7.b cobertures defineix l'estructura de la …criteri d’incloure les taules relacionades en...

7.B COBERTURES

Defineix l'estructura de la informació cartogràfica

1

Cobertures 23/05/2007 06

240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

ÍÍnnddeexx 1 Preàmbul ...........................................................................................................................6

1.1 Objectiu ..................................................................................................................... 6 1.2 Condicionants............................................................................................................ 6

2 Bases cartogràfiques.........................................................................................................7 2.1 Generació.................................................................................................................. 7 2.2 Tramificació ............................................................................................................... 8

3 Definició i descripció dels camps.....................................................................................15 3.1 Inundabilitat ............................................................................................................. 15

3.1.1 Tesaures Relacionats ...................................................................................... 15 3.1.2 Hidràulica ......................................................................................................... 16

3.1.2.1 Zones inundables...................................................................................... 16 3.1.2.2 Calats d’inundació..................................................................................... 16 3.1.2.3 Cota absoluta inundació ........................................................................... 17 3.1.2.4 Velocitat .................................................................................................... 17 3.1.2.5 Perillositat ................................................................................................. 17 3.1.2.6 Seccions model hidràulic .......................................................................... 17

3.1.3 Geomorfologia.................................................................................................. 18 3.1.3.1 Tesaures Relacionats ............................................................................... 18 3.1.3.2 Zona inundable geomorfologicament........................................................ 22

3.2 Geomorfologia......................................................................................................... 22 3.2.1 Tesaures Relacionats ...................................................................................... 22 3.2.2 Línies geomorfològiques .................................................................................. 28 3.2.3 Àmbit geomorfologia ........................................................................................ 28 3.2.4 Cartografia geomorfològica.............................................................................. 28 3.2.5 Formes geomorfològiques_1 ........................................................................... 29 3.2.6 Formes geomorfològiques_2 ........................................................................... 29 3.2.7 Processos actius .............................................................................................. 29 3.2.8 Àrees inestables............................................................................................... 29 3.2.9 Actuacions o perturbacions antròpiques .......................................................... 30

3.3 Cabals ..................................................................................................................... 30 3.3.1 Cabals avingudes............................................................................................. 30

3.3.1.1 Tesaures Relacionats ............................................................................... 30 3.3.1.2 Punts model hidrològic.............................................................................. 30 3.3.1.3 Tramificació cabals ................................................................................... 32

3.3.2 Inputs model..................................................................................................... 32 3.3.2.1 Emmagatzematge màxim ......................................................................... 32 3.3.2.2 Llindar d’escorrentiu.................................................................................. 33 3.3.2.3 Tof............................................................................................................. 33 3.3.2.4 Lmax ......................................................................................................... 33 3.3.2.5 Número de corba ...................................................................................... 33

3.4 Zonificació ............................................................................................................... 33 3.4.1 Zona fluvial....................................................................................................... 33 3.4.2 Sistema hídric .................................................................................................. 33

2


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

3.5 Punts Singulars ....................................................................................................... 34 3.5.1 Tesaures Relacionats ...................................................................................... 34 3.5.2 Diagnosi hidràulica........................................................................................... 37 3.5.3 Diagnosi morfodinàmica................................................................................... 37 3.5.4 Diagnosi ambiental........................................................................................... 37 3.5.5 Patrimoni cultural ............................................................................................. 37 3.5.6 Estructures ....................................................................................................... 38 3.5.7 Infrastructures .................................................................................................. 38

3.6 Conques .................................................................................................................. 38 3.6.1 Conca hidrogràfica ........................................................................................... 38

3.7 Xarxes de Control.................................................................................................... 39 3.7.1 Tesaures Relacionats ...................................................................................... 39 3.7.2 Punts de control ............................................................................................... 39 3.7.3 Subterrànies qualitat ........................................................................................ 40

3.7.3.1 Subterrànies quantitat............................................................................... 40 3.7.4 Superficials qualitat automatica ....................................................................... 40

3.7.4.1 Qualitat manual......................................................................................... 41 3.8 Abastament ............................................................................................................. 41

3.8.1 Captacions ....................................................................................................... 41 3.8.2 Estacions de bombament................................................................................. 42 3.8.3 Conduccions .................................................................................................... 43 3.8.4 Estacions de desinfecció.................................................................................. 44 3.8.5 Etaps ................................................................................................................ 45 3.8.6 Dipòsits ............................................................................................................ 45

3.9 Sanejament ............................................................................................................. 46 3.9.1 Col·lectors ........................................................................................................ 46 3.9.2 Depuradores .................................................................................................... 47 3.9.3 Parcel·la Depuradores ..................................................................................... 47 3.9.4 Estacions de Bombament ................................................................................ 48 3.9.5 Salmorres......................................................................................................... 48 3.9.6 Emissaris.......................................................................................................... 49 3.9.7 Punt d'abocament ............................................................................................ 50

3.10 Actuacions ........................................................................................................... 50 3.10.1 Tesaures Relacionats ...................................................................................... 50 3.10.2 PEFCAT........................................................................................................... 51

3.10.2.1 Tesaures Relacionats ............................................................................... 51 3.10.2.2 Actuacions ................................................................................................ 53 3.10.2.3 Àmbit PEFCAT.......................................................................................... 53

3.10.3 Estudis o projectes........................................................................................... 53 3.11 Directiva Marc de l’Aigua ..................................................................................... 54

3.11.1 Qualitat masses d’aigua................................................................................... 54 3.11.2 Masses d’aigua superficials ............................................................................. 54 3.11.3 Masses d’aigua subterrànies ........................................................................... 55 3.11.4 Masses d’aigua costaneres.............................................................................. 55

3.12 Model Digital d’Elevacions................................................................................... 55

3


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

3.12.1 Model digital d’elevacions ................................................................................ 55 3.13 Atlas Climàtic ....................................................................................................... 55

3.13.1 Precipitació màxima ......................3.14 Usos del Sòl......................................................................................................... 55

3.14.1 Tesaures relacionats........................................................................................ 56 3.14.2 Hàbitats ............................................................................................................ 60 3.14.3 Planejament urbanístic..................................................................................... 60 3.14.4 Usos del sòl...................................................................................................... 60

3.15 Fauna................................................................................................................... 60 3.15.1 Comunitats faunístiques................................................................................... 60

3.16 Espais Protegits................................................................................................... 61 3.16.1 Tesaures relacionats........................................................................................ 61 3.16.2 Interès natural .................................................................................................. 61

4 Planificació de treballs.....................................................................................................61 4.1 Feines a Desenvolupar ........................................................................................... 61 4.2 Control de documents ............................................................................................. 63

ÍÍnnddeexx Taules taula 1. Relació de conques principals/zonificació i codificació corresponent..........................9 taula 2. Taula resum que descriu i relaciona les diferents temàtiques i subtemàtiques.........10 taula 3. Classificació per temàtica, subtemàtica i nomenclatura, descripció i tipologia de la

informació cartogràfica. ...................................................................................................15 taula 4. Tipus de inundabilitat de l’element.............................................................................16 taula 5. Camps a incloure a la cobertura zones inundables hidràuliques...............................16 taula 6. Camps a incloure en el grid de calats........................................................................17 taula 7. Camps a incloure en el grid de cota absoluta............................................................17 taula 8. Camps a incloure en el grid de cota absoluta............................................................17 taula 9. Camps a incloure en el grid de perill..........................................................................17 taula 10. Camps a incloure en la cobertura de seccions model hidràulic...............................18 taula 11. Tipus d’origen de la inundació .................................................................................19 taula 12. Subtipus d’origen de la inundació ............................................................................22 taula 13. Camps a incloure a la cobertura línies d’inundació. ................................................22 taula 14. Tipus de processos de dinàmica fluvial ...................................................................23 taula 15. Tipus de terrasses que defineix els tipus d’elements geomorfològics que es poden

identificar .........................................................................................................................24 taula 16. Tipus de formes volcàniques, de vessant, càrstiques i eòliques .............................25 taula 17. Tipus de formes i que queden definides per un polígon ..........................................27 taula 18. Tipus de processos actius .......................................................................................27 taula 19. Tipus de material .....................................................................................................27 taula 20. Tipus de pertorbacions antròpiques que queden definides per un polígon .............28 taula 21. Camps de la cobertura processos de dinàmica fluvial.............................................28 taula 22. Camps de la cobertura àmbit...................................................................................28 taula 23. Camps a incloure en la cobertura cartografia geomorfològica ................................29 taula 24. Camps a incloure en la cobertura de formes P1......................................................29

4


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

Taula 25. Camps a incloure en la cobertura de GEO_FORMES2 .........................................29 Taula 26. Camps a incloure en la cobertura de GEO_FORMES2 .........................................29 taula 27. Camps a incloure en la cobertura de material a aportar en cas d’avinguda............30 taula 28. Camps de la cobertura pertorbacions antròpiques que es poden observar i que

queden definides per un polígon .....................................................................................30 taula 29. Tipus d’informació emprada per a la tramificació. ...................................................30 taula 30. Camps a incloure en la cobertura de punts del model hidrològic. ...........................32 taula 31. Camps a incloure en la cobertura de trams de cabal màxim...................................32 taula 32. Camps a incloure en el grid d’emmagatzematge a la zona superficial....................32 taula 33. Camps a incloure en el grid llindar d’escorentiu ......................................................33 taula 34. Camps a incloure en el grid llindar de generació de flux superficial ........................33 taula 35. Camps a incloure en el grid emmagatzematge a la zona radicular .........................33 taula 36. Camps a incloure en el grid número de corba .........................................................33 taula 37. Camps a incloure a la cobertura zona fluvial ...........................................................33 taula 38. Camps a incloure a la cobertura sistema hídric.......................................................34 taula 39. Tipus de Grau d’Afecció o risc .................................................................................34 taula 40. Tipus de punt singular..............................................................................................34 taula 41. Subtipus de punts singulars.....................................................................................36 taula 42. Camps a incloure en la cobertura punts/trams que poden s’ha identificat quelcom a

la diagnosi hidràulica .......................................................................................................37 taula 43. Camps a incloure en la cobertura punts/trams que s’ha identificat quelcom a la

diagnosi morfodinàmica...................................................................................................37 taula 44. Camps a incloure en la cobertura punts/trams que poden s’ha identificat quelcom a

la diagnosi ambiental.......................................................................................................37 taula 45. Camps a incloure en la cobertura de patrimoni arqueològic i arquitectònic ............38 taula 46. Camps a incloure en la cobertura d'estructures.......................................................38 taula 47. Camps a incloure en la cobertura d'infrastructures..................................................38 taula 48. Camps a incloure en la cobertura de conques hidrogràfiques.................................39 taula 49. Subtipus punt captació o abocament.......................................................................39 taula 50. Camps a incloure a la cobertura del Punts de control .............................................40 taula 51. Camps a incloure a la cobertura inventaris punts captació i abocaments ...............41 taula 52. Tipus de punt de captació o abocament ..................................................................41 taula 53. Tipus prioritats actuacions. ......................................................................................50 taula 54. Tipus de estudis d'on s’ha buidat informació o es té constància de que s’ha fet

intervenció en el curs.......................................................................................................50 taula 55. Subtipus Actuacions ................................................................................................53 taula 56. Camps a incloure en la cobertura de propostes d’actuacions d’obra ......................53 taula 57. Camps a incloure en la cobertura de l’àmbit PEFCAT ............................................53 taula 58. Camps a incloure en la cobertura d’estudis o projectes ..........................................54 taula 59. Camps a incloure a la cobertura concentració d’amoni ...........................................54 taula 60. Camps a incloure en el grid de MDE .......................................................................55 taula 61. Camps a incloure en el grid de isomàximes ............................................................55 taula 62. Codificacions i informacions referides al Llista d’Hàbitats presents a Catalunya. ...59 taula 63. Camps a incloure en la cobertura d’hàbitats............................................................60 taula 64. Tipus de categories planejament .............................................................................60

5


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

taula 65. Camps a incloure a la cobertura comunitats faunístiques .......................................60 taula 66. Taula que indica motiu de l’interès natural de la zona.............................................61 taula 67. Camps a incloure a la cobertura de zones d’interès ambiental. ..............................61 Apèndixs

7.B.1 Simbolització cobertures 7.B.2 BBDD per a la definició del camp ID_ES

6


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

1 Preàmbul Aquest document recull la informació referent a les cobertures que s’utilitzen per elaborar informació sobre espais fluvials. El document s’ha estructurat en els següents apartats per a facilitar la seva comprensió: Prèambul: defineix els objectius i condicionants a tenir en compte en la generació de cobertures Bases cartogràfiques: es defineixen aquells aspectes a tenir en compte en la generació i tramificació de cobertures Definició dels camps defineix per a cobertures agrupades per temàtiques i subtemàtiques les diferents característiques dels camps de les cobertures. Per als tesaures s’ha emprat el criteri d’incloure les taules relacionades en el nivell de temàtica o subtemàtica en funció de si és utilitzada o no per a diferents nivells. Aquells aspectes més tècnics o específics es recullen en els següents annexos: Simbologia cobertures defineix com s’han de representar els diferents elements en funció del mapa temàtic a elaborar. BBDD per a la definició del camp ID_ES defineix aquells camps que s’han d’omplir per a la generació de les metadades de cada registre en funció de la temàtica. 1.1 Objectiu L'objectiu és definir les característiques de les bases cartogràfiques i bases de dades relacionades que es generen en relació als espais fluvials. 1.2 Condicionants Per tal d’optimitzar el treball la informació s’estructurarà en taules que es puguin

relacionar. El contingut i descripció dels camps hauran d’estar definits a lescomposicions de mapa a generar.

Els parèntesi amb el que es descriu la nomenclatura de la base, no s’ha d’emprar per a codificar-la, per exemple: LI(Període de retorn)_(Codi de conca1) LI_10_050.

És obligatori omplir la BBDD que descriu el camp ID_ES.

Recordar que la coma decimal ocupa un caràcter.

La cobertura vectorial s’ha definit en base a que només contingui un dels tres tipus d’elements (polígons, punts i arcs). Si per a una mateixa cobertura poden haver-hi elements que siguin punts (t), arcs (a) i polígons (p), es generaran tantes cobertures com elements, afegint al nom de la cobertura el caracter indicat entre parèntesi en funció del tipus d’element (per exemple la cobertura Antropic inclosa dins de l’apartat geomorfologia. Antropic_p fa referència als polígons i Antropic_a als arcs).

La nomenclatura de les cobertures ha de ser inferior o igual a 13 caracters.

1 Codificació definida a la taula1. Relació de conques principals/zonificació i codificació corresponent.

7


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

2 Bases cartogràfiques 2.1 Generació • Estructuració topològica: la informació cartogràfica ha d’estar estructurada per capes

d’informació segons la definició dels elements a representar i ha de verificar relacions topològiques dels elements (polígon, línia, punt). Per tant s’haurà de comprovar:

el tancament de polígons. la contigüitat de polígons. l’eliminació de micropolígons. la generació d’etiquetes per les cobertures de polígons. que cada tipus d’element (polígon, línia, punt) estigui capturat en una cobertura

diferent. la generació de TICS per aquells casos en que la informació prové de la conversió

d’altres formats. • Totes les cobertures tindran a la taula principal els atributs definits a aquest protocol. Un

primer atribut serà l’identificador de cada element gràfic per cada tipus d’entitat definit. • Definició de les unitats, sistema de referència i projecció:

la unitat bàsica de treball serà el metre. el datum a referenciar tota la informació serà l’European Datum 1950. la projecció utilitzada serà l’UTM, l’àmbit de Catalunya queda inclòs dintre del fus

número 31 Nord. Es prendrà com a origen de coordenades la intersecció del meridià 3º i l’equador: (500.000, 0).

• Noms i descriptors dels camps definits a les composicions de mapa a generar d’acord a al protocol 7B1 Simbologia.

• Definició de la simbologia utilitzada d’acord document 7.B.1, en un fitxer de tipus layer. • Metadades: S’informarà al gestor de metadades corresponent, ja sigui gestor de

metadades de l’ArcGis o el gestor de metadades de MiraMon, les següents dades: Títol o Tema: paraula o frase d'ús comú que descrigui el/s objectes geogràfics. Títol alternatiu Versió Data d’actualització de la versió: període d'edició. Data de creació Idioma de creació de les metadades Idioma de les dades (obligatòriament en català) Resum: resum de l'objectiu del desenvolupament. Autors de les dades: Àrea/Divisió

Departament e-mail telèfon

Dataset History: identificar l’origen de la informació o origen de les dades. En el cas de informació raster s’informarà en aquest apartat de l’estudi, (camp ID_ES de cobertures vectorials), i del programari utilitzat per generar aquesta informació.

8


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

Paraules clau: (per exemple: hidràulica, hidrologia, geomorfologia, obra pública, etc.).

2.2 Tramificació Tramificació de tota la informació a integrar al servidor en funció en primer lloc de la temàtica, en segon lloc de l’àmbit definit a la proposta adoptada, ja sigui per tot l’àmbit de Catalunya o bé per conca principal i en el cas de grans conques per zonificació, i finalment per la tipologia de la cobertura en qüestió (aquesta estructura es defineix a l’annex 7.A taula 1. Estructura directori informació ambiental d’espais fluvials). La tramificació es realitza per totes aquelles temàtiques que han estat estructurades per conca a la taula de directoris d’informació ambiental d’espais fluvials. La nomenclatura a seguir a l’arbre de directoris serà la que s’informa al camp “NOM_CONCA_CCSIG”, (nom de la conca abans de la “coma” i abreviacions per a noms compostos), generat per tal d’optimitzar les cerques i permetent ordenar alfabèticament aquest camp. Per últim i dins d’aquestes temàtiques es farà la tramificació definida anteriorment, això permetrà mantenir l’estructura que tenen actualment els fitxers, (cobertures i fitxers raster), per conca hidrogràfica principal, excepte per grans conques2: Ter, Llobregat i Segre. Per aquestes conques es fa una divisió per zones fent agregació de conques de grau0 i delimitant a partir de conques elementals3.

Conca Nom Codi TEC, EL TEC 001

MADRAL (MUGUETA), REC MADRAL 002

SIRVENT, REC SIRVENT 003

DARÓ, EL DARO 006

GAIÀ, EL GAIA 015

RIUDECANYES, RIERA DE RIUDECANYES 019

SÉNIA, RIU DE LA SENIA 025

MUGA, LA MUGA 030

FLUVIÀ , EL FLUVIA 040

TORDERA, LA TORDERA 050

BESÒS, EL BESOS 060

FOIX, EL FOIX 070

FRANCOLÍ, EL FRANCOLI 080

GARONA, ARRIU GARONA 090

ALT TER ALT_TER 100A

MIG TER MIG_TER 100B TER, EL (zonificació)

BAIX TER BAIX_TER 100C

2 L’estructura adoptada finalment modifica l’arbre actual de carpetes, que en aquests moments agrupa tota la informació referent a espais fluvials en Cartografia de Gestió Temàtica i Inundabilitat, a una nova on es fa una agrupació per temàtica que permetrà incorporar tota la informació relacionada també amb altres estudis. 3 Per no generar una estructura de carpetes tant extensa s’acorda l’opció de zonificació, a aquestes zones s’assignarà el codi de la conca principal més un caràcter (aquest procediment es documentarà properament.

9


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

ALT LLOBREGAT ALT_LLOB 200A

MIG LLOBREGAT MIG_LLOB 200B LLOBREGAT, EL

(zonificació) BAIX LLOBREGAT BAIX_ LLOB 200C

ALT SEGRE ALT_SEGRE 300A

MIG SEGRE MIG_SEGRE 300B

INTERMIG SEGRE INTERM_SEGRE 300C

SEGRE, EL

(zonificació)

BAIX SEGRE BAIX_SEGRE 300D

NOGUERA PALLARESA, LA N_PALLARESA 360

NOGUERA RIBAGORÇANA, LA N_RIBAGORÇ 390

EBRE, L' EBRE 400

CAP DE CREUS, RIERES DEL CAP_CREUS 500

MONTGRÍ-EMPÚRIES, RIERES DEL MONTGRI_EMP 600

CAP DE BEGUR-BLANES, RIERES DEL CAP_BEGUR 618

MARESME, RIERES DEL MARESME 700

PLA DE BARCELONA, RIERES DEL PLA_BARCEL 774

PLA DEL LLOBREGAT, RIERES DEL PLA_ LLOB 789

GARRAF, RIERES DE GARRAF 800

CALAFELL-TORREDEMBARRA, RIERES DE CALAFELL_TOR 833

PUNTA DE LA MÓRA, RIERES DE LA PUNTA_MORA 852

BAIX CAMP, RIERES DEL BAIX_CAMP 900

LLABERIA-VANDELLÒS, RIERES DE LLABERIA_VAND 913

CALAFAT-GOLF DE SANT JORDI, RIERES DE CALAFAT_GOLF 944

SERRA DE MONTSIÀ , RIERES DE LA SERRA_MONT 970

taula 1. Relació de conques principals/zonificació i codificació corresponent.

Per tant i per tal d’obtenir la informació tramificada correctament és necessari retallar tota la informació a integrar al servidor a partir de la cobertura de conques principals i zonificació.

Temàtica Descripció temàtica Subtemàtica Descripció subtemàtica

Hidràulica Segons models hidràulics, es possible conèixer la probabilitat d’ocurrència.

Inundabilitat Inclou la informació disponible referent a zones inundables amb diferent resolució i escala d’elaboració. Geomorfològica D’acord a criteris

geomorfològics.

Geomorfologia

Cabals avinguda

Cabals Inclou la informació referent a la

informació de cabals normalitzats de

l’Agència. Inputs model

Zona Fluvial

Zonificació Inclou informació disponible referent a

la zonificació de l’espai fluvial d’acord al

reglament d’urbanisme. Sistema Hídric

Hidràulics Punts singulars Inclou la informació referent a punts singulars. Aquests es defineixen conceptualment com els indrets (elements, trams o zones) on, des de la percepció de l’Administració hidràulica,

Morfodinàmics

10


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

Temàtica Descripció temàtica Subtemàtica Descripció subtemàtica

Estructures

Infrastructures

presenta alguna característica rellevant a destacar o tenir-la en compte de cara a la seva gestió.

Altres Diagnosi d’elements del patrimoni cultural, arqueològic i arquitectònic inundables.

Conques Conques

Xarxa de rius

Superficials Xarxes_Control

Subterrànies

Abastament Inventari de digitalització d’infrastructures dels grans Sistemes d'Abastament en alta a Catalunya.

Sanejament

Programa de recuperació i conservació de riberes

Àmbit PEFCAT Defineix l’àmbit on està previst realitzar Planificació d’espais fluvials

Programa de manteniment i conservació de lleres

Actuacions Inclou les propostes dels diferents plans programes o estudis de l’agencia

Estudis projectes

DMA Delimitació, caracterització i anàlisi de pressions i impactes de masses d’aigua superficials, subterrànies i marines.

MDE

Representació contínua de la superfície del terreny on la variable representada és l’alçada o elevació del terreny. La precisió del model està determinada per la resolució o mida de la cel·la

Resolució

Atles Climàtic

Usos Sol Hàbitats

Inclou la informació referents a la cartografia de comunitats vegetals inventariades dins de l’espai fluvial.

Altres Patrimoni Elements del patrimoni arqueològic i arquitectònic

taula 2. Taula resum que descriu i relaciona les diferents temàtiques i subtemàtiques.

11


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

Tem

àtic

a

Subt

emàt

ica

Bases Cartogràfiques Nom Descripció Tipus

ZONES INUNDABLES LI(Període de

retorn)_(Codi de conca)

Cobertura obtinguda originalment del model hidràulic corresponent a l’àrea inundable per a un determinat període de retorn. Ha d’estar adequada (modificada si és necessari) al que es preveu succeeixi d’acord a la sortida de dades del model; de forma que el curs sigui un continuo, els polígons estiguin comunicats, s’eliminin les illes inconnexes...

polígons

CALATS D’INUNDACIÓ CALAT(Període de


Cobertura obtinguda del model hidràulic corresponent al calat per a un punt de l’àrea inundable per a un determinat període de retorn.

grid

COTA ABSOLUTA

INUNDACIÓ

COTA(Període de


Cobertura obtinguda del model hidràulic corresponent a la cota absoluta de làmina d’aigua de l’àrea inundable per a un determinat període de retorn.

grid

VELOCITAT VELO(Període de


Cobertura obtinguda del model hidràulic corresponent ales velocitats de l’àrea inundable per a un determinat període de retorn.

grid

PERILLOSITAT PERIL(Període de

retorn) _(Codi de conca)

Cobertura que defineix la perillositat de la inundació en funció calat, velocitat o producte d’ambdós grid

Hid

ràul

ica

SECCIONS MODEL

HIDRÀULIC

SECC(Període de

retorn) _(Codi de conca)

Cobertura que identifica en planta les seccions que s’han emprat per a la realització del model hidràulic. Si s’han emprat les mateixes seccions per a diferents períodes de retorn, la nomenclatura que s’utilitzarà per a definir-la es la corresponent al període de retorn més gran, indicant-se a les metadades la resta de períodes de retorn per a la que s’ha utilitzat.

arc en 3D

Inun

dabi

litat

Geo

mor

folò

gica

ZONA INUNDABLE

GEOMORFOLÒGICAMENT

LI_GEO_(Codi de

conca)

Zona potencialment inundable segons criteris geomorfològics, diferenciant-se diferents formes lacustres i litorals i elements geomorfològics.

polígons

LÍNIES

GEOMORFOLÒGIQUES

GEOMORFL_(Codi de

conca)

Elements que representen processos de dinàmica geomorfològica.

arc

ÀMBIT GEOMORFOLOGIA AMB_GEO_(Codi de

conca) Zona sobre la que s’ha realitzat la delimitació geomorfològica polígons

CARTOGRAFIA

GEOMORFOLÒGICA

CARTOGEO_(Codi de

conca)

Cartografia geomorfològica defineix les formes fluvials de tipus polígons. S’han classificat en diferents tipus d’elements diferents que es recullen a la taula tipus de terrasses. No es tenen perquè donar tots aquests elements en cadascun dels cursos.

polígons

FORMES

GEOMORFOLÒGIQUES 1

FORMESp1_(Codi de

conca)

Formes volcàniques, de vessant, càrstiques i eòliques.

polígons

FORMES

GEOMORFOLÒGIQUES 2

FORMESp2_(Codi de

conca) Formes o elements geomorfològics varis polígons

PROCESSOS ACTIUS PRO_ACT_(Codi de

conca) Processos actius geomorfològics polígons

Geo

mor

folo

gia

ÀREES INESTABLES GEO_INES_(Codi de

conca) Zones que poden aportar material en cas d’avinguda polígons

12


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

Tem

àtic

a

Subt

emàt

ica


ACTUACIONS O

PERTURBACIONS

ANTRÒPIQUES

ANTROPIC_(Codi de

conca)

cobertura pertorbacions antròpiques que es poden observar i que queden definides per un polígon polígons

PUNTS MODEL

HIDROLÒGIC

P_HIDRO_(Codi de

conca)

Coordenades geogràfiques de situació dels punts de càlcul del model hidrològic (Nam o Hec) emprats en l’estudi de la PEF. Hi ha tantes cobertures com models existents, en funció de les hipòtesis que siguin necessàries.

punts

Cab

als

avin

gude

s

TRAMIFICACIÓ CABALS

T_HIDRO_(Codi de

conca)

Trams d’assignació de cabals segons període de retorn del model hidrològic emprats en l’estudi de la PEF.

arcs

EMMAGATZEMATGE MÀXIM U_MAX_(Codi de conca)Es lliuraran dos cobertures: una grid dels valors inicials (estimació inicial) i una de polígons (segons subconques) dels calors calibrats al model.

grid

NÚMERO DE CORBA NUMCORBA_(Codi de

conca) Número de Corba grid

LLINDAR D’ESCORRENTIU PO_(Codi de conca) Delimitació de la conca hidrogràfica que defineix les conques d’estudi grid

TOF TOF_(Codi de conca) Llindar de generació de flux superficial en el temps. grid

LLINDAR ESCORRENTIU Po_(codi de conca) grid

Cab

als

Inpu

ts m

odel

LMAX LMAX_(Codi de conca) Emmagatzematge a la zona radicular grid i polígons

SISTEMA HÍDRIC SH_(Codi de conca)

El Sistema Hídric (SH) defineix l’àmbit del sistema fluvial amb criteris hidràulics i de desguàs, i per a la seva delimitació s’utilitzarà la línia base sorgida de la delimitació corresponent a l'avinguda

polígons

Zoni

ficac

io

ZONA FLUVIAL ZF_(Codi de conca) La Zona Fluvial (ZF) defineix l’àmbit del sistema fluvial amb criteris ecosistèmics. polígons

DIAGNOSI HIDRÀULICA HIDRA_(Codi de

conca)_(tipus element)

Determinació de punts/trams que s’ha identificat quelcom a la diagnosi hidràulica.

arcs, punts, polígons

DIAGNOSI

MORFODINÀMICA

MORFO_(Codi de


Determinació de punts/trams que s’ha identificat quelcom a la diagnosi morfodinàmica.


DIAGNOSI AMBIENTAL AMB_(Codi de


Determinació de punts/trams que s’ha identificat quelcom a la diagnosi ambiental


ESTRUCTURES ESTRUC_(Codi de

conca)_(tipus element) Relació d’estructures existents inventariades.

punts, arcs, poligons

Punt

s_Si

ngul

ars

INFRASTRUCTURES INFRA_(Codi de

conca)_(tipus element) Relació d’infrastructures existents inventariades.

punts, arcs, polígons

13


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

Tem

àtic

a

Subt

emàt

ica


ALTRES ALTRES_(Codi de


Determinació de punts/trams que s’ha identificat quelcom a la diagnosi d’elements de patrimoni cultural

punts, arcs, polígons

Con

ques

CONCA HIDROGRÀFICA

CONQUES_(resolució

MDE)m

Delimitació de la conca hidrogràfica polígons

Con

ques

Xarx

a hi

drog

ràfic

a

XARXA DE RIUS

XARXA__(resolució)m

Definició de xarxa hidrogràfica

Arcs

PUNTS DE CONTROL P_CONTROL Relació de tots els punts on s’ha fet un mostreig o es disposa d’informació referent a algun paràmetre de control químic.

punts

SUBTERRÀNIES QUALITAT POUS Punts de control de qualitat d'aigües subterrànies punts

subt

errà

nies

SUBTERRÀNIES QUANITAT PIEZÒMETRES Xarxa de punts de control de Quantitat d'aigües Subterrànies punts

SUPERFICIALS QUALITAT

AUTOMATICA XACQA

Punts de la xarxa automàtica de control de la qualitat de les aigües superficials de Catalunya punts

supe

rfic

ials

QUALITAT MANUAL P_SUPERF Xarxa manuals de control de qualitat d’aigües superficials punts

Xarx

es_C

ontr

ol

mar

ines

Aba

stam

ents

INVENTARI CAPTACIONS CAPTACIONS Estacions de captació punts

Sane

jam

ent

INVENTARI ABOCAMENTS ABOC Punt d’abocament de l’EDAR al medi. punts

14


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

Tem

àtic

a

Subt

emàt

ica


ACTUACIONS ACT_(ID_STA) Propostes d’actuacions del subtipus que li correspon que s’inclouen la PEF.

polígons, arcs o punts

PEFC

AT

ÀMBIT PEFCAT PEFCAT Àmbit on s’ha realitzat la PEF a nivell de caracterització ambiental i hidràulica Polígons

Act

uaci

ons

ESTUDIS O PROJECTES EST_(Codi de conca) Estudi, projectes o obres realitzades o previstes Polígons, arcs o punts

DM

A

QUALITAT MASSES D’AIGUA Q_MASSA Qualitat de la massa d’aigua en base a diferents paràmetres químics i biològics

taules

CARACTERITZACIÓ

MASSES D’AIGUA C_MASSA Característiques físiques de les masses d’aigua Arcs,

polígons

PRESSIONS I IMPACTES IMPRESS_MASSA Resultats de l’anàlisi de pressions i impactes sobre les masses d’aigua

taules

OBJECTIUS DE QUALITAT OBJ_MASSA

Valors llindar que han d’assolir les masses d’aigua per complir els objectius de la DMA. Inclou valors de màxims i valors modificats en funció del Pla de Gestió

taules

DM

A

QUALITAT ACTUAL QUAL_MASA Qualitat de les masses d’aigua segons els resultats del Programa de Seguiment i Control.

taules

MD

E MODEL DIGITAL

D’ELEVACIONS

(nom eix de riu +

numèric) grid

Alta

s_C

limat

ic

PRECIPITACIÓ MÀXIMA PD_(Període de retorn)

Isomàximes de precipitació per al període de retorn indicat. A les metadades és obligatori especificar el mètode i dades emprades que s’ha seguit per a la seva obtenció.

grid i arcs

HABITATS HABITATS Inclou la informació referents a la cartografia de comunitats vegetals inventariades dins de l’espai fluvial.

polígons

PLANEJAMENT URBANÍSTIC PLAN_URB Planejament urbanístic facilitat pels ajuntaments. polígons

USOS DEL SOL US_SOL Usos del sòl que s’han emprat en la delimitació hidrològica dels cabals d’avinguda.

grid i polígons

Uso

s_So

l

Espa

is_p

rote

gits

INTERÈS NATURAL INT_NAT Zones d’interès natural per la flora, la vegetació i fauna polígons

15


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

Tem

àtic

a

Subt

emàt

ica


Faun

a

COMUNITATS

FAUNÍSTIQUES

COM_FAU(comunitat)

_(tipus element)

Situació de les principals comunitats ícties, herpetològiques, ornítiques o mamífers, vinculades al sistema fluvial, i que per la seva singularitat o representativitat es destaquen per a la posterior diagnosi i propostes d’actuació.

polígons o punts

Altr

es

PATRIMONI CULTURAL PATRIM_(Codi de

conca)_(tipus element) Elements del patrimoni arqueològic i arquitectònica que s’han identificat.

punts o polígons (detall)

taula 3. Classificació per temàtica, subtemàtica i nomenclatura, descripció i tipologia de la informació cartogràfica.

3 Definició i descripció dels camps 3.1 Inundabilitat 3.1.1 Tesaures Relacionats

ID_P Equivalència Descripció

00 Sense informació Zona inundable no es disposa de la possible freqüència d’aquesta.

01 Zona inundable Zona inundable segons model hidràulic per al període de retorn que correspon.

02 No inundable Polígon que delimita les zones no són inundables (illes).

03 ZIG

Zona que presenta condicions d’inundabilitat greu (per alguna de les tres variables: velocitat, calat i/o producte d’ambdós factors, en funció de l’estudi) per al període de retorn que correspon..

04 ZIM

Zona que presenta condicions d’inundabilitat moderada (per alguna de les tres variables: velocitat, calat i/o producte d’ambdós factors, en funció de l’estudi) per al període de retorn que correspon.

05 ZIL

Zona que presenta condicions d’inundabilitat lleu (per alguna de les tres variables: velocitat, calat i/o producte d’ambdós factors, en funció de l’estudi) per al període de retorn que correspon.

05 Límit MDT Zona on no es disposa de MDT per a definir la possible inundabilitat

07 Incertesa calat Zona inundable determinada amb una base cartogràfica de menor resolució que la resta del model

08 Vessament Zona on es pot produir un vessament sense que estigui identificada la zona en planta.

09 Zona inundable Zona inundable però no pel període de retorn indicat a la

16


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

cobertura. El curs s’ha modelitzat per a definir la condició d’avinguda del principal.

10 Línia d’energia Zona que podria ser inundable, d’acord a la línia d’energia del model hidràulic, en cas de produir-se problemes per interferència en el flux de l’aigua

11 Zona potencialment inundable molt activa

Envolupant de l’àrea inundable en base a les dades proporcionades per a la interpretació geomorfologia i informació complementària (històrica) en curs fluvial establert que indica que la inundació de la zona és freqüent, normalment compren la terrassa baixa.

12 Zona potencialment inundable activa

Envolupant de l’àrea inundable en base a les dades proporcionades per a la interpretació geomorfologia i informació complementària (històrica) en curs fluvial establert que indica que la inundació de la és ocasional, normalment compren la terrassa mitja.

13 Zona potencialment inundable poc activa

Envolupant de l’àrea inundable en base a les dades proporcionades per a la interpretació geomorfologia i informació complementària (històrica) en curs fluvial establert que indica que la inundació de la zona és molt ocasional, normalment compren la terrassa alta.

taula 4. Tipus de inundabilitat de l’element

3.1.2 Hidràulica 3.1.2.1 Zones inundables

Hi haurà un sol polígon per a cada curs fluvial, si no estan definides les característiques de

la perillositat de la inundació.

A les confluències es prioritzarà la definició del flux del curs principal respecte al seu afluent.

Nom del Camp Tipus Longitud Descripció

Codi Text 16 caràcters Identificatiu del curs d’acord a la cobertura realitzada per l’ICC.

ID_P Text 2 caràcter Identificador tipus de inundabilitat de l’element gràfic representat

ID_ES Text 9 caràcter Identificador de l’estudi, d’acord a la nomenclatura emprada per l’Agència per identificar-lo

taula 5. Camps a incloure a la cobertura zones inundables hidràuliques

3.1.2.2 Calats d’inundació

A les metadades, cal identificar a les observacions si ha estat generada directament a partir

del model, o fent el creuament amb la informació provinent del model hidràulic i el MDT.

17


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c


Calat numèric 5 caràcters Calat del nivell d’aigua (diferència de la cota absoluta làmina d’aigua respecte al model DTM) en [cm]

taula 6. Camps a incloure en el grid de calats

3.1.2.3 Cota absoluta inundació


del model, o fent el creuament amb la informació provinent del model hidràulic i el MDT.


Cota Numèric 8 caràcters (3 decimals)

Cota absoluta làmina d’aigua en [m]

taula 7. Camps a incloure en el grid de cota absoluta

3.1.2.4 Velocitat


del model o com ha estat fet.


Velo Numèric 8 caràcters (3 decimals)


taula 8. Camps a incloure en el grid de cota absoluta

3.1.2.5 Perillositat


Perill Numèric 8 caràcters (3 decimals)


taula 9. Camps a incloure en el grid de perill

3.1.2.6 Seccions model hidràulic


Pk Numèric 10 caràcters (3 decimals) Pk de la secció respecte al model hidràulic.

Codi text 16 caràcters

Identificatiu del flux d’on prové l’aigua del curs que es modelitza d’acord a la cobertura realitzada per l’ICC.

N_seccio text 16 caràcters Nom o nota de la secció identificada al model hidràulic.

18


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c


ID_ES Text 9 caràcters

Identificador de l’estudi, d’acord a la nomenclatura emprada per l’Agència per identificar-lo

Cota4 numèric 8 caràcters (3 decimals) Cota absoluta làmina d’aigua per al període de retorn que s’indica a continuació de cota

Velo5 Numèric 5 caràcters (2 decimals)

Velocitat mitja a la secció segons el model per al període de retorn que s’indica a continuació de velocitat.

Calat6 Numèric 5 caràcters (2 decimals)

Calat màxim a la secció segons el model per al període de retorn que s’indica a continuació de velocitat.

Q7 Numèric 7 caràcters (1 decimals)

Cabal màxim a la secció segons el model per al període de retorn que s’indica a continuació de velocitat.

ENERGIA8 Numèric 8 caràcters (3 decimals) Línia energia. taula 10. Camps a incloure en la cobertura de seccions model hidràulic

3.1.3 Geomorfologia 3.1.3.1 Tesaures Relacionats

ID_GEO Equivalència Descripció

01 Zona potencialment inundable

Envolupant de l’àrea inundable en base a les dades proporcionades per a la interpretació geomorfologia i informació complementària (històrica) en curs fluvial establert.

03 Cons de dejecció

Cossos sedimentaris al·luvials constituïts per arrossegalls procedents d’un curs torrencial, riera o barranc intermitent, que se situa a la part baixa del canal de desguàs del torrent, on hi ha un canvi de pendent còncau i les aigües perden competència. Té una morfologia de ventall o de segment de con, i en una secció transversal presenta un cert abombament. Tenen un o varis canals divergents actius o abandonats que

4 El nom del camp anirà seguit de un underline i el període de retorn que representa (p.e. per a l’avinguda de 500 anys “Cota_500”) 5 El nom del camp anirà seguit de un underline i el període de retorn que representa (p.e. per a l’avinguda de 500 anys “Velo_500”). Si es disposa de velocitat per al

canal central (C), marge dret (R) i esquerra (L) s’indicarà a continuació del període de retorn

6 El nom del camp anirà seguit de un underline i el període de retorn que representa (p.e. per a l’avinguda de 500 anys “Calat_500”) 7 El nom del camp anirà seguit de un underline i el període de retorn que representa (p.e. per a l’avinguda de 500 anys “Q_500”) 8 El nom del camp anirà seguit de un underline i el període de retorn que representa (p.e. per a l’avinguda de 500 anys “Q_500”)

19


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

ID_GEO Equivalència Descripció s’inicien a partir de l’àpex. Són dipòsits detrítics que generalment presenten una distribució granulomètrica decreixent de l’àpex a la base.

04 Lacustres Massa d’aigua dolça continental dipositada en una depressió del terreny.

05 Litorals Massa d’aigua influenciada per la dinàmica litoral. taula 11. Tipus d’origen de la inundació

ID_GE

O

N_G

EO

ID_GEOST Equivalència Descripció

0101 Zona potencialment inundable per curs fluvial

Envolupant de l’àrea inundable en base a les dades proporcionades per a la interpretació geomorfologia i informació complementària (històrica) en curs fluvial establert.

0102 No inundable Polígon que delimita les zones no són inundables (illes).

0103 Zona potencialment inundable marítim terrestre

Àrea potencialment inundable per l’acció de llevantades i/o a l’escorrentiu continental.

0104 Zona potencialment inundable per curs fluvial

Àrea potencialment inundable, on la cartografia geomorfològica de detall del curs principal, es superposava amb la informació hidràulica però l’eliminació d’aquesta implicava la no connectivitat de l’afluent al principal, i amb objecte de donar-li continuïtat s’ha definit la zona inundable.

0105

Zona potencialment inundable per trencament de presa o embassament amb curs preestablert

Envolupant de l’àrea inundable en base a les dades proporcionades per a la interpretació geomorfologia i informació complementària (històrica) referida a la possible àrea afectada per un trencament en el cas que hi hagi eix de drenatge natural preestablert. (flux concentrat)

0106 Zona potencialment inundable en fons de vall

Envolupant de l’àrea inundable en base a les dades proporcionades per a la interpretació geomorfologia i informació complementària (històrica) referida a fons de vall de fons pla o en bressol.

01

Zona

pot

enci

alm

ent i

nund

able

0107 Zona intermitja (plana d’inundació-fons de vall)

Envolupant de l’àrea inundable en base a les dades proporcionades per a la interpretació geomorfologia i informació complementària (històrica) referida a l’àrea on un curs fluvial i un afluent interactuen.

20


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

ID_GEO

N_G

EO


0108

Zona potencialment inundable per trencament de presa o embassament sense curs preestablert

Envolupant de l’àrea inundable en base a les dades proporcionades per a la interpretació geomorfologia i informació complementària (històrica) referida a la possible àrea afectada per un trencament en el cas que no hi hagi eix de drenatge natural preestablert. (flux difus)

0109 Zona torrencial

Envolupant de l’àrea inundable en base a les dades proporcionades per a la interpretació geomorfologia i informació complementària (històrica) referida a l’àrea on un curs fluvial té unes característiques molt marcades de torrencialitat (pendent superior al 6%)

0301 No actius

Identificadors per als cons de dejecció que no experimenten agradació ni progradació ja que no hi ha sedimentació de materials com a conseqüència de l’encaixament de la xarxa de drenatge. Normalment estan ocupats per camps de cultiu, boscos i fins i tot nuclis habitats.

0302 Actius

Identificadors per als cons de dejecció funcionals en els quals es donen processos d’agradació i progradació. Generalment no estan colonitzats per l’home i la vegetació no està gaire implantada degut a l’activitat dels processos.

0303 Zones influència cons

Envolupant de l’àrea inundable en base a les dades proporcionades per a la interpretació geomorfologia i informació complementària (històrica) referida a l’àrea on un curs fluvial i un con de dejecció interactuen.

0304 Canals funcionals

0305 Canal al·luvial proximal

0306 Canal al·luvial distal

03

Con

s de

dej

ecci

ó

0307 Glacis col·luvials

21


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

ID_GEO

N_G

EO


0401 Estanys Massa d’aigua dolça continental permanent dipositada en una depressió del terreny. Es considera que és més petit.

0402 Estanys efímers

Depressions naturals del terreny que de forma no periòdica s’aneguen temporalment per l’acumulació de l’aigua provinent de la pluja o del desbordament d’un curs fluvial. També s’inclouen aquelles zones humides que han estat dessecades per l’home i que esporàdicament es poden inundar.

0403 Llacs

Massa d’aigua de grans dimensions acumulada en una depressió del terreny prou profunda, perquè no hi arreli la vegetació que és alimentada per corrents immissaris o deus subaquàtiques i, en alguns casos, desguassa mitjançant cursos emissaris. Es correspon a àrees on no s’han desenvolupat formacions superficials o a on aquestes tenen una presència molt discontinua i una potència reduïda (centimètrica-decimètrica).

0404 Antigues llacunes Antiga zona on existia una massa d’aigua dolça continental o salada permanent dipositada en una depressió del terreny.

04

Lacu

stre

s 0405 Llacunes endorreiqües

Massa d’aigua dolça continental permanent o no, dipositada en una depressió del terreny que no té drenatge natural. Es considera que és més petit que un llac i de menys profunditat.

0501 Maresmes

Depressió pantanosa situada al llarg del litoral, darrere una fletxa, cordó litoral o qualsevol entrant costaner que està influenciada per la dinàmica litoral.

05

Lito

rals

0502 Platja d’acumulació

Riba planera del mar de caràcter sedimentari, coberta de sorra o grava, la qual presenta un perfil còncau amb pendent suau cap a l’aigua. Existeix per que els aports periòdics de material superen a l’erosió.

22


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

ID_GEO

N_G

EO


0503 Albuferes

Llacuna d’aigua salabrosa o salada poc profunda, separada de la mar per un cordó litoral o barra, que sol teni run canal de desguàs que comunica amb la mar i que talla el cordó o barra litoral, sovint relacionada amb un delta, la qual pot ser alimentada per aigua dolça continental i marina.

taula 12. Subtipus d’origen de la inundació

3.1.3.2 Zona inundable geomorfologicament

Hi haurà un polígon per a cada curs fluvial. A les confluències es prioritzarà la definició del

flux del curs principal respecte al seu afluent.


Codi text 16 caràcters

Identificatiu del curs d’acord a la cobertura realitzada per l’ICC per a les zones potencialment inundable per curs fluvial. Per als cons de dejecció.

ID_ES Text 9 caràcters Identificador de l’estudi, d’acord a la nomenclatura emprada per l’Agència per identificar-lo.

ID_GEOST Text 4 caràcters Identificador per determinar l’origen de la inundació.

ID_P Text 2 caràcter Identificador tipus de inundabilitat de l’element.

taula 13. Camps a incloure a la cobertura línies d’inundació.

3.2 Geomorfologia En la generació de cobertures s’ha seguit la filosofia de minimitzar el número final de

cobertures, integrant el màxim número d’elements tot i poder tenir una diferent gènesi,

sempre que no hi pogués haver una superposició espaial.

3.2.1 Tesaures Relacionats

ID_D Equivalència Descripció

01 Incisió lateral de la llera

Forma fluvial que s’origina per l’erosió mecànica produïda per un corrent fluvial que soscava el marge i comporta la pèrdua de material. Sol produir-se en les vores còncaves dels meandres.

02 Incisió lineal Forma fluvial que s’origina per l’erosió determinada

23


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

ID_D Equivalència Descripció per l’escolament concentrat al llarg del tàlveg o dels eixos de drenatge.

03 Escarpament Forma poligènica de vessant morfològic amb una forta inclinació (>45º) la qual és d’origen tectònic i/o erosiu.

04 Salt d’aigua

Forma fluvial on es dona una caiguda de l’aigua d’un torrent on hi ha un desnivell brusc. Pot tenir diferents orígens però el més comú és el canvi d’una roca tova a una de molt dura per l’erosió.

05 Línies de flux Forma fluvial que simbolitza el sentit de circulació d’un

corrent d’aigua, d’una colada...

06 Cicatrius Forma de vessant de zones de capçalera, on s’han produït moviments en massa dels quals el material desplaçat ha estat erosionat.

07 Caiguda de Blocs o desprendiments

Zona d’acumulació de blocs en les parts baixes del vessant o bé zona inestable d’un massís rocós.

08 Sentit de l’onatge Forma litoral que simbolitza el sentit de circulació de una corrent marítima

09 Esllavissaments

Moviments segons un pla o un eix de rotació de terra o roca que resulta de la fracturació per esforços de cisalla segons una o diverses superfícies. Haurien d’estar definides com a polígons sempre que sigui possible com a formes geomorfològiques 1

taula 14. Tipus de processos de dinàmica fluvial

ID_T Equivalència Descripció

01 Riu Inclou les lleres dels cursos fluvials que tenen un règim permanent, de manera que hi circula aigua durant tot l’any.

02 Torrents i rieres Inclou les lleres dels cursos que tenen un règim no permanent, de manera que la major part de l’any estan secs.

03 Terrassa actual: barres fluvials (T0)

Inclou les barres fluvials (longitudinals i d’acreció) dels rius que estan formades per materials detrítics de granulometria variable, segons el curs fluvial i la seva situació al llarg d’aquest. Per la seva proximitat al llit funcional és la zona que s’inunda amb major freqüència i per aquesta raó la vegetació que predomina és de tipus herbaci i arbustiu.

04 Terrassa baixa (T1)

La terrassa baixa (T1) està separada de la terrassa actual i de la llera per un escarpament, l’alçada del qual varia segons el curs fluvial considerat. Es correspon amb el llit subactual, d’edat holocena, que ha estat incidit pel propi curs fluvial. Està constituïda generalment per dos trams, l’inferior format per

24


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

ID_T Equivalència Descripció sediments granulars grollers i el superior per materials fins dipositats per decantació. Aquesta terrassa acostuma ha estar ocupada per horts i/o plantacions arbòries, encara que en zones no antropitzades o en àrees on els conreus han estat abandonats existeix vegetació natural. Aquesta terrassa enllaça mitjançant un escarpament amb les terrasses superiors o mitjançant un contacte brusc amb els vessants, ja que al ser una forma recent no s’han desenvolupat dipòsits col·luvials que el suavitzen.

05 Terrassa mitja (T2)

La terrassa mitja (T2) té unes característiques morfològiques i sedimentològiques similars a la T1 però s’atribueix al Plistocè superior-Holocè inferior. Al ser una unitat més antiga a les zones pròximes als vessants es troba recoberta per materials col·luvials. La pedogènesi està molt més avançada que en la terrassa anterior i existeix una diferenciació en horitzons edàfics.

06 Terrassa alta (T3) La terrassa alta (T3) s’atribueix al Plistocè superior i presenta unes característiques similars a la T2 però amb un grau de degradació més elevat.

07 Terrassa superior (T4)

La terrassa superior (T4) correspon a dipòsits al·luvials plistocens que presenten una morfologia bastant modificada en relació a l’original.

08 Plana al·luvial

S’utilitza aquest terme en el sentit d’una zona plana extensa, d’ordre quilomètric, creada per la sedimentació d’un o més cursos fluvials en la qual no es diferencien clarament diversos nivells de terrassa. Són zones amb poc pendent situades prop de la mar. És equivalent a la plana deltaica que és la part emergida d’un delta, formada per al·luvions.

taula 15. Tipus de terrasses que defineix els tipus d’elements geomorfològics que es poden identificar

ID_SPF

Form

a_Ti

pus

ID_F Equivalència Descripció.

01

Form

a vo

lcàn

ica 010

1 Colades de lava

Masses fluides de lava que surten d’un cràter i que baixa pel vessant del con volcànic i que en ocasions s’estenen , seguint el pendent topogràfic, per les valls fins que s’immobilitzen per refredament.

02

Form

a de

ve

ssan

t

0201

Col·luvió

Material petri fi arrencat d’un vessant, procedent de la disgregació de les roques, transportat a poca distància i acumulat per escorriment difús al peu del vessant i per acció de la gravetat i/o amb possible intervenció de la gelifluxió.

25


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

ID_SPF

Form

a_Ti

pus


0301

Massa travertínica

Acumulacions formades per travertins que es situen en el flanc d’una vall, després d’una font, o en cursos on es donen ràpids i fins i tot salts d’aigües.

03

Form

es c

àrst

ique

s

0302

Dolina

Depressió en forma d’embut, circular o oval, de dimensions variables, típica de les àrees càrstiques i produïda per efecte de la dissolució superficial de les roques carbonàtiques o evaporítiques o pel col·lapse d’una cavitat subterrània.

04

Form

es

eòliq

ues

0401

Dunes Formació sedimentària superficial constituïda per material detrític sense cohesió, mòbil i que és acumulada pel vent.

05

Sub

stra

t 0501

Zones sense dipòsit superficial o d’aflorament del substrat rocós

Es correspon a àrees on no s’han desenvolupat formacions superficials o a on aquestes tenen una presència molt discontinua i una potència reduïda (centimètrica-decimètrica).

06

Altr

es

0601

Dipòsit col·luvial-al·luvial

Formació superficial que cobreix depressions i vessants adjacents en els quals no hi ha un curs fluvial ben definit i originada per la coexistència de processos (gravitatoris, escorriment difús i escorriment concentrat).

taula 16. Tipus de formes volcàniques, de vessant, càrstiques i eòliques

ID_SPF

Form

a_Ti

pus


01

Form

a vo

lcàn

ica

0102 Caldera

Depressió d’origen volcànic de grans dimensions (pocs hectòmetres a varis quilòmetres) circular o el·líptica de parets internes abruptes i fons relativament aplanat l’origen del qual potser per coalescència de diversos cràters, per explosió i esfondrament.

26


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

ID_SPF

Form

a_Ti

pus


0202 Turó illa (turó testimoni) / turó residual

Relleu aïllat d’una plataforma d’estructura tabular o monoclinal que es preserva per l’existència d’una capa resistent suprajacent i que és testimoni d’una antiga extensió de la plataforma. Quan la capa resistent ha estat erosionada es denomina turó residual.

02

Form

a de

ves

sant

0203 Esllavissaments/esllavissades

Moviments segons un pla o un eix de rotació de terra o roca que resulta de la fracturació per esforços de cisalla segons una o diverses superfícies.

0701 Glacis

Superfície suaument inclinada i suficientment regular per a formar un aplanament local o resultant d’una colmatació independentment del tipus de roca. La seva pendent és quasi sempre còncava, normalment de 1 a 5 º, encara que al passar gradualment al vessant pot adquirir pendents més elevades.

0702 Canals i meandres abandonats no reblerts

Són antics llits dels rius que han deixat de ser funcionals per causes naturals o antròpiques. En ocasions poden ser meandres aïllats que han estat abandonats, o en altres poden ser trams amb una continuïtat d’ordre quilomètrica.

Els canals i meandres no reblerts encara preserven la morfologia de llera i no han estat pràcticament modificats antròpicament.

07

Lacu

stre

s

0703 Canals i meandres abandonats reblerts

Són antics llits dels rius que han deixat de ser funcionals per causes naturals o antròpiques. En ocasions poden ser meandres aïllats que han estat abandonats, o en altres poden ser trams amb una continuïtat d’ordre quilomètrica.

Els canals reblerts han estat omplerts per materials fluvials més recents o bé reomplerts amb materials diversos per l’home. Normalment han estat convertits en camps de conreu i sovint s’identifiquen perquè són zones lleugerament deprimides i allargades.

27


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

ID_SPF

Form

a_Ti

pus


06

Altr

es

0602 Esfondraments

Moviment vertical d’una massa rocosa que baixa respecte al nivell anterior o al del terreny adjacent que generalment està lligat a l’existència de cavitats subterrànies. Aquesta forma es pot generar per dissolució (carst, formacions evaporítiques), per erosió interna (tubificació) i també poden ser d’origen tectònic...

taula 17. Tipus de formes i que queden definides per un polígon

ID_PROC Equivalència Descripció.

0101 Actius Per arrossegalls de diàmetre superior a 50 mm

0102 Actives per inundació Inundables amb elemens de petit diàmetre (graves...)

0103 Inactius Només es veu afectat per inundabilitat taula 18. Tipus de processos actius

ID_M Equivalència Descripció

001 Desconeguda No es disposa d’informació del tipus de material 002 Formigó 003 Escullera 004 Terres 005 Runes 006 Residus diversos

taula 19. Tipus de material

ID_A Equivalència Descripció

01 Superfícies fortament remodelades per l’home

Zones en què el relleu original ha estat molt modificat per l’activitat antròpica sense que la topografia existent es pugui atribuir a una única acció (recreixements, excavacions, construcció de feixes per a cultiu...).

02 Excavacions sense aflorament de freàtic

Àrees que han estat deprimides respecte a la seva cota original per l’acció de l’home, com per exemple, extraccions d’àrids, sense aflorament de freàtic.

03 Excavacions amb aflorament de freàtic

Àrees que han estat deprimides respecte a la seva cota original per l’acció de l’home, com per exemple, extraccions d’àrids, amb aflorament de freàtic.

04 Terraplens

Plataformes constituïdes generalment per terres que serveix com a base a infrastructures lineals i que són un relleu positiu

28


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

respecte al terreny adjacent. En cas d’avingudes en base de la seva situació i característiques poden tenir efectes positius (actuar com a dics de protecció o negatius (funcionar com a preses).

05

Zones terraplenades

Àrees la cota de les quals ha estat augmentada mitjançant l’acumulació de materials d’origen divers per a regularitzar la seva superfície (camps de cultiu) o per a evitar la seva inundació. També formen part d’aquesta categoria les depressions que han estat reomplertes (antigues extraccions d’àrids i cursos intermitents utilitzats com a abocadors).

12 Zones reblertes

Àrees que han estat reomplertes (antigues extraccions d’àrids...) amb material d’origen divers.

taula 20. Tipus de pertorbacions antròpiques que queden definides per un polígon

3.2.2 Línies geomorfològiques


ID_D text 2 caràcters Codi identificatiu dels tipus d’elements dinàmics.

ID_ES text 9 caràcters Identificador de l’estudi, d’acord a la nomenclatura emprada per l’Agència per identificar-lo

taula 21. Camps de la cobertura processos de dinàmica fluvial

3.2.3 Àmbit geomorfologia



ID_ES Text 9 caràcters Identificador de l’estudi, d’acord a la nomenclatura emprada per l’Agència per identificar-lo

taula 22. Camps de la cobertura àmbit

3.2.4 Cartografia geomorfològica


ID_T Text 2 caràcters Codi identificatiu del tipus de Terrassa d’acord a la taula tipus de terrasses.


Codi text 16 caràcters Identificatiu del curs d’acord a la cobertura realitzada per l’ICC.

29


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

taula 23. Camps a incloure en la cobertura cartografia geomorfològica

3.2.5 Formes geomorfològiques_1


ID_F Text 4 caràcters Codi identificatiu del tipus de forma d’acord a la taula de tipus de formes.


taula 24. Camps a incloure en la cobertura de formes P1.

3.2.6 Formes geomorfològiques_2


ID_F Text 4 caràcters Codi identificatiu del tipus de forma d’acord a la taula de tipus de formes.


taula 25. Camps a incloure en la cobertura de GEO_FORMES2

3.2.7 Processos actius


ID_PROC Text 4 caràcters Identificador del tipus de procés actiu d’acord a la taula de tipus de processos



Taula 26. Camps a incloure en la cobertura de GEO_FORMES2

3.2.8 Àrees inestables


ID_INES Text 4 caràcters Identificador del tipus d’aportació de sediment d’acord a la taula de tipus d’aportacions



30


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c


taula 27. Camps a incloure en la cobertura de material a aportar en cas d’avinguda

3.2.9 Actuacions o perturbacions antròpiques


ID_A text 2 caràcters Codi identificatiu del tipus de pertorbació antròpica.

ID_M text 3 caràcters Tipus de material ID_ES text 9 caràcters Identificador de l’estudi, d’acord a la

nomenclatura emprada per l’Agència per identificar-lo

taula 28. Camps de la cobertura pertorbacions antròpiques que es poden observar i que queden definides per

un polígon

3.3 Cabals 3.3.1 Cabals avingudes 3.3.1.1 Tesaures Relacionats

ID_HIP Equivalència Descripció

01 Model hidrològic Propagació i càlcul únicament amb model hidrològic

02 Model hidràulic complert Propagació i càlcul amb model hidrològic contrastat amb un model hidràulic de règim variable

03 Model hidràulic Propagació i càlcul amb model hidrològic contrastat amb un model hidràulic de règim permanent

00 Sense informació taula 29. Tipus d’informació emprada per a la tramificació.


ID_TH Text 15 caràcters

Codi identificatiu del tram corresponent al model hidrològic. Es codifica amb el nom del riu, incrementant d’aigua amunt a aigua avall correlativament contant desenes i començant amb el número 10

N_TRAM Text 100 caràcters Codi descriptiu del tram, que permetin la localització del lloc d’inici (aigües amunt) i el lloc final (aigües avall) del tram.

taula 30. Tesaure per a la descripció de la tram del model hidrològic.

3.3.1.2 Punts model hidrològic


31


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c


ID_PH Text 15 caràcters Codi identificatiu del punt corresponent al model hidrològic.


AREA numèric 10 caràcters (3 decimals)

Increment d’àrea entre aquest punt i el que tingués aigua amunt en [km2].

AREA_T numèric 10 caràcters (3 decimals)

Àrea acumulada de la conca en aquell punt en [km2].

Long Numèric 12 caràcters Longitud acumulada de la conca en aquell punt en [m].

Codi Numèric 8 caràcters (2 decimals)

Identificatiu del curs d’acord a la cobertura realitzada per l’ICC.


Cabal de càlcul per al període de retorn de 500 anys







QMCO numèric 8 caràcters (2 decimals)

Cabal de càlcul per al període de retorn de màxima crescuda ordinària anys

ID_HIP1 Text 2 caràcters Tipus d’hipòtesi del punt de càlcul del model hidrològic.

I Numèric 5 caràcters (2 decimals)

Pendent expressat en %

H_med Numèric 8 caràcters (3 decimals)

Alçada mitja de la subconca

H_max Numèric 8 caràcters (3 decimals)

Alçada màxima de la subconca

H_min Numèric 8 caràcters (3 decimals)

Alçada mínima de la subconca

Long2 Numèric 12 caràcters Longitud el tram del curs més llarg per al càlcul del temps de concentració

Z_ini Numèric 8 caràcters (3 decimals)

Cota inici tram del curs més llarg per al càlcul del temps de concentració

Z_fi Numèric 8 caràcters (3 decimals)

Cota fi del tram del curs més llarg per al càlcul del temps de concentració

Tc Numèric 8 caràcters (3 decimals)

Temps de concentració

Tlag Numèric 8 caràcters (3 decimals)

Temps de retard

32


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c


taula 31. Camps a incloure en la cobertura de punts del model hidrològic.

3.3.1.3 Tramificació cabals


ID_TH Text 15 caràcters

Codi identificatiu del tram corresponent al model hidrològic. Es codifica amb el nom del riu, incrementant d’aigua amunt a aigua avall correlativament contant desenes i començant amb el número 10

ID_PH Text 15 caràcters Codi identificatiu del punt corresponent al model hidrològic que permet donar el valor al tram.


Codi Numèric 8 caràcters (2 decimals)

Identificatiu del curs d’acord a la cobertura realitzada per l’ICC.


Àrea acumulada de la conca en el punt de l’extrem més aigües avall del tram [km2].









QMCO numèric 8 caràcters (2 decimals)

Cabal de càlcul per al període de retorn de màxima crescuda ordinària anys

TRANSIT Numèric 8 caràcters (2 decimals)

Velocitat de trànsit al llarg del tram en m/s

ID_HIP2 Text 2 caràcters Tipus d’informació emprada per a la tramificaciótaula 32. Camps a incloure en la cobertura de trams de cabal màxim.

3.3.2 Inputs model 3.3.2.1 Emmagatzematge màxim


Umax Numèric 5 caràcters Valor d’emmagatzematge a la zona superficial expressat en esglaons de [mm]

taula 33. Camps a incloure en el grid d’emmagatzematge a la zona superficial

33


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

3.3.2.2 Llindar d’escorrentiu


Po Numèric 3 caràcters Llindar d’escorrentiu taula 34. Camps a incloure en el grid llindar d’escorentiu

3.3.2.3 Tof


TOF Numèric Llindar de generació de flux superficial en [mm/h]taula 35. Camps a incloure en el grid llindar de generació de flux superficial

3.3.2.4 Lmax


Lmax Numèric Emmagatzematge a la zona radicular en [mm] taula 36. Camps a incloure en el grid emmagatzematge a la zona radicular

3.3.2.5 Número de corba


NC Numèric 5 caràcters (1 decimal) Número de Corba taula 37. Camps a incloure en el grid número de corba

3.4 Zonificació 3.4.1 Zona fluvial


Codi text 16 caràcters Identificatiu del curs d’acord a la cobertura realitzada per l’ICC.


ID_P Text 1 caràcter Identificador que permet diferenciar entre les illes (que no són inundables atribut “2”) i el polígon que delimita la zona inundable (atribut “1”)

taula 38. Camps a incloure a la cobertura zona fluvial

3.4.2 Sistema hídric

Nom del Camp Tipus Longitud Descripció Codi text 16 caràcters Identificatiu del curs d’acord a la cobertura

34


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

realitzada per l’ICC. ID_ES Text 9 caràcters Identificador de l’estudi, d’acord a la


ID_P Text 1 caràcter Identificador que permet diferenciar entre les illes (que no són inundables atribut “2”) i el polígon que delimita la zona inundable (atribut “1”)

taula 39. Camps a incloure a la cobertura sistema hídric

3.5 Punts Singulars 3.5.1 Tesaures Relacionats

ID_TPC Equivalència

53 Ambiental 54 Estructures 55 Hidràulica 56 Morfodinàmica 57 Altres 58 Infrestructures

taula 41. Tipus de punt singular

ID TPC ID STPC Nom Descripció

53 5301 Qualitat ripària Zones on hi ha afectació o destaca la vegetació de ribera

53 5302 Qualitat de l'aigua Zones on hi ha afectació a la qualitat de l'aigua

53 5303 Zona d'especial interès Zona d'especial interès

53 5304 Qualitat Hidromorfològica Connectivitat de l'espai fluvial, i característiques morfològiques dels hàbitats per a l'adequació d'aquests

54 5401 Pont Ferroviari Estructura de pas del ferrocarril sobre una llera.

54 5402 Pont trànsit rodat Estructura per a la circulació del trànsit rodat sobre una llera.

54 5403 Passarel·la Estructura per al pas de vianants sobre

ID_GA Equivalència 01 Baix 02 Poc interès 03 Moderat interès o valor 04 Mitjà 05 Alt

taula 40. Tipus de Grau d’Afecció o risc

35


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

una llera

54 5404 Gual

Estructura amb diferents tipologies constructives que serveix per facilitar el pas de vehicles i persones. És inundable per avingudes de petit període de retorn

54 5405 Presa

Estructura de fàbrica construïda transversalment al curs d’aigua que pot emmagatzemar un volum d’aigua superior a 0,5 hm3

54 5406 Travessa

Estructura enterrat en la llera d’un curs fluvial, transversal a la direcció del flux, que té per objectiu l’estabilització del llit i evitar l’erosió remuntant

54 5407 Mota

Massa de terra compacta que es troba en els laterals de la llera i que discorre paral·lelament a n’aquesta (Figura 1) . Per sobre la mota de vegades s’hi pot trobar algun camí

54 5408 Assut o resclosa

Estructura de fàbrica construïda transversalment al curs d’aigua amb l’objectiu d'elevar-ne el nivell i derivar l’aigua fora del seu llit. El volum d’emmagatzematge és inferior a 0,5 hm3

54 5409 Estacions d'aforament Estructura per a la mesura i control de cabals

55 5501 Zones urbanes Inundacions en terrenys urbans o urbanitzacions que afecten a més de quatre vivendes

55 5502 Habitatges Inundacions en habitatges aïllats o inundacions que afecten a conjunt inferior a quatre vivendes

55 5503 Zones rústiques

S’inclouen en aquest grup els terrenys amb usos agrícoles, amb independència que siguin de regadiu o de secà, els aprofitaments silvícoles, i les explotacions o instal·lacions ramaderes

55 5504 Vies de comunicació Via de comunicació

55 5509 Zones industrials Terrenys on es poden produir inundacions de zones industrials o destinades a usos industrials

55 5510 Zones perilloses

Zones on es poden produir afeccions a instal·lacions que transporten o emmagatzemen productes perillosos, on es podria produir l’anomenat efecte dòmino. En el quadre cal indicar quin és

36


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

l’element perillós afectat

55 5511 Elements o zones vulnerables

Elements que per les seves característiques o per la tipologia dels usuaris que hi accedeixen són especialment vulnerables (càmpings, hospitals, centres d’assistència primària, geriàtrics, escoles,....)

55 5512 Infraestructures de reg Sèquies o infraestructures agrícoles

56 5601 Erosió general transitòria i incisió de la llera

Erosió temporal en el moment en el que està passant una avinguda i posteriorment torna a un estat "normal"

56 5602 Erosió en corba Erosió deguda a cabals dominants o per el pas d'avingudes permanents

56 5603 Mobilitat en planta Moviments laterals de la llera a patir de un punt o tram

56 5604 Processos de transport sòlid Quantificació del transport que es produeix

56 5605 Erosió en piles Erosions es produeixen en estructures

56 5606 Tendència de l'evolució del riu

Definició en funció de la mobilitat en planta i transport sòlid de reunió del reste de fenòmens que es produeixen

56 5607 Acumulació Zones on es produeixen fenòmens d'acumulació

56 5609 Zona d'especial interès

Elements o zones, que per algún dels seus atributs geològics, formació o característiques, tenen un especial rellevànica i/o interès

57 5701 Patrimoni arqueològic o arquitectònic

Element inventariat dins el catàleg de patrimoni arqueològic o arquitectònic de la Generalitat de Catalunya

57 5702 Patrimoni cultural Element d'interés a nivell patrimonial no inclòs en cap catàleg

57 5703 Altres Altres elements d'interès

58 5805 Infraestructures de sanejament

Zones on es poden produir afeccions a col·lectors, depuradores, emissaris...

58 5806 Infraestructures de telecomunicacions

Zones on es poden produir afeccions a repetidors, línies telefòniques

58 5807 Infraestructures d'abastamentZones on es poden produir afeccions xarxes de distribució, dipòsits,...

58 5808 Infraestructures elèctriques Zones on es poden produir afeccions a estacions transformadores, xarxes distribució...

taula 42. Subtipus de punts singulars

37


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

3.5.2 Diagnosi hidràulica


CD_PC Text 8 caràcters Identificador punts/trams dins de la categoria

de lloc del medi que li pertoqui.

Codi Text 16 caràcters Identificatiu del curs d’acord a la cobertura

realitzada per l’ICC. ID_ST Text 4 caràcters Subtipus diagnosi de punt/tram ID_GA Text 2 caràcters Grau d’afecció

taula 43. Camps a incloure en la cobertura punts/trams que poden s’ha identificat quelcom a la diagnosi

hidràulica

3.5.3 Diagnosi morfodinàmica


CD_PC Text 8 caràcters Identificador punts/trams dins de la categoria de lloc del medi que li pertoqui.


ID_ST Text 4 caràcters Subtipus diagnosi de punt/tram ID_GA Text 2 caràcters Grau d’afecció

taula 44. Camps a incloure en la cobertura punts/trams que s’ha identificat quelcom a la diagnosi

morfodinàmica.

3.5.4 Diagnosi ambiental


CD_PC Text 8 caràcters Identificador punts/trams dins de la categoria de lloc del medi que li pertoqui.


ID_ST Text 4 caràcters Subtipus diagnosi de punt/tram ID_GA Text 2 caràcters Grau d’afecció

taula 45. Camps a incloure en la cobertura punts/trams que poden s’ha identificat quelcom a la diagnosi

ambiental

3.5.5 Patrimoni cultural


CD_EP Text 8 caràcters Identificador punts/trams dins de la categoria

de lloc del medi que li pertoqui.

38


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

ID_A Text 40 caràcters Identificador del element del patrimoni

arqueològic i arquitectònic d’acord al codi administració competent.

ID_CAPAC Text 2 caràcters Indicador inundabilitat ID_ST Text 4 caràcters Subtipus característiques de punt/tram

ID_ES Text 9 caràcter Identificador de l’estudi, d’acord a la


taula 46. Camps a incloure en la cobertura de patrimoni arqueològic i arquitectònic

3.5.6 Estructures


ID_D Text 8 caràcters Identificador de l’estructura dins de la categoria de lloc del medi que li pertoqui

ID_ST Text 4 caràcters Subtipus característiques de punt/tram

ID_ACT Text 1 caràcters Identificador de si es té prevista una actuació que el substitueixi.

ID_GA Text 2 caràcters Grau d’afecció taula 47. Camps a incloure en la cobertura d'estructures

3.5.7 Infrastructures


ID_D Text 8 caràcters Identificador de l’estructura dins de la categoria de lloc del medi que li pertoqui

ID_ST Text 4 caràcters Subtipus característiques de punt/tram

ID_ACT Text 1 caràcters Identificador de si es té prevista una actuació que el substitueixi.

ID_GA Text 2 caràcters Grau d’afecció taula 48. Camps a incloure en la cobertura d'infrastructures

3.6 Conques 3.6.1 Conca hidrogràfica


ID_CO Text 15 caràcters Codi identificatiu de la conca hidrogràfica d’acord al nom emprat en el model.

ID_ES Text 9 caràcter Identificador de l’estudi, d’acord a la nomenclatura emprada per l’Agència per identificar-lo


39


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c


Àrea acumulada de la conca en [km2].

AREA numèric 10 caràcters (3 decimals)

Àrea polígon en [km2].

NC Numèric 5 caràcters (1 decimal)

Número de Corba promig per a cada subconca, emprat en el model hidrològic

taula 49. Camps a incloure en la cobertura de conques hidrogràfiques.

3.7 Xarxes de Control 3.7.1 Tesaures Relacionats

ID_T N_T ID_INV Equivalència Descripció

3101 Bombament directe 3102 Derivació 31

capt

ació

supe

rfici

al

6101 a sistema 6102 directe a mar 6103 indirecte a mar 6104 directe a riu 6105 indirecte a riu 6106 directe a terreny 6107 indirecte a terreny

61

Abo

cam

ents

6108 abocament nul taula 50. Subtipus punt captació o abocament

3.7.2 Punts de control Per a cada contaminant específic es crearà una cobertura que es codificarà com a “P_CON_(Contaminant)” incloent els camps Codi, ID_ES, ID_P_C creant-se un camp que es denominarà “Q_(Contaminant)” amb el valor del paràmetre mesurat.



ID_ES Text 9 caràcters Identificador de l’estudi, d’acord a la relació de l’Apèndix 6

ID_P_C Text 17 caràcters Identificador punt de control9 QQBR numèric 3 caràcters Valor de l’índex de QBR QMacroInv numèric Valor de l’índex de macroinvertebrats

QPeixos numèric Valor de l’índex de peixos

9 Convindria assignar un codi únic, de forma que se li pogués associar tota la informació d’aquell punt.

40


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

QFitobentos numèric Valor de l’índex de fitobentos

QNH4 numèric 4 caràcters (2 decimals)

Concentració d’amoni en mg/l

Q_P2O5 Numèric 5 caràcters (3 decimals)

Concentració de fosfats en mg/l

QCL numèric 5 caràcters (2 decimals)

Concentració de clorurs en mg/l

QDB0 numèric 5 caràcters (2 decimals)

Valor de l’índex de DB0

QDQ0 numèric 5 caràcters (2 decimals)

Valor de l’índex de DQ0

QN03 numèric 5 caràcters (2 decimals)

Concentració nitrats en mg/l

QS04 numèric 5 caràcters (2 decimals)

Concentració sulfats en mg/l

taula 51. Camps a incloure a la cobertura del Punts de control

3.7.3 Subterrànies qualitat

ID_GRAFIC: (Numèric) MUNICIPI: Municipi (Caràcter) CODI_POU: (Caràcter) TIPUS_DE_P: Tipus de pou (Caràcter) DIAMETRE: Diàmetre (Numèric) FONDARIA: Fondària (Numèric) COTA: Cota (Caràcter) POULAB: (Numèric) CODI_AQšÖF: Codi (Caràcter) NOM_AQšÖFE: Nom (Caràcter) CODI_UNITA: Codi (Numèric) NOM_UNITAT: Nom (Caràcter)

3.7.3.1 Subterrànies quantitat

ID_GRAFIC: (Numèric) AQšÖFER: Aqüífer (Numèric) US: Ús (Caràcter) TOPONIM: Topònim (Caràcter) MUNICIPI: Municipi (Caràcter) COMARCA: Comarca (Caràcter) ZE: (Numèric) ZA: (Numèric) ZN: (Numèric)

3.7.4 Superficials qualitat automatica

ID_GRAFIC: (Numèric) TIPUS: tipus estació (Caràcter) PROPI: Propietari (Caràcter) COD_T_EST: (Numèric) COD_COM: (Numèric) COD_PRO: (Numèric) COD_COMA: (Numèric) COD_TTMM: (Caràcter)

41


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

COD_RIO: (Numèric) DESC_EST: nom estació XACQA (Caràcter) TIPUS_VARI: tipus de variable (Caràcter) PCONTROLME: punt de control del medi (Numèric) COD_EST_VE: codi estació antic (Caràcter) COD_CUENCA: (Numèric) COD_EST: codi estació (Caràcter) COD_SUB: (Numèric) UTM_X: (Numèric) UTM_Y: (Numèric) UTM_Z: (Numèric)

3.7.4.1 Qualitat manual

D_GRAFIC: (Numèric) CODI: Codi (Caràcter) RIU: Riu (Caràcter) MUNICIPI: Municipi (Caràcter) CONCA: Conca (Caràcter) XARXA__CON: Xarxa de control (Caràcter) FREQ.SUST.: Freqüència anàlisis substàncies perilloses (Caràcter) PEIXOS: Peixos (Caràcter) SEDIMENTS: Sediments (Caràcter) INDEX_BIOL: Índex Biològic (Caràcter)

3.8 Abastament




ID_TINV Text 2 caràcters Valor del tipus punt. ID_D Text 18 caràcters Identificador punts/trams dins de la categoria

de lloc del medi que li pertoqui. taula 52. Camps a incloure a la cobertura inventaris punts captació i abocaments

ID_TINV Equivalència Descripció

01 Captació 02 Derivació 03 Abocament 04 Activitat

contaminant

taula 53. Tipus de punt de captació o abocament

3.8.1 Captacions Característiques dels camps:

--------------------------------------------------------------------

NÚM | NOM | DESCRIPTOR | T | AMP | REL

42


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

--------------------------------------------------------------------

1 | ID_GRAFIC | Identificador Gràfic intern | N | 10 |

2 | CAPTA_ID | Codi Captació | C | 16 |

3 | NOM | Nom | C | 150 |

4 | TIPUS | Tipus de captació | C | 11 |

5 | COD_XARXA | Codi Xarxa | C | 6 |

6 | COD_MUNI | Codi Municipi | C | 5 |

7 | ESTAT | Estat | C | 3 |

8 | DATA_ESTAT | Data de l'estat | C | 10 |

9 | COTA_TER | Cota de terreny | N | 7 |

10 | MASSAAIGUA | Massa d'aigua explotada | C | 150 |

11 | PROPIETAT | Propietat | C | 150 |

12 | PROFUNDITA | Profunditat | N | 7 |

13 | DIAMETRE | Diàmetre | C | 7 |

14 | TIPOLOGIA | Tipologia de la captació | C | 1 |

15 | FUNC_IMP | Funcionament per impulsió | C | 2 |

16 | CABAL_DISS | Cabal de disseny | C | 8 |

17 | ALTURA_FUN | Alçada de funcionament | C | 6 |

18 | RECURS_EST | Recurs d'estiu | N | 8 |

19 | RECURS_HIV | Recurs d'hivern | N | 8 |

20 | TIPUS_DAD | Precisió de les dades de recurs | N | 1 |

21 | ANY_DADES | Any de les dades | N | 5 |

22 | TIPUS_CAB | Precisió de les dades de cabals | N | 1 |

23 | CABAL_ANU | Cabal anual | N | 10 |

24 | QDPERM | Cabal diari permanent | N | 8 |

25 | QDPUNTA | Cabal diari punta | N | 8 |

26 | EPOCA_PUNT | Època en que es dona la punta | C | 8 |

27 | CAPT_ASS | Captació associada | C | 150 |

28 | OBSERV | Observacions | C | 254 |

29 | ACTUAC_ID | Codi d'actuació | C | 8 |

30 | VAL_ECO | Valoració econòmica | C | 16 |

31 | ESTAT_REF | Estat de la reforma | C | 3 |

32 | VE_REF | Valoració econòmica de la reforma | C | 16 |

33 | PROTEC_CAP | Protecció de la captació | C | 2 |

34 | MILLORA_I | Millora de la instal·lació | C | 2 |

35 | AMPLIACIO_ | Ampliació de la instal·lació | C | 2 |

36 | FORA_SERV | Deixar fora de servei | C | 2 |

37 | SERVEI | Posar en servei | C | 2 |

38 | ESTAT_COMB | Combinació d'estats | C | 14 |

3.8.2 Estacions de bombament Característiques dels camps:

---------------------------------------------------------------


---------------------------------------------------------------

43


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c


2 | BOMB_ID | Codi Bombament | C | 16 |

3 | NOM | Nom | C | 150 |

4 | COD_XARXA | | C | 6 |

5 | COD_MUNICI | Codi Municipi | C | 5 |



8 | COTA_TER | Cota Terreny | N | 6 |


10 | GRUP_PRES | Grup de pressió | C | 2 |

11 | N_BOMBES | Núm. de bombes | N | 1 |


13 | ALTURA_FUN | Alçada de funcionament | C | 6 |

14 | TIPUS_CAB | Precisió de les dades | C | 1 |

15 | CABAL_ANU | Cabal anual | C | 12 |

16 | QDPERM | Cabal diari permanent | C | 10 |

17 | QDPUNTA | Cabal diari punta | C | 10 |




21 | ESTAT_REF | Estat de la Reforma | C | 3 |

22 | VE_REF | Valoració Econòmica reforma | C | 16 |

23 | MILLORA_I | Millora de la Instal·lació | C | 2 |





3.8.3 Conduccions Característiques dels camps:

--------------------------------------------------------------------


--------------------------------------------------------------------


2 | N_VERTEXS | Nombre de vèrtexs | N | 3 |

3 | LONG_ARC | Longitud de l'arc | N | 9 |

4 | NODE_INI | Node inicial | N | 5 |

5 | NODE_FI | Node final | N | 5 |

6 | COND_ID | Codi conducció | C | 16 |

7 | NOM | Nom | C | 150 |


9 | COD_MUNICI | Codi Municipi | C | 5 |

10 | ESTAT | Estat | C | 3 |


12 | LONGITUD | Longitud | N | 8 |

44


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

13 | TRANSP_I | Conducció de transport intern | C | 2 |


15 | FICTICIA | Canonada fictícia | C | 2 |

16 | TIP_COND | Tipus de conducció | N | 1 |

17 | TIP_CANAL | Tipus de Canal | C | 1 |

18 | DIAMETRE | Diàmetre | C | 6 |

19 | BASE | Base | C | 5 |

20 | ALTURA | Alçada | C | 5 |

21 | ANGLE | Angle del talús | C | 3 |

22 | PENDENT | Pendent | N | 6 |

23 | FUNCIONAME | Codi funcionament | N | 1 |

24 | MATERIAL | Codi Material | N | 1 |











3.8.4 Estacions de desinfecció Característiques dels camps:

--------------------------------------------------------------------------


--------------------------------------------------------------------------


2 | DESINF_ID | Codi Desinfecció | C | 16 |

3 | EASS | Element associat | C | 150 |







10 | CABAL_EXPL | Cabal d'explotació | C | 8 |

11 | TRACTAMENT | Linea de tractament | C | 254 |





16 | VE_REF | Valoració Econòmica reforma | C | 16 |


45


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

18 | AMPLIA_CT | Ampliació de la capacitat de tractament | C | 2 |

19 | AMPLIA_NT | Ampliació del nivell de tractament | C | 2 |




3.8.5 Etaps Característiques dels camps:

--------------------------------------------------------------------------


--------------------------------------------------------------------------


2 | ETAP_ID | Codi ETAP | C | 16 |

3 | NOM | Nom | C | 150 |





8 | COTA_TER | Cota de terreny | C | 7 |



11 | CABAL_EXPL | Cabal d'explotació | C | 8 |

12 | TRACTAMENT | Linea de tractament | C | 254 |







19 | AMPLIA_CT | Ampliació de la capacitat de tractament | C | 2 |

20 | AMPLIA_NT | Ampliació del nivell de tractament | C | 2 |




3.8.6 Dipòsits Característiques dels camps:

--------------------------------------------------------------------


--------------------------------------------------------------------


2 | DIPOS_ID | Codi Dipòsit | C | 16 |

3 | NOM | Nom | C | 150 |



46


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c




9 | COTASOLERA | Cota Solera | N | 10 |

10 | VOLUM | Volum | N | 10 |

11 | DIM_PLANTA | Dimensions en planta | C | 10 |

12 | TIPUS_CAB | Precisió de les dades | C | 1 |

13 | CABAL_ANU | Cabal anual | C | 12 |

14 | QDPERM | Cabal diari permanent | C | 10 |

15 | QDPUNTA | Cabal diari punta | C | 10 |










3.9 Sanejament 3.9.1 Col·lectors Característiques dels camps:

-----------------------------------------------------------------------------------


-----------------------------------------------------------------------------------



3 | LONG_ARC | Longitud de l'arc (projecció) | N | 8 |

4 | LONG_ARCE | Longitud de l'arc (el·lipsoide) | N | 8 |



7 | TRAM | | N | 4 |

8 | CODI | | C | 10 |

9 | COD_SIST | | C | 5 |

10 | SITU_ACT | | C | 1 |

11 | COD_IE | | C | 1 |

12 | NOM_S | | N | 4 |

13 | NOM_EB | Nº d’estació de bombament associada si tipus = I | N | 4 |

14 | GRUP | Grup | C | 1 |

15 | NOM | Nom del tram | C | 30 |

16 | TIPUS | | C | 1 |

17 | X | | N | 9 |

18 | Y | | N | 9 |

19 | Z | | N | 9 |

47


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

20 | TIP_SEC | | C | 1 |

21 | DIAM_SEC | Diàmetre secció | N | 19 |

22 | MATER | | C | 1 |

23 | I_MIG | Pendent mitjà del tram | N | 19 |

24 | CAB_DIS | Cabal de disseny (l/s) a temporada alta | N | 19 |

25 | LONGIT | Longitud | N | 19 |

26 | DATA_CON | Data de construcció | C | 10 |

27 | CLAU | Clau del projecte | C | 17 |

28 | QUALIF | Qualificació d’estat | C | 2 |

29 | DATA_REC | Data d’introducció de les dades | C | 10 |

30 | NOU_PROG | Nou programa | C | 1 |

31 | PROGRAMA | Programa | C | 10 |

32 | CONCESSIO | Concessio | C | 2 |

33 | GRUPCONCES | GrupConcessio | C | 20 |

34 | OBSERVACIO | Observacions | C | 75 |

35 | LENGTH | | N | 19 |

36 | SHAPE_LENG | | N | 19 |

3.9.2 Depuradores Característiques dels camps:

-------------------------------------------------------------


-------------------------------------------------------------


2 | CODI | | C | 10 |

3 | COD_SIST | | C | 5 |

4 | COD_INC | | C | 3 |

5 | DEPUR_ID | | N | 4 |

3.9.3 Parcel·la Depuradores Característiques dels camps:

----------------------------------------------------------------------


----------------------------------------------------------------------



3 | PERIMETRE | Perímetre del polígon (projecció) | N | 10 |

4 | PERIMETREE | Perímetre del polígon (el·lipsoide) | N | 10 |

5 | AREA | Àrea del polígon (projecció) | N | 12 |

6 | AREAE | Àrea del polígon (el·lipsoide) | N | 11 |

7 | N_ARCS | Nombre d'arcs | N | 3 |

8 | N_POLIG | Nombre de polígons elementals | N | 3 |

9 | CODI | | C | 10 |

10 | COD_SIST | Codi sistema | C | 5 |

11 | SITU_ACT | Situació actual | C | 1 |

48


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

3.9.4 Estacions de Bombament Característiques dels camps:

--------------------------------------------------------------------------------


--------------------------------------------------------------------------------


2 | CODI | | C | 10 |

3 | COD_SIST | | C | 5 |

4 | SITU_ACT | | C | 1 |

5 | NOM | Nom estació de bombament | C | 30 |

6 | X | | N | 19 |

7 | Y | | N | 19 |

8 | Z | | N | 19 |

9 | TIP_EB | Tipus de bombes | C | 1 |

10 | NOM_B | Nº de bombes (incloent les de reserva) | N | 4 |

11 | MARCA_B | Potència | C | 20 |

12 | DATA_CON | Data de construcció | C | 10 |

13 | FL_PREDESB | Existència de predesbast (S/N) | C | 1 |

14 | FL_CAMTRAN | Existència de cambra tranquilitzadora (S/N) | C | 1 |

15 | FL_SOBREIX | Existència de sobreixidor (S/N) | C | 1 |

16 | ALT_MAN | Altura manomètrica de bombament | N | 19 |

17 | CLAU | Clau del projecte | C | 17 |

18 | FL_GRUPELE | Existència de grup electrògen (S/N) | C | 1 |

19 | POT_INS | Potència instal·lada | N | 19 |

20 | CAB_MAX | Cabal màxim de disseny m³/h | N | 19 |

21 | CAB_DIS | Cabal de disseny m³/h | N | 19 |

22 | QUALIF | Qualificació de l'estat de la infraestructura | C | 2 |

23 | DATA_REC | Data d’introducció de les dades | C | 10 |

24 | COD_MUNI | Codi del municipi | N | 4 |

25 | DESODORIT | Existència de desodorització (S/N) | C | 1 |

26 | DIREC | Direcció de bombament (U:única,D:doble) | C | 1 |

27 | NOU_PROG | Nou programa | C | 1 |

28 | PROGRAMA | | C | 10 |

29 | CONCESSIO | Concessio | C | 2 |

30 | GRUPCONCES | GrupConcessio | C | 20 |

31 | OBSERVACIO | Observacions | C | 75 |

3.9.5 Salmorres Característiques dels camps:

------------------------------------------------------------------


------------------------------------------------------------------


49


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c






7 | SITU_ACT | | C | 3 |

8 | CODI_N | | N | 9 |

9 | DESCRIPCIO | | C | 20 |

3.9.6 Emissaris Característiques dels camps:

---------------------------------------------------------------------------------------------


---------------------------------------------------------------------------------------------







7 | COD_SIST | Codi sistema | C | 4 |

8 | NOM | Nom | C | 30 |

9 | XI | | N | 19 |

10 | YI | | N | 19 |

11 | XF | | N | 19 |

12 | YF | | N | 19 |

13 | DIAM_SEC | Diàmetre secció | N | 19 |

14 | MATER | Material | C | 1 |

15 | LONGIT | Longitud | N | 19 |

16 | CAB_DIS | Cabal màxim de disseny | N | 19 |

17 | DATA_CON | Data fi construcció | C | 10 |

18 | PRES_TREB | Pressió de treball (kp/cm2) | N | 19 |

19 | TIP_IMP | Tipus funcionament | C | 1 |

20 | SITU_ACT | Situació actual | C | 1 |

21 | TIP_DIF | Tipus difusor | C | 1 |

22 | PROF | Fondària de l'abocament | N | 19 |

23 | I_MIT | Pendent mitjana | N | 19 |

24 | PROJ | Id projecte | C | 17 |

25 | QUALIF | Qualificació de l'estat en que es troba la infraestructura | C | 2 |

26 | DATA_REC | Data d'introducció de les dades | C | 10 |

27 | COD_MUNI | Codi municipi | N | 4 |

28 | PRETRACT | Pretractament | C | 1 |

29 | TIPPRETRAC | Tipus pretractament | C | 4 |

30 | EST_BOMB_A | Estació de bombament associada | N | 4 |

31 | CATEGORIA | | C | 1 |

50


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c


3.9.7 Punt d'abocament Característiques dels camps:

---------------------------------------------------------------


---------------------------------------------------------------

1 | ID_GRAFIC | | N | 3 |

2 | CODI_EDAR | Codi | C | 5 |

3 | NOM | Nom | C | 41 |

4 | DESCRIPCI_ | Estat | C | 21 |

5 | TIPUS | Tipus | C | 70 |

6 | DEMARCACI_ | Demarcació | C | 16 |

7 | X_ENTRADA | Coordenada entrada X | C | 8 |

8 | Y_ENTRADA | Coordenada entrada Y | C | 9 |

9 | X_ARQ_SORT | Coordenada arqueta sortida X | C | 6 |

10 | Y_ARQ_SORT | Coordenada arqueta sortida Y | C | 7 |

11 | X_ABOC2 | Coordenada 2on abocament X | C | 6 |

12 | Y_ABOC2 | Coordenada 2on abocament Y | C | 7 |

13 | LLERA_RECE | Llera | C | 50 |

14 | EXPLOTADOR | Explotador | C | 57 |

15 | ADMINISTRA | Administració actuant | C | 39 |

3.10 Actuacions 3.10.1 Tesaures Relacionats

ID_ PRIO Equivalència Descripció

1 Alta 2 Mitjana 3 Baixa

taula 54. Tipus prioritats actuacions.

ID_T_ES Equivalència

001 Ambiental 002 Hidràulic 003 Hidrològic 004 Ambiental i Hidràulic 005 Projecte constructiu 006 Obra executada 005 Obra en execució taula 55. Tipus de estudis d'on s’ha buidat informació o es té constància de que s’ha fet intervenció en el curs

51


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

3.10.2 PEFCAT 3.10.2.1 Tesaures Relacionats

ID_STA N_STA D_TA ID_TA1101 Basses de laminació Actuació de tipus obra consistent en la creació d'un

dipòsit de capacitat mínima 0.5 hm3 situat a un costat de la llera i comunicat amb ella per canals de derivació i sortida.

11

1102 Desviaments i noves lleres

Actuació de tipus obra consistent en fer una llera derivada de la principal, capaç de conduir la totalitat o part del cabal circulant en règim ordinari o extraordinari.

11

1103 Lleres alternatives Actuació de tipus obra consistent en potenciar la derivació total o parcial del cabal del riu en règim ordinari o extraordinari per una antiga traça.

11

1104 Recuperació de zones inundables

Actuació de tipus obra consistent en afavorir la inundabilitat de un tram per a millorar els fenòmens hidràulics associats del tram aigua amunt o aigua avall, minvant els riscos d'inundació de zones consolidades situades aigües avall.

11

1105 Motes de protecció Actuació de tipus obra consistent en la construcció de una mota de protecció de terra amb la finalitat d'evitar la inundació de zones urbanes o industrials consolidades.

11

1106 Obres de drenatge Actuació de tipus obra destinada a augmentar la capacitat i la velocitat de desguàs de les aigües pluvials estancades en zones amb un risc important d'inundació de zones urbanes o industrials consolidades.

11

1107 Endegament Actuació de tipus obra consistent en la construcció d’un mur de formigó o mota escullerada per augmentar la capacitat hidràulica del tram mitjançant una solució d’obra civil que defensa els marges del 'erosió.

11

1108 Modificació de la llera Actuació de tipus obra on es realitza una variació de la secció de desguàs de la llera.

11

1201 Estacions d'aforament Construcció, remodelació, adequació, demolició o eliminació de una estació d'amidament de cabals i nivells de l'aigua.

12

1202 Preses Construcció, remodelació, adequació, demolició o eliminació de una presa.

12

1203 Ponts Construcció, remodelació, adequació, demolició o eliminació de un pont

12

1204 Assuts o rescloses Construcció, remodelació, adequació, demolició o eliminació de resclosa, amb alçada similar o inferior

12

52


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

a la dels marges. 1205 Guals Construcció, remodelació, adequació, demolició o

eliminació de gual. 12

1206 Travessa Construcció, remodelació, adequació, demolició o eliminació de travessa.

12

1207 Altres Construcció, remodelació, adequació, demolició o eliminació d’estructures no definides en els altres subtipus.

12

1301 Tractament de marges Actuació de tipus obra de millora de l'estabilitat de marges a nivell morfomètric.

13

1302 Reforç de marges Actuació de tipus obra de millora de l'estabilitat de marges, estreps... per problemes morfodinàmics.

13

1303 Recuperació de bosc de ribera

Actuació de tipus obra consistent en afavorir l’estructuració i consolidació del bosc de ribera.

13

1304 Recuperació de zones humides

Recuperació de una zona inundable que té un valor ecològic associat com a zona humida.

13

1305 Millora de la qualitat de l'aigua

Actuació de tipus obra de sanejament i depuració que no estiguin pressupostades al PSARU, PSARI o al Programa de reutilització d’aigües de Catalunya.

13

1306 Recuperació de l'espai fluvial

Actuació de neteja, restauració i conservació de lleres.

13

2101 Programes i mitjans de difusió

Actuacions que permetin donar a conèixer les normes, plans i procediments que seran aplicables per minvar els efectes de les avingudes.

21

2102 Elaboració de plans o programes

Elaboració de plans o programes específics. 21

2103 Elaboració d’estudis o projectes

Elaboració d'estudis o projectes específics. 21

2104 Implantació i difusió de plans i programes

Implementació de les actuacions incloses al 2101. 21

2201 Inspecció i control Inspecció i control d’elements de defensa contra inundacions, de pas...

22

2202 Monitorització conca Monitoritzar mitjançant la instal·lació de xarxes de mesura les variables implicades en el fenòmens estudiats en la planificació de l'espai fluvial

22

2203 Conservació de les obres

Conservació de les obres destinades a disminuir el risc d'inundació a les poblacions.

22

2301 Revisions de resolucions administratives

Actuacions consistents en la revisió de resolucions d'expedients administratius per actualitzar els usos i activitats de l'aigua o dels terrenys inundables o del DPH, autoritzats, sota condicions, en el seu dia.

23

2302 Protecció d'espais naturals

Creació de figura de protecció de la zona que permeti la ordenació i regulació d'usos i conservació del medi físic

23

2303 Senyalització de zones Senyalització visual i/o acústica de guals, ponts i en 23

53


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

perilloses general qualsevol zona d'accés públic que estan identificades a la PEF amb risc d'erosió, morfodinàmic i zones d'inundació.

2304 Revisió del planejament urbanístic i territorial

Adaptar el planejament urbanístic i territorial als condicionants existents

23

2305 Manteniment i conservació de lleres

Actuacions ha incloure en el programa de manteniment i conservació de lleres

23

2401 Llera Zonificació de la llera definida a la PEF a la xarxa principal

24

2402 ZF Zonificació de la zona fluvial definida a la PEF a la xarxa principal

24

2403 SH Zonificació del sistema hídric definida a la PEF a la xarxa principal

24

2404 ZI Zonificació de la zona inundable definida a la PEF a la xarxa principal

24

taula 56. Subtipus Actuacions

3.10.2.2 Actuacions


CD_PA text 20 caràcters Identificador de l’actuació. ID_PRIO text 1 caràcter Identificador de la prioritat de l’actuació. ID_STA text 4 caràcter Subtipus d’actuació.

ID_ES text 9 caràcters Identificador de l’estudi, d’acord a la


taula 57. Camps a incloure en la cobertura de propostes d’actuacions d’obra

3.10.2.3 Àmbit PEFCAT


CD_PA text 20 caràcters Identificador de l’actuació

ID_T_ES text 3 caràcters Identificador del tipus d’estudi que s’ha

realitzat.

ID_ES text 9 caràcters Identificador de l’estudi, d’acord a la


taula 58. Camps a incloure en la cobertura de l’àmbit PEFCAT

3.10.3 Estudis o projectes


CD_EPO Text 8 caràcters Identificador punts/trams dins de la categoria

54


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

de lloc del medi que li pertoqui. N_EPO Text 40 caràcters Identificador de l’estudi o projecte d’acord a la

nomenclatura de l’entitat encarrega estudi ID_T_ES Text 3 caràcters Identificador del tipus d’estudi que s’ha

realitzat. ID_ES Text 9 caràcters Identificador de l’estudi, d’acord a la


taula 59. Camps a incloure en la cobertura d’estudis o projectes

3.11 Directiva Marc de l’Aigua 3.11.1 Qualitat masses d’aigua



ID_GA Text 2 caràcters Grau d’afecció ID_ES Text 9 caràcters Identificador de l’estudi, d’acord a la


Q_NH4 Numèric 4 caràcters (2 decimals)

Estat de qualitat química de l’aigua mitjançant la concentració d’amoni, com a indicador de toxicitat.

Q_P2O5 Numèric 5 caràcters (3 decimals)

Estat de qualitat química de l’aigua mitjançant la concentració de fosfats, com a indicador de l’eutrofització potencial.

Q_CL Numèric 5 caràcters (2 decimals)

Estat de qualitat química de l’aigua mitjançant la concentració de clorurs, com a indicador d’eutrofització potencial

Q_DBO Numèric 5 caràcters (2 decimals)

Estat de qualitat química de l’aigua mitjançant l’indicador demanda biològica d’oxigen.

Q_DQO Numèric 5 caràcters (2 decimals)

Estat de qualitat química de l’aigua mitjançant l’indicador demanda química d’oxigen.

Q_NO3 Numèric 5 caràcters (2 decimals)

Estat de qualitat química de l’aigua mitjançant la concentració de nitrats, com a indicador d’eutrofització potencial.

Q_SO4 Numèric 5 caràcters (2 decimals)

Estat de qualitat química de l’aigua mitjançant la concentració de sulfats, com a indicador d’eutrofització potencial.

taula 60. Camps a incloure a la cobertura concentració d’amoni

3.11.2 Masses d’aigua superficials

55


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

3.11.3 Masses d’aigua subterrànies 3.11.4 Masses d’aigua costaneres 3.12 Model Digital d’Elevacions 3.12.1 Model digital d’elevacions

Nom del Camp Tipus Longitud Descripció Cota Numèric 5 caràcters

taula 61. Camps a incloure en el grid de MDE

3.13 Atlas Climàtic 3.13.1 Precipitació màxima


PD Numèric 7 caràcters (2 decimals)

Valor de la precipitació màxima en [mm]

taula 62. Camps a incloure en el grid de isomàximes

3.14 Usos del Sòl

56


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

3.14.1 Tesaures relacionats

Codificacions i informacions referides al Llista d’Hàbitats presents a Catalunya Codificacions i informacions referides a la Planificació dels Espais Fluvials de Catalunya 10Codificacions i informacions referides

al MCSC II

11Nivell d’agrupació 1 Núm. nivell

d’agrupació 2

Grup d’hàbitats

(Nivell d’agrupació 2)

Núm.

nivell

agrupació

2

Llegenda hàbitats Descripció CODI

Llegenda PEF R_COLOR G_COLOR B_COLOR

12Simplificació “Fluvial

/ No Fluvial”

Simplificació

“Antròpic”

Alternativa 1

CODI MCSC II

Alternativa 2

CODI MCSC II

[22] 22.13 Aigües dolces estagnants eutròfiques 22E 5 154 197 FLUVIAL wc

22.411 Poblaments natants de llenties d’aigua (Lemna spp., Azolla caroliniana o Riccia,

d’aigües dolces estagnants, més o menys eutròfiques. FLUVIAL

22.441 Poblaments submersos d’asprelles (Chara spp.) de basses i estanys d’aigües

carbonàtiques FLUVIAL

Aigües dolces estagnants

Formacions de grans càrexs en general FLUVIAL

24.225 Comunitats obertes de llonja, cascall marí,... de codolars de rambles i rieres de terra

baixa (i de la muntanya mitjana) 24A 23 198 249 FLUVIAL

wr ?

24226 Codolars fluvials amb vegetació no especialitzada, sobretot a terra baixa 24C 23 198 249 FLUVIAL wr nl

24.31 Arenys fluvials amb vegetació esparsa FLUVIAL

24.142 Regió fluvial mitjanai baixa o dels ciprínids FLUVIAL

24.152* Regió fluvial inferior o dels mugílids 24M 23 198 249 FLUVIAL wr ?

24.53 Gespes de Polypogon viridis, Paspalum distichum, P. vaginatum,... nitròfiles, de

fangars de les vores de riu i del litoral, a terra baixa 24P 23 198 249 FLUVIAL

wr p

Sense correspondencia*13 Llits fluvials rocosos 24R 23 198 249 FLUVIAL wr nl

Hàbitats aquàtics no

marins

[2]

Aigües corrents [24]

24.52 Comunitat de teròfits alts, nitròfiles, de fangars de les vores de rius i embassaments 24T 23 198 249 FLUVIAL wr p

31.8C3 Avellanoses(bosquines de Corylus avellana), mesòfiles o mesoxeròfiles, d’ambients

secs de la muntanya mitjana FLUVIAL

31.891 Bardisses amb roldor, esbarzer,... de terra baixa (i de l'estatge montà) 31R 213 162 128 FLUVIAL m h Bosquines i matollars de

muntanya i d'ambients frescals de

terra baixa

[31] 31.8127*∗

Saücars (bosquines de Sambucus nigra), amb vidalba, esbarzer,... higròfils i

subnitròfils, lligats sobretot als boscos de ribera 31S 213 162 128 FLUVIAL

m h

32.1152 Màquies amb barreja d’alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus spp.) de les terres

mediterrànies NO FLUVIAL

32.4811* Argelagars (matollars de Genista scorpius) calcícoles, de terra baixa i de la muntanya

mitjana 32A 197 126 80 NO FLUVIAL

m

Vegetació arbustiva i herbàcia

[3]

Bosquines i matollars

mediterranis i submediterranis [32]

32.4J Brolles dominades per albada, calcícoles, de les contrades marítimes 32An 197 126 80 NO FLUVIAL m

10 Segons la segona edició del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya, consultable a: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Mapa de cobertes del sòl de Catalunya. [En línia]. Cerdanyola del Vallès: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), 1993. <http://www.creaf.uab.es/mcsc/> 11 Segons la “Llista d’Hàbitats de Catalunya”: DMAH & UB, (Departament de Medi Ambient i Habitatge i Universitat de Barcelona). 2001. Llista d’hàbitats presents a Catalunya. Departament de medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, desenvolupat d’acord amb directrius donades a Commission of the European Communities. 1991. CORINE Biotopes manual, Habitats of the European Community. EUR 12587/3. Office for Official Publications of the European Communities. Luxembourg., i actualment en revisió a través de Ballesteros, E., J. Carreras, J. Cambra, E. Carrillo, A. Ferré, J. Font, X. Font, J. Gesti, R.M. Masalles, J.M. Ninot, L. Vilar & J. Vigo (en preparació). Manual de definició i descripció de les unitats de la llegenda de la cartografia dels hàbitats de Catalunya. Centre Especial de Recerca de Biodiversitat Vegetal. Universitat de Barcelona. 12 Aquesta columna discrimina si la presència d’aquest hàbitat en un espai pròxim a un eix fluvial pot denotar, almenys potencialment, el caràcter fluvial i semifuvial d’aquell indret. Així doncs, a aquest efecte, són hàbitats d’influència fluvials, aquells què es troben significativament caracteritzats o influïts per qualsevol element o funció característicament fluvial –ja sigui la presència d’aigua, variacions en el grau d’humitat, els pendents del terreny, el tipus de sòl, etc.– de manera que es diferencien inequívocament dels hàbitats perifèrics que els envolten (propis del context bioclimàtic i edafològic de l’indret). La identificació d’un polígon com a fluvial no comporta que necessàriament no sigui. 13 Hàbitat donat d’alta durant l’elaboració de la PEF i que no es trobava inventariat al Llistat d’Hàbitats de Catalunya (LHC). Tot i què no és possible atorgar-li una correspondència clara amb les categories existents al LHC, en cas de ser necessari establir alguna relació amb aquest llistat es proposa la següent: codi [24.16]; Nom [Cursos d’aigua intermitents]

∗ Hàbitats donats d’alta durant l’elaboració de la PEF i que no es troven inventariats al Llistat d’Hàbitats de Catalunya (LHC).

57


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

32.42 Brolles dominades per romaní, calcícoles, de terra baixa 32B 197 126 80 NO FLUVIAL m

32.36 Brolles baixes i obertes d'estepes, brucs,... silicícoles, de terra baixa 32E 197 126 80 NO FLUVIAL m

32.322* Bruguerars dominats per bruc boal, silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les

contrades mediterrànies marítimes 32Si 197 126 80

NO FLUVIAL m

32.41 Garrigues de coscoll, sense plantes termòfiles o gairebé 32G 197 126 80 NO FLUVIAL m

32.24 Garrigues amb abundància de margalló, de les contrades mediterrànies càlides 32M 197 126 80 NO FLUVIAL m

32.143 Màquies o garrigues amb pins blancs, esparsos 32R 197 126 80 NO FLUVIAL m

32.A Ginestars de ginesta vera, de les contrades mediterrànies (sobretot les marítimes) 32Sj 197 126 80 NO FLUVIAL m

34.634 Prats sabanoides d'albellatge, de vessants solells de les contrades marítimes 34A 202 222 16 NO FLUVIAL p

34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides),... xeromesòfils, de sòls profunds 34F 202 222 16 NO FLUVIAL p Prats, basòfils, secs, de terra

baixa i de la muntanya mitjana [34]

34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, de terra baixa 34L 202 222 16 NO FLUVIAL p

[37] 37.4 Jonqueres de jonc boval i herbassars graminoides higròfils, de terra baixa 37J 159 230 55 FLUVIAL gm

Herbassars, jonqueres i prats

humits 37.83 Herbassars megafòrbics de l’estatge subalpí dels Pirineus i dels Montseny FLUVIAL

41.1751 Fagedes calcícoles, xeromesòfiles, de la muntanya mitjana poc plujosa NO FLUVIAL

41.714 Boscos de roures (Quercus humilis, Q.x cerrioides) sovint amb alzines (Q.ilex) de terra

baixa NO FLUVIAL

Boscos caducifolis, planifolis [41] 41.7713 Boscos de roure valencià (o híbrids), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i

de terra baixa) 41F 0 157 0 NO FLUVIAL

b

42.112 Avetoses del territori de les fagedes, neutròfiles NO FLUVIAL

42.8414* Pinedes de pi blanc, amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades marítimes 42B 0 121 0 NO FLUVIAL b

42.8412* Pinedes de pi blanc, amb sotabosc de garrigues de coscoll, de les terres mediterrànies 42G 0 121 0 NO FLUVIAL b

42.8411* Pinedes de pi blanc, amb sotabosc de màquies o garrigues de margalló 42M 0 121 0 NO FLUVIAL b

42.8413* Pinedes de pi blanc, amb sotabosc de màquies o garrigues d'alzinar o de carrascar 42Q 0 121 0 NO FLUVIAL b

42.5F* Pinedes de pi roig, amb sotabosc de màquies o brolles mediterrànies 42R 0 121 0 NO FLUVIAL b

42.8417* Pinedes de pi blanc sense sotabosc llenyós 42S 0 121 0 NO FLUVIAL b

42.8416* Pinedes de pi blanc, amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa 42Si 0 121 0 NO FLUVIAL b

Boscos aciculifolis [42]

42.67 Pinedes de pinassa, o repoblacions, sense sotabosc forestal 42N 0 121 0 NO FLUVIAL b

Boscos mixts de caducifolis i

coníferes [43] 43.141 Boscos mixts de faig (Fagus sylvatica) i avet (Abies alba) higròfils, pirinencs NO FLUVIAL

43.7713

Boscos mixts de roure valencià (Quercus faginea o híbrids) i pinassa (Pinus nigra

ssp.salzmannii) i/o pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana poc

plujosa ( i de terra baixa).

NO FLUVIAL

44.6111* Alberedes (i pollancredes) amb vinca, de la terra baixa (i la muntanya mitjana), del

Maresme vers el sud 44A 32 213 168 FLUVIAL

h

44.6111* Alberedes amb plataners 44AP 32 213 168 FLUVIAL h

44.637* Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa 44F 32 213 168 FLUVIAL h

44.637* Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa, riques en ailant 44Fa 32 213 168 FLUVIAL h

44.62 Omedes de terra baixa 44O 32 213 168 FLUVIAL h

44.124 Sargars i gatelledes muntanyencs 44S 32 213 168 FLUVIAL h

44.122 Sargars de terra baixa 44Se 32 213 168 FLUVIAL h

Boscos [4]

Boscos i bosquines de ribera o de llocs molt

humits

[44]

44.1412 Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra baixa i de la muntanya mitjana FLUVIAL

58


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

44.128

Gatelledes (boscos generalment baixos de Salix atrocinerea) amb Equisetum telmateia,

Carex pendula, etc.de fons de barrancs i depressions, amb sòl xop, al territori

catalanídic septentrional

FLUVIAL

44.3432 Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosom) de la terra

baixa plujosa i de l’estatge submontà, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional FLUVIAL

44.812 Alocars, de les rieres i rambles de les contrades marítimes FLUVIAL

44.8131 Tamarigars, de sòls salabrosos FLUVIAL

45.3121* Alzinars de terra baixa, catalano-occitans 45A 84 117 6 NO FLUVIAL b

32.1121 Màquies d’alzina (Quercus ilex) acidòfiles de terra baixa i de la muntanya mediterrània NO FLUVIAL

32.1131 Màquies d’alzina (Quercus ilex) calcícoles de terra baixa i de la muntanya mediterrània NO FLUVIAL

45.3122 Alzinars amb roures (Quercus faginea, Q.x cerrioides, Q.pubescens) de terra baixa i de

l’estatge sub-montà NO FLUVIAL

45.3123 Alzinars amb pins (Pinus spp. de terra baixa) NO FLUVIAL

45.2163 Boscos mixts de surera (Quercus suber) i pins (Pinus spp.) NO FLUVIAL

Boscos escleròfils [45]

45.345 Boscos i màquies de carrasca amb Rubia longifolia, de les terres marítimes, als

territoris ruscínic i catalanídic central i meridional 45M 84 117 6 NO FLUVIAL

b

53.12 Herbassars graminoids de jonca d’estany (Scirpus lacustris)

53.62 Canyars d'Arundo donax, de vores d'aigua 53A 0 107 159 FLUVIAL gm

53.4 Creixenars i comunitats anàlogues (amb Glyceria sp.,... ) de fonts i vores de rierols 53C 0 107 159 FLUVIAL gm

53.111 Canyissars sempre inundats 53P 0 107 159 FLUVIAL gm Molleres i aiguamolls [5]

Vores d'aigua i altres hàbitats

inundats [53]

53.13 Poblaments de balques 53T 0 107 159 FLUVIAL gm

61.51* Terrers (badlands) calcaris, generalment margosos, o bé guixencs, amb vegetació molt

esparsa o quasi nus 61B 189 204 199 NO FLUVIAL

r

61.52 Terrers (badlands) silicis,, amb vegetació molt esparsa o quasi nus

61.32 Pedrusques de la baixa muntanya mediterrània, catalano–occitanes 61Si 189 204 199 NO FLUVIAL t Tarteres [61]

62.32

Codines amb caragoles (Erodium rupestre, E.glandulosum), Arenaria agreggata, Allium

senescens...en terrenys calcaris o conglomeràtics, a la muntanya mitjana poc plujosa i

a les serres catalanídiques

Roques, tarteres,

glaceres, coves [6]

Roques no litorals [62] 62.1111 Roques calcàries amb vegetació casmofítica, termòfila, de les contrades mediterrànies 62A 145 166 153 NO FLUVIAL r

82.32* Conreus herbacis extensius de secà, de terra baixa 82C 253 249 172 INDETERMINABLE ANTRÒPIC ch

82.12 Conreus herbacis intensius (hortalisses, flors,...) disposats en mosaic, sense vegetació

natural intercalada 82H 253 249 172 INDETERMINABLE ANTRÒPIC ch

Conreus herbacis [82]

82.31 Conreus herbacis extensius de sòls humits (sovint de regadiu o de contrades molt

plujoses)

83.14 Camps d'ametllers 83A 224 196 109 INDETERMINABLE ANTRÒPIC cl

83.3252* Plantacions d'altres arbres planifolis 83Al 224 196 109 INDETERMINABLE ANTRÒPIC cl

83.221* Camps d'avellaners 83Av 224 196 109 INDETERMINABLE ANTRÒPIC cl

83.3121 Plantacions de cedres i d'altres pinàcies no europees (excepte pins) 83C 224 196 109 INDETERMINABLE ANTRÒPIC bc

83.322 Plantacions d'eucaliptus 83E 224 196 109 INDETERMINABLE ANTRÒPIC be

83.15 Fruiterars alts, principalment de regadiu: sobretot conreus de pomeres, presseguers,

pereres i d'altres 83F 224 196 109 INDETERMINABLE ANTRÒPIC cl

Terres agrícoles i

hàbitats artificialitzats

[8]

Conreus llenyosos i plantacions

d'arbres

[83]

83.181* Camps de garrofers 83G 224 196 109 INDETERMINABLE ANTRÒPIC cl

59


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

83.13 Camps de nogueres 83N 224 196 109 INDETERMINABLE ANTRÒPIC cl

83.11 Camps d'oliveres 83O 224 196 109 INDETERMINABLE ANTRÒPIC cl

83.3251* Plantacions de plàtans i d'altres arbres planifolis de sòls humits 83Pl 224 196 109 FLUVIAL ANTRÒPIC x

83.321 Plantacions de pollancres 83Po 224 196 109 FLUVIAL ANTRÒPIC o

83.211 Vinyes portades de manera tradicional 83V 224 196 109 INDETERMINABLE ANTRÒPIC cv

85.12 Gespes dins de grans parcs o jardins 85G 6 255 131 INDETERMINABLE ANTRÒPIC uv Parcs urbans i jardins [85]

85.2 Petits parcs i places públiques amb vegetació 85P 6 255 131 INDETERMINABLE ANTRÒPIC uv

86.3 Àrees industrials actives 86I 215 0 0 INDETERMINABLE ANTRÒPIC ui

86.2 Viles i pobles (i petites ciutats) 86P 215 0 0 INDETERMINABLE ANTRÒPIC uc

Sense correspondència*14 Edificacions i grups de cases aïllades 86Pe 215 0 0 INDETERMINABLE ANTRÒPIC ul

86.42 Munts de runam i d'escòries 86R 215 0 0 INDETERMINABLE ANTRÒPIC da

86.43 Àrees revegetades: mines a cel obert, pistes d'esquí... 86T 215 0 0 INDETERMINABLE ANTRÒPIC f

Ciutats, pobles i àrees industrials [86]

86.43 Vies i nusos de comunicacions i altres espais oberts 86V 215 0 0 INDETERMINABLE ANTRÒPIC kc

87.1 Conreus abandonats herbacis 87A 222 204 182 INDETERMINABLE ANTRÒPIC ep

87.1 Conreus abandonats arbrats 87Aa 222 204 182 INDETERMINABLE ANTRÒPIC eb Camps abandonats, ermots i

àrees ruderals [87]

87.21* Comunitats ruderals de terra baixa 87R 222 204 182 INDETERMINABLE ANTRÒPIC em

89.23 Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles,... grans canals i estanys ornamentals 89B 128 128 255 INDETERMINABLE ANTRÒPIC wb

89.24 Basses i estacions depuradores d'aigües residuals 89D 128 128 255 INDETERMINABLE ANTRÒPIC ui

Basses i canals artificials [89]

89.11 Ports marins 89P 128 128 255 INDETERMINABLE ANTRÒPIC kp

taula 63. Codificacions i informacions referides al Llista d’Hàbitats presents a Catalunya.

14 Hàbitat donat d’alta durant l’elaboració de la PEF i que no es trobava inventariat al Llistat d’Hàbitats de Catalunya (LHC). Tot i què no és possible atorgar-li una correspondència clara amb les categories existents al LHC, en cas de ser necessari establir alguna relació amb aquest llistat es proposa la següent: codi [86.2]; Nom [Viles i pobles –i petites cuitats–].

60

SIMA-ACA d’espais fluvials 23/05/2007 06

240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

3.14.2 Hàbitats


CODI Text 3 caràcters

Identificador del curs on es localitza el polígon, d’acord amb els tres primers dígits del camp "CODI" de la xarxa fluvial de l'ICC.

CD_HABPEF Text 25 caràcters Codificació dels hàbitats

REC Text 3 caràcters Grau del recobriment de l’hàbitat dins el polígon essent aquest expressat en múltiples de 10 (10-100%).

SUP Text 7 caràcters Superfície del polígon (projecció) expressada en hectàrees (ha).

ID_ES Text 7 caràcters Identificador de l’estudi/projecte de l’ACA on ha estat donat d’alta el polígon

taula 64. Camps a incloure en la cobertura d’hàbitats

3.14.3 Planejament urbanístic Degut a l’heterogeneïtat de figures urbanístiques existents d’acord al planejament de cada municipi, no es defineixen, directament seran les facilitades pel municipi.

ID_URBH Nom Descripció

01 Urbà consolidat 02 Urbà no consolidat 03 Urbanitzables 04 No urbanitzable 05 Runes 06 Residus diversos

taula 65. Tipus de categories planejament

3.14.4 Usos del sòl 3.15 Fauna 3.15.1 Comunitats faunístiques

Nom del Camp Tipus Longitud Descripció Codi text 16 caràcters Identificatiu del tram fluvial. ID_COM text ? caràcters Identificador ID_ES Text 9 caràcters Identificador de l’estudi, d’acord a la


taula 66. Camps a incloure a la cobertura comunitats faunístiques

61


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

3.16 Espais Protegits 3.16.1 Tesaures relacionats

ID_IA Equivalència Descripció

01 Espai protegit Zona dotada amb algun tipus de figura de protecció legal.

02 Espècies protegides vegetals

Zona on s’ha inventariat alguna espècie vegetal protegida per estar o amenaçada, en perill d’extinció, etc.

03 Espècies protegides fauna Zona on s’ha inventariat alguna espècie fauna protegida per estar o amenaçada, en perill d’extinció, etc.

04 Espècies protegides vegetal i animal

Zona on s’ha inventariat alguna espècie vegetal i fauna protegida per estar o amenaçada, en perill d’extinció, etc.

05 Espècie singular vegetal Zona on s’ha inventariat alguna espècie vegetal que pot presentar interès raresa o interès social (econòmic, emblemàtic,etc.).

06 Espècie singular animal Zona on s’ha inventariat alguna espècie fauna que pot presentar interès que pot presentar interès raresa o interès social (econòmic, emblemàtic,etc.).

07 Espècie singular vegetal i animal

Zona on s’ha inventariat alguna espècie vegetal i fauna que pot presentar interès raresa o interès social (econòmic, emblemàtic,etc.).

08 Zona connexió Zona on no s’ha inventariat alguna espècie vegetal i/o fauna singular o protegida, però que és fonamental per la seva funció de connectivitat.

taula 67. Taula que indica motiu de l’interès natural de la zona

3.16.2 Interès natural



ID_IA Text 2 caràcters Identificador del tipus d’interès natural taula 68. Camps a incloure a la cobertura de zones d’interès ambiental.

4 Planificació de treballs 4.1 Feines a Desenvolupar

62


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

Data Responsable Apartat/ document/ feina

30/04/07 DSI

(CCSIG) Manel Monterde

Definir com estructurar la informació d’estudis i projectes.

Caldrà consensuar amb àrea tècnica i hi ha problemes de

superposició espaial en funció de com s’estructuri. Problema

principalment en estudis que afecten a més de una conca.

DSI

(CCSIG) Cristina Boloix

16/05/07 APUSA

(CTIDMA) Carolina Solà

Definir característiques cobertures masses d’aigua, cal tenir en

compte la necessitat de definir els fluxos de manteniment en

l’annex 7C

16/05/07 IGC Jorge Fleta Revisió i redefinició dels elements de la cobertura de la temàtic

i subtemàtica geomorfologia

APUSA (CTIDMA) Carolina Solà

IC (Control Medi) Joan Ramoneda 16/05/07

DSI


Definir característiques punts de control, cal tenir en compte la

necessitat de definir els fluxos de manteniment en l’annex 7C i

com interacciona amb el SIX . Coherencia de la cobertura de

Punts de control respecta a les altres existents.

16/05/07 DSI

(CCSIG) Mayte Lancho

Quadrar la nomenclatura dels camps de les cobertures de la

temàtica conques d’acord a les cobertures existents a la xarxa,

incloure els tesaures corresponents.

16/05/07 DSI


Incloure tesaures necessaris de l’aplicació de llocs del medi, en

relació a aquells elements que actualment alimenten altres

aplicacions existents. Definir possibles conflictes

16/05/07 APUSA

(Medi Físic) Alex Gracia Definir camps cobertura hàbitats

DSI


APUSA (Usos) Jesús Martínez 16/05/07

AT (Serveis Tècnics) Begoña Lorenzo

Definir les característiques de les cobertures d’abastament, actualitzar en funció d’això les taules 2 i 3 i el punt de

característiques incloent tesaures

DSI


APUSA (Usos) Oscar Cosculluela 16/05/07

AT (Serveis Tècnics) Begoña Lorenzo

Definir les característiques de les cobertures de sanejament,

actualitzar en funció d’això les taules 2 i 3 i el punt de

característiques incloent tesaures

16/05/07 DSI

(CCSIG) Manel Monterde Consensuar característiques de cobertures fauna

63


240_

T_7B

_cob

ertu

res_

6c

Data Responsable Apartat/ document/ feina

APUSA (Medi Físic) Alex Gracia

DMAH Diana López

30/05/07 APUSA (Medi Físic) Alex Gracia Confeccionar BBDD acces per a la gestió de tesaures i taules.

30/05/07 APUSA

(Medi Físic) Alex Gracia Un cop tancat el document, elaborar un informe amb tota la

informació agrupada per cobertura d’acord a la petició del

CCSIG d’acord a la versió 1.

4.2 Control de documents

Versió Data Autor Contingut de la modificació

a 1/04/07 APUSA

Document d’inici de treball elaborat a partir del document

“00235_TAPPO_Cobertures_1.doc”, elaborat per l’APUSA

per a protocolitzar les cobertures a generar en els treballs de

Planificació d’espais fluvials.

1 3/04/07 CCSIG

a3 16/04/07 CCSIG

a4 17/04/07 CCSIG

a5 18/04/07 CCSIG En color vermell a definir.

En color blau estructura actual.

6 23/04/07 APUSA

A partir de reunió del 19/04/07 amb Mayte Lancho i Cristina

Boloix s’ha adequat d’acord al document els continguts i

coherencia de la taula 3 i 2; s’ha reestructurat continguts de

document d’acord als tesaures agrupant per temàtica i

subtemàtica. S’ha redactat preàmbul. S’ha donat d’alta la

cobertura infrastructures.

6a 26/04/07 CCSIG

Revisió/actualització registre de taules.

Modificacions realitzades al punt 2 Bases Cartogràfiques.

Nomenclatura taula 1.

Incorporació a la taula 2 de totes les temàtiques i subtemàtiques definides a la taula 3. Manca fer la descripció de la temàtica i subtemàtica.

Incorporació estructura de taules: Abastament, Sanejament.

6b 04/05/07 CCSIG Incorporació caràcter a la nomenclatura de cobertures de punts singulars en funció del tipus d’element.

Revisió cobertures incloses a la temàtica de la DMA.

7.b cobertures defineix l'estructura de la …criteri d’incloure les taules relacionades en...

Documents