efectessobrelasalut d’unconcentratdenutrients encapsulatd ... · text revisat lingüísticament...

Institutd’Estudis

Catalans

SECCIÓ

DE CIÈNCIES

BIOLÒGIQUES

Efectes sobre la salutd’un concentrat de nutrientsencapsulat d’una maneranatural i consumit per l’homedes de temps ancestralsDiscurs de recepció de Jordi Salas-Salvadócom a membre numerari de la Secció de CiènciesBiològiques, llegit el dia 10 de febrer de 2014

021-112843-Coberta EFECTES SALUT.indd 1021-112843-Coberta EFECTES SALUT.indd 1021-112843-Coberta EFECTES SALUT.indd 1021-112843-Coberta EFECTES SALUT.indd 1 17/01/14 11:1017/01/14 11:1017/01/14 11:1017/01/14 11:10

Efectes sobre la salutd’un concentrat de nutrients encapsulat d’una manera natural i consumit per l’home des de temps ancestrals

021-112843-EFECTES DE LA SALUT.indd 1 22/01/14 17:23

Efectes sobre la salut d’un concentrat de nutrients encapsulat d’una manera natural i consumit per l’home des de temps ancestralsDiscurs de recepció de Jordi Salas-Salvadócom a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques, llegit el dia 10 de febrer de 2014

Barcelona, 2014

Institutd’Estudis Catalans

SECCIÓ

DE CIÈNCIES

BIOLÒGIQUES


Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

Salas Salvadó, JordiEfectes sobre la salut d’un concentrat de nutrients encapsulat d’una manera natural i consumit per l’home des de temps ancestralsBibliografiaISBN 9788499652030I. Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques II. Títol1. Fruita seca — Ús terapèutic634.5

Disseny de la coberta: Azcunce | Ventura

© Jordi Salas-Salvadó© 2014, Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edicióCarrer del Carme, 47. 08001 Barcelona

Primera edició: febrer del 2014

Text revisat lingüísticament per la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’IEC

Compost per Víctor Igual, SLImprès a Service Point FMI, SA

ISBN: 978-84-9965-203-0Dipòsit Legal: B. 1979-2014

Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció total o par-cial d’aquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec comercial, la inclusió total o parcial en bases de dades i la consulta a través de xarxa telemàtica o d’Internet. Les infraccions d’aquests drets estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis.


5

De tots els animals de la creació, l’home ésl’únic que beu sense tenir set, que menja sense

tenir gana i que parla sense tenir res a dir.

John Steinbeck

Primer de tot, vull donar les gràcies per l’altíssim honor que se m’ha atorgat enproposar-me com a membre d’aquesta institució tan nostra, l’Institut d’EstudisCatalans, i sobretot a alguns estimats amics aquí presents que varen promoureaquest acte d’avui. Moltíssimes gràcies a tots els qui avui heu pogut assistir a aquestdiscurs de recepció.

Avui podria parlar de diferents temes sobre l’alimentació o la nutrició huma-na, a la qual em dedico plenament des de fa més de trenta anys, però he escollitparlar dels beneficis per a la salut atribuïts a la fruita seca, especialment en els dar-rers anys, i de la importància de trencar el mite que la fruita seca engreixa o pot serperjudicial per als diabètics o per al colesterol, com fa uns quants anys es pensava.

El meu interès per la fruita seca comença l’any 1992, després de llegir un parelld’estudis fets a la Universitat de Loma Linda (Califòrnia), on un investigador cata-là, Joan Sabaté, demostra per primera vegada en la cohort dels adventistes queaquelles persones que consumeixen freqüentment fruita seca tenen menys risc demalaltia coronària i que el consum de fruita seca produeix una disminució delsnivells de colesterol a la sang. La lectura d’aquells dos articles separats per menysde tres anys i publicats per una persona propera a la meva edat va, sens dubte, im-pressionar-me. Com un aliment ric en greix i relativament poc consumit pot tenirefectes sobre la salut tan importants? Vuit anys després, vaig tenir l’ocasió de co-


6

nèixer el senyor Antoni Pont, un reconegut emprenedor empresari català establert a Reus, que, després de fer un balanç de la seva vida, em va proposar ser el director científ ic d’una fundació anomenada Nucis. Aquesta fundació es proposava pro-mocionar la recerca en relació amb els benef icis sobre la salut de la fruita seca i, al mateix temps, difondre’n els resultats.

A partir d’aquell moment, fa dotze o tretze anys aproximadament, el meu in-terès per la fruita seca es va incrementar gradualment. Com més he estudiat el tema, la composició nutricional de la fruita seca, els mecanismes a través dels quals actua i els benef icis de consumir-ne diàriament..., més sorprès i enganxat n’he quedat, i més preguntes sense resposta han sorgit. La recerca és així: l’intent de respondre una pregunta després de l’altra, sense que hi hagi un f inal.

Podríem comparar la recerca amb un trencaclosques (en aquest cas, un tren-canous), del qual és difícil tenir una visió global si només s’està interessat en com s’hi col·loquen quatre peces. És cert que com més peces es col·loquen, més fàcil és col·locar les que falten, per la qual cosa al f inal s’obté una visió global més ràpida del seu signif icat. La meva vida professional s’assembla al que acabo de descriure, encara que quan quasi tens el puzle acabat, moltes vegades es produeix un terratrè-mol i has de tornar a començar a muntar-lo, encara que no des del principi i tam-poc a la mateixa velocitat. Potser per això, com més temps un estigui fent-se pre-guntes, més escèptic serà en el moment de respondre-les.

Però, bé, com deia, el meu interès per les fruites seques s’ha incrementat tant amb els anys, que m’interessa obsessivament tot d’aquestes.

Des de quan la fruita seca ha estat un aliment bàsic per a l’home?

La fruita seca forma part de la nostra alimentació des de temps molt remots. Fa uns quants anys, investigadors de Harvard varen descobrir la presència de dife-rents fruites seques i d’utensilis fets de pedra per trencar-les en excavacions a Ge-sher Benot Ya’aqov (Israel, f igura 1), datats de més de 780.000 anys enrere, que van demostrar que els primers homínids ja utilitzaven les ametlles o els festucs per alimentar-se [1, 2]. Diferents troballes arqueològiques demostren que, durant el Mesolític, la fruita seca formava part important de l’alimentació de l’home, com ara les restes de pinyons trobades a les coves de Nerja (Espanya) i Lattes (França), o bé els dipòsits de closques d’avellana calcinats i trobats amb utensilis fets possi-blement per trencar-les a l’illa de Colonsay, prop de Glasgow (f igura 2), que ja demostren la capacitat humana de processar aquest aliment [3]. Existeixen múlti-ples evidències que el consum de fruita seca ha estat important en algunes zones del Mediterrani i que ha estat un bé altament apreciat i comercialitzat durant al-gunes èpoques de la història [4]. En tenim evidències de la importància, per exem-ple, en les cultures mesopotàmiques, de l’antic Egipte, de la Grècia clàssica, dels


7

Figura 1. Selecció de pedres treballades del jaciment arqueològic de Gesher Benot Ya’aqov que esvaren trobar adjuntes a restes de fruites seques com ara festucs o ametlles.

Figura 2. Restes d’avellanes trobades junt amb eines de pedra en una excavació duta a terme a unailla propera a Escòcia (8.500 aC), que demostra el processament massiu de fruita seca fet pels primerscolons.


8

romans o andalusina. Durant el transcurs de la història, a la fruita seca se li hanatribuït múltiples propietats medicinals per prevenir o tractar la malaltia [4, 5]. Seli han atribuït, entre d’altres, propietats nutricionals, antitèrmiques, antiàlgiques,digestives i antiinfeccioses [4]. Per exemple, mentre Averrois, filòsof, metge i savide la cultura andalusina, deia que «els festucs són calents i secs. El seu oli cura demanera equilibrada, enfortint l’estómac i el fetge pel conjunt de la seva naturalesa.En general és un dels medicaments considerats de més utilitat», aquí a Catalunya,Arnau de Vilanova, considerat el metge més important del món llatí medieval,afirmava que «els festucs són bons per als freds de fetge, i ofenen l’estómac menysque les altres fruites». També, la fruita seca ha estat símbol de fecunditat, o bé se lihan atribuït propietats afrodisíaques [5]. Actualment, ja pràcticament ningú noposa en dubte que el consum regular de fruita seca disminueix el colesterol en li-poproteïnes de baixa densitat (colesterol LDL) i la glicèmia postprandial i s’associaa una disminució del risc de malaltia cardiovascular.

La fruita seca, clau en la prevenció de la malaltia

Les fruites seques, gràcies a la seva exclusiva composició nutricional, són àm-pliament reconegudes com a aliments saludables. Tot i ser riques en greix, el greixque contenen és d’origen vegetal, i per tant, podríem dir que tenen un perfil lipí-dic equilibrat. Són molt riques en àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats,que s’ha vist que són beneficiosos per a la salut. En la majoria de fruites seques, hipredominen els àcids grassos monoinsaturats; en canvi, les nous són més riquesen poliinsaturats. La fruita seca també conté quantitats considerables de fibra die-tètica [6], minerals (magnesi i potassi), vitamines (especialment, folats i vitami-na E) i altres components bioactius, com ara els fitosterols, els tocoferols, els poli-fenols i altres fitoquímics. En aquesta última dècada, s’ha estudiat amb mésprofunditat la importància de consumir fruita seca i l’efecte que té en la prevencióde les malalties cròniques. Parlaré especialment avui dels beneficis de les fruitesseques en la prevenció de la malaltia cardiovascular i en el maneig de la síndromemetabòlica, una constel·lació de factors de risc associats a l’obesitat abdominal.

S’han postulat diversos mecanismes pels quals la fruita seca pot exercir unefecte protector envers les malalties cardiovasculars. D’aquests, el que ha estat mésestudiat és l’efecte que té per disminuir els lípids plasmàtics [7, 8, 9]. Aquest efecteha estat demostrat de manera consistent en diferents grups de població, en estudisde diferent disseny i per a molts tipus de fruita seca. De fet, una anàlisi combi-nada de vint-i-cinc estudis d’intervenció ha evidenciat que el consum mitjà de 67grams de fruita seca al dia redueix els nivells de colesterol LDL fins a un 7,4 % [10].

Tenir les concentracions de colesterol LDL elevades es considera un factor derisc major de malaltia cardiovascular; per això, si la ingesta de fruita seca redueix


9

els lípids plasmàtics, podem esperar que també exerceixi un paper important en la prevenció de la malaltia coronària. De fet, s’ha demostrat que per cada 1 % de re-ducció en les concentracions plasmàtiques de colesterol, el risc de malaltia coronà-ria disminueix en un 2 % [11].

Però la protecció cardiovascular associada a la fruita seca no només es pot atribuir a l’efecte que té per disminuir el colesterol LDL: hi ha altres possibles me-canismes que també s’ha vist que podrien influir-hi. Entre aquests, s’ha demostrat que la fruita seca pot millorar els processos d’inflamació [12], l’estrès oxidatiu [13] i la funció endotelial [14]; i d’aquesta manera, modula el risc d’obesitat, la sensibi-litat a la insulina, la diabetis i la hipertensió [15].

Tot i així, encara hi ha la falsa creença popular que la fruita seca, com que és un aliment densament energètic amb una alta quantitat de greix, podria fer guanyar pes i, en conseqüència, augmentar el risc de patir resistència a la insulina i altres malalties. L’evidència, però, mostra que el consum de fruita seca no s’associa a més pes corporal, ni a l’obesitat ni a la resistència a la insulina [12, 16, 17]. Tot i que les fruites seques són consumides com a snacks salats, la seva ingesta també ha estat associada a un risc menor d’hipertensió en els homes [18].

La síndrome metabòlica és una malaltia que es caracteritza per la presència d’un conjunt de factors de risc cardiovascular (resistència a la insulina, obesitat abdominal, hipertensió i paràmetres lipídics alterats). Si sabem que la fruita seca afecta positivament tots aquests components de manera separada, podríem pensar que també exercirà un efecte protector en la síndrome metabòlica.

Fruita seca i components de la síndrome metabòlica

Fruita seca, resistència a la insulina i diabetis

F ins ara, s’han publicat els resultats de cinc estudis prospectius de cohorts en els quals s’avalua la relació existent entre el consum de fruita seca i la incidència de la diabetis. Tres d’aquests estudis, realitzats en dones, han trobat una associació inver-sa entre el consum de fruita seca i el risc de desenvolupar diabetis, després d’haver ajustat les anàlisis per diverses variables confusores [19, 20, 21]. Per altra banda, no es van trobar associacions signif icatives ni en l’estudi Iowa Women’s Health Study, ni tampoc en l’estudi realitzat en homes, el Physician’s Health Study [22, 23].

Tot i que els resultats dels estudis de cohorts puguin semblar controvertits, la fruita seca podria reduir el risc de diabetis controlant les excursions glicèmiques postprandials, millorant així la sensibilitat a la insulina a través de diferents meca-nismes, especialment en individus amb prediabetis, com s’ha provat en diversos estudis clínics aguts [24, 25, 26, 27, 28]. En diversos estudis a mitjà o llarg termini realitzats en subjectes sans, obesos i diabètics, també s’hi han demostrat efectes posi-


10

tius sobre el metabolisme de la glucosa del consum de fruita seca [29, 30, 31, 32].Per exemple, un estudi d’intervenció en malalts diabètics ha demostrat reduccionssignificatives en les concentracions d’insulina, en el model d’avaluació homeostà-tica per a la resistència a la insulina (HOMA-IR), i també en el model d’avaluacióde la funció de les cèl·lules beta, en els subjectes que seguien una dieta amb fruitaseca en comparació amb el grup de control [29, 32]. També s’ha provat que con-sumir 75 grams de fruita seca al dia pot fer disminuir les concentracions d’hemo-globina glicada (HbA1c) en subjectes diabètics [32], millorant el control metabò-lic d’aquesta malaltia.

Finalment, els efectes beneficiosos de la fruita seca en la prevenció de la diabe-tis s’han posat de manifest també en individus d’alt risc cardiovascular. Els resul-tats d’un estudi publicat pel nostre grup en la cohort d’un gran estudi d’interven-ció realitzat a Espanya, l’estudi Prevención con dieta mediterránea (PREDIMED),van demostrar que els participants assignats aleatòriament a una intervenció ambdieta mediterrània suplementada amb fruita seca tenien menys risc de desenvolu-par diabetis de tipus 2, en comparació amb els participants assignats al grup que varebre recomanacions de reduir el greix de la dieta [33].

Fruita seca i obesitat abdominal

Pocs estudis epidemiològics han avaluat l’associació entre la ingesta de fruitaseca i l’obesitat abdominal; en canvi, existeixen alguns estudis que han avaluat laingesta de fruita seca i l’índex de massa corporal (IMC) o el risc d’obesitat gene-ral [34]. Diversos estudis epidemiològics prospectius demostren que consumirfruita seca s’associa a un risc menor de guanyar pes [35], un risc menor d’obesitatgeneral [36], i també s’ha vist una relació inversa amb l’IMC [37].

Existeixen també diversos estudis d’intervenció clínica que han avaluat l’asso-ciació entre la fruita seca i el pes corporal. D’aquests, alguns avaluaven la pèrduade pes com a variable principal d’estudi, però d’altres avaluaven l’efecte de la frui-ta seca en relació amb els factors de risc cardiovascular i recollien les mesures an-tropomètriques, entre aquestes el pes corporal, com a variables secundàries. Lesrevisions recents sobre aquest tema corroboren que afegir fruita seca a la dietahabitual no s’associa a un guany de pes corporal apreciable [16, 17].

A més a més, una metaanàlisi recent realitzada pel nostre grup de recerca, ones van incloure trenta-un estudis clínics aleatoritzats que relacionaven la ingestade fruita seca, el pes corporal, l’IMC i la circumferència de la cintura, ha demostratque no hi ha un efecte significatiu en cap d’aquests paràmetres si es comparen lesdietes que inclouen fruita seca amb les dietes de control [38].

Amb aquest ampli ventall d’evidències, i en contra del que se sol pensar, po-dríem concloure que, tot i que les fruites seques són aliments altament energètics,


11

els estudis científ ics han demostrat que no tenen efectes nocius ni en el pes corpo-ral, ni en la circumferència de la cintura.

L’explicació d’aquest fenomen no és fàcil, i possiblement hi ha diferents factors que explicarien per què la fruita seca dins el context d’una dieta saludable no engrei-xa. En primer lloc, s’ha vist que per la manera en què el greix es disposa físicament en la fruita seca, seria menys accessible per als enzims intestinals, per la qual cosa part d’aquest greix no estaria disponible i es produiria una certa malabsorció. De fet, dife-rents estudis han demostrat un augment del contingut en greix de la femta en aquells individus que estaven prenent fruita seca [39]. També, a la fruita seca se li ha atri buït un efecte termogènic pel seu alt contingut en greixos poliinsaturats. Per exemple, en el nostre laboratori de f isiologia, hi hem pogut observar que després de la inges-ta d’un esmorzar ric en greixos monoinsaturats i poliinsaturats (suplementats amb oli d’oliva o fruita seca), es produeix una pèrdua de calor (termogènesi) superior a la de després de la presa d’un esmorzar isocalòric en el qual els greixos insaturats se substitueixen per greixos saturats d’origen làctic [40]. Altres estudis, els més majori-taris, apunten que la fruita seca augmentaria la sacietat per damunt d’altres aliments o snacks altament consumits rics en carbohidrats o altres tipus de greixos [41].

De tots aquests estudis, el que és més important és pensar que no totes les calo-ries són iguals per al manteniment de l’equilibri energètic. Aquest depèn de molts aspectes, així que el tema és molt més complex del que f ins al moment intuíem. Les proteïnes són més saciants i termogèniques que els carbohidrats o els greixos. Els greixos d’origen vegetal són més termogènics i possiblement més saciants que els greixos d’origen animal. De fet, han estat descoberts recentment receptors es-pecíf ics per als greixos monoinsaturats al budell prim que estimulen la producció d’hormones gastrointestinals que produeixen sacietat [42]. A més, en la sacietat, hi intervenen altres factors no nutricionals, com ara la textura de l’aliment, la visco-sitat... Qui havia de dir que el pes corporal depèn de tants factors relacionats amb la dieta! Si menjo dos àpats del mateix contingut calòric, però un és ric en proteï-nes i f ibra i de baixa càrrega glucèmica (amb fruita seca i cereals integrals), i l’altre és pobre de proteïnes, ric en carbohidrats ref inats i d’alta càrrega glucèmica (amb brioixeria, sucre i sucs de fruita), tindran el mateix efecte sobre l’equilibri energètic de l’individu? I això, portat a llarg termini, quines conseqüències por tenir?

Durant els últims anys, hem recomanat consumir més carbohidrats i menys greix, mentre la prevalença de l’obesitat ha anat creixent any rere any. Amb aques-tes recomanacions no hem frenat la pandèmia d’obesitat. I no és estrany: la reco-manació de reduir el consum de greix s’ha acompanyat d’un augment de la ingesta de carbohidrats d’alt índex glucèmic (pa, patates, brioixeria, begudes ensucrades, sucs de fruita amb sucres afegits, arròs i pasta de sopa), i no d’hidrats de carboni complexos (cereals integrals, arròs integral, pa morè, pasta integral, llegums...), fet que ha contribuït a augmentar de manera important la càrrega glucèmica de la


12

dieta. Això ha comportat possiblement menys estímuls de sacietat, i es tradueix en una inhibició de la lipòlisi, que afavoreix l’emmagatzemament d’energia en forma de greix (sobrepès i obesitat).

Fruita seca i hipertensió

Concretament, dos estudis prospectius de cohorts van investigar l’associació entre el consum de fruita seca i l’aparició d’hipertensió com a variable d’estudi principal; en els dos estudis es van incloure individus sans. El primer, realitzat en els individus de la cohort del Physician’s Health Study I, demostrà que consumir fruita seca més de set vegades a la setmana s’associava a un 18 % menys de risc de desenvolupar hipertensió que si es consumia rarament fruita seca o no se’n con-sumia. No obstant això, aquesta associació només va ser observada en individus sense sobrepès, i no en persones amb obesitat [18]. En un altre estudi, realitzat a la cohort Seguimiento Universidad de Navarra (SUN), que inclou universitaris espa-nyols graduats, no es va trobar una associació signif icativa entre el consum de fruita seca i la incidència de la hipertensió [43]. Cal remarcar que aquests dos estu-dis no van diferenciar entre els tipus de fruites seques (salades o sense salar) que consumien els participants.

Com es revisa en un article publicat pel nostre grup [14], diversos estudis clí-nics d’intervenció aguts i crònics han avaluat els efectes que té la fruita seca sobre la pressió arterial com a variable d’estudi secundària. Aquests estudis han estat realitzats en diferents tipus de poblacions: entre d’altres, persones sanes, obesos, diabètics, hipercolesterolèmics i també persones amb alt risc cardiovascular i amb síndrome metabòlica. S’ha avaluat l’efecte sobre la pressió arterial de diferents ti-pus de fruites seques (ametlles, nous, avellanes, festucs, cacaus i barreges de diver-ses fruites seques) en dosis d’entre 30 i 108 grams per dia. Molts dels estudis han avaluat fruites seques crues i sense salar. En alguns s’ha demostrat una reducció en la pressió sistòlica i diastòlica després de seguir una dieta enriquida amb fruita seca en comparació amb el grup de control [14]. En alguns dels estudis no s’han obser-vat canvis signif icatius entre els grups, i només un estudi ha vist un augment de la pressió arterial, tot i que els autors no en justif iquen els resultats [44].

Per tant, actualment, l’evidència científ ica en relació amb la fruita seca i la pressió arterial és encara limitada, tot i que se suggereix un efecte benef iciós de la fruita seca en la disminució de la pressió arterial.

Fruita seca, colesterol HDL baix i hipertrigliceridèmia

Els benef icis de la fruita seca en la malaltia coronària han estat aprovats com a health claim per l’Administració d’Aliments i Fàrmacs (FDA) dels Estats Units


13

d’Amèrica [45]. Tot i la gran varietat de mecanismes que poden influenciar aques-ta relació, el més estudiat és l’efecte que s’ha vist en la fruita seca per reduir els lípidssanguinis. Molts estudis clínics han indicat que la fruita seca disminueix el coleste-rol total i també la fracció LDL; en canvi, l’impacte de la fruita seca sobre el coles-terol en lipoproteïnes d’alta densitat (colesterol HDL) i la hipertrigliceridèmia, quesón components de la síndrome metabòlica, ha estat molt menys estudiat.

Una metaanàlisi de tretze estudis clínics, on es van incloure 365 participants,va investigar l’efecte de les nous en els lípids sanguinis. Les intervencions haviendurat entre quatre i vint-i-quatre setmanes i les nous representaven entre un 10 %i un 24 % de les calories totals ingerides. No obstant això, ni el colesterol HDL niels triglicèrids no van resultar afectats significativament per les dietes enriquidesamb nous [46].

Aquests resultats coincideixen amb una anàlisi combinada recent de vint-i-cinc estudis clínics que avaluava la relació entre diferents tipus de fruites seques iels lípids sanguinis en individus normolipidèmics i hipercolesterolèmics. Una in-gesta diària de 67 grams de fruita seca no va tenir un efecte significatiu en la mit-jana de colesterol HDL ni de triglicèrids, excepte en els individus hipertrigliceri-dèmics, en els quals es va veure una reducció aproximada de 20 mg/dL en lesconcentracions plasmàtiques de triglicèrids [10]. Cal remarcar que els individusamb síndrome metabòlica normalment són hipertrigliceridèmics, i aquesta meta-anàlisi suggereix un efecte favorable a la disminució de les concentracions de tri-glicèrids en individus amb hipertrigliceridèmia; per tant, podríem esperar un efec-te similar en la població que pateix de síndrome metabòlica. Probablement, aixòs’explicaria per les diferències metabòliques existents entre aquests individus i lapoblació sana.

Fruita seca i síndrome metabòlica

Tot i que els estudis científics han relacionat la fruita seca amb els diferentscomponents de la síndrome metabòlica, existeixen pocs estudis que hagin avaluatl’efecte de la fruita seca sobre la síndrome metabòlica en conjunt o realitzats ensubjectes que pateixen aquesta síndrome.

Prevenció de la síndrome metabòlica

Com es resumeix en la taula 1, els resultats dels estudis epidemiològics sugge-reixen que la fruita seca pot ser útil en la prevenció de la síndrome metabòlica. Enuna anàlisi transversal recent, publicada pel nostre grup i realitzada sobre unamostra de 7.210 participants de l’estudi PREDIMED, s’ha demostrat que el con-sum freqüent de fruita seca es relaciona amb un 26 % menys de prevalença de la


14

Tau

la1

Estu

dise

pide

mio

lògi

csso

bre

frui

tase

ca,s

índr

ome

met

abòl

ica

iels

seus

com

pone

nts

Estu

diia

utor

sD

isse

nyIn

divi

dus

Segu

imen

tEx

posi

ció

Res

ulta

ts

Estu

diA

RIC

Luts

eyet

al.(

2008

)[4

9]Pr

ospe

ctiu

9.51

4in

divi

duss

ans

9an

ysQ

uint

ilsba

sals

deco

nsum

defr

uite

sseq

uest

otal

sim

ante

gade

frui

tess

eque

s

No

hiha

asso

ciac

ió

NH

AN

ES19

99-2

004

O’N

eile

tal.

(201

1)[4

8]T

rans

vers

al13

.292

indi

vidu

ssan

sN

A≥

18gr

amse

nfro

ntde

<18

gram

sde

cons

umde

frui

tess

eque

sim

ante

gade

frui

tess

eque

s

Prev

alen

çain

feri

orde

sínd

rom

em

etab

òlic

a,ob

esit

atab

dom

inal

,hi

pert

ensi

ó,co

lest

erol

HD

Lba

ixi

hipe

rglic

èmia

Estu

diSU

NFe

rnán

dez-

Mon

tero

etal

.(20

12)

[43]

Pros

pect

iu9.

887

indi

vidu

ssan

s6

anys

Con

sum

de≥

2ra

cion

sde

frui

tess

eque

sala

setm

ana

enfr

ontd

eno

-con

sum

al’i

nici

Inci

dènc

iam

enor

desí

ndro

me

met

abòl

ica,

obes

itat

abdo

min

ali

hipe

rglic

èmia

endo

nes

Estu

diPR

EDIM

EDIb

arro

la-J

urad

oet

al.

(201

3)[4

7]

Tra

nsve

rsal

7.21

0in

divi

dusa

mb

altr

isc

card

iova

scul

arN

A>

3ra

cion

sde

frui

tess

eque

sala

setm

ana

enfr

ontd

e<

1ra

ció

ala

setm

ana

Prev

alen

çain

feri

orde

sínd

rom

em

etab

òlic

ai

obes

itat

abdo

min

al

Abr

evia

cion

s:A

RIC

,A

ther

oscl

eros

isR

isk

inC

omm

unit

ies

Stud

y;N

HA

NES

,N

atio

nal

Hea

lth

and

Nut

riti

onEx

amin

atio

nSu

rvey

;N

A,

noap

licab

le;S

UN

,Seg

uim

ient

oU

nive

rsid

adde

Nav

arra

;PR

EDIM

ED,P

reve

nció

nco

ndi

eta

med

iter

ráne

a(P

reve

ntio

nw

ith

med

iter

rane

andi

et).


15

síndrome metabòlica i un 32 % menys de prevalença de l’obesitat abdominal, encomparació amb el grup de participants que no consumia fruita seca [47]. En unaltre estudi transversal, realitzat en 13.292 participants de la cohort del NationalHealth and Nutrition Examination Survey (NHANES), s’observà una associacióinversa entre aquells que consumien fruites seques i mantegues de fruites seques ila prevalença de la síndrome metabòlica i quatre dels seus components (obesitatabdominal, hipertensió, glucosa plasmàtica alterada i colesterol HDL baix), si escomparava amb els qui no consumien fruita seca [48]. Aquests resultats són con-cordants amb l’únic estudi epidemiològic prospectiu que ha avaluat l’associacióentre fruita seca i la incidència de la síndrome metabòlica. En aquest estudi, on esvan incloure 9.987 participants de la cohort SUN seguits durant sis anys, els parti-cipants que consumien més de dues racions de fruita seca a la setmana presentavenun 32 % menys de risc de desenvolupar la síndrome metabòlica en comparacióamb els qui no consumien fruita seca; aquesta associació va resultar ser més estre-ta en les dones [43]. En canvi, en un altre estudi prospectiu en què s’avaluava larelació entre els patrons dietètics i la síndrome metabòlica, no s’hi van trobar asso-ciacions significatives entre els quintils d’ingesta de fruita seca i la incidència de lasíndrome metabòlica [49].

Només un estudi clínic d’intervenció ha avaluat l’efecte de la suplementaciód’una dieta mediterrània amb fruita seca i la incidència de la síndrome metabòlicacom a variable secundària en individus lliures d’aquesta malaltia. En l’estudi PRE-DIMED, s’hi va observar una reducció no significativa de la incidència de la sín-drome metabòlica després d’un any d’intervenció en aquells individus assignats auna dieta mediterrània amb fruita seca, en comparació amb els assignats a unadieta baixa en greix [50].

Estudis d’intervenció clínica en individus amb síndrome metabòlica

Com es resumeix en la taula 2, set estudis d’intervenció han avaluat l’efectede la fruita seca sobre factors de risc cardiovascular en persones amb síndromemetabòlica [39, 51, 52, 53, 54, 55, 56]. Els resultats d’un estudi recent realitzaten cinquanta participants amb síndrome metabòlica demostren que seguir unaalimentació saludable que inclogui 30 grams de fruita seca al dia redueix la insu-lina plasmàtica en un 25,8 % i l’HOMA-IR en un 27,61 %, en comparació ambaquells que segueixen consells d’alimentació saludable sense fruita seca. Aquestsresultats suggereixen una possible modulació de la sensibilitat a la insulina perpart de la fruita seca [39]. Contràriament, un estudi previ que havia avaluat l’efec-te de les nous i els cacaus no va trobar diferències significatives entre grups enl’HOMA-IR [55]. Altres estudis d’intervenció tampoc no van mostrar diferènciessignificatives entre el grup que consumia fruita seca i el grup de control en alguns


16

Taula 2

Estu

dis d

’inte

rven

ció

clín

ica

alea

tori

tzat

s de

cons

um d

e fr

uita

seca

i fa

ctor

s de

risc

card

iom

etab

òlic

en

pers

ones

am

b sí

ndro

me

met

abòl

ica

Aut

ors

Dis

seny

Nom

bre

de

pers

ones

(h:

d)D

urad

a de

la

inte

rven

ció

Gru

p de

die

ta

de co

ntro

lG

rup

d’in

terv

enci

óR

esul

tats

Scot

t et a

l. (2

003)

[54

]Pa

ral·l

el35

42 se

tman

esC

onse

ll di

etèt

ic A

HA

Am

etlle

s + a

lt en

pr

oteï

na, a

lt en

gr

eix

(25

%

prot

eïna

, 40

% g

reix

i 2

2 %

àci

ds g

rass

os

mon

oins

atur

ats)

Sens

e ef

ecte

en

el c

oles

tero

l LD

L, tr

iglic

èrid

s ni g

luco

sa

plas

màt

ica

en d

ejú

Muk

udde

m-P

eter

sen

et al

. (20

07) [

51];

Piet

ers

et a

l. (2

005)

[55

]

Para

l·lel

64 (

29:3

5)8

setm

anes

Con

sell

diet

ètic

sa

luda

ble

Con

sell

diet

ètic

sa

luda

ble

+ 2

0 %

de

l tot

al d

’ene

rgia

de

nou

s o ca

caus

(6

3-10

8 g/

d)

Sens

e ef

ecte

en

l’HO

MA

-IR

Sens

e ef

ecte

en

els t

rigl

icèr

ids,

pr

essi

ó ar

teri

al n

i tes

t de

la

tole

rànc

ia o

ral a

la g

luco

sa a

le

s 2 h

Incr

emen

t de

la g

luco

sa

plas

màt

ica

en e

l gru

p de

cac

aus

Sala

s-Sa

lvad

ó et

al.

(200

8) [

50]

Para

l·lel

1.22

4 am

b al

t ri

sc C

V

(566

:658

)(7

51 a

mb

sínd

rom

e m

etab

òlic

a)

1 se

tman

aD

ieta

bai

xa

en g

reix

A

HA

Die

ta m

edit

errà

nia

enri

quid

a am

b 30

gra

ms d

e fr

uita

seca

Més

dis

min

ució

de

la

prev

alen

ça d

e sí

ndro

me

met

abòl

ica,

obe

sita

t abd

omin

al

i hip

ertr

iglic

erid

èmia

, i m

és

reve

rsió

de

la sí

ndro

me

met

abòl

ica,

en

el g

rup

de fr

uita

se

ca

Cas

as-A

gust

ench

et

al.

(201

1) [

39]

Para

l·lel

50 (

28:2

2)12

setm

anes

Con

sell

diet

ètic

sa

luda

ble

Con

sell

diet

ètic

sa

luda

ble

+ 3

0 g/

d de

frui

ta se

ca

(am

etlle

s, av

ella

nes,

nous

)

Dis

min

ució

del

col

este

rol t

otal

, LD

L i p

ress

ió a

rter

ial e

n to

ts

dos g

rups

sens

e di

ferè

ncie

sM

és d

ism

inuc

ió d

e la

insu

lina

en d

ejú

i HO

MA

en

el g

rup

de

frui

ta se

ca

Wu

et a

l. (2

010)

[52

]Pa

ral·l

el28

3 (1

58:1

25)

12 se

tman

esC

onse

ll di

etèt

ic A

HA

Con

sell

diet

ètic

A

HA

+ 3

0 g/

d de

no

us

Dis

min

ució

de

la p

reva

lenç

a de

sí

ndro

me

met

abòl

ica

en to

ts

els g

rups

Més

reve

rsió

d’o

besi

tat

abdo

min

al i

dism

inuc

ió d

el

nom

bre

de c

ompo

nent

s de

sínd

rom

e m

etab

òlic

a en

el

grup

de

nous

Wan

g et

al.

(201

2) [

53]

Para

l·lel

90 (

41:4

9)12

setm

anes

Con

sell

diet

ètic

AH

AC

onse

ll di

etèt

ic

AH

A +

42

g/d

o 70

g/d

de

pist

atxo

s

Dis

min

ució

del

s tri

glic

èrid

s i

en e

l tes

t de

tole

rànc

ia a

la

gluc

osa

a le

s 2 h

en

tots

dos

gr

ups,

en

com

para

ció

amb

el

basa

l

Abr

evia

cion

s: h

, hom

e; d

, don

a; A

HA

, Ass

ocia

ció

Am

eric

ana

del C

or; g

/d, g

ram

s/di

a; H

OM

A-I

R, m

odel

d’a

valu

ació

hom

eost

àtic

a pe

r a

la

resi

stèn

cia

a la

insu

lina;

CV

, car

diov

ascu

lar.


17

Cas

as-A

gust

ench

etal

.(20

11)

[39]

Para

l·lel

50(2

8:22

)12

setm

anes

Con

sell

diet

ètic

salu

dabl

e

Con

sell

diet

ètic

salu

dabl

e+

30g/

dde

frui

tase

ca(a

met

lles,

avel

lane

s,no

us)

Dis

min

ució

delc

oles

tero

ltot

al,

LDL

ipre

ssió

arte

rial

ento

tsdo

sgru

psse

nse

dife

rènc

ies

Més

dism

inuc

ióde

lain

sulin

aen

dejú

iHO

MA

enel

grup

defr

uita

seca

Wu

etal

.(20

10)

[52]

Para

l·lel

283

(158

:125

)12

setm

anes

Con

sell

diet

ètic

AH

AC

onse

lldi

etèt

icA

HA

+30

g/d

deno

us

Dis

min

ució

dela

prev

alen

çade

sínd

rom

em

etab

òlic

aen

tots

els

grup

sM

ésre

vers

iód’

obes

itat

abdo

min

alid

ism

inuc

ióde

lno

mbr

ede

com

pone

ntsd

esí

ndro

me

met

abòl

ica

enel

grup

deno

us

Wan

get

al.

(201

2)[5

3]Pa

ral·l

el90

(41:

49)

12se

tman

esC

onse

lldi

etèt

icA

HA

Con

sell

diet

ètic

AH

A+

42g/

do

70g/

dde

pist

atxo

s

Dis

min

ució

dels

trig

licèr

idsi

enel

test

deto

lerà

ncia

ala

gluc

osa

ale

s2h

ento

tsdo

sgr

ups,

enco

mpa

raci

óam

bel

basa

l

Abr

evia

cion

s:h,

hom

e;d,

dona

;AH

A,A

ssoc

iaci

óA

mer

ican

ade

lCor

;g/d

,gra

ms/

dia;

HO

MA

-IR

,mod

eld’

aval

uaci

óho

meo

stàt

ica

per

ala

resi

stèn

cia

ala

insu

lina;

CV

,car

diov

ascu

lar.


18

dels paràmetres de la síndrome metabòlica (glucosa plasmàtica en dejú, triglicè-rids i pressió arterial) [51, 53, 54]. Algunes de les limitacions següents podrien explicar aquesta falta d’efecte en els components de la síndrome metabòlica: la mostra de subjectes era massa petita; es van registrar molts abandonaments du-rant l’estudi; la pèrdua de pes com a factor confusor; no es van controlar les anà-lisis per factors dietètics i activitat física, o l’existència d’un percentatge relativa-ment baix de persones amb glucosa plasmàtica alterada a l’inici (menys del 5 % en el segon estudi).

La millor evidència dels benef icis del consum de fruita seca en la síndrome metabòlica la proporciona un estudi aleatoritzat i controlat de tres grups en paral-lel, on es van incloure 283 persones amb síndrome metabòlica. En aquest estudi el nombre de components alterats de la síndrome metabòlica es va reduir sig-nif icativament en el grup suplementat amb nous en comparació amb el grup de control [52].

No només s’ha relacionat amb la síndrome metabòlica la fruita seca com a aliment aïllat, sinó també els patrons dietètics enriquits amb fruita seca. Una anà-lisi de l’estudi d’intervenció PREDIMED va demostrar que les persones assignades alea tò ria ment a una dieta mediterrània enriquida amb fruita seca tenien menys prevalença de la síndrome metabòlica i alguns dels seus components (obesitat ab-dominal, hipertrigliceridèmia i hipertensió), en comparació amb els participants del grup de control, després d’un any d’intervenció. A més, hi va haver més rever-sió de la síndrome metabòlica en els individus que seguien una dieta mediterrània suplementada amb fruita seca [50]. Cal recalcar que més del 60 % dels participants en el PREDIMED tenien síndrome metabòlica a l’inici. En aquest estudi, la re-versió de la síndrome metabòlica es podria explicar especialment per la disminu-ció observada en la circumferència de la cintura i la hipertrigliceridèmia. Aquests benef icis associats a la fruita seca es van observar sense que hi haguessin canvis signif icatius en el pes corporal i l’activitat física, la qual cosa suggereix que els efec-tes estaven associats principalment a la ingesta de fruits secs i no eren derivats d’altres canvis en l’estil de vida.

Si tenim en compte totes aquestes evidències, els resultats suggereixen que el consum regular de fruita seca pot millorar alguns dels components de la síndrome metabòlica, com ara la hipertrigliceridèmia, la resistència i secreció de la insulina, la pressió arterial i l’obesitat; però l’efecte de la fruita seca sobre el colesterol LDL i el colesterol total encara no ha estat suf icientment evidenciat. Un dels compo-nents principals de la síndrome metabòlica és l’obesitat abdominal. Està clarament demostrat que les persones obeses responen menys a les intervencions dietètiques per abaixar el colesterol en comparació amb individus sans [57], a causa, princi-palment, de la menor reducció de l’absorció intestinal de colesterol que s’ha vist en persones obeses o amb estats d’insulinoresistència [58]. Com que la síndro-


19

me metabòlica està estretament relacionada amb l’obesitat abdominal i la resistèn-cia a la insulina, podem esperar que la fruita seca sigui menys efectiva reduint lesconcentracions de colesterol LDL i colesterol total en persones amb síndrome me-tabòlica que no pas en persones sanes i sense sobrepès.

Mecanismes fisiopatològics implicats en la síndrome metabòlica

La fruita seca podria exercir efectes beneficiosos sobre la síndrome metabòlicaa través de la millora de la inflamació, l’estrès oxidatiu i la funció endotelial.Aquests mecanismes poden modular la sensibilitat i la secreció d’insulina, dismi-nuint el risc de diabetis, dislipèmia aterògena, obesitat abdominal i hiperten-sió [15], tots aquests, components de la síndrome metabòlica.

L’efecte de les fruites seques en aquests mecanismes es pot atribuir al seu perfilnutricional i a l’àmplia varietat de components bioactius que contenen (figura 3).Els àcids grassos monoinsaturats es corresponen amb una fracció considerable deltotal de greix de la majoria de fruites seques; aquests àcids grassos són menys sus-ceptibles a l’oxidació que els àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga [13]. Toti que les nous són més riques en poliinsaturats que les altres fruites seques, i pertant, són més susceptibles a l’oxidació de les LDL, la potent capacitat antioxidantdels seus components bioactius pot contrarestar l’efecte prooxidant dels grei-xos [59]. Les nous són especialment riques en àcid el·làgic i àcid alfalinolènic, àcidsque han demostrat tenir propietats antiinflamatòries [60]. El contingut d’àcidsgrassos monoinsaturats de la fruita seca millora l’eficàcia de la funció de les cèl-

Figura 3. Components i mecanismes pels quals la fruita seca s’associa a la síndrome metabòlica iels seus components.


20

lules beta, i així ajuda a regular la sensibilitat a la insulina. La fruita seca és també molt rica en f ibra, que podria incrementar la sacietat, disminuir la ingesta energè-tica d’altres aliments [6] i reduir les excursions postprandials de glucosa, millorant així la inf lamació i la sensibilitat a la insulina [6]. F inalment, les fruites seques són una bona font de proteïna vegetal i podrien millorar la funció vascular, ja que són riques en L-arginina, que és un potent precursor del vasodilatador endogen òxid nítric [15].

La fruita seca conté minerals i antioxidants en grans quantitats: aquests com-ponents podrien tenir un paper important en la f isiopatologia de la síndrome me-tabòlica. El magnesi pot reduir la inf lamació perifèrica, millorant la resistència a la insulina, i també estimulant la producció de prostaciclines vasodilatadores i òxid nítric [61]. La fruita seca també conté polifenols, f itosterols i altres antioxidants dietètics, que poden prevenir l’estrès oxidatiu incrementant les defenses antioxi-dants endògenes.

F inalment, diversos estudis epidemiològics i d’intervenció clínica han demos-trat que existeix una relació inversa entre el consum de fruita seca i la inf lamació perifèrica [12], l’estat oxidatiu [13] i la disfunció endotelial [14].

Conclusions

Els estudis epidemiològics i d’intervenció clínica demostren clarament que la fruita seca té un efecte protector en diferents factors de risc cardiometabòlic. La fruita seca exerceix un paper essencial en la modulació dels diferents components de la síndrome metabòlica, millorant la inf lamació, l’estrès oxidatiu i la funció endotelial. En el context d’àpats alts en hidrats de carboni, la fruita seca té un im-pacte benef iciós, ja que millora la glicèmia postprandial i redueix les excursions glicèmiques. La fruita seca podria disminuir el risc de diabetis en les dones, però l’efecte encara s’ha d’evidenciar en els homes. Tot i ser un aliment densament energètic i alt en greix, l’evidència suggereix que consumir fruita seca freqüent-ment no deriva en un guany de pes apreciable o en més risc d’obesitat abdominal. El consum de fruita seca ha evidenciat un efecte consistent en la disminució del colesterol plasmàtic, però els seus efectes en el colesterol HDL i els triglicèrids són menys clars. L’efecte del consum de fruita seca en el colesterol LDL en persones amb síndrome metabòlica tampoc no ha estat ben establert. Alguns estudis sug-gereixen una associació inversa entre el consum de fruita seca i la pressió sanguínia i la funció endotelial. La fruita seca s’ha relacionat inversament amb la prevalença i la incidència de la síndrome metabòlica. F inalment, incloure fruites seques en el context d’un patró de dieta saludable podria incrementar-ne els benef icis: s’ha observat una prevalença inferior de la síndrome metabòlica en aquelles persones que seguien una dieta mediterrània enriquida amb fruita seca. Es necessiten futurs


21

estudis d’intervenció clínica més llargs i extensos per tal d’avaluar i clarificar l’efec-te de la fruita seca en la síndrome metabòlica.

Agraïments

Als meus pares, que em van ensenyar el fonamental per desenvolupar-se en lanostra societat, l’essencial de viure en família i la importància d’estimar Catalunyai somiar amb aquest gran país.

A la Dolors, que cada dia representa el puntal de la meva existència i amb esti-mació m’ha donat els tres millors fills que podria tenir i que no em mereixo. L’Al-bert, el meu gran i especial biòleg; la Núria, l’artista d’arts escèniques que explotade vida, i el meu petit gran Marc, que representa l’equilibri de casa nostra. Totsells, molt diferents, i per això, exclusius. No puc imaginar haver fet res en aquestavida sense la Dolors i ells, als quals dec tot.

A totes les persones de la Unitat de Nutrició Humana de la Facultat de Medi-cina de Reus i aquells que han interaccionat amb mi professionalment. El contin-gut d’aquest discurs l’he fet gràcies a la seva complicitat i ajuda. Aquestes paraulesles dirigeixo especialment al Carles, la Mònica, la Nancy, el Joan i totes les perso-nes que han passat per aquesta Unitat i l’Hospital Universitari Sant Joan de Reusi han somiat amb el mateix que jo he somiat. També vull agrair a la Marta la sevaajuda en la crítica i confecció d’aquest discurs de recepció a l’Institut d’EstudisCatalans.

Als qui han donat la cara perquè em nomenin membre d’aquesta catalana ins-titució que el meu oncle va presidir amb dignitat, força i humilitat. Especialmentals professors Abel Mariné i Màrius Foz, referents meus, sens dubte, com a profes-sionals i persones.


22

Bibliograf ia

[1] Goren-Inbar, N.; Sharon, G.; Melamed, Y.; Kislev, M. «Nuts, nut cracking, and pitted stones at Gesher Benot Ya’aqov, Israel». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, vol. 99, núm. 4 (2002), p. 2455-2460.

[2] Gil, L. «Las transformaciones históricas del paisaje: la permanencia y la extinción lo-cal del pino piñonero». A: Los montes y su historia: Una perspectiva política, económica y social. Huelva: Universidad de Huelva, 1999.

[3] Mithen, S.; F inlay, N.; Carruthers, W.; Carter, S.; Ashmore, P. «Plant use in the Mesolithic: evidence from Staosnaig, Isle of Colonsay, Scotland». J. Archaeol. Sci., vol. 28, núm. 3 (2001), p. 223-234.

[4] Salas-Salvadó, J.; Casas-Agustench, P.; Salas-Huetos, A. «Cultural and his-torical aspects of Mediterranean nuts with emphasis on their attributed healthy and nutritional properties». Nutr. Metab. Cardiovasc. Dis., vol. 21, supl. 1 (2011), p. S1-S6.

[5] Casas-Agustench, P.; Salas-Huetos, A.; Salas-Salvadó, J. «Mediterranean nuts: origins, ancient medicinal benef its and symbolism». Public Health Nutr., vol. 14, núm. especial 12A (2011), p. 2296-2301.

[6] Salas-Salvadó, J.; Bulló, M.; Pérez-Heras, A.; Ros, E. «Dietary f ibre, nuts and cardiovascular diseases». Br. J. Nutr., vol. 96, supl. 2 (2006), p. 45-51.

[7] Ros, E.; Tapsell, L. C.; Sabaté, J. «Nuts and berries for heart health». Curr. Athero-scler. Rep., vol. 12, núm. 6 (2010), p. 397-406.

[8] Sabaté, J.; Ang, Y. «Nuts and health outcomes: new epidemiologic evidence». Am. J. Clin. Nutr., vol. 89, núm. 5, supl. (2009), p. 1643S-1648S.

[9] Kendall, C. W. C.; Josse, A. R.; Esfahani, A.; Jenkins, D. J. A. «Nuts, metabolic syndrome and diabetes». Br. J. Nutr., vol. 104, núm. 4 (2010), p. 465-473.

[10] Sabaté, J.; Oda, K.; Ros, E. «Nut consumption and blood lipid levels: a pooled anal-ysis of 25 intervention trials». Arch. Intern. Med., vol. 170, núm. 9 (2010), p. 821-827.

[11] «The Lipid Research Clinics Coronary Primary Prevention Trial results. II. The rela-tionship of reduction in incidence of coronary heart disease to cholesterol lowering». JAMA, vol. 251, núm. 3 (1984), p. 365-374.

[12] Casas-Agustench, P.; Bulló, M.; Salas-Salvadó, J. «Nuts, inf lammation and in-sulin resistance». Asia Pac. J. Clin. Nutr., vol. 19, núm. 1 (2010), p. 124-130.

[13] López-Uriarte, P.; Bulló, M.; Casas-Agustench, P.; Babio, N.; Salas-Salvadó, J. «Nuts and oxidation: a systematic review». Nutr. Rev., vol. 67, núm. 9 (2009), p. 497-508.

[14] Casas-Agustench, P.; López-Uriarte, P.; Ros, E.; Bulló, M.; Salas-Salvadó, J. «Nuts, hypertension and endothelial function». Nutr. Metab. Cardiovasc. Dis., vol. 21, supl. 1 (2011), p. S21-S33.

[15] Ros, E. «Health benef its of nut consumption». Nutrients, vol. 2, núm. 7 (2010), p. 652-682.

[16] Rajaram, S.; Sabaté, J. «Nuts, body weight and insulin resistance». Br. J. Nutr., vol. 96, supl. 2 (2006), p. S79-S86.

[17] Vadivel, V.; Kunyanga, C. N.; Biesalski, H. K. «Health benef its of nut consump-tion with special reference to body weight control». Nutrition, vol. 28, núm. 11-12 (2012), p. 1089-1097.


23

[18] Djoussé, L.; Rudich, T.; Gaziano, J. M. «Nut consumption and risk of hypertensionin US male physicians». Clin. Nutr., vol. 28, núm. 1 (2009), p. 10-14.

[19] Jiang, R.; Manson, J. E.; Stampfer, M. J.; Liu, S.; Willett, W. C.; Hu, F. B. «Nutand peanut butter consumption and risk of type 2 diabetes in women». JAMA,vol. 288, núm. 20 (2002), p. 2554-2560.

[20] Villegas, R.; Gao, Y. T.; Yang, G. [et al.]. «Legume and soy food intake and the in-cidence of type 2 diabetes in the Shanghai Women’s Health Study». Am. J. Clin. Nutr.,vol. 87, núm. 1 (2008), p. 162-167.

[21] Pan, A.; Sun, Q.; Manson, J. E.; Willett, W. C.; Hu, F. B. «Walnut consumption isassociated with lower risk of type 2 diabetes in women». J. Nutr. (2013). [En premsa]

[22] Parker, E. D.; Harnack, L. J.; Folsom, A. R. «Nut consumption and risk oftype 2 diabetes». JAMA, vol. 290, núm. 1 (2003), p. 38-39.

[23] Kochar, J.; Gaziano, J. M.; Djoussé, L. «Nut consumption and risk of type II dia-betes in the Physicians’ Health Study». Eur. J. Clin. Nutr., vol. 64, núm. 1 (2010),p. 75-79.

[24] Node, K.; Inoue, T. «Postprandial hyperglycemia as an etiological factor in vascularfailure». Cardiovasc. Diabetol., vol. 8 (2009), p. 23.

[25] Jenkins, D. J. A.; Kendall, C. W. C.; Josse, A. R. [et al.]. «Almonds decrease post-prandial glycemia, insulinemia, and oxidative damage in healthy individuals».J. Nutr., vol. 136, núm. 12 (2006), p. 2987-2992.

[26] Josse, A. R.; Kendall, C. W. C.; Augustin, L. S.; Ellis, P. R.; Jenkins, D. J. A. «Al-monds and postprandial glycemia-a dose-response study». Metabolism, vol. 56,núm. 3 (2007), p. 400-404.

[27] Kendall, C. W. C.; Josse, A. R.; Esfahani, A.; Jenkins, D. J. A. «The impact of pis-tachio intake alone or in combination with high-carbohydrate foods on post-prandi-al glycemia». Eur. J. Clin. Nutr., vol. 65, núm. 6 (2011), p. 696-702.

[28] Kendall, C. W. C.; Esfahani, A.; Josse, A. R.; Augustin, L. S.; Vidgen, E.; Jenkins,D. J. A. «The glycemic effect of nut-enriched meals in healthy and diabetic subjects».Nutr. Metab. Cardiovasc. Dis., vol. 21, supl. 1 (2011), p. S34-S39.

[29] Wien, M.; Bleich, D.; Raghuwanshi, M. [et al.]. «Almond consumption and car-diovascular risk factors in adults with prediabetes». J. Am. Coll. Nutr., vol. 29,núm. 3 (2010), p. 189-197.

[30] Lovejoy, J. C.; Most, M. M.; Lefevre, M.; Greenway, F. L.; Rood, J. C. «Effect ofdiets enriched in almonds on insulin action and serum lipids in adults with normalglucose tolerance or type 2 diabetes». Am. J. Clin. Nutr., vol. 76, núm. 5 (2002),p. 1000-1006.

[31] Li, T. Y.; Brennan, A. M.; Wedick, N. M.; Mantzoros, C.; Rifai, N.; Hu, F. B.«Regular consumption of nuts is associated with a lower risk of cardiovascular diseasein women with type 2 diabetes». J. Nutr., vol. 139, núm. 7 (2009), p. 1333-1338.

[32] Jenkins, D. J. A.; Kendall, C. W. C.; Banach, M. S. [et al.]. «Nuts as a replace-ment for carbohydrates in the diabetic diet». Diabetes Care, vol. 34, núm. 8 (2011),p. 1706-1711.

[33] Salas-Salvadó, J.; Bulló, M.; Babio, N. [et al.]. «Reduction in the incidence oftype 2 diabetes with the Mediterranean diet: results of the PREDIMED-Reus nutri-tion intervention randomized trial». Diabetes Care, vol. 34, núm. 1 (2011), p. 14-19.

[34] Casas-Agustench, P.; Bulló, M.; Ros, E.; Basora, J.; Salas-Salvadó, J. «Cross-


24

sectional association of nut intake with adiposity in a Mediterranean population».Nutr. Metab. Cardiovasc. Dis., vol. 21, núm. 7 (2011), p. 518-525.

[35] Bes-Rastrollo, M.; Sabaté, J.; Gómez-Gracia, E.; Alonso, A.; Martínez, J. A.;Martínez-González, M. Á. «Nut consumption and weight gain in a Mediterraneancohort: The SUN study». Obesity [Silver Spring], vol. 15, núm. 1 (2007), p. 107.

[36] Bes-Rastrollo, M.; Wedick, N. M.; Martínez-González, M. Á.; Li, T. Y.; Samp-son, L.; Hu, F. B. «Prospective study of nut consumption, long-term weight change,and obesity risk in women». Am. J. Clin. Nutr., vol. 89, núm. 6 (2009), p. 1913-1919.

[37] Fraser, G. E.; Sabaté, J.; Beeson, W. L.; Strahan, T. M. «A possible protective ef-fect of nut consumption on risk of coronary heart disease: The Adventist HealthStudy». Arch. Intern. Med., vol. 152, núm. 7 (1992), p. 1416-1424.

[38] Flores-Mateo, G.; Rojas-Rueda, D.; Basora, J.; Ros, E.; Salas-Salvadó, J. «Nutintake and adiposity: meta-analysis of clinical trials». Am. J. Clin. Nutr., vol. 97,núm. 6 (2013), p. 1346-1355.

[39] Casas-Agustench, P.; López-Uriarte, P.; Bulló, M.; Ros, E.; Cabré-Vila, J. J.;Salas-Salvadó, J. «Effects of one serving of mixed nuts on serum lipids, insulinresistance and inflammatory markers in patients with the metabolic syndrome».Nutr. Metab. Cardiovasc. Dis., vol. 21, núm. 2 (2011), p. 126-135.

[40] Casas-Agustench, P.; López-Uriarte, P.; Bulló, M.; Ros, E.; Gómez-Flores, A.;Salas-Salvadó, J. «Acute effects of three high-fat meals with different fat saturationson energy expenditure, substrate oxidation and satiety». Clin. Nutr., vol. 28, núm. 1(2009), p. 39-45.

[41] Sabaté, J. «Nut consumption and body weight». Am. J. Clin. Nutr., vol. 78, núm. 3,supl. (2003), p. 647S-650S.

[42] Schwartz, G. J.; Fu, J.; Astarita, G. [et al.]. «The lipid messenger OEA links dietaryfat intake to satiety». Cell Metab., vol. 8, núm. 4 (2008), p. 281-288.

[43] Fernández-Montero, A.; Bes-Rastrollo, M.; Beunza, J. J. [et al.]. «Nut con-sumption and incidence of metabolic syndrome after 6-year follow-up: the SUN(Seguimiento Universidad de Navarra, University of Navarra Follow-up) cohort».Public Health Nutr. (2012), p. 1-9.

[44] Ma, Y.; Njike, V. Y.; Millet, J. [et al.]. «Effects of walnut consumption on endothe-lial function in type 2 diabetic subjects: a randomized controlled crossover trial».Diabetes Care, vol. 33, núm. 2 (2010), p. 227-232.

[45] Brown, D. «FDA considers health claim for nuts». J. Am. Diet. Assoc., vol. 103,núm. 4 (2003), p. 426.

[46] Banel, D. K.; Hu, F. B. «Effects of walnut consumption on blood lipids and othercardiovascular risk factors: a meta-analysis and systematic review». Am. J. Clin. Nutr.,vol. 90, núm. 1 (2009), p. 56-63.

[47] Ibarrola-Jurado, N.; Bulló, M.; Guasch-Ferré, M. [et al.]. «Cross-sectional as-sessment of nut consumption and obesity, metabolic syndrome and other cardiomet-abolic risk factors: the PREDIMED study». PLOS One, 8 (2013), e57367.

[48] O’Neil, C. E.; Keast, D. R.; Nicklas, T. A.; Fulgoni, V. L. «Nut consumption is as-sociated with decreased health risk factors for cardiovascular disease and metabolicsyndrome in U.S. adults: NHANES 1999-2004». J. Am. Coll. Nutr., vol. 30,núm. 6 (2011), p. 502-510.

[49] Lutsey, P. L.; Steffen, L. M.; Stevens, J. «Dietary intake and the development of the


25

metabolic syndrome: the Atherosclerosis Risk in Communities Study». Circulation,vol. 117, núm. 6 (2008), p. 754-761.

[50] Salas-Salvadó, J.; Fernández-Ballart, J.; Ros, E. [et al.]. «Effect of a Mediterra-nean diet supplemented with nuts on metabolic syndrome status: one-year results ofthe PREDIMED randomized trial». Arch. Intern. Med., vol. 168, núm. 22 (2008),p. 2449-2458.

[51] Mukuddem-Petersen, J.; Stonehouse (Oosthuizen), W.; Jerling, J. C.; Hane-kom, S. M.; White, Z. «Effects of a high walnut and high cashew nut diet on selectedmarkers of the metabolic syndrome: a controlled feeding trial». Br. J. Nutr., vol. 97,núm. 6 (2007), p. 1144-1153.

[52] Wu, H.; Pan, A.; Yu, Z. [et al.]. «Lifestyle counseling and supplementation with flax-seed or walnuts influence the management of metabolic syndrome». J. Nutr., vol. 140,núm. 11 (2010), p. 1937-1942.

[53] Wang, X.; Li, Z.; Liu, Y.; Lv, X.; Yang, W. «Effects of pistachios on body weight inChinese subjects with metabolic syndrome». Nutr. J., vol. 11, núm. 1 (2012), p. 20.

[54] Scott, L. W.; Balasubramanyam, A.; Kimball, K. T.; Aherns, A. K.; Fordis,C. M.; Ballantyne, C. M. «Long-term, randomized clinical trial of two diets in themetabolic syndrome and type 2 diabetes». Diabetes Care, vol. 26, núm. 8 (2003),p. 2481-2482.

[55] Pieters, M.; Oosthuizen, W.; Jerling, J. C.; Loots, D. T.; Mukuddem-Petersen,J.; Hanekom, S. M. «Clustering of haemostatic variables and the effect of high cashewand walnut diets on these variables in metabolic syndrome patients». Blood Coagul.Fibrinolysis, vol. 16, núm. 6 (2005), p. 429-437.

[56] Brennan, A. M.; Sweeney, L. L.; Liu, X.; Mantzoros, C. S. «Walnut consumptionincreases satiation but has no effect on insulin resistance or the metabolic profile overa 4-day period». Obesity [Silver Spring], vol. 18, núm. 6 (2009), p. 1176-1182.

[57] Lefevre, M.; Champagne, C. M.; Tulley, R. T.; Rood, J. C.; Most, M. M. «Indi-vidual variability in cardiovascular disease risk factor responses to low-fat and low-saturated-fat diets in men: body mass index, adiposity, and insulin resistance predictchanges in LDL cholesterol». Am. J. Clin. Nutr., vol. 82, núm. 5 (2005), p. 957-963.

[58] Simonen, P.; Gylling, H.; Howard, A. N.; Miettinen, T. A. «Introducing a newcomponent of the metabolic syndrome: low cholesterol absorption». Am. J. Clin.Nutr., vol. 72, núm. 1 (2000), p. 82-88.

[59] Kris-Etherton, P. M.; Hu, F. B.; Ros, E.; Sabaté, J. «The role of tree nuts and pea-nuts in the prevention of coronary heart disease: multiple potential mechanisms».J. Nutr., vol. 138, núm. 9 (2008), p. 1746S-1751S.

[60] Calder, P. C. «n-3 polyunsaturated fatty acids, inflammation, and inflammatorydiseases». Am. J. Clin. Nutr., vol. 83, núm. 6, supl. (2006), p. 1505S-1519S.

[61] Barbagallo, M.; Domínguez, L. J.; Galioto, A. [et al.]. «Role of magnesium in in-sulin action, diabetes and cardio-metabolic syndrome X». Mol. Aspects Med., vol. 24,núm. 1-3 (2003), p. 39-52.


Institutd’Estudis

Catalans

SECCIÓ

DE CIÈNCIES

BIOLÒGIQUES

Efectes sobre la salutd’un concentrat de nutrientsencapsulat d’una maneranatural i consumit per l’homedes de temps ancestralsDiscurs de recepció de Jordi Salas-Salvadócom a membre numerari de la Secció de CiènciesBiològiques, llegit el dia 10 de febrer de 2014

021-112843-Coberta EFECTES SALUT.indd 1021-112843-Coberta EFECTES SALUT.indd 1021-112843-Coberta EFECTES SALUT.indd 1021-112843-Coberta EFECTES SALUT.indd 1 17/01/14 11:1017/01/14 11:1017/01/14 11:1017/01/14 11:10

efectessobrelasalut d’unconcentratdenutrients encapsulatd ... · text revisat lingüísticament...

Documents