‘,4/4 • • , • •• ••! n? •

BUNYOLA NUM.5 NOVEMBRE 86 100 PTES

_f

SUMARI

Fdi £:3. 3" 4

568

Notirie.3:1 DEu anys de cursos nusimlsapilipany rD itelijarern tordsSdbre carlers, places .....Capbreu \b11 cb1Oiin Pia " 10SabIou " 11Noces oVa: " 12Lletra n~a. " 14Reosptes cb cuir 14Les agparel.les cb Sara 13Dix . " 151~-r " 15PIou foc sdbre XUe (pia) 16Cartes del lector "Barbariares " 19Eh 12~ 13aral-les " 239 9 i cartes no lliguan, " 23Nbstres entitats (1 Ilturals " 21El Rei Qlet " 21Horoseq)-ei-pr " 22Lleure " 23PfitiTx en irratges 24

T13

ES CASTELLET 2

Editat pel

LOL.LECTIU CULTURALSITJA

Depbsit legal: PM 779 - 1982

CORRESPONDENCIA4

Apartat de Correus 13BUNYOLA MALLORCA

CONSELL DE REDACCIO

Jaume Mateu MartíBàrbara Suau FontJoan Mateu GelabertJaume Cabot MateuMiquel Clar Oliver

Antònia MateuJaume Mateu Batle

COL.LABORADORS

Joan Parets SerraBiel Massot i MuntanerNa RavenetFerran Mora GayàPere J. Brunet EstarellesJaume CorberaJaume Mateu Conti

NONit es

castellet

NOTA DE LA REDACCIO:

I ELS ARTICLES FIRMATS EN AQUESTAREllISTA SOLS EXPRESSEN - L'OPINIdDELS SEUS AUTORS.

A la "Tertúlia amb Bernat Castell" inclosa en elnúmero d'aquesta revista del mes passat, s'hi trolwnombroses errades d'impremta, degudes a un erroren el processador. Demanam disculpes, i esperam es-menar-nos en properes edicions.

L'adagi popular ho diu ben clar: "festes passades, coques menjades". El SANTMATEU 186 ja forma part de la nostra història més intima. Fer-ne balanç, no obstantens sembla sobrer. Les festes d'enguany no han incorporat res d'important. El comporta-ment dels bunyolins ha anat sempre amb l'interès concret que cada acte organitzat despertava per si mateix.

De tota manera, la traca final de les festes , sí que mereix un comentari.Ens referim als fets que succeiren al darrer acte oficial, a saber, el castell de focsartificials . La història qui més qui manco la recorda: els que davallaren de l'escola,arribats a sa plaça, es trobaren amb una vintena de guàrdies civils que, perfectamentorganitzats, impediren qualsevol manifestació popular.

Ens sembla una actitud completament antidemocràtica, fora de to. Lògicamentno l'actuació dels membres de la guuàrdia civil que cumplia (i val dir que beníssim,de manera prou efectiva) ordres, sino de qui va donar les ordres oportunes. I nq ésuna qüestió cabdal, saber qui va ordenar aquesta presa de sa nostra plaça: fos qui fosva actuar de manera capritxosa, totalment autoritària i més pròpia de l'anterior règimdictatorial que de l'actual ordenament democràtic.

Igualment, cercar justificacions que recolzassin aquesta manera represora,és tan debades com indagar el subjecte factor: els desordres, si voleu i tot el gambe-rrisme incívic de grupuscles clarament influenciats per furors etílics, que l'any passaten feren de les seves, ni l'amollada d'octavetes absolutament inofensives i que algúva interpretar com una provocació, poden aconsellar una presència de forces de l'ordrepúblic ben disposades a avortar qualsevol manifestació espontània, sense importar-lisel to.

Un acte lamentable que de cap manera pot tenir repetició: Bunyola, agradi ono agradi, no mereixia una butilada com . aquesta. Bunyola no mereix en definitiva capspensants que actuin de la manera com actuaren per Sant Mateuet. Per què, de pas, la imatge de la Guàrdia Civil, per aquest raepell feixista d'algú, no va quedar gaire ben para-da.

ES CASTELLET 3

ES CASTELLET 4

NOITICIAMMES DE SETEMBRE

DIA 24. A la carretera de Sta. Maria,

En B. Suau va sofrir un accidentpilotant la seva moto. La colisióva succeir a l'altària de la bifur-cació de la dita carretera cap asEstaió. En Bartomeu va sofrir fe-rides de les quals encara està con-valescent. Des d'aquí desitjam laseva prompta recuperació.

DIA 26. El cotxe SEAT 127 CRONO pilotat

per En Tolo amb tres ocupants méses va sortir de la carretera a unavolta abans d'arribar a Can Grau.Malgrat l'espectacularitat de l'ac-cident, cap dels ocupants va sofrirferides greus.

DIA 29. La "gota freda": molta d'aigua.

Els torrents augmentaren considera-blement el seu cabdal.

Dos intoxicats bunyolins per mordel focus de la "salmonella" delbar "El Ultimo Paraiso en Tapas".També una familia de la nostra vilava ser ingressada per intoxicació.

MES D'OCTUBRE

DIA 18Un grup de desaprensius, feren

malbé diversos pneumàtics d'algunscotxes aparcats al taller de "CasTits". Els malfactors foren deting-guts.

ES FORNESPECIALITAT EN ENSAIMADES

NOTA IMPORTANT**************

El Bulletí Oficial de la ComunitatAutónoma de les Illes Balears nQ 29 de12 de Setembre de 1986 va publicar elDecret 74/1986 per el que es regula1 Ensen ament de la Llen ua i Literatu-ra Catalanes als Centres Docents no U-niversitaris de les Balears, de la Con-sellerla d Educació i Cultura del Go-vern Balear, així com un nombre impor-tant d Ordres i Disposicions que regu-ien els textes i material pedagògic pertots els nivells, graus 1 modalitatsd ' ensenyament, els programes de llenguaper EGB, BUP , COU, Formació Professio-nal de primer I segon grau, així corn1 Ordre per la que es regula les exemp-cions a l' estudi 1 aprenantatge de laLlengua Catalana.

Pel seu interés , la redacció d' EsCASTELLET ha depositat a la BibliotecaParroquial un exemplar del Bulleti es-mentat per aquelles persones que el vul-guin consultar. Si hi hagués algún in-teressat en obtenir-ne fotocòpia, ens hopodeu sol.licitar al nostre domicili pos-tal (Apartat de Correus, 13 de Bunyola).

....I

COMEINCIAL glinlità%ELECTRODOMESTICS

VENDA D'ARTICLES EN GENERAL

C/ Mare de Déu de les Neus, 11---ITEL. 61 50 38

L

VARIETAT D'ARTICLES

Sill'EltMEIWAT SPAltG. QUETGLES ESTARELLES

M. COLOM BOSCH

TEL. 61 31 78C/ Mestre Colom 12 r

desti•leries

t.Sire_..4(42.4Z.e&tlf. 613008

ES CASTELLET 5-

Eh poques parautes

DEU ANYS DE CURSOS MUSICALS

Enguany s'acompleix el desè aniversarid'ençd que s'iniciaren els Cursos de Di-recció Coral i Pedagogia Musical. Aquestacomemoració s'ajunta a altres que Felanitx,els vint-i-cinc anys del Festival de Po-llença, el trentè aniversari de l'esta-

bliment de les JJ.MM. a Ciutat, els vintanys tant de la Capella Mallorquina comdels Nins Cantaires de Sant Francescencara, la desena Setmana dels Orgues deMallorca. També es un any prolífic en ce-lebracions personals: els nostres AntoniSanxo, Joaquim Sanxo, Andreu Parera iMiquel Capllonch hem d'unir els noms deRespighi, Mahler, Liszt, Weber, Delibes,Kuhlau, Caldara, Pergolesi, Porpora, Mar-

cello, Victoria, Gabrielli, Peri i Phi-lippe de Vitry, per citar els més coneguts.

Estd ben clar que aquest també podríahaver tengut l'anomenament explícit d'AnyEuropeu de /a Música si no fos que entree/ gloriós triple centenari de l'any pas-sat hi sobresortia la figura cabdal deJoan Sebastià Bach.

Centrem-nos, peró, en el cas d'ara:Els Cursos. Vull repetir les paraules quediu el Poeta:

"No és pobra, ni petita, la campana,quan té ressonàncies..."

I aquesta campana en té, de ressonàn-cies. Amb /a d'enguany seran deu les ba-tallonades que haurd escampat el món i

el seu ressò l'hem de cercar no únicamenten els actes que es duen a terme a La Por-ciúncula de S'Arenal, no únicament dinsles classes estivals sota /a sufocant ca-lor. El fruit efectiu d'aquests anys id'aquesta feina el trobarem escampat a-rreu de Mallorca: e/ trobarem en els nom-brosos cors formats arran d'aquests cur-sos, en /a preparació assolida per moltsdels seus directors, en la tècnica apor-tada als seus cantaires, en la renovacióconstant que s'ha fet del repertori coral,en la tasca que han pogut desenvoluparmultitud de mestres dins /a seva escola...No, no es petita la campana...el poetano ho escriví de bades. •

I encara hem d'afegir dues realitzacionsmés estables i de superior infraestruc-tura: el sorgiment, arran d'aquests cur-sos, del moviment de corals infantils ila seva catalització en federació; i fi-nalment, la creació de l'Escola de Peda-gogia Musical, que mantén viu durant tot/any l'esperit dels ensenyaments impar-tits durant la setmana d'estiu.

Tenint en compte tots els elements ex-posats podreu abastar un poc millor finson arriba /a ressonància d'aquesta bonade campana. No s'ha equivocat, el poeta...són deu anys ben aprofitats!

Biel Mkassot i Muntaner(Agost de 1986)

ICA'S BOLLETIDROGUERIA, FERRETERIA, SABATERIA

I ARTICLES VARIS

C/ Major 19.

ES CASTELLET 6

ENGUANY NO MENJAREM TORDS

Informe de la RedaccI6

El 26 d'Abril de 1986 es va produir a Txernóbil(Ucrània,URSS) una explosió d'un dels reactors nu-clears de la Central At6mica de producció d'energlaelèctrica instal.lada a aquella ciutat. Al moment del'accident, degut a errades, descuits i infraccionsde les més elementals normes de seguretat, ja hi vanmorir vint-i-vuit persones, quedant-ne ferides propde cinc-centes pels efectes de l'explosió. L'informeoficial de l'accident no fou donat a conéixer finsla darreria del mes d'Agost i en ell ja es reconei-xien 31 morts per efecte directe de l'explosió i esfaia la previsió de la mort per càncer de 6.250 per-sones com a consequència de les radiacions rebudesaquell dia. Es preveu, igualment que, de manera apro-ximada, cent-mil persones hauran de quedar baix con-trol mèdic estricte durant un perióde de vint-i-cincanys, moltes de les quals manifestaran una elevadatendóncia al càncer. També, per des-contaminar la zo-na de radioactivitat, s'haurà de controlar la produc-ció agrícola en una circunferència de 50 Kms. al vol-tant de la Central durant el mateix periode de temps,i es translladarà a un cementiri nuclear la terra de2.600 Kms. quadrats, remoguent-la des d'un pam deprofunditat (20 cms.), el que suposa milers de mili-ons de metres cúbics de terra que han quedat innuti-litzats i que s'han de fer desaparéixer.

Pel que ens interessa a nosaltres, cal recullirde Vinforme una sèrie de qUestions més: La radiacióatbmica detectada en 10 Kms. al voltant de la Centralnuclear, al dia següent de l'explosió, era més de100.000 vegades superior als nivells permesos, i laradiació rebuda per moltes persones habitants de lazona s'atracava als 400 REM. Aclarirem que el REM ésuna mesura que estableix la quantitat de radiacióemesa per una font radioactiva, i que les quantitatsmàximes tolerades estan al voltant de 75 REM. Si al-guna persona rep una quantitat superior als 400 REMla seva mort és pràcticament assegurada.

IlkUt CENTRALCOL.LABORA

Amb aquestes informacions podem calcular,l'extraordinària magnitud de l'accident i les sevesconseqUències sobre l'entorn ecològic en un radi moltsuperior al que es pensa, ja que una quantitat impor-tant de radiació etmica va incorporar-se a l'atnós-fera i, per efecte dels ndvols, els vents i altresfenòmens metereológics, s'escampa al llarg i ampledel continent europeu, dtectant-se nivells superiorsals normals des de Noruèga fins al coster Nord deIlla de Menorca. Aixi, la majorla del territori d'Eu-ropa fou contaminat en un o altre grau de radiaciói, entre els perjudicats, uns dels qui més ens irgror-ten, són les aus migratòries i, especialment, elstords, aus que per tradició invernen en abundàn-cia pels indrets de Bunyola.

A la premsa local han aparegut informacions con-tradictòries sobre la conveniència o no de consumirles aus caçades, i la Conselleria de Sanitat i Segu-retat Social del Govern Autònom, malgrat aleshoresno s'ha pronunciada amb rotunditat sobre la questió,el dia 2 d'Octubre va publicar una nota de premsa alsdiaris locals en la que sols recomenava d'abstendre--se d 'ingerir la part ósea de les aus, per ser alsosos on la radioactivitat s'hi acumula amb més ra.pidesa i durant mós temps, i, a la vegada, deixaval'asumpte pendent dels analisis dels primers tordscaçats que s'havian encomenat a laboratoris especia.litzats. Més tard,, el dia 10 d'Octubre, un diari deCiutat ens deia que segons la Consellerla de Sanitatel consum de tords no representava cap perill. Emperópocs díes després, el 14, apareix una informació deque s'han detectat nivells superiors de radioactivi -

tat als tords caçats a Tarragona i que, tant la Gene .

ralitat de Catalunya com la de València, havien présmidas per evitar el consum de les aus.

Així les coses, no pensam que hi hagi dubtes: de.

vant la incertessa de les informacions i la passivi .

tat de l'Administració, no cal més que oblidar

dels tords i altres aus migratòries per enguany. No oblidem, emperó, que el perill nuclear no

caba aqui. Des de l'accident de l'any 1979 a la Cewtral Nuclear de Harrisburg (Pensilvània,USA), Pas'sant pels de Wile Island, Windscale i el mésde Txernóbil, no podem quedar-nos ni mica tranqui,ls ,

A Espanya, les averies a la Central d'Ascó 1 ens hofet tremolar molt espesses vegades. També, de tanten tant, apareixen noticies esgarrifadores desemblant, com la del recent accident del submariwviètic d'aquests dies passats, que posen de mangestel perill real en el que ens trobam (pensae que al

voltant de Mallorca se'n passetjen set catefessubmarins d'aquests i que, periòdicament, naus

PEINIETIERIAMALLOMA

PEIX FRESC, sCONGELAT I MARISC

ES MERCAT

BAR

CkrS l'ELLEIt

C/ SAkT MATEU 5

VIDEO

A FOTQGRAFIA

Passeig Antoni Estarel!as. 14 BUNYOLA

Telf. 61 30 88

ES CASTELLET 7

ricanes de propul sió atòmica entren a la badía deCiutat a espol sar-se, per si ja no en tenguessimprou, els seus gonococs resistents a la penicil.lina)

Hi ha molta de gent preocupada per la qüestió. Persi al cas no fiau del que deim, vos podem assegurarque la televisió se n'ha fet ressó de i'assumpte: elpasat dia 29 de Setembre a Vinformatiu de mitjanit,els tècnics biòlegs del Parc d'Aigüesmolles de l'Am-purdâ (Gerona) recomenaven clara i rotundament ques'hauría de prohibir el consum d /aus migratòries en-guany, pel perill que representava; el nostre"Informatiu Balear" també n'ha parlat en algunes oca-sions del tema.

Ho repetim: enguany ens arriben els esquitxos delque vertaderament representa el perill nuclear. Nofer-ne cas sería d imprudents; buscar-hi justifica-cions i enriure-se'n del problema, e ja de botxos,loquencs i clarament de suicides.

Volem acabar amb una matisació encara més rotunda:L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar

•

l'any 1984 un informe d'un Comité d'Experts anomenat"Efectos de la Guerra Nuclear sobre la uSalud 1.1 losServicios de Salud". Les conclusions de l'estudi nopoden ser més aclaridores; mos ho deien amb les pa-raules següents (ho copiam talment):

"Como médicos y hombres de ciencia, los miembrosdel Comité consideran que tienen el derecho y el de-ber de seRalar en los términos m4s firmes posibleslos resultados catastróficos que acarrearia cualquierempleo de armas nucleares. La Ordida inmediata yposterior de vidas humanas y animales seria enormey los efectos en el conjunto de la civilización ha-rían difícil o imposible su recuperación. La situa-ción de los supervivientes sería espantosa, desde elpunto de vista tanto físico como psicológico. La inu-tilización parcial o completa de los servicios de sa-lud privaría a los supervivientes de una ayuda efi-caz. El Comité est6 persuadido de que puede afirmaren conclusión, sobre una firme base profesional, quelas armas nucleares constituyen la eayor amenaza in-mediata pera la salud y el bienestar de la Hueenidad(el subrratllat es nostre). No incumbe al Comité se-Ralar las medidas políticas que Podrían eliminar esaamenaza -pero, mientras esto no se haya conseguido,

la Humenidad no podré sentirse en seguridad (el sub-ratllat el tornam posar nosaltres).

De ben segur, nosaltres, no en menjarem cap detord!

StESPAIMEN.YER

SA PLAÇA

FlISTEltik% MECMICA

FitANCISCIP filSTEMOBLES DE CUINA-DECORACIO

C/ Passeig Antoni Estarelles 11613499

ES CASTELLET 8

SOBRE CARRERS, PLACES, MILITARS

I FILLS IL.LUSTRES DE BUNYOLA.

Aprofitant l'edició del programa de fes-tes de Sant Mateu-86, T. Quetgles, presi-dent de la Comissió de Cultura de l'Ajunta-ment, va incloure un article que constitu-eix sense dubte el primer estudi seriósde l'evolució de la toponimia urbana alsdarrers dos-cents anys. Els carrers de Bun-yola 1773-1986, amés de ser un bon estudide detall, té una clara intencionalitat:la de presentar la informació necessàriaper tal de poder dur a terme la inacabadai necessària normalització dels noms delsnostres carrers. Malgrat tot, a penes s'en-divina amb la seva lectura altra propostaque la de la generalització de l'ús de l'article literari.

Jo aquí voldria desenrotllar unes poquesidees de les moltes que em vénen al caprespecte a aquest tema, més per una refle-xió) que per rebatre l'exposició feta al'esmentat article.

Des d'una perspectiva de conjunt, sedóna dins el procés de canvi dels noms deBunyola una pèrdua progressiva d'identitatdels carrers amb els elements, personeso coses, que tradicionalment havien justificat la seva denominació. la necessitatadministrativa de trobar noms per als ca-rrers i places va fer possiblement ques'anassin cercant substituts a uns nomsque no importava retolar a la paret perquètothom els coneixia. D aquesta manera,l'assignació dels nous noms als carrers

va anar perdent tot sentit lògic de la re/ació i de la ubiqiiitat : un nom se posà jun carrer com se podia posar a un altre.

A més d'aixó, se va anar eliminant totapossibilitat que els noms triats se relacionassin amb altres fites urbanes que lesdels carrers o places. La qual cosa explicala desaparició a Bunyola dels topònims en-capçalats per pujador, costa 3 carreró, etc...precisament aquells que permeten identi-ficar millor les vies dels pobles de munta-nya.

Durant el segle XIX té especial relleul'establiment d'hagiotopónims o noms decaràcter religiós, castellanitzats. Durantel segle XX, a més de mantenir-se als ca-rrers els noms de sants i santes, n'aparei-xen de nous escrits en la nostra llengua.Però ara van dominant cada vegada més elsantropònims o noms de persones:fills il.lustres, religiosos... Pensant-ho bé, aquesta dominancia recent dels fac-tors religiosos i militars possiblementjustifica aquell dit popular que diu quesempre ha anat darrera el pal.li amb unciri o amb un garrot.

De tots, els militars han estat els ques'han mantingut menys temps als rètols delsnostres pobles i ciutats. En tot cas laseva permanència s'ha donat per la prbpianecessitat de supervivència dels distintsrègims polítics dominants, però mai conla una reivindicació popular.

FOIM,l PASTISSEIrk%

.10AN

TEL. 61 50 66

ES CASTELLET 9

Una de les coses que van identificarmillor els primers Ajuntaments democràticssobrevinguts de les eleccións de 1979, fouprecisament la supressió dels noms de militars i polítics. Bunyola no en fou una ex-cepció. Era necessari despullar els carrersde totes les vestimentes i símbols quehavien carectaritzat l'època franquista.I possiblement pel fort sentiment antimili-tarista que havia estimulat /a dictaduraentre aquells a qui havia negat /a possibi-litat de viure i educar-se en llibertat,caigueren tots els militars . Caigué elGeneral Villalonga, perà no "només per ahaver tengut la sort -o la desgracia- d'a-rribar a general" (T. Quetgles, p. 15),sinó per venir caracteritzat topnimicamentcom a general, cosa ben distinta. SiVillalonga MUntaner, pare dels escriptorsMiquel i Llorenç, va ésser un home de pres-tigi i, encara avui, gaudeix de la populari-tat i el record de /a nostra gent, existei-xen prou arguments per a pensar en la possi-bilitat de la seva restitució. Però, fem-ho sense traumes, valorant la seva humani-tat i el seu bon fer per damunt de qualse-vol altra sublimació. En tot cas proposemel nom de M. Villalonga, però no el de Gene_ral Villalonga.

No vull deixar de fer una altra conside-racidrespecte a/ tema que ens té entretin-guts: la qüestió de la plaça de Bunyola.Com tothom sap, l'anterior plaça del Gene-ral Franco va agafar i manté el nom de "SaPlaça". Efectivament és aquest un termepoc determinat, com a despersonalitzat,encara que sigui el que usa normalment lagent per definir l'única plaça que realmentexisteix a Bunyola. Per aixó n hi ha quediuen que millor seria dir-li "La Plaçade Bunyola". En un o altre cas s'arribaaix a /a mateixa conclussió: que Bunyola

només té una plaça en ple sentit funcionaldel terme. A no ser que volguem dira una espècia de malformació d'un carrerque sols s'utilitza per aparcar-hi mitjadotzena de cotxes, l'actual plaça del Rec-tor Marroig; o el cul de sac del desapara-gut "Matadero", també amb l'única funcióde poder-hi aparcar.

Qui sap si el vertader drama de Bunyolaés precisament que mai s'hagi previst fer-ne una de nova, de plaça, que rompi l'idealconstruccionista de l'actual planejamenturbanŠistic!.

Pere J. Brunet Estarelles

Si% 1110TIGIIETA

la milIc exposicióde Mallorca en

RAJOLES1

PAVIMENTSExposició: c/ Balanguera 15. TEL. 450712Magatzem: c/ Poima 9-A TEL. 207811.

Polg. La Paz.

ES CASTELLET 10

CAPBREU VELL DE LA OBRA PIA -1573. BUNYOLA (2).

Los baçinesBacinesLa obraLes animesNom de JesusLuminariaSt. MiquelAssuptio

Lo Honor Miquel Bosch, conrador de Bunyola, en sonultim testament Joan Marti Llodra Notari a 6 de Ju-liol de 1550 - que es fassa per son hereu cada anytres ciris en la Esglesia de Bunyola - ço és dos perlos canalobres i altre perelevar lo Sant Sacramenten la missa.

- Pere Mascarrell de Bunyola en son ultim testa -ment - m 2 Arnau Carbonell Notari de Bunyola - Lesquals notes te avui m 2 Rafel Figuera Notari, entrealtres deixes que es vol, dispon que en la sua cape-lla de Sta. Anna se fassa un retaule, en lo qual re-taule se haya de pintar en un part la imatge de St.Pere i en l'altra St. Jaume i enmig la de Sta. An-na -i que dit hereu hi fassi los vestiments i orna-ments necessaris a la dita capella i mes vol en di-ta capella cremi continuament una llantia -se diguentres missas de requiem setmanals - dijous, divendresé dissabte- Vol quisquam any lo dia Sta. Ana Festaamb sermó .

- Elizabet Amar muller de Jacme Amar de Bunyola- Test Arnau Carbonell Not. sots a 12 de desembrede 1495 vol que de sos bens se fassa una imatge deNte. Sra. de Bunyola, un matell de vellut (3) mar-massons los jurats de Bunyola. Vol que cada any sedone a los pobres de Bunyola - los vergonyants en

la iglesia una cortera de forment - de pa cuit. Mescorteres de forment als pobres - els jurats son sem-pre els ancarregats - molta confiança mareix 4ico?mes moltmes que los Rectors.

- I a la Sra. Beatriu Fuster viuda muller deBlay Fuster q 2 catorce ciris de cera blanca a laglesia de Bunyola per dexa de m 2 Joan Fuster lo ge-perut i vol que los diumenges i festes cremen des-del prefaci. fins a la poscomunió de la missa- Ar-xiu de la Curia Egglesiastica- 21

GLOSSA (4)

Sta. Maria del Camide Bunyola

Ja no hayà parral segurNi abre per alt que siaLa gent de Sta MariaTot allo que veu de diaEn se nit s'ho ne va dur.

DILOBI - FIBLO D'AIGO A BUNYOLA 1444 (5)

Memoria sia a los que en l'any de la nativitat delnostre Sentor mil CCCC XXXX quatre primer d'octu-bre domecres en vers dis hores de nit fonch tengutdilobi (delobi) daygua que moriren algunes personesy enderocar moltes cases horts y tres ponts ço eslo de sucar prop de la font lo de la comaisaingde vall i de la palancha.

Arxiu de Protocols - Manuale Partis Foranea1433 a 1445 sensfoliar

s,,•,, 055.-.! Fl o r i steria 0r.nn-,-'

ES COSSIOL ti

.,'›:;', .,•'

ii5r0O'

MERCAT 10

-J L_

CARNISSERIA I COMESTIBLES

GIIILLEM MiJr CAltMEN -

Rector Marroig, 10Passeig Antoni 1stare11es, s/n

TOMEUMATEUfusteria mecànica

FUSTERIA EN GENERAL - MOBLES DE CUINA

Cl. Estació, 21 Tel. 61 38 31 BUNYOLA

ES CASTELLET 11

TRES CASALS DE MOLI DE AIGO

Hem a V de maig any dit (1450) Mossen Francesc

Descors marcader de Mallorca vene a la dona Cathe-

rina muller de Gabriel Thomas de la parroquia de

Bunyola tres casals de moli de aygo scituats en di-

ta parroquia per preu de XV 1. encamarades.

Arx.H.Mall. Questio entre la Ciutat i part fo-

rana 1515 pel sol.

Joan Parets i Serra

Inca 1983

NOTES:

(2) Vegeu part de dit document a Joan ROSSE-

LLO i LLITERES, D'UN LLIBRE VELL In:

Llibre de la mare de Déu de Bunyola en

el X aniversari de la seva reposicio en

el retaule major de la Parròquia de Bu-

nyola.- Llucmajor: Imp. Moderna, 1970,

p. 55-56,

(3) Vegeu a Josep CAPO i JUAN, HISTORIA DE

LA MARE DE DEU DE BUNYOLA: ESBOÇ MONOGRA-

FIC.- In: Llibre de la Mare de Déu de

Bunyola: en el X aniverseri de la seva

reposició en el retaule major de la Pa-

rròquia de Bunyola.- Llucmajor: Imp. Mo-

derna, 1970, p. 18-19.

(4) Vegeu a Rafel GINARD i BAUÇA, CANÇONER

POPULAR DE MALLORCA, v. 3 p.78, ng' 785.

(5) DICCIONARI CATALA-VALENCIA-BALEAR, v. 4

p. 109. Delobi, Pluja molt abundant inun-dacio (Mall. Men.); castellà diluvio.

SABIEU QUE...?

(CURIOSITATS DE LA NOSTRA HISTORIA)

* En la divisió musulmana de Mallorca,

Bunyola era el cap del districte ano-

menat BUNYULA-MUSU, un dels tretza amb

que els moros dividiren L'illa. Aquest

districte comprenia els actuals munici-

pis de Bunyola, Deià, Valrdemossa, Espor-

les i part del de Banyalbufar.

* El mes d'Octubre de l'any 1.428, predi-

cé a Bunyola Sant Vicenç Ferrer.

* L'estadistica de l'any 1.784, recullida

per Jeroni Berard, referida a Bunyola,

era la següent: 1.556 repartides en 568

homes, 546 dones, 437 al.lots i 5 ecle-

siàstics. 3.000 quarteres de blat, 434

d'ordi, 417 de civada, 835 de llegums.

105.000 quartanes d'oli, 10 quintars de

canyom i 10 de 111. 2.710 xots, 183 cabres

i una vaca. 4 teixidors .de llí, 1 pica-

pedrer, 4 fusters, 3 ferrers,,2 sabaters,

2 molins d'aigua i 76 bigues de tafona.

* L'edifici del nostre Ajuntament es cons-

truí l'any 1.926.

VINUEINES,...,0 NOU EN ROBA PER A TOTS

I DESFR ESSES

ES MERCAT, TRAST 14

ES CASTELLET 12

NOCES D'ORSEGON PREMI, CATEGORIA "A" CEL "PREMI DE NARRATIVA SALVADOR GAU4ES 1986"

JAUME MATEU BATLE

Avui fa cinquanta anys que ens vàremcasar. Si tot hagués anat bé, però, enfaria cinquanta i set dies. El mati de

avinentesa frustrada llostrejà espuntattot ple de neu. Tanta que no es podia sor-tir de casa. Llavors vaig comprendre elfred que havia passat a la nit, no es traçtava tan sols dels nirvis, com em pensava,era d'afegides la neu que aclaparadoramentes feia seu la casa, el poble i tots elsvoltants. Qualsevol altre dia m'haguéssotmés gojosament a l'encanteri d'un fettan poc comú, i hagués tastat fins la neudel clivell més profund, però aquell noera un dia qualsevol, era el jorn ansiat itreballat, era el fi i la fi que ens obriade pinte en ample les portes d'un camítot a estrenar, m havia de casar ambNa Maria, la que ara és la meva esposa,que per si no bastàs, vioia al poble vei-nat i no sabia com enviar-li noves, i pro-rrogar l'acte fins passada una setmanasi la neu havia minvat i no ens donavacap altra trastocada. A la fi vaig acon-seguir-ho mitjançant un jove agosorat queper uns quants doblers volgué fer

Així esdevingué. Ella amb el vestitide novia, tota blanca, un abric a l'esque-na i unes botes, no sabia si riure's oplorar tot diguent: "Només ens podia pas-sar a nosaltres, això. Jo, valguem déu,

fredoler de jo, tot mudat, mans dins lesbutxaques, coll encollit i peus gelats.Havíem d'anar fins a Lluc com era costumperò ho deixàrem per més endavant i deci-dírem passar les noviances a ca nostra;trnpoc no teníem massa més opcions. Idósí, ca nostra, ca seva i ca meva, ca tots4sca nostra, una casa que amb més d'un sa-crifici i també més d'un call havíem acon-seguit llogar i acomodar mínimament escam-pant-hi quatre mobles, indispensables pera viure-hi. Em fa gràcia quan pens el quepassa a l'hora, desitjada hora, d'anarca llit. Ja era tard i duíem qualque cope-ta de més acumulada al llarg de totl'horabaixa per tal de ) solidariament,brindar amb tots els amics i parents queanaren compareguent. Devien -ésser ja aprop de les tres de la matinada quan deci-

dírem colgar-nos. Gairebé feia mitja horaque havíem quedat tots sols. Puc dir, sen-se ànims de justificar la meva honradesaj

que mai l'havia vista nua, a tot estiraruna vegada havia gosat passar-li la màper davall de la falda i fer-me cuixaamunt; fou breu però deleitós. Ambdós unamica empegueits, ens desvestírem donant-nos l'esquena. Ella es va posar la camisad'anar a jeure, que a dir ver tenia unsbrodats preciosos però no mostrava res.Jo em vaig quedar amb els mateixos calçonsblancs, d'aquests que arriben fins alspeus, i la camiseta. Llavors cada un esposà dins el llit sense dir paraula. Elsnostres batecs acceleraren juntament.Tots dos ens afàrràrem i encollírem contrales flassades, com passa a l'hivern quanles carns tebes de prompte s'aclofen da-munt els llançols àvids d'escalPr. Parlà-rem quatre paraules, però això sí, no ensrossàrem ni un ditet. Jo mentre, lluitavaamb allò que havia dit el capellà unquan pujava l'escalonada de devora el can-tó.

- Joan, - digué temorenc i altiu in-flant els pits- la nit de noces no siguismassa impetuós amb Na Maria. A elles, queestan molt fetes a ca seva i la seva famt-lia, els costa un poc fer-se la ideamés anar-hi a poc a poc!, siguis sensat,Val més encetar bé i Déu es complaurd.

Jo mai no havia cregut molt en l'esgU-sia i els capellans, peró em mereixien res-pecte. Això sí, comprenia que ells havienestudiat molt ara que d'aquestes cosesno en tocaven sabre tant. Clar que Don Ber-nat era un capellà més viu que la geneta

no sé si més amic del dimoni que de Déu.Idó sí, estavem el sant matrimoni arrau-

lits de fred mirant el sótil com una amnyateixia curosament una terenyina -a la vidai als moments més íntims sempre es presentaqualque hoste amb qui no comptavem; és Vkra que ens tornam sornuts, però amatents

cara afable els donam sumptuosa acolUda- hi havia també, al sótil , uns quantscruis i un pagat, posat amb poc gust, (1 0 ,

mutilava una gotera. A poc a poc vaiggiro

ES CASTELLET •3

e/ cap i la vaig veure pal.lida i tremolen„ca com una fulla de poll. Llavors ella sen'adond, emperó em mira ufanosament alsulls Ambdós ens debocarem amb frecsi besades...

„. d'aquesta nit de noviances, nasquéEn Bernat, que així es deia mon pare, perójo mai em vaig considerar del tot el pare-aixó no ho he dit mai a Na Maria-, crecque varem ésser un poc el fred i jo, elspares d'En Bernat, i fins qualque pic hihe inclós el capelld, per alló de fer-líla punyeta.

Més endavant tenguérem En Vicens, quecomandrem un dia que Na Maria, per sopar,s'amarà un poc de vi per celebrar el ridí-cul que havia fet /a veinada dins la boti-ga per no sé quines cinécentes. Ella quesempre se'n fotia de tothom i se'n reiade tot. Na Maria ja feia estona que la duiaentre cella i cella . Fins jo em vaig dei-xar dur per les rialles fregant l'esclatque ens hagués anorreat. Al part quasi vaigestar a punt de perdre'ls tots dos. A Déugràcies no fou així, peró el metge ens

avisd que podria ésser perillós tenir unaltre infant. No sé si aquest fou el preud'haver-nos rigut de la veinada peró sem-pre ho vaig trobar una maledicció per aixóde no ten riuràs del prójim. Me n'heapenedit a vegades de no haver tengut capfill així com per desig i voluntdriament.No vull dir peró que no n'estigui contentdels dos que tenc, que sempre els he esti-mat molt i a aquests nétets que m'ian donati les nores també.

Ara, avui, Na Maria encara dorm. Hemde celebrar el cinquanté aniversari de no-ces, les coses han canviat molt. He des-pertat Na Maria amb un bes a la galta i

amb una normalitat ritual, el m'hatornat. S'ha aixecada i se n'ha anada adonar-se un bany. Hem d'anar a celebrar-ho a Lluc, primer a missa i després a di-nar al restaurant. Jo ja em vaig rentarahir i per aixó he quedat un poc més dinsel llit. Quan he berenat Na Maria ja hoha hagut fet. Llavors ha comparegut totala tropa de néts, cinc en total, i elsfills i les nores. Ens ha regalat un quadrea l'oli de la vila amb el campanar enmig.Les nores sempre diuen que ca nostra pa-reix una capella amb tants de Sants i Ma-res de Déu. Els néts ens han omplit de be-sades i el menut d'En Vicenç de baves tam-bé. La resta del dia l'hem passat part dins

el cotxe, part dins l'església, part dinsel restaurant i part a ca nostra. Han ve-gut a donar-nos els molts anys /a germana,el cunyat i /a cunyada. El germà va morirfa dos anys, de vellura, en tenia ja noran-ta-tres.

Però a /a nit, jo no m'esperava aixòde Na Maria. Jo que havia passat tot lodia recordant plaers i recances, sobre totaquella primera i mal reeixida nit. Ellaha quedat fins passades les dotze mirant/a televisió. Llavors ha aparegut, s'hallevat /a pinta que li subjectava /a monya mentre jo la mirava de cluques ullscom esperant una nota de color. Vertadera-ment ja no és la mateixa, ara és molt méscarnosa, cul feixuc, veu queixosa i deixael barram damunt la tauleta de nit, peròper a mi encara conserva aquells aires denina puvila, aquells gests tan seus, aquellritual persimoniós per a fer les coses que/ 1ha caracteritzadc a/ //arg. d'aquestscinquanta anys. Agafa /a roba; se /a penjaa/ braç i amb /a mà pansida desdibuixa lesarrue4que pugui tenir i després la posadamunt la banqueta. Jo avui, com tantesaltres vegades a /a primeria que erem ca-sats i qualcuna altra, he deixat la robatirada damunt la cadira del dormitori, malsofronyada, amb la intenció, com tantesaltres, que ella fassés el pertinent quei-xos monòleg: "No és que no ii ha i dit mol-tes vegades, idó no, sempre igual. Seràvell i encara no en sabrà". Jo vell ja hosom, però encara me veig capaç d'engatussarla meva dona i més aquesta nit. Crec poder-/a omplir de besades, recorrer amb la punta dels dits i la mirada tot el seu cos,i fer l'amor si tenc sort i forces, quanno, em comfórm en recórrer tot el seu coscarnós i moll, vestigi d'una vida de diesllargs. Idó he deixat /a roba així per veu-re si s'enfad(7va amb jo i em feia aixecar,com quan a les noviances, per a compondre-la, però no!. No m'ha dit res. Jo mentreamb els peus feixucs m'he aixecat com peranar a cercar un mocador i ii he pegat untoc a l'anca per a provocar-la:

- Molts d'anys Maria...- Sempre amb aquesta juguera, ara no

veus que m'has fet mal.- Venga, vengaI l'he abraçada i besada als llavis en

abrivat desig.- Vena Joan que hem tornat vells i ja

no estam per aquestes coses. Afica't alllit i apaga el llum.

RECE1" ES DECOCA DE POMES

1 ta/s ,sonet de ,6anina.1 ta , onet de ,suc)LeMi.oq tamonet dot. llavo)1ATe 9.ua)t.t ,s de taonet de ,stic de

tcm.onja nutuA.a£4 ou ,s1 /sob ,t.e de llevat netpid ("Cancut.tio")

Et pkímeA., e pujan e.CA ows a. punt deneu es ve4.meWs e's po ,sun amb et ,sucAe

hi a6agetix.ta au.na, et suc de tamn-ja, tottiet llevat. E ,5 me,scea tot bénme/seeat. Apa)tt, en-ca)Lamee.i2.wtem et onde.0 moUo amb ,5u.c)Le pnepaAat e com-ponen et t.toçoS de poma ,sob)Le ell.continuaciló, e t 4age4x. -Ca me/sda quehem ,kt aban ,5 ti ja e/s pot a6ticaiz.

Na Ravenet.

Bàlt PARIS

STSTANY

1.7 SANT MATEU 11.

ES CASTELLET •4

I1ei menucía ESCOPETADES FORA DEL TEST. J. PUNT.

La "Societat de Caçadors" d'aquesta noble vila deBunyola, tengué la brillant ocurrència de convocarels menors de catorze anys a una tirada "al blanc"amb carrabina, durant les passades festes de SantMateu. Una ocurrència que aquest pobre xerraire bu-nyolí no pot aplaudir, sinó tot al contrari: l'hade refusar perquè 11 pareix un desbarat. I punt.

No tenc, particularment, res contra cap dels mem-bres d'aquesta societat, entre d'altres coses, per-què desconec tant els seus membres com els estatutsque la regeixen. Sí estic contra la utilització dequalsevol arma de foc, per moltes explicacions be-nevolentes que se'm puguin donar sobre el seu ús"pacífic": una escopeta, pens jo, s'ha feta per aescopetejar. I pens jo, en aquest micro-cosmes nos-tre bunyolí no hi ha res ni ningú, blanc o negre,gras o magre, moro o cristi&, ap o psoe, home o do-na, ric o pobre, alt o baix, persona o animal quemeresqui ser escopetejat. Per això no m'agraden elscaçadors quan exerceixen de caçadors, sobretot quanduen per ombra aquest s artefactes renouers i de fermal que són les escopetes. A part, no tenc res con-tra aquesta societat, encara que m agradaria moltmés si fos una societat de pacificadors. I punt.No obstant me pareix, com deia al començament,

una falta bestial de sensibilitat, un atropell al'educació pacífica de 1 infant i una flagrant in-citació a la violència, convidar al jovent més ten-dre d'aquest poble meu, a pegar trons amb una carra-bina, encara que sigui a un blanc estèril i amb per-digons sense mala llet. Quan s' intenta conseguirque els pares s' abstenguin de regalar juguetesbél-liques als infants; quan ens esforçam en pintarcolomes de pau; quan ja estam tips de violències,me pareix una punyalada al ronyó de la sensibili-tat, una puntada de peu als dallons de la pau, inci-tar als que passat demà seran homes i dones ( i elsvolem de seny i pacífics ) a una competició violen-ta sota el reclam d'fleS' portiva". I punt.I encara me pareix més denigrant, més delirant,

que aquestes escopetades fora del test figurassenal programa de festes del ja difunt Sant Mateu '86:per més burla i afronta, que sigui "una festa! Ipunt.Més inoportunitat, impossible. Més poc seny, in-

creible. Més poca sensibilitat, difícil d'imaginar.I punt,

A part d'alguna institució que pugui expressar elseu rebuig com a col-lectiu, aquest pobre xerraireingenu, utòpic, un pèl romàntic insatisfet, vol fersentir la seva vergonya, la seva tristesa i la sevaràbia. I punt. Marçal.

EL NIDO, S.

SABONS-DETERGENTS-LLEIXIUS

Bunyola (Mallorca)TEL. 61 31 21 F-

REFRANYEROctubre

Es fred d'Octubre, mata l'oruga.Quan l'Octubre ha finit, mor la mosca iel mosquit.Tronades a darrers d'Octubre, any de neu.Octubre, octubret, s'emporta'la calor iens porta el fred.

Novembre

Pel Novembre, llaurar i sembrar.Si pel Novembre trona, sa collita serdbona.Quan el Novembre ve, abriga-t bé.

(l'any i /a metereología)

Any d'aubons, any de granons.Any d'ovelles, any d'abeies.Any de carestía, garbell espés, cedds declaridssa.Any de figues flors, any deAny de gelades, any de pelades.Any de llentrisca, any de rates.Any de molts d'aranyons, any de pocs ca-vaions.Any de neu, any de Deu.Any de plutja, grata-t sa cuixa.Any de vi i de granons, n'hi ha de con-tents i de fallons.

(la lluna i la metereologia) :

Lluna amb rebosillo, sol dur d'aigo escordoncillo.Lluna amb rotlo, senyal d'aigo.Lluna aixecada, mariner ajegut.Si sa Lluna té un braverol, demd no veu-reu el sol.

Recull d'en Ferran Mbra

ES CASTELLET 15

LES AQUAREL.LES DE SARA BOIX

Els dies 26, 27 i 28 de setem-bre i 3, 4 i 5 d'octubre, poguéremcontemplar a la Sala Parroquial,l'exposició d'aquarel.les de SARABOIX I LLAVERIA. La tècnica del'aquarel.la, tan delicada i difí-cil, es mostrava als nostres ullsamb tota la seva gràcia i bellesa.Dins tots els temes podíem apreciarel gran domini i la perfecció d'a-questa tècnica que posseeix l'artis-ta i que amb ella va expressant elseu sentir i el seu missatge.

Traspua dins tota l'obra, l'amori la sensibilitat amb que l'artis-ta contempla i construeix, amb vi-sió poètica i delicada, aquest mónseu tan suggestiu.

Els fons dels temes nítidamenttreballats, profunds, tan sàviamentdifuminats, sense cap estorb, nomésla insinuació, quasi imperceptibled'un perfil, d'un nuvol o d'una mun-tanya.

La sobreietat dels fons contras-ta amb els primers termes on es des-borda tota la generositat de Sara,l'ànsia de copsar i expressar labellesa de tantes i tantes cosescom l'envolten I que ella ens tras-met amb aquest estil tan suau i per-sonal.

Floreixen les parets, els arbres,les ribes d'uns llacs misteriorsos,les flors i les fulles, amb infi-nita profusió, enllaçades dins unalínia finIssIma, enjoien tota laterra.

Temes de llegendes, mitologies,de místics guerrers, d'àngels, d'ausbellíssimes i de paisatges evocadorscomponien l'exposició.

Tot un càntic a l'Art I a laBellesa. Tota una expressió de lapersonalitat i del domini de l'aqua-rel.la que té aquesta artista queper primera vegada exposa entre no-saltres.

Gràcies, Sara, per aquesta expo-sició, que no sigui la darrera ique tenguis un feliç conviure entrenosaltres.

J. Mateu Conti

ES CASTELLET 16"23,11nSL

PLOU FOC SOBRE XILE(En el 13è aniversari, l'onze de setem-bre, de la presa de poder xilè, mitjançant cop d'estat, del disctador Pinochet)

Plou foc sobre Xile:gotes de plom roent

sobre la carenablanca i llargaruda,esverada i trista.

Bufen vents iratsen els grans suburbisi a les mines, vetesnegres carnívoresesclaten de sobte.

L'ensopiment profundimposat al carrerpren d'una volada:l'estat d'excepciói d'incandescència

s'encamella als terrats,foragitant els clams

de misericòrdia.

L'ordre del Gran Cacicés ben clara: cremarl'eloqüència del mut,

tota gosadia,els rastres dels absents.

I la pell xilena,tensa i abrivada,

pell de cop d'escodra,dóna els ulls crivellats

a la calabruixadade pedres i balesi el dors humiliat,net de resignació,

andí

a qui ha fet de Xilemercat negre i obertd'alens inacabatsi desapareguts;

passes estimbadesi paraules mudes.

I persisteix l'aiguade foc sobre testes

inmaculadamentseparades del cos.

Crits d'apocalipsibarrejats amb els sons

de les casserolesxilenes sordamentimpecables, ritmesaugurants d'angúniaper a l'antropófag

August, "El Canibal".

Jaume Mateu Martí

....J L--,

FUSTERIAFusteria en

Particular:

—1 C/ Aigua. 8

general

C/. Estació,Tel.

_,...„..T,....:„... ,...........MECÀNICA- Mobles de Cuina

s/n61 3431 . BUNYOLA F---

PERIMMIERIA,TONI

C/ SANT PERE, 8

ES CASTELLET 17

EPHEDRA FRAGILISBartomeu Torrens Aseg,urado

D'EBEN I MELJaume Mateu Martí

PREMIS «VILA DE BUNS.TOLA» 1986

COLLECCIÓSITJABUNYOLA

1986

El passat 20 de setembre va ser pre-

sentat el llibre que recull els prenf_s

"Vila de 3unyola" d'enguany: EPHEDR

FRAGILIS de Bartomeu Torrens a 1 'apar-

tat de poesia i d'EBEN I TiEL de Jaufne

Hateu Martí al de narrativa.

Un llibre curosament editat 3 la col

leceic5 SITJA que ES CASTELLET vos re-

comana especialment. Corn es sol dir en

aquests Casos, és un llibre que no pot

mancar a cap fogar de Bunyola, no sola

ment per la qualitat de les obres, sino

sobretot pel que significa la col.lec-

ció Sitja: un intent i3er a aconseguir

que el nivell de lectura del nostre po

ble augmenti a partir de lectures que

no li siguin alienes, que siguin un

poc seves.

Al llibre el podeu trobar a les lli-

breries de Ciutat i als comerças d 'aqui

que habitualment també venen aquesta

revista. Si voleu també ens el podeu

sol.licitar a la nostra adreça„El preu

és regalat: 2F)0 ptes.

REDACCIO'

COOPERATIVAIIE LES INEUS

varietat d'articles de consum diaripreus ajustats al

LAIMISSEINA

ANTON1 11$015

-3 SA PLAÇA r

ES CASTELLET 18

ltTES DEL LECTOlt

St. Dinecton:Pan.Cavt dee dwtnen

Sant Mateuet eís tan nece ,saiti comempenó cdgún ho ha de ,6en. no

tenc ve , a de 1 n-ho jo.Que quedi cean que expné ,s una opi-

nió paAtictiewl, ta meva, ,signada ambnom ti cognom , s , ,sene vden ,6en. ús deemaeente ,so ,s que pnovoquen ,sempne d,sanonimat.

Pen ,s que eís mat mat de c donanuna deLnicíó dana dee que entenem pencue.tuna: aegun,s cneuen que eís coa de,sav,iís de gent de lletne que ha anatmoet de tempis à ecoea; attn.eís cneuenque, at contnaní, ta cuetuna eis anicamentattó ",6alz,Cónic", deó eísteneotípat quecanactentitza cada pobee, cada comuvzítatrictoa ta ,seva llengua, co ,stum ,s ,

En ee ,s extnem, ee ,s un ,s con ,side-nan cuetuna ot deó que e ,s pnoductedee ,s cenveee ,s ,su.pvúon , , ths acte mà-xtim ,s de ta c)LeaUó humana neconegut ,spcn. tothom; dís dtneis, a Vextnem con-tncuzi, ne ,stan embabaUt ,s o dedtican,seva vida a admin.an-e de com a tatpobee e ,s conden ee ,s ,sabate ,s o a quaeaetne ,6an millon etA not deísioné de d1-nan. Cada,squna de te mancas d'expU-cwz. ct que ,s'enten pen cultuna, eís minípen. on eís míni, ,sempne gaudeix d' unacanactení ,stíca comú, akeó que ta conti-tuc-ix en to méA eenciae eís qudcomextnaondinàniament ta cuetunaempne ta ,6an eeis penisone ,s, c una ex-

pneió, ,sía ta que de -Ca ,sevacapactat de en.eac6 necn.eaci.ó humana.A ta hitonía dee ,s pobee , , tick, , no htipoden obeidan-ise mctii ee ,s evcc canacte-ní ,stique cultunats penquè ,son un dementín ,sepwLabee d aquetea.

Et que ha pa,sat cada any ee. 22 deSetembne, Sant Mateuet, e, egunament,Vexpne ,sió mé ,s íntima dee ,s entiment po-puian de ta e ,sta. I que quedi CeCIA quedic "mé nttima" penqué, genend.ment ,soP/5hi ,soeen pantícipan a Sant Mateuet aque-P.P.a/s pen ,sone ,s que neceíten d-in. oqueecom mé ,s que to que han vti,scutexpners ,sat a te ete e ce acabadudd. Patnó de.C. poUe. Aque ,sta wtnee po-pdait, que ve de moLt ennnena, no pewsque co,sa gen ,s mataria. At contm-ni, poa de manie ,st que ta ct.dtuna neix,sempne. de .Ceís pcone ii acaba emione,també, en eeew que n' hi ha mdte ,sde maneneís d'entendne4a.

Enguany, empenó, pa,sanú a ta hi ,stó-ntia det PoUe de Bunyda com tany ne-ge de Sant Mateuet, e' any en que ell,empegue:i.t com una ,6acna que veu penpnimena vegada te pantis bnute ,s d'unmade ga)vtat, va ag4wt e baUquetva pantín, camina camínwLa s , ,sen,se capde,stí, acdeonat pen. dtnatje de queha ,sigut objecte. Enguany podem queja ,sabem et que entenen te no ,stne ,s au-tonitat,s pen. cdtuna. I no hí vae pa)dwtde cdpabee , , in ,st4gado4A ni de ne ,s deet que ,s'ha manmUat pet cannen. Non' hi ha de cdpabee ,s, penqué no va

it.e/S que Con,stítuÎ,s objecte de deei,c-te, í , que jo ,sapígue, en un isiístèma de-mocAatic et que mcinca ta eeei e ,s ta pu-,sumpee, de inocèncía aban ,s que ta pu-,sumpc,i.6 de cdpabtiti.tat. No cae, íció,pan.Lvt de cdpabee , s , empenó ,sí co,e

de cponabte det que va pa/scft.ta ne ,spon,sabíeítat, a ta viísta clee ,s

et e ,s, ní méís ni manco, de ta pen,sonaque va autontitzwt tenttada de c)/1,ceA

d' ondne púbUc ,sene cap ho nepete.i.-xo: isen,se et més m-íním) .6onament pen.6en-ho. I mui.gnat ta co ,sa no va ten,in(4ontunadament) cap con ,sequèncía gneu.pen ningú, que pen ,s que .Ca tenclnâquan dis .6et,s e ,s vdonin en ta eva jutamida, jon..a de te x.cmnade,s de camiUai. e.C,s x4ccndetfo de cantó. Si. et cía-tadaws han de ne,spectcv/. &..s In ,stítuci.on,s,cae que .g.eA In,stítac,ion neispectin ae. ,sciatadan ,s, at enveAi dths quats han es-tat concebude ,s. De no entnamen e.t joc dths totaeitani,sme,sto ínju/stij,icabee, augmentant ta cono6u/s ,sióaban ,s que tautonorni.a de .Ce,s pen ,sone ,s.

Pd.s qui. no han vi,scat ths abuo ,scomeo ,s pths dekn ,son de ta díctadunaen ths any ,s anteni.on a ta Con,stitacóde 1978, ,segunament .Ca boca no ,s' e.C ,s

va cú.xagan de ,sobte ni. et conetbategà amb mé ,s ,onca quan apanegue-

nen ths "convidat,s". En un ,segón, vuítany ,s de tempis epe i. apno4itat at mà-xírn en tatcvt i. aabonin et gu/st i. tacannaduna de ta aíbentat ,s' en ananena ,6en punyete ,s. La nàbia, ta impotèncai. et neconds acudinen de cop at pena-ment, hom penava ii aquet ,s dcvvt.en ,sany han ,sí.gat un

No n' hi ha, i.dó, de caCioab-ee ,s. Noha pa,sat ne,s. Sant Mateuet e jui.t , .ee ,srnan d.iin.ó te but,caque, dis uke,s tta-.u.moo i. et con e ,stnet.

que contna-ataca.

de ta Met42940069

deliciososproductos

007JUAN CABOT BRUNET

Calle 16 de Jullo - Navos Serman, 1 - 20Teléteno 294117

PoUgono La Vlatorla

PALMA DE MALLORCA

L'A IL14 2,12)1rIES J. Corbera.ACENTO accentACENTUAR accentuarACEPTAR acceptarACERA voraviaACERT

encertACERTAR encertarACIDES

acidesaACLARACIO aclarimentACLARAR aclarirACLARATORI aclaridorACOWODO acomodamentACONDICIONOMENT condicionamentACONDICIONAR condicionarACONTEIXEMENT

fet, succés, esdevenimentACORDE acordat (adj )//

acord (terme musical(ACORDEON acordióACOTAR (limi- vedartar i reservarun espai).ACREEDOR

creditorACUERDO (DE...) d'acordACUNYAR

encunyar (imprimir gravar ambcuny) // falcar, tasconar (posaruna falca o tascó).

ACUSE acusament(notificació)ADEFESSI /

bunyol, burotADEFESSIO (cosarara i lletja;molt sovint, unapersona lletja omal vestida).ADELENTAR

avançar, passar davant (referits almoviment d'un cos) (tr.i intr.) //bestreure (donar uns doblers abansdel temps convengut)

ACE LENTAR-SE

anar envant, avançar-seADE LENTAR ( PER. . )per endavantACE LAtfit I

endavant!ADELANTO

avanç o avenç, progrés//bestreta(quantitat que hom bestreu)

ADEMES

a més, a més a més, demés, endemésADIESTRAR

ensinistrar, anostrarADIOS

adéu, adéu-siauADIVI

endeví, endevinadorADIVINAR

endevinarADMITIR

admetreADORNO

ornament, adornament, adornADUANA

duanaADUAtE

duanerAEREO

aeri, aèriaAFAVOREIXER

afavorir

AFEAR

enlletgir, fer tornar lleig// blas-mar (censurar la conducta, el actesde qualcú)

••n

Es CASTELLET 19

r8h. 11.4

H

PORGUES•

PARAU'LES EN

H PORGUESPARAULES

EN

En aquests darrers numeros de ES CASTE-LLET ha faltat sa seccio humor perque l'heperdut; aixi mateix hem demanat al rectorque ho anunciàs a ses mises: S'ha perduts'humor si qualcú el troba que el duguia ca ses monges o a s'escolà per aixi po-der donar-lo a n'es qui li faci falta.-moltes gràcies, anau-vos-ne a veure en pau.

Ai! aquests palmanyolerets que venena escola amb autocar; qualcú un dia elshi tallarà sa llengo i és que, és una ver-gonya,mentre passen per dins Bunyola a tot-hom qui veuen tan si és vell com jove, homeo dona, li amollen una lletania de paraulo-tes i insults començant per "mamón", "c...acabant per "hijo de p..." i coses més grosses. També hem de dir que a Bunyola hi

'hallengos que fan més mal i no son de ni-nets que encara van a escola, ja en par-larem.

4, 4

'

ES CASTELLET 20

CARTES GUENO LLIGUEN

Dins /a vila els municipals solen esserimplacables a l'hora de posar multes permal aparcament. Que passa amb els cotxes

motes que circulen a velocitats prohibi-des? aquells que de matinada fan carre-res des de sa plaça fins Es Garrogó?es que van a "escape libre"? i en fi totsaquells que suposen un perill pels vianantsi una molèstia per els qui aprofiten lanit per a dormir.

El dia de Sant mateuet hi havia una trentena de membres de l'ordre. No n'hi haviatants a les verbenes i a /a matinada deSant Mateu quan cremaren el paperí, no n'hi

ha tants per controlar els caçadors fur-tius que caçen els dies que la llei no hopermet, i aixi, etc. etc. ...

Bunyola està feta una porqueria malgrathi hagi un netejador municipal i papereresa molts d'indrets no és suficient; no famolts anys els matins veien moltes donesque feien sa carrera de davant ca seva netagarnerada ve, garnerada va. Les bones cos-tums es perden.

OUXA DE 113AWM"SA NOST'RA"

ES CASTELLET 21

EL REI QUET

LES NOSTRES ENTITATS CULTURALS

RONDALLA DE BUNYOLA

NOTICIES D'ULTIMA HORA

18-19 d'Octubre. Una trentana d'al.lots i al.lote0del nostre poble (de 13 i 14 anys) passaren el capde setmana a Lluc per compartir jocs, il.lusionsi vivències, tot de cara al nou curs de catequesique acabam de començar.23 d'Octubre. Més gamberrades; nombrosos cotxes,aquest dia aparagueren desperfectes: vidres espe-nyats, seients xapats, motors fetuts, etc. No s'haaclarit res d'aquest asunte.24 d'Octubre. Una quarentena de bunyolins parteixencap a Iugoslavia. Aquest viatge va ésser promogut aBunyola per La Coral Polifònica.25 dffictubre Elecciona al Club dels Jubilats pera renovar la Junta Directiva, va sortir com a presi-dent, en aquest cas presidenta Dp Francisca Colom

Darrera els instruments de corda que sonen ales misses dominicals, a matines, a l'escola de ballamb moltes d'actuacions de la Coral Polifònica idel Cor dels Pins, fins i tot a les serenates delDia de les Verges hi ha una institució, la Rondallade Bunyola, i una persona, En Miquel Palou Estare-lles, mestre i director de la mateixa; fruit de latasca que ja fa molts d'anys va iniciar Mestre Anto-ni Picarola. La seva intenció no és només manteniruna rondalla sino que aquesta sigui un cami d'apre-nentatge en vers d'aquests al.lots i joves que avuila componen i el dia de demà tenguin una sortidainstructiva i constructiva a la societat de l'ocique ens esdevé. Per això la seva tasca no es limitaa l'ensenyament de tocar un determinat instrumentlsino desde un principi ensenyar a tocar amb solfeiga força de llegir notes en lo pentagrama i poderin-

terpretar qualsevol partitura.La Rondalla de Bunyola, apart de no faltar als

concerts organitzats a la nostra vila i col.laborardins tots els campos que els ho han demanat, hantingut algunes sortides per la nostra illa: acompa-nyar actuacions del Cor de Llubí, interpretació devaries obres a la programació de la TV Balears, ac-tuació de la Setmana de Cant Coral a Palma, concerts

de Nadal a Sant Francesc i a l'Auditorium de Palma J

SES METGESSESdes de sempre per a Bunyola

TEL. 613067

1-1" Mestre Colom, 2C/ Mare de Déu de les Neus, 18

ES CASTELLET 22* * . A__ • tir 11,

SCOP.ETER„_ • irs orl Prof. XIM ESTFEW

ARIESSALUT: francament bona. AMOR: fatal: nomes s'es-

timarà vostè. CONSELL: no admeti cap consell, ni a-quest!

TADRE

SALUT: així, així. AMOR: de seguir així faci unbon pensament. CONSELL: un canvi de sexe, ara mateix

seria ben profitós.

BESSONSSALUT: està sà com un gra d'all: si vol seguir ai-

xí, eviti tot el que li pugui fer mal. AMOR: no si-gui ase i aprofiti la cera quan cau, home.CONSELL: Siés amic de les aventures forte4, viatgi a Txernóbilo al Golf de Sidra.

CRANCSALUT: malament: a dieta una temporada. AMOR: com

que no estarà per berbes, s'abstengui una temporadade fer l'amor. CONSELL: si no em fa cas i agafa unabona gatera, no se li ocurresqui conduir ni prendreuna gota d'aigua.

LLEOSALUT: tendrà morenes, eviti els botifarrons. El

gel és el millor remei. AMOR: aventura inoblidablea la vista, malgrat la dolència al cul. CONSELL: evi-ti enrajolar amb porcelanosa, si no vol que l'espe-rit diabòlic de Na Preysler 11 pertorbi el son.

VERGESALUT: possibilitat que tombi un peu o el cap.

AMOR: Non comment, De tota manera, deixi córrer elscans petits i peluts. CONSELL: rebrà visites a domi-cili de mormons, testimonis de Jehovà, visitadoresd'avon, inspectors d'hisenda i un personatge estranyque li dirà que ha perdut la vida i si vostè l'ha tro-bada.

BALANÇASALUT: bénet. Té ganes de monjetes i pot menjar-

ne, atenint-se a les conseqúències que solen ser ino-portunes i pudentes. AMOR: no donarà abastament a tan-ta demanda d'amor. No s'esbravi. CONSELL: rebrà mol-tíssimes propostes deshonestes, sobretot per part departits polítics. Impossible precisar de quina banda.

ESCORPIOSALUT: Li convendria deixar el tabac,

i l'aigua que li pot criar granots. AMOR: segeuixil'amor platònic que no fa mal, no pega pernades i fael que vostà vol. CONSELL: exactament dia 3 de novem-bre vagi sense excusa al Penyal d'Honor on l'espera-rà un extraterrestre, portador de bones noves.

SAGITAR1SALUT: s'enclourà un dit amb la possibilitat que

el perdi. AMOR: no braveji d'aixd, que tots el conei-xem. CONSELL: si troba un paquetet blanquinós, benpremsat i blan, molt sospitós a la bossa de la sevafilla, abans de galtejar-la pensant amb els'assseguri que no el confon amb una compresa evax-fina-segura-plegada.

CAPRICORNSALUT: alerta al colesterol, l'àcid úric, la

cèmia, les transaminases, la velocitat de la sang,el temps de coagulació i al tren que noAMOR: rebrà un anònim eròtic que el deixarà gelat,CONSELL; si pateix de sonambolisme, (el seu signeés propici), no sigui banastra i vagi al metge,

AQUAR1SALUT: visit l'otorino: alguna cosa estranya 11

entrarà a l'orella dreta, concretament. AMOR: l'espe-ren dies romantiquIssims, això no obstant alerta afer el ridícul i a les cursillades. CONSELL: Apa!,llegesqui detingudament aquest CASTELLET: hi trobaràmig camuflat el remei a la seva depressió.

PEIXOSSALUT: no xerri tant, concretament a les botigues,

que patirà de mal de coll. AMOR: en el moment m6sinoportú, quan la cosa estigui a punt de pastorase li enramparà un membre, de moment, no identificat.CONSELL: no ha de ser tan incrèdul, senyor meu!

111

i11911•

SA PELADORA COSTA DE S'ESTACIÓ VERTICALS

1. Estudi de l'estructura i funciona-ment dels organismes vius. Ena. 2. Fi-lla d'un fill. Estella grossa. 3. Mul-titud de persones. Organ motor central.4. Consonant posterior a la Q. Vocalrodona. Antic end'Apol.lo. Serveisonant de Balears.Que pot servir. 7.sició. Consonantsrima. 8. Que cria

una professió. Fillpúblic. Segona con-6. EscriptorQuarta vocal. Propo-consecutives. Mitjafures. Abaix. 9. Es-

portista excepcional. Acció o efectede visitar. 10. apadaçament. La primeralletra.

ES CASTELLET 23

LLEURESOPA DE LLETRES

Trobau sis possesions de Bunyola. Es llegeixenvertical, horitzontal i diagonalment, d'alt a baixviceversa, d'esquerra a dreta i a l'enrevés.

R AO N1?A BR 0B FA AZ IA C✓ IS T

C/.

l ifititililliEltià CTT

PARE BARTOMEU, 6TEL. 613965

MOTS ENCREUATS

HORITZONTALS

1. Que menja carn humana. 2. Aigua gelada quecau a terra en forma de flóbies. Consonants queen formen de dobles. Fa ús d'una cosa. 3. Causaratròfia. Matrícula de Lleida. 4. A l'enrevés,separa el gra de la palla. Qui endevina. 5. Ma-trícula d'Orense. El dia actual. A les làpidesmortuòries i en llatí. 6. Part terminal del braç.Punt cardinal. Mitja fe. Que té salut. 7. A l'en-revés, afirmació. A l'enrevés, contrarietat. 8.Dic que sí. La OTAN sense la darrera. 9. A l'en-revés, llista de treballadors. A l'enrevés, pa-ti interior. 10. Separam unes coses de les altresa l'enrevés. La primera.

ES CASTELLET 24 ufirme 141LUTGE

Aqui teniu els al.lots que van a ses monges dels anys 1929-1930 després que Sor Marla Rosa els ha-gués col.locat per fer el retrato. Dos detalls: tots els de la fila d'abaix, asseguts, cames creuadesi babero ben compost . El motiu no era altre que la manca de calgonets de devall. Segons un grupetde nines, a dalt a la dreta. La condició femenina, en aquell temps, només existia a les definicionsdel diccionari.

Fotografia històrica... d'aquell temps:

visita de la filla del Cap d'Estat d'aquentemps, CARMENCITA FRANCO al nostre poble.

Si vengués avui, no s'armeria tant de re-bumbori.