectives aquestes cessions de sòl, podran substituir-se per la cessió de terrenys edificables, a compte de la posterior reparcel·lació, amb l’obligació de la seva incorporació, per aquesta finalitat concreta, al patrimoni municipal de sòl i d’habitatge. Aquestes cessions es faran efectives immediatament després de l’aprovació

definitiva del Pla Parcial, quedant subjecte a la publicació de l’edicte sobre l’aprovació a l’acreditació fefaent a l’Ajuntament de l’efectiva adscripció al Patrimoni Municipal del Sòl dels béns cedits per aquest fi.

d. En tot cas serà d’aplicació supletòria l’art. 114 del RLUC-06.

Article 106. Execució per polígons 1. Els polígons d’actuació urbanística són els àmbits territorials mínims per a dur a terme la gestió urbanística integrada. Els sectors de planejament urbanístic derivat poden constituir un únic polígon d’actuació urbanística o bé subdividir-se en dos polígons o més. Els sectors de planejament urbanístic derivat i els polígons d’actuació urbanística poden ésser físicament discontinus. La gestió urbanística aïllada no requereix la delimitació de polígons d'actuació urbanística, i es pot du a terme mitjançant l'expropiació forçosa, l'ocupació directa i també a iniciativa de les persones propietàries, especialment en els supòsits d'edificació prèvia cessió de terrenys destinats a vialitat

2. Si un sector de planejament urbanístic es desenvolupa mitjançant més d'un polígon d'actuació, el sistema d'actuació, o bé la modalitat del sistema de reparcel·lació, pot ésser diferent per a cadascun dels polígons.

3. Els polígons d'actuació urbanística es delimiten tenint en compte els requisits següents:

a) Que per llurs dimensions i per les característiques de l'ordenació urbanística siguin susceptibles d'assumir les cessions de sòl regulades pel planejament.

b) Que, dins el mateix sector, estiguin equilibrats uns respecte als altres, pel que fa als beneficis i les càrregues, i permetin fer-ne un repartiment equitatiu; a aquest efecte, s'ha d'aplicar, si escau, el que estableix l'article 93.b.

c) Que tinguin entitat suficient per justificar tècnicament i econòmicament l'autonomia de l'actuació.

4. La delimitació de polígons d'actuació urbanística inclosos en un sector de planejament es pot efectuar en el Pla Parcial o bé tramitar-se en base a l'article 119 del TRLUC-12 com a projecte independent un cop aprovat aquest i prèviament a la gestió i urbanització de cadascun dels subsectors o polígons en què es divideixi el sector.

5. La delimitació de polígons d'actuació urbanística que sigui necessària per a la cessió de terrenys per a carrers i vies es pot efectuar d'acord amb el que disposa l'article 119 del TRLUC-12. La cessió es pot fer mitjançant escriptura pública atorgada per les persones propietàries, que l'han de sotmetre a l'acceptació de l'Ajuntament de Gualta. Article 107. Cessions obligatòries i gratuïtes i determinacions dels Plans parcials Els propietaris del sòl urbanitzable delimitat hauran de cedir obligatòria i gratuïtament a favor de Municipi, lliure de càrregues i urbanitzats, els terrenys en la proporció fixada per aquest Pla. Els Plans parcials establiran les determinacions establertes a l’article 65 del TRLUC-12 i, en especial, hauran de preveure les reserves de sòl corresponents:

- En els sectors d’ús residencial mixt o principal, preveure sòl per a zones verdes i espais lliures públics en la proporció de 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre edificable, amb un mínim del 10% de la superfície de l’àmbit d’actuació. Reservar per a equipaments de titularitat pública el valor inferior resultant de les proporcions següents: 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre o 20 m2 de sòl per cada habitatge; amb un mínim, en tots els casos, del 5% de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si escau.


71

- Pels sectors d’us no residencial, la reserva d’espais de zona verda serà d’un mínim 10% de

la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística i per a equipaments un mínim 5% de la dita superfície.

A totes aquestes cessions s’hi afegirà el sòl destinat a serveis tècnics, si s’escau. Article 108. Règim d’ús provisional del sòl urbanitzable 1. En els terrenys compresos en sectors de planejament urbanístic derivat o en polígons d’actuació urbanística i, fora d’aquests àmbits, en els terrenys destinats a sistemes urbanístics, es poden autoritzar usos i obres de caràcter provisional que no siguin prohibits per la legislació i el planejament sectorials o pel planejament territorial o urbanístic, mentre no s’hi hagi iniciat el procediment de reparcel·lació, d’ocupació directa o d’expropiació corresponent per a l’execució de l’actuació urbanística que els afecta. 2. Els usos provisionals autoritzats han de cessar i les obres provisionals autoritzades s’han de desmuntar o enderrocar quan ho acordi l’administració actuant, sense que, en cap cas, els afectats tinguin dret a percebre indemnització. 3. Només es poden autoritzar com a usos provisionals: a) L’emmagatzematge o el dipòsit simple i de mercaderies o de béns mobles. b) La prestació de serveis particulars als ciutadans. c) Les activitats del sector primari i les activitats comercials que hi estiguin relacionades. d) Les activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals. e) L’exhibició d’anuncis publicitaris mitjançant panells. f) En les construccions i les instal·lacions preexistents en sòl urbà, els usos admesos en la zona urbanística en què estiguin inclosos els terrenys que ocupen. Si aquestes construccions i instal·lacions estan en situació de fora d’ordenació, l’autorització pertinent d’usos i obres provisionals se subjecta a les determinacions d’aquest article amb les limitacions que estableix l’article 108. 4. No es pot autoritzar en cap cas com a ús provisional el residencial. 5. Només es poden autoritzar com a obres provisionals les vinculades als usos provisionals a què fa referència l’incís 3 anterior i les vinculades a activitats econòmiques preexistents. Aquestes obres han d’ésser les mínimes necessàries per a desenvolupar l’ús sense ometre cap de les normes de seguretat i higiene establertes per la legislació sectorial, i han d’ésser fàcilment desmuntables i traslladables. 6. Els terrenys destinats a sistemes urbanístics generals o locals ja adquirits per l’Administració pública poden ésser ocupats temporalment per raó de l’execució d’obres o la prestació de serveis públics. També poden ésser utilitzats de manera temporal i esporàdica per a instal·lar-hi mercats ambulants o per a desenvolupar-hi activitats de lleure, esportives, recreatives, culturals, aparcaments públics i similars. L’autorització d’aquests usos per l’administració titular del domini públic no comporta l’incompliment de l’obligació de destinar els terrenys a les finalitats determinades pel planejament urbanístic. 7. El procediment per a l’autorització d’usos provisionals del sòl i d’obres de caràcter provisional se subjectarà a allò que disposa l’article 54 del TRLUC-12. 8. En tot cas, la referència a activitats comercials se subjectarà a allò que estableix l’Article 65 d’aquesta Normativa, i el DL 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. Singularment s’ajustarà al Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC) aprovat per Decret 379/2006, de 10 d’octubre, mentre sigui vigent segons les disposicions transitòries del DL

1/2009 esmentat; i en tot cas, segons el que, a tal finalitat, sigui de vigent aplicació en cada moment segons les variacions del Pla Territorial esmentat. SECCIÓ SEGONA. RESERVES PER EQUIPAMENTS I DOTACIONS COMUNITÀRIES Article 109. Previsions mínimes per equipaments i dotacions 1. Pel desenvolupament del POUM mitjançant Plans Parcials, en els sectors de sòl urbanitzable delimitat, les reserves de sòl per dotacions seran aquelles prefixades per la legislació urbanística, i en especial l’article 65.3) de TRLUC-12. 2. Es preveuran en els Plans Parcials, per tant, les dotacions d’equipament comunitari que s’assenyalen expressament en aquesta secció, segons els usos globals determinats per a cada sector pel POUM i d’acord amb la següent classificació:

a. Dotacions per l’ús d’habitatge b. Dotacions per l’ús de serveis c. Dotacions per sòl destinat a usos terciaris

3. Els tipus de dotacions previstos estaran en funció del destí del sòl

a. En el sòl destinat a habitatge es preveurà: Sistemes d’espais lliures de domini i ús públic. Serveis d’interès públic i social. Estacionament. Xarxa d’itineraris per a vianants. Reserva, en el seu cas, per habitatges protegits, segons el que estableix la Memòria social del POUM.

b. En el sòl destinat a sector de serveis:

Sistemes d’espais lliures de domini i ús públic. Estacionament.

Article 110. Condicions mínimes que han de reunir les reserves d’aparcaments i itineraris de vianants. 1. Les condicions mínimes a respectar de les reserves d’aparcaments, seran les següents:

a. L’obligació de reservar places d’aparcament afecta a les edificacions de nova planta, però també les ampliacions dels edificis i canvis d’ús. En les ampliacions el paràmetre serà la superfície que s’ampliï. En el cas d’usos de serveis la reserva començarà a partir d’ampliacions que superin el 25% de la superfície construïda existent abans de l’ampliació. En els canvis d’ús, el càlcul de la reserva es farà en base a l’ampliació dels mòduls que corresponen al nou ús.

b. En els casos d’ús d’habitatge, si la reserva mínima de places d’aparcament per aplicació dels

mòduls anteriors, fos inferior o igual a tres places i l’edificació no tingui la planta baixa destinada a habitatge, s’alliberarà de la corresponent obligació de reserva. En el cas que aquesta planta baixa sigui destinada a habitatge serà obligatòria la reserva mínima de places d’aparcament, llevat dels casos que queden indicats en aquesta ordenança.

c. En els casos d’usos diferents a l’habitatge, si la reserva mínima de places d’aparcament per

aplicació dels mòduls anteriors, fos inferior o igual a sis places, s’alliberarà de la corresponent obligació de reserva.


72

d. Quan per raó de les característiques i/o dimensions de la parcel·la es demostri la impossibilitat

tècnica de situar les places d’aparcament previstes, l’Ajuntament podrà reduir o alliberar del compliment d’aquestes previsions de reserva mínima de places d’aparcament.

e. Aquesta reserva de places d’aparcament no serà obligatòria en tota la zona de Nucli Antic

(clau 1).

f. La dimensió mínima de les places serà de 4,50 metres de llargada per 2,20 metres d’amplada. Aquestes dimensions mínimes es garantiran en el 80% de les places, de manera que s’admetran fins a un 20% de places de dimensions mínimes 4,00 metres de llargada per 2,00 metres d’amplada. Les places reservades per a minusvàlids es regulen per la seva legislació específica.

2. Els itineraris de vianants es definiran a partir dels següents paràmetres i característiques:

a. El disseny i el traçat dels recorreguts d’ús públic o comunitari destinats al trànsit de vianants preveuran itineraris que resultin adaptats. El nivell d’accessibilitat es pot convertir en practicable si l’actuació es realitza en nuclis urbans existents, en entorns no urbans, en indrets naturals protegits o en conjunts monumentals historicoartístics; sempre que es justifiqui, davant l’organisme competent en aquesta matèria, perquè no poden ser adaptats.

b. La mobilitat i/o comunicació vertical i horitzontal entre espais d’ús públic es farà, com a mínim, amb un element adaptat.

c. Aquells itineraris no accessibles que tinguin altres itineraris alternatius accessibles a prop

d’ells, a menys de 200 m, podran quedar exempts de l’exigència de facilitar l’accessibilitat quan el cost de l’execució per fer-los accessibles sigui superior en més del 50% al cost de deixar-los com estan; i quan es justifiqui degudament la impossibilitat de complir el que s’ha descrit més amunt.

d. Els itineraris de vianants adaptats tindran un pas mínim de 1 m d’amplada i 2,20 m d’alçada

lliures d’obstacles. A la banda externa de la vorera s’hi podran situar elements de mobiliari urbà, jardineria, etc.

3. Els jardins, àrees de joc i esbarjo per nens, com a elements que pertanyen al sistema d’espais lliures d’ús públic, hauran de respectar les següents condicions:

a. Jardins: Es computaran com a tals les superfícies destinades a tal finalitat que compleixin amb els paràmetres mínims següents:

- Terreny que posseeixi les condicions necessàries per la plantació d’espècies vegetals. - Que per la seva situació queda garantit l’assolellament.

b. Àrees d’esbarjo i jocs infantils: Hauran d’equipar-se amb els aparells i elements de jocs

necessaris per la seva funció. Article 111. Mòduls mínims 1. L’aplicació dels mòduls de reserves es realitzarà tenint en compte el nombre d’habitatges fixades en el Pla Parcial i en el seu defecte per a cada 100 m2 de superfície construïda. Els mòduls mínims, per a les zones residencials d’ús mixt o no, són els següents: Sistema local d’espais lliures 20 m2/100 m2 de sostre edificable Àrees d’esbarjo i jocs infantils 5 m2/100 m2 de sostre edificable

Serveis d’interès públic i social 6 m2/100 m2 de sostre edificable La reserva per espais lliures no serà inferior al 10% de la superfície total del sector i a 5 m2 de sòl per cada 25 m2 de sostre edificable. La reserva de sòl per a equipaments de titularitat pública no serà inferior al 5 % de la superfície total del sector i a 5 m2 de sòl per cada 25 m2 de sostre. Per a sectors d’ús industrial o comercial els mòduls mínims seran el del 10% per zona verda i el 5% per a equipaments, així com les reserves per àrees de protecció de sistemes amb finalitats de separació d’usos, a més del sòl destinat a serveis tècnics si s’escau. En sòl industrial i comercial la reserva per l’aparcament es computarà a raó de dues places per cada 100 m2 construïts. De la reserva total només s’admetran annexes als vials un 50% de les places. Pel restant 50% s’haurà de destinar una reserva de sòl de superfície no inferior al còmput de 20 m2 per plaça. 2. Si s’hagués inclòs en el sector sistemes generals de cessió obligatòria i gratuïta als que el POUM atorgues l’aprofitament sectorial i fossin coincidents amb alguns dels usos previstos en el punt 1 d’aquest article, la seva superfície computarà a efectes de reserves previstes per l’ús coincident. 3. Totes les reserves de sòl expressades en els punts anteriors seran d’ús públic i de cessió obligatòria i gratuïta a favor del Municipi, sens perjudici de que l’Ajuntament pugui realitzar concessions administratives per a la construcció o explotació d’un servei determinat, d’acord amb el que estableixen aquestes Normes.

CAPÍTOL 7: RÈGIM DEL SÒL NO URBANITZABLE Article 112. Definició El Sòl No Urbanitzable comprèn terrenys que es caracteritzen per una voluntat de mantenir les condicions naturals i el caràcter pròpiament rural. Els objectius d’aquesta normativa són:

a) Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social, econòmic i/o cultural, entre els quals destaquen els sòls més fèrtils i de major productivitat agrícola.

b) Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes orogràficament o subjectes a riscos, d’acord amb allò que estableix la normativa urbanística.

c) Assegurar les connexions ecològiques necessàries per al manteniment i, si és el cas, la millora de la biodiversitat, el bon estat dels ecosistemes i dels processos ecològics.

d) Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic. e) Dotar de sentit morfològic i territorial a les delimitacions dels sòls integrants del sistema

d’espais oberts, afavorint la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades.

f) Garantir la reserva, per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de les àrees necessàries per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur.

g) Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i del paisatge rural. h) Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural.

Article 113. Classificació del sòl no urbanitzable 1. El POUM inclou en aquesta classificació els terrenys que per la seva vocació agrícola i forestal, per les seves característiques de localització relativa o per simple limitació del desenvolupament


73

urbà, han de preservar-se del procés d’urbanització. També s’inclouen aquells altres que pels seus valors paisatgístics, ecològics o d’altra naturalesa, han de ser objecte d’especial protecció de tot procés d’urbanització i d’edificació. Classificació d’acord amb el que disposen els articles 32 del TRLUC-12 i 12.2 i el 13 del TRLS-08. 2. Constitueix el sòl no urbanitzable tot el territori del municipi de Gualta no classificat com sòl urbà o com sòl urbanitzable. 3. Integren el sòl no urbanitzable protegit els terrenys que aquest POUM qualifica d’àmbit d’interès natural, de protecció agrícola, de protecció agroforestal, d’espais periurbans i d’hortes, d’ús esportiu i d’ús recreatiu i de serveis, definits en els plànols de classificació del sòl. Article 114. Limitacions a l’exercici de les facultats dominicals 1. L’exercici del dret de propietat en el sòl no urbanitzable estarà subjecte a les prescripcions de l’article 47 del TRLUC-12, l’article 13 del TRLS-08 i les limitacions establertes en el present capítol 7. 2. Les transferències de propietat, divisions i segregacions de finques rústegues s’ajustaran al que disposa la legislació agrària. Es prohibiran les segregacions que donin lloc a parcel·la de superfície inferior a la unitat mínima de conreu que pel municipi de Gualta es limita a 1,25 hectàrees (ha) en terreny classificat de regadiu i 4,50 hectàrees (ha) en terreny de secà, d’acord amb el Decret 169/1983, de 12 de juliol. Per sota de la unitat mínima de conreu i en sòl rústic, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, és l’Organisme competent per autoritzar segregacions, d’acord amb el Decret 169/1983, de 12 d’abril. No serà possible cap tipus de construcció en finques per sota de la superfície mínima de conreu (4,5 ha secà i 1,25 regadiu), excepte barraques d’hort i coberts agrícoles tal i com es detalla en el títol VI de regulació del sòl no urbanitzable. 3. És permès, en sòl no urbanitzable, amb els requisits fixats pels articles 50 i 51 del TRLUC-12: a. Reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons

arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials.

b. Reconstruir i rehabilitar altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general en cada municipi i que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques.

c. Rehabilitar les construccions rurals en desús per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

4. Les construccions a què fa referència l’incís 3 anterior han d’haver estat incloses pel planejament urbanístic en el catàleg que estableix l’article 50.2 del TRLUC-12, amb vista a destinar-les a habitatge familiar; a un establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament; a un establiment de turisme rural; a activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments, o a serveis comunitaris. Tanmateix, per a poder-les destinar a establiment hoteler ha d’ésser previst expressament en el dit catàleg, el qual pot establir un límit en el nombre de places. Les construccions a què fa referència l’incís 3.b i c en cap cas es poden reconstruir i rehabilitar amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar. En tots els casos, els usos de les construccions a què fa referència aquest apartat han d’ésser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu. 5. Seguint el procediment establert en l’article 48 del TRLUC-12 o el que estableixi en cada moment la legislació urbanística, podran aprovar-se actuacions específiques per a destinar-les a les activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en medi rural. Són considerades d’interès públic aquelles actuacions definides a l’article 47.4) del TRLUC-12.

6. L'autorització de les actuacions específiques d'interès públic a què es refereix l'incís 4 anterior ha de justificar degudament que l'àmbit d'actuació no està sotmès a un règim especial de protecció amb el qual siguin incompatibles, per raó dels seus valors, per l'existència de riscs o pel fet d'estar subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció del domini públic. Així mateix, les actuacions que s'autoritzin no han de disminuir de manera significativa la permeabilitat del sòl ni han d'afectar de manera negativa la connectivitat territorial. 7. Es seguirà el procediment previst a l’article 49 del TRLUC-12 per a l’aprovació de determinats projectes de noves activitats i construccions destinades a activitats pròpies del medi rural, els habitatges unifamiliars annexes a aquestes activitats i, en general, totes les noves construccions a les que es refereix l’article 47.6 del TRLUC-12, incloses les destinades a l’activitat de càmping i a l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda autoritzades per aquest POUM, que exigeixin en tots els casos la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic; així com també, incloses les construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural. 8. Pel que fa a l’aprovació de projectes de reconstrucció i rehabilitació de determinades construccions en sòl no urbanitzable, s’estarà al que estableix l’article 50 del TRLUC-12.

9. Les determinacions de l’article 48 del TRLUC-12 s’apliquen també a les actuacions següents en sòl no urbanitzable:

a. Els projectes de noves construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, si superen els llindars que estableixen el planejament territorial i l’urbanístic, llevat del supòsit de l’incís final de l’apartat 3, s’han de sotmetre a l’informe de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui, que regula l’article 50.1 del TRLUC-12, amb els mateixos efectes vinculants. Aquest informe s’ha de referir als aspectes de legalitat dels projectes i a l’estudi d’impacte i integració paisatgística de la nova construcció que el promotor del projecte ha de presentar.

b. En el cas de projectes que comportin l’establiment o l’ampliació d’activitats ramaderes, s’han de sotmetre a informació pública per un termini de vint dies i a l’informe del departament competent en matèria de ramaderia relatiu al compliment dels requisits de distàncies establerts per la normativa sobre ordenació ramadera. La llicència corresponent només es pot atorgar si aquest informe és favorable. En el cas que aquests projectes superin els llindars a què fa referència l’apartat 2, aquest informe i el projecte tramitat s’han d’aportar conjuntament amb la sol·licitud de l’informe corresponent de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui. Tanmateix, els projectes relatius a activitats ramaderes preexistents que, sense incrementar la capacitat productiva de les instal·lacions, només comporten obres per a adaptar aquestes instal·lacions a les exigències derivades de la legislació aplicable en matèria de ramaderia no requereixen els informes esmentats, sinó que resten subjectes únicament a llicència municipal. 10. Les àrees qualificades d’especial protecció per aquest POUM no podran dedicar-se a utilitzacions que impliquin una transformació del seu destí o naturalesa o lesionin els seus valors intrínsecs. Els drets dominicals es subjecten, a més de les limitacions generals establertes en aquest article per raó de la seva classificació, a les restriccions específiques que es regulen en la Secció 2ª d’aquest Capítol 7. 11. En tot cas, les unitats mínimes s’ajustaran als mínims establerts per les lleis sectorials, cas que fossin superiors a les determinades en aquestes Normes. 12. Les unitats mínimes en sòl no urbanitzable no seran d’aplicació en aquelles zones d’equipaments o espais lliures, podent-se practicar la segregació encara que la resta de finca sigui inferior a la unitat mínima. Tampoc serà d’aplicació la superfície fixada per unitat mínima en els casos de les actuacions puntuals previstes o derivades de les determinacions del present POUM.


74

13. En virtut del Decret 35/1990 de 23 de gener, que estableix la unitat mínima en sòl no urbanitzable forestal en 25 ha, implica que les finques forestals d’extensió igual o inferior a aquesta unitat són indivisibles. Serà d’aplicació el que estableix l’article 194 i 196.1.e), i 2) i 3) de del TRLUC-12. 14. Els moviments de terres en sòl no urbanitzable estan sotmesos a la normativa reguladora prevista en el Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció. Article 115. Desenvolupament del POUM en Sòl No Urbanitzable 1. Les determinacions que contenen aquestes Normes, sens perjudici de la seva immediata aplicació, podran ésser desenvolupades mitjançant Plans especials, d’acord amb l’article 67 del DL 1/2010 i l’article 92 i següents del RLUC. 2. Els Plans especials no podran alterar les determinacions del POUM, excepte per regular més restrictivament les condicions d'edificació i d'ús o per a augmentar la superfície establerta com a mínima per a les finques.

TÍTOL III. NORMES DE PROTECCIÓ I RÈGIM DELS SISTEMES CAPÍTOL 1: PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT SECCIÓ PRIMERA. NORMES GENERALS Article 116. Disposicions generals 1. La protecció del medi ambient natural i urbà, la conservació de la natura i la protecció del paisatge es realitzarà mitjançant la preservació del sòl de tot el procés de degradació o de transformació del seu destí, a través de les mesures limitatives o prohibitives desenvolupades en el present Títol. 2. En desenvolupament del POUM i sense perjudici de la seva directa aplicació, podran redactar-se Plans Especials Urbanístics amb finalitat de Protecció i amb els següents objectius:

a. La protecció, ús, gestió i explotació dels boscos existents i de les àrees forestals de repoblació.

b. La millora del medi rural i la protecció dels cultius. c. La protecció del patrimoni historicoartístic, típic i tradicional del paisatge i dels béns naturals i

culturals. d. La protecció i adequació de les vies i camins rurals.

Els Plans Especials de qualsevol classe que persegueixin objectius diferents dels enunciats i incideixin en el territori classificat com a sòl no urbanitzable hauran de justificar expressament l’observació de les determinacions d’aquest POUM i podran desenvolupar, en el seu cas, alguna de les seves previsions. 3. L’Administració municipal denegarà les peticions de llicència que habilitin per a l’edificació, instal·lació o ús, quan per les característiques de l’activitat a desenvolupar o per la disposició de l’edificació i de les seves instal·lacions, o pels efectes sobre l’entorn, es poguessin generar situacions que malmetin el medi ambient, d’acord amb els articles següents. 4. Les activitats que es pretenguin desenvolupar en el SNU i que, per les seves especials circumstàncies, siguin susceptibles de produir alteracions importants del paisatge, dels sistemes ecològics o del medi ambient, requeriran un estudi d’impacte ambiental que justifiqui la seva implantació i avaluï les conseqüències sobre l’entorn, expressant els compromisos de restitució del paisatge o de les condicions ambientals alterades una vegada finalitzada la seva explotació. 5. No es permetrà la nova implantació de cap activitat de les incloses en l’Annex I de la taula de l’article 76, Regulació de la tipologia de les activitats. SECCIÓ SEGONA. PROTECCIÓ DE L’AMBIENT ATMOSFÈRIC. INDÚSTRIES CONTAMINANTS Article 117. Nivells d’emissió 1. Els titulars de focus emissors de contaminants a l’atmosfera, qualsevol que fos la seva naturalesa, i especialment de les instal·lacions industrials i generadores de calor estaran obligats a respectar els nivells d’emissió establerts amb caràcter general, entenent-se per tal la quantia de cada contaminant abocada a l’atmosfera sistemàticament en un període determinat. Acompliran amb la normativa d’aquest pla, la sectorial i les directives europees, en tot allò que comporti un desenvolupament urbanístic sostenible i una millor qualitat de vida.


75

2. No es podran instal·lar, ampliar o modificar activitats qualificades com a potencialment contaminadores quan l’increment de contaminació de l’atmosfera, previst en raó de l’emissió que impliqui el seu funcionament, ultrapassi els nivells d’immissió establerts. En la resta dels casos serà aplicable el règim general d’instal·lació, ampliació i trasllat d’indústries. 3. En el projecte d’instal·lació, ampliació o modificació d’indústries s’adoptaran els procediments de dispersió més adients -alçada de xemeneies o temperatura i velocitat de sortida dels afluents- per tal que els contaminants abocats a l’atmosfera, respectant sempre els nivells d’emissió exigits, es dispersin de forma que no s’ultrapassi a l’ambient exterior de la instal·lació els nivells de qualitat de l’aire exigits. Per tant, s’haurà de tenir present en els càlculs el nivell de contaminació de fons de les zones en què pugui tenir incidència l’emissió. 4. Els règims de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica als quals estaran sotmeses les activitats a implantar seran, segons escaigui, aquells que es preveuen en la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de la intervenció integral de l’administració ambiental; i en els seu cas, per allò que determini la normativa sectorial en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric. 5. En quant a la contaminació acústica s’estarà a allò que disposa la Llei 16/2002 de 28 de juny de protecció contra la contaminació acústica. 6. En quant a contaminació de l’enllumenat, aquest POUM, fa referència directa i serà d’aplicació allò que disposa la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental per a la protecció del medi nocturn. Article 118. Requisits per a la instal·lació 1. No s’autoritza la posada en funcionament total o parcial de cap activitat que aboqui fums, pols, gasos i vapors contaminants a l’atmosfera, de les compreses en el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera de la legislació sectorial vigent, si prèviament no s’han provat i instal·lat els elements necessaris per a la correcta depuració -fins als límits legals vigents o, en el seu cas, els condicionants imposats específicament en l’autorització administrativa- i comprovat posteriorment l’eficàcia i correcte funcionament d’aquests. 2. Durant el període previst per a l’explotació de les canteres existents en el municipi, s’adoptaran les mesures adients per tal d’evitar l’emissió de pols. 3. En els parcs d’emmagatzematge a l’aire lliure de materials a l’engròs es prendran les mesures adients per evitar que l’acció del vent pugui aixecar pols. Amb aquest objectiu, s’aplicaran les mesures correctores oportunes, com ara mantenir el material constantment humit, cobrir-lo amb fundes de lona, plàstic o de qualsevol altre tipus, o garantir-ne la protecció mitjançant la col·locació de pantalles tallavents. SECCIÓ TERCERA. ACTIVITATS i USOS SOTMESOS A LLICÈNCIA Article 119. Àmbit i regulació. Els establiments d’usos o activitats susceptibles d’afectar al medi ambient, la seguretat i la salut de les persones així com en general les activitats que per la seva contaminació, molèstia, perillositat, nocivitat, i demès circumstàncies que hi concorren precisin de control de l’administració, queden subjectes al règim establert a la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de Prevenció i Control Ambiental de les activitats, al reglament i a les demés disposicions que la desenvolupin a més d’en cada cas la normativa especifica de l’activitat, i de les ordenances o reglaments municipals. Així mateix, quan a l’activitat hi concorrin circumstàncies en què la mateixa sigui recreativa, espectacles o establiments públics, li serà d’aplicació la llei 11/2009, d’1 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, i demés normativa que la desenvolupi i les ordenances municipals.

Article 120. Classes

a. Activitats sotmeses al règim d’autorització ambiental.

b. Activitats sotmeses al règim de llicència ambiental i que requereixen d’informe preceptiu emès per l’òrgan ambiental competent de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

c. Activitats sotmeses al règim de llicència ambiental.

d. Activitats sotmeses al règim de comunicació. Les diferents subclassificacions són les que consten al Decret 136/1999, de 18 de maig, pel que s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de Prevenció i Control Ambiental de les activitats. Sens perjudici de les que es determinin en els Reglaments i Ordenances Municipals. Article 121. Documentació i procediment. En cada cas es presentarà la documentació fixada per la normativa al tipus d’activitat que sigui necessària i suficient, sense perjudici d’aquella altra documentació que estableixin les ordenances o reglaments municipals. En tot cas, s’haurà d’aportar la documentació fixada a l’article 24 i següents d’aquestes NNUU, sempre que no sigui contradictòria o inútil, amb l’especifica per a cada activitat. Article 122. Protecció contra incendis Totes les edificacions i instal·lacions que es construeixin, qualsevol que fora el seu ús, hauran de complir les disposicions referents a establiments industrials del Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi (DB SI) del Codi Tècnic de la edificació i el Decret 64/1995, de 7 de març, d’incendis forestals. Article 123. Riscos mecànics 1. La protecció contra els riscos de la construcció es regirà pel Codi Tècnic de l’Edificació i per les normes específiques de seguretat de les estructures de formigó, estructures d’acer, forjades, prefabricades, trams metàl·lics i sobrecarregats, elevadors, etc., a més de les disposicions contingudes en aquestes Normes Urbanístiques. 2. Sense perjudici de la competència i responsabilitat de la direcció facultativa, l’Ajuntament podrà comprovar les condicions de solidesa de les construccions i adoptar, en el seu cas, les mesures necessàries per a la seva efectivitat, sense que impliqui cap obligació ni responsabilitat per a l’Administració. Article 124. Situació de determinades activitats. 1. El POUM determina els usos a què cada sector es pot destinar. 2. A manca de determinació especifica es tindran en consideració les següents regles:

a. No s’autoritzaran activitats que impliquin riscos per a les persones adossades a les edificacions destinades a habitatges. Tals com benzineres, estacions de servei, indústries químiques i magatzems de materials inflamables o contaminants.

b. No s’autoritzaran serveis ni activitats en què la seva producció o funcionament impliqui un nivell sonor per sobre de 60 Db(a) a l’interior de les finques pròximes, tant si el nivell sonor prové de l’interior de l’edificació com de l’exterior com a conseqüència d’aquella activitat.


76

3. L’administració podrà fer les inspeccions periòdiques i aixecar les actes de les mateixes procedint, en cas d’incompliment de la normativa, a les actuacions sancionadores corresponents. 4. A més de les condicions pròpies imposades a les llicències ambientals o d’activitats s’aplicarà el mateix règim de caducitat previst a l’article 189 del TRLUC-12. 5. En els canvis de titularitat, ampliació d’activitat o de circumstàncies dels usos, així com en els traspassos de les llicències ambientals, serà preceptiu adequar les instal·lacions tècniques a allò que disposi en cada moment la normativa aplicable i a la corresponent tramitació administrativa. CAPÍTOL 2: PROTECCIÓ DE LES AIGÜES CONTINENTALS Article 125. Regulació de les actuacions en lleres públiques. 1. Correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua (en endavant ACA), d’acord amb els procediments administratius establerts tant en el Reglament del Domini Públic Hidràulic aprovat per RD 849/1986, d’11 d’abril, amb les modificacions introduïdes pel RD 606/2003, de 23 maig; com en la llei 3/1988, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, l’atorgament de les autoritzacions i/o concessions administratives per a l’ús de l’aigua, l’autorització i/o informe i la imposició dels límits dels abocaments d’aigües residuals al medi. 2. En actuacions sobre terrenys adjacents en els marges de lleres públiques, entenent per tals les rieres de règim discontinu existents en el municipi, i en tant no es realitzin els corresponents partions, es reservarà, lliure d’edificació, una franja de terreny de cinc metres d’amplada a partir del marge, segons es defineix en l’art. 6 del TR estatal de la Llei d’Aigües aprovat per RDLeg. 1/2001, de 20 de juliol, o des de la línia de cornisa natural del terreny en els marges escarpats; aquesta zona tindrà la consideració d’espai lliure d’ús públic. Com a mitjà de protecció de les instal·lacions de les xarxes bàsiques d’abastament, s’estableix una zona de servitud afecta al servei públic de les conduccions i altres elements subterranis que en formin part consistent en una franja de deu metres d’amplada mesurada de forma horitzontal i centrada sobre l’eix de les instal·lacions lineals, dins de la qual les activitats i els usos del sòl resten sotmesos a les limitacions previstes en l’art. 33.2 del TR català de la Llei d’aigües, aprovat per Dleg. 3/2003, de 4 de novembre. 3. La protecció del sistema hídric relativa a la prohibició de construir en la franja corresponent a la zona de servitud del domini públic hidràulic es completarà amb la inclusió de l’àmbit de la franja de policia que determina el vigent Text Refós de Llei d’Aigües, de 100 metres a cada costat de les lleres públiques. 4. Les propostes d’ordenació, zonificació i rasants dels diversos polígons en sòl urbà, sectors de sòl urbanitzable i les limitacions d’ús del sòl no urbanitzable s’establirà a partir del resultat dels estudis de simulació hidràulica per períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys i l’aplicació dels criteris tècnics aprovats pel Consell de l’ACA de vigent referència i aplicació en cada moment. 5. El desenvolupament dels polígons d’actuació en sòl urbà es condiciona, en tant que limitin amb el sistema hídric, a què es defineixi prèviament el perímetre de la làmina d’aigua pels cabals Q100 i Q500. 6. Els terrenys guanyats a tot tipus de lleres públiques, tant si provenen de fenòmens naturals com de l’acció antròpica sobre els elements, estaran subjectes a les servituds legals i altres disposicions de la legislació d’Aigües vigent en cada moment.

Article 126. Protecció de lleres públiques i abocament d’aigües residuals al clavegueram. 1. S’estableix la protecció d’unes zones d’especial valor associades als cursos d’aigua que travessen el terme municipal. Aquesta franja s’estableix per garantir la protecció a les diferents unitats de vegetació que es troben en els marges d’aquests torrents i per reforçar el seu paper com a eixos connectors del territori. Els rius, torrents i rieres que queden protegits són els següents:

- Riu Ter. - Riu Daró. - Rec del Molí - Espais fluvials en la zona d’influència dels anteriors.

2. No podrà atorgar-se cap llicència en terrenys contigus a les lleres sense el corresponent partió o informe per l’Organisme competent. 3. D’altra banda, s’establirà la servitud de pas públic per a aquelles vies que, a través de predis particulars, es considerin necessàries per enllaçar la zona d’ús públic amb carreteres o camins públics propers. Essent obligatori que, en el planejament dels sectors situats entre les lleres públiques i les carreteres o camins públics, es disposi, com a mínim, una via d’enllaç cada 300 metres. 4. Per l’abocament de les aigües residuals a la xarxa de clavegueram s’haurà de disposar si resulta necessari, d’un sistema de pretractament i depuració en origen que haurà de permetre d’assolir els paràmetres d’abocament a la xarxa de clavegueram (vectors de contaminació i cabals) que resultin de les normes de gestió de l’estació depuradora corresponent i siguin fixats per l’Agència Catalana de l’Aigua, per ordenança municipal o per l’organisme al càrrec d’aquesta gestió. 5. Amb caràcter general per a tot l’àmbit del Municipi, quan no sigui possible la connexió amb la xarxa general de clavegueram, s’haurà de comptar amb sistemes de tractament autònom per oxidació total prolongada a baixa càrrega (92 al 95%), de manera que acompleixi amb les condicions de la taula número 3 de paràmetres característics que regula els abocaments al domini públic hidràulic. per als quals serà necessària l’autorització de l’ACA quant als seus abocaments a llera pública. 6. Per tal d’assegurar la protecció dels espais fluvials del riu Ter i la zona d’influència de terrenys de regadiu, estableix la prohibició expressa d’abocament a la llera en el sector US “Estany de Poma”. Article 127. Captació d’aigües subterrànies 1. Les perforacions per a captació d’aigües subterrànies no podran iniciar-se sense llicència municipal, a més de les corresponents autoritzacions dels Organismes competents. Per a l’ús dels cabals així obtinguts es requerirà, així mateix, la corresponent autorització municipal. 2. Serà d’aplicació la normativa sectorial vigent en cada moment, de la qual, a títol enunciatiu, s’indica les disposicions següents: Decret 328/1988, d’11 d’octubre, en quant a aqüífers; Decret 168/2000, de 28 de maig, d’adopció de mesures excepcionals en relació a la utilització de recursos hidràulics, modificat per Decret 93/2005, de 7 de maig; Decret 283/1998, de 21 d’octubre, sobre la declaració de zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries; Decret 205/2000, de 13 de juny i Decret 119/2001, de 2 de maig, sobre aprovació de programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, i sobre aprovació de mesures ambientals de prevenció i correcció de la contaminació de les aigües per nitrats.


77

Article 128. Abocaments d’activitats i serveis 1. Les activitats que pretenguin emplaçar-se en l’entorn de rieres i abocar en les seves lleres aigües residuals potencialment susceptibles d’alterar la capacitat biogènica del medi -entre les que figuren les indústries de paper, cel·lulosa, sucreres, pells, coles, potàssiques, tallers de flotació per al benefici i concentració de minerals, fàbriques de gas i productes secundaris de la indústria del coc, de soses, tèxtils i annexes- i en quant siguin autoritzades i no siguin contràries al model de territori fixat per aquest POUM, hauran d’estar dotades de dispositius de depuració mecànics, químics o fisicoquímics, per eliminar de les seves aigües residuals els elements nocius que puguin ser perjudicials per a la riquesa piscícola, pecuària, agrícola o forestal, tal i com s’ha fixat en aquest POUM. 2. Queda prohibit als establiments de serveis i activitats que produeixin aigües residuals, capaces, per la seva toxicitat o per la seva composició química i bacteriològica, de contaminar les aigües profundes o superficials, l’establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l’absorció de les anomenades aigües pel terreny, així com el seu abocament en les rieres sense prèvia depuració. 3. Caldrà aplicar l’obligatorietat de les determinacions del bloc normatiu sectorial vigent en cada moment al que es fa referència en l’apartat 2 de l’article 124 anterior. CAPÍTOL 3: PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES I EL PAISATGE Article 129. Disposicions generals 1. L’Administració Municipal i Organismes competents denegaran la llicència o aprovació, en el seu cas, a tot Pla, Projecte o acte que pugui contribuir a la destrucció, deteriorament o desfiguració del paisatge o la seva contaminació. 2. Tota actuació que es prevegi que pugui alterar l’equilibri ecològic, el paisatge natural o introdueixi canvis importants en la geomorfologia, tals com el traçat d’infraestructures territorials, explotacions mineres, grans indústries, etc., necessitarà presentar un estudi d’impacte ambiental com a requisit previ a la concessió de llicència. 3. Haurà d’acomplir-se de manera expressa tot el bloc normatiu comunitari, estatal i autonòmic que sigui vigent en cada moment i del que a títol enunciatiu s’indiquen les disposicions i matèries següents: biodiversitat, residus agraris i ramaders, ordenació ambiental d’instal·lacions de telefonia mòbil . Article 130. Protecció del paisatge urbà 1. En tota actuació urbanística, edificatòria o d’implantació de serveis que es realitzi en els nuclis urbans del municipi es procurarà no alterar el caràcter particular de la seva arquitectura i de la trama urbana, evitant fomentar el fals tipisme i homogeneïtzació d’allò folklòric en el paisatge urbà. Es tendirà a aconseguir la promoció de valors estètics autònoms en compatibilitat amb la millora de la qualitat de l’hàbitat residencial i urbà. 2. L’Ajuntament, en el tràmit de la concessió de llicència, vetllarà eficaçment per tal que es compleixin els criteris i normes per a la conservació del paisatge urbà; exigint l’acompliment de les condicions estètiques contingudes en el Pla segons les zones i aplicant, amb caràcter complementari o independent, en el seu cas, les determinacions del tot el bloc normatiu urbanístic i sectorial que sigui de vigent aplicació en cada moment.

Article 131. Protecció del Catàleg de Béns El Catàleg que s’inclou entre la documentació d’aquest POUM assenyala el grau de protecció integral d’una sèrie d’edificis que s’especifiquen de manera individual, atenent a les seves característiques intrínseques, tant en el nucli de sòl urbà com en construccions aïllades en sòl no urbanitzable. Article 132. Protecció de l’arbrat en l’execució d’obres 1. En l’execució d’obres sobre terrenys arbrats, prèviament a l’inici dels treballs, es procedirà a la protecció de l’arbrat mitjançant la disposició de taulons subjectes al tronc fins a una alçada no inferior a 3 m. 2. Quan es realitzin obertures de rasa en zones d’arbrat, l’excavació haurà de distanciar-se de l’arbrat cinc vegades el diàmetre del tronc i, com a mínim, mig metre. Si a conseqüència de l’excavació resultessin abastades arrels de gruix superior a 5 cm, hauran de tallar-se deixant talls nets i llisos que es cobriran amb qualsevol cicatritzant. Quan resultin afectades les arrels de l’arbrat, el retapat es realitzarà en un termini no superior a tres dies, procedint al seu reg. En general, es procurarà que aquestes excavacions susceptibles de malmetre les arrels de l’arbrat coincideixin amb l’època de repòs vegetal. 3. Es prohibeix dipositar qualsevol tipus de materials d’obra en els sots de l’arbrat dels carrers, així com abocar-hi àcids, sabons o qualsevol substància nociva per a l’arbrat. Queda prohibit, així mateix, utilitzar l’arbrat per clavar cartells, subjectar cables o qualsevol altra finalitat anàloga que pugui ocasionar un perjudici a l’arbrat. Article 133. Sitges i dipòsits d’aigua 1. No s’autoritzarà la construcció de sitges i dipòsits d’aigua les dimensions dels quals no siguin proporcionades amb l’escala arquitectònica del nucli urbà. 2. Les solucions arquitectòniques es basaran en formes geomètriques pures, prohibint-se caracteritzacions mimètiques amb edificacions corresponents a altres usos. Article 134. Serveis de carreteres Les edificacions per al servei de carreteres que es construeixin en les seves zones de protecció o d’influència hauran de projectar-se amb criteris d’adequació i respecte al paisatge de la zona on s’ubiquin, amb l’objectiu que formi un conjunt harmònic. Estaran dotades dels aparcaments necessaris, totalment independents de la carretera, de manera que no interfereixin el trànsit. Article 135. Anuncis i cartells 1. No s’admetrà publicitat de cap tipus en les calçades, vorals, tanques, senyals i altres elements de les carreteres o en aquells punts en què per la proximitat de corbes o interseccions pugui resultar un perill o molèstia per a la circulació. 2. Es prohibeix la instal·lació de cartells o anuncis quan puguin perjudicar l’estètica del paisatge o la contemplació des de la carretera de belleses naturals o elements d’interès ambiental. Seran d’aplicació la normativa sectorial i les ordenances municipals que s’aprovin. Article 136. Noves carreteres 1. S’evitarà la desaparició de la capa vegetal en les zones contigües a les carreteres i camins de nou traçat, reposant-se aquelles franges que per causes constructives hagin resultat malmeses o deteriorades.


78

2. En aquells llocs en què per causes de la topografia del terreny i traçat viari fora necessària la creació de talussos o de terraplens, s’enjardinaran de manera que no alterin el paisatge. 3. En aquells trams de carreteres o camins que per alteració en el seu traçat quedessin sense ús, s’aixecarà el paviment i es reposarà la seva capa vegetal i la flora natural de la zona. Article 137. Pedreres i explotacions mineres a cel obert 1. Com a norma general queden prohibides al terme municipal noves explotacions mineres i de pedreres. Sens perjudici de les existents o aquelles que s’haguessin d’instal·lar per interès públic o per així disposar-ho una norma compliran les següents regles. 2. Prèviament a la concessió de llicència per a l’explotació a cel obert de recursos naturals del subsòl, es compararan els beneficis econòmics i socials de les instal·lacions, tenint en compte els perjudicis paisatgístics i exigint el pertinent estudi sobre les variacions que es produeixin en l’ecologia de la zona. 3. Es prohibeix abocar a les rieres pedres i roques o extreure-les de les seves lleres en quantitat susceptible de perjudicar la capacitat biogènica del medi. 4. Els concessionaris de canteres i instal·lacions mineres que cessin en les seves explotacions estaran obligats a restituir el paisatge, suprimint talussos i terraplens i reposant la capa vegetal i la flora. Article 138. Abocadors Es localitzaran en llocs que no afectin al paisatge ni alterin l’equilibri natural, evitant el seu despreniment per vessant. En tot cas, es faran estudis que demostrin la no alteració de les escorrenties naturals dels terrenys, de la geomorfologia de la zona i del microclima. Qualsevol indret on es prevegi dur a terme una disposició de residus sobre el sòl haurà de complir les determinacions del Dleg. 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el TR de la Llei reguladora dels residus. Això no obstant, sempre que es tracti de terres netes, no contaminades per runes o altres fraccions de residus, no resulta necessari gestionar aquests materials mitjançant un gestor autoritzat de residus. Article 139. Estesa de línies elèctriques, telegràfiques i telefòniques Es realitzaran estudis previs de la seva ubicació a fi de no alterar el caràcter del paisatge. Article 140. Paisatges naturals 1. En els paratges que per la seva situació, formes naturals, particularitats de vegetació espontània i especials característiques de la seva forma o capacitat per a acollir-la mereixin ser objecte d’especial distribució i protecció, es prohibeix tot tipus d’edificació, excepte les que condicionen la zona per a usos purament recreatius. 2. No es procedirà a la tala d’arbrat sense un estudi previ sotmès a aprovació i tenint en compte les garanties necessàries per a la seva reposició, en el cas que fos necessària. Article 141. Singularitats paisatgístiques 1. Es protegiran els elements o particularitats del paisatge que siguin peculiars o d’extraordinària bellesa o raresa com ara penyals, arbres gegants o d’edat extraordinària, etc. 2. S’establirà una zona de respecte o de defensa que serà fixada per l’Ajuntament, d’acord amb les característiques de l’element a protegir i de radi d’influència no menor de 50 metres.

3. En aquesta zona de protecció es prohibeix qualsevol tipus d’edificació. Les limitacions singulars que poguessin afectar a parcel·les edificables donaran lloc a la reparcel·lació, als efectes de les quals es delimitarà la corresponent unitat d’actuació. Article 142. Zones de protecció de vistes panoràmiques i edificis d’interès per al paisatge 1. Els miradors, espais lliures i zones d’accés públic i les àrees adjacents a les carreteres des de les que puguin contemplar-se panoràmiques d’interès es protegiran impedint que la situació (massa alçada dels edificis, murs o tancaments, o la instal·lació d’altres elements) limiti el camp visual per a contemplar les belleses naturals, trencar l’harmonia del paisatge o desfigurar-ne la perspectiva pròpia. 2. Els edificis contigus a les carreteres i altres vials de la xarxa bàsica que es situïn en la zona de terraplè o pendent avall, a més de respectar les servituds legals i altres condicions imposades pel Pla, quedaran limitades en la seva alçada de manera que aquesta no ultrapassi la rasant de la carretera o vial. 3. Queda prohibit, en aquestes zones, qualsevol destí del sòl que atempti contra les finalitats d’aquest POUM. Únicament s’autoritzaran plantacions o instal·lacions esportives descobertes. Les parcel·les no podran tancar-se amb mur massís d’alçada superior a 60 centímetres. 4. Es protegiran els edificis existents, de tot tipus i ús, que per les seves característiques formin part integrant del paisatge, com ara masies, etc. mitjançant la seva inclusió en el Catàleg de Béns. 5. Es permetrà la rehabilitació i modificació de l’ús, conservant la seva estructura i composició general. Les noves edificacions que s’ubiquin en el seu entorn hauran d’adaptar-se bàsicament a l’ambient on estiguin situades, amb harmonia amb les edificacions de caràcter artístic, històric, tradicional o típic que les envoltin o hi siguin pròximes o amb el model típic o tradicional del municipi en cada àrea. 6. Qualsevol projecte de moviment de terres, tala o plantació d’arbres o destí dels terrenys necessitarà autorització. Aquesta s’atorgarà a la vista de les garanties ofertes pel sol·licitant, en relació amb la conservació de l’edifici o del paisatge. Article 143. Zones rurals de jaciments arqueològics 1. En els sectors en què els jaciments es trobin al descobert o la seva presència sigui segura es prohibeix tota operació de desenvolupament, incloent l’edificació i la urbanització. 2. En els sectors de desenvolupament condicionat a la prospecció prèvia i on no es trobin jaciments descoberts però hi hagi raons que permetin suposar l’existència de restes enterrades o ocultes, les operacions de desenvolupament estaran condicionades a la investigació prèvia d’aquestes restes amb resultat negatiu. 3. S’inclou la carta arqueològica que resulta de l’Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. La localització dels jaciments es detalla a la fitxa del Catàleg de la documentació escrita d’aquest POUM i la seva ubicació està dibuixada dins el plànol E04 de Patrimoni cultural.


79

CAPÍTOL 4: PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC Article 144. Catàleg de Béns a protegir D'acord amb l'article 71 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme 1/2010 “per aconseguir l'efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals, les administracions competents han d'incloure en un catàleg els béns que calgui protegir. Els catàlegs, juntament amb les normes específiques,i d'acord amb les categories establertes per la legislació sectorial aplicable, són part integrant de la documentació imperativa del pla urbanístic corresponent.” És per aquest motiu que s'inclou, entre la documentació del present POUM, el corresponent Catàleg de Béns a protegir del municipi de Gualta. Article 145. Edificacions de caràcter històric, artístic, típic o tradicional 1. Quan la sol·licitud de la llicència es refereixi a demolició, reparació, reforma o ampliació d’un edifici catalogat com a històric, artístic, típic o tradicional, o d’un edifici que formi part d’un conjunt d’aquest caràcter, expressarà, a més de les circumstàncies enumerades en l’article 28 i 29, les següents: a. Si l’edifici o el conjunt està inclòs en el catàleg contingut en aquest POUM, o resulta afectat per plans, normes o disposicions del Departament de Cultura. b. Destí de la finca i, en el seu cas, el que es pretén donar a la mateixa, una vegada enderrocada, reformada, reparada o ampliada. 2. Amb la sol·licitud de llicència es presentaran, a més dels documents exigits amb caràcter general, els següents: a. Memòria descriptiva de l’obra a realitzar i justificativa de la mateixa. b. Autorització, en el seu cas, del Departament de Cultura. c. Plànols representatius de l’estat actual de l’edificació. d. Fotografia o fotografies que mostrin, des de les diferents perspectives necessàries, l’estat actual de l’edificació. Article 146. Zones rurals de jaciments arqueològics 1. En els sectors en què els jaciments es trobin al descobert o la seva presència sigui segura, es prohibeix tota operació de desenvolupament, incloent l’edificació i la urbanització. 2. En els sectors de desenvolupament condicionat a la prospecció prèvia i on no es trobin jaciments descoberts, però hi hagi raons que permetin suposar l’existència de restes enterrades o ocultes, les operacions de desenvolupament estaran condicionades a la investigació prèvia d’aquestes restes amb resultat negatiu. 3. S’inclou la fitxa del jaciments de Gualta al Catàleg de Béns a protegir de la documentació escrita d’aquest POUM i la seva ubicació està es troba situada en el plànol corresponent a la localització d'aquests béns. CAPÍTOL 5: PROTECCIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES Article 147. Línies elèctriques d’alta tensió 1. La servitud de pas de línies d’energia elèctrica no impedirà al propietari del predi servent tancar-lo, plantar o edificar en ell, deixant deslliurat l’anomenada servitud.

2. En tot cas, queda prohibida la plantació d’arbres i la construcció d’edificis i instal·lacions en la projecció i proximitats de les línies elèctriques a menor distància de l’establerta en el Reglament de Línies d’Alta Tensió i normativa específica aplicable. 3. Per al còmput de les distàncies establertes en el punt 2 es considerarà la situació més desfavorable que puguin abastar les parts en tensió de la línia i l’arbrat, edificis o instal·lacions. Article 148. Protecció d’altres infraestructures i instal·lacions 1. Les obres subterrànies en sòl urbà per a les conduccions d’abastament d’aigua es regiran per la normativa d’aquest Pla i per les normes sectorials de la Unió Europea respecte als projectes d’obres i urbanització. 2. Les servituds de pas de línies, cablejat i feixos hertzians per als serveis de telecomunicacions i radiodifusió, es regiran per les disposicions tècniques de competència estatal i autonòmiques, així com per les directrius de la Unió Europea i en especial pel que es refereix a la instal·lació d’estacions i antenes de telefonia, radio i televisió. CAPÍTOL 6: SISTEMES SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Article 149. Definició i modificació 1. La definició de sistemes urbanístics generals i locals ve recollit a l’article 16 del present POUM. 2. Els sistemes generals es regiran pel que es disposa en la legislació específica en la matèria, i a més, en l’ordre urbanístic, per allò previst en aquestes Normes Urbanístiques. 3. La modificació dels sistemes establerts, sigui de qualsevol dels elements o de la seva totalitat, comportarà la modificació del POUM en ordre a mantenir la necessària proporció entre aquests i la població prevista en raó a la superfície afectada per les diferents qualificacions urbanístiques del sòl. No obstant, s’admetran aquells petits ajustos per límits de propietat, amidaments a escala detallada, així com altres canvis destinats a facilitar la gestió. Aquestes modificacions seran permeses dins la tramitació del planejament derivat o mitjançant la delimitació exacta de polígons, o del sistema, sempre que no superi un 10% de la superfície del sector, o de la superfície del sistema, si aquest es considera aïllat. Article 150. Classificació dels sistemes Els sistemes determinants de l’estructura urbanística del municipi de Gualta són els següents: 1. Sistema general de comunicacions (V) que comprèn els elements següents:

- Xarxa viària primària - Xarxa viària local - Xarxa complementària rural - Aparcaments, formats per terrenys expressament reservats per a aquesta finalitat

2. Sistemes d’espais lliures (LL) que comprèn els elements següents:

- Espais lliures i zones verdes - Parcs i jardins públics - Àrees d’esbarjo i jocs infantils


80

3. Sistemes d’equipaments comunitaris (E) que comprèn els elements següents: - Equipaments esportius E1 - Equipaments culturals E2 - Equipaments religiosos E3 - Equipaments administratius E4 - Equipaments sanitariassistencials E5 - Cementiri municipal E6

4. Sistemes de serveis tècnics (ST) que comprèn els elements següents:

- Abastament i tractament d’aigües - Subministrament d’energia elèctrica - Comunicacions - Serveis públics - Serveis ambientals

5. Sistema hidrogràfic (H) que comprèn els elements següents:

- Rius - Xarxa de rieres i canals de rec - Espais fluvials a les zones d’influència dels anteriors

Article 151. Titularitat i afectació del sòl 1. El sòl que el POUM afecta a sistemes generals queda vinculat a aquest destí. La titularitat i afectació pública a l’ús general o al servei públic i, per a aquesta titularitat i destí, l’aplicació del règim jurídic propi del domini públic s’opera una vegada adquirit el sòl per l’Administració a través de qualsevol dels títols amb eficàcia translativa, inclosa l’expropiació forçosa o cessió gratuïta en els casos que prescrigui la Llei. En tant no s’efectuï aquesta adquisició, els terrenys mantindran la seva titularitat privada però estaran vinculats al destí determinat pel Pla. 2. La titularitat i afectació pública no exclou la possibilitat de la concessió del domini públic respecte d’aquells sistemes generals en què aquesta gestió sigui compatible amb la seva naturalesa, amb els objectius del Pla i, fins i tot, per a la seva adquisició. 3. Sens perjudici de l’establert per la legislació sectorial, el Pla admet la titularitat privada i el destí a sistemes generals en aquells casos en què és compatible aquesta titularitat i destí i resulten de situacions consolidades amb anterioritat a l’aprovació d’aquest POUM. El canvi de destí a sistemes generals requerirà la revisió o modificació del Pla. 4. Allò que disposa l’apartat anterior no impedirà l’exercici de la potestat administrativa de revocació, de l’autorització d’explotació i de l’expropiació per a l’adquisició del sòl destinat a una finalitat legitimadora de la transferència coactiva. Article 152. Valoració 1. Als efectes de la valoració dels sistemes generals s’estarà a allò determinat en el TRLS-08. 2. Quan el Pla adscrigui un sistema general al sector o polígon d’actuació, que no sigui desproporcionat amb el mateix i no afecti a un rendiment econòmic mitjà admès en el sector, la superfície computarà com a sòl aportat amb dret a l’aprofitament mitjà del sector al que està adscrit, amb un màxim del 90%, i per tant serà de cessió obligatòria i gratuïta tota la superfície, d’acord amb el que disposa l’article 36 del TRLUC-12 i aquest POUM.

3. En aquests casos en què no sigui aplicable l’institut de l’expropiació, els propietaris del sector costejaran i executaran les infraestructures generals necessàries de connexió fins a altres sistemes generals i també hauran de costejar els costos de reforçament d’aquests sistemes generals si això es degués a la implantació del nou sector. SECCIÓ SEGONA. SISTEMES GENERALS DE COMUNICACIÓ (V) Article 153. Xarxa viària 1. La xarxa viària comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària i exclusivament dedicats a la circulació de persones, vehicles i àrees d’aparcament de vehicles. 2. S’estableixen les següents categories de vies:

- Xarxa viària primària, constituïda per la carretera C-31 de La Bisbal d’Empordà a Figueres, la carretera GI-643 de La Pera a Torroella de Montgrí. - Xarxa viària local, formada pels carrers i camins estructurants assenyalats dins del sòl urbà i urbanitzable, destinats a comunicar les diferents àrees urbanitzades del municipi, a dotar-lo d’espais d’aparcament i a comunicar-lo amb els municipis veïns. - Xarxa complementària rural formada per les vies pecuàries, recorreguts paisatgístics i d’interès natural, constituïda per vies que cal recuperar pel seu caràcter vertebrador del territori no urbanitzat i mantenir-les per la seva funció de connexió amb les àrees. Es considera dins d’aquest grup la xarxa de cicloturisme que creua Gualta així com la part del sender de gran recorregut GR-92.

3. Els terrenys destinats a sistema viari i les seves franges de protecció no són edificables ni amb caràcter provisional. En els plànols d’ordenació es grafien les línies de no edificació d’acord amb la legislació sectorial de la matèria. 4. Dins les travessies urbanes, on no sigui necessari cap desplegament de planejament derivat, seran d’aplicació els paràmetres d’alineacions i reculades de les diferents claus urbanístiques segons correspongui en cada cas. 5. Les determinacions del Pla, pel que fa a la xarxa viària es podran completar mitjançant la redacció dels plans especials i podrà ajustar-se el seu traçat mitjançant Plans de millora urbana en el sòl urbà. 6. A la xarxa viària urbana i camins veïnals caldrà preveure reserva d’espai suficient per a la col·locació i la integració dins el paisatge de contenidors o equivalents. 7. En les zones que el futur planejament derivat assenyali com a franges de protecció no es permetrà situar-hi l’edificació principal, tolerant la construcció de tanques de parcel·la i de garatges que poguessin integrar-s’hi i respectant, en el cas de les carreteres locals, la zona de domini i ús públic. En la resta de les vies, la construcció de tanques i de garatges integrats a l’edificació, podran situar-se en les alineacions oficials establertes. 8. Amb caràcter general, es prohibeix la col·locació de cartells de publicitat en les zones de servitud i afecció establertes per a totes les vies. Article 154. Actuacions en zones de servitud i afecció de carretera 1. Les actuacions i instal·lacions a ubicar en els terrenys dins l’àmbit de la zona de domini públic de les carreteres s’hauran de subjectar a les determinacions previstes a l’article 21 de la Llei 25/1998, de 29 de juliol, de carreteres, i article 76 del RD 1812/94, de 2 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament general de carreteres i, en conseqüència, no s’admetran obres o instal·lacions que puguin afectar a la seguretat de la circulació vial, perjudiquin l’estructura de la carretera i els seus elements funcionals o impedeixin la seva adequada explotació.


81

2. En les zones de servitud definides per l’article 22 de la Llei 25/98, de carreteres, no es podran realitzar obres ni es permetran més usos que aquells que siguin compatibles amb la seguretat vial, i els admesos segons l’article 78 del Reglament general de carreteres, i prèvia autorització de l’òrgan competent de l’administració titular de la carretera. 3. En les zones d’afecció definides per l’article 23 de la Llei 25/98, de carreteres, només es podran executar obres o instal·lacions fixes o provisionals, canviar l’ús de les mateixes, o plantar o tallar arbres, prèvia autorització de l’òrgan competent de l’administració titular de la carretera; prèvia autorització també s’admetran les obres de reparació i millora de construccions o instal·lacions existents, sempre que no suposin augment de volum de la construcció i sense que l’increment de valor pugui ser tingut en compte a efectes expropiadors. 4. En els terrenys situats dins la línia límit d’edificació establerta per l’article 25 de la Llei 25/98, de carreteres, està prohibit qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, a excepció de les imprescindibles per la conservació i manteniment de les construccions existents, i reparació per raons d’higiene i ornat dels immobles (de conformitat amb l’article 87 del Reglament de carreteres). A partir d’aquesta línia són aplicables aquestes normes urbanístiques, així com el punt anterior fins el límit exterior de la zona d’afecció, i a tal efecte queden qualificats com a zona verda o reserva de vial, per la qual cosa no són computables en les superfícies de parcel·la mínima, ni els càlculs d’edificabilitat de les zones. Article 155. Xarxa viària primària. Bàsica territorial 1. Les carreteres fora del sòl urbà que formen la xarxa bàsica del territorial hauran de respectar, d’acord amb la legislació sectorial vigent el règim de protecció consistent en:

a. La zona d’afecció, on només s’admetran els usos que siguin compatibles amb la seguretat vial i les obres d’enjardinament o viàries.

b. La línia d’edificació, a la distància prevista per la legislació vigent des de la calçada on no s’admetrà cap tipus d’obra nova.

2. En concret, per a la xarxa bàsica territorial s’estableix una servitud de protecció que determina la línia d’edificació, grafiada als plànols d’ordenació d’acord amb el que disposa la legislació de Carreteres: Reial Decret 1211/1990, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Ordenació dels Transports Terrestres i la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres. Aquests sòls poden ser de domini privat amb els usos que estableix el Pla però ajustant-se sempre a les limitacions que estableix la legislació de Carreteres abans esmentada. Article 156. Xarxa viària local 1. Està formada per les vies urbanes o no que estructuren les àrees consolidades per la població o que han de consolidar-se en l’execució del pla que permeten l’accessibilitat entre les diferents àrees del nucli urbà i possibiliten la mobilitat amb el seu enllaç amb la xarxa viària territorial. 2. Estan grafiades en els plànol d’ordenació i d’estructura general i orgànica del territori amb seccions de l’ordre de 8 metres en les de nova creació i les existents en les consolidades. 3. El seu disseny haurà de remarcar aquest aspecte bàsic per tal de diferenciar-les de les complementàries i facilitar la seva funcionalitat. 4. Les tanques es situaran a 6 metres de l’eix del camí.

Article 157. Xarxa bàsica rural 1. Comprèn la resta de la xarxa viària localitzada en sòl no urbà de caràcter principal que té com a funció donar accés als nuclis habitats i els masos existents. 2. Es el resultat dels traçat de comunicacions i connexions entre els pobles i nuclis habitats succeïts al llarg del temps, per la qual cosa es valoren les seves característiques presents en el cas dels teixits rurals. 3. S’haurà de conservar en la seva integritat l’actual xarxa i connexions d’acord amb el pla comarcal de millora dels camins i, en el seu defecte, l’Inventari de camins o el Pla especial de camins. S’estableix una distància de protecció a cada banda dels camins rurals, de 5 m, amidats respecte l’eix del camí. 4. No podran obrir-se nous camins, vies rurals, pistes forestals o qualsevol altre tipus de vialitat que no estigui prevista en aquest POUM i/o en els Plans especials que el desenvolupin. Es permetrà l’obertura de camins per retirada de llenya i per tasques forestals quan estiguin previstos en un Pla de Gestió Forestal o sigui necessari per la correcta gestió forestal. Es podrà realitzar la recuperació d’aquests segons el que estableix l’article 49 del DLeg 1/10. 5. Altrament, no es podrà modificar el perfil longitudinal i transversal dels camins ni el seu traçat sense la corresponent llicència municipal. Les modificacions no podran suposar en cap cas alteracions negatives de l’entorn natural. 6. El paviment serà prioritàriament de formigó, de grava, sauló compactat o materials permeables. Es permetrà el paviment d’asfalt en els casos en que per la topografia del camí i pel seu manteniment sigui aconsellable. 7. Les tanques es situaran a 6 metres de l’eix del camí. Article 158. Àrees d’aparcaments 1. El sistema d’aparcaments comprèn els terrenys reservats pel Pla a aquesta finalitat amb l’objecte de resoldre i completar les necessitats d’aquestes superfícies de suport a l’activitat, cultural i turística i de servei de la població. 2. Aquestes àrees seran de titularitat pública. 3. En aquestes àrees no s’admet cap tipus d’edificació, llevat de les petites instal·lacions que fossin necessàries pel seu funcionament. Tanmateix, les seves superfícies es pavimentaran, ordenaran i sistematitzaran amb plantació d’arbrat per tal de millorar la seva integració en l’entorn, resolent adequadament els seus accessos. 4. L’ordenació d’aquestes àrees s’adequarà a les condicions establertes en els annexos que conté el present Pla. SECCIÓ TERCERA. SISTEMA GENERAL D’ESPAIS LLIURES (LL) Article 159. Règim dels espais lliures 1. Constitueixen els espais lliures tots aquells destinats a zones verdes, espais d’oci sense construccions, espais sobrers de cruïlles, localitzats en sòl urbà o en sòl no urbanitzable. 2. Són els espais lliures eminentment arbrats que, independentment del seu règim urbanístic, tenen com a funció principal el repòs, lleure i esbarjo de la població i per tant el seu pendent mitjà serà


82

inferior al 15% i la seva amplària mínima 10 m. S’especifiquen en els plànols amb la clau LL. La seva ubicació i els seus límits són inalterables d’acord amb l’article 98 del DL 1/2010. 3. Només s’admetran les instal·lacions descobertes per a la pràctica esportiva, els jocs infantils i serveis, sempre que ocupin menys del 20% de la superfície del parc. Únicament s’admeten construccions que no ocupin més del 5% de la superfície total de l’espai públic i estigui relacionada amb l’activitat de la zona verda. En cap cas s’admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d’aquests espais lliures. No obstant això, al subsòl d’aquests sistemes s’admet que s’hi situïn serveis públics sempre que es garanteixi l’enjardinament de la superfície, el manteniment de la qualitat dels aqüífers i no es superi l’ús de més del 5% de la dimensió de la zona verda. 4. Les edificacions que confrontin amb espais lliures podran obrir finestres a l’espai públic prèvia llicència municipal. 5. En la gestió d’aquests espais verds cal aplicar criteris que impliquin un respecte i un bon ús dels recursos naturals, entre els que cal destacar: el consum racional de l’aigua per al reg, la selecció de les espècies vegetals i alhora ornamentals més ben adaptades al sòl i al clima de Gualta, el control integrat de plagues i la protecció del sòl per evitar-ne la pèrdua de la fertilitat i la impermeabilització. 6. Els espais lliures podran ser ocupats i utilitzats provisionalment amb instal·lacions no fixes per finalitats recreatives, mostres comercials, instal·lacions informatives i instal·lacions complementaries d’obra pública. En aquests supòsits, a la retirada de les instal·lacions o de l’ocupació es restituirà l’estat anterior i es respectaran sempre les parts enjardinades; tot això a càrrec de la persona o entitat autoritzada per a l’ocupació. 6. Es permetrà la col·locació de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pública que estarà sotmesa a les determinacions de la legislació vigent i a la prèvia llicència municipal. 7. Es permetrà ocupar les zones verdes en un 5% per edificar un edifici de planta baixa per destinar-lo a informació ciutadana o de serveis municipals. SECCIÓ QUARTA. SISTEMES GENERALS D’EQUIPAMENTS COMUNITARIS (E) Article 160. Règim d’equipaments comunitaris 1. Formen el sistema d’equipaments el sòl destinat a usos públics, col·lectius i comunitaris al servei del municipi. 2. Els possibles usos que es determinen com a sistema d’equipament comunitari es classifiquen en els següents tipus:

a. Equipaments docents: centres docents, públics o privats i annexos esportius.

b. Equipaments esportius i recreatius: edificis i instal·lacions esportives; campaments; centres d’esbarjo o expansió; balnearis i establiments de banys i altres turístics no residencials, d’interès públic, social o comunitaris; i annexos de serveis.

c. Equipaments culturals: centres i instal·lacions per a museus, exposicions, sales de reunions, d’interès públic, social o comunitari, i annexos esportius i recreatius.

d. Equipaments religiosos: temples, centres religiosos, parroquials, capelles, de titularitat privada i ús públic.

e. Equipaments administratius: centres o edificis per a serveis de l’Administració Pública.

f. Equipaments sanitariassistencials: centres sanitariassistencials i geriàtrics, públics o privats, d’interès públic, social o comunitari, tanatoris i similars.

3. Els equipaments existents classificats com a tals pel POUM restaran afectats al destí que tinguin en el moment de l’aprovació del Pla. Per a canviar l’ús de l’equipament, dins dels admesos en aquest tipus de sòl, es requerirà l’elaboració d’un Pla Especial de la unitat de zona de què es tracti. L’Ajuntament podrà denegar la tramitació del Pla Especial si considera que la supressió del servei existent augmentaria els dèficits urbanístics. 4. En el cas que no estigui determinada, l’assignació de l’ús i condicions d’edificació es farà a través de Plans Especials que justificaran en funció de les necessitats de l’equipament i la seva adequació a l’entorn immediat la possible ordenació. Com a criteri general a desenvolupar pel planejament especial, l’edificació s’ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a l’organització general del teixit urbà en què se situen i a les condicions ambientals del municipi. Les condicions de l’edificació seran les mateixes establertes per a la zona contigua on es situa l’equipament. En el cas de què l’equipament sigui contigu a dues zones diferents, s’adoptaran les condicions de menor impacte per l’entorn immediat. Es prestarà especial atenció al cromatisme de l’edificació, al tractament de l’espai no edificat de la parcel·la i al tipus de tanca. 5. Excepcionalment, mitjançant la tramitació d’un Pla Especial, es podran superar aquests paràmetres de les zones veïnes quan ho requereixi la funcionalitat del nou equipament. En aquest cas, el Pla Especial haurà de garantir la compatibilitat i harmonia de la nova construcció i els seus efectes ambientals i funcionals amb la resta de les construccions i usos del seu entorn. En el cas que això no fos possible, caldrà localitzar el nou equipament en un altre emplaçament. 6. S’admeten tots els usos col·lectius i els terciaris de caràcter públic. Admet també l’ús residencial restringit a les persones directament relacionades amb la gestió de l’equipament sempre que el sostre destinat a residència no passi el 10 % del total del sostre edificable en la parcel·la on es localitza l’equipament, ni el màxim de 150 m2. 7. El sòl classificat d’equipaments, haurà d’ésser de titularitat pública, i en conseqüència, haurà d’ésser adquirit per l’administració per compra, expropiació, cessió gratuïta o qualsevol altre títol segons siguin les circumstàncies de l’actuació. 8. Tot i que els equipaments són de titularitat pública preferent, s’admetrà que puguin ser de titularitat privada quan s’acompleixin les condicions següents: Que les entitats promotores no tinguin ànim de lucre o que els béns necessaris del contingut, en quina gestió no tinguin ànim de lucre les citades entitats. Que el destí de l’equipament sigui per a activitats culturals, de culte i activitats religioses, científiques, benèfiques i d’assistència social, sanitàries, esportives i docents, a les que es reconegui la seva utilitat pública o interès social. Que es justifiqui els terrenys en qüestió, no es previngui legalment, per a idèntic fi, l’actuació pública. Que es justifiqui la necessitat col·lectiva de l’equipament en l’àmbit territorial en que s’inscriu, i es respecti dins els fins específics per a equipaments la igualtat dels ciutadans al seu accés. 9. Es permetrà la col·locació de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pública que estarà sotmesa a les determinacions de la legislació vigent i a la prèvia llicència municipal. Article 161. Condicions d’edificació 1. L’edificació de les àrees d’equipaments comunitaris s’ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents usos, amb respecte al paisatge, a les condicions ambientals i a la integració en el sector en què s’ubiquin, requerint la seva adaptació tipològica a les condicions del mateix. 2. Segons la classificació del sòl on s’ubiquin, compliran les següents determinacions:


83

a) En el sòl urbà: es regiran per les condicions de l’edificació i tipus d’ordenació fixades per aquesta Normativa per a les zones contigües. Quan el sòl destinat als equipaments sigui contigu a zones d’ordenació diferent i pugui dubtar-se de la seva pertinença, sota criteris de morfologia urbana, a una o altra zona, l’edificació no ultrapassarà els valors màxims ni incomplirà les condicions mínimes establertes per aquesta Normativa per a les zones contigües. Quan l’ordenació de la zona a la que s’adscriu l’equipament no sigui adient per al desenvolupament de l’edificació, a causa de les seves exigències funcionals, el projecte contindrà un estudi acurat en què respectant els criteris exposats en aquest apartat, proposi l’ordenació adient als objectius pretesos. b) En sòl urbanitzable l’edificació es desenvoluparà d’acord amb les normes que, en cada cas, determini el Pla Parcial Urbanístic corresponent. Quan l’àrea d’equipaments no estigui encara cedida en els sòls urbanitzables, requerirà per a la seva execució, abans de l’aprovació del Pla Parcial corresponent, un Pla Especial Urbanístic els paràmetres del qual no ultrapassaran les següents condicions:

- Tipus d’ordenació Edificació aïllada - Índex d’edificabilitat neta 1 m2 st/m2s - Ocupació màxima de parcel·la 60% - Alçada màxima quan es trobin inclosos en un sector per al que el

POUM ha fixat la seva alçada màxima, les edificacions destinades a equipament s’hi ajustaran. Justificadament, l’alçada màxima podrà arribar fins a 10 metres.

c) L’edificabilitat, quan l’equipament sigui de titularitat pública, no disminuirà l’edificabilitat neta atribuïble al sector, per a aquest POUM, entent-se aquesta edificabilitat de l’equipament com a complementària a la fixada com a neta. d) Els projectes que desenvolupin aquests equipaments hauran d’incorporar la normativa vigent sobre gestió de residus en la construcció, sobre prevenció de contaminació lumínica i el decret d’adopció de criteris ambientals sobre ecoeficiència en els edificis. SECCIÓ CINQUENA. SISTEMES DE SERVEIS TÈCNICS (ST)

Article 162. Règim de serveis tècnics

1. El sistema de serveis tècnics comprèn, encara que siguin gestionats en règim de concessió per empreses privades, els terrenys destinats a la titularitat pública per a la dotació de:

a. Abastament i tractament d’aigües: comprèn els espais i infraestructures que integren la xarxa bàsica de subministrament d’aigua potable i depuració d’aigües residuals, estacions de bombeig, dipòsits reguladores. Depuradores i emissaris.

b. Subministrament d’energia elèctrica: integra la xarxa i instal·lacions destinades a aquesta finalitat, línies de transport i distribució d’alta i mitjana tensió i estacions transformadores.

c. Comunicacions: comprèn les infraestructures generals de telefonia, telègrafs, TV, radio i les instal·lacions destinades a les comunicacions marítimes i aeronàutiques, així com altres instal·lacions o infraestructures destinades a finalitats anàlogues.

d. Serveis públics i altres xarxes de subministrament: de seguretat i protecció ciutadana,

guàrdia civil, mossos d’esquadra, bombers i altres; d’abastament, mercat; cementiri; i altres.

e. Serveis ambientals: vinculats a l’estalvi energètic i a la reutilització i reciclatge de residus líquids i sòlids com plantes recicladores, incineradores, abocadors de deixalles i altres.

2. Només s’admetran els usos directament vinculats amb la instal·lació o servei de què es tracti, amb les condicions de funcionament específicament regulades en la legislació tècnica de la matèria i, en especial, aquella que asseguri les condicions de protecció de la instal·lació. 3. L’edificació i les instal·lacions s’adaptaran a les característiques de l’entorn immediat, tant pel que fa a materials com a colors, procurant minimitzar l’impacte visual. 4. Els espais lliures d’edificació o instal·lació que constitueixen l’entorn d’aquests serveis es consideraran com a espais lliures i rebran un tractament amb vegetació autòctona i compatible amb les servituds derivades del servei. 5. La instal·lació d’antenes i altres instal·lacions de radiocomunicació i de georeferenciació únicament serà permesa dins l’àmbit qualificat com a sistema de serveis tècnics en les zones urbanitzables i en les zones urbanes on s’hi hagi justificat la necessitat i valorat prèviament el seu impacte visual i ambiental. Per tot el que no preveu aquesta norma, es tindrà en compte la Recomanació del Consell de la CE de 12 de juliol de 1999, relativa a l’exposició del públic en general als camps electromagnètics (DOCE L 199/59). Les instal·lacions han d’ésser projectades, utilitzades, mantingudes i controlades de manera que s’adeqüin al paisatge i s’assoleixin els objectius de qualitat ambiental i de seguretat que fixa la legislació vigent. Les torres de suport d’antenes i camins d’accés i escomeses elèctriques es compartiran sempre que sigui tècnica i econòmicament viable, s’ajusti a l’ordenació urbanística aprovada i suposi una reducció de l’impacte. La implantació de les instal·lacions sobre el territori es podrà ordenar mitjançant un Pla Especial que permeti regular, racionalitzar i coordinar les característiques i traçats de les diferents companyies, establint les mesures adequades de protecció d’acord amb els criteris fixats per l’article 9 del DL 1/2010. Caldrà que estiguin ubicades en zona de sistema destinat a serveis tècnics. 6. Els vèrtexs geodèsics disposaran d’una distància de protecció de 10 m de diàmetre on caldrà aclarir la vegetació per tal de garantir la correcta comunicació amb els satèl·lits. 7. Qualsevol implantació de telefonia mòbil o d’altres instal·lacions que requereixin les noves tecnologies de comunicació i de georeferenciació, no considerades als articles anteriors, requeriran de llicència municipal. 8. Els projectes que s’executin per tractar les aigües superficials dels sòls industrials, com les basses de laminació d’aigües pluvials, caldrà que incorporin com a criteri ambiental la minimització de la superfície afectada i es trametrà al Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’emissió del informe preceptiu d’acord amb l’article 57.1.e del Decret 305/2006, de 18 de juliol. SECCIÓ SISENA. SISTEMA HIDROGRÀFIC (H) Article 163. Règim del sistema hidrogràfic 1. El sistema hidrogràfic de Gualta el constitueixen el conjunt dels llits de les rieres, torrents i fonts naturals que estructuren el paisatge, així com les diverses capes freàtiques del subsòl. Són de titularitat pública. 2. Es defineix a partir de la delimitació de la zona fluvial. Aquesta correspon a la part de la zona inundable que inclou la llera del riu i les seves riberes i que l’instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d’acord amb l’avinguda per al període de retorns de 10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals (vegetació de ribera, ecosistemes fluvials, etc..) i respectant la seva continuïtat. S’estableix una franja de protecció de 5 metres d’ample a partir del


84

marge que delimita el llit del curs d’aigua. En aquest àmbit de protecció no s’admet cap tipus de construcció a no ser que sigui un servei de millora del propi sistema hidrogràfic. 3. Es prohibeixen les obres de canalització dels cursos hídrics a no ser que estiguin dictaminades per l’Administració competent. En tot cas, es mantindrà el domini i l’ús públic dels terrenys superficials del llit anterior a la canalització i es garantirà la seva integració al paisatge i la mínima incidència sobre els espais lliures de l’entorn. 4. Les fonts localitzades en sòl no urbanitzable mantindran una protecció urbanística radial de 30 m. A l’interior del cercle definit no s’admet cap tipus de construcció a excepció de les obres de millora de l’entorn de la font. 5. L’aigua procedent de les capes freàtiques serà emprada prioritàriament per a l’ús domèstic i per a l’agricultura mitjançant la construcció de pous sotmesos a llicència municipal i a la inscripció i enregistrament a l’Agència Catalana de l’Aigua. En el cas que el pou es trobi dins d’una zona hidrogràfica protegida caldrà, prèviament a la llicència municipal, recaptar informe de l’ACA o de l’organisme competent en matèria d’aigües. 6. En qualsevol cas, es compliran les disposicions establertes pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües; el Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de Domini Públic Hidràulic (RDPH); i el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya i la normativa concordant. 7. Els projectes constructius de tots els nous pous, passos o obres de fàbrica que es projectin sobre la llera de qualsevol curs d’aigua, haurà d’incloure el dimensionament pel cabal Q500 (amb les dimensions mínimes establertes al document de “Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial”, de juny de 2006, de l’Agència Catalana de l’Aigua. Article 164. Competència de l’Agència Catalana de l’Aigua L’Agència Catalana de l’Aigua té atribuïda la competència per a l’atorgament de les autoritzacions i/o concessions administratives per l’ús de l’aigua, l’autorització i/o informe i la imposició dels límits dels abocaments d’aigües residuals al medi, de conformitat amb els procediments administratius establers en el RD 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic, i la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de Prevenció i Control Ambiental de les activitats. Article 165. Aigües subterrànies i zones vulnerables És d’imperatiu compliment el Decret 328/1988, d’11 octubre, en quant que estableix les normes de protecció i addicionals en matèria de procediment per l’ús de les aigües subterrànies. També s’han de considerar les determinacions del Decret 283/1998, de 21 d’octubre, sobre la declaració de zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fons agràries; el Decret 205/200, de 13 de juny i el Decret 119/2001, de 2 de maig, sobre aprovació de programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fons agràries, sobre aprovació de mesures ambientals de prevenció i correcció de la contaminació de les aigües per nitrats.

TÍTOL IV. REGLAMENTACIÓ DETALLADA DEL SÒL URBÀ. ORDENANCES DE L’EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS COMUNES A TOTES LES ZONES SECCIÓ PRIMERA. ÀMBIT DE LES ORDENANCES Article 166. Àmbit d’aplicació 1. Les condicions a les que haurà d’ajustar-se l’edificació en l’àmbit territorial del sòl urbà del municipi de Gualta seran les especificades en les Ordenances de l’Edificació i Ús del Sòl que es desenvolupen en el present Títol i aquelles altres ordenances municipals que s’aprovin en desenvolupament del POUM. 2. Així mateix, les disposicions contingudes en aquest Títol s’aplicaran o tindran caràcter subsidiari respecte de les Ordenances que continguin els Plans Parcials que desenvolupen els sectors del sòl urbanitzable delimitat. Article 167. Parcel·la mínima edificable 1. Es considera com a parcel·la mínima edificable aquell terreny que reunint les condicions de solar definides a l’article 29 del TRLUC-12 compleixi, a més, les següents condicions:

a. Línia de façana coincident amb l’alineació oficial en una longitud igual o superior a l’establerta per a cadascuna de les ordenances particulars de zones.

b. Fondària mitjana segons perpendicular referida a l’alineació oficial.

c. Superfície mínima superior als límits establerts per a la parcel·la mínima en cadascuna de les ordenances particulars de zones.

2. Per a resoldre situacions en què la parcel·la no reuneixi les condicions exigides en l’apartat anterior, els propietaris dels solars adjacents a la parcel·la no edificable podran acudir a qualsevol dels mitjans previstos en la legislació urbanística. Si els propietaris de les parcel·les afectades per incompliment de les condicions mínimes no adoptessin solució en el termini que fixés l’Ajuntament, aquest podrà iniciar l’expedient d’expropiació forçosa per raons d’urbanisme, tant de la parcel·la no edificable com de la superfície necessària de les adjacents, per tal de regularitzar la situació d’acord amb les determinacions d’aquest POUM. Article 168. Edificacions en volum o ús disconforme 1. Les edificacions existents amb anterioritat a l’aprovació d’aquest POUM que no haguessin de donar lloc a la situació de fora d’ordenació, segons el que estableix l’article 108 del TRLUC-12, i que no compleixen les condicions d’edificabilitat establertes en aquestes Normes referents a l’alçada, alineacions interiors i ocupació de parcel·la, podran ser objecte d’obres de consolidació, reparació, modernització o millora de les seves condicions higienicosanitàries i estètiques, així com de modificació d’ús, però no d’augment de volum, d’acord amb les determinacions bàsiques del present Pla. 2. Quan es procedeixi a l’enderroc, l’aprofitament del sòl haurà de fer-se amb subjecció a les condicions d’edificabilitat establertes en aquestes Normes. 3. S’exceptuen del que es disposa en l’apartat 1 anterior:

a. Les edificacions fora d’ordenació per estar afectades per sistemes generals o locals. b. Les edificacions existents en sòl destinat en el Pla a equipaments comunitaris.


85

c. Les edificacions situades en el sòl subjecte a operacions de reforma interior, que requereixin el seu enderroc.

d. Les activitats industrials incompatibles amb els usos de cada zona, a excepció de les instal·lacions ordenades per l’Administració com a mesures correctores de l’activitat.

4. Per a les edificacions compreses en l’apartat anterior, s’aplicarà el que es disposa en l’article 108.1, .2, .3 del TRLUC-12. SECCIÓ SEGONA. DEFINICIONS GENERALS Article 169. Definició de termes i conceptes Als efectes d’aquestes Normes Urbanístiques, quan s’utilitzin els termes que a continuació s’indiquen, tindran el significat que s’expressa en els apartats següents: 1. Alineacions i rasants oficials. Són les determinades en els plànols d’alineacions i rasants d’aquest POUM. Poden ser:

a. Alineacions exteriors. Són les que determinen el límit de la parcel·la edificable amb els espais

lliures exteriors, vies, carrers o places. b. Alineacions interiors. Són les que resulten per aplicació de la fondària edificable. c. Rasants: Línia del carrer o vial considerada en la seva inclinació o paral·lelisme amb el Pla

Horitzontal. 2. Alçada de l’edificació. És la distància vertical des de la rasant del vial, sobre la vorera o del terreny en el seu cas, en contacte amb l’edificació, a la cara inferior del forjat que forma el sostre de l’última planta, mesurada en el punt mig de la façana. 3. Alçada de pisos. És la distància entre les cares inferiors de dos forjats consecutius. 4. Alçada lliure de pisos. És la distància des del paviment d’un pis fins el sostre corresponent. 5. Amplada vial. És la distància entre les dues alineacions corresponents a ambdues bandes del carrer. 6. Cossos sortints. Són els que sobresurten de l’alineació de façana, de la línia de façana de l’alineació interior o de l’espai lliure interior de l’illa o parcel·la, i tenen el caràcter d’habitables o ocupables, ja siguin tancats, semitancats o oberts. 7. Edificis i instal·lacions, i usos, fora d’ordenació i en volum disconforme. Són els existents amb anterioritat a l’aprovació d’aquest POUM i que resultessin disconformes amb les seves determinacions, d’acord amb el que es disposa en l’article 102 del Decret Legislatiu 1/2010. 8. Elements sortints. Són part integrant de l’edificació o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de l’alineació o línia de façana o de l’alineació interior o de la línia d’edificació. 9. Elements tècnics de les instal·lacions. Són parts integrants dels serveis de l’edifici de caràcter comú, com els següents: filtres d’aire; dipòsits de reserva d’aigua de refrigeració o acumuladors; conductes de ventilació o de fums; claraboies, antenes de telecomunicació, radio i televisió; maquinària d’ascensors, en el seu cas, cossos d’escala d’accés al pla de terrat o coberta; elements de suport per a l’estesa i assecat de roba i altres. 10. Espai lliure interior d’illa. És l’espai lliure d’edificació o només edificable en planta baixa i/o soterrani en el seu cas, o entre l’alineació interior i el fons de parcel·la per aplicació de les fondàries edificables.

11. Façana. És el parament exterior de l’edifici que dóna front a una via de comunicació o espai lliure públic, tingui o no accés rodat des de lluny. 12. Fons de parcel·la. És la menor distància entre el front de parcel·la i el contigu posterior a aquesta. 13. Front de parcel·la. És la línia que limita la parcel·la amb una via d’accés rodat o amb un espai lliure públic. 14. Línia d’edificació. És la que delimita la superfície ocupada per l’edificació. 15. Línia d’edificació en planta baixa. És la que delimita la superfície ocupada en planta baixa. 16. Illa. És la superfície de sòl delimitat per les alineacions oficials exteriors. 17. Mitgera. És la paret lateral que essent límit entre dues edificacions o parcel·les s’eleva des dels fonaments fins la coberta, encara que la seva continuïtat s’interrompi per patis de llums o de ventilació, de caràcter mancomunat. 18. Nombre màxim de plantes. És el nombre màxim de plantes permeses fins l’alçada màxima. S’han de respectar conjuntament aquestes dues constants: alçada i nombre de plantes. 19. Parcel·la edificable. És la porció de sòl urbà edificable que reuneix la condició de solar en els termes establerts a l’article 29 del Decret Legislatiu 1/2010. 20. Espai lliure interior d’illes o pati d’illa. És l’espai que resulta de l’aplicació de les fondàries edificables, configurant els patis posteriors de les parcel·les o les zones verdes privades definides en aquest Pla. Els límits de l’espai lliure interior d’illa tindran la consideració d’alineacions. 21. Patis de parcel·la. Poden ser de llums o de ventilació, segons les definicions següents:

a. Pati de llums. És la porció de superfície lliure situada dins del volum d’edificació i destinat a obtenir il·luminació i ventilació.

b. Pati de ventilació. Amb aquest nom es designen els espais no edificats, amb el mateix significat que els patis de llums, però destinats a il·luminar o ventilar escales o dependències diferents de dormitoris o estances.

22. Peça habitable. És aquella que es dedica a una permanència continuada de les persones i, per tant, tots aquells espais interiors de l’habitatge que no siguin àrees de pas, emmagatzemament o estiguin destinats a acollir instal·lacions. 23. Planta baixa. És la planta inferior de l’edifici, el paviment de la qual està a nivell del sòl o perfil natural del terreny o dins dels límits que, en referència a la rasant, assenyalen les Normes. 24. Planta semisoterrani. No queda contemplada com a tal en aquestes Normes; o és una planta pis, perquè té com a mínim una façana sobre el perfil natural del terreny o sobre la rasant del carrer, o és una planta soterrani perquè compleix l’establert en l’article 173 d’aquestes NNUU. 25. Planta soterrani. És la situada per sota de la planta baixa i queda encastada per sota del nivell natural del terreny o de la rasant del carrer. 26. Planta pis. És tota la planta de l’edificació que estigui situada per sobre de la planta baixa. 27. Planta àtic. És aquella situada sobre l’última planta pis de l’edifici i reculada tres metres com a mínim de la línia de façana.


86

28. Portal. És el local que es desenvolupa entre la porta d’entrada de l’edifici i les escales o distribuïdors comuns del mateix. 29. Fondària edificable. És la distància normal a la línia de façana que limita l’edificació per la part posterior i que defineix l’alineació interior del pati d’illa. 30. Rasants oficials. Són els perfils longitudinals de les vies, carrers o places existents, o els que resulten del POUM o dels Plans que el desenvolupen. 31. Reculades. És l’espai resultant del retrocés de l’edificació respecte de les alineacions o de les mitgeres. Pot ser d’edificació o de plantes. 32. Solar. És la superfície de sòl apte per a l’edificació i que compleix les condicions de l’article 29 del Decret Legislatiu 1/2010 a més les següents:

a. Tenir dimensions i superfície igual o superiors a les establertes per a la parcel·la mínima

edificable que fixen les presents Ordenances. b. Disposar d’accés rodat a través de carrer pavimentat amb encintat de vorera, abastament

d’aigua potable en un cabal mínim de 150 litres per habitant i dia, evacuació d’aigües residuals i subministrament d’energia elèctrica amb una potència mínima de 2,2 kW.

33. Superfície edificada. És la compresa entre els límits exteriors de la construcció en cada planta. 34. Superfície lliure d’edificació. És la superfície corresponent a la porció de parcel·la, exclosa la superfície ocupada. SECCIÓ TERCERA. CONDICIONS DE VOLUM Article 170. Disposicions genèriques sobre les condicions de volum 1. Aquestes condicions estableixen les limitacions a què han de subjectar-se les dimensions de qualsevol edificació, així com la forma de mesurar i aplicar aquestes limitacions. 2. Les construccions només podran sobresortir de l’alineació de façana amb els sortints i vols que es determinen en aquestes Normes. Article 171. Intensitat de l’edificació 1. L’índex d’intensitat neta de l’edificació és el resultat de dividir l’edificabilitat màxima permesa en cada parcel·la per la seva superfície. L’edificabilitat màxima permesa és el resultat de la distribució que comporta l’ordenació de volums entre totes les parcel·les de l’edificabilitat neta de cada Sector o Polígon d’actuació. En el còmput de l’edificabilitat s’inclouran les superfícies de totes les plantes situades per sobre de la planta soterrani. Es computaran també en l’edificabilitat els cossos sortints tancats o semitancats. 2. L’edificabilitat neta computada segons l’apartat anterior no superarà, en les parcel·les amb pendent, la que resulti de l’edificació en terreny pla horitzontal. Article 172. Planta baixa 1. La planta baixa és la primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible. No obstant, en el tipus d’ordenació alineada a vial, la planta baixa per a cada parcel·la és aquella en què el paviment es troba situat entre 0,60 m per sobre i 0,60 m per sota de la rasant del vial, en els punts de cota més gran i més petita, respectivament, que corresponen a la parcel·la. En els casos que, a conseqüència del pendent, hi hagi més d’una planta que es situï dins dels límits establerts en el paràgraf anterior, s’entendrà per planta baixa per a cada tram frontal de parcel·la la de posició

inferior. Per a aquest mateix tipus d’ordenació, en els casos de parcel·les amb front a dos vials oposats, es referirà la cota de planta baixa a cada front, com si es tractés de diferents parcel·les, la fondària de les quals, abasti el punt mitjà de l’illa. 2. L’alçada lliure mínima de la planta baixa serà la següent:

Tipus d’ordenació Alçada Edificació, segons alineacions a vial 2,80 Edificació aïllada 2,60 Altres tipus d’ordenació 2,60

L’alçada mínima del sostre de la planta sobre la cota de referència de l’alçada reguladora en el tipus d’edificació segons alineacions a vial serà de 3,60 metres. 3. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani i entresòl. 4. Els altells es permeten en planta baixa quan formin part del local ubicat en aquesta planta i no tinguin accés independent des de l’exterior. També es permeten els destinats a dependències de la porteria o consergeria quan no siguin utilitzables com a habitatge i hauran de complir les següents condicions:

a. Es separaran un mínim de tres (3) metres de la façana que contingui l’accés principal de

l’edifici. b. La seva alçada lliure mínima, per sota i per sobre, serà de 2,60 metres. Si la part superior es

destina a dipòsit de materials, no serà necessari que compleixi aquesta condició. Tampoc no serà exigible per a la part inferior quan aquesta es destini a garatge.

En aquests dos supòsits, l’alçada lliure podrà reduir-se a 2,00 metres. Article 173. Planta soterrani 1. Les plantes soterrani en el tipus d’ordenació alineada a vial, són les situades per sota de la planta baixa, tinguin o no obertures, per causa de desnivells, en qualsevol dels fronts de l’edificació. 2. Les plantes soterrani, en els altres tipus d’ordenació, són tota planta soterrada o semisoterrada, sempre que el seu sostre estigui a menys d’un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semisoterrada el sostre de la qual sobresurti més d’un metre per sobre d’aquest nivell tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa. 3. En els soterranis no es permet l’ús d’habitatge ni la ubicació d’habitacions per a l’ús residencial i sanitari. Els soterranis només podran destinar-se a aparcaments, instal·lacions tècniques de l’edifici, cambres cuirassades i similars. No obstant, podran autoritzar-se altres usos, diferents del d’habitatge i del residencial, si es dota al local de mesures tècniques segures que cobreixin els riscos d’incendi, explosió i altres, i el desallotjament, amb seguretat, de les persones en aquests casos, així com la salubritat i higiene del local. 4. Les rampes de sortida d’aparcaments, en el tram dels últims 5,00 metres de sortida al carrer, no ultrapassaran el pendent del 4%, que deurà d’acordar-se amb la rasant del vial al qual confrontin. Article 174. Alçada de les plantes de pis L’alçada lliure de les plantes pis no serà inferior a 2,60 m, sens perjudici del que estableixen les ordenances particulars per a cada zona.


87

Article 175. Cossos sortints 1. Els cossos sortints habitables o ocupables, tancats, semitancats o oberts, que sobresurtin de la línia de façana o de l’alineació de l’espai lliure interior de l’illa o de l’alineació de l’edifici, compliran amb el que es disposa en aquest article. 2. Són cossos sortints tancats els miradors, tribunes i altres similars, amb tancaments no desmuntables en tots els seus costats. Són cossos volats oberts les terrasses, els balcons i altres similars. 3. Per al còmput de les superfícies relatives als cossos sortints es seguiran les següents regles: a. La superfície en planta dels cossos sortints tancats es computarà als efectes de l’índex

d’edificabilitat neta i de la superfície edificable. b. Els cossos sortints oberts no computaran als efectes del càlcul de la superfície edificable.

Només computaran als efectes de l’ocupació màxima, en el tipus d’ordenació d’edificació aïllada i als efectes de separacions als límits de parcel·la.

4. En qualsevol tipus d’ordenació es prohibeixen els cossos sortints en planta baixa. 5. S’entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a un metre de la paret mitgera. Article 176. Elements sortints i vol màxim 1. Els elements sortints, com són els sòcols, pilars, volades, gàrgoles, marquesines, para-sols i altres similars fixes, es limitaran en tant al seu vol al què es disposa per als cossos sortints, amb les particularitats següents, aplicables a tots els tipus d’ordenació:

a. S’admeten els elements sortints en planta baixa, en edificació que doni en front al carrer de més de 6 metres d’amplada, i sempre que no sobresurtin més de 7 cm de l’alineació.

b. S’admeten els elements sortints que se situen de forma que cap dels seus punts es trobi a una alçada inferior als 3,00 metres per sobre de la rasant de la vorera i el seu vol no sigui superior en cap punt a 40cm.

c. Els ràfecs podran volar del pla de façana fins un màxim de 0,45 m en els carrers de menys de 10 metres d’amplada, i fins un màxim de 0,90 m en carrers d’amplada igual o superior a 10 metres.

2. Els elements sortints no permanents, com són els tendals, persianes, rètols, anuncis i similars, no s’inclouen en el concepte d’elements sortints regulats en aquestes Normes. Regiran respecte aquests, l’establert en les Normes particulars de zones i en les Ordenances Municipals. SECCIÓ QUARTA. CONDICIONS HIGIENICOSANITÀRIES Article 177. Foment de l’edificació sostenible Els projectes que desenvolupin actuacions en sòl urbà, a qualsevol escala, hauran d’incorporar la normativa vigent sobre gestió de residus en la construcció, sobre prevenció de contaminació lumínica i el decret d’adopció de criteris ambientals sobre ecoeficiència en els edificis. Article 178. Condicions dels habitatges 1. Aquest POUM és coherent amb les determinacions que en matèria d’habitabilitat dels habitatges regula la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Amb aquesta finalitat i per tal que la nova edificació compleixi les determinacions sobre habitabilitat de dita Llei 18/2007, la present

Normativa també respecta les determinacions del Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i de la cèdula d’habitabilitat. Als efectes anteriors, les condicions higienicosanitàries i d’habitabilitat dels habitatges s’ajustaran a les determinacions d’aquestes Normes Urbanístiques, i a les disposicions del Decret 55/2009, de 7 d’abril. 2. S’entén per habitatge tot local tancat, continu o discontinu destinat a l’ús de residència humana. Tots els habitatges de nova creació o per la reconversió d’antigues edificacions, hauran de tenir, com a mínim, el nivell d’habitabilitat per habitatges de nova edificació definit en els apartats 2 i 3 de l’Annex 1 del Decret 55/2009, referent a requisits mínims d’habitabilitat; i pel que fa als habitatges usats o preexistents, hauran de complir els requisits i condicions habitabilitat previstos en l’Annex 2 del citat Decret 55/2009. 3. Tot habitatge tindrà la condició d’exterior, havent de complir com a mínim una de les següents condicions: a) Que doni davant un carrer o plaça. b) Que recaigui a un espai lliure unit a carrer o plaça o espai tancat en què pugui inscriure’s un cercle de radi diàmetre mínim equivalent a 6 metres. 4. Tots els habitatges han de ser aptes per a l’ocupació de dues persones, i han de constar, com a mínim, d’una estança, una cambra higiènica i un equip de cuina; admetre directament la instal·lació d’un equip de rentat de roba; preveure una solució per a l’assecat natural de la roba, i tenir una superfície útil interior no inferior a 40 m². 5. La compartimentació de l’habitatge serà lliure, amb l’única limitació que els espais destinats a les habitacions puguin independitzar-se i que els destinats a cambres higièniques siguin recintes independents. 6. La compartimentació de l’habitatge podrà ser concebuda amb criteris de flexibilitat, sempre que es mantinguin inalterables, de conformitat amb el projecte tècnic original: la dotació obligatòria de caràcter fix consistent en l’equip de cuina i les cambres higièniques, els elements que tinguin una funció estructural o siguin elements comuns a l’edifici i els que conformin el tancament amb l’exterior. 7. Cap espai de l’habitatge no pot servir d’accés obligat a qualsevol local que no sigui d’ús exclusiu del mateix habitatge. 8. Les cambres higièniques no poden servir de pas obligat a la resta de peces que integrin l’habitatge. 9. Tot habitatge es composarà com a mínim d’una sala que integri la funció de cuina-menjador, un dormitori de dos llits i un bany amb dutxa. 10. Els habitatges han de ser, com a mínim, practicables, i han de complir les condicions següents: a) Que a la cuina (C) es pugui inscriure un cercle d’un metre i vint centímetres de diàmetre (1,20 m), lliure de l’afectació del gir de les portes, entre els paraments i/o l’equipament fix d’aquesta. b) Que es garanteixi l’accés als aparells que integrin la dotació mínima higiènica (dutxa/banyera, vàter i rentamans) de manera que permetin la inscripció, entre 0 i 0,70 m d’alçada, d’un cercle d’un metre i vint centímetres (1,20 m) de diàmetre, lliure de l’afectació del gir de les portes.


88

c) Que la porta d’accés a l’habitatge i les dels espais practicables tinguin una amplada mínima de pas de 0,80 m i una alçada lliure mínima de 2 m. d) Que els espais destinats a la circulació tinguin una amplada mínima d’un metre (1 m) i permetin la inscripció d’un cercle d’un metre i vint centímetres (1,20m) davant les portes d’accés als espais practicables. 11. En els habitatges d’una habitació, aquesta ha de ser practicable. En la resta d’habitatges, com a mínim dues habitacions han de tenir la condició de practicables. En el cas que l’habitatge es desenvolupi en diferents nivells, han de ser practicables, com a mínim, l’accés, una cambra higiènica, la cuina, un espai d’ús comú o una habitació. 12. Les portes d’accés als espais interns de l’habitatge que no siguin practicables han de tenir una amplada lliure mínima de pas de 0,70 m i una alçada lliure mínima de 2 m. 13. L’amplada lliure mínima de les escales interiors d’un mateix habitatge serà de 0,90 m. Disposaran de baranes no escalables de 0,90 m d’alçada. 14. Alçada mínima habitable entre el paviment acabat i el sostre ha de ser com a mínim de 2,50m. En el cas de cambres higièniques, cuines i espais de circulació, aquesta alçada no serà inferior a 2,20 m. En el cas de cobertes inclinades, el valor mitjà de l’alçada mínima no ha de ser inferior a 2,50 m. 15. El perímetre mínim de façana exigible als habitatges (L) es determina en funció de la seva superfície útil (S), i no podrà ser inferior a la relació S/9 mesurada en metres lineals. En l’habitatge desenvolupat en diferents plantes es comptabilitzaran les longituds de façana de cada nivell en què el forjat limiti amb la façana. En el supòsit d’una planta amb altell sense obertures directes a l’exterior i separat de la façana a través d’un doble espai, per al còmput del perímetre de façana de l’habitatge no es comptabilitzarà la superfície útil de la planta altell si el requisit de disposar de les peces obligatòries es compleix en la planta inferior. 16. Espais comuns 16.1. La superfície mínima del conjunt d’espais que integren la zona d’ús comú –sala d’estar (E), menjador (M), cuina (C)– es determina en funció del nombre d’habitacions, de conformitat amb el quadre següent: Nombre d’habitacions 1 2 3 4 o més Superfície EMC 20m² 24m² 26m² 30m² El conjunt de l’EMC es pot reduir fins a un 10% en la seva superfície útil, sempre que aquesta reducció es compensi amb un increment de superfície igual en la resta d’habitacions del mateix habitatge. 16.2. Quan la cuina sigui segregada, la seva superfície mínima ve determinada en funció del nombre d’habitacions, d’acord al quadre següent: Nombre d’habitacions 1 2 o més Superfície Cuina 5 m² 6 m² 16.3. El conjunt EMC pot constituir un espai únic. 16.4. L’espai que contingui la sala d’estar (E) i/o el menjador (M) ha de permetre la inscripció entre paraments d’un cercle de diàmetre de tres metres (3 m). En aquest espai, el contacte amb la

façana serà d’una amplada mínima de dos metres (2 m), sense que s’admetin estrangulacions en planta inferiors a un metre i cinquanta centímetres (1,50 m). 16.5. A la cuina, l’espai lliure entre el taulell de treball i la resta d’equipament o paraments ha de tenir una amplada mínima d’un metre i vint centímetres (1,20 m). 16.6. En el cas que l’espai de la cuina s’integri a la zona del menjador (M) o de la sala d’estar-menjador (EM), la superfície vertical oberta que relacioni aquests espais no ha de ser inferior a tres metres i mig quadrats (3,50 m²). 17. Habitacions. 17.1. Les superfícies útils de les habitacions es determinen d’acord amb el quadre següent: Nombre d’habitacions 1 2 3 4o més Superfície H1 ≥10 m² ≥10 m² ≥10 m² ≥10 m² Superfície H2 - ≥ 8 m² ≥ 8 m² ≥ 8 m² Superfície H3 - - ≥ 8 m² ≥ 8 m² Superfície H4 - - - ≥ 8 m² Les habitacions poden reduir fins a un 10% la seva superfície útil, sempre que aquesta reducció es compensi amb un increment de superfície igual en la resta d’habitacions del mateix habitatge. 17.2. Com a mínim, en una de les habitacions amb superfície igual o superior a 9 m², s’hi ha de permetre la inscripció d’un cercle de 2,60 m de diàmetre, i a la resta es podrà inscriure un cercle de 2 m de diàmetre. 18. Tots els habitatges han de disposar, com a mínim, d’una superfície destinada a l’emmagatzematge personal i general, d’acord amb el quadre següent: Nombre d’habitacions 1 2 3 o més Emmagatzematge personal 1,00 m² 2,00 m² 3,00 m² Emmagatzematge general 0,70 m² 0,70 m² 0,70 m² Total emmagatzematge 1,70 m² 2,70 m² 3,70 m² Per tal que una superfície tingui la condició d’espai destinat a l’emmagatzematge personal, ha de disposar d’unes dimensions no inferiors a 0,55 m de fons, una amplada de 0,50 m, i una alçada d’1,50 m. Perquè una superfície tingui la condició d’espai destinat a l’emmagatzematge general ha de disposar d’unes dimensions no inferiors a 0,30 m de fons, una amplada de 0,40 m i una alçada d’1,50 m. Els espais destinats a l’emmagatzematge es poden situar fora de les habitacions, i les seves superfícies es comptabilitzaran amb independència de les superfícies dels espais on s’ubiquin. 19. Tots els habitatges han de disposar, com a mínim, d’una dotació d’aparells destinats a la higiene, d’acord amb el quadre següent: Nombre d’habitacions 1,2 o 3 4 o més Vàter 1 2 Rentamans 1 2 Plat de dutxa/banyera 1 1 Tot habitatge posseirà, com a mínim, una habitació de bany, amb dutxa, lavabo i inodor, l’accés de la qual ha de tenir lloc sense passar per dormitoris ni cuines. Si l’accés s’hagués d’efectuar a través del menjador o de la cuina-menjador, haurà de quedar separat d’aquestes peces per un local amb doble porta. En els habitatges d’un sol dormitori es podrà accedir al bany a través d’aquest dormitori. Tots els lavabos estaran dotats de sifó hidràulic o altre tancament inodor i descàrrega


89

d’aigua. La ventilació de l’habitació de bany podrà efectuar-se, bé directament a l’exterior, a través de pati de ventilació o de llums, bé mitjançant qualsevol sistema de ventilació dels previstos en la reglamentació detallada d’edificació d’aquestes Normes. 20. Tots els habitatges de dues o més habitacions han de disposar d’un espai reservat a la rentadora de roba, d’una superfície mínima d’1,40 m². Aquest espai ha de comptar amb ventilació a l’exterior mitjançant una obertura o ventilació forçada estàticament o mecànicament. Si la rentadora de roba s’integrés a la zona de la cuina, la superfície mínima d’aquesta s’incrementarà en un metre quadrat. Si la rentadora de roba s’integrés en una cambra higiènica, tindrà la consideració de dotació fixa a efectes del compliment de les condicions d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. 21. A tots els habitatges s’ha de preveure una solució per a l’assecament natural de la roba. Quan es disposi d’un espai destinat a l’assecat natural de la roba, aquest comptarà amb un sistema permanent de ventilació, estarà protegit de vistes des de l’espai públic i no haurà d’interferir en les llums directes de cap obertura necessària per a la il·luminació o ventilació exigides als espais d’ús comú o habitacions. A més dels patis de ventilació, es pot disposar de patis destinats a estendre la roba sempre que les seves dimensions permetin inscriure un cercle d’1,80 m de diàmetre. Els estenedors podran ser col·lectius, coberts o descoberts, i protegits de vistes des de l’espai públic. 22. Si els espais intermedis amb l’exterior són tancats, han de disposar d’una superfície vidrada no inferior al 60% de la seva superfície de façana. La superfície d’il·luminació i ventilació no ha de ser inferior a la suma de les superfícies d’il·luminació i ventilació de les estances que s’obrin a l’exterior. 23. Tots els habitatges han de disposar de: a) Els serveis d’aigua freda i calenta, evacuació d’aigües i electricitat, d’acord amb la normativa vigent. b) Un equip higiènic que estigui format, com a mínim, per un rentamans, un vàter i una dutxa. c) Un equip de cuina que estigui format, com a mínim, per una aigüera i un aparell de cocció, i que disposi d’un sistema específic d’extracció mecànica sobre l’aparell de cocció connectat que permeti l’extracció de bafs i fums fins a la coberta. d) La instal·lació completa per a un equip de rentat de roba. e) Un porter electrònic o sistema similar que faciliti l’entrada i permeti la comunicació interactiva des de l’accés a l’edifici amb qualsevol habitatge. f) Un sistema d’accés als serveis de telecomunicacions de manera que l’habitatge pugui disposar, com a mínim, dels serveis especificats a la normativa que regula les infraestructures comunes de telecomunicacions. 24. Els desnivells superiors a 0,60 m han d’estar protegits per elements protectors o baranes resistents als cops.

Article 179. Superfície útil interior i Programa funcional mínim 1. Es defineix per superfície útil la superfície de sòl compresa dins del perímetre definit per la cara interna dels tancaments de cada espai habitable. Del còmput de superfície útil, en quedarà exclosa la superfície ocupada pels tancaments interiors de l’habitatge, siguin fixes o mòbils, pels elements estructurals i per els canalitzacions o conductes amb secció horitzontal superior a 0,01 m2, així com les superfícies de les zones amb una alçada lliure inferior a 1,90 m. Quan l’habitatge es desenvolupi en més d’una planta, la superfície ocupada per l’escala interior es comptabilitzarà com a superfície útil. 2. Els habitatges tindran com a mínim una superfície útil o habitable tal en funció de la ocupació que a cada persona inclosa en el programa funcional li corresponguin deu metres quadrats (10m2), en el cas del programa funcional fins a quatre persones, i vuit metres quadrats (8m2) a cada persona que excedeixi d’aquest nombre en programes més amplis, segons el següent quadre: Nº persones 2 3 4 5 6 7 8 9 n S. útil (m2) 20 30 40 48 56 64 72 80 8+8n 3. Els programes funcionals mínims, així com les superfícies útils parcials mínimes de les zones en les que puguin agrupar-se els espais de diferent ús de l’habitatge es detallen en el següent quadre: Espais agrupats Nombre de persones del programa Per zones 1 2 3 4 5 6 7 Espais d’ús comú Estança E E E E E E E Menjador M M M M M M M Cuina C C C C C C C S mín. Zona (m2) 20 24 26 30 30 30 30 Espais d’ús privat Dorm. Doble D2 D2 D2 D2 D2 D2 D2 Dorm. Individual -- D1 D1 D1 D1 D1 D1 Dorm. Individual -- -- D1 D1 D1 D1 D1 Dorm. Individual -- -- -- D1 D1 D1 D1 S mín. Habit (m2) 10 18 26 34 42 50 58 Hab. Bany complet B B B B B B B Hab. lavabo -- -- L L L L L Espais complementaris Vestíbul V V V V V V V Distribuïdor D D D D D D D Emmagatzematge General (m²) 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7 Personal 1,0 2,0 3,0 3,0 3,0 3,0 3,0 Zona rentadora (m²) - 1,4 1,4 1,4 1,4 1,4 1,4 Espais exteriors Estenedors T T T T T T T Article 180. Ventilació i il·luminació Les condicions d’il·luminació i ventilació d’habitatges i locals s’ajustaran al què es disposa en els apartats següents:


90

1. Els habitatges han de ser concebuts seguint criteris de sostenibilitat i estalvi energètic atenent l’aprofitament de les condicions naturals del clima. En particular, disposaran d’elements arquitectònics que, tenint en compte la relació interior-exterior, proporcionin una resposta sostenible als requeriments climàtics, i la seva concepció i compartimentació han de garantir la ventilació transversal natural provocada per la disposició de façanes i/o patis de ventilació. Resten exclosos del compliment de la condició de ventilació transversal natural els habitatges que es trobin en qualsevol dels supòsits següents: 1.a) Els que es trobin en edificis subjectes a planejament general o derivat aprovat inicialment abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret, llevat que una modificació d’aquest planejament amb nous paràmetres i ordenació de volums que comportin alteracions en la tipologia dels habitatges permeti el seu compliment. 1.b) Els que es trobin en sòls urbans consolidats. 1.c) En tot cas, els de superfície útil inferior a 50 m². Els habitatges que es trobin dins dels supòsits de l’apartat anterior han de dotar-se de sistemes de ventilació forçada natural o mecànica destinats específicament a la renovació interior de l’aire, o disposar d’un pati en el qual, com a mínim, es pugui inscriure un cercle de 1,80 m de diàmetre. 2. Els patis de ventilació, si són coberts per una claraboia, han de tenir una sortida d’aire en el seu coronament amb una superfície no inferior a la de la seva superfície en planta. Els patis de ventilació relacionats amb l’ús de l’habitatge no podran utilitzar-se per a la ventilació directe d’aparcaments col·lectius ni de locals amb activitats industrials o sorolloses. Es permetrà la ventilació o il·luminació mitjançant elements o dispositius tècnics de provada eficàcia, que garanteixin les adequades condicions higièniques. 3. Tots els habitatges han de disposar com a mínim d’una façana oberta a l’espai lliure exterior a l’edifici, definit així en el planejament corresponent, sigui aquest públic o privat. Aquesta façana ha d’oferir ventilació i il·luminació com a mínim a un dels espais de la zona d’ús comú de l’habitatge (EM), que no podrà ser exclusivament la cuina quan aquesta sigui segregada. El perímetre mínim de façana exigible als habitatges (L) es determina en funció de la seva superfície útil (S), i no podrà ser inferior a la relació S/9 mesurada en metres lineals. 4. En els edificis d’habitatges, els dormitoris i estances interiors no podran autoritzar-se si no reben ventilació i il·luminació a través, com a mínim, de patis de llums. La ventilació i il·luminació d’altres dependències diferents de les destinades a dormitoris o estances, i les de les escales i peces auxiliars interiors, podran fer-se mitjançant patis de ventilació. La superfície dels buits de ventilació serà, al menys, igual a un vuitè (1/8) de la seva superfície útil comptabilitzada entre 0 i 2 metres d’alçada respecte al paviment i, en cap cas, inferior a les següents: Cuina 1,00 m2 Dormitoris 1,00 m2 Menjador i sala d’estar 1,25 m2 Habitació de bany 0,40 m2 Habitació de bany addicional 0,25 m2 A l’efecte del càlcul de la superfície de ventilació i il·luminació, els espais intermedis tenen la consideració d’espais exteriors. 5. La ventilació i il·luminació per mitjans tècnics, prescindint de patis de llums o de ventilació, s’admetrà per a dependències i peces auxiliars dels habitatges, no destinades a dormitoris i estances, quan s’assegurin les condicions higièniques i estigui autoritzat per les normes estatals, autonòmiques o municipals sobre condicions sanitàries i higièniques dels habitatges.

6. El que es disposa en aquest article sobre patis i el que s’estableix en els articles següents sobre patis de llums i de ventilació és aplicable també a les obres d’ampliació, per a addició de noves plantes. Article 181. Patis de llums i de ventilació 1. Els patis de llums poden ser interiors o mixts. Són interiors els patis de llums que no s’obren a altres espais lliures o a vials i són mixts els oberts a aquests espais. 2. La superfície i dimensions mínimes obligatòries dels patis de llums interiors depenen de la seva alçada. La dimensió del pati interior haurà de permetre inscriure en el seu interior un cercle de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de tres metres (3m), que no produeixi en cap punt de la seva planta escanyaments de menys de dos metres (2m) i que la seva superfície mínima sigui la que correspongui en la taula següent: Alçada del pati Superfície mínima patis Nº plantes servides De llums De ventilació 1 planta 9 m2 5 m2 2 plantes 9 m2 5 m2 3 plantes 12 m2 7 m2 3. Els patis de llums mixts, que són aquells oberts en algun o alguns dels seus costats o espais lliures o vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre paràmetres fixades pel diàmetre del cercle inscrit que s’exposa en l’apartat anterior d’aquest article. Les parets dels patis de llums mixts tindran la consideració de façanes a tots els efectes. 4. El pati de llums serà mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d’aquestes Normes, que aquesta mancomunitat de pati s’estableixi per escriptura pública, inscrita en el Registre de la Propietat. Els patis mancomunats es regiran, en la forma i dimensions, pel que es disposa per als patis interiors i els mixts. 5. Als efectes del que es disposa en aquest article sobre patis de llums interiors, es tindran en compte, a més, les següents regles:

a. Les llums mínimes entre murs del pati no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis, com són els rentadors.

b. L’alçada del pati, als efectes de determinació de superfície, es mesurarà, segons el nombre de plantes, des de la més baixa que ho necessiti, servida pel pati fins la més elevada.

c. El paviment del pati estarà, com a màxim, un metre per sobre del nivell del sòl de la dependència a il·luminar o ventilar.

d. Els patis podran cobrir-se amb claraboies sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancament de cap tipus, entre les parets del pati i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% superior a la del pati.

Article 182. Escales 1. Els diferents trams de les escales d’ús comú a diversos habitatges o locals no hauran de salvar un desnivell de més de 3,20 metres. 2. Per als nuclis d’escales d’accés en edificis plurifamiliars serà obligatòria la disposició d’un sistema d’enllumenat d’emergència. 3. Les escales tindran il·luminació lateral directa en l’espai de cada planta, a través de patis de ventilació o de llums, o per façana, mitjançant obertures d’un metre vint-i-cinc centímetres


91

quadrats (1,25 m2) de superfície mínima. També s’admetrà la il·luminació i ventilació zenital amb una obertura de 1,25 m2 de superfície mínima. En aquest cas, la superfície mínima del buit de l’escala serà de seixanta centímetres quadrats (0,60m2). 4. Les escales tindran, com a mínim, ventilació permanent en la part superior. També disposaran d’entrada d’aire en la part baixa, que podrà ser a través de la porta del vestíbul si no hi ha doble porta, o a través del pati en la primera planta servida per aquest. 5. En qualsevol cas, la geometria i dimensió de les escales haurà de complir amb el què disposa la Secció 3 del DB-SI “Seguretat en cas d’incendi” i la Secció 1 del DB-SU S1 “Seguretat d’utilització” del Reial Decret 314/2006 Codi Tècnic de l’Edificació. Article 183. Locals i recintes per a usos diferents a habitatge. Els locals comercials, a més de les condicions comunes sobre ventilació, i il·luminació, característiques dels patis i escales, previstes en aquestes NNUU, compliran les següents condicions higienicosanitàries i d’habitabilitat: 1. La zona destinada a venda al públic tindrà una superfície mínima de deu metres quadrats (10 m2) i no podrà servir de pas ni tenir comunicació directa amb cap habitatge a excepció de la del titular. 2. L’alçada mínima lliure dels locals serà de dos metres cinquanta centímetres (2,50 m), que podrà reduir-se a dos metres vint centímetres (2,20 m) en les zones de magatzem i serveis sanitaris. 3. Els locals podran disposar de ventilació natural o artificial. En el primer cas hauran de disposar de buits de ventilació de superfície total no inferior a un vuitè (1/8) de la seva superfície útil comptabilitzada entre 0 i 2 metres d’alçada respecte al paviment, exceptuant aquelles destinades a magatzems, traster i passadissos. Per a la seva ventilació artificial s’exigirà la presentació d’un projecte detallat de la instal·lació, que serà sotmesa a revisió periòdica per part de l’autoritat municipal. Article 184. Oficines Tots els locals destinats a oficina hauran d’observar les següents condicions: 1. Tindran una superfície mínima de deu metres quadrats (10 m2). Les dependències que s’utilitzen permanentment per personal comptaran, al menys, amb sis metres quadrats (6 m2). 2. L’alçada mínima dels locals serà de dos metres cinquanta centímetres (2,50 m), que podrà reduir-se a 2,10 m en les zones de magatzem, serveis sanitaris i en les zones no utilitzades permanentment pel personal. 4. Els serveis d’higiene seran els que es determinen per als locals comercials en l’article anterior, permetent-se l’agrupació de serveis per a diversos locals. 5. La ventilació natural s’ajustarà al què es disposa en l’article 180 d’aquestes Normes. Article 185. Serveis 1. Tot local de serveis tindrà una superfície mínima de deu metres quadrats (10 m2). 2. Els serveis, excepte la de 1a. categoria, autoritzats en edifici de nova planta amb ús d’oficines o d’habitatges, hauran de disposar d’accessos independents i no tenir comunicació amb els locals destinats a altres usos.

3. Només s’admetran locals industrials en el primer soterrani, que haurà de constituir una unitat amb el local de la planta immediatament superior i disposarà obligatòriament de ventilació artificial i de condicions adequades d’aïllament tèrmic i protecció antihumitat. 4. L’alçada mínima lliure dels locals serà de dos metres setanta centímetres (2,70m) que podrà reduir-se a dos metres cinquanta centímetres (2,50 m) en les zones de magatzem i dependències no utilitzades permanentment per persones. 5. Els serveis d’higiene seran aquells que preveu per als locals comercials en aquestes NNUU, podent agrupar-se els serveis de diversos locals que formin un conjunt. 6. La ventilació natural i artificial en el seu cas s’ajustarà al que es disposa en aquestes NNUU. Per a l’evacuació de gasos, vapors, fums i pols que es produeixi en l’interior del local, es dotarà d’instal·lacions adequades i eficaces d’acord amb el Reglamentació sectorial sobre la matèria vigent en cada moment. 7. Si les aigües residuals no reunissin, a judici dels Serveis Tècnics Municipals, les degudes condicions per al seu abocament a la xarxa general de sanejament, hauran de sotmetre’s a depuració per procediments adequats a fi de complir les condicions de les lleis ambientals, en especial la Llei 20/2009 i el seu reglament, i altres disposicions vigents en cada moment sobre la matèria. 8. Si els residus produïts per la indústria, per les seves característiques, no poden ser recollits pel Servei de Neteges domiciliari, hauran de traslladar-se directament a l’abocador per compte del titular de l’activitat. Article 186. Edificis i locals destinats a altres usos 1. Les condicions higienicosanitàries i d’habitabilitat dels establiments hotelers i d’allotjament turístic s’ajustaran a les disposicions vigents en cada moment sobre la matèria. 2. Els edificis destinats a centres docents, instal·lacions esportives, sales recreatives i d’espectacles i altres usos no especificats en aquestes Normes es regiran per les disposicions especials que regulen la seva construcció i, supletòriament, per les condicions generals higienicosanitàries i d’habitabilitat dels habitatges i altres usos més afins, definits en aquestes NNUU. SECCIÓ CINQUENA. CONDICIONS ESTÈTIQUES Article 187. Condicions generals 1. Entenent el municipi de Gualta com un territori de singulars característiques on existeix una clara interrelació entre les edificacions i el paisatge natural, no és possible considerar les actuacions edificatòries, qualsevol que sigui la seva escala o naturalesa, com a fets aïllats sense més antecedents o conseqüències que la seva pròpia realitat física. En conseqüència, l’Ajuntament vetllarà eficaçment per tal que es compleixin no només les condicions estètiques que regulen la composició dels edificis, sinó també la seva adequació al paisatge natural o urbà, d’acord amb les Normes de Protecció d’aquest POUM i les Normes d’aplicació directa de la legislació urbanística vigent. 2. Quan la magnitud o singularitat d’una actuació o del seu emplaçament ho faci aconsellable, l’Ajuntament podrà recaptar totes les dades i estudis complementaris que siguin necessaris, a més de la definició del projecte, amb l’objectiu de poder formar una idea precisa de la seva influència en el paisatge natural o urbà, així com de les seves repercussions directes en l’entorn més proper. Aquestes condicions de singularitat de l’emplaçament es refereixen, a més de la seva pròpia identitat geogràfica, als valors agregats perceptibles -vegetació, elements naturals o artificials


92

d’interès-, com a aquells ocults –material arqueològic, històric o d’anàloga naturalesa-. Si l’execució de les obres comprometés la seva conservació, serà immediatament suspesa, amb els efectes de modificació o fins i tot cancel·lació de la llicència. 3. Les condicions i limitacions que s’estableixen en els articles següents són de caràcter general i aplicables en tot el sòl urbà, sense perjudici de les majors restriccions i condicionaments que per a les àrees i elements protegits imposen la legislació vigent i aquestes Normes, o les que es determinen, en el seu cas, en les Normes particulars de zones. 4. Sense perjudici de les determinacions expressades en aquestes Normes, l’Ajuntament podrà desenvolupar aquestes condicions generals mitjançant plans, ordenances i altres instruments urbanístics. Article 188. Façanes 1. Als efectes d’aquestes NNUU es defineixen com a façanes tots els paraments exteriors d’un edifici visibles des de la via pública. A l’efecte, igualment, d’aquestes NNUU, s’entén com a:

- Longitud de façana: la que resulta de mesurar la línia recta que uneix els punts extrems de la porció de façana que limita l’habitatge. - Perímetre de façana de l’habitatge: el que resulta de la suma de les longituds de cada una de les façanes que doni a un espai obert, pati d’illa o de parcel·la que definides pel planejament vigent en cada cas siguin aptes per complir les condicions exigides de ventilació i il·luminació. Per considerar porcions de façanes diferents, les longituds d’aquestes façanes han de formar entre sí un angle amb un valor situat entre 60 i 120 graus, sense tenir en compte els cossos sortints i, en cas d’una façana a pati de parcel·la, la longitud de façana és el màxim polígon còncau que es pot inscriure en planta.

2. Les façanes interiors i parets mitgeres visibles des d’espais públics, en visió propera o llunyana, tindran els mateixos requeriments de tot ordre que siguin aplicables a les façanes principals. En particular, quan es tracti d’edificis contigus, la diferència d’alçades màximes permeses dels quals sigui igual o superior a una planta, serà obligatori tractar com a façana el parament que per aquesta causa resultés vist, el qual haurà de retirar-se de la línia mitgera per disposar d’obertures, si fos necessari per aconseguir una composició adequada, tret que s’estableixi en forma adequada la corresponent servitud. 3. En zones consolidades en les que predominen de forma manifesta unes pautes de composició i característiques pròpies en l’ús i tractament de materials, les noves edificacions hauran d’harmonitzar amb aquestes en els seus aspectes essencials. En general, el tractament de les façanes respondrà a unes característiques cromàtiques harmòniques amb els tons predominants, evitant el contrast o l’alteració de la imatge paisatgística. En zones d’edificació aïllada, on existeixi un predomini de la massa forestal, no es permetrà en endavant la utilització del color blanc com a tractament general de les façanes, recomanant-se la utilització de colors ocres o terrosos. 4. Tret de les zones subjectes a condicions estètiques específiques per les normes particulars de zones, la composició de les façanes serà lliure, dins dels límits assenyalats en el punt anterior. No obstant, es procurarà incorporar en el disseny les invariants arquitectòniques, materials i solucions constructives de la rica tradició empordanesa, evitant tant les solucions mimètiques i el fals tipisme com la utilització de formes peculiars i elements arquitectònics forans. 5. En el cas d’obres de substitució de l’edificació, quan s’agrupin dos o més parcel·les existents, la composició de les façanes es remetrà a l’estructura parcel·lària anteriorment existent. El tractament

de la façana haurà de ser anàleg al de les edificacions substituïdes o al de les edificacions contigües. 6. En edificis de nova planta, la planta baixa la utilització de la qual resti demorada fins la seva adaptació per a usos no determinats, es projectarà amb unes pautes de disseny que estableixin unes relacions mínimes amb la resta de l’edifici, someres o esquemàtiques, però suficients per tal de garantir la percepció de la unitat compositiva de tota la façana. Es prohibeix deixar, en el tancament de les plantes baixes, exclusivament l'estructura i tancaments provisionals una vegada conclòs l’edifici. 7. En les obres de reforma, rehabilitació o millora dels edificis existents o d’adaptació de locals, les modificacions de façanes s’efectuaran d’acord amb un projecte de caràcter unitari per a tota la façana. 8. En paràmetres de qualsevol tipus -façanes, tàpies, mitgeres, etc.- que tinguin una especial rellevància en l’escenari urbà o que, essent visibles des d’espais públics, comportin fons visuals negatius i no sigui previsible la seva ocultació o desaparició en un termini raonable, l’Ajuntament afavorirà o promourà actuacions que puguin arreglar, decorar o emmascarar aquests elements, amb les solucions i tècniques adequades per a cada cas, establint els mitjans de gestió i participació que resultin més eficaços. 9. En els supòsits d’enderroc que exigís el tractament de les parets mitgeres al descobert, els costos d’aquesta operació seran assumits pel sol·licitant. En el cas que la nova edificació deixi mitgeres vistes, el seu tractament com a façanes correrà a càrrec, igualment, del sol·licitant. Article 189. Elements superposats a les façanes 1. Qualsevol element superposat a les façanes capaç d’alterar la seva composició o volumetria ha de contemplar-se en el seu projecte d’execució, bé d’obra nova o bé de reforma, segons els casos, quan la seva magnitud i incidència sigui considerable. 2. Els elements que, no complint les presents Normes, es trobin degudament autoritzats, podran romandre en les seves actuals condicions. Amb excepció dels casos de renovació, modificació substancial, canvi de titularitat o situació de qualsevol índole que pugui requerir una nova llicència. En aquest darrer cas s’hauran d’adaptar a aquestes normes. 3. En les façanes exteriors situades en l’alineació del vial es prohibeix la disposició d’elements corresponents a instal·lacions que es superposin o sobresurtin del paràmetre exterior; tals com aparells d’aire condicionat, xemeneies, conduccions, etc. En cap cas es permetrà que l’emissió o descàrrega d’aquests elements pugui embrutar la façana, la via pública o causar un perjudici o molèstia als vianants. Article 190. Esteses aèries 1. Es prohibeix la instal·lació amb caràcter permanent d’esteses aèries d’electricitat i telefonia que utilitzin, regular i sistemàticament, els edificis com a part essencial del suport físic de la seva xarxa de distribució. Excepcionalment, quan existeixin raons tècniques degudament justificades per les companyies o quan es compti amb la conformitat fefaent dels propietaris afectats, l’Ajuntament podrà permetre la instal·lació de noves esteses aèries que restaran en tant no s’adoptin solucions alternatives de soterrament de les línies en tot el tram del carrer. 2. Els plans i projectes que tinguin per objecte l’ordenació detallada o la urbanització de carrers contindran entre les seves finalitats o objectius el soterrament de les línies existents. Inclouran en la seva documentació l’execució d’aquests treballs i el repartiment de les càrregues que, en el seu cas, pogués establir-se entre companyies subministradores, Ajuntament i usuaris.


93

Article 191. Cartells publicitaris 1. Qualsevol cartell o reclam perceptible des d’espais públics haurà d’adequar-se a les condicions generals d’ornat i composició que s’estableixen en aquestes Normes. 2. Els anuncis o cartells, a més de les condicions constructives de seguretat en front de trencaments o despreniments, així com la seva innocuïtat per al propi edifici, hauran de realitzar-se amb materials i previsió de medis de manteniment que garanteixin la seva neteja i decòrum. 3. En cap cas els cartells podran interceptar o desfigurar, total o parcialment, superfícies d’il·luminació ni elements significatius de la composició de les façanes. Tampoc podran pertorbar les vistes normals laterals dels usuaris dels locals contigus. SECCIÓ SISENA. NORMES APLICABLES AL TIPUS D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ, SEGONS ALINEACIONS A VIAL Article 192. Paràmetres específics En el tipus d’ordenació de l’edificació, segons alineacions a vial, els paràmetres específics que determinen les característiques de l’edificació són:

a. Alineació a vial b. Línia de façana c. Amplada del carrer o vial d. Alçada reguladora màxima i vol màxim dels elements sortints. e. Nombre màxim de plantes f. Mitgeres g. Illa h. Fondària edificable i. Espai lliure interior d’illa j. Reculada de l’edificació

Article 193. Alineació a vial 1. En el tipus d’ordenació regulat en aquesta secció, l’alineació de l’edificació coincideix amb la del carrer o vial tret en els casos de reculada permesa. 2. Les reculades permeses són les que disposen les Normes del POUM en regular el règim de les diferents zones. Quan les Normes permetin reculades es subjectaran al què es disposa en el corresponent article. 3. Als efectes de determinar l’amplada del vial, s’adoptarà com a aquesta la distància constant en tot Si les alineacions a vialitat estan constituïdes per rectes i corbes paral·leles tals que la seva distància sigui constant en tot un tram de vial entre dues transversals, s’adoptarà aquesta distància com a ample de vial.

4. L’ample de vial és el que resulta de la real afectació a l’ús públic. Quan es tracti de parcel·les amb front a vials de nova obertura, l’ample de vial serà el que en virtut del pla i del projecte d’urbanització s’afecti realment a l’ús públic i, a aquests efectes, se cedeix i urbanitzi amb subjecció a les normes sobre execució. Només els vials efectivament urbanitzables, o aquells per als quals s’asseguri la urbanització simultània a l’edificació, serviran de paràmetre regulador de les alçades dels edificis o dels vols permesos.

Article 194. Alçada reguladora màxima i vol màxim dels elements sortints 1. L’alçada de l’edificació i el nombre màxim de plantes és l’establerta per aquestes NNUU a cada zona. 2. L’alçada es mesurarà verticalment en el pla exterior de la façana, fins la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia de partida d’arrencada de la coberta, o amb el pla superior dels elements resistents en el cas de terrat o coberta plana. 3. Per sobre de l’alçada reguladora màxima, només es permetran:

a. La coberta d’acabament de l’edifici, de pendent inferior al trenta cinc per cent i les arrancades de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paràmetres exteriors de les façanes, a una alçada no superior a la reguladora màxima i vol determinat pel sortint dels ràfecs. Les golfes resultants no seran habitables.

b. Les cambres d’aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, amb alçada total màxima de seixanta centímetres (60cm).

c. Les baranes de façana anterior i posterior i les dels patis interiors, que s’alcin directament sobre l’alçada reguladora màxima. L’alçada d’aquestes baranes no podrà excedir de 1,30 metres.

d. Els elements de separació entre terrasses, situats directament sobre l’alçada reguladora màxima. L’alçada màxima d’aquests elements no podrà excedir de 1,80 m si són opacs i de 2,50 m si són transparents, reixes i similars.

e. Els elements tècnics de les instal·lacions. f. Els elements decoratius de les façanes.

4. En referència al vol màxim, excepte en el centre històric que disposa d’una normativa específica per consideracions especials, regiran les següents prescripcions:

a. El vol màxim, mesurat perpendicularment al pla de façana en qualsevol punt, no podrà excedir de la desena part de l’amplada de vial, amb un límit màxim de 1,00 m. Si l’edificació té façanes a vies o trams de vies de diferent amplada, per a cadascun dels cossos sortints s’aplicarà la regla d’amplada corresponent a la via o tram de via a la que dóna, amb el límit màxim de 1,00 m.

b. El vol màxim dels cossos sortints oberts a un espai lliure interior de l’illa no podrà excedir de la vigèsima part del diàmetre de la circumferència inscrita en l’espai interior de l’illa, amb un vol màxim, en tot cas, de 1,00 metre. En l’espai interior de l’illa no es permeten cossos sortints tancats o semitancats que superin la fondària edificable.

c. Els cossos sortints oberts ocuparan com a màxim el 70% de la longitud de la façana, en trams de balcó de longitud inferior a 3 metres. Els cossos tancats i semitancats no podran ocupar més d’un 30% de la longitud de façana amb un màxim de 1,50 metres. En ambdós casos, els cossos sortints estaran limitats en la seva distància en la mitgera segons un pla límit lateral del vol, que es situa a un metre de la paret mitgera.

Article 195. Determinació d’alçades L’alçada es mesura d’acord amb el que es disposa en l’apartat 2 de l’article anterior. La determinació del punt de referència o punt d’origen per a la mesura de l’alçada és diferent per a cada un dels supòsits següents: 1. Edificis amb front a una sola via

a. Si la rasant del carrer, presa en la línia de façana és tal que la diferència de nivells entre l’extrem de la façana de major cota i el centre d’aquesta, és menor de 0,60m, l’alçada


94

reguladora màxima es mesurarà en el centre de la façana, a partir de la rasant de la vorera en aquest punt.

b. Si la diferència de nivells és major de 0,60 m, l’alçada reguladora màxima es mesurarà a partir d’un nivell situat a 0,60 m per sota de la cota de l’extrem de la línia de façana de major cota.

c. Quan per aplicació d'aquesta norma resulti part de l'edifici amb una alçada de planta baixa més alta de la màxima permesa a la zona o amb desnivell respecte a la rasant del vial, fora dels límits de 0,60 m per sobre o per sota de la rasant del vial, l'edifici s'haurà d'escalonar. A cadascun dels trams, l'alçada reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors, com si cada tram fos façana independent.

2. Edificis amb façanes a dues o més vies, formant cantonada o xamfrà

a. Si l’alçada fos la mateixa en cada front de vial, s’aplicarà el que es disposa en l’apartat anterior però operant amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si en fóra una de sola.

b. Si les alçades reguladores fossin diferents, la major d’elles podrà situar-se pels carrers adjacents més estrets, fins una longitud màxima, comptada a partir de la cantonada o última flexió del xamfrà o del punt d’encreuament amb les alineacions dels vials, que amb un límit màxim de trenta metres (30m) sigui la major dels següents: una vegada i mitja l’ample del carrer adjacent o la determinada per la intersecció sobre l’alineació del vial de menor amplada de la prolongació de la línia límit de fondària edificable corresponent al carrer de major amplada. A partir del punt determinat per la longitud màxima a què es refereix l’apartat anterior, s’aplicarà a la resta de la façana l’alçada pertinent a l’ample de vial a què correspon, com si la resta constituís unitat independent.

3. Edificació amb front a dues o més vies que no formen cantonada o xamfrà Els edificis en solars amb façana a dues o més vies que no formen cantonada ni xamfrà i el volum dels quals en cada front estigui separat de l’altre per l’espai lliure interior d’illa es regularan, en quant a alçades, com si es tractés d’edificis independents. 4. Edificis en illa que no disposin o disposin parcialment d’espai lliure interior

a. L’alçada reguladora es determinarà per l’ample de vial a què doni front cada edificació. Aquesta alçada s’aplicarà fins a una fondària edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l’alineació objecte d’edificació i de l’alineació del front oposat. Si l’illa no arriba en algun punt a un ample de vint metres (20m) mesurat per la suma de les distàncies des del lloc geomètric citat a les alineacions de les façanes oposades, l’alçada reguladora màxima serà uniforme per a tot el sector de l’illa considerada, i igual a la que correspongui al vial major ample.

b. Els casos particulars a què donin lloc alineacions molt irregulars seran resolts per equiparació amb els criteris exposats en els apartats anteriors.

5. Edificis amb façana a places Les alçades reguladores màximes es determinaran en aquest cas atenent a la major de les alçades corresponents a les vies que formen la plaça o aflueixen a ella. Les dimensions de la plaça no justificaran una major alçada. Per a la determinació de l’alçada en els casos d’edificació amb front a places, no es tindran en compte aquells carrers l’ample dels quals sigui major que la dimensió mínima de la plaça. Els encreuaments de vies i els xamfrans no tindran la consideració de places. 6. Edificis amb front a parcs, jardins, equipaments i dotacions En aquests casos, l’alçada reguladora màxima serà la major de les corresponents als dos fronts de la mateixa illa contigus al què es tracti.

Article 196. Mitgeres 1. Quan a conseqüència de diferents alçades, reculades, fondària edificable o altra causa, puguin sorgir mitgeres al descobert, hauran de tractar-se amb materials de façana o, optativament, retirar-se la distància necessària per tal de permetre l’aparició d’obertures com si d’una façana es tractés. 2. Si la mitgera que resultés de l’edificació de dos solars contigus no fos perpendicular a la línia de façana, només podran edificar-se els solars quan l’angle format per la mitgera amb la perpendicular de la façana en el punt de la seva intersecció sigui inferior a 25º. En la resta de casos, per a poder edificar hauran de regularitzar-se els solars per tal que compleixin la condició indicada. Els casos especials o que donin lloc a contigus de parcel·la corbs o trencats o parcel·les en angle, es resoldran aplicant els criteris tècnics inspirats en les regles que es contenen en aquest article. Article 197. Fondària edificable 1. La fondària edificable a cada parcel·la només podrà ser sobrepassada amb cossos sortints oberts i amb elements sortints quan la separació entre alineacions interiors sigui com a mínim de 8 metres. 2. El vol dels cossos sortints a partir de la fondària edificable no podrà superar ni 1/20 part del diàmetre del cercle que pot inscriure en el pati d’illa ni les disposicions generals dels cossos sortints regulades en aquestes Normes. 3. Per a aquelles parcel·les amb façana a dos carrers oposats, el fons de parcel·la el defineix la bisectriu de l’angle entre ambdós carrers; en parcel·les amb cantonada a dos carrers, serà fons de parcel·la la partió d’aquesta oposada a la façana de carrer més estreta, i per a aquelles amb façana a tres carrers, la partió de parcel·les que no és façana. 4. En el plànol número E03 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable d’aquest POUM queden fixades les fondàries edificables per a cada illa, així com les alineacions corresponents a la façana posterior, per al cas en què aquestes tinguessin la consideració de façanes principals pel seu emplaçament respecte de la topografia i del seu valor típic o tradicional de la zona. Serà obligatori respectar la reculada existent en façanes posteriors quan així ho determini el POUM. Article 198. Espai lliure interior 1. En zones d’edificació contínua, els espais lliures edificables que assenyala aquest POUM hauran de respectar-se com a tals, no podent-se edificar en cap cas. 2. Les edificacions existents en els espais lliures anteriorment citats seran considerades volum disconforme d’acord amb el règim establert en l’article 102 del TRLUC-12. Qualsevol obra que es pretengui realitzar amb finalitat de reforma, addició, ampliació o modificació de l’estructura existent, implicarà necessàriament que l’edificació s’hagi ajustat a l’alineació fixada per aquest POUM. Article 199. Reculades 1. La modalitat de reculada o alineacions reculades que es contempla és la corresponent a reculada en tot el front d’alineació de l’illa. 2. Les alineacions reculades esmentades s’admetran quan l’espai lliure resultant com a conseqüència de la reculada es destini a l’eixamplament del carrer. Aquest sòl serà de cessió gratuïta al municipi per a destinar-lo a l’eixamplament de vial i les obres d’urbanització seran a


95

càrrec del propietari cedent. L’alçada reguladora màxima aplicable a les finques reculades serà la que correspongui a l’ample del vial, inclòs l’eixamplament. La reculada serà uniforme en tota l’alineació, comprendrà tot el tram d’illa entre carrers, i la fondària edificable quedarà disminuïda en la fondària de la reculada. Es determinarà la fondària partint de l’alineació a vialitat i no de l’alineació reculada. De l’alçada reguladora màxima, conseqüència de l’eixamplament, només es beneficiarà la finca reculada, encara que s’edifiqui després de la reculada. L’alçada reguladora màxima es determinarà atenent a l’ample de vial anterior a l’eixamplament. La llicència d’edificació s’atorgarà condicionada a la cessió gratuïta i a la obligatorietat de suportar els costos d’urbanització, fins i tot els del Projecte d’Urbanització. SECCIÓ SETENA. NORMES APLICABLES AL TIPUS D’ORDENACIÓ D’EDIFICACIÓ AÏLLADA Article 200. Paràmetres aplicables en aquest tipus d’ordenació Els paràmetres propis del tipus d’ordenació en edificació aïllada són: a. Superfície i dimensions de la parcel·la. b. Ocupació màxima de la superfície de la parcel·la. c. Alçada reguladora màxima. d. Nombre màxim de plantes. e. Separacions mínimes a vial i contigus. f. Edificacions auxiliars. Article 201. Superfície i dimensions de la parcel·la 1. Les superfícies i dimensions mínimes de les parcel·les es descriuen detalladament en les NNUU particulars de les diferents zones. 2. Com excepció a les condicions que s’estableix en les ordenances particulars de cada zona, s’admeten parcel·les de superfícies i longituds de façanes més petites quan obeeixin a un dels casos següents:

a. Quan s’ajustin als Plans Parcials aprovats amb anterioritat a l’entrada en vigor de les Normes Subsidiàries de planejament de 1990 i procedeixin de parcel·lació o segregació amb llicència

b. Parcel·les existents entre altres ja construïdes, o amb impossibilitat d’obtenir els mínims exigits.

c. Parcel·les resultants d’actuacions puntuals -actuacions aïllades en sòl urbà, convenis urbanístics, etc- en desenvolupament de les determinacions d’aquest POUM. En aquests casos, els índexs d’edificabilitat neta expressats en les ordenances particulars de cada zona es reduiran en la mateixa proporció en què la parcel·la tingui reduïda la seva superfície respecte de la mínima exigida. Els paràmetres d’ocupació, separacions i alçades seran els que corresponen a cadascuna de les zones.

Article 202. Desenvolupament del volum edificable 1. El volum màxim edificable permès en cada parcel·la, inclosos els vols dels cossos i elements sortints, podrà desenvolupar-se, segons la zona, en una o més edificacions principals i destinar-se part del volum a edificacions auxiliars. 2. Quan en la regulació de la zona es fixin, en funció de les dimensions de la parcel·la, límits màxims al nombre d’unitats independents de residència o d’habitatges, o nombre màxim d’unitats d’edificació independents resultants de les possibles contribucions de l’edificació de cada parcel·la, hauran de respectar-se, encara que això comporti que no pugui aprofitar-se el sostre màxim possible segons l’índex d’edificabilitat.

Article 203. Ocupació màxima de la superfície de parcel·la 1. L’ocupació màxima de la superfície de la parcel·la que pugui edificar-se és l’establerta en les normes aplicables en la zona. L’ocupació es mesurarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l’edificació incloent-hi els cossos sortints. 2. Les plantes soterrani resultants de desmunts, anivellacions o excavacions no podran superar l’ocupació màxima de la superfície de parcel·la. Article 204. Sòl lliure d’edificació 1. Els terrenys que resultessin lliures d’edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de la superfície de la parcel·la no podran ser objecte, en superfície, de cap altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servei de l’edificació o edificacions construïdes en la parcel·la o parcel·les. 2. Els propietaris de dues o més parcel·les contigües podran establir la mancomunitat d’aquests espais lliures, amb subjecció als requisits formals establerts en aquestes normes per als patis mancomunats. 3. Els propietaris podran cedir gratuïtament al municipi aquests sòls, fet que comportarà per al municipi el deure de la seva conservació amb subjecció a les normes sobre jardins públics, sempre que el municipi consideri que concorren raons d’interès públic, social o comunitari. Article 205. Alçada reguladora màxima, nombre de plantes i vol màxim dels elements sortints 1. L’alçada màxima de l’edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que tingui la consideració de planta baixa. En els casos que, per raó del pendent del terreny, l’edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d’edificació que es construeixin sobre cadascuna de les plantes o parts de les plantes que posseeixin la consideració de planta baixa, es subjectaran a l’alçada màxima que correspongui per raó de cadascuna d’aquestes parts i l’edificabilitat total no ultrapassarà la que resultaria d’edificar en un terreny horitzontal. En cap cas, les cotes de referència de les plantes baixes podran establir-se amb una variació absoluta de més o menys un metre (1m) en relació amb la cota natural del terreny. Es prendrà com a punt de referència el centre de gravetat de la planta baixa o part de la planta baixa. 2. Els valors de les alçades màximes i el nombre màxim de plantes es determinaran en les ordenances particulars de cada zona. 3. Per sobre de l’alçada màxima, només es permetrà:

a. La coberta definitiva de l’edifici, de pendent inferior al trenta cinc per cent (35%) i l’arrencada de la qual, se situa sobre una línia horitzontal paral·lela als paràmetres de les façanes situades a una alçada no superior a la màxima i el vol de la qual no superi el màxim admès per les volades. Les golfes resultants no seran habitables tret dels habitatges unifamiliars.

b. Les cambres d’aire i elements de cobertura en els casos de terrats o coberta plana, amb alçada total de seixanta centímetres (60 cm).

c. Les baranes fins a una alçada màxima de 1,00m. d. Els elements tècnics de les instal·lacions. e. Els remats de l’edificació de caràcter exclusivament decoratiu.

4. En aquest tipus d’ordenació, el vol dels cossos sortints, tancats o semitancats, ve limitat per la superfície edificable de la parcel·la. En els percentatges d’ocupació màxima i en les separacions als límits de la parcel·la es tindran en compte els cossos sortints tancats, els semitancats i els oberts.


96

Article 206. Separacions mínimes 1. Les separacions mínimes de l’edificació o edificacions principals amb front a la via pública i als contigus de parcel·la o la distància entre edificacions, són les establertes en les ordenances particulars d’aquesta zona. Aquestes separacions són distàncies mínimes a les que pot situar-se l’edificació i els seus cossos sortints. Es defineixen per la menor distància fins a plans o superfícies reglades verticals, la directriu de la qual és la partió de cada parcel·la, des dels punts de cada cos d’edificació inclosos els cossos sortints. En certes zones es determinen valors mínims absoluts. La separació entre dos cossos d’edificació independents, situats dins d’una mateixa parcel·la, es regula per la distància mínima que entre cada edificació i els cossos d’edificació propers que estan construïts i que siguin els més alts. Així mateix s’estableixen en algunes zones valors mínims d’aquestes separacions. 2. Les plantes soterrani resultants de desmunts, anivellacions de terreny o excavacions, en el cas d’habitatges unifamiliars, hauran de respectar les distàncies mínimes a les partions de parcel·la, excepte si es tracta de la part que serveixi per a donar accés des de l’exterior als usos permesos en els soterranis, i sempre que aquesta part no excedeixi del quinze per cent (15%) de la superfície lliure. En els altres casos s’estarà al què es disposa en l’article 203 referent a l’ocupació màxima de la parcel·la. Article 207. Construccions auxiliars 1. Es permet en aquest tipus d’ordenació la construcció d’edificacions o cossos d’edificació de caràcter auxiliar al servei dels edificis principals, amb ús de porteria, garatge particular, locals per a guarda o dipòsit de material de jardineria, piscines o anàlegs, vestidors, bugaderies, rebosts, hivernacles o altres anàlegs. 2. La construcció d’edificacions auxiliars s’ajustarà al què s’estableix en la regulació de cada zona i, en el seu cas, al què es disposa en el POUM o en el Pla Parcial, pel que fa a sostre edificable, ocupació en planta baixa, alçada màxima i separacions mínimes als contigus de la parcel·la. Article 208. Tanques 1. Es defineixen tres models de tanques que s’hauran d’utilitzar d’acord amb el model especificat en la normativa de cada zona. Aquests són els següents:

- Muret de façana amb una altura màxima de 60 cm. Podrà ser de pedra seca o arrebossada. - Tanca de façana amb una altura màxima de 180 cm. Haurà de ser arrebossada. - Tancament de malla metàl·lica. Tindrà una altura màxima de 180 cm. L’estructura de suport

estarà formada per perfils metàl·lics. La malla tindrà una secció màxima de 0.8 cm i serà metàl·lica. Es prohibeix pintar-la, només es permetran imprimacions per a millorar-ne el manteniment.

- Tancament vegetal. Haurà de ser de vegetació autòctona, de xiprer o arbusts. - El tipus i material utilitzat haurà de ser el mateix en cada tram de tancament continu. Per

tant, en cas de la construcció simultània de diferents edificacions caldrà un projecte unitari. Quan s’edifiqui en moments diferents, els projectes utilitzaran el model emprat anteriorment en el tram de tancament.

2. Les tanques amb front a vials públics, dotacions i espais verds es regularan, pel que fa a les seves alçades i materials, segons les disposicions establertes en les Ordenances del Pla Parcial o Especial, encara que en el cas que aquests resultessin derogats per aquest POUM, en virtut del compliment del seu període de vigència o etapes d’execució, sense perjudici de les disposicions establertes en l’apartat següent. 3. La construcció de les tanques s’ajustarà a les següents disposicions:

a. La disposició de les tanques haurà de subjectar-se en tota la seva longitud a les alineacions i

rasants del carrer. En el cas de vials de la xarxa viària bàsica, hauran de situar-se a una distància que respecti la zona de domini públic regulada per la Llei de Carreteres.

b. Quan el perfil natural del terreny sobresurti del vial, degut a l’explanació d’aquest, la tanca d’obra no ultrapassarà el perfil natural del terreny més de 50 cm, establint-se com a alçada màxima per al mur de contenció 3,50 m mesurats des del rasant del vial.

c. Per al cas de l’apartat anterior, les construccions auxiliars podran tenir façana directament a la paret de tancament, sempre que aquesta quedi com una construcció en semisoterrani d’una sola façana i totalment encastada en el perfil natural del terreny.

d. Quan els terrenys dels solars que donin front a carrer siguin horitzontals o amb pendent recaient avall, la tanca s’ajustarà a l’alineació del vial i el mur d’obra no podrà tenir una alçada superior a 60 cm, permetent-se la construcció d’agulles o pilars d’obra massissa com a suport d’elements metàl·lics, tals com reixes, portes, armaris de comptadors d’aigua, d’electricitat, d’escombraries o similars.

e. Les tanques de delimitació de propietats entre solars contigus seran a base de vegetació, podent-se reforçar amb pilars metàl·lics o de formigó i una malla metàl·lica.

f. La peça de remat estarà enrasada al mur. g. En el cas d’utilitzar més d’un tipus de tancament s’hauran de situar en diferents plans, mai un

sobre l’altre. h. Quan la tanca ampliï un mur de contenció de terres de més d’ 1,50 metres d’alçada, la seva

part massissa no superarà els 0,50 m d’alçada en relació al nivell de terra definitiu interior a la parcel·la. La part de tancament amb malla metàl·lica tindrà un màxim de 1 m i es situarà en un pla posterior al muret. Es permet un tancament amb vegetació autòctona o xiprer.

i. Quan la tanca ampliï un mur de contenció de terres de més d’ 3,00 metres d’alçada, només es podrà col·locar una tanca d’1 metre de malla metàl·lica o vegetació d'arbust.

j. Per a la col·locació d’armaris d’instal·lacions es permetrà l’edificació d’una tanca d’1,8 metres d’alt per l’amplada necessària. Aquests armaris s’hauran de situar al costat de la porta.

Article 209. Adaptació topogràfica del terreny. Desmunts 1. A efectes de les adaptacions topogràfiques s'entén com a terreny natural el terreny inicial no transformat, amb pendent sensiblement uniforme. En els casos on el terreny presenti transformacions prèvies i/o acumulacions o excavacions locals de la pròpia parcel·la o del viari, s'entén com a terreny natural la superfície definida per a les cotes existents als vèrtexs del polígon que delimita la parcel·la en les tipologies d'edificació aïllada i el pla inclinat definit per les rasants dels carrers oposats en la tipologia d'alineació a vial. 2. Les plataformes d’anivellació de terrenys possibles en les zones edificables amb la tipologia aïllada, destinada a usos residencial o terciari, s'ajustaran a les següents limitacions:

- En general, el màxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendre's com a natural serà de 1,50 m per sobre o 2,00 m per sota d'aquell respecte a aquest. Aquests límits màxims de variació topogràfica s'aplicaran tant en l'interior de la parcel·la com en els seus límits.

- Excepcionalment, i únicament en els límits de la parcel·la amb els vials, podran admetre's adaptacions topogràfiques de 3,00 m per sobre o per sota de la cota en el límit quan en aquesta zona es materialitzin els moviments de terres previs que ocasionaren la urbanització dels carrers.

- Les terrasses que es creïn per tal d'enjardinar l'espai lliure d'edificació d'una parcel·la hauran de quedar incloses en un talús ideal de pendent 1/3 (alçada/base) mesurats des de 1,50 m per sobre de la cota topogràfica inferior del terreny natural. Si no pot complir-se aquesta condició, s'haurà de mantenir el terreny sense terrasses.

3. Les transformacions topogràfiques dels patis d'illa de les zones edificables amb la tipologia d'alineació a carrer, s'ajustarà a les següents limitacions:


97

- En general, el pati d'illa quedarà situat a la cota de la planta baixa dins dels marges establerts en l'article 169 d'aquestes Normes.

- Quan, per desnivells dels vials, dues parcel·les confrontants per la part posterior resultin tenir el nivell de planta baixa amb una diferència de cota superior a 1,50 m, s'escalonarà el nivell de planta baixa per tal de no superar aquesta dimensió en el límit de les dues parcel·les.

- Quan per motiu d’algun tipus d’actuació es generin talussos o forts pendents, caldrà prendre mesures d’estabilització i revegetació per a la minimització del risc d’erosió i d’esllavissada. En les parcel·les de pendent inferior al 10% ni les llindes ni els anivellaments interiors modificaran en més d’un metre, per sobra o per sota, la cota natural del terreny. Únicament es podrà exceptuar d’aquestes normes les rampes d’accés als garatges en planta soterrani i els mateixos soterranis.

Article 210. Aparells de climatització, comunicació i col·lectors d’energia 1. Quan es situïn els aparells de climatització o plaques solars en la coberta s’hauran de situar dins del gàlib permès, utilitzant trams de coberta plana o inclinada i no visibles des de l’exterior. 2. Quan es situïn en la façana no podran sobresortir del pla d’aquesta, hi restaran integrats i es cobriran de la vista mitjançant reixats o similars. 3. Les plaques solars, si es situen sobre coberta inclinada, es col·locaran formant un pla paral·lel a aquesta que no sobresurti més de 20 cm. 4. Les plaques solars preferentment es situaran en cobertes planes, ocultes de les vistes des de l’exterior de l’edifici. 5. Els dipòsits acumuladors compliran les mateixes condicions que els aparells climatitzadors expressades en l’apartat 1. 6. Les antenes parabòliques o convencionals es podran situar exclusivament a les cobertes i a un mínim de tres metres de les façanes de l’edificació. SECCIÓ VUITENA. NORMES APLICABLES AL TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS VOLUMETRIA ESPECÍFICA Article 211. Ordenació de la forma de l'edificació 1. L'ordenació de la forma de l'edificació s’ha de contemplar en el Pla Parcial o en el Pla Especial urbanístic, segons el cas, mitjançant una de les modalitats següents:

a. Configuració unívoca, havent-se de determinar: - Alineacions d'edificació - Cotes de referència de la planta baixa - Alçada màxima i nombre límit de plantes

b. Configuració flexible, determinant-se els perímetres i perfils reguladors de l'edificació i de les cotes de referència de la planta baixa.

2. La superposició de la forma de l'edificació, determinada respecte a alguna de les modalitats establertes en el número anterior, delimita les unitats d'edificació independent i les parets que cal construir en règim de mitgeres. 3. La col·locació relativa de les edificacions es regula mitjançant els següents paràmetres:

a. Separació mínima entre edificacions. b. Separació mínima de l'edificació als límits de la zona i als eixos de vial.

Article 212. Ocupació màxima de parcel·la 1. Els paràmetres de distribució de l'edificabilitat neta són els definits amb caràcter general per a tots els sistemes d'ordenació. 2. Com a excepció al que disposa l’apartat anterior, es fixa específicament, per a aquest sistema d'ordenació, el paràmetre de percentatge màxim d'ocupació en planta baixa. L'ocupació s'amida per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació, inclosos els cossos sortints. 3. Les plantes soterrani resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions poden sobrepassar l'ocupació màxima de la parcel·la en planta baixa. Poden ocupar fins a un trenta per cent en planta soterrani del corresponent a l'espai lliure d'edificació que sigui de propietat privada. Article 213. Cota de referència de la planta baixa 1. El planejament derivat ha de completar les determinacions o previsions del Pla d’ordenació, d’acord amb les prescripcions o determinacions següents:

a. Regulació del moviment de terres que comporti el procés d'urbanització. b. Cotes de referència dels plans d’anivellament i terrassament en què es sistematitzi el sòl

edificable. Aquestes dades es fixen en els plànols d’anivellaments i rasants i en els d'ordenació de l'edificació; també es fixen, en aquests plànols, les anivellacions o rasants de les vies, places i altres espais lliures. Com a pla d’anivellació hom pot adoptar la cota natural del terreny, encara que per circumstàncies topogràfiques o per exigències de l'ordenació calgués modificar la configuració natural del terreny.

2. Hi poden haver diferents cotes de referència per a un mateix edifici. Sigui quina sigui la modalitat de precisió de la planta baixa, les cotes de referència fixen la base d'amidament de l'alçada màxima de l'edificació. 3. Les cotes fixades en el Pla Parcial o en el Pla Especial s'han de respectar, encara que poden augmentar o disminuir, sense ultrapassar els 0,60 m, quan l'execució del projecte exigeixi una adaptació o un reajustament dins d'aquests límits, o quan una millor concepció tècnica o urbanística aconselli aquesta variació. La justificació del canvi de cota s’ha de contenir en la documentació tècnica que s’acompanyi amb la sol·licitud de llicència urbanística. Article 214. Paràmetres en la configuració unívoca En aquesta modalitat de l'ordenació de la forma de l'edificació s'han de tenir en compte les regles següents:

a. Alineacions d'edificació. Són alineacions d'edificació les precisades en el planejament derivat, que determinen els límits de la planta baixa. Si el Pla Parcial o el Pla Especial no contenen regles sobre reculades cal aplicar, en tot allò compatible amb la regulació específica, les normes aplicables al sistema d'ordenació de l'edificació segons alineacions de vial.

Alçada màxima i nombre de plantes. L'alçada màxima de l'edificació es compta a partir de la cota de referència de la planta baixa. Quan l'edificació es desenvolupi esglaonadament, a causa del pendent del terreny, els volums d'edificació que es construeixen sobre cada una de les plantes, conceptuades com a baixes, o part de la planta, s'han d’ajustar a l'alçada màxima que correspongui en funció de cada una d'aquestes plantes o parts de planta. L'edificabilitat total no ha de superar la que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal. Per sobre de l’alçada màxima només es permetrà:


98

a. Les cambres d’aire i elements de cobertura en els casos de terrats o coberta plana, amb alçada total de seixanta centímetres (60 cm).

b. Les baranes fins a una alçada màxima de 1,00m. c. Els elements tècnics de les instal·lacions. d. Els remats de l’edificació de caràcter exclusivament decoratiu.

Article 215. Paràmetres de la configuració flexible 1. Els paràmetres específics d'aquesta configuració de l'ordenació de l'edificació són el perímetre i el perfil regulador. 2. S'entén per perímetre regulador de l'edificació les possibles figures poligonals definides en el pla parcial o en el pla especial per a determinar la posició de l'edificació. Totes les plantes i vols han d'estar compresos dins d'aquesta figura poligonal. L'ocupació de l'edificació en planta baixa no pot ser superior al 80% de la superfície continguda dins de cada perímetre regulador. 3. S'entén per perfil regulador totes aquelles limitacions adreçades a determinar el màxim envoltant de volum dins del qual es pugui inscriure el volum de l'edificació que correspongui a cada parcel·la per la seva intensitat d'edificació. Quan es pretén que l’envoltant vingui limitat superiorment per un pla horitzontal, és suficient limitar l'alçada d'aquest pla. Quan el límit superior esmentat tingui una altra forma constant per a qualsevol secció normal a un eix de la planta, és suficient la fixació del perfil del límit esmentat. En els altres casos, els plans derivats adopten les mesures de representació adients per a la clara fixació de les limitacions esmentades. 4. A les zones o sectors per a les quals aquestes Normes fixen alçada màxima, l'envoltant del volum màxim no la pot ultrapassar. En els altres casos, el perfil regulador no pot assolir alçades que superin més de tres plantes pis, nombre de plantes que resultaria d'esgotar en cada planta pis la superfície compresa dins del perímetre regulador. Article 216. Localització relativa de l'edificació 1. Els paràmetres que regulen la localització relativa de les edificacions són els següents: a. separacions mínimes entre edificacions b. separacions mínimes de l'edificació als eixos de vial i als límits de zona El règim d'aquests paràmetres és l'establert en aquest article, completat, si de cas, per les determinacions del planejament urbanístic derivat. 2. Per a determinar les distàncies a eixos de vies bàsiques o en la perifèria dels sectors, les edificacions que segons el planejament derivat puguin aixecar-se amb façana a aquesta xarxa viària bàsica o pròxima als límits del sector s'han de preveure de manera que estiguin dins un pla que contingui l’eix de la via o el límit del sector, segons el cas, i que formi amb el pla horitzontal un angle de seixanta graus. En el cas de línia corba, el pla es delimita en cada punt per la corresponent tangent. CAPÍTOL 2: NORMES PARTICULARS DE ZONA SECCIÓ PRIMERA. ESPAI LLIURE PRIVAT Article 217. Definició Són aquells espais intersticials del teixit urbà lliures d’edificació que formen part d'una parcel·la privada de les zones 1. Casc Antic o 2. Creixement rural.

Article 218. Regulació 1. Els espais lliures privats en clau 1 hauran de mantenir-se com a tals, no podent-se edificar en cap cas. 2. Es consideraran espais lliures en clau 2 els espais intersticials situats entre els diferents cossos que integren el creixement rural. En base al que estableix l’article 244, caldrà deixar lliure un mínim del 40% de la parcel·la. Aquest espai lliure no podrà ser objecte de cap altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servei de l’edificació construïda en la parcel·la. 3. Es permet en aquests espais lliures privats, les instal·lacions de caire esportiu com piscines, tennis, frontons i anàlegs. 4. L’alçada màxima de tanques serà de 1,80 m. 5. La possible edificació en els sectors de clau 2. Creixement rural, es construirà obligatòriament adossada a l’edificació principal o a límit de parcel·la. Article 219. Usos permesos Aquests espais es podran destinar a jardí privat, hort, pati de jocs o qualsevol activitat que es desenvolupi en espais lliures d’edificació. No s'admet la seva utilització com a superfície d’emmagatzematge. SECCIÓ SEGONA. CASC ANTIC (Zona 1)

Article 220. Definició 1. Són les zones històricament consolidades del nucli de Gualta, estructurades de forma espontània i orgànica que han donat lloc a una organització edificatòria i urbanística d’interès que cal mantenir. Els paràmetres d'ordenació que es proposen intenten conduir el procés edificatori de forma coherent amb els mecanismes històrics. 2. A les noves construccions i a les reformes de les existents s’exigirà el respecte a les normes i estils tradicionals, tant en la composició, com en les façanes, cobertes, materials i colors. Article 221. Tipus d’obres permeses 1. En aquesta zona són prioritàries les obres de conservació, consolidació, restauració, i rehabilitació de les edificacions existents, sense prohibir però l’enderroc i substitució d’aquells edificis que es trobin en estat manifest de ruïna irreparable o bé no presentin interès de tipus històric o arquitectònic. 2. Quan un edifici es trobi en estat manifest de ruïna irreparable, o bé no presenti, pel que fa a les seves façanes i estructura portant interès de tipus històric o arquitectònic, podrà enderrocar-se i substituir-lo immediatament per un de nova planta, complint les condicions establertes en el punt 3 d’aquest article i les següents:

a. Es mantindran, quan l’original presenti interès històric o arquitectònic, la tipologia de l’edifici, la mateixa proporció de buits i plens en les obertures de les façanes, el volum i característiques dels voladissos, els materials de coberta tradicionals i les qualitats i acabats de les façanes.

b. Quan una façana contingui elements tradicionals d’interès com dovelles, balcons, ràfecs etc., en la seva reconstrucció es reposaran elements procurant que sigui en el lloc original.


99

3. En els casos que es produeixin els supòsits contemplats en el punt 2 anterior i en les parcel·les marcades com edificables per aquestes NNUU, es podran construir noves edificacions amb les condicions següents:

a. Les condicions d’edificació per les noves construccions es regularan d’acord amb els articles següents d’aquesta normativa.

b. Les característiques tipològiques i arquitectòniques seran similars a les dels edificis existents a la mateixa zona, així com els materials i elements constructius.

Article 222. Ordenació El tipus d’ordenació correspon a l’edificació compacta alineada a vial. Les edificacions de nova planta seguiran les alineacions definides gràficament en el plànol d'ordenació gràfica a escala d’1:1.000 Article 223. Parcel·la mínima Les existents en el moment d’aprovació d’aquestes NNUU, no admetent-se cap segregació inferior o igual a 100 m2. El front mínim de parcel·la es fixa com a ≥ 6,00 metres. Article 224. Ocupació El coeficient d’ocupació és del 100 %. Tot i això, no es podran augmentar les ocupacions actuals ni ocupar els patis en Nucli Antic, segons referència gràfica del plànol E03. Article 225. Densitat Un habitatge per cada 100 m2. construïts. Article 226. Alçada reguladora màxima L’alçada reguladora màxima serà la de la volumetria consolidada, de 9 m o PB + 2. Article 227. Coberta 1. S’haurà de reutilitzar teula àrab vella procedent dels edificis substituïts o d’aparença similar. Podrà utilitzar−se teules noves, només per les canals i seguint les mateixes característiques cromàtiques que les tradicionals utilitzades en el conjunt històric. 2. Les cobertes dels edificis de nova planta o que substitueixin els existents es realitzaran a una o dues aigües en virtut de la fondària edificable i de les característiques particulars, tindran un pendent uniforme per les vessants, variable entre un 20 i un 30%, perpendicular a les línies de façana i amb el carener entre els dos ràfecs oposats, en les cobertes a dues vessants. 3. El ràfec de la coberta haurà d’iniciar−se en el nivell definit per la línia d’alçada consolidada. Aquest nivell haurà de variar 30 cm per sobre o per sota d’aquesta línia a fi d’evitar una coincidència de nivell amb el ràfec veí. La línia d’arrencada de la coberta serà igual per a tot el perímetre de l’edifici sempre que la base ho permeti. 4. Sobre la coberta no s’admetran altres cossos que les xemeneies de sortida de fums o de ventilació de banys, lavabos i cuines, així com l’antena de televisió col·lectiva (una per immoble fins que tot el Nucli Antic disposi de la xarxa per a la recepció de senyal digital de televisió. A partir de

llavors no s’admetrà cap tipus d’antena ni a les cobertes ni als balcons). Sota d’aquesta s’hauran d’englobar−hi les caixes d’escala, d’ascensor, d’aire condicionat i altres de similars. En cap cas, aquests elements descrits, es situaran en els plans de façana. Els coronaments es realitzaran amb remats d'obra o metàl·lics de línies simples i sense formalitzacions pintoresques. 5. Queden específicament prohibits els cossos afegits, àtics, obertures de finestra en teulada, etc, que desfigurin la simplicitat volumètrica de la teulada. El buidat de teulada per tal d’encabir-hi elements tècnics o altres usos també quedarà descartat. 6. Els ràfecs i cornises tindran una alçada compresa entre 15 i 45 cm, una volada màxima de 50 cm i una secció motllurada. Queden prohibits els ràfecs formats amb forjats volats. 7. Es justificarà la disposició de plaques solars en els edificis a reformar o a construir, podent-se arribar a eximir de la seva col·locació en el cas que aquesta suposi una distorsió del paisatge urbà tradicional del nucli. 8. No s’admeten les plantes soterrani visibles o accessibles directament des de la via pública. 9. L’aprofitament de sotacoberta anirà lligat obligatòriament a la planta immediatament inferior. Article 228. Elements i cossos sortints 1. No es permet la construcció de cossos sortints tancats o semitancats. 2. La composició de la façana evidenciarà un predomini de la finestra sobre el balcó, regint−se en quant al nombre d’obertures i situació de les mateixes pel que assenyala la tipologia edificatòria específica de l’època. Les llosanes dels balcons estaran centrades a l’eix de l’obertura i no podran presentar revestiments ceràmics ni de cap altre tipus. 3. Les baranes seran de barrots de forja verticals, de secció quadrada o rodona inferior als 2 per 2 cm, separats un mínim de 10 cm i màxim de 12 cm, amb una alçada compresa entre 95 i 105 cm. Article 229. Obertures La disposició de les obertures en façana mantindrà els ritmes, la proporció, forma i dimensió de les existents en les edificacions tradicionals. S’haurà de mantenir el predomini del ple sobre el buit. Les obertures de les façanes, tindran sempre unes proporcions verticals i s’agruparan en eixos també verticals que podran estar centrats o no en relació a la façana. Els tancaments seran de fusta, ferro o alumini esmaltats amb algun dels colors permesos per aquestes NNUU a la disposició transitòria vuitena. Article 230. Façanes Els materials permesos en els acabats de façana serà la pedra natural. Es deixaran vistos els elements de pedra ornamentals existents com ara dovelles, llindes, brancals etc. existents a l’edificació. En obres de rehabilitació es podran deixar els estucats o remolinats existents. Els acabats, del tipus tradicional, hauran de ser coherents amb la tipologia original i amb el tipus de parament constructiu. Queden prohibits els aplacats de qualsevol mena en façana, les caixes de persiana vistes o marcades en façana, les entregues de forjat vistes, les gelosies prefabricades i els baixants i les canals de recollida d’aigua de plàstic.


100

En les obres d'ampliació dels edificis existents, els materials, textura i cromatisme de les ampliacions estaran d’acord amb les corresponents al cos original. Els rètols es col·locaran preferentment dins les línies que formen els buits arquitectònics i s’hauran d’escriure amb lletres impreses sobre bases planes de vidre, metacrilat incolor transparent, llautó, coure, ferro o alumini pintats. La canal de recollida d’aigües i els baixants vistos seran de coure, zenc o ferro galvanitzat. Els últims dos metres seran de ferro. Caldrà tenir cura en tot moment pel rigor constructiu i de no caure en el pintoresquisme i la falsificació històrica. Així els conductes de fums o de ventilació es coronaran amb remats d’obra metàl·lics de línies simples i no amb formalitzacions pintoresques tipus acabat amb teules. Article 231. Usos permesos S’admeten els usos d’habitatge, residencial, hoteler, administratiu, comercial, sanitari, sociocultural, restauració, recreatiu, esportiu i taller artesanal. Article 232. Alçada dels forjats 1. L’alçada dels diferents forjats podrà variar, però sempre tenint en compte els valors tipològics de la composició i ritme de les obertures en la façana. 2. L’alçada lliure de les plantes baixes, en les parcel·les sotmeses a nova intervenció, oscil·larà entre 2,70 i 3,50 m presa des del nivell del carrer fins la cara inferior de la llosana del primer balcó o, en cas de no haver-n’hi, fins la cara inferior del forjat. Es faran les excepcions pròpies dels carrers amb forts desnivells i les de tenir edificis adjacents amb vincle de façana per emmotllar−se a aquests. 3. Les plantes pis, en parcel·les sotmeses a nova intervenció, tindran una alçada lliure mínima entre forjats de 2,50 m, llevat de la darrera planta que en el cas de la construcció del teulat en pendent, el punt més baix d’aquest podrà ésser de 2,10 m. S’admetrà la construcció de dobles espais interiors per unir dues plantes sempre que aquests no s’acusin a façana. Article 233. Canals i baixants 1. Les canals podran quedar dins la cornisa, o bé a l’extrem dels ràfecs de la coberta i han de ser de ceràmica vidriada o sense vidriar (tortugues). 2. En el cas de baixants vistos, aquest seran de ferro galvanitzat o de ferro colat llis. Aniran amb la seva textura original o pintats amb colors que s’integrin en el seu entorn tradicional. 3. Es prohibeixen expressament els baixants i les canals de material plàstic (PVC, PE o PP) i de fibrociment. Article 234. Xemeneies 1. En les actuacions de renovació de cobertes podran mantenir−se totes les xemeneies i fumerals de concepció tradicional existents, a excepció d’aquelles d’obra ceràmica sense arrebossar, sense el barret triangular característic o sense la proporció correcta d’alçada-amplada, de fibrociment o de materials plàstics.

2. Les de nova construcció s’adaptaran al tipus tradicional, d’obra remolinada pintada o bé seran de ferro galvanitzat o de ferro colat llis. Restaran amb la seva textura original o pintats amb colors que s’integrin en el seu entorn tradicional. 3. Els conductes tipus “Shunt” es revestiran igualment amb un tractament tradicional d’acord amb les característiques fixades per les xemeneies. Article 235. Composició de façanes En el Casc Antic, l’execució d’obertures haurà de respectar els següents criteris: 1. Les obertures en els paraments exteriors es produiran en la línia de façana i en cap cas formaran terrasses interiors, exteriors o tribunes. El nombre d’eixos variarà d’acord amb l’amplada de parcel·la de la següent manera:

- Amplada de parcel·la fins 4,20 m, un sol eix de balcons centrat en la façana. - Amplada de parcel·la entre 4,20 i 6 m, un o dos eixos de balcons o un eix de balcons i un de finestres.

La distància mínima de les obertures a les mitgeres serà de 60 cm i entre elles de 80 cm. S’admet la variació d’aquestes mides sempre que es justifiqui amb la preservació i la continuïtat dels eixos de composició en façanes existents objecte de protecció. 2. Les obertures en planta baixa seran de proporcions verticals o quadrades amb una alçada no superior a 2,50 m. La distància mínima del primer forat a la mitgera serà de 60 cm i la separació entre dos forats consecutius no inferior a 60 cm; les obertures aniran remarcades amb el mateix material que les plantes superiors. Article 236. Materials i colors 1. Les façanes exteriors i interiors seran en paredat de pedra en sec o amb morter o bé arrebossades, de textura llisa o amb esgrafiats; estucades i pintades amb dibuix o sense, d’acord amb les característiques de la construcció existent, tot respectant i valorant els elements arquitectònics originals (motllures, guardapols i altres elements sortints del pla de façana). 2. La pintura d’exterior ha de ser al silicat, no admetent-se pintura plàstica i amb color blanc mat. En tot cas, prevaldrà el manteniment dels acabats originals històrics (estucs, esgrafiats, enrajolats...). La gamma de colors aplicable serà la definida en la disposició transitòria vuitena. 3. No s’admeten les gelosies de ceràmica i vidre ni les parets de vidre. Tampoc seran admesos els elements d’acabat en formigó o ciment pòrtland. 4. En el cas dels emmarcaments i cantoneres originals amb carreus de pedra, es mantindran vistos. La unió amb el revestiment de façana serà regular i de línies rectes. 5. No es permetrà el repicat d’arrebossats generals de la façana (incloent el sòcol) i més concretament a l’entorn de les obertures per deixar la pedra –excepte el paredat de carreu- o els maons vistos. Les portelles d’instal·lacions aniran sempre enrasades a línia de façana, no podent sobresortir ni presentar regruixos o finestretes transparents. 6. La reparació d’arrebossats fets amb morter de calç en edificis s’executarà respectant aquesta composició amb la finalitat de mantenir les mateixes propietats mecàniques del suport, la permeabilitat original i, també, la seva adherència. En cada tipus de reparació es requerirà d’un morter de composició específica.


101

7. La restauració d’estucs exigeix un tractament previ de neteja, consistent en l’eliminació per mitjans mecànics, físics o químics de les restes de materials antics, degradats o mal adherits; la reparació dels defectes superficials; la consolidació; la preparació de les capes d’acabats i la formació de l’estuc d’acabat aplicant la mateixa gamma cromàtica original. Article 237. Tancaments i fusteries 1. El material dels tancaments exteriors seran únics per a tota la façana, exceptuant les plantes baixes i, en el seu cas, els buidats que puguin existir en l’última planta. 2. Els tancaments només podran ser de fusta. Es respectaran els acabats i colors originals. Es permetrà la fusteria d’alumini en casos excepcionals, sempre que es justifiqui la qualitat en els acabats i que la totalitat resta integrada en el caràcter del conjunt. A planta baixa es permetran tancaments d’alumini i ferro forjat. 3. Els vidres de les finestres i balcons seran incolors, transparents i sense cap tipus de gravat, dibuix o imprès. Les mides de cada peça individual, de forma quadrada o rectangular, oscil·laran entre 25 i 45 cm, unint−se entre sí mitjançant remitjos travessers i mainells de fusta pintada i de forma rectilínia. 4. Els colors de pintura per a totes les fusteries exteriors seran els tradicionals, havent-se de justificar la seva integració en l’entorn, tal com s’especifica a la disposició transitòria vuitena d’aquestes NNUU. 5. En obres de restauració i rehabilitació de les façanes es propiciarà el manteniment de la gamma cromàtica original o bé de l’actual, en el cas que s’ajusti als colors establerts en el paràgraf anterior. 6. Tots els portals no comercials, és a dir, portes d’entrada a habitatges, patis, vestíbuls, garatges, etc., seran de fusta pintada, alumini o ferro forjat d’acord amb els colors especificats anteriorment, a excepció d’aquells ja existents que podran ésser també de fusta vista, un cop restaurada. 7. En les entrades de garatge les portes podran ésser basculants. En tots els casos seran plafonades, quedant expressament prohibides les portes llises així com les obertures de vidre incorporades a les fulles. 8. Els tancaments de protecció solar podran ser de dos tipus: les persianes tradicionals de fusta, enrotllables i suspeses per l’exterior i els porticons de fusta per a pintar. La seva composició serà a base d’encadellat o de lamel·les o peces tipus llibret seguint les característiques tradicionals (pintats amb qualsevol dels colors esmentats anteriorment). Tant si es tracta d’un tipus com de l’altre, s’unificaran per a tota la façana. 9. La col·locació de reixes només podrà realitzar−se en les plantes baixes, tant en les façanes anteriors com posteriors, i haurà d’estar justificada tipològicament d’acord amb la composició general de la façana i el front del carrer. Sempre aniran col·locades sense sobresortir del pla de façana. Estaran formades per barrots o retícules metàl·liques sense dibuix ni elements decoratius. Es tolerarà la col·locació de reixats antics provinents d’altres construccions enderrocades, sempre que compositivament quedi justificat. Article 238. Elements sobreposats a les façanes 1. La col·locació de qualsevol retolació i publicitat només es permet a la planta baixa, estant subjecte a llicència municipal i haurà de complir amb els requisits que es detallen als apartats següents.

2. Es prohibeix qualsevol tipus de marquesina i rètols comercials així com banderoles, tanques publicitàries o cartelleres de tipus privat i altres voladissos decoratius que sobrevolin del pla de façana tant anterior com posterior dels edificis. 3. També es prohibeixen els rètols col·locats tipus “bandera” i els rètols lluminosos a base de lletres damunt un plafó de plàstic. 4. Igualment es prohibeix la publicitat col·locada en finestres i balcons, sigui des del seu exterior o des de l’interior. 5. Els rètols visibles des del carrer o qualsevol espai d’ús públic respectaran les façanes i cobertes dels edificis i tota la retolació comercial anirà incorporada dins de les obertures pròpies de l’edifici, sense que ultrapassin el pla de la façana. 6. Els materials a utilitzar seran: • vidre transparent o glaçat, incolor o blanc, sense dibuix, gravat o imprès. • metacrilat transparent incolor. • bronze, coure o metalls similars. • fusta, ferro i alumini pintat amb colors tradicionals. 7. Els rètols es col·locaran dins del forat de l’obertura de la façana, a nivell de planta baixa, sense ocupar més del 20% de la superfície del forat. En raó de l’alçada de la planta baixa es pot acceptar, d’acord amb la presentació del corresponent projecte i en funció de les característiques tipològiques de l’edifici o del front edificatori del carrer, que el rètol en qüestió vagi fixat damunt la llinda de la porta d’accés del comerç, sobresortint el mínim que permet el material i segons les característiques determinades en l’apartat anterior. 8. Els rètols podran il·luminar-se mitjançant focus de baixa tensió, sense produir efectes de contaminació lumínica i concentrant el feix de llum directament sobre el cartell i no sobre la via pública o la façana de l’edifici. Només podran ésser lluminosos en sí, si estan retirats com a mínim 30 cm del pla de la façana i sempre que els fluorescents no siguin aparents des de l’exterior. 9. Excepcionalment, s’autoritzaran rètols a la via pública que senyalitzin serveis públics.

10. Igualment, es podran redactar projectes d’homogeneïtzació de publicitat en els àmbits que es defineixin sota les directrius dels serveis tècnics municipals. 11. Sobre paraments de façana i en planta baixa es permetran lletres retallades sense fons o en fons transparent, disposats en espais específicament projectats per a situar rètols. El gruix de les lletres serà de 12 cm com a màxim, incloent−hi el seu suport i els sistema d’enllumenat. 12. Es podran col·locar rètols de vidre o metacrilat transparent que no perjudiquin la composició original o alterin o ocultin elements arquitectònics de l’edifici. Aquests seran de mida variable, segons la composició formal de les obertures, amb un màxim de 60 x 60 cm i una separació de l’obertura mínima de 20 cm. 13. Queda igualment prohibida la col·locació de publicitat en tots els paraments i parets mitgeres exteriors, exceptuant aquells que l’Ajuntament assenyali per a aquesta finalitat. SECCIÓ TERCERA. CREIXEMENT RURAL (Zona 2) Article 239. Definició Són les zones formades per edificacions tradicionals vinculades originàriament a l’habitatge i l’ús agrícola exercit pels seus habitants


102

A les noves construccions i a les reformes de les existents s’exigirà el respecte a les normes i estils tradicionals, tant en la composició com en les façanes, cobertes, materials i colors. Article 240. Tipus d’obres permeses 1. En aquesta zona són prioritàries les obres de conservació, consolidació, restauració, i rehabilitació de les edificacions existents; sense prohibir, però, l’enderroc i substitució d’aquells edificis que es trobin en estat manifest de ruïna irreparable o bé no presentin interès de tipus històric o arquitectònic. 2. Quan un edifici es trobi en estat manifest de ruïna irreparable, o bé no presenti, pel que fa a les seves façanes i estructura portant interès de tipus històric o arquitectònic, podrà enderrocar-se i substituir-lo immediatament per un de nova planta, complint les condicions establertes en el punt 3 d’aquest article i les següents:

a. Es mantindran, quan l’original presenti interès històric o arquitectònic, la tipologia de l’edifici, la mateixa proporció de buits i plens en les obertures de les façanes, el volum i característiques dels voladissos, els materials de coberta tradicionals i les qualitats i acabats de les façanes.

b. Quan una façana contingui elements tradicionals d’interès com llindes, dovelles, balcons, ràfecs etc., en la seva reconstrucció es reposaran aquests elements procurant que sigui en el lloc original.

3. En els casos que es produeixin els supòsits contemplats en el punt 2 anterior i en les parcel·les marcades com a edificables per aquestes Normes, es podran construir noves edificacions amb les condicions següents:

a. Les condicions d’edificació per a les noves construccions es regularan d’acord amb els articles següents d’aquesta normativa.

b. Les característiques tipològiques i arquitectòniques seran similars a les dels edificis existents a la mateixa zona, així com els materials i elements constructius.

Article 241. Ordenació El tipus d'ordenació correspon a habitatges de tipus unifamiliar o plurifamiliar en volumetria irregular amb alineacions definides gràficament. Les edificacions de nova planta seguiran les alineacions definides gràficament en el plànol E03 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable. Article 242. Parcel·la mínima La parcel·la mínima serà l'existent en el moment d’aprovació d’aquestes Normes, prohibint-se la segregació de finques de superfície < 400 m2. El front mínim de parcel·la serà l'existent en el moment d’aprovació d’aquestes Normes, i es fixarà ≥ 10,00 m. en posteriors parcel·lacions. Article 243. Densitat Un habitatge per cada 100 m2. construïts. Article 244. Ocupació Correspondrà a l’existent en el moment d’aprovació d’aquest POUM, no admetent-se per a noves

parcel·lacions ocupacions superiors al 60%. En aquelles parcel·les on la ocupació no superi el 60% es permetrà ampliar-la amb noves edificacions fins a aquest valor. Article 245. Alçada reguladora màxima Les edificacions tindran una altura màxima de 9,00 m corresponents a planta baixa més dues plantes pis (PB+2PP). Article 246. Coberta 1. La coberta serà de teula àrab del color habitual en les construccions tradicionals del lloc, amb una o dues vessants. Excepcionalment s’admetrà de forma parcial el terrat quan es justifiqui per motius de llum, ventilació o funcionalitat. 2. El pendent màxim de coberta serà <30 %. 3. Per sobre de la coberta només podran sobresortir els conductes de fums o de ventilació, que es resoldran mitjançant volums simples. Es coronaran amb remats d’obra o metàl·lics de línies simples i sense formalitzacions pintoresques. Queden específicament prohibits els cossos afegits, àtics, obertures de finestra en teulada, etc, que desfigurin la simplicitat volumètrica de la teulada. 4. No s’admeten les plantes soterrani visibles o accessibles directament des de la via pública. 5. L’aprofitament de sotacoberta anirà lligat obligatòriament a la planta immediatament inferior. Article 247. Elements i cossos sortints No es permet la construcció de cossos sortints tancats o semitancats ni tampoc la de balcons volats. Article 248. Obertures 1. La disposició de les obertures en façana mantindrà els ritmes, la proporció, forma i dimensió de les existents en les edificacions tradicionals. S’haurà de mantenir el predomini del ple sobre el buit. 2. Les obertures de les façanes, tindran sempre unes proporcions verticals i s’agruparan en eixos també verticals que podran estar centrats o no en relació a la façana. 3. Els tancaments seran de fusta, ferro o alumini esmaltats amb la gamma de colors especificada a la disposició transitòria vuitena d’aquestes NNUU. Article 249. Façanes 1. Els materials permesos en els acabats de façana seran la pedra natural, l’estucat tradicional, l’arrebossat amb morter de calç i l’arrebossat de calç que haurà d’anar pintat, tots ells amb tonalitats de la gamma que s’especifica a la disposició transitòria vuitena d’aquestes NNUU, prohibint-se el color blanc. Es deixaran vistos els elements de pedra ornamentals existents com ara dovelles, llindes, brancals etc. existents a l’edificació. 2. Els acabats, del tipus tradicional, hauran de ser coherents amb la tipologia original i amb el tipus de parament constructiu. 3. Queden prohibits els aplacats de qualsevol mena en façana, les caixes de persiana vistes o marcades en façana, les entregues de forjat vistes, les gelosies prefabricades i els baixants i les


103

canals de plàstic de recollida d’aigua. 4. En les obres d'ampliació dels edificis existents, els materials, textura i cromatisme de les ampliacions estaran d’acord amb les corresponents al cos original. 5. Els rètols es col·locaran preferentment dins les línies que formen els buits arquitectònics i s’hauran d’escriure amb lletres impreses sobre bases planes de vidre, metacrilat incolor transparent, llautó, coure, ferro o alumini pintats. 6. La canal de recollida d’aigües i els baixants vistos seran de coure, zenc o ferro galvanitzat. Els últims dos metres seran de ferro. 7. Quan la intervenció en un solar o edifici comporti l’aparició de mitgeres vistes des de la via pública, s’haurà de tractar aquest parament amb el mateix criteri de la façana principal de l’edifici, no admetent-se envans pluvials o revestiments amb plaques de fibrociment o similars. 8. Caldrà tenir cura en tot moment pel rigor constructiu i de no caure en el pintoresquisme i la falsificació històrica. Així els conductes de fums o de ventilació es coronaran amb remats d’obra metàl·lics de línies simples i no amb formalitzacions pintoresques tipus acabat amb teules. Article 250. Usos permesos S’admeten els usos d’habitatge, residencial, hoteler, administratiu, comercial, sanitari, sociocultural, restauració, recreatiu, esportiu i taller artesanal. Article 251. Places d’aparcament Tots els projectes que tinguin per objecte edificacions destinades a habitatge, residència, indústria, comerç i usos terciaris, preveuran places d’aparcament, en proporció als següents paràmetres:

a. Ús d’habitatge: 1 plaça d’aparcament per cada nova unitat b. Ús residencial: 1 plaça d’aparcament per apartament o per cada 4 habitacions hoteleres c. Ús industrial i administratiu: 1 plaça d’aparcament per cada 100 m2 d. Ús cultural: 1 plaça d’aparcament per cada 200 m2 e. Ús esportiu i recreatiu: 1 plaça d’aparcament per cada 10 localitats f. Ús comercial: 1 plaça d’aparcament per cada 100 m2, si bé, en tot cas, els comerços es

regiran pel que disposa el Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.

Quan la intervenció en un solar o edifici comporti l’aparició de mitgeres vistes des de la via pública s’haurà de tractar aquest parament amb el mateix criteri que la façana principal de l’edifici, no admetent-se envans pluvials o revestiments amb plaques de fibrociment o similars. SECCIÓ QUARTA. EDIFICACIÓ ALINEADA (Zona 3 i 3*) Article 252. Definició Són aquelles zones en què l’habitatge, unifamiliar o plurifamiliar, es disposa en filera donant front a l’element de vialitat. La clau 3* fa referència a l’ordenació del conjunt d’edificació alineada del sector Padró, propera a l’espai verd del Rec del Molí. Article 253. Ordenació El tipus d’ordenació bàsic aplicable és el d’edificació en filera. Les alineacions són les grafiades en el

plànol E03 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable. Article 254. Parcel·la mínima Es fixa la parcel·la mínima de 200 m2. Per a la clau 3*, les parcel·les tindran 20m de fondària i la seva amplada variarà entre els 6,75 i 8,75 m. Per tant, la parcel·la mínima serà de 135 m2. Article 255. Alçada reguladora màxima

L’alçada reguladora màxima serà de 7 m (PB+1PP).

Es permetrà una planta soterrani, destinada a aparcament de vehicles i magatzem, que podrà tenir una ocupació igual a la de la resta de plantes, amb la possibilitat de ser incrementada en 2m a la zona de jardí privat posterior seguint, però, l’amplada de l’edificació principal (i que s’utilitzi per a la construcció d’un garatge).

Per a la clau 3*, l’alçada reguladora màxima per a les edificacions serà de 9,30 metres corresponents a planta baixa més dues plantes pis. Article 256. Densitat Es fixa en un habitatge per parcel·la. Article 257. Façana mínima Es fixa en 6,00 m. En els àmbits d’edificació alineada de nova construcció es podran agrupar parcel·les fins a una façana màxima de 24 metres, havent-se de deixar espais intersticials d’una amplada entre 10 i 15 metres per tal de no tancar visualment l’interior de les illes. En la clau 3* la façana mínima serà de 6,75 m i la façana màxima serà de 8,75 m. Article 258. Fondària edificable Es fixa en 15,00 m o, en el seu cas, la que es defineixi gràficament en el plànol d’ordenació. Per a la clau 3*, la fondària edificable és la determinada pels 11 metres a partir del pla de façana, separat 3 metres del carrer. Article 259. Coberta 1. La coberta dels cossos d’edificació principal serà, en tot cas, inclinada, de teula aràbiga de colors ocre o palla a dues vessants, o més, amb pendent màxim del 30%. Excepcionalment s’admetrà de forma parcial el terrat quan es justifiqui per motius de llum, ventilació o funcionalitat. 2. Per sobre de la coberta només podran sobresortir els elements tècnics de les instal·lacions puntuals com són xemeneies, antenes, parallamps, etc.; quedant amagats a les golfes els de dimensió i volum més important com dipòsits d’aigua, acumuladors i maquinària. Es resoldran mitjançant volums simples i es coronaran amb remats d’obra o metàl·lics de línies simples i sense formalitzacions pintoresques. Article 260. Condicions formals


104

1. Els materials permesos en els acabats de façana seran la pedra natural, l’estucat tradicional, l’arrebossat amb morter de calç i l’arrebossat de calç que haurà d’anar pintat, tots ells de tonalitats de la gamma de colors especificada a la disposició transitòria vuitena, prohibint-se el color blanc. Els acabats, del tipus tradicional, hauran de ser coherents amb la tipologia original i amb el tipus de parament constructiu. 2. Queden prohibits els aplacats de qualsevol mena en façana, les caixes de persiana vistes o marcades en façana, les entregues de forjat vistes, les gelosies prefabricades i els baixants i les canals de recollida d’aigua de plàstic. 3. En les obres d'ampliació dels edificis existents, els materials, textura i cromatisme de les ampliacions estaran d’acord amb les corresponents al cos original. 4. Els rètols es col·locaran preferentment dins les línies que formen els buits arquitectònics i s’hauran d’escriure amb lletres impreses sobre bases planes de vidre, metacrilat incolor transparent, llautó, coure, ferro o alumini pintats. 5. La canal de recollida d’aigües i els baixants vistos seran de coure, zenc o ferro galvanitzat. Els últim dos metres seran de ferro. 6. Quan la intervenció en un solar o edifici comporti l’aparició de mitgeres vistes des de la via pública, s’haurà de tractar aquest parament amb el mateix criteri que la façana principal de l’edifici, no admetent-se envans pluvials o revestiments amb plaques de fibrociment o similars. 7. Quan l’agrupació de parcel·les doni lloc a espais intersticials amb façana a la via pública, es podrà tancar sempre i quan els materials siguin semitransparents i donin visuals cap el pati d’illa. Aquestes tanques tindran una alçada màxima de 1,90 metres i es faran amb tanca vegetal, reixa metàl·lica o de fusta. Article 261. Usos permesos S’admeten els usos d’habitatge, residencial, hoteler, administratiu, comercial, sanitari, sociocultural, restauració, recreatiu, esportiu. En la clau 3* es permet tan sols l’ús d’habitatge. S’admet l’ús comercial condicionat només a planta baixa. Article 262. Places d’aparcament Tots els projectes que tinguin per objecte edificacions destinades a habitatge, residència, indústria, comerç i usos terciaris, preveuran places d’aparcament, en proporció als següents paràmetres:

a. Ús d’habitatge: 1 plaça d’aparcament per cada nova unitat. b. Ús residencial: 1 plaça d’aparcament per apartament o per cada 4 habitacions hoteleres c. Ús de serveis i administratiu: 1 plaça d’aparcament per cada 100 m2 d. Ús cultural: 1 plaça d’aparcament per cada 200 m2 e. Ús esportiu i recreatiu: 1 plaça d’aparcament per cada 10 localitats f. Ús comercial: 1 plaça d’aparcament per cada 100 m2, si bé, en tot cas, els comerços es


SECCIÓ CINQUENA. EDIFICACIÓ AÏLLADA (Zona 4) A) SUBZONA 4A Article 263. Definició

Són aquelles zones situades en intersticis del teixit urbà tradicional on es preveu una edificació del tipus aïllat, tot contemplant certes continuïtats urbanes. Article 264. Ordenació El tipus d’ordenació bàsic aplicable és el d’edificacions unifamiliars aïllades, corresponents a una sola edificació a cada parcel·la mínima i alliberant l’espai lliure en tot el perímetre. S’admetran construccions auxiliars, comptabilitzades dins els màxims d’edificació i ocupació de parcel·la establerts per a aquesta zona, tot respectant-se les separacions mínimes als límits de parcel·la. La construcció de piscines i d’altres instal·lacions esportives descobertes no comptabilitzarà als efectes d’edificabilitat, d’ocupació i les separacions als límits de parcel·la seran d’1 m. Article 265. Parcel·la mínima Es fixa en 400 m2. Article 266. Alçada reguladora màxima Les edificacions tindran una altura màxima de 7,00 m corresponents a planta baixa més una planta pis (PB+1PP). Aquesta alçada s’amidarà en cada punt de la parcel·la, d’acord amb allò que assenyala la normativa general per a edificacions aïllades. Es permeten les plantes soterranis destinades a aparcament de vehicles. El seu perímetre serà com a màxim el de la planta baixa. Article 267. Densitat Es fixa en un habitatge per parcel·la. Article 268. Façana mínima Es fixa en 16 m lineals. Article 269. Ocupació L’ocupació màxima de la parcel·la es fixa en el 40 %. Article 270. Edificabilitat Es fixa una edificabilitat neta per parcel·la de 0,60 m2 sostre/m2 sòl. Article 271. Coberta 1. La coberta dels cossos d’edificació principal serà, en tot cas, inclinada, de teula aràbiga de colors ocre o palla a dues vessants, o més, amb pendent màxim del 30%. Tanmateix, es permetrà inserir terrats plans dins d’un pla de coberta sempre que se situïn a una distància mínima d’1 m, amidada des del pla de la façana. 2. L’espai interior de la coberta podrà destinar-se a golfes habitables. Només les parts d’aquest espai que tingui una alçada lliure superior a 2,50 m computaran a efectes d’edificabilitat. 3. Per sobre de la coberta només podran sobresortir els elements tècnics de les instal·lacions puntuals com són xemeneies, antenes, parallamps, etc.; quedant amagats a les golfes els de


105

dimensió i volum més important com dipòsits d’aigua, acumuladors i maquinària. 4. Les obertures de ventilació i il·luminació s’adaptaran a les pendents de la coberta, no s’admeten les mansardes ni les terrasses envoltades per coberta. 5. La coberta podrà volar 0,40m més enllà del pla de façana i, si existeix, dels tancaments del cos sortint, formant el ràfec, que tindrà un front màxim de 15 cm de gruix. Article 272. Condicions formals 1. En aquestes zones de nova configuració hi haurà un cert grau de llibertat pel que fa a les condicions formals i de disseny. 2. Queden prohibits els aplacats de qualsevol mena en façana, les caixes de persiana vistes o marcades en façana, les entregues de forjat vistes, les gelosies prefabricades i els baixants i les canals de recollida d’aigua de plàstic. 3. Es prohibeix l’ús de teula negra o de pissarra com a element d’acabat de coberta. 4. La canal de recollida d’aigües i els baixants vistos seran de coure, zenc o ferro galvanitzat. Els últim dos metres seran de ferro. 5. Quan la intervenció en un solar o edifici comporti l’aparició de mitgeres vistes des de la via pública, s’haurà de tractar aquest parament amb el mateix criteri de la façana principal de l’edifici, no admetent-se envans pluvials o revestiments amb plaques de fibrociment o similars. 6. Caldrà tenir cura en tot moment pel rigor constructiu i de no caure en el pintoresquisme i la falsificació històrica. Així els conductes de fums o de ventilació es coronaran amb remats d’obra metàl·lics de línies simples i no amb formalitzacions pintoresques tipus acabat amb teules. 7. L’espai lliure de parcel·la es destinarà a jardí particular al servei de l’habitatge. Tanmateix, s’haurà d’enjardinar, permetent-se l’ocupació per a piscines, instal·lacions esportives i rampes d’accés al soterrani. 8. Els cossos i elements sortints s’ajustaran a allò que es disposa a la normativa de caràcter general per a edificacions aïllades. Article 273. Separacions Les separacions de les edificacions als límits de parcel·la respectaran la distància mínima de 3m a vial i de 2.5m a la resta de partions. Article 274. Tanques 1. Les tanques als carrers o altres espais públics es subjectaran en tota la seva longitud a les alineacions que es fixen en els plànols normatius. Aquests tancaments tindran una part opaca de 0,80 m des de la rasant del vial en cada punt. Es podrà arribar fins a 1,80 m d’alçada total mitjançant un tractament de reixes fetes amb fusta o ferro podent-s’hi integrar la vegetació. 2. Les parts opaques de les tanques seran de tàpia, pedra massissa, obra arrebossada i pintada o d’aplacat de pedra natural sense polir amb peces rectangulars uniformes. 3. Es prohibeixen específicament les parets de blocs de morter, d’obra vista de totxo i els aplacats de pedra irregular.

4. Els colors dels materials que es facin servir imitaran els de las parets de les parts antigues de la població, acceptant-se tota la gamma dels colors terrossos. 5. El gruix mínim aparent en els brancals o pilars que puguin quedar a la vista serà de 30 cm. 6. Les parts semitransparents de les tanques seran de planxes d’enreixat metàl·lic o tipus “religa”, gelosies ceràmiques o de fusta combinades amb vegetació o plantació d’arbustos o brucs. 7. Es prohibeixen específicament les tanques semitransparents de gelosia d’elements prefabricats de formigó o de PVC o d’imitació plàstica d’elements vegetals. En cas de plantació d’arbustos, s’escolliran espècies vegetals autòctones habituals en el paisatge de la zona. 8. El tancament es podrà recular total o parcialment fins a un màxim de 20 cm respecte a la alineació a vial amb l’objecte de plantar espècies enfiladisses per davant dels murs. Si aquesta reculada afecta també a la edificació, els vols establerts pels cossos sortints es reduiran en la mateixa mida. Si es fa servir un sistema de construcció que requereixi un gruix superior als 30 cm, la part que pugui quedar dintre de la edificació i que superi aquest gruix no computarà a efectes de superfície construïda. 9. Les tanques divisòries entre parcel·les podran ésser opaques, vegetals, calades o mixtes, d’una alçada màxima de 1,90 m des de la cota definitiva del terreny. Si és d’obra de bloc de morter o obra vista, s’haurà de pintar. Article 275. Usos permesos S’admet només l’ús d’habitatge. Article 276. Places d’aparcament S’haurà de preveure com a mínim una plaça d’aparcament per a cada nova unitat. B) SUBZONA 4B Article 277. Definició Són aquelles zones en que l’edificació es preveu en volumetria independent per a cada parcel·la, envoltada de jardí o espai lliure. Article 278. Ordenació El tipus d’ordenació bàsic aplicable és el d’edificació aïllada, corresponent a una sola edificació a cada parcel·la mínima. Article 279. Parcel·la mínima Es fixa en 600 m2. Article 280. Alçada reguladora màxima Les edificacions tindran una altura màxima de 7,00 m corresponents a planta baixa més planta pis (PB+1PP). Article 281. Densitat Es fixa en 1 habitatge per cada 600 m2. de parcel·la.


106

Article 282. Façana mínima Es fixa una façana mínima de 15,00 m. Article 283. Ocupació Es fixa una ocupació màxima del 40 %. Aquest percentatge inclourà una possible construcció auxiliar destinada a garatge. Article 284. Edificabilitat Es fixa una edificabilitat de 0,45 m2 sostre/m2 sòl. Article 285. Coberta 1. Les cobertes podran ser planes, inclinades o bé mixtes. 2. Les cobertes inclinades podran ser d’una, dues, tres o quatre vessants, amb una pendent màxima del 30%. No obstant, en el cas de cobertes d’una sola vessant sobre la planta primera, la part inferior del pla de teulat no podrà aixecar-se per sobre de l’alçada reguladora més de 0,5 m. La coberta serà de teula àrab del color habitual en les construccions tradicionals del lloc, amb una o dues vessants. Excepcionalment s’admetrà terrat de forma parcial sempre que es justifiqui per motius de llum, ventilació o funcionalitat. 3. L’espai interior de la coberta podrà destinar-se a golfes habitables. Només les parts d’aquest espai que tingui una alçada lliure superior a 2,50 m computaran a efectes d’edificabilitat. 4. Per sobre de la coberta només podran sobresortir els elements tècnics de les instal·lacions puntuals com són xemeneies, antenes, parallamps, etc.; quedant amagats a les golfes els de dimensió i volum més important com dipòsits d’aigua, acumuladors i maquinària. 5. Les obertures de ventilació i il·luminació s’adaptaran a les pendents de la coberta, no s’admeten les mansardes ni les terrasses envoltades per coberta. 6. La coberta podrà volar del pla de façana al carrer 0,70 m com a màxim. 7. En el cas de cobertes planes s’admeten per sobre de l’alçada reguladora els badalots d’escala i els recintes d’instal·lacions d’una superfície màxima de 6 m2. Aquests espais no computaran a efectes d’edificabilitat. Article 286. Condicions formals 1. En aquestes zones de nova configuració hi haurà un cert grau de llibertat pel que fa a les condicions formals i de disseny. 2. Queden prohibits els aplacats de qualsevol mena en façana, les caixes de persiana vistes o marcades en façana, les entregues de forjat vistes, les gelosies prefabricades i els baixants i les canals de recollida d’aigua de plàstic. 3. Es prohibeix l’ús de teula negra o de pissarra com a element d’acabat de coberta. 4. La canal de recollida d’aigües i els baixants vistos seran de coure, zenc o ferro galvanitzat. Els últim dos metres seran de ferro.

5. Quan la intervenció en un solar o edifici comporti l’aparició de mitgeres vistes des de la via pública, s’haurà de tractar aquest parament amb el mateix criteri de la façana principal de l’edifici, no admetent-se envans pluvials o revestiments amb plaques de fibrociment o similars. 6. Caldrà tenir cura en tot moment pel rigor constructiu i de no caure en el pintoresquisme i la falsificació històrica. Així els conductes de fums o de ventilació es coronaran amb remats d’obra metàl·lics de línies simples i no amb formalitzacions pintoresques tipus acabat amb teules. Article 287. Separacions Les separacions de l’edificació a qualsevol límit seran de 3,00 m. Article 288. Tanques 1. Les tanques als carrers o altres espais públics tindran una alçada màxima de 1,90 m respecte a la rasant de la vorera i podran ser opaques fins a una alçada d’ 1,00 m, la resta de la tanca haurà de ser de material semitransparent. 2. Les parts opaques de les tanques seran de tapia o pedra massissa. Es prohibeixen específicament les parets de blocs de morter, d’obra vista de totxo i els aplacats de pedra irregular. 3. Els colors dels materials que es facin servir imitaran els de las parets de les parts antigues de la població, acceptant-se tota la gamma dels colors terrossos. 4. El gruix mínim aparent en els brancals o pilars que puguin quedar a la vista serà de 30 cm. 5. Les parts semitransparents de les tanques seran de planxes d’enreixat metàl·lic o tipus “religa”, gelosies ceràmiques o de fusta combinades amb vegetació o plantació d’arbustos o brucs. 6. Es prohibeixen específicament les tanques semitransparents de gelosia d’elements prefabricats de formigó o de PVC o d’imitació plàstica d’elements vegetals. En cas de plantació d’arbustos s’escolliran espècies vegetals autòctones habituals en el paisatge de la zona. 7. El tancament es podrà recular total o parcialment fins a un màxim de 20 cm respecte a la alineació a vial amb l’objecte de plantar espècies enfiladisses per davant dels murs. Si aquesta reculada afecta també a la edificació, els vols establerts pels cossos sortints es reduiran en la mateixa mida. Si es fa servir un sistema de construcció que requereixi un gruix superior als 30 cm, la part que pugui quedar dintre de la edificació i que superi aquest gruix no computarà a efectes de superfície construïda. 8. Les tanques divisòries entre parcel·les podran ésser opaques, vegetals, calades o mixtes, d’una alçada màxima de 1,90 m des de la cota definitiva del terreny. Si és d’obra de bloc de morter o obra vista s’haurà de pintar. Article 289. Usos permesos S’admeten els usos d’habitatge, residencial, hoteler, administratiu, sanitari, sociocultural i esportiu. Article 290. Places d’aparcament Tots els projectes que tinguin per objecte edificacions destinades a habitatge, residència, indústria, comerç i usos terciaris, preveuran places d’aparcament, en proporció als següents paràmetres:

a. Ús d’habitatge: 1 plaça d’aparcament per cada nova unitat. b. Ús residencial: 1 plaça d’aparcament per apartament o per cada 4 habitacions hoteleres. c. Ús industrial i administratiu: 1 plaça d’aparcament per cada 100 m2.


107

d. Ús cultural: 1 plaça d’aparcament per cada 200 m2. e. Ús esportiu i recreatiu: 1 plaça d’aparcament per cada 10 localitats. f. Ús comercial: 1 plaça d’aparcament per cada 100 m2, si bé, en tot cas, els comerços es


C) SUBZONA 4C Article 291. Definició Són aquelles zones en què l’edificació es preveu en volumetria independent per a cada parcel·la, envoltada de jardí o espai lliure. Article 292. Ordenació El tipus d’ordenació bàsic aplicable és el d’edificació aïllada, corresponent una sola edificació a cada parcel·la mínima. Article 293. Parcel·la mínima Es fixa en 800 m2. Article 294. Alçada reguladora màxima Les edificacions tindran una altura màxima de 7,00 m corresponents a planta baixa més planta pis (PB+1PP). Article 295. Densitat Es fixa en 1 habitatge per a cada 800 m2 de parcel·la. Article 296. Façana mínima Es fixa una façana mínima de 15,00 m. Article 297. Ocupació Es fixa una ocupació màxima del 40 %. Aquest percentatge inclourà una possible construcció auxiliar destinada a garatge. Article 298. Edificabilitat Es fixa una edificabilitat de 0,45 m2 sostre/m2 sòl. Article 299. Coberta 1. Les cobertes podran ser planes, inclinades o bé mixtes. 2. Les cobertes inclinades podran ser d’una, dues, tres o quatre vessants, amb una pendent màxima del 30%. No obstant, en el cas de cobertes d’una sola vessant sobre la planta primera, la part inferior del pla de teulat no podrà aixecar-se per sobre de l’alçada reguladora més de 0,5 m. La coberta serà de teula àrab del color habitual en les construccions tradicionals del lloc, amb una o dues vessants. Excepcionalment s’admetrà terrat de forma parcial sempre que es justifiqui per

motius de llum, ventilació o funcionalitat. 3. L’espai interior de la coberta podrà destinar-se a golfes habitables. Només les parts d’aquest espai que tingui una alçada lliure superior a 2,50 m computaran a efectes d’edificabilitat. 4. Per sobre de la coberta només podran sobresortir els elements tècnics de les instal·lacions puntuals com són xemeneies, antenes, parallamps, etc.; quedant amagats a les golfes els de dimensió i volum més important com dipòsits d’aigua, acumuladors i maquinària. 5. Les obertures de ventilació i il·luminació s’adaptaran a les pendents de la coberta, no s’admeten les mansardes ni les terrasses envoltades per coberta. 6. La coberta podrà volar del pla de façana al carrer 0,70 m com a màxim. 7. En el cas de cobertes planes s’admeten per sobre de l’alçada reguladora els badalots d’escala i els recintes d’instal·lacions d’una superfície màxima de 6 m2. Aquests espais no computaran a efectes d’edificabilitat. Article 300. Condicions formals 1. En aquestes zones de nova configuració hi haurà un cert grau de llibertat pel que fa a les condicions formals i de disseny. 2. Queden prohibits els aplacats de qualsevol mena en façana, les caixes de persiana vistes o marcades en façana, les entregues de forjat vistes, les gelosies prefabricades i els baixants i les canals de recollida d’aigua de plàstic. 3. Es prohibeix l’ús de teula negra o de pissarra com a element d’acabat de coberta. 4. La canal de recollida d’aigües i els baixants vistos seran de coure, zenc o ferro galvanitzat. Els últim dos metres seran de ferro. 5. Quan la intervenció en un solar o edifici comporti l’aparició de mitgeres vistes des de la via pública, s’haurà de tractar aquest parament amb el mateix criteri de la façana principal de l’edifici, no admetent-se envans pluvials o revestiments amb plaques de fibrociment o similars. 6. Caldrà tenir cura en tot moment pel rigor constructiu i de no caure en el pintoresquisme i la falsificació històrica. Així els conductes de fums o de ventilació es coronaran amb remats d’obra metàl·lics de línies simples i no amb formalitzacions pintoresques tipus acabat amb teules. Article 301. Separacions Les separacions de l’edificació a qualsevol límit seran de 3,00 m. Article 302. Tanques 1. Les tanques als carrers o altres espais públics tindran una alçada màxima de 1,90 m respecte a la rasant de la vorera i podran ser opaques fins a una alçada d’ 1,00 m, la resta de la tanca haurà de ser de material semitransparent. 2. Les parts opaques de les tanques seran de tapia, pedra massissa, d’obra arrebossada i pintada o d’aplacat de pedra natural sense polir amb peces rectangulars uniformes. Es prohibeixen específicament les parets de blocs de morter, d’obra vista de totxo i els aplacats de pedra irregular. 3. Els colors dels materials que es facin servir imitaran els de las parets de les parts antigues de la població, acceptant-se tota la gamma dels colors terrossos.


108

4. El gruix mínim aparent en els brancals o pilars que puguin quedar a la vista serà de 30 cm. 5. Les parts semitransparents de les tanques seran de planxes d’enreixat metàl·lic o tipus “religa”, gelosies ceràmiques o de fusta combinades amb vegetació o plantació d’arbustos o brucs. 6. Es prohibeixen específicament les tanques semitransparents de gelosia d’elements prefabricats de formigó o de PVC o d’imitació plàstica d’elements vegetals. 7. En cas de plantació d’arbustos s’escolliran espècies vegetals autòctones habituals en el paisatge de la zona. 8. El tancament podrà recular-se total o parcialment fins a un màxim de 20 cm respecte a la alineació a vial amb l’objecte de plantar espècies enfiladisses per davant dels murs. Si aquesta reculada afecta també a la edificació, els vols establerts pels cossos sortints es reduiran en la mateixa mida. Si es fa servir un sistema de construcció que requereixi un gruix superior als 30 cm, la part que pugui quedar dintre de la edificació i que superi aquest gruix no computarà a efectes de superfície construïda. 9. Les tanques divisòries entre parcel·les podran ésser opaques, vegetals, calades o mixtes, d’una alçada màxima de 1,90 m des de la cota definitiva del terreny. Si és d’obra de bloc de morter o obra vista, s’haurà de pintar. Article 303. Usos permesos S’admeten els usos d’habitatge, residencial, hoteler, administratiu, sanitari, sociocultural, esportiu. Article 304. Places d’aparcament Tots els projectes que tinguin per objecte edificacions destinades a habitatge, residència, indústria, comerç i usos terciaris preveuran places d’aparcament, en proporció als següents paràmetres:

a. Ús d’habitatge: 1 plaça d’aparcament per cada nova unitat. b. Ús residencial: 1 plaça d’aparcament per apartament o per cada 4 habitacions hoteleres. c. Ús industrial i administratiu: 1 plaça d’aparcament per cada 100 m2. d. Ús cultural: 1 plaça d’aparcament per cada 200 m2. e. Ús esportiu i recreatiu: 1 plaça d’aparcament per cada 10 localitats. f. Ús comercial: 1 plaça d’aparcament per cada 100 m2, si bé, en tot cas, els comerços es


D) SUBZONA 4D Article 305. Definició 1. Corresponent al Sector Les Mirones el qual comprèn els terrenys que, situats entre el camí vell a Torroella de Montgrí i el camp de Golf de l’Empordà, tenen les característiques per a absorbir les noves demandes de sòl residencial de baixa densitat. Així mateix, també es correspon amb el sector PAU-3 Camí de Llabià. 2. Aquest sector assumirà el compromís de connexió amb el camí Vell a Torroella de Montgrí i demés xarxa perifèrica. 3. Els espais públics i col·lectius tindran una ubicació i característiques rellevants i adequades a la seva dimensió, significació i posició.

Article 306. Ordenació El tipus d’ordenació bàsic aplicable és el d’edificació aïllada, corresponent una sola edificació a cada parcel·la mínima. Article 307. Parcel·la mínima La parcel·la mínima es fixa en 1000 m2. Article 308. Alçada reguladora màxima Les edificacions tindran una altura màxima de 6,50 m corresponents a planta baixa més planta pis (PB+1PP). Article 309. Densitat La seva densitat màxima d’habitatges serà de 6 habitatges per hectàrea de sector, equivalent a un màxim de 90 habitatges. Article 310. Façana mínima Es fixa una façana mínima a vial de 15,00 m. Article 311. Ocupació Es fixa una ocupació màxima del 30 %. Aquest percentatge inclourà una possible construcció auxiliar destinada a garatge. Article 312. Edificabilitat 1. L’edificabilitat bruta total no serà superior a 0,28 m2 sostre/m2 sòl per a usos privats amb edificació aïllada. 2. L’edificabilitat neta no serà superior a 0,40 m2 sostre/m2. Article 313. Coberta 1. Les cobertes podran ser planes, inclinades o bé mixtes. 2. Les cobertes inclinades podran ser de una, dues, tres o quatre vessants, amb una pendent màxima del 30%. No obstant, en el cas de cobertes d’una sola vessant sobre la planta primera, la part inferior del pla del teulat no podrà aixecar-se per sobre de l’alçada reguladora més de 0,5 m. 3. L’espai interior de la coberta podrà destinar-se a golfes habitables. Només les parts d’aquest espai que tingui una alçada lliure superior a 2,5 m computaran a efectes d’edificabilitat. 4. Per sobre de la coberta només podran sobresortir els elements tècnics de les instal·lacions puntuals com són xemeneies, antenes, parallamps, etc. quedant amagats a les golfes els de major dimensió i volum més important com dipòsits d’aigua, acumuladors, maquinària, etc. 5. Les obertures de ventilació i il·luminació s’adaptaran a les pendents de la coberta, no s’admeten les mansardes ni les terrasses envoltades per la coberta. 6. La coberta podrà volar del pla de façana al carrer 0.7 m com a màxim. 7. En cas de cobertes planes s’admeten per sobre de l’alçada reguladora els badalots d’escala i els


109

recintes d’instal·lacions d’una superfície màxima de 6m2. Aquests espais no computaran a efectes d’edificabilitat. Article 314. Condicions formals 1. Els paraments exteriors de les edificacions seran preferentment de revestiment continu pintat o estucat, amb color de la gamma dels colors terrossos. 2. Caldrà tenir cura en tot moment pel rigor constructiu i de no caure en el pintoresquisme i la falsificació històrica. En conseqüència, es prohibeixen els arcs, els emmarcaments de forats amb pedres irregulars, els remats massa formalistes de les xemeneies, etc. 3. Es prohibeixen les teulades de pissarra o teula negra. Article 315. Separacions Les distàncies mínimes de les edificacions principals a vials serà de 6 m i a les partions veïnes de 5 m. Article 316. Tanques 1. Les tanques als carrers o altres espais públics tindran una alçada màxima de 2 m respecte a la rasant de la vorera i hauran de ser calades o semitransparents com a mínim en un 40% de la superfície de la tanca. 2. Les parts opaques de les tanques seran de tapia, pedra massissa, d’obra arrebossada i pintada o d’aplacat de pedra natural sense polir amb peces rectangulars uniformes. Es prohibeixen específicament les parets de blocs de morter, d’obra vista de totxo i els aplacats de pedra irregular. El gruix mínim aparent en els brancals o pilars que puguin quedar a la vista serà de 30 cm. 3. Les parts semitransparents de les tanques seran de planxes d’enreixat metàl·lic o tipus “religa”, gelosies ceràmiques o de fusta combinades amb vegetació o plantació d’arbustos o brucs. 6. Es prohibeixen específicament les tanques semitransparents de gelosia d’elements prefabricats de formigó o de PVC o d’imitació plàstica d’elements vegetals. 7. En cas de plantació d’arbustos s’escolliran espècies vegetals autòctones habituals en el paisatge de la zona. 8. El tancament podrà recular-se total o parcialment fins a un màxim de 20 cm respecte a la alineació a vial amb l’objecte de plantar espècies enfiladisses per davant dels murs. Si aquesta reculada afecta també a la edificació, els vols establerts pels cossos sortints es reduiran en la mateixa mida. Si es fa servir un sistema de construcció que requereixi un gruix superior als 30 cm, la part que pugui quedar dintre de la edificació i que superi aquest gruix no computarà a efectes de superfície construïda. 9. Les tanques divisòries entre parcel·les podran ésser opaques, vegetals, calades o mixtes, d’una alçada màxima de 2 m des de la cota definitiva del terreny. Si és d’obra de bloc de morter o obra vista, s’haurà de pintar. Article 317. Usos permesos. S’admeten els usos d’habitatge unifamiliar aïllat, ludicorecreatiu, esportiu, cultural, religiós, docent, assistencial i de manteniment. Article 318. Vialitat i places d’aparcament

1. Els nous teixits resoldran l’encontre amb la xarxa general viària i demés sistemes generals existents o previstos. 2. La infraestructura viària s’adequarà a l’entorn paisatgístic a on s’ubica, preveient en la seva ordenació recorreguts amb recerca de panoràmiques sobre punts singulars interiors a la mateixa ordenació o exteriors a ella, donant continuïtat a les masses arbrades públiques i privades a través dels recorreguts viaris. L’ordenació d’edificació haurà de seguir les directrius i característiques del territori que es definiran en el propi Pla Parcial, evitant així les ordenacions arbitràries sense bases coherents ni justificades, prevalent els criteris d’integració paisatgístiques sobre el de major aprofitament. 3. És obligatòria la dotació d’una plaça d’aparcament per habitatge, coberta o a l’aire lliure, dins de l’àmbit del sòl privat. SECCIÓ SISENA. VOLUMETRIA ESPECÍFICA (zona 5) Article 319. Definició Corresponent al sector que conté els edificis d’apartaments del Club de Golf l’Empordà de Gualta. L’edificació es preveu en volumetria independent per a cadascuna de les parcel·les, rodejada de jardí privat o espai lliure. Article 320. Ordenació El tipus d’ordenació bàsic aplicable és el de volumetria específica, corresponent una sola edificació a cada parcel·la mínima. Article 321. Alçada reguladora màxima Es fixa en 12,30 m corresponents a planta baixa o semisoterrani més tres plantes pis (PB+3PP). Article 322. Densitat La seva densitat màxima d’habitatges serà de 62 habitatges per hectàrea de sector, equivalent a un màxim de 126 unitats. Article 323. Ocupació Es fixa una ocupació màxima del 100 %. Article 324. Edificabilitat Es fixa una edificabilitat de 0,99 m2 sostre/m2 sòl. Article 325. Coberta 1. Les cobertes podran ser planes, inclinades o bé mixtes. 2. Les cobertes inclinades podran ser de una, dues, tres o quatre vessants, amb una pendent màxima del 30%. No obstant, en el cas de cobertes d’una sola vessant sobre la planta primera, la part inferior del pla del teulat no podrà aixecar-se per sobre de l’alçada reguladora més de 0,5 m. 3. L’espai interior de la coberta podrà destinar-se a golfes habitables. Només les parts d’aquest espai que tingui una alçada lliure superior a 2,5 m computaran a efectes d’edificabilitat.


110

4. Per sobre de la coberta només podran sobresortir els elements tècnics de les instal·lacions puntuals com són xemeneies, antenes, parallamps, etc. quedant amagats a les golfes els de major dimensió i volum més important com dipòsits d’aigua, acumuladors, maquinària, etc. 5. Les obertures de ventilació i il·luminació s’adaptaran a les pendents de la coberta, no s’admeten les mansardes ni les terrasses envoltades per la coberta. 6. La coberta podrà volar del pla de façana al carrer 0.7 m com a màxim. 7. En cas de cobertes planes s’admeten per sobre de l’alçada reguladora els badalots d’escala i els recintes d’instal·lacions d’una superfície màxima de 6m2. Aquests espais no computaran a efectes d’edificabilitat. Article 326. Condicions formals 1. La composició de les edificacions serà lliure, tant pel que fa a les façanes com a la distribució interior. S’haurà de respectar però el lloc on estan emplaçades, en aquest sentit es procurarà que tinguin una màxima simplicitat de volums i una disposició apaïsada de l’edificació sobre el terreny. 2. Quan la intervenció en un solar o edifici comporti l’aparició de mitgeres vistes des de la via pública, s’haurà de tractar aquest parament amb el mateix criteri de la façana principal de l’edifici, no admetent-se envans pluvials o revestiments amb plaques de fibrociment o similars. Article 327. Separacions Les separacions de l’edificació seran les establertes pel Pla Parcial específic. Article 328. Tanques 1. Les tanques als carrers o altres espais públics tindran una alçada màxima de 2 m respecte a la rasant de la vorera i hauran de ser calades o semitransparents com a mínim en un 40% de la superfície de la tanca. 2. Les parts opaques de les tanques seran de tapia, pedra massissa, d’obra arrebossada i pintada o d’aplacat de pedra natural sense polir amb peces rectangulars uniformes. Es prohibeixen específicament les parets de blocs de morter, d’obra vista de totxo i els aplacats de pedra irregular. El gruix mínim aparent en els brancals o pilars que puguin quedar a la vista serà de 30 cm. 3. Les parts semitransparents de les tanques seran de planxes d’enreixat metàl·lic o tipus “religa”, gelosies ceràmiques o de fusta combinades amb vegetació o plantació d’arbustos o brucs. 6. Es prohibeixen específicament les tanques semitransparents de gelosia d’elements prefabricats de formigó o de PVC o d’imitació plàstica d’elements vegetals. 7. En cas de plantació d’arbustos s’escolliran espècies vegetals autòctones habituals en el paisatge de la zona. 8. El tancament podrà recular-se total o parcialment fins a un màxim de 20 cm respecte a la alineació a vial amb l’objecte de plantar espècies enfiladisses per davant dels murs. Si aquesta reculada afecta també a la edificació, els vols establerts pels cossos sortints es reduiran en la mateixa mida. Si es fa servir un sistema de construcció que requereixi un gruix superior als 30 cm, la part que pugui quedar dintre de la edificació i que superi aquest gruix no computarà a efectes de superfície construïda.

9. Les tanques divisòries entre parcel·les podran ésser opaques, vegetals, calades o mixtes, d’una alçada màxima de 2 m des de la cota definitiva del terreny. Si és d’obra de bloc de morter o obra vista, s’haurà de pintar. Article 329. Espais lliures de parcel·la 1. Les superfícies de parcel·la no edificables es destinaran a jardí o bosc. La superfície total ocupada de la parcel·la, incloses piscina i pistes esportives no superarà en cap cas el 38% de la seva superfície. 2. Es permetrà la construcció de dipòsits i cisternes amb les degudes precaucions sanitàries, no computant la seva superfície com a sostre edificat. Article 330. Usos permesos Els usos admesos son els següents:

- En les edificacions principals, exclusivament habitatges unifamiliars i garatges al servei dels mateixos.

- En les edificacions secundàries exclusivament garatges al servei de l’edificació principal. Article 331. Places d’aparcament Tots els projectes que tinguin per objecte edificacions destinades a habitatge, residència, indústria, comerç i usos terciaris, preveuran places d’aparcament, en proporció als següents paràmetres: per a ús d’habitatge una plaça per a cada nova unitat.


111

CAPÍTOL 3: SECTORS EN SÒL URBÀ: SECTORS DE MILLORA URBANA I POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA

Article 332. Desenvolupament en sòl urbà 1. Per a l’execució del present POUM en sòl urbà no consolidat, s’han delimitat els següents àmbits d’actuació que queden afectats per suspensió de llicències pel fet d’estar delimitant un sector de planejament urbanístic:

⋅ SMU 1 – Accés Nord ⋅ SMU 2 – Plaça Catalunya

2. Per a l’execució del present POUM en sòl urbà consolidat, s’han delimitat els següents àmbits d’actuació:

⋅ PAU 1 – Rec del Molí nord ⋅ PAU 2 – Rec del Molí sud ⋅ PAU 3 – Camí de Llabià

3. Es deroga i deixa sense efectes el Sector 11 “industrial”. Tenint en compte que l’activitat comercial i industrial no ha estat un factor determinant en la configuració i el creixement del poble de Gualta des de l’aprovació de les NNSS de 1990 i que les previsions fetes llavors no s’han complert, l’experiència permet afirmar que resulta convenient i oportú derogar i deixar sense efectes el sector 11 “industrial” que varen delimitar les NNSS de 1990. Article 333. SMU 1 – Accés Nord 1. Àmbit: Aquests terrenys a l'extrem nord oest del nucli s’incorporaran al procés d'urbanització com a resultat de l'obertura del nou vial d'accés al futur eixample de Gualta. 2. Objecte: Consistirà en un petit tram de 5 cases alineades al nou vial i amb pati privat a la part posterior. 3. Condicions d’ordenació, edificació i ús: Sup. del sector Vials Zones verdes Equipaments Total reserves Sup. Neta privada

1.394 m2 - - - - 1.394 m2 L’actuació inclou a varis propietaris. Condicions Parcel·la Condicions Edificació Sup. mín. Façana mín. Ocupació Separació Alçada Fondària 200 m2 6 m - - 7 m 15 m Usos admesos: habitatge, residencial, hoteler, comercial, administratiu, sanitari, sociocultural, restauració, recreatiu, esportiu i taller artesanal. Condicions formals: façanes d’acabats tradicionals, coberta de teula, materials tradicionals. Cessions mínimes: Viari, segons plànols. 4. Altres determinacions:

- Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball. - L’edificabilitat total serà el resultat de l’aplicació de les ordenances reguladores de l’edificació als

solars resultants de l’ordenació prevista. - El sòl d’aprofitament s’ordenarà segons la zona 3: edificació alineada. - Les condicions d’ordenació estan reflectides en els plànols de la sèrie E.

5. Condicions de gestió i execució:

- El sistema d’actuació previst és el de reparcel·lació, modalitat de compensació per concertació. - Caldrà redactar el projecte de reparcel·lació i el projecte d’urbanització. - Tots els terrenys qualificats com a sistemes seran de cessió obligatòria i gratuïta (art. 120 del TRLUC). - Els propietaris del sector també hauran de finançar el total de la urbanització de vials, espais verds i aparcaments (art. 120 del TRLUC), inclosos en el sector.

6. Condicions per a la prevenció d’inundabilitat: En base al que estableix l’article 6.3 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, caldrà que el Pla de Millora Urbana i el projecte d’urbanització defineixin les condicions d’assentament de les edificacions per tal que les cotes definitives de la urbanització garanteixin la previsió del risc d’inundació. Article 334. SMU 2 – Plaça Catalunya 1. Àmbit: Inclou els terrenys situats a la part central de l’àmbit de sòl urbà, a la banda sud resultant del pas del rec del Molí. 2. Objecte: Serà el futur cor dels nous teixits residencials. En aquest sector es concentraran les cessions d'habitatge assequible. Es preveu un creixement en illes semiobertes que permetin la permeabilitat visual cap els espais privats de l'interior de les illes. Les tipologies seran d’edificació alineada en planta baixa i pis amb pati interior comunitari. 3. Condicions d’ordenació, edificació i ús: Sup. del sector Vials Zones verdes Equipaments Total reserves Sup. Neta privada

12.033 m2 2.135 m2 1.770 m2 978 m2 4.883 m2 7.150 m2 L’actuació inclou a varis propietaris. Condicions Parcel·la Condicions Edificació Sup. mín. Façana mín. Ocupació Separació Alçada Fondària 200 m2 6 m - - 7 m 15 m Agrupacions màximes de 4 habitatges amb front màxim de 24 m. Caldrà deixar espais intersticials entre agrupacions d'habitatges d'un ample entre 10-15 m. Usos admesos: habitatge, residencial, hoteler, comercial, administratiu, sanitari, sociocultural, restauració, recreatiu, esportiu i taller artesanal. Condicions formals: façanes d’acabats tradicionals, coberta de teula, materials tradicionals. Cessions mínimes: Viari, segons plànols. 4. Altres determinacions:

- Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball. - L’edificabilitat total serà el resultat de l’aplicació de les ordenances reguladores de l’edificació als solars resultants de l’ordenació prevista. - El sòl d’aprofitament s’ordenarà segons la zona 3: edificació alineada.


112

- Les condicions d’ordenació estan reflectides en els plànols de la sèrie E. 5. Condicions de gestió i execució:


Article 335. PAU 1 – Rec del Molí nord 1. Àmbit: Inclou els terrenys situats al marge dret del Rec del Molí, a l’extrem nord del nucli urbà. Actualment és l’espai posterior d’una casa amb hort entre els carrers dels Horts i Llabià. 2. Objecte: La consolidació com a espai urbà incorporarà aquest sector a l’eixample nord del nucli i permetrà iniciar el vial vora el rec per la banda est. L’ordenació serà alineada a vial conformant una façana d’uns 7 m d’alçada. 3. Condicions d’ordenació, edificació i ús: Sup. del sector Vials Zones verdes Equipaments Total reserves Sup. Neta privada

3.036 m2 1.091 m2 - - 1.091 m2 1.945 m2 L’actuació inclou a varis propietaris. Condicions Parcel·la Condicions Edificació Sup. mín. Façana mín. Ocupació Separació Alçada Fondària 200 m2 6 m - - 7 m 15 m Agrupacions màximes de 4 habitatges amb front màxim de 24 m. Caldrà deixar espais intersticials entre agrupacions d'habitatges d'un ample entre 10-15 m. Usos admesos: habitatge, residencial, hoteler, comercial, administratiu, sanitari, sociocultural, restauració, recreatiu, esportiu i taller artesanal. Condicions formals: façanes d’acabats tradicionals, coberta de teula, materials tradicionals. Cessions mínimes: Viari, segons plànols. 4. Altres determinacions:

- Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball. - L’edificabilitat total serà el resultat de l’aplicació de les ordenances reguladores de l’edificació als solars resultants de l’ordenació prevista. - El sòl d’aprofitament s’ordenarà segons la zona 3: edificació alineada. - Les condicions d’ordenació estan reflectides en els plànols de la sèrie E.


- Caldrà redactar el projecte global de la volumetria del conjunt i el projecte d’urbanització. - Tots els terrenys qualificats com a sistemes seran de cessió obligatòria i gratuïta (art. 120 del TRLUC).

- Els propietaris del sector també hauran de finançar el total de la urbanització de vials inclosos en el sector.

6 . Condicions per a la prevenció d’inundabilitat: - En base al que estableix l’article 6.3 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, caldrà que el projecte global de la volumetria del sector i el projecte d’urbanització defineixin les condicions d’assentament de les edificacions per tal que les cotes definitives de la urbanització garanteixin la previsió del risc d’inundació.

Article 336. PAU 2 – Rec del Molí sud 1. Àmbit: Tanca per la banda sud el futur eixample a llevant del Rec del Molí. A nivell parcel·lari, es tracta dels darreres de les finques on s'assenten les grans cases rurals que confronten el carrer Castellar. 2. Objecte: Contemplarà la prolongació vers el sud del carrer Castellar acabant en un pont sobre el rec i connectant amb el vial principal com a eix de creixement. 3. Condicions d’ordenació, edificació i ús: Sup. del sector Vials Zones verdes Equipaments Total reserves Sup. Neta privada

5.887 m2 1.614 m2 - - 1.614 m2 4.273 m2 L’actuació inclou a varis propietaris. Condicions Parcel·la Condicions Edificació Sup. mín. Façana mín. Ocupació Separació Alçada Fondària 200 m2 6 m - - 7 m 15 m Agrupacions màximes de 4 habitatges amb front màxim de 24 m. Caldrà deixar espais intersticials entre agrupacions d'habitatges d'un ample entre 10-15 m. Usos admesos: habitatge, residencial, hoteler, comercial, administratiu, sanitari, sociocultural, restauració, recreatiu, esportiu i taller artesanal. Condicions formals: façanes d’acabats tradicionals, coberta de teula, materials tradicionals. Cessions mínimes: Viari, segons plànols. 4. Altres determinacions:

- Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball. - L’edificabilitat total serà el resultat de l’aplicació de les ordenances reguladores de l’edificació als solars resultants de l’ordenació prevista. - El sòl d’aprofitament s’ordenarà segons la zona 3: edificació alineada. - Les condicions d’ordenació estan reflectides en els plànols de la sèrie E.


- Caldrà redactar el projecte global de la volumetria del conjunt i el projecte d’urbanització. - Tots els terrenys qualificats com a sistemes seran de cessió obligatòria i gratuïta (art. 120 del TRLUC). - Els propietaris del sector també hauran de finançar el total de la urbanització de vials inclosos en el sector.


113

Article 337. PAU 3 – Camí de Llabià 1. Àmbit: Inclou els terrenys situats a l’extrem sud-oest del nucli urbà. 2. Objecte: Inclou els terrenys situats a l'extrem sud-oest del nucli urbà. Consisteix en una edificació unifamiliar aïllada ja edificada i en sòl no urbanitzable. S'incorporarà al procés d'urbanització per al reconeixement del seu caràcter urbà. Es portarà a terme la connexió a les xarxes de serveis i es reservarà superfície per al vial que el limita. 3. Condicions d’ordenació, edificació i ús: Sup. del sector Vials Zones verdes Equipaments Total reserves Sup. Neta privada

3.597 m2 - - - - 3.597 m2 L’actuació inclou a varis propietaris. Condicions Parcel·la Condicions Edificació Sup. mín. Façana mín. Ocupació Separació Alçada Fondària Edificabilitat 1.000 m2 15 m 30 % 6 m a vial

i 5 m a veïns

7 m - 0,40 m2/ m2 parc

Usos admesos: Habitatge unifamiliar aïllat, esportiu, cultural, assistencial i de manteniment. Condicions formals: façanes d’acabats tradicionals, coberta de teula, materials tradicionals. Cessions mínimes: Viari, segons plànols. 4. Altres determinacions:

- Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball. - L’edificabilitat total serà el resultat de l’aplicació de les ordenances reguladores de l’edificació als solars resultants de l’ordenació prevista. - El sòl d’aprofitament s’ordenarà segons la zona 4d: edificació aïllada. - Les condicions d’ordenació estan reflectides en els plànols de la sèrie E.


- Caldrà redactar el projecte global de la volumetria del conjunt i el projecte d’urbanització. - Tots els terrenys qualificats com a sistemes seran de cessió obligatòria i gratuïta (art. 120 del TRLUC).

Els propietaris del sector també hauran de finançar el total de la urbanització de vials, espais verds i aparcaments (art. 120 del TRLUC), inclosos en el sector.

TÍTOL V. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS Article 338. Definició i tipus 1. El sòl urbanitzable és tot aquell declarat segons les presents NNUU com a apte per a ésser urbanitzat d’acord amb l’article 33 del TRLUC-12. La determinació d’aquest sòl es fa als plànols d’ordenació mitjançant la delimitació de Sectors de Planejament Urbanístic (SPU). 2. A més de concretar els àmbits de sòl apte per urbanitzar, el present POUM en descriuen els objectius del seu desenvolupament i en determinen les condicions d’ordenació, edificació, ús i gestió. 3. Tots els sectors de sòl urbanitzable queden afectats per suspensió de llicències pel fet d’estar delimitant un polígon d’actuació. Article 339. Sistemes generals i locals en Sòl urbanitzable Les NNUU d’aquest Pla predeterminen en algun sector la ubicació dels sistemes locals de zones verdes, equipaments i xarxa viària. Aquesta ubicació s’ha d’entendre com a indicativa i podrà ser alterada en els corresponents plans parcials si es justifica amb la millora de l’estructura orgànica del territori. Article 340. Cessions obligatòries i gratuïtes en sòl urbanitzable Es troben recollides en els articles 44 i 45, i també en el 99.3, del TRLUC-12, sens perjudici d’allò també establert en l’article 43 quant al deure de cessió de sòl amb aprofitament. Article 341. Gestió del Sòl urbanitzable 1. En la gestió pel desenvolupament de cada sector de sòl urbanitzable és obligatori, d’acord amb l’article 201 del RLUC-06, la constitució d’una Entitat de Conservació amb la finalitat de conservar les obres d’urbanització en tant que el sector no estigui plenament consolidat. A partir dels cinc anys de la recepció de les obres d’urbanització es podrà dissoldre l’Entitat de Conservació, sempre i quan les obres s’hagin ajustat al projecte i estiguin en condició de ser rebudes. 2. Al sòl urbanitzable no podran realitzar-se obres aïllades d’urbanització, llevat que es tracti d’executar els sistemes generals o algun dels seus elements. Per a la urbanització d’aquest sòl són indispensables el Pla Parcial, la delimitació del polígon i el Projecte d’urbanització. 3. No s’atorgaran llicències d’edificació fins que s’executi la urbanització, encara que la parcel·la sobre la qual es pretengui edificar compti amb elements parcials d’urbanització indispensables. En tot cas, s’admetrà d’acord amb l’article 41.1 del TRLUC-12, que les obres d’urbanització siguin simultànies a les d’urbanització si prèviament es presta la garantia i s’executen els elements d’urbanització determinats per reglament. Article 342. Aigües residuals Caldrà justificar tots aquells nous creixements en sòl urbanitzable amb base a la disponibilitat de recursos hídrics i a la suficiència d’infraestructures de tractament d’aigües residuals. En aquest sentit es demanarà que els plans parcials i els projectes d’urbanització d’aquests sectors aportin la documentació necessària per a tal efecte.


114

Totes les aigües residuals generades en l’àmbit dels SPU s’hauran d’evacuar a través de la xarxa de clavegueram, la qual haurà d’estar connectada amb el corresponent sistema de depuració. Article 343. Residus D’acord amb la normativa bàsica estatal i la normativa de la Unió Europea, cal tenir en compte que tot residu ha de ser sotmès a una gestió controlada. Les vies de gestió dels residus es classifiquen en operacions de valorització i operacions de disposicions del rebuig. La normativa reguladora en matèria de gestió, rebuig, valoració i disposició del rebuig ve establerta en el Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol. No obstant l’anterior, i en tot allò que no s’hi oposin, també hauran de complir-se les especificacions previstes en Decret 201/1994 sobre regulació dels enderrocs i altres residus de la construcció i en el Decret 161/2001 de modificació del text anterior. Article 344. Determinacions dels plans parcials 1. Els plans parcials hauran de proposar unes mesures convenientment justificades per garantir el desguàs natural dels torrents i escòrrecs naturals inclosos en el sector. La solució proposada garantirà la seva capacitat de desguàs i haurà de rebre l'informe preceptiu de l’ACA. 2. El document del Pla Parcial haurà de preveure l’execució i el règim economicofinancer de les obres d’adaptació dels sistemes d’abastament d’aigua i de sanejament. En aquest sentit els planejaments derivats hauran d’incorporar una agenda econòmica i d’execució preveient els terminis d’obra i l’assumpció dels costos derivats per part del promotor. 3. Els documents de planejament derivat als quals fa referència l’apartat anterior hauran de sotmetre’s a informe preceptiu de l’ACA. CAPÍTOL SEGON. NORMES PARTICULARS DE ZONA ÀREA DE SERVEIS (zona 6) Article 345. Definició Són aquelles zones en les que es preveu que l’edificació pugui contenir activitats econòmiques, indústria i serveis. Article 346. Ordenació El tipus d’ordenació bàsic aplicable és el d’edificació aïllada. Article 347. Parcel·la mínima La parcel·la mínima es fixa en 3.000 m2.

Article 348. Alçada reguladora màxima L’alçada reguladora màxima serà de 7,00 m. corresponent a planta baixa i altell. Article 349. Densitat Correspondrà un establiment industrial per a cada 3.000 m2 de parcel·la.

Article 350. Façana mínima Es fixa una façana mínima de 30,00 m. Quan la intervenció en un solar o edifici comporti l’aparició de mitgeres vistes des de la via pública, s’haurà de tractar aquest parament amb el mateix criteri de la façana principal de l’edifici, no admetent-se envans pluvials o revestiments amb plaques de fibrociment o similars. Article 351. Ocupació Es fixa una ocupació màxima del 50 %. Article 352. Edificabilitat Es fixa una edificabilitat de 0,70 m2/m2. Article 353. Separacions Les separacions es definiran segons el Pla Parcial corresponent. Article 354. Tanques Les condicions de les tanques es definiran segons el Pla Parcial corresponent. Article 355. Usos permesos S'admeten els següents usos: administratiu, esportiu, sanitari, assistencial, comercial, industrial, emmagatzematge, tallers i residencial vinculat a algun dels usos anteriors. Article 356. Places d’aparcament Tots els projectes que tinguin per objecte edificacions destinades a habitatge, residència, indústria, comerç i usos terciaris, preveuran places d’aparcament, en proporció als següents paràmetres: per ús d’habitatge una plaça per cada nova unitat, per ús residencial una plaça per apartament o per cada quatre habitacions hoteleres, per ús industrial i administratiu una plaça per cada 100 metres quadrats, per ús cultural una plaça per cada 200 metres quadrats, per ús esportiu i recreatiu una plaça per cada 10 localitats i per ús comercial una plaça per cada 100 metres quadrats, si bé els comerços es regiran pel que disposa el Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. CAPÍTOL TERCER. SECTORS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC Article 357. SU 1 – Sector Padró 1. Àmbit: Aquests terrenys, al nord del nou Eixample, inclouen el futur passeig verd que resseguirà el marge esquerre del Rec del Molí amb punt de confluència en un equipament. 2. Objecte: Es contemplen un total de 30 parcel·les: 16 d’ordenació alineada i 14 d’ordenació aïllada. La tipologia residencial serà de creixement rural i casa aïllada i tindrà una major densitat degut a la proximitat al nucli urbà. 3. Condicions d’ordenació, edificació i ús: Sup. del sector Vials Z. verdes i equipaments Total reserves Sup. Neta privada 17.141,14 m2 4.123,1 m2 3.912,72 m2 8.035,82 m2 9.105,32 m2 (53,12%)


115

L’actuació inclou a varis propietaris. 4b: edificació aïllada Condicions Parcel·la Condicions Edificació Sup. mín. Façana mín. Ocupació Separació Alçada Fondària Edificabilitat 400 m2 16 m 40% 3 m a vial

2,5 m a veïns 7 m - 0,6 m2/ m2 parc

3*: edificació alineada Condicions Parcel·la Condicions Edificació Sup. mín. Façana Ocupació Separació Alçada Fondària 135 m2 6,75 m mín.

8,75 m màx. - - 9,30 m

(PB+2PP) 11 m

Usos admesos: habitatge, residencial, hoteler, comercial, administratiu, sanitari, sociocultural, restauració, recreatiu, esportiu i taller artesanal. Condicions formals: façanes d’acabats tradicionals, coberta de teula, materials tradicionals. Cessions mínimes: Viari, segons plànols. 4. Altres determinacions:

- Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball. - L’edificabilitat total serà el resultat de l’aplicació de les ordenances reguladores de l’edificació als solars resultants de l’ordenació prevista. - El sòl d’aprofitament s’ordenarà segons la zona 4b: edificació aïllada o 3: edificació alineada, segons correspongui. - Les condicions d’ordenació estan reflectides en els plànols de la sèrie E (ordenació detallada, gestió i execució del sòl urbà.


- El sistema d’actuació previst és el de compensació i de forma subsidiària el de cooperació. - Caldrà redactar el projecte de reparcel·lació i el projecte d’urbanització. - Tots els terrenys qualificats com a sistemes seran de cessió obligatòria i gratuïta (art. 120 del TRLUC). - Els propietaris del sector també hauran de finançar el total de la urbanització de vials, espais verds i aparcaments (art. 120 del TRLUC), inclosos en el sector.

Article 358. SU 2 – Sector Oliveres 1. Àmbit: Situat als terrenys ubicats a l’oest del municipi. Conformen el sector de major superfície del nucli urbà. 2. Objecte: El Pla Parcial haurà de preveure reserves de verds, equipaments i vialitat segons els valors citats anteriorment. A nivell parcel·lari, es tracta de finques grans de 600m² de superfície mitjana i d’edificacions aïllades envoltades de jardí. El sector s’estructura en els dos vials de nova creació, un de 10 i l’altre de 12 m que comuniquen el nou àmbit de creixement de nord a sud. 3. Condicions d’ordenació, edificació i ús:

Sup. del sector Vials Zones verdes Equipaments Total reserves Sup. Neta privada 31.388 m2 6.278 m2 3.139 m2 1.570 m2 10.987 m2 20.401 m2 (65,0%)

L’actuació inclou a varis propietaris. Condicions Parcel·la Condicions Edificació Sup. mín. Façana mín. Ocupació Separació Alçada Fondària Edificabilitat 600 m2 15 m 40% 3 m 7 m - 0,45 m2/ m2 parc Usos admesos: habitatge, residencial, hoteler, administratiu, sanitari, sociocultural, esportiu. Condicions formals: façanes d’acabats tradicionals, coberta de teula, materials tradicionals. Cessions mínimes: Viari, segons plànols. 4. Altres determinacions:

- Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball. - L’edificabilitat total serà el resultat de l’aplicació de les ordenances reguladores de l’edificació als solars resultants de l’ordenació prevista. - El sòl d’aprofitament s’ordenarà segons la zona 4b: edificació aïllada. - Les condicions d’ordenació estan reflectides en els plànols de la sèrie E (ordenació detallada, gestió i execució del sòl urbà



Article 359. SU 3 – Sector Sud 1. Àmbit: Situat als terrenys ubicats al sud del municipi. Actualment estan vinculats a un ampli sector de granges. 2. Objecte: El seu futur pas a sòl urbà mitjançant el corresponent Pla Parcial comportarà la urbanització de tres vials assenyalats en el plànol d'ordenació així com la cessió i adequació d'un sector de zona verda i equipaments a la seva banda est. 3. Condicions d’ordenació, edificació i ús: Sup. del sector Vials Zones verdes Equipaments Total reserves Sup. Neta privada

27.315 m2 4.872 m2 2.731 m2 1.740 m2 9.343 m2 17.972 m2 (65,8%) L’actuació inclou a varis propietaris. Condicions Parcel·la Condicions Edificació Sup. mín. Façana mín. Ocupació Separació Alçada Fondària Edificabilitat 800 m2 15 m 40% 3 m 7 m - 0,45 m2/ m2 parc Usos admesos: habitatge, residencial, hoteler, administratiu, sanitari, sociocultural, esportiu.


116

Condicions formals: façanes d’acabats tradicionals, coberta de teula, materials tradicionals. Cessions mínimes: Viari, segons plànols. 4. Altres determinacions:

- Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball. - L’edificabilitat total serà el resultat de l’aplicació de les ordenances reguladores de l’edificació als solars resultants de l’ordenació prevista. - El sòl d’aprofitament s’ordenarà segons la zona 4c: edificació aïllada. - Les condicions d’ordenació estan reflectides en els plànols de la sèrie E (ordenació detallada, gestió i execució del sòl urbà)



Article 360. SU 4 – Sector camí de Gualta a Fontanilles 1. Àmbit: Situat als terrenys ubicats al sud del municipi, és el menor dels quatre sectors residencials. Serà el resultant de la futura conversió de l’actual granja. 2. Objecte: Es planteja com a sector residencial d'alta densitat atesa la seva proximitat al carrer Major. Es preveu la cessió i adequació de les reserves de zona verda i equipaments en continuïtat amb les del sector SU3. A nivell parcel•lari, es tracta de finques de 600 m² de superfície mitjana i edificacions aïllades. 3. Condicions d’ordenació, edificació i ús: Sup. del sector Vials Zones verdes Equipaments Total reserves Sup. Neta privada

9.775 m2 983 m2 1.265 m2 699 m2 2.947 m2 6.828 m2 (69,85%) L’actuació inclou a varis propietaris. Condicions Parcel·la Condicions Edificació Sup. mín. Façana mín. Ocupació Separació Alçada Fondària Edificabilitat 600 m2 15 m 40% 3 m 7 m - 0,45 m2/ m2 parc Usos admesos: habitatge, residencial, hoteler, administratiu, sanitari, sociocultural, esportiu. Condicions formals: façanes d’acabats tradicionals, coberta de teula, materials tradicionals. Cessions mínimes: Viari, segons plànols. 4. Altres determinacions:

- Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball. - L’edificabilitat total serà el resultat de l’aplicació de les ordenances reguladores de l’edificació als solars resultants de l’ordenació prevista. - El sòl d’aprofitament s’ordenarà segons la zona 4b: edificació aïllada.

- Les condicions d’ordenació estan reflectides en els plànols de la sèrie E (ordenació detallada, gestió i execució del sòl urbà).



Article 361. SU 5 – Estany de Poma 1. Àmbit: Situat als terrenys ubicats al límit est del municipi, contigus al Sector de l’Empordà Golf Club. 2. Objecte: Sector on actualment ja s'hi donen una sèrie d'usos comercials i de serveis. A dia d’avui resten qualificats com a “illes de sòl urbà” en un sector de sòl no urbanitzable. Es proposa la seva qualificació com a sector de sòl urbanitzable per a usos comercials i de serveis per tal de consolidar i regular els usos existents. Es preveu la cessió de les vialitats i l'adequació dels sectors de zona verda i equipaments 3. Condicions d’ordenació, edificació i ús: Sup. del sector Vials Zones verdes Equipaments Total reserves Sup. Neta privada

276.256 m2 26.446 m2 46.110 m2 12.932 m2 85.488 m2 190.768 m2 (69%) L’actuació inclou a varis propietaris. Condicions Parcel·la Condicions Edificació Sup. mín. Façana mín. Ocupació Separació Alçada Fondària Edificabilitat 3.000 m2 30 m 50% segons

Pla Parcial 7 m - 0,70 m2/ m2 parc

Usos admesos: administratiu, esportiu, sanitari, assistencial, comercial, industrial, emmagatzematge, tallers i residencial vinculat a algun dels usos anteriors. Cessions mínimes: Viari, segons plànols. 4. Altres determinacions:

- Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala de treball. - L’edificabilitat total serà el resultat de l’aplicació de les ordenances reguladores de l’edificació als solars resultants de l’ordenació prevista. - El sòl d’aprofitament s’ordenarà segons la zona 6: àrea de serveis. - Les condicions d’ordenació estan reflectides en els plànols de la sèrie E (ordenació detallada, gestió i execució del sòl urbà).


- El sistema d’actuació previst és el de reparcel·lació, modalitat de compensació per concertació. - Caldrà redactar el projecte de reparcel·lació i el projecte d’urbanització. - Tots els terrenys qualificats com a sistemes seran de cessió obligatòria i gratuïta (art. 120 del


117

TRLUC). - Els propietaris del sector també hauran de finançar el total de la urbanització de vials, espais verds i aparcaments (art. 120 del TRLUC), inclosos en el sector. - Caldrà redactar el document del Pla Parcial que reguli el sector.

6. Condicions per a la prevenció d’inundabilitat:

- L’accés al sector de l’Estany de Poma es farà des del camí posterior a la Gola del Ter i no s’admetran les entrades directes a partir de la carretera C-31. - En base al que estableix l’article 6.3 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, caldrà que el Pla Parcial i el projecte d’urbanització defineixin les condicions d’assentament de les edificacions per tal que les cotes definitives de la urbanització garanteixin la previsió del risc d’inundació.

TÍTOL VI. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS COMUNES Article 362. Noves infraestructures 1. Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en sòl no urbanitzable, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe de sòl, adoptaran solucions que minimitzin els desmunts i terraplens i evitaran interferir els connectors ecològics, terrestres o fluvials. L’estudi d’impacte ambiental, quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra, tindrà en compte la circumstància de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi d’impacte ambiental, serà preceptiva la realització d’un estudi d’impacte i integració paisatgística que inclogui una valoració de la inserció de la infraestructura en l’entorn territorial. En tot cas, les infraestructures lineals que hagin de travessar espais de connexió ecològica dins d’aquests estudis d’avaluació ambiental, hauran de considerar les mesures de permeabilització adients en localitzacions estratègiques per a garantir la connectivitat ecològica. 2. L’anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial haurà de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els valors de l’àrea de sòl no urbanitzable on s’ubicarien. L’estudi haurà de considerar les següents variables, amb especial atenció a les relacionades amb els valors a protegir:

⋅ Biodiversitat considerant especialment la vegetació i la fauna de l’entorn ⋅ Valor edafològic productiu ⋅ Funcions de connector ecològic ⋅ Estabilitat del sòl ⋅ Funcions hidrològiques ⋅ Fragmentació del sòl i efectes de barrera ecològica ⋅ Gestió dels residus ⋅ Accessibilitat i necessitat de serveis ⋅ Increment de la freqüentació ⋅ Valors patrimonials ⋅ Millora de l’espai protegit

Article 363. Camins rurals 1. S'haurà de conservar en la seva integritat l'actual xarxa de camins rurals. 2. No podran obrir-se nous camins, vies rurals, pistes forestals o qualsevol altre tipus de vialitat que no estigui prevista en aquest POUM. Es permetrà l’alteració de camins públics amb el tràmit administratiu corresponent. 3. En qualsevol cas, l’obertura de nous camins o qualsevol obra a realitzar sobre camins existents, estaran subjectes a aprovació municipal. No es podrà modificar el perfil longitudinal i transversal dels camins ni el seu traçat sense la corresponent llicència municipal. Les modificacions no podran suposar en cap cas alteracions negatives de l'entorn natural de la zona afectada. 4. El projecte per a la sol·licitud d’obertura de nous camins o de modificació del traçat dels existents haurà d’incloure un estudi comparatiu de les possibles alternatives per tal de garantir el menor impacte ambiental i la preservació dels elements que donen caràcter especial al paisatge. 5. Els nous camins tindran, com a màxim, l’amplada següent: - Camí públic = 6 m - Camí privat = 4 m 6. En cas d’acabats pavimentats, es realitzaran amb materials permeables, s’evitaran els asfalts en els camins privats i s’utilitzaran les tècniques pròpies del lloc.


118

7. Els camins es construiran de forma que els moviments de terres siguin mínims i es donarà als terraplens i desmunts un tractament adequat a l’ambient que l’envolta. L’alçada màxima d’aquests serà de 1,20 m. Article 364. Parcel·lació del Sòl No Urbanitzable 1. Tots els actes de segregació de finques o terrenys en Sòl No Urbanitzable quedaran subjectes, amb independència de la seva finalitat, a llicència municipal. S’exceptuaran de la necessitat d’obtenció de llicència municipal i hauran d’aportar, en aquests supòsits, un certificat d’innecessarietat, en els casos següents: - Quan els actes siguin conseqüència de l’execució de determinacions del planejament i de les infraestructures públiques. - En els supòsits que estableix l’article 243 del RLUC relatius al sòl no urbanitzable. 2. Seran indivisibles les finques en Sòl No Urbanitzable la dimensió de les quals sigui inferior al doble de les unitats mínimes de conreu o de producció forestal que estableixi la legislació agrària. 3. No obstant, podran autoritzar-se segregacions inferiors a la unitat mínima de conreu o forestal quan aquestes s'agrupin a finques contigües i la superfície resultant de l'agrupació, així com la superfície restant de la finca matriu de la qual s'hagi realitzat la segregació, resultin iguals o superiors a la Unitat Mínima de Conreu o Forestal que en cada cas sigui d'aplicació. En aquests casos haurà d'acreditar-se la inscripció de l'agrupació en el Registre de la Propietat i la superfície resultant de la finca matriu respecte a la qual s'ha realitzat la segregació. 4. Queden absolutament prohibides les parcel·lacions urbanístiques en Sòl No Urbanitzable. S’entendrà que existeix parcel·lació quan es porti a terme qualsevol acte de divisió o segregació simultània o successiva de terrenys sense la prèvia acreditació de llicència de parcel·lació o de la declaració de la seva innecessarietat d’acord amb allò que disposa l’article 245 del TRLUC. 5. Quan una finca tingui assignades diferents qualificacions i no assoleixi la superfície mínima edificable en cap d’elles, la normativa a aplicar serà la corresponent a la zona que inclogui la major part de la finca. No es podrà comptabilitzar, per aconseguir la superfície mínima, les àrees incloses en una zona de major parcel·la mínima que la de la normativa aplicable. En qualsevol cas l’edificació se situarà a la zona de menor parcel·la mínima. Article 365. Classificació d’àrees protegides 1. Els espais que per les seves característiques hagin de ser objecte d’especial protecció no podran ser dedicats a utilitzacions que impliquin actuacions de transformació urbanística, que alterin del seu destí o naturalesa o lesionin el valor específic que es pretén protegir, d’acord amb els articles 12.2 i 13 del TRLS-08 en relació a l’article 32 del TRLUC-12. 2. En aquest Pla es defineixen diverses qualificacions del sòl no urbanitzable que s'ajusten a les característiques pròpies de cada sòl; garantint-se en tots els casos els objectius de garantia d'utilització racional del territori i de qualitat de vida, d’acord amb el desenvolupament urbanístic sostenible definit a l’article 3 del TRLUC-12. 3. Les qualificacions concretes de les àrees protegides són les següents:

a. Sòl de Protecció Agroforestal (PAF) b. Espais d’Interès Natural (EIN) c. Espais d’Interès Natural – parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (EIN-pn) d. Sòl Agrícola (AG) e. Espais Periurbans i d’hortes (EPH)

f. Sòl d'Ús Recreatiu i de Serveis (RS) g. Sòl d'Ús Esportiu (UE)

Article 366. Tanques 1. Es permetrà l’ús de tanques per a tancar terrenys en els casos següents:

- En granges i masies en les que es desenvolupi una activitat ramadera, - En explotacions cinegètiques, - En construccions d’ús residencial o destinades a altres usos permesos segons la normativa

més restrictiva aplicable a la zona. - En construccions amb ús de lleure - En explotacions agrícoles que facin ús d’hivernacles o estructures similars per a desenvolupar

la seva activitat. - En explotacions agrícoles de caràcter productiu en explotació. - En punts d’aigua i basses de reg - Per a controlar el bestiar que practica la pastura extensiva, únicament es permetran

instal·lacions electrificades no fixes amb fil pastor. 2. Es prohibirà la instal·lació d’una tanca sempre que impliqui la modificació del perfil natural del terreny, 3. Tancament a camins:

- Les tanques no podran impedir el pas a camins públics. En el cas que un terreny es trobi dividit per un camí públic caldrà tancar els diferents fragments independentment

- En camins de servitud caldrà l’acord de tots els titulars que en fan ús per a tancar-lo. - Qualsevol tanca que limiti l’accés a un camí haurà de disposar d’una porta que pugui, amb els

mitjans habituals dels bombers, serveis d’emergència i vigilància del parc , ser oberts amb facilitat a fi de que puguin desenvolupar la seva tasca sense impediments.

4. Tancament a torrents:

- Si limita amb una zona de Domini Públic Hidràulic caldrà respectar els marges de la zona de servitud, 5 metres en els quals no es podran instal·lar tanques fixes.

- Es permet ubicar tanques en cursos fluvials de domini privat si no s’altera el curs fluvial, la qualitat de les aigües i les danys per crescudes no puguin afectar a persones. Amb l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua.

5. Els tancaments, tant a les llindes com a l’interior de les finques, podran ser de diferents tipus:

- Tanca vegetal, a base d’arbusts o arbres naturals, sempre que sigui possible hauran de ser autòctons. Tindran una alçada màxima de 3 metres si no requereixen filat per al seu recolzament i siguin de creixement natural. Tindran una altura màxima d’1,80 metres en el cas que requereixin filats sense límit d’alçada. Podrà excedir-se aquesta alçada en el cas de separació respecte a la finca veïna a partir d’un angle de 23º respecte el límit.

- Filats, Només s’admeten tanques de filat ecològic amb una altura màxima d’1,80 metres. El filat ecològic és el que disposa d’una malla anuada de forma rectangular, amb distàncies entre filferros horitzontals variables, amb una major distància en les parts inferiors per permetre el pas de micromamífers (30 cm entre un i altre) i una menor distància en les parts superiors per permetre el pas de l’ornitofauna (15 cm entre un i altre). La seva base es podrà fixar directament a terra, sempre que no impedeixi el pas de la fauna i no s’utilitzi obra de paleteria.

6. L’alçada màxima es considerarà a cada punt del terreny natural, sense escalonades en el perfil superior del tancament. 7. El pla exterior dels tancaments de nova creació que donin a la xarxa viària hauran de recular-se,

P L A D’ O R D E N A C I Ó U R B A N Í S T I C A M U N I C I P A L D E G U A L T A

119

com a mínim les següents distàncies: - Xarxa de carreteres : l’establert per la legislació vigent - Camins : s’aplicarà la més restrictiva de les següents:

o 5 m a partir de l’eix de camí. o 2 m de l’aresta de camí.

8. Superfície tancada:

- Qualsevol tanca que, per ella mateixa o conjuntament amb tanques existents, tanqui una superfície superior a una hectàrea o pugui inscriure’s una recta de més de dos-cents metres, haurà de deixar cada cinquanta metres lineals de tanca forats arran de terra amb un mínim de 1,4 m2 de superfície útil i amplada o alçada mínima de setanta centímetres, per al pas lliure de la fauna. Queden exempts de l’aplicació d’aquesta mesura els tancaments d’explotacions ramaderes.

- En explotacions ramaderes intensives i explotacions agrícoles amb existència d’edificacions vinculades a l’ús agrícola, les tanques se situaran a un màxim de 10 metres de les construccions i no podran tancar una superfície major a 10 vegades l’edificada.

- En explotacions agrícoles en actiu sense edificacions, les tanques se situaran a un màxim de 3 metres del camp de conreu.

- En explotacions ramaderes extensives, es permet el tancament de tota la finca sempre que sigui una instal·lació no fixa, tipus fil de pastor (electrificat o no).

- En explotacions cinegètiques només es podrà tancar amb tanques de filat o tanques mòbils de pastor aquelles explotacions on s’hagin efectuat repoblacions

- cinegètiques o estiguin previstes en un Pla d’ordenació cinegètica vigent. Es podrà tancar tota la superfície repoblada.

- En instal·lacions i equipaments d’interès públic es permetrà situar el tancament a un màxim de 10 metres de les edificacions. Si calgués ampliar la superfície tancada per raons de funcionament o seguretat es poden admetre tancaments majors, si es justifiquen mitjançant projecte.

- En punts de captació d’aigua, les tanques es situaran a un perímetre a 30 m des del punt de captació.

- En basses de dejeccions ramaderes s’obliga a tancar tot el perímetre. - En basses de reg i punts d’aigua s’haurà de tancar el perímetre, excepte l’inclòs en zones del

domini públic hidràulic. - En edificacions destinades a habitatge o altres usos permesos i no descrits particularment, es

permetrà tancar una superfície màxima de 5 vegades la superfície ocupada en planta. - El tancament de finques està subjecte a llicència d’obra menor i s’haurà d’adjuntar un croquis

acotat en el qual es reflecteixi l’ample del camí i la situació dels tancaments de les finques confrontants.

Article 367. Moviments de terres 1. Es conservaran i protegiran les terrasses existents i es conservaran els murs de pedra seca. 2. Els talussos resultants si no son murs de pedra seca tindran un pendent màxim d’1/2 i es plantarà arbrat propi de clima mediterrani. 3. Es prohibeixen els moviments de terres en terrenys amb pendents iguals o superiors al 50%. En aquests terrenys només es permetran actuacions encaminades a garantir l’estabilitat del sòl. Article 368. Condicions de posició i d’implantació 1. Els edificis s’ubicaran, dins la parcel·la, tenint en compte:

- la salvaguarda de la condició rústica dels terrenys - les possibilitats d’explotació agrícola, si s’escau - la protecció de les característiques generals del paisatge i la reducció de l’impacte visual.

2. Amb aquesta finalitat, les condicions de posició són les següents:

- Atesa l’excepcionalitat del risc d’inundabilitat en el municipi de Gualta, les noves implantacions s’hauran de condicionar a la regulació establerta per l’Agència Catalana de

l’Aigua en els informes annexos a la tramitació d’aquest POUM. - Es prohibeixen les construccions sobre els careners del relleu del terreny. Es situaran en els

terrenys menys exposats visualment. - L’edificació en una parcel·la no pot situar-se en aquelles zones de pendent superior al 20 %. - La distància màxima de l’edificació a camí d’ús públic existent és de 200 m. - Els bancals o marjades s’acabaran en pedra vista o amb un talús natural. - Per a procedir a la tala d’arbres és preceptiva l’autorització de la Conselleria d’Agricultura,

també serà necessària per a noves rompudes amb finalitats agràries. - Les plantes ornamentals que es sembrin a l’entorn de l’edificació seran les pròpies del clima

mediterrani. 4. En el cas d’edificacions, l’enrajolat o paviment de la planta baixa estarà com a màxim 1 m per damunt del terreny natural, inclosos els de les terrasses o piscines. 5. Amb el projecte d’edificació es presentarà un plànol topogràfic de tota la finca, a escala 1/2000 com a mínim, i s’especificarà on vol ubicar-se l’edificació. Es justificarà que l’emplaçament escollit és el millor dels possibles per ser el que menys impacte genera. Per tal de demostrar-ho es presentaran les seccions necessàries, a escala 1/200, que reforcin l’elecció de l’emplaçament de l’edificació dins la finca. 6. Caldrà presentar la informació referent a l’assoliment dels nivells de sanejament adequats amb les degudes garanties de seguretat, salubritat i no contaminació. Article 369. Magatzems Es permet la construcció d’edificacions destinades a l’emmagatzematge de productes agrícoles, d’eines del camp i de maquinària sempre que estiguin vinculats a una explotació agrícola o ramadera. La part de la finca agrícola vinculada a l’edificació, per aplicació de les normes de superfície mínima de terrenys, quedarà inscrita al Registre de la Propietat com a indivisible. Aquestes construccions, sens perjudici del que aquest POUM determini per a cada zona, han de complir les següents condicions:

a. Només es permet per a magatzem de productes agrícoles, d'eines del camp i de maquinària quan estiguin vinculades a una explotació agrícola o ramadera.

b. No es permet la seva ubicació a menys de 100 m des de l'eix de carreteres i a 10 m de camins existents.

c. En els llocs on sigui freqüent l’arbrat, es projectarà i plantarà al llarg de les edificacions fileres

d’arbres, d’una classe característica del lloc, en una proporció mínima d’un arbre cada 5 m de longitud, amb l’objecte de matisar l’impacte visual de la construcció.

d. Les construccions que es projectin tindran uns materials, uns acabats i uns colors que

garanteixin una adequada integració a les condicions naturals de l'entorn.

e. Es fixen com a llindars màxims de les construccions pròpies de les activitats agrícoles, els següents: Ocupació en planta: 1000 m² Sostre total: 1000 m² Alçada total: 5 m La superació de qualsevol d’aquests llindars determina la subjecció al procediment de l’article 48 de la Llei d’Urbanisme i 57 del reglament de la mateixa llei.

f. En magatzems agrícoles, la superfície mínima imprescindible en cap cas superarà els 150 m2 i l’alçada màxima permesa serà de 5 m corresponent a una planta. Per a l’atorgament de


120

llicència, caldrà complir i acreditar les següents condicions: Disposarà d’un portal mínim de 4 x 4 m. Les finestres estaran situades a una alçada mínima de 3 m i no excediran el 10% de

la superfície de les façanes. La vinculació del cobert a una explotació agropecuària serà d’una superfície mínima

de 4,5 ha. S’especificarà les característiques i titularitat de les terres que es vinculen al cobert

agrícola, independentment del municipi contigu on estiguin situats. La meitat, com a mínim, dels ingressos de la unitat familiar hauran de provenir de

l’explotació agropecuària. També es justificarà que es dedica, com a mínim, la meitat de l’horari laboral a l’explotació.

La gamma de colors que s’utilitzarà serà l’especificada a la disposició transitòria vuitena d’aquestes NNUU.

g. La gamma de colors aplicable serà la que s’especifica a la disposició transitòria vuitena. Els

materials utilitzats seran els tradicionals de la Plana del Baix Ter i no s’admetran acabats que suposin un impacte visual desagradable.

Article 370. Construccions agrícoles i ramaderes 1. Les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles o ramaderes, com també totes aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables en determinades circumstàncies en el sòl no urbanitzable a l’empara de l’article 47 ss. i concordants del TRLUC-12, requeriran, per a ser autoritzades, la incorporació d’un estudi d’impacte i integració paisatgística i d’un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. 2. En el sòl de protecció especial es permet l’ús de granja quan estigui vinculat a una explotació agrícola familiar o del propietari - productor dels terrenys. 3. La part de la finca vinculada a l’edificació, per aplicació de les normes de superfície mínima de terrenys, quedarà inscrita al Registre de la Propietat com a indivisible. 4. Es requerirà, en tot cas, el corresponent estudi d’impacte ambiental i l’estudi d’impacte i integració paisatgística. 5. Les construccions ramaderes en Sòl No Urbanitzable, sens perjudici del que aquest POUM determini per a cada zona, han de complir les següents condicions:

a. Les construccions es situaran en llocs assolellats i ventilats i seran de planta baixa a excepció dels edificis annexos per als quals tècnicament sigui necessària una alçada més gran, com per exemple les sitges.

b. No es permetrà la seva ubicació a menys de 450 m de qualsevol límit de sòl qualificat com a sòl urbà o sòl urbanitzable programat, ni a menys de 150 m de l’eix de carreteres i d’habitatges existents en Sòl No Urbanitzable pertanyents a altres propietaris. Entre construccions de diferents explotacions ramaderes hi ha d’haver, com a mínim, 50 m de separació i 500 m en el cas d’explotacions porcines, excepte si pertanyen a la mateixa agrupació ramadera. Caldrà conservar una separació mínima de 12 m a les finques veïnes i de 15 m a l’eix de camins.

c. Es fixen com a llindars màxims de les construccions pròpies de les activitats agrícoles, els següents:

a) Ocupació en planta: 1000 m2 b) Sostre total: 1000 m2 c) Alçada total: 5 m

La superació de qualsevol d’aquests llindars determina la subjecció al procediment de l’article 48 de la Llei d’Urbanisme i 57 del reglament de la mateixa llei.

d) Les edificacions actualment existents i legalment establertes en el moment d’aprovació de les

Normes Subsidiàries podran mantenir el seu ús admetent-se ampliacions contigües amb un màxim del 20% del seu volum actual i en acte únic. Únicament en el cas d’ampliació de les granges existents, es fixa un màxim del 40% d’ampliació que s’ha de realitzar en un acte únic, de la superfície referida a les darreres construccions que disposin de llicència municipal. Aquestes ampliacions hauran de complir les separacions a carreteres establertes en la legislació vigent i hauran de guardar una distància mínima de 12 metres al límits de la parcel·la. En qualsevol cas, a part dels informes que puguin ser pertinents per la legislació vigent per a la implantació o ampliació d’usos o edificacions, l’Ajuntament podrà sol·licitar informes dels departaments d’Agricultura i Ramaderia i Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya sempre que ho estimi convenient.

e) Ultra l’ampliació del 40% fixada pel punt anterior, es podrà augmentar aquest sostre fins a un 20% més sempre i quan quedi degudament raonat per necessitats d’adaptació a la legislació sectorial o bé disposicions europees que reclamin unes determinades necessitats. Aquest augment únicament s’admetrà per a disposicions que facin referència al benestar animal, sense que aquest fet comporti cap augment del nombre de caps de bestiar o de la càrrega ramadera.

Pel còmput d’aquestes ampliacions es tindran en compte les llicències concedides des de la implantació de l’explotació, de manera que si les llicències d’ampliació han estat concedides en el moment d’aprovació del present POUM, les clàusules precedents no seran d’aplicació.

f) En coberts agrícoles, la superfície mínima imprescindible en cap cas superarà els 150 m2 i

l’alçada màxima permesa serà de 5 m corresponent a una planta. Per a l’atorgament de llicència, caldrà complir i acreditar les següents condicions:

Disposarà d’un portal mínim de 4 x 4 m. Les finestres estaran situades a una alçada mínima de 3 m i no excediran el 10% de

la superfície de les façanes. La vinculació del cobert a una explotació agropecuària serà d’una superfície mínima

de 4,5 ha. S’especificarà les característiques i titularitat de les terres que es vinculen al cobert

agrícola, independentment del municipi contigu on estiguin situats. La meitat, com a mínim, dels ingressos de la unitat familiar hauran de provenir de


La gamma de colors que s’utilitzarà serà l’especificada a la disposició transitòria vuitena d’aquestes NNUU.

g) Que, com a mínim, la meitat dels ingressos de la unitat familiar provenen de l’explotació

agropecuària i que dedica, com a mínim, la meitat del seu horari laboral a l’explotació agropecuària.

h) En els llocs on sigui freqüent l’arbrat, es projectaran i plantaran al llarg de les edificacions fileres d’arbres d’espècie característica del lloc en una proporció mínima d’un arbre cada 5 m de longitud amb l’objectiu de minorar l’impacte visual de la construcció.

i) En la tramitació de l'expedient d'activitat s'haurà d'especificar el sistema de tractament i de depuració de les aigües residuals i el seu destí final.

j) Hauran de disposar d’un Pla de Gestió de les Dejeccions Ramaderes en virtut del Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes i del Decret 50/2005, de 29 de març.


121

k. La gamma de colors aplicable serà la que s’especifica a la disposició transitòria vuitena. Els materials utilitzats seran els tradicionals de la Plana del Baix Ter i no s’admetran acabats que suposin un impacte visual desagradable.

6. Els hivernacles tindran una l’ocupació màxima fixada en cada zona. Pel que fa a la separació a camins front i partions i a moviments de terres, compliran l’establert per a la resta d’edificacions de la zona. Tindran una altura màxima a arrencada de coberta de 3 metres. 7. Les granges resten subjectes a llicència municipal prèvia informació pública i informes de la Comissió Territorial d’Urbanisme competent i del departament competent en matèria de ramaderia. En el cas de granges en que per raó de l’adaptació a la normativa sectorial s’hagin d’adequar, sense incrementar la capacitat productiva, només restaran subjectes a llicència municipal. L’informe de la comissió territorial d’urbanisme s’emet en el tràmit de llicència municipal i cal l’informe del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia si el projecte incideix en el funcionament de les explotacions agràries existents i sobre les eventuals mesures que s’han d’incloure en el projecte tramitat per a compatibilitzar-lo amb aquestes explotacions. Article 371. Construccions d'utilitat pública i interès social 1. Per a l’autorització d’edificacions i instal·lacions per destinar-les a les activitats o als equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural definides a l’article 47.4 del DL 1/2010, caldrà redactar un Pla Especial Urbanístic o un projecte d’actuació específica d’interès públic en tots els casos. 2. Aquest Pla Especial o projecte d’actuació específica d’interès públic, a banda dels requisits definits tant al Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya com al seu Reglament, haurà de contemplar les determinacions següents:

- Justificar explícitament l’existència de riscs per a les zones confrontants pel que fa a valors agrícoles, forestals, ecològics i paisatgístics.

- Definir les condicions formals i tècniques de la nova edificació i les mesures corresponents per tal d’assegurar l’aminorament de l’impacte i la integració ambiental de les instal·lacions.

- Especificar l’ocupació màxima de l’edificació segons el tipus d’instal·lació i la distància mínima als límits de la finca i als camins rurals que en cap cas podrà ser inferior a 10 metres.

- Ordenar i definir els accessos necessaris i instal·lacions complementàries que l’edificació i l’activitat proposada requereixi, així com les infraestructures i serveis necessaris per a la instal·lació i desenvolupament de l’activitat proposada.

- En la Memòria del Pla Especial o projecte d’actuació específica d’interès públic, caldrà justificar l’interès públic de les actuacions que es proposin, la coherència de la sol·licitud amb l’àmbit on se situïn i amb les determinacions del POUM per a la qualificació on se situï la construcció. Comprendrà un estudi econòmic i financer acreditatiu de les possibilitats reals d’execució i gestió de l’edificació i instal·lació proposada.

- S’exigirà també, si es necessari, l’adequació d’una infraestructura per a extinció d’incendis i d’altres mesures preventives o correctores en relació a l’entorn, complint en qualsevol cas la normativa vigent de prevenció d’incendis forestals respecte a la reserva de franges de protecció.

Article 372. Construccions i instal·lacions d'obres públiques 1. En el sòl agrícola es podran autoritzar -temporalment, com a criteri general- les construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, al manteniment i al servei d’obres públiques. Es requerirà el corresponent estudi d’impacte ambiental i l’estudi d’impacte i integració paisatgística.

2. La sol·licitud de llicència haurà de justificar la necessitat del traçat o de l'emplaçament de les instal·lacions o construccions que es projectin, amb indicació de les zones afectades i de les correccions previstes en ordre a preservar les condicions naturals, l'equilibri ecològic i els valors paisatgístics. 3. Les construccions que es projectin tindran uns materials, uns acabats i uns colors que garanteixin una adequada integració a les condicions naturals de l'entorn. Article 373. Habitatges 1. En el sòl agrícola només es poden admetre les noves construccions destinades a habitatge rural familiar que estiguin directa i justificadament associades a una activitat agrària. 2. El sostre de les noves edificacions serà com a màxim de 250 m2 d’habitatge més 50 m2 de construccions d’ús complementari o auxiliar. Els espais pavimentats, incloent l’habitatge, no podran superar els 300 m2. 3. En sòl no urbanitzable s’hi permet, amb els requisits fixats en l’art. 50 i 51, en relació al 47.3 i 3bis, del TRLUC-12: a/ reconstruir i rehabilitar les masies i cases rurals que calgui preservar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials. b/ reconstruir i rehabilitar altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament general de Gualta i que calgui preservar per raons arquitectòniques, històriques. c/ rehabilitar construccions rurals en desús per corregir-ne l’impacte ambiental i paisatgístic. En els tres casos anteriors les construccions han d’haver estat incloses pel planejament urbanístic al Catàleg que estableix l’art. 50.2 del TRLUC-12, amb vista a destinar-les a habitatge familiar, a un establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament; a un establiment de turisme rural; a activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments o a serveis comunitaris. Tanmateix per poder-les destinar a establiment hoteler ha de ser previst expressament en dit catàleg. Les construccions a que fan referència els incisos b/ i c/ en cap cas poden reconstruir o rehabilitar amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar. En tots els casos, els usos de les construccions han de ser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu. 4. Les obres hauran de preveure el corresponent sistema de captació d’aigua, depuració d’aigües residuals i subministrament energètic. No es podrà requerir cap tipus de servei urbanístic municipal, cada habitatge haurà de ser autònom des d’aquest punt de vista. 5. Les condicions estètiques que hauran de complir les noves edificacions seran les següents:

a. Els habitatges i edificacions estaran constituïts bàsicament per un cos de planta rectangular, amb coberta inclinada a una o dues aigües.

b. Al cos principal se li poden afegir volums menors i secundaris i porxos amb coberta plana inclinada, indistintament, però en cap cas poden emmascarar el volum principal. Les cobertes del cos principal representaran, com a mínim, el 60 % de la superfície en planta de les cobertes de tota l’edificació.

c. Són preferibles les solucions constructives tradicionals. Es prohibeixen les referències o estils arquitectònics històrics o forans. També es prohibeixen els elements constructius impropis a la destinació de l’edificació.

d. Es prohibeix la utilització d’arcs excepte a l’entrada principal de l’habitatge.


122

e. L’acabat de les façanes serà amb pedra tradicional de la zona, amb marès o amb altres acabats tradicionals. Quan l’acabat no sigui en pedra, es tindrà cura especialment del color d’aquest i es cercarà sempre la integració i no el contrast, preferiblement amb els colors ocres i terra. S’admetran les franges que emmarquen els forats amb un color diferent a l’utilitzat a les façanes.

f. Als habitatges, l’alçada lliure mínima serà de 2,60 m, excepte en garatges, banys i cambres d’instal·lacions. Quan la coberta sigui inclinada, es tindrà en compte el punt mitjà.

g. L’enrajolat de les terrasses serà de color ocre, semblant al de la terra que l’envolta. h. Els ampits de les terrasses seran massissos o amb baranes senzilles de ferro o fusta. No

s’admetran els balustres. i. Les cobertes inclinades s’acabaran amb teula tradicional ceràmica de color ocre. j. Els murs cecs seran l’element compositiu principal, de tal manera que la superfície de forats

exteriors de l’edifici no superi el 35 % de la superfície del plànol de façana. k. En el tractament dels forats es respectaran les següents condicions:

⋅ Les finestres seran rectangulars, més altes que amples, amb excepció de finestrons i ⋅ lluernes ⋅ En cap cas els forats dels porxos podran emmascarar el volum principal. ⋅ Als fustams no podran utilitzar-se colors metal·litzats, ni el metall vist. La gamma de

colors aplicable serà la que s’especifica a la disposició transitòria vuitena. El blanc queda prohibit.

l. Es poden incorporar altres solucions singulars no previstes en aquest article mitjançant la redacció prèvia d’un Pla Especial.

Article 374. Construcció de piscines 1. Només s’admetrà la construcció de piscines en aquelles zones on estigui permesa la construcció d’habitatges i sempre que es compleixin les següents condicions:

- No podrà construir-se per si mateixa, ha de ser annexa a un habitatge legalment construït. - La piscina es situarà de manera que els desmunts i terraplens siguin com a màxim de 1,20 m. - Només es pot construir una piscina per habitatge. - El vas de la piscina tindrà preferiblement un color o material que l’integri amb l’ambient

circumdant. 2. S’hauran de poden circumscriure dins d’un radi màxim de 75 metres del punt central de les edificacions existents. 3. La superfície màxima de làmina d’aigua serà de 100 m2. 4. Els establiments dedicats a activitats complementàries del sector agrari no estaran subjectes als dos apartats anteriors. Article 375. Condicions de rehabilitació 1. D'acord amb allò que estableix la Disposició Transitòria Primera d'aquest POUM, es permet tot tipus d'obra que augmenti la seguretat estructural i constructiva, les condicions higièniques i d'accessibilitat dels edificis existents, inclosos els de volum disconforme, sempre que aquestes millores no comportin augment de volum. 2. Sempre que s’observin, com a condició indispensable, les determinacions de l’art. 47 i bis del TRLUC-12, es permetrà la rehabilitació d’edificacions agràries per a la seva utilització com a oficines i serveis quan l’activitat que es realitzi no ocupi a més de 5 persones. En qualsevol cas, caldrà redactar un projecte d’actuació específica d’interès públic o un Pla Especial d’acord amb les prescripcions del RLUC.

Article 376. Parcs energètics Es consideren construccions d’utilitat pública. Per tant, per a la seva ubicació caldrà redactar un Pla Especial urbanístic que haurà de complir les prescripcions fixades a l’article 347 d’aquesta Normativa. Article 377. Estacionament de caravanes No es permetrà l’estacionament de caravanes en sòl no urbanitzable durant més de 7 dies degut a l’impacte visual que suposen en el paisatge. CAPÍTOL 2: CATEGORIES DE QUALIFICACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE SECCIÓ PRIMERA: ÀREES DE PROTECCIÓ AGROFORESTAL (PAF) Article 378. Definició, àmbit i objectius 1. D’acord amb l’article 2 de la Llei 6/1998, de 30 de març, forestal de Catalunya, aquest POUM qualifica com a sòl forestal els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes, els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests i els erms que per llurs característiques siguin adequats per a la reforestació. 2. En aquest sentit, els sòls de Protecció Agroforestal (PAF) són aquells que pretenen donar continuïtat als espais naturals d’interès per evitar la fragmentació i aïllament d’hàbitats, la degradació ecològica i la pèrdua de biodiversitat, per mantenir i potenciar la identitat i la funcionalitat del mosaic paisatgístic, així com també per a millorar els àmbits rurals i tractar atentament espais fràgils, pressionats o degradats. Per tant, s'atorga aquesta qualificació a aquells sòls que comprenen un conjunt de peces principalment agrícoles, amb valor de reserva estratègica que, per raons de posició, dimensió, composició i continuïtat productiva, poden funcionar adequadament com a corredors ecològics dins una xarxa de sistemes d’espais oberts en atenció a la seva representativitat i oportunitat en l’àmbit local i regional. 3. Aquest POUM no inclou aquests sòls dins del procés d’urbanització, tant per les condicions topogràfiques inadequades i per estar al marge del model urbanístic del Pla com també per donar compliment als criteris de l’article 32 del TRLUC-12. 4. L’ús agroforestal comprèn les activitats relacionades amb la conservació, restauració, repoblació i explotació de boscos en els termes que regulen la Llei forestal de Catalunya i disposicions que la desenvolupen, així com d’acord amb el que estableix la Llei 12/1985, de 13 juny, d’Espais Naturals en aquells àmbits en què li sigui d’aplicació. Article 379. Compatibilitat d’usos i condicions de l’activitat 1. D’acord amb els valors i les funcions socioambientals d’aquesta zona, només s’admetran els

següents usos: a. Usos agrícoles, ramaders i forestals:

◦ Ramader extensiu de pasturatge. ◦ Ramader intensiu a les explotacions ramaderes preexistents. ◦ Barraques per a eines del camp (sup. màx. 5 m2, materials prefabricats, alçada màx. de

2,5 m, de caràcter efímer i desmuntables), segons prototipus definit en l’annex normatiu 2. ◦ Senderisme i cicloturisme aprofitant la xarxa local de camins rurals.


123

◦ Obres necessàries per a la millora tècnica i ambiental de la infraestructura hidràulica de regadiu.

b. Habitatge: ◦ Habitatge unifamiliar a les masies o habitatges preexistents. ◦ Habitatge unifamiliar de nova construcció justificadament relacionat amb l’activitat agrària. ◦ Establiments de restauració, hoteleria, turisme rural, casa de colònies i escoles de natura a

les cases i masies preexistents. ◦ Allotjament de treballadors temporers directa i justificadament relacionats amb l’explotació

rústica, a les masies preexistents.

2. Només es permeten els usos de naturalesa rural, vinculats estrictament a l’explotació agrícola i ramadera, a la regeneració de conreus abandonats i a la promoció i desenvolupament de l’activitat agrària, a l’impuls del turisme rural sostenible, a l’oci en el medi natural i el paisatge rural i a l’enfortiment de la conscienciació ambiental ciutadana.

3. Es prohibeixen els usos no admesos a la relació anterior i més expressament, no s’admeten els

usos i les activitats que consten a l’article 56.5 sobre la regulació d’usos amb caràcter general. 4. No s’admet la implantació de noves explotacions ramaderes, però sí l’ampliació de les granges

existents sempre que es segueixin les condicions d’ordenació establertes en aquestes normes. També es permetran les explotacions ramaderes extensives, és a dir, el bestiar pasturant a l’aire lliure.

5. No s’accepta la construcció d’hivernacles.

6. En consideració dels valors essencials d’aquests terrenys, no s’hi consideren admissibles les

edificacions i instal·lacions d’utilitat pública i interès social, a excepció de les activitats relacionades amb l’educació ambiental i el lleure, de visita o descoberta de la natura, que es desenvolupin a l’aire lliure i requereixin unes instal·lacions mínimes i imprescindibles (p.ex. plafons informatius, senyals i indicadors, etc.).

7. Es prohibeix aterrar o modificar qualsevol barraca o murs de pedra seca. Article 380. Condicions de parcel·lació i d’edificació 1. Es permeten subdivisions de parcel·les si les resultants no tenen unes superfícies inferiors a la unitat mínima forestal que determina el Decret 35/1990 de 23 de gener sobre Unitats Mínimes Forestals. 2. Les àrees qualificades de protecció agroforestal no podran destinar-se a usos o activitats que lesionin el valor específic de la vegetació agrícola, forestal o de connectivitat ecològica. Amb caràcter general, es prohibeix tot tipus d’edificacions i instal·lacions excepte les vinculades a la protecció o explotació agrícola i forestal, segons la legislació sectorial aplicable i el Pla Especial Urbanístic de Protecció que s’aprovi. Transitòriament, la seva regulació es concreta en les següents determinacions:

a. Per les noves construccions s’aplicarà el que disposa l’article 22.5 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, en tant que l’edificació s’haurà de fer en una parcel·la coincident, com a mínim, amb la unitat mínima de producció forestal (UMF) que s’estableix en 25 ha (250.000 m2), d’acord amb el Decret 35/1990, de 23 de gener. Així mateix, s’haurà d’acreditar que no es produeixi un impacte ecològic en la construcció ni en les obres d’infraestructura complementària.

b. En qualsevol cas, la situació de l’edificació se subjectarà a les condicions específiques de límit

que determini l’Ajuntament.

c. En coberts agrícoles, la superfície mínima imprescindible en cap cas superarà els 150 m2 i l’alçada màxima permesa serà de 5 m corresponent a una planta. Per a l’atorgament de llicència, caldrà complir i acreditar les següents condicions:

• Disposarà d’un portal mínim de 4 x 4 m. • Les finestres estaran situades a una alçada mínima de 3 m i no excediran el 10% de

la superfície de les façanes. • La vinculació del cobert a una explotació agropecuària serà d’una superfície mínima

de 4,5 ha. • S’especificarà les característiques i titularitat de les terres que es vinculen al cobert

agrícola, independentment del municipi contigu on estiguin situats. • La meitat, com a mínim, dels ingressos de la unitat familiar hauran de provenir de


• La gamma de colors que s’utilitzarà serà l’especificada a la disposició transitòria vuitena d’aquestes NNUU.

d. Es permetran les barraques per a eines del camp (sup. màx. 5 m2, materials prefabricats,

alçada màx. de 2,5 m, de caràcter efímer i desmuntables), segons prototipus definit en l’annex normatiu 2.

3. L’aprofitament dels productes forestals es realitzarà dins dels límits que permeten els interessos de la seva conservació i millora, d’acord amb la Llei 6/88, Forestal de Catalunya. En finques superiors a 25 ha els aprofitaments forestals s’han de portar a terme necessàriament en el marc d’un Pla tècnic de gestió i millora forestal aprovat. Tots els aprofitaments, inclosos aquells que comptin amb un PTGMF s’hauran de redactar d’acord amb els següents criteris:

a. La repoblació forestal es portarà a terme amb espècies pròpies de la zona. b. Les restes dels aprofitaments forestals s’hauran de triturar o enretirar, per evitar l’acumulació

de biomassa seca que incrementi el risc d’incendi forestal.

c. La vegetació arbòria i arbustiva serà considerada d’estricta protecció, prohibint la tala d’arbres, els moviments de terres i els canvis de relleu o morfologia del terreny, a no ser que siguin actuacions contemplades en un Pla de Prevenció d’Incendis forestals aprovat en un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal, o en un Pla Simple de Gestió Forestal, o quedi ben justificat en un projecte d’actuació.

4. L’Ajuntament podrà redactar un Pla Especial per a la regulació específica de la gestió i ús del sòl forestal amb l’objectiu de garantir el manteniment de la massa boscosa en les millors condicions ecològiques i la seva explotació de forma sostenible. 5. El bosc d'alzina, carrascar i de pi blanc serà considerat d’estricta protecció. Únicament podrà explotar-se per als usos tradicionals de producció surera, segons el que estableix l’Ordre d’11 de maig de 1988 del DARP de regulació de l’obtenció del suro i del pelegrí i de la millora de les sureres; prohibint-se la substitució per altres espècies. 6. Per l’obertura i formació de tallafocs, s’estarà a les disposicions vigents sobre la matèria. Per la concessió de la corresponent llicència serà necessari comptar amb l’informe favorable del Departament de Medi Ambient. 7. Els propietaris dels boscos existents o de les àrees forestals de repoblació podran instar a l’Ajuntament la permuta dels seus terrenys per parcel·les urbanitzades del Patrimoni Municipal de Sòl i d’Habitatge.


124

8. Caldrà donar compliment a la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana i a les edificacions aïllades. S’habilitaran de forma progressiva les franges de protecció forestal. 9. D’acord amb l’article 50 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de muntanyes, es prohibeix el canvi d’ús de terrenys forestals per raó d’un incendi. 10. L’aprofitament dels productes forestals es realitzarà dins els límits que permeten els interessos de la seva conservació i millora, d’acord amb la Llei 6/1988, forestal de Catalunya. 11. Queda prohibida l’eliminació i alteració de les traces forestals que protegeixen els cursos fluvials. SECCIÓ SEGONA: ESPAIS D’INTERÈS NATURAL (EIN) Article 381. Definició, àmbit i objectius 1. Es consideren espais d'interès natural aquells àmbits que gaudeixen o són susceptibles de

gaudir d'una protecció jurídica específica ateses les seves condicions de singularitat, fragilitat, alt valor ecològic i de connectivitat ecològica, representativitat paisatgística del Baix Ter, etc., tal com:

• els espais inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) • els espais inclosos en la Xarxa Natura 2000 i els catalogats com a Zona d'Especial Protecció per

a les Aus (ZEPA) i Zones Humides • els Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) de caràcter prioritari i no prioritari • la zona de policia dels cursos fluvials • en general, aquells altres que, atenent als valors pels valors naturals, socioambientals o

paisatgístics que contenen, es consideren d'interès natural per al municipi. 2. Les àrees qualificades d’interès natural no podran destinar-se a usos o activitats que lesionin el valor específic de l’ecosistema que constitueix l’hàbitat protegit, amb especial menció a les activitats extractives, tant d’àrids com de materials petris. Amb caràcter general, es prohibeix tot tipus d’edificacions i instal·lacions, excepte les vinculades a la protecció o explotació agrícola o forestal, segons la legislació sectorial aplicable i el Pla Especial Urbanístic de Protecció que s’aprovi. Transitòriament, la seva regulació es concreta en les següents determinacions:

a. Es mantindran les seves àrees de distribució actuals, prohibint la destrucció de la vegetació. b. Caldrà regenerar els hàbitats, eliminant enderrocs i escombraries.

c. No es permetrà la implantació de cap nou ús contrari a la protecció dels valors científics,

ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius d’aquests entorns naturals d’interès. Més expressament, no s’admeten els hivernacles, ni les activitats extractives, ni els equipaments d’interès públic, a excepció de les activitats col·lectives d’educació en el lleure i les obres necessàries per a la millora tècnica i ambiental de la infraestructura hidràulica de regadiu.

d. Queden prohibides les plantacions d’espècies exòtiques com l’eucaliptus (Eucaliptus

camaldulensis), robínies (Robinia pseudoacacia), plataners i pollancres diferents a l’autòcton (populus nigra), que puguin alterar l’equilibri ecològic o l’entitat de la vegetació pròpia.

e. Es prohibeix la construcció de qualsevol edificació o infraestructura complementària a menys

que estigui ben justificada (accessos, plafons informatius, senyals d’itineraris, etc.) per

garantir el desenvolupament de les activitats admeses, sempre que no desfigurin l’escenari paisatgístic ni degradin l’entorn natural i les seves funcions ecològiques.

3. En aquells sòls forestals inclosos dins aquests àmbits d’interès natural els serà d’aplicació la normativa forestal sectorial, Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. 4. Es podran autoritzar discrecionalment edificacions que es considerin d’interès públic i social. En cap cas la superfície mínima superarà els 150 m2 i l’alçada màxima permesa serà de 3,5 m corresponent a una planta. Article 382. Espais protegits de caràcter comunitari 1. Els espais catalogats sota alguna forma de protecció de caràcter comunitari (Xarxa Natura 2000, Zones d'Especial Protecció per a les Aus - Zones Humides (ZEPA), Llocs d'Importància Comunitària (LIC), Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC)...) gaudiran de la màxima protecció contra qualsevol actuació natural o antròpica que pugui els pugui afectar negativament o que comporti un perill de desaparició parcial o total. 2. En aquest sentit, cal garantir el compliment de les següents determinacions d'obligat compliment:

a. Cal donar compliment al que disposa l’article 11.1 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, on es contemplen algunes disposicions amb relació a la protecció de les zones humides.

b. Els espais dunars presents en el municipi, en tant s’inclouen íntegrament a la Xarxa Natura

2000 pel seu valor natural i ecològic i la contribució a la diversitat paisatgística de la plana al·luvial del Ter de contacte amb la costa (així com també estan classificats com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), i estan classificats com a Hàbitats d’Interès Comunitari, amb un rang de conservació de prioritat alta), gaudiran de la màxima protecció possible davant de qualsevol actuació que els pugui afectar. En aquest sentit, només es permetran els usos de conservació, restauració i millora dels hàbitats i les relacions ecològiques de l’espai, educació ambiental lligada a la natura, de visita o descoberta del medi natural i de recerca científica.

c. Es procurarà una gestió sostenible de l’espai forestal fomentant l’aprovació de plans tècnics de

gestió i millora forestal i s’instarà a la coordinació consorciada entre propietaris, administració i entitats per impulsar programes de gestió ambiental (neteja del sotabosc, punts d’aigua, etc.) per afrontar el risc d’incendi forestal i reforçar la integritat i la funcionalitat ecològica i ambiental dels hàbitats naturals existents.

d. Es podran establir condicions òptimes per a l’ús social de les pinedes, restringint àmbits

d’accés, moderant la freqüentació a l’interior dels espais forestals i controlant la utilització, especialment motoritzada, de les pistes forestals.

e. És d’aplicació allò que disposen la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés

motoritzat al medi natural, el Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, i la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural.

f. A més de les directrius generals que es defineixen pel conjunt dels espais de la Xarxa Natura

2000, en els espais definits de muntanya litoral s’han d’aplicar corresponentment una sèrie de criteris bàsics amb relació a les condicions de protecció, aprofitament i gestió d’aquestes àrees, que estan recollits al document “Directrius per a la gestió dels espais de la xarxa


125

natura 2000”, redactat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Article 383. Altres espais d'interès natural 1. Els espais contigus als cursos fluvials del municipi, en tant estan inclosos dins de la qualificació d'espais d'interès natural per la seva importància ecològica, de connectivitat i de barrera contra avingudes i crescudes dels cursos hídrics, gaudiran també d'una protecció ambiental estricta respecte qualsevol actuació que pugui afectar els seus valors intrínsecs.

2. D’acord amb l’administració hidràulica catalana, la zona fluvial ve definida per una franja delimitada a partir de la línia de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn de 10 anys, que comprèn l’àmbit de la crescuda màxima ordinària del curs fluvial -íntegrament sobre la delimitació del domini públic hidràulic establert pel TR de la Llei d’Aigües-, i a la que s’hi afegeixen els límits de la zona pública de servitud (5 metres) d’influència immediata.

3. La protecció de la zona fluvial es regirà, amb caràcter general, per la legislació sectorial vigent i, en particular, pel Reial Decret 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües. Aquest es completarà en base a la zonificació establerta per l’Agència Catalana de l’Aigua d’acord amb criteris tècnics d’inundabilitat que vinculen el planejament urbanístic i són d’aplicació segons l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, relativa a la directriu de preservació en front al risc d’inundació, amb l’objectiu de regular específicament l’ocupació dels terrenys integrats en el sistema hídric i les zones inundables.

4. El planejament urbanístic derivat, d’acord amb el que determini l’administració hidràulica, ha de preveure les actuacions necessàries per a l’adopció de les mesures de protecció en front als riscos d’inundació, així com la programació i execució de les obres necessàries.

5. D’acord amb els valors i les funcions hidràuliques, ambientals i morfodinàmiques del conjunt de la xarxa hidrogràfica esmentats anteriorment, no es pot admetre cap actuació que suposi una modificació del perfil natural del terreny, la degradació de l’ecologia fluvial i que pugui representar un obstacle al flux de l’aigua o una alteració del règim de corrents en cas d’avinguda. En aquest sentit, els usos es preocuparan per la preservació, recuperació i gestió dels hàbitats i l’ecologia fluvial (corredors per a la connectivitat biològica, qualitat del medi natural, etc.), i per a la millora i protecció de la dinàmica hidromorfològica del sistema (dissipació d’energia, transport de sediments, recàrrega d’aqüífers, etc.).

6. En aquest mateix sentit, es seguiran, en la mesura del possible, les determinacions del document de directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 redactat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, corresponents als espais d’aigües continentals. Només s’acceptaran aquells projectes que assegurin que no causaran perjudicis a la integritat de l’espai i demostrin la compatibilitat amb els seus valors.

7. Per prevenir, pal·liar i no reproduir els principals impactes que afecten el medi fluvial, s’aplicaran els criteris generals d’actuació que marca l’Agència Catalana de l’Aigua en el document tècnic “Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial” per a la zona fluvial, a través de l’aplicació de mesures estructurals o de gestió especialment dedicades a la intervenció i restauració de la vegetació de ribera, al règim hidrològic, a la intervenció sobre el medi físic i la morfodinàmica fluvial i a l’aprofitament social de l’entorn. 8. Caldrà posar una atenció especial a la vegetació de ribera. Aquesta s’haurà de tractar de tal manera que desenvolupi una funció estabilitzadora pel control dels fenòmens d’erosió i la dinàmica dels sediments, s’ha de garantir la seva estructura i funcionalitat com a ecosistema.

9. En les tasques de conservació, restauració i millora ambiental de l’hàbitat riberenc, es fa del tot necessària la utilització d’espècies autòctones i d’exemplars de procedència garantida. Com a

espècies prioritàries es consideraran el salze (Salix alba), el freixe de fulla de petita (Fraxinus angustifolia), l’àlber (Populus alba), el vern (Alnus glutinosa) i el pollancre (Populus nigra).

10. Les noves plantacions forestals no poden suposar, en cap cas, la desaparició d’hàbitats d’interès comunitari. Queden prohibides les plantacions d’espècies exòtiques com l’eucaliptus (Eucaliptus camaldulensis), robínies (Robinia pseudoacacia), plataners i pollancres diferents a l’autòcton (populus nigra), que puguin alterar l’equilibri ecològic o l’entitat de la vegetació pròpia. Article 384. Espais d'Interès Natural – Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (EIN-pn) Aquest sòl comprèn aquells espais inclosos en la delimitació del parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, aprovat segons la Llei 15/2010, del 28 de maig, de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, de dues reserves naturals parcials i d'una reserva natural integral. Per a la regulació dels usos compatibles i incompatibles d'aquest sòl serà d'aplicació els instruments jurídics o reglamentaris que s'aprovin per a la gestió d'aquest espai natural protegit. SECCIÓ TERCERA. SÒL AGRÍCOLA (AG) Article 385. Definició, àmbit i objectius 1. Aquestes àrees comprenen els sòls que per les seves condicions tenen un especial valor agrícola, estiguin o no conreats en el moment de la seva classificació. Aquest POUM no inclou aquest sòl dins del procés d’urbanització per a defensar-lo de parcel·lacions i edificacions que el farien irrecuperable. Per tant, hauran de ser objecte d’especial protecció per assegurar la perdurabilitat dels seus valors agrològics. 2. No es permet la subdivisió del parcel·lari actual. Únicament es permeten subdivisions de parcel·les si tenen per objecte la creació d’unitats agrícoles suficients per a l’abastament d’una família i que donin lloc a superfícies superiors a la unitat mínima de conreu que determina el Decret 169/1983, de 12 d’abril sobre Unitats Mínimes de Conreu. Es permeten agrupacions. 3. Els únics usos permesos són l’agrícola, el pecuari o ramader extensiu i el forestal. L’Ajuntament podrà tramitar un Pla Especial per regular específicament els usos permesos en sòl agrícola, on es defineixin els terrenys destinats a cultiu de secà i d’horta, amb l’objectiu de fer viable el seu manteniment i garantir-se un ús sostenible. L’habitatge només és permet a les masies existents. Es prohibeix expressament l’extracció d’àrids. En aquells sòls forestals inclosos dins aquestes àrees de protecció agrícola els serà d’aplicació la normativa forestal sectorial, Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Article 386. Compatibilitat d’usos i condicions de l’activitat 1. S’admeten les construccions de magatzems agrícoles i les ramaderes sotmeses a les disposicions generals. Només s’admetran els usos següents:

a. Usos agrícoles, ramaders i forestals:

◦ Magatzems, granges, vivers, hivernacles, sitges, graners, estables, usos comercials que depenguin de les activitats agropecuàries i forestals locals, i usos agropecuaris en general.

◦ Reconversió de construccions agràries existents en desús, condicionat a la presentació d’un Pla Especial (regulat per l’article 48 de la Llei d’Urbanisme).

◦ Barraques per a eines del camp (sup. màx. 5 m2, materials prefabricats, alçada màx. de 2,5 m, de caràcter efímer i desmuntables), segons prototipus definit en l’annex normatiu 2.


126

◦ Activitats associades a la transformació de fruits (cellers, trulls...) en edificis existents.

b. Habitatge: ◦ Habitatge unifamiliar en masies existents i allotjament de treballadors temporers directa i

justificadament vinculats a l’explotació rústica. ◦ Habitatge de nova construcció vinculat a l’explotació. ◦ Establiments de restauració, turisme rural i casa de colònies a les masies rurals

preexistents.

c. Equipaments i serveis: ◦ Activitats col·lectives, obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per al seu ús. ◦ Instal·lacions de servei ambiental. ◦ Equipaments i activitats per a l’educació en el lleure i la formació vinculada a l’agricultura,

o a la natura, el paisatge, i el medi rural en general (granja-escoles). ◦ Estacions de subministrament de carburant i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària. ◦ Estructures desmuntables d’ús temporal (carpes, fires artesanals, circs, etc). ◦ Equipaments i serveis d’interès i utilització comunitària. Construccions i instal·lacions

vinculades a obres públiques. Instal·lacions i obres necessàries per a la producció d’energia renovable.

Article 387. Condicions de l'edificació 1. La construcció d’habitatges en aquest tipus de sòl està limitada per la seva vinculació agrícola. L’ús agrícola inclou totes les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació agrària. Per això, a més de les condicions generals, cal acreditar per part del promotor i propietari dels terrenys que la seva activitat econòmica principal és agrícola o ramadera. 2. Tots els usos relacionats es regularan per les normes específiques i per la Llei 20/2009 i el seu reglament i annex i normativa sectorial, tal com les disposicions del Departament de Medi Ambient i/o del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, així com per aquest POUM. A aquests efectes, estableixen les definicions i limitacions que s’expressen en els apartats següents:

a. Habitatge rural. Per les seves particulars condicions es distingeix com aquell lligat a l’explotació del sòl no urbanitzable en el qual està ubicat. Per a la seva permissibilitat caldrà demostrar documentalment l’activitat de l’usuari d’acord amb els usos permesos en el SNU. Es considera l’habitatge familiar vinculat funcional i estructuralment a una explotació agropecuària, en edifici aïllat amb la possibilitat d’agrupar-se amb altres edificacions o instal·lacions complementàries destinades a l’explotació agrícola i pecuària. S’admetrà, amb les limitacions d’aquest Capítol 7, la condició d’habitatge bifamliar (dos habitatges unifamiliars en una mateixa finca o unitat mínima). Les condicions per l’edificació de l’habitatge rural són les següents:

Parcel·la mínima 30.000 m2 Ocupació màxima 200 m2 Edificabilitat 0,02 m2sostre/ m2 sòl Alçada màxima 7 metres Nº màxim de plantes 2 (PB+1P) Separació mínima a tots els contigus 10 metres

b. Magatzems agrícoles, sitges i graners. Són les edificacions o instal·lacions cobertes destinades

a l’emmagatzematge d’atuells i utensilis de pagesia o productes agrícoles. La seva regulació es concreta en les següents determinacions:

- La situació de l’edificació es subjectarà a les condicions específiques de límit que determini l’Ajuntament.

- En coberts agrícoles, la superfície mínima imprescindible en cap cas superarà els 150 m2 i

l’alçada màxima permesa serà de 5 m corresponent a una planta. Per a l’atorgament de llicència, caldrà complir i acreditar les següents condicions:

• Disposarà d’un portal mínim de 4 x 4 m. • Les finestres estaran situades a una alçada mínima de 3 m i no excediran el 8% de la

superfície de les façanes, considerant cada façana independentment. • La vinculació del cobert a una explotació agropecuària serà d’una superfície mínima

de 4,5 ha. • S’especificarà les característiques i titularitat de les terres que es vinculen al cobert

agrícola, independentment del municipi contigu on estiguin situats. • La meitat, com a mínim, dels ingressos de la unitat familiar hauran de provenir de


• La gamma de colors que s’utilitzarà serà l’especificada a la disposició transitòria vuitena d’aquestes NNUU.

- Es permetran les barraques per a eines del camp (sup. màx. 5 m2, materials prefabricats,

alçada màx. de 2,5 m, de caràcter efímer i desmuntables), segons prototipus definit en l’annex normatiu 2.

c. Granges. Sota aquesta denominació s’inclouen les edificacions o instal·lacions destinades a la

ramaderia o avicultura intensiva. No es permetrà la seva ubicació a menys de 450 m de qualsevol límit de sòl qualificat com a sòl urbà o sòl urbanitzable programat, ni a menys de 150 m de l’eix de carreteres i d’habitatges existents en Sòl No Urbanitzable pertanyents a altres propietaris. Entre construccions de diferents explotacions ramaderes hi ha d’haver, com a mínim, 50 m de separació i 500 m en el cas d’explotacions porcines, excepte si pertanyen a la mateixa agrupació ramadera. Caldrà conservar una separació mínima de 12 m a les finques veïnes i de 15 m a l’eix de camins. Només s’admetran exclusivament les granges de bestiar porcí conegudes com de cicle tancat.

d. Els usos agrícoles, hortícoles i de floricultura i, en general tots els usos derivats del conreu de la terra, així com les instal·lacions vinculades als mateixos, tals com vivers, hivernacles i cambres frigorífiques, s’ajustaran al que estableix per les disposicions de la legislació especial, les normes ministerials i les demandes del DAR.

3. Per construccions o instal·lacions relatives als usos enumerats i admesos com vinculats a l’habitatge rural, es concedeix una edificabilitat addicional de 0,02 m2 sostre /m2 sòl, essent aplicable a les altres limitacions establertes en l’apartat anterior. 4. Els tipus de construccions i instal·lacions hauran de ser adequades a les condicions del paisatge rural, no admetent-se edificacions característiques de les zones urbanes. La gamma de colors aplicable serà la que s’especifica a la disposició transitòria vuitena. Els materials utilitzats seran els tradicionals de la Plana del Baix Ter i no s’admetran acabats que suposin un impacte visual desagradable. 5. Es permet la modificació del relleu del terreny sempre i quan no es modifiqui el sistema d’escorrentius de la finca respecte del seu entorn, ni la cota natural del terreny en més o menys d’un metre. 6. Pels casos d’edificacions destinades a activitats agropecuàries que pretenguin assentar-se sobre parcel·les de superfície inferior a l’establerta en l’apartat 3a o que comportin edificacions complementàries destinades a habitatge, sense verificar el requisit citat d’un habitatge per cada 30.000 m2, es precisarà, per procedir a la seva autorització, informe previ i favorable del DARP i el Departament de Medi Ambient en el que es raoni la conveniència i idoneïtat de la proposta.


127

7. Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals i, en general, explotació de recursos naturals. En sòl no urbanitzable, els projectes de reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals i els projectes d’activitats d’explotació de recursos naturals han de seguir el tràmit establert a l’article 50 del TRLUC-12. El Present POUM, estableix en el seu Annex III aquelles masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació i es justifica les raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques que en determinen la preservació i la recuperació, d’acord amb el que estableix el TRLUC-12. 8. En tots els casos els materials, els sistemes constructius i la tipologia aparent de les edificacions en sòl no urbanitzable han d’ésser els propis de l’àmbit de la plana del Baix Ter. Les llicències municipals per a l’edificació en sòl no urbanitzable han de fixar les condicions especials que s’han d’adoptar, a càrrec dels interessats, per a l’obtenció dels subministraments necessaris i l’assoliment dels nivells de sanejament adequats, amb les degudes garanties de seguretat, salubritat i no contaminació. En tot cas, s’aplica a aquestes condicions d’edificació el que estableix per a les edificacions en sòl urbà l’article 41.3 del TRLUC-12. 9. Seran d’obligat compliment en els casos corresponents, les disposicions sectorials, tant autonòmiques com estatals, sobre regulació d’explotacions ramaderes i les que fixen normes d’ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bovines, i el RD 324/2000, de 3 de març que estableix les normes bàsiques d’ordenació de les explotacions porcines (BOE 58 de 8 de març de 2000), modificat parcialment pel RD 3483/2000, de 29 de desembre (BOE 11 de 12 de gener de 2001), i el decret 220/2001 en quant a la gestió de dejeccions ramaderes, i el RD 479/04, de 26 de març. SECCIÓ QUARTA. ESPAIS PERIURBANS I D’HORTES (EPH) Article 388. Definició, àmbit i objectius 1. Es defineixen com a àrees de sòl no urbanitzable (SNU) que per la seva posició immediatament

contigua al nucli urbà o per la seva pròpia condició agrícola intensiva, hauran de preservar-se en les seves condicions naturals no essent aptes per llur transformació.

2. Podran dedicar-se a usos agropecuaris de conreu i pastura, però es prohibeix en elles tot tipus

d’edificació. Es respectaran les edificacions existents, permetent-se la seva rehabilitació, ampliació o reforma segons el que estableixi el Catàleg de Masos i Inventari d’edificacions en Sòl No Urbanitzable, documents annexos a aquest POUM.

3. Es permetran les barraques per a eines del camp (sup. màx. 5 m2, materials prefabricats,

alçada màx. de 2.5 m, de caràcter efímer i desmuntables), segons prototipus definit en l’annex normatiu 2.

4. En aquells sòls forestals inclosos dins aquests àmbits periurbans i d’hortes els serà d’aplicació la

normativa forestal sectorial, Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. 5. No s’admetran construccions agrícoles i ramaderes que el seu estudi d’impacte i integració

paisatgística mostri incompatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció del sòl.


128

SECCIÓ CINQUENA. ÀREES D’ÚS RECREATIU I DE SERVEIS (RS) Article 389. Definició, àmbit i objectius 1. Constitueix el sòl no urbanitzable d'Us Recreatiu i de Serveis aquell ocupat per instal·lacions, activitats i edificacions destinades a usos de caràcter esportiu, recreatiu, d'oci i de serveis en general en el moment de l'aprovació definitiva del present POUM. En tot allò referent a l’ús de serveis serà d’aplicació la secció tercera del capítol 2 de la present normativa urbanística. 2. No es permetrà cap actuació urbanística ni d'execució d'activitats que malmeti els valors naturals, socioambientals, paisatgístics i de connectivitat d'aquest sòl, a fi de garantir-ne la seva qualitat i la seva funció territorial en el municipi i en l'àmbit del Baix Ter. En aquest sentit, en els corresponents projectes d'obra i d'activitat caldrà justificar degudament que qualsevol actuació que es pretengui executar no té repercussions negatives sobre l'entorn. En relació a la compatibilitat d’usos serà d’aplicació l’article 56 del present POUM. 3. Així mateix, els límits d'aquests sectors de sòl no urbanitzable no afectaran als àmbits de ribera del riu Ter (vegetació, camins, etc.), de forma que restarà garantida en tot moment la connectivitat ecològica que constitueix aquest curs fluvial. 4. Es permeten els usos de caràcter agropecuari existents actualment en tant que no s’hagin incorporat a l’ús característic del sector: esportiu, recreatiu, d’oci i de serveis. També es podran millorar les edificacions actuals agrícoles existents. Article 390. Condicions d’edificació 1. Per a l’ordenació urbanística de les àrees d’ús recreatiu i de serveis i la regulació de les activitats admeses s’haurà de tramitar el corresponent projecte d’actuació específica. 2. El projecte d’actuació específica fixarà la regulació de les diferents àrees d’activitat, les instal·lacions, edificacions, i equipaments complementaris. També establirà les mesures necessàries per a la seva adequació a l’entorn, la justificació i adopció de mesures en front als riscos d’inundació i l’adopció de mesures necessàries per facilitar la mobilitat i l’accessibilitat dels usuaris als principals centres d’activitat urbana del municipi. 3. El projecte d’actuació específica incorporarà les obres d’urbanització necessàries per l’arranjament de camins o vies, per garantir la connexió amb les principals vies ciclables del municipi. 4. Les edificacions i construccions s’adaptaran a l’entorn en quant a situació, alçada, composició estètica, materials de forma que no desentoni amb la perspectiva paisatgística. La gamma de colors aplicable serà la que s’especifica a la disposició transitòria vuitena. 5. Per tal d’adequar les activitats a la normativa vigent, es permetran petites ampliacions no superiors a l’1% de la superfície de sostre sempre que no es modifiqui el tipus d’activitat. SECCIÓ SISENA. ÀREES D’ÚS ESPORTIU (UE) Article 391. Definició, àmbit i objectius 1. Constitueix el sòl no urbanitzable d'Ús Esportiu (UE) aquell ocupat pel sector del Golf Empordà, destinat a la pràctica de l'esport del golf a l'aire lliure. També s'inclouen en aquesta qualificació aquelles edificacions i vials ja consolidats que formen part de l'interior d'aquest recinte esportiu, així

com aquelles edificacions i vials ja aprovats definitivament en el moment de l'aprovació definitiva del present POUM. 2. No s'admetrà cap més ús ni edificació que els anteriorment esmentats, sense possibilitat de que puguin ser ampliats ni transformats en sòls destinats a cap altra finalitat que no sigui l'existent. En aquest sentit, l'ús residencial del sector “Golf Empordà” es limita a un màxim de cinc-centes (500) persones, atenent als criteris de la Direcció General de Protecció Civil, pel risc d’inundacions. 3. No es podran transformar ni afectar de cap forma aquells espais presents a l'interior del recinte i que no han estat transformats per a la pràctica de l'esport en el moment de l'aprovació definitiva del present POUM, en tant permeten una certa connectivitat ecològica entre els espais agrícoles i naturals adjacents, especialment entre el parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i el sector agrícola del rec del Molí o Daró Vell. Article 392. Condicions d’edificació 1. Per a l’ordenació urbanística de les àrees d’ús recreatiu i de serveis i la regulació de les activitats admeses s’haurà de tramitar el corresponent projecte d’actuació específica. 2. El projecte d’actuació específica fixarà la regulació de les diferents àrees d’activitat, les instal·lacions, edificacions, i equipaments complementaris. També establirà les mesures necessàries per a la seva adequació a l’entorn, la justificació i adopció de mesures en front als riscos d’inundació i l’adopció de mesures necessàries per facilitar la mobilitat i l’accessibilitat dels usuaris als principals centres d’activitat urbana del municipi. 3. El projecte d’actuació específica incorporarà les obres d’urbanització necessàries per l’arranjament de camins o vies, per garantir la connexió amb les principals vies ciclables del municipi. 4. Les edificacions i construccions s’adaptaran a l’entorn en quant a situació, alçada, composició estètica, materials de forma que no desentoni amb la perspectiva paisatgística. La gamma de colors aplicable serà la que s’especifica a la disposició transitòria vuitena. SECCIÓ SETENA. EDIFICACIONS I INSTAL·LACIONS D’UTILITAT PÚBLICA I INTERÈS SOCIAL Article 393. Definició, àmbit i objectius 1. Podran autoritzar-se, seguint el procediment previst en l’article 48 del TRLUC-12 o el que en cada moment estableixi la legislació urbanística i sectorial, edificacions i instal·lacions d’utilitat pública i d’interès social, essent exigible, en tot cas, justificar la necessitat d’emplaçar tals edificacions o instal·lacions en el sòl no urbanitzable. 2. A aquests efectes, es consideraran susceptibles d’autorització, els següents usos genèrics:

a. Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús de què es tracti. En tot allò referent a les activitats esmentades serà d’aplicació l’article 62 del present POUM.

b. Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans. En relació a la compatibilitat d’usos serà d’aplicació l’article 50 del present POUM.

c. Les infraestructures d’accessibilitat. d. Les instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics: telecomunicacions, infraestructura

hidràulica general, xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i


129

subministrament d’aigua i de sanejament, tractament de residus, producció d’energia a partir de fonts renovables i altres instal·lacions ambientals d’interès públic.

DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera En desenvolupament de les determinacions d’aquest POUM es podrà formular per l’administració competent i/o l’Ajuntament un Pla Especial urbanístic de Protecció i Gestió dels recursos naturals de les àrees sotmeses al règim de protecció forestal; amb l’objectiu de compatibilitzar la racional utilització i explotació d’aquestes àrees amb la salvaguarda de la seva ecologia i paisatge. Tot això, sens perjudici del compliment de les disposicions contingudes al PEIN. Segona En desenvolupament de les determinacions del planejament territorial o d’aquest POUM es podran formular i aprovar per l’administració competent i/o l’Ajuntament Plans especials urbanístics de desenvolupament o, en el seu cas, autònoms, per assolir les finalitats legalment previstes en àrees sotmeses a algun dels diversos règims de protecció en sòl no urbanitzable i que en raó de les seves deficients condicions de conservació les calgui instruments de reposició específics. Tercera En tots els Plans de desenvolupament d’aquest POUM i en els projectes d’edificació que en endavant es tramitin, s’observaran les disposicions del Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d'aprovació del Codi d'accessibilitat. Sense perjudici d’allò també previst en el RD estatal 505/2007 de 20 d’abril, sobre condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l’accés i utilització d’espai públics urbanitzats i edificacions; i en l’art. 53.3-f) en concordança amb l’art. 108.2, ambdós del TRLUC-12. Quarta En quant a la regulació d’horaris dels establiments públics, així com a la definició i abast de música mecànica, bars musicals, s’estarà a allò que disposi la normativa sectorial vigent en cada moment a aquest respecte, singularment: la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, i el seu Reglament (Decret 112/2010, de 31, d’agost) que conté com Annex I el Catàleg d'espectacles públics, activitats recreatives i dels establiments o espais oberts al públic; i la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de previsió i control d’activitats, i la Llei 8/2004, de 23 de desembre, d’horaris comercials, ambdues normes legislatives modificades parcialment per la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica. Cinquena Pel que fa als establiments comercials i a la seva ordenació, s’estarà al Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, modificat parcialment per la Llei 9/2011, de promoció de l’activitat econòmica, s’observarà tot allò que disposi la legislació autonòmica sectorial vigent en cada moment. En qualsevol cas, les autoritats competents en el disseny de la planificació urbanística atendran als problemes de mobilitat i desplaçaments derivats de les concentracions comercials fora del nucli urbà. També s’haurà de tenir en compte l’abastament immediat i adequat de la població, facilitant la satisfacció de les necessitats de compra en un entorn de proximitat, amb especial atenció a aquells ciutadans que per qualsevol raó tinguin dificultats de desplaçament. Sisena L’Ajuntament podrà aprovar ordenances en desenvolupament del present POUM. Els ajustos o majors precisions que en resultin no implicaran en cap cas una modificació del present POUM; especialment quan les ordenances recullin directament nova legislació general o sectorial contrària


130

al POUM, atès que el principi de jerarquia normativa implica que el Pla s’ha d’entendre adaptat en cada moment a les noves disposicions. Setena En determinats casos es podran dur a terme ajustos en els instruments de planejament inferior per raons de necessitat en qüestions de límits de propietat o de zonificació o execució. Aquests ajustos en cap cas podran ultrapassar el 5% de les àrees delimitades al present POUM, amb excepció dels sistemes generals, en què s’estableix un marge del 8%. Tot i això, es respectarà com a criteri general el principi de jerarquia normativa en sentit que cap instrument de planejament inferior podrà modificar els instruments superiors. Vuitena Com a complement del que es preveu en la Secció Primera del Capítol 7 del Títol II d’aquest POUM s’estableix de manera expressa que la delimitació, la classificació i la qualificació urbanística dels terrenys forestals haurà de tenir en compte la normativa següent: - Tenen la condició de terrenys forestals els definits als arts. 2 i 3 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. - Els terrenys forestals declarats d’utilitat pública tenen la qualificació de sòl no urbanitzable d’especial protecció (Article 22.2 de la Llei 6/1988). - Hom pot autoritzar edificacions vinculades a usos agraris i, excepcionalment, noves edificacions familiars aïllades en terrenys forestals, si l’edificació es fa en una parcel·la coincident, com a mínim, amb la unitat mínima de producció forestal i no es produeix un impacte ecològic en la construcció ni en les obres d’infraestructura complementària (Article 22.5 de la Llei 6/1988) - En els terrenys forestals no catalogats es pot permetre la rompuda de terrenys forestals per a l’establiment d’activitats agropecuàries si es tracta de terrenys aptes tècnicament i econòmicament per a un aprofitament d’aquesta naturalesa (Article 23 de la Llei 6/1988). - Els projectes de nous vials en terrenys forestals han de ser autoritzats pel DMAH, de conformitat amb l’art 12 de Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural. - Es fixa la unitat mínima forestal en 25 hectàrees. Novena La regulació dels terrenys inclosos a la xarxa ecològica europea Natura 2000 s’entén referida a les Directrius de gestió de Natura 2000 (ACORD GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus – ZEPA – i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària – LIC – ) Desena La normativa reguladora de les edificacions ha de tenir en compte les instal·lacions que se’n derivin de l’aplicació del Decret 21/2006, de 14 de febrer, regulador de l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, amb les determinacions introduïdes pel Decret 111/2009,de 14 de juliol. Onzena La definició de la sensibilitat ambiental té per objectiu establir quins són els àmbits que permeten un major nivell d’acolliment dels nous usos previstos. Es realitza a partir de l’associació de nivells de sensibilitat o acollida prèviament analitzats per als diferents aspectes del medi considerats en l’IAP. Categories de sensibilitat i definició:

a. Sensibilitat baixa: no s’aprecien elements especialment significatius que poguessin fer no recomanable la seva transformació urbanística. Es tracta de les àrees on s’han de situar preferentment els elements més importants.

b. Sensibilitat moderada: s’hi donen condicions específiques que poguessin fer no recomanable

l’adopció de determinades mesures preventives o correctores.

c. Sensibilitat alta: són aquelles que coincideixen amb àrees que per les seves condicions o posició relativa respecte d’altres elements han de quedar preferentment excloses del procés de transformació o, en cas de que això no fos possible, prendre mesures preventives, correctores o compensatòries significatives.

d. Sensibilitat molt alta: són aquelles àrees on s’hi aprecien condicionants que desaconsellen

totalment la seva transformació o directament resten excloses del procés urbanitzador per determinacions legals o de risc.

La sensibilitat d’un àmbit s’ha de considerar molt alta en els supòsits següents: - Espais del PEIN, la xarxa Natura 2000 o altres espais protegits legalment. - Hàbitats d’interès comunitari prioritaris. - Zona de policia de usos fluvials - Espais inundables per períodes de retorn inferiors a cents anys - Zones amb pendent superiors al 20% - Existència d’elements d’interès patrimonial La sensibilitat s’ha de considerar alta quan, com a mínim, s’hi dona un d’aquets atributs: - Risc d’inundació geomorfològic. - Hàbitats d’interès comunitari amb elevada representació - Zones properes a espais naturals protegits Pel que fa a les zones de sensibilitat ambiental moderada, s’han de considerar així aquelles zones en que s’hi dona, almenys, una de les següents situacions: - Façanes urbanes abocades al sistema d’espais oberts o zones d’especial visibilitat i impacte paisatgístic. - Presència de preexistències i elements de cert interès tals com bosquines, regs, marges, zones d’ús socials arbres significatius o elements estructurals del paisatge. Les zones no incloses en cap de les categories de sensibilitat ambiental anteriors s’han classificat com a de sensibilitat baixa. Dotzena D’acord amb la DA 5ª de la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d’orientació agrària, sobre els indrets agrícoles i la zona d’influència dels terrenys de regadiu cal tenir en compte:

- La continuïtat de la xarxa viària de camins rurals existent. - La continuïtat de totes les infraestructures de regadiu existents, tant a nivell de finca com a

nivell d’explotació, així com les interferències del nou equipament amb les obres de millora de regadius que pugui desenvolupar el DAR.

- L’afecció sobre construccions agràries existents (magatzems, granges, masies, etc.) tant per ocupació real del nou equipament com per la zona de servitud i accessos.

- La integritat de les explotacions agrícoles i ramaderes des del punt de vista de partició de finques, per a la qual cosa s’estableixen els sistemes legalment adequats de compensació.


131

- L’adopció de les mesures que legalment calguin per reduir, eliminar o compensar els efectes ambientals negatius del sòl, regadius i explotacions agràries.

Tretzena Eliminació de les llicències de primera ocupació. Supressió de les llicències d’obertura i activitat. Inexigibilitat de llicències municipals prèvies a l’obertura d’establiment. Declaració responsable o règim de comunicació prèvia. Subjecció al règim de control. Les llicències urbanístiques s’atorguen sense perjudici de les altres autoritzacions que siguin preceptives d’acord amb la legislació de règim local o sectorial. Resta subjecte al règim de comunicació prèvia a l’ajuntament, d’acord amb el procediment que estableix la legislació de règim local, la primera utilització i ocupació dels edificis i les construccions. Resten suprimides les llicències d’àmbit municipal vinculades amb els establiments comercials, les seves instal·lacions i determinades obres prèvies, en els supòsits, termes i condicions establerts en Reial decret llei 19/2012, de 25 de mayo (BOE 126 del dia 26 ss.). La inexigibilitat de llicència d’obertura i activitat no regirà respecte de les obres d’edificació que calguin de conformitat amb l’ordenament vigent, les quals es continuaran regulant, pel que fa a l’exigència de llicència prèvia, requisits generals i competència per al seu atorgament, per la seva normativa corresponent. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Primera. Edificis, instal·lacions i usos en situació de fora d’ordenació o de volum o ús disconforme. Els edificis i instal·lacions construïts amb anterioritat a l’aprovació de la redacció d’aquest POUM que resultessin disconformes amb les seves determinacions urbanístiques es regiran per l’article 108 del TRLUC-12. En aquest sentit i als efectes previstos en l’apartat 6è del citat precepte, s’estableixen les disposicions pertinents següents: A. Edificis, instal·lacions i usos en situació de fora d’ordenació. Sense perjudici del que ja s’hi preveu en l’article 33.d) núm. 2 d’aquest POUM, queden fora d’ordenació, amb les limitacions assenyalades pels apartats 2 i 3 de l’art. 108 del TRLUC-12, les construccions, les instal·lacions i els usos que, per raó de l’aprovació del planejament urbanístic, quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta o enderrocament o cessament. En aquests edificis i instal·lacions:

a. No es podran autoritzar obres de consolidació ni d’augment de volum però sí les reparacions necessàries que exigeixi la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació de les dites construccions instal·lacions; com també les obres destinades a facilitar l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques de conformitat amb al legislació sectorial en aquesta matèria.

b. Els canvis d’usos només es podran autoritzar de forma provisional de conformitat amb l’article 53.3-f del TRLUC-12; no obstant això, no es podran autoritzar els usos provisionals quan el règim de fora d’ordenació derivi de l’afectació de l’edificació per l’eixamplament o obertura de vials;

c. Els usos preexistents en les edificacions fora d’ordenació es podran mantenir sempre i quan s’adaptin als límits de molèstia, nocivitat, insalubritat i perillositat que per a cada zona estableixi la nova reglamentació.

En tots els casos, queden fora d’ordenació les edificacions implantades il·legalment en sòl no urbanitzable. B. Edificis en situació de volum o ús disconforme. 1. Sense perjudici del que ja s’hi preveu en els articles 33.d) i 172 d’aquest POUM, les edificacions que resultin disconformes amb les condicions bàsiques del nou planejament, sempre que no els correspongui la situació de fora d’ordenació, quedaran sotmeses al règim següent:

a. Es podran autoritzar obres de consolidació, rehabilitació, modernització i millora, segons les condicions bàsiques del nou planejament;

b. La rehabilitació, substitució o reforma de l’edificació per canvi d’ús comportarà l’adequació de l’edificació íntegrament a les condicions urbanístiques de la zona;

c. En els edificis en situació de volum disconforme només es podran autoritzar augment de volum si es donen les condicions següents:

c.1 Que l’augment de volum s’ajusti a les condicions de la zona. c.2 Que vingui limitat estrictament per la diferència entre la superfície o sostre edificable de l’edifici i el màxim permès a la zona dels seu emplaçament segons el document d’aquest POUM. c.3 Que l’increment de volum es destini als usos permesos a la zona.

d. No obstant el que estableix la lletra c) anterior, no s’admetrà augment de volum sobre

edificacions disconformes en els casos següents:

d.1 Quan la disconformitat de l’edifici es refereixi al tipus d’ordenació perquè no s’ajusti al que estableix el Pla per a la seva zona. d.2 Quan l’edifici tingui una superfície o sostre edificable igual o superior al que permet el POUM a la parcel·la.

e. En els edificis amb volum disconforme només s’admeten les obres de rehabilitació següents:

e.1 Les actuacions que comportin la consolidació parcial dels elements estructurals i/o dels tancaments. e.2 Les actuacions en instal·lacions, equipaments comuns, redistribució generalitzada d’espais acabats i vores inferiors en habitatges i locals.

f. S’aplicaran íntegrament les determinacions del nou planejament en el moment en què les

edificacions s’enderroquin o hagi de realitzar-se una obra de reparació o rehabilitació el cost de la qual superi el valor de l’edifici existent.

2. S’entenen per condicions bàsiques del nou planejament les determinacions sobre alçada, volum, ocupació màxima de les parcel·les, situació de les edificacions, nombre d’habitatges, coeficient d’edificabilitat i ús admès. 3. Els usos preexistents en les edificacions disconformes es podran mantenir sempre i quan s’adaptin als límits de molèstia, nocivitat, insalubritat i perillositat que per a cada zona estableixi la nova reglamentació.


132

4. El canvi d’ús en les edificacions disconformes exigeix l’adaptació de l’edificació com a mínim al paràmetre de l’alçada reguladora. 5. Les activitats de bar-musical existents a l’aprovació inicial del POUM hauran d’obtenir les autoritzacions corresponents de l’activitat en el termini de dos anys des de l’aprovació definitiva del POUM. 6. La resta d’activitats existents i legalment establertes a l’aprovació inicial del POUM podran mantenir-se quan la modificació de l’activitat només afecti a la titularitat i no contradiguin les lleis sectorials vigents. C. Concessió de llicències d’obres i activitats en edificis en situació de fora d’ordenació, volum o ús disconforme o inclosos dins d’una àrea de planejament o execució. Amb caràcter general s’estarà a les normes establertes a la Secció Tercera del Capítol 5 del Títol I d’aquestes Normes respecte al règim jurídic per a la concessió de llicències d’obres i activitats en edificis en situació de fora d’ordenació, volum o ús disconforme o inclosos dins d’una àrea de planejament o execució. Segona. Edificacions en sòl no urbanitzable. Les edificacions contràries al planejament situades en sòl no urbanitzable no susceptibles de ser legalitzades es consideraran en règim de fora d’ordenació. No obstant l’anterior, caldrà exigir que disposin d’un sistema de depuració d’aigües adequat. Tercera. Activitats en sòl no urbanitzable. Les activitats existents en el sòl no urbanitzable, prèvia acreditació de disposar de llicència d’edificació i d’activitat adequadament classificada de les instal·lacions abans de l’aprovació inicial d’aquest POUM, podran mantenir la seva activitat. Únicament podran ampliar-se prèvia redacció i tramitació d’un Pla Especial on es justifiqui la necessitat i les condicions de l’ampliació. Quarta. Llicències de divisió en propietat horitzontal. Els edificis construïts de conformitat amb una llicència urbanística anterior a l’aprovació inicial del POUM podran obtenir llicència de divisió de propietat horitzontal sempre i quan els habitatges resultants compleixin els paràmetres d’habitabilitat previstos en la normativa sectorial. Cinquena. Adaptació a la normativa d’incendis i d’accessibilitat. Per tal d’adaptar-se a la normativa d’incendis i accessibilitat, els edificis construïts de conformitat amb una llicència urbanística anterior a l’aprovació inicial del POUM podran localitzar els accessos i instal·lacions tècniques necessàries, sempre i quan no sigui possible la seva ubicació alternativa, ocupant part de la porció de llindars amb el límit d’1 metre respecte les finques confrontants en els edificis aïllats. Sisena. Autoritzacions d’ocupació de la via pública. Mentre l’Ajuntament no aprovi (o modifiqui la que tingui publicada) i publiqui una ordenança sobre l’autorització d’ocupació de la via pública per establiments públics, seran d’aplicació les següents regles (a més de l’Ordenança reguladora de la taxa per a l’ocupació de terrenys d’ús públic local amb elements de caràcter permanent o no permanent): 1. Totes les autoritzacions seran anyals i només es permetrà l’ocupació de via pública com a extensió de l’activitat d’establiments públics de restauració.

2. L’espai a ocupar només podrà ser el de davant de la façana de l’establiment, mai obstaculitzant la sortida necessària en cas d’emergència, ni molestant tal ocupació als veïns laterals i frontals. 4. A l’acabament de la zona d’ocupació, haurà de restar un espai mínim de quatre metres fins a la façana enfrontada, o fins a un altre espai d’ocupació. El màxim que l’Ajuntament podrà autoritzar d’ocupació serà d’una fondària de 5 metres si totes les circumstàncies ho permeten. 5. Les ocupacions en l’angle interior de cantonades no s’admeten sense autorització escrita del titular i posseïdor de l’establiment contigu en la cantonada, que pot ser perjudicat per l’ocupació. 6. En els casos en què concorrin les circumstàncies esmentades abans, fossin dos establiments els que pretenguessin l’ocupació, aquesta no s’autoritzarà sinó es posen d’acord. En casos d’autoritzacions ja atorgades per un any, d’existir un nou establiment que pretengui l’ocupació i no es posi d’acord amb l’actual ocupant, comportarà l’extinció sense indemnització de l’autorització atorgada. 7. Totes les ocupacions compliran les normes de seguretat, així com els horaris i el màxim soroll admès. 8. Si un establiment dóna front a un carrer de menys de quatre metres, però està situat en un edifici que dóna façana a una cantonada amb vial de més de quatre metres, es podrà atorgar l’ocupació, sempre que hi hagi autorització de la Comunitat de Propietaris. 9. Totes les autoritzacions s’atorgaran atenent a criteris de respecte a l’interès públic, seguretat, descans de veïns, i estudiant les circumstàncies que hi concorren en cada cas; com per exemple, dificultat al pas de vianants quan sigui carrer amb afluència. En tot cas, les extincions anticipades de les autoritzacions per raons d’interès públic o per canvi en l’ordenació de la vialitat o de la pròpia ocupació, no donaran dret a indemnització, i s’entenen atorgades a precari. En cap cas aquestes autoritzacions seran transmissibles, llevat els casos mortis causa. 10. En quant a les marquesines a façanes dels establiments, les autoritzacions també ho seran per un any i hauran de ser desmuntables, de tal manera que en la sol·licitud d’una nova autorització, si se’n disposava d’una anterior, s’haurà d’acreditar, que al menys la marquesina hagi estat retirada de la via pública per un període mínim d’un mes. Les ombrel·les, tant si són fixes a la façana (tendals) o no (plegables), no tenen la consideració de marquesina. 11. Quan en una mateixa alineació de vial hi hagi varis establiments, es repartiran passos d’entrada als establiments de forma proporcional, amb una amplada mínima de 1’5 metres que haurà de quedar lliure de cadires i taules. L’Ajuntament decidirà en cada cas la llargada màxima de les fileres frontals, establint un màxim d’entre 8 i 10 metres d’amplada, segons les circumstàncies, i establint-hi els passos esmentats. 12. Aquesta disposició transitòria no serà d’aplicació a l’ordenació d’espais públics el projecte d’ordenació de les quals s’aprovi amb posterioritat a la aprovació provisional d’aquesta revisió, sempre que en l’ordenació el projecte incorpori espai d’utilització privativa destinada a bars i restauració en substitució de la possibilitat d’ocupar espai públic contigu a la façana i que els arquitectes redactors del projecte ho proposin com a més racional per a l’ordenació de la plaça. En aquests casos s’aplicarà el règim general d’autoritzacions d’ocupació de via pública. Setena. Autorització de tancament de finques que limiten amb els camins de la xarxa viària rural i/o el sistema hidrològic de rius, xarxa de recs i rieres. Les finques que limiten amb els camins de la xarxa viària rural i/o el sistema hidrològic de recs, rius i rieres i que s’adaptin a la nova alineació del POUM, podran mantenir el tancament actual en tant que no reformin o modifiquin la tanca existent i mantinguin l’actual activitat agrícola. En cas que


133

reformin la tanca o modifiquin l’activitat agrícola que s’estigui desenvolupant, hauran d’adaptar-se a la alineació definida per aquestes NNUU. Vuitena. Colors a aplicar en intervencions en façanes. Fins que l’Ajuntament no aprovi una ordenança específica o un Pla Especial sobre la regulació de les intervencions en les zones 1 Nucli Antic i 2 Creixement Rural serà d’aplicació la relació de colors de façana (en paraments, fusteries i serralleries) que s’annexa al final d’aquestes normes urbanístiques. DISPOSICIONS FINALS Primera En totes aquelles qüestions que no hagin estat previstes en aquest POUM serà d’aplicació el que estableix el TRLUC-12, el RLUC-06, el Text refós de la Llei estatal del sòl RDLeg 2/2008 i les demés disposicions generals i sectorials en matèria ambiental, de carreteres, equipaments comercials, aigües, residus, infraestructures aeroportuàries, etc., així com les determinacions de Plans de jerarquia superior al present POUM. Segona Aquest POUM entrarà en vigor el dia següent al de la publicació de l’acord de la seva aprovació definitiva així com del contingut íntegre del propi POUM, en el DOGC.


134

ANNEX NORMATIU 1: CARTA DE COLORS


135

ANNEX NORMATIU 2: PROTOTIP DE BARRACA PER A EINES DEL CAMP


136

E. QUADRES RESUM DE NORMATIVA


137

1. RESERVES PER A SISTEMES I DOTACIONS

A. Àmbits en Sòl urbà no consolidat

Sector Superfície Reserves per dotacions Superfície neta

privada Vials Zones verdes Equipaments Total reserves SMU-1. Accés Nord Carretera a Llabià

1.356 - - - - 1.356

SMU-2. Plaça Catalunya Accés per carrer Oliveres – Plaça Catalunya

12.033 2.135 1.770 978 4.883 7.150 ( 59,42 % )

B. Sectors en Sòl urbanitzable


privada Vials Zones verdes Equipaments Total reserves SU-1. Sector Padró

17.141 4.123,10 3.912,72 8.035,82 9.105 ( 58,40 % )

SU-2. Sector Oliveres

31.388 6.278 3.139 1.570 10.987 20.401 ( 65,00 % )

SU-3. Sector Sud

27.315 4.872 2.731 1.740 9.343 17.972 ( 65,80 % )

SU-4. Sector camí Gualta - Fontanilles

9.775 983 1265 699 2.947 6.828 ( 69,85 % )

SU-5. Estany de Poma 276.256 26.446 46.110 12.932 85.488 190.768 ( 69,05 % )

C. Àmbits en Sòl urbà consolidat (no dóna lloc a altres reserves que la vialitat)


privada Vials Zones verdes Equipaments Total reserves PAU-1. Rec del Molí Nord

3.036 1.091 - - 1.091 1.945 ( 64,06 % )

PAU-2. Rec del Molí Sud

5.887 1.614 - - 1.614 4.273 ( 72,58 % )

PAU-3. Camí de Llabià

3.597 - - - - 3.597 (100%)


138

2. APROFITAMENT URBANÍSTIC A. Àmbits en Sòl urbà no consolidat

Sector

Superfície neta (m2)

Ordenació. Clau urbanística

Edificabilitat Sostre

edificable

Densitat ( parcel·les/ ha.

)

Nombre màxim d’habitatges

SMU-1. Accés Nord Carretera a Llabià

1.356 Edificació alineada. 3 - 1.306 50 5

SMU-2. Plaça Catalunya Accés per carrer Oliveres – Plaça Catalunya


38


Sector

Superfície Sector (m2)


Zona Clau urbanística

Edificabilitat Bruta

Sostre edificable

Densitat bruta ( parcel·les/ ha. )


Sup. neta / parc. mínima

SU-1. Sector Padró 17.141,14

6.583 Edificació aïllada.

4.b 0,35

2.962 21 14

2.522,32 Edificació alineada

3* 3.027 64 16

SU-2. Sector Oliveres 31.388 20.401 Edificació aïllada.

4.c 0,29 9.180 8 25

SU-3. Sector Sud 27.315 17.972 Edificació aïllada.

4.c 0,30 8.087 8 22

SU-4. Sector camí Gualta – Fontanilles

9.775 6.828 Edificació aïllada.

4.b 0,31 3.073 11 11

SU-5. Estany de Poma 276.256 190.768 Sector serveis. 6 0,48 13.354 - -

88


139

C. Àmbits en Sòl urbà consolidat

Sector


Ordenació. Clau urbanística

Edificabilitat Sostre

edificable

Densitat ( parcel·les/ ha.

)


PAU-1. Rec del Molí Nord


PAU-2. Rec del Molí Sud


PAU-3. Camí de Llabià

3.597 4.d - 2.518 10 3

27

TOTAL D’HABITATGES DELS DIFERENTS SECTORS

153 Hab.


140

3. DETERMINACIÓ DE CRITERIS PER AL PLANEJAMENT DERIVAT

A. Àmbits en Sòl urbà no consolidat

Sector

Objectius Document urbanístic Criteris d’ordenació general Recomanacions mediambientals

SMU-1 Accés Nord

Aquests terrenys a l'extrem nord oest del nucli s’incorporaran al procés d'urbanització com a resultat de l'obertura del nou vial d'accés al futur eixample de Gualta. Es tracta d'un petit tram de 5 cases alineades al nou vial i amb pati privat a la part posterior.

• Pla de Millora Urbana.

• Ordenació segons criteris de

zona 3 Edificació Alineada • Característiques urbanístiques:

Sup. Mínima: 200m² Faç. Mínima: 6ml Alçada: 7ml Fondària: 15m Edificabilitat: 1,2 m²/m² parc

Agrupacions màximes de 4 habitatges amb un front màxim de 24m. Es deixaran espais intersticials entre les agrupacions d’habitatges d’una amplada entre 10-15m.

• Caldrà determinar els punts de contenidors a situar en l'àmbit d'ordenació i el sistema idoni per a la seva recollida

• Caldrà dotar al sector d'un enllumenament públic de baixa incidència lumínica, en tant limita amb un entorn sensible com és la ribera i la llera del rec del Molí

• Caldrà dotar al sector de sistemes de reducció de la velocitat del trànsit rodat

• En el Pla de Millora Urbana caldrà estudiar les mesures a incorporar per a prevenir els increments de nivell de l'aigua i/o avingudes del Daró (aixecament de cota dels nous habitatges, dotació de pendents d'escorrentia en el sí del sector, construcció de barreres de desviament de l'aigua, etc.)

• Cal preservar la vegetació de ribera del rec del Molí

SMU-2 Plaça Catalunya

Inclou els terrenys situats a la part central de l’àmbit de sòl urbà, a la banda sud resultant del pas del rec del Molí. Serà el futur cor dels nous teixits residencials. En aquest sector es concentraran les cessions d'habitatge assequible. Es preveu un creixement en illes semiobertes que permetin la permeabilitat visual cap els espais privats de l'interior de les illes. Les tipologies seran d’edificació alineada en planta baixa i pis amb pati interior comunitari.

• Pla de Millora Urbana.

• Projecte de Parcel·lació • Projecte Urbanització

• Ordenació alineada a vial amb

fondària de 15m. • Nou vial de 8m. Connectat a la

xarxa general. • Característiques urbanístiques:


Agrupacions màximes de 4 habitatges amb un front màxim de 24m. Es deixaran espais intersticials entre les agrupacions d’habitatges

• Caldrà determinar els punts de contenidors a situar en

l'àmbit d'ordenació i el sistema idoni per a la seva recollida

• Caldrà dotar al sector d'un enllumenament públic de baixa

incidència lumínica • Caldrà dotar al sector de sistemes de reducció de la

velocitat del trànsit rodat


141

d’una amplada entre 10-15m.


Sector Objectius Document urbanístic Criteris d’ordenació general Recomanacions mediambientals

SU-1 Sector Padró

Aquests terrenys, al nord del nou Eixample, inclouen el futur passeig verd que resseguirà el marge esquerre del Rec del Molí amb punt de confluència en un equipament. Aquest sector constarà de tipologia residencial d’edificació alineada (3*) i de casa aïllada (4b) i serà el de major densitat atesa la seva proximitat al nucli urbà. Es contempla un total de 30 parcel·les: 16 per a edificacions alineades i 14 d’aïllades.

• Pla parcial.

• Sector de densitat mitjana

d’edificació. • Vialitat important de vertebració

dels diferents sectors d’urbanitzable.

• Espai lliure central que ordeni

l’espai.

• Cal donar un tractament especial a la vegetació de ribera

que ressegueix el curs del rec del Molí que discorre adjacent al sector d'ordenació.



• Caldrà donar sortida a les aigües pluvials d'escorrentia

provinents de la xarxa separativa cap al rec del Molí sense que comporti una contaminació de les aigües i del medi receptor en general


incidència lumínica, en tant limita amb un entorn sensible com és la ribera i la llera del rec del Molí

• Caldrà dotar al sector de sistemes de reducció de la

velocitat del trànsit rodat.

SU-2 Sector Oliveres

És el sector de major superfície. El Pla parcial haurà de preveure reserves de verds, equipaments i vialitat segons els valors citats anteriorment. A nivell parcel·lari, es tracta de finques grans de 800m² de superfície mitjana i d’edificacions aïllades envoltades de jardí. El sector s’estructura en els dos vials de nova creació, un de 10 i l’altre de 12 m que comuniquen el nou àmbit de creixement de nord a sud.

• Pla parcial.

• Sector de baixa densitat

d’edificació. • Zones verdes com a sector central

que estructurin l’espai urbà. • Previsions de connexions viàries

amb el nucli antic. • Ubicació del futur sector

d’equipaments.




incidència lumínica

• Caldrà dotar al sector de sistemes de reducció de la velocitat del trànsit rodat.

SU-3 Sector Sud

Actualment són uns terrenys vinculats a un ampli sector de granges. El seu futur pas a sòl urbà mitjançant el corresponent Pla Parcial comportarà la urbanització de tres vials assenyalats en el plànol d'ordenació així com la cessió i adequació d'un sector de zona verda i equipaments a la seva banda est.

• Pla parcial.


d’edificació. • Zones verdes com a sector central

que estructurin l’espai urbà. • Previsions de connexions viàries

amb el nucli antic. • Ubicació del futur sector

d’equipaments. • Previsió de zones lliures i

d’equipaments en continuïtat amb

• Caldrà determinar els punts de contenidors a situar en l'àmbit d'ordenació i el sistema idoni per a la seva recollida


incidència lumínica • Caldrà dotar al sector de sistemes de reducció de la


• Caldrà tenir en compte la replantació dels peus d'olivera


142

el sector SU-4. presents en el sector, bé en els espais lliures previstos o en un indret alternatiu.

Sector Objectius Document urbanístic Criteris d’ordenació general Recomanacions mediambientals

SU-4 Sector Camí de Gualta a Fontanilles

És el menor dels quatre sectors residencials, resultant de la futura conversió de l'actual granja. Es planteja com a sector residencial d'alta densitat atesa la seva proximitat al carrer Major. Es preveu la cessió i adequació de les reserves de zona verda i equipaments en continuïtat amb les del sector SU3. A nivell parcel·lari, es tracta de finques de 600m² de superfície mitjana i edificacions aïllades.

• Pla parcial.


d’edificació. • Ordenació segons criteris de zona 4

edificació aïllada. • Previsions de zones lliures i

d’equipaments en continuïtat amb el sector SU-3.




incidència lumínica. • Caldrà dotar al sector de sistemes de reducció de la


SU-5 Estany de Poma

Sector on actualment ja s'hi donen una sèrie d'usos comercials i de serveis. A dia d’avui resten qualificats com a “illes de sòl urbà” en un sector de sòl no urbanitzable. Es proposa la seva qualificació com a sector de sòl urbanitzable per a usos comercials i de serveis per tal de consolidar i regular els usos existents. Es preveu la cessió de les vialitats i l'adequació dels sectors de zona verda i equipaments.

• Pla parcial.

• Previsió de vialitats generals i

connexions amb la carretera C-31 indirectes.

• Previsió d’accessos des del camí de la Gola.

• Ordenació segons criteris de zona 6. Sector de serveis. • Previsió d’espais lliures annexos a

carretera C-31.



• Caldrà dotar al sector d'un enllumenament públic de baixa incidència lumínica, preservant especial l'entorn fluvial i els seus marges (orientació de les lluminàries en direcció sud)


velocitat del trànsit rodat. • En el Pla Parcial Urbanístic caldrà estudiar les mesures a

incorporar per a prevenir els increments de nivell de l'aigua i/o avingudes del Ter (aixecament de cota de les noves activitats, dotació de pendents d'escorrentia en el sí del sector, construcció de barreres de desviament de l'aigua a partir del possible vial d'accés per la vessant nord del sector, etc.)

• Replantació d'aquells peus d'arbrat propis de l'ambient

fluvial presents en els sector, aprofitant-los com a arbrat d'alineació de vials o per a espais lliures.


143

C. Àmbits en Sòl urbà consolidat

Sector


PAU-1 Rec del Molí

Inclou els terrenys situats al marge dret del Rec del Molí, a l’extrem nord del nucli urbà. Actualment és l’espai posterior d’una casa amb hort entre els carrers dels Horts i Llabià. La consolidació com a espai urbà incorporarà aquest sector a l’eixample nord del nucli i permetrà iniciar el vial vora el rec per la banda est. L’ordenació serà alineada a vial conformant una façana d’uns 7 m d’alçada.

• Projecte global de la

volumetria


• Vial i espais lliures vora el rec del

molí.

• Nou vial de 8m. Connectat a la xarxa general.

• Característiques urbanístiques:








velocitat del trànsit rodat • En el Pla de Millora Urbana caldrà estudiar les mesures a

incorporar per a prevenir els increments de nivell de l'aigua i/o avingudes del Daró (aixecament de cota dels nous habitatges, dotació de pendents d'escorrentia en el sí del sector, construcció de barreres de desviament de l'aigua, etc.

PAU-2 Rec del Molí Sud

El present polígon tanca per la banda sud el futur eixample a llevant del Rec del Molí. A nivell parcel·lari, es tracta dels darreres de les finques on s'assenten les grans cases rurals que confronten el carrer Castellar. El Pla de Millora Urbana contemplarà la prolongació vers el sud del carrer Castellar acabant en un pont sobre el rec i connectant amb el vial principal com a eix de creixement.

• Projecte global de la

volumetria


• Vial i espais lliures vora el rec del

molí.

• Nou vial de 8m. Connectat a la xarxa general.

• Característiques urbanístiques:








velocitat del trànsit rodat


144

Sector


PAU-3 Camí de Llabià

Inclou els terrenys situats a l'extrem sud-oest del nucli urbà. Consisteix en una edificació unifamiliar aïllada ja edificada i en sòl no urbanitzable. S'incorporarà al procés d'urbanització per al reconeixement del seu caràcter urbà. Es portarà a terme la connexió a les xarxes de serveis i es reservarà superfície per al vial que el limita.

• Projecte Urbanització • Projecte global de

volumetria del conjunt

• Ordenació segons criteris de

zona 4.d Edificació Aïllada

• MESURES CORRECTORES I PREVENTIVES PARTICULARS


145

4. QUADRE RESUM DE PARÀMETRES URBANÍSTICS

ZONA QUALIFICACIÓ CONDICIONS DE PARCEL·LA CONDICIONS D’EDIFICACIÓ

USOS ADMESOS Sup. mín. Front mínim Ocupació Separacions Alçada Fondària

Edif.

0 Espai lliure privat - - - - - - -

Jardí privat, hort, pati de jocs o qualsevol activitat que es desenvolupi en espais lliures d’edificació

1 Casc antic 100 m2 o l’existent 6 m 100 % - 9 m

PB + 2 L’existent - Habitatge, residencial, hoteler, comercial, administratiu, sanitari, sociocultural, restauració, recreatiu, esportiu i taller artesanal. En clau 3*: habitatge i comercial limitat a planta baixa.

2 Creixement rural

400 m2 o l’existent

(ampliacions possibles fins 30%)

10 m Existent o 60% - 9 m PB + 2 L’existent -

3 /3* Edificació alineada

200 m2

En clau 3*: 135 m2

6 m Agrupacions

màximes de 4 habitatges en

front màxim de 24m.

En 3*: façana

de mínim 6,75 m i màxim 8,75 m

Caldrà deixar espais intersticials entre agrupacions d’habitatges d’un ample entre 10-

15m.

En 3*: no serà d’aplicació

-

7 m

En 3*: 9,30 m

15 m

En 3*: 11 m

-

4

4.a Edificació aïllada 400 m2 16 m 40 % 3 m a vial i 2,5 m a veïns 7 m - 0,60 Habitatge

4.b Edificació aïllada 600 m2 15 m 40 % 3 m 7 m - 0,45 Habitatge, residencial, hoteler, administratiu, sanitari, sociocultural, esportiu 4.c Edificació aïllada 800 m2 15 m 40 % 3 m 7 m - 0,45

4.d Edificació aïllada 1000 m2 15 m 30 % 6 m a vial i 5m a veïns 7 m - 0,40

Habitatge unifamiliar aïllat, ludicorecreatiu, esportiu, cultural, religiós, docent, assistencial i de manteniment.

5 Volumetria específica

Definició específica segons el

cas.

Definició específica

segons el cas. 100 %

Definició específica

segons el cas.

Definició específica segons el cas.

Definició específica segons el

cas.

0,99

Edificis principals: habitatge unifamiliar i garatge. Edificis secundaris: garatge.

6 Zona de serveis 3000 m2 30 m 50 % (segons Pla Parcial) 7 m - 0,70

Administratiu, esportiu, sanitari, assistencial, comercial, industrial, emmagatzematge, tallers i residencial vinculat a algun dels usos anteriors.

92/80 0(0Ó5,$ , $mxqwdphqw 1250(6 85%$1Ì67,48(6 gh … · pppp llll aaaa d’d’d’d’ oooo...

Documents