%$5%(5 '(/ 9$//Ë6 - amb.cat murillo/brba_pintor... · amb (Àrea metropolitana de barcelona) i...

(entre el Passeig del Doctor Moragas i el carrer de la Verge de lAssumpci)

(entre el carrer de Santa Brbara i la Carretera de Barcelona)

Promotor: AMB (rea Metropolitana de Barcelona) i

Ajuntament de Barber del Valls.

Arquitecte: Jon Montero Madariaga

Barcelona, maig de 2017

3

CONTINGUT DOCUMENTAL DEL PROJECTE TCNIC MEMRIA DD. DADES GENERALS

DD-1 Agents

MD. MEMRIA DESCRIPTIVA

MD-1 Antecedents i mbit dactuaci

MD-2 Planejament urbanstic

MD-3 Objecte

MD-4 Descripci de la soluci adoptada

MD-5 Justificaci de la soluci

MD-6 Topografia

MD-7 Geotcnia

MD-8 Mtodes de clcul

MD-9 Serveis existents i reposici dels serveis afectats

Noves instal.lacions de serveis

MD-10 Disponibilitat del terreny, ocupacions temporals.

Restituci de drets reals i servituds.

MD-11 Control de qualitat

MD-12 Seguretat i salut

MD-13 Aspectes ambientals

MD-14 Estudi de gesti de residus de construcci i demolici

MD-15 Accessibilitat i supressi de barreres arquitectniques

MD-16 Pla dobra i termini dexecuci

MD-17 Termini de garantia

MD-18 Justificaci de preus

MD-19 Revisi de preus

MD-20 Pressupost

MD-21 Pressupost per al coneixement de lAdministraci

MD-22 Classificaci del contractista

MD-23 Declaraci dobra completa o fraccionada

MD-24 Documents de qu consta aquest projecte

MD-25 Equip redactor del projecte

MN. NORMATIVA APLICABLE

ANNEXES A LA MEMRIA ANNEX 0 TOPOGRAFIA

ANNEX.1 SERVEIS EXISTENTS, SERVEIS AFECTATS I NOUS

SUBMINISTRAMENTS I INSTAL.LACIONS DE SERVEIS

- INSTAL.LACI DENLLUMENAT DE BAIXA TENSI

- CLCULS LUMNICS

- INSTAL.LACI DE REG

- INSTAL.LACI DE SANEJAMENT

ANNEX 2 PLANTACIONS

ANNEX 3 PLA DE CONTROL DE QUALITAT

ANNEX 4 ESTUDI BSIC DE SEGURETAT I SALUT

ANNEX 5 CONSIDERACIONS AMBIENTALS EN PROJECTES DOBRA CIVIL I

ESPAIS VERDS

ANNEX 6 ESTUDI DE GESTI DE RESIDUS

ANNEX 7 PLA DOBRA I TERMINI DEXECUCI

ANNEX 8 RESUM DE LES CARACTERSTIQUES DEL PROJECTE

DOCUMENTACI GRFICA DG IN. NDEX DE LA DOCUMENTACI GRFICA

DG O. IMPLANTACI

DG A. DEFINICI ARQUITECTNICA DE LA INTERVENCI

PLECS DE CONDICIONS PLEC DE CONDICIONS GENERALS FACULTATIVES I ECONMIQUES

PLEC DE CONDICIONS TCNIQUES

PRESSUPOST AMIDAMENTS

JUSTIFICACI DE PREUS

QUADRE DE PREUS I i II

PRESSUPOST

RESUM PRESSUPOST

LTIM FULL

5

7

9

DD-1 Agents.

La redacci del Projecte Executiu de Remodelaci dels carrers Pintor Murillo, entre el Passeig del Doctor Moragas i el carrer de la Verge de lAssumpci i del Doctor Ferran, entre el carrer de Santa Brbara i la Carretera de Barcelona del municipi de Barber del Valls.

El Projecte ha estat encarregat per lrea Metropolitana de Barcelona.

El Projecte ha estat redactat dacord amb els criteris indicats pels tcnics de lAjuntament de Barber del Valls i pels tcnics de lrea Metropolitana de Barcelona.

Lautor del projecte s Jon Montero Madariaga, arquitecte collegiat n 3785-0.

11

13

Projecte executiu de remodelaci dels carres Pintor Murillo i Doctor Ferran a Barber del Valls. AMB i Ajuntamnet de Barber del Valls. / Jon Montero Madariaga, arquitecte.

MD. MEMRIA DESCRIPTIVA MD-1 Antecedents i mbit dactuaci. mbit dactuaci. Aquesta intervenci desenvolupa la remodelaci dels carrers Pintor Murillo, entre el Passeig del Doctor Moragas i el carrer de la Verge de lAssumpci i del Doctor Ferran, entre el carrer de Santa Brbara i la Carretera de Barcelona. La superfcie total dactuaci s de 1.728,22 m. La longitud de lmbit del carrer Pintor Murillo s de 89,69 m amb una amplada de 9,95 m i la del carrer Doctor Ferran s de 22,50 m amb una amplada de 7,75 m. Situaci prvia. El carrer Pintor Murillo es troba en un barri de carcter comercial i residencial, en general, plantes baixes amb comer en el tram entre el Passeig del Doctor Moragas i el carrer de la Verge de lAssumpci. Des del punt de vista de ls, el carrer t una secci constant amb voreres elevades i estretes i lnies daparcament. Els vehicles ocupen actualment una superfcie excessiva de lespai urb i, degut a lestretor dels carrers, els recorreguts de vianants es troben molt limitats per la ja esmentada ocupaci de vehicles i laccessibilitat no es compleix en moltes de les voreres actuals. Dins lmbit del projecte les installacions afectades sn les daigua, gas, electricitat i telecomunicacions, tot i que les niques que shan de modificar sn les que encara mantenen lnies aries (electricitat en baixa tensi (BT) i Telefnica).


Carrer del Pintor Murillo

El tram del carrer del Doctor Ferran, objecte daquest projecte, es troba situat entre la Carretera de Barcelona i el carrer de Santa Brbara, amb una secci constant i un us indefinit en el tram interessat, mentre que el seu nivell actual durbanitzaci es similar al del carrer del Pintor Murillo.

Carrer del Doctor Ferran

15


Carrer del Doctor Ferran

MD-2 Planejament urbanstic. El projecte sha desenvolupat adaptant-se sempre al planejament vigent. Sadjunta plnol urbanstic i de qualificaci del planejament vigent a la documentaci grfica del projecte. MD-3 Objecte. El projecte sinicia amb lencrrec de lrea Metropolitana de Barcelona per potenciar el comer en aquest sector central de la ciutat, objectiu que feia del tot necessari el procs de millora de les condicions urbanstiques dels principals recorreguts de vianants al voltant del actual Mercat i, com a conseqncia, de la necessitat de modificar la situaci funcional dels esmentats carrers. La intervenci es realitza amb els mateixos criteris globals per tot lmbit del projecte, tot creant una gran rea prioritria per vianants, restringint el trnsit rodat. Les solucions plantejades qualifiquen el carrer amb la caracteritzaci del paviment, la illuminaci, i el mobiliari urb. Lestudi de les diferents seccions permet augmentar la qualitat de funcionament daquest sector comercial millorant, no noms la mobilitat i laccessibilitat amb les pendents, sin tamb els serveis (soterrament de lnies aries i millora del clavegueram). La ordenaci de tots aquests elements i la unificaci de solucions i materials dona


lloc a generar un espai de relaci i activitat humana ms enll del simple fet del seu desplaament. Lactuaci s centra en donar la mxima accessibilitat al vianant i la total supressi de barreres arquitectniques i la connexi amb els carrers que conformen una gran illa per a vianants.

Infografia de la proposta al carrer Pintor Murillo

La pacificaci del trnsit rodat juntament amb la concentraci dels elements de servei al pblic i laplicaci duns criteris dausteritat en el llenguatge dels elements de mobiliari, illuminaci i el propi paviment han estat les premisses en la urbanitzaci daquest mbit viari. A les trobades dels carrer Pintor Murillo i Verge de lAssumpci sadopta secci amb plataforma nica per reduir la velocitat del vehicle i prioritzar ls del vianant. La plataforma nica s present a tot lmbit situat en front del Mercat, amb lobjectiu de prioritzar els recorreguts dels vianants dins daquest mbit de gran intensitat urbana. Un dels objectius del projecte s la renovaci completa de lenllumenat actual. La renovaci plantejada consisteix en implantar un nou concepte dilluminaci basat en millorar la qualitat de la llum. Per portar a terme aquest canvi es dissenya una illuminaci amb punts de llum de baixa alada i fonts lluminoses de Led.

16


Un altre objectiu que busca el projecte es el de millorar la condici urbana dels carrers, tot plantejant la plantaci darbrat adequat a les seves condicions. Sha escollit la plantaci de Koelreuteria Paniculata i semplaaran en escocells de xapa dacer galvanitzat. El projecte inclou, dacord amb el que exigeix la legislaci vigent, els documents: Memria, Plnols, Plec de Prescripcions tcniques i Pressupost, necessaris per a definir detalladament les obres que han de efectuar-se i la forma de realitzar-les, assegurant-ne la normalitzaci dels materials a emprar en les diferents unitats dobra a executar amb la finalitat daconseguir els resultats ptims i conjugar els punts de vista tcnic i econmic, tant en la fase de construcci com en la seva conservaci i explotaci.

Infografia de la proposta al carrer Doctor Ferran


MD-4 Descripci de la soluci adoptada.

4.1 Treballs previs i demolicions. Per tal de realitzar les obres definides al present Projecte shan de fer els segents enderrocs i desmuntatges:

- Desmuntatge i trasllat a magatzem municipal o abocador de les installacions existents: enllumenat pblic en paviment i faanes, telefonia aria, armaris de serveis, semfors, parqumetre, etc... , caldr consensuar-ho amb lajuntament. - Desmuntatge i trasllat a magatzem municipal o abocador del mobiliari urb: papereres, panells publicitaris, senyals verticals, parades de bus, pilones, etc... - Enderroc i transport a abocador de paviments existents, aix com de vorades, rigoles, guals, escocells i tots aquells elements que conformen a lactualitat el paviment acabat del carrer. - Anullaci i enderroc dels embornals afectats.

4.2 Moviment de terres.

Els moviments de terra sn generats per possibles regulacions de pendents, els gruixos de sanejat de les explanades i ferms i per lexcavaci de rases dinstallacions que es tornaran a reomplir, estalviant transport de terres a labocador. Lexcavaci ms important s la que es realitzar per a la collocaci dels nous imbornals. Daltra banda la intervenci sadequa a la topografia actual exceptuant algun punt i on shan regularitzat pendents transversals i longitudinals.

4.3 Definici geomtrica.

El projecte mant el mxim possible les rasants existents en lmbit i t en compte la situaci i cota dels marxapeus existents per realitzar els corresponents acords.

17


4.4 Paviments i ferms.

Els paviments projectats sn els segents: Llamborda VS5. Tot lmbit on sutilitza el paviment VS 5 est confinat per trams, t lmits fsics per afavorir el replanteig (xapa dacer galvanitzat), la planimetria i el treball o activitat realitzada en la jornada laboral. Lelement fonamental s una pea prefabricada de formig tipus programa petra i acabat top complete, de mides rectangulars 20x30x10, anomenat Sistema VS 5 de breinco equivalent, les 5 cares ocultes sn ranurades per a prevenir els desplaaments, millorant lancoratge, resistncia al trencament 3,6 MPa, segons mostra aprovada per la DF. Les llambordes VS5 tot i tenir el ranurat per augmentar la trava entre elles, mantenen un junt obert que permet la penetraci de la sorra de segellat (0,5mm de granulometria) en aquests junts (3 a 4 mm). La sorra de segellat s lelement indispensable pel comportament de les llambordes sota la pressi de trfic i per que elles donin un resultat satisfactori. La sorra facilita la transmissi desforos horitzontals i permet que les llambordes treballin solidriament unes amb altres suportant les crregues del trfic. Aquest sistema de pavimentaci no s impermeable i per tant laigua ha de poder drenar. Sha de preveure un sistema devacuaci daigua de pluja que eviti acumulacions sobre la llosa de formig. Es confinar el ferm per trams amb pendents superiors al 1% que condueixi la infiltraci cap a un sistema de recollida. Aquesta infiltraci que es produeix entre les llambordes cap a la capa dull de perdiu es recollir i sevacuar cap als embornals, als quals sels hi realitzar unes perforacions a lalada de la capa de lull de perdiu. Es colloquen tres tipus daquest paviment: - Llamborda VS5 de breinco equivalent 20x30x10 - Llamborda VS5 de breinco equivalent 20x30x10 amb acabat tctil de franges. La collocaci es far sobre capa de 5cm dull de perdiu. Les cotes definides sn dacabats de paviment. Cal tenir en compte que el gruix de 5cm dull de perdiu passar a ser de 3cm posteriorment a la compactaci. Es disposar duna base de formig HM-20/P/20/I de 20cm de gruix, de consistncia plstica i grandria mxima del granulat 20mm. I duna base de tot-u reciclat, amb estesa i piconatge del material al 98% del PM. Per a la lnia daiguafons del


carrer, on tota la secci s de VS5, sutilitza la mateixa pea collocada a sardinell i amorterada. Finalment es realitzar un rejuntat amb sorra fina, omplint b les juntes. Panot 20x20 de 4 pastilles. Panot per a vorera de mides de forma quadrada, classe 1A segons PG-3, de dimensions 20x20 de 4 pastilles, de diferent gruix segons necessitats: - Es colloquen quatre tipus daquest paviment:

- Panot 20x20x4cm (mbit vianant) - Panot 20x20x4cm amb botonera (mbit vianant) - Panot 20x20x8cm (mbit amb trnsit rodat) - Panot 20x20x8cm amb botonera (mbit amb trnsit rodat)

- Base de morter de ciment M80 de 3cm de gruix (amb 200kg de ciment per m3) i rejuntat amb beurada de ciment portland. - Base de formig HM-20/P/20/I de 20cm de gruix, de consistncia plstica i grandria mxima del granulat 20mm. - Base de tot-u reciclat, amb estesa i piconatge del material al 98% del PM. Paviment asfltic. Collocaci de paviment asfltic per a la franja de trnsit rodat al tram final del carrer del Pintor Murillo, al davant de la faana del Mercat, amb una capa dacabat sonoreductor: Paviment de mescla bituminosa discontinua en calent BBTM, 11A PMB 45/80-65(BM-3c), amb granulat grantic, betum asfltic de penetraci modificat amb polmers, estesa i compactada, per a una capa de trnsit de 3cm de gruix. Capa intermitja: paviment de mescla bituminosa contnua en calent AC 16 surf BC50/70 D (D-12) amb granulat grantic i betum asfltic de penetraci modificat amb pols de pneumtic de PFU, estesa i compactada. 4 cm de gruix. Capa inferior: Paviment de mescla bituminosa contnua en calent AC 22 bin B60/70 S (S-20) amb granulat calcari i betum asfltic de penetraci, estesa i compactada. 6 cm de gruix. Base de formig HM-20/P/20/I de 20cm de gruix, de consistncia plstica i grandria mxima del granulat 20mm.

18


Base de tot-u reciclat, amb estesa i piconatge del material al 98% del PM.

4.5 Elements durbanitzaci. Les vorades, encintats, i guals seran prefabricades de formig (excepte a la trobada amb el c. Dr. Moragas, on ser de pedra grantica flamejada). Escocell dexecuci a taller conformat per pletina dacer galvanitzat de 10 mm despessor, mides segons plnols. Per facilitar el seu desenvolupament en sl urb i no ocupar lespai pblic shan projectat uns escocells amb ms volum per sota del paviment, que sompliran de la barreja especial de terra per arbrat de carrer. Les xapes dacer que conformen lescocell seran tallades a lser i amb el cantell matat. Els escocells forman part dun concepte de escocell-banc, amb la intenci de crear un espai de descans a lombra pels vianants. Els escocells amb banc es conformen amb pletina dacer galvanitzat i pea prefabricada de formig segons detall constructiu existent en la documentaci grfica. Per tal que els escocells coincideixin amb la modulaci i lespecejament del paviment es far els seu replanteig un cop replantejat el paviment, deixant per formigonar la solera de base del paviment uns 50cm per poder incloure el crcol de formig armat corresponent entorn lescocell. Per tal dunificar el crcol amb la solera sha previst la collocaci de connectors. Per afavorir el drenatge de la capa dull de perdiu del paviment VS5, a lalada daquesta capa es realitzaran perforacions a la xapa dels escocells en el costat on es preveu que hi hagi acumulaci daigua.

4.6 Xarxa denllumenat.

El present projecte contempla la renovaci de la installaci denllumenat pblic en lmbit de projecte. Principalment sutilitzaran columnes dacer galvanitzat i pintat (amb protecci anti orina) model Rama de Santa&Cole o equivalent de 4 m dalria duna llumenera al carrer Doctor Ferran i de dues llumeneres al carrer del Pintor Murillo. Al punt central del carrer del Pintor Murillo es collocar una columna dacer galvanitzat i pintat (tamb amb protecci anti orina) model Rama de Santa&Cole o equivalent de 8,20 m dalria amb cinc llumeneres disposades amb diferents orientacions i alades.


En l Annex sobre Serveis, Clculs Lumnics, es detallen els clculs i les caracterstiques de la installaci.

4.7 Vegetaci i reg.

Plantaci de Koelreuteria Paniculata al llarg dels dos trams dels carrers del Pintor Murillo i del Doctor Ferran. Shan escollit arbres de port petit i mitj i estructura estreta amb bon comportament a les condicions urbanes i a la sequera ambiental. Sha escollit arbrat de fulla caduca tenint en compte la coloraci a la tardor i la floraci groguenca, principalment a la primavera. Tots els arbres aniran en escocells de xapa dacer galvanitzat de 10 mm segons plnols (Descripci en el apartat anterior). Per facilitar el seu desenvolupament en sl urb i no ocupar lespai pblic shan projectat uns escocells amb ms volum per sota del paviment, que sompliran de la barreja especial de terra per arbrat de carrer. El projecte de reg dissenya el conjunt dinstallacions que garanteixen laportaci daigua a larbrat de nova plantaci. El sistema que optimitza laigua i facilita la gesti s el reg per degoteig automatitzat amb programadors, controlats per sistema remot. En el tram del Doctor Ferran, donat que noms shan previst dos arbres sha prescindit del rec per degoteix. En l Annex Plantacions i l Annex sobre Serveis i Instal.lacions es detallen les caracterstiques de la installaci.

4.8 Xarxa de drenatge i clavegueram.

Tota lactuaci de clavegueram del conjunt del projecte sha dissenyat a partir del manteniment del traat i les condicions generals de la situaci actual del sanejament municipal, amb la nica modificaci del conjunt dels embornals.

4.9 Mobiliari urb. En aquest apartat sinclouen els bancs, cadires, papereres...i tots aquells elements que satisfan les necessitats derivades dels usos recreatius en lespai pblic de la ciutat.

19


Escocell banc dexecuci a taller conformat per pletina dacer galvanitzat de 10 mm despessor, descrit a lapartat 1.05.5 de la present memria. Paperera model Barcelona 60 l. Llumenera Rama de Santa&Cole, famlia descrita a lapartat 1.05.6 de la present memria. Els elements existents a retirar i posteriorment tornar a situar sn: -Opis i elements de senyalstica i publicitat. -Llumeneres existents dels carrers que queden dins de lmbit dactuaci.

4.10 Seguretat vial. El projecte de senyalitzacions i circulacions anir encaminat a ordenar el trnsit i garantir la seguretat vial dels vianants a lespai en que es desenvolupa el projecte, aix com garantir la prioritat per vianants en tot lmbit dels definit com a mbit de vianants. MD-5 Justificaci de la soluci.

La soluci adoptada permet augmentar la qualitat de funcionament daquest carrer millorant no noms la mobilitat del vianant i laccessibilitat amb les pendents, sin tamb els serveis (soterrament de lnies aries i millora del clavegueram). La ordenaci de tots aquests elements i la unificaci de solucions i materials dona lloc a generar un espai de relaci i activitat humana ms enll del fet de desplaar-se. Amb aquesta soluci s vol potenciar aquest centre comercial realitzat com una actuaci unitria. De la mateixa manera, lactuaci donar confort al vianant potenciant lemplaament i la mobilitat. Els materials de pavimentaci i elements de mobiliari escollits hauran de resoldre els diferents usos de manera funcional, apostant per la homogenetat cromtica per tal de conferir un carcter unitari a la intervenci i alhora es vetllar per la racionalitat pressupostria en funci de les prestacions dels diferents elements proposats tant en termes de durabilitat com esttics.


5.1 Paviments i ferms.

Els materials de pavimentaci escollits pretenen resoldre els diferents usos de manera funcional, apostant per la homogenetat cromtica per tal de conferir un carcter unitari a la intervenci. Aix mateix es plantegen paviments ds habitual a lespai urb a fi que la intervenci resulti integrada en el conjunt del barri. Sutilitzen diferents gruixos i combinacions de paviment adequant-los a les necessitats funcionals del lloc on es colloquen. Donada lexistncia de nombrosos guals i treballar amb una plataforma nica, sha optat per collocar el paviment sobre una base de formig de 20 cm de gruix a tot lmbit.

5.2 Xarxa denllumenat.

Amb la soluci lumnica adoptada, amb punts de llum de baixa alada, poca interdistncia i fonts lluminoses de Led saconsegueix millorar la uniformitat i la percepci de lentorn grcies a la llum blanca aix com evitar la intrusi lumnica en finestres i balcons. En el tram central del carrer Pintor Murillo, donat el pas existent de circulaci de vehicles que travessa el carrer, no es pot mantenir la interdistncia proposada a la resta del carrer doncs provocaria punts amb nivells molt baixos. Sopta en aquest cas per la instal.laci duna columna de major alada amb 5 llumeneres per assolir la uniformitat desitjada. El disseny proposat destaca per reduir la potncia que seria necessria a lactualitat per aconseguir els mateixos nivells lumnics suggerits, i en conseqncia aconseguir un estalvi en la factura. Lelement denllumenat sescull per la seva discreci, s una columna cilndrica i una lluminria prismtica que ofereix una illuminaci projectada cap al paviment i permet emplaar lluminries en diferents posicions.

5.3 Vegetaci.

Lespcie que es plantar es la Koelreuteria Paniculata i la seva elecci es justifica per la seva adequaci a la secci del carrer, sent un arbre de port petit i mitj i estructura estreta amb bon comportament a les condicions urbanes i a la sequera ambiental. Sha escollit arbrat de fulla caduca tenint en compte la coloraci a la tardor i la floraci groguenca, principalment a la primavera, modificant laspecte del carrer al llarg de lany.

20


5.4 Xarxa de drenatge i clavegueram.

El disseny de la xarxa de clavegueram mant el traat dels collectors generals, amb la modificaci dels imbornals, en funci de les condicions geomtriques del projecte, segueix el criteri marcat pels serveis tcnics municipals.

5.5 Xarxa de telecomunicacions.

Com a previsi dun nou traat en les xarxes de telecomunicacions del municipi, es preveu el soterrament de dos tubs al llarg del carrer Pintor Murillo com a canalitzaci dun nou traat. MD-6 Topografia. Laixecament topogrfic va ser realitzat en data Juliol de 2016 per Jordi Trrega Torrent (col.legiat 6557 del Col.legi Oficial dEnginyers Tcnics en Topografia) de lempresa Geomedi, s.l.p. Prviament a la redacci del projecte, sha comprovat la seva correcci en aquells aspectes ms rellevants pel bon desenvolupament del mateix, aix com sha comprovat certificat de calibraci dels aparells de mesura que sannexen a aquest projecte (Veure Annex Topografia). MD-7 Geotcnia. El projecte que ens ocupa es una remodelaci dun tram de ciutat consolidada, per tant sha desestimat la necessitat de desenvolupar lestudi geotcnic previ essent lmbit dobra el mateix carrer existent i per les caracterstiques de les obres. No obstant es recomana la inspecci visual i caracteritzaci del tipus de terreny durant les obres dexcavaci de la caixa de paviments. MD-8 Mtodes de clcul. Els mtodes de clcul sespecifiquen als annexos. MD-9 Serveis existents i reposici dels serveis afectats. Noves installacions de serveis. El present projecte contempla lafectaci a les xarxes dalgunes companyies de serveis.


En l Annex Serveis existents. Serveis afectats. Nous subministraments i installacions de serveis sadjunta la memria i els plnols dels serveis afectats que ens han notificat. Els plnols de serveis existents sadjunten conjuntament amb tota la documentaci de lannex. MD-10 Disponibilitat del terreny, ocupacions temporals. Restituci de drets reals i servituds. Segons les consultes cadastrals i les realitzades als tcnics municipals, existeix total disponibilitat del terreny per a la realitzaci de les obres del projecte.

MD-11 Control de qualitat. En compliment de la normativa vigent sha elaborat un Pla de control de Qualitat per a lexecuci de les obres. A lAnnex Pla de Control de Qualitat, queda reflectida la proposta pel pla on sassenyalen les unitats objecte de control, el tipus, la freqncia i la quantitat dassaigs a realitzar. Durant lexecuci de lobra, la Direcci dObra podr determinar la modificaci de les freqncies establertes, aix com la realitzaci dassaigs no previstos inicialment a la proposta del pla de control de qualitat. Pel tipus de control a realitzar, i dacord amb el Decret 257/2003 de 21 doctubre, els laboratoris pel desenvolupament previstos al pla de control de qualitat hauran destar acreditats en els segents apartats:

21


GRUP DMBITS DE VIALS (VS) - mbit de sls, rids, mescles bituminoses i materials constituents de

vials - mbit de control de ferms flexibles i bituminosos de vials - mbit de control de pavimentaci prefabricada (llambordes, lloses i

panot) Els controls a realitzar sn essencialment dels tipus segents:

- Control del material: certificats dels materials i marcat CE - Control geomtric: informaci topogrfica - Control dexecuci: assaigs de laboratori

Limport dels treballs de Control de Qualitat de tota lobra puja a la quantitat de DOS MIL CENT CINQUANTA-NOU EUROS AMB VUITANTA-CINC CNTIMS (2.159,85), I.V.A. incls. Ats que limport del Pla de Control de Qualitat no supera l1,5% del PEM del Projecte ser a crrec del Contractista. MD-12 Seguretat i salut. Lestudi de seguretat i Salut del present projecte cont tots els documents i satisf tots els requisits previstos per larticle 5 del Reial Decret 1627/97, de 24 doctubre (BOE de 25 doctubre), pel qual sestableixen disposicions mnimes de seguretat i salut en les obres de construcci, aix com la Llei 31/1995, de 8 de novembre de Prevenci de riscos laborals, el RD 171/2004, de 30 de gener i daltres. El Pressupost dExecuci Material en concepte de Seguretat i Salut puja a la quantitat de QUATRE MIL DOS-CENTS EUROS (4.200,00). Es consigna al pressupost per contracte de lobra abans daplicar-hi benefici industrial i despeses generals (19%) i el tipus dIVA vigent (21%). Veure l Annex Estudi de Seguretat i salut. MD-13 Aspectes ambientals. Segons larticle 3 del RD 1/2008, d11 de gener, que aprova el text refs de la llei davaluaci de limpacte ambiental el projecte no sha de sotmetre a un EIA (Estudi dImpacte Ambiental) ni tampoc a un DIA (Declaraci dImpacte Ambiental).


MD-14 Estudi de gesti de residus de construcci i demolici. A lAnnex Gesti de residus del present projecte sha redactat un estudi de gesti de residus de construcci i demolici que satisf tots els requisits previstos pel Reial Decret 105/2008 d1 de febrer (BOE de 13 de febrer), pel qual es regula la producci i gesti de residus de construcci i demolici. El Pressupost dExecuci Material en concepte de Gesti de Residus puja a la quantitat de SETZE MIL TRES-CENTS TRENTA-UN EUROS I CINC CNTIMS (16.331,05). Es consigna al pressupost per contracte de lobra abans daplicar-hi benefici industrial i despeses generals (19%) i el tipus dIVA vigent (21%). MD-15 Accessibilitat i supressi de barreres arquitectniques. Pel que fa a laccessibilitat el projecte dna compliment a la segent legislaci: -Llei 51/2003, de 2 de desembre, digualtat doportunitats, no-discriminaci i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. - Reial Decret 505/2007, de 20 dabril, pel qual saproven les condicions bsiques daccessibilitat i no-discriminaci de les persones amb discapacitat per laccs i la utilitzaci dels espais pblics urbanitzats i edificacions. - Ordre VIV/561/2010, dun de febrer, pel que es desenvolupa el document tcnic de condicions bsiques daccessibilitat i no discriminaci per laccs i la utilitzaci dels espais pblics urbanitzats. - Reial Decret 173/2010, de 19 de febrer, pel que es modifica el Codi tcnic de ledificaci, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de mar, en matria daccessibilitat i no discriminaci de les persones amb discapacitat. El projecte aplica la normativa en quant la topografia actual dels carrers ho permet. Shan adaptat tots els guals de vianants a la normativa dins de lmbit del projecte, aix com es procedir a la col.locaci de peces tipus tactile per persones amb discapacitat visual.

22


MD-16 Pla dobra i termini dexecuci. En compliment de larticle 132 del RD 1098/2001, Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions pbliques, i del RDL 3/2011, 14 de novembre, pel qual saprova el text refs de la Llei de contractes del sector pblic, selabora i sadjunta l Annex Pla dobra i termini dexecuci. Per lexecuci de lobra del projecte de remodelaci del carrers Pintor Murillo i Doctor Ferran a Barber del Valls, es preveu un termini dexecuci de SIS (6) MESOS. MD-17 Termini de garantia. Dacord amb el que est establert al Plec de Clusules Administratives Generals, el termini de garantia de les obres s dun any. MD-18 Justificaci de preus. La justificaci de preus sadjunta en els annexes de la memria dacord amb el que diu larticle 127.1 i 128 del Reglament General de la Llei de Contractes de lAdministraci Pblica. La justificaci de preus daquest projecte es basa en el banc de preus de lITEC i de lAMB i sha realitzat seguint la metdica establerta a larticle 130 del Reglament General de la Llei de Contractes de lAdministraci Pblica i en els articles 27 i 28 del ROAS. Sadjunta Annex Justificaci de preus. MD-19 Revisi de preus. En compliment del Reial Decret 1098/2001 de 12 doctubre de contractes de les administracions pbliques (BOE 26/10/2001) i per tractar-se dun contracte dobra en qu el termini dexecuci no excedeix a dotze (12) mesos, no t revisi de preus.


MD-20 Pressupost. Aplicant els preus unitaris que figuren en el quadre de preus als amidaments resultants, en resulta el segent pressupost: Pressupost dexecuci material (PEM) 279.427,79 13% Despeses generals (DG) 36.325,61 6% Benefici industrial (BI) 16.765,67 Subtotal 332.519,07 21% IVA 69.829,00 Pressupost per Contracte PEC 402.348,07 Aquest pressupost dexecuci per contracte puja a la quantitat de: QUATRE-CENTS DOS MIL TRES-CENTS QUARANTA-VUIT EUROS AMB SET CNTIMS (402.348,07) MD-21 Pressupost per al coneixement de lAdministraci. El Pressupost dExecuci per Contracta de lobra s 402.348,07 (QUATRE-CENTS DOS MIL TRES-CENTS QUARANTA-VUIT EUROS AMB SET CNTIMS). MD-22 Classificaci del contractista. Dacord amb larticle 65 del RDL 3/2011, 14 de novembre, pel qual saprova el text refs de la Llei de contractes del sector pblic, s indispensable que lempresari estigui degudament classificat i es proposa a continuaci la classificaci a exigir als contractistes per admetrels a la licitaci de lexecuci de les obres del Projecte Executiu de Remodelaci dels carrers Pintor Murillo i Doctor Ferran de Barber del Valls: Grup: G Subgrup: 6 Categoria: e MD-23 Declaraci dobra completa o fraccionada. En compliment de la legislaci vigent en matria de contractaci del Sector Pblic, es manifesta que lobra a executar segons el present projecte es considera complerta i per tant, susceptible de ser entregada per a ls pblic tal i com sha projectat.

23


MD-24 Documents de qu consta aquest projecte. CONTINGUT DOCUMENTAL DEL PROJECTE TCNIC MEMRIA DD. DADES GENERALS

DD-1 Agents

MD. MEMRIA DESCRIPTIVA

MD-1 Antecedents i mbit dactuaci

MD-2 Planejament urbanstic

MD-3 Objecte

MD-4 Descripci de la soluci adoptada

MD-5 Justificaci de la soluci

MD-6 Topografia

MD-7 Geotcnia

MD-8 Mtodes de clcul

MD-9 Serveis existents i reposici dels serveis afectats

Noves instal.lacions de serveis

MD-10 Disponibilitat del terreny, ocupacions temporals.

Restituci de drets reals i servituds.

MD-11 Control de qualitat

MD-12 Seguretat i salut

MD-13 Aspectes ambientals

MD-14 Estudi de gesti de residus de construcci i demolici

MD-15 Accessibilitat i supressi de barreres arquitectniques

MD-16 Pla dobra i termini dexecuci

MD-17 Termini de garantia

MD-18 Justificaci de preus

MD-19 Revisi de preus

MD-20 Pressupost

MD-21 Pressupost per al coneixement de lAdministraci

MD-22 Classificaci del contractista

MD-23 Declaraci dobra completa o fraccionada

MD-24 Documents de qu consta aquest projecte

MD-25 Equip redactor del projecte

MN. NORMATIVA APLICABLE


ANNEXES A LA MEMRIA ANNEX 0 TOPOGRAFIA

ANNEX.1 SERVEIS EXISTENTS, SERVEIS AFECTATS I NOUS SUBMINISTRAMENTS I

INSTAL.LACIONS DE SERVEIS

- INSTAL.LACI DENLLUMENAT DE BAIXA TENSI

- CLCULS LUMNICS

- INSTAL.LACI DE REG

- INSTAL.LACI DE SANEJAMENT

ANNEX 2 PLANTACIONS

ANNEX 3 PLA DE CONTROL DE QUALITAT

ANNEX 4 ESTUDI BSIC DE SEGURETAT I SALUT

ANNEX 5 CONSIDERACIONS AMBIENTALS EN PROJECTES DOBRA CIVIL I

ESPAIS VERDS

ANNEX 6 ESTUDI DE GESTI DE RESIDUS

ANNEX 7 PLA DOBRA I TERMINI DEXECUCI

ANNEX 8 RESUM DE LES CARACTERSTIQUES DEL PROJECTE

DOCUMENTACI GRFICA DG IN. NDEX DE LA DOCUMENTACI GRFICA

DG O. IMPLANTACI

DG A. DEFINICI ARQUITECTNICA DE LA INTERVENCI

PLECS DE CONDICIONS PLEC DE CONDICIONS GENERALS FACULTATIVES I ECONMIQUES

PLEC DE CONDICIONS TCNIQUES

PRESSUPOST AMIDAMENTS

JUSTIFICACI DE PREUS

QUADRE DE PREUS I i II

PRESSUPOST

RESUM PRESSUPOST

LTIM FULL

24


MD-25 Equip redactor del projecte. Lautor del projecte s Jon Montero Madariaga, arquitecte collegiat n 3785-0 del Col.legi Oficial dArquitectes de Catalunya.

Barcelona, maig del 2017 Larquitecte

Jon Montero Madariaga

25

27

General

Llei 3/2012 Modificaci del Text refs de la Llei durbanisme (DOGC 29/2/2012)

Decret Legislatiu 1/2010 Text refs de la Llei durbanisme (DOGC 5/8/2010)

Decret 305/2006 , de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament durbanisme (DOGC 24/7/2006)

Cdigo Tcnico de la Edificacin DB SI 5 Seguridad en caso de incendio. Intervencin de los bomberos (BOE 28/03/2006)

RD 2267/2004, Reglamento de seguridad en caso de incendio en establecimientos industriales, RSCIEI. Anexo II (BOE 17/12/2004)

Decret 123/2005, de mesures de prevenci dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continutat immediata amb la trama urbana. (DOGC nm. 4407 de 16/06/2005)

Llei 20/1991 de promoci de laccessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques. Captol 1: Disposicions sobre barreres arquitectniques urbanstiques (DOGC nm. 1526 de 4/12/1991)

Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoci de laccessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques, i daprovaci del Codi daccessibilitat. (Captol 2: Disposicions sobre barreres arquitectniques urbanstiques BAU-) (DOGC nm. 2043 de 28/04/1995)

Reial Decret 505/2007, pel qual saproven les condicions bsiques daccessibilitat i no discriminaci de les persones amb discapacitat per a laccs i utilitzaci dels espais pblics urbanitzats i edificacions. (BOE 11/05/2007)

Llei 9/2003, de mobilitat (DOGC 27/6/2003)

29

Vialitat

Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones de firme, de la instruccin de Carreteras. (BOE 12/12/2003)

Orden FOM/3459/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.3-IC: Rehabilitacin de firmes, de la Instruccin de carreteras. (BOE 12/12/2003)

Orden 27/12/1999, Norma 3.1-IC. "Trazado, de la Instruccin de carreteras (BOE 2/02/2000).

Orden de 14/05/1990 por la que se aprueba la Instruccin de carreteras 5.2- IC Drenaje superficial (BOE 23/05/1990)

UNE-EN-124 1995. Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulacin utilizadas por peatones y vehculos. Principios de construccin, ensayos de tipo, marcado, control de calidad.

Ordre 2/07/1976, PG-3/88, Pliego de Prescripciones Tcnicas Generales para obras de carreteras (BOE 2/07/1976 i 7/07/1976 respectivamente).

ORDEN FOM/475/2002, de 13 febrero, por la que se actualizan determinados artculos del Pliego de Prescripciones Tcnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes relativos a Hormigones y Aceros. (BOE 6/3/2002) Modificacions i derogacions: veure anlisi jurdic al format HTML del BOE

Ordenana dobres i dinstallacions de serveis en el domini pblic municipal de la ciutat de Barcelona. (BOP nm. 122 de 22/05/1991) Afectat per: Modificaci (28/10/1994) Derogacions (18/03/2002) Ordenana reguladora del procediment sancionador (26/03/2010)

Genric dinstallacions urbanes

Decret 120/1992 del Departament dIndstria i Energia de la Generalitat de Catalunya: Caracterstiques que han de complir les proteccions a installar

entre les xarxes dels diferents subministraments pblics que discorren pel subsl. (DOGC nm. 1606 de 12/06/1992) Decret 196/1992 del Departament dIndstria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es modifica lapartat a) del prembul i el punt 1.2 de larticle 1 del Decret 120/1992. (DOGC nm. 1649 de 25/09/1992)

Ordenana dobres i dinstallacions de serveis en el domini pblic municipal de la ciutat de Barcelona. (BOP 22/05/1991)

Especificacions Tcniques de les companyies subministradores dels diferents serveis.

Normes UNE de materials, sistemes o mtodes de collocaci i clcul

Xarxes de provement daigua potable

Reial Decret 606/2003, de 23 de maig de 2003, modificaci del Reglament de domini pblic hidrulic. (BOE 6/6/2003)

Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre de 2003, Text refs legislaci en matria daiges de Catalunya (DOGC 21/11/2003)

Real Decreto 140/2003, de 7 de febrer, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua i el consumo humano (BOE 21/02/2003)

Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de aguas. (BOE 24/07/01)

Llei 6/1999, de 12 de juliol, dordenaci, gesti i tributaci de laigua. (DOGC 22/07/99)

Ordre 28/07/1974, saprova el Pliego de prescripciones tcnicas generales para tuberas de abastecimiento de agua (BOE 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament)

Norma Tecnolgica NTE-IFA/1976, Instalaciones de fontanera:

30

Abastecimiento

Norma Tecnolgica NTE-IFR/1974, Instalaciones de fontanera: Riego

Reglament general del servei metropolit dabastament domiciliari daigua a lmbit metropolit Consell metropolit de 13/03/2003 i rectificacions posteriors

Hidrants dincendi

Real Decret 1942/1993 pel que saprova el Reglamento de Instalaciones de Proteccin contra incendios (BOE 14/12/1993)

Xarxes de sanejament

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual saprova el Reglament dels serveis pblics de sanejament (DOGC 29/05/2003)

Real Decreto-Ley 11/1995, de 28 de desembre, pel qual sestableixen les normes aplicables al tractament de les aiges residuals urbanes. (BOE 20/12/1995)

Ordre 15/09/1986. Tuberas. Pliego de Prescripciones Tcnicas Generales para Tuberas de Saneamiento de Poblaciones. (BOE 23/09/1986)

mbit municipal o supramunicipal:

Reglament metropolit dabocaments daiges residuals. (rea metropolitana de Barcelona) (BOPB 14/06/2004)

Ordenana General del Medi Ambient Urb del municipi de Barcelona Ttol V: Sanejament daiges residuals i pluvials (BOPB 6/06/1999, correcci derrades BOP 30/07/1999)

Xarxes de distribuci de gas canalitzat

Real Decreto 919/2006 Reglamento tcnico de distribucin y utilizacin decombustibles gaseosos y sus instrucciones complementarias: (BOE 4/09/2006) ITC-ICG 01 Instalaciones de distribucin de combustibles gaseosos por canalizacin ITC-ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petrleo (GLP) en depsitos fijos

Ordre 18/11/1974 saprova el Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos. Ordre 26/10/1983 modifica la Ordre 18/11/74, per la que saprova el Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos derogat en tot all que contradiguin o soposin al que es disposa al Reglamento tcnico de distribucin y utilizacin de combustibles gaseosos y sus instrucciones tcnicas complementarias, aprovat pel RD 919/2006

Real Decret 2913/1973, Reglamento general del servicio pblico de gasescombustibles (BOE 21/11/1973, modificaci BOE 21/5/75; 20/2/84) derogat en tot all que contradiguin o soposin al que es disposa al Reglamento tcnico de distribucin y utilizacin de combustibles gaseosos y sus instrucciones tcnicas complementarias, aprovat pel RD 919/2006

Xarxes de distribuci denergia elctrica

General Llei 54/1997, de 27 de noviembre, del Sector elctrico (BOE 28/11/1997)

Real Decreto 1955/2000, por el que se regulan las actividades de trasnporte, distribucin comercialitzacin de instalaciones de energia elctrica. (BOE 27/12/2000) correcci derrades (BOE 13/03/2001)

Alta Tensi Real Decreto 223/2008 Condiciones tcnicas y garantas de seguridad en lneas elctricas de alta tensin y sus instrucciones tcnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09 (BOE: 19/3/2008) modificat pel Real Decreto 560/2010 (BOE 22/5/2010)

Resoluci ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tcniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a les installacions de xarxa i a les installacions denlla. (DOGC nm. 4827 de 22/2/2007). NTP - LAMT Lnies aries de mitjana tensi

31

NTP - LSMT Lnies subterrnies de mitjana tensi

Baixa Tensi Real Decreto 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotcnico de Baja Tensin. (BOE nm. 224 18/09/2002) En particular: ITC BT-06 Redes areas para distribucin en baja tensin ITC BT-07 Redes subterrneas para distribucin en baja tensin ITC BT-08 Sistemas de conexin del neutro y de las masas en redes de distribucin ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior ITC BT-10 Previsin de cargas para suministros en baja tensin ITC BT-11 Redes de distribucin de energa elctrica. Acometidas

Resoluci ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tcniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a les installacions de xarxa i a les installacions denlla (DOGC nm. 4827 de 22/2/2007) NTP - LABT Lnies aries de baixa tensi NTP - LSBT Lnies subterrnies de baixa tensi

Centres de Transformaci Real Decret 3275/1982, Reglamento sobre condiciones tcnicas y garantas de seguridad en centrales elctricas y centros de transformacin (BOE 1/12/1982, (Correcci derrors BOE 18/01/83)

Ordre de 6/07/1984, saprova les Instrucciones Tcnicas Complementarias ITC-MIE-RAT, del Reglamento sobre condiciones tcnicas y garantas de seguridad en centrales elctricas y centros de transformacin (BOE 01/08/1984)

Resoluci 19/06/1984: Ventilacin y acceso de ciertos centros de transformacin. (BOE 26/06/1984)

Resoluci ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tcniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a les installacions de xarxa i a les installacions denlla (DOGC 22/2/2007) NTP CT Centres de transformaci en edificis NTP CTR Centres de transformaci lentorn rural

Enllumenat pblic

Real Decreto 1890/2008 Reglamento de eficiencia energtica en instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones tcnicas complementarias EA-01 a EA-07. (BOE 19/11/2008)

Llei 6/2001, dordenaci ambiental de lenllumenat per a la protecci del medi ambient (DOGC 12/06/2001)

Real Decreto 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotcnico de Baja Tensin, ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior. (BOE 18/09/2002)

Norma Tecnolgica NTE-IEE/1978. Instalaciones de electricidad: Alumbrado exterior.

xarxes de telecomunicacions

Especificacions tcniques de les Companyies

32

33

35

37

39

Projecte executiu de remodelaci dels carres Pintor Murillo i Doctor Ferran a Barber del Valls.

AMB i Ajuntamnet de Barber del Valls. / Jon Montero Madariaga, arquitecte.

SERVEIS EXISTENTS, SERVEIS AFECTATS I NOUS

SUBMINISTRAMENTS I INSTAL.LACIONS DE SERVEIS

1.- Objecte

Lobjecte del present annex comprn la descripci dels treballs a realitzar aix com les caracterstiques tcniques i els clculs de les installacions de serveis existents, els serveis afectats, la previsi de canalitzacions per a installacions futures i els nous subministraments en les obres de remodelaci del carrer Pintor Murillo (en el tram comprs entre el Passeig del Doctor Moragas i el carrer de la Verge de lAssumpci) i del carrer Doctor Ferran (entre la carrertera de Barcelona i el carrer de Santa Brbara) a la poblaci de Barber del Valls.



2.- Serveis existents

Els treballs que shan dut a terme per a la identificaci dels serveis existents a la zona del Projecte, han estat els segents:

- Inspecci sobre el terreny de tots els serveis visibles que podien quedar afectats per les actuacions proposades en el Projecte.

- Recopilaci dinformaci i/o entrevistes amb companyies i entitats municipals per a la localitzaci, la identificaci i la caracteritzaci dels serveis existents que poden quedar afectats.

Amb les dades obtingudes shan elaborat els plnols del present document, situant els serveis existents, identificant la tipologia i a quina companyia pertanyen (veure plnols adjunts). Abans del comenament de les obres, el contractista, dacord amb el Plec de Condicions, est obligat a la localitzaci dels serveis existents en la zona, i a la realitzaci de cates si s necessari, ats que la informaci facilitada per les companyies t un carcter aproximat.

2.1. Relaci dinstallacions de serveis existents

Xarxa Companyies

Elctrica FECSA-ENDESA

Aigua potable SABEM, S.A.

Gas Gas Natural

Comunicacions Telefnica, s.a.

Sanejament SABEM, S.A.

Enllumenat Pblic SABEM, S.A.

41

42

43



3.- Serveis afectats

No es preveu lafectaci de cap servei; tot i aix, en el decurs dels treballs hi ha la possibilitat dafectar les installacions segents:

- Lnies soterrades de baixa o mitja tensi de lempresa Fecsa-Endesa.

- Canonades daigua potable de distribuci.

- Lnies de telfons.

- Canonades de gas de distribuci de lempresa Gas Natural SA.

- Xarxa de clavegueram.

En aquest cas, el contractista demanar lafectaci a la companyia corresponent perqu realitzi lobra necessria. En lmbit de lobra del present Projecte queden afectats els serveis segents:

3.1. Relaci dafectacions i propostes de soluci

Xarxa Companyies Afectacions Propostes de soluci

Enllumenat Pblic

SABEM, S.A. Modificaci totalitat xarxa Veure proposta de projecte

Sanejament SABEM,S.A. Imbornals Nova disposici dimbornals

Reg SABEM, S.A. Veure proposta de projecte



4.- Clcul dels sistemes

4.1 INSTALLACI DENLLUMENAT I BAIXA TENSI

4.1.1 NORMATIVA La normativa considerada pel disseny i clcul de la installaci, i que haur d'observar-se per a l'execuci de l'obra, s la segent:

Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi i Instruccions Tcniques Complementries (Decret 842/2002 de 2 dagost. Suplement del BOE 224 de 18 de setembre de 2002).

Real Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual saprova el Reglament deficincia energtica en installacions denllumenat exterior i les seves Instruccions tcniques complementries EA-01 i EA-02.

Reglament sobre condicions tcniques i garanties de seguretat en centrals elctriques, subestacions i centres de transformaci (Decret 3275/1982 de 12 de novembre de 1982. BOE n 288 d'1 de desembre de 1982).

Reglament de verificacions elctriques i regularitat en el subministrament d'energia elctrica (Decret de 12 de mar de 1984. BOE de 28 de maig de 1984 i Instruccions Tcniques Complementaries).

Normes particulars de la Empresa Subministradora d'energia elctrica sobre la installaci i muntatge de connexions de servei, lnies repartidores, derivacions individuals, comptadors individuals i centralitzats.

Normes UNE d'obligat compliment publicades per l'Instituto de Racionalizacin y Normalizacin.

4.1.2 DESCRIPCI GENERAL DE LA INSTALLACI Per lenllumenat dels carrers objecte del projecte sha previst la installaci de punts de llum amb doble llumenera de tecnologia LED (llumenera simple en el tram del carrer Dr. Ferran) muntades sobre suports de 4,70 m dalada. En concret el model seleccionat es el RAMA de les caracterstiques segents:

Columna de 4,70 m d'alada i 127 mm de dimetre d'acer galvanitzat en calent acabat pintat en color gris, equipada amb 2 (1) llumeneres LED 24/28W (24L 4000K 3081 Lm IRC80 350mA), amb sistema ptic de distribuci viria IESNA TII, amb font d'alimentaci electrnica regulable (automtica programada, Dali,

44



1-10V, regulador de flux en capalera). Classe I. IP66. IK08. Tipus RAMA, referncia 4KRAFL24A2TII, de la firma Santa & Cole o equivalent.

Al carrer de Pintor Murillo en lespai on sha de produir el canvi de banda del carril de circulaci de vehicles, donat que no es pot donar continutat a la filera de llumeneres de doble equip com les descrites, es proposa la installaci duna columna de 8,20 m dalada equipada amb 5 llumeneres per tal de cobrir aquest espai. En concret la llumenera prevista ser la segent:

Columna de 8,20 m de dos trams, de tub de 152 mm de dimetre d'acer galvanitzat en calent i pintat la part inferior i tub de 129 mm d'acer inoxidable AISI 304 acabat polit la part superior, equipada amb 5 llumeneres LED 24/28W (24L 4000K 3081 Lm IRC80 350mA), amb sistema ptic de distribuci viria IESNA TII, amb font d'alimentaci electrnica regulable (automtica programada, Dali, 1-10V, regulador de flux en capalera). Classe I. IP66. IK08. Tipus RAMA, referncia 4KRAFL24A2TII, de la firma Santa & Cole o equivalent.

Les columnes tindran un tractament anticorrosiu a les bases de les columnes i fins l'alada de les portelles. Aquestes llumeneres equiparan drivers programables per a sistema d'enllumenat LED, compatible per a regulaci de nivell d'enllumenat per reducci de tensi en capalera. Per a la protecci i control de lenllumenat sha previst la installaci dun nou quadre (QN) que dacord amb les indicacions del serveis tcnics municipals sinstallaria en el carrer Verge de lAssumpci en el lloc que sindica en els plnols. Aquest nou quadre donaria servei a la nova installaci del Carrer Murillo i tamb es reconduirien i connectarien les llumeneres existents de la lnia 2 de lactual quadre 22. La installaci del carrer Doctor Ferran es connectaria a la installaci denllumenat existent, en el punt ms favorable. Les canalitzacions es realitzaran dacord amb el que sindica en els plnols de planta i de detall. Sutilitzaran tubs flexibles corrugats de doble capa de polietil dalta densitat de dimetre nominal de 90 mm. Sinstallar un tub per a cada circuit. Els pericons de registre seran de 40x40 cm i sinstallaran en les derivacions de les lnies denllumenat o sempre que hi hagin recorreguts sense derivaci amb longituds superiors a 40 metres. Sha previst utilitzar cables armats amb designaci UNE RVMV-K 0,6/1 kV, de les seccions que sindiquen en els plnols de planta, segons clculs adjunts en annexes corresponents. Totes les lnies denllumenat sn trifsiques mentre que les alimentacions a cada llumenera ser monofsica. Per tant ser a lhora de la installaci quan shaur de tenir en compte de deixar les lnies equilibrades, alimentant cada llumenera alternativament amb cadascuna de les frases RST i el neutre de la installaci.



4.1.3 CONNEXI A TERRA

Per a la connexi a terra de la installaci sha previst el muntatge duna placa de pressa de terra per a cada columna. Aquestes plaques aniran connectades entre elles amb un cable de coure nu de 35 mm2 de secci formant un nic elctrode de connexi a terra. Aquest electrode es portar fins al quadre i es connectar a travs dun pont seccionador. Sha dindicar que qualsevol element metllic situat a una distncia inferior a 2,0 m dalgun dels suports de la installaci haur de ser connectat de forma segura i efectiva a lindicat elctrode de connexi a terra. Es tindr especial atenci en la xarxa de terres propera a les estacions transformadores existents a la zona, recordant que no pot haver-hi cap pica ni placa de terra en un radi mnim de 15 m de cada estaci transformadora. 4.1.4 CLCUL DE LES LNIES ELCTRIQUES El clcul de les lnies elctriques per a enllumenat i de les proteccions s'ha realitzat amb un full de clcul que determina la caiguda de tensi per a cada tram en funci de la corrent en aquest, limitant la caiguda en el punt ms desfavorable a un valor igual o inferior al 3%, calculant la secci de cada tram de manera que per una banda es compleixi aquesta condici i que per altre la corrent que circula sigui inferior a la admissible pel cable. Per altra banda, el full determina l'interval entre el valor inferior i el superior de linterruptor automtic a utilitzar per a cada lnia. Les frmules utilitzades per als clculs sn les segents :

US

LFcPe

=

56

100

U

FcPI

=

3

Potncia (P): s el valor de la potncia activa del circuit en W. Factor (Fc): factor de clcul utilitzat per a dimensionar la secci del conductor en els cas de determinats circuits. Per a enllumenat amb lmpades de

descrrega aquest factor ser igual a 1,8 segons la ITC-BT-09 (inclou el factor de potncia).

Longitud (L): longitud de la lnia a calcular en m.

45



e. adm (e) : caiguda de tensi en tant per cent admissible per a la lnia segons el criteri de clcul o la seva utilitzaci (3% per a circuits d'enllumenat). Secci S (mm2): s la secci en mm2 Tensi U (V): la tensi composta del circuit Les intensitats mximes admissibles corresponen a cables de 1.000 V d'allament nominal, per a

cables amb armadura amb rodell dacer i allament de polietil reticulat (XLPE) i coberta de

PVC, de designaci RFV 0,6/1 kV segons UNE 21123.



46

BT-enllumenat_Breber.xls 16/12/2016

CLCUL D'INSTAL.LACIONS DE BAIXA TENSI PER A ENLLUMENAT PBLIC SECCIONS DELS CONDUCTORS - POTENCIES INSTAL.LADES I A CONTRACTAR

PROJECTE PROJECTE DE REMODELACI DELS CARRERS PINTOR MURILLO I DR. FERRAN - BARBER DEL VALLS

ZONA O SECTOR

OBSERVACIONS

CARACTERSTIQUES DELS PUNTS DE LLUM A UTILITZAR CARACTERISTIQUES DEL SUBMINISTRAMENT ELCTRIC

Codi luminaria Model Fabricant Lmpada Potncia (W) Cos fi Descrrega P. clcul (VA) Tensi (V) simple/composta 230 400

1 RAMA LED 2x28 W -- LED 56 1,00 N 56

2 RAMA LED 5x28 W -- LED 140 1,00 N 140 SELECCI DE CAIGUDES DE TENSI

3 Caiguda tensi en connexio B.T. a quadre (%) 0,50

4 Caiguda tensi mxima ultim receptor (%) 3,00

5

6 SUBMINISTRAMENT DE BAIXA TENSI

7 Potncia instal.lada (W) 700

8 Potencia a contratar (kW)

CARACTERSTIQUES DEL CONJUNT DE MESURA

CONJUNT MESURA I.C.P. Fusibles

COMPTADOR TIPUS Bases fus.

DIFERENCIAL

TRAFOS INTENSITAT

CLCUL DE LNIES ELCTRIQUES (SECCIONS, INTENSITATS ADMISSIBLES, CAIGUDES DE TENSI I PROTECCIONS MAGNETOTRMIQUES)

Punt N Ramal Codi luminaria Model Longitud Pot. ramal (W) Pot. luminria (W) Potncia tram (W) S.min. Codi P. clcul (VA) Tensi (V) I. clc. (A) Secci Conductors Allament Instal.laci I adm. (A) e ant. (%) e tram (%) e total.(%) Interruptor (A)

Connexi B.T. a quadre de protecci y control

QN201 1 RAMA LED 2x28 W 23,00 56 532 4144 532 400 0,77 3 x 6 + 6 Multipolar RV 0,6/1kV Ent. + tub 52,80 0,02 0,02 1 - 63

QN202 1 RAMA LED 2x28 W 11,00 56 476 4144 476 400 0,69 3 x 6 + 6 Multipolar RV 0,6/1kV Ent. + tub 52,80 0,02 0,01 0,03 -







Full: BTE-2002 1 de 1

47



4.1.5 CLCULS LUMNICS La installaci denllumenat sha calculat per tal de donar compliment al Reglament deficincia energtica en installacions denllumenat exterior i dacord amb els criteris indicats pel departament tcnic del municipi. Segons els criteris establerts per lajuntament les classes denllumenat previstes serien:

Carrer per s prioritari de vianants: CE3

Dacord amb la taula 9 de la ITC-EA-02 del Reglament deficincia energtica en installacions denllumenat exterior i les seves instruccions tcniques complementries EA-01 a EA-07, per aquestes classes denllumenat els valors mnims que shan de complir sn els segents:

Classe enllumenat

E mitja (lux) Uniformitat

mitjana

CE3 15 0,4

Realitzat el clcul per a la posici mes desfavorable dels punts de llum els resultats obtinguts han estat els segents: Necessitats segons normativa Resultats obtinguts

Classe enllumenat

E mnima

(lux)

Uniformitat mitjana

E mnima

(lux)

Uniformitat mitjana

COMPLEIX

Pintor Murillo

CE3 15 0,4 16 0,43 SI

Doctor Ferran

CE3 15 0,4 15 0,42 SI

En el clcul sha realitzat la comprovaci que el nivell lumnic sobre les faanes situades en front de la columna amb 5 llumeners no supera els valors mxims dilluminaci intrusa especificats en el Decret 190/2015 de desplegament de la Llei 6/2001 d'ordenaci ambiental de l'enllumenament per a la protecci del medi nocturn, sent aquest valors sempre inferiors a 10 lux en la zona per sobre dels 4 m. Els clculs han estat realitzats amb el software DIALUX i amb les matrius de dades subministrats pel fabricant de les llumeneres.

48

49

50

51



4.2 INSTALLACI DE REG 4.2.1 OBJECTE DE LA INSTALLACI Lobjecte daquesta installaci s lexecuci duna xarxa de reg adequada al carrer Pintor Murillo. 4.2.2 NORMATIVA La normativa considerada pel disseny i clcul de la installaci, i que haur d'observar-se per a l'execuci de l'obra, s la segent: NTE-IFR Riego (Normes Tecnolgiques, 1974)

Normes UNE d'obligat compliment publicades per l'Instituto de Racionalizacin y Normalizacin.

4.2.3 PREMISSES TCNIQUES DEL PROJECTE La installaci que a continuaci es descriu s'ha dissenyat i calculat d'acord amb les segents premisses tcniques: La installaci es connectar a un sistema de control i regulaci a piles tipus UNIC Raind Bird o similar. La installaci a realitzar consistir nicament en el reg per degoteig dels arbres. 4.2.4 DESCRIPCI DE LA INSTALLACI Degotadors per a arbres El tub de degotadors tindr un dimetre de 17 mm, i ser del tipus Bioline de la firma RAINBIRD o equivalent, amb polietil de baixa densitat i un cabal de 2,3 l/h amb 30 cm de separaci. Cada anella ser de 2 m de llargria, de color violeta, finalitzada amb un tap terminal i collar de connexi a la xarxa. Lanella es muntar dins de tub de drenatge de 50 mm per a la seva protecci. Cada anella muntar un total de 7 degotadors La connexi dels degotadors que vagin als arbres a les zones pavimentades es realitzar a dins de lescossell per tal de no haver de trencar el paviment. La xarxa secundria de reg per degotadors ser contnua, anant protegida per un tubular del doble de dimetre interior que el de la canonada, de polietil corrugat, a les zones pavimentades.

52



Al final de cada ramal sinstallar una vlvula de rcord pla del mateix dimetre que la canonada, dins de peric de 40x40x40 cm, connectat al sistema de desgus, pel rentatge de la installaci.



4.3 INSTALLACI DE SANEJAMENT 4.3.1 RECOLLLIDA DAIGES PLUVIALS En el tram del carrer Pintor Murillo per la recollida de les aiges superficials de pluja sha previst la installaci dembornals distributs de forma aproximadament uniforme en tota la longitud del carrer en una franja central del carrer. Aquests embornals es connectaran o be als pous existents als extrems del carrer o a un nou pou que caldr realitzar aproximadament a la meitat del carrer el qual interceptar la claveguera existent. En el carrer Verge de lAssumpci sinstallaran embornals que es connectaran a nous pous a construir sobre el sistema de clavegueram existent. Tamb es realitzar una recollida a la vorera del costat del mercat. Aquesta es far amb cana i reixetes que es muntaran en la franla central de la vorera. Al tram de Dr. Ferran es realitzar un punt central de recollida amb dos embornals que es portaran a connectar a la xarxa de clavegueram existent al carrer de Santa brbara. Els embornals que sha previst installar seran amb caixa de formig prefabricat de formig i reixes de tipus GC075027de la firma NORINCO, collocades amb morter. Les connexions es realitzaran amb tub de PVC de 400 mm de dimetre nominal SN4/PN6 segons norma UNE53962/1456. Aquest tubs es muntaran un cop realitzada la rasa sobre un llit de formig de 10 cm i un cop installats es formigonaran fins a 15 cm per sobre de la generatriu superior del tub. Per a la recollida de les aiges de la vorera del mercat els canals seran de formig polmer tipus ULMA, model U200K.20R o equivalent amb un ample interior 200mm i alria exterior de 363mm, amb cancella de seguretat CS200 i perfils d' acer galvanitzat per protecci lateral. Sobre aquest trams de canal es muntaran reixetes de fosa dctil nervada, model FNX200KCCM o equivalent, de classe C250T i 0,5 m de longitud, model certificat segons la declaraci de conformitat CE., ref. ULM2140307 de la srie U 200 K de La firma ULMA o equivalent.

53



5.- Prescripcions reglamentries

Totes les installacions de serveis afectats pblics hauran de complir:

Llei de Prevenci de Riscos Laborals (LPRL), (Llei 31/1995, de 8 de novembre de 1995, BOE 10.11.1995).

Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mnimes per a la protecci de la salut i seguretat dels treballadors enfront del risc elctric (BOE 21.6.01).

Reial Decret 1627/1997 de 24 doctubre de 1.997, sobre Disposicions Mnimes de Seguretat i Salut en les Obres.

Reial Decret 485/1997 de 14 dabril de 1997, sobre Disposicions Mnimes en Matria de Senyalitzaci de Seguretat i Salut en el Treball.

Reial Decret 1215/1997 de 18 de juliol de 1997, sobre Disposicions Mnimes de Seguretat i Salut per la utilitzaci pels treballadors dels equips de treball.

Reial Decret 773/1997 de 30 de maig de 1997, sobre Disposicions Mnimes de Seguretat i Salut relatives a la utilitzaci pels treballadors dequips de protecci individual.

Normes UNE.

Normatives prpies de cada empresa concessionria o receptora.

El contractista est obligat al compliment de totes les instruccions, plecs o normes de qualsevol ndole promulgades per lAdministraci de lEstat, Autonmica, Ajuntaments i daltres organismes competents, que tinguin aplicaci a les feines que shan de fer, tant si sn esmentats en la relaci anterior com si no ho sn, quedant a decisi del director dobra resoldre qualsevol discrepncia que hi pugui haver. Tamb hauran de complir les normatives i disposicions segents:

5.1. Electricitat BT i MT

Reglamentaci en referncia a les installacions delectricitat

Reial Decret 1955/2000 d1 de desembre, sobre regulaci de lactivitat de transport i distribuci denergia elctrica. (BOE nm. 310 de 27.12.00).

Reglament sobre Condicions i Garanties de Seguretat en Centrals, Subestacions i Centres de Transformaci (RD 3275/82, de 12 de novembre, BOE nm. 288 d1.12.82).

Instruccions Tcniques Complementries del RAT (ITC MIE- RAT), establertes per OM de 06.07.84, BOE nm. 183 d1.08.84, i OM de 18.10.84, BOE nm. 256 de 25.10.84.

Reglament de Lnies Elctriques Aries dAlta Tensi (RLAT) (Decret 3151/68 de 28 de novembre, BOE 27.12.69 i rectificacions en BOE 8.3.69).

Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi i Instruccions Tcniques Complementries (ITCBT). (Reial Decret 842/2002 de 2 dagost, BOE nm. 224



de 18 de Setembre de 2002).

Instruccions Tcniques Complementries al Reglament Electrotcnic per Baixa Tensi (ITC-BT).

Proteccions a installar entre les xarxes dels diferents subministraments pblics que discorren pel subsl (Decret 120/92 de 28 dabril, DOGC 1606 de 12.6.92).

Modificacions parcials al Decret 120/92 de 28 dabril (Decret 196/92 de 4 dagost, DOGC 1649 de 25.9.92).

Procediments de control de laplicaci del Decret 120/1992 de 28 dabril, modificat parcialment pel Decret 196/1992, de 4 dagost (Ordre de 5 de juliol de 1993, DOGC 1782 de 11.8.93).

Llei 6/2001 de 8 de maig. Avaluaci de limpacte ambiental.

Decret 114/1988 de la Generalitat de Catalunya sobre avaluaci de limpacte ambiental.

Llei 54/97 de 27.11.97 del sector elctric (BOE 285 de 28.11.97)

Decret 351/87 de 23 novembre (DOGC 932 de 28.12.97) pel qual es determinen els procediments administratius aplicables a les installacions elctriques.

Ordre TIC/341/2003 de 22 de juliol (DOGC 3937 de 31.07.03) pel qual saprova el procediment de control aplicable a les obres que afecten a la xarxa de distribuci elctrica subterrnia.

Resoluci TRI/301/2006, de 3 de febrer, per la qual sestableixen els requisits de senyalitzaci i protecci de les xarxes soterrades de distribuci elctrica de mitjana i alta tensi, a lmbit territorial de Catalunya.

Resoluci ECF/4548/2006, de 29 de desembre, per la qual saproven a Fecsa Endesa les Normes Tcniques Particulars relatives a les installacions de xarxa i a les installacions denlla (exp. EE-104/01).

Altres reglamentacions o disposicions administratives nacionals, autonmiques o locals vigents.

Ordenacin del Sistema Elctrico Nacional y desarrollos posteriores. Aprobado por Ley 40/1994, B.O.E. 31-12-94.

Orden de 13-03-2002 de la Consejera de Industria y Trabajo por la que se establece el contenido mnimo en proyectos de industrias y de instalaciones industriales.

Normativa General en referncia a les installacions delectricitat

Normes UNE dobligat compliment segons es desprn dels Reglaments, en les seves corresponents actualitzacions efectuades pel Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.

Normes UNE que sense ser dobligat compliment, defineixin caracterstiques dels elements integrants de les installacions.

Normes europees (EN).

Normes internacionals (CEI).

54



Guia Vademcum IEBT (2a Edici Desembre 2006).

Condicions Tcniques i de Seguretat de FECSA ENDESA; NTP Normes Tcniques Particulars (Octubre 2006).

Recomanacions bsiques de FECSA ENDESA (veure ANNEX I).

Estndards dEnginyeria del Grup ENDESA (GE).

Procediments Mediambientals de FECSA ENDESA.

Altres normes o disposicions vigents que puguin ser de compliment obligat.

Per a aquelles caracterstiques especfiques no definides en aquestes NTP, se seguiran els criteris de la normativa anterior, segons la prioritat indicada.

Normes Tecnolgiques de lEdificaci NTE en referncia a installacions elctriques.

Recomanacions de les entitats dinspecci i control EIC.

Sha de seguir el Decret 120/1992 de 28 dabril, modificat parcialment pel Decret 196/1992, aix com la Ordre de 5 de juliol de 1993 (DOGC 1782 de 11.8.93).

5.2. Aigua

Reglamentaci en referncia a les installacions daigua

Plec de Prescripcions Tcniques Generals per a canonades d'abastament d'aigua potable. Ordre de 28 de juliol de 1.974.

Especificacions Generals Tcniques dAiges de Barcelona.

Ordre del Ministeri dIndstria 9.12.75, Normes Bsiques per a Installacions Interiors de Subministrament dAigua 13.1.76. Correcci derrors 12.2.76.

Reial Decret 1244/1979 del Ministeri dIndstria i Energia 4.4.79, Reglament daparells a pressi i Normes Tcniques del Reglament de Recipients a Pressi.

Plec de Prescripcions Tcniques Generals per a canonades d'abastament d'aigua potable. Ordre de 28 de juliol de 1.974.

Normativa General en referncia a les installacions daigua

Norma bsica per a les Installacions interiors daigua, del Ministeri dIndstria i Energia.

Normes Tecnolgiques de lEdificaci NTE en referncia al clavegueram NTE-ISA i a la depuraci i abocament NTE-ISD.

5.3. Gas

Reglamentaci en referncia a les installacions de gas:

Especificacions Generals Tcniques de Gas Natural.

Especificacions Generals Tcniques de Enagas.

5.4. Telefonia

Reglamentaci en referncia a les installacions de telefonia:

Especificacions Generals Tcniques de Telefnica.



55

57

1. INTRODUCCI, OBJECTE DEL PROJECTE I DESCRIPCI DE LA SITUACI ACTUAL

Aquest document proposa la vegetaci ornamental de Projecte Executiu de Remodelaci dels carrers Pintor Murillo, entre el Passeig del Doctor Moragas i el carrer de la Verge de lAssumpci i del Doctor Ferran, entre el carrer de Santa Brbara i la Carretera de Barcelona del municipi de Barber del Valls.

A lactualitat ambds trams dels carrers abans referenciats careixen de qualsevol tipus de plantaci. La intenci del projecte s dotar els espais objecte de la remodelaci dombres i dun ambient ms amable.

2. DESCRIPCI DE LACTUACI

La vegetaci proposada en aquest projecte pretn respondre a les intencions abans exposades. Sha escollit arbres de port petit i mitj i estructura estreta amb bon comportament a les condicions urbanes i a la sequera ambiental. Sha escollit arbrat caducifoli tenint en compte la coloraci a la tardor i la seva floraci.

Agronmicament les plantes escollides sadapten a lindret. La seva plantaci ser en escocells de mides 90x90 (suficient per la seva plantaci i per manteniment). Sassegura la seva irrigaci natural mitjanant un paviment pors que amplia la superficie dirrigaci natural al voltant de lescocell.

Vegetaci existentA lactualitat no existeix vegetaci en lmbit del projecte.

ArbresLespcie seleccionada s Koelreuteria Paniculata per a la plantaci en escocells. Aquesta espcie es considera adequada ja que t un bon comportament a les condicions urbanes i a la sequera ambiental. El seu port petit i mitj i la seva estructura estreta amb amplia corona, aix com tractar-se darbres caducifolis, amb una coloraci a la tardor i floraci groguenca, principalment a la primavera, el fan addient i coherent a la proposta presentada.

Arbusts i enfiladissesNo es considera

HerbciesNo es considera

CespitosesNo es considera

3. CALENDARI DE PLANTACIONS

Origen climtic Tipus de fullatge

Tipus de presentaci

G F M A M J J A S O N D

zona temperada o

caduc arrel nua

freda pa de terracontenidor

persistent pa de terracontenidor

zona clida caduc o pa de terrapersistent contenidor

zona clida palmeres pa de terraContenidor

Gespes fredes llavorclides llavor

RecomanablePossible

FACTORS QUE CAL CONSIDERAR POCA DE PLANTACI(mesos)

Lespcia escollida s de tipus caduc de zones temperades.

4. CARACTERITZACI DE LES TERRES, GRUIXOS I DRENATGES

Es defineix unes dimensions de 90x90x120 per la plantaci dels arbres. Cal comprovar que el terreny existent drena correctament i en cas contrari realitzar les operacions necessries per tal de millorar-ho.

La terra subministrada a lobra ha de ser tipus Amsterdam, especial per la plantaci darbres, elaborada amb sorra de granulometria homognia que eviti la compactaci del sl.

5. COMPLEMENTS A LA PLANTACI

La subjecci de larbrat es realitzar mitjanant dos tutors de fusta (dimetre 10cm.)

Es collocar un tub corrugat foradat en el fons del clot til de plantaci dels escocells per a millorar laireaci del sistema radicular de larbrat.

59

6. PLA DE CONTROL DE QUALITAT

La Direcci Facultativa revisar totes les partides de planta que arribin a lobra i demanar, si ho creu necessari, els albarans corresponents per tal de verificar lautenticitat varietal. Tamb es demanar el Passaport fitosanitari en aquelles espcies que ho requereixin.

No es rebran plantes amb ferides, malformacions o daltres caracterstiques que restin qualitat, ni tampoc mides inferiors a les requerides en el projecte.

El Contractista haur de lliurar un certificat (del provedor) del substrat que es porti a lobra. Un cop acceptat, i quan hagi arribat a lobra, sen realitzar una analtica, definida en el Plec de Condicions Tcniques, per tal de comprovar que compleix amb les caracterstiques corresponents.

All on estiguin definides les plantacions sobriran forats d1 m3 per tal de comprovar que el drenatge s suficient. En cas que no drens correctament es realitzarien les actuacions corresponents.

7. PLA DE MANTENIMENT DIMPLANTACI

Si el contractista oferta alguna millora relacionada amb el manteniment de les plantacions, haur de concretar quines feines, amb quina freqncia i per quin import monetari.

Manteniment darbratCal regar larbre fins que assoleixi un desenvolupament equilibrat. Si, un cop realitzada la plantaci, el sistema de reg automtic no est en funcionament caldr realitzar els regs manualment, amb mnega o cisterna.

En els arbres amb reg manual, cal refer lolla de reg tantes vegades com calgui per poder garantir lentrada suficient daigua i treure les herbes del voltant de larbre.

Si s necessari es realitzar un adobat amb adobs de lenta alliberaci. Lencoixinat de la superfcie al voltant de larbre caldr mantenir-lo en condicions ptimes. Si s necessari es realitzaran els tractaments fitosanitaris adients. Lentutorat ha destar en perfectes condicions fins assolir la seva funci.

Es reposaran totes les falles dins del perode de garantia de lobra establert. Els arbres disposaran dun any de garantia sigui qui sigui el responsable del manteniment. La

constructora podr vigilar i controlar que el manteniment realitzat per tercers s suficient.

El manteniment dels arbres existents al llarg de lobra fins la recepci de la mateixa, s a crrec de la constructora.

s dobligat compliment el tancament de les superfcies acabades de sembrar fins a la recepci dobra.

8. DIRECTRIUS PEL MANTENIMENT FUTUR

En el futur, i per tal de respectar el concepte original del projecte, caldr mantenir els diferents elements de la segent manera:

Arbrat: poda amb la creu alta per evitar branques que despengin Arbusts i entapissants: no es considera Gespes: no es considera Camins: no es considera Mobiliari urb: no es considera

60

61

1 Objecte.

Aquest Pla de Control t per objecte organitzar i valorar els assaigs a realitzar per les diferents unitats dobra i materials utilitzats en les obres. Els preus dels diferents assaigs del banc de preus utilitzat per realitzar el pressupost del Pla de Control de Qualitat ja inclouen el 19% corresponent a les despeses generals i al benefici industrial.

T carcter indicatiu, s a dir, el Contractista abans diniciar les obres haur delaborar un Pla de Control de Qualitat, el que sestima que sigui aproximadament un 0,54% del pressupost de les obres, i haur de ser aprovat per la Direcci Facultativa.

2 mbit daplicaci.

El present Pla de Control de Qualitat saplicar a totes les obres necessries per a la construcci del projecte constructiu Remodelaci dels carrers Pintor Murillo, entre el Passeig del Doctor Moragas i el carrer de la Verge de lAssumpci i del Doctor Ferran, entre el carrer de Santa Brbara i la Carretera de Barcelona, de Barber del Valls.

3 Descripci de les obres.

Les actuacions previstes, definides en el present document, es resumeixen en els segents punts:

- Urbanitzaci dels carrers abans enunciats dins els trams descrits. - Pavimentaci de la nova plataforma. - Substituci i nova instal.laci de xarxes de serveis. - Millora de lenjardinament de lmbit afectat.

4. Pla de Control de Qualitat

El Pla de Control definit en el present annex, presenta una part de Control de Recepci de Materials i daltra part de Control dExecuci de les Unitats dObra.

Per lelaboraci del Pla de Control de Qualtat sha fet servir el Banc de Criteris dITEC.

Pel que fa al control de qualitat de recepci dels elements prefabricats i els materials subministrats en les obres, es preveu que sacceptin els Certificats de -Qualitat dels provedors, amb marcat CE.

5. Import del Pla de Control de Qualitat

Limport dels treballs de Control de Qualitat puja a la quantitat de MIL SET-CENTS VUITANTA-CINC EUROS (1.785,00) ms la quantitat de TRES-CENTS SETANTA-QUATRE EUROS AMB VUITANTA-CINC CNTIMS (374,85) per lI.V.A.

Limport total de la part de qualitat (I.V.A. incls) puja la quantitat de DOS MIL CENT CINQUANTA-NOU EUROS AMB VUITANTA-CINC CNTIMS (2.159,85), el que suposta un percentatge de 0,54% del pressupost del projecte.

Cal recordar que aquest import no t carcter vinculant, sin orientatiu.

63

64

CONTROL DE QUALITAT DE MATERIALS

Relaci i definici dels controls que shan de realitzar

NDEX

JUSTIFICACI DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

1. AIGUA PER PASTAR

2. RID PER ELABORAR FORMIG

3. CIMENT PER ELABORAR FORMIG

4. ADDITIUS PER A FORMIG

5. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIG: CENDRES VOLANTS, FUM DE SLICE

6. FORMIG FET A LOBRA

7. FORMIG FABRICAT EN CENTRAL

JUSTIFICACI DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

El plec de condicions que sadjunta t la finalitat destablir els criteris bsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en lOrdre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 dabril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94).

Larquitecte autor del projecte dexecuci dobres enumerar i definir dintre del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execuci de lobra. Aquests control seran, com a mnim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que larquitecte consideri necessaris per a la seva finalitat, pot en conseqncia establir criteris especials de control ms estrictes que els establerts legalment, variant la definici dels lots o el nombre dassaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o laplicaci de criteris particulars, els quals han de ser acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcci Facultativa.

Larquitecte tcnic o aparellador que intervingui en la direcci dobres elaborar dintre de les prescripcions contingudes en el projecte dexecuci un programa de control de qualitat del qual haur de donar coneixement al promotor.

En el programa de control de qualitat shaur despecificar els components de lobra que cal controlar, les classes dassaig, anlisis i proves, el moment oport de fer-los i lavaluaci econmica dels assaigs, anlisis i proves que vagin a crrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podr preveure anlisis i proves complementries en funci del contingut del projecte.

Aniran a crrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en lobra, i resta obligat a satisfer-les puntualment en el moment en qu sen produeixi lacreditament. El resultat de les proves encarregades haur de ser posat a disposici de la Direcci Facultativa en el termini mxim de 28 dies des del moment en qu es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal daconseguir el compliment puntual dels laboratoris i daltres persones contractades a aquest efecte. El retard en la realitzaci de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats ser del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcci Facultativa, la qual podr ordenar la paralitzaci de tots o part del treballs dexecuci si considera que la seva realitzaci, sense disposar de les actes de

65

resultats, pot comprometre la qualitat de lobra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat; el propietari t la facultat de rescindir el contracte en cas dincompliment o compliment defectus comunicat per la Direcci Facultativa.

1- AIGUA PER PASTAR

-Laigua que sutilitzar en lelaboraci del formig haur destar sancionada per la prctica i complir les condicions indicades a larticle 27 de la Instruccin de Hormign Estructural (EHE). En cas de dubte, es realitzar el control de recepci i els assaigs pertinents, segons que sindica a larticle 81.2 de lEHE.

En el cas que no quedi expressament indicat, laparellador o arquitecte tcnic responsable de lobra establir el nombre, forma i freqncia necessaris per realitzar els controls segents:

CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCI

Documentals:

-Es justificar, per part del constructor, que laigua utilitzada compleix les condicions exigides en els articles 27 i 81.2 de lEHE (mitjanant assaigs de laboratori), o b es justificar especialment que no perjudica les propietats exigides al formig, ni a curt ni a llarg termini, segons que sindica a larticle 81.2 de lEHE.

ASSAIGS DE LABORATORI

En cas de dubte raonable, la Direcci Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs segents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parntesis i els criteris dacceptaci indicats als articles 27 i 81.2.3 de lEHE:

-Determinaci del pH (UNE 7234/71)

-Determinaci de substncies dissoltes (UNE 7130/58)

-Determinaci del contingut total de sulfats (UNE 7131/58)

-Determinaci de lI-clor (UNE 7178/60)

-Determinaci dhidrats de carboni (UNE 7132/58)

-Substncies orgniques solubles en ter (UNE 7235/71)

La presa de mostres es far segons UNE 7236/71

66

2- RID PER ELABORAR FORMIG

-Lrid que sutilitzar en lelaboraci del formig complir les condicions indicades a larticle 28 de lEHE i tindr les caracterstiques que sespecifiquen en la memria, plec de condicions, pressupost i plnols. s a dir: