3er reforç i ampliació saber fer[1]

BIB

LIO

TE

CA

DE

L P

RO

FE

SS

OR

AT

PR

IM

RIA

BIB

LIO

TE

CA

DE

L P

RO

FE

SS

OR

AT

PR

IM

RIA

Pla de millora Programa dampliaci

Llengua 3


Llengua 3

Ensenyament individualitzat


disponible en format digital

BIB

LIO

TE

CA

DE

L P

RO

FE

SS

OR

AT

PR

IM

RIA



Llengua 3

El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua, per a tercer curs de Primria, s una obra collectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament dEdicions Educatives de Santillana Educacin, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Antonio Brandi Fernndez i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua elaboraci ha participat lequip segent:

TEXT Rosa I. Garca de Blas Roger Sarri Batlle Empar Tortosa Sanz

ILLUSTRACI Antonio Aragez Vela ARTIMAGOS (Malena F. Alzu i Esther Prez-Cuadrado)

EDICI EXECUTIVA Empar Tortosa Sanz

DIRECCI DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila

DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL

DE PRIMRIAMaite Lpez-Sez Rodrguez-Piero

2014 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.C/ Valncia, 44 46210 Picanya, ValnciaPRINTED IN SPAIN

EAN: 8431300252509CP: 536774

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.

Projecte grfic: Pep Carri.

Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez. Coordinaci dillustraci: Empar Tortosa Sanz. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle. Desenvolupament grfic: Ral de Andrs Gonzlez i Jorge Gmez Tobar.

Direcci tcnica: ngel Garca Encinar.

Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte. Confecci i muntatge: Luis Gonzlez Prieto i Virtudes Llobet Azpitarte. Correcci: Immaculada Gregori Soldevila.

Lensenyament individualitzatLensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i destreses. Amb aquesta finalitat, s important establir un pla que els ajude a su-perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.

Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible i de les tcniques i recursos educatius que ms b sadapten a les necessitats particulars de lalumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-dctics especfics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes daprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i tamb dels objectius de millora que es plantegen en cada cas.

Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix una srie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre dal-tres inclou:

LasrieAprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrena-ment en les tcniques destudi.

ElcompendidematerialanomenatRecursos complementaris, que cont seccions variades per a cada una de les rees del currculum, a fi que el pro-fessorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.

I,finalment,aquestquadern,anomenatEnsenyament individualitzat, que inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:

Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-nes que requereixen un refor ms gran per a afermar els principals contin-guts de la unitat i per a desenvolupar les competncies.

Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s que lalumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus co-neixements i pose en joc les competncies adquirides.

Presentaci

3Llengua 3

Unitat 1La comunicaci .......................................... 8El so K ........................................................ 9A descobrir mn! ...................................... 10

Unitat 2El llenguatge i les llenges ........................ 11El so G ..................................................... 12Quanta aigua! ........................................... 13

Unitat 3Oracions i paraules ................................... 14Signes que tanquen oracions ................... 15Un paisatge en miniatura .......................... 16

Unitat 4Sons i lletres ............................................. 17La diresi .................................................. 18Una collecci molt curiosa ....................... 19

Unitat 5La sllaba ................................................. 20La partici de paraules ............................. 21Com bufa el vent! ..................................... 22

Unitat 6Classes de sllabes .................................. 23El so J ...................................................... 24Ens movem .............................................. 25

Unitat 7El substantiu ............................................. 26Ls de r i rr ............................................. 27Anem dexcursi! ...................................... 28

Unitat 8El gnere dels substantius ........................ 29Paraules amb b ........................................ 30Al mercat .................................................. 31

ndex PLA DE MILLORA

4 Llengua 3

Unitat 9El nombre dels substantius ...................... 32Paraules amb h ........................................ 33Les festes del barri ................................... 34

Unitat 10Larticle ..................................................... 35Lapstrof ................................................. 36Repoblem el bosc .................................... 37

Unitat 11Els possessius .......................................... 38La contracci ........................................... 39Al parc de bombers .................................. 40

Unitat 12Els demostratius ....................................... 41La coma ................................................... 42Un dia a la granja ...................................... 43

Unitat 13Ladjectiu .................................................. 44La S sorda ................................................ 45Un carrer molt animat ............................... 46

Unitat 14Els pronoms personals ............................. 47La S sonora .............................................. 48A landana ................................................ 49

Unitat 15El verb ...................................................... 50Els dos punts ........................................... 51Quins cotxes ms antics! .......................... 52

PROGRAMA DAMPLIACI

Unitat 1 ............................................... 54

Unitat 2 ............................................... 56

Unitat 3 ............................................... 58

Unitat 4 ............................................... 60

Unitat 5 ............................................... 62

Unitat 6 ............................................... 64

Unitat 7 ............................................... 66

Unitat 8 ............................................... 68

Unitat 9 ............................................... 70

Unitat 10 ............................................ 72

Unitat 11 .............................................. 74

Unitat 12 .............................................. 76

Unitat 13 .............................................. 78

Unitat 14 .............................................. 80

Unitat 15 .............................................. 82

Solucionari .......................................... 86

5Llengua 3

Pla de millora

PLA DE MILLORA. Fitxa 1La comunicaci

RECORDA

Les persones necessitem comunicar-nos. La comunicaci s el procs a travs delqual fem saber als altres qu pensem, qu sentim, qu volem

Podem comunicar-nos de moltes maneres (amb gestos, amb imatges, amb sons), perla forma de comunicaci ms habitual entre les persones s el llenguatge.

1 Relaciona. Com et comuniques en cada cas?

Parles amb el iaio per telfon.

Amb el llenguatge.

Abraces la mare perqu lestimes.

Amb una imatge.

Dibuixes una fletxa per indicar leixida.

Amb un so.

Toques el timbre perqu tbriguen.

Amb un gest.

2 Anota cada missatge davall de la persona que fa el gest corresponent.

Adu!

Pareu!

He guanyat!

No ho s!

3 Explica qu indiquen els dibuixets de les portes.

1Nom Data

(Dibu puertas de los lavabos con las figuritas del chico y la chica)

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. 8 Llengua 3

PLA DE MILLORA. Fitxa 2El so K

RECORDA

El so K es pot representar amb c o amb qu.

Sescriuc davant de a, o, u.

Sescriuqu davant de e, i.

1Nom Data

1 Escriu els noms substituint cada smbol per la grafia corresponent.

. C . QU

Miel ria Joaim Niolau Immaulada

2 Classifica les paraules segons la grafia amb qu cal completar-les.

*oala es*imal es*ut *arabassa ra*eta *imono

Amb c

3 Copia aquestes oracions substituint els dibuixos per paraules amb c o qu.

El ha preparat .

Alataulafaltenles iles .

Amb qu

Materialfotocopiable2014EdicionsVoramar,S.A./SantillanaEducacin,S.L. 9Llengua 3

PLA DE MILLORA. Fitxa 3A descobrir mn!

1 Encercla la que corresponga. Quin nom tenen els objectes indicats en la lmina?

1Nom Data

4

2

1

5

3

brixola

cmera

botes

1

protector

plnol

cantimplora

2

gorra

motxilla

llanterna

3

botes

prismtics

cantimplora

4

cmera

brixola

llanterna

5


PLA DE MILLORA. Fitxa 1El llenguatge i les llenges

RECORDA

Quan ens comuniquem amb els altres, ho fem sobretot per mitj del llenguatge. Utilitzemel llenguatge quan parlem amb els altres i quan escrivim.

Al mn hi ha moltes llenges o idiomes diferents. Perqu dues persones sentenguen, s important que ambdues coneguen la llengua en qu es comuniquen. A Espanya es parlen diverses llenges: el castell, el basc, el gallec Nosaltres parlem valenci.

1 Indica de quina manera usen el llenguatge. Parlen o escriuen?

2 Ordena i escriu noms de llenges.

CI LEN VA CS FRAN

LL TE CAS GLS AN

A MANY LE NS XI

3 Digues quines llenges utilitzes tu i quan ho fas.

4 Escriu aquesta salutaci en dues llenges ms.

2Nom Data

TANCAT

Bon dia!

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. 11Llengua 3

PLA DE MILLORA. Fitxa 2El so G

RECORDA

El so G de gat es pot representar amb g oamb gu.

Sescriug davant de a, o, u.

Sescriugu davant de e, i.

1 Pinta. Quines paraules contenen el so G de gat?

goma

gerani

guepard

agitar

gaita

seguir

cangur

girar

lloguer

gentada

2 Classifica les paraules que has pintat segons com sescriguen.

Amb ga, go, gu

Amb gue, gui

3 Ordena les lletres i escriu les paraules.

I N G L A A L

L I G A U

U R F O G A E

L O R A G A C

4 Completa amb g o gu.

Perberenar, eda sempre vol aletesambio urt.

El os perse iael atiel at perse iaelratol.

Ala ost llo aremunacasaaPedre er.

2Nom Data

Materialfotocopiable2014EdicionsVoramar,S.A./SantillanaEducacin,S.L.12 Llengua 3

PLA DE MILLORA. Fitxa 3Quanta aigua!2Nom Data

1 Encercla la que corresponga. Quines accions es representen en la lmina?

bussejar

cabussar-se

afonar-se

1

cabussar-se

esguitar

omplir

2

omplir

bussejar

esguitar

3

esguitar

bussejar

cabusar-se

4

banyar-se

omplir

bussejar

5

42

1

5

3


PLA DE MILLORA. Fitxa 1Oracions i paraules

RECORDA

Les oracions sn missatges que expressen les nostres idees i els nostres sentiments per mitj del llenguatge.

Les oracions estan formades per paraules collocades en un ordre determinat.

1 Marca amb una ratlla (/) el final de cada oraci i respon.

A dormir!

Ja fa una estona que el pare i jo hem sopat. Ara em llavar les dents i me nanir corrents al llit. On dec haver posat el pijama? Ai,quina son que tinc!

Quinssignesthanajudatasaberonsacabavacadaoraci?

2 Copia cada oraci en una lnia i anota quantes paraules t.

Les cigonyes fan nius enormes. Els agraden les torres. Alldaltsesentenmoltb.

3 Ordena les paraules i escriu loraci correctament.

abelles

rusc.

Les

al

mel

fan

3Nom Data


PLA DE MILLORA. Fitxa 2Signes que tanquen oracions

RECORDA

Alfinaldelesoracionsgeneralmentsescriuunpunt (.).

Alfinaldunapreguntasescriuunsigne dinterrogaci (?).

Alfinaldunaexclamacisescriuunsigne dexclamaci (!).

1 Observa i marca loraci amb el signe final ms adequat.

Ai,tincpor!

Ai,tincpor.

Quinventquefa?

Quinventquefa!

Quantvala?

Quantvala.

EliaioesdiuPere.

EliaioesdiuPere?

2 Escriu el signe que falta en cada oraci.

3Nom Data

Com puc arribar fins al museu

Ha dafagar lautobs 21

Tha agradat lapellcula

CINESBONSI tant, ha sigut genial


PLA DE MILLORA. Fitxa 3Un paisatge en miniatura

1 Encercla la que corresponga. Quines accions es representen en la lmina?

3Nom Data

42

1

5

3

apegar

muntar

dibuixar

1

dibuixar

modelar

retallar

2

retallar

muntar

doblegar

3

modelar

doblegar

dibuixar

4

dibuixar

retallar

apegar

5


PLA DE MILLORA. Fitxa 1Sons i lletres

Quan parlem emetem sons. Els sons poden ser de dos tipus: vocals o consonants.

En escriure representem els sons amb lletres. El conjunt de totes les lletres duna llengua s labecedari o alfabet. El valenci t 26 lletres en total: 5 vocals i 21 consonants.

Alguns sons es representen amb dgrafs.

1 Completa cada grup amb les lletres que falten seguint lordre alfabtic.

A B E

M Q

V Z

R

H J

2 Escriu les vocals que falten.

T GR G S B L F N T

3 Classifica les paraules anteriors segons el nombre de consonants que tenen.

1 consonant 2 consonants

3 consonants 4 consonants

4 Encercla els dgrafs que trobes en aquestes paraules i completa.

pinyol formiguer torradora bassal porquet ballarina

Un dgraf sn lletres juntes que representen so.

4Nom Data


PLA DE MILLORA. Fitxa 2La diresi

RECORDA

Enelsgrups que, qui, gue, guilaunosona.

Enelsgrups qe, qi, ge, gilausquesona.Enaquestscasos, posemdiresi ()damuntdelauperindicarquehemdepronunciar-la.

1 Encercla les paraules en qu la u dels grups gu o qu sone.

guila aqeducte ungent quiosc

paraiger esquirol ping guerrer

2 Completa amb les paraules que has encerclat abans.

Al deliaiohihaunparaiguaialgunsbastons.

Alsaforesdelaciutattrobareulesrestesdun rom.

Lanimalquemsemvaagradardelzoovaserel .

Un sunapomadaquesaplicasobrelapell.

3 Escriu en plural. Vigila si has de posar diresi o no.

pasqua maraca

egua piragua

vaca amiga

aigua ventrloqua

4Nom Data

pasqes


PLA DE MILLORA. Fitxa 3Una collecci molt curiosa4Nom Data

1 Encercla la que corresponga. Com sn els minerals indicats en la lmina?

or maragda

rob ull de tigre

plata ametista

daurat

fosc

marr

1

clar

dur

platejat

2

verd

morat

platejat

3

fosc

clar

daurat

4

brillant

mat

tou

5

4

2

1

5

3


PLA DE MILLORA. Fitxa 1La sllaba

RECORDA

Una sllaba s el grup de sons que es pronuncien junts en un mateix colp de veu.

Un diftong s la uni de dues vocals en una mateixa sllaba.

Les paraules estan formades per sllabes. Segons el nombre de sllabes les paraules poden ser monosllabes, bisllabes, trisllabes o polisllabes.

1 Separa amb barres les sllabes daquestes paraules.

ri no ce ront llop zebra girafa

estru cocodril serp hipoptam

2 Classifica les paraules anteriors segons el nombre de sllabes.

Monosllabes

Bisllabes

Trisllabes

Polisllabes

3 Encercla els diftongs que trobes en aquestes paraules.

antena boira neula teclat aire soroll

niu tassa taula cotxe coure cuina

5Nom Data


PLA DE MILLORA. Fitxa 2La partici de paraules

RECORDA

Quan una paraula no cap sencera a final de lnia, lhem de partir per la sllaba ms prxima. Per indicar que la paraula partida continua en la lnia segent, hi posem un guionet (-).

Les vocals dun diftong pertanyen a la mateixa sllaba i, per tant, no es poden separar.

1 Parteix cada paraula de totes les maneres possibles a final de lnia.

pasts tmbola ,

dimarts laberint ,

piruleta , ,

2 Ratlla, en cada grup, la partici incorrecta a final de lnia.

cu-inera

cui-nera

cuine-ra

al-taveu

alta-veu

altave-u

pe-ixera

pei-xera

peixe-ra

tren-canous

trenca-nous

trencano-us

3 Encercla els dgrafs i parteix cada paraula com si anara a final de lnia.

5Nom Data

Contenen dgrafs que se separen

Contenen dgrafs que no se separen

tilla

metxa

terrs

mosset

seguir

penyal

paquet

fulles

til-la


PLA DE MILLORA. Fitxa 3Com bufa el vent!

1 Encercla la que corresponga. Quina paraula hi ha representada en cada cas?

5Nom Data

4

2

1

53

port

far

escullera

1

barca

vent

iot

2

remol

barca

veler

3

abrigar-se

cobrir

envolar-se

4

port

escullera

far

5


PLA DE MILLORA. Fitxa 1Classes de sllabes

RECORDA

La sllaba tnica s la sllaba que es pronuncia ms fort dins duna paraula. La resta de sllabes es diuen sllabes tones.

Algunes paraules duen accent grfic ( `) sobre la vocal de la sllaba tnica.

1 Encercla la sllaba tnica i subratlla les tones en cada paraula.

xarop ovella llavadora ordinador harmnica

2 Copia les paraules separant-ne les sllabes i pinta la tnica.

infermera

forner

pintora

msic

3 Subratlla les paraules amb accent grfic i classifica-les.

El concert

MartiPaulatoquenhuialescola.Elpblicespera impacient.Ellagafaelmicrfoniellapreparalaguitarra elctrica. De sobte, la msica ompli el gimns on es troben itotscridenemocionats.Elconcerthacomenat!

ltima sllaba tnica

Penltima sllaba tnica

Antepenltima sllaba tnica

6Nom Data


PLA DE MILLORA. Fitxa 2El so J

RECORDA

El so J es pot representar amb j o amb g.

Sescriuj davant de a, o, u.

Sescriug davant de e, i.

1 En cada grup de paraules, ratlla la que no cont el so J.

gil

seguit

rgim

fregir

garra

pluja

penjar

roja

juliol

conjunt

aguda

ajuda

germ

mnegues

congelat

gerro

jornal

major

bajoqueta

got

2 Escriu les paraules completes i resol la clau. Quina lletra representa cada smbol?

espona

irafa

oguets

tarones

eni

udo

representa la lletra

representa la lletra

3 Ompli els buits daquestes oracions amb j o g.

Hui ugaremaun ocquemhaensenyat erard.

Aquestpi ama em va massa a ustatinoempucmene aragust.

El ove apons es va itarsobrela espadelparc.

Elmeu ermi ohemfetunatancadera oles per al ard.

6Nom Data


PLA DE MILLORA. Fitxa 3Ens movem6Nom Data

1 Encercla la que corresponga. Quines postures es representen en la lmina?

Reproducir lmina del libro

gitat

assegut

de puntetes

1

aponada

agenollada

asseguda

2

assegut

dret

gitat

3

de puntetes

aponat

dret

4

gitada

asseguda

aponada

5

4

2

1

5

3


PLA DE MILLORA. Fitxa 1El substantiu

RECORDA

Els substantius sn les paraules que utilitzem per a anomenar les persones, els animals i les coses.

Els substantius poden ser comuns o propis. Els substantius propis sempre sescriuen amb majscula inicial.

7Nom Data

1 Pinta seguint les indicacions. De quin tipus s cada substantiu?

De persona groc Danimal verd De cosa blau

rbitre

finestra

gos

amic

fil

serp

cavall

mestra

mosca

metge

gorra

bolgraf

2 Completa les oracions amb substantius comuns i substantius propis.

Els sn de .

La s de .

Les sn de .

La s de .

3 Escriu noms propis de lloc que conegues.

riu poble mar

Robert Diana Manel Tamy


PLA DE MILLORA. Fitxa 2Ls de r i rr

RECORDA

ElsoRsuausescriusempreambr.

ElsoRfortaespotescriureambrorr.

Sescriuraprincipideparaulaidesprsdeconsonant.

Sescriurrentrevocals.

1 Relaciona. Quin so cont cada paraula?

tresor

ramat

torr

forat

folre

Rforta

Rsuau

serra

lloro

recte

Enric

jugar

2 Classifica les paraules anteriors amb R forta segons com sescriuen.

Ambracomenamentdeparaula

Ambrdesprsdeconsonant

Ambrrentrevocals

3 Escriu la paraula amb r o rr que representa cada dibuix.

7Nom Data

Diburirrhumanizadasjugandoconlavideoconsola.


PLA DE MILLORA. Fitxa 3Anem dexcursi!


7Nom Data

4

2

1

5

3

passejar

fotografiar

desembarcar

1

visitant

bus

coral

2

alga

guia

bus

3

coral

fons mar

arxiplag

4

arxiplag

illa

fons mar

5


PLA DE MILLORA. Fitxa 1El gnere dels substantius

RECORDA

Els substantius tenen gnere: poden ser masculins o femenins.

Els substantius masculins solen portar davant paraules com el o un. Els substantius femenins solen portar davant paraules com la o una.

El femen dun substantiu se sol formar afegint una -a a la forma del mascul o canviant la-e del mascul per una -a.

1 Escriu davant de cada paraula un o una, segons corresponga.

tricicle barca milotxa patinet

2 Encercla de blau els substantius anteriors masculins i de roig, els femenins.

3 Forma el femen daquests substantius seguint els models.

veterinari mestre

fotgraf pediatre

jardiner alumne

forner sogre

4 Relaciona cada substantiu mascul amb el femen corresponent.

home

cavall

pare

oncle

bou

tia

mare

vaca

dona

egua

8Nom Data

veterinria mestra


PLA DE MILLORA. Fitxa 2Paraules amb b

RECORDA

Sescriu b en els casos segents:

Davant de r.

Davant de l.

Darrere de m.

8Nom Data

1 Relaciona cada definici amb un dibuix i escriu-ne el nom. Tots duen br o bl.

Cereal don obtenim la farina per al pa.

Dona que fa encanteris i vola en granera.

Localitat menudeta.

Pea de roba que et poses quan fa fred.

2 Escriu els noms. Tots porten mb.

3 Subratlla dues paraules mal escrites en cada oraci i copia-la corregint-les.

Saoro toca el tromv i Pau toca el tamvor.

A la bivlioteca hi ha molts llivres.

Aquest arvre t la fusta molt vlanca.


PLA DE MILLORA. Fitxa 3Al mercat8Nom Data

1 Encercla la que corresponga. Quines fruites i hortalisses sindiquen en la lmina?

Reproducir lmina del libro

poma

tomaca

encisam

1

crelles

cireres

pltans

2

maduixes

bresquilles

alls

3

cebes

pltans

carlotes

4

carabasses

bresquilles

crelles

5

4

2

1

53


PLA DE MILLORA. Fitxa 1El nombre dels substantius

RECORDA

Els substantius tenen nombre: poden estar en singular o en plural.

Els substantius en singular anomenen un sol sser o objecte. Els substantius en plural anomenen diversos ssers o objectes.

Per formar el plural, els substantius solen afegir -s o -ns a la forma del singular ocanviar -a per -es.

Alguns substantius tenen la mateixa forma per al singular i per al plural.

9Nom Data

1 Subratlla els substantius del text i classificals.

Increble!

El cientfic i els seus ajudants van anar al llac per buscar granotes grogues. No van trobar cap animalet aix, per en canvi van descobrir uns peixos transparents!

Estan en singular

Estan en plural

2 Copia canviant el nombre dels substantius destacats i les paraules que calga.

Hedibuixatuneri en un full.

Mhandonatunmassap i una galeta.

Pepnetejaelvidre de la finestra.

3 Escriu en singular.

doscactus un unsglobus un

moltsllapis un elsdimarts el

He dibuixat uns


PLA DE MILLORA. Fitxa 2Paraules amb h

RECORDA

Sescriu h en els casos segents:

Entoteslesformesdelverbhaver.

Enalgunesparaulescomaraahir, hui, home, hivern, hora, etc.

1 Encercla la forma correcta de cada parell.

coet orxata erba os oliva oucohet horxata herba hos holiva hou

2 Observa i completa les oracions com en lexemple, a partir del verb proposat.

Clara ha jugat absquetalescola.

Lesgavines unspeixos.

Dani moltscontes.

Elspirates un tresor!

3 Escriu la paraula amb h que corresponga en cada cas.

Vadarreredelatardor. Masculdedona.

Eldiaentvint-i-quatre. Sumadesetmsun.

Lloconcurenelsmalalts. Diaanterioraaquest.

9Nom Data

jugarpescar

llegir trobar


PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les festes del barri


9Nom Data

4

2

1

5

3

altaveu

micrfon

focus

1

ballar

tocar

menjar

2

banderins

focus

escenari

3

tocar

beure

ballar

4

beure

riure

menjar

5


PLA DE MILLORA. Fitxa 1Larticle

RECORDA

Els articles sn paraules que van davant dels substantius i que serveixen per a concretar-los o determinar-los.

Els articles poden ser determinats o indeterminats. Les formes de larticle determinat sn el, la, els, les. Les formes de larticle indeterminat sn un, una, uns, unes.

1 Encercla cada article del text i subratlla el substantiu que acompanya.

Quina llstima!

Les xiquetes jugaven a la platja. Construen un castell molt bonic amb uns poalets i unes pales. De sobte, una ona va arribar amb fora, va trencar el castell darena i va arrossegar els joguets. Per sort van poder recuperar-los, per quina llstima de castell!

2 Copia al seu lloc cada article que has encerclat amb el seu substantiu.

Amb article determinat Amb article indeterminat

SINGULARMascul

Femen

PLURALMascul

Femen

3 Escriu larticle determinat i lindeterminat que pot dur cada paraula.

o bolis o nina

o pa o boletes

10Nom Data


PLA DE MILLORA. Fitxa 2Lapstrof

RECORDA

Elsarticleselilasapostrofen(l)davantdelesparaulesquecomencenenvocaloenh.

Larticlelanosapostrofadavantdalgunesparaulescomarala universitat, la histria,etc.(comenadesperi, hi, u, hu tones).

10Nom Data

1 Marca larticle correcte en cada cas i copia el grup sencer.

EL LA L

porta X la porta

ordinador

aranya

diccionari

cassola

hamaca

2 Encercla la forma correcta de cada parell i justifica-ho.

elhome/lhome

lahumitat/lhumitat

lailla/lilla

laamiga/lamiga

3 Completa amb el, la o l, segons corresponga.

Quaneramenut, parevaplantar arbrede entradadeljard.

directorde instituthaorganitzatunavisitaa universitat.

oncleAlbertviua urbanitzaciquehihapropde serraVerda.

infermeraquevamvorea hospitals maredePaula.

Isaac, amicdelspares,coneix utilitatdemoltesplantesde muntanya.


PLA DE MILLORA. Fitxa 3Repoblem el bosc10Nom Data


plantar

cavar

arreplegar

1

arreplegar

regar

plantar

2

regar

plantar

cavar

3

cavar

regar

arreplegar

4

llavors

fulles

branques

5

4

2

1

5

3


PLA DE MILLORA. Fitxa 1Els possessius

RECORDA

Els possessius sn les paraules que indiquen a quina persona o a quines persones pertany un sser o un objecte.

Els possessius sempre van en el mateix gnere i nombre que el substantiu aqu es refereixen i solen portar larticle davant.

11Nom Data

1 Encercla els possessius del text i subratlla larticle que porten davant.

Quines disfresses!

Ximo i Slvia shan disfressat amb roba vella. Ara es miren lun alaltra per vore el resultat.

Magraden els teus collars, per les teues polseres, no diu Ximo.

Doncs la teua corbata s molt lletja! li respon Slvia.

S, ha, ha, ha! Com el teu vestit! riu ell.

Per els nostres barrets sn molt elegants somriu Slvia.

En canvi, les meues botes sn horribles es queixa Ximo.

Saps qu? diu Slvia. Jo preferisc la nostra roba! Tornem a canviar-nos!

2 Completa les oracions amb els possessius adequats.

La meua(de mi)

germana i la (de tu)

cosina sn amigues.

El(de tu)

amic Pol ha vingut amb les (dell)

germanes.

Les(de vosaltres)

bufandes estan davall dels (de nosaltres)

abrics.

La(dell)

vena s del mateix poble que els (de mi)

pares.

Els(dell)

dibuixos sn ms bonics que les (de mi)

fotos.


PLA DE MILLORA. Fitxa 2La contracci

RECORDA

Les paraules a, de i per, quan es troben amb els articles el o els, es poden unir aaquests i formar una sola paraula: al, als, del, dels, pel, pels.

Aquesta uni sanomena contracci.

11Nom Data

1 Indica quins elements formen cada contracci.

als + dels + pels +

als + dels + pels +

2 Copia cada oraci fent les contraccions necessries.

Creuaremelriuperelpontvell.

Aelsturistes,elsagradapassejarperelscarrersdeelcentre.

Joseppreguntaelpreudeelskiwisaelfruiter.

3 Tria i completa. Has dusar cada combinaci dues vegades.

al al del del pel perl

Elbalhavolat________aireihacaigutfora________pati.

Lamo________quioscsempreempregunta_________iaio.

Andreutorna_______escola_______avingudaMart.

Arribarsabans________hospitalsivas________carrerNou.

Recorda_______parequehuianirem________aniversaridePau.

Lhostessa________avidonlabenvinguda________passatger.


PLA DE MILLORA. Fitxa 3Al parc de bombers

1 Encercla la que corresponga. Quins elements sindiquen en la lmina?

11Nom Data

4

2

1

53

sirena

escala

casc

1

mnega

guant

sirena

2

extintor

cami

destral

3

casc

uniforme

guant

4

sirena

mnega

extintor

5


PLA DE MILLORA. Fitxa 1Els demostratius

RECORDA

Els demostratius sn les paraules que indiquen la distncia que hi ha entre la persona que parla i els ssers o objectes a qu es refereix.

Els demostratius sempre van en el mateix gnere i nombre que el substantiu a qu es refereixen.

12Nom Data

1 Encercla els demostratius i subratlla els substantius a qu fan referncia. Enacabant, copia al seu lloc els grups que formes.

Quin embolic de galliner!

Ja estic farta daquest galliner! Aqueixes gallines blanques novolen estar amb aquell gall gran. Aquesta gallina negra sescapa tots els dies. I aquells pollets piulen espantats cada vegada que selsacosten aqueixos galls negres. Quin embolic! Em fa mal el cap de tant de Coc, coc, coooc!.

2 Escriu el demostratiu adequat, tenint en compte la distncia que sindica i el substantiu que hi ha a continuaci.

(distncia intermdia)

gos que vigila el ramat s d(llunyania)

pastor.

(distncia intermdia)

cabres donen ms llet que (proximitat)

vaca.

Tots(proximitat)

ous els ha post (llunyania)

gallina.


PLA DE MILLORA. Fitxa 2La coma

RECORDA

Sescriu coma (,) en els casos segents:

Persepararelselementsdunaenumeraci.

Enlescartes,postals,notesdavs,etc.,desprsdelasalutaciidesprsdelcomiat.

12Nom Data

1 Escriu les comes que falten en aquestes enumeracions.

ElsmeusquatregossosesdiuenFlocReinaWandaiPlom.

Jotincungermunagermanadoscosinsitrescosines.

DemhihaclassedeLlenguadeMatemtiquesideMsica.

2 Completa les enumeracions amb les paraules i les comes que hi falten.

Perdinarhiha

Elparehacomprat

3 Escriu les cinc comes que falten en aquesta carta.

Dibucajaabierta,esunenvoconunpaquetegrandedefolios,gomaselsticas,rotuladores,unagrapadorayreglasdevariasformasytamaos.

Benvolgutssenyors

Elsfemarribarelmaterialqueenshaviendemanat: unpaquetde500fullsunsretoladorsunagrapadoraunesgomeselstiquesgransiunjocderegles.Esperemquetotsigadelseugustielsagram laconfianaenlanostraempresa.

Atentament

PasqualGirGerentdOfibonsMaterialdoficina


PLA DE MILLORA. Fitxa 3Un dia a la granja12Nom Data

1 Encercla la que corresponga. Quins animals sindiquen en la lmina?

bou

ovella

gall

1

gallina

conill

vedell

2

egua

pollet

porc

3

conill

poltre

ovella

4

cavall

vaca

porc

5

42

1

5

3


PLA DE MILLORA. Fitxa 1Ladjectiu

RECORDA

Els adjectius sn paraules que ens diuen com sn o com estan les persones, elsanimals o les coses.

Els adjectius sempre es refereixen a un substantiu i tenen el mateix gnere i nombre queel substantiu que acompanyen.

13Nom Data

1 Pinta les etiquetes que continguen adjectius.

constipada

dotze

trencat

bruts

volia

ahir

vella

escola

bones

menuts

2 Completa amb els adjectius que has pintat abans.

un joguet una casa els xiquets

unes vacances uns plats la xiqueta

3 Completa la teua descripci amb els adjectius necessaris.

Jo sc i . Tinc els ulls

i els cabells . De carcter, sc .


PLA DE MILLORA. Fitxa 2La S sorda

El so de la S sorda es pot representar amb s, ss, o c.

Sescriusaprincipiiafinaldeparaulaidarreredeconsonant.

Sescriussentrevocals.

Sescriu davant de a, o, uiafinaldeparaula.

Sescriuc davant de e, i.

13Nom Data

1 En cada parell de paraules, encercla la que t el so de S sorda.

cuquet/forut

cireres/capa

balc/eri

lla/llac

coet/cel

2 Completa les oracions amb les paraules que has encerclat.

Enlatelehemvistun quehaalatuncotxe!

Unadelesfruitesquemsmagradensnles .

Hasvistquin msblau?Nohihaniunnvol!

Lameuagermanetanovolportarcap alcap.

L telcoscobertdepunxes.

3 Tria la grafia correcta en cada cas i completa.

/c

ntim

c/s

abata

/c

estru

s/ss

pi arra

/c

pe a

c/s

en alada

c/s

inc

s/ss

o et

/c

pin a


PLA DE MILLORA. Fitxa 3Un carrer molt animat

1 Encercla la que corresponga. Quins elements sindiquen en la lmina?

13Nom Data

4

2

15

3

bstia

semfor

senyal

1

vorera

calada

semfor

2

semfor

bstia

fanal

3

bstia

senyal

paperera

4

calada

vorera

fanal

5


PLA DE MILLORA. Fitxa 1Els pronoms personals

RECORDA

Els pronoms personals sn les paraules que sutilitzen per a anomenar les persones sense dir el seu nom.

Les paraules jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells i elles sn pronoms personals.

14Nom Data

1 Relaciona i escriu al seu lloc les oracions que formes.

Ella

Nosaltres

Tu

Ell

Jo

s marroqu.

ets alemany.

s xinesa.

sc valenci.

som amics.

2 Copia les oracions substituint la part destacada per un pronom.

Ximo i jo agafem cada dia el metro.

Aina i Elsa viuen prop de lescola.

Els conductors toquen el clxon.

Jordi i tu jugueu sempre a bsquet.

3 Escriu una oraci amb cada pronom.

Ell Nosaltres

Jo

Ell


PLA DE MILLORA. Fitxa 2La S sonora

RECORDA

El so de la S sonora es pot representar amb s o amb z.

Sescriusentrevocals.

Sescriuzaprincipideparaulaidarreredeconsonant.

14Nom Data

1 Classifica aquestes paraules segons el so que contenen.

roser bassa zona pensar pinzell ciri

pina solar calze avisar tass horitz

So S sonora So S sorda

2 Escriu el nom de cada nmero i encercla els que contenen el so S sonora.

0 15 17

11 6 14

3 Ordena i escriu les oracions canviant els smbols per s o z.

lesmorar sotaunaalzina. Repoarem

Jesioe enunamaia. viuen


PLA DE MILLORA. Fitxa 3A landana14Nom Data

1 Encercla la que corresponga. Quins objectes sindiquen en la lmina?

vestit

llit

vaixella

1

llit

estora

bagul

2

vaixella

espill

llit

3

estora

llit

vestit

4

vaixella

espill

bagul

5

4

2

1

5

3


PLA DE MILLORA. Fitxa 1El verb

RECORDA

Els verbs sn paraules que expressen accions.

Cada verb t distintes formes verbals. El conjunt de les formes dun verb sanomena conjugaci.

Linfinitiu s la forma que utilitzem per a anomenar el verb.

15Nom Data

1 Encercla els verbs i copials al seu lloc. Qu fa cada aparell?

La cuina en marxa

Quina activitat a la cuina, de bon mat! La torradora torra pa, lespremedora esprem taronges i la batedora bat maduixes amb llet. Mmm, quindesdejuni ms bo! Mentrestant, el forn rosteix la carn peraldinar. Quant de moviment!

2 Copia les formes verbals anteriors i posan linfinitiu al costat.

3 Tria la forma verbal correcta i completa cada oraci.

Dem,sinoplou,tots(jugrem / jugarem) al parc dels Omets.

Dejove,lamare(treballa / treball) en una tenda de roba.

Sapsqueeliaio(estudia / estudi) angls des de fa dos mesos?

Aquestaempresa(fabrica / fabric) el primer cotxe fa noranta anys.


PLA DE MILLORA. Fitxa 2Els dos punts

RECORDA

Sescriuen dos punts (:) en els casos segents:

Davantdunaenumeraciquesanuncia.

Abansdecitarlesparaulesexactesquehaditalg.

15Nom Data

1 Encercla els dos punts i escriu E si anuncien una enumeraci o C si citen les paraules exactes dalg.

HemvisitattotGalcia:laCorunya,Lugo,OurenseiPontevedra.

AleshoresAlbertvadir:Nosentiuolordefum?Fapudordesocarrat!.

EliaioVicentsempreemdeia:Nocanviessendesvellespernovelles.

Huimhecomprattrescontes:undepor,undaventuresiundhumor.

2 Copia les oracions escrivint dos punts on calga.

Alabossaductrescoseslesclaus,lacarteraielmbil.

Laparcamenttduesplanteslablavailaroja.

3 Observa les bafarades i completa el que diu cada un. No toblides dels dos punts!

Miquel,totsuat,vaexclamar :

Elpoliciavadiralpare

Lamareemvademanar

Quina calor que fa!

Hi ha hagut un accident.

Em passes lasal?


PLA DE MILLORA. Fitxa 3Quins cotxes ms antics!

1 Encercla la que corresponga. Quines parts del cotxe sindiquen en la lmina?

15Nom Data

4

21

5

3

roda

para-xocs

volant

1

para-xocs

parabrisa

retrovisor

2

retrovisor

seient

parabrisa

3

volant

para-xocs

roda

4

para-brisa

volant

seient

5


Programa dampliaci

Kika i jo

Hola, em dic Mart i tinc huit anys des dahir, que va ser el meu aniversari. Escrica la vostra revista perqu vull ensenyar-vos la meua tortuga Kika. Kika t dos anys i mig. Quan me la va regalar loncle Llus, el dia que jo feia sis anys, ella tenia sis mesos.

Kika creix molt de pressa. Menja molt, tant que ma mare noms em deixa quelidone menjar una vegada cada dia. Li compre uns pots de menjar especial per a tortugues i a vegades tamb li done fulles dencisam.

A Kika no li agrada molt el sol. Si la trac al jard, de seguida busca un rac a lombra onamagar-se. Tamb li agrada furgar en la terra amb les potes i quedar-se colgada quasi del tot; aix se sent molt cmoda, per he danar amb compte perqu em fa por que un dia senterre en el sl totalment i no la trobe. Jasque ella tornaria a eixir a la superfcie sense problema, per... i si sequivoca i obri elforat en un altre lloc?

Per cert, jo no crec que les tortugues siguen lentes. Si deixara escapar Kika perla porta, aniria a poc a poc, s, per caminaria i caminaria sense parar durant hores. Sho prendria amb calma, per seria capa de fer llargs viatges, nestic segur.

Mart

1 Escriu S o No.

Martescriuunacartaaunarevista. HuislaniversarideMart.

KikaviuambMartdesdefadosanys. Kikashaperdutaljard.

2 Digues com va aconseguir Mart la seua tortuga.

3 Pinta. A quina revista creus que ha escrit Mart?

NOTCIES DELBARRI

LA MEUA MASCOTA I JO

ESPORTS NUTICS

INFORMTICA PER A TOTS

PROGRAMA DAMPLIACIComprenc un text personal1Nom Data


4 Respon a aquestes preguntes.

ComcreixKika?

Perqudeuseraix?

Quantesvegadeslidonenmenjar?

Qulidonendemenjar?

5 Escriu al seu lloc. Qu fa Kika?

senterraenelsl sescapaperlaporta samagaalombra furgaenlaterra

6 Relaciona i forma comparacions.

lentcom unbou

silenciscom unaserp

fortcom unallebre

rpidcom unatortuga

7 Descriu la teua mascota o la que tagradaria tindre.

1AMPLIACI. UNITAT


PROGRAMA DAMPLIACIComprenc un text potic2Nom Data

El desdejuni

La cuina hui fa olorde llet amb cereals,de suc i de pastissos,de brioixos i croissants.

La cuina hui fa olorde llet i de torrades,de fruita i melmelada,de dolos i ensamades.

La cuina hui fa olorde menges especials:de tot el que magradaper a desdejunar.

LLusa March, Poemes de sol i de lluna

1 Marca lafirmaci verdadera de cada parell.

Deu ser de mat. El desdejuni est preparat al menjador.

Deu ser de nit. El desdejuni est preparat a la cuina.

La cuina fa mala olor. A la xiqueta li agraden les menges preparades.

La cuina fa bona olor. A la xiqueta no li agraden les menges preparades.

2 Ratlla els aliments que no apareixen en el poema.

croissants

galetes

fruita

torrades

iogurt

cereals

melmelada

verdures

suc

flam

pastissos

xocolate


3 Escriu dos aliments de cada tipus que sesmenten en el poema.

Sn per abeure

Sn per amenjar

4 Relaciona. Qu s?

brioix

ensamada

croissant

torrada

5 Explica qu prens tu cada mat per desdejunar-te.

6 Llig la informaci i, en acabant, respon.

Els poemes sescriuen en lnies curtes anomenades versos. De vegades, elsversos sagrupen en estrofes, que sn com els pargrafs del poema.

s freqent que alguns versos acaben de manera semblant els uns amb els altres; quan a ocorre, es diu que els versos rimen entre ells.

QuantesestrofestelpoemaEl desdejuni?

Quantsversostcadaestrofa?

Encercla.Quinsversosrimenentreellsencadaestrofa?

El 1r i el 3r. El 2n i el 4t.

2AMPLIACI. UNITAT


DEPOSITA EN EL CONTENIDOR GROC NOMS:

PLSTIC LLANDES BRICS

NI VIDRE NI CART NI ROBA

SEPARA B. Tots els envasos de plstic, les llandes i els brics que usem es poden reciclar si els deposites en el contenidor groc. Si els mesclem amb altres residus, fem malb lesfor de tots.

REUTILITZA. De segur que vols desfer-te de tots els envasos? Alguns poden tindre una segona vida si els donem un altre s.

I RECORDA que tamb hi ha contenidors blaus per a paper i cart, contenidors verds per a vidre i contenidors especials per a roba.

PROGRAMA DAMPLIACIComprenc un cartell3Nom Data

1 Ratlla el que no corresponga en cada cas.

Aquestcartellpretn:

Explicar qu va en el contenidor groc. Indicar on est el contenidor groc.

Perpoderreciclarelsenvasos:

Cal mesclar-los amb altres residus. Cal separar-los b i dur-los al contenidor groc.

Podemreutilitzarelsenvasos:

Si ens desfem dells. Si els donem un altre s.


2 Encercla el que pot anar en el contenidor groc i ratlla el que no hi pot anar.

3 Pinta cada contenidor del color adequat.

paper i cart vidre envasos

4 Ratlla, en cada cas, la paraula que no pertanya a la famlia.

envs envasar envasadora envasat enviar

paper paperera empaperar emparellar paperet

bossa bosseta bassal embossar bosses

vidre vidrier vida envidrar vidriera

5 Pensa i escriu idees per a reutilitzar alguns objectes.

Utilitze els gots de iogurt per a

Utilitze les caixes de sabates per a

Utilitze els pots de melmelada per a

Utilitze les bosses de la compra per a

3AMPLIACI. UNITAT


1 Escriu S o No. De qu es parla en el text?

DelaspectequetlaLlunaquanlamirem.

DeladistnciaqueseparalaTerrailaLluna.

DelesnausespacialsquevanalaLluna.

DelquepassaamblaterrailapolsalaLluna.

2 Marca. Qu sn les taques fosques que veiem a la Lluna?

Elsseuscrters. Lespetjadesdelsastronautes.

PROGRAMA DAMPLIACIComprenc un text informatiu4Nom Data

Mirant al cel

Quandenitmiremalcel,allestlaLluna,lluentibonica.

LaLlunanotllumprpia.Aixitot,brillaenelcelperqureflecteixlallumdelSol,comsiilluminremambunallanternadavantdunespill.

SiensfixematentamentenlaLlunahipodemvoreunestaquesfosquesenformadecercles.Sncrters.ElscientficsdiuenquefamilionsdanysgransmeteoritsvanxocarcontralaLlunaivancausaraquestsenormesforatsalaseuasuperfcie.

AlaLlunanohihaatmosfera,nohihaaire.Aixvoldirquemaihibufaelventnihihanvolsniplounihihatempestes.Peraix,laterrailapolsquehihaalasuperfcienoesmouenmai.Quanelsprimersastronautes,desprsdallunar,vanferunapassejadadinsdelsvestitsespacials,vananardeixantpetjadesaterraiencarahiestan,noshanesborrat,jaquelapolsonestanmarcadesnohacanviat.HanpassatmoltsanysdesquelanauApollo XIvaarribaralaLluna,perencaracontinuenalllespetjadesdelsastronautes,tanmarcadescomelprimerdia;iaixesquedarananysianys


3 Explica qu van fer els astronautes quan van anar a la Lluna.

4 Completa les oracions amb les teues paraules.

LaLlunabrillaperqu

Elscrtersesvanformarperqu

Lespetjadesdelsastronautesnoshanesborratperqu

5 Completa amb els verbs en el temps corresponent.

allunar aterrar amarar

Ahirlhidroavi alllacperrescatarelsnufrags.

AquelldialanauApollo XI senseproblemes.

Dacaalgunssegons,lavi alapistaprincipal.

6 Relaciona cada expressi amb el seu significat.

A. Estaralalluna

B. Estardemalalluna

4AMPLIACI. UNITAT

Estarenfadat Estardistret


1 Escriu els seus noms.

El rei dels grecs El seu capit La ciutat atacada

PROGRAMA DAMPLIACIComprenc un text llegendari5Nom Data

El gran cavall de fusta

Els grecs volien conquistar la ciutat de Troia. Estaven acampats des de feia mesos prop de les muralles que envoltaven la ciutat, per no aconseguien vncer els troians, que eren guerrers forts i valents. Aquella nit Agammnon, el rei grec, va rebre a la seua tenda la visita del capit Ulisses.

Escolteu-me, senyor rei: podem destruir Troia i aconseguir la victria, i tot grcies... grcies a un cavall de fusta!

Un cavall de fusta! Ets boig, Ulisses! O potser fas broma? Les batalles es guanyen amb les armes, no amb joguets.

No, senyor rei. No s cap broma el que dic. Aquest s el meu pla: construm un enorme cavall de fusta dins del qual es puguen amagar alguns soldats ben armats i el deixem abandonat a la platja perqu els habitants de Troia creguen que hem marxat. Com reaccionaran ells? Sapoderaran de la mquina i la portaran a la ciutat, amb nosaltres dins; desprs, lnic que haurem de fer s eixir del cavall i obrir les portes de la ciutat perqu hi entren els nostres soldats.

Agammnon va quedar sorprs. La idea li va semblar un poc destarifada, per molt interessant, de manera que va donar ordres perqu els homes posaren mans a lobra.


2 Escriu V (verdader) o F (fals).

Els grecs volien visitar la ciutat de Troia.

Troia estava envoltada de muralles i defensada per soldats forts i valents.

Els grecs estaven davant de Troia des de feia pocs dies.

Ulisses tenia un pla per a conquistar la ciutat.

Construirien un enorme cavall de fusta i amagarien els soldats dins.

A Agammnon, aquella idea no li va interessar gens.

3 Transforma les oracions que has marcat com a falses perqu siguen verdaderes.

4 Escriu els verbs al seu lloc per completar el final de la histria.

dormien vaneixir vancreure vanobrir vaentrar vaconquistar portaren

Els troians que els grecs havien

abandonatlaideadeprendreTroiai

elcavalldinsdelesmuralles,sensesaberquealinterior

hi havia soldats enemics. A la nit, mentre tots els troians

desprsdunagranfesta,elsguerrers

grecs del cavall i

lesportesdelaciutat;aixlarestadelexrcitgrec

i Troia.

5 Explica la teua opini sobre Ulisses i el seu pla.

5AMPLIACI. UNITAT



Un equipament a prova de foc

De segur que saps qui sn els bombers: sn els que apaguen els incendis i rescaten lespersones en situacions de perill, com ara accidents, inundacions, terratrmols, etc. Elseu s un treball arriscat i dur. Per els bombers sn valents, forts i gils, i a ms compten amb un bon equipament. Vols saber quin? Ac el tens.

Botella daire comprimit

El bomber la connecta quan no hi ha aire per a respirar i li permet treballar durant 40 minuts. Pesa 4 quilos.

Emissora

Va subjecta a la jaqueta. s important estar comunicat sempre amb els altres.

Vestit multicapa

La jaqueta i els pantalons estan confeccionats amb diverses capes de materials. Sn una barrera antifoc i antihumitat, per alhora permeten moures amb llibertat perqu noms pesen 3 quilos. El vestit no porta cremalleres ni botons, perqu amb lacalor es calfarien icremarien. Totes les parts sajusten amb velcro.

Botes

Tenen punteres reforades i sn molt resistents; aix poden aguantar que els caiga damunt un objecte pesat sense ferir-se.

Bandes luminescents

Van en la jaqueta, elcasc i els pantalons. Aix els bombers es localitzen entre ells quan hi ha molt de fum.

Mscara

Filtra laire per respirar millor quan hi ha fum.

Visera

Protegeix els ulls de la calor i lenlluernament.

Casc

s cmode i lleuger. Noms pesa 1 quilo.


1 Explica quina faena fan els bombers.

2 Encercla les coses que pertanyen a lequipament del bomber i ratlla les que no.

cordons botons botesambpunteresreforades

casc cremalleres vestitmulticapa(jaquetaipantal)

capa velcro ulleresdesol

visera emissora bandesluminescents

mscara cantimplora botelladairecomprimit

3 Escriu el nom i relaciona. Quin element fa cada funci?

Permetcomunicar-seambaltresbombers.

Filtralaireperrespirarmillorquanhihafum.

Protegeixelsullsdelacalorilenlluernament.

4 Respon com si fores un bomber i justifica-ho amb dades de la lectura.

Sietcauaiguadamunt,etbanyes?

Elteuvestitpotencendresambelfoc?

Qufasquanhasdentrarenunlloconnohihaaire?

5 Calcula quant pesa tot el que porta el bomber mentre treballa.

Pes del vestit

Pes del casc

Pes de la botella

PES TOTAL QUE TRANSPORTA

+ + =

6AMPLIACI. UNITAT


PROGRAMA DAMPLIACIComprenc un text potic7Nom Data

1 Marca la correcta. Qu vol dir a trenc dalba?

Quan comena a fer-se de nit.

Quan comena a fer-se de dia.

2 Explica amb paraules teues qu s un hort.

3 Relaciona cada paraula de la lectura amb una altra que tinga un significat semblant.

obscur

tallar

sentir

prompte

rpid

collir

fosc

escoltar

A trenc dalba

La blanca lluna passejapel cel obscur del meu hort.En un rac veu la pedraque dna forma a una font:Omplim un canteret daiguali demana per favor.I tu, bonica xiqueta,em voldries fer lhonorde tallar la rosa rojaque faa ms bona olor?Entre les branques dun arbresent el cant del rossinyol:Corre, lluna, corre; amagat;prompte, lluna, que ix el sol!

LLusa March, Poemes de sol i de lluna


4 Fixat en les bafarades i respon.

Quihodiu?

Aquihodiu?

Quihodiu?

Aquihodiu?

Quihodiu?

Aquihodiu?

5 Escriu cada nom al seu lloc i pinta el recipient que sanomena en el poema.

botija pitxer canteret poal

6 Encercla la vocal tnica de lltima paraula en cada vers i respon.

Esrepeteixalgunavocaltnicafinalalllargdelpoema?

Enquinsversos,enelsparellsoenelsimparells?

Pertant,qupodemdirdaquestsversos?

7 Llig la informaci i raona. Hi ha personificacions en el poema?

Unrecurspoticbenhabitualslapersonificaci,queconsisteixapresentaranimalsoobjectesqueactuencomelshumans:parlen,esmouen,manifestenemocions

7AMPLIACI. UNITAT

Omplim un canteret daigua, per favor.

Em voldries fer lhonor de tallar la rosa roja que faa ms bona olor?

Amagat, que ix el sol!


PROGRAMA DAMPLIACI

Comprenc un text dels mitjans decomunicaci8

Nom Data

1 Marca lafirmaci correcta. A qu correspon el text anterior?

A un programa de televisi on el pblic fa preguntes i el presentador respon.

A una entrevista dun diari on el periodista fa preguntes i un fams respon.

A un programa de rdio on els oients fan preguntes per telfon i un veterinari respon.

2 Subratlla en el text les parts que than ajudat a resoldre lactivitat anterior.

Parlant amb el veterinari

Hola, sc lex. Tinc un conill que no es menja les barretes marrons del pinso, per s que es menja tota la resta. Est malalt? Qu he de fer perqu sho menge tot?

Seria ideal que el conill sho menjara tot, lex, per, pel que mexpliques, noms es deixa les barretes marrons, aix que no et preocupes. De segur que est ben alimentat.

Et recomane que combines el pinso amb verdura i fruita fresca, que els agrada molt. Per vs amb compte perqu les deixalles no se li podrisquen a la menjadora. Neteja-li-la cada dia!

Grcies per telefonar, lex. Ara passem a la segent consulta dels nostres oients. Hola? Hi ha alg?

Hola, bon dia, jo sc Cristina. El meu problema s que tinc dos hmsters femelles, de la mateixa ventrada, que es barallen i es mosseguen tot el temps. Fins i tot una ha arrapat laltra al llom. Qu puc fer?

Als teus hmsters no els passa res destrany, Cristina. s que els hmsters sn animals solitaris per naturalesa i s molt difcil que aprenguen a conviure en grup, encara que siguen de la mateixa ventrada.

Prova uns dies a posar-les juntes dins duna gbia gran, per amb dues menjadores, dos abeuradors i dos amagatalls. Aix, potser deixaran de barallar-se. I si no fa efecte, aleshores haurs de posar-les en gbies separades.

Grcies per la telefonada, Cristina. I aquesta ha sigut lltima consulta de hui. Tornarem dem a la mateixa hora ac, a Rdio Ona. Ara els deixem amb les notcies. Bon dia a tots!


3 Relaciona cada paraula amb la seua definici.

Menjadora Recipientonesposalaiguaperquelsanimalspuguenbeure.

Pinso Conjuntdecriesnascudesenelmateixpart.

Abeurador Alimentpreparatespecficamentperaanimals.

Ventrada Recipientonesposaelmenjarperquelsanimalslagafen.

4 Observa els animals i respon.

Qus?

Dequis?

Qulipassa?

Qurecomanaelveterinari?

Qusn?

Dequisn?

Quinproblematenen?

Quinasoluciproposaelveterinari?

5 Pinta noms els noms danimal que usen la mateixa forma per al mascul i el femen.

hmster

conill

serp

gorilla

elefant

escarabat

lle

peix

balena

bou

aranya

girafa

8AMPLIACI. UNITAT


PROGRAMA DAMPLIACI9

Nom Data

Comprenc un qestionari

1 Corregeix les respostes i pinta el teu resultat.

1. C 2. A 3. B 4. C 5. C 6. B 7. A 8. B

Set o huit encerts Excellent! Potser nhas encertat alguna de casualitat?

Cinc o sis encerts Molt b! s que algunes eren molt difcils, veritat?

Quatre encerts Bon resultat! Torna a llegir les que no sabies i problema resolt.

Encercla la soluci

1. Saps qu s el Mediterrani?

A. un oce

B. una platja

C. un mar

2. Quin s el contrari de descendir?

A. pujar

B. parar

C. baixar

3. Qui va inventar el paper?

A. els valencians

B. els xinesos

C. els vkings

4. Per qu cacen elefants els caadors furtius?

A. per la pell

B. per les plomes

C. pel marfil dels ullals

5. Quant de temps pot passar un dromedari sense aigua?

A. 2 hores

B. 100 dies

C. de 7 a 10 dies

6. Com es deien antigament les farmcies?

A. mercats

B. apotecaries

C. medecineries

7. Qu rebien els soldats romans quan els pagaven el salari?

A. sal

B. escuts

C. armes

8. Qui mana al rusc de les abelles?

A. una capitana

B. una reina

C. una cap


2 Pinta la correcta. Com sanomena tamb el qestionari que has llegit?

conte

notcia

test

poema

3 Torna a llegir el qestionari i anota els nmeros de les preguntes que corresponguen.

Quinespreguntestractensobreanimals?

Quinapreguntafarefernciaauninventantic?

Quinapreguntaparlasobreunmar?

Quinapreguntaesrefereixauntipusdebotiga?

4 Intenta completar les afirmacions sense mirar les solucions del qestionari.

1. Elscaadorsfurtius cacenelefants...

2. Undromedaripotpassarsensebeureaigua

3. Elpaperelvaninventar...

4. ElMediterranis

5. Antigamentlesfarmcies esdeien...

6. Alruscdelesabellesmana

7. Quanelspagavenelsalari, elssoldatsromansrebien...

8. Elcontraridedescendirs

5 Comprova les respostes i marca. Quants encerts has tingut?

Setohuit:excellent! Cincosis:moltb!

6 Explica la teua opini. Creus que els qestionaris com el que has resolt sn tils?

9AMPLIACI. UNITAT


PROGRAMA DAMPLIACIComprenc un text narratiu10Nom Data

1 Completa. Quins personatges sanomenen en la histria?

, que vol ser pescador; son ; ,

que s lamo ; i , que s .

2 Encercla. Quina daquestes deu ser la barca de pescadors on anava Enric?

La primera eixida a la mar

Enric volia ser pescador. Son pare va voler ajudar-lo i va anar a parlar amb Ximo elRatat, que tenia una barca, i aquest va acceptar que Enric anara amb ell com a aprenent de pescador.

Lendem, amb limpermeable, la gorra i les botes, Enric va anar al moll. Va pujar a la barca, amb sis mariners ms. I a trenc dalba es van fer a la mar.

Quan van arribar al punt indicat, es va deixar anar la xarxa a poc a poc. Lespera, sobretot per a Enric, es va fer llarga. Ell volia que la pesca fra abundant, no fra cas que lacusaren de ser malsortat i no el volgueren a bord.

Per aquell dia la barca de Ximo el Ratat va tindre sort. Cada vegada que pujaven la xarxa, hi havia bona pesca. I una part daquella pesca la va aprofitar el senyor Toni el Llu, el cuiner, per fer un sabors dinar: un guisat de crelles amb rodanxes de llu fresqussim i galeres.

Espere que no et cansars dels guisats de Toni li va dir Ximo el Ratat. Sn bons per, com que noms pesquem peix, no trobars mai cap xulla al plat rigu.

Enric va aprendre a dinar amb el balanceig de la barca. Havia fet gana, feia bon oratge, era lliure enmig de la mar, i era feli.

Joan Pla. El tresor de Barba-rossa (adaptaci)


3 Escriu V (verdader) o F (fals).

Enric volia fer-se pescador.

A son pare no li semblava b i no va voler ajudar-lo.

Ximo el Ratat accept Enric en la barca com a capit.

Enric i els pescadors van eixir al mar a trenc dalba.

Aquell dia no van tindre sort i la pesca no va ser bona.

4 Explica en qu es diferencien un pescador i un pescater.

5 Relaciona cada paraula de la lectura amb la de significat contrari.

acceptar

abundant

malsortat

sabors

escs

inspid

negar

afortunat

6 Reescriu aquest text de manera que tu sigues el narrador en comptes dEnric.

Jo em vaig fer pescador molt jove. La primera vegada que vaig eixir al mar em sentia molt nervis. Per tots van ser amables amb mi i em van animar. Ara sc vell i ja no navegue; per encara conserve limpermeable, les botes i la gorra.

Enric es va fer pescador

10AMPLIACI. UNITAT



1 Llig amb atenci aquestes afirmacions i indica si ixen en el text o no.

Els mongols construen les tendes amb pells.

Les tendes dels mongols sanomenaven iurtes.

Per als mongols, els cavalls tenien molt de valor.

Els mongols van inventar les hamburgueses.

Les hamburgueses tamb es diuen filets russos.

El parxs tamb va ser inventat pels mongols.

Ho diu

No ho diu

Els mongols

Els mongols eren un poble nmada que habitava a les grans planes dsia. Vivien en tendes de campanya fetes amb pells danimals i viatjaven sempre a cavall. Per als mongols elscavalls tenien molt de valor, tant com lafamlia.

Van ser els primers a fer hamburgueses saboroses... Saps com les preparaven? De bon mat, agafaven un tros de carn fresca i la posaven davall de la seua sella de muntar. Alfinal del dia, com que passaven moltes hores cavalcant, la carn ja estava ben picada i ben xafada; aleshores hi afegien herbes per donar-li sabor i, finalment, la cuinaven al foc.

El rei dels mongols no vivia en una tenda, sin en un palau luxs. I ac s on es va inventar un joc ben conegut: el parxs. Es jugava al jard i era per a quatre jugadors, per en comptes de fitxes hi havia persones. Es jugava aix:

1r Dibuixaven a terra les caselles distribudes en quatre camins fins al centre del jard.

2n Cada persona es collocava en la primera casella dun cam.

3r Els jugadors llanaven els daus i les persones avanaven per les caselles.

4t Hi guanyava qui arribava primer al centre.


2 Consulta, si cal, el diccionari i explica qu vol dir loraci Els mongols eren un poble nmada.

3 Marca en el text sobre els mongols les parts on hi ha cada informaci.

Enroig comfeienleshamburgueses. Enblaucomjugavenalparxs.

4 Busca en la lectura i escriu ladjectiu adequat en cada cas.

Untrosdecarn

Uneshamburgueses

Les

planesdsia

Unpalau

5 Explica en quatre passos com preparaven els mongols les hamburgueses.

Debonmat,

Alfinaldeldia,comque

Aleshores

Finalment,

11AMPLIACI. UNITAT

1 2 3 4


PROGRAMA DAMPLIACIComprenc un text narratiu12Nom Data

1 Completa amb les paraules que hi falten. Pots consultar la lectura.

El vivia en un

molt menut. En aquell planeta hi havia

que noms li arribaven al . El volc apagat, el feia

servir de .

Quin planeta ms curis!

Hi havia una vegada un petit prncep que vivia en un planeta molt menut, quasi com ell. Sentia grans desitjos de tindre un amic, aix s que va emprendre un viatge de planeta enplaneta.

Quan el petit prncep va arribar al planeta Terra, el va sorprendre molt no vore-hi ning.

El petit prncep va pujar a una muntanya alta. Les niques muntanyes que havia conegut eren els tres volcans del seu planeta que li arribaven al genoll. El volc apagat el feia servir com a tamboret. Des duna muntanya alta com aquesta es va dir, podr vore duna sola ullada tot el planeta i tots els homes. Per noms vei agulles de roca ben esmolades.

Bon dia va dir per si de cas.

Bon dia Bon dia Bon dia respongu leco.

Qui ets? va dir el petit prncep.

Qui ets Qui ets va respondre leco.

Sigueu amics meus, estic sol digu el petit prncep.

Estic sol Estic sol Estic sol va respondre leco.

Quin planeta ms curis! va pensar aleshores. s tot sec, punxegut i salat. I els homes no tenen imaginaci. Noms repeteixen el que els dius.

Antoine de SAint-exupry. El petit prncep (adaptaci)


2 Respon a aquestes preguntes.

QuvasorprendreelpetitprncepquanvaarribaralaTerra?

Quesvadirquevoriadesdunamuntanyaalta?

Quvavoreenrealitat?

Marcaelpaisatgequevavoredesdedaltdelamuntanya.

3 Relaciona per formar oracions amb sentit. Qu li passa al petit prncep?

Busca

Sent

Creuquesn

Pernomss

leco.

amics.

unesveus.

elshomes.

4 Explica qu pensa el petit prncep dels homes.

5 Escriu la paraula representada i repeteix-ne el final, com fa leco, per a obtindre paraules noves.

12AMPLIACI. UNITAT

postres tres


AIGUALNDIAVine a conixer el nou parc aqutic especialment concebut per a xiquets i xiquetes de 6 a 12 anys, amb les activitats ms divertides: piscines dones, riu amb rpids, tobogans increbles, castells unflables aqutics, tirolines

I si no en tens prou amb totes les activitats que et proposem i el que vols s viure aventures, en tenim tres per a elegir; trian una o apuntat a totes!

No esperes ms i vine a divertir-te amb nosaltres! Si vols, pots portar pares, mares, iaios No et preocupes: els cuidarem molt b mentre tu gaudeixes de les activitats.

AIGUALNDIAEL LLOC ON ELS TEUS SOMNIS ES FAN REALITAT

Cam de la Cala Blava, 12 HORARI: de 10 a 21 hores, ininterrompudamentBenimar OBERT DURANT JUNY, JULIOL, AGOST I SETEMBRE

Informaci i reserves: [email protected]

PROGRAMA DAMPLIACIComprenc un text publicitari13Nom Data

1 Marca. Quin tipus de text s el que has llegit i qu pretn?

s una notcia: la seua intenci s explicar el que ha passat en un lloc.

s un cartell publicitari: vol convncer-nos per a anar al lloc de qu parla.

s un conte: narra les aventures duns xiquets que estan de vacances.

Al mat:ESCOLA DESIRENES

Jocs i acrobcies a la piscina central, llits elstics aqutics, baixada en tobogan, assaig de coreografies i disseny de banyadors.

A la vesprada:EL VAIXELL PIRATA

Navega en un autntic vaixell pirata per totes les piscines del parc, amb els concursos ms emocionants i un abordatge de veritat!

A la nit:LILLA DELS NUFRAGS

Acamparem a la platja i farem fogueres per preparar-nos el sopar. Acabarem la jornada ballant i cantant sota els estels!


2 Respon a aquestes preguntes sobre el text anterior.

Dequinllocparla?Peraquiestconcebutespecialmentaquestlloc?

Durantquinsmesosespotanaralparc?

Quinhoraritelparc?

Quinansladrea?

Comespotaconseguirmsinformacisobreelparcoreservarunesentrades?

3 Escriu el nom daquestes activitats del parc.

4 Digues a quina de les aventures del parc sha apuntat cada un.

5 Explica qu s el que tagrada fer per divertir-te a la piscina.

13AMPLIACI. UNITAT

Jo he guanyat el concurs denfilar-se fins a dalt

delpal major.

Jo he aprs canons i he sopat al voltant

duna foguera.

Nosaltres hem fet volantins i balls

dins delaigua.

riu


PROGRAMA DAMPLIACIComprenc un text histric14Nom Data

Mira com puja!

Un dia a Versalles, prop de Pars, una gran multitud shavia reunit per vore unexperiment.

Senyores i senyors! Ara els demostrarem que s possible volar! deia un home.

Mira, mare, quin globus tan bonic! digu una xiqueta.

S, filla. No et separes de mi, que hi ha prou gent.

El meu germ i jo hem fabricat aquest globus enorme usant tela de seda continuava explicant lhome. A la boca del globus colloquem un poal amb palla i llana cremant. El foc calfar laire de dins del globus i el far ms lleuger, menys pesant, i aix aconseguirem que puge fins al cel.

Mare, i ara qu fan? pregunt la xiqueta, encuriosida. Lliguen una cistella al globus!

Una cistella? s veritat! sestrany la mare. Iqu posen dins?

Ara, senyores i senyors, saluden aquests convidats que han acceptat amablement ser els primers viatgers en el nostre globus.

Ha, ha, ha! rigu la xiqueta. Un nec, una ovella iun gall! Mare, els han ficat en la cistella.

Ja ho veig, ja. Aquests shan tornat bojos. Quina parella! sentenci la mare.

Per no eren uns bojos. Aquell 19 de setembre de 1783, milers de persones, entre elles els reis de Frana, Llus XVI iMaria Antonieta, ho van vore amb els seus ulls: el globus dels germans Montgolfier va ascendir lentament, va volar durant huit minuts iva aterrar suaument a 3 quilmetres de distncia, amb els animals sans i estalvis, tot i que un poc espantats.

Poc desprs, el 21 de novembre, un altre globus construt pels germans Montgolfier selev sobre Pars amb dos homes a bord que sobrevolaren la ciutat durant 25 minuts. Era el primer vol tripulat de la histria i, en honor als seus inventors, encara hui aquest tipus de globus sanomena Montgolfier.


1 Ompli aquesta fitxa sobre linvent que es descriu en el text.

2 Localitza en el text els fragments en qu parlen els inventors del globus.

3 Relaciona. Quina utilitat t cada cosa en lexperiment dels Montgolfier?

La seda servia per a

fer pujar el globus fins al cel.

El foc servia per a

transportar els passatgers.

Laire calent servia per a

fabricar el globus.

La cistella servia per a

calfar laire de dins del globus.

4 Ordena de major a menor aquestes agrupacions de persones.

una multitud una parellaprou gent uns quants un trio

5 Escriu al revs i sabrs el nom dels Montgolfier.

S E U Q C A J H P E S O J

14AMPLIACI. UNITAT

NOM DE LINVENT

INVENTORS

LLOC DEL PRIMER VOL DATA

LLOC DEL PRIMER VOL TRIPULAT PER PERSONES DATA

Globus daire calent


Laventura de Tukamon i Ferttia

El jove i la seua germana es dirigien

a la gran . Encara que tenien un bon ,

els dos xiquets preferien .

Al cap duna estona van parar al costat dun pou per aigua

i van descansar davall duns . Per de sobte, el cel

es va cobrir de i va comenar a .

I un enorme va caure molt prop dells!

i van comenar a fins que

van arribar a una . La que hi vivia els va dir:

Entreu. Podreu descansar i eixugar-vos la roba davant del .

Per abans, permeteu-me que us done un consell:

Quan hi ha tempesta i ,

davall dels no has destar.

PROGRAMA DAMPLIACIComprenc un text amb imatges15Nom Data


1 Escriu la paraula que representa cada imatge.

Els noms dels personatges

Els substantius

Els verbs

2 Respon usant les teues paraules.

OnanavenTukamoniFerttia?

Perqunoanavenambelcamell?

Quvapassarquanestavendavalldelsarbres?

Quelsvaaconsellarladona?

3 Marca. Per qu no has de posar-te prop dels arbres durant una tempesta?

Perqunoprotegeixen de la pluja i et banyes.

4 Relaciona per poder llegir les informacions.

Lescripturajeroglficasinvent substantiusiverbs.

Elsjeroglficssn alanticEgipte.

Aquestsdibuixosrepresenten dibuixosxicotets.

15AMPLIACI. UNITAT

((correr)) ((llover))

Perquatrauenelsllamps ipotsresultarferit.

dona


Solucionari

SolucionariPLA DE MILLORA

Unitat 1

Fitxa 1. La comunicaci

1. Parles amb el iaio per telfon. Amb elllenguatge. / Abraces la mare perqu lestimes. Amb un gest. / Dibuixes una fletxa per indicar leixida. Amb una imatge. / Toques el timbre perqu tbriguen. Amb un so.

2. 1r dibuix: He guanyat! / 2n dibuix: Adu! / 3rdibuix: No ho s! / 4t dibuix: Pareu!

3. Resposta model (RM). Indica quin s ellavabo de les xiques i quin s el dels xics.

Fitxa 2. El so K

1. Miquel / rica / Joaquim / Nicolau / Immaculada.

2. Amb c: coala, escut, carabassa. Amb qu: esquimal, raqueta, quimono.

3. Elcuiner ha preparat macarrons. A la taula falten les forquetes

ilesculleres.

Fitxa 3. a descobrir mn!

1. 1: brixola / 2: plnol / 3: llanterna / 4: prismtics / 5: cmera.

Unitat 2

Fitxa 1. El llenguatge i les llenges

1. Escriu/Parla/Escriu/Parlen.2. VALENCI/FRANCS/CASTELL/

ANGLS/ALEMANY/XINS.3. Resposta lliure (RL).

4. RM. Buenos das! / Bonjour!

Fitxa 2. El so G

1. Calpintar:goma,guepard,gaita,seguir,cangur, lloguer.

2. Amb ga, go, gu: gaita, goma, cangur. Amb gue, gui: guepard, seguir.

3. GALLINA/GUILA/FOGUERA/CARAGOL.

4. Perberenar,gueda sempre vol galetes amb iogurt./ Elgos perseguia el gat

ielgat perseguiaelratol./ Alagost llogarem una casa a Pedreguer.

Fitxa 3. Quanta aigua!

1. 1: afonar-se / 2: cabussar-se / 3: bussejar / 4: esguitar / 5: omplir.

Unitat 3

Fitxa 1. Oracions i paraules

1. sopat. / al llit. / el pijama? / que tinc! RM.Enlaprimerailasegonaoraci,elpunt;enlatercera,elsignedinterrogaci;ienlaquarta,elsignedexclamaci.

2. Les cigonyes fan nius enormes. 5. Elsagradenlestorres. 4. All dalt se senten molt b. 6.

3. Les abelles fan mel al rusc.

Fitxa 2. Signes que tanquen oracions

1. Calmarcar:Ai,tincpor!/Quinventquefa!/Quantvala?/EliaioesdiuPere.

2. Compucarribarfinsalmuseu? Ha dagafar lautobs 21. / Tha agradat la pellcula? Itant, ha sigut genial!

Fitxa 3. Un paisatge en miniatura

1. 1: dibuixar / 2: modelar / 3: retallar / 4: doblegar / 5: apegar.

Unitat 4

Fitxa 1. Sons i lletres

1. A B C DE/Mn O PQ/VW X Y Z / R S t U V / H i J K L

2. TiGRE / GOS/BOU / ELEFaNT.

3. 1 consonant: bou / 2 consonants: gos / 3consonants: tigre / 4 consonants: elefant.

4. pinyol / formiguer / torradora / bassal / porquet / ballarina. Undgrafsndues lletres juntes que representen un sol so.

86 Llengua 3 2014EdicionsVoramar,S.A./SantillanaEducacin,S.L.

PLA DE MILLORA

Fitxa 2. La diresi

1. Cal encerclar: aqeducte, ungent, paraiger, ping.

2. Alparaiger del iaio hi ha un paraigua ialgunsbastons./ Alsaforesdelaciutattrobareu les restes dun aqeducte rom. / Lanimalquemsemvaagradardelzoovaserelping./ Unungentsunapomada que saplica sobre la pell.

3. maraca maraques/ egua eges/ piragua pirages/ vaca vaques/ amiga amigues/ aigua aiges / ventrloqua ventrloqes.

Fitxa 3. Una collecci molt curiosa

1. 1: daurat / 2: dur / 3: platejat / 4:fosc/5:brillant.

Unitat 5

Fitxa 1. La sllaba

1. llop/ze|bra/gi|ra|fa/es|tru/co|co|dril/serp/hi|po|p|tam.

2. Monosllabes:llop,serp./Bisllabes:zebra,estru./Trisllabes:girafa,cocodril./Polisllabes:rinoceront,hipoptam.

3. antena/ boira/ neula/ teclat/ aire/ soroll/ niu/ tassa/ taula / cotxe/ coure/ cuina.

Fitxa 2. La partici de paraules

1. pas-ts/ tm-bola,tmbo-la/ di-marts/ la-berint,labe-rint/ pi-ruleta,piru-leta,pirule-ta.

2. Calratllar,respectivament:cu-inera/altave-u/pe-ixera/trencano-us.

3. Contenen dgrafs que se separen tilla til-la/ terrs ter-rs/ metxa met-xa/ mosset mos-set.Contenen dgrafs que no se separen seguir se-guir/ paquet pa-quet/ penyal pe-nyal/ fulles fu-lles.

Fitxa 3. Com bufa el vent!

1. 1:far/2:barca/3:veler/ 4:envolar-se/5:escullera.

Unitat 6

Fitxa 1. Classes de sllabes

1. xarop/ ovella/ llavadora / ordinador/ harmnica.

2. in-fer-me-ra/for-ner/pin-to-ra/m-sic.3. ltima sllaba tnica: Mart, gimns.

Penltima sllaba tnica:pblic,micrfon.antepenltima sllaba tnica: elctrica, msica.

Fitxa 2. El so J

1. Calratllar,respectivament:seguit/garra/aguda / mnegues / got.

2. esponja / girafa/joguets / taronges / geni / judo. representa la lletra g. representa la lletraj.

3. Huijugarem a un jocquemhaensenyatGerard.

Aquestpijamaemvamassaajustat i no em puc menejar a gust.

El jovejaponsesvagitar sobre la gespa del parc.

El meu germ i johemfetunatancaderajoles per al jard.

Fitxa 3. Ens movem

1. 1: de puntetes / 2: agenollada / 3: assegut / 4:aponat/5:gitada.

Unitat 7

Fitxa 1. El substantiu

1. Cal pintar de groc (substantius de persona): rbitre, amic, mestra, metge. Calpintardeverd(substantiusdanimal):gos,serp,cavall,mosca. Cal pintar de blau (substantius de cosa): finestra,fil,gorra,bolgraf.

2. ElspatinssndeRobert. Lapilotasdetamy. LesulleressndeDiana. LaraquetasdeManel.

3. RM.Tria/Canals/Mediterrani.

87Llengua32014EdicionsVoramar,S.A./SantillanaEducacin,S.L.

Fitxa 2. Ls de r i rr

1. R forta: ramat, torr, fol

3er reforç i ampliació saber fer[1]

Documents