377

PERIÒDIC SETMANAL www.uv.es/noudise

NÚMERO 3773 DE FEBRER DE 2011

Menús amb menys sal. Un estudi del Departament deQuímica Analítica recomana reduir la quantitat de sal en algunsdels plats que conformen els menús al Campus de Burjassot per tald’evitar la hipertensió i altres malalties cardiovasculars. PÀG. 3

Històries de La Nau GranMil són els motius pels quals una personacomença a estudiar després dels cin-quanta-cinc anys. Els alumnes de La NauGran, que han visitat aquests dies els trescampus, els comparteixen. PÀG. 6

MICHAEL ROBINSON REVELA, A LA UNIVERSITAT, ALGUNS SECRETS DEL PERIODIS-ME ESPORTIU. Michael Robinson ha passat aquest dimarts per la Facultat de Filologia,Traducció i Comunicació. L’exfutbolista i comentarista de televisió ha contat anècdotesdels jugadors dels primers equips de la lliga i ha aportat la seua particular visió delperiodisme esportiu. Quatre estudiants l’han acompanyat durant la seua estada al cam-pus. NOU DISE l’ha entrevistat. PÀG. 7

El mes de setembre del 2012 notindrà exàmens. Aquesta és laprincipal novetat del calendari

acadèmic per al proper curs, quedimarts va aprovar el Consell de

Govern de la Universitat deValència. Els exàmens de segonaconvocatòria del segon semestre

se celebraran entre els dies 25 dejuny i 13 de juliol. El curs arran-

carà el dia 13 de setembre del2011. PÀG. 5

Adéu alsexàmens de setembre

El ministre d’Educació,Ángel Gabilondo, havisitat aquesta setmanala Universitat deValència. Gabilondo hasigut l’encarregat d’i-naugurar les jornadesper a orientadors idirectors de secundària,i ha assistit a l’acte d’in-vestidura com a doctorhonoris causa del filòlegHumberto LópezMorales. PÀGS. 9/11

Gabilondoorienta els orientadors

FOTO: MIGUEL LORENZO

CURSOS

AJUDES A L’ESTUDI 2011

Convoca: Delegació d’Estudiants através del CADE.Objecte: Ajudes econòmiques per alsestudiants que reunisquen els requi-sits econòmics i acadèmics.Sol·licitants: Estudiants i estudiantesque cursen estudis oficials de grau omàster als centres propis de laUniversitat de València.Dotació: 80% de les taxes que hagenestat efectivament pagades; en el casdels estudis oficials de grau, l’ajudaserà del 96%. Termini: 24 de febrer.Duració: Curs 2010-2011.Informació: www.uv.es/cade.

AJUDES A L’ESTUDI PER ALS ESTUDIANTS NO COMUNITARIS2011

Convoca: Delegació d’Estudiants através del CADE.Objecte: Ajudes econòmiques per alsestudiants no comunitaris que reunis-quen els requisits econòmics i acadè-mics indicats.Sol·licitants: Estudiants i estudiantesprocedents dels països no comunitarisestablits pel Patronat Sud-Nord de laUniversitat de València en la seuaconvocatòria d’Ajuda a taxes 2010-2011, que cursen estudis oficials degrau o màster als centres propis de laUniversitat de València.Dotació: 80% de les taxes que hagenestat efectivament pagades; en el casdels estudis oficials de grau, l’ajudaserà del 96%.Termini: 24 de febrer.Informació: www.uv.es/cade.

AJUDES A ESTUDIANTS AMB DISCAPACITACIÓ I AMB NECESSITATS ESPECIALS

Convoca: Delegació d’Estudiants através del CADE.Objecte: Ajudes destinades a donarsuport a estudiants amb necessitatsespecials per al desplaçament des delseu lloc de residència fins el seu cen-tre universitari no cobertes per ser-veis regulars de transport adaptat.

Termini: 25 de febrer.Informació: www.uv.es/cade.

BEQUES ARGO

Convoquen: Ministeri d’Educació iFundació per al Foment a Astúries dela Investigació Científica Aplicada i laTecnologia (Ficyt).Objecte: Programa de beques demobilitat, promogut pel Ministerid’Educació, per a la realització depràctiques formatives a empreseseuropees, dels Estats Units i elCanadà, i a empreses espanyoles ambseu a Àsia.Sol·licitants: Titulats universitaris.Dotació: Vegeu dotació segons país.Termini: 31-3-11.Duració: Sis mesos per a Europa, deuper als EUA, set per a Canadà i deuper a Àsia.Informació: BOE del 21-5-10.

BORSES DE VIATGE 2011

Convoca: Delegació d’Estudiants através del CADE.Objecte: Facilitar la mobilitat delsestudiants per a participar en jorna-des, cursos d’estiu, congressos, reu-nions o altres activitats relacionadesamb la seua àrea d’estudi, com tambéper a desplaçaments d’estudiants enel compliment de la seua funció derepresentants d’estudiants. Termini:Primer termini fins el 29 d’abril isegon termini fins el 31 d’octubre.Informació: www.uv.es/cade.

AJUDES A ASSOCIACIONS I COL·LECTIUS D’ESTUDIANTS

Convoca: Delegació d’Estudiants através del CADE.Objecte: Donar suport a projectesd’activitats o intervencions sociocultu-rals realitzades per associacions icol·lectius d’estudiants que es duguena terme en el si de la comunitat uni-versitària. A més, aquestes ajudestenen com a finalitat principal afavo-rir l’associacionisme i promoure laparticipació sociocultural dels i lesestudiants.

Termini: 25 de febrer.Informació: www.uv.es/cade.

AJUDES A PROJECTES DE COOPERACIÓ, EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT I SOLIDARITAT

Convoca: Delegació d’Estudiants através del CADE.Objecte: Donar suport a projectes decooperació, educació al desenvolupa-ment i solidaritat promoguts i gestio-nats per associacions d’estudiants dela Universitat o per col·lectius d’estu-diants en col·laboració amb unaONGD. L’objectiu és afavorir lacol·laboració entre els col·lectius iassociacions d’estudiants de laUniversitat i les ONGD valencianes.Termini: 25 de febrer.Informació: www.uv.es/cade.

ART PÚBLIC/UNIVERSITATPÚBLICA. XIV SETMANA DEBENVINGUDA 2011

Convoca: Delegació d’Estudiants através del CADE.Objecte: Selecció de huit projectesartístics d’intervenció a l’espai públicque tinguen continguts que interac-tuen amb l’espai universitari per a serexposats durant la Setmana deBenvinguda. Els projectes podran serintervencions artístiques de caràcterefímer físicament instal·lades a l’exte-rior del Campus dels Tarongers, tre-balls de videocreació i projectes d’in-tervenció a l’espai públic virtual quees puguen allotjar en la web.Termini: A partir del 31 de gener.Informació: www.uv.es/cade.

AJUTS PER A ACTIVITATS D’AJUDA AL DESENVOLUPAMENT

Convoca: Presidència de l’AgènciaEspanyola de CooperacióInternacional per alDesenvolupament.Sol·licitants: Ciutadans espanyols iestrangers, així com les persones jurí-diques i entitats.Termini: Obert.Informació: BOE 30-4-10.

COM DIRIGIR DE MANERACREATIVA UNA INSTITUCIÓEDUCATIVA? ESTRATÈGIES PER AL CANVI

3 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 3, 10, 17 i 24 de febrer i 3, 4,10 i 11 de març. Vesprades.Lloc: G-7 Aulari II. C/Guàrdia Civil23.Preu: 69 euros.Informació i preinscripció: 96 398 38 00.

ACTIVITATS AQUÀTIQUES TERAPÈUTIQUES

2 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Lloc: Aulari V. C/Gascó Oliag.Dates i horari: 4 i 11 de febrer, de 9a 14 hores i de 16 a 21 hores.Preu: 46 euros.Informació i reserva de places:96 398 38 00.

ADDICCIÓ A LA NICOTINA: MECANISMES PSICOBIOLÒGICS. PREVENCIÓ I TRACTAMENT

3 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates i horari: 21, 22, 23, 24 i 28 defebrer i 1 i 2 de març, de 16 a 20hores.Lloc: G-7 Aulari II. C/Guàrdia Civil23.Preu: 69 euros.Informació: 96 398 38 00.

LA TEUA PÀGINA WEB EN INTERNET AMB I-WEB PER A MAC OS

1 crèdit.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates i horari: Del 8 al 10 de febrer.De 16 a 19:30 hores.Lloc: Aulari MAC de la Facultat deQuímica (Burjassot).Preu: 23 euros.Informació:96 398 38 00.

ADMINISTRACIÓ DE FINQUES: GESTIÓ I LEGISLACIÓ

4 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 18 i 25 de febrer, 4, 11 i 25de març i 1, 8 i 15 d’abril, de 16 a 21hores.Lloc: Aula 514 de l’Aulari Nord.Campus dels Tarongers.Preu: 92 euros.Informació i preinscripció:96 398 38 00.

EL BESTIARI CINEMATOGRÀFIC

2 crèdits.Organitza: Servei d’Educació Físicai Esports.Dates i horari: 4, 11, 18 i 25 defebrer i 4, 11 i 25 de març. De 17 a20 hores.Lloc: Facultat de Geografia iHistòria (av/Blasco Ibáñez).Preu: 46 euros.Informació i preinscripció: 96 398 38 00.

ANÀLISI DEL RISC DE CLIENTS A LES ENTITATS FINANCERES

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 21 al 28 de febrer, de 9 a

14 hores.Preu: 69 euros. 3 crèdits.Lloc: Aula 206 de l’Aulari Sud.Campus dels Tarongers.Informació: 96 398 38 00.

INCLUSIÓ D’ALUMNES AMB NEE EN L’ESO

3 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 4, 5, 11 i 12 de febrer. De 9 a14 hores (els dies 4 i 11 també de16 a 21 hores).Preu: 69 euros.Lloc: Facultat de Filosofia i Ciènciesde l’Educació (av/Blasco Ibáñez 30).Informació:96 398 38 00.

POWERPOINT DIRIGIT A LESANIMACIONS I LA WEB

1 crèdit.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 7 al 10 de març, de 15:30a 19 hores.Preu: 23 euros.Lloc: Aula Informàtica 4. Facultatde Matemàtiques (Burjassot).Informació:96 398 38 00.

ÉS EL PACIENT UN CONSUMIDOR? EL DRET DAVANTD’AQUESTA DISJUNTIVA

2 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: Del 7 al 10 de febrer, de 16 a21 hores.Lloc: Aula del Departament de DretCivil (Campus dels Tarongers).Preu: 46 euros.Informació:96 398 38 00.

APLICACIONS DE COSTOS A LA GESTIÓ DE PROJECTES(PERT I CPM)

2 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates: 7, 8, 9 i 11 de març. De 9 a 14hores.Lloc: Facultat d’Economia. Campusdels Tarongers.Preu:46 euros.Informació:96 398 38 00.

APLICACIONS INFORMÀTIQUES PER A LA GESTIÓ COMPTABLE I FINANCERA A LA PIME

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates i horari: 24, 25 i 28 de febreri 1, 2 i 3 de març. De 16 a 21 hores.Lloc: Facultat d’Economia. Campusdels Tarongers.Preu: 69 euros. 3 crèdits.Informació:96 398 38 00.

APLICACIÓ DE L’EXCEL EN L’ELABORACIÓ DEL PRESSUPOST

2 crèdits.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Dates i horari: 1, 3, 4, 8 i 10 demarç, de 9:30 a 13:30 hores.Lloc: Aula 402 de l’Aulari Nord.Campus dels Tarongers.Preu: 46 euros. Informació: 96 398 38 00.

NOUDISE377Dijous, 3 de febrer de 2011

BEQUES I PREMIS

2 beques&cursos

FOTOCAMPUS

Baraja, a les aules de la Universitat. L’exjugador del València CF Rubén Baraja va visitar la Facultat del’Activitat Física i l’Esport per a participar, junt amb altres esportistes, en una taula redona sobre El futbol:valors i projecció social, emmarcada dins de la Càtedra Ciutat 2011. Encara que estava prevista la inter-venció del valencianista Juan Mata, aquest no va poder assistir-hi. En la imatge, Esteban Morcillo rep l’ex-jugador Baraja.


A.M.L.

Una reducció de la quantitat de salafegida en la preparació dels plats ésla conclusió obtinguda per la inves-tigadora del Departament de Quími-ca Analítica de la Universitat AlbaMir, qui ha dut a terme un estudi decamp en dos dels tres menjadors delCampus de Burjassot-Paterna, sotala direcció dels professors María Lui-sa Cervera i Miguel de la Guardia.

Mir ha analitzat un total de tretzemenús, en set dels quals se supera-va la dosi diària de sodi recomanadaper l’Organització Mundial de la Sa-lut (OMS). Igualment, en tres d’a-quests menús se sobrepassava ladosi de potassi recomanada perl’OMS.

“La mala notícia és que aquest ex-cés, sobretot de sodi, però també depotassi, ens duria a la urgent reduc-ció del contingut en sal per a evitarla possibilitat d’hipertensió i d’altresmalalties relacionades amb la bom-ba cardíaca”, assenyala el professorde la Guardia.

No obstant això, de l’estudi tambées deriva una bona nova: “Els ele-ments potencialment tòxics estanmolt per davall dels nivells màximspermesos per la llei”, afirma.

L’anàlisi de la investigadora Mir,emmarcat dins del seu projecte de fi

de carrera, es divideix en dues parts:d’una banda, agrupa els elements mi-nerals que la comunitat científica de-nomina “rars” –alumni, arsènic, bari,crom, liti, molibdé, plom, seleni, es-tronci, titani, tal·li...–, i d’una altra,els anomenats “corrents”, com arasodi, potassi, calci, cobre, ferro, mag-nesi, manganés, zinc...

Segons l’OMS, l’organisme humànecessita una dosi diària recomana-da d’aquests elements minerals peral seu funcionament òptim, és peraixò que, tot i que n’hi ha de tòxics,“els elements no són ni bons ni roïns,tot depén de la dosi diària”, matisade la Guardia.

CONCENTRACIONS BAIXES. Altresresultats de l’estudi posen de mani-fest que un dels menús analitzatspresentava concentracions de ferroi zinc molt baixes, de fet “no assoli-rien el vint per cent de la recomana-ció de l’OMS per a aquests elementsessencials”, assevera el professor.

Les dosis xicotetes o massa reduï-des impliquen carències. Per exem-

ple, la falta de ferro pot comportaranèmia; la manca de zinc, reduccióde la vista nocturna i falta de capaci-tat de cicatrització; el calci és fona-mental per als ossos, sobretot en lesdones, etcètera.

Així doncs, segons sostenen elscientífics, el conjunt de dades obtin-gudes per Alba Mir indica que és ne-cessari “controlar l’equilibri mineralde l’alimentació, a més d’avaluar l’a-portació calòrica o la presència deproteïnes, hidrats de carboni i grei-xos, amb la finalitat d’avaluar l’apor-tació d’elements essencials i tambéla presència d’elements tòxics”.

UNA IDEA REAL DE LA DIETA. Elsmenús analitzats contenien arrossos,pastes, vegetals, llegums, fregits,peix (salmó), marisc i carn (porc i po-llastre), a més de postres a base defruites i lactis.

Aquesta mena de menús, sem-blants als d’altres menjadors (esco-lars, hospitalaris, de centres militarso de presons, per exemple), donen“una idea real de la dieta”, diu de la

Guardia. És per això que podrien en-tendre’s com a menús-tipus i serviraixí de base per avaluar la dieta ha-bitual dels ciutadans.

En l’actualitat, les autoritats sani-tàries tenen al seu abast prou infor-mació sobre els hàbits alimentaris enla nostra societat, però només en allòreferent als nutrients. És necessari,doncs, que es facen estudis puntualsde camp per a obtindre informaciódels elements minerals, elementsque també són essencials per a l’or-ganisme.

En aquest sentit, el professor Mi-guel de la Guardia proposa com a al-ternativa viable la realització d’estu-dis de prospecció. “Seria qüestió derecollir un o dos menús de zones di-ferents i passar així la granera per acontrolar una dieta sana a partir del’extracció de conclusions raona-bles”, explica.

Els resultats que es desprenen del’estudi del Departament de QuímicaAnalítica han sigut presentats en uncongrés i el treball es troba en viesde publicació.

REDACCIÓ

La Universitat de València, el ParcCientífic i la Fundació Universitat-Empresa (Adeit) col·laboren ambl’Associació 49K i altres universitatsi centres educatius valencians en laprimera edició del Concurs 49K,una competició de projectes em-presarials. Per a participar-hi sim-plement cal tindre una idea, unsomni o ganes de fer alguna cosagran. En 49K l’emprenedoria estàrecompensada amb premis valo-rats en 49.000 euros, incloent-hiuna experiència a Califòrnia per al’equip guanyador.

L’objectiu del Concurs 49K és pro-vocar un canvi cultural en l’àmbitdels estudis superiors i, per tant, enla societat. Es pretén despertar l’es-perit emprenedor en els joves, mo-tivar-los i animar-los a transformarles seues idees en projectes reals,per a estimular una actitud proac-tiva en innovació. És imprescindi-ble que valors com ara competir, in-novar, emprendre, tindre passió,atrevir-se, etcètera, s’interioritzenen el procés educatiu des del co-mençament en la comunitat univer-sitària. La situació actual està ca-racteritzada per alts graus d’incer-tesa i canvis exponencials, la qualcosa representa un repte per als fu-turs estudiants universitaris, ques’han de preparar per afrontar-ho.

Per tot això naix 49K, amb la con-vicció que un canvi en la societatjove actual és possible. 49K naixcom una identitat independent, jaque no vol perdre l’essència del seuobjectiu, que és influir en els estu-diants mitjançant una competicióinteruniversitària. Pretén implicartotes les universitats i centres d’es-tudis superiors de la ciutat de Va-lència. Concretament, la Universi-tat de València i la Universitat Po-litècnica de València hi donen su-port de manera conjunta a nivellinstitucional, com a part del seuprojecte de Campus d’Excel·lènciaInternacional (VLC/Campus).

CATEGORIES. Cada projecte s’hau-rà d’inscriure en una de les catego-ries següents: Tecnologies de la In-formació i la Comunicació: web 2.0,aplicacions mòbils, disseny devideojocs i programari; Ciències dela Vida: biotecnologia, biomaterialsi productes sanitaris; Sociososteni-bilitat: cooperació al desenvolupa-ment, millores socials, sensibilitza-ció de la societat, mobilitat soste-nible, cultius eficients i sostenibles;i Categoria lliure: productes i ser-veis, incloent-hi projectes energè-tics i/o tots aquells projectes que notinguen cabuda en alguna de les ca-tegories adés esmentades.

Per a inscriure’s al Concurs 49Knomés s’ha d’enviar una descripcióbreu (1.000-2.000 paraules) de laidea del participant i les dades per-sonals. Per a més informació, es potvisitar la web www.49k.es. El ter-mini d’inscripció acaba el 13 de fe-brer.

Concurs 49K:una competicióde projectesempresarials

El Departament deQuímica Analítica de laUniversitat de Valènciaha realitzat un estudide camp en dosmenjadors dels tresque es troben alCampus de Burjassot-Paterna, del qual esdesprén que s’hauriade reduir la quantitatde sal afegida en lapreparació de diversosplats.

Un estudi aconsella reduir el contingutde sal als menjadors de Burjassot

Un dels menjadorsde la Universitat.


REDACCIÓ

Arriba el segon quadrimestre i ambaquest una nova edició del Tasta-llengües. Dues jornades lúdiquesd’acolliment i d’intercanvi lingüísticconformen la programació d’aques-ta edició.

La primera jornada se celebraràdijous 10 de febrer a l’Octubre Cen-tre de Cultura Contemporània(OCCC). Aquest espai acollirà, a les19 hores, un berenar-sopar de ger-manor en el qual es formaran tàn-dems lingüístics amb els estudiants

internacionals. A les 21 hores co-mençarà la festa amb un concert acàrrec del grup Tres Fan Ball. La se-gona cita serà dijous 17 de febrer.Graeme Berman impartirà una con-ferència sobre The language of Va-lencia: how to learn it at the Unisimply sharing yours, al Servei dePolítica Lingüística, a les 18.30 ho-res. A continuació, els assistents re-alitzaran una visita guiada en anglésper la ciutat de València. Totes lesactivitats són gratuïtes.

Més informació en www.tastallen-gues.com.

Jornades d’intercanvi lingüístic en el TastallengüesTàndems lingüístics, concerts, una conferència i unavisita guiada en anglés conformen la programació

NOUDISE377Dijous, 3 de febrer de 2011 3notícies


UNITAT D’IGUALTAT

El proper 1 d’octubre complirà trenta-sis anys de servei a la Universitat deValència amb un potent bagatge ad-ministratiu, econòmic i de planifica-ció. Aquesta setmana s’ha presentat elnou Recull de Dades Estadístiques, undels productes estrella del seu serveique permet obtindre una informaciórellevant per a la presa de decisionsinstitucionals. Com a novetat, quasitotes les dades es presenten desagre-gades per sexe, cosa que ha suposatun gran esforç alhora que ha sigut ne-cessari per aconseguir una informacióestadística que puga determinar lesdiscriminacions i desigualtats a laUVEG.

Amparo Mañés va començar com aauxiliar administrativa, tot i que deseguida va accedir mitjançant oposi-ció a l’escala administrativa i a la pri-mera escala tècnica de la Universitat.Des d’aleshores ha ocupat diversosllocs de certa rellevància que li hanpermés assolir una visió bastant àm-plia de la Universitat.

Administradora de la Facultat deFilosofia i Ciències de l’Educació quantambé integrava la titulació de Psico-logia amb set mil estudiants i senseinformatitzar, passant per cap de Sec-ció de Gestió Econòmica als ServeisCentrals, la primera vicegerència decaràcter administratiu en matèria deplanificació de recursos humans, finsarribar a la direcció del Servei d’Anàli-si i Planificació en què es troba actual-ment.

Com a directora del SAP té com aobjectiu principal l’impuls de la infor-

mació per a la presa de decisions ins-titucionals amb dues àrees diferencia-des com ara l’Anàlisi, de la qual depénel Recull de Dades Estadístiques, id’una altra banda la Planificació, de laqual es deriva el Pla Estratègic de laUVEG.

EL RECULL DE DADES ESTA-DÍSTIQUES APOSTA PER LAVARIABLE SEXE. El primer reculldata del curs 94-95 i es posà en marxacom a anuari estadístic amb l’objectiud’incorporar dades cada vegada mésrellevants tant dins com fora de la co-munitat universitària. Un veritableesforç de coordinació en una universi-tat que compta amb 57.000 estu-diants en tots els cicles d’ense-nyament, 3.700 PDI i 1.700 PAS.Aquesta tenacitat i vigor es multipli-quen quan s’estudia el nou recull ques’acaba de fer públic i on la incorpora-ció de dades desagregades per sexe haestat de quasi el 100%.

Amparo Mañés és una autènticaconvençuda de les polítiques d’igual-tat i de la transversalitat de les matei-xes, i apostar per presentar unes da-des que continguen la variable sexe haestat conseqüència del complimentdel I Pla d’Igualtat i del seu absolutconvenciment personal i institucionalperquè aquestes dades són rellevantsper a la presa de decisions. A més amés, quan la igualtat és un tema jurí-dicament consolidat, la directora delSAP assegura que la informació esta-dística és qui determina si la societat ila Universitat, en el nostre cas, estàseguint la senda de la legalitat o se’ndesvia en algun moment.

És per això que la seua motivació lacondueix a anar més enllà i apuntapossibles dades que convindria inda-gar per a esbrinar, amb una informa-ció depurada, per exemple, si es pro-dueix discriminació salarial per sexe ocom és el sistema d’accés a llocs detreball a la Universitat. Amb la passióde llegir i interpretar les xifres, Ampa-

ro Mañés explica que els salaris fun-cionarials estan assignats a cossos iescales i se sap que hi ha més catedrà-tics que catedràtiques. En escales su-periors es concentren més homes queno dones, és a dir el famós sostre devidre, invisible, que no permet l’accésde dones a aquests llocs. I en el cas delPAS trobem justament el contrari,una concentració de dones en escalesadministratives que s’equipara a poc apoc amb els homes a mesura que espuja de grup cap a perfils més tècnics ide gestió.

NO CAL CONTINUAR PARLANTDE CONCILIACIÓ SINÓ REGU-LAR-LA I PROCEDIMENTAR-LA. Amparo aposta fermament perportar endavant unes polítiques deconciliació de la vida professionalamb la familiar i personal sense que elservei públic se’n ressenta i creu ques’ha de fer possible mitjançant proce-diments i regulacions.

Recorda que en la seua generacióser mare i treballar fora de casa eracriticat i “semblava que traïes alguncaràcter essencial femení”. En la seuatrajectòria no ha tingut massa dificul-tats per conciliar feina i família per-què ha comptat amb treballs ben re-munerats i amb una parella i ajudaexterna amb la qual ha compartit i haconciliat. Convençuda que és perfec-tament conciliable i enriquidor per alsfills que les mares treballen i tinguenuna activitat que no se centre exclusi-vament en ells, és ferma en aconsellarque la Universitat siga sensible aaquests temes. “Tant les mares comels pares haurien de tindre la possibi-litat d’atendre les criatures en mo-ments crítics i ‘pactar’ d’alguna mane-ra la compensació amb la Universitatperquè no sempre els horaris establessón els més adequats”. En això, la di-rectora del SAP afirma que cal avan-çar perquè la Universitat siga un espillen el qual la societat es puga mirar.

www.uv.es/igualtat

NOUDISE377Dijous, 3 de febrer de 20114 detot

Edita: Universitat de València.Directora: Remei Castelló.Consell de Redacció: DanielGonzález Serisola, GonzaloMontiel, Olga Dénia, AlfonsCervera, Magda R. Brox, AngélicaMorales, Manuel Peris i FrancescBayarri.Disseny i maquetació: TomàsGorria.Fotografia: Miguel Lorenzo.Correcció lingüíística: Agustí Peiró.Administració i Serveis: PacoGonzález, Vicent Martínez iEnrique Pino Valle.

Contractar Publicitat: Publipress.Tel. 96 391 84 00.Redacció: Gabinet de Premsa (Avinguda de Blasco Ibáñez 13,46010). Tel. 96 386 41 13Correu electrònic:[email protected]. Nou Disee digital:http://www.uv.es/~noudise.Impremta: Rotodomenech S.LDipòsit legal: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624. Nombre d’exemplars: 10.000.

LA FINESTRA D’IGUALTAT

Amparo Mañés gestiona la informació fonamental per a lapresa de decisions a la Universitat

REDACCIÓ

Joaquín Colomer Sala (Madrid, 1924), rec-tor de la Universitat de València entre 1979i 1984, va morir el passat 13 de gener.Joaquín Colomer era un prestigiós metge,que va ocupar importants càrrecs de gestióuniversitària. També va destacar en la polí-tica i va ocupar el càrrec de conseller de Sa-nitat en els governs del socialista Joan Ler-ma.Llicenciat en Medicina el 1948, va aconse-guir la Càtedra de Pediatria de la Universi-tat de València el 1970. Des de març del1977 i fins a gener del 1978 va ser el res-ponsable de la Direcció General de SalutPública del Consell del País Valencià. L’any1985 Joan Lerma el va nomenar consellerde Sanitat i Consum, càrrec que va abando-nar el 1995.Joaquín Colomer Sala va ser vicerector dela Universitat de València al Campus d’Ala-cant entre 1978 i 1979. A continuació va sernomenat rector a València. Va presidir laConferència de Rectors Espanyols entre1982 i 1984.

Mor Joaquín Colomer, el rector de la transició a la Universitat 377

EL CADE CONVOCA NOVESAJUDES A ESTUDIANTS. ElCentre d’Assessorament iDinamització dels Estudiants(CADE) convoca noves ajudeseconòmiques per al 2011 desti-nades a estudiants, distribuï-des en Ajudes a l’estudi iAjudes per a estudiants nocomunitaris, amb termini depresentació de sol·licituds finsel 24 de febrer; Ajudes a estu-diants amb discapacitació iamb necessitats especials; iAjudes a projectes de coopera-ció. El termini per a sol·licitaraquestes dues darreres estàobert fins el pròxim dia 25.D’altra banda, el CADE ofereixBorses de viatge per a facilitarla participació dels estudiantsen diverses activitats. El pri-mer termini per a presentar lasol·licitud acaba el 29 d’abril, iel segon el 31 d’octubre. Unaltre apartat són les Ajudes aassociacions i col·lectius d’es-tudiants de la Universitat deValència per a la realitzaciód’activitats socioculturals l’any2011. El termini estarà obertsfins el 23 de febrer. Finalment,des del passat 31 de gener estroba vigent la convocatòriaArt Públic/Universitat Pública,de la qual es realitzarà unaselecció de huit projectesartístics d’intervenció a l’espaipúblic per a ser exposats en laSetmana de Benvinguda. Lesconvocatòries estan inclosesen la seu electrònica(entreu.uv.es) amb registre online, excepte Ajudes a l’estudi iAjudes al transport per a estu-diants amb discapacitació. Mésinformació en www.uv.es/cadei en la pàgina 2 de NOU DISE.

en breu

Amparo Mañés, directora del Serveid’Anàlisi i Planifica-ció (SAP).FOTO: MIGUEL LORENZO


REDACCIÓ

La història del València CF torna ales aules amb un curs de lliure elec-ció que es pot seguir a partir del prò-xim 9 de febrer.

Fa un any ja es va impartir a la Uni-versitat de València la primera edi-ció d’aquest curs i ara la iniciativa escomparteix amb la Universitat Poli-tècnica.

Es tracta d’un curs de trenta ho-res impartit en deu sessions de treshores cadascuna i que es perllonga-rà en dies alterns fins el pròxim 7 demarç.

El curs ofereix la possibilitat de co-néixer de prop i a través de profes-sionals del periodisme, la sociologia,

l’economia i els protagonistes de lahistòria del club el que ha suposatel València CF durant els seus mésde noranta anys de vida.

ANÀLISI DETALLADA. Més enllàdels sentiments dels aficionats, desd’un punt de vista científic i analític,el València CF resisteix perfecta-ment una anàlisi detallada i rigoro-sa del que ha suposat com a entitaten els àmbits local, nacional i inter-nacional, sense oblidar el record il’evolució dels seus grans èxits es-portius.

La Fundació València CF, l’orga-nització educativa The Academy iBancaixa participen en aquest pro-jecte.

REDACCIÓ

El calendari va ser presentat per la vi-cerectora d’Estudis i Política Lingüís-tica, Isabel Vázquez, qui prèviamenthavia sondejat l’opinió de represen-tants dels estudiants i dels equips degovern dels centres. Després del de-bat en el si del Consell de Govern, esva decidir deixar un cert marge d’au-tonomia als centres per tal de fixar de-finitivament el calendari en cada fa-cultat i en cada escola universitària,però dins del marc global aprovat ara.

Alguns centres, especialment els demajors dimensions (Economia i Dret),havien demanat una certa autonomiaper tal d’encaixar els exàmens amb ladisponibilitat d’aules. També els re-presentants dels estudiants van ex-pressar la seua preocupació per l’acu-mulació d’exàmens en els mesos demaig, juny i juliol. En aquell trimestrese succeiran els exàmens de primeraconvocatòria del segon semestre (del28 de maig al 15 de juny), la segonaconvocatòria del primer semestre (del25 de juny al 13 de juliol) i la segonaconvocatòria del segon semestre (del25 de juny al 13 de juliol). S’han deixatuns dies sense exàmens en juny (del16 al 24). També s’ha acceptat una re-clamació dels estudiants per a deixarsense exàmens uns dies (dos o tres)en tornar de les vacances de Nadal. Fi-nalment, la proposta de l’estudiant

Agustí Zacarés de considerar el 25 d’A-bril com a lectiu sense classes va es-tar reconvertida en una recomanacióals centres per a commemorar la Ba-talla d’Almansa en la forma que deci-disquen.

D’altra banda, la Universitat de Va-lència s’incorporarà al Patronat de laFundació Institut de Llengües de la Pe-nínsula Ibèrica, que s’està impulsantper diversos organismes, entre elsquals l’Ajuntament de Benasque. Ladegana de la Facultat de Filologia, Tra-ducció i Comunicació, María José Co-perías, va defendre l’oportunitat de lainiciativa i va definir la Universitat deValència com una universitat “pluri-lingüe”. Coperías va informar que lafacultat imparteix actualment totesles llengües de la península, a més deles principals del món.

Segons la documentació justificati-va aportada al Consell de Govern, “elpanorama lingüístic de la penínsulaibèrica es concep de manera par-cel·lada, com un conjunt d’idiomesque coexisteixen en un determinat es-pai geogràfic, però no com una sèriede llengües que conviuen en el ma-teix”. El document continua: “És evi-dent que les llengües de la penínsulaibèrica no solament coexisteixen, sinóque també conviuen i que aquestaconvivència ha marcat en el passat icondiciona en el present la vida de lespersones que es mouen en el seu es-

pai idiomàtic”. L’escrit conclou: “Elsespecialistes en plurilingüisme de lapenínsula ibèrica, precisament per-què es tracta d’un tret consubstanciala la mateixa, sentien fa anys el desigque es fundara algun organisme de-dicat a estudiar i promoure la convi-vència d’aquestes llengües”.

Així mateix, el Consell va aprovar di-versos convenis de col·laboració. Esva autoritzar la signatura de convenis

amb municipis valencians (que va pre-sentar el vicerector de Participació iProjecció Territorial, Jorge Hermosi-lla); amb universitats de França i Xile(que va explicar el vicerector d’Inves-tigació i Política Científica, Pedro Car-rasco), amb el CNI per a realitzar en elfutur cursos i seminaris conjuntament(que va presentar la vicerectora de Co-municació i Relacions Institucionals,Sílvia Barona); amb la Secretaria d’Es-tat de Comerç Exterior i amb la Con-selleria de Medi Ambient (que va pre-sentar la vicerectora d’Estudis i de Po-lítica Lingüística, Isabel Vázquez); iamb diverses universitats per a impar-tir títols de doctorat (que va detallarla vicerectora de Postgrau, Rosa Ma-rín).

Finalment, el Consell de Govern vaaprovar l’acceptació d’una parcel·la aOntinyent per a una eventual cons-trucció d’instal·lacions docents.Aquest punt va provocar un viu debat.Els representants dels estudiants s’hi

van mostrar favorables, ja que s’avan-ça en la línia de millorar les condicionsper als més de cinc-cents alumnes quecursen a Ontinyent títols d’Empresa-rials (Finances i Comptabilitat) i deMagisteri. Per contra, diversos direc-tors de centres van expressar reticèn-cies a l’acceptació de la parcel·la.Aquestes opinions crítiques es van fo-namentar en arguments tant docentscom econòmics. El gerent, Joan Oltra,va explicar que si s’acceptava la par-cel·la es podrien iniciar les gestionsper tal d’inaugurar el nou edifici a co-mençament del curs 2012-2013, sem-pre que així es decidira per part de laUniversitat. El rector, Esteban Morci-llo, va reclamar un vot favorable a l’ac-ceptació de la parcel·la i va demanarque s’abandonara qualsevol incerte-sa sobre la vinculació de la Universi-tat amb Ontinyent. El Consell de Go-vern va aprovar l’acceptació de la par-cel·la amb vint-i-nou vots favorables,dos en contra i sis abstencions.


Suprimits elsexàmens desetembre del 2012

La història del ValènciaCF torna a les aules

El Consell de Govern de la Universitat de València vaaprovar dimarts passat el calendari acadèmic per alcurs 2011-2012. La principal novetat és la supressiódels exàmens de setembre. Serà entre el 25 de juny iel 13 de juliol del 2012 quan se celebraran els exà-mens, en segona convocatòria, del segon semestre.El curs començarà el dia 13 de setembre del 2011 i elsegon semestre arrancarà el dia 1 de febrer del 2012.

La Universitat de Valèncias’incorporarà al Patronat de laFundació Institut de Llengüesde la Península Ibèrica

El Consell de Govern va apro-var l’acceptació d’una parcel·laa Ontinyent per a una eventualconstrucció d’instal·lacionsdocents

Destaquem

Imatge d’arxiu d’un examen oral.FOTO: MIGUEL LORENZO


ALBA REQUEJO

Lola és nova a la Universitat. Estudiaprimer de Psicologia. Porta matricu-lada poc més d’un quadrimestre i demoment només ha fet les classes in-troductòries, però diu que tot el queestà aprenent li està sent molt útil pera cuidar la seua néta menuda. Per-què Lola acaba de fer seixanta-qua-tre anys. Ella és alumna de La NauGran, el programa de la Universitatde València per a majors. Des del1999 (quan 70 persones es matricu-laren en el programa) fins a enguany(amb més de 1.100) són moltes lespersones majors de cinquanta-cincanys que han passat per les aules degran part de les nostres facultats, onhan compartit classes, dubtes, dià-legs i explicacions –tot excepte elsexàmens– amb la resta d’estudiants.

COM SÓN ELS CURSOS. La Nau Gran(NG) té com a objectius proporcionara les persones majors una formacióuniversitària que els facilite un apre-nentatge autònom; divulgar, ampliaro actualitzar els seus coneixements;afavorir el seu desenvolupament per-sonal i promoure un major aprofita-ment de les ofertes d’oci i temps lliu-re que la societat posa al seu abast;a més de facilitar i promoure les re-lacions intergeneracionals en el si dela Universitat. Les “carreres”, ací, sónitineraris (n’hi ha set: Història de l’Art,Geografia i Història, Humanitats, Psi-cologia, Ciències Socials i Jurídiques,Ciències de la Salut i Ciències Bàsi-ques) i consten de 75 crèdits distri-buïts en tres cursos lectius. Les assig-natures són de tres tipus: introduc-tòries (dissenyades exclusivamentper a cadascun dels itineraris, ambl’objectiu de facilitar el seguimentdels mòduls següents), optatives (lesmateixes que figuren en l’oferta d’op-tatives i troncals d’algunes de les di-verses titulacions de la Universitat) i

de lliure elecció (tallers, clubs, cursosi seminaris que el Servei d’ExtensióUniversitària organitza per a l’estu-diantat general). Ací no hi ha exà-mens ni proves d’accés: l’únic requi-sit per a formar part de la NG és ha-ver fet cinquanta-cinc anys en el mo-ment de formalitzar la matrícula.

UN ALUMNAT HETEROGENI. “Jo novaig poder estudiar, perquè mon pareconsiderava que si hi havia diners acasa era perquè estudiara carrera elxic”, explica Lola, “encara que jo, des-prés, quan vaig ser major d’edat (queen aquella època era als vint-i-unanys) vaig passar per damunt del seucriteri i vaig començar a estudiar elbatxiller. El vaig acabar just abans decasar-me”. El cas de Lola, tot i que noúnic, és molt comú entre els estu-diants de la NG, sobretot entre les do-nes, que són majoria en el programa.Molts dels estudiants que s’hi apun-ten són persones que no van podercompletar els estudis superiors, oque se’ls van deixar a mig camí, perles dificultats de l’època.

Però el perfil d’estudiant de la NGés molt heterogeni: des de mestres-ses de casa fins a professionals d’al-tres camps, diferents als que ara es-tudien, o catedràtics jubilats. És el casd’Adolfo, catedràtic d’institut i pro-fessor associat a la Universitat, queva fer l’itinerari d’Història de l’Art iara col·labora amb l’Associació d’A-mics de La Nau Gran. O el de Júlia, queenguany ha començat a cursar l’iti-nerari de Ciències de la Salut, “untema que sempre m’ha agradat, tot ihaver treballar durant tota la meuavida en el sector financer, en banca”.Ara, prejubilada des de fa dos anys,“vull donar temps als meus hobbies...

i aprendre, aprendre molt.” I és que,deixada enrere, en molts casos, laseua etapa professional, ara toca “de-dicar-se temps a un mateix”. Així hoexplica també Asun, qui va aprofitarla prejubilació per a començar a es-tudiar de nou. “He treballat tota lavida d’auxiliar d’infermeria, tot i quel’àmbit sanitari no era allò que mésm’omplia. En deixar de treballar, vaigcomençar a pensar més en mi, a em-prar el meu temps en activitats queem satisferen”. Ella és alumna de LaNau Gran des dels seixanta-sis anys,quan va començar l’itinerari d’Huma-nitats; ara en té setanta-tres i cursael d’Història de l’Art, després d’un pa-rèntesi de dos anys, “perquè el sor-

teig de places em va deixar fora de l’i-tinerari que jo volia”.

Si hi ha una cosa en què els estu-diants i estudiantes del programa esmostren d’acord és que “La Nau Granés addictiva”. No sols ho diu Asun,també María José, que estudia pri-mer de Psicologia, després d’havercursat Història de l’Art i Humanitatsi haver començat, l’any passat, l’iti-nerari de Ciències Socials i Jurídiques,al qual ha renunciat per a fer aquell.“Sóc de la segona promoció que esdiploma amb La Nau Gran, perquèquan el programa es va posar enmaxa, el 99, encara no tenia l’edat ivaig haver d’esperar un any més aapuntar-m’hi... Tenia unes ganes!”.

Un miler i mig de per-sones majors de cin-quanta-cinc anys pas-sen cada any per lesaules de la Universitat,gràcies al programa LaNau Gran. Són unaminoria que creix cadaany i que ha canviat elpaisatge humà delscampus. Per a guiar elsestudiants que comen-cen enguany s’ha cele-brat la campanya Co-néixer la Universitatadreçada a ells, on hanparticipat prop d’uncentenar d’alumnes.

Alumnes de La Nau Gran durant la campanya Conéixer la Universitat. FOTO: MIGUEL LORENZO

Les raons d’estudiar després dels cinquanta-cinc

VISITA. Alumnes de La Nau Gran han recorregut aquestes setmanes els espais universitaris

Una vegada cursades les assignatures introductòries, l’estudiantat deLa Nau Gran comença les optatives, compartint professorat, aules ihorari amb la resta, i integrant-se en l’activitat normal de cada centre.Això permet posar en contacte diari persones que es troben en dife-rents moments de la seua trajectòria vital i enriqueix les experiènciesd’uns i altres. A més, les persones majors que segueixen cursos univer-sitaris registren augments significatius en els avaluadors objectius desalut, creixement personal, autoestima i satisfacció amb la vida(segons es desprén d’un estudi publicat pels professors JuliánMontoro, de la Universitat de Ohio, i Sacramento Pinazo i María Ánge-les Tortosa, de la Universitat de València, el 2007). La participació enLa Nau Gran “els vitalitza molt”, explica el professor Miguel de laGuardia, coordinador de l’itinerari de Ciències Bàsiques, representa“l’efecte de deixar les canes, deixar l’envelliment, i començar a sentir-se com van estar la primera vegada a la Universitat, aquells que vanestar-hi, o quan eren joves i van somniar d’anar-hi... i ara ho podenfer”. “Per a mi açò ha sigut un alliberament”, explica Lola. “Fins i totem done compte que tinc més en comú amb els meus fills i, amb lesamigues, puc parlar d’altres temes als quals abans no accedia”. Deposar punt final a la seua aventura, ni en parlen: “Jo no pense deixar-ho mai”, diu María José, “mentre tinga salut i el coco em funcione con-tinuaré fent itineraris, perquè m’agrada i m’enriqueix”.

Diàleg intergeneracional

NOUDISE377Dijous, 3 de febrer de 20116 notícies

REDACCIÓ

El catedràtic de Filologia EspanyolaJosé Luis Canet Vallés és el nou di-rector del Servei de Publicacions dela Universitat de València. Canet vaser nomenat el 20 de gener i va pren-dre possessió del càrrec el passat di-mecres 26, substituint així l’anteriordirector, Antoni Furió.

José Luis Canet Vallés va ser degàde la Facultat de Filologia entre elsanys 2002 i 2005; ha sigut membrede la Comissió del Servei de Publica-cions de la Universitat de València(1996-2002); i ha dirigit el Serveid’Informació Bibliogràfica (Servei deBiblioteca) de la Universitat de Va-lència del 1990 al 2002.

A més, ha format part de la Comis-sió Tècnica del Pla d’Estudis de Bi-blioteconomia i Documentació del1994 al 1995, entre altres càrrecs ad-ministratius i de gestió. Fins l’anypassat Canet ha sigut membre asses-sor del rector per a la Reforma delsPlans d’Estudi, un càrrec que ha ocu-pat durant dos anys.

José Luis Canet Vallés, nou director dePublicacions

REDACCIÓ

La Fundació Sambori, amb la col·labo-ració de la Universitat de València, laPolitècnica de València, la Universitatd’Alacant, la Jaume I de Castelló i la Mi-guel Hernández d’Elx, convoca el VIIIConcurs Universitari de Narrativa Cur-ta en Valencià Premi Sambori 2011,adreçat als estudiants de les universi-tats públiques valencianes matriculatsen el curs 2010-2011.

Les obres hauran de tindre una ex-tensió entre 1 i 10 pàgines DIN A4 is’hauran de lliurar abans del 25 de fe-brer. Entre altres novetats d’enguany,les obres podran ser d’autoria col·lec-tiva; podran participar-hi tots els es-tudiants matriculats en qualsevol deles titulacions, graus o màsters; noméshi haurà una fase; i s’hauran de pre-sentar personalment o per correu pos-tal a la Fundació Sambori (carrer Ar-quitecte Artal 3A baix, 46450 Beni-faió). Es concediran tres premis, do-tats amb 2.000, 1.000 i 500 euros, res-pectivament, que es lliuraran el 28 demaig del 2011 a la Miguel Hernándezd’Elx.

Convocat el VIII ConcursSambori de Narrativa

ALFONSO GIL

Sense deixar d’estar cada diumenge enEl partido del Plus, va arribar amb Eldía después la seua major popularitat.Ara, amb el seu últim programa, El in-forme Robinson, s’ha sentit legitimatper a “tornar a envair el saló de les ca-ses dels espectadors”.

–Com va començar amb el futbolen televisió?

–En “la meua vida anterior” vaig serjugador de futbol. Quan em vaig reti-rar, vaig comentar el Mundial del 1990per a Televisió Espanyola i a continua-ció em va contractar Canal Plus a pe-sar que jo només els oferia cent parau-les en castellà, de les quals la meitateren paraulotes. Després, la televisióem va enganxar. Primer com a jugadori després en televisió es pot dir que maino he “pegat ni xapa”.

–Què el manté amb les piles carre-gades?

–Un dia vaig eixir amb els meus com-panys de Canal Plus al carrer quan jafosquejava. Els vaig dir que miraren lesfinestres dels pisos. Alguns estavenil·luminats. El que jo vull és que ens po-sem a través de la televisió en eixes ca-ses per a contar-los històries que elsinteressen, els vaig dir.

–Així va nàixer El día después?–Em van proposar fer un programa

de futbol el dilluns a la vesprada, quantots se sabien de memòria el que ha-via passat el dissabte i el diumenge. Elprograma s’emetria quan la dona ja lihavia dit al marit que li retornara el co-mandament a distància després d’unllarg cap de setmana. Havíem de des-pertar-li també l’interés a ella i no hoanàvem a fer amb el 4-4-2 o la tàcticadel rival. Ací va nàixer el programa,amb el futbol com a pretext.

–El programa va morir...?–Vaig dur millor la meua retirada del

futbol que la desaparició del progra-ma, el qual vaig veure nàixer, créixer i

morir. Era el meu millor amic i me’l vanmatar. Vaig estar un any i mig de dol.Vam fer durant un temps Maracaná [unprograma que no vol recordar] i ara es-tem satisfets amb El informe Robinson.

–En quin escenari televisiu gene-ral arriba ara el seu informe als es-pectadors?

–Arriba en un moment en el qual noes pot trair el públic. No podem adme-tre que ens diguen que el que la gentvol veure és Gran Hermano i tots elsseus programes satèl·lits. La gent du-rant el dia pensa en els seus proble-mes, no en el que li agradaria veure perla tele quan arriben a casa. Veiem elque ens posen i, si no ens agrada, hodeixem de veure. Açò agradarà?, emvan preguntar sobre el meu programa.Com ho puc saber? Només sé que és elque vull contar. A més, a mi mai nom’han dit qui ha d’eixir o no. Fem elprograma que pensem que hem de fer.Per això crec que sóc més feliç que PepGuardiola amb el Barcelona o VicenteDel Bosque amb la selecció.

–I des del punt de vista formal?–L’important és la imatge. Al perio-

dista cal donar-li el micròfon perquèpuga parlar, no perquè parle. La queha de parlar és la imatge perquè, en

cas contrari, estem fent ràdio per tele-visió. No ens han de contar el que pas-sa, ho hem de veure. Que s’aparte elpresentador, que ens tapa la imatge,que no és sinó un mal necessari. L’ob-jectiu de la televisió és que l’especta-dor veja coses i per a això la música ésmillor companya que la paraula. Crecque en televisió paraula i imatge no sónprecisament un matrimoni feliç.

–A banda del seu treball en tele-visió, com veu la premsa escrita?

–Un primer tema és que cal diferen-ciar molt entre premsa, ràdio i televi-sió. Al Regne Unit, per exemple, sónmons molt diferents, molt fragmen-tats. Ací sembla que són més o menysel mateix, però jo considere que tenenpoc a veure. La prova és que un bonprofessional d’un periòdic poc o res téa veure amb un de la ràdio o la televi-sió, o al revés. La premsa escrita, enqualsevol cas, no està en un bon mo-ment: és propagandista i, de vegades,em recorda Goebbels, però no sé si hiha espai per a un nou tipus de perio-disme esportiu escrit que no s’adreceals aficionats. Amb el que hi ha ara, elsperiòdics havien d’incloure un text comen el tabac: “Fer cas a aquestes infor-macions pot danyar per a sempre lesneurones del lector”.

–Què opina un exfutbolista delsfutbolistes?

–Els futbolistes són uns inconscientsi el millor és que ho continuen sent. Siquan era jugador m’haguera adonatdel que suposava el futbol per a moltagent, no m’hauria atrevit ni a lligar-meles botes i saltar al camp.

“Sóc més feliç amb el meutreball que Guardiola i DelBosque junts amb el seu”

REDACCIÓ

L’Institut de Robòtica i Tecnologiesde la Informació i la Comunicació(IRTIC) de la Universitat de Valènciaha adaptat per primera vegada a l’ústurístic les tecnologies de simulaciómés avançades, fins ara reservadesper als simuladors professionals devol o conducció d’alta gamma. L’IR-TIC, en col·laboració amb la Diputa-ció de València, ha presentat a laFira Internacional del Turisme (FI-TUR), que s’ha celebrat a Madrid, lanova ala delta virtual creada per apromocionar el turisme valencià.

El director de l’IRTIC, Marcos Fer-nández, va explicar que l’ala deltavirtual “integra components ja exis-tents, per la qual cosa s’ha aconse-guit reduir considerablement el costdel prototip”. “La nostra innovacióha consistit a posar a disposició delpúblic en general unes tecnologiesde simulació reservades a l’àmbitprofessional per a l’entrenament”,va afegir.

Entre les propostes tecnològiquesmés innovadores de l’IRTIC destacael sistema de visualització dual for-mat, en primer lloc, per una panta-lla de projecció cilíndrica de gransdimensions (5 metres per 2,5 metresamb triple projecció i 180 graus devisió horitzontal). “És equivalent auna pantalla de 300 graus, amb laqual cosa cobreix el camp visualcomplet dels passatgers, ja que po-den accedir-hi el pilot i quatreacompanyants”, va apuntar Fernán-dez. I el segon element ideat pelstècnics de la Universitat és un cascde realitat virtual amb visió estere-

oscòpica 3D que permet al pilotmoure lliurement el cap i mirar enla direcció desitjada, amb 360 grausde cobertura.

LLIBERTAT DE MOVIMENT. Tambéés pionera la incorporació d’una pla-taforma mòbil creada per l’IRTIC pera donar la sensació de movimentreal als tripulants de l’ala delta.Aquesta plataforma de 6 graus dellibertat de moviment, amb capaci-tat per a moure 750 quilos, permettransmetre les inclinacions i accele-racions habituals en el vol de l’aladelta, incloses les turbulències i lesvibracions.

El sistema de control de vol d’a-questa ala delta virtual està basaten un prototip real de 5 metres d’a-la (wing-span). Alhora, incorpora di-versos sistemes d’última generació,com ara la producció de vents per asimular els corrents rebuts durantel vol o el so direccional per a la cre-ació de so d’ambient. “Una caracte-rística destacable és que tots els ele-ments utilitzats han estat desenvo-lupats a partir de productes estàn-dard, per tant hem fet una tasca im-portant de D+i [desenvolupament iinnovació] i a un cost assumible”, vaconcloure el director de l’IRTIC.

L’ala delta virtual de la Universi-tat de València, gràcies al suport delPatronat de Turisme de la Diputacióde València, oferirà dades geogràfi-ques de qualsevol lloc de la provín-cia, amb altures reals, i fotografiesde satèl·lit d’alta qualitat a través dediverses rutes turístiques per a con-templar paisatges inèdits a vista d’o-cell.

Michael Robinson ésuna de les referènciesdel periodisme espor-tiu en televisió de lesúltimes dues dècades.Nascut a Anglaterrafa cinquanta-dosanys, va ser interna-cional per Irlanda,campió d’Europa ambel Liverpool i jugadorde l’Osasuna. Desprésde la seua retirada es-devingué un dels pri-mers exjugadors quecomentaven futbolper televisió a Espa-nya.

NOUDISE377Dijous, 3 de febrer de 2011 7

Si quan era jugadorm’haguera adonat delque suposava el futbolper a molta gent, nom’hauria atrevit ni a lli-gar-me les botes

notícies

Robòtica presenta unaala delta virtual per apromocionar el turisme

ENTREVISTA. Michael Robinson, comunicador televisiu

Una pintura insecticidacontra la malàriaREDACCIÓ

L’equip investigador de la Unitat deParasitologia de la Facultat de Far-màcia de la Universitat de València,coordinat pel catedràtic SantiagoMas Coma, ha obtingut nous resul-tats derivats del projecte Malària aÀfrica amb la Tecnologia de Micro-encapsulació Polimèrica INESFLY. Estracta de la pintura insecticida In-esfly 5A IGR, una solució química querepel·leix el mosquit transmissor dela malaltia. Aquesta nova pintura in-secticida conté dos organofosforats(OPs), clorpyrifos i diazinon, i un re-

gulador del creixement (IGR), el pyri-proxifen. Inesfly és una pintura so-luble en aigua que es pot aplicar comqualsevol altra pintura sobre paretsi altres superfícies.

Mas Coma va explicar que la llui-ta contra la malària i el seu controles basen en accions a nivell humà–desenvolupament de medica-ments– i en accions contra els mos-quits vectors –insecticides, mosqui-teres...

El projecte amb el qual treballa laUniversitat es troba emmarcat, pre-cisament, en aquestes darreres ac-cions.


TAM TAM

Es demanen professors per a classesparticulars remunerades. Paresmembres de l’associació Apnadahnecessiten estudiants per a classesparticulars a domicili a xiquets ambTDAH a València ciutat i província.No és necessària experiència prè-via. Envieu un breu currículum [email protected] indicantmatèries (matemàtiques, anglés,llengua, socials, química, física,etc.) i nivell educatiu a impartir.Tel. 96 329 34 94.

Classes de Valencià per a la JuntaQuualificadora. Professor amb expe-riència. Tots els nivells. Preu: 15euros l’hora. Tel. 656 67 03 10. C-e:[email protected].

Intercanvi d’idioma Castellà/Italià iAlemany. Busque italià/ana per afer intercanvi d’idioma. També ale-many. Tels. 96 392 55 46 i 626 15 3975 (Ángela).

Intercanvi d’idioma Català/Anglés ooCastellà/Anglés. Busquenatiu/nativa nord-americà o anglésper a fer intercanvi d’idioma. Tel.639 63 34 22 (Josep).

Classes de Castellà i Català i inter-canvi Castellà-Català/Anglés. Preusmolt econòmics. Tel. 636 19 14 19 [email protected].

Compre mmanual (usat o no) d’HistòriaContemporània del País Valencià.Editorial Tabarca (1992). Autors:Albert Girona i altres. C-e:[email protected].

Venc col·lecció d’edicions bones derevistes (decoració, moda, cultura,etc.) Són més de cent, que vendriaper només 30 euros en total. Crideuper les vesprades al 617 50 03 94(Josefina).

Actualitat sobre voluntariat a laUniversitat de VValència. La pàginaweb del CADE de la Universitat deValència compta amb informacióactualitzada sobre programes devoluntariat, cursos, beques, entrealtres. Els interessats poden consul-tar tota l’actualitat en l’adreçawww.uv.es/cade/v/voluntariat.

Voluntaris per al Club d’Ocid’Asprona. Necessitem voluntarisper a participar en activitats per apersones amb discapacitat

intel·lectual. Tallers, eixides al tea-tre o al cinema, excursions o festescentren les activitats del Club d’Oci,que són planificades per les matei-xes persones amb discapacitat através de reunions periòdiques, pera les quals és primordial el suportdels voluntaris. L’entitat està albarri de Benimaclet. Interessatstelefoneu al 96 339 10 80/615 56 5763 (María Jesús Dolz).

Convivència i educació en valors.Necessitem voluntaris per a treba-llar amb xiquets i xiquetes del barridel Marítim en un programa socialde convivència i educació en valors,salut, ecologisme, participació, etc.Realitzem activitats de repàs esco-lar, ludoteca, tallers i eixides.Flexibilitat de dilluns a divendresde vesprada i els caps de setmana.Associació juvenil YMCA (c/IllesCanàries 112 o 96 333 24 87).

Projecte Xaloc. Necessitem voluntarisper a treballar amb xiquets i xique-tes del barri de Russafa amb pro-blemes socials i escolars. Realitzemactivitats de repàs escolar, jocs,tallers i eixides, dilluns, dimecres idivendres per les vesprades. Estema Pere III el Gran 20, baix. Tels. 96373 04 40 i 636 38 41 44 (Juan) i654 84 85 24.

EEs necessiten voluntaris per a unprograma de dinamització a cen-tres escolars de València. Treballd’integració social amb immigrants,joves d’ètnia gitana, etc. Informacióal 96 395 09 31 [email protected].

Lloguer de pisos i habitatges per alsuniversitaris a través de la SocietatPública de Lloguer (SPA). Tant elsestudiants, els professors i el per-sonal d’administració i serveis comels propietaris poden contactaramb el telèfon 902 13 02 13 i el cor-reu electrònic [email protected] iconcertar una cita amb l’equip de laSPA. L’oferta també es pot consul-tar al CADE (Aulari III a BlascoIbáñez,www.uv.es/cade/v/ajudes/vivienda.htm).

Programa Intergeneracional Viure iConviure. La Universitat deValència, a través d’un conveni ambla Caixa de Catalunya i l’Ajuntamentde València, ofereix als estudiantsconviure amb persones majors acanvi de tindre allotjament gratuït

durant el curs acadèmic.Interessats cal remetre a les ofici-nes del CADE la sol·licitud. Mésinformació: 96 386 47 71 iwww.uv.es/cade.

Pis per a llogar. Xic/a. Pis exterior,situat prop de centres comercials,que comunica amb els campus uni-versitaris (Blasco Ibáñez, Burjassot,Tarongers). Està acabat de refor-mar, totalment equipat amb moblesi electrodomèstics. També televisiói microones. Accés a internet.C/Doctor Catalayud Baya. Preu aconvinddre. Tel. 653 21 21 30 (JoséRamón Coll).

Pis per a llogar. Xic/a. Al barri delCarme, en una finca tranquil·la,totalment equipat. Una habitacióamb llit gran. Bany amb banyera.Cuina independent, menjador gran ibalcó. Tot reformat. C/Serrans.Preu: 600 euros. Tel. 619 77 45 16(Ana Boluda).

Compartir ammb estudiants. Xica. Enperfecte estat, exterior i molt llu-minós. Despeses compartides. Tétots els serveis a prop: estació demetro, autobusos. Prop de laPolitècnica i la Universitat deValència. C/Humanista Furió 3.Preu: 180 euros. Tel. 687 11 56 75(Amparo Cabo).

Compartir amb estudiants. Xic/a.Tríplex gran i lluminós. Disposad’un menjador ample, cuina, saleta,dos balcons, dos banys, calefacció,nevera, rentadora, microones, etc.Al costat de la Politècnica, a deuminuts de l’avinguda Blasco Ibáñez.L’habitació que es lloga té, entrealtres coses, un armari, un granescriptori, un llit i una tauleta denit. C/Sant Rafael 1. Preu: 220euros. Tel. 669 71 40 67 (JosepaEspinosa Guerri).

Es lloga habitació. Xic/a. Vivendamolt ampla que disposa d’ascensor,gas ciutat, rentaplats, rentadora,nevera, microones, bany complet,menjador molt ample... Tot ambllum pròpia. C/Ruvert i Villo 13(Burjassot). Preu: 175 euros. Tel.626 73 41 93 (Carme Muñoz).

Compartir amb estudiants. Xic/a.Ambient tranquil. Pis amb moltallum, tot exterior. Ben comunicat, aquinze minuts de les universitats i adotze minuts del centre.Preferentment estudiants Erasmus.Carrer Ausiàs March 45. Preu: 165euros més despeses. Tel. 646 55 1747 (Isabel Rojas).

PISOS

VOLUNTARIAT

CLASSES

NOUDISE377Dijous, 3 de febrer de 20118 cites

Aquestes són algunes de les ofer-tes de treball que pots trobar enla Borsa de Treball de laUniversitat de València. Si volscompletar-ne la informació o con-sultar més ofertes de treball, con-necta amb el webhttp://www.uv.es/bolsadetrabajo,envia un correu electrònic a [email protected] o telefona al 96 162 5909/11.

Educadors socials/educadoressocialsTitulació: Educació SocialÀmbit geogràfic/localitat:ValènciaReferència: 13637. Oferta Taulerd’Ofertes

Treballadors socials/treballado-res socialsTitulació: Treball Social Àmbit geogràfic/localitat:València Referències: 13638. Oferta Taulerd’Ofertes

Llicenciats/lllicenciades enHumanitatsTitulació: HumanitatsÀmbit geogràfic/localitat:ValènciaReferència: 13639. Oferta Taulerd’Ofertes

Comercial DepartamentExportacióÀrea: EconomiaÀmbit geogràfic/localitat:ValènciaReferència: 13644. Oferta Taulerd’Ofertes

Product ManagerTitulacions: Biologia i QuímicaÀmbit geogràfic/localitat:ValènciaReferència: 13648. Oferta Taulerd’Ofertes

LogopedaTitulació: LogopèdiaÀmbit geogràfic/localitat:ValènciaReferència: 13662. Oferta Taulerd’Ofertes

Monitor//monitora d’activitatsextraescolarsÀrea: EducacióÀmbit geogràfic/localitat:ValènciaReferència: 13645. Oferta Taulerd’Ofertes

Advocat/advocadaTitulació: DretÀmbit geogràfic/localitat:ValènciaReferència: 2671. Oferta Borsa deTreball

Infermer/infermeraTitulació: InfermeriaÀmbit geogràfic/localitat:ValènciaReferència: 2674. Oferta Borsa deTreball

Professor/professoraÀrea: CiènciesÀmbit geogràfic/localitat:ValènciaReferència: 2670. Oferta Borsa deTreball

Àrea Social i Jurídica

SINDICATO FERROVIARIOINDEPENDIENT SFI (Ref.49620) València • L. Dret •Mesos febrer-maig • Horarimatins • Dret del Treball.

MUÑOZ BOSCH, SL (Ref.47712) Museros • L. ADE, L.Economia, Dip. CiènciesEmpresarials • 400 hores defebrer a maig • Horari: matins• 300€/mes • Office/internet.

REFRESCO IBERIA (Ref. 47730)Oliva • L. ADE, L. Economia,Dip. Ciències Empresarials •400 hores de febrer a maig •Horari: a convindre •400€/mes • Idioma: anglés •Bon expedient acadèmic.

Àrea Ciències i Enginyeria

AUREN TECNOLOGÍAS DE LAINFORMACIÓN SL (Ref. 50307)València • EnginyeriaInformàtica o ITT. Especialitaten Telemàtica • 640 hores defebrer a juliol • Horari M/V •3.000€/pràctica.

BIOSENSORES SL (Ref. 49774-49775) Paterna • L. Biologia, L.Bioquímica • 300 hores degener a març • Horari a convin-dre • 200/€ mes .

CELEROMICS TECHNOLOGGIES(Ref. 50592) Paterna • Eng.Informàtica • 480 hores defebrer a maig • Horari a con-vindre • 450€ mes • Requisits:programació i anglés.

COMPANY FOR SOFTWAREAND DEVELOPMENT (Ref.50590) València • Eng.Informàtica • 300 hores defebrer a juliol • Horari a con-vindre • 650€ mes • Requisits:programació.

Àrea Humanitats

ESCUELAS DE ARTESANOSFUNDACIÓN DE LA CV SL (Ref.47569 - 47570) València •Dip. Biblioteconomia iDocumentació • 4 mesos •Horari a convindre •350€/mes • Informàtica.

Àrea Salut

GRUPO CIVAE (Ref. 49542)València • Dip. Nutrició / L.

Tecnologia dels Aliments • Apartir de febrer • Horari: aconvindre • 250€/mes.

Presentació sol·licituds enwww.adeit.uv.es/pf/inscripciones/

Important: en omplir lasol·licitud, en l’apartatreferència oferta, indica elnúmero de referència del’empresa que t’interesse.

Pots consultar més ofertes enla web de pràctiques d’ADEIT.

ADEITPl. Mare de Déu de la Pau 346003 ValènciaTel. 96 326 26 [email protected]

Dirigit al’alumnat

d’últimcurs de la

Universitatde València

2011-2Febrer

Inscripcionsfins el

12/02/2011

REDACCIÓ

La Universitat de València i l’Asso-ciació Espanyola Contra el Càncer(AECC) han signat la renovació pertres anys del Conveni Registre Na-cional de Tumors Infantils (RNTI-SE-HOP). Es tracta d’un projecte finan-çat íntegrament per la Junta Provin-cial de Madrid de l’AECC, a través delqual s’atorguen 200.000 euros pera finançar el projecte d’investigaciórealitzat pel Registre Nacional de Tu-mors Infantils, sota la direcció deldoctor Rafael Peris, catedràtic delDepartament d’Història de la Cièn-cia i Documentació de la Universitatde València.

La signatura del conveni va estar acàrrec del rector de la Universitat, Es-teban Morcillo, i la presidenta de la Fun-dació Científica de l’AECC, Isabel Oriol;els quals van estar acompanyats peldoctor Peris, junt amb Elena Pardo i Sa-ray Felipe, membres del seu equip, així

com altres autoritats socials i científi-ques. Morcillo va manifestar un “orgullinstitucional pel fet que la Universitatde València servisca de plataforma desde la qual es desenvolupa el RNTI-SE-HOP, que és molt més que un simple re-gistre epidemiològic perquè fomentala investigació, contribueix a la milloradels xiquets malalts i dóna passos degegant en la seua recuperació”.

El conveni, signat inicialment el2007, ofereix finançament perquè elRNTI-SEHOP desenvolupe investiga-ció epidemiològica per a millorar l’as-sistència, el coneixement i l’estudi deles causes dels tumors infantils aEspanya.

El càncer infantil és la primera cau-sa de mort per malaltia en xiquets iadolescents als països desenvolupats.A Espanya es detecten entre 900 i950 casos nous per any en xiquets ixiquetes d’entre 0 i 14 anys. Des delsanys huitanta, la mortaldat ha dismi-nuït el 57%.

REDACCIÓ

Aquesta tecnologia, que s’aplicaràen breu a la correcció de la presbí-cia, crea un nou estàndard de quali-tat en la tecnologia de lents intrao-culars monofocals i suposa un pasendavant en el disseny de pròtesisoculars.

Els investigadors Robert Montés-Micó, del Grup de Recerca en Opto-metria de la Universitat de València,i Norberto López Gil, del Grup deCiències de la Visió de la Universitat

de Múrcia, han desenvolupat la pri-mera lent intraocular monofocal di-fractiva, pionera en la correcció del’aberració cromàtica de l’ull humà,un factor que limita la visió en pro-duir una separació de la llum blan-ca en cada component de color.

L’eliminació de l’aberració millo-ra el contrast de la imatge que es for-ma dins de la retina i augmenta l’a-gudesa visual del pacient. La troba-lla ha donat lloc a una patent que hacomençat a ser explotada per l’em-presa israeliana Hanita Lenses, queserà també l’encarregada d’aplicaraquesta tecnologia als dissenys mul-tifocals per a la correcció de la pres-bícia, un trastorn conegut popular-ment com a vista cansada, que afec-ta pràcticament totes les personesmajors de cinquanta anys.


La Universitat i l’AECC signenun conveni per a potenciar lainvestigació del càncer infantil

Desenvolupen la primera lent intraocular monofocal per a corregir la presbícia

REDACCIÓ

Humberto López Morales, secre-tari general de l’Associació d’Aca-dèmies de la Llengua Espanyola,ha estat investit aquest dillunscom a doctor honoris causa per laUniversitat de València. López Mo-rales (l’Havana, Cuba, 1936) va de-dicar el seu discurs a analitzar lasituació de l’espanyol als EstatsUnits. El nou honoris causa va ofe-rir dades segons les quals als EUAhi ha actualment més de trenta-cinc milions d’hispans, el 12,5% dela població total.

Durant el solemne acte d’inves-tidura, celebrat al Paranimf de laNau amb l’assistència del ministred’Educació, Ángel Gabilondo, elrector Esteban Morcillo va desta-car “la repercussió social i cultu-ral de l’obra del nou doctor, qui, enles seues obres més recents, pre-senta amb tal vigor la història, elpresent i futur de l’espanyol d’A-mèrica que està deixant profundaempremta en el panorama cultu-ral hispànic, més enllà dels inte-ressos purament acadèmics delslingüistes”. José Ramón GómezMolina, catedràtic de FilologiaEspanyola, va ser l’encarregat defer la presentació del nou honoris.

Els hispans han superat la po-blació negra quant a pes demogrà-fic als EUA. A més, segons les da-des oferides per López Morales, lesprevisions demogràfiques fanpensar que la importància del’espanyol en aquell país augmen-tarà en el segle XXI. Ara per ara,l’espanyol hi ha guanyat en pres-tigi i en valor econòmic: ja no és l’i-dioma que parlaven immigrantsanalfabets i pobres de principis delsegle XX.

Segons el nou honoris causa,l’espanyol és hui en dia la quartallengua més parlada del planeta,perquè és emprada pel 5,7% de lapoblació mundial. “La situació vaen augment, ja que les projeccionsfetes per la Britannica World Data(Chicago) per al 2030 ens diuenque serem el 7,5% dels parlants detot el món (un total de 535 mi-lions), molt per damunt del rus(2,2%), del francés (1,4%) i de l’a-lemany (1,2%), cosa que indica que

aleshores només el xinés supera-rà l’espanyol com a grup de par-lants de llengua materna”. LópezMorales va concloure: “Si no can-vien els rumbs, és molt possibleque d’ací a tres o quatre genera-cions el deu per cent de la pobla-ció mundial s’entenga en espanyol.Esperem que així siga!”. El rectorva dir del professor López Mora-les: “Sap com ningú què és i què liconvé a l’espanyol. El seu propi úsde la llengua és un exemple viu d’a-llò que pot ser l’hispanoparlant delfutur”. Esteban Morcillo va con-cloure: “Humberto López Moralesés un universitari complet, dotatd’una gran honestedat intel·lec-tual, que destaca per la varietat il’amplitud dels seus interessos iconeixements. És també un uni-versitari compromés amb els pro-blemes del seu temps, en particu-lar els de la llengua, que tan deprop afecta la convivència entrepobles i cultures”.

Humberto López augura un augment de l’espanyol als EUA

REDACCIÓ

El catedràtic de Física Teòrica de laUniversitat de València Antonio Pichha estat guardonat amb el Premid’Investigació Humboldt (HumboldtResearch Award), atorgat per laFundació Alexander von Humboldt(Alemanya), una institució que pro-mou la cooperació acadèmica entrecientífics i estudiosos excel·lents del’estranger i d’Alemanya. Pich és in-vestigador a l’Institut de Física Cor-puscular (IFIC).

El Premi d’Investigació Humboldtes lliura en reconeixement als èxitsd’un investigador, a acadèmics ambdescobriments fonamentals, novesteories o enteniments que hagentingut un impacte significatiu en la

seua disciplina i dels quals s’esperaque continuen produint innovadorsassoliments en el futur. En el cas dePich, el Humboldt és el reconeixe-ment a una carrera investigadoracentrada en la Teoria Quàntica deCamps i la Fenomenologia de Partí-cules Elementals. El seu objectiu ésl’estudi de la dinàmica de les forceselectrodèbils i fortes entre els cons-tituents bàsics de la matèria, un tre-ball que realitza en contacte perma-nent amb els laboratoris internacio-nals més importants.

La fundació lliura fins a cent pre-mis anuals, cadascun dels quals va-lorat en 60.000 euros, i els guardo-nats són convidats a passar un pe-ríode de cooperació en un projected’investigació a llarg termini amb

col·legues especialistes en una ins-titució d’investigació a Alemanya.Pich té previst col·laborar amb in-vestigadors de la Technische Univer-sität München (TUM) i del Max-Planck Institute, entre altres. En pa-ral·lel amb el treball d’investigació,manté una participació en la prepa-ració del programa científic d’expe-riments internacionals molt relle-vant.

Antonio Pich, Premid’Investigació HumboldtEl guardó reconeix la seua investigació sobre la TeoriaQuàntica de Camps i la Fenomenologia de Partícules

L’eliminació de l’aberració millora elcontrast de la imatge quees forma dins de la retina

El secretari generalde l’Associaciód’Acadèmies de laLlengua Espanyola,Humberto LópezMorales, ha estatinvestit doctor hono-ris causa per laUniversitat deValència.

El catedràtic Antonio Pich.

Una investigadora enun laboratori de laUniversitat. FOTO:MIGUEL LORENZO

Humberto López Morales rep la distinció de mans d’EstebanMorcillo: FOTO: MIGUEL LORENZO

PROPOSTES

citesJOHNNY COGIÓ SU FUSIL

Cicle Eutanàsia. Tot peramor? Dalton Trumbo, 1971.Dia: 3 de febrer. Lloc: Palau de Cerveró(Pl/Cisneros 4).Hora: 18 hores.

MI VIDA ES MÍA

Cicle Eutanàsia. Tot peramor? John Bradham, EUA,1981.Dia: 3 de febrer. Lloc: Palau de Cerveró(Pl/Cisneros 4).Hora: 18 hores.

HARRY POTTER I LES RELÍQUIES DE LA MORT

Cicle Cinema en valencià.David Yates, 2010.Dia: 8 febrer.Hora: 20 hores.Lloc: Cines UGC Ciné Cité.Av/Tirso de Molina 16.

CALÍGULA

Cicle Filosofar davant deltocador. Perversió,irreverència i amoralitat enel cel·luloide dels setanta.Tinto Brass, 1979.Dia: 9 de febrer.Lloc: Auditori Montaner alCM Lluís Vives.

ZONA LIBRE

Cicle Drets Humans. Païsosprioritaris d’AI: Israel i TT.OO.Amos Gitai, 2005.Dia: 9 febrer.Lloc: Aula Magna de la Nau.

FONTILLES. CENT ANYS LLUITANT PER UN MÓNSENSE LEPRA

Dies: Fins el 27 de febrer.Horari: De dilluns adivendres de 9 a 20 hores.Lloc: Palau de Cerveró(Pl/Cisneros 4).

NUSOS. GENT DELCASAL DE LA PAU

Fotografies de JuanMolpeceres.Dies: Del 20 de gener al 20de febrer.Lloc: Sala Oberta de la Nau.Horari: De dimarts adissabtes, de 10 a 14 hores ide 16 a 20 hores. Diumengesi festius, de 10 a 14 hores.

III MOSTRA SOS

Recull les obresseleccionades del concursfotogràfic d’àmbit nacionalSOStenibilitat, organitzat perla Falla Borrull Dr. PesetCervera i la Fundació DivinaPastora.Dies: Fins el 6 de març.Lloc: Sala d’Exposicions alJardí Botànic.Horari: Matí de 10 a 14 horesi vesprada de 16 a 18 hores.Durant el mes de març estancarà una hora més tard.

ATALANTAR

De la cultura rural aldesenvolupament sostenible.Dies: Fins el 13 de febrer.Lloc: Plaça Carles Pau alJardí Botànic.Horari: De 10 a 18 hores.

OH LA LÀ!

Projecte Teatral EuropeuEscena Erasmus. Mostra delprimer quadrimestre curs2010-2011.Dia: 3 de febrer.Hora: 19:30 hores. Lloc: Sala Matilde Salvadorde la Nau.

FLORES AZULES

Guió i direcció: IreneGonzález. Amb IreneGonzález i Laura Alcácer.Dies: 9 i 10 de febrer.Hora: 19:30 hores. Lloc: Sala Matilde Salvadorde la Nau.

¿TÚ DE QUÉ TE RIES?

Per Juan Carlos Córdoba alCircuit de Café Teatre SanMiguel.Dia: 8 de febrer.Hora: 23 hores.Lloc: Sala Matisse.C/Campoamor 60.

UN JARDÍ FRANCÉS

Companyia Teatre el Micaletpresenta un espectacle delmestre del vodevil francésGeorges Feydeau.Dies: Del 14 de gener al 13 defebrer.Lloc: Teatre el Micalet.Informació:www.teatremicalet.com.

DEUTES DEL SUD I DEL NORD

Grècia, Irlanda, Espanya: eldeute també colpeja el Nord.Xarrada a càrrec d’YvesJulián. Dia: 3 de febrer.Hora: 19 hores.Lloc: CM Lluís Vives.

EL DECRECIMIENTO FELIZ YEL DESARROLLO HUMANO

Presentació del llibre deJulio García Camarero.Intervindran Luis CerrilloEscudero, Ecologistes enAcció; Julio García Camarero,autor del llibre.Dia: 3 de febrer.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Nau.

ELS ESCENARIS DE LAGUERRA CIVIL

Amb motiu de la presentaciódel llibre La batalla perValència, una victòriadefensiva (PUV), d’EdelmirGaldón Casanoves.Intervindran Albert Girona,Universitat de València;Vicent Olmos,editor de PUV;Edelmir Galdón Casanoves,autor del llibre.Dia: 16 de febrer. Hora: 19:30hores. Lloc: Aula Magna de laNau.

CICLE JOVES INTÈRPRETS DE L’IVM

Intèrprets: David BarredaTena, trompa; Adolfo GarcíaBaraza, piano. Autors: V.Perischetti, Y. Bowen, A.Valero-Castells, etc.Dia: 22 de febrer.Hora: 19:30 hores.Lloc: Sala de la Muralla al CMRector Peset.

MÚSICA A LA CAPELLA

Intèrprets: GuillemEscorihuela, flauta; SoniaSifres, piano. Autors: C.P.Bach, R. Schumann, S.Brotons, etc.Dia: 9 de febrer.Hora: 19:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiènciade la Nau.

MÚSICA A LA CAPELLA

Intèrprets: Gerardo BeltranFerrer, fagot; Juan EnriqueSapiña Riera, fagot; JoanaRullan Oliver, fagot; ÒscarBlasco Olivert, fagot. Autors:P. Dubois, J. Françaix, G.Jacob, etc.Dia: 16 de febrer.Hora: 19:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiènciade la Nau.

MÚSICA AL CM LLUÍS VIVES

Intèrprets: Asier Eguskiza,violí; Francisco Escoda,piano. Autors: J. Turina, M.Ravel, etc. Dia: 8 de febrer.Hora: 19:30 hores.Lloc: Auditori Montaner alCM Lluís Vives.

GRUP DE MUNTANYA I ESCALADA DE LA UNIVERSITAT

El grup està dirigit per unapersona especialista i elsparticipants tenen lapossibilitat d’obtindre lallicència federativa a travésdel Club Esportiu de laUniversitat de València.Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Dirigit a: Tots els esportistesde la comunitat universitàriaque estiguen interessats enl’escalada esportiva, elsenderisme i les carreres demuntanya.Informació: www.uv.es/sef.Contacteu amb:[email protected].

L’ARQUITECTURA DEL FERRO. PATRIMONI INDUSTRIAL REHABILITAT

Itinerari per la ciutat deValència. Inclou esmorzar.Dia: 5 de febrer. Hora: 10 hores.Lloc: Porta del CentreEsportiu la Petxina (passeigde la Petxina 42).Preu: 13 euros.Informació: www.spluv.es.

CÚPULES DE VALÈNCIA

Itinerari per la ciutat deValència. Inclou esmorzar.Dia: 12 de febrer.Hora: 9:45 hores.Lloc: Torres de Quart.Preu: 13 euros.Informació: www.spluv.es.

VALÈNCIA MORA. BANYS DE L’ALMIRALL

Itinerari per la ciutat deValència. Inclou esmorzar.Dia: 12 de febrer. Hora: 10 hores.Lloc: Torres de Quart.Preu: 15 euros.Informació: www.spluv.es.

CONTACONTES

Aprén anglés al Botànic. Noucurs i noves sessions decontacontes. Edat: de 4 a 9anys.Dia: 13 de febrer. Hora: 11:30 hores.Lloc: Plaça Carles Pau alJardí Botànic.Preu: Entrada lliure per alsvisitants del Jardí.Informació:www.jardibotanic.org.

EL COMISSARIAT D’EXPOSICIONS: PRÀCTIQUES EXPERIMENTALS

Convalidable amb 2 crèditsde lliure elecció.Dies: Del 14 al 21 de febrer. Horari: De 16 a 20 hores.Lloc: Aulari VI, aula 5.1.C/Doctor Moliner s/n.Preu: 48 euros per aestudiants UVEG i 60 per a laresta.Informació:www.fecocova.es.Termini d’inscripció: 11 defebrer.

LA IMATGE DE LA DONAEN L’ART A TRAVÉS DEL’ANIMACIÓ ESPANYOLA

Dies: Del 16 al 18 de febrer.Horari: De 16 a 18:30 hores.Lloc: Aula César Simón de laFacultat de Filologia.Preu: 45 euros per aestudiants UVEG i 50 per a laresta.Informació: 96 398 37 93.

LA MÀGIA DELS BLAUSEN L’ANTIGUITAT

Convalidable amb 2 crèditsde lliure elecció.Dies: Del 9 a l’11 de febrer. Horari: De 9:30 a 14 hores ide 16 a 19 hores.Lloc: Sala Cavanilles iLaboratori Docent del JardíBotànic.Preu: 80 euros.Informació:www.jardibotanic.es.Termini d’inscripció: 8 defebrer.

BOTÀNICA RECREATIVA

Dies: 14, 16, 21 i 23 de febrer.Horari: De 16 a 19 hores.Lloc: Laboratori Docent delJardí Botànic.Preu: 50 euros.Informació:www.jardibotanic.es.Nombre màxim d’alumnes:20.

DIVERSOS

MÚSICA

CONFERÈNCIES

TEATRE

EXPOSICIONS

CINEMA


CITES

10 agenda

L’Aula de Cinema de la Universitatde València dedica el mes defebrer al cinema eròtic italià delsanys setanta amb un cicle titulatFilosofar davant del tocador.Perversió, irreverència i amorali-tat en el cel·luloide dels setanta.Les pel·lícules es projectaran elsdimecres al Col·legi Major LluísVives, a les 18 hores. Amb aques-tes projeccions (que van començarahir amb Ultimo tango a Parigi(Bernardo Bertoluci, 1972), s’acos-tarà l’espectador a un gènere mol-tes vegades desconegut a causa dela fina línia que el separa d’allòconsiderat pornogràfic i que és laraó del destape a Espanya, aixícom un clar referent per a explicaralguns dels títols més coneguts delcinema actual. Els següents llargmetratges que espassaran són: dimecres 9 defebrer, Calígula (Tinto Brass, 1979);dimecres 16 de febrer, Satiricón(Federico Fellini, 1969); i dimecres23 de febrer, Il portiere di notte -en la imtage- (Liliana Cavani, 1973).El cinema eròtic, encara hui en dia, és concebut pel públic com un cine ambles mateixes funcions que el pornogràfic, però sense sobrepassar la línia queels separa legislativament o moralment. No obstant, aquesta línia és pràcti-cament inexistent, ja que sovint qualificar una pel·lícula d’eròtica o por-nogràfica és més prompte una qüestió cultural. Per exemple, als Estats Unitsles pel·lícules d’Almodóvar es consideren pornogràfiques, mentre que acíningú no seria capaç de qualificar-les d’aquesta manera.El que està molt clar és que si escoltem “cinema eròtic”, una sèrie depel·lícules ens vénen al cap, generalment dels anys setanta, una dècada sig-nificativa, especialment a Itàlia, amb un contingut eròtic explícit i unarebel·lia vital que es percep fotograma a fotograma.En aquests films se centrarà el cicle de febrer, una proposta el gran avantat-ge de la qual es transforma en el seu principal inconvenient: l’impacte.Depenent de les mirades del públic, es demostrarà com el qualificatiu decinema eròtic és un poc més d’un pseudopornogràfic esnobista, una idea quel’espectador mitjà té quan sent anomenar qualsevol dels títols proposats pera l’exhibició. L’existència d’aquest tipus de treballs, a més, va permetre en elseu dia obrir la caixa de pandora de l’anomenat destape a Espanya.Allò ideal seria acostar l’espectador a un cinema encara incomprés que ésclau per a entendre produccions posteriors de fama mundial, com araOrquídea Salvaje (Zalman King, 1989) o la coneguda Instinto básico (PaulVerhoeven, 1992), uns treballs que, si bé no aconsegueixen el nivell d’excésde les pel·lícules del cicle, abracen el seu llegat.

L’EUTANÀSIA, TEMA CENTRAL DEL CICLE DEL CERVERÓ. L’Institut LópezPiñero-Palau de Cerveró, junt amb l’Aula de Cinema, dedica el seu cicle defebrer a l’eutanàsia. Els dijous de febrer, a les 18 hores, al Palau de Cerveró(plaça Cisneros 4, València) es projectaran les pel·lícules Johnny cogió sufusil (Daalton Trumbo, 1971), Mi vida es mía (John Bradham, 1981), Las inva-siones bárbaras (Denys Arcand, 2003) i Million Dollar Baby (Clint Eastwood,2004), com a punt de partida per al debat sobre la mort digna.El cinema ha arreplegat la problemàtica de l’eutanàsia en diverses facetes,sempre tenint en compte el punt de vista del pacient. A través d’aquesteshistòries, que porten a plantejar una mort digna per a individus que hanpatit circumstàncies molt diverses, com ara la guerra (Johnny cogió su fusil),un accident (Mi vida es mía), el càncer (Las invasiones bárbaras) o la boxa(Million Dollar Baby), es proposa obrir el debat sobre l’eutanàsia i la seuarepresentació cinematogràfica.Com és habitual, les sessions estaran presentades per un membre de l’Aulade Cinema o per un expert científic en la matèria i s’obrirà un col·loqui ambel públic al final de la sessió.

L’erotisme italià dels anys setantaa l’Aula de Cinema, en febrer

L’Aula de Teatre del Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni torna a oferirla seua programació teatral a la Sala Matilde Salvador de l’edifici històricde la Nau. Aquesta oferta variada de teatre està dirigida tant a la comuni-tat universitària com al públic en general. Les representacions, que vancomençar ahir, s’allargaran fins a maig. L’entrada és gratuïta amb invitacióque caldrà recollir des de dues hores abans del començament de l’espec-tacle a la consergeria de la Nau.Durant el mes de febrer es representaran les obres Oh la là!, una tragi-comèdia europea del segle XX, emmarcada dins del Projecte TeatralEuropeu Escena Erasmus (dijous 3); Flores azules, amb guió i direcciód’Irene González (dimecres 9 i dijous 10); i Col·loqui de Col·loquis, teatrebreu valencià del segle XVIII, idea i producció de Trompitxols, ArtsEscèniques Aplicades (dimecres 16 i dijous 17). Totes les representacionscomençaran a les 19:30 hores. Més informació en la pàgina webhttp://www.uv.es/cultura/v/docs/actteatre.

L’obra Oh la là! obri la programacióescènica de l’Aula de Teatre a la Nau

REDACCIÓ

La Sala Oberta del Centre Cultural LaNau acull fins el 20 de febrer l’expo-sició Nusos. Gent del Casal de la Pau.Aquesta mostra fotogràfica resu-meix, a través de trenta-dos retrats,el perfil dels residents del Casal de laPau.

Des que es va crear el 1972, l’asso-ciació Casal de la Pau s’ha dedicat al’atenció de persones recloses i exre-closes en situació de vulnerabilitat iindefensió social. Amb un habitatgesituat al centre de València, hi coin-cideixen una vintena d’hostes de totl’Estat: interns de tercer grau, exre-closos i altres residents que formenpart d’un programa d’acollida espe-cífic per a alliberats condicionals permalaltia. A més, també és un centrede dia per a ocupar el temps dels re-sidents amb diversos tallers i activi-tats. L’associació té més de setantapersones voluntàries i quinze profes-sionals.

L’advocat Juan Molpeceres, res-

ponsable del servei jurídic del Ca-sal de la Pau i aficionat a la fotogra-fia, els va retratar al llarg d’un anyper a “mirar-los d’una altra mane-ra, des de la proximitat i la com-prensió” i, des d’aquesta posició,“mostrar la bellesa dels seus cos-sos. Una bellesa que no es cor-respon amb els cànons socials, peròque, inherentment, tenen aquestespersones”, assenyala l’autor.

REDACCIÓ

El ministre d’Educació, Ángel Gabilon-do, va inaugurar aquest dilluns unajornada d’informació per a directors iorientadors de secundària. El ministreva estar acompanyat pel rector de laUniversitat de València, Esteban Mor-cillo.

En l’acte, que s’emmarca dins delprograma Conéixer 2011, organitzatpel Vicerectorat de Comunicació i Re-lacions Institucionals mitjançant elServei d’Informació-DISE, el rector vadestacar la dimensió social de la Uni-versitat de València i va recordar “elferm compromís de la Universitat deValència amb la societat, la cultura iels ciutadans. És necessari posar envalor el que representen les universi-tats públiques valencianes en la crea-ció de riquesa i de capital humà”. Pera Esteban Morcillo, “la Universitat deValència porta més de cinc segles for-mant ciutadans de pensament crític.Som una universitat, un espai públic

que ha de i vol mantindre les seuesportes obertes a la resta del sistemaeducatiu”. El rector va manifestar que“la continuïtat de la formació és undels pilars del projecte VLC/Campusd’Excel·lència Internacional, ja que laUniversitat no vol ser aliena a l’empre-nedoria ni a l’ocupabilitat dels estu-diants, com demostren organismescom ara l’OPAL, el Parc Científic, Adeito les diferents càtedres institucionalsamb les quals es potencia l’eixida la-boral dels estudiants”.

Per la seua banda, el ministre va re-conéixer el paper dels orientadors enla formació dels universitaris. “Hi haestudiants que acaben les seues car-reres i no han aconseguit ser univer-sitaris”. Per a Gabilondo, “ser univer-sitari és una forma d’entendre les co-ses, de viure la vida, de concebre elmón des d’un punt de vista d’univer-salitat”. I en aquest context, “els orien-tadors són fonamentals. L’orientacióno consisteix a donar una empenta enla direcció adequada quan no sabem

quina és aquesta direcció. El més bellque pot aprendre un universitari ésque un sol no pot: necessitem els al-tres per a créixer personalment”, vadir. Ángel Gabilondo va subratllar, aixímateix, que “l’orientació és un acte decomunicació, d’afecte i de complici-tat”.

Després de la inauguració va tin-dre lloc la conferència Informació iorientació a l’estudiant en el modelde l’Espai Europeu d’Educació Supe-rior, a càrrec de la directora generalde Formació i Orientació Università-ria del Ministeri d’Educació, Merce-des Chacón. A continuació, la vice-rectora d’Estudis i Política Lingüísti-ca de la Universitat, Isabel Vázquez,va impartir la conferència L’accés ala Universitat per al curs 2011-2012.Ambdues xarrades van estar segui-des d’un col·loqui. Va tancar la jor-nada el director de Randstad a Va-lència, Luis Pérez, amb una disserta-ció sobre Perspectives laborals perals titulats universitaris.

Gabilondo destaca el paperdels orientadors d’estudiants

La gent del Casal de la Pau,retratada en ‘Nusos’

CONÉIXER 2011. Jornada informativa per a professionals de secundària


REDACCIÓ

La Universitat de València ha obert,amb data de 25 de gener del 2011, laconvocatòria del Programa Sicue (sis-tema d’intercanvi entre centres univer-sitaris espanyols) per al curs 2011-2012.Aquesta acció possibilita que els estu-diants i les estudiantes de les titula-cions oficials de la Universitat de Va-lència (excepte màsters i doctorats) pu-guen realitzar un període d’estudis en

una altra universitat espanyola, sem-pre que hi haja el corresponent con-veni entre les respectives universitats.

Com a condicions per a la mobilitat,l’alumne ha de tindre en compte que,segons la titulació que estiga cursant,haurà d’haver superat un nombre con-cret de crèdits en acabar el curs 2009-2010; no es podrà gaudir del progra-ma Sicue en més d’una ocasió; i l’es-

tudiant no podrà realitzar a la univer-sitat de destinació assignatures que ha-gen estat qualificades prèviament ambsuspens al centre d’origen.

La sol·licitud es pot efectuar fins el18 de febrer, mitjançant el formulariSol·licitud de programes d’intercanvi(Erasmus i altres), que es pot trobar enel Portal de l’Alumne de la Universitatde València (http://www.uv.es/porta-lumne). Tota la informació sobre la con-vocatòria en http://www.uv.es/relint.

REDACCIÓ

Fins el 13 de febrer estarà oberta ala plaça Carles Pau del Jardí BotànicAtalantar, una exposició fotogràficaque reprén aquest concepte oblidatde curar, amorosir i respectar per tald’aplicar-lo a la nostra terra i apro-par-nos al món de la cultura rural.Impactants paisatges d’agricultors iramaders que treballen amb digni-tat cap a la sostenibilitat, com a ne-xes essencials entre allò urbà i allònatural, i portadors d’un importantllegat. Joaquín Araújo, reconegut es-criptor i naturalista, però tambéagricultor i ramader, dirigeix aques-ta mostra que està organitzada pelMinisteri de Medi Ambient, Medi Ru-ral i Marí, junt amb el Fons EuropeuAgrícola de Desenvolupament Rural(Feader) i l’Editorial Lunwerg. Per avisitar l’exposició cal pagar l’entra-

da al Jardí. Les noves tarifes aplica-des a partir de l’1 de febrer es podenconsultar en www.uv.es/jardibota-nic. L’horari del Botànic és de 10 a 18hores tots els dies.

Convocatòria per a l’intercanvid’estudiants auniversitatsespanyoles

‘Atalantar’, fotografia de lacultura rural a la sostenibilitat

Felipe González exposa la seua visió d’Europa a la NauL’expresident del Govern Felipe González va impartir el passat dijous 27 de gener una conferència amb el tí-tol La meua idea d’Europa. L’acte es va celebrar al Paranimf de la Universitat, a la Nau, l’edifici històric de lainstitució. FOTO: MIGUEL LORENZO

Esteban Morcillo iÁngel Gabilondo, al’Aula Magna de laFacultat de Medicinai Odontologia.FOTO: MIGUEL LORENZO


El món és un mapa que s’ha que-dat sense relleu. Tot és únic.Com el pensament del poder. Lallum que entra per la finestra atrenc d’alba és el primer insultdel dia perquè tot i que s’assem-ble a la del sol no és la del solsinó la d’Endesa, que té el mono-poli de qualsevol classe de llums:no sé si també de les de la raóil·lustrada: però tampoc això nom’estranyaria. No sé si és possi-ble escapar d’un món sense re-lleus perquè és difícil agarrar-teen una superfície plana i sensearestes. “Mires pande mires, toes mortífero”, deia un vell amicanarquista fa més de trenta anys,i la seua frase, que no tenia resde desesperada i molt d’irònicemprenyament, em ve al cap enacabar de llegir que cada vegadala gent veu més la televisió. Lliguna xifra que em provoca eriça-

des en la columna vertebral:quasi cinc hores diàries davantde la pantalla en el mes de generes passa el personal. Cinc horesdiàries davant de la pantalla i en-cara ens preguntem per què aEspanya estem en estat de per-manent somnolència. La gent espassa les hores com una tatxa enel sofà mentre el món es quedacom la línia horitzontal que apa-reix en una pantalleta clínicaquan el cor s’ha espatlat definiti-vament. La pantalla televisiva éscom un femer ple de monstresque parlen esguitant a l’especta-dor no amb boletes de saliva,sinó de merda. No obstant això,en una societat estancada en ladesgana el que es ven des de lapantalla televisiva és el buit, larutinària imitació del desempa-rament, una incomprensible clo-nació berlusconiana de la políti-ca i la vida. La gent sopa en famí-lia quan el sopar i la família sónun plat de sopa de quan la guerrai la mirada perduda en una nit

que s’assegura insomne. Vivimcom si la televisió ens salvara lavida i per això dediquem tot eltemps del món a presenciar elscrits de quatre tarats que confo-nen a posta els seus budells vis-cosos amb la realitat. La realitatno existeix fora de la televisió.No sé com la gent se sorprén queGran Hermano ix ara on abanseixia CNN+ i li guanya en au-diència. No sé de què la gent sesorprén si aquest capitalismecom més va més implacable ambla fragilitat premia la corrupció icondemna al silenci –quan nodirectament el menysprea–qualsevol acostament ètic a larealitat. La realitat és una calave-ra pirata punxada en el pal d’ai-xò que com si fórem imbècilsanomenen mercats, mercats aseques, sense els noms i cog-noms que tenen els seus amosabsoluts. El relleu del mapa noexisteix. Tot és superfície plana,com el tros de pedra on mai novan xafar els dinosaures. A tocar

de l’abisme esperen els voltors iel seu somriure pintat amb elscolors de la televisió. Quasi cinchores diàries davant dels seusnassos burlaners. Mentre totaixò, l’escola es cau a trossos i re-sulta un fracàs absolut. I en aixòtambé som els primers. Els va-lencians, com els agrada dir alsnostres il·lustres governants,som els que més hores fem da-vant d’un televisor i els que mésfracàs escolar acumulem del pla-neta. Som únics. Com el pensa-ment del poder. Com els trastosestrafolaris de Calatrava. ComMessi. Bo, com Messi no. Ja m’a-gradaria…

Únics

La columna ¶ Alfons Cervera

12 última

NAIX A LA UNIVERSITAT ELCLUB CORAL DE LA NAUGRAN. El Club Coral de La Naude la Universitat de València, unprojecte que han impulsat elServei d’Extensió Universitària iel Patronat d’Activitats Musicals,està adreçat a totes les perso-nes majors de 55 anys interes-sades a fer música cantant. Pera formar-ne part no cal tindreexperiència coral ni formaciómusical prèvia. Tampoc no esfarà cap prova d’accés. Lamatrícula és lliure i la prevalen-ça dels sol·licitants serà perordre de preinscripció. Calmatricular-s’hi a les oficines delServei d’Extensió Universitària(c/Amadeu de Savoia 4,València) i ingressar una taxa deseixanta euros. El Club Coral téun assaig setmanal els dime-cres, de 19 a 21 hores, fins el 25de maig, excepte els festius. Lesclasses tenen lloc a la Salad’Actes del Col·legi Major LluísVives.

DIPLOMA SOBRE ELS DRETSDELS XIQUETS. La setena edi-ció del diploma de postgrausobre els drets dels xiquets,Protecció, garanties i exercici,elaborat conjuntament per laUniversitat de València i laUniversitat Metropolitana deMèxic (UAM), en col·laboracióamb Unicef, comença aquestmes de febrer. El diploma ésuna oportunitat formativaespecífica per a professionalsrelacionats amb la infància, aixícom per a persones interessa-des en l’enfocament de drets. Elcurs desenvolupa un model deformació i capacitació semipre-sencial a través de la Plata-forma d’Ensenyament Virtualde la UAM, en l’aplicació de laConvenció Internacional delsDrets del Xiquet del 1989. Elcurs es realitzarà simultània-ment a la Universitat deValència i a Mèxic.

CURSOS PER A MAJORS DECINQUANTA ANYS AL CIG-UV.El Centre Internacional deGandia (CIG-UV) posa en marxaels cursos d’hivern de laUniversitat dels Majors dirigits apersones majors de cinquantaanys. Del 14 al 18 de febrer esdesenvoluparan els cursosPromoció de la salut sexual: leseròtiques de la tardor;Autoestima, benestar i salut; iAccidents de la infància.Primers auxilis i prevenció. Del21 al 25 de febrer es realitzaranels cursos Literatura i periodis-me: l’aportació de quatre autorsinnovadors i Curs bàsic de terà-pies complementàries acupun-tura Su-Jok (mà-peu). El cost decada curs és de quaranta euros ila matrícula es pot fer a travésde la pàgina www.uv.es/cig, o béacudint a les instal·lacions delcentre. El termini de preinscrip-ció conclou el 7 de febrer.

breus

REDACCIÓ

Des de fa més d’una dècada, la Univer-sitat de València, a través del Serveid’Educació Física i Esports, disposad’un programa conjunt amb el ConsellSuperior d’Esports (CSD) per ajudar acompaginar la carrera esportiva i launiversitària dels esportistes d’alt ni-vell i elit mitjançant beques econòmi-ques i ajudes academicoesportives.

Enguany formen part d’aquestprograma noranta-nou esportistesde primer nivell, que a més estudiena la Universitat. És el cas d’Estela Be-nita, que estudia Periodisme i vaquedar en quarta posició en el Cam-pionat del Món Universitari de Kara-te. També estudia ací, en concret ala Facultat de Ciències de l’ActivitatFísica i l’Esport, l’atleta Ana Torrijos,que està considerada com la reinade les tanques de l’atletisme espa-nyol, ja que va aconseguir el sisé llocen el 4x100 en el Campionat d’Euro-pa absolut, amb rècord d’Espanya in-clòs, i Juan Calvo, que compatibilit-za els estudis en aquest centre ambla vela, on ha aconseguit proclamar-se subcampió d’Europa juvenil.

La llista inclou estudiants de la Uni-versitat de València que han sigutolímpics. Ana Carrascosa va aconse-guir un seté lloc en els Jocs de Pequín,és membre del pla ADO i estudia Ma-gisteri a la Universitat, a més d’Anna

Sanchis, ciclista olímpica i estudiantade Medicina. També integren aquestasingular nòmina d’elit els estudiants iesportistes paralímpics que formenpart del Programa d’Esport Adaptatque hi ha entre la Universitat de Va-lència i la Fundació Divina Pastora.

Tots els esportistes becats tenena la seua disposició cinquanta-cinctutors, a més de disposar d’un met-ge, un fisioterapeuta, una psicòloga,un massatgista i un servei de segui-ment esportiu, físic, tècnic i biome-cànic per a dur a terme el programa.I és que tots els centres de la Univer-

sitat de València han donat suport aaquest programa amb tutors acadè-mics nomenats pels corresponentsdegans i amb la gestió de les matrí-cules d’aquests esportistes a càrrecde les secretaries.

Enguany es repartiran a través debeques en metàl·lic prop de 45.000euros. La major part d’aquest pres-supost procedeix de la Universitat,la qual també assumeix el cost de lesmatrícules universitàries de dènoudels esportistes becats. Però, a mésde les ajudes econòmiques, les ma-trícules gratuïtes i l’assistència do-

cent i assistencial, tots els becats espoden beneficiar de cursos gratuïtsdel Servei d’Educació Física i Esportsde la Universitat de València.

Aquest programa universitari d’es-portistes d’elit i alt nivell estableix finsa quatre nivells diferents per avaluarels sol·licitants, d’acord amb els resul-tats esportius i també acadèmics (non’hi ha prou de tindre un excel·lent pal-marés esportiu si se suspenen totesles assignatures). Segons aquests re-sultats, s’estableixen diferents esca-les i diverses quantitats econòmiqueso serveis de què gaudir.

Aposta per l’esport d’elit

L’atletisme (dèsset esportistes) iel judo (dotze esportistes) són lesdisciplines que més practicantsaporten al programa, encara quela pilota valenciana també desta-ca amb huit esportistes, entre elsquals cal destacar Genovés II. Peràrea de coneixements, la Facultatde Ciències de l’Activitat Física il’Esport és encara el centre quemés esportistes d’alt nivell con-grega, amb vint-i-set estudiants.Però altres estudis amb poca tra-dició d’atraure esportistes d’elitn’han incrementat també la xifraen aquesta edició. Així, tretzeesportistes estudien Economia;mentre que Medicina i Dret, duescarreres que només aportavendos o tres estudiants els darrersanys, incorporen a les seues aulesgrans figures de l’esport. De fet,Medicina, amb dotze esportistes,s’erigeix en el tercer centre,seguida de Dret, amb una desenad’universitaris.

Atletisme i judo:dues disciplines de gamma alta

La Universitat deValència i el ConsellSuperior d’Esports(CSD) promouen l’es-port d’alt nivell i elitmitjançant bequeseconòmiques i ajudesacademicoesportives.

L’estudiant JuanCalvo, subcampiód’Europa juvenil.Dalt, l’atleta AnaTorrijos, la reina deles tanques.

377

Documents