juliol - agost de 2003

48 Notíciesde la Institucióde la Institucióde la Institucióde la Institucióde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL

En una època en què tot projecte o tre-ball es valora més per la rapidesa ambquè s’executa o per la manera en quèes presenten els resultats obtinguts,els estudis naturalistes demostren,entre altres coses, la manca de sentitd’aquest enfocament i la necessitat detornar a posar l’accent en el contingut.

Per a la realització de l’estudi dels sis-temes naturals de la vall d’Alinyà hancalgut dos anys de treball dels divuitequips de recerca que hi van participari més de mig any per a la revisió i l’edi-ció dels originals. Algú pot pensar queel temps esmerçat ha estat excessiu,però el que realment hauria d’inquietarés veure com determinats estudisd’impacte ambiental, o fins i tot estu-dis de base sobre determinats espaisnaturals, s’enllesteixen en tres mesos iacaben esdevenint la base sobre laqual es prendran decisions amb unelevat impacte sobre el medi natural.

Quan a finals d’aquest any es publi-qui el llibre sobre els sistemes natu-rals de la vall d’Alinyà, no només estindrà un coneixement completd’aquest espai sinó que —i això és elmés important— l’entitat que gestio-na aquest espai tindrà una baseimmillorable sobre la qual prendre lesseves decisions de gestió i poderavaluar en un futur l’eficàcia d’aques-ta gestió.

El projecte d’avaluació del sistemad’espais naturals protegits de Catalu-nya és també un projecte en el quals’han esmerçat uns quants anys defeina i que ha estat possible gràcies al’elevat nombre de persones que hiha participat. Aquest projecte no haestat mancat de dificultats ientrebancs —amb un nombre tan altde participants, potser era una inge-nuïtat pensar que ningú no fallaria—,però també està arribant al seuacabament i a la propera tardor ja es

podran presentar els resultats obtin-guts.

Una vegada més es pot pensar que eltemps transcorregut ha estat excessiu,però els resultats d’aquest treballpermetran veure fins on s’ha avançaten la protecció i la gestió dels espaisnaturals de Catalunya i obrir un debat—potser per primera vegada— a partird’unes dades objectives i acurades.

Amb aquests tipus de treballs, la Insti-tució es reafirma una vegada més comuna de les poques entitats amb capaci-tat de mobilitzar un nombre importantd’investigadors i naturalistes afeccio-nats per a projectes a llarg termini,projectes que per les seves caracterís-tiques particulars —i potser aquesta ésuna aportació encara més interes-sant— tenen una innegable utilitat al’hora de la presa de decisions relacio-nades amb l’ordenació del territori, i laconservació del medi natural.

A poc a poc, però sense aturar-se

Editorial

EIN de les Gavarres

Reserva Natural Parcial de la Llosa

2 (Continua)

Parc Natural dels Ports

Cursos naturalistes

Ordenación de montesarbolados. Mundi-PrensaLibros, S A, 2002. ParquesNacionales. 375 p. 21,04 €.ISBN: 630-00-90-426.

Aproximació a la flora i a la vegetació dels Prepirineus centrals catalans

Sortint del Centre d’Interpretació de la Mit-jana de Lleida, els darrers 17 i 18 de maig, esva realitzar una ruta per conèixer de prop laflora i la vegetació de les serres

prepirinenques lleidatanes. Un total de vintpersones (vingudes de diferents punts delsPaïsos Catalans) van poder gaudir d’aquestrecorregut, la meitat a peu la meitat en cotxe,acompanyats d’un clima molt favorable peral treball a camp.

L’organització i la coordinació van ser acàrrec de la Regidoria de Medi Ambient del’Ajuntament de Lleida. El professor que vaimpartir el curs va ser Josep Antoni Conesa iMor, del Departament d’Hortofructicultura,Botànica i Jardineria de la Universitat deLleida.

En la primera de les parades, es va situar elsparticipants dins el marc geològic de la zonai es van citar els conceptesbàsics sobre les tipologiesde la vegetació que duranttota la ruta serien el marc perentendre la variació de laflora segons lescaracterístiques del medi(geologia, clima, activitathumana…). Un cop situatsdins el marc de treball, es varecórrer una part de la serraLlarga per conèixer lavegetació gipsícola i lescomunitats arvenses desembrats.

En la resta de parades (vuit en total) es vantreballar les comunitats de carrascar, garriga,timoneda de ruac i trincola, vegetació aigua-losa i de ribera, vegetació rupícola, alzinar

relicte prepirinenc, roureda deroure de fulla petita i demartinenc, joncedes, bosquinesde boix i savina, vegetacióaigualosa lligada a surgènciesnaturals calcàries, fagedesrelíctiques amb boix i pineda depi roig.

Aquest recorregut va permetreconèixer molts racons de graninterès naturalista i paisatgísticdel Prepirineu. Racons quequeden fora de les tradicionalsrutes turístiques i on la vegeta-ció espontània evolucionasense entrebancs, encara que

les activitats agràries, hidràuliques i d’esca-lada puguin afectar-la de ben a prop. Aixídoncs, ja no ens són estranys espais com: elcongost del Segre entre Camarasa i Alòs deBalaguer, l’embassament de Sant Llorenç deMontgai, el pas Nou i el pla de les Forques,el coll d’Orenga, els estanys de Basturs o laserra Mitjana.

De la infinitat d’espècies de la flora que esvan identificar cal destacar els endemismesde la zona com Petrocoptis montsicciana(espècie rupícola protegida pel Conveni deBerna relatiu al medi natural a Europa), o laRamonda myconi, endèmica del Prepirineu ide Montserrat.

Els dies 27, 28 i 29 de juny es va celebrar elcurs “Flora i vegetació del Pirineu Oirental”.Els deu assistents van poder veure la vege-tació de terra baixa, estatge montà, estatgesubalpí i estatge alpí, a les comarques de laGarrotxa i el Ripollès. El curs, eminentmentpràctic es va realitzar en la seva totalitat alllarg de les tres excursions que es van fer. Laprimera per la serra de Finestres i la Fageda

Flora i vegetació del Pirineu oriental

d’en Jordà en la qual varen poder veure alzi-nars, rouredes de roure martinenc, fagedes,rouredes de roure pènol i boscos mixtes.Una tormenta de llamps i aigua va fer queens refugiéssim a can Jordà per assecar-nosi prendre un cafè.

La segona es va fer per les Gorges del Freseron vam poder contemplar rouredes de roure

3

Plagas de insectos en lasmasas forestales. N. ROMA-NYK i D. CADAHIA. Ed. Mundi-Prensa Libros, S A, 2002.336 p. 34 €. ISBN: 84-8476-026-X

de fulla gran, vernedes, freixenedes, avella-noses, rocams i pinedes de pi roig ambmolses i pinedes de pi negre amb neret.

L’últim dia es va destinar a veure els pratssubalpins i alpins de festuca supina, de

Sessions científiques

El 19 de març passat, Raimon Mariné, biòlegde Muga Estudis Forestals, va impartir, a laFacultat de Ciències de la Universitat deGirona una conferència sobre la gestióforestal com a eina de conservació, de laqual us n’oferim un resum.

El mussol pirinenc és una espècie àmplia-ment distribuïda per la franja de boscosboreals de l’hemisferi nord. A Europa esdistribueix també de manera heterogènia perdiversos massissos forestals de muntanya;l’extrem meridional de la seva àrea dedistribució se situa a la península Ibèrica. Estracta d’una espècie difícil dedetectar, atès que viu general-ment per sobre dels 1.700-1.800 metres sobre el nivell delmar (tret de la Vall d’Aran, ones pot trobar a partir dels 800metres (d’altitud). Potser peraquest fet no va ésser citadaoficialment al Pirineu francèsfins a l’any 1963 i al vessantcatalà fins al 1984, tot i que jaapareixia en la bibliografiad’ocells ibèrics com a espèciede presència probable.

Tanmateix, en cap cas no podem parlar d’u-na colonització recent, atès que existeixenalgunes referències bibliogràfiques històri-ques de la presència d’aquesta espècie alPirineu (concretament des de l’any 1890).També hem pogut recollir algunes referèn-

cies de contrabandistes que,cap als anys cinquanta, jaconeixien el cant territoriald’aquesta espècie, queescoltaven en el seu trànsitfronterer durant les nitsd’hivern i primavera.

La distribució del mussol piri-nenc a la península Ibèricaabasta el Pirineu axial i el Prepi-rineu, i el 90 % de la poblacióes localitza a Catalunya. Elmussol ocupa, generalment,boscos de coníferes, entre els1.700 i els 2.300 metres d’alti-tud, tot i que en els vessants

d’influència atlàntica (per exemple a la Valld’Aran i al vessant francès) pot trobar-se amenor altitud, en boscos caducifolis omixtos, a partir dels 800 metres, malgrat quela majoria de territoris se situen plenamenten el domini dels boscos subalpins.

La gestió forestal com a eina de conservació: l’exemple del mussolpirinenc Aegolius funereus

(Continua)

gespet, de pèl caní, les mulleres, i la vegeta-ció de torrents, de carenes, de rocams i detarteres. De tornada vàrem poder observarcom jugaven i corrien les marmotes.

4

I Encuentro Nacional deEstudios sobre la cordilleraIbérica. Ciencias de lanaturaleza. Actas delEncuentro del 10 al 13 desetembre de 1997, Veruela,Tarazona. Ed. MorenoTwose. Coordinadors:Fernando Carceller, JuanMoreno, Miguel A. SantaCecília. 655 p. ISBN: 84-920545-4-9

El dia 24 d’abril, tingué lloc, a la seu de l’IEC,la sessió científica «Insularitat i preservaciód’espècies. El cas del ferreret», impartida perÁlvaro Roman, biòleg, de l’Associació per ala Recuparació de Ferreret.

El ferreret (Alytes muletensis) és un petitamfibi endèmic de l’illa de Mallorca. Els seusancestres colonitzaren Mallorcaprobablement al Messinià. Es pot considerarun fòssil vivent, ja que va sobreviure alsdràstics canvis causats a la fauna insularamb l’arribada de l’home a les Balears, tot ique una espècie propera (A. talaioticus)endèmica de Menorca, va desaparèixerpossiblement en època romana. El ferreretfou descobert i descrit a finals de la dècadadels setanta en estat fòssil i posteriorment eslocalitzaren unes poques poblacions enalguns indrets de la serra de Tramuntana.

Actualment sabem que el ferreret existeix enaproximadament una quinzena de localitatsque corresponen majoritàriament a engorjatscàrstics. L’espècie s’ha vist forçada aocupar aquest hàbitat de difícil accésperquè aquests barrancs són poc accesiblesper a vertebrats com ara Natrix maura iRana perezii, els seus principals predadors.Unes poques localitats es troben en puntsd’aigua d’origen antròpic (aljubs iabeuradors), generalment en conques on hiha poblacions en engorjats.

Al llarg dels darrers anys s’handesenvolupat diversesactuacions per tal d’afavorir laconservació del ferreret: unprojecte Life (1973/92/11-13) iun pla de recuperació delferreret (1993-98) promogut pelGovern de les Illes Balears.Entre les principals mesuresadoptades, s’han realitzatcensos periòdics de lespoblacions i s’ha procedit arealitzar reintroduccionsd’exemplars criats en captivitat.Pel que fa als censos, es posade manifest que existeixen

oscil·lacions internanuals importants pelque fa al nombre d’efectius.

Entre els principals factors de riscdestaquen la depredació, la reducció del’àrea, el baix nombre d’efectius que potsdeterminar en algunes localitats, el riscd’inviabilitat poblacional, la degradació del’hàbitat i l’alteració antròpica. Aquestdarrer tipus d’impacte va guanyantimportància, ja que s’incrementa cada copmés la realització de descens de barrancs al’illa de Mallorca i de moment no s’albira capmesura correctora ni de regulació efectivad’aquesta activitat. D’altra banda, l’àread’ocupació és de menys de 10 km2 i lesseves poblacions estan severamentfragmentades. Per tots aquests motius esconsidera una espècie que es troba en perillcrític (CR).

En definitiva, malgrat l’aplicació de diversesmesures de conservació, el ferreret es trobaen una situació de risc d’extinció elevat i ésnecessari continuar aplicant mesures comara el seguiment anual de les poblacions, elcontrol de poblacions de depredadors, lacreació de nous hàbitats per a l’espècie(punts d’aigua aptes per a la reintroducció) iuns estudis demogràfics i de dinàmica depoblacions.

Insularitat i preservació d’espècies. El cas del ferreret

El desconeixement de la presència del mus-sol pirinenc a Catalunya fins a temps moltrecents ha provocat que aquesta espècie noes tingués en compte en la planificació delsaprofitaments forestals. Actualment, l’espè-cie resta catalogada com a «quasiamenaçada», en el Llibre vermell dels ocellsd’Espanya (SEO-Birdlife, en premsa). Enaquest sentit, cal destacar el gran esforç deprospecció que s’ha realitzat a Catalunya enels darrers anys: el nombre de territorisconeguts s’ha situat al voltant dels centquaranta.

La poca quantitat de cavitats en els territorisde mussol pirinenc és un altre factor d’ame-naça per a l’espècie. El mussol acostuma aniar en una cavitat diferent cada any, per tal

d’evitar els depredadors (fonamentalment lamarta). L’ocupació de la mateixa cavitat enanys successius incrementa la taxa de de-predació que, en certs anys, supera el 70 %.

El seguiment del mussol pirinenc a Catalu-nya en els darrers cinc anys assegura l’apli-cació de mesures de gestió forestal quefacin compatibles els aprofitaments fustersamb el manteniment dels territoris coneguts.Durant la xerrada es van exposar casos pràc-tics de compatibilitat dels aprofitaments fo-restals amb la conservació d’aquesta espè-cie. En d’altres casos, certs aprofitamentsforestals poden afavorir la instal·lació denous territoris d’aquesta rara espècie aCatalunya.

Toxicología animal origina-da por plantas (florasilvestre española). I. SANANDRÉS, R. JURADO i E.BALLESTEROS. Editorial Com-plutense, SA, 2000. 253 p.ISBN: 84-7491-580-5

5

Atlas i libro rojo de lospeces continentales deEspaña. IGNACIO DOADRIO. Ed.Consejo Superior deInvestigaciones Científicas- Ministerio de MedioAmbiente, 2001. 364 p.ISBN: 84-8014-313-4

Aquesta sessió científica va tenir lloc el dia15 de maig , impartida per Antoni Margalida,del Grup d’Estudis i Protecció del Trencalòs.Aquest acte tingué lloc a la Universitat deVic i fou precedit per la presentació del Grupde Naturalistes d’Osona com a delegació dela ICHN a Osona. A continuacó us oferim unresum d’aquesta conferència.

A Catalunya trobem tres de les quatre espè-cies de carronyaires nidificants a la penín-sula Ibèrica: el voltor comú (Gyps fulvus),l’aufrany (Neophron percnopterus) i eltrencalòs (Gypaetus barbatus). El voltornegre (Aegypius monachus) antigament erapresent com a espècie reproductora peròactualment solament podem observarindividus erràtics de manera ocasional. Lestres espècies són rupícoles i basen la sevaalimentació en les despulles d’animalsdomèstics i salvatges que troben en lesseves àmplies àrees de campeig.

Les accions d’estudi i maneig realitzadesdurant els vint darrers anys ens permetranconèixer com ha millorat el seu estat deconservació i quines mesures seran aplica-des per facilitar l’expansió geogràfica del’espècie i poder garantir-ne la conserva-cióen el futur.

El trencalòs ocupa les zones muntanyoseson abunden (principalment) ungulatssalvatges i domèstics. Explota importantssuperfícies de terreny que poden superar els600 km2. Els desplaçaments lineals de menysde 20 km poden ser habituals. Nia en granspenya-segats entre els 650 m i els 2.100 m.Actualment ocupa les comarques pirinen-ques i prepirinenques muntanyoses deCatalunya, i són les comarques de la zonaoccidental (Alta Ribagorça, Pallars Jussà iPallars Sobirà) lesque apleguen elgruix poblacional del’espècie.

Cada parelladisposa en el seuterritori entre un ionze nius, queutilitza rotativamentper evitarl’acumulaciód’ectoparàsits.Generalment ubicaels nius en covesque li proporcionenun microclimafavorable per evitarles baixestemperatureshivernals així comles elevadestemperaturesestivals. Els niuspoden estardistanciats desd’uns pocs metresfins a uns quantsquilòmetres.

Pel que fa a l’estratègia reproductora d’a-questa espècie, es basa en una elevadalongevitat i una baixa productivitat. L’edatde la primera reproducció té lloc entre els sisi els vuit anys, i la longevitat mitjana pot serd’uns vint anys. En el trencalòs, a diferènciad’altres rapinyaires, l’absència de dimorfis-me sexual condiciona una reparticióequitativa dels papers parentals durant tot elcicle reproductor, exceptuant el període depre-posta. És durant aquest període quan estroben diferències significatives en els rolsparentals: els mascles són més actius en laconstrucció del niu i en la defensa territorial.La relació cost/benefici i la selecció sexualpodrien explicar aquestes diferències.

La construcció del niu s’inicia al mes desetembre i el període d’activitat sexual té lloca partir del mes de novembre. La fenologiade la posta s’ubica entre la segona quinzenade desembre i la primera de febrer. Lespostes són generalment dobles i solamentsobreviu un dels polls com a conseqüènciadel fratricidi obligatori. El poll que sobreviuroman al niu durant quatre mesos (fins aljuny o juliol).

L’evolució positiva de la població catalanamostra que l’increment anual es produeix aun ritme del 5 %. Paral·lelament a aquestincrement, s’està produint un descens delsparàmetres reproductors, i els valors de laproductivitat i l’èxit reproductor han dismi-nuït significativament durant els darrersquinze anys. La recolonització d’anticsterritoris és una realitat, si bé el procés ésmolt lent i les parelles ocupen, en primer lloc,les vacants de la zona de distribució actual, ide mica en mica, les zones perifèriques. Lamenor quantitat d’altres carronyaires a la

Ecologia i dinàmica poblacional dels ocells carronyaires a Catalunya: eltrencalòs com a model i exemple

(Continua)

6 (Continua)

zona oriental de Catalunya podria ser un fac-tor que alentís el procés de recolonització.

Així mateix, diversos factors poden frenar latendència positiva del trencalòs a Catalu-nya. Les línies elèctriques, la caça i elsverins han estat els factors de mortalitat nonaturals més importants. En aquestsmoments, el verí és el més preocupant, jaque està provocant baixes en la fraccióreproductora i preadulta, amb importantsimplicacions en la dinàmica poblacional. Lanormativa sanitària també podria ser unfactor limitador, si en el futur la disponibilitatde recursos tròfics es redueix.

El seguiment i l’estudi de l’espècie i la crea-ció de punts d’alimentació suplementàriahan estat dos elements bàsics en laconservació de l’espècie. La millora delconeixement de la biologia, distribució i

problemàtica de la població catalana ha estatfonamental per garantir la supervivènciad’una espècie que, a principis dels anysvuitanta, no superava les set unitatsreproductores. L’eliminació de les causes nonaturals de mortalitat (principalment elsverins) i la reducció dels fracassosreproductors passen a ser algunes de lesprioritats de conservació. En el futur,l’expansió geogràfica mitjançant elreforçament de subpoblacions a través de laincorporació d’individus criats en captivitati la creació d’una reserva genètica, són duesde les prioritats de les administracions quegestionen l’espècie. En aquest sentit, aCatalunya s’ha iniciat un projecte pionerque consisteix en la instal·lació demicrocàmeres als nius per conèixeracuradament el procés reproductor i lespossibilitats d’intervenció per al rescat delsegon ou i poll.

El suro (col·lecció biodiver-sitat i tecnodiversitat, núm.1). Ed. Museu de la Ciènciai la Tècnica de Catalunya,2002. 64 p. ISBN: 84-393-5446-7.

El dissabte 14 de juny va tenir lloc lasortida a les Gavarres, la qual va estarguiada per Jordi Ferrer, Núria Pujolràsi Marta Picó. Aquesta sortida, que vadiscórrer entre Fonteta i Fitor (BaixEmpordà), va permetre una primeraaproximació a la vegetació i a la geolo-

gia d’aquest massís així com veure lesempremtes de l’activitat humana quedes de temps prehistòrics s’hi hadesenvolupat i debatre les línies detreball que s’estan duent a terme desdel consorci encarregat de la sevagestió.

Sortides naturalistes als espais naturals protegitsdels Països Catalans

El dissabte 31 de maig va tenir lloc lasortida a la reserva d’Utxesa, de la qual usoferim les impressions i comentaris de

Josep Maria Font, regidor de MediAmbient de l’Ajuntament de Torres deSegre, al final del recull de fotografies.

7

La sortida pel Collsacabra, el dissabte28 de juny, va transcórrer per lesimpressionants cingleres de Tavertet iva estar acompanyada per un equip demolt bons coneixedors del medi naturald’aquest espai: Pere Busquets, geòleg,Carme Cases, botànica, i Jordi Campro-dón, zoòleg. A més dels valors naturals

El dissabte 5 de juliol es va fer la sortidaa la Reserva natural de la Maçana(Roselló), que va estar guiada per Jean-André Magdalou, de la societat Amicsde la Maçana, l’entitat que té encarrega-da la gestió d’aquesta reserva. L’interèsd’aquesta sortida es va centrar enl’estudi dels insectes descomponedors

d’aquest espai, es va aprofitar la sorti-da per reflexionar sobre els usos a queestà sotmès l’espai i els impactes quel’afecten. Després d’haver passat mésde deu anys d’ençà de la seva declara-ció com a espai d’interès natural, elCollsacabra continua sense tenir capòrgan gestor.

de la fusta, atès que la reserva de laMaçana és un dels espais naturals ambmés diversitat d’insectes xilòfags d’Eu-ropa. Les expectatives es van compliramb escreix i tots els assistents vanpoder observar nombrosos exemplarsd’un dels insectes més emblemàtics dela reserva: Rosalia alpina.

El dissabte 7 de juny es feu la sortida al’Àrea d’especial protecció per als ocells dela Serreta Negra, guiada per Guillem Chacón iFernando Carceller.

Els Aiguamolls de l’Empor-dà. JORDI SARGATAL - LLUÍSROURA, abril de 2003. 155 p.ISBN: 84-8067-100-9.

CREAF 1998-2003. Ambmotiu dels 15 anys de laseva creació, el Centre deRecerca ecològica iAplicacions Forestals, hapublicat un resum de lesseves activitats. CREAF-UAB, juny 2003. 88 p. ISBN:84-932860-4-4

8

Delegació d’Osona

La Delegació d’Osona de la ICHN estàtreballant per escollir el seu logotip i eldisseny de la seva pàgina web. S’ha fet unconcurs de logotips en què es demanavendissenys que representéssin la filosofia del’entitat, així com la filosofia de la ICHN.S’han presentat més de vint logotips i aquest

mes es proposarà el logotip de GNO-ICHN.Per altra banda, la pàgina web està moltavançada i inclourà fòrums de natura, galeriai arxius de fotografies, catàleg i descripcionsd’espècies osonenques, espais natralsd’interès, etc... També s’està acabant larealització d’un audiovisual per a les escoles

El dissabte 31 de maig de 2003 va tenir llocun esdeveniment d’interès per tots aquellsamants de la natura en general i dels quecreuen que Utxesa és quelcom més que unabassa d’on produir llum i donar aigua perregar (ambdues coses prou importants peròno excloents).

Organitzada per la ICHN, i acompanyats perla guia magistral de Josep Antoni Conesa iMor, professor de botànica de la ETSEA dela Universitat de Lleida, i d’Andreu Serès iAspax, biòleg i professor d’ensenyamentsecundari, un grup integrat per una vintenad’experts i amics de la natura va fer unextens recorregut per l’embassament, bàsi-cament central en l’estudi i reconeixement deles plantes que envolten la part estepària(Carrassumada), les brolles, les zones salo-brencres, i les humides.

El recorregut s’inicià dalt del turó de Carra-sumada on a més de identificar les moltesvarietats botàniques es va poder contemplarun mussol banyut i tres cries amagades enels pinars del caient sud-oest. Tot unespectacle!

Posteriorment, es baixà fins el conegut comel «19», punt on hi ha les comportes d’entra-da del canal de Seròs (màxim responsable del’existència de l’embassament), i tot vore-jant-lo, sota les interessants explicacions delprofessor Conesa vam gaudir de la desco-berta d’allò que tenim sota els peus quantcaminem i no li donem la importància querealment té. És més, hi va haver algunmoment que els meus ulls estaven posatsfixament al terra just davant dels peus per notrepitjar aquesta o aquella planta o arbust,que tal vegada podia tenir mes anys que jo ique si no l’agredia, probablement, viuriaencara mes anys dels que hem poden que-dar a mi de vida. Quina meravella!

Valgui l’incís per a dir que Josep Antoni Co-nesa ha fet diverses publicacions sobre lafauna d’Utxesa i m’atreviria a dir que és undels màxims experts en la riquesa botànicad’aquest indret per no dir el que més.

Tot seguint la ruta, travessàrem el pontestret, també conegut com el «pont trencat».Recentment rehabilitat per l’Ajuntament de

Torres de Segre. Vam tornar en direcció esttot deixant la zona coneguda com «la Figue-reta» a la nostra esquerra per arribar a unade les zones més riques en fauna i botànicade tot l’EIN; és la zona d’entrada al pantà deSeca a la finca d’en Baró.

És impossible descriure amb paraules l’es-pectacle: més de cinc-cents animalons, perdir una xifra, (segur que eren més). AgróRoig, Bernat Pescaire, Esplugabous, Marti-nets de Nit, etc., tots amb les seves cries alniu, i sota l’atenta mirada des de les alturesde la majestuosa Arpella.

Un espectacle únic i difícil de veure fins i toten molts llocs més mimats de la biodiversitatcatalana. Clar que Utxesa, malauradament,tant sols interessa a gent que té poc podermediàtic i polític. Científics, biòlegs, botà-nics, naturistes, etc. Tothom esta d’acordamb que és un dels millors llocs de laCatalunya interior.

Qui és qui hi dedica tant sols un petit esforç,una petita atenció, una petita inversió?Ningú, llevat d’un grup d’entusiastes que elmés fàcil és que com es diu familiarment esdonaran amb el cantell a les dents. Val a dirque l’Ajuntament de Torres de Segre elsdarrers anys ha demostrat una sensibilitaten la zona i hi ha destinat recursos i mitjansa la preservació de l’espai. Però manca moltper fer.

Bé, tornant a la sortida, tan sols indicar queel matí s’acabà amb un àpat, amb l’entrepàde cadascú, i begudes fresques i cafè, pergentilesa de l’Ajuntament de Torres deSegre, en el refugi rehabilitat recentment pelmateix Ajuntament i que està a disposiciódels col·lectius que ho sol·licitin. Desprès elgrup a seguir el viatge fins al erms d’Alma-tret on seguiren la descoberta durant latarda.

Bon viatge i fins aviat, no tardeu a tornar idifoneu el que heu vist en benefici de tots iespecialment d’Utxesa. Podeu veure imatgesde la sortida a l’adreça d’Internet: http://www.utxesa.com.

Per cert, fa poc vaig veure un niu de xoriguerpetit amb 5 ous, evidentment a Utxesa.

Sortida naturalista a l’espai d’interès natural d’Utxesa i Tossalsd’Almatret: impressions del regidor de Medi Ambient de Torres de Segre

(Continua)

Notícies de la delegació d’Osona

El medi natural de la ser-ralada de Marina. Coordi-nador: Fernando Carceller.Ed. Ajuntament de Badalo-na, abril de 2003. 246 p.6,4 €. Dipòsit legal: B-22.271.

9

Delegació de la Franja de Ponent

Com a primera resposta del govern aragonèsd’ençà de l’atemptat a l’Escola de Natura del’Aiguabarreig el 25 d’abril passat AlfredoBoné, conseller de Medi Ambient d’Aragó, iCarlos Ontañón, director general del MediNatural de la DGA, van passar el matí aMequinensa, acompanyats per membres del’Estació Biològica de l’Aiguabarreig i del’Ajuntament de la vila.

Al llarg del matí van tractar la futura gestióconjunta de l’Aiguabarreig entre les comuni-tats autònomes de Catalunya i Aragó. Vanvisitar la recentment inaugurada Oficina deGestió de l’Aiguabarreig i la seu de la Dele-gació de la Franja de Ponent de la InstitucióCatalana d’Història Natural, emplaçada aMequinensa.

Per acabar, tots plegats es van desplaçar a lavila de la Granja d’Escarp (Segrià), on arribàRamon Espadaler, conse-ller de MediAmbient de la Generalitat de Catalunya, queel passat 2 de febrer havia visitat la riberad’administració catalana de la mà de l’EBA is’havia compromès a formalitzar un convenide col·laboració amb l’Aragó.

Davant dels mitjans de comunicació, amb-dós consellers signaren l’anomenat Convenide l’Aiguabarreig, un marc de col·laboracióque permetrà, entre d’altres avenços, que elsefectius dels bombers de la Generalitatpuguin actuar a la Franja de Po1nent sensehaver d’esperar autorització per part del’Administració aragonesa.

És la primera fase d’ajuda de la Generalitatals espais naturals limítrofs de la Franja, i, si

mai el Govern d’Aragó tingués prou mitjans,podrà correspondre de la mateixa manera enterres d’administració catalana.

Ramon Espadaler i Alfredo Boné es vanreunir finalment amb Jaume Borbón, alcaldede Mequinensa i impulsor del Ramsar del’Aiguabarreig, i el nostre company GuillemChacón, i es van comprometre a avançar enbreu en la gestió conjunta de l’Aiguabarreig.

En l’acte hi pesava el record dels quatrebombers de la Generalitat morts en apagarun incendi a Nonasp, a la Franja de Ponent,ara fa uns deu anys, i dels morts i els feritsd’aquest cos en salvaguardar la naturad’aquestes comarques més recentment.

La propera signatura, que inclourà aspectescom la gestió conjunta d’espais naturals, esfarà aviat en alguna comarca de la Franja.

L’anècdota de la jornada va ésser que l’al-calde convergent de la Granja d’Escarp vafer el seu parlament en castellà i, per contra,els dos consellers van fer la seua interven-ció íntegrament en la nostra llengua.

Els governs de Catalunya i Aragó signen un conveni sobre el medi naturalals límits fronterers comuns

de la comarca, que va acompanyat de tresguions educatius per a la canalla. Estàprevist treure aquest audiovisual el mes desetembre. Aquest projecte estarà fet encol·laboració amb una fundació privada i unaempresa del sector alimentari. Finalment, calremarcar el seguiment que s’està duent a

terme de l’aufrany, que ha aportat dadesinteressants de les àrees d’alimentació i delscostums d’aquesta espècie en una zona onnomés és representada per una parellanidificant. L’exposició «Natura d’Osona» haestat a Manlleu, Folgueroles i d’aquí a pocsdies s’instal·larà a Viladrau.

L’Estació Biològica del’Aiguabarreig i la Delega-ció de la Franja de Ponentde la ICHN organitzen del27 al 31 de juliol els IXCampaments de Naturaen la confluència delSegre, el Cinca i l’Ebre.

Són dirigits a petits i jovesnaturalistes i tenen seu al’Alberg Municipal deMequinensa.

Durant els cinc dies delscampaments es faranactivitats de camp de totamena centrades enl’estudi i la salvaguarda dela fauna i la flora: anellatged’ocells, seguiment deratpenats, vigilància decolònies d’aus nidificants,observació de cérvols a laserreta Negra, rescat detortugues d’aigua de lessequeres estiuenques delMatarranya, identificació dela vegetació, descobertade les papallones (BMS),prospeccions de peixos imuscle-zebra, rutes enbarca per l’Aiguabarreig ialtres activitatsacompanyades de cursetsi tallers conduïts perbiòlegs i educadorsambientals.

Per a més informació,adreceu-vos a:info@aiguabarreig.net, obé a l’adreça d’internet:http://www.aiguabarreig.neto bé truqueu al telèfon974 464 435.

Campaments de Naturaa l’Aiguabarreig

Properament, sortirà publicat, gràcies a unajut del patronat de la serra de Marina, unquadern denominat «Itinerari del Torrent deles Bruixes».

Aquesta publicació l’edita el Centre d’Estu-dis de la Natura del Barcelonès Nord, centreassociat a la ICHN. S’hi descriu l’itinerarid’uns 3 km que transcorre dins el municipide Santa Coloma de Gramenet i que mostra,al llarg de 15 plafons informatius, una

acurada visió de la flora, la fauna i lavegetació d’aquesta serra. A banda, l’itineraripassa per l’interior del poblat iber de PuigCastellà, actualment en fase d’excavació ireconstrucció.

Té una finalitat marcadament didàctica, ambpreguntes sobre la informació que proporcio-nen els plafons i va dirigit al públic engeneral i a l’ensenyament secundari enparticular, amb propostes d’exercicis.

Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord

Entitats adherides

10

Presentació del projecte d’estudi i conservació dels alocars al MaresmeIntroducció

L’aloc (Vitex agnus-castus), únic represen-tant llenyós autòcton de la família de lesverbenàcies als Països Catalans, és unarbust d’alçada compresa entre 1 i 3 m.(esporàdicament pot arribar fins els 6 m.) quees caracteritza per tenir les fulles oposades,llargament peciolades i palmades, per lesflors, d’un blau lilós, formant estretesinflorescències molt vistoses a l’estiu i pelfruit, una drupa globulosa de color negrevermellós. L’aloc, junt amb la vinca grossa(Vinca major), l’òlbia (Lavatera olbia) i labarretera (Petasites fragans), són espèciescaracterístiques de la comunitat d’alocar ambvinca (Vinco – Viticetum agnicasti).

Aquesta comunitat es troba disseminada pertota la costa mediterrània, associada acursos fluvials intermitents. Les poblacionsmés destacables de les quals es localitzen ales ribes de les rieres i rambles més eixutesdel litoral silícic català, on troben un climasuau i suficient humitat freàtica. Cal dir,però, que sovint ha estat afavorit per lapagesia ja que era utilitzat per consolidar lesmotes de terra així com a material percistelleria i com a foragitador de paràsits alscolomars i galliners.

L’estat dels alocars a la comarca

A la comarca del Maresme hi ha les condi-cions idònies per l’assentament de pobla-cions d’alocar i hi ha nombroses citacions:Pere Montserrat, al seu llibre de l’any 1968Flora de la Cordillera Litoral Catalana(porción comprendida entre los ríos Besosy Tordera) diu de l’aloc que «Abunda entots els torrents i barrancs del Maresme»;Oriol de Bolòs, l’any 1956 publicà un articleon escrivia que «El Vinceto-Viticetum estàben constituït a les rambles de la serraladalitoral silícica del Maresme”.

Actualment, però, passejant per les nostresrieres es pot comprovar que aquesta abun-dància ja no la trobem, és més, mentre trobar

alocs és cada cop més rar, trobar alocarsben constituïts és una empresa gairebéimpossible. Les causes d’aquest declivi calbuscar-les en els canvis d’usos del sòl quehan sofert les nostres rieres i les seves ter-rasses fluvials, essent ara vials per cotxes,focus d’abocaments o terrenys sembratsd’indústries i urbanitzacions que de retruchan afavorit la total expansió d’una espèciealòctona: la canya (Arundo donax). Així, toti ser un hàbitat d’interès comunitari citat a laDirectriu Hàbitats Europea (97/62/CE) i estarprotegit fins i tot en altres països o comuni-tats autònomes, no es disposa de dadesacurades sobre el seu estat de conservacióactual a Catalunya.

Un projecte científic de base social

Sota aquest preocupant estat de conservacióde les comunitats d’alocs i dels espais onpotencialment podrien viure els alocars, neixel Projecte d’estudi i conservació dels alo-cars al Maresme, plantejat com un procés departicipació ciutadana sota un marc de treballcientífic, per a l’estudi de les poblacionsd’alocs a totes les conques de la comarca.

Aquest projecte neix de la voluntat de dife-rents persones integrants del CATAM(Centre d’Acció Territorial i Ambiental delMaresme) i de la Secció de Ciències Naturalsdel Museu de Mataró, per a desenvolupar unestudi de detall de les poblacions d’alocs a lacomarca del Maresme, amb l’objectiu, a llargtermini, de contribuir al coneixement i a laconscienciació social de l’estat dels alocars idel seu hàbitat per tal de garantir-ne la sevaconservació.

Com a característica específica es preveul’organització a cada poble d’un equip decol·laboradors, que formaran els grups detreball encarregats de fer el treball de camp,de fer d’interlocutors amb l’administració i derealitzar les activitats de divulgació delprojecte. Aquests grups de col·laboradorsestaran formats tant per persones a títolindividual com per institucions de tota mena.

Vitex agnus-castus

El 27 de febrer de l’any 1998, la Càtedra deGeografia i Pensament Territorial de la Uni-versitat de Girona va organitzar les I Jorna-des sobre el PEIN amb el títol «El PEIN cincanys després: balanç i perspectives», ambtot un conjunt de ponències i una taularodona que pretenien valorar la incidènciaque havia tingut el PEIN un quinquennidesprés de la seva aprovació.

El proper 24 d’octubre la ICHN i la Càtedrade Geografia i Pensament Territorial duran aterme les II Jornades sobre el PEIN, deu

anys després de la seva entrada en vigor.En aquest cas se centraran en els resultatsde l’avaluació del sistema d’espais naturalsprotegits de Catalunya, constituït fonamen-talment pels espais que conformen el Plad’Espais d’Interès Natural. Entre elsconvidats s’espera comptar amb la presèn-cia de Nigel Dudley, membre de la ComissióMundial d’Àrees Protegides de la UICN i, amés, un dels autors de l’obra EvaluatingEffectiveness. A Framework for Assessingthe Management of Protected Areas. Us enmantindrem informats...

II Jornades sobre el PEIN

Col·laboracions amb altres entitats

Notícies d’altres entitats

(Continua)

Representants en organismes i institucions

11

El passat dia 12 de juny es va constituir laComissió d’Assessorament sobre l’ImpacteAmbiental de l’Energia Eòlica, creada enaplicació del Decret 174/2002, regulador dela implantació de l’energia eòlica aCatalunya.

Aquesta Comissió està constituïda per quin-ze membres, els quals representen laGeneralitat de Catalunya, els ajuntaments,les entitats ambientalistes i les empresespromotores. En representació del Consell deProtecció de la Natura hi ha el nostre conso-ci Josep Germain.

En la reunió de constitució, es va fer un re-sum de l’aplicació del Decret 174/2002, en elqual es va fer constar que fins a la data han

estat autoritzats vint-i-tres parcs eòlics, i esva donar l’oportunitat als assistents de pre-sentar la seva visió sobre el procés dedesenvolupament de l’energia eòlica aCatalunya.

Com a principal condicionant a l’hora del’establiment dels parcs eòlics, hi ha elsproblemes, greus en força casos, de con-nexió a la xarxa elèctrica, ja que les empresestitulars del transport i la distribució del’energia es resisteixen a complir els seuscompromisos en el desenvolupament de lesenergies alternatives. També es va insistiren la necessitat de desenvolupar el procedi-ment abreujat d’autorització administrativaprevist de parcs eòlics amb potència inferiora 5 MW.

Comissió d’Assessorament sobre l’Impacte Ambiental de l’Energia Eòlica

Consell Consultiu del parc de Collserola

El 17 de juny es celebrà la primera reunió delConsell Consultiu del Parc de Collserola del’any 2003. Durant la sessió es repassà la«Memòria d’activitats de l’any 2002» i esdiscutiren dues propostes per elevar a laComissió Executiva.

Si bé podeu consultar directament la «Me-mòria» per als detalls de les activitats dutesa terme pel Consorci, cal destacar el comen-çament de les obres de restauració del pantàde Vallvidrera amb les modificacions alprojecte inicial proposades per la SocietatCatalana d’Herpetologia. També cal destacarque finalment el Consorci ha entrat a formarpart de la junta gestora de la finca de CanCalopa (coneguda com «la vinya del senyoralcalde»), destinada al manteniment de lesactivitats agrícoles tradicionals amb elconreu de fruiters i de vinya.

La primera de les propostes, que s’acceptàper votació, fou que la Comissió Executivaestudiï la possibilitat de tramitar la declara-ció de parc natural. Tot i que el nivell deprotecció que ofereix la figura de parc natu-

ral és en general menor que el mateix plaespecial, si Collserola esdevé un parc natu-ral, facilitarà la identificació de la serra com aespai «amb valors naturals a protegir» per lagent del carrer. El tràmit essencialmentburocràtic ajudaria, doncs, a consolidar lapercepció de Collserola com a espai natural.

La segona proposta generà una gran discus-sió atès el seu format. La proposta consistiaen que des del parc de Collserola instés elsajuntaments de Sant Cugat i Cerdanyola aemprendre mesures per assegurar la protec-ció de la conca de la riera de Sant Cugat -Sant Medir. La proposta parlava també de lacreació d’un Parc agrari supramunicipal. Elstècnics del parc insistiren molt en el fet quemodificar el Pla General Metropolità (quedata dels anys setanta) és molt complicatencara que afecti el parc.

Si voleu més informació, es podrà consultarl’acta de la sessió així que ens sigui facilita-da i sigui aprovada. Recordem que l’assis-tència com a oient a aquestes sessions éslliure (són sessions públiques).

El projecte tindrà una durada inicial de tresanys (2003-2005) i compta amb el suportd’experts científics de l’Institut de Recerca iTecnologia Agroalimentaria (IRTA) i delsDepartaments de Botànica de la Universitatde Barcelona i de la Universitat Autònomade Barcelona i del Departament d’Ecologiade la Universitat de Barcelona. Així mateix,també està previst, durant el segon any,iniciar un projecte paral·lel adreçat a lesescoles de la comarca, que compta amb elsuport de totes les institucions educativesde la comarca: el Moviment Educatiu delMaresme, els Centres de Recursos Pedagò-gics i de l’Escola de Natura del Corredor.

Durant aquest període de tres anys, es pre-veu realitzar la cartografia de la totalitat deles conques, i l’estudi de detall de les pobla-

cions d’alocs més interessants, on mésendavant es realitzaran intervencions experi-mentals de recuperació d’àrees fortamentdegradades.

Totes aquelles persones que estiguin inte-ressades a participar activament en elprojecte, poden consultar la pàgina web delprojecte http://www.projectealocs.org iadreçar qualsevol qüestió per correuelectrònic a l’adreça: info@projectealocs.org, o bé dirigir-se a la Secció de CiènciesNaturals del Museu de Mataró. Per acabar,cal animar totes les institucions a promourel’estudi de l’aloc i d’aquests ambients arreude la geografia catalana per de garantir el seuconeixement i la seva conservació.

Grup de coordinació del projecte.

Gallecs. Més de trenta anysde propostes i accions.JOSEP GORDI I SERRAT.

El 12 de novembre de2003, tindrà lloc la IVTrobada d’Estudiosos delMontnegre i el Corredor, ala Torre de Can Bordoi(Llinars del Vallès).

Per consultar el programa,llegir les normes departicipació i recepciód’originals i omplir elformulari d’inscripció,connecteu-vos a:http://www.diba.es/parcs/montnegre/estudiosos.htmi http://www.diba.es/parcs/montnegre/estudiosos_form.htm, delServei de Parcs NaturalsDiputació de BarcelonaTel. 934 022 843a/e: s.parcsn.jornades@diba.es

IV Trobada d’Estudiosos delMontnegre i el Corredor

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:Josep Lluís Àlvarez, Jordi Baucells, Guillem Chacón, Xavier Escuté, Josep Germain, Grup d’Estudidels Alocars del Marsme, Antoni Margalida, Raimon Mariné, Xavier Oliver, Meritxell Pastor,Llorenç Sáez i Andreu Salvat.

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Horari d’atenció als socis de la ICHNDilluns i dimecres de 10.30 a 19 h. Dimarts, dijous i divendres de 9 a 17.30 h.Adreça electrònica: ichn@iecat.net. Adreça d’Internet: http://www.iecat.net/ichn

Recordeu

Recull de legislació

AjutsOrdre MAB/196/2003, del 28 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajutsdestinats a fomentar les actuacions de conservació i recuperació de la fauna i la floraamenaçades, i es convoquen els corresponents a l’any 2003 (codi de la convocatòria04.12.03. DOGC núm. 3879 del 8 de maig de 2003.Ordre MAB/211/2003, del 29 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajutsper al finançament d’inversions en els espais del Pla d’espais d’interès natural, i se’n fapública la convocatòria per a l’any 2003 (codi de la convocatòria 04.07.03) . DOGC núm.3884 del 15 de maig de 2003.Boscos i incendis forestalsLlei 5/2003, del 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en lesurbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana. DOGC núm. 3879 del 8 de maig de2003.Resolució MAB/1360/2003, del 28 d’abril, per la qual es declara d’utilitat pública la forestanomenada la Grevolosa, al terme municipal de Sant Pere de Torelló. DOGC núm. 3887 del20 de maig de 2003.Decret 129/2003, del 13 de maig, pel qual es declaren zones d’actuació urgent els terrenysafectats pels incendis forestals que no s’han regenerat naturalment a les comarques del’Alt Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i l’Alt Penedès. DOGC núm. 3894 del 29de maig de 2003.Caça i pescaOrdre ARP/186/2003, del 23 d’abril, per la qual s’estableixen períodes de veda per a la flotad’arrossegament a les comarques costaneres de Tarragona. DOGC núm. 3874 del 30d’abril de 2003.Ordre ARO/253/2003, del 29 de maig, de modificació de l’Ordre del 2 de maig de 2000, perla qual s’estableixen fons mínims per a l’arrossegament al litoral català. DOGC núm. 3899del 5 de juny de 2003.Espais naturals protegitsResolució MAB/1939/2003, del 12 de juny, per la qual s’aprova inicialment el Pla especialde protecció del medi natural i del paisatge de Castell-Cap Roig, als termes municipals deMont-ras, Palafrugell i Palamós. DOGC núm. 3913 del 27 de juny de 2003.EmergènciesResolució JUI/1915/2003, de 20 del maig, per la qual es dóna publicitat a l’Acord delGovern de 13 de maig de 2003, pel qual s’aprova el Pla especial d’emergències sísmiquesde Catalunya (SISMICAT) . DOGC núm. 3912 del 26 de juny de 2003.Impacte ambientalEdicte del 28 de maig de 2003, pel qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacteambiental del projecte d’Observatori Astronòmic del Montsec, promogut pel Consorci delMontsec, al terme municipal de Sant Esteva de la Sarga. DOGC núm. 3904 del 13 de junyde 2003.InstitucionsLlei 12/2003, del 13 de juny, de creació del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya. DOGCnúm. 3914 del 30 de juny de 2003.Patrimoni culturalResolució CLT/1550/2003, del 16 de maig, per la qual s’incoa expedient de declaració debé cultural d’interès nacional a favor de la cala s’Alguer, a Palamós, i de delimitació delseu entorn de protecció. DOGC núm. 3894 del 29 de maig de 2003.

Del 16 al 24 d’agost tindràlloc la XXXV edició de laUniversitat Catalana d’Es-tiu a Prada de Conflent.

Durant aquests dies espresentarà l’exposició«l’Aiguabarreig,endavant!» realitzada perl’Estació Biològica del’Aiguabarreig amb elsuport de la ICHN. En faràla presentació GuillemChacón, i, alhora, esdonarà a conèixer laUniversitat Catalanad’Estiu de Ciències de laNatura que es farà el juliolde 2004 a Mequinensaorganitzada per la UCE i laICHN amb el suport de laDiputació de Lleida.

Presentació de l’Aigua-barreig i de laUniversitat de Ciènciesde la Natura a Prada