El conflicte: una oportunitat educativa

6

cent

re d

’ ine

très

centre d’ interès

En moltes ocasions, les diferències entre persones ocasionen conflictes o divergències significatives, la qual cosa ha fet que culturalment i socialment s’hagi associat el concepte de conflicte a quelcom negatiu o nociu. Tanmateix, les persones poden trobar en el conflicte un primer pas cap a la millora, la construcció de noves realitats o la transformació. Des d’aquesta perspectiva, la resolució de conflictes entre persones ha de ser un procés clau en el nostre dia a dia. El conjunt de la societat en general i l’educació en el lleure en particular compten amb potencialitats per a revertir la imatge del conflicte cap a un enfocament positiu.

centre d’ interès

7

cent

re d

’ int

erèsEl conflicte:

una oportunitat educativa

Foto: Xavier Anguera (Tactica)

El conflicte en l’actualitatUn primer apropament al concepte i el seu context

Abans d’aprofundir en aspectes es-pecífics del conflicte és important conèixer el significat d’aquest con-cepte a vegades tan complex. La recerca sobre els conflictes ha estat totalment insuficient fins ara. Hi ha alguns motius que ho expliquen:

De tipus ideològicFins a la caiguda del model socia-lista, el marxisme havia pregonat que “el conflicte era el motor de la història”; per tant, com més conflic-tes millor. En el model capitalista, el funcionalisme sociològic predicava que “cal estudiar el conflicte per evitar-lo”. Aquestes dues posicions tan antagòniques han fet que la re-cerca hagi quedat encallada durant molts anys.

De tipus epistemològicLes diferents disciplines han resul-tat insuficients per tenir una visió comuna de la realitat multidisci-plinària anomenada ”conflicte”. Així, el dret, la sociologia, la política o la ciència en general tenen una opinió formada sobre el tema, però amb una visió massa parcial i poc inte-grada. Manca una teoria general del conflicte.

De tipus paradigmàticEl fet del conflicte és una realitat molt complexa que ha estat aborda-da des d’uns punts de vista científics massa vinculats al fenomen causa/efecte. Avui es comencen a conside-rar coses com ara l’atzar, la imprevi-sibilitat, el caos i la imprecisió com a realitats que permeten veure tots els conflictes sota una altra òptica.

Si haguéssim d’expressar-ho de ma-nera resumida diríem que avui co-neixem sobre els conflictes molt més del que ens pensem, però menys del que necessitem.

Hi ha una manca de connexió en-tre els grans conflictes mundials i els petits conflictes interperso-nals, mentre que se sap que poden extreure’s lliçons importants de les relacions interpersonals per aplicar-les a grans conflictes, i a l’inrevés. És necessari un important esforç en recerca global i interdisciplinària.

De tipus metodològicQuan la gent està en situació de conflicte, no està gaire interessada perquè es faci recerca. Sobretot, el que les parts volen prioritàriament és resoldre la situació plantejada. Les eines d’anàlisi són, doncs, po-ques i no gaire desenvolupades.

El perquè dels conflictesTots sabem què és un conflicte, però costa definir-ho amb paraules. Una recerca de la Universitat de Se-villa, al 1998, va trobar en els darrers cinquanta anys fins a 78 definicions diferents del terme conflicte.

Però el que és important, més que la definició, és entendre quines són les funcions que fan els conflictes. Sense conflicte no hi ha canvi. Per tant, la idea d’estabilitat està con-nectada a l’absència de conflictes. Però sense canvi tampoc no hi ha progrés. Aleshores, el conflicte passa a ser una necessitat.

La recerca sobre el conflicte és insuficient, coneixem sobre molt més del que ens pensem, però menys del que necessitem

JOSEP REDORTAAdvocat i mediadorDoctor en Psicologia Social

8

cent

re d

’ int

erès

Foto

: Ser

gisB

log

(Cre

ativ

e Co

mm

ons)

9

Així, doncs, el consens és bo, però no sempre podem estar en consens. Ni sempre podríem estar massa temps en l’agitació i la implicació emocional que comporta el con-flicte.

Els conflictes tenen aspectes posi-tius: promouen canvis, estimulen l’interès, la curiositat, la comunica-ció en la fase inicial del seu desen-volupament, fomenten la legitimitat de l’altre, potencien la creativitat de les parts, etc.

És clar que hi ha aspectes negatius: es potencia la desconfiança, la comu-nicació es va perdent a mesura que el conflicte avança, s’impliquen emo-cions fortes que ens fan patir, etc.

Dit tot això, els conflictes són per-manents a la vida social i la qües-tió és saber si la seva regulació és l’adequada. És a dir, si sabem en-frontar-nos de manera pertinent a la realitat del conflicte. En altres paraules, si no se’ns generen molts conflictes per manca d’habilitats per solucionar-los adientment.

Percepció social del conflicteEn termes generals, evitem els pro-blemes. Malgrat això, moltes vega-des ens hi trobem embolicats perquè el clima social es degrada i no tenim habilitats o recursos per fer front a moltes situacions. Afrontar un pro-

blema implica esforços, recursos emocionals, maldecaps, etc.

Però, un dels aspectes menys estu-diats és la banalització dels conflic-tes que acostumen a fer els mitjans de comunicació. D’entrada, el con-sens no és notícia i, en canvi, sí que ho és el conflicte.

Això produeix a la llarga una es-biaixada en la percepció de la vida real. Per altra banda, molts grans conflictes que veiem, per exemple a la televisió, fan que a la llarga ens hi acostumem (la fam al món, per exemple). Això ens ajuda a con-viure amb la idea d’una situació que ara ja no ens és estranya.

Així, doncs, la percepció social dels conflictes podem dir que està massa mediatitzada pels mitjans i que cal una reflexió molt i molt profunda sobre el que ens transmeten.

Sense conflicte no hi ha canvi ni progrés, la idea d’estabilitat està connectada a l’absència de conflicte

cent

re d

’ int

erès

Algun cop t’has preguntat per què davant d’una situació de con-flicte o de violència social apareixen les reaccions passives, agres-sives o violentes? Voldries conèixer com analitzar i conduir un procés de negociació per gestionar un conflicte?

Reflexions com aquestes se’ns poden plantejar perquè, davant d’una situació conflictiva, un es pot sentir desemparat, impotent, vulnerable, o pot ser que no ens hagin capacitat per afrontar el conflicte al llarg de la nostra educació, per exemple. És per això que resulta tan important canalitzar aquestes emocions tan in-tenses i l’agressivitat d’una manera constructiva per emprar-la a favor de la comunitat amb la no-violència .1

Moltes vegades, es tendeix a creure que el conflicte és negatiu perquè l’associem amb la violència, la destrucció i la guerra. Però el fet és que la violència s’aprèn, i és una cosa que es pot adquirir en un context de conflicte mateix. El conflicte, com que és inhe-rent a les relacions humanes i necessari per al canvi social, pot ser una eina pedagògica per aprendre a afrontar i saber conviure millor amb les situacions difícils.

L’oportunitat d’educar en el conflicte facilita l’assumpció i co-neixement de com interrelacionar-se i com complementar-nos amb el procés de realització de la justícia en els diferents ni-vells de la relació humana (el jo persona; el grup; la comunitat i l’entorn).

Així, s’ajuda a afrontar i resoldre els conflictes de forma no vio-lenta, propiciant l’harmonia de la persona amb ella mateixa, amb la naturalesa i amb les altres persones. La coherència entre l’actitud de l’educador/a, la metodologia emprada, les estructures (establiment i acceptació de les normes de relació entre les per-sones del grup) i els continguts de l’educació per a la pau, a través de la metodologia socioafectiva que diu que només allò que es viu i s’experimenta es pot aprendre, resulta essencial.

Cal destacar que l’educació per a la pau pot incidir en la violència directa que es transforma en comportaments, en la violència cul-tural que es transforma en actituds i en la violència estructural que ho fa en les estructures socials.

En els casos dels conflictes armats, les experiències educatives de construcció de cultura de pau poden arribar a ser inexistents, malauradament. Però davant la necessitat d’aprendre a reflexio-nar, modelar conviccions, debatre, ser crític, empatitzar, consen-suar, respectar altres opinions... els projectes d’educació per a la pau esdevenen completament necessaris per a la transformació efectiva del conflicte.

L’oportunitat educativa en el conflicte

MARINA PEREJUANCoordinadora de la Federació Catalana d’ONG per la Pau

1. Acció i absència de violència, un concepte traduït del terme gandhià ahimsa.

Foto

: Gon

zale

_Mar

io (C

reat

ive

Com

mon

s)

Quina percepció té la societat del concepte de conflicte?Sóc del parer que no hem rebut una educació que ens permeti entendre com funcionen els conflictes. Són inevitables i hi ha tot un aprenentatge possible per gestionar-los a la vida quotidiana i a tots els àmbits, com ara el familiar, el laboral o l’interpersonal. Al no tenir aquesta educació moltes vegades no sabem interpretar-los i molt menys gestionar-los i transformar-los. La qüestió important és que necessitem que, des de ben petits, tinguem una educació per saber tractar-los. Hem de perdre’ls la por en la mesura que són una cosa inevitable. Entra dins les nostres possibilitats reals poder transformar-los. Són oportunitats no només per resoldre els problemes, sinó per millorar la relació entre les persones.

El conflicte sempre s’ha relacionat amb aspectes negatius. Quins punts positius cal que hi trobem?Molts, si li perdem la por. Cal reconèixer que tenim un problema; si l’amaguem perquè ens fa por estarà latent i pot anar creixent si no el tractem. L’esforç de fer-lo visible és el punt de partida. No vol dir que tots els conflictes es puguin solucionar fàcilment, n’hi ha de molts tipus, i el temps per tractar-los pot ser també diferent.

Per què es relacionen freqüentment els joves amb temes on apareix el conflicte?Crec que és un error, un estereotip. Els joves, evidentment, també són font de conflictes, però no més que les persones adultes, fins i tot a l’inrevés. Aquesta associació de jove i conflicte fa molt mal. Hi ha col·lectius que a vegades només per l’estètica ja tenen una marca posada. No crec que els joves tinguin un potencial conflictiu especial per naturalesa.

En quina situació es troben els joves davant del conflicte?En la resolució de conflictes quotidians cal sentit comú, intuïció i preparació. Per això és important que des de petits estiguem educats per treballar el conflicte. Hi ha persones que per naturalesa són molt pacífiques o conciliadores, però això es pot estimular a través de processos educatius i també en l’àmbit familiar. En canvi, els mitjans de comunicació, els videojocs i altres aspectes lligats al món juvenil estimulen conductes violentes i poc educatives. Es poden fer productes culturals i audiovisuals atractius, divertits i a la vegada formatius. La cultura de la violència és molt seductora, molt primària, quasi instintiva si no has rebut elements que et permetin respondre davant el problema d’una altra manera.

En quins aspectes es produeixen més conflictes entre persones en el territori català?No crec que puguem diferenciar la tipologia de conflictes de Catalunya de la resta. Això va molt lligat a cultures en territoris més amplis. És important la família, els ritmes del temps, etc. Per exemple, el sentit comunitari de l’Àfrica és diferent al d’aquí. La societat occidental és molt egocèntrica, individualista, busca la satisfacció molt immediata, el consumisme ferotge. A mesura que es van transformant aquestes pressions la gent podrà viure més relaxada i fer front als conflictes de manera més senzilla.

Entrevista amb... VICENÇ FISAS

DIRECTOR DE L’ESCOLA CULTURA DE PAU I TITULAR DE LA CÀTEDRA UNESCO SOBRE PAU I DRETS HUMANS DE LA UAB

“És important que des de petits estiguem educats per treballar el conflicte”

XAVI VILLALVILLA

1010

cent

re d

’ int

erès

“No crec que els joves tinguin un potencial conflictiu especial per naturalesa”

10

Foto

: Esc

ola

Cultu

ra d

e Pa

u

Foto: Escola Cultura de Pau

Quins són els actors per a la resolució de conflictes a Catalunya en problemes socials com l’atur, l’habitatge, la pobresa o l’educació?Una cosa són els actors que tenen responsabilitat per resoldre problemes i una altra els mediadors. Aquests intervenen quan els actors enfrontats no estan capacitats per trobar una sortida al conflicte. El problema de l’atur o de la pobresa té a veure amb molts aspectes. No és només la crisi actual, sinó les polítiques públiques i les seves prioritats. A Espanya estem molt endarrerits respecte d’Europa en inversió educativa, sanitària, etc. Aquí és on trobem actors que poden fer pressió, manifestar-se, exigir per prendre consciència d’aquestes polítiques públiques que no permeten que hi hagi un habitatge accessible per als joves, per exemple.

El sistema educatiu català, potencia el treball del conflicte i la cultura de pau entre infants i joves?Es comencen a fer coses, però molt insuficients. A les facultats d’educació hi ha moltes mancances en aquest àmbit. Acostumen a ser assignatures de lliure elecció, però no està introduït en el currículum. Els mestres que surtin no han tingut en la seva formació aquests elements que poden aplicar en l’àmbit escolar. En el cas dels infants, s’hauria de fer un treball transversal més que una assignatura. A través de la forma que expliques, si fas les classes de forma participativa, etc., es pot treballar la cultura de pau.

I la família, és un espai clau per saber resoldre conflictes i educar en una cultura de pau?Sí, perquè és a través de l’exemple que formes el caràcter dels infants, sobretot en els sis primers anys de vida. Si no els dediquem temps, no hi ha comunicació o els posem la televisió perquè no molestin, aquests nens tindran conflictes. Sempre s’ha de fer tot amb una limitació, perquè la sobreprotecció és molt perversa i negativa. S’han de posar pautes a través d’un procés de comunicació i diàleg. La funció de ser pare i mare comporta molta responsabilitat.

La cultura de la por, estesa a societats occidentals com ara Estats Units, és un enemic directe per a la resolució de conflictes?Sí. La cultura de pau justament intenta esborrar la por del vocabulari i de les percepcions. Tenir incerteses, dubtes, pors, etc. és inevitable, però és superable a través d’un procés de reflexió. Després hi ha la part dels estigmes, de col·lectius demonitzats o mal vistos que provoquen unes pors col·lectives que són un resultat d’amplificacions que fan els mitjans de comunicació, i potser no són tan importants.

Els enfrontaments armats, són un reflex de la poca capacitat de l’ésser humà per resoldre els conflictes per les vies pacífiques?Sí, el conflicte armat és el fracàs de la política. Per fortuna, cada cop hi ha menys conflictes armats, però no vol dir que no n’hi hagi i d’intensitat molt gran. Cada vegada hi ha més processos de negociació i cada any hi ha molts conflictes armats que es van resolent. Estem entrant en una cultura de negociació molt més potent que fa dues o tres dècades. El fet que els conflictes armats, en el 93% dels casos, acabin mitjançant una negociació és molt significatiu. Això ens dóna una mica d’esperança. Ara bé, la signatura d’un acord de pau és el començament d’un procés llarg en el qual es posa en marxa tot el que s’ha signat. Això a vegades acaba amb molts fracassos.

Quin paper pot exercir l’educació en el lleure per educar en una cultura de pau i en la resolució de conflictes?Té un paper fonamental. És una estratègia de convivència, de participació, d’interacció entre les persones, de treball col·lectiu, poc competitiu. Són els valors que ajuden a anar creant aquesta actitud personal cap a una cultura de pau.

“L’educació en el lleure crea l’actitud personal que ens porta a una cultura de pau”

Una vida en busca de la pau

La trajectòria professional de Vicenç Fisas sempre ha anat lligada al concepte de pau. Ja en els seus estudis universitaris es va doctorar en estudis sobre la pau a la Universitat de Bradford (Regne Unit). Al seu càrrec com a director de l’Escola Cultura de Pau i titular de la Càtedra UNESCO sobre pau i drets humans suma més d’una trentena de llibres escrits al voltant de la cultura de pau, processos de pau, conflictes o desarmament.

Cada any presenta l’Informe Alerta, que analitza els conflictes armats vigents a tot el món, i viatja per a fer promoció de la crua realitat per la que viu. Tanmateix, el seu discurs es manté optimista, com en aquesta mateixa entrevista, on observa una reducció dels conflictes armats i un creixement dels processos de pau. Altres obres seves com La Pau és possible mantenen aquest discurs positiu respecte el conflicte armat. Dins la seva direcció de l’Escola Cultura de Pau també exerceix de docent dins el programa d’educació per la pau que s’imparteix a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva condició d’expert l’ha fet involucrar-se en processos de pau en conflictes armats, destacant per sobre de tots el de Colòmbia, on ha aprofundit en l’estudi del conflicte colombià. Allà ha realitzat diversos anys la presentació de l’Informe Alerta sobre els conflictes armats vigents.

11

cent

re d

’ int

erès

Foto: Escola Cultura de Pau

12

El conflicte, una ocasióFactors positius en el camí cap al progrés i el canvi

Només en els contes o en les pel·lícules de dibuixos animats po-dem imaginar un conflicte entre una cullera i una forquilla o entre una taula i una cadira. A la vida real, sa-bem que això no és possible, que si ningú no les toca, la cullera i la for-quilla seguiran juntes al seu calaix, o una a cada costat del plat, i que la cadira romandrà tranquil·lament al costat de la taula sense cap neguit. En canvi, no només és possible, sinó que podem observar, amb una certa freqüència, baralles entre un gat i una rata, entre un lleó i una zebra, entre dos gossos o entre dues perso-nes. L’explicació és evident, però ens permet una primera aproximació a la realitat del conflicte.

Els éssers inerts, com els dels pri-mers exemples, poden continuar indefinidament essent allò que són mentre res de fora no els alteri. És exactament el contrari per als éssers vius, justament no podem continuar essent el que som si no obtenim al-

gunes coses vitals de l’exterior, co-mençant per l’aire i l’aliment... Ras i curt: els éssers vius tenim necessitats per continuar vivint. Això introdueix a la vida un element de tensió cons-

tant. Vida, necessitats i tensió són elements indestriables, formen una mateixa cosa. Naturalment, de tant en tant, alguna d’aquestes necessi-tats entrarà en competència amb la necessitat d’un altre ésser viu, sigui perquè realment són incompatibles o sigui perquè ho percebem així. Aquí tenim servit el conflicte.

Hem de dir, doncs, que conflicte i vida són inseparables. Mai no hem de pensar el desig de pau com un món sense conflictes. Aquesta és la pau del cementiri, no la pau dels vius.

El conflicte en positiuAixò no vol dir que el conflicte sigui una cosa desitjable, ni agradable, ni fàcil. Sempre suposa una gran inco-moditat, una despesa d’energia, un desgast i, a vegades, un risc. És per aquests motius que, en general, en tenim una percepció força negativa. Però hauríem d’aprendre a no veure-ho així. Malgrat tot, hem d’admetre que el conflicte és un símptoma de vida, fins i tot podem dir de vitalitat. Si estiguéssim morts no tindríem conflictes. La vida és canvi i evo-lució. Això fa que una situació que era bona, a partir d’un moment de-

terminat deixi de ser-ho. Apareixen dificultats, tensions i conflictes que ens obliguen a créixer, a millorar, a crear noves coses, a cercar noves so-lucions. No sembla gaire atrevit afir-mar que l’evolució és, a la vegada, causa i conseqüència del conflicte. Com evolucionem apareixen nous conflictes i, resolent-los de forma creativa, evolucionem, progressem. Les persones i les societats progres-sem en la mesura que som capaces de fer del conflicte una ocasió de canvi positiu.

Hem d’afirmar, doncs, que el con-flicte no és ni bo ni dolent, simple-ment és una part inseparable de la vida. Com passa amb moltes altres coses, allò que és bo o dolent és el que fem quan ens trobem en el con-flicte. Segons quina sigui l’actuació, el conflicte pot ser, com hem dit, una ocasió magnífica de creixement i de progrés, o pot ser una catàs-trofe que generi sofriment, mort i destrucció.

Tenim dues certeses absolutes: La primera, de conflictes n’hi haurà sempre. La segona, els conflictes poden ser una ocasió de progrés o de destrucció.

Mai no hem de pensar el desig de pau com un món sense conflictes; aquesta és la pau dels cementiris, no la pau dels vius

ANTONI SOLER RICARTVicepresident de la Fundació per la Pau

12

cent

re d

’ int

erès

Foto

: Vin

cePa

l (Cr

eativ

e Co

mm

ons)

13

La conclusió sembla evident: hem d’estar preparats per fer-ne una ocasió de progrés.

Malauradament, veiem amb per-plexitat com la major part dels es-forços van en la línia d’estar pre-parats, sí, però per tenir la màxima capacitat de destrucció quan es plantegi el conflicte. Segurament continuem enganxats al nostre passat animal, irracional, quan continuem plantejant el conflicte en termes de més força per vèncer. L’objectiu és la victòria! Aquesta lò-gica perversa ens porta segur cap al desastre, el sofriment i la destrucció. Pel cap baix, el conflicte pensat com a dues forces oposades sempre tin-drà com a resultat una resta. És la resultant de dos vectors de sentits oposats.

El repte és sumar les dues forces, ajuntar els esforços de les parts en conflicte per trobar una solució a un problema comú. L’objectiu no és la victòria, sinó la solució. Una solu-ció millor que l’anterior, en la qual tots sortim guanyant alguna cosa. És cert que també es comencen a fer passes en aquest camí. Des del nivell privat amb la mediació, fins al nivell internacional amb la diplomà-cia, ja es fan intents. Però hem de reconèixer que, en el plat de la ba-lança, encara pesa molt més la dinà-mica de la victòria que la dinàmica de la solució.

Moltes vegades se’ns col·loca da-vant d’una falsa disjuntiva, una trampa. D’una forma o d’una altra se’ns ve a dir que davant del con-flicte només tenim dues opcions: la violència o la passivitat. Aques-ta és l’argumentació que fan servir aquells que només estan preparats per a la violència, per desqualificar tots els altres camins. Això és fals, aquesta disjuntiva entre passivitat i violència és pròpia dels animals irracionals. Els humans sembla que hauríem de ser capaços d’emprar la intel·ligència per trobar altres for-mes d’afrontar els conflictes. Ni pas-sivitat ni violència són desitjables, ja que cap d’aquestes formes no ajuda a evolucionar cap a millor.

Hi ha qui opina que de conflictes sempre n’hi haurà, i en treu la con-clusió que no cal escarrassar-s’hi, quan justament la conclusió que hauria de derivar-se’n és la con-trària. Seria com si del pensament que de malalties sempre n’hi haurà en traguéssim la conclusió que no val la pena ser metge. No conec cap metge que pensi que pot aca-bar amb totes les malalties, ni cap que per aquest motiu es desanimi o cregui que no val la pena curar cada malalt un a un.

Més aviat en traurà les ganes de preparar-se més i millor. De la ma-teixa manera, la responsabilitat so-cial ens ha de portar a preparar-nos més i millor per afrontar els conflic-tes de forma creativa i transformar-los en camins de creixement perso-nal i social.

Hi ha molts nivells diferents de con-flicte: personal (jo amb mi mateix), interpersonals (jo amb un altre), en-tre grups, socials, internacionals... Però tots ells tenen el mateix patró de fons: dues forces que es pre-senten contraposades i que hem d’intentar sumar enlloc de restar. Les estratègies i els mitjans poden ser diferents per a cada nivell i per a cada cas. Sempre cal ser creatius, però l’actitud de fons, la mentalitat, ha de ser la mateixa. Aquesta deci-dirà si creem o destruïm, si avancem o retrocedim.

N’hem d’aprendre. Cada conflicte és una situació educativa privilegiada. Farem bé si aprofitem els conflictes menors quotidians per preparar-nos per a quan n’arribin de més greus.

Deia Pau Casals: “Els esperits ben educats no disparen trets”. És una magnífica apreciació. Tots acceptem que l’insult o el llenguatge groller són de mala educació, però accep-tem que persones perfectament

educades, amb estudis i preparació d’alt nivell, disparin, bombardegin o fabriquin mines en nom nostre. La bona educació passa un test de qualitat en les situacions de conflic-te. Quan tot va bé no té gaire mèrit mantenir les formes, però quan van maldades, llavors és quan es mos-tra la fortalesa i l’arrelament de les conviccions i de la bona educació. Justament és una qüestió de formes i de conviccions.

Quines són aquestes conviccions, aquestes formes que ens cal edu-car, conrear i practicar? Potser, per no allargar-nos, ho podríem resumir aprofitant alguna cosa de les que ja han quedat apuntades: el doble re-buig, radical, de la violència i de la passivitat.

Si voleu, podem dir-ho en positiu: el rebuig a la violència és l’afirmació del respecte universal a tota per-sona; el rebuig a la passivitat és l’afirmació de l’esperit de revolta davant de la injustícia i el sofriment. La revolta sense respecte ens fa vio-lents i cruels. El respecte sense re-volta no lluita per la justícia i ens fa passius. Respecte i justícia, no-violència i no-passivitat són un bon resum d’allò que ens cal aprendre, educar i practicar.

Les persones i les societats progressem en la mesura que fem del conflicte una ocasió de canvi positiu

Hem d’afrontar els conflictes de forma creativa i transformar-los en camins de creixement personal i social

cent

re d

’ int

erès

Foto

: Xav

ier A

ngue

ra (T

actic

a)

Els conflictes viscuts des de l’esplai són diversos (per incompatibilitat de caràcters, per competència so-bre els recursos, per discriminació segons el gènere, la cultura o altres diferències...) i a diferents nivells (dins el grup, en una unitat, entre l’equip de caps, entre entitats...).

L’argument principal d’aquest arti-cle és que les respostes que podem donar als conflictes també han de ser necessàriament diverses. Així, per exemple, cal dotar-nos d’instruments de tipus organitzatiu o institucional (òrgans de decisió participatius i democràtics, proto-cols d’actuació en cas de conflic-te, normes clares, foment de cul-tures de convivència), però també d’habilitats i eines de tipus perso-nal i relacional.

A la vegada, els centres d’educació en el lleure són especialment inte-ressants per fomentar una educa-ció per a la pau que dugui a una comprensió positiva del conflicte i a la seva transformació no violen-ta. Per què?

D’una banda, perquè en bona me-sura el moviment d’educació en el lleure a Catalunya es configura al voltant dels eixos de convivència democràtica i la transformació so-cial i política. De l’altra, cal desta-car la possibilitat que ofereixen els esplais de desenvolupar competèn-cies per a la resolució no violenta dels conflictes des de la vivència de la quotidianitat en espais in-formals de relació, així com la ca-pacitat potencial d’aquests centres per dur a terme activitats i projec-tes que promoguin la comprensió de la pau i l’acció col·lectiva per fomentar-la.

D’acord amb aquests dos àmbits que estem anomenant, de quina manera podem fer educació per la pau a l’esplai? A continuació es proposen, de manera molt sintèti-ca, aspectes a tenir en compte com a educadors:

Primerament, quant a fer d’allò que és quotidià en el centre un entrenament constant en la pau, podem realitzar un treball a tres nivells:

1. Garantir una vivència no violenta al centre: assegurant un bon funcionament democràtic en-tre l’equip d’educadors i a nivell de tot el centre.

2. Vetllar per una vivència de grup acollidora i comunicativa: fomentant el sentiment i la cohesió de grup, establint unes normes de convivència clares i de gestió par-ticipativa i desenvolupant la capa-citat de transformar conflictes de forma no violenta.

3. Tenir cura de la relació entre els infants i els seus educadors de referència: donant espai a cli-mes de diàleg respectuosos, garan-

tint processos comunicatius actius, efectius i empàtics, mostrant-nos des de l’acolliment incondicional per l’altre. En segon lloc, des de l’esplai podem realitzar activitats que ajudin els infants i joves a comprendre què és i com cal cons-truir la pau. Això suposa fer activi-tats que tractin continguts i proce-diments de l’educació en la pau i el conflicte, realitzar accions a favor de la pau o participar en projectes vinculats a la pau en el nivell local o més global.

Aquests aspectes de treball a con-siderar estan en coherència amb el plantejament fet a l’inici, que con-sidera que l’abordatge dels conflic-tes requereix dels canvis estructu-rals necessaris, i a la vegada ens recorda que l’aspecte relacional és un element clau sobre el qual tre-ballar des de l’educació per la pau. La justificació la descriu bé Ledera-ch: “si els conflictes tenen al final una base relacional, el treball sobre aquestes relacions esdevé una peça fonamental del trencaclosques”.

Per aprofundir en el tema, consulteu Jocs de Pau. Barbeito, C. i Caireta, M. (2008) . Ed. Los libros de la Catarata.

El treball dels conflictes a l’esplaiPotencialitats educatives de l’educació en el lleure

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER LA PAU DE L’ESCOLA DE CULTURA DE PAU DE LA UAB

Foto

: Arx

iu M

CEC

14

cent

re d

’ int

erès

Si bé no hi ha un protocol clar establert en la majoria de centres, les dades mostren com els equips de monitors, en un alt percentatge, tenen facilitat per a resoldre els conflictes interns. Així, si bé l’índex de conflictes és alt donades les moltes reunions i decisions que cal prendre, la capacitat de resolució encara compta amb més diferència positiva.

Els centres d’esplai enquestats mostren una baixa conflictivitat amb altres entitats o amb institucions públiques, indicador clar de la bona relació que estableixen els esplais amb el teixit associatiu més proper.

S’han donat en aquest cursconflictes entre l’equip de monitors?

Acostumen a solucionar-se amb facilitat els conflictes entre monitors?

Sí 75%

No 25%

Sí 35.7% No 64.3%

Sí 64.2%

No 35.8%

Sí 17.8%

No 82.2%

Existeixen actualment conflictes amb altresentitats del barri/poble?

Existeixen actualment conflictes amb les institucions públiques?

Compteu amb algun sistema/protocol per a resoldre conflictes entre infants/joves?

Sí 96.4%

No 3.6%

Sí 39.2%

No 60.8%

En quina d’aquestes situacions es donen més conflictes entre monitors?

En quina d’aquestes situacions es donen més conflictes entre infants i joves?

Compteu amb algun sistema/protocolper a resoldre conflictes entre monitors?

L’ esplai és un espai adient per a la resolució de conflictes?La unanimitat dels centres d’esplai en aquesta qüestió és total, conscients de les potencialitats de l’educació en el lleure per a treballar el conflicte i la seva resolució.

Malgrat que hi ha un important número de centres que han establert un mecanisme clar, són majoria els esplais que treballen el conflicte des del quotidià amb els seus infants, sense una pauta establerta en un protocol. Les dades sobre els conflictes entre monitors són molt similars.

Sí 14.2%

No 85.8%

Activitats d’esplai 13%

Reunions ordinàries 51.6%

Colònies i sortides 35.4%

Activitats d’esplai 30.7%

Colònies i sortides 69.3%

Quines estratègies utilitza l’educació en el lleure?Els centres d’esplai ens mostren la seva capacitat per a resoldre conflictes en els diferents àmbits de la seva actuació

Dades extretes del qüestionari a trenta centres d’esplais de la província de Barcelona del Moviment de Centres d’Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés.

15

cent

re d

’ int

erès