40 GENER 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 36

S'EQUIVOCAREN, ELS MAIES?Segons unes prediccions maies, dia 21 d'aquest mes passat s'havia d'acabar el món. En el sentit apocalíptic del terme, és evident que anaven errats, però no deixa de ser ben cert que cada dia que passa ens acostam més a la fi del món tal com el coneixem.

La crisi que patim (o l'estafa que patim, diuen uns altres, la teoria dels quals és cada cop més creïble) està canviant les nostres vides, a vegades, de manera radical. Qui més qui menys està preocupat, alguns passen pena i altres pateixen, i no sembla que les coses puguin anar a millor a curt i a mitjà termini (i a llarg termini ja haurem fet tard). Les mesures que adopten els que manen, en comptes de ser un salvavides per als que ho passen malament, enfonsen més en la misèria el conjunt de la societat i, a més, hem de veure com l'excusa de la crisi s'utilitza per enderrocar alguns dels puntals de la societat del benestar, i de qualsevol societat: l'educació i la sanitat. Voleu dir que uns ciutadans més mal preparats i malalts és tot quant poden oferir-nos com a contrapartida a la crisi? Que és de trist! Quin món més trist, aquest que no va acabar dia 21 però que està en procés de descomposició.

I precisament tres notícies extretes dels diaris de dia 21 ens demostren que una altra de les grans estafes a què, amb la inesgotable excusa de la crisi, ens estan sotmetent és la de la llengua. Per una banda, el conseller Bosch assegurant que als immigrants els hem d'ensenyar castellà, que és l'única llengua legalment exigible a tothom, i aquests immigrants no tenen cap obligació d'aprendre català. Per una altra banda, el govern espanyol obliga la Generalitat de Catalunya a fer els cursos de formació per a aturats en castellà. I encara més, el ministeri d'exteriors espanyol obre una pàgina web destinada a millorar la imatge del país dins i fora de les seves fronteres i només es pot consultar en castellà (i aviat en anglès i potser en xinès i alemany), però mai en les altres llengües de l'estat perquè “un dels avantatges del bilingüisme a Espanya és que tothom sap castellà”.

No teniu a vegades la sensació que a tots aquests que manen tant els feim una nosada? Que realment creuen que el món (sí, aquest que no es va acabar però...) seria molt millor sense pobres (ja ni classe mitjana, voldrien) i sense catalanoparlants?

No, tot i que l'endemà sembla que es va acabar el Mou, dia 21 no es va acabar el món. I com que el món no es va acabar, ara ens hem d'enfrontar al 2013 i si sou supersticiosos amb el 13 anau ben servits. Tenim un precedent no gens esperançador: potser heu sentit qualque vegada l'expressió “quedar espantat com el blat de l'any tretze” que fa referència a l'anyada del 1613 en què el blat no va granar amb la consegüent seqüela de fam i malalties. Aleshores una anyada dolenta era terrible i aquesta ho degué ser molt, perquè quatre-cents anys després encara es recorda. Que ara el blat quedi espantat és cosa secundària, perquè tendria uns efectes molt relatius, no seria motiu de passar fam; però el perill és que els “espantats” siguem nosaltres mateixos i això és molt pitjor. Haurem d'afanyar-nos per no quedar espantats i acovardits com pretenen els que ens comanden.

LA NOSTRA PORTADAAmb aquest dibuix dissenyat per na Jerònia Pou vos desitjam que durant les properes festes de Sant Honorat pugueu treure aquell dimoni que, diuen, tots duim ben endins. I vos desitjam un bon any nou, a pesar de les noves estisorades que, també diuen, arribaran.

2 | GENER 2013

Edito

rial

SUMARI02 Editorial04 El temps05 Calaix de sastre06 M'han dit que diuen08 Sabeu on és?09 Una passejada, dues estampes10 Fa vint anys11 Contes per fer i desfer11 Algaida Solidari informa12 L'Ajuntament informa 16 Noticiari18 Ens heu de fer una glosa22 Salsa violeta23 Noticiari24 Fa anys25 Noticiari de l'Obra Cultural Balear

26 Flora d'Algaida27 Els lectors escriuen28 Una ració de poesia29 El PSM informa 30 El PSOE informa31 El racó de la glosa32 Sobre astronomia33 Noticiari34 Convocatòria 2013 dels Premis Castellitx40 Una Xerradeta amb...

Diumenge dia 23 de desembre, vists des del massís dels Tossals, el Pla i el Migjorn de Mallorca eren un autèntic mar de núvols. I allà al fons, com un illot, sorgia entre la boira el puig de Randa. (Fotografia de Joan Capellà.)

NÚMERO 384 | 3

Bollet í de l'ObraCultural Balear d'Algaida

D.L. P.M. 495/80Revista mensual

DO MIC ILIApartat de correus

n. 5 d'Algaida

TELÈFO NS971 125 308971 665 275

ADREÇ A ELEC TRÒ NICAessaig@premsaforana.cat

ADMINISTRACIÓJunta Direct iva de l'OCB d'Algaida

CO NSELL DE REDAC CIÓIsabel Busquets

Joan MuletPere Mulet

Gabriel SalasGabriel SastreMiquel SastreMiquel Serra

C O RRECC IÓ LINGÜÍSTICAIsabel Busquets

IMPRESSIÓT irrena S.A.

Tel. 971 555 212Manacor

CO L·LABO RADO RSLlorenç GilJaume Juan

Catalina MartorellAntònia Ma. Mulet

Jerònia PouMiquel RafaelGuillem Sastre

Núria SastreMargalida Tomàs

Jerònia VanrellAjuntament d'Algaida

Algaida SolidariCOFPINA

Parròquia d'AlgaidaTitoieta Ràdio

es saig només esresponsabilitza

de l'editorial

Ja som al desembre i aquest mes pareix que recuperam la tònica d’enguany, no vol ploure. Podem dir que ens hauran salvat les pluges caigudes l’octubre i el novembre, que han estat abundants i destacables. El novembre s’ha caracteritzat per ser més càlid i humit del que pertoca. La temperatura ha quedat entre 0,2 i 2º superior a la mitjana del darrers 30 anys. A les estacions properes a Algaida, han quedat a la part baixa, entre 0,3º més elevat a Porreres i 1ºC a l’aeroport de Son Sant Joan. Així i tot, a la darreria de mes va fer fred, entre dia 27 i 28 va refrescar bastant, fins i tot va fer neu a la serra de Tramuntana, que va quedar nevada a partir de 700 metres.Va ploure molt a tot Mallorca, i amb pluges fortes sobretot al nord de Mallorca. S’han

de destacar els 129 litres que varen caure a s’Albufera dia 11 de novembre. Hi va haver petites inundacions i talls a les carreteres dels voltants del parc natural i s’Albufera va quedar ben plena! A Algaida el novembre caigueren 105 litres per metre quadrat i a Pina 104,2. A més, a Pina les matinades i matins de dia 21 a dia 25 hi va haver boira.El desembre, com comentàvem, no hi ha hagut res destacable, no plou i tampoc no ha fet cap fredorada. L’hivern pareix que començarà amb suavitat tèrmica i caloreta per a aquesta època de l’any. A Pina hi ha hagut una gelada dia 6 i quatre dies de rosada, dia 9, 10, 13, 14.Salut, bones festes i molts d’anys!!!

JOAN BARCELÓ TROBAT

Les pluges de dia 18 de novembre varen ser especialment fortes per la zona de Randa. Els camins es convertiren en autèntiques torrenteres i l'aigua hi deixà clots com el que mostra la foto del camí paral·lel a la carretera de Cura que passa per la cova Negra. (Foto de M. Serra.)

4 | GENER 2013

El te

mps

En Calaix i Desastre

NÚMERO 384 | 5

Cal

aix

de sa

stre

Amb això de la crisi, tema que procuram no tocar gaire, per si un cas, ens han dit que els dinars i sopars que en deien “d’empresa” han minvat molt, i els restaurants se’n queixaven… El que no ha minvat, sembla que gens ni mica, són els berenars i sopars “particulars”, que no es fan només per Nadal, sinó durant tot l’any, i no semblen tenir-ne, de crisi. Com no es va notar amb l’assistència al dinar de Nadal de la Tercera Edat: ens han dit que passaven, d’un bon tros, dels quatre-cents. Això sí, hi hagué gent que esperava porcella, i no n’hi hagué; i de l’arròs també n’hem sentit comentaris. El que sí ens ha arribat és la glosa d’en Toni Vistós, que diu:

I ara que hem dinata tots vos vull saludar,mos han fet un bon dinargràcies a Binicomprat.Tots hem de menester pastilles]perquè mos volem curari ara les mos fan pagaraquest Govern de ses Illes.

Diuen que per Cap d’Any els restaurants i hotels o sales de festa han rebaixat bastant els preus, i així i tot no tenen coratge d’omplir. Són molts els que han tornat a fer el sopar a cases particulars, en “pandilla” i sembla que surt bastant més econòmic. Però un tema que preocupa moltes famílies, sobretot si hi ha infants petits, són els regals. La polèmica de si “ha de venir” el Papà Noël o els Reis no ha minvat: el problema és que a vegades el que passa és que arriben regals amb les dues dates. El que sí està clar, sobretot per als tradicionals que volen Reis (Uep! Volen els reis màgics, no vol dir que estiguin satisfets amb els que tenim de bon de veres), aquests diuen que les cares dels petits quan el rei que li ha tocat li entrega el paquet, és tot un poema d’expressivitat. Coneixem gent que abans anava a veure la cavalcada de Ciutat i que ara s’estimen més viure els d’Algaida, amb l’entrega inclosa.

6 | GENER 2013

M'ha

n di

t que

diu

en...

Sense voler hem parlat dels infants, i no tenim més remei que repetir el que altres vegades ja hem dit: si vols que un acte tengui èxit de participació, que hi hagi al·lots. I així va ser, ens han dit, la nit de Matines: com que participaven molts de nins i nines, l’església estava plena. De totes maneres, sense els al·lots i tot, molta gent vol anar a sentir la Sibil·la. I aprofitar per tornar a contemplar el Betlem d’En Rafel, que és de veure. Un altre tema d’aquesta nit és si hi ha d’haver sopar de família, o només la xocolatada de després… Ho deixarem córrer… El que sí ens han dit és que la xocolatada de l’Obra va reunir molta gent, i que com que hi hagué una espècie de concurs sobre les rondalles, n’hi ha que han “repassat” els llibres de l'Aplec, perquè no se’n recordaven de moltes. Vaja, que s’ho passaren bé.De l’Ajuntament no podem comentar gaire coses, es veu que no ho fa tan malament… Així mateix sentírem que l’oposició ha criticat que aprofiti el programa de festes per a fer propaganda partidista… Però podeu estar segurs que la majoria del poble ni se’n va tèmer. Bé, també hem de dir, i això ja sap més greu, que qualque “comunicat” surt només en la llengua d’En Bauzá i en Delgado, i això fa lleig a un poble que s’ha manifestat sempre partidari de la llengua catalana.No us podem dir res de les properes festes de Sant Honorat (bé, tampoc podem parlar de Cap d’Any ni dels Reis, perquè ens fan “entregar” abans, i si no, hi ha renyada segura), però sabem que al dinar “de matances” dels cossiers (més ben dit, de frit de matances) hi hagué molt bon ambient, i sembla que els cossiers tenen les coses molt més clares que un temps, en què sempre hi havia discussions sobre qui havia de ballar. Han posat ordre. I, per tant, que tengueu un bon Sant Honorat, i ja ens trobarem mirant els balls dels nostres cossiers. Bon Any Nou!

UN SORD(Nota: Les fotografies que il·lustren aquestes dues planes són de na Maria del Mar Fiolet, i corresponen al mercat de Nadal que, el capvespre del passat dissabte dia 15 de desembre, omplí la Plaça de públic.)

NÚMERO 384 | 7

M'ha

n di

t que

diu

en...

La falguera és una planta de la família de les hipolepidàcies que es pot estendre pertot, menys en regions polars i desèrtiques. Té el rizoma horitzontal, del qual surten les seves grans fulles coriàcies, de forma triangular, amb els segments oposats. El pecíol, llarg i robust, és negre inferiorment i verd a la part superior. Si amb un ganivet es fa un tall a la part negra, s’hi pot veure la figura d’una àguila amb dos caps, formada pels vasos conductors de la saba; per això té el nom científic de Ptdirium aquilinum. Creix fàcilment als boscs de les muntanyes i pels costers humits i ombrívols (i també, afegim nosaltres, a les canals de cases abandonades algaidines). Es fa per tota la

serra de Tramuntana, sobretot a partir dels 500 metres. És abundant a la vall de Lluc i els pelegrins la usaven, en temps primer, per adornar els carros i les cavalcadures.

Topònims Avenc de ses falgueres: Cavitat situada al comellar des Prat, al terme d’Escorca. Es tracta d’un avenc de 17 metres de fondària i té aixecament topogràfic.Font de ses Falgueres: Situada també al terme d’Escorca, entre el pas del Diable, el cingle Verd, el racó Gran i ses Covasses. Cançó

Mata, pi i falguera, aladern i garrover,ullastre, estepa, noguer, romaní, murta, prunera.

PistaAquesta falguera, encimbellada d’alt d’una canal de teulada, està situada davant d’una edificació

vitivinícola singular del nostre poble, que per ser més alta, li proporcionà l’ombra necessària per a poder fer-se. Al cantó de la casa deshabitada on ha arrelat aquesta planta, hi ha un vell escopidor que fou protagonista, ja fa més de deu anys, d’un altre Sabeu on és?. El topònim més antic que coneixem d’aquesta casa és: Cas capellà Pollo.

Solució del mes passatLa dolentia que modificà l’indicador LLUCMAJOR, protagonista a Es Saig anterior, està situada a la cantonada dels carrers de s’Aigua i de la Ribera, o sia, al cantó de Can Coent.

MIQUEL FIOLET

8 | GENER 2013

Sabe

u on

és?

El cingle de les pedreres d'en Batlet, al puig de Son Reus, és una de les millors mirandes del terme. Com a bona miranda, primer ens convida a identificar els elements paisatgístics que ens són més familiars. Després, quan ja ens hem cansat de jugar a “allò que no és...?”, rere la boira ja no hi ha Cabrera, sinó l'illa de Pascua o una qualsevol de les illes dels mars del Sud. Una miranda com cal ha d'ajudar els nostres pensaments a volar, i volar, i volar... Com fan els agosarats del parapent que freqüenten la zona, però nosaltres ho feim sense ales i aconseguim també arribar molt enfora.

MIQUEL SERRA

NÚMERO 384 | 9

Una

pas

seja

da, d

ues e

stam

pes

Es Saig de gener del 93 (núm. 145) presentava a la portada una foto dels nins i nines de Ses Escoles felicitant les festes de Nadal i l'any nou. I l'editorial era un editorial conjunt de l'Associació de Premsa Forana contra la macropresó que el Ministeri de Justícia tenia la intenció de construir a Mallorca.

Per la informació de l'Ajuntament, a més del programa de les festes de Sant Honorat, sabíem que s'havia adjudicat la primera fase de la redacció de les Normes Subsidiàries i que uns actes vandàlics havien causat desperfectes a Ses Escoles i havien romput miralls que facilitaven la circulació a creuers perillosos.

En Miquel Fiolet seguia amb la seva secció de molins fariners i havia deixat pel final els més senzills, aquells que només tenien la torre del molí sense habitatge per al moliner; en aquest número n'estudiava dos de Pina: el d'en Bou i el des Rafal.

A les Notícies d'Arxiu, en Pere Mulet ens parlava del gremi de paraires l'any 1757, aquest gremi que es dedicava al treball de la llana, des del rentat fins al perxat; un plet contra un d'ells per haver estat admès “sense ser fill de mestre ni haver estat mosso ni saber treballar lo dit ofici” ens permetia conèixer el funcionament del gremi i les condicions per entrar-hi a formar-ne part. Es tractava d'una professió bastant important al nostre poble.

La Xerradeta era amb en Toni Ramona i se centrava tota ella en la seva vivència com a cossier. Era els primers anys de la postguerra quan tornaven a ballar en diversos concursos i, contractats per en Joan Gina, a la sala de festes Villarosa, i això els va obligar a treure's el carnet de “bailarín”; després ballaren pels turistes a Cal Dimoni fins que foren substituïts per al·lots i al·lotes més joves. La Xerradeta està acompanyada de fotos ben interessants.

Trobam també la notícia de la mort d'en Joan Curro, que era tota una institució dins el poble; tots els nins li havíem comprat llepolies. Sabem de la bona marxa de l'equip de futbol a Segona Regional. Hi ha una glosa d'en Llorenç Móra, fotos antigues i de quintos, informació de Titoieta Ràdio i més coses.

Aquest número d'Es Saig es completava amb el quart monogràfic dedicat íntegrament a Josep Maria Llompart, un homenatge que per poc no va ser pòstum, perquè va morir al cap de poc temps. El monogràfic contenia el parlament de Gabriel Janer Manila a l'homenatge que li havia dedicat l'Obra Cultural Balear el desembre anterior. També hi trobam una interessant entrevista que li acabaven de fer en Biel Sastre i en Pere Salas, potser la darrera que va concedir. A les fotografies que acompanyen la xerrada es veu força desmillorat, en Llompart. A més hi havia una tria de poemes del poeta seleccionats i il·lustrats per Catalina Martorell i Víctor Andreu. Era un monogràfic molt ben treballat i prou aconseguit.

La foto que il·lustra aquesta pàgina no té vint anys, en té exactament vint-i-un, ja que correspon al dia de Sant Honorat del 1992. (Fotografia de Jerònia Pou.)

10 | GENER 2013

Fa v

int a

nys

DAMUNT D’AQUESTA ROCA

S’ha de dir que de ben petita n’Addaia va tenir un somni.

Tot va començar un dia a casa dels seus padrins mentre mirava la televisió abans de dinar. Feien el telenotícies, un programa que no li solia entusiasmar gaire, ja que amb 6 anys només t’interessen els dibuixos, programes musicals i els anuncis de joguines. Però aquell dia cosa li va cridar l’atenció. Dins d’aquella capsa quadrada sortia un jove parlant d’una manera diferent i en uns paratges desconeguts. Tenia un aire distint, però alhora conegut, que la va captivar fins al punt d’aixecar-se emocionada, anar cap a la cuina, on era la seva padrina fent el dinar, i amollar la barbaritat més gran que li podia sortir: padrina, quan sigui gran me casaré amb un senyor com aquest.

Passaren els anys i n’Addaia va créixer. Va veure més telenotícies i, amb ells, més senyors com el d’aquell dia. L’atracció per aquell lloc continuava, tot i que ara, per sort, ja no hi veia la necessitat de casar-se amb ningú.

Quan va tenir l’oportunitat, decidí anar amb un parell d’amics a conèixer aquell paratge tant pròxim, però alhora misteriós. L’experiència fou espectacular, curta però intensa. Només coneixent una part d’ella, es proposà que hi tornaria altra vegada. El destí, però, no li volgué donar l’oportunitat fins fa pocs mesos quan, mentre era d’excursió, sonà el telèfon oferint-li feina en aquell preciós paratge.

Aquí s’hi ha estat quasi quatre mesos i han estat perfectes. L’únic que pot dir ara és que, aquesta illa enamora. I tot i que encara no sap quin serà el seu pròxim destí, només desitja poder tornar-hi un dia per continuar coneixent més racons inhòspits i misteriosos d’aquesta petita illa que es diu Menorca.

SOMIATRUITES

INFORMACIÓ D'ALGAIDA SOLIDARI

La nostra associació vol agrair la participació en la 4a Degustació Casolana Solidària. I especialment vol fer arribar l'agraïment als restaurants, comerços, institucions i particulars que donen els seus productes preparats o el seu temps perquè tot estigui ben organitzat i a punt.

A tots i a totes, moltes gràcies.

ALGAIDA SOLIDARI

NÚMERO 384 | 11

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

AUGMENTEN LES ACTIVITATS I OFERTES DEL SERVEI MUNICIPAL D'ESPORTSLa Sala congela les taxes dels serveis esportius als usuarisUn curs més, s'ha posat en marxa el servei municipal d'esports que gestiona Algalia Esport i destaca l'augment de les activitats i les noves ofertes a què poden acollir-se els usuaris. Per a l'any 2013, “l'Ajuntament i el concessionari hem decidit congelar les taxes dels serveis esportius i els usuaris continuen gaudint de subvencions del 30% per poder fer esport i salut al municipi”, explicà el regidor d'Esports, Jaume Lliteres.Així i pel que fa a activitats dirigides, prop de cent persones assisteixen en aquest inici de curs a alguna de les ofertes com ara pilates, procycling, body combat, CX-worx, body pump o ioga, entre altres. Cal destacar que una de les novetats d'enguany és la Zumba, una modalitat en què es practica esport combinant exercicis de tonificació amb balls llatins.

LA SALA FA UNA PASSA MÉS CAP A LA MODERNITZACIÓ DELS TRÀMITS DE LA CASA DE LA VILASuprimeix la convocatòria personal dels regidors a plens o comissions informatives L'Ajuntament d'Algaida va aprovar per ple modificar el reglament de funcionament per tal de suprimir una antiga pràctica a l'hora de convocar els regidors de la Sala a plens, juntes de govern o comissions informatives. Fins ara i des de fa dècades, es feia de forma personal a les cases de cada regidor on es deixava la convocatòria en paper. A partir d'ara, però, s'utilitzaran avisos electrònics com ara missatges al telèfon mòbil de cada regidor que advertirà de l'enviament d'un correu electrònic amb la convocatòria del ple, junta de govern o comissió informativa.D'aquesta manera, a banda de modernitzar els serveis municipals i adaptar-los als nous temps aprofitant les noves tecnologies, també s'aconsegueix reduir la despesa, ja que es deixarà d'usar paper i impressora.Aquesta modificació fou aprovada per unanimitat pels regidors assistents al ple ordinari: PSOE (7 edils), PP (2) i PSM (1).

L'AJUNTAMENT RECLAMA AL CONSELL MILLORES URGENTS A LA CARRETERA ALGAIDA-LLUCMAJOR Ho exigeix davant el perill que suposa per a la gent que hi circula a diariA proposta del PSIB-PSOE, l'Ajuntament d'Algaida aprovà una moció per unanimitat dels membres del ple de la Corporació Municipal, mitjançant la qual reclama al departament de Carreteres del Consell de Mallorca que dugui a terme “millores urgents i prioritàries” a la carretera que uneix Algaida amb Llucmajor.El batle d'Algaida, Francesc Miralles, ha explicat que les millores a aquesta carretera són “molt urgents”, ja que “està en molt mal estat i és perillosa per als conductors en general, però sobretot per a aquells que en fan més ús, com ara els nostres joves que cada dia es traslladen a l'institut de Llucmajor o els veïnats del nostre terme municipal que han d'anar al PAC de Llucmajor”. Així mateix, cal destacar que també és una carretera molt utilitzada pels ciclistes, ja siguin de la comarca o aquells que vénen a fer turisme.

12 | GENER 2013

L'A

junt

amen

t inf

orm

a

“No volem una autopista, simplement creim que fent una sèrie d'intervencions a llocs conflictius s'evitarien situacions de perill que es donen dia rere dia”, explica Miralles. El batle afegeix que “entenem que no és una qüestió de recursos, sinó de voluntat. Aquesta reclamació s’afegeix a la de la variant d'Algaida que esdevé prioritària pels interessos dels ciutadans i ciutadanes d’Algaida”.

OBRES DE MILLORA DE VORAVIES I PAVIMENT DEL CARRER DE LA TANQUETA Es llevarà algun arbre que causa perjudicis als veïnatsDurant el mes de desembre s’han iniciat un seguit d'obres de millora al carrer de la Tanqueta d'Algaida. Després de convidar totes les empreses constructores del municipi a optar per dur a terme aquest projecte, l'Ajuntament ha adjudicat les obres a l'empresa Alcons Bema SL, per un import total de 32.836'17 euros.Aquest projecte de millora consisteix en la reposició de tot el paviment del tram del carrer on hi ha arbres, ja que l'han fet malbé a causa de l'acció de les arrels. Per això, es canviarà el paviment i les voravies que estan en mal estat. D'altra banda i per evitar més danys futurs, també es suprimirà algun arbre que causa perjudicis als veïnats. Així mateix, s'aprofitarà per millorar l'accés al recinte escolar del col·legi públic Pare B. Pou.D’acord amb les paraules del batle Francesc Miralles, “aquesta inversió es realitza amb els recursos que l’Ajuntament tenia prevists per finançar les obres sol·licitades al Consell de Mallorca. Una vegada que el Consell de Mallorca ens han comunicat que no ens donarà cap subvenció per realitzar obres, hem decidit fer aquesta millora amb aquests recursos i, al mateix temps, aprofitar les vacances escolars de Nadal per no causar molèsties a la comunitat educativa”.

Fotografia de Jerònia Pou

NÚMERO 384 | 13

L'A

junt

amen

t inf

orm

a

NOTÍCIES BREUS

Taller de cuina divertida per a infants, pares i mares a càrrec de Magdalena Trobat i Margalida Fullana. En un taller en què hi va haver una gran participació, els infants es van convertir per unes hores en uns cuiners i cuineres d'allò més original.

La veïnada d'Algaida, Petra Sastre Fiol, va complir 100 anys el passat dia 3 de desembre. Amb motiu d'aquest aniversari tan especial, va rebre la visita i felicitacions de molta gent del poble. A la imatge, amb el batle d'Algaida, Francesc Miralles; la regidora, Margalida Fullana; el president de l'Associació de Gent Gran d'Algaida, Pina i Randa, Gabriel Morey, i altres familiars i amics.

14 | GENER 2013

L'A

junt

amen

t inf

orm

a

Tradicional concert i audició de Nadal que oferiren els alumnes de l'Escola Municipal de Música d'Algaida, el passat divendres dia 21 de desembre, a l'església de Pina.

La segona edició del concurs de coques dolces i salades que organitza l'Associació de Gent Gran d'Algaida, Pina i Randa, tornà ser un èxit tant de participació com de qualitat gastronòmica. A l'acte s'aconseguiren recaptar fins a 200 € dels quals 100 seran per a projectes solidaris de l'agermanament del municipi amb Ciudad Antigua i els altres 100 per a Càritas de la parròquia d'Algaida. Aquestes aportacions s'aconseguiren gràcies als assistents al concurs que donaven 2 euros per poder fer un tast de les coques presentades.

El batle d'Algaida, Francesc Miralles, en representació de l'Ajuntament, i el rector de la parròquia, Antoni Canyelles, recolliren sengles talons de 100 euros de mans del president de l'Associació de Gent Gran d'Algaida, Pina i Randa, Gabriel Morey.

NÚMERO 384 | 15

L'A

junt

amen

t inf

orm

a

Concert Acústic de cançons de Nadal a càrrec del grup de joves algaidins Etxem de Lloca; un concert molt divertit i interactiu, on tots els assistents van poder cantar les Nadales més conegudes juntament amb els integrants del grup musical. Campanya de Recollida d'aliments i de joguines per a famílies necessitades del municipi d'AlgaidaAmb aquesta nova campanya de recollida d'aliments per a famílies necessitades del municipi, posada en marxa conjuntament entre la Parròquia d'Algaida i la Regidoria de Serveis Socials de l'Ajuntament d'Algaida, s'han recaptat uns 500 kg d'aliments de primera necessitat. També cal recalcar que la campanya de recollida de joguines ha estat tot un èxit de participació.Des de l'Ajuntament i des de la Parròquia volem agrair un altre cop les mostres de solidaritat dels nostres ciutadans i ciutadanes, que en aquests moments tan durs per a moltes famílies del nostre municipi han fet que aquest Nadal sigui un poc millor.

NOTICIARIEl passat diumenge dia 16 de desembre es va celebrar la I Trobada dels amics dels vehicles clàssics i antics d'Algaida, Pina i Randa. Durant la trobada, en la qual varen participar una qua-rentena de vehicles entre cotxes i moto-cicletes, es va fer un recorregut pel terme d'Algaida, en què es va visitar Pina i Randa. En acabar el recorregut, es va fer una exposició dels vehicles a la plaça d'Algaida.

16 | GENER 2013

L'A

junt

amen

t inf

orm

a

JORNADA DE PROTESTA AL COL·LEGI PARE POU

Dijous dia 13 de desembre, desenes de centres educatius de totes les illes participaren en una jornada de protesta contra les retallades i a favor de l'escola pública i en català. Acabada la jornada lectiva, docents, pares i mares i alumnes s'hi afegiren fent cadenes humanes que abraçaven els edificis. A les imatges podeu veure com es desenvolupà l'acte reivindicatiu a l'escola d'Algaida (fotos de Pedro Martorell).

Les dèries anticatalanistes i retalladores de Bosch i de Bauzà són més que evidents. El pressupost d'educació per a l'any 2013 encara s'ha reduït més: un 18%. Sota la fal·làcia de la llibertat dels pares per triar la llengua, hi amaguen els seus desitjos de reduir el català a l'escola a la mínima expressió. I per afegitó el ministre Wert ha presentat el seu esborrany de la LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa) que, amb els seus afanys centralitzadors i espanyolitzadors, comporta un atac frontal contra el català i la democràcia als centres educatius. Malgrat tot, representants de les associacions de pares i mares i dels sindicats docents són optimistes. Diuen que “amb mobilitzacions, podrem resistir els atacs”.

M. S.

NÚMERO 384 | 17

Not

icia

ri

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN D'ALGAIDA, PINA I RANDA

Quan en Tomeu Verger Tec proposà l'Associació de la Gent Gran d'Algaida, Pina i Randa per a l'entrevista vinent, pensàrem que podria ser el moment d'un canvi amb el començament de l'any nou. Aquest mes serà el de l'inici de la secció de cara a les diferents associacions, entitats, tallers formatius i grups d'activitats que es desenvolupen al poble. Amb aquest canvi, evidentment canviarà per complet l'esquema i el context que ens era habitual, per passar a unes preguntes molt més col·lectives i d'àmbit obert com correspon tractant-se de grups de molta gent.Sabem perfectament i ens satisfà la repercussió que té l' Associació de la Gent Gran al poble, per tant és per a nosaltres un vertader plaer tenir l'oportunitat que ens concedeixin aquesta entrevista, ja que ens comentaren que és la primera vegada que els ho demanen.1. Presentació: qui sou i de quina organització formau part.Som en Gabriel Morey, tenc 70 anys i som el president.

Som na Maria Jaume Pistola, tenc 62 anys i som la vicepresidenta.Som na Francisca Capella Pujola, tenc 70 anys i som la secretària.Som en Miquel Vanrell Xiquel, tenc 81 anys i som el tresorer.Som en Miquel Oliver Quitxero, tenc 66 anys, som vocal.Som en Jaume Cifre, tenc 61 anys i som vocal.Som na Margalida Salas Llubinera, tenc 70 anys, som vocal.Som na Catalina Isern des Porxo, tenc 70 anys i som vocal.Som en José Calleja, tenc 65 anys, som vocal.Som n'Antònia Juan, tenc 79 anys i som vocal.Tots nosaltres formam la junta directiva de l' Associació de la Gent Gran d'Algaida, Pina i Randa, ubicada al casal Pere Capellà. 2. A què es dedica l'associació?A organitzar activitats, excursions, viatges, dinars, berenars, és a dir, tots els actes possibles, per tal que les persones jubilades

18 | GENER 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

i no jubilades puguin tenir un punt de trobada a l'associació i on es trobin a gust.3. Quan es fundà l'associació i quins eren els seus membres.Es fundà el mes de gener de l'any 1982. En Miquel Xiquel ens comenta, ja que és el més veterà, que creu que a inauguració fou per les festes de Sant Honorat i, repassant el llibre d'actes que tenim davant nosaltres, veim que el nom original fou “Asociación democrática de pensionistas y jubilados de Algaida”.Els membres que composaven la directiva eren: Bartomeu Munar de s’Estació com a president; Bernat Fullana Riu de secretari; Bernat Sitjar de tresorer i llavors de vocals hi havia: Joan Garcies de s’Agència, Toni Oliver, Pedro Janer Ramona, Maria Jaume, Apol·lònia Oliver Quarterada, Toni Ramon i Guillem Gelabert.4. Sabeu quants socis eren quan es va fundar i quants sou ara? En Miquel ens diu que tot i que ell en aquell moment encara estava actiu en el món laboral, des del principi ja tengué una forta arrencada i segur que eren més de 100 o 150 socis i que anà augmentant fins arribar a l’hora d’ara que són exactament 546. Aquesta forta arrencada que tengué l’associació no era estrany, ja que es donà l'oportunitat, a molta gent relativament major i que havien fet molta feina, de gaudir de l'oci, ja que tengueren uns anys bons a causa del boom turístic i que repercutí en tots els sectors, així com ells mateixos varen tenir la possibilitat de viatjar a llocs que fins a aquell moment eren impensables. Viatjaren a diferents indrets d’Europa i, fins i tot, en feren un a Àfrica. En Sebastià des Celler de Randa era l’encarregat de l’organització dels viatges i, per cert, la gent en quedava contentíssima. També hi va haver un altre fet notori i fou que s’habilità un improvisat menjador allà mateix on tenien la seva seu, a la rectoria, on els jubilats que per diferents circumstàncies tenien dificultat de cuinar a

ca seva podien anar cada dia a dinar al menjador, arribaren a ser-ne molts. Les cuineres eren na Joanaina Tropella i na Margalida Molí Nou, feien el menjar a la cuina de la rectoria mateix. 5. Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar? Des de la seva fundació l’any 1982 (precisament el mes que surti l’entrevista es compliran 30 anys), sempre cada 4 anys hi ha hagut dimissió i renovació de càrrecs; ara bé, hi ha hagut legislatures que amb els vots dels socis han continuat 4 anys més. Amb la darrera directiva va passar que no hi havia cap llista presentada i es temia la desaparició de l’associació. Per això convocaren una assemblea general per exposar als socis la situació delicada del moment i quina fou l’agradable sorpresa en veure que en Biel i na Maria s’aixecaren dels seus seients per manifestar que abans que desaparegués l’associació ells es comprometien per dur-la endavant i l’auditori va rompre en aplaudiments i així fou com en Biel es convertí en president i na Maria en vicepresidenta. 6. Amb els anys, quins canvis s'han produït dins l'associació? Més o manco hi ha hagut la mateixa dinàmica, amb la particularitat que durant un període d’anys també hi havia a Pina un president que els representava, eren l’any 1996 i fou en Gabriel de can Xiscos, na Maria Oliver de Son Bou i en Jeroni Oliver de Son Perot. Important fou també la construcció del local de la 3a edat de Pina, anomenat Can Lluís on s’hi fan actes tot l’any.7. Sabem del cert que tot el que organitzau és converteix en un èxit. Quin és el vostre secret?Secrets no en tenim, ara bé, escoltam la gent, procuram tenir content tothom, no repetir les mateixes excursions, donar les màximes facilitats perquè tots es trobin còmodes i a gust, ens preocupam que hi hagi tota la perfecció possible amb el que

NÚMERO 384 | 19

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

organitzam, amb una paraula, una feinada! Sobretot, tenim la norma que el poble sempre té la raó (ens diu en Miquel Xiquel) i na Francisca també comenta: sabeu que s'aprèn de molt estant dins l’associació!En Pep segueix: bona organització, animar la gent i rectificar els possibles errors. 8. Com us organitzau amb totes les tasques?En Biel distribueix les feines, tot i que pren part a cada una d’elles, igual que la vicepresidenta i vocals. En Miquel Xiquel organitza i distribueix la gent per a les excursions i juntament amb na Francisca, la secretària, són els responsables dels cobraments dels tiquets i quotes anuals dels socis. En Miquel Quitxero fa les gestions amb les agències per als viatges fora de Mallorca i també dins l’illa, calculant preus, estades, hotels, visites a museus...Tots els membres de la directiva opinam per un igual, aquí no hi ha càrrec que sobrepassi a un altre, és a dir, les decisions es prenen amb el consentiment de cada un de nosaltres. 9. Quines són les activitats que programau durant l'any? Ens reunim un pic cada 3 mesos, és a dir, feim 4 reunions a l’any i queden cobertes totes les activitats que feim, que consisteixen en:•Cada mes fer una excursió dins Mallorca

•Un viatge a l’any per la península

•2 o 3 caps de setmana a l’any a un hotel de l’illa•El sopar de carnaval (ens diuen que enguany hi haurà sorpresa)•El mes de març, subvencionat per l’associació, es fa un dinar al restaurant Binicomprat•El mes de juny, paella gratuïta al camp de

futbol•El mes de juny, també, acabades les activitats, l'Ajuntament convida a un berenar al recinte de les Escoles als que han participat en les activitats, la resta de públic paga un tiquet simbòlic que es destina a l’agermanament amb Ciudat Antigua.•Pel setembre, una gelatada subvencionada pels socis•L'octubre, un concurs de coques amb destinació solidària•El novembre, xocolatada gratuïta a la sala polivalent•El desembre es fa una missa per als socis que han finat durant l’any i dinar d’aniversari al restaurant Binicomprat, que volem puntualitzar que quasi rondam els 500.•Com a activitats setmanals, es fa gimnàstica 2 pics a la setmana a la sala polivalent i danses un pic a la setmana. Abans aquestes activitats estaven subvencionades pel Consell de Mallorca però de moment està aturada la subvenció. •Ball de saló un pic a la setmana

•Brodats un pic a la setmana al local de la gent gran, com també ball de bot un pic a la setmana. De totes aquestes activitats ens encarregam de cercar els monitors, organitzar les hores, lloc..., procurant que surti gratuït o el més barat possible. És molta dedicació d'hores, però ho feim a gust.10. Les excursions que feis són només de passejar o són també culturals, és a dir, hi ha algú que us ajudi a conèixer el lloc, la seva història...?Sí, la majoria d'excursions són informatives, que ens permeten conèixer millor els monuments, històries, orígens o fets especialment importants dels llocs que visitam. D'aquesta manera tenim una coneixença més profunda i cultural de la

20 | GENER 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

nostra Mallorca. 11. Ens voleu contar qualque anècdota que de ben segur us ha passat amb tantes activitats i tanta gent...Gràcies a Déu no ha succeït mai cap desgràcia greu. Anècdotes moltes, com pèrdues de DNI, retard dels viatgers, pèrdues de maletes, qualque persona que s'ha separada del grup i s'ha extraviada, però que al final serveix per fer-ne una rialla.12. Estau en contacte amb associacions similars a la vostra d'altres pobles?No, contacte no en tenim; ara bé, evidentment estam associats a la federació de la part forana que un pic o dos l'any organitza una reunió general i lògicament sempre alguns membres de l'associació hi assisteixen. 13. A quina associació o taller formatiu voldríeu que féssim l'entrevista el mes que ve? Per diferents motius hem estat en contacte amb l'associació Algaida Solidari, sobretot amb el compromís que tenen de dur i fer menjar per a un menjador social de Palma, 'Zaqueo' es diu. -Què trobau membres de la directiva si triam aquesta associació?- diu en Biel, i segueix: -Així més gent sabrà el que fan i potser també s'hi apunten. Tots contestaren afirmativament. 14. Per acabar, ens heu de fer una glosa. Tants com sou segur que no us costarà gaire. Us direm la que ens va fer en Jaume Toledo pel dinar de socis a Binicomprat dia 22 de desembre.

Avui tots estam de festadins sa nostra associaciósa nostra satisfacciódavant taula es manifesta.No he sentit cap protestajo he quedat ben rodóesper tenguem s'ocasió de fer junts amb il·lusió

més dinades com aquesta.Per pair bé sa menjadalíquid a gust hem begutbeure a voler hem tengut per regar bé sa dinadaa tots fins una altra vegadaMolts d'anys i molta salut.

Les fotografies que il·lustren aquesta entrevista són: una dels socis fundadors i l'altra de la directiva actual. Per acabar, volem donar sincerament les gràcies a aquestes persones que voluntàriament dediquen un valuós temps de les seves vides perquè els socis de l'Associació de la Gent Gran d'Algaida, Pina i Randa puguem gaudir d'unes activitats i viatges que ens fan la vida molt agradable. Seguiu sempre amb ganes i endavant. Teniu la nostra gratitud.

JERÒNIA M. VANRELL, DE CAN RAPINYA

MARGALIDA TOMÀS, FORNERETA

NÚMERO 384 | 21

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Els homes tradicionalment hem estat al davant de les institucions que han determinat l’ordre social. En el poder en les principals estructures de la societat: Així si repassem la història hi trobam els governants en el poder polític, els reis i els caps d’estat. També a l’església i a la majoria de les confessions religioses, són els homes que dominen i han dominat i determinat com han de fer-se les coses.

Aquesta dominància ha configurat el model PATRIARCAL com a sistema hegemònic. Ho veiem com a molt normal. Tant, que sovint no ens resulta gaire estrany. A vegades fins i tot pot semblar fora de normalitat, que sigui la dona, la persona que regeix el camí de les situacions.

Actualment són moltes les veus que reclamen una altra dimensió de les coses, una manera nova i igualitària de les relacions socials. Mantenir el sistema tradicional patriarcal serveix i interessa a molts dels poders que sostenen l’estructura social del poder. Sovint podem observar com se senten incòmodes quan estan qüestionats per part de les persones, organitzacions i moviments socials que lluiten per la igualtat de gènere.

La igualtat és el camí que ens allibera a homes i dones. Les dones des del feminisme, fa segles que iniciaren un fort compromís social que ha donat molts de fruits. Gràcies a les conquestes del feminisme, avui podem trobar en el dia a dia molts avantatges, molts de drets totalment normalitzats i integrats. Ara també molts homes van descobrint que per aquestes vies, i fent camí colze a colze amb les dones, es pot arribar a una millora de totes les relacions socials.

En aquestes pàgines, que procurarem tenir amb freqüència a Es Saig, cercarem posar en debat aspectes d’aquesta salsa, dit com a una mescla de situacions, de sensacions, de vivències, d’emocions compartides, de lluites que ens agermanen, de propòsits que ens ajudin a un avenç que es manifesta en el dia a dia.

Salsa amb violeta, perquè aquesta combinació de situacions i vivències de lluites i conquestes no respon a cap privilegi. Violeta és el color que expressa la imatge dels feminismes. Salsa, que podria ser combinació i xarxa de situacions que ens condueixen des de la diversitat, en tots els seus matisos, cap a les millors experiències en la igualtat.

PER UNA ESCOLA COEDUCATIVAFa ja molts anys que els estats moderns van contemplar la necessitat que homes i dones s’educassin junts a l’escola; que compartissin pupitre colze a colze a les mateixes aules perquè això era signe del desenvolupament sociopolític del país. Passàvem així de l’escola històrica segregadora per sexes (aquella que considerava que dones i homes tenim interessos diferents, rols diversos a las societat i que, conseqüentment, era perjudicial que ambdós sexes compartissin espais des de la infantesa) a una escola mixta integradora, on a ningú no se li negàs l’accés per raó del seu sexe, on nins i nines s’educassin i s’instruïssin dins dels mateixos sabers.Això fou un gran avenç, però vol dir que la igualtat de gènere, com a principi democràtic irrenunciable, està instal·lada dins de l’escola mixta com a part del currículum?Creim que encara ens queda molt de camí per recórrer. L’escola mixta no té un currículum ni cap programació sistemàtica que desenvolupi el principi de la igualtat entre dones i homes. L’ensenyament de la igualtat hauria de ser el fonament en què s’assentassin els drets humans com a forma de convivència entre els sexes i on es rebutjassin l’abús i la

22 | GENER 2013

Salsa

vio

leta

violència com a formes de relació. L’escola coeducativa seria garantia de respecte, de solidaritat, de reconeixement mutu dels sabers i de les accions històriques de dones i homes.Tornar a l’escola segregadora és, doncs, fer un pas enrere gegantí cap a ideologies passades, basades en prejudicis i estereotips entre sexes que viuen d’esquena l’un a l’altre. Aquest tipus d’escola segregadora confon “instrucció” amb “educació”, tot evitant allò que aquesta té de socialització i convivència. De quina manera ens podrem entendre, ens podrem reconèixer dones i homes, si ni tan sols ens eduquen plegats?Per tant, deim NO A L’ESCOLA SEGREGADORA, també perquè és l’intent de certes elits economicoreligioses de mantenir els seus privilegis, d’educar els seus fills i filles en els seus principis ideològics insolidaris i classistes, allunyats de la justícia, la democràcia i els drets humans.Deim SÍ A UNA ESCOLA COEDUCATIVA, que tengui com a objectiu la superació de la misogínia, el sexisme, els mandats de gènere, tan nocius per a ambdós sexes; que tracti de construir un horitzó de vida en comú sense enfrontaments; on homes i dones naveguem cap a una societat més justa, solidària i amorosa, en què compartim igualtat i relacions horitzontals i remem contra les onades del patriarcat.

PERE FULLANA FALCONERASSOCIACIÓ D’HOMES PER LA IGUALTAT DE GÈNERE, AHIGE

illesbalears@ahige.org

Fotografies del taller de ceràmica de Nadal per a infants impartit per na Sílvia Pons i na Jerònia Pou, dins el marc de les festes de Nadal i Reis organitzades per l'Ajuntament. (Fotos de Jerònia Pou.)

NÚMERO 384 | 23

Not

icia

ri

Fa 375 anys. -Avui en anirem a l'any 1637 i comentarem uns quants fets amb què s'enfrontava el nostre Ajuntament. Primerament recordem que hi havia guerra amb França i a les nostres illes es reuní un estol de molts navilis: a Alcúdia arribaren 17 galions i a Portopí 9 galeres. Eren molts de soldats que s'havien de mantenir i allotjar a Ciutat i a tots els pobles i Algaida no se n'escapava: “lo sr virey nos mana que tingam y aposentem los soldats que nos remetran”; es decideix “que prengan totas les cases que seran més convenients a costes y despeses”. Com pagar aquestes despeses? S'acorda que els jurats “pugan sercar diners p dit effecte a interès de la manera que li aparexerà y si no troba diners puga prendre blat o qualsevol altra cose per poder fer diners y el menscap se pach de béns de en. Vila”. No seguirem amb totes les anotacions sobre aquest tema.

D'altra banda es feia feina a l'església, concretament aquests anys la tasca es concentrava en l'acabament del campanar: “com tenim nesesitat de diners del tall de l'isglésia que devem molta cantitat pòlises per la feyna fem an el campanar”, “el mestre del campanar ha acabada la scarada”, “havem donat escarada al campanar p 215 lliures y havem-ne menester altres tantes”. La situació econòmica era crítica i es decideix fer un tall i mig per a l'obra de l'església que devia representar una quantitat considerable per als qui hi havien de contribuir.

Per acabar-ho d'arreglar, l'Ajuntament havia de participar en la vigilància de l'illa encara que no tingués costa. Algaida tenia assenyalat un punt de vigilància permanent a la Marina de Llucmajor, al Portell d'en Vaquer, però en temps de guerra, o d'epidèmies, la vigilància s'intensificava i Algaida juntament amb Llucmajor, estava obligada a posar guardes al puig de Randa. Sembla que Llucmajor havia avançat els doblers i ara reclamava 80 lliures als algaidins; es donen plens poders als jurats per “firmar acta de obligatió y obligar los béns de en. Vila y particulars de aquella llargament”.

Una altra notícia: es reuneix el consell del nostre Ajuntament “per donar-los rehó com mestra Miqll. Verdera Col·lector (encarregat de recaptar imposts) de en. Vila vol intentar coses noves que may en aquesta vila demanant que los particulars no pugan ensetar ninguna bota que primer no criden dit verdera y axí ha prosehït en panyorar alguns particulars ... per tant demanam si seran de parer que li faem plet ... fonch conclús ... que los honós Jurats fasen plet a dit verdera Col·lector attès que demana coses que ninguns Col·lectors han demanades, fins a sentèntia deffinitiva”. Tot i la protesta de l'Ajuntament, aquest recaptador el que pretenia era controlar bé l'impost que es cobrava sobre el vi.

Un altre detall ens ha cridat l'atenció i és que sempre hem tengut la creença que en temps passats, i fins fa poc, hi havia abundància de capellans. Per això ens ha sorprès que en una sessió de la nostra Universitat (o Ajuntament) s'exposa “que tots veuen la necessitat que tenim en nostra isglésia de Capellans”; per tant acorden fer una petició al bisbe “demanant-li ques servesca manar sien acullits quatra fills de la vila representant-li llargament la necessitat aquesta y la falta que tenim en nostra isglésia de sacerdots”. De fet s'havia de contractar un predicador de la quaresma i aquest 1637 es planteja el problema de qui l'ha de pagar; sembla que la tradició era que es pagàs a mitges entre el rector i l'Ajuntament,

però per part del primer, com cada any, tot són inconvenients i vol rompre aquesta tradició.

Hi ha més coses que contar d'aquest any però ja ens hem allargat massa.

PERE MULET

24 | GENER 2013

Fa a

nys

Primer, reproduïm una breu carta del president de l’OCB, Jaume Mateu, recordant-vos que l’entitat ha iniciat un Verkami per editar el documental “L’Obra de tots”, per al qual hem de recaptar 15.000 euros. Us adjuntam la carta i l’enllaç:

Benvolgut soci / benvolguda sòcia

50 anys de l’Obra es mereixen un Documental! No hi hem volgut renunciar, a pesar de la precarietat econòmica que pateix avui l’entitat. Per això acudim al micromecenatge, a moltes petites aportacions: junts, el farem possible!

Es dirà “L’OBRA DE TOTS” i necessitam aconseguir 15.000€ en 40 dies, a comptar des de DIA 17 DE DESEMBRE de 2012. Tothom hi pot aportar, les donacions comencen a partir de 5€, i tots podem ajudar fent-ne difusió. Entrau i seguiu la campanya a: http://www.verkami.com/projects/3953-l-

obra-de-tots

Si no ho contam nosaltres, qui ho contarà?

Jaume Mateu, president de l’OCB

Enguany la xocolatada de la Nit de Nadal va ser tan animada com sempre. Aquesta vegada, després del cava, la xocolata i les ensaïmades, vàrem haver de demostrar que érem persones ben instruïdes. El concurs d'endevinar els títols de les rondalles més representatives i el joc de taula El Joc del Segle, amb preguntes relatives a tot el segle XX, més algunes d'aportació pròpia centrades en la història recent algaidina, posaren a prova la nostra saviesa. El senyor Aznar no ens guanya a modèstia, i podem dir que, entre tots, ho sabérem quasi tot i no quedàrem com uns ases. El principal culpable del “quasi” que hem escrit és en Carles Sol, un personatge algaidí que no sabérem identificar. (Si vosaltres, amables lectors i lectores, tampoc no ho sabeu, una consulta a la col·lecció enquadernada d'Es Saig us podrà treure de dubtes). El colofó a la vetlada, el posà la glosa oportuna d'en Jaume Toledo:

Un concurs heu proposatanit per a persones llestes,amb ses preguntes aquesteshe quedat desconcentrat.Vos desig, de veritat,molts d'anys i molt bones festes!

L'excursió de senderisme del mes de gener serà diumenge dia 27 i transcorrerà per la zona fronterera dels termes de Palma i de Calvià, concretament anirem al mirador de n'Alzamora i a la serra de na Burguesa. La sortida serà des de la plaça a les 8.30 h.

NÚMERO 384 | 25

Not

icia

ri de

l'O

bra

Cul

tura

l Bal

ear

La colomina de flor petita (Fumaria parviflora Lam.)Com ha passat els darrers dos anys, començarem l’any amb un article dedicat a una colomina, així tendrem la meitat de les colomines que hem trobat al municipi.

Etimologia: El nom genèric, Fumaria, deriva del llatí fumus, nom que els romans donaven a les plantes semblants a aquesta referint-se que la planta fa la impressió d’un fumet blavós. El nom específic, parviflora, prové del llatí parvus, -a, -um, que vol dir petit; i del llatí flos, -oris, que significa flor, és a dir, flor petita, bon indicatiu del que és la flor d’aquesta espècie. El nom comú fa referència a la forma de les flors, també en determinats indrets se les coneix com a fumusterra, que té la mateixa arrel que el nom genèric.

Descripció: Planta de la família de les Papaveràcies, si bé alguns autors separen aquesta família en dues, les colomines pertanyen aleshores a les Fumariàcies. És una planta anual (teròfit), per tant les poblacions són renovades cada temporada.

Aquesta colomina presenta color glauc, és a dir, verd blavós, amb una tonalitat gairebé grisenca, i presenta una arrel prima. Les tiges són dretes, a vegades una mica ajagudes, almenys quan la planta assoleix les mides més grosses. La planta pot assolir els 60 cm d’alçada, si bé el més habitual és una mida de 20-40 cm.

Les fulles són simples, si bé presenten el marge dividit 2 o 3 vegades (2-3 pinnatisectes), amb els segments de darrer ordre estrets, de forma linear.

A la base del peduncle que suporta les flors trobam unes fulles anomenades bràctees. Les d’aquesta espècie són grosses, més llargues que els pedicels (peduncles que porten la flor).

Les flors es presenten reunides en inflorescències en forma de raïm, amb 10-20 flors. Cada flor fa uns 5-6 mm de llargària (és la colomina amb la mida de flor més petita de totes les que hi ha per Algaida) i és de color blanc, si bé no és un blanc pur, si no una mica rosat, però poc. Presenten un calze format per dos sèpals de marge dentat, petits, de menys d’1 mm de llargària. A més del calze, la flor té una corol·la de morfologia molt característica de les espècies del gènere Fumaria; està formada per quatre pètals desiguals, dels quals el superior és més gros i acabat en un esperó en forma de bossa; l’inferior és més prim i de forma espatulada, mentre que els dos laterals, anomenats ales tanquen la flor pels costats. El conjunt de pètals conformen una flor amb un sol pla de simetria (corol·la zigomorfa).

26 | GENER 2013

Flor

a d'A

lgai

da

No només són característics els pètals d’aquestes espècies, també ho són els estams, que són dos, cadascun dels quals amb tres anteres, enlloc d’una com és habitual. El gineceu està forma per un sol carpel, amb un ovari, un estil i un estigma amb dues papil·les.

El fruit és un aqueni (també anomenat nou), que és de forma esfèrica o subesfèrica, que conté una sola llavor. La mida del fruit és d’uns 2 mm de diàmetre. A la part exterior el fruit és rugós.

Floreix entre els mesos de març i juny, tot i que si l’hivern continua amb les temperatures com ha començat, serà fàcil veure’n alguna ben aviat. Fructifica poc després, si bé la fructificació és més ràpida en els mesos de primavera que en els d’hivern. Els fruits són indehiscents, la qual cosa implica que la llavor cau juntament amb la càpsula.

Creix en indrets conrats, sovint en horts o, molt especialment, en camps de lleguminoses d’hivern, com faveres o pesoleres. A les illes és present a les cinc illes grans. A Mallorca la podem trobar sempre lligada a ambients d’hort, més rarament a vores de camins prop dels horts. A Algaida l’hem localitzada a algunes quadrícules, especialment al voltant d’Algaida i a la part occidental del municipi, si bé, de ben segur, la seva distribució és més àmplia, però el seu hàbitat fa difícil localitzar-la ja que molts dels llocs on viu són petites finques privades.

És una espècie de distribució mediterrània-turaniana, és a dir ocupa les zones de clima mediterrani i s’estén cap a les àrees estepàries d’Europa Oriental i Àsia Central.

Usos tradicionals: No coneixem l’existència d’usos tradicionals, si bé altres colomines com F. officinalis, de la qual podem parlar un altre dia, s’ha usat com a depuratiu de la sang, com a tònica i contra l’escorbut, l’escrofulisme, la hidropesia i la icterícia. Cal pensar que la majoria de les colomines presenten les mateixes propietats, per mor del seu parentiu.

LLORENÇ GIL

BONES NOVES Agència ETE. Les retallades han arribat al Betlem. La mula i el bou s'han suprimit. Amb aquest important estalvi es creu que es podrà fer front a les mancances de recursos en l'àmbit de l'educació. L'èxit d'aquesta mesura ha provocat que en els països on treballa el Pare Noel s'hagin plantejat l'eliminació dels rens que estiren el trineu. El Pare Noel ha protestat enèrgicament.Una segona retallada. Els Reis Mags ara vénen d'Andalusia que, com hom sap, està molt més a prop de Betlem que no des dels llunyà Orient. L'estalvi de combustible és significatiu i ajudarà el finançament de les autonomies.Tercera retallada. El cometa Halley es pot substituir per una espelma, el més escarransida possible, la qual cosa dóna una nova llum més econòmica i sostenible, ja que fer aparèixer periòdicament el cometa és d'un cost no assumible.Segons càlculs fets per experts, l'estalvi d'aquesta mida incidirà en la possibilitat de tancar plantes d'energia atòmica.

VATICINIS ETE.

NÚMERO 384 | 27

Els l

ecto

rs e

scriu

en

Miquel Dolç i Dolç. Santa Maria del Camí, 4 de desembre de 1912 – Madrid, 27 de desembre de 1994. Filòleg, traductor i poeta català. Després d'iniciar estudis eclesiàstics a Roma i a Sicília, completa el batxillerat a Palma i es trasllada al Principat, on estudiarà a la Universitat de Barcelona i s'especialitzarà en filologia clàssica. Es doctorà a Madrid amb un treball sobre Marcial. Exercí la docència a Osca, Sevilla, València i, finalment, esdevingué catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid. Traductor prolífic, publicà, majoritàriament a la Fundació Bernat Metge, versions de Virgili, Tàcit, Marcial, Persi, Ovidi, Lucreci o Agustí. Amb caràcter pòstum, les universitats de València i de les Illes Balears el nomenaren doctor honoris causa.

Aquesta és la carta de presentació que l'editorial gironina Edicions de la ela geminada fa del poeta en la solapa del llibre Miquel Dolç. Poesia completa, recentment publicat. El volum posa a la disposició dels lectors l'obra del poeta santamarier, fins ara molt dispersa i difícil de trobar, i tanca d'una manera molt digna l'any del centenari del seu naixement, efemèride que ha estat completament oblidada per les nostres (?) institucions culturals. (Existeix la Conselleria d'Educació i Cultura, per altra cosa que no sigui per pegar retallades indignes?)

Per commemorar la publicació, us oferim un tast de la poesia que conté. Concretament el poema, datat a l'agost de 1989, que Dolç va compondre per reivindicar que l'arxipèlag de Cabrera fos declarat parc nacional.

CABRERA, DOLÇA VEÏNAPer a la Fundació Emili Darder

¿Has vist la fràgil boirinaque a l'horitzó matinalemperla la teranyinade l'esguard? És el portald'un misteri que fascinaroca i ulls, peix i coral.No el toquis! Tot s'hi combinasense enrenou: arenal,bot, sargantana i gavina.Ira justa! No s'hi val,que l'urpa, el canó i la minapuguin emprendre l'assaltd'aquesta imatge divina.

Si el món es fa llum com cal,i no un cau de salvatgina,seràs parc nacional,Cabrera, dolça veïna!I et durem tot un cabalde fruites, de tarongina,d'encanteris de vitrina,d'harmonia cristal·linai de flor romanial.

(Foto de Miquel Serra)

28 | GENER 2013

Una

raci

ó de

poe

sia

UN DESIG PER A L'ANY QUE COMENÇAM:"PER UN AJUNTAMENT OBERT A TU"

En aquestes dates de final d'any i de començament d'un any nou, solem aprofitar un moment per revisar el que hem fet i per fer-nos bons propòsits de futur. I ens ha vengut al cap la idea del nostre eslògan: "Per un ajuntament obert a tu". Volem recuperar l'eslògan de la darrera campanya a les eleccions municipals del PSM d'Algaida, Pina i Randa perquè sintetitza amb una frase la nostra manera de fer política i de com entenem la gestió pública.

Vivim temps de canvis i per això és necessari que la relació entre els polítics i els ciutadans sigui molt més directa i honesta. Des del PSM creim que la política i la gestió pública només és possible si s'assenta damunt tres pilars bàsics: la humilitat, la transparència i la participació, que faran possible el canvi que ens ha de dur a restablir la confiança imprescindible entre els polítics i els ciutadans.

És imprescindible que les persones que vivim al nostre municipi vulguin participar activament en la construcció del futur i,

perquè això sigui possible, és necessari fer-los part d'aquesta construcció. Totes i tots tenim alguna cosa per aportar, no només la majoria governant.

Ara ja fa un any i mig que tenim dos regidors al nostre ajuntament i, desgraciadament, hem vist que l'actual equip de govern no entén així la gestió de l'ajuntament d'Algaida. Hem vist que pràcticament l'únic objectiu de l'actual govern és tornar guanyar les eleccions, no que el poble avanci i pugui ser avantguarda amb alguna activitat. Això clarament fa que la gestió de l'ajuntament caigui en la mediocritat i la grisor.

Un partit polític no pot fer servir un ajuntament com si fos seu, per molts d'anys que dugui governant. La gran virtut de la democràcia és que la diversitat que és pugui reflectir a les eleccions després convisqui d'una forma activa en el dia a dia del poble; si no és així, la voluntat del poble no és atesa i això és molt greu.

Malauradament, l'equip de govern i el

NÚMERO 384 | 29

El P

SM in

form

a

partit que li dóna suport no està disposat a crear els mecanismes per fer la gestió de l'ajuntament humil, transparent i participativa. La sensació que tenim és que se senten molt gelosos del poder i aquesta gelosia impedeix obrir l'ajuntament de pinte en ample als ciutadans: ells fan el so i ballen, només amb un objectiu, tornar guanyar i perpetuar-se en el poder.

Però des del PSM, volem que el nostre desig es faci realitat. Per això, continuam

amb la nostra idea d'obrir les portes a totes les ciutadanes i tots els ciutadans del municipi a participar activament en la política municipal, per poder millorar el poble.

És l'única manera que hi ha d'avançar.

Molts d'anys a tots els veïns i a totes les veïnes del municipi!

AGRUPACIÓ DEL PSM D'ALGAIDA, PINA I RANDA

LA XOCOLATADA I BINGO SOLIDARI DE LES JOVENTUTS SOCIALISTES RECAPTA 300 EUROS PER ALS INFANTS DE CIUDAD ANTIGUAEl passat diumenge 23 de desembre, l'associació política juvenil, de les Joventuts Socia-listes d'Algaida, creada recentment, organitzaren una xocolatada i bingo solidari.A l’acte hi assistiren més de 90 persones que participaren de la festa solidària. Es recap-taren 300 euros nets, que aniran destinats a beques per a formació per a infants de Ciu-dad Antigua (Nicaragua).

En el decurs d'aquest acte es va presentar la nova comissió executiva de les Joventuts Soci-alistes.A la imatge els veiem acompanyats de Francesc Antich i Francesc Miralles. El secretari ge-neral és Lluc Ballester; Pep Antich és secretari d'organització; Joan Janer ho és de política municipal, mentre Francesc Garcias és secretari de comunicació.Des de l’Agrupació Socialista d’Algaida, volem donar l’enhorabona a aquest grup de joves del municipi que han impulsat aquesta formació política juvenil i encoratjar-los a seguir proposant iniciatives i activitats per dinamitzar els joves del municipi d’Algaida.

30 | GENER 2013

El P

SOE

info

rma

(1)En Wert, l’impresentable,ministre d’Educació,és curt i provocador;però l’únic responsable,autèntic, reprovable,és el govern de Madrid;amb la Faes i l’esperit maquiavèl·lic de n’Aznar,el fatxenda PoPular, que és xerec, el malparit.

(2)Hi ha llinatges fastuosos: de Guindos, de Cospedal,aquesta “de”, fa pardal;però són molt nombrosos,entre els més poderosossimpatitzants del PePé;és demagògic, ja ho sé;però també li tenc maniaa Sàez “de” Santamaria,vice-súper. Què hi puc fer?

(3)Les noves tecnologies,s’estan imposant al món;les coses així com sóni ara, fa pocs diesel Papa, amb energies,s’ha posat a tuitejaridees per predicar, que són del segle denou,creient que ha fet un oude dos vermells... per piular.

(4)Un dos mil dotze dolent,hem patit fins a l’any nou, amb més atur i menys sou,amb crisi omnipresent,que la pateix molta genti sense veure un final, al nostre desastre actual.Això no fa glosera; és tristor vertadera,que afecta el cor... i fa mal.

F. T.

El vinent escrit és un record d'un antic Nadal de can Gaiana.

UN RAMET DE MANDARINES

Un fogó de pedra en terrai el llumet d'oli penjat,mon Padrinet estimat,ja molt vellet i arrufat,em parlava de la guerra.

Sa Padrina, dona fina,rosseta de veritat,parlava de caritatrecordant quan era nina.

A damunt randetes fines,posava el Bonjesuset,Sa Mare i sant Josepeti un ramet de mandarines.

I quan veníem de Matinesbesava el Bonjesuseti per resar les lletaniesencenia un llumet.

&&&

La glosa vinent és una lloança a la Verge Maria.

Els rosers de Jericótots van florir aquell diaper honorar a Maria,portadora de l'Amor.

MOLTS D'ANYS I BON NADAL 2012!

CATALINA OLIVER, desembre 2012

NÚMERO 384 | 31

El ra

có d

e la

glo

sa

COETS CAÒTICS

El mes passat, un tema astronòmic va fer acabar l’any d’una manera trasbalsada, ja que un país tan complicat com és Corea del Nord va llançar un coet, cosa que hauria de semblar inofensiu, però que molts països pensen el contrari.

Aquest tema ja es remuntava a fa nou mesos, quan ja varen intentar llançar un coet que els coreans del nord asseguraven que transportava un satèl·lit (el mateix que deien el mes passat). Aquest fet era una “amenaça” que deien a aquell país des de feia temps, i que havien intentat al 1998 i 2009, i ho tornaren a provar el mes d’abril passat, tot i que no els va sortir com havien planejat, ja que es va estavellar poc després d’enlairar-se, a uns 120 Km. Oficialment pretenien enviar un satèl·lit d’observació per commemorar el centenari del naixement del fundador del país, Kim Il-sung.

L’aparell va partir des del centre espacial Sohae a la costa oest nord-coreana. Aquest era un míssil de llarga distància, anomenat també balístic intercontinental, amb un abast d’entre 6.000 i 9.000 quilòmetres; i com que no devia ser gens petit, algunes parts es varen desintegrar i varen crear restes que es precipitaren, però cap va pegar en terra, i segons Corea del Nord, en cap moment el míssil o les seves restes “foren una amenaça”, ni tampoc va arribar a entrar en territori del Japó.

Tot plegat, va dur respostes internacionals i va fer que el Consell de

Seguretat de la ONU es reunís en una sessió d’urgència per analitzar una possible resposta a això. Hores abans ja s’havien enviat dures crítiques de Washington, Seül i Tokio, entre d’altres, que ho consideraven un assaig encobert de llançament de míssils, cosa que viola les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU. El mateix país japonès, veí seu, va desplegar

míssils anomenats terra-aire i vaixells destructors equipats amb projectils per destruir el coet, en cas que s’hagués desviat de la trajectòria.

En conclusió, mentre els coreans del nord deien que havien llançat un satèl·lit, que justament va fallar, la resta del món pensava que era una simple prova de coet de llarga distància per en un futur amenaçar amb un coet igual, però carregat amb una bomba nuclear.

Aquella vegada no els va funcionar, però mirau com són les coses, que ara fa un mes la situació s’ha tornat a repetir, i Corea del Nord ha qualificat com un gran èxit el llançament del seu nou coet de llarga distància, el 12 de desembre passat des de la base de Donchang-ri, per suposadament, tornar a posar en òrbita un satèl·lit científic.

Corea del Nord duia des de dia 1 de desembre anunciant el llançament, i ja va ser condemnat per Corea del Sud, Estats Units, Japó i Rússia, entre altres, per les suposades finalitats hostils a les quals es relacionen les seves accions. Així i tot, els coreans del nord segueixen dient que era per enviar un satèl·lit i, fins i tot, havien enviat a les agències internacionals la trajectòria planejada que havia de fer el coet sobre les illes del sud de Japó. I, altra vegada, hi varen haver restes de fragments que varen caure; unes a la mar del sud-oest de la península coreana, devers 10 minuts després de partir, i unes altres a aigües de l’est de Filipines.

32 | GENER 2013

Sobr

e as

trono

mia

Per tant, era el segon llançament d’un coet que fa Corea del Nord aquest any, mentre una gran part de la població viu en males condicions. Altra vegada, s’han fet reunions del Consell de Seguretat de la ONU, Corea del Sud va preparar tres vaixells de guerra per si de cas, mentre que el Japó es va posar en situació d’alerta mitjançant sistemes antimíssils per prevenir la possible caiguda de fragments. Tot i això, una vegada més els coreans del nord han duit sort i no han provocat danys seriosos a altres països veïnats, encara que no treu la idea que sigui lamentable i intolerable que vulguin continuar amb la creació de tensions internacionals.

Corea del Sud ha trobat restes del coet en dues ocasions i les han recuperat per analitzar-les i saber com era realment el

coet, i comprovar si els coreans del nord deien mentides. Una anàlisi que es va fer d’aquestes restes indicava que el míssil, a diferència del que es pensava, és capaç de dur una càrrega de 500 quilograms, i volar a una distància de fins a 10.000 quilòmetres, el que significa que suposadament, si volguessin, podrien llançar un coet a la costa oest d’EUA. Així i tot, a la capital de Seül, la resposta al coet va ser molt pacífica, ja que va consistir en una torre de trenta metres decorada amb llums de Nadal.

Esperam que aquesta situació no signifiqui un mal començament d’any…

G. S.

Dues imatges de l'arribada dels patges reials a la Plaça d'Algaida dia 1 de gener. (Fotos de Jerònia Pou.)

NÚMERO 384 | 33

Not

icia

ri

CONVOCATÒRIA 2013 DELS PREMIS CASTELLITX · ALGAIDA

Algaida, 19 de desembre de 2012. Un any més, amb l’objectiu de promoure la llengua i cultura catalana, pròpia de les Illes Balears, i de fomentar les activitats culturals, en l’àmbit de la creació literària i d’investigació, i artístiques en l’àmbit de fotografia, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Algaida convoca els Premis Castellitx 2013 en les següents modalitats:

XXXVII Premi de PoesiaXXXVII Premi de Narració CurtaXXXV Premi Llorenç Móra de Poesia Popular (Glosat)XVII Premi d’InvestigacióXII Premi de Fotografia

i, com a novetat, amb la finalitat de fomentar la creació literària en llengua catalana entre els més joves:

I Premi Juvenil de Narració Curta per a joves de 14 a 17 anys

A l’edició de 2013, a part de convocar per primera vegada el Premi Juvenil de Narració Curta, hi ha tota una altra sèrie d’innovacions:

- S’ha creat una pàgina web dels Premis Castellitx que es pot consultar a www.ajalgaida.net- Les obres de l’àmbit literari (Poesia, Narració Curta i Glosat) també es podran remetre per correu electrònic (premiscastellitx@ajalgaida.net)

- Només es podrà presentar un treball a cada una de les modalitats- Se suprimeixen els Accèssits i es lliurarà un únic guardó per categoria: Rosa d’Or de la Pau i premi en metàl·lic de 500 euros- Les obres guardonades es publicaran a Internet a la Col·lecció Binària, edicions digitals de l’Ajuntament d’Algaida, d’accés lliure i gratuït- Totes les obres que participin a la modalitat de fotografia seran mostrades en una exposició virtual a la pàgina web dels Premis

El termini de presentació d’originals finalitzarà dia 11 de febrer de 2013 i el lliurament del premis tendrà lloc durant la festa literària que se celebrarà a l’auditori del casal Pere Capellà d’Algaida, dilluns dia 1r d’abril de 2013. Amb antelació, la decisió del Jurat s’haurà fet pública.

Les bases completes de cada una de les modalitats es pot consultar a la pàgina web dels Premis Castellitx, accessible des de www.ajalgaida.net. Les consultes sobre temes concrets, o les sol·licituds d’ampliació d’informació, es poden fer a través de correu electrònic a premiscastellitx@ajalgaida.net o als horabaixes al telèfon 971 66 56 79 (Biblioteca municipal d’Algaida).Els premis es convoquen per obres de creació literària i d’investigació redactats en llengua catalana:

XXXVII Premi de Poesia: Col·lecció de

34 | GENER 2013

Prem

is C

aste

llitx

201

3

poemes, original i inèdita, de tema lliure d’una extensió màxima de cent quaranta versos.XXXVII Premi de Narració Curta: Una composició en prosa, original i inèdita, de tema lliure, d’una extensió màxima de quinze fulls mecanografiats a doble espai i amb un cos de lletra 12.XXXV Premi Llorenç “Móra” de Poesia Popular (Glosat): Glosa o conjunt de gloses, originals i inèdites, de tema lliure d’una extensió mínima de vint versos.XVII Premi d’Investigació: Un treball de recerca de temàtica relacionada amb el Municipi d’Algaida en qualsevol àmbit —ciències socials, ciències naturals, ciències polítiques, dret, estudis literaris, biografies, bibliografies, etc.—, amb una extensió mínima de vint-i-cinc folis i una màxima de cent cinquanta, mecanografiats a doble espai, per una sola cara i escrits amb un cos de lletra 12.I Premi Juvenil de Narració Curta per a joves de 14 a 17 anys: Una composició en prosa, original i inèdita, de tema lliure d’una extensió màxima de quinze fulls mecanografiats a doble espai i amb un cos de lletra 12.

Així mateix, també es convoca el

XII Premi de Fotografia: Una fotografia de tema lliure, original i inèdita, en blanc i negre o color. El costat més petit haurà de tenir una mida mínima de 18 centímetres.

*** *** ***

INFORMACIONS ADDICIONALS

Els Premis Castellitx nasqueren l’any 1968, al voltant de la Festa de La Pau, el romiatge que anualment el poble d’Algaida fa a la que fou l’antiga parròquia de Castellitx, una església de repoblament del segle XIII on s’hi venera la Mare de Déu de la Pau (segle XV). En foren els principals impulsors, entre moltes altres persones, Joan Fiol, en aquells moments

batle d’Algaida, Mn. Joan Martorell, rector de la parròquia i Joan de s’Acadèmia. El primer dimarts després de Pasqua d’aquell any, va tenir lloc la primera edició del que llavors s’anomenava Certamen Literari de Castellitx. D’inspiració jocfloralista, aquest primer concurs convocà només la categoria de Poesia, i en foren els primers jurats Guillem Colom, Bernat Vidal i Thomàs, Antònia Suau, Llorenç Moyà i Josep Capó. Actuà com a mantenidor l’escriptor algaidí Gabriel Janer Manila que, l’any anterior, el 1967, havia estat guardonat amb el Premi Ciutat de Palma de Novel·la. En aquest Primer certamen de poesia en honor a Nostra Senyora Santa Maria de la Pau de Castellitx, que se celebrà dins del recinte de l’esglesiola, els guardons foren una medalla i un premi en metàl·lic. La segona convocatòria, l’any 1969, el jurat fou format per Francesc de Borja Moll, Josep Maria Llompart, Ángel R. Fernández, Josep Amengual Mairata, Miquel Gayà, Pere Mulet i Gabriel Janer Manila. Els guardons ja foren les actuals Roses d’Or de la Pau.

L’any 1970, la tercera convocatòria, s’incorporen les modalitats de Prosa i de Glosat per a autors locals. L’any 1975, la modalitat de glosat s’obrí a tothom. En aquesta setena convocatòria en foren jurats Guillem Colom, Josep Maria Llompart, Josep Melià, Miquel Àngel Riera, Gabriel Fuster, Gabriel Janer Manila i Gabriel Oliver.

Durant la dècada de 1980, el Certamen deixà de convocar-se. Després d’aquests

NÚMERO 384 | 35

Prem

is C

aste

llitx

201

3

deu anys de sequera, el 1990, l’Ajuntament d’Algaida reprèn les regnes de l’organització i convoca el XIV Certamen de Poesia i Narració Curta i el XII de Poesia Popular (Glosat) amb un jurat format per Josep Maria Llompart, Gabriel Janer Manila i Llorenç Capellà Fornés.

L’any 1993 es produí la mort de Josep Maria Llompart. Davant aquesta circumstància, el jurat es reestructurà i s’incorporà Pere Fullana Puigserver i Pere Mulet Cerdà, que ja havia estat jurat en edicions anteriors. Aquesta formació es mantindrà fins l’any 1998 en què s’incorporà el poeta i glosador algaidí Llorenç Antich Trobat Móra, que en formà part fins el 2005, any del seu decés.

Durant la dècada de 1990, el concurs es diversificà i el 1996 es convocà per primera vegada el Premi d’Investigació. Però és a partir del 2002 quan pren el format que té en l’actualitat, i l’històric Certamen Literari de Castellitx es

transforma en els Premis Castellitx, i s’incorpora la modalitat de Fotografia i tres nous jurats específics: Joan Capellà, Maria-Josep Mulet i Agustí Torres. Com a tret més destacable, cal apuntar que als tradicionals guardons, les Roses d’Or de la Pau, es complementen amb un premi en metàl·lic.

Els canvis més importants que s’ha produït darrerament han estat, l’any 2009 la incorporació del poeta santanyiner Antoni Vidal Ferrando; i l’any 2013 la incorporació d’una nova modalitat, el Premi Juvenil de Narració Curta per a joves de 14 a 17 anys, amb la finalitat de promoure la creació literària entre els més joves. [Bartomeu Salas Mascaró. Font: Arxiu dels Premis Castellitx (Ajuntament d’Algaida)].

Més informació: 971 66 56 79 o biblioteca@ajalgaida.net (Bartomeu Salas, coordinador. Biblioteca Municipal).

(VE DE LA PÀGINA 40)

I després, què feres?Acabat el batxiller havia de cercar qualque sortida i record que la tia Sebastiana, que vivia a Ciutat, em va demanar si sabia dibuixar, perquè devora ca seva hi havia un senyor que era delineant, en Tomeu Borràs, que me’n podria ensenyar. Hi vaig anar i efectivament m’ensenyà uns coneixements bàsics. Casualitats de la vida, també davant ca la tia hi havia un professor que havia estudiat amb l’arquitecte Cosme Vidal i, de part seva, em donà feina que em permeté millorar com a delineant. L’arquitecte Vidal m’aconsellà que, com que tenia el batxiller superior, havia d’estudiar la carrera

d’aparellador i aviat vaig anar a classes nocturnes amb dos professors especialistes en la matèria, que trobaven que era millor que anàs a estudiar a Barcelona per fer la carrera, poder progressar i tenir més sortides.Així ho vaig fer i, quan ja estava matriculat a l’escola d’Aparelladors, cercant feina per pagar-me els estudis, un oficinista de l’escola em digué que l’aleshores director, l’arquitecte Manuel Cases, tenia relació amb Mallorca i que potser em donaria feina. Seguia la sort, i efectivament em donà feina i una carrera que es feia en tres anys; anant per lliure i treballant, la vaig poder acabar en un any i mig.

36 | GENER 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb.

..

Però després seguires estudiant. No és així?Efectivament, tenia clar que volia fer arquitectura, però per fer l’accés només tenia quatre convocatòries i era molt difícil; tant, que vaig necessitar dos anys per aconseguir-ho. Això era el maig del 68 de Paris; en ple franquisme, aquella ebullició estudiantil aviat es traslladà a Barcelona. D’aparellador, pràcticament no hi vaig exercir, perquè al despatx de l’arquitecte Cases tenien les places cobertes i va ser quan, altra vegada, l’arquitecte Vidal, des de Mallorca, em va trobar lloc al despatx d’un arquitecte català i amic seu que nomia Jordi Mir Valls. Però en Jordi, quan em tingué confiança, em proposà que accelerés els estudis d’arquitectura perquè em necessitava com a soci del seu despatx.Aquí va ser quan vaig conèixer na Rosa, que ja treballava al mateix despatx i quan l’entrevistares el juliol del 2009, ja va fer una molt bona descripció del procés del nostre festeig, de les nostres aficions musicals, de les noces, dels nostres fills en comú i dels néts que tenim, cosa que em permetrà estalviar-me tota aquesta història. És a dir que, fent primer curs d’arquitectura, ens vàrem casar i al cap d’un any va néixer la nostra filla major. La carrera la vaig acabar, avançant assignatures i cursos, el febrer de l’any 1970, però em quedava pendent el servei militar, que l’havia ajornat amb pròrrogues pels estudis.On feres el servei militar?Em sortejaren a la caixa de reclutes i sortosament em tocà a Mallorca. El campament es feia a Son Suredeta i record que varen ser tres mesos d’estiu amb una forta calorada. Crec que eres tu que em digueres que, si tenia bo, fes passes per entrar a les oficines de Selecció i allà hi vaig trobar en Bernat Lliteres, que hi estava d’oficial. Però abans d’entrar-hi, com que era un lloc on es tocava molta informació confidencial, es veu que la guàrdia civil va investigar per Algaida si jo era “desafecto al

Régimen i al Movimiento nacional”. No em trobaren res dolent, però allà hi havia totes les dades dels estudiants o sindicalistes considerats “perillosos”, que eren enviats a les destinacions més dolents i allunyades.Abans de jurar bandera, en Pep Manila em va dir que coneixia un comandant d’Inca que estava a Capitania i que hi estaria bé, però altra vegada em varen investigar per si el meu perfil era l’apropiat. Finalment vaig canviar i entrar a la segona secció d’estat Major, on hi havia tots els mapes de les Balears amb els seus plans de defensa per si “el enemigo atacaba”, amb el llistat d’armes i nius de metralladora com a secret d’estat. L’única feina que feia cada mes era (a porta tancada perquè ni els companys de secció ho podien veure): damunt un mapa gros de Cabrera, una pista per aterrar-hi avions i una base de submarins nuclears dins la cova Blava, que era un projecte secret dels nord-americans, que per sort no es va dur a terme. Estant allà vaig poder fer, amb permís dels superiors, 64 projectes de cases, casetes, reformes... i els amics mecanògrafs de l’exèrcit em passaven a màquina les memòries. Mentre feies la mili, na Rosa i la filla, on eren?

NÚMERO 384 | 37

Una

Xer

rade

ta a

mb.

..

Quedaren a Barcelona, però venien de tant en tant a veure’m, o jo feia qualque escapada cap allà; sense permís, perquè teòricament, essent mallorquí, no podia sortir de l’illa. Però em passà una anècdota perillosa quan, per Nadal, hi va haver el consell de guerra a Burgos, on es jutjaren no sé quants de la ETA i em va sobtar, a l’aeroport, no veure cap dels soldats catalans que solien partir cap a Barcelona. Per això el dia de sant Esteve vaig tornar abans d’hora i vaig dur sort perquè, només arribar, ja vaig trobar el furriel de Bòvedes que em cercava, perquè passant llista el matí, m’havia posat com a present i estava preocupat perquè no em trobava per enlloc. Al cap d’una estona es presentà un oficial i ens agafà a tres soldats, a l’atzar, com a reforç de guàrdia durant tres dies i em donaren dues hores per anar a cercar la roba de soldat, que la tenia a Algaida. Dugueren fusells bons i caixes de municions per fer les guàrdies, que normalment no duien bales i tothom anava revolucionat per la por que provocà aquell procés de Burgos.Quan vaig acabar el servei militar, me’n vaig tornar cap a Barcelona per exercir la carrera d’arquitecte al despatx, compartit amb en Jordi Mir. A Mallorca, quan els fills eren petits, només veníem junts per Nadal, Pasqua i durant l’estiu; però jo procurava tenir qualque projecte per aquí i així tenia l’excusa perfecta per venir a veure els meus pares, amb qui casi cada dia ens comunicàvem per telèfon.Com ha estat la teva vida professional?Ha estat llarga i molt extensa i se’m fa difícil sintetitzar-la, sobretot perquè va tenir tres etapes diferenciades. La primera va ser treballant amb en Jordi Mir, que va ser quan vaig conèixer na Rosa i ens casàrem; després ella s’independitzà per treballar a Explosivos Riotinto, que tenia la seu central a Madrid. Jo vaig seguir amb en Jordi Mir, fins que es posà molt malalt i va morir. La segona etapa va ser just després, quan vaig conèixer el president de l’Associació de Promotors i Constructors, que em proposà

fer societat amb ell per muntar un segon despatx que jo vaig dirigir; mentre que na Rosa va tornar per fer-se càrrec del despatx primitiu, que bàsicament feien les obres de Barcelona i de la seva àrea metropolitana. En canvi, al nou despatx, fèiem obres per altres llocs, per Madrid, Canàries, Sevilla, València, etc. Va ser una temporada que férem molta feina, sobretot na Rosa, que gestionava les feines més variades, o més difícils. Després hi ha la tercera i darrera etapa, que és quan va començar a flaquejar la feina per mor de la crisi; aquí em va contractar una altra empresa per acompanyar-los a cercar feines pel món. Amb aquests he anat des d'Iraq fins a Níger, passant pels Emirats Àrabs, per Egipte, Líbia i Algèria. Quines obres destacaries d’aquestes etapes?De la primera, que també va ser molt fructífera, destacaria la torre Picasso, en què vaig haver de treballar una temporada al Estats Units, juntament amb el famós arquitecte japonès Yamasaki. En aquells temps es feien les Torres Bessones, que foren destruïdes pels atemptats terroristes de l’11 de setembre del 2001, i vaig poder visitar les obres de la segona, que l’altra ja estava acabada. Va ser una etapa que record molt especial, perquè pocs arquitectes mallorquins han pogut gaudir d’aquest privilegi.Vaig fer feina a Lanzarote, on abans havia fet un estudi de la seva arquitectura popular, per després fer-ne una simbiosi amb l’arquitectura moderna i crec que ho vaig aconseguir, perquè el conegut artista César Manrique ho mostrava com a exemple d’obra ben feta. Allà hi vaig fer obres molt més grosses, però no tenien la puresa de línies de les primeres que hi vaig fer.Però allà on deus tenir més obra feta, deu ser a Catalunya, no és així?Naturalment per on he treballat més és per Catalunya, però hauria de fer un llistat de les que em satisfan i ara no és el cas.

38 | GENER 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb.

..

Algunes d’aquestes obres les signava sol, però la gran majoria les he fetes en equip. La gent que visita Barcelona i ha anat al Maremàgnum, haurà vist l’obra que férem un grup d’arquitectes i és un exemple de treball en equip.Curiosament, com que he tingut tanta feina, allà on he treballat manco és a Mallorca. Un cert moment, supòs que coincidint amb qualque crisi, ens plantejàrem traslladar el despatx a Palma, on ja teníem comprat un pis; però vaig ser jo que finalment em vaig refer, perquè na Rosa estava més predisposada a venir. La nostra feina sol tenir alts i baixos; tant és així que una vegada em vaig presentar a oposicions a l’ajuntament de Ripollet, amb una població de 35.000 habitants i vaig treure la plaça d’arquitecte municipal, que encara la tenc amb excedència fins que compleixi els 70 anys.Que no havies fet el Pla General de Llucmajor, també?Sí, però d’això fa molts d’anys i va ser juntament amb José Miguel Pino, que ens hi presentàrem. El concurs era a nivell nacional i qui pagava aquest Pla General d’Ordenació Urbana (P.G.O.U.) era el ministeri d’Obres Púbiques i Urbanisme. La història de l’urbanisme a les Balears és d’un desenvolupament continu. A Llucmajor varen desqualificar com a urbanitzable tota la vorera de mar que no estàs consolidada. Ben raonat davant l’Ajuntament, perquè jo havia fet un estudi de cada urbanització, demostrant que ni en deu anys es podien omplir les zones urbanes buides. Però, qualque propietari amb molt de poder, va aconseguir que, amb el vistiplau de Madrid, fossin urbanitzables les seves terres rústiques. No record si era en temps de la UCD, o si ja governava el PSOE.Com veus l’arquitectura a les Balears?Des del meu punt de vista, a les Balears s’ha fet un 99% de construcció i un 1% d’arquitectura; aquí no es fa arquitectura, aquí es fa només construcció. A Catalunya,

en general, i a Barcelona, en particular, hi ha més competència. Llavors si vols fer obres de categoria, has d’estar més al dia amb el que és arquitectura. Si vols fer un edifici a l’Eixample de Barcelona, hi ha una comissió que t’examina cada projecte que fas i ja procures integrar aquest edifici dins el context que l’envolta.A Mallorca tenim, per exemple, aquest Palau de Congressos aturat i tan criticat que, arquitectònicament parlant està bastant bé. Altra cosa és l’emplaçament d’aquesta obra, que l’han posat allà, ficat amb calçador, i davant d’una autopista. No és un bon arquitecte el que fa gastar mils de milions en les seves obres; sinó aquell que en tot està equilibrat. Aquesta obra del Palau es veu d’una hora lluny que està desequilibrada perquè s’hi ha tudat un dineral.Per acabar, com vius la teva jubilació?Una persona que té una professió liberal i és vocacional, no es jubilaria mai; però passa que quan s’arriba a una certa edat, se’t canvia la vida i arriba un moment que els problemes et superen, perquè creus que allò ja ho has fet massa anys. En el meu cas vaig voler venir a Algaida, perquè si m’hagués quedat a Barcelona, hauria seguit treballant. Aquí encara faig qualque feina: aquests darrers mesos he fet uns projectes bastant grossos, com els nous ministeris de la república de Níger, però els faig quan vull i relaxat; és un canvi de vida radical. Tenc temps per passejar en Gandalf, anar a concerts, badocar, etc.Aquest és el resum d’una llarga però interessant conversa, que tinguérem amb en Rafel Magallot; tot un personatge algaidí dins el món de l’arquitectura, ara instal·lat devers Can Carrintar, encara ple d’inquietuds i d’idees que li bullen al cervell. Rafel, que les puguis dur a terme i molta sort i salut per al futur.

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

NÚMERO 384 | 39

Una

Xer

rade

ta a

mb.

..

RAFEL COLL PUJOL MAGALLOTJa feia uns quants mesos que teníem previst fer aquesta xerradeta amb en Rafel; però com que el teníem a tir segur, altres circumstàncies de més actualitat ens ho havien impedit. Ell ja va ser el protagonista des d’aquesta mateixa secció, el mes de juliol de l’any 1986. Com que ha plogut molt des de llavors i aprofitant que fa pocs mesos s’ha jubilat, hem cregut oportú rememorar les seves vivències.Amb en Rafel parlàrem a primera hora d’un horabaixa hivernenc i assolellat, a ca seva del carrer de Can Carrintar, amb companyia del seu ca, en Gandalf, endormiscat davant l’estufa, i de na Rosa, la parella d’en Rafel, que feinejava com sempre i, de tan en tant, s’acostava per fer qualque comentari sobre la conversa. Tot quant segueix és el resum de prop de dues hores de gravació:

Nom, malnom i quan vares néixer.Som en Rafel Coll Pujol i de malnom em diuen de Can Magallot. Aquest mal nom prové de la madrastra de mon pare; és a dir que no era propi de la seva família, perquè el meu padrí sé que era de Can Moll. Mon pare era en Pere Coll Llull i ma mare na Joana Aina Pujol Fullana, de Can Gofis. Som fill únic i vaig néixer dia 22 de juny de l’any 1943, a Can Serral, que és una casa que està entre els carrers des Campet i des Sol, on visquérem de lloguer fins que vaig combregar. Després, els meus pares compraren aquesta casa, que després de diverses rehabilitacions i reformes és ca nostra.Els meus pares feien de pagesos, només a mitges, perquè mon pare anava moltes temporades a jornal fent diverses feines, sobretot exsecallant ametllers. Ma mare anava a vendre, cada dissabte, al mercat que es feia enmig de les Avingudes: galls, gallines, ous, indiots, conills, figues flors, etc. Quan hi havia molta fruita del temps, anava a vendre-la als baixos de la plaça del Olivar, a minoristes, sobretot a botiguers. Quin record tens de la teva infància?D’haver anat a escola a ca les Monges, fins que vaig haver combregat, i després a les Escoles. Record que el meu primer mestre va ser D. Miquel Carrió, però

hi vaig anar poc temps perquè aviat em passaren amb D. Alfonso i ja sempre vaig anar amb ell, perquè, per fer l’ingrés del batxiller, em feia classes particulars i també a primer i a segon curs, fins que no sé per quines raons ell deixà de fer classes particulars i jo vaig passar a una primera acadèmia que estava on és avui La Caixa, però no va funcionar gaire bé i altres entrevistats ja n’han contat els motius. Després vaig passar a l’Acadèmia famosa, que el primer any estava a Can Canoi, veïnat de l’estanc de Ca na Móra i després passà a la Plaça; d’allà, molta gent ha explicat un caramull d’anècdotes que no repetiré per no allargar-me massa. Per fer el batxiller superior, els que érem els més veterans: en Biel des Carreró, en Biel Torres i jo vàrem anar al col·legi San Marcos, de Sineu, per no haver de contractar un llicenciat en ciències per a nosaltres, que érem com una sucursal seva. Hi anàvem en bicicleta quan encara

la carretera no estava asfaltada i tot eren clots, pedres i bassiots; però llavors això ho consideràvem una cosa ben natural. A l’hivern de ple, quan passàvem prop del torrent de Pina, feia un fred que pelava i ens sortien sedes per les orelles. Així vaig fer el batxiller superior i la revàlida del sisè curs, i ens examinàvem per lliure a l’institut Ramon Llull.

40 GENER 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 36

Una

Xer

rade

ta a

mb.

..