4/5

Compromís amb la terra: una ciutat sostenible i cohesionada

2

El nostre nivell de producció i consum s’ha aconseguit al preu d’esgotar els recursos

naturals i energètics, i de trencar els equilibris ecològics de la Terra.

Hem de ser conscients que la política municipal pot

contribuir només a pal·liar en part aquest desequilibri que

és de nivell global, ja que estem governats pel mateix

poder polític promotor d’aquest desequilibri. Les propostes

polítiques municipals han d’anar dirigides a anar igualant

aquest desequilibri entre consum i recursos naturals

disponibles.

Si prosseguim amb les tendències de creixement vigents (econòmic, demogràfic, en

l’ús de recursos, de generació d’elements contaminants i d'increment de desigualtats),

el resultat més probable per al segle XXI és un col·lapse de la civilització. La política

municipal pot contribuir en certa mesura a aturar les tendències de creixement.

Mentre ens preparem i organitzarem per aquest nou model econòmic, s’haurà

d’assegurar una vida digna a la col·lectivitat. Hem d’anar preparant aquest futur on la

igualtat i la sostenibilitat no siguin paraules buides de significat.

La política municipal no es pot acontentar amb els mantres cosmètics del

desenvolupament sostenible, ni amb la mera aposta per tecnologies ecoeficients, ni

tampoc amb una suposada “economia verda”, que encobreix la mercantilització

generalitzada de béns naturals i serveis ecosistèmics. Haurem de posar en valor el

capital real del territori, com és el sol, el sòl, l’aigua i la natura; i el capital real de la

societat, com és el coneixement, l’educació, la solidaritat i la cooperació.

3

L’urbanisme, al servei de la gent

L’urbanisme és una gran eina de transformació social i econòmica, tant per a les

ciutats i viles com per al conjunt del país. Les polítiques urbanístiques marquen d’una

manera especialment important l’economia. Per exemple, és evident que, amb una

altra legislació a nivell estatal, s’haurien pogut evitar tant el sobreendeutament

familiar com la bombolla immobiliària. Des de la CUP creiem que, si la finalitat del sòl

urbanitzable ha de ser garantir el dret a l’habitatge, aquest hauria de ser un bé públic i

que, per tant, quan un sòl es requalifiqués, la propietat hauria de passar als

ajuntaments a canvi d’un preu d’expropiació fixat per al sòl agrícola. D’aquesta

manera, s’acabaria amb l’especulació sobre el sòl i serien els mateixos ajuntaments

els que podrien fixar-ne el preu i beneficiar-se així de les plusvàlues de les

requalificacions, que haurien de ser molt menors a les que obtenen els agents privats

actualment i que haurien d’estar limitades per llei. El mateix hauria de passar amb el

sòl industrial, de manera que els ajuntaments poguessin fer una política molt més

activa d’activació econòmica i de foment de la indústria.

Tot i que la legislació actual es troba molt lluny de la proposta que apuntàvem

anteriorment, l’urbanisme és un dels àmbits on els ajuntaments tenen més poder de

decisió per poder planificar l’evolució dels pobles i ciutats. L’eina mitjançant la qual ho

fan és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que fixa entre altres coses

les zones que es poden construir en un futur, les que no, les dinàmiques estratègiques

i el model de ciutat cap al qual es vol evolucionar. Per això és vital que l’urbanisme

sigui fruit del diàleg, la participació i les decisions col·lectives, i no un sector tancat al

debat i que es regeix per criteris exclusivament econòmics i especulatius.

L’urbanisme estableix les claus de la nostra qualitat de

vida col·lectiva, l’encaix de l’economia, el marc de les

polítiques socials o els espais comuns de convivència. En

aquest sentit, un increment desmesurat de la població que

estigui per sobre del creixement de l’ocupació i de la

disponibilitat d’equipaments, com s’ha donat a Vilanova,

provoca una disminució de la qualitat de vida i una pèrdua

de les pròpies dinàmiques i idiosincràsia, per més que els

agents econòmics, culturals i socials hi posin tots els

esforços. Així doncs, no s’ha de perdre de vista que

l’objectiu final de l’urbanisme ha de ser garantir un

habitatge digne per a tots els ciutadans i planificar una

ciutat més humana, respectuosa amb l’entorn i amb

oportunitats per a l’economia productiva.

4

Un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)

El POUM vigent a Vilanova va ser aprovat l’any 2001 per tots els partits amb

representació institucional a l’Ajuntament d’aquell moment. En aquest POUM, en

comptes d’apostar per un creixement sostenible de la ciutat que vagi a un ritme igual

o inferior al ritme de planificació en equipaments, infraestructures i de la creació de

llocs de treball a la ciutat i la comarca, s’aposta per un creixement desmesurat

marcant com a zones urbanitzables grans extensions del terme municipal. En alguns

casos, es deixa el ritme de creixement de la ciutat en mans de les grans promotores i

els interessos privats.

Des de la CUP creiem que l’actual POUM pretén fomentar

al màxim el creixement de la ciutat; no n’hi ha prou a

retocar-lo, sinó que s’ha de fer de nou, basant-se en uns

principis totalment diferents. El POUM s’ha de

confeccionar pensant en la qualitat de vida dels vilanovins

i tenint en compte la seva opinió mitjançant processos

reals de participació que en defineixin les bases i no tan

sols petits detalls. Per la seva importància i per socialitzar

el debat al voltant del POUM, creiem imprescindible que

almenys les grans línies s’hagin d’aprovar en una consulta

vinculant.

El POUM actual és el que ha permès el creixement desenfrenat dels últims temps i que

ens ha portat fins a la situació actual de la ciutat amb zones urbanitzades fantasma

com el Sant Jordi, l’Eixample de Mar, la Carrerada, Solicrup o el Llimonet II i III. A més,

al POUM encara s’hi contemplen altres grans sectors urbanístics més com són

l’Eixample Nord i l’Ortoll i la urbanització del Sant Jordi II, la Muntanyeta o el Pau de

l’Hostal. I tot plegat sense contemplar el canvi de situació viscuda en termes

urbanístics i demogràfics, i els milers de pisos buits existents.

Els fonaments del POUM actual, que contempla un

creixement poblacional fins als 130.000 habitants, xoquen

frontalment amb la nostra manera d’entendre la ciutat, la

cohesió social, la sostenibilitat i el respecte a l’entorn.

Per tant, la voluntat de la CUP és fer un nou POUM més racional en què, entre altres

qüestions, es requalifiquin algunes zones que actualment són urbanitzables com a

zones no urbanitzables. Creiem que la situació actual de crisi immobiliària és un bon

moment per fer un replantejament i fer un POUM que no estigui basat en el principi del

5

creixement pel creixement i que s’elabori pensant en la qualitat de vida de la

ciutadania, en la naturalesa que ens envolta i no pas en el benefici dels sectors

econòmics immobiliari i financer que ens han dut a la crisi.

En aquest nou POUM també creiem imprescindible conservar la idiosincràsia de les

tres zones urbanes més característiques de Vilanova i la Geltrú: el casc antic (Cap de

Creu inclòs), la Geltrú i la façana marítima. Cal entendre aquestes zones com un gran

patrimoni, preservant-lo i promocionant-lo tant com sigui possible.

Política de creixement urbanístic ZERO fins que les necessitats

demogràfiques i socials no ho requereixin i mai sense activar totes les

polítiques públiques per ocupar els habitatges buits a la ciutat i haver

finalitzat la urbanització dels sectors urbanitzats però no edificats com el

Sant Jordi, la Carrerada, el Solicrup, el Llimonet i l’Eixample de Mar.

Elaborar un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en

aquesta clau: creixement zero i preparació del decreixement.

Dins el POUM, cal requalificar part del sòl vilanoví d’urbanitzable a no

urbanitzable. Com a mínim els sectors del Sant Jordi II, l’Ortoll i la

Muntanyeta.

Les claus d’aquest nou POUM s’han de sotmetre a una consulta vinculant

per a la seva aprovació.

Aturar l’Eixample Nord i renegociar dels convenis de la Platja Llarga. En

l’actual context demogràfic, urbanístic, d’habitatges buits i d’incertesa

econòmica, desenvolupar un sector de 106 hectàrees és una barbaritat

del tot irresponsable. Cal renegociar els convenis amb l’Incasòl per

conservar la Platja Llarga i aparcar el debat sobre el desenvolupament de

l’Eixample Nord.

Salvar l’Ortoll com el darrer gran pulmó verd de la ciutat. Requalificar-lo

com a zona no urbanitzable i d’especial protecció. L’Ortoll juga un paper

important en la nostra qualitat de vida i el gaudi de l’entorn natural; per

això l’hem de preservar, canviar-ne la qualificació urbanística i dur a

terme un projecte de restauració de l’espai per tal de restituir els seus

valors naturals, culturals i històrics.

Limitar totalment el creixement per sobre de la variant de la C-246,

considerant-la com una frontera que no pot ser superada pel nucli urbà

de Vilanova i congelant totalment el creixement de les zones urbanes que

queden al nord d’aquesta infraestructura. Per tant, reconsiderar la

urbanització de Mas Tapet, Mas Roquer i la Torre d’en Veguer.

6

Defensar activament les façanes dels barris històrics de Vilanova, com

són la Geltrú, el barri de Mar i el Casc Antic, evitant tant com es pugui els

enderrocs de cases i garantint una harmonia estètica en les existents i de

nova construcció.

Reutilitzar sòls per a usos innecessaris. Fomentar l’ús agrari de

proximitat.

Promoure i prioritzar el manteniment, la restauració i la reutilització dels

habitatges, dels locals industrials i dels establiments comercials.

Inici d'un procés de protecció de l'espai de valor agrícola, amb mesures

que el valoritzin i incentivin l'establiment de nous professionals agraris.

Prioritzar la pràctica de l'agricultura ecològica.

Preveure un pla de millora i manteniment dels camins rurals.

Creació d’un Parc Agrari al Sant Jordi i a l’Eixample Nord. Recuperació

dels sòls més fèrtils i de les antigues sínies.

Quan pensem en el futur urbanístic i del territori de Vilanova i la Geltrú no ho podem

fer com una realitat separada de la resta del món. L’Ajuntament no només ha de

preocupar-se per allò que passa directament dins els límits del seu terme municipal,

sinó que ha d’estar amatent a tots els plans o infraestructures supramunicipals que

puguin afectar el futur de la comarca i el Penedès.

Des de la CUP treballarem per aconseguir sortir de l’actual

Pla Territorial Metropolità de Barcelona i fer un pla

territorial que afecti les comarques del Penedès, fet i

pensat des del territori i per la seva gent, i no pensant en

aquestes comarques com una zona de servitud per a

l’expansió econòmica de Barcelona.

7

El repte d’integrar la natura

Des de la CUP som conscients de la manca de zones

verdes que hi ha a Vilanova i que la ciutat viu en general

d’esquena a les zones naturals que ens envolten. Per això

creiem prioritari conservar els espais naturals existents i

prioritzar la creació d’una gran zona verda a tocar de la

ciutat aprofitant el sector de l’Ortoll. Creiem que aquesta

és una zona privilegiada ja que permet conservar un espai

natural a tocar del mar que podria ser referent al conjunt

dels Països Catalans.

L’Ortoll

Segons el PGOU vigent, el futur que espera a les gairebé 100 hectàrees de l’Ortoll és la

construcció de més de 5.300 habitatges nous. A més, els últims anys s’han anat

donant drets urbanístics a la zona a canvi d’aconseguir terrenys en altres zones de la

ciutat per fer-hi equipaments, tal com es va fer amb el Pavelló Poliesportiu del Garraf

o els terrenys que ha d’ocupar la futura comissaria de la Policia Local.

Des de la CUP proposem dividir l’Ortoll en dues parts. En la zona més propera a la

ciutat, que inclou el sector de la Masia d’en Dimas, proposem fer-hi una zona

eminentment verda però amb alguns equipaments per a la ciutat, una zona on poder-

hi fer actes de gran format i on es podrien ubicar alguns horts urbans i zones per la

pràctica de l’esport. En aquesta zona, si no es poden recol·locar en altres sectors els

drets urbanístics atorgats per governs anteriors, és on possiblement hi podria haver

uns quants habitatges, prioritzant la seva construcció a la zona de la Masia d’en

Dimas. La resta de l’Ortoll creiem que hauria de ser una zona natural on es conservi i

millori la flora i la fauna autòctona i les actuals terres de conreu, restringint-hi al

màxim l’accés motoritzat. A més, aprofitant la presència de l’escola Llebetx,

proposem fer-hi una zona educativa que podria incloure una casa de colònies que

estaria a tocar de les zones agrícoles i tindria una sortida directa al mar.

Per tant, des de la CUP proposem conservar el màxim possible la zona de l’Ortoll pel

seu interès natural i com a pulmó verd de la ciutat de Vilanova; les zones verdes i

lliures d’edificacions són un bé massa preuat que no podem negar a les generacions

futures. Aquest parc esdevindria un referent en tot el litoral català i una aposta per la

conservació de les zones litorals del nostre país, així com una millora importantíssima

en la qualitat de vida al municipi.

8

Crear un gran espai natural a la zona de l’Ortoll on s’hi conservarien les

zones agrícoles existents.

Elaborar un Pla Estratègic de l’Ortoll que contempli una bateria de

mesures i accions per convertir-lo en un espai natural d’especial

protecció i posar en valor el seu patrimoni natural, biològic i històric. Que

aquest Pla contempli un planificació d’accions, un calendari i una dotació

de recursos econòmics i humans per part de l’Ajuntament.

No obrir el debat sobre la prolongació del carrer Doctor Zamenhof fins la

façana marítima fins que el futur urbanístic de l’Ortoll no sigui clar en la

seva preservació i encaix com a espai natural protegit i no urbanitzable.

Senyalització curosa dels camins de l’Ortoll i els principals punts

d’interès patrimonial i biològic. Fer aquesta senyalització de tal manera

que esdevingui un circuit per a vianants i ciclistes.

Tancament del camí del Fondo de Sant Gervasi al trànsit motoritzat, al

tram entre el torrent de Sant Joan i l’escola Llebetx, excepte per als pocs

veïns i pagesos de la zona.

Arranjament dels camins i els marges de pedra seca, que en molts llocs

presenten un aspecte lamentable. La proposta es podria lligar amb la

integració laboral de joves sense formació o persones desocupades

provinents de la construcció que facin un curs de formació.

Altres espais naturals a protegir

A part de la zona de l’Ortoll, a la part occidental de la ciutat,

tocant al mar, hi ha altres zones que creiem que han de ser

preservades: la Platja Llarga i la Millera.

La urbanització de la Platja Llarga es va aconseguir aturar gràcies a la pressió popular.

Tot i així, ara mateix la seva conservació no és òptima tenint en compte que es tracta

d’una zona d’un alt valor ecològic. La seva propietat es troba en mans de l’empresa

pública Incasòl, que la mantindrà fins que se li cedeixin certs terrenys urbanitzables a

l’Eixample Nord. També s’ha de tenir en compte que la connectivitat biològica

d’aquesta zona amb l’espai natural del Pantà del Foix es veu amenaçada per

l’elongació de l’avinguda Amèrica del Fondo Sumella fins a Santa Maria de Cubelles,

tal com es recull al Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

9

Pel que fa a la Millera, una part important d’aquests terrenys van ser comprats també

per l’Incasòl en l’època en què s’estava negociant el canvi de consideració urbanística

de la Platja Llarga. Això ens fa pensar, sobretot tenint en compte l’alt preu que

l’Incasòl va pagar per aquests terrenys, que el seu objectiu a la Millera no és altre que

la seva urbanització en un futur.

Treballar per aconseguir el màxim grau de protecció per a la zona de la

Platja Llarga, mantenint-la com a una zona natural de dunes per a

l’aniuament d’aus i la preservació del seu ecosistema.

Replantejar el procés de construcció de l’avinguda Amèrica fins a Santa

Maria de Cubelles per tal d’assegurar el corredor biològic des de la Platja

Llarga cap al Pantà del Foix.

Negociar amb l’Incasòl la cessió immediata dels terrenys de la Platja

Llarga per tal de poder treballar per millorar-ne l’estat natural com més

aviat millor.

Negociar amb l’Incasòl la cessió a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

dels terrenys de la Millera per poder fer una altra zona protegida i

propietat de la ciutat al Nord de la Platja Llarga.

Aprovar el catàleg del patrimoni natural ambiental i paisatgístic de

Vilanova i la Geltrú.

Actualització i aprovació de l’inventari de camins comarcal.

Estudiar fórmules per portar ramats als afores de la ciutat per tal de

controlar el sotabosc de manera natural.

Treballar per ampliar els límits del Parc del Foix.

A la zona de la platja Llarga, prioritzar activitats de caire naturista

compatibles amb la protecció de l'espai.

10

Urbanitzacions il·legals

Les urbanitzacions il·legals constitueixen un gran problema en les polítiques

urbanístiques actuals de la majoria de viles del Principat, ja que han crescut sense

cap tipus de planificació arreu dels termes municipals, amb nul respecte pel medi

natural, sense infraestructures, sense les garanties mínimes de qualitat de vida i

sense respectar les normatives urbanístiques de cessió de terrenys per a vials, zones

verdes o equipaments i fins i tot, en alguns casos, edificant en zones inundables. Per

tant, entenem que aquestes urbanitzacions constitueixen una clara agressió al

territori i fins i tot generen un problema de seguretat per a les persones que hi viuen,

en cas d’inundació.

La realitat social d’aquestes urbanitzacions ha canviat i la gestió de la problemàtica,

si bé és complexa, ha de canviar totalment els seus paràmetres i enfocaments. La

tendència no ha de ser la de la integració progressiva de totes elles, sinó la d’un major

control urbanístic davant les il·legalitats i actuar en tot moment amb la perspectiva

del respecte i restauració del medi ambient.

Actualment a Vilanova hi ha gairebé quaranta

urbanitzacions il·legals repartides pel nostre petit terme

municipal. L’últim estudi en profunditat és de 2001. Des de

llavors, la construcció de noves edificacions il·legals i les

ampliacions de les existents no han cessat, excepte

l’obertura d’alguns expedients o enderrocs aïllats.

Realitzar un nou estudi sobre la situació actual de les urbanitzacions

il·legals on es faci una foto exacta de la situació i es considerin les

fórmules adequades de gestionar la problemàtica i de restituir les

agressions fetes durant dècades.

Aturar totalment i de manera immediata les construccions i ampliacions

d’habitatges il·legals, utilitzant l’estudi sobre les urbanitzacions per

detectar aquestes obres, sancionar aquelles persones que incompleixin la

normativa i enderrocar les noves edificacions que s’hi construeixin.

Indicar clarament a les entrades de les diferents urbanitzacions il·legals

la seva situació urbanística per tal que no hi hagi ciutadans que comprin

parcel·les en aquestes zones sense conèixer-ne la situació legal.

Analitzar conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua totes les

urbanitzacions de la ciutat per tal de detectar aquelles construccions que

s’han construït en zones inundables i enderrocar-les.

Protecció dels valors naturals i paisatgístics

11

Un espai públic dinàmic, obert i amable

Des de la CUP creiem que s’ha de replantejar el model de

disseny de l’espai públic que s’ha fet els últims anys.

L’espai públic ha de convidar a la vida al carrer i recuperar

el model mediterrani de relacions socials a l’aire lliure. Les

zones de vianants totalment grises, les places sense bancs

còmodes ni ombres i determinat mobiliari urbà no

conviden pas que els vilanovins es facin seus els espais

comuns de la ciutat. En aquest sentit, quan es fan

actuacions importants a la via pública, s’ha de pensar a

mantenir una certa varietat d’ús d’aquests espais i una

certa polivalència per tal de poder-hi fer després actes,

fora dels usos habituals.

A més, hem de ser conscients que vivim en una zona amb poques precipitacions i

amb recurrents sequeres que ens han de fer reflexionar sobre la jardineria de la ciutat.

S’han de fomentar les espècies autòctones, que necessiten menys aigua i menys

manteniment, per sobre d’altres tipus de flora; i s'ha d'afavorir la infiltració natural

mitjançant paviments impermeables. No podem plantejar la ciutat com si fos una

ciutat del nord d’Europa amb parterres de gespa, i encara menys a les zones més

properes al mar.

Revitalitzar els espais i solars buits que hi ha repartits per la ciutat

mitjançant convenis amb propietaris. Segons el cas poden esdevenir

horts, parcs, zones esportives, aparcaments o tenir altres usos. Cal

trencar amb aquesta imatge lamentable de la ciutat.

Canviar el model de places eminentment grises i tendir a places amb més

ombra, més vegetació, menys ciment i bancs més còmodes.

Quan es fan actuacions importants als carrers i places, mirar de garantir

una major polivalència dels espais resultants per poder-hi fer després la

màxima diversitat d’actes possible.

Redoblar els esforços de control per tal de millorar la qualitat de l’obra

pública i evitar així la ràpida degradació de les obres realitzades a la

ciutat.

12

Treballar per eliminar el cablejat d’electricitat i telèfon que penja de

moltes façanes de la ciutat, sobretot tenint especial cura al casc antic i la

Geltrú.

Intentar defugir del mobiliari urbà estàndard que podem veure a la

majoria de les ciutats del nostre voltant, sobretot de l’àrea metropolitana.

Cal donar un caràcter més diferenciat a la ciutat, amb un mobiliari que li

doni color i innovació.

Prioritzar la vegetació autòctona a la ciutat per sobre d’altres espècies

foranes que necessiten més manteniment i aigua per a la seva

conservació.

Millorar el manteniment dels nostres parcs, especialment del Parc de la

Torre d’Enveja, del Parc de Ribes Roges i del Parc Gumà i Ferran.

Treballar per reurbanitzar el Passeig Marítim, especialment en la zona

compresa entre la Rambla Pirelli i el Torrent de la Pastera. L’objectiu és

guanyar espai per als vianants i restar-ne als cotxes alhora, que acostem

el mar a la ciutat.

Buscar una solució definitiva per adecentar l’aparcament i els accessos a

la Platja del Far. Considerar l’opció d’habilitar un aparcament a la zona de

la Ronda Europa amb un servei de autobusos llançadora cap a les

diverses platges vilanovines.

Estudiar el redisseny i la remodelació del Parc de Ribes Roges.

Augmentar significativament les fonts públiques existents a la ciutat i

millorar el manteniment de les que hi ha actualment.

Pressionar l’empresa ENDESA perquè elimini els transformadors que hi

ha a l’entrada del Passeig Marítim per la Ronda Europa i al capdamunt de

la nova Rambla del Far.

Millorar l’ordenació de terrasses de bars i restaurants. Gestionar l'espai

públic, amb passadissos i bancs. Establir un màxim d’ocupació del 35% a

les places.

Col·laborar amb propietaris de terrasses per tal d’aconseguir que tinguin

una placa que anunciï un WC públic (a canvi d'un descompte fiscal).

Planificar i gestionar els espais naturals urbans i no urbans del municipi,

de forma responsable (jardins, zones verdes i platges).

Eliminació dels herbicides, fungicides i insecticides en les empreses de

jardineria municipal.

13

Equipaments municipals

Històricament la ciutat de Vilanova ha tingut una mancança d’equipaments públics,

però sobretot una manca de terrenys on construir-ne. Això representa un gran

problema per a la ciutat ja que, quan se cedeixen a l’Ajuntament terrenys per a

equipaments en el desenvolupament d’un nou sector urbanístic, aquests terrenys no

s’utilitzen per construir els equipaments necessaris per a aquests nous habitatges

sinó per intentar solucionar les mancances que ja té la ciutat consolidada. Però no

només això; actualment ja hem arribat al punt d’haver d’intercanviar terrenys per

drets urbanístics a l’Ortoll (en el cas del Pavelló del Garraf), de començar a gastar les

zones d’equipaments que pertocaran en la urbanització que volen fer a l’Ortoll (cas de

la nova comissaria de la Policia Local) o de tenir gran part dels terrenys

d’equipaments de l’Eixample Nord ja reservats per al possible nou hospital.

Encara és pitjor el fet de requalificar terrenys destinats a equipaments per edificar-hi

pisos en zones properes al centre de la ciutat, on manquen clarament més

equipaments, com passarà si no aconseguim aturar-ho, amb la propera venda dels

terrenys que avui ocupa la comissaria de la Policia Local.

Tot i la mancança d’edificis per a equipaments o terrenys per a aquests usos, també

podem trobar diversos edificis que es podrien utilitzar però que actualment es troben

buits o amb una ocupació molt menor que la que podrien tenir, com l’edifici de les

calderes a l’Eixample de Mar.

Acabar amb el canvi d’usos, i posterior venda, de terrenys destinats a

equipaments.

Acabar amb les polítiques d’anar gastant terrenys d’equipaments a

l’Ortoll o fent permutes per drets urbanístics en aquest sector.

Acabar amb la cessió de terrenys d’equipaments a confessions religioses

per construir-hi temples.

Iniciar negociacions amb les confessions religioses que disposen de

locals sense utilitzar o infrautilitzats a la ciutat per tal que l’Ajuntament

pugui gestionar-los i donar-los una finalitat diferent, arribant a plantejar

la municipalització en aquells casos en què no hi pugui haver un acord.

Estudiar les possibilitats i costos de les obres d’adequació de l’edifici de

les calderes al sector de l’Eixample de Mar. Un cop analitzades les

possibilitats i la viabilitat econòmica, obrir un procés de participació

popular per definir quins han de ser els usos de l’edifici.

Fer un skate park al parc de l’Eixample de Mar per descongestionar

l’actual de la rambla Sant Jordi i donar més vida i activitat al parc durant

tot l’any.

14

Promoure l’ús obert, polivalent, racional i òptim dels equipaments.

Senyalitzar els lavabos dels equipaments públics.

Mobilitat, la clau de la sostenibilitat

El model de mobilitat actual és insostenible ja que es basa fonamentalment en el

transport motoritzat i, concretament, en el vehicle privat. Aquest model consumeix

gran quantitat d’energia i provoca efectes adversos sobre la salut de la població. El

transport privat provoca grans pèrdues de temps i sovint fa de les ciutats llocs amb

una atmosfera irrespirable. El transport representa una quarta part de les emissions

de gasos d'efecte hivernacle.

El motor d’explosió és una butxaca foradada en termes energètics. La seva eficiència,

és a dir, l’aprofitament que fa de l’energia calorífica continguda en els combustibles

fòssils, no arriba al 30%.

Un model de mobilitat sostenible seria aquell en el qual els mitjans que menys energia

consumeixen i menys emissions produeixen per quilòmetre recorregut i viatger

transportat tinguessin més protagonisme (anar a peu, la bicicleta, el transport

col·lectiu, el cotxe compartit o els vehicles elèctrics).

Per tant, qualsevol disseny de ciutat haurà de tenir

aquestes prioritats, i per aquest ordre. Anar en bicicleta, a

peu o en transport públic són les formes més eficients de

moure’s. Als antípodes, el cotxe, el més ineficient dels

mitjans de transport en termes energètics.

Afavorir la mobilitat a peu i en bicicleta de forma segura.

Fer el transport més segur: a l'hora de moure's i també millorant la

seguretat (respecte als robatoris).

Impulsar un Registre municipal de bicicletes.

Donar prioritat a qui va a peu o es mou amb de la bicicleta.

Construir tres grans aparcaments gratuïts per a bicicletes: a l'estació, a

Ribes Roges i a la Plaça del Mercat.

Carril bici: prioritat de la bici sobretot en trams sota via de sud a nord.

Carrer Llibertat i Avinguda Zamenhof.

15

Assegurar la implantació d'aparcaments de bicicletes davant d'edificis i

equipaments municipals de rellevància.

Policia de barri amb bicicleta.

Promoure les entitats que impulsen la bicicleta (o el món econòmic que

gira amb la bicicleta, a través d'una fira temàtica).

Normalitzar l’ús dels patins i patinets.

Normalitzar l’ús del transport públic per a les persones de mobilitat

reduïda (Renfe) amb uns horaris establerts i públics.

Lloguer de bicicletes a la façana marítima. No cal que sigui públic. De la

platja del Far al xalet del Nin.

Foment de l'hàbit d'anar amb bicicleta.

Negociar amb Renfe el solar de l'estació per fer-hi un aparcament de

bicicletes.

Afavorir el transport públic eficient.

Potenciar el transport públic amb vehicles més petits. Millorar els

elements d’informació. Plantejar descomptes a estudiants i pensionistes,

a un preu testimonial.

Aparcaments estratègics, especialment a la façana marítima. Sínia de les

Vaques.

Reforç dels serveis d'autobusos municipals durant els festius estiuencs,

per alliberar la façana marítima de vehicles.

Renfe. Canviar la zonificació (és una lluita que implica totes les

administracions).

16

Reduir, reutilitzar i reciclar

Un dels reptes que se’ns plantegen com a societat és què fer amb l’enorme

quantitat de residus que genera aquest sistema basat en un consumisme

depredador i voraç. El problema dels residus, la seva gestió i tractament, i els

elevats costos ambientals, socials i econòmics que suposen, ens obliguen a

pensar que cal fer un pas endavant i replantejar-nos l’actual model imperant,

que ens porta a llençar els residus en una bossa, dipositar-la en un contenidor

i oblidar-nos de les nostres deixalles sense importar-nos on i com acabaran.

La sostenibilitat i la cura del medi ambient són un compromís ineludible que al

nostre parer requereix necessàriament superar el model actual.

Si observem la bossa tipus d’una llar catalana, veurem que més del 90% dels

residus que generem es poden reutilitzar, reciclar o compostar sense

problemes, i que per tant no haurien d’arribar mai a un abocador o una

incineradora. No obstant això, la mitjana catalana de recollida selectiva se

situa al voltant del 40%, una xifra molt pobra que ens porta a reflexionar sobre

què està fallant en la nostra societat, amb un sistema de gestió de residus on

s’aboquen milions de diner públic en la gestió i recollida de residus i en

campanyes publicitàries i de comunicació, però que amb dades a la mà es

demostra com un fracàs absolut. Actualment, de fet, és el servei públic a què

l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú destina més recursos.

La gestió dels residus és un element clau, ja que els

residus generen un alt impacte ecològic i el seu cost de

recollida i tractament és molt elevat. Actualment, la

tendència és senzillament a prendre mesures de

compactació i de reducció de volum, però no de reducció

quantitativa ni de la toxicitat.

La CUP aposta per l'estratègia de residu zero, que ja fa anys mostra l’opció de

convertir els residus en recursos. La gestió de residus s’ha de basar, en primer

lloc, en la reducció real i la seva reutilització –com de fet la legislació exigeix– i,

finalment, en el reciclatge i la valorització energètica, o la transformació en

inert. Cal també desenvolupar una política fiscal que penalitzi la generació de

residus i la seva gestió finalista, i destini els diners recaptats a la gestió

preventiva d’aquests.

El residu zero està format per un conjunt d’accions com la implantació de

recollides porta a porta per a les diferents fraccions, disposar de plantes de

compostatge per donar sortida als residus orgànics, fomentar l’educació pel

17

consum responsable, aplicar instruments tributaris, vetllar perquè les

empreses del municipi compleixin les seves obligacions de grans productors

de residus i n'assumeixin íntegrament els costos, etc. L’estratègia cap a un

residu zero, a més d'evitar els problemes relacionats amb els impactes

ambientals i socials de la gestió de residus, genera més llocs de treball que

l'estratègia convencional de gestió i és tant o més viable econòmicament que

les alternatives finalistes com els abocadors i la incineració.

Tot i que el municipi compta amb la recollida de totes les fraccions de residus,

falta un redisseny del servei per acostar-lo a tota la ciutadania i sectors

econòmics. Cal també treballar per implicar els ciutadans en aquesta

problemàtica i augmentar la difusió de tots els serveis existents, com els punts

de recollida, el Punt Net i la Deixalleria Mòbil.

Una altra mesura no estructural però sí rellevant per tal de fomentar el

reciclatge d’altres tipus de residus fora dels més comuns o quantiosos, és

habilitar una minideixalleria fixa al centre. Un punt on la ciutadania que no té

possibilitats de desplaçar-se al Punt Net o que per horaris no fa ús de la

deixalleria mòbil, tingui una alternativa.

La voluntat d’assolir millors xifres de reciclatge mitjançant aquest canvi

progressiu de consciència i model de gestió de residus ha d’anar acompanyat

necessàriament de tota una acció comunicativa persistent, didàctica,

facilitadora i útil per als vilanovins i vilanovines. Això significa millorar l’actual,

multiplicar-la, ja sigui unificant les informacions actualment disperses en un

sol portal web o en una aplicació per a mòbils, editant materials nous que

resumeixin tota la informació d’interès sobre la matèria, etc.

Aprofundir en la separació de residus per millorar la seva valorització i

promoure'n la prevenció.

Realitzar un pla detallat sobre l’oportunitat, necessitats i condicions

d’assumir la recollida de residus urbans mitjançant el model Porta a

Porta. Consultar, per nodrir-se de la seva experiència, a l’Associació de

Municipis Catalans per a la Recollida Porta a Porta.

Quantificar econòmicament el cost del canvi de model actual al de

recollida porta a porta, progressivament, per barris i per al conjunt de la

ciutat, així com elaborar les previsions de la repercussió econòmica

favorable en la gestió de residus derivada de l’augment dels percentatges

de reciclatge.

Aplicar mesures fiscals per al foment de la prevenció i el reciclatge amb

bonificacions per a la ciutadania que gestiona correctament els residus i

amb taxes de pagament per generació (en el marc d'una recollida porta a

18

porta) per tal que es pagui en funció dels residus realment generats

(aplicant el principi de «qui contamina, paga»).

Habilitar una deixalleria fixa al centre on la ciutadania que no té

possibilitats de desplaçar-se al Punt Net o no fa ús de la deixalleria mòbil

tingui una alternativa.

Unificar en una sola plana web àgil, didàctica i útil tota la informació

existent entorn de la recollida de residus i el seu reciclatge (serveis i

horaris del Punt Net, taxes, desglossament del cost del servei,

percentatges de reciclatge a la ciutat, llocs i horaris de la deixalleria

mòbil, etc), consells per a la reducció i la reutilització. Que aquest portal

pengi de la web municipal per així estalviar-nos domini i hosting nous.

Valorar la possibilitat d'incorporar tota aquesta informació en una

aplicació per a mòbils.

Realitzar campanyes amb tota la informació útil entorn de la recollida de

residus, la seva reducció, reutilització i reciclatge. Que els materials de la

campanya es reparteixin a tots els equipaments municipals possibles:

escoles, centres cívics, mercats, etc, així com també als comerços de la

ciutat.

Fomentar el consum responsable: productes amb envasos retornables,

compra amb bosses de roba, carretó o cabàs, ús de carmanyoles i

embolcalls de paper, etc, i crear una xarxa local de comerços

respectuosos amb el medi ambient amb distintius de qualitat ecològica.

Introducció de criteris ambientals en les compres municipals.

Implicar activament la població i afavorir la participació en la gestió dels

residus municipals amb activitats d’educació ambiental. L’objectiu primer

és reduir la producció de residus i, en segon terme, optimitzar la qualitat i

la quantitat de les diferents fraccions recollides per facilitar-ne la

posterior recuperació. Cal introduir objectius i mecanismes d’autogestió

de la brossa orgànica, com ara el compostatge casolà o el compostatge

comunitari.

Fomentar la investigació en aprofitament dels materials de rebuig, en

col·laboració amb el parc tecnològic de l’EPSEVG.

Intensificar el control i sancionar els abocaments incontrolats de runes i

andròmines, per part dels agents de la policia municipal. Retirar-los quan

aquests es trobin abandonats.

19

Canviar la política d’acceptació de runa al Punt Net per tal que s’accepti

la runa d’aquelles persones que en porten poca quantitat, encara que no

presentin el permís d’obra, per tal d’evitar que aquesta runa acabi

escampada pels paratges naturals de la nostra vila.

Potenciar la reparació i reutilització dels productes: habilitar un espai de

reparació a la deixalleria, fer tallers de reparació als centres cívics,

difondre els comerços de reparació, etc.

Canalitzar els excedents alimentaris cap a entitats de beneficència i

serveis socials, tant del Mercat Municipal com dels petits comerços i dels

supermercats.

Potenciar l'ús de bolquers reutilitzables a les escoles bressol i a les llars

mitjançant ajuts per a la seva adquisició, o bé informació i suport.

Facilitar la trituració in situ de la poda, mitjançant un servei de préstec de

trituradores.

Regular les activitats de distribució de publicitat dinàmica.

Fomentar la reutilització de llibres de text a escoles i instituts.

20

Avancem cap a la sobirania energètica

El sector energètic a l’estat espanyol està liberalitzat i acaparat per poques

empreses multinacionals, molt vinculades amb els partits polítics, per al

benefici de les quals s’ha dissenyat el sistema de producció, transport i

abastament d’energia a nivell europeu.

En el cas de l’electricitat, el sistema està dissenyat per centralitzar tots els

processos que hi intervenen, en mans de les grans empreses, i el preu diari de

l’electricitat és mercadejat en un sistema complex, molt semblant a la borsa,

fet que convida a l’especulació.

Les energies renovables, tant en alça a l’estat espanyol a principi del segle XXI,

esdevenint aquest la segona potència mundial eòlica, ha estat frenada pel

govern amb legislacions amb efecte retroactiu que afecten de ple la línia de

flotació dels negocis que estaven funcionant en el territori, amb la destrucció

de llocs de treball i la constitució d’un marc inviable per a noves inversions en

aquest sector.

En contraposició a les polítiques energètiques que patim, ens envolten força

iniciatives per empoderar les consumidores i apropar la generació de l’energia

als llocs de consum, descentralitzant el sistema.

Certament les consumidores tenim la clau de volta per fer canviar les coses

també en el sector energètic. Per això posem de manifest la importància

d’informar la ciutadania sobre aquests temes i les alternatives que existeixen,

des de l’autoconsum, la participació en projectes col·lectius de producció

d’energia renovable, fins al canvi del contracte de la llum a empreses

productores i comercialitzadores d’energia renovable, així com les mesures

d’estalvi energètic que per començar s’han d’aplicar a les dependències

municipals per fer-les extensives a les llars, els comerços i la indústria del

municipi.

Com a col·lectiu, també hem de respondre davant la vulneració al dret a

l’energia que pateixen persones que viuen en el nostre entorn i que pateixen

l’anomenada pobresa energètica. Tinguem en compte que un decret de la

Generalitat per la pobresa energètica és a la llarga ineficaç per solucionar el

problema, no únicament perquè hagi estat revocat pel govern central, sinó

perquè paga o ajorna el pagament de la factura que en cap cas assumeixen les

grans empreses de l’energia.

Fer un pla d’estalvi energètic i de promoció de les energies renovables

Treballar a favor de l’autoconsum energètic.

21

Vetllar pel compliment de l’ordenança solar.

Millorar l’eficiència energètica municipal i pública i la compra exclusiva

d’energia verda (renovable) on hi hagi capacitat d'assumir-ho per part de

les empreses comercialitzadores (un equipament o centre cívic).

Implantació progressiva en una o dues empreses.

Treballar per instal·lar plaques solars als equipaments municipals, com el

Parc del Garraf.

Realitzar auditories energètiques dels equipaments i propostes d'estalvi

immediates.

Aplicar i difondre el concepte 50/50 en equipaments educatius.

Promoure l'estalvi a nivell particular. Divulgar els mecanismes d'estalvi i

prevenció, les auditories energètiques

Promoure polítiques d’atracció de projectes d’energia renovable al

municipi, així com de la indústria relacionada. Realitzar un estudi del

potencial de captació d'energia renovable en sostres i terrats.

Facilitar accions d’informació a les consumidores d’energia domèstica

sobre el mercat de l’energia per crear consumidores crítiques en aquest

àmbit.

Forgem una nova cultura de l’aigua

L’accés a l’aigua és un dret humà inalienable i un dret social. En tant que

recurs natural escàs en el nostre municipi, el dret d’accedir a l’aigua apte per a

l’ús comporta també el deure de fer-ne una gestió sostenible, des de la

captació i el transport fins al subministrament, el consum, el tractament i la

reutilització.

Els fràgils sistemes naturals de costa, torrents i aqüífers del nostre municipi

depenen de la gestió que fem de l’aigua. Alhora, la salut d’aquests sistemes va

lligada directament a sectors econòmics clau per Vilanova, com ara la

indústria, la pesca i el turisme.

Vilanova i la Geltrú sempre ha estat mancada d’aigua potable. Els aqüífers del

municipi, molt sensibles a la salinització, no han donat aigua suficient i de

qualitat per abastir la població. Així, l’abastament d’aigua del municipi sempre

ha depès de captacions foranes, des de la històrica mina de Marmellar-Santa

22

Oliva fins al transvasament mancomunat d’aigua del Llobregat de mitjans dels

anys noranta, que encara avui són vigents.

Les mesures d’estalvi d’aigua, tan estrictes en èpoques de sequera, es relaxen i

queden en paper mullat en èpoques en què el recurs està garantit, posant de

manifest una gestió a curt termini amb manca de criteris de sostenibilitat.

La implantació generalitzada de comptadors d’aigua als domicilis i comerços,

en fer possible el control del volum consumit, havia de facilitar la incentivació

econòmica de l’estalvi. Si bé la factura de l’aigua es basa en blocs de consum,

el gruix del cost va lligat al servei de subministrament, comptador i sanejament,

de manera que l’import per consum és pràcticament imperceptible.

Alhora, és sorprenent que ningú no qüestioni el que ens costa a les vilanovines

la mala qualitat de l’aigua: la compra d’aigua envasada, així com la feina que

suposa traginar garrafes amunt i avall (especialment per a la gent gran) i la

generació de residus de plàstic.

Darrerament s’ha valorat la possibilitat de privatitzar la Companyia Municipal

d’Abastament d’Aigua de Vilanova i la Geltrú amb l’únic objectiu d’obtenir

recursos per a la tresoreria de l’Ajuntament.

Parem atenció a aquest fet, frontalment oposat a la visió de la CUP, pel fet que

la privatització suposaria l’encariment del recurs, no pas la millora del servei.

Hem de tenir present que una part del servei ja està en mans de la

multinacional francesa Suez, que va adquirir AGBAR, que alhora va adquirir

Aigües Ter Llobregat, empresa que gestiona la captació i la potabilització de

l’aigua del Llobregat amb què abastim Vilanova i la Geltrú.

La preservació de la qualitat de l’aigua residual (a l’aigua no hi ha d’anar

segons quins residus, com ara olis, dissolvents...) és també fonamental per al

bon funcionament de l’estació depuradora de Vilanova. La informació i la

sensibilització sobre el tema, a nivell domèstic, comercial, industrial i agrícola

és imprescindible.

Així mateix, plantegem la necessitat de fer una gestió pública d’aquesta

infraestructura i desenvolupar totes les possibilitats que ofereixen les noves

tecnologies per a reutilitzar l’aigua i donar un tractament adequat als fangs,

amb aprofitament energètic.

Afavorir l’estalvi, la recuperació i la reutilització de l’aigua, realitzar

projectes per recollir l’aigua de pluja, afavorir el reg responsable, en

zones agrícoles i en la jardineria, i en les instal·lacions privades.

23

En nous desenvolupaments urbanístics, o remodelacions integrals de

barris, promoure la xarxa de clavegueram doble (per a aigua que cal

depurar i per a aigua neta).

Recuperar la xarxa de reg del pantà de Foix.

Fer el possible per a la millora de la qualitat de l'aigua del Pantà de Foix,

especialment pel que fa als nivells de metalls pesants. Recordem que

aquest Pantà rega part de les hortes vilanovines i cubellenques.

Mantenir la companyia municipal d’aigua de VNG com a entitat pública.

Blindar la privatització de la gestió i subministrament d’aigua al municipi.

Mantenir un servei de qualitat i assequible a tothom, mitjançant

bonificacions per a ciutadans amb dificultats econòmiques.

Treballar incentius econòmics per l’estalvi de l’aigua i la protecció de

l’aigua abocada.

Promoure una campanya de comunicació per forjar la nova cultura de

l’aigua al municipi.

Millora de la xarxa d’abastament d’aigua. Mesures de reducció de les

pèrdues de la xarxa.

Prendre mesures de protecció dels aqüífers del nostre territori.

Revisió del funcionament de l’EDAR de Vilanova i la Geltrú.

Dimensionament, procés, reutilització de l’aigua depurada, tractament de

fangs (lligat amb planta de biomassa). Gestió pública de la

infraestructura.